NEWT
Ciència i tecnologia
29
Cartografia Open Data: ciència pel poble!
Isaac Camps Geòleg i editor científic OPINIÓ
F
a uns anys, el director d’un diari barceloní explicava que tornant a Barcelona en avió, coincidí al seient del costat amb un ecòleg neozelandès que venia per presentar a un congrés un treball que havia fet sobre Catalunya. El curiós del cas és que aquest científic era el primer cop que visitava el nostre país. Si no heu estat mai a Catalunya, com heu pogut fer un treball sobre la seva ecologia? I, en tot cas, com és que us heu interessant per aquest racó de les antípodes? La resposta va ser que tafanejant per la xarxa va trobar el web l’Institut Cartogràfic de Catalunya (actualment, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC). Aquest organisme públic fa alguns anys que practica el que se’n diu Open Data: conjunts de dades generades per l’administració que es posen a disposició del públic i que poden ser reutilitzades i tornades a publicar sense cap restricció. Sense passar per caixa ni desplaçar-se de casa. Al web del ICGC podem trobar tant material contemporani com fons antics dels segles XIX i XX. Aquest neozelandès, analitzaNT fotos aèries de diferents anys havia determinat l’evolució de determinats aspectes dels nostres boscos. Animo Els terrassencs a tafanejar què hi podem trobar sobre la nostra ciutat. Podreu descarregar mapes topogràfics actuals i antics, mapes geològics, dades de pros-
peccions, models digitals d’elevacions del terreny… Fa uns mesos van penjar centenars de fotos aèries de Terrassa dels anys 60 i 70 del segle passat i algunes dels anys 40 i 50. Hi ha moltes imatges que corresponen a l’avaluació dels aiguats de 1962 i del seguiment del transvasament de la Riera del Palau i de la canalització de la Riera de les Arenes. Només amb aquestes imatges qualsevol ciutadà pot emprendre alguna recerca bàsica sobre vegetació, geomorfologia, urbanisme… Podem fer ciència pel nostre compte! Però fa uns anys aconseguir mapes i fotos aèries no era tan fàcil. I no sols perquè no existia Internet: per secretisme. L’Institut Geogràfic Nacional d’Espanya va ser creat el 1870 dependent del Ministeri de Foment. En finalitzar la Guerra Civil, com altres serveis considerats estratègics, va passar a dependre directament de la Presidència del Govern, fins que el 1987 tornà a dependre del Ministeri d’Obres Públiques. Durant la dictadura aconseguir un mapa del IGN era un camí ple de burocràcia, no fos cas que caigués en males mans. Amb la democràcia els filtres es relaxaren, però de fet, fins l’any 1987 (!), quan en Mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cedida per l’ICGC. compraves un et feien signar conforme en faries un ús lícit. Per sort tot això ha canviat fem amb els serveis de l’IGN i gar amb ADSL i fibra tornéssim molt i l’IGN també s’ha iniciat de l’IGME (Institut Geológic y a endollar el mòdem de 56 k. Si en l’Open Data, però tecnològica- Miner d’Espanya). Sembla lògic, canvio de servei pel mateix preu, ment van endarrerits. Una de les però aquesta postura només pot com a mínim vull la mateixa quarecomanacions del govern estatal ser sostinguda per una persona litat. Amb fotos aèries de Terrassa a la Generalitat, per tal d’evitat mal informada o cínica, doncs incloses. Si voleu una mostra objectiduplicitats i estalviar, és que dis- amics lectors, això seria com solgui l’ICGC i que els ciutadans demanar que en comptes de nave- va del que dic podeu, per exem-
ple, comparar simultàniament la cartografia produïda per ambdós serveis amb aquest visualitzador: http://www.icc.cat/web/comparador-cartografia-ign/ I és que el coneixement crea més coneixement i el secretisme, ignorància.