NEWT El noticiari de Terrassa i comarca 30
Ciència i tecnologia
Edició 28 17/02/2014
NEWT
Inaugurada l’exposició ‘1000 milions d’estrelles a l’ETT’
i disseny de la missió Gaia, el satèl·lit que va ser enlairat amb èxit el 19 de desembre de 2013 i que ha de realitzar un mapa 3D de la Via Làctia. Aquest treball ha suposat importants contribucions al desenvolupament del mòdul de simulacions, al processament i la gestió de les dades del satèl·lit i al tractament de les dades fotomètriques”. L’equip de la UB (ICCUB/ IEEC) ha participat en la missió Gaia des del principi i amb un paper ben destacat: en el disseny científic i tecnològic, en prototips de la base de dades, en la producció de dades simulades, en el desenvolupament de l’algorisme de calibratge de les dades fotomè-
Andrés Aragoneses Professor i investigador UPC ARTICLE DIVULGATIU
E
l passat 19 de desembre, l’Agència Espacial Europea (ESA) va llançar amb èxit el satèl·lit Gaia, amb la missió de cartografiar una part important de la nostra galàxia. Estudiarà fins a 1000 milions d’estrelles per fer un mapa 3D de part de la galàxia. Es tracta d’una missió emblemàtica, capaç de revolucionar l’astrofísica en les properes dècades, mitjançant mesures d’una extremada precisió, equivalent a distingir l’ull d’una persona a la Lluna vista des de la Terra. L’objectiu científic principal de la missió Gaia és desvelar la història de la Via Làctia, des dels orígens fins a l’estat actual. Per aconseguir-ho, el satèl·lit mesurarà les posicions, distàncies i moviments de mil milions d’estrelles (un 1% del total de la Galàxia) i n’estudiarà propietats físiques com ara l’edat i la composició química.
L’exposició a la EET Dissabte dia 22, amb activitats al matí i a la tarda, tant per a grans com per a petits, tindrà lloc la setena ‘Jornada de Divulgació de Relativitat’, organitzada per Planeta da Vinci i la Agrupació Astronòmica
Isaac Camps Geòleg i editor científic OPINIÓ
Q
ue cal invertir en recerca si volem una societat pròspera ja és un lloc comú que gairebé ningú discuteix. A tothom li sembla bé gastar diners en camps com la biomedicina, l’energia o els nous materials. Però també hi ha coses que costen més de justificar en temps de retallades, com per exemple, fer excavacions arqueològiques i paleontògiques. Hi ha molts arguments per defensar que s’excavi, però jo només us en diré un d’economicista: el coneixement científic és cultura, i com a tal, també és susceptible de convertir-se en un producte, com ho és l’òpera, el teatre, les catedrals, els parcs naturals, els concursos de castells o les
Gaia estudiarà fins a 1000 milions d’estrelles. L’exposició estarà al vestibul de la EET fins el 3 de març.
L’exposició Gaia, elaborada per investigadors de la UB. Planeta Da Vinci.
de Terrassa. Amb motiu d’aquesta jornada els responsables de Planeta da Vinci han portat l’exposició ‘100 milions d’ulls per a 1000 milions d’estrelles’, creada per investigadors de la UB. Aquesta exposició estarà al vestíbul de la EET (C/Colom 1) des d’avui dilluns fins al dilluns 3 de març. Compta amb 14 murals on s’expliquen els trets més importants de la missió: elaboració del satèl·lit, llançament, reptes tecnològics, re-
cerca bàsica i coneixement de la galàxia, ...
Una missió amb premi Els Premis Ciutat de Barcelona 2013 han guardonat, en la categoria de Ciències Experimentals i Tecnologia, l’equip de científics del projecte Gaia de la UB, format per investigadors del Departament d’Astronomia i Meteorologia i membres de l’Institut de Cièn-
cies del Cosmos (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El lliurament d’aquests premis, que atorga l’Institut de Cultura de Barcelona, va tenir lloc l’11 de febrer en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Segons destaca el jurat, l’equip Gaia de la UB (ICCUB/IEEC) ha estat reconegut “per la seva contribució, des del principi, al concepte
Som com hienes (o al revés)
calçotades. La divulgació científica té un públic que pot generar un retorn econòmic. I si no pregunteu a la gent d’Atapuerca o Capellades si li sembla bé o malament que s’excavi al seu poble. Però Atapuerca no s’entendria sense la informació prèvia aportada per un munt d’excavacions anònimes en altres punts del planeta: per collir, s’ha de sembrar. Tant és així, que tenir una cosa semblant a un Atapuerca, trobar restes dels nostres ancentres i com més antigues millor és el somni de molts alcaldes. I Terrassa podria ser un Atapuerca. Els jaciments de Vallparadís tenen una antiguitat aproximada d’un milió anys, com el burgalès. Geològicament, això és com dir abans d’ahir, i per això s’hi han trobat restes de parents molt propers a espècies vives actuals: rinoceront, hipopòtam, elefant, cér-
vol, daina, cavall, guineu, ós, castor, pantera, senglar, llop, hiena, etc. Sobre les hienes val la pena fer un incís. Són uns animals fascinants, amb un comportament social matriarcal molt complex. De lluny
Tenir una cosa semblant a un Atapuerca, trobar restes dels nostres ancentres i com més antigues millor és el somni de molts alcaldes recorden els gossos, però estan més emparentades amb els felins i les genetes. Més del 10% de les restes fòssils del jaciment de Vallparadís són de hiena... però no són ossos: són els seus excrements petrificats (copròlits). Com que no s’han trobat gaires restes esquelètiques, l’espècie (o espècies) concreta encara
no està determinada i podria ser tant la gegant i extingida Pachycrocuta brevirostris (fins a 200 kg, com un tigre o un goril·la) com l’actual hiena tacada Crocuta crocuta. A part dels excrements i els seus ossos, també han deixat testimoni d’una altra manera: ossos d´extremitat d’hipopòtam partits pel mig, cranis de cérvol oberts per la closca amb les banyes intactes, mandíbules de daina seccionades sempre per l’angle inferior… Unes autèntiques especialistes en carronya. En aquella època només hi ha un altre animal capaç de fer una cosa semblant: algú del gènere Homo, però utilitzant pedres per partir i tallar en comptes de mandíbules i dents. Tanmateix no s’han trobat restes fòssils d’Homo. I no perquè no s’hagin buscat amb afany. Donada l’edat del jaciment, dins d’un període en
triques, o en el sistema que permetrà processar diàriament les dades del satèl·lit i emmagatzemar-les en una base de dades per extreure’n els primers resultats d’ús científic. En paral·lel, l’equip està elaborant eines per a l’explotació científica a partir de dades obtingudes des de Terra per complementar les de Gaia, i lidera la construcció dels catàlegs de la missió, tant els intermedis com el catàleg final.
què ja habitava el nostre gènere, també hi excavaren en paral·lel els paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia, els arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili. Els arqueòlegs van més enllà i pensen que algunes marques en els fòssils no corresponen a hienes, sinó a eines de factura humana. I fins i tot, indiquen que alguns còdols fracturats ho han estat antròpicament, no per causes naturals. El paleontòlegs, per contra, es mostren més escèptics. Hienes i prou. És un debat acadèmic molt interessant i d’alt nivell que no ha transcendit gaire fora de l’àmbit expert, però que té una gran importància científica. Però també social, cultural i econòmica, doncs aquest jaciment ha posat Terrassa en el mapa de la paleontologia internacional.