Suggeriments del Fantasma del Casino de Manresa. Pel gener: La lluna de gener la reina del cel és

ELS SUGGERIMENTS DEL FANTASMA DEL CASINO

Miquel Obiols

Pel gener:

La lluna de gener la reina del cel és

Cada mes, el Fantasma del Casino ens fa la recomanació d’un seguit de contes i novel·les sobre un tema. Aquest mes:

La lluna de gener la reina del cel és 1. Són molts els personatges que a la literatura han mirat la lluna encuriosits, fascinats i han sentit el desig de tocar-la, tastar-la, tenir-la...

- AUTE, L. E. El giralluna. La Galera - BANKS, K. Si la lluna pogués enraonar. Joventut - EMMETT, J. Bajar la luna del cielo. Beascoa - FERRO, E. Caçador de lluna. Terrabastall - GREJNIEC, M. De què fa gust la lluna?

Kalandraka - GUILLOPPÉ, A. Lluna plena. Macmillan - HORÁCEK, P. El Ratolí que es va menjar la lluna. Joventut - JUSTÍCIA, M. El nen enamorat de la lluna.

Zenobita - RUBIO, A. Lluna. Kalandraka - UNGERER, T. Hombre Luna. Libros del Zorro Rojo

2. Altres han mantingut especial amb ella...

una

relació

- AMADES, J. La filla del sol i de la lluna. La Galera - FERNÁNDEZ PAZ, A. Luna de Senegal Anaya - FUNKE, C. El Pequeño hombre Lobo. Ediciones B - PASTOR, A. El Nen que feia pondre el sol.

Abadia de M. - PEIX, S. El Secret de la lluna. El Cep i la Nansa - ROCCO, J. Pols de lluna. Tramuntana - SÁNCHEZ, M. On ha perdut la lluna el riure?

Kalandraka - SOLÉ VENDRELL, C. La Lluna d'en Joan. Mars - VENTURA, A. Quan surt la lluna. Thule

3. I, tant a la realitat com a la ficció, per a molts viatjar fins a la lluna ha estat un somni i un objectiu - COMAS, M. La Conquesta de la lluna. La Galera - DYER, A. Misión: la luna. SM - HERGÉ. Hem caminat damunt la lluna. Joventut - HERGÉ. Objectiu la lluna. Joventut - PLA, I. Caminant per la lluna: Neil A. Combel - VERNE, J. De la Terra a la Lluna = From the Earth to the Moon. Edebé - YORK, L. La Cara oculta de (l'arribada de l'home a) la Lluna. Lumen

RECOMANACIÓ DEL CLUB DE LIJ PARMEGGIANI, Roberto; CARVALHO, Joao V. de, il.

La abuela durmiente Ed. Kalandraka, 2014

El conte ens presenta l’afectuosa relació i les múltiples complicitats entre una àvia i el seu nét, en el moment en què ella comença a manifestar comportaments estranys, signes evidents de la malaltia d’Alzheimer. S’inverteixen els papers, i és el nét qui acompanya i fa costat a l’àvia. Però, l’àvia s’adorm.... I ja fa un mes que dorm.

La mare -per fer-li veure la situació d’una manera dolça- explica al seu fill que, com al conte de La bella dorment, l’àvia resta a l’espera del petó del príncep que la desperti. És un relat poètic, ple de sensibilitat sobre les relacions entre avis i néts, sobre l’absència i la mort d’un ésser estimat, sobre la importància de servar el record dels qui estimem.

Les il·lustracions l’acompanyen amb el mateix tarannà. Colors suaus i metàfores del viatge al més enllà, en un ambient familiar i proper.

Altament recomanable.

Antònia M. Gorgas Manresa, gener de 2015