Suggeriments del Fantasma del Casino. Per l'octubre: canvis de camaleó

ELS SUGGERIMENTS DEL FANTASMA DEL CASINO

Per l’octubre:

CANVIS DE CAMALEÓ

Cada mes, el Fantasma del Casino ens fa la recomanació d’un seguit de contes i novel·les sobre un tema. Aquest mes:

CANVIS DE CAMALEÓ 1. A la ciutat, aquests dies, hi ha activitats sobre escriptors que, quan escriuen, es transformen com un camaleó...

- ANGULO, E. El camaleó enfadat. Lynx - ESCOFFIER, M. La veueta. Kòkinos - LANGE, M. Em pots veure? Els animals es camuflen. Joventut - LOSANTOS, J. Tots els colors del camaleó.

Cruïlla - WIESNER, D. Art y Max. Océano

2. Hi ha animals que, per la seva part, es transformen per aconseguir els seus somnis, per sobreviure, perquè no s’agraden...

- BADESCU, R. Pomelo crece. Kókinos - CALI, D. La reina de las ranas no puede mojarse los pies. Zorro rojo - CARLE, E. La pequeña oruga glotona. Kókinos - CHEN, Z. El pollastre esplomat. Thule - LIONNI, L. Neda-que-neda. Kalandraka - OBIOLS, A. Els colors de l’Àfrica. Beascoa - RICKARDS, L. Pink: el pingüí que es va tornar rosa. Trapella - TAYLOR, S. Ens enlairem! Takatuka - TIMMERS, L. Corb. Animallibres

3. I n’hi ha que simplement actuen de forma diferent a la resta. Això els fa extraordinaris!

- ATXAGA, B. Xola i els lleons. Cruïlla - BROWNE, A. King Kong. FCE - BUDDE, N. Tal com ets, ets el millor!

Takatuka - KUHLMANN, T. Lindbergh. Joventut - PRATS, L. Hachiko. La Galera - SIEGEL, R. La meva boa Bob. Joventut - UNGERER, T. Flix. Ekaré

LA RECOMANACIÓ DEL CLUB DE LIJ ICINORI

Issun Bôshi Ekaré, 2014 >Veure disponibilitat al catàleg Aladí

No és difícil fullejar amb sorpresa aquest Polzet de trets asiàtics. Basat en un conte tradicional japonès, explica la història d’un matrimoni que desitjava tant un fill, encara que fos petit, que un dia el van tenir.

Li van posar Issun Bôshi, que vols dir “el noi que no era gaire més alt que el polze”. Passats uns anys, continuava no aixecant dos pams de terra. La valentia, però, li va donar la força per emprendre un viatge ple d’aventures.

Si no fos perquè el grafisme és realment innovador, llegint-ne les pàgines sembla que s’hagi aturat el temps. El contes de la vora del foc ja ho tenen això.

Sense perdre l’essència quieta dels japonesos, el dibuix vola sol al capdavant, deixant-se acompanyar per les paraules.

Les rondalles, encara que antigues, tampoc estan tan lluny de les històries d’ara; al final sempre s’acaben tractant les mateixes qüestions, amb escenaris diferents. De tota manera, aquí hi ajuda la proposta artística.

Bernat Cormand (revista Faristol) Manresa, octubre de 2015