9
Recomanacions de cinema
Biblioteca Pau Vila setembre de 2018
Sortint del cinema
Ostre sledované vlaky, de Jirí Menzel El cinema txecoslovac va confirmar la seva dècada d'apogeu en la cerimònia de lliurament dels Óscar de 1967. La pel·lícula Trens rigorosament vigilats (‘Ostre sledované vlaky’), de Jiří Menzel, basada en una historia del novel·lista Bohumil Hrabal, va obtenir el premi a la millor pel·lícula estrangera. Extret de: www.filmaffinity.com
Trenes rigurosamente vigilados Any: 1966 Durada: 93 min. País: Txecoslovàquia Director: Jirí Menzel Guió: Jirí Menzel, Bohumil Hrabal (Novel.la: Bohumil Hrabal) Música: Jirí Sust Fotografia: Jaromír Sofr (B&W) Repartiment: Václav Neckár, Josef Somr, Vlastimil Brodsky, Vladimír Valenta, Alois Vachek, Ferdinand Kruta, Jitka Bendová, Jitka Zelenohorská Gènere: Drama. Comèdia. Durant l'ocupació nazi de Txecoslovàquia, el jove Milos treballa a l'estació de trens local al costat del faldiller Hubicka, del dement i hipòcrita cap d'estació Zednicek, i de la bella telegrafista Zdenka. El col·laboracionista director dels ferrocarrils del poble els encarrega la missió de protegir certs trens estratègics, indispensables per als plans de dominació del Führer a Europa central. Milos veurà aquí l'oportunitat d'escapar a una maledicció dels homes de la seva família que no han estat mai veritables homes. Però Milos té un gran problema: no pot satisfer els desitjos de la seva núvia Masa. D'aquesta manera, no pot concentrar-se en la missió que li han encarregat, ni podrà convèncer al món d'un valor desconegut fins al moment en la seva família. Extret de: www.filmaffinity.com
Jirí Menzel (Praga, 1938). Realitzador i actor cinematogràfic txec. Impulsà el “nou cinema txec” amb Ostre Sledovane Vlaky (‘Trens rigorosament vigilats’, 1966), film d’una subtil ironia, que li reportà un Oscar, al qual seguiren, en el mateix estil, Rozmarné Leto (‘Un estiu capriciós’, 1968), Bajeckni muzi sklikov (‘Els homes de la maneta’, 1979), Rostriziny (‘Retalls’, 1980), Slavnosti Snezenek (‘El senglar està lliure’, 1983), Vesnicko Ma Strediskova (‘El meu poblet’, 1985), Die SchokoladenSchnüffler (‘Els rastrejadors de xocolata’, 1985) i Konec Starych Casu (‘El final dels vells temps’, 1989). El 1990 obtingué l’Os d’Or del Festival de Berlín amb Skrivanci na nitich (‘Les aloses a la corda’), realitzat el 1969 però retingut per la censura del seu país. Posteriorment dirigí una versió de L’ópera de tres rals (1991) escrita per V. Havel, Zivot a neobycejna dobrodruzstvi vojaka Ivana Conkina (‘La vida i les extraordinàries aventures d’Ivan Čonkin’, 1994), Obsluhoval jsem anglického krále (‘Jo he servit el rei d’Anglaterra’, 2006), segons la novel·la homònima de B. Hrabal. Ha actuat també en pel·lícules d’altres directors txecs. Extret de: www.enciclopedia.cat
Per ampliar la informació: Reportatge de la pel·lícula a Días de Cine (rtve.es): www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/trenes-50anos/3971228/ Fitxa de la pel·lícula a la base de dades de cinema IMDb: https://www.imdb.com/title/tt0060802/
Trenes rigurosamente vigilados de Jíri Menzel (Txèquia, 1966) és la pel·lícula que comentarem en la propera sessió de cinefòrum, que tindrà lloc el dijous 13 de setembre de 2018, a les 20 h, a la Biblioteca Pau Vila. Si hi vols participar, informa-te’n a la Biblioteca.
Biblioteca Pau Vila
‘Nou cinema txec’ El moviment cinematogràfic avantguardista que va sorgir a Txecoslovàquia durant la dècada de 1960 i principis dels 70. Aquesta etapa es considera l'edat d'or del cinema del país, amb una gran esplendor artística, tant en el visual com en el narratiu. Els directors no tenien un sentiment de pertinença a un grup o moviment concret, no obstant això entre ells prevalia trencar amb les pautes del realisme socialista i obrir noves vies de creació artística. Extret de: www.wikipedia.org
I, també us recomanem... ¡Al fuego, bomberos! (Horí, má Panenko. Milos Forman, 1967) Concurso (Konkurs. Milos Forman, 1964) Juventud sin esperanza (Taking Off. Milos Forman, 1971) Alondras en el alambre (Skrivánci na niti. Jirí Menzel, 1969) El incinerador de cadáveres (Spalovac mrtvol. Juraj Herz, 1969) Las margaritas (Sedmikrásky. Vera Chytilová, 1966) Iluminación íntima (Intimni osvetleni. Ivan Passer, 1965) Nacido para ganar (Born to Win. Ivan Passer, 1971)
Per saber-ne més... BERGAN, Ronald. Ism0s para entender el cine. Turner, 2011. BEYLIE, Claude. Películas clave de la historia del cine. Ma Non Troppo, 2006. LABARRÈRE, André Z. Atlas de cine. Akal, 2009. KEMP, Philip. Cine: toda la historia. Blume, 2011. COUSINS, Mark. The Story of Film: una odisea [DVD]. Cameo, 2014. GUBERN, Román. Historia del cine. Lumen, 2006. CAPARRÓS LERA, José María. Historia del cine europeo: de Lumière a Lars von Trier. Rialp, 2003. AGUILERA, Christian. Milos Forman: el cineasta del inconformismo. Berenice, 2006. Consulteu la seva disponibilitat al catàleg de la Biblioteca Pau Vila: http://aladi.diba.cat
Per estar informat de totes les activitats de la Biblioteca Pau Vila, segueix-nos a:
http://bibliotecapauvila.blogspot.com