12
Recomanacions d’assaig, pensament i divulgació
Biblioteca Pau Vila desembre de 2016
Flaix d’actualitat
Estudios del malestar "Cuando la desgracia abate a los ciudadanos despojándoles de su bienestar material, su malestar se llama 'pobreza', y sólo si, a pesar de todo, viven en un Estado del bienestar jurídico, su pobreza será digna, pues en caso de no ser así a las carencias materiales se añadirá la miseria moral". En cambio, […] cuando se deteriora el bienestar jurídico, "incluso la prosperidad material es indigna, aunque no tengamos una palabra para designar con exactitud esa 'pobreza política' que es la carencia de derechos o el malestar jurídico". “José Luis Pardo gana el Premio Anagrama con una obra sobre el malestar de la crisis". www.efe.com. N.p., 2016. Web. 16 Nov. 2016.
En el present context de erosió política i institucional de les societats contemporànies, Pardo analitza l'entramat ideològic que ens assetja des dels mitjans de comunicació, per penetrar en els motius reals del sentiment generalitzat de malestar. L'autor es pregunta si no estem davant la temptació d'acabar amb la política construïda des de l'era moderna per les democràcies avançades, i substituirla per propostes populistes que capitalitzen el descontentament social actual. Pardo recorda que
José Luis Pardo (Madrid, 1954) és un
l'acord entre els països democràtics després de la
dels pensadors actuals més originals i
Segona Guerra Mundial va suposar la pau social, de la
destacats en el panorama espanyol.
qual va emanar precisament l'Estat de Benestar.
És Catedràtic de Filosofia de la
Encara que les polítiques de l'autenticitat rupturistes d’avui s'alimenten d'idearis filosòfics i polítics del passat, la lluita simbòlica pel millor etiquetatge polític no és fruit només de la nostàlgia de la revolució. Instàncies menys democràtiques i definides que les nostres institucions han desplaçat l’espai de l'exercici del poder per imposar als poders públics severes condicions i limitar el seu marge d'actuació. Així doncs, d'una banda, aquesta obra avisa dels perills de l’adanisme polític, que més que solucionar el descontentament, l’instrumentalitza. I de l’altra, evidencia la pobresa material i política nascuda de la crisi econòmica, i el conseqüent deteriorament del pacte social. En aquest punt, Pardo entén que referents simbòlics com “democràcia” o “Estat de benestar” són construccions històriques que han de ser revisades i reformats si volem mantenir els
Universitat Complutense de Madrid i traductor de pensadors com Deleuze, Serres, Debord o Lévinas. També col·labora sovint en pàgines culturals i d'opinió de mitjans com El País. La seva àmplia producció, arrenca en 1978 amb Transversales. En 2005 va rebre el premi Nacional d'Assaig per La regla del juego, i recentment ha guanyat el premi Anagrama d'assaig per Estudios del malestar.
vells ideals de redistribució i igualtat de la socialdemocràcia.
Amplia la informació Pots escoltar a José Luis Pardo a RNE: https://goo.gl/2mLvXz Pots tastar un fragment del llibre al web de l’editorial Anagrama: https://goo.gl/5gMsDp
La nueva lucha de clases ha estat el llibre escollit per a la propera tertúlia d'assaig, que tindrà lloc el dimarts 10 de gener, a les 20.30h, a la Biblioteca Pau Vila. Si hi vols participar, informa-te’n a la Biblioteca.
Biblioteca Pau Vila
Estat del benestar Tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat. A partir de la teoria general del benestar (economia del benestar) són extretes una sèrie d’implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l’estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social. A la Gran Bretanya, pels volts de la Segona Guerra Mundial, s’estengué àmpliament aquesta filosofia econòmica, que restà plasmada, per exemple, amb el moviment portat per William Henry Beveridge al si del laborisme; els països escandinaus gaudiren també de la seva implantació capdavantera, i, així mateix, el New Deal nord-americà correspon als esquemes teòrics de l’estat del benestar. Pel que fa al finançament de la despesa pública adreçada a aquests fins, hom insisteix en l’exigència que es faci per imposició directa progressiva —personal o empresarial—, únic camí per a obtenir una veritable redistribució, la qual cosa és un objectiu central dins la doctrina de l’estat del benestar; les conquestes en el camp de la previsió social en són un altre objectiu instrumental bàsic. Estret de: www.enciclopedia.cat
Títols llegits a les tertúlies d’assaig Modernidad líquida, de Zygmunt Bauman / La era del vacío, de Gilles Lipovetsky / Sociedades movedizas, de Manuel Delgado / Teoría de la inteligencia creadora, de José Antonio Marina / Escrits sobre la guerra, de Simone Weil / Por otra estética, de Gao Xingjian / Las malas pasadas del pasado, de Manuel Cruz / La historia más bella de la felicidad, d’André Comte-Sponville / El món no se’n surt, de Tony Judt / L’Home a la recerca de sentit, de Victor Frankl / Esculpir el tiempo, d’Andrej Tarkovskij / Un altre món, d’Arcadi Oliveres/ La Sociedad del riesgo mundial, d'Ulrich Bech / Los siete saberes necesarios para la educación del futuro, d'Edgar Morin / Ética para naufragos, de José Antonio Marina / L'enigma de la llibertat, de David Bueno i Torrens / La rialla que salva, de Peter L. Berger / Cómo percibimos el mundo, d’Ignacio Morgado / Mi
visión del islam occidental, de Tariq Ramadan /
El món d'ahir, de Stefan Zweig / Historia de un
alemán, de Sebastian Haffner / La Corrosión del
carácter, de Richard Sennett / Divertir-nos fins
morir, de Neil Postman / Inteligencias múltiples,
de Howard Gardner / Feminismo en el mundo
global, d’Amelia Valcárcel / Superficiales, de
Nicholas Carr / Neuroeducación, de Francisco
Mora / Salir de la sociedad de consumo, de
Serge Latouche / El crepúsculo de Prometeo, de
François Flahault / La impaciència del Cor, de
Stefan Zweig / Els dies feliços, de diversos
autors / El Giro, de Stephen Greenblatt / Ética
mínima, d'Adela Cortina / El problema de Spinoza, de Irvin D. Yalom / En un metro de bosque, de David George Haskell / Psicopolítica, de Byung-Chul Han / Las venas abiertas de América Latina, de Eduardo Galeano / El silencio de los animales, de John Gray / La política en tiempos de indignación, de Daniel Innerarity / La resistència íntima, de Josep Maria Esquirol / Estados amurallados, soberanía en declive, de Wendy Brown / La llebre amb ulls d’ambre, d’Edmund de Waal / Intel·ligència vital, de Jordi Pigem / La nueva lucha de clases, de Slavoj Žižek / Estudios del malestar, de José Luis Pardo
Per mantenir-te informat de totes les activitats de la Biblioteca Pau Vila, segueix-nos a les xarxes socials:
http://bibliotecapauvila.blogspot.com