10a EDICIÓ DEL KURTINSTANT 8 presentacions que ens defineixen
PRESENTACIÓ 2011
David Izquierdo
Escepticisme sarcàstic, sens dubte, és l’expressió que va manifestar un espectador en representació de gran part del públic, quan l’any passat us vam presentar el Kurtinstant en una sessió del Cineclub. En som conscients. Això és conseqüència de la idea generalitzada que el curtmetratge és només un nou vehicle per a la diversió (bé, sí, però entre altres coses) sense un espai per al talent, ni la projecció d’idees, ni la transgressió, ni la inquietud artística. Doncs bé, des del Kurtinstant no només volem constatar que totes aquestes qualitats són virtuts evidents del curtmetratge sinó que, a més, poden ser un ritual perfecte d’aprenentatge i un sistema comunicatiu propi amb un llenguatge que l’aproxima a l’essència primigènia del cinema. Els qui acostumeu a mirar la pantalla per discernir, tot acceptant el repte que ofereixen cadascuna de les obres, sense deixar-vos embadalir per la seva projecció comercial, sabreu apreciar aquestes joies de petit format confegides, majoritàriament, amb més ingeni que mitjans, amb més idees que pressupost, amb més delicadesa que els flaixos de la pirotècnia banal. Aquestes característiques demostren que el cinema, com a manifestació artística, encara existeix i que l’aproximació a la puresa del primer cine és tant palpable com necessària perquè no s’oblidin els seus postulats i la justificació que el reconeix com a setè art. Per això repetim: en primer lloc, perquè creiem que s’ha de mostrar l’obra creativa que ens envolta, que no és escassa i, en segon lloc, perquè estem segurs que us sorprendrà, tant sis sou vilatans com forans. El Kurtinstant no és només un mitjà de projecció per als artistes, sinó que també és una finestra oberta al descobriment, per part del públic, d’una forma d’expressió inexplicablement menyspreada, tot sovint per un desconeixement absolut de la matèria. En els darrers anys, a causa de l’esperonament del Cineclub, del Festival de cine de Terror, de l’emissió del Documental del més, de l’especialització en cinema de la Biblioteca, de les sessions a La Mola i d’alguna altra activitat esparsa, sembla que l’afició cinèfila molinenca d’antany torna als seus dominis. Aquesta reactivació no s’atribueix únicament a les persones abnegades que sempre hi són presents, perquè el seu amor pel cine és més que una mera afició, sinó que s’entreveu un despertar cinèfil de joves i no tant joves. Són generacions que, afavorides per l’abaratiment dels mitjans, han encetat el rodatge cinematogràfic, cosa que demostra, d’una manera involuntària, que el cinema pot ser i ha de ser de tots i cadascun de nosaltres; que de visions, estils, missatges, mètodes, objectius, històries i colors n’hi ha tants com d’autors, tècnics o espectadors. Ells, mancats d’un mercat i d’un circuit popular en el qual no poden mostrar les seves obres, cerquen alternatives assequibles com el Kurtinstant. El Kurtinstant és una via fàcil cap al cine més proper, el que fa un parent, un amic o un veí, com van fer altres parents, amics o veïns que van passar al llargmetratge i, més tard, a l’hora de referir-s’hi, ningú no va gosar esbossar ni tant sols un somriure d’escepticisme sarcàstic.
PRESENTACIÓ 2012
Albert Galera
El que es va iniciar com una forma estimulant d’exemplificar la gran vocació cinematogràfica del convilatà molinenc, ja s’ha convertit en un referent i en un dels esdeveniments cinematogràfics més esperats de l’any. El Kurtinstant va néixer des del respecte i reconeixement que es mereix tot aquell que ha tirat endavant la seva particular forma d’expressió cinematogràfica utilitzant com a eina les grans possibilitats que permet el camp del curtmetratge. La detallada tasca de recercar aquelles persones de Molins de Rei, o amb alguna o altra vinculació a la vila, que hagin creat una o més obres de petit format, ha fet que els seus organitzadors, el Cine Club Hal 2002, La Peni i la Biblioteca Pau Vila, amb l’infatigable i apassionat David Izquierdo al capdavant, hagin pogut consolidar aquesta petita gran festa del cinema local en tota una declaració de principis que té molt a veure amb l’amor envers el cinema i el suport cap a la figura del creador, sigui quina sigui la seva edat, procedència, sexe, condició social o grau d’inspiració... El sol fet d’haver tingut la voluntat i l’empenta de mostrar públicament les seves reflexions, inquietuds o visions són suficients com per merèixer el respecte i reconeixement, trets distintius del Kurtinstant, la mostra que s’està guanyant, per mèrits propis, la simpatia i admiració de tots els qui sabem de la dificultat d’organitzar aquest tipus d’actes i de tots aquells espectadors que es congratulen i presumeixen de tenir una celebració d’aquestes característiques dins el seu territori. L’arribada del Kurtinstant és sinònim d’il·lusió –descobrir obres que potser es mantenen públicament inèdites–, de retrobament –recuperar curtmetratges que ens puguin vincular, ja sigui perquè un hi ha participat directament o indirectament o bé perquè està fet per un amic o conegut– i precisament també d’amistat, perquè és en aquest tipus d’activitats on resulta fàcil poder intercanviar opinions amb gent culturalment inquieta o amb una il·lusió en comú per deixar-se portar per la màgia i l’habitual generositat que desprèn el cinema i poder traslladar-se a una fase superior de plaer i degustació. Molins de Rei continua al capdavant com una de les localitats catalanes més motivades amb relació a l’art cinematogràfic i com a gran divulgadora del veritable esperit del curtmetratge, aquelles pel·lícules de metratge reduït que tantes i tantes possibilitats acaba oferint, perquè sovint en la brevetat es troba la genialitat i no convé allargarse més del compte. Així que, fidel a l’essència del curtmetratge, no m’esplaiaré més i simplement acabaré citant el gran François Truffaut i la seva contagiosa passió: “Existeixen pel·lícules excel·lents que tenen errors tècnics. I pel·lícules tècnicament molt ben realitzades, però d’un buit i d’una sequera interior que fa pena. Per a mí, és molt més important la inspiració, les ganes de dir alguna cosa, de fer quelcom... La resta és molt menys important”. Llarga vida al Kurtinstant!
PRESENTACIÓ 2013
Montse Cateura i Solans
I l’any 2013 arriba la V edició del Kurtinstant, una mostra de curtmetratges que té com a element comú Molins de Rei. Molins de Rei té una llarga trajectòria en el fet cinematogràfic, d’això en podem estar orgullosos, i no perdem l’oportunitat de repetir-ho per tal que aquesta memòria en imatges que és el cinema no representi només un gran negoci de consum de masses, que ho és, sinó que també sigui reconegut com una forma d’expressió cultural, personal i social darrere de la qual hi ha passió i tècnica barrejades a parts iguals. El Kurtinstant, organitzat pel Cineclub Hal2002, la Biblioteca Pau Vila i la Peni, és un acte de generositat i un punt de trobada que cada primavera retorna per oferir-nos la possibilitat que tothom digui la seva des de la pantalla gran i que tothom pugui veureho, gaudir-ho o patir-ho des de la foscor de la sala. Un punt de trobada a l’entorn d’un cinema de curta durada i de llarga història. Aquestes produccions que duren “un instant” són l’expressió de joves –i no tan joves– creadors; de persones que volen explicar-nos històries, que volen compartir amb tots nosaltres les seves il·lusions, les seves inquietuds, les seves manifestacions artístiques. El Kurtinstant esdevé cada any un gran aparador que ens demostra que el cinema a Molins de Rei sempre té moltes coses a dir. És el reconeixement de tots aquells que estimen el cinema i serveix de corretja de transmissió per incorporar-hi nous creadors a cada edició. Personalment, és gratificant formar part de l’equip organitzador d’aquesta mostra i treballar al costat de persones amb qui compartim la il·lusió perquè any rere any el Kurtinstant es consolidi i permeti oferir produccions que, possiblement, sense aquesta plataforma mai no veurien la llum. El Kurtinstant és una mostra inclusiva, diversa i oberta que ens convida a veure i a ser vistos, a assaborir petits tastets d’il·lusió en moviment.
PRESENTACIÓ 2014
Joan Domènech
Tenim davant una nova edició del Kurtinstant, la mostra de curtmetratges que aplega la gent relacionada amb el sector cinematogràfic de Molins de Rei. Una vegada més –i ja en van 6– el Kurtinstant resulta un mirador privilegiat per veure créixer la trajectòria dels creadors, tècnics i actors locals, i també per observar, des de la seva consolidada perspectiva, l’insistent degoteig de noves incorporacions a la cita anual dels curtmetratges. I no és casual que entre les fitxes tècniques dels treballs presentats hi sovintegin obres i col·laboracions relacionades amb les escoles de cine del país... El curtmetratge, a més de ser un format d’expressió en si mateix, serveix de camp d’aprenentatge per a noves, i no tan noves, “vocacions”. La formació és una eina de futur que deixa una petjada palpable en els treballs de molts dels participants del Kurtinstant. No podem deixar de pensar en les aportacions que arribaran de la mà d’aquestes “novíssimes” generacions que, sense cap mena de dubte, són les més ben preparades de la ja llarga relació de Molins de Rei amb el cinema. Al Kurtinstant conviuen la saba nova amb l’homenatge a persones de la vila que, des de diverses posicions de l’entorn cinematogràfic, han tingut un paper rellevant en la trajectòria del cinema a Molins de Rei. L’homenatjat d’aquest any, l’Isidre Macías, és una figura cabdal en la construcció de la tradició local que interpreta el cine com a fet artístic i eina de creació, reflexió i debat; el seu paper d’impulsor del primer cineclub i de la Semana de Cine Español, als anys 50 i 60 del segle passat, és totalment reivindicable des d’una perspectiva de lluitador visionari i divulgador en temps foscos de la història cultural del país. Els més de 50 anys de recorregut cinematogràfic posterior, que tant han capgirat la creació, l’exhibició i el consum en el món del cinema, fan més necessari que mai el record de la feina feta per un capdavanter entusiasta, tal com el defineix el Pere Vila en la seva presentació. A més del seu paper de mostra, el Kurtinstant funciona també com a punt de trobada i relació entre els qui es mouen en aquest ambient; els interessos comuns i les relacions que s’hi estableixen faciliten contactes i col·laboracions. Compartir les experiències és una bona manera d’enriquir el conjunt i per això “l’off Kurdistant” de la pista de la Peni, que ve a continuació de les projeccions, té un paper aglutinador que les entitats organitzadores valorem molt especialment. Així doncs, us presentem un nou Kurtinstant per viure i per confirmar la bona salut creativa d’un dels sectors culturals amb més empenta de la vila. Que no es contempli la seva rellevància en els “aparadors oficials”, no fa més que obrir l’escletxa generacional i conceptual que separa la cultura establerta i previsible que ens domina d’una altra que lluita contracorrent per crear els seus propis camins.
PRESENTACIÓ 2015
Bet Pujol
Estar envoltada de directors, guionistes, actors i de tot un equip de tècnics professionals, ha estat i serà sempre un honor. He estat una de les persones que han tingut el privilegi de viure aquest món ple de màgia que és el cinema i encara ara em continua sorprenent i emocionant. Podríeu pensar que la feina de producció ha de ser una de les menys agraïdes a l’hora de produir un curt, mig o llargmetratge. Doncs us equivoqueu. És molt gratificant, agraïda i a la vegada trepidant. La màgia comença quan arriba un guió a les teves mans, en fas la primera lectura i abans de tot enveges el guionista que ha estat capaç de crear aquella història. Agafats de la mà amb el director, comences a desgranar-lo i s’inicia un anar i venir d’intercanvis de propostes. Comences a crear: quins poden ser els millors actors per interpretar els personatges, qui els vestirà, quines seran les localitzacions on podríem rodar, qui pot ser el director artístic... i, de mica en mica, l’engranatge comença a rodar i tot l’equip camina amb força per arribar a portar a terme aquestes obres d’art que omplen tantes hores de les nostres vides. Sí, la feina de producció és molt agraïda. Recordo un moment d’ara fa molts anys quan feia una de les meves primeres produccions com a segona ajudant de producció. Tenia 23 anys. La meva tasca consistia a fer l’avançada del rodatge: quan arriba l’equip tècnic tot ha d’estar a punt. Estava a Osca, al castell de Loarre. L’equip estava a punt d’arribar i vaig anar a veure com arribaven des del punt més alt del castell on es veia la vall amb la seva carretera zigzaguejant que portava al castell. Els voltors volaven per sobre el meu cap i el sol començava a pondre’s. Darrere d’un revolt, va aparèixer una filera de camions que avançava lentament i pesadament. Eren grans! Enormes! Des d’aquell turó, vaig començar a moure els braços a cridar-los i tot d’una els clàxons d’aquella caravana van començar a sonar (i ara no diré com una dolça melodia) sorollosament sense parar. Havien arribat allà on el meu plànol els havia indicat! Va ser un moment èpic i us he de dir que em vaig emocionar. Tot estava a punt per a l’endemà. Podíem començar a rodar. La meva família havia arribat. Sí, la feina de producció m’agrada. Sempre brindaré per l’oportunitat que em van donar per formar part d’aquesta família tan gran que és el cinema. Enguany, KURTINSTANT reuneix una vegada més els cineastes de Molins de Rei i de fora de la vila per presentar-vos els seus curtmetratges. Aquest festival els dóna l’oportunitat de presentar les seves creacions, els anima a atrevir-se a ser directors, actors, guionistes, operadors, scripts, elèctrics, maquinistes, maquilladors d’efectes especials...o tot alhora! Perquè un dels mèrits que té fer curtmetratges és la valentia i la capacitat de portar-los a terme amb un equip molt reduït, per no dir que moltes vegades se’l produeix un mateix. Amb pocs recursos, amb molt d’esforç i sense caravanes de camions. És envejable aquesta capacitat d’explicar en pocs minuts, i pocs recursos en la majoria dels casos, una història, una faula, un conte i deixar-nos a tots bocabadats. I tot això passa en uns segons... a KURTINSTANT. Llarga vida al festival!!!
PRESENTACIÓ 2016
Jordi Ribera
Presentar el Kurtinstant en la seva 8a edició seria dir coses que ja s’han dit. Aquesta iniciativa, nascuda com a petita mostra de curts, ja està de ple en el camí de la seva consolidació com un dels esdeveniments més creatius, frescos i representatius del que es cou a la nostra vila. La petita mostra ha crescut, ja és una mostra amb pantalons llargs que segueix tirant endavant gràcies a l’esforç d’aquells que la van imaginar i d’aquells que, amb els seus treballs, l’alimenten any rere any. Des d’aquest petit festival s’obre una finestra a una bona mostra d’instants sorgits del neguit creatiu d’explicar, en petit format audiovisual, històries i emocions que fan soroll dins de la ment dels seus creadors. Per això sempre he pensat que la millor presentació del Kurtinstant és el diminut curt de promoció que sempre obre la mostra amb un enginy capaç d’explicarla en breus segons; com ara aquell curt d’en Dani Andreu en el qual assistíem a un part en directe en què el nadó era una càmera de vídeo que s’iniciava a la vida en el moment de tallar-li el cordó umbilical. I és que la vida a la pantalla ha estat viscuda abans a la imaginació. Però si bé ja s’ha dit què és el Kurtinstant, encara no s’ha dit on és. El Kurtinstant és una regió desèrtica i llunyana situada una mica més al nord de les rutines i preocupacions diàries. És una zona on els neguits i les passions creixen alimentats pels vents càlids del sud, els mateixos vents que van acaronar els antics contes de Les mil i una nits. És una regió, mai del tot descoberta, on el sol deixa la seva empremta gravada a foc, on la lluna il·lumina els desvetllaments propis de tot procés creatiu i on els vents i les pluges modelen el seu aspecte final. És en aquest prolífic desert interior on s’acumulen les aigües propiciatòries per esdevenir oasis verds capaços de fer créixer i arrelar els petits bonsais que ja porten en el seu ADN tota la intenció i força dels grans arbres. Un desert on les històries es van formant com es formen les dunes, gra a gra, partícula a partícula, instant a instant, fotograma rere fotograma, amb imaginació, esforç, atreviment i l’afany colpidor d’ampliar les fronteres d’aquest nostre reduït horitzó al qual anomenem amb una paraula tan acotada com ara Realitat. És en aquest reducte de somiadors on la realitat i la ficció es confonen per esdevenir criatures amb vida pròpia. Perquè la vida no és un cúmul d’anys, mesos o dies. La vida, en realitat, són instants, un seguit d’instants molt curts. Però uns instants tan rics com ho és el país que ara els acull, un país que no és dins dels mapes coneguts i on la llibertat creativa és la seva emblemàtica bandera: el Kurtinstant. Sigueu tots, un altre cop, benvinguts en aquest país.
PRESENTACIÓ 2017
David Lloberas Lafuente
1, 2... 9 i acció! Ja tenim aquí la IX edició del Kurtinstant. Per novena vegada, els habitants de la ficció i els amants de la síntesi cinematogràfica ens reunim, com cada maig, al teatre de La Peni per compartir aquell contingut cinematogràfic que, tant com és possible, es produeix al llarg de l’any a Molins de Rei i tant les produccions professionals com les més modestes hi tenen cabuda. El format més adient per a aquesta ocasió és... EL CURTMETRATGE! Aquest format cinematogràfic esdevé un mitjà d’iniciació, formació i experimentació per a aquells que sovint no habiten aquesta banda de la pantalla i el Kurtinstant els permet (una vegada a l’any) fer-ho. De fet, gràcies a aquesta oportunitat en el ja llunyà 2014, vam apreciar la reacció del públic en veure els mafiosos d’Assegura-te’n abans fer de les seves. Així doncs, cap de les vuit edicions anteriors ha estat exclusivament una mostra, sinó que ha servit d’espai on compartir experiències i col·laborar per a futures ocasions. A més, el públic no fa de subjecte passiu, sinó que esdevé habitant de ple dret d’aquesta família, sempre que hi trobin un espai de reflexió, entreteniment, evasió i sobretot gaudi. Per a aquells que estigueu trepitjant el Kurtinstant per primer cop, no us espanteu si us acabeu d’adonar que la programació està plena de produccions casolanes, ja que aquesta mostra, any rere any, s’encarrega de demostrar que això no és sinònim (i sovint és antònim) de poca qualitat. Ara bé, no tot seran elogis! Partint de l’encertada afirmació que va escriure el gran Albert Galera en l’editorial de la IV edició: “...sovint en la brevetat es troba la genialitat i no convé allargar-se més del compte”, creiem que de vegades les produccions haurien de tenir més en compte la síntesi dels seus missatges, es tracti del gènere que es tracti. Així doncs, la nostra vila té la sort de veure com, un any més, el teatre de La Peni es prepara per allotjar els habitants del Kurtinstant, que, sota un clima festiu, cultural i cinèfil, venen a gaudir de la brevetat i la genialitat dels curts que Molins de Rei ha parit des de la darrera mostra. El cinema de proximitat rodat als nostres carrers durant el 2016 (i part de 2017) t’està esperant. Llarga vida al KURTINSTANT!
KURTINSTANT 2018
PRESENTACIÓ 2018
Montse Cateura i Solans
Fa una nit esplèndida i l’activitat al taller Savoy sorprèn vianants i veïns. El garatge, ple de cadires i amb una pantalla blanca al fons, celebrarà, amb el glamour d’una màquina de 35mm plantada al mig del carrer, un centenari oblidat per la gran majoria, però que farà reviure a molts tardes d’il·lusió i alguna vesprada clandestina. Això passava el juliol del 2012, quan Molins de Rei i uns quants bojos pel cinema vam voler retre homenatge al primer cinema estable de la nostra vila, el Delícies, al carrer del Carril, en el mateix espai que després va ocupar el Savoy, posteriorment reconvertit en taller mecànic, el qual va posar totes les facilitats per celebrar l’efemèride. El cinema havia tancat definitivament les seves portes als anys 70. Però la història del cinema a Molins de Rei no arrenca l’any 1912, sinó el 1898, ara fa 120 anys, amb l’exhibició de petites filmacions en espectacles itinerants i precaris –com arreu–, però que, a poc a poc i amb la creació d’un llenguatge propi i d’un mitjà de comunicació basat en la imatge, transformaria els nostres models d’oci, d’aprenentatge, de coneixement i d’evolució tecnològica. I és que la vila ben aviat va acollir el nou invent i igual que obria el Delícies el 1912, també ho feia Las Columnas; i a la dècada dels anys 20, el Foment, la Federació Obrera i la Joventut Catòlica instal·laven cinematògrafs a les seves sales, oferta que es va ampliar als anys 60 amb el cinema Versalles Palce, primer, i el Garbí, després. L’any 1969, Molins de Rei comptava amb 7 sales d’exhibició per a una població d’aproximadament 14.000 habitants. Sens dubte, el cinema s’havia convertit en la primera oferta cultural de la vila. Si considerem les sales en actiu un indicador per conèixer la salut del cinema a la vila, podríem concloure que després d’aquella època daurada dels 60 i els 70, l’interès per la cultura cinematogràfica s’acabaria en pocs anys. Conclusió errònia: les bases posades en aquella època (festivals d’àmbit estatal, cinema a les escoles, sessions de cinefòrum, constitució del cineclub local...) han assegurat la continuïtat d’una oferta cinematogràfica i cultural que, malgrat la crisi i la reconversió del model audiovisual –multisales, Internet, sèries–, a Molins de Rei segueix sent garantia de qualitat i de treball apassionat que es resisteix a donar per conclosa una etapa. Aquests antecedents –segurament desconeguts per a les persones nouvingudes i per a les nascudes la darrera dècada del segle XX– són els que hem de reivindicar, perquè són els que donen sentit al fet que avui celebrem les 10 edicions del Kurtinstant i són els que també expliquen la 37a edició del Festival de Cinema de Terror, els 12 anys de la Mostra de Cinema Intercultural i dels Drets Humans i la feina incansable del Cineclub Hall 2002. El cinema, allò que l’identifica com a cultura, a Molins de Rei continua viu.
KURTINSTANT 2018
10a EDICIÓ DEL KURTINSTANT Homenatge a Molins de Rei - Vila de cinema MOLINS DE REI: HISTÒRIA D’UNA CINEFÍLIA, per Joan Domènech “…. nada en Molins llama la atención del visitante. Sin embargo, uno debería ir pisando por sus calles descartes de filmes, trozos de celuloide, programas de mano, entradas de cine, cortezas de pipas y cacahuetes, porque todo Molins es un inmenso y destartalado cinematógrafo. Y si el Ministerio de la cosa no estuviera tan ajeno a estos asuntos, hasta podría llegar a declarar a Molins Primera villa cinéfila de España.” Lorenzo Soler, Revista Nueva Lente núm. 98, octubre de 1980 Aquest text del director de fotografia i també director de cine Llorenç Soler és una anàlisi força extensa sobre el moviment cinèfil existent entre els anys seixanta i vuitanta a Molins de Rei, i ens parla del Cine-Club Joventut com un dels més actius de l’Estat espanyol, alhora que ens defineix com a gloriosos supervivents dels vells temps de l’esplendor cineclubista,en una època en què la majoria de cineclubs tancaven. El cronista, en Llorenç Soler, creia que l’èxit nostre era producte del rigor de la nostra programació, l’interès dels films i l’entusiasme dels seus responsables. I també recorda que l’any 1972 s’organitzaven les primeres 16 Hores de Cine de Terror, iniciativa totalment insòlita en aquells temps. Finalment parla de la mateixa gent, els de sempre –i que, la veritat, érem bastants–, que treballava sota la denominació de Grup de Cine i donava suport a iniciatives destinades a desenvolupar l’afició al cinema: ensenyament a les escoles i instituts, i suport a la producció independent de cinema en Super-8. Aquesta labor constant tindria finalment una cristal·lització al llarg de deu anys en una generació supervuitista considerable, diferent i oposada a l’estil imperant entre els genuïns devots de l’anomenat “cine amateur”. Són cineastes que tenen coses a dir, que els preocupa la forma (llenguatge) de dir-ho, sense massa ambicions i que no pretenen anar a la caça de premis.
Però el 1979, les seves pel·lícules es presenten a un concurs que el Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona va convocar per premiar el millor cinema “amateur-artesanal”. En el fons, es tractava d’un tipus de convocatòria a la qual accedien els típics cineastes que es movien en l’àmbit amateur. I, de fet, així era, però segurament perquè es tractava d’un concurs nou i també perquè el seu jurat no estava integrat pels típics aficionats il·lustres, sinó que estava format per professionals del cinema, el grup de cineastes molinencs s’hi va presentar i, merescudament, varen rebre quatre dels cinc premis atorgats. Joan Guitart va guanyar el primer premi amb Programa, un curt en 16 mm; Pere Vila va rebre dos premis per El llarg viatge, rodada en Súper-8, i, en el mateix format, Josep Barba fou premiat pel seu documental Mocador de tres pessetes, mocador de tres colors. De fet, es va a començar a parlar d’un “moviment cinematogràfic molinenc” en els àmbits cinematogràfics barcelonins. Però els orígens d’aquesta cinefília els hem de situar l’any 1964 quan els membres del cineclub local, amb el suport de l’Ajuntament, decideixen crear la Primera Semana del Nuevo Cine Español. No oblidem el context en què es produeix aquesta iniciativa. De la mateixa manera que a França, Regne Unit i Alemanya varen aparèixer la Nouvelle Vague, el Free Cinema o el Junger Deutscher Film, el cinema espanyol va voler engegar la seva petita revolució. Un cert aire d’obertura en el terreny de la llibertat d’expressió, a fi i efecte de netejar la imatge del Govern franquista respecte a Europa, va afavorir l’aparició de joves realitzadors que, amb la seva opera prima pendent d’estrena, varen trobar a Molins de Rei l’oportunitat de donar a conèixer els seus treballs. En aquell període, que va durar fins al 1969, tota una generació de cineastes fins aleshores desconeguts i actualment coneguts per tothom es varen trobar a Molins de Rei. Aquests joves irats i rebels de l’època eren Carlos Saura, Manuel Summers, Basilio M. Patino, Vicente Aranda i Mario Camus, entre molts més. La premsa diària i especialitzada de tot l’Estat espanyol es desplaçava a Molins de Rei per poder assistir a la Semana. Eren temps d’esperança; eren temps feliços en plena foscor, repressió i censura. Doncs sí, això feia Molins ja fa anys, molts anys. Salvem el temps, però no l’espai, per dir que, potser sense saber-ho, actualment el Kurtinstant té un esperit semblant a aquell Grup de Cine o a aquella generació dels seixanta que necessitava un espai per donar a conèixer les seves primeres obres. La Història es repeteix sempre i a Molins de Rei, el cinema és... sessió contínua.
KURTINSTANT 2018
10a EDICIÓ DEL KURTINSTANT Homenatge a Molins de Rei - Vila de cinema L’objectiu del KURTINSTANT és difondre els curtmetratges realitzats per creadors relacionats amb la vila i entenem que això també implica documentar-ne el passat. Amb motiu de l’homenatge d’aquesta edició a “Molins de Rei, Vila de Cinema” ens hem proposat aquesta cronologia històrica del cinema a Molins de Rei que ha estat elaborada a partir dels treballs realitzats per Montserrat Cateura, Natàlia García Galceran i Leonor Salvador, Sergi Cardona i Irene Marín, amb les aportacions de testimonis personals. Som conscients de la dificultat d’una tasca d’aquestes característiques; és per això, que aquest document neix amb la voluntat de ser un punt de partida, un work in progress, a partir del qual ampliar, corregir i millorar el coneixement de la nostra història. Tenim un llegat cinematogràfic ric i extens, coneguem-lo!
PIONERS DEL CINEMA I PRIMERS CINEMES DE MOLINS DE REI Núm. 1 2 3 4 5 6 7 8
Any inici 1900 1904 -1905 1908 1909 1912 1912 1921 1924
9
1925
10 11 12 13
1951 1956 1968 1969
Nom i situació Cinematògraf Puig (carrer del Carril) Cinema Moderno (Cafè de L’Alhambra · c/ Verdaguer - pl. Catalunya) Cinematògraf Molinense (sala del carrer de la Fassina) Cafè Nou (passeig de Pi i Margall) Cinema Delícies (a partir de 1944 canvia el nom a Cinema Savoy) Cinema Les Columnes (al Cafè Les Columnes - c/ Pi i Margall) Foment Agrícola, Industrial i Comercial (passeig del Terraplè) Federació Obrera (a partir de 1944 es dirà Cinema Molinense i a partir de 1953 Hogar del Productor - al carrer de Jacint Verdaguer) Joventut Catòlica (a partir de 1949, es dirà Cinema Mont-Rosa o Montrosa - a la plaça de Mercè Rodoreda) Club Samaranch (fàbrica tèxtil - al carrer de Francesc Samaranch) Cinema Parroquial (o Cinema del Sr. Vicari - al Col·legi Sant Miquel) Cinema Versalles Palace (a l’avinguda de Barcelona) Cinema Garbí (a la plaça de Catalunya - actual supermercat Condis)
CRONOLOGIA HISTÒRICA DEL CINEMA A MOLINS DE REI 1898
Envelat al “pontasgo” (cruïlla av. de Projecció itinerant: espectacles òptics com a Barcelona amb passeig de Pi i Margall) atraccions amb motiu de la Festa Major
1900
Sala de cinema no estable amb exhibicions Cinematògraf Puig (c/ del Carril 27, on després s’instal·là l’Hotel La Lluna) de caràcter itinerant
1904 1905
Cinematògraf Moderno al Cafè de L’Alhambra
Exhibicions de caràcter itinerant. Cantonada c/ Verdaguer amb pl. Catalunya
1908
Cinematògraf Molinense, sala de la Fassina, entrada per av. València; i al Cafè Nou, al passeig Pi i Margall, 22
Projeccions cinematogràfiques no estables. Operador de màquina: Miquel Bogunyà Macias
1912
Cinema Delícies (al carrer del Carril, 30-32 –actual Taller Savoy)
Cinema de cap de setmana. Fundat per Jaume Bosch Casanovas i Emili Port Ribes
1912
Cinema de cap de setmana. Fundat per Cinema Les Columnes (Cafè Les Columnes, passeig de Pi i Margall, 15) Ramon Bonsoms. Actual Ferreteria Ustrell
1914
Rodatge de la pel·lícula La gitanilla d’Adrià Gual
Primera pel·lícula rodada als afores de Molins de Rei
1916
Traspàs del Cinema Delícies
Nou propietari: Josep Mestres
1918
Rodatge del documental publicitari de Manufacturas A. Pedrerol
Fàbrica de conserves desapareguda, que dóna nom a l’actual barri
1918 1920
Associació entre el Cinema Delícies i el Cinema Les Columnes
Programació compartida que s’exporta a Sant Vicenç dels Horts i Castellbisbal
1920
Tanca el Cinema Les Columnes.
Ramon Bonsoms traspassa el local
1921
Inici de l’activitat de cine al Foment Agrícola, Industrial i Comercial
Després es dirà Foment Cultural i Artístic. Comercialitza l’empresa Colón
1924
La Federació Obrera instal·la cine. Capacitat per 750 espectadors.
Comercialitza l’empresa Importacions Cinematogràfiques
1925
Inici de l’activitat de cine a la Joventut Catòlica
Es crea la secció de cinema, aprofitant l’àmplia sala d’actes de l’entitat
Anys 30
Creació de les sessions de cine “Camins” al Foment.
Comencen a projectar-se pel·lícules d’avantguarda. Éren temps de la II República
1931
Arriba el cinema sonor al Foment (i després a la Federació Obrera).
Primera projecció sonora a Molins de Rei: Melodies de Broadway (10/01/1931).
1932
Primer operador cinematogràfic titulat de Molins de Rei
Va ser en Pascual Padilla García
1937
Rodatge de l’arribada del president d’Euskadi a Catalunya
El documental passa per diverses poblacions, entre d’altres Molins del Llobregat
1941- Nou traspàs del Cinema Delícies 1944
Nou propietari: Josep García Mendoza (que també regenta el cinema del Foment)
1944
Reobertura del Cinema Delícies amb el nom de Cinema Savoy
Gestionat per l’empresa Prats-Borràs, que també explota altres sales de la vila
1944 1953
Cinema Molinense (Federació Obrera)
Represa de l’activitat de cine. Seu del “Centro de Acción Católica y Auxilio Social”
1949
Cinema Mont-Rosa –o Montrosa– abans Joventut Catòlica
Represa de l’activitat cinematogràfica a la Joventut Catòlica (després de la seva activitat com a centre parroquial)
1951- Secció de cinema al Club Samaranch Projeccions tant al club social com a la pista 1967? de l’empresa tèxtil Samaranch d’estiu 1953
Nou canvi de nom del Cinema Molinense (Federació Obrera)
Passa a anomenar-se Hogar del Productor
1955
Rodatge de La fiesta de las espigas de Joan Arajol
Primera pel·lícula d’un director molinenc
1956
Estrena del Cinema Parroquial, o Cinema del Sr. Vicari. Impulsor: Mossen Manuel García
Primer al Col·legi Sant Miquel i més tard a la sala de conferències de la Joventut Catòlica
1958
Primera sessió de Cinefòrum a Molins de Rei
El 25 de maig de 1958, organitzada pel Club Fotogràfic Local
1959
Creació de la Secció de Cinema Amateur del Club Fotogràfic Local
Sessió mensual de cinefòrum a la Joventut Catòlica i al Cinema Savoy
Finals anys 60 a mitjans anys 70. El Grup de Cinema Amateur (GCA) Cineclub al Cinema Foment - Grup s’independitza del Club Fotogràfic de Cinema Amateur de Molins de Rei 1964
Constitució del Cineclub de Molins de Rei al Cinema Savoy (a partir de 1970 a la Joventut Catòlica)
Format per components de l’antic cinefòrum (Isidre Macias, Ramon Bacardí, Andreu Castanyé, Vicenç Crous i Jaume Guitart)
1964
Creació de la I Semana del Nuevo Cine Español al Cinema Savoy (a partir de 1965 va al Cinema Foment)
Promoguda per components del primer cinefòrum i pel crític Joan Francesc de Lasa. Premi Sant Jordi de Cinematografia (1966)
1965
Creació de la I Semana de Cine Infantil
Activitat dins de la Fira de la Candelera
1968
Inauguració del cinema Versalles Palace (Av. Barcelona, 20)
1968
I Encuentro Latinoamericano (porta oberta al nou cinema sud-americà)
Nova secció de la Semana de Nuevo Cine Español. Canvi de seu al cine Versalles Palace
1969
Nova direcció de la Semana del Nuevo Cine Español
De caràcter més oficialista. Director: Joan Munsó Cabús
1969
Inauguració del Cinema Garbí a la plaça de Catalunya
També serà seu de la Semana del Nuevo Cine Español
1970
El cinema en general pateix una gran Tanquen el Cinema Savoy, El Hogar del Productor i el del Club Samaranch davallada, també a Molins de Rei
1972- Canvi de nom de la “Semana” 1978 a Semana de Cine Español
Edicions de 1977 i 1978 dirigides per Miguel F. Ruiz de Villalobos
1973
Creació de les 16 Hores de Cinema de Terror (a la Joventut Catòlica)
Creada per integrants del cineclub local. És la marató de terror més antiga de l’estat i embrió de l’actual Festival de Cine de Terror
1973 1975
Inici del Secretariat de cinema dins la Cinema per la Festa Major i segurament renovació social a la Joventut Catòlica amb regularitat al llarg de l’any
1975
En la seva 3a edició, la marató de terror canvia el nom a 12 Hores de Cinema de Terror de Molins de Rei
Celebrades el primer cap de setmana de juliol, són les clàssiques 12 Hores de l’actual Festival de Cine de Terror de Molins de Rei.
1979 1982
Setmana de Cinema de Molins de Rei. Represa de la “Semana” per 4 edicions ja en temps de democràcia
Es fa a la Joventut Catòlica, Versalles Palace, Foment i Garbí. Inclou la Setmana de Cinema Independent, la Setmana dels Nous Creadors, el Cinema en Català, el Cinema a les Escoles i Converses
1979 1983
Cine club - Cine Joventut
A la Joventut Catòlica-La Peni els divendres a la nit
1982
Projecció de la pel·lícula Com un adéu de Pere Vila
Estrenada en la última Setmana de Cinema de Molins de Rei, en mig del desencís general i la manca d’espectadors
1984
El Cinema Garbí rep el Premi Nacional de Cinematografia
1985
Tanca el Cinema Garbí
Al seu lloc s’instal·larà un supermercat
1985
I Biennal de Cinema Amateur de Molins de Rei.
L’organitza el Grup de Cinema Amateur que poc temps després es disol
1990
Represa temporal del Cineclub Molins (sessions al Foment)
Amb Manel Gibert, Jaume Papiol, Joaquim Font, Nicolas Solera i David Izquierdo
1992 1993
Creació de l’Antic Cine Club de Molins de Rei (sessions a La Peni)
Amb Albert Galera, Joan Domènech, Pere Vila i Jaume Claver entre d’altres
1993
Represa de les 12 Hores de Cine de Terror i Fantàstic de Molins de Rei
Després de 3 anys d’aturada. Ara amb doble seu: a La Peni i al cinema Versalles Palace
1994
Tanca el cinema Versalles Palace
Era la última sala de cinema de la vila
1995 1996
L’Antic Cine Club de Molins de Rei canvia a Cine Club Butaca preferent
Canvi per motius legals
1997
Dissolució del Cine Club Butaca Preferent
Darrera sessió al desembre de 1997
2001
Nova represa de les 12 Hores + 1a Mostra de Curtmetratges de Terror
Amb noves incorporacions en la organització. Es trasllada a l’octubre
2002
Creació del Cine Club Hal 2002 Impulsat per Joan Domènech i Pere Vila, entre d’altres
Sessions quinzenals primer a la Joventut i després al Foment.
2002
I Mostra de curtmetratges d’autors locals (Dins la programació del MEL)
Al teatre de La Peni. És l’embrió de l’actual Kurtinstant.
2003
30è aniversari del Festival de Cine de El Festival incorpora el Concurs de Terror de Molins de Rei Curtmetratges de Terror
2006
La Peni comença les projeccions d’El Documental del mes
De Paral·lel 40 (després DocsBarcelona) i dins del projecte CinemaNet Europe
2006 2008
Cinema a la Fresca, cicle de cinema d’estiu als barris (fins a 9 sessions)
Amb alguna edició anterior i organitzat pel Cineclub Hal 2002 i l’Ajuntament de la vila
2007
I Mostra de Cinema, Drets Humans i Interculturalitat
Cinema per a les escoles, organitzada pel Cineclub Hal 2002 i l’Ajuntament de la vila
2009
Primera sessió de Cine a la Pista a la pista d’estiu de La Peni
Organitzen La Peni i el Cineclub Hal 2002 al desaparèixer el Cine a la Fresca pels barris.
2010
Kurtinstant: 2a Mostra de curtmetratges de Molins de Rei
A La Peni, i organitzada per la Biblioteca Pau Vila, La Peni i el Cineclub Hal 2002
2010
El Cine a la Pista passa a dir-se Cinema a la Fresca a La Peni
A la pista d’estiu de La Peni. Sessions en el mes de juliol
2011
Inici del cicle Cine a La Mola del Cineclub Hal2002 i La Mola
Amb anterioritat hi havia hagut també sessions a la Biblioteca i al Bar Beretxu.
2012
I Concurs de Llargmetratges de Terror
Incorporat dins el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei
2012
Sessió especial de cine al Taller Savoy dins el Cine a la Fresca 2012
Projecció de The Artist per celebrar al taller els 100 anys de l’antic Cinema Delícies
2014
Internacionalització del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei (Membre de la European Fantastic Film Festivals Federation)
Entrega del premi Méliès d’argent al millor curtmetratge fantàstic
2016
El Festival de Cine de Terror augmenta la seva durada a 10 dies
Amb més projeccions, activitats i espectadors
2018
Celebració del 10è aniversari del Kurtinstant
S’incorpora el 1r Kurtinstant Júnior
Bibliografia consultada: Cateura i Solans, Montserrat. Cent anys de cinema a Catalunya ... i la seva presència a Molins de Rei [catàleg de l’exposició]. Molins de Rei: Ajuntament de Molins de Rei, 1996. Cateura i Solans, Montserrat. Molins de Rei i el cinema 1912-2012: 100 anys del Cine Savoy (antic Cine Delícies). Molins de Rei: Cineclub Hal 2002, 2012. Marín Martínez, Irene i Cardona Garnés, Sergi. “Els orígens del cinema a Molins de Rei”. Viu Molins de Rei (08/04/2012): www.viumolinsderei.com/2012/04/08/els-origens-del-cinema-a-molins-de-rei/ Salvador Fuentes, Leonor i García Galceran, Natàlia. “El cinema a Molins de Rei” [document inèdit]. Molins de Rei, les autores, setembre de 2000. Agraïments: Josep Bergadà, Rafael Canosa, Jaume Claver, David Izquierdo, Natàlia García Galceran i Arxiu Municipal de Molins de Rei. Elaborat per: Glòria Massana Figueras
KURTINSTANT 2018
10a EDICIÓ DEL KURTINSTANT Mostra de Curtmetratges de Molins de Rei
ORDRE DE PROJECCIÓ 18:30 h Kurtinstant Júnior Presentació i projeccions 19:30 h Kurtinstant 20:00 h Homenatge: Molins de Rei - Vila de cinema 20:30 h Inici projecció curts TerrorM olins Recull d’espots Silvia García Ferrying Fee Paco Marín Corina DiegoI ruela Underground Minds Enric Marín Concurs de sardanes Víctor Mallo Perro viejo Terapia de choque Josep Maria Alejandre The Last Shot El tío Evaristo Dani Andreu Plàstic 22:00 h Final Kurtinstant Segueix l’ambient cinèfil al vestíbul de La Peni un cop acabin les projeccions.
KURTINSTANT 2018
KURTINSTANT JÚNIOR En la seva 10a edició, el Kurtinstant recupera l’apartat Júnior per projectar en pantalla gran els treballs dels més joves i animar-los a continuar amb la seva activitat cinematogràfica. Els que us presentem aquí són curtmetratges que resulten d’un contacte inicial amb el món cinematogràfic a partir de tallers o projectes a l’escola… Aquests espais són una bona manera que la canalla es familiaritzi amb el llenguatge visual del cinema i els seus secrets, com també de que aprenguin a explicar les seves històries i a col·laborar en equips multidisciplinars on descobreixen i experimenten diferents tècniques i procediments per fer un curt amb mitjans senzills. Com podreu comprovar, els resultat són sorprenents. La Cuquera / “Un estiu de cine” La Cuquera organitza anualment el casal “UN ESTIU DE CINE”, juntament amb l’equip de Keep Calm & Make Films. És la millor oportunitat per a infants i adolescents d’entre 7 i 16 anys de rodar el seu propi curtmetratge en només una setmana!
Títol: Els germans Jimson - Any: 2013 Direcció: Pau Pavón i Marc Vendrell - Guió: tots Càmera: Guillem Morraja - Script: Ingrid Argemí Vestuari: Laura Martínez - Maquillatge: Laura Figueras Intèrprets: Albert Martínez, Ernest Beumala, Marc Gonzàlez, Laura Martínez, Álvaro Moyano Títol: Una dona de guerra - Any: 2017 Direcció i edició: Irene Terrón - Producció: Arnau Rueda Aj. Direcció: Maria Martínez - Script: Gerard Vilà Claqueta: Emma Pedrol - Dir. Fotografia: Pablo Díaz Càmera: Mariona Àlvarez - Escenografia: Aina San Miguel Atrezzo: Miquel Martínez - Vestuari: Pol Albons Maquillatge: Xiling Pascual - Sonidista: Gerard Vilà Guió: Tots i Marc Vendrell - Intèrprets: Noa García, Pere Canosa, Cesc Miras, Aina San Miguel, Miquel Martínez. Títol: Les germanes - Any: 2017 Direcció: Marc Vendrell - Edició: Irene Terrón - Guió: Tots Producció: Adrià “cosí” Molina i Paula Ferrer Aj. Direcció: Mirta Miras - Claqueta: Eloy Rodríguez Càmera: Estel Homet i Joan Raventós Direcció d’art: Noelia Murciano, Carlota Martínez i Martina Jordan - Intèrprets: Isona Nieto, Anna Cubero, Carla Del Pueyo i Martina Jordan Títol: Pijus Máximus - Any: 2017 Direcció: Irene Terrón i Joan Sureda - Producció: Pere Canosa Ajudant de Direcció: Cesc Miras - Claqueta: Mariona Àlvarez Script: Emma Pedrol - Càmera: Pol Albons Escenografía: Èric Argemí - Atrezzo: Xiling Pascual, Pablo Díaz Vestuari: Anna Fisa - Maquillatge: Dídac Soro Intèrprets: Gerard Vilà, Berta Escrigas, Pablo Díaz, Dídac Soro, Mariona Àlvarez, Xiling Pascual
Biblioteca Pau Vila La teva primera escena de terror
Elna Cugat / Taller de cinema de l’Institut-Escola Les Vinyes Sinopsi: L’Elèxia té dubtes sobre la seva identitat de gènere. Tothom la pressiona perquè s’arregli i sigui més femenina. Farta d’aquesta situació decideix marxar de casa.
Iniciativa de la Biblioteca Pau Vila de Molins de Rei dirigida per Kineina [audiovisuals] i realitzada dins del marc del Festival de Cine de Terror de 2017. Els participants, a partir de 9 anys, tenien l’oportunitat de gravar una escena utilitzant els elements més clàssics del cinema de terror, com ara els moviments sinuosos de càmera, efectes de llum, sons de la natura i, evidentment, unes gotes de sang. Títol: Estèreo - Any: 2017 Durada: 9,50 min. - Gènere: ficció Direcció, ajudant de direcció, guió original, direcció de fotografia, càmera, muntatge i edició de so: alumnes del taller de cinema de l’Institut-Escola Les Vinyes Producció: Institut-Escola Les Vinyes i Associació Méliès Música: Andra Day, “Rise up” / Anna Leone, “My soul” Amy Winehouse, “Valery”. Intèrprets: Maria Miguel, Gregori Berbegal, Elna Cugat, Neus Royo i Júlia Albors
KURTINSTANT 2018
FESTIVAL DE CINE TERROR Espots (Producció)
Informació del curtmetratge:
Bagatge cultural i artístic:
Títol: Espots Terror Molins Any: 2006 - 2017 Gènere: espot Sinopsi: Recull de diferents espots de promoció del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei Direcció: Paco Ruiz Producció: Festival de Cine de Terror de Molins de Rei
Des de 2006 el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei compta amb Paco Ruiz per a la realització de l’espot per promoure l’edició en curs. Els espots triats són els que van de 2006 a 2017
SILVIA GARCÍA PALACIOS Ferrying Fee (Producció) Informació del curtmetratge:
Bagatge cultural i artístic:
Títol: Ferring Fee - Any: 2016 Durada: 15 min. Gènere: Drama, fantàstic, aventura. Sinopsi: Un pirata naufraga en una illa deserta enmig de l’oceà. Mentre intenta escapar, vigilant l’horitzó a la recerca d’algun vaixell que el pugui auxiliar, descobrirà la presència d’una estranya però atraient presència femenina. Direcció: Carme Puche Ajudant de direcció: Luz López Guió original: Erin Donovan Producció: Silvia García Palacios Direcció de fotografia: Sergio Álvarez-Napagao Muntatge: Javier Rueda Càmera: Javier Rueda Edició de so: Jordi Rabascall Música: Jordi Rabascall, Harrison Long Intèrprets: Richard Felix, Mercè Montalà, Abbie Long, Daisy Long, Josep M. Alexandre, Reg Wilson
El meu bagatge cultural és paral·lel a la meva passió pel setè art, art en el qual, en un procés gairebé autodidacta, he treballat des de fa més de quinze anys de manera multidisciplinar. Des de la producció fins al departament artístic, he treballat en obres independents de la productora barcelonina AVED a part de projectes personals. Complementàriament, sóc editora d’un web de crítica cinematogràfica i membre del prestigiós Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei. Biofilmografia destacada: 2008 Pel·lícula Embrión (Gonzalo López). Producció 2013 Pel·lícula La santa espina (H.Romance). Producció Curtmetratge Spoiler (Gerard Fossas). Producció Curtmetratge Mith (Gonzalo López). Dept. Art 2014 Pel·lícula The Jump! (Carme Puche). Dept. de Premsa Curt Das Licht (Oriol Camacho). Director Assistant 2015 Curt La herencia (Gorka Moreno). Dept. d’Art i Vestuari Finalista i seleccions en diversos certàmens 2016 Curtmetratge Ferrying Fee (Carme Puche). Producció. Global Shorts Winner, 2017 Curtmetratge E-life (Mario DC Carbajosa, Vibha D.M.). Vestuari. Seleccions en diversos certàmens 2017 Trilogia de films: Hacia el oasis, Eneadrama, La línea amarilla (Xose López). Producció Curt La habitación de las estrellas. Producció Curt Socatoba (Daniel Love). Producció 2018 Pel·lícula El entusiasmo (Luis Herrero). Tràiler i coordinació de subtítols Pel·lícula ¡Viva el Palíndromo! (Tomás Lipgot). Dep. d’Art Pel·lícula Un trabajo y una película (Xavier Martínez). Producció
KURTINSTANT 2018
PACO MARÍN
(Guió, direcció, producció, càmera, i edició de so)
Corina
Informació del curtmetratge:
Bagatge cultural i artístic:
Títol: Corina - Any: 2017 Durada: 15 min. Gènere: Comèdia dramàtica Sinopsi: Una parella que porten molts anys junts ja no s’estimen. Direcció, guió original, producció, càmera i edició de so: Paco Marín Direcció de fotografia i muntatge: Salvador Grau Música: Sisa, Gilbert Bécaud Intèrprets: Mayte Caballero i Alberto Gadea
Càmera i director de fotografia a més d’un centenar de llargmetratges 30 anys a TV3 com a director de fotografia www.imdb.com/name/nm0555976/?ref_=fn_nm_nm_2
DIEGO IRUELA (Direcció, guió, edició, càmera) Underground Minds Informació del curtmetratge:
Bagatge cultural i artístic:
Títol: Underground Minds Any: 2017 - Durada: 2’56 min. Gènere: fantàstic Sinopsi: Entre el conjunt d’usuaris del metro, tres personatges es barallen amb el seu malestar. Direcció, guió original, producció, direcció de fotografia, muntatge i edició de so: Diego Iruela Càmera: Diego Iruela, Věra Zvěřinová, Antonio Iruela Música: “Heaven, Supernatural, Calm Song” Patrik Almkvisth (CC) Intèrprets: Luisa Gutiérrez, Antonio Iruela, Věra Zvěřinová
Des de petit m’han atrapat les pel·lícules i les sèries. N’he vist moltes i planejo veure’n encara més. Ara toca, a més de consumir, produir. Amb ganes d’aprendre més i conèixer gent amb qui crear tot el que es pugui imaginar. Biofilmografia: 2016 Animació. La Vera i en Lluís a la recerca del tresor del drac. Totes les funcions Videoclip. Unión (Círculo Abierto). Direcció i guió 2014 Animació 3D. Resident Evil (Laser Scene) Modelatge i animació 3D, edició I direcció Animació. Portals. Totes les funcions
KURTINSTANT 2018
ENRIC MARÍN (Totes les funcions)
Concurs de sardanes Informació del curtmetratge:
Bagatge cultural i artístic:
Títol: Concurs de sardanes Any: 1968 - Durada: 4’30 min. Gènere: documental Direcció, guió, producció, direcció de fotografia, càmera, muntatge i so: Enric Marín
Operador projeccionista durant 22 anys, es va aficionar a la fotografia després del naixement del seu fill, a principis de la dècada dels 60. La fotografia el va portar al cinema i va ser membre actiu del Club de Cine Amateur de Molins de Rei; a més, participà en aquells moments en cinèfòrums i diverses activitats cinematogràfiques. Va rebre diferents premis i mencions.
VÍCTOR MALLO (Guionista - Director)
Terapia de choque - Perro Viejo Informació dels curtmetratges:
Bagatge cultural i artístic:
Títol: Terapia de choque Any: 2017 - Durada: 7:22 min. Gènere: suspens Sinopsi: Un matrimoni en crisi visita la consulta d’un excèntric psicoterapeuta. Direcció, producció i muntatge: Víctor Mallo Aj. de Direcció: Sebastián Muñoz Guió original: Rafael Ruiz Pleguezuelos, Víctor Mallo Direcció de fotografia i càmera: Lucas Fernández So: Sergio Díaz i Txema Moliner Música: Miquel Solé Intèrprets: Álvaro Castañón. Jordi Ra, Carla Lladó i Mari Cielo Pajares
Llicenciat en Belles Arts en l’especialitat d’Imatge per la UB. Estudis Superiors de Comunicació Audiovisual per la UAB. Membre fundador de l’Antic Cine-Club de Molins de Rei, entre 1989 i 1993 col.labora a Ràdio Molins de Rei com a guionista i presentador dels programes Vellut Blau i 91.2 Cinema. Entre 1993 i 2006 col.labora a Ràdio Cervelló com a guionista i presentador del programa Riff Raff Cinema. L’any 2012 es finalista a la IX edició del Premi SGAE al millor guió de llargmetratge pel guió Recursos Humans. El setembre de 2017 estrena a Barcelona l’obra de microteatre La professional. Ha treballat com a fotògraf, iŀlustrador, redactor, dissenyador i director d’art en publicacions com Mac Byte, El Jueves, Penthouse o National Geogràphic
Títol: Perro viejo - Any: 2016 Durada: 13,18 MIN. Gènere: drama Sinopsi: Sebastià és acollit a casa del seu fill, amb qui fa anys que no parla. Angoixat pels problemes que causa al matrimoni, Sebastià decideix fugir amb el gos. Direcció, guió original i muntatge: Víctor Mallo Aj. de Direcció: Sebastián Muñoz Producció: Sergi López Bea Direcció de fotografia i cÀmera: Javier Rueda So: Niko Gómez, Toni Torres Música: Toni Torres Intèrprets: Jaume de Sans, Lidia Amanda Montiel i Milo Taboada
Biofilmografia recent: 2017: Curt Terapia de choque. Director i coguionista Curt Hasta que la muerte nos separe. Guionista i DOP 2016: Curtmetratge Perro viejo. Director i guionista Curtmetratge La profesional. Guionista i DOP 2015: Curt Duelo en Rocas Rojas. Direc. i guionista. Curtmetratge Satisfecho. Director i guionista Curtmetratge Algo temporal. Ajudant de Direcció Curtmetratge Ivette. Ajudant de Direcció Capítol pilot Que conste en acta. Ajudant de Direcció 2014: Curt Objetos perdidos. Director i coguionista Curtmetratge Begancé. Ajudant de Direcció Curt Confidents. Ajudant de Direcció – Director de 2a unitat Curtmetratge OriGin. Ajudant de Direcció 2009-2013: Web sèrie Nieto del futuro (14 episodis) Director i guionista 2008: Curtmetratge Tren de vida. Director i guionista Sèrie de TV La parejita. Guionista 2001-2004: Programes de TV Kinetoscopi i La Nit del Cinèfil (TV Vallirana). Presentador, guionista i realitzador 2000: Curtmetratge Iris, Director i guionista
KURTINSTANT 2018
JOSEP MARIA ALEJANDRE (Actor)
The Last Shot / El tío Evaristo Bagatge cultural i artístic:
Informació dels curtmetratges:
Actor aficionat durant tota la vida, fa només cinc anys que m’hi dedico de manera professional. En aquest temps he pogut gaudir de grans projectes i d’altres de gent que s’està formant o començant en aquest món de l’audiovisual. Recentment he pogut treure el nas a Roads, la última producció de l’alemany Sebastian Schipper o a Superlópez, de Javier Ruiz Caldera, grans produccions amb grans i coneguts actors i actrius. Però on m’ho he passat millor ha estat en petites produccions ambicioses, com ara Nana, de Roger Villarroya, o Manuel, de Roger Grau i Maria Martin Medinilla. Tot plegat, un gaudi i un aprenentatge constant.
Títol 1: The last shot Any: 2017 - Durada: 8’50 min. - Gènere: western Sinopsi: La cambrera d’un saloon ajuda un noi a escapar de la justícia en temps de la construcció del ferrocarril. Direcció, guió original i muntatge: Dídac C. Forroll Ajudant de Direcció, direcció de fotografia i càmera: Yaroslav Prokhorov Producció: Dídac C. Forroll i Yaroslav Prokhorov Edició de so: Álex Pizarro - Música: Enric Sans Garde Intèrprets: Marina Ollé, Hugo Querol, Josep Maria Alejandre, Erica Bertamini Hoashi i Isaac Legrancier Títol 2: El tio Evaristo Any: 2017 - Durada: 8’39 min. - Gènere: comèdia Sinopsi: Un pare i un fill d’avançada edat s’asseuen a taula per parlar obertament de fets que no van quedar resolts quan tocava. El desencadenant de tot plegat, el Tio Evaristo. Direcció, guió original i muntatge: Manolo Hernández Producció: Efecto ólovic F Direcció de fotografia: Arnau Ferrerons Càmera: Abel Castro Edició de so: Vicente García, Pablo Guglielmi Música: Walid Mahmoud Mountassir Intèrprets: Richie Ormon, Josep Maria Alejandre, Pere Benvingut
DANI ANDREU (Director i realitzador) Plàstic
Informació del curtmetratge:
Bagatge cultural i artístic:
Títol: Plàstic Any: 2017 • Durada: 5 min. Sinopsi: Composició d’imatges sobre el subconscient humà en diferents etapes del dia. Subconscient: Conjunt de processos mentals, no percebuts conscientment per l’individu, però que poden aflorar en determinades situacions i influir en la seva manera d’actuar o en el seu caràcter. Direcció i realització: Dani Andreu Música: Adrià Bofarull
espaciodaniandreu.blogspot.com
Biblioteca Pau Vila Pl. de J. Tarradellas, 1 · Tel. 93 680 16 81 · bibliotecapauvila.blogspot.com La Biblioteca Pau Vila és un servei de la Regidoria de Cultura. Cineclub Hal 2002 Projeccions al Foment C. i A., pg. del Terraplè, 49 · www.cineclubhal2002.cat Documental del Mes Joventut Catòlica. Projeccions al teatre de La Peni, pl. de Mercè Rodoreda,1 info@joventutcatolica.cat - lapeni.molinsderei.net Cartell i maquetació programa de mà: Josep Bergadà - Espot Kurtinstant: Dani Andreu i David Izquierdo
Organitzen:
Hi col·labora:
Amb el suport de: