Del "teixeix i maneja" als 'jocs de poder'

DEL “TEIXEIX i MANEJA” ALS 'JOCS DE PODER' Borja Rosa

A la Subcomandanta Montse, per la perspectiva de ruptura

DIGNITAT REBEL amb Raúl Zibechi

Part de la necessitat de comprendre les lluites socials, les seves propostes, victòries i dificultats considerant les seves propies especificitats, el moviment en sí mateix.

Prenent la idea literalment: la idea de moviment sugereix que els moviments socials sorgeixen des de la negació d'individus i grups de persones de quedar-nos quietes al lloc que la història ens ha designat.

Aquest rebuig a ser objectes de l'ordre social ens converteix en subjectes profundament polítics i ens permet iniciar la difícil construcció d'altres móns possibles.

ELS LLOCS “(..) sense voler, vam ocupar els llocs que més detestàvem” (David Caño) Vam donar les pases juntes, (atisbàvem els fets, portant-los a terme col·lectivament) de Montcada a Gràcia passant per Vallcarca i una festa del Banc Expropiat a Bloques Fantasma.

De l'amor subversiu i altres versos filosòfics n'hem begut durant uns dies de cor compensat: “recordo a Maria”, recordàvem, i feia mal ja, el fred sense tu, amb el que se viu.

Ens va arribar de la mà de Roque la consigna clara: “fusilem la nit!” i la terrible misèria col·lectiva i atisbàrem un preciós Dignitat Rebel quelcom de ràdio lliure quelcom de xarxa feminista quelscom d'un piquet màgic de la vaga de totes quelcom semblant a un atisbe d'autonomia.

Dels camins de pisos buits a Pedralbes a un matí front La Carbonaria.

De l'acollida de la Comunitat Africana a un esmorçar de petons a l'escala.

La Kasa de la Muntanya ens convidava: Universitat Lliure Oriol Caballero «un curs de periodisme transformador».

Sota el nom de Montserrat, companya una jornada com la del 26 “es mereixia quelcom més que una crònica i ho vam fer amb la teva alegria descifràrem el gest: «el suport mutu» i un bus nocturn cap a Montcada.

L'amistat amb els poetes: Martín, Olivia, Guim Valls i fas d'aquest petit i pobre poeta mallorquí, un cos mariner creuant la Mediterranea amb el primer vaixell.

Una vegada més, l'Anarquia ha estat per damunt del cap de setmana.

Els teus ulls, al port: una llum inapagable perque em miràven com a poble.

Si el primer d'aquests poemes de gust a terra i aigua i sal enfilava l'agulla per donar una cosida a una xarxa gairebé teixida per remolins de cors enamorats.

No esperava la consideració de les majors, ni tan sols la comprensió de les que amb Miles de Viviendas afirmàven: “las milers de pràctiques pirates que esquerdarien i escombrarien metròpolis”.

Una vegada visibilitzades una vegada articulades i les campanyes en marxa: Dóno els meus consells i em faig a un costat perque no baixi la bilirubina i seguim essent insubmisses cada dia “compintxes de travesuras y proyectos” que la història dels oprimits ens ampara i a més tenim la responsabilitat i les eines.

Així doncs tres objectius: fulla de ruta compartida, camins d'autonomia i salut.

REFERENTS

A llapis 'ç' la lletra més dolça.

“Et done una cançó i faig una arenga i de les ombres neixes tu.

Et done una cançó (..) de matinada, quan més vull la teva llum”.

DE ANITS DISÍMILS

Per quan els petons més inesperats: “els salvatges”.

- Trobant el meu silenci: em faig millor persona?

Ai! L'olor de la cel·la fosca.

Ah! Les oficines de la Revolució.

Oh! El calor de la teva abraçada.

Ai! L'olor de la teva pell sota els llançols.

De camí a Vallcarca petons i figues quelcom de dulçura perpètua ja que hem estat llavors i d'altres silencis i cantonades que es desfeien les mirades en l'horitzó hi havia el foc La Metxa, la flama el desig el goig.

T'has toquetejat un blues per Nosaltres!

Ferem dels camins i els versos la diferència.

Pasàvem, amb pes i lleugeresa pels llocs que més detestàvem, i tu tres voltes rebel agraïes, doncs si, a Transitant, arribant cap alt i somriure ample els dubtes al canut benfumat al carrer la violència il·lustrada.

Per després fer de la trobada cap a la nostra intimitat desitjada un punt a la metòpoli imperial.

DINERS DEL NO RES

Enric Duran parlant sobre la dificultat de descifrar la creació dels diners de no-res.

Potser un dimecres qualsevol parlem d'això amb Lucio Urtubia a Vallcarca.

L'aplicació legal desplaçada: Reserva Fraccionaria.

Tot deixant enrera el Paral·lel per d'una vegada sustantivitzar el gest capitalista del devenir arrendataris com un quelcom que ens allunya de l'encontre, de la vida, i es va desfent el poder del capital que es derrumba. «(..) i arriben festes de nou, i allò que cou ja no cura, i el poble sopa al carrer, al teu carrer, carrer de l'amargura» Quan la negació del present compartit i les frustracions del neguit heteronormatiu i socialdemòcrata.

Per acceptar l'enemic i la traïció

PRESUPOSTOS i APODERATS

Instal·lació contra incendis: 200€ Total: 200€ Conclusions: En tot el que s'ha exposat, s'ha pretès donar una idea clara i concisa de les condicions que reunirà la instal·lació, motiu per el qual presentem la memòria, no obstant això, el peticionari es compromet a efectuar totes les modificacions que estimin oportunes els Organismes Facultatius corresponents.

El procés burocràtic, paralitzant, i en darrera instància d'essència reaccionaria, representa un obstacle objectiu per la salvaguarda i el pervenir del projecte revolucionari.

De Graziella Pogolotti, «La Jiribilla»

EMPRESA LEGITIMADORA

S'ha aixecat el fantasma del càstig a Barcelona, carrer Aurora, Àgora Juan Andrés Benítez.

Amb la presència d'una coneguda advocada penalista.

Jurat Popular / Empresa Legitimadora “Sobre la forja del professorat”: ¿Quins factor poden perturbar avui la seva vocació legitimadora, la seva eficacia ideològica?

Cada vegada menys, - si de cas, ja en absolutla lectura no dirigida (Cioran: hauriem de vestir de lut per l'home el dia en que desaparegui el darrer lletrat), la investigació social no reglamentada.

Si la Justícia ha de ser poesía per la Classe Obrera, “que a una vaga general es mori Jordi Arasa”.

Entenent Mallorca com una colònia penal/penitenciaria. Afectades pel procés, com Kafka, tan semi-feixistes com ell, més que mai, i a d'altre nivell, la fuga d'expectatives de promoció individual, la certessa del límit en el propi treball, l'hastiament provocat per la rutina de l'ensenyança indefinida...

Molt especialment es visibilitza el contacte del subjecte empíric de la protesta, la promiscuitat social en sentit ampli (experiència de dolor, de la misèria, de la mort).

Silvia Tomàs, cantautora revolucionaria contemporànea, cantava: «darrera una balança (..) si entens dites paraules, més enllà de plorarles, volem actes, igual que ets acte tu».

ARA: DELEUZE «Ara per ara, s'estira i no vol desfer-se en paper ni en pantalles, com excuses on fer desaparèixer la realitat en la postmodernitat* o postmortem posterior al matar els drames i els llargs textos i els autors.

Ara la pell s'estira i no vol empaitar la vida com un post al ciberespai ara prefereix sentir les vibracions llumíniques entre insubmisses sense exclamar-se per la infinita qüestió de no-saber»

* postmodernitat: apareix com una conjunció eclèctica de teories. Aqueixa amalgama va des de qualcuns plantejaments 'nitzichians' i institucionistes, fins conceptes presos del pragmatisme anglosaxó per passar per traçats terminològis 'heideggerians' i/o existencialistes.

CSO SA FONETA / MALA PREMSA (EAM) amb l'Exèrcit d'Alliberament Musical

Treient-li punta al boli sonava At-Versaris en flames estava “sagrada família” en l'imaginari: no volem escoltar les campanades!

Aurea Social, ben aprop!

Ara toca RAP per davant de l'Arc de Triomf fer de ZOO l'espurna d'una independència anàrquica.

MÉS ENLLÀ DELS HORITZONS amb Tomeu Quetgles

Si una dotzena d'homes polítics ens governen: ¿Què podrà una vaga de totes feminista? ¿Què podrà l'autonomia social?

D'aquesta sincronia amb la posta de sol de Serra Tramuntana sorgeixen les preguntes d'un present de Terra i lluita social, més enllà del horitzons: «tanmateix hem de navegar arribar fins al final i el meu pitjor enemic no sirà la mar, encara que hagi de trevelar jo se que tornaré a caminar, a navegar, farem tot l'aprenentatge (..) que no he de tropitjar terra ni negar el que duc dins el cor» De la virtualitat al bes quan ja s'ha esbaït el somni col·lectiu i la gentrificació ens ataca amb ínfimes monedes.

Ja no vols, ni saps, d'allò que hem estat parlant.

Per tu el Nosaltres. Tu, silenci.

LA FLAMERÀ

Llavors «La Flamerà» al Barri de Gràcia, la idea d'encendre un foc.

Arrelat al barri que ens va fer madurar la idea política de l'alliberament d'espais així potser que pasi dissabte i no cal donar-li més motius a una insurrecció poètica de la mà de Yast Solo i Tálata Rodríguez al Barri de Lavapiés.

Llavors l'aquí i l'ara, de petons, perque s'acaba la guerra.

KANTONADA

La cantonada és un poema per la salut, i es va fent el cercle encès de relació horitzontal sense retreure'ns que vivim un present que porta un món nou al cor.

Una fulla de ruta amb les jornades Dona i presó.

Finestres de realitat la tendressa recuperada el cor compensat la primavera amb sorpreses presents sense esperança G A Z A i el somni de poetes: el camí, el poema.

Més finestres que Bill Gates, i no era broma el Galguii Estudio al NAL Barceloneta, o la batalla de Ciutat Universitaria i MadridAfro amb acollides integrals des de Lavapiés, i camins d'autogestió cooperativa i africana.

Sense finalitats discursives, ni èpiques, ni conspiratives. Mirades inconexes i molts somriures.

MÉS DE DOS: NIT VENECIANA

Potser seguiem les pases d'Euterpe, musa de la música guardiana de la poesia.

“El retiro”, deixant enrera Lavapiés parem, sobre la certesa de l'acció poètica deixant enrera la institució monàrquica que avui cridava a la mateixa poesia a la mateixa acció.

Tot i així vam ser més de dos, atisbes d'afinitat, un escenari ampli: Planeta Terra Guerra, ennibulat i parnàsic, perque viure en una presó anomenada 'estat', no implica que els nostres cossos siguin dels carcellers propietat.

AQUESTS DIES CATALANS

Aquest temps, que sembla el nostre, hem retrobat els gestos, de gratuita amistat.

Ara ens venen, ens troven, insurgències cançons dels pobles en armes, autoorganitzats, preguntes per pensar-ho bé, per viure...

Quedar-se més aquí de la paraula?

Sortir al carrer?

Juntes, més que mai...

Hem dançat hem caminat, hem cuinat així el foc el caliu d'una nova revolta.

Hem resistit, hem destruït i construït ens hem decidit per “viure un món nou”.

S'adintra de nou la proposta la consciència cridant a l'encontre “la llengua” i el barri dels infants perduts que poden jugar amb la pilota o arrassar amb les restes del neolliberalisme a les terrasses.