La Cooperativa estudia fer una planta de biodièsel Apareixen pintades i destrosses en monuments d’Arbeca Dos establiments d’Arbeca reben premis, un per l’antiguitat i l’altre per l’originalitat Iniciativa solidària de recollida de material escolar per Guatemala
Número 6. Novembre 2005 · Arbeca
Camping Prades- Ctra. T-701 Km. 6.850 - 43364 Prades (TARRAGONA) Tel. 977 868 270 Fax 977 868 279 camping@campingprades.com
Editorial
Índex
La Borrassa s’ha fet ressò, en els seus últims números, de l’arranjament de l’ermita de Santa Caterina i de la inauguració del momument a la
I tu, què n’opines? .................. El dia a dia .................. On anem a raure... ..................
Coral l’Harmonia. Ambdues han estat notícies positives, i ambdues tornen
Refranys i dites sense actual vigència
a ser notícia en aquest número, per haber patit actes vandàlics. Els dos
De tu a tu
monuments van aparèixer d’un dia per l’altre bruts de pintades, i en el cas del de la Coral, amb desperfectes a les figures de pedra. Aquest sol fet ja és condemnable. Ningú té dret a espatllar allò que és bé de tots, i menys ara que la institució de tots, l’Ajuntament, hi ha dedicat esforç i diners per millorar-ho i embellir-ho. Sembla que l’incivisme està de moda, ja que fets com aquests es repeteixen a altres ciutats com Lleida, Barcelona, i en una escala molt més greu, a França. Oi que tots volem tenir cuidada casa nostra, el nostre cotxe, el nostre jardí, etc.? Doncs igualment hem de cuidar el que és de tots, perquè a més dels altres, també és de cadascun de nosaltres. Les pintades aparegudes contenen una simbologia nazi, del tot negativa, i que de ben segur molesta a tots els arbequins i arbequines per tot el que representa. Però encara que les pintades duguessin símbols de la pau, amb els quals tothom hi estaria
4 8 19
..................
21
Ho diu lo Sr. Metge ..................
22
Entrevista Joan Gras El refredat i la grip
Ho sabies?
..................
23
..................
27
..................
29
..................
30
La petjada negra de la Guerra Civil a Arbeca
La butaca Les dues últimes pel·lícules de Clint Eastwood
A foc lent Bacallà gratinat al forn
Lletres
Telèfons d’interès
d’acord, també són condemnables perquè hi ha moltes maneres de lliure
Ajuntament d’Arbeca
973 160 008
expressió sense malmetre res i molt menys fer mal a ningú.
Consultori mèdic
973 160 375
Des d’aquí fem una crida perquè tots els veïns i veïnes d’Arbeca donin
Farmàcia d’Arbeca
973 160 419
exemple de civisme aquí, i allà on vagin, i no s’acovardeixin de denunciar
Cooperativa d’Arbeca
973 160 000
Biblioteca d’Arbeca
973 160 008
Escola Bressol
973 160 008
Col·legi públic Albirka
973 160 067
Casal d’Avis
973 160 008
Parròquia
973 160 034
CAP Borges Blanques
973 142 033
els que veuen que actuen com si no sabessin què és.
Coordinadora Alba Elías Ribera Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Berta Esqué i Moyà Montse Fernández i Egea Noëlia Motlló Boirach Antonieta Safont i Masot
Col·laboradors Jesús Elies Esmeralda Fusté Jaume Nadal
Imma Capell Josep Ma Sans Gené Jordi Esqué Teresa Bellmunt
Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000
Disseny portada: Jaume Nadal
Atenció Ciutadana
012
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.
Emergències
112
Bombers
085
Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Mossos
088
Policia Nacional
091
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra. La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.
Informació Telefònica RENFE
11888 902 240 202
3
I tu, què n‛opines?
La maleïda esvàstica Sra. Directora, Durant un cap de setmana del passat estiu, concretament el 27 d’agost van aparèixer al nostre poble un important nombre de pintades de temàtica nazi, així com altres pintades i destrosses al recent monument dedicat a la Coral L’Harmonia. Uns fets absolutament deplorables i incívics que no cal dir van ésser justament criticats per tothom. Com a membre de l’Ajuntament d’Arbeca vaig tenir l’oportunitat d’ésser entrevistat al respecte per les càmeres de Lleida TV a través de les quals vaig manifestar que, com no podia ésser d’una altra manera, l’Ajuntament d’Arbeca condemnava absolutament els actes i que faria tot el que estava en les seves mans, que col·laboraria en tot allò que calgués i que hi intervindria al màxim per tal d’aclarir els fets i actuar en conseqüència, com així ha fet. Degut a la brevetat de la informació no vaig poder manifestar la meva posició al respecte d’una forma detallada, així que doncs aprofito aquestes ratlles de la Borrassa per explicar i fer una mica de memòria del que significa la maleïda esvàstica que apareixia a totes les pintades per tal que ningú no tingui cap dubte respecte al seu significat, ni intenti justificar, ni que sigui mínimament, que es puguin realitzar pintades o ostentació d’una manera o altra d’aquest símbol i altres que l’acompanyaven. Només una manifesta ignorància respecte al seu veritable significat pot justificar-ne ni que sigui mínimament el seu ús. Per tots aquells que consideren que és un símbol avantguardista i modern, quelcom interessant a descobrir, han de saber que aquest element representatiu de la ideologia nazi esdevé quelcom medievalista, fonamentat en la submissió, en la generació de treball esclau, la negació de totes les llibertats, el seu menyspreu per la vida humana i pel racisme més ferotge. Avui en dia en molts països, entre ells l’Alemanya actual, hi ha lleis en contra del nazisme i la seva simbologia i ambdós són considerats un delicte. La seva il·legalitat es basa en què la seva ideologia i praxi política no defensa la lliure confrontació d’idees i respecte a les llibertats democràtiques com fan la resta de partits polítics sinó que continua reivindicant o justificant tot allò que va dur a terme el Partit Nacional Socialista Alemany ( NSDAP ) durant els 12 anys que va mantenir-se al poder a Alemanya: ús de la violència com a norma de funcionament, supressió dels partits polítics, odi racial, totalitarisme, eliminació de les llibertats i dels drets civils, aniquilació dels éssers considerats inferiors, camps de concentració i d’extermini, assassinats en massa, invasió de països per a conquerir un espai per la seva raça, etc. Aquest moviment polític que segons els seus dirigents havia de durar 1000 anys ha constituït la bogeria col·lectiva més important de la història de la humanitat. Fou el responsable bàsic de la II Guerra Mundial amb més de 40 milions de morts i de l’aniquilació en massa de milions de persones de les més diverses conviccions polítiques i races i d’entre elles i de manera especialment dramàtica de prop de 6 milions de jueus pel sol fet de ser-ho. Per això qualsevol mena de complicitat amb el mateix ha d’ésser combatut des del nostre ordenament jurídic i estat de dret. Al meu parer esdevé un deure mostrar-se absolutament bel·ligerant, des de la legalitat, però absolutament bel·ligerant amb aquella persona o col·lectiu que en defensi el seu ideari. La defensa o prèdica de: la violència, la supressió de les llibertats, l’odi racial i la defensa o justificació dels camps de concentració i d’extermini no tenen cap mena de justificació. -La defensa d’un estat totalitari amb la negació de tot tipus de llibertats: sindicals, de reunió, associació, manifestació, etc. són motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme. -L’ús i defensa de la violència com a forma usual de fer política són motiu més que suficient per abominar tota
4
I tu, què n‛opines?
justificació del nazisme. -La prèdica de l’odi racial i la consideració de l’existència de races inferiors són motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme. -L’ús de l’esclavatge com a mètode de treball és motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme. -El menyspreu per la vida de qualsevol persona pel sol fet de pensar diferent o d’ésser d’una raça o religió determinada són motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme. -La creació de camps de concentració i d’extermini son motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme. Per sort avui el nazisme no existeix com a moviment polític massiu però malgrat tot i igual que el NSDAP es basava en gran part en l’existència d’un enemic exterior responsable dels mals del poble alemany, avui existeix un nou nazisme com a residu marginal d’aquella ona de violència i deliri col·lectiu. La seva estructura és molt diferent a l’original però per desgràcia en conserva els seus maleïts referents i objectius. Generalment es tracta de joves o grups de joves no integrats a la societat, violents, sovint amb problemes personals i que també busquen un enemic exterior en qui abocar els seus problemes personals o col·lectius essent intolerants i totalitaris envers tot allò diferent al model que prèviament han establert. Cal no parar mai de combatre aquestes actituds. Vull acabar aquestes ratlles dedicant un emotiu record als germans Alexandre i Ramon Esqué i Motlló de cal Tort, al Pau Montero Ganyet de cal Xollador i a l’Estanislau Perera Bellmunt de cal Baconet, que van morir als camps de concentració i d’extermini de Mathausen i Gusen. Arbequins com nosaltres que van sentir el seré i la marinada a la cara, que van dirigir la vista cap a la silueta de les restes del Castell i la de Santa Caterina, que van trepitjar les nostres places i carrers, com fan ara els nostres fills i filles amb llibertat. Una llibertat per la qual van lluitar com a republicans demòcrates, i per la qual van morir. Per culpa de la barbàrie nazi, per culpa de la maleïda esvàstica. Xavier Sans i Duch Regidor d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat.
5
I tu, què n‛opines?
.cat, la llengua i la cultura catalana al món El passat 16 de setembre l’ICANN, l’organisme que regula els dominis a la xarxa, va aprovar de manera definitiva el domini de primer nivell .cat. Aquesta és una notícia excepcional, sense precedents, possiblement la més important en aquests deu anys d’existència d’internet al nostre país, si tenim en compte les reserves amb què l’ICANN concedeix nous dominis. Per primera vegada els organismes que regulen la xarxa han aprovat un domini que representa a nivell global un grup lingüístic i cultural, encara que no tingui darrere seu un estat, finalment se’ns ha reconegut oficialment com el que som en la realitat. A partir d’ara el domini .cat representa dins internet els usuaris que s’expressen en català i servirà per a ressaltar a nivell mundial l’existència de la cultura catalana, una cultura que si comparem el nombre de pàgines en proporció al nombre de parlants, el català és la llengua número dinou del món, amb 1,09 pàgines per parlant, superant llengües com l’espanyol, l’hongarès, el grec, el rus, el portuguès, el xinès i l’àrab. L’estudi, realitzat per Softcatalà i presentat el passat mes d’octubre, conclou que en els últims dos anys s’ha doblat el nombre de pàgines web indexades en català i que, d’aquesta manera, el català és la 26a llengua a internet. Ara ens queda per aconseguir el reconeixement del domini .ct (Catalunya), però aquesta és una altra batalla. 10 PREGUNTES SOBRE EL DOMINI .CAT 1. El .cat és un domini igual de vàlid que qualsevol altre? Tan vàlid com qualsevol altre. L’única diferència entre els diversos noms de domini és la del significat que tenen. 2. Qui pot fer servir un domini .cat? Tothom qui pugui demostrar la seva relació amb la comunitat cultural i lingüística catalana a internet, qui faci comunicació ‘online’ en català, qui tingui una web, qui pertanyi a entitats que ja tenen dominis .cat, etc, però també empreses no catalanes que vulguin adreçar els seus serveis a la nostra comunitat. 3. Com es podrà registrar un domini .cat? Quan el registre del domini serà actiu, d’aquí a poc, es publicarà una llista de les entitats (registradors, com els que registren un domini .com, per exemple) a través de les quals es podran registrar dominis .cat. Les condicions i el procediment del registre seran sempre els mateixos, però el preu, el ‘hosting’, etc, dependrà de cadascuna. 4. Ja és possible enregistrar un domini .cat? No, i desaconsellem que ningú s’apunti a cap pre-registre, llista d’espera..., fins que no es publiquin les condicions precises de terminis, preus, registradors autoritzats, etc. 5. Quan es podrà registrar, doncs? No es pot precisar cap data concreta, però serà abans d’acabar l’any. 6. Com determinaran els registradors si una web pot tenir el domini .cat o no? És obligatori que sigui en català? A l’hora de fer el registre caldrà omplir un formulari, que demanarà un seguit d’informacions, tals com la finalitat del domini, la vinculació amb la comunitat catalanoparlant, etc. A continuació, el registre farà les comprovacions oportunes i activarà el domini. No és obligatori que la web sigui en català. De fet, si és en català no haurà de justificar res. Però, si no hi ha una mínima part de la web en català, aquesta no podrà tenir un domini .cat, sense haver demostrat la vinculació que manté amb la cultura catalana. Però, si la demostra, podrà obtenir aquest domini, ni que sigui en unes altres llengües. 7. Com es demostra la vinculació d’un usuari a la cultura catalana? De tres maneres: -formant part d’entitats directament vinculades amb la llengua i la cultura (escoles, universitats, mitjans de comunicació, associacions culturals...); -provant que la web que aspira a tenir un domini .cat fa ús del català (bastarà un enllaç a pàgines en català); -si no es compleix cap dels requisits anteriors, tres propietaris d’un domini .cat podran avalar la sol·licitud d’aquest domini.
6
I tu, què n‛opines?
8. Ja tinc una web .com., però també la voldria amb .cat? Hauré de deixar el .com? Podré preservar la mateixa adreça? Tots els dominis són compatibles. Una mateixa web pot ser simultàniament accessible des d’un domini .com i .cat. Quant a l’adreça, la que tinguem amb .com també es podrà registrar amb .cat, sempre que aquesta sigui lliure. En el cas d’adreces sol·licitades per més d’una persona (un mateix cognom, per exemple), el primer de registrar-la en serà el propietari. 9. Quan funcionaran del tot els dominis .cat? Abans de final d’any. 10. Qui s’encarregarà d’aquest domini? El govern hi tindrà res a veure? El domini .cat el gestionarà la Fundació puntCAT, que és una entitat sense afany de lucre oberta a la participació de totes aquelles persones i entitats que hi estiguin interessades. Els governs no tenen cap paper en la gestió del domini. Robert Garsaball
7
el dia a dia
S’aproven les ordenances fiscals per l’any 2006 Les ordenances fiscals, el document administratiu que regula tots els tributs, taxes i preus públics que anualment s’han d’aplicar als municipis, es varen aprovar el passat 27 d’octubre amb els 6 vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció de l’oposició que durant el ple no es va pronunciar sobre les mateixes. Segons es va explicar durant el ple, la majoria dels impostos, taxes i preus públics augmenten en la mateixa proporció que es creu que tancarà aquest any l’IPC previst per Lleida, és a dir un 4,5%.. En l’exposició d’aquest punt abans de passar a la seva aprovació també es va informar als assistents que s’ha intentat buscar un equilibri en tots aquells impostos o preus que porten adjacent una despesa amb el veritable cost del mateix. Com a exemple d’aquest fet es va esmentar la taxa de clavegueram que passa a ser de 18€ per any i casa per tal de cobrir les despeses de totes les reparacions que es produeixen durant l’anualitat en el nostre poble. Així doncs recollim les principals ordenances fiscals: Ordenança número 1: Impost sobre Béns Immobles (IBI) La quota íntegra de l’impost serà el resultat d’aplicar a la base liquidable els tipus impositius següents:
Subvenció del 95% de l’impost municipal d’obres per rehabilitar façanes en qualsevol indret del poble
Béns immobles de naturalesa urbana: 0,57 Béns immobles de naturalesa rústega : 0,45 Ordenança número 2: Impost sobre vehicles de tracció mecànica. Turismes: De menys de 8 cavalls fiscals: 18,457€ De 8 a 11,99 cavalls fiscals : 49,842 De 12 a 15,99 cavalls fiscals : 105,213€ De 16a 19,99 cavalls fiscals : 131,055€ De més de 20 cavalls fiscals : 112€. Ordenança fiscal número 3 : Impost sobre construccions, instal·lacions i obres El tipus de gravamen serà del 2,20% de la base imposable.
Amb les següents bonificacions: 50% per obra nova o rehabilitació que es realitzi amb pedra natural dins a la zona històrica del municipi. 95% per la millora o rehabilitació de façanes en qualsevol indret. Taxa número 4: Cementiri Municipal Concessió de nínxols: 487,39€ Concessió de sepultures: 647,58€ … Per la conservació i manteniment dels nínxols o sepultures 10€ per any. Ordenança fiscal número 13.- Taxa pel subministrament d’aigua potable inclosos els drets d’escomesa i col·locació i utilització de comptadors. Quota fixa comptador: 9,39€ Fins a un consum de 50 m cúbics 0,29€/m cúbic Més de 50 metres cúbics 0,50€ metre cúbic Drets escomesa 299,37€ Trasllat de comptador 114,47 Cal destacar que l’import de l’aigua s’ha augmentat un 50% per tal de fer front al deute i a les sancions per no haver fet efectiu el cànon de l’aigua.
Vistes aèries d’Arbeca a l’hipermapa de la web de la Generalitat L’Hipermapa és un atles electrònic de Catalunya a través del qual la Generalitat posa a l’abast dels ciutadans les actuacions de Govern, els principals serveis, la dinàmica socioeconòmica i la planificació territorial, a la vegada que permet visualitzar tots els racons del territori amb la seva realitat detallada. Per accedir a aquesta pàgina d’internet,
8
heu d’anar a la web de la Generalitat de Catalunya, www.gencat.net i triar l’accés al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta pàgina us permet consultar la cartografia de Catalunya a través de fotomapes, mapes topogràfics i límits administratius, on per suposat, també hi surt Arbeca, i per tant, podeu veure imatges del poble des
de l’aire i atansar-les o allunyar-les com desitgeu.Altres continguts que podeu consultar a aquesta pàgina són els serveis, les actuacions al territori i les dades socioeconòmiques (població, economia, treball, sanitat, ensenyament i medi ambient) dels diferents municipis i comarques catalanes.
el dia a dia
Fira de Santa Caterina 2005 D’aquí a pocs dies, concretament el 25, 26 i 27 de novembre, celebrarem a la vila una nova edició de la Fira de Santa Caterina, la vint-i-sisena. Durant aquests tres dies, podrem gaudir d’una gran diversitat d’actes. La Fira s’inicia el divendres 25 de novembre, a les 8 del vespre al local social del Casal d’Avis, on tindrà lloc la inauguració a càrrec de l’Excm. Sr. Isidre Gavín, president de la Diputació de Lleida. L’endemà, a les 6 de la tarda a la sala de la cooperativa, es realitzarà una xerrada sobre “L’oli i l’oliva ecològica”, a càrrec del Sr. Rossend Oliva. El mateix dia, a les 10 del vespre a la sala de l’Abadia, podrem gaudir de l’obra de teatre “La balada dels tres innocents” a càrrec de la companyia Toar i, a mitjanit, els joves i no tan joves, disfrutaran de la música, rock dels anys 80, amb els grups En Viu i War. Ja arribats al diumenge, i de bon matí, podrem gaudir dels típics fesols amb llonganissa, esmorzar que, any rera any, prepara l’Esbart Dansaire d’Arbeca a l’avinguda dels Portals. Durant el matí, tindrà lloc el II Concurs de menjar olives, on el primer premi serà un cap de setmana
Imatge de la Fira de Santa Caterina 2004 a Andorra amb entrada gratuita a Caldea; i aquest any, com a novetat, es realitzarà el Concurs d’Olives en Conserva. Les preparacions tradicionals de les olives, s’entregaran a partir de les 11 del matí a la carpa de la Diputació instal·lada a la Bassa l’Oro, amb un número per tal de mantenir l’anonimat del seu creador. A continuació, es realitzarà el tast per part dels membres del jurat i un cop feta la deliberació, s’entregaran els premis, quatre primers grans premis, un per cadascuna de les categories
participants: olives trencades, tallades, senceres i altres preparacions. Els guanyadors, podran participar a la final del Concurs Nacional d’Olives en Conseva i potser en un futur, podrem llegir o consultar alguna d’aquestes receptes en una publicació temàtica. Un cop realitzat el concurs, cap a les 2 del migdia a la mateixa carpa, tindrà lloc el Dinar de Fira i a partir de les 5 de la tarda, cafè-concert i sessió de ball amb l’orquestra Musicalia. Els membres de la Borrassa desitgem una bona Fira a tots els seus lectors.
La Generalitat premia la farmàcia com a establiment centenari
Guardó a la millor idea empresarial de les Garrigues per a Màrius Teixidó
Imatge del moment de l’entrega
El Patronat Fira de les Garrigues ha otorgat un premi a Màrius Teixidó Vidal, per la millor iniciativa empresarial, que consisteix en fer restauració per les Garrigues. L’empresa té intenció d’enfocar-ho cap a l’obra social, és a dir ajudar a la gent gran amb la seva alimentació.
L’establiment Farmàcia Baiget fundat l’any 1651, ha rebut un premi a “L’establiment Centenari” per part de la Generalitat de Catalunya de mans del Conseller Primer, Josep Bargalló, que li va fer entrega a la Lda. Teresa Baiget, actual titulada de l’establiment.
Bona Fira de Santa Caterina a tothom 9
el dia a dia
Apareixen pintades en monuments d’Arbeca
Imatge del monument del cententenari de la Coral Arbeca ha patit actes vandàlics i incívics darrerament. El passat dia 23 d’agost van desaparèixer alguns dels caps del monument al
Imatge de Santa Caterina amb les pintades
Centenari de la Coral Harmonia i el dia 28 van aparèixer pintades al mateix monument. L’ermita de Santa Caterina també s’ha vist afectada
amb pintades de simbologia nazi. Els Mossos d’Esquadra investiguen aquests fets.
Adjudiquen la primera Finalitza l’adequació dels baixos fase del Centre de l’edifici nou del col·legi Municipal de Serveis Aquest mes d’octubre s’han finalitzat relacionades les obres dels baixos de l’edifici nou del formació, etc. Socials (residència) L’Ajuntament d’Arbeca va adjudicar en el ple celebrat el passat 27 d’octubre la primera fase de la Residència. Amb els sis vots a favor de l’equip de govern es va declarar vàlida la licitació i s’adjudicà definitivament el contracte per a l’execució de l’obra de l’edifici “Centre Municipal de Serveis Socials – Centre de dia –” a l’empresa Jordi Canals SL, pel preu de 674.673,61 euros. Aquesta empresa disposa de 15 dies hàbils desprès de la notificació de l’adjudicació per tal que dipositi la garantia de l’obra, xifrada en el 4% de l’import de l’adjudicació, és a dir 26.986,94 euros. Igualment des de que rebi la notificació disposa de 30 dies per tal de formalitzar el contracte amb l’Ajuntament.
10
CEIP Albirka. Les darreres actuacions han consistit en l’adequació de dos lavabos, les instal.lacions elèctriques i la calefacció indfividualitzada per cadascuna de les tres habitacions (dues de noves i la utilitzada habitualment per l’APA Albirka). Aquesta nova infraestructura està destinada bàsicament a la realització d’activitats de l’APA Albirka, del mateix Ajuntament i d’altres
amb
l’educació,
Actualment a més de l’APA Albirka, que fa les seves reunions ordinàries en una de les sales dels baixos de l’edifici nou, s’hi realitzen activitats extraescolars: anglès, jocs del món, pesebres… i l’esplai de tarda realitzat pel mateix Ajuntament, així classes d’anglès per a adults i cursos de pintura, entre d’altres. L’ús d’aquest espai està obert a qualsevol entitat de la nostra vila.
Es traspassen 115.612,51euros del pressupost del 2004 al del 2005 En el ple celebrat el passat 27 d’octubre es va aprovar amb els vots a favor dels 11 integrants del consistori traspassar al pressupost del 2005 obligacions adquirides en l’exercici 2004, ja que en aquest any no varen
poder ser reconegudes ni liquidades, per un import de 115.612,51€. Aquesta operació ha de ser aprovada per ple i es coneix amb el nom tècnic de reconeixement extrajudicial de crèdits.
el dia a dia
Arbeca solidària amb Guatemala Arbeca Solidària i la Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat, amb la col·laboració de l’Associació de Dones l’Olivera i Càritas, ha iniciat una campanya de recollida de material escolar amb destinació Santa Maria de Nebaj (Guatemala). Aquest projecte d’ajuda s’inicia arran d’un viatge que el Robert Garsaball va fer aquest estiu a aquest país sudamericà. Santa Maria de Nebaj, és una població que es troba a 250 quilòmetres de la ciutat de Guatemala i a 5 hores en automòbil, a causa de les precàries comunicacions. Nebaj, descansa en una vall flanquejada per altes i espesses muntanyes, els blaus Cuchumatanes. S’obre cap a les planícies calentes del nord d’El Quiché (Ixcán) per dos grans rius, el Xalbal i el Copón, afluents del Chixoy i l’Usumacinta (aquest últim separa Guatemala de Mèxic). Nebaj i els altres dos municipis de la zona, Chajul i Cotzal, pertanyen a l’àrea lingüística Ixil, la qual està envoltada per llengües emparentades, però mútuament inintel·ligibles, com són el mam, aguacateco, quiché, kekchí i pocomchí. Nebaj, és el municipi més important, amb 50 mil habitants ( 92 % indígenes) i d’aquests, tan sols el 15 % viu al poblat del mateix nom. La resta, es troba dispersa entre les muntanyes bromoses, fredes i humides de la serra. És una de les tres poblacions dels Alts de Guatemala, que conserva els últims vestigis de la cultura ixil, descendent de la civilització maia. Aquesta zona, va ser una de les més durament castigades arran del conflicte armat que va patir Guatemala entre 1962 i 1986, una de les etapes més difícils i violentes en la història contemporània d’aquest país. L’activitat dels grups guerrillers a la zona, existia des de mitjans de la dècada dels 70, però les nombroses ofensives militars en contra de la
guerrilla i de les seves bases de suport, van iniciar aquesta sagnant etapa. Diversos grups clandestins van Recollida de sorgir per eliminar els presumptes Material Escolar per als infants simpatitzants de la guerrilla i els ixiles, SANTA MARIA es van veure atrapats entre dos focs. de NEBAJ (Guatemala) Els membres de les seves comunitats van conformar la major part de les víctimes del conflicte, nombrosos líders comunitaris catequistes i mestres, van desaparèixer o van ser assassinats. Entre 1980 i 1982, la violència es va fer indiscriminada. Van destruir llogarrets sencers, van assassinar homes, dones, nens i ancians. Milers de desplaçats van buscar refugi a altres àrees més segures del país, com la capital, les selves del nord del Quiché o Mèxic. Milers de dones van quedar vídues i molts nens orfes. Mostra del cartell repartit per Els supervivents que es van quedar la població, per la recollida del a l’àrea Ixil van ser reassentats en material poblacions noves, caracteritzades projecte de futur que va afectar, per condicions de vida mínimes. Per majoritàriament, a l’àmplia població la destrucció del seus cultius i de indígena, Arbeca Solidària va les eines de treball, no comptaven iniciar una campanya de recollida amb els mitjans de subsistència i de material escolar (bolígrafs, al començament, sobrevivien de llapis, retoladors, colors, llibretes, l’ajuda que rebien del govern i de les etc) i llibres en castellà. La primera organitzacions no governamentals, recol·lecta va tenir lloc els dies 5 i 6 tot i això, els ixiles van desenvolupar de setembre, en motiu de l’entrega de estratègies de supervivència, que llibres per al nou curs escolar 2005mostra la seva força i resistència 2006, en la qual es va recollir material davant l’adversitat. divers provinent, d’aportacions Encara que hi ha hagut ajuda nacional individuals, del col·legi públic i internacional, no ha estat suficient Albirka i de la biblioteca municipal per cobrir totes les necessitats l’Atlàntida. També s’ha obert una bàsiques, especialment a les zones campanya a diverses entitats, entre més allunyades. les quals destaquem la col·laboració Avui dia, segueix el procés de del diari Segre, Garrigues Gràfic, reconstrucció. La reducció de la Somgarrigues, Can Antaviana, etc. militarització de l’àrea ha permès Es preveu realitzar una nova campanya que les comunitats puguin reconstruir de recollida a finals d’any, segurament les seves vides i treballar en pau pels volts de Nadal, per això, des de aprofitant els seus propis recursos la Borrassa us animem a col·laborar humans i materials, així com les amb aquest projecte. També podeu diferents aportacions. Avui com ahir, fer-ho a través de l’adreça electrònica els ixiles només desitgen construir el que l’organització Arbeca Solidària seu propi destí a les terres que des de té a la pàgina web de la vila, fa més de mil anys els han pertangut. www.arbeca.org/especials/nebaj/. Per ajudar a construir aquest Arbeca Solidària i la Regidoria d'Afers Socials, Ensenyament i Sanitat, amb la col·laboració de l'Associació de Dones L'Olivera i Càritas, ha iniciat una campanya de recollida de material escolar amb destinació a Santa Maria de Nebaj (Guatemala).
Les donacions han de consistir en material escolar (bolígrafs, llàpissos, rotuladors, colors, etc.) i llibres en castellà.
Organitzen:
Mèxic
• Arbeca Solidària • Regidoria d'Afers Socials, Ensenyament i Sanitat Col·laboren:
Guatemala
Belize Honduras Nicaragua
El Salvador
• Associació de Dones L'Olivera • Càritas
NEBAJ
Guatemala
11
el dia a dia
L’Ajuntament contracta set persones durant tres mesos a través dels plans d’ocupació L’Ajuntament d’Arbeca va sol·licitar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya una subvenció per contractar set persones durant aquest estiu, en base a una convocatòria que aquesta Conselleria va obrir per dur a terme plans d’ocupació. La petició va ser acceptada al 100% rebent notificació l’Ajuntament en el sentit favorable, on es concedeix, prèvia justificació, un finançament de 28.370,22€, que es desglossa en les següents contractacions, totes elles de
tres mesos de durada: Dos persones per vigilància i manteniment d’espais paisatgístics, amb una subvenció total de 8.264,10€. Amb aquest import l’Ajuntament va contractar dos peons per millorar els espais verds del poble durant els mesos de juliol, agost i setembre. Una persona per posar en marxa un punt d’informació turística, amb una subvenció total de 3.935,52€, que ha permès contractar també durant els tres mesos d’estiu a una auxiliar administrativa.
Dues persones per activitats lúdiques, esportives i culturals, amb una subvenció total de 8.568,42€, que han permès dur a terme diferents esplais per la nostra quitxalla, així com reforçar el servei de la llar d’infants. Dues persones per vigilància i socorrisme a les piscines, també per una durada de tres mesos, i un import total de 7.602,18€, ha permès disminuir el cost de contractació dels personal de socorrisme de les piscines municipals.
Arbeca participa al Correllengua El dia 8 d’octubre va tenir lloc la celebració del Correllengua 2005 a la nostra vila, activitat organitzada des de fa tres anys pels Grallers d’Arbeca i l’Ajuntament, amb la qual es
Celebració de la Diada Nacional de Catalunya
La celebració de la Diada de Catalunya va comptar amb diversos actes; entre els quals va haver-hi una ballada de sardanes realitzada el dia 10 de setembre a l’avinguda dels Portals. Durant l’11 de setembre es va fer l’ofrena floral al monument de Lluís Companys, amb els parlaments de l’alcaldessa i la regidora
vol pretendre potenciar la nostra llengua, el català, al llarg dels països catalans. Aquest any la festa va estar enfocada pels més petits, ja que va començar amb un cercavila pel poble, i seguidament es varen fer jocs tradicionals catalans. Per tancar l’acte es va fer una xocolatada i també una degustació de productes típics de la terra, com fruits secs i ratafia pels més grans.
de cultura i la participació de la Coral l’Harmonia, que va cantar “El cant del poble”, “La Barca” i “El cant dels Segadors”. Seguidament es va fer la hissada de la senyera davant de la casa consistorial, on la Coral l’Harmonia va interpretar vàries cançons.
L’alcaldessa hissant la senyera
12
el dia a dia
Dues veïnes del poble compleixen 100 anys El passat 8 d’octubre els familiars de la nostra veïna Brigida Miquel Tilló varen celebrar el seu centenari. En el mateix també hi van ésser presents la Parròquia i l’Ajuntament d’Arbeca que vàren entregar-li una còpia de la seva partida de naixement i una placa commemorativa respectivament.
També està previst que el proper dia 19 de novembre els familiars de la Manuela Sans Vilà fagin una cel ebració a tal efecte, a la qual també hi seran presents la Parròquia i l’Ajuntament. Des d’aquí volem donar l’enhorabona a les dues i volem recordar que
Èxit del II Mercat a la Fresca
dues setmanes es farà un sorteig diari d’un dinar mitjançant Ràdio Arbeca. Per altra banda, l’Associació B.E.C. d’Arbeca, dilluns dia 7 d’octubre va començar un seminari adreçat als botiguers i empesaris associats, que durarà fins el febrer. Aquest Parada del BEC al Mercat a la Fresca conèixer els diferents tipus de venda, consta de tres blocs: com fer promocions, etc. 1. Curs d’informàtica per aprendre 3. Curs d’embolicar els regals a aplicar el programa Excel a les de Nadal, obert a tothom, però empreses o botigues. amb preferència a les botigues de 2. Curs de tècniques de venda. Adreçat l’associació. a tothom que estigui de cara al públic. Va des de parlar del local de venda, fins a conèixer al client. Tractarà també de temes mediambientals,
Aquest any s’ha celebrat la segona edició del Mercat a la Fresca, organitzat per l’Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca (BEC). La nit del 5 d’agost varen treure una desena de parades al carrer, concretament a la plaça del Toll. El segon Mercat a la Fresca va aglutinar molts arbequins i arbequines, els quals varen poder adquirir un entrepà al preu d’un euro i presentant 4 tiquets de diferents establiments associats al BEC. Dins de la línia promocional del BEC, el dia 30 d’octubre va començar una nova campanya, es diu “La quinzana del dinar”, i consisteix en que durant quinze dies els clients de les botigues associades poden omplir una butlleta amb el seu nom i núm. de telèfon i dipositar-la en una urna al mateix establiment. Passats els 15 dies, durant
Inicien un curs d’història d’Arbeca El passat dia 21 d’octubre va tenir lloc una de les primeres cinc sessions sobre història d’Arbeca. El curs està organitzat per les regidories d’Ensenyament i de Cultura de l’Ajuntament d’Arbeca i l’imparteixen dos joves de la nostra
vila: el Sergi Pelegrí, historiador, i la Noelia Motlló, llicenciada en filología catalana. Els assistents al mateix rebran una qualificada i alhora amena explicació sobre diferents periodes de la nostra història: època ibèrica, edat mitjana
Xerrada sobre l’estatut de Catalunya Dimecres dia 9 de novembre, Jordi Ramon (diputat d’ERC al Congrés de Diputats) va fer
una xerrada sobre el procés de discussió a Madrid de l’Estatut.
l’any passat a la nostra vila ja vàrem cel ebrar el centenari de l’ Antoni Culleré i Fuguet, que fou la primera persona de la qual hi ha informació documentada que va arribar a aquesta edat al nostre poble.
i irrupció musulmana, l’Arbeca moderna, la prosperitat del segle XVIII, i l’Arbeca contemporània fins a la Guerra del 36-39. També està previst que a la revista La Borrassa hi hagi una publicació per capítols de la mateixa història i a més llarg termini la publicació d’un llibre en format còmic sobre els episodis més significatius. En un altre àmbit de coses també es va fer una xerrada titulada: “La salut, expressió natural de la vida“ a càrrec de
13
el dia a dia
Dinar de més de 100 persones han contribuït a la recuperació dels Vilars en 20 anys El poblat ibèric dels Vilars està de celebració. I és que ja fa vint anys que varen començar les excavacions a La Fortalesa. I per aquesta efemèride la Universitat de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca varen organitzar una jornada de portes obertes el passat 19 de juny. Aquest cop la jornada consistia en unes visites guiades per arqueòlegs del jaciment i en una visita a “vista d’ocell”, es va instal·lar una plataforma elevada des d’on es podia contemplar el poblat des de una alçada d’uns 30 a 35 metres. Així des d’aquesta perspectiva es podia veure la forma gairebé circular del jaciment, amb les seves torres, el carrer principal, les cases, la cisterna, les portes d’accés ..., es veia amb els propis ulls el que sempre ens han dibuixat els arqueòlegs, però que potser no ens acabem d’imaginar. La jornada fou seguida per un gran nombre de públic, tant local com forani, però tots atrets per l’espectacularitat dels Vilars d’Arbeca. Varen venir autocars de Reus i altres indrets. TV3 també va
Imatge dels Jocs Sobredimensionats
14
Foto de grup dels assistens al dinar venir per enregistrar les imatges. Lleida, Antoni Llevot, i el director del El dia 1 d’octubre, per altra banda, es Grup d’Investigació Prehistòrica de va presentar a la Sala Màrius Torres la UdL i del Pla Director dels Vilars, de la mà de la directora del Museu Emili Junyent, una nova guia, Arbeca d’Arqueologia de Catalunya, Núria la Fortalesa dels Vilars. Durant l’acte Rafel, acompanyada de l’alcaldessa es va projectar un DVD promocional Ramona Barrufet, el director dels dels Vilars a tots els assistents. Serveis Territorials de Cultura a
Moment de l’exposició de la nova guia dels Vilars
La Borrassa felicita a la seva companya Montse pel naixement de la seva filla Emma i a l’Antonieta pel seu enllaç. Felicitats.
el dia a dia
L’Escola de Música inicia un nou curs L’Escola de Música empren un altre any el curs escolar i el número d’alumnes va augmentant, arribant a una quarentena d’inscripcions. S’imparteixen classes de solfeig, guitarra, piano, flauta, violí i cant, entre d’altres.
Nens a punt d’iniciar una nova sessió
15
el dia a dia
Marta Selva parla del paper de la dona al segle XXI a Arbeca El passat 7 d’octubre la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva i Masoliver, va visitar la nostra vila. El motiu de la visita fou la participació a la xerrada “El paper de la dona catalana al segle XXI” organitzada per la regidoria d’Afers Socials i l’Associació de Dones. També va tenir temps per realitzar una visita a la Casa de la Vila, signar al llibre d’honor de l’Ajuntament i tenir un encontre amb la junta de l’Associació de Dones. Durant la xerrada, Marta Selva va posar especial èmfasi en què sense el treball que
16
realitzen les dones, el nostre país estaria desestructurat, ja que són elles les qui de manera majoritària porten la càrrega social del país, així com el treball no remunerat, i que quan es fan polítiques per a dones, en realitat tothom és beneficiari de les mateixes. També va insistir en què calen mesures d’acció positiva per a les dones i que la tasca de l’Institut Català de la Dona consisteix en incorporar la visió de les dones en les
polítiques públiques, en la importància de la coeducació i en què avui per avui les dones són conscients del seu saber i capacitats, i que poden i volen participar
el dia a dia
Festa Major 2005 Roser Perera, actualment redactora i locutora de Catalunya Ràdio a Lleida, filla d’Arbeca, va ser l’encarregada de fer el pregó de Festa Major 2005. Amb el seu estil periodístic, va fer un repàs al seu record d’Arbeca, i la seva trajectòria professional. Seguidament es va fer entrega dels premis del concurs de balcons de l’Associació de Dones i del concurs de dibuix que va organitzar la Borrassa, a més de la inauguració de les exposicions. La Festa Major del 2005 va començar el dia 12 d’agost amb un cercavila amb gegants, al qual també hi participaren els grallers La Revolta d’Arbeca, seguida per petits i grans del poble. Els dies 14 i 15 d’agost, tant a la tarda com a la nit, el Castell va fer ple amb els balls de tarda i posterior concerts i balls de nit amb les orquestres La Volcan i La Selvatana. Dins de la Festa Major vàrem poder comptar amb altres orquestres com son Empordà Fusió i New York, les quals varen tocar a la Plaça del Toll. Pel jovent també hi va haver una altra sèrie de grups amb diferents tipus de música, com fou la de Manu Guix, El Paso del Trueno, La Pulqueria, Mitjanit, la Rock&Llamp, Hermanos de Rocko i Lavanda Puig.
Un cop més el dissabte 13 d’agost, el grup La Cremallera va convertir la plaça del Toll en una piscina d’escuma on la quitxalla del poble va poder disfrutar d’aquest singular bany.
L’esbart Dansaire d’Arbeca va oferir el dia 13 d’agost a 2/4 de 8 de la tarda, una actuació amb una mostra dels balls que comprenen el seu repertori, on els dansaires van tornar a delectar al públic que es va desplaçar a la plaça del Toll. La Festa Major va tenir dos exhibicions de ball, una a càrrec del gimnàs Nova Forma de Sílvia Sans i l’altra a càrrec de l’estudi de dansa Eving d’Eva Saavedra i Ingrid Moyà, que va satisfer a tot el públic assistent.
La 18a Cursa Atlètica Vila d’Arbeca, celebrada el dia 13 d’agost a les 7 de la tarda va donar el toc esportiu a la Festa Major, juntament amb el Campionat d’Escacs que es va organitzar el diumenge 14 d’agost a 2/4 d’11 del matí. Igualment en aquest àmbit es va habilitar un circuit 20 x 10 de Pockets Bikes a l’Av. Montserrat, amb gran èxit de públic i participants.
17
el dia a dia
Fira del Gos Caçador 2005
El canvi de data de la Fira del Gos Caçador aporta especialització al certamen, que rep 2.000 visitants La XXI Fira del Gos Caçador es va celebrar els dies 1 i 2 d’octubre, quasi dos mesos abans del que estàvem acostumats en les seves darreres vint edicions. Aquest fet ha revifat la Fira com a certamen de caça i ha tornat el protagonisme al gos caçador, que quasi era inapreciable en passades edicions. També com a novetat, enguany es va fer un còctel entre esport i cultura, doncs el mateix cap de setmana es va celebrar el ja tradicional Cap de Setmana Ibèric, que com sempre va comptar amb visites guiades al poblat dels Vilars. Enguany a més a més es va presentar una guia d’aquest poblat i un DVD. El mateix dissabte per la nit es va representar l’obra de teatre “Metge a garrotades” a càrrec del Grup Solidari de Castelldans, en el qual hi ha una membre d’Arbeca (de cal Jusepó) que va fer delectar el públic amb les seva interpretació. El fet més significatiu d’aquesta fira respecte les últimes edicions va ser la gran exposició de gossos que hi va haver, essent aquest el tret principal d’un certamen dedicat al gos, així com l’any passat només hi va haver un expositor amb cinc gossos, enguany n’hi havia 24 amb més de 100 cans. El diumenge al matí unes 2.000 persones (segons fonts de l’Ajuntament) varen visitar la Fira, i van gaudir de la Demostració de Sant Humbert i del recorregut de caça, el primer classificat local del mateix va ser el Marc Antoni Ribes. Una mostra significativa de la gran afluència de gent va ser que a les onze del matí ja s’havien venut més de 380 esmorzars. La quitxalla del poble va poder practicar el difícil art de tir amb arc, però l’acte més concorregut amb diferència va ser la demostració de treball amb ovelles de la gossa d’atura “Ona”, dirigida pel pastor Llorenç de Castellarnau. El públic assistent va passejar per les diferents parades de la Fira, on s’hi podien trobar roba de caça, aliments elaborats artesanament, ocells, artesania, productes de complement i d’alimentació per a gossos entre d’altres.
18
on anem a raure ...
Refranys i dites sense actual vigència Cada dia assistim a canvis de costums, de formes de vida, de formes de pensar, etc., per això crec que hi ha refranys i dites que avui ja no tenen vigència. Us en posaré uns quants exemples.
« Al maig, cada dia un raig ».
Si tots els anys fossin com el 2005, que no n’ha fet ni un de sol…
« Per Nadal, el porc amb sal ».
Ara no hi ha gaires cases que maten el porc, i si alguna ho fa, enlloc de posar-lo amb sal, el posen al congelador.
“Tal faràs, tal trobaràs”.
“Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla”.
Mentida podrida, estic tipa de veure que sovint passa al revés. Sóc una gran admiradora del treball i dels treballadors, però també veig que hi ha oficis que quan menys treball fan, més cobren.
“Qui no bat al juliol, no bat com vol”.
Ara no es sega ni es bat.
“Per Nadal, cada ovella al seu corral”.
Molts cap a esquiar se’n van.
“Pel juny, la falç al puny”.
« Pel juliol, ni dona ni caragol ».
“Gat vell, rata tendra”.
S’han acabat les falç, les dalles i fins i tot les màquines de segar. Ara al juliol la gent que vol s’atipa de caragols i no he sentit a dir que hagin fet mal a ningú. De l’altra part de la dita no estic capacitada per parlar-ne. Ara és al revés, les dones se’ls busquen més joves.
« Aigua corrent, no mata a la gent ».
Avui ben pocs en veuen d’aigua corrent, tots la volen embotellada i amb totes les garanties de salubritat.
“Qui tingui pa sec, que faci sopes”.
Nosaltres encara en fem alguna vegada, però crec que hi ha molt jovent que no saben ni el que és.
“Al pot petit, hi ha la millor confitura”.
Potser sí, però ara tothom vol ser alt.
19
on anem a raure...
“Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”.
Ara d’eres no n’hi ha, però de pols molta, encara que aquest refrany es pot actualitzar de la següent manera: “Qui no vulgui problemes, que no se’ls busqui”.
Permeteu-me ara que us en digui uns quants que sí que tenen vigència. “Val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca” “A la vora del riu, no t’hi facis el niu” “Qui té troncs, fa estelles” « No diguis mai, d’aquesta aigua no en veuré” “Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou » « Poll reviscolat, pica més que cap » « Pagant Sant Pere canta » « Val més sentència de metge, que de jutge » « No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous » Bona fira a tothom. Teresa Bellmunt
20
de tu a tu
En Joan Gras Mullerat, de cal Gras, és actualment el president de la Cooperativa del Camp l’Arbequina del nostre poble. Amb 45 anys, i pagès de tota la vida, fa un any que ostenta aquest càrrec. Entre les seves aficions destaquen la caça i la lectura. Quant temps fa que és president de laCooperativa del Camp l’Arbequina? Aproximadament un any. Per què s’hi va presentar? Havia estat membre de diferents juntes i un grup de gent em va proposar de presentar-m’hi. Quants socis té actualment la cooperativa? Uns set-cents socis. Com s’organitza la cooperativa? La cooperativa s’organitza per seccions, en funció del tipus de producció agrícola i dels serveis: cereals, oli, fruits secs, serveis i secció de crèdit. En què consisteix la seva activitat com a president? El president és un membre més de la junta directiva i entre tots es decideixen les pautes a seguir pel funcionament de la cooperativa. En algunes ocasions faig tasques de representació de la cooperativa fora d’ella mateixa, com reunions de cooperatives, etc. Quines són les dificultats del seu càrrec? Segurament el temps que hi has de dedicar, però quan em vaig presentar, això ja ho tenia assumit. Què és el més gratificant i el menys com a president? Com a més gratificant, presentar bones liquidacions al soci i poder portar a terme els projectes començats. I com a menys gratificant, quan veus que hi ha algun soci que només li interessa la cooperativa per a certes ocasions.
La Cooperativa estudia la possibilitat de fer una planta de biodièsel al poble Text: Anna Aguilà
Com definiria l’actual situació del sector i quines possibles solucions hi veu? Avui el sector passa per uns moments crítics, la prova és que a l’agricultura quasi no queda cap jove. S’ha de mirar massa al cel i ni els anys, ni els preus acompanyen. Venim de les gelades de les oliveres del 2001, una sequera terrible aquest any i per acabarho d’adobar, preus de ruïna a la majoria dels productes. Les solucions possibles a aquesta situació poden ser: dimensionar les explotacions, o sigui concentració parcel·lària i no tan sols al secà, a l’espera del SegarraGarrigues, sinó també al regadiu, però de forma urgent. També caldria mirar d’introduir altres activitats, com podria ser muntar una planta de biodièsel, cosa que en aquests moments està en fase d’estudi. D’altra banda, es podria potenciar la venda d’oli en format per tal que ens doni més valor afegit, en botelles d’1l. i de 1⁄2 l. També hi ha en
projecte un centre d’Interpretació del Món Cooperatiu per poder potenciar el turisme envers el nostre oli. Quin nivell de qualificació té la cooperativa d’Arbeca respecte a les altres de Catalunya? Comparada amb Cooperatives com la de Guissona o d’Ivars, la nostra cooperativa és petita. Però a nivell de cooperativa de productes només agrícoles, és una cooperativa mitjana. Com afecta l’ampliació de la Unió Europea a la cooperativa? Malament, perquè els països que últimament s’han incorporat tenen un potencial productiu en cereals molt gran, i això farà que els preus puguin baixar més encara; a més, en aquests països tenen, avui per avui, la mà d’obra molt més barata que nosaltres. Que n’opina del preu del gas-oil? Que està molt car i això repercuteix en la nostra renda. Crec que hauríem de poder aconseguir un gas-oil professional.
Joan Gras, actual president de la cooperativa
21
ho diu lo Sr. metge
El refredat i la grip El refredat és una malaltia provocada per virus que acostuma a començar pel nas i per la gola, i després pot baixar als bronquis. Els símptomes del refredat són: mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos. Al cap d’uns quants dies es cura sense tractament. Es poden patir entre 2 i 5 refredats per any. Els nens petits en tenen més. La grip també és una malaltia causada per virus que apareix com a epidèmia a l’hivern, coincidint amb els mesos de fred. Comença de cop, amb febre alta (39º - 40º C), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en nens). Altres virus poden produir les mateixes molèsties. Cal que tingueu paciència, que no espereu trobar-vos bé de seguida. No podeu mantenir el ritme de vida habitual. La febre que provoca la grip dura 4-5 dies, i la tos i el cansament poden durar 3 setmanes. Com podeu prevenir el refredat i la grip? El contagi és mitjançant les mans i l’aire. Si teniu la grip o conviviu amb algú que la té o que està refredat, seguiu aquests consells: · Renteu-vos sovint les mans i feu servir mocadors d’un sol ús per mocar-vos i per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu o esternudeu. · Llenceu els mocadors en una bossa i lligueu-la. · Ventileu l’habitació on hi ha algú amb la grip, obrint la finestra diverses vegades cada dia. · La vacuna de la grip prevé la grip, però no el refredat. L’efecte de la vacuna de la grip dura un any. No hi ha vacunes per al refredat. Què heu de fer? · Beveu aigua, sucs, brous o infusions. Si no teniu gana, no cal que mengeu aliments sòlids. · No hi ha cap medicament que curi la grip ni el refredat, però n’hi ha alguns, com ara el paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap, la febre i les altres molèsties. · Els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip. · No és convenient fumar. Pot ser un bon moment per deixar definitivament el tabac. · Preneu una dutxa o un bany per estovar els mocs. Poseu-vos sovint sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas. · Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre. Eviteu tossir i gargamellejar si no és per treure mocs: quan tossiu us rasqueu la gola i augmenteu
· · ·
la irritació i la tos. Per respirar millor per la nit i aconseguir que no se us assequi tant el coll i això us provoqui tos, podeu posar trossos de ceba crua a la tauleta de nit. En el cas de la grip, a més a més, us recomanem repòs. Sobretot, no deixeu cap tractament que prengueu habitualment quan tingueu un refredat o la grip.
Quan heu de consultar el personal sanitari? Podeu passar la grip i el refredat sense que us atengui cap professional sanitari. Si teniu dubtes, podeu trucar al vostre centre i consultar el personal d’infermeria o de medicina que us atén habitualment. Les farmàcies són també un punt de consulta sanitària. Podeu fer-hi consultes o trucar al telèfon de Sanitat Respon 902 111 444. Us donaran consells per curar-vos la grip i el refredat comú. Si cal, podeu desplaçar-vos al centre de salut i a la farmàcia encara que tingueu febre. La febre no és motiu d’urgència. En el cas de la grip, només cal que consulteu el metge o la metgessa de capçalera si no milloreu a partir del 4t-5è dia o teniu ofec.
22
ho sabies?
La petjada negra de la Guerra Civil a Arbeca Text: Alba Elías
En aquesta ocasió, la secció ho sabies?
de la Borrassa, que sempre aborda reportatges sobre temes històrics relacionats amb Arbeca, s’endinsa en un episodi històric del nostre poble amb l’agravant que es tracta d’un tema desgraciat de la nostra història com a poble i amb la peculiaritat que
la mateixa història es pot trobar molt similar a altres indrets de Catalunya i d’Espanya. Ens referim a la Guerra Civil espanyola. És indubtable que forma part de la història d’Arbeca i també de tot Catalunya i Espanya i pel fet que sigui un tema desagraït i dolorós no deixa de formar part de la
història. Des d’aquesta vessant doncs, creiem que l’hem de conéixer i que ocultar-lo seria negar una realitat que ha existit i que com sempre passa amb la història, ajuda a entendre millor el present. Amagar els episodis històrics desafortunats només seria autoenganyar-nos. La millor manera de superar-los és podent-los recordar amb l’objectivitat que aporta el pas del temps. No podem obviar que la Guerra Civil, més enllà dels fets històrics, més o menys coneguts per tots i als quals podem accedir a través de les biblioteques, inclou infinitat d’històries particulars des del moment que afecta la vida de les persones, en aquest cas del nostre poble. El nostre veí Josep Maria Sans Gené ens ha fet arribar a la redacció de la Borrassa un llistat de noms d’arbequins i arbequines que van morir durant la Guerra Civil espanyola, així com el renom de la casa pairal, la data i el lloc de la seva mort. En la seva carta ens demanava que el publiquéssim a la Borrassa amb la finalitat de que donant-lo a conéixer es pugui completar o corregir gràcies a les aportacions que puguin fer els lectors i lectores, i així ho fem. Publiquem aquest llistat responent a la petició d’un veí del nostre poble que dedica moltes estones del seu temps lliure a furgar pels arxius històrics, a investigar, a parlar amb la gent, per obtenir nous coneixements sobre el nostre passat. A continuació us exposem el llistat de 116 noms de víctimes d’Arbeca de la Guerra Civil que ha recollit Sans Gené i que ja ha fet públic anteriorment en una de les Trobades d’Estudiosos de les Garrigues:
A la creu del pla d’Arbeca hi ha enterrades víctimes de la guerra
23
ho sabies?
Abat Fallada, Pere Aixalà Balcells, Ramon Argilés Navés, Jaume Baget Ramon, Llorenç Balagué Sans, Isidre Balcells Cortada, Josep Balcells Cortada, Gumersind Balcells Pujol, Llorenç Balcells Pujol, Pere Baró Sans, Josep Baró Perelló, Antoni Bernat Segarra, Basili Bosch Monells, Àngel Calafell Sans, Ramon Camins Navés, Josep Capdevila Bellmunt, Jaume Carnicé Lleonart, Josep Cervera Fort, Joan Corbella Cots, Pere Duch Nadal, Baptista Escalé Trillo, Jaume Esqué Motlló, Alexandre Esqué Ribera, Josep Maria Fallada Vidal, Ramon Fallada Tilló, Magdalena Ferran Boldú, Josepa Florejachs Reñé, Albert Folch Pont, Antoni Figueres Sans, Joan Gabernet Gaya, Ramon Gairoles Sans, Ferran Garsaball Baella, Pascual Gort Porta, Paulí Gras Navés, Joan Ibáñez López, Antonio Lechuga López, Joan Lleonart Bonet, Francesc Lleonart Duch, Basili Marçal Aldomà, Jaume Martí Sans, Manuel Meler Bosch, Joan Miret Bernat, Joan Monells Serra, Eusebi Monells Vidal, Antoni Montero Canet, Pau Moyà Corbera, Miquel Moyà Solsona, Josep Moyà Solsona, Pere Mullerat Soldevila, Marià Navés Clavé, Magí Navés Tilló, Josep A. Pau Verdés, Jaume Pedró Minguella, Antoni Perelló Sans, Emili
24
Cal Ranxera 11-01-39 prop d’Ulldemolins Cal Campana 3-07-39 presó de Lleida Cal Argilés 11-08-36 Pla de Margalef Cal Apotecari 1-08-38 Hospital Saragossa I. de la Llúcia Cal Xato agost-38 Batalla de l’Ebre Cal Xato 15-1-39 Sarral Cala Elena Cala Elena Cal Baró Montearagón Cala Angeleta Roiget Cal Basili 7-02-37 Cementiri de Lleida Cal Moreno Artesa de Lleida Cal Parrot Cal Boté Cal Ponada Ric Cal Meco 28-12-38 La Granadella Resident a Igualada 28-05-39 Camp de la Bota Cal Safrané Ponts (secretari) Cal Roquet del Pastoret 28-12-38 Prop d’Ulldemolins Cal Garrelles 18-04-40 presó de Lleida Ca l’Aumetlló 15-11-41 Mauthausen Cal Bruixa Resident a Valls 15-07-39 Tarragona 28-06-38 La Fatarella Cala Xona Bombardeig Cal Corenya 12-11-38 La Fatarella Omells Mathausen? Desaparegut Batalla de l’Ebre Infant, 2 anys 11-02-39 Explosió bomba Cal Perill Resident a Lleida 17-05-39 Presó de Lleida 26-09-36 Cementiri de Lleida Cal Gras 13-08-36 Pla sortint d’Arbeca Guàrdia Civil 15-01-37 Cementiri de Lleida N.Lopera 8-01-39 bombardeig Cal Masclet 17-05-39 Lleida Basili del Bitllo 28-07-39 Lleida Cal Baella 16-01-39 Front de Ponts Cal Niubonet Cal Xirinxina 27-12-38 Artesa de Segre Joan de la Toia 9-01-39 Terme d’Arbeca Joan del Bola Ton del Bola 22-12-41 Mathausen Jaume el Potes 28-7-39 Presó de Lleida Jesús del Centre 8-01-39 Terme d’Arbeca Jesús del Centre 8-1-39 Terme d’Arbeca Mullerat 13-08-36 Pla d’Arbeca Cala Xalaua 8-8-38 Vilanova de la Barca 18-1-39 Bombardeig Bardis 11-08-36 Pla de Margalef Rector 19-8-36 Belianes Milhomes 28-7-39 Presó de Lleida
ho sabies?
Perelló Sans, Antoni Perelló Serra, Jaume Perera Bellmunt, Estanislau Perera Bellmunt, Blasi Perera Sans, Josep Perera Sans, Pere Pernau Sans, Gabriel Piñol Gaya, Antoni Pont Gras, Manuel Pons Gené, Cosme Pons Sans, Josep Prats Balcells, Josep Pujol Selma, Ramon Queralt Ximenos, Ramon Querol Capdevila, Antoni Quintana Bové, Josep Rey Navés, Domènec Ribera Moyà, Domènec Ribes Cortecans, Josep Maria Ribes Duch, Roc Ribes Sans, Aureli Roset Esqué, Antoni Roset Sans, Antoni Ribera Moyà, Antoni Santfeliu Fallada, Paulí Safont Balagué, Josepa Safont Culleré, Dolors Salat Cantons, Josep Salat Homs, Lleó Sans Balcells, Josep Sans Bellmunt, Josep Sans Escalé, Josep Sans Gairoles, Ramon Sans Graells, Germà Sans Josa, Josep Sans Moyà, Jaume Sans Perelló, Josep Sans Ribera, Francesc Sans Rius, Dolors Sans Rubí, Cèsar Sans Salla, Joan Sans Sans, Xavier Sans Serra, Antoni Sans Serra, Feliu Sans Soldevila, Delfí Sans Tilló, Josep Sans Tilló, Miquel Sans Tilló, Miquel Sans Tudela, Jaume Sans Vila, Domènech Santos Duc, Josep Segarra Pau, Llorenç Selma Pujol, Ramon Teixidó Capdevila, Francesc
Francesc del Roiget Segall Baconet Perereta Cal Venanci Pernau Abanero Pigota Barba Cançons Natural de Tàrrega Misango Maretanco Sinto Vidrier Tata Escapçat Sileto, Jaume Sileto Tarrós Rosset Negrillo Morrut
Batalla de l’Ebre 6-11-41 Mathausen 10-02-38 Osca 1-06-38 Al Front 28-12-38 Batalla de l’Ebre 2-11-37 Bombardeig Lleida 24-01-39 l’Escorial 13-08-36 Pla d’Arbeca 9-12-38 Hospital Camp Arbeca Front Ulldemolins
12-1938 Castelldans 30-12-38 Bellaguarda
28-07-39 Executat Lleida 7-01-39 Terme d’Arbeca 8-02-39 Figueres 19-08-38 Batalla de l’Ebre 17-04-39 7-01-39 Bombardeig 31-03-38 Hospital d’Arbeca 8-03-38 Alarcón 13-08-36 Pla d’Arbeca
Puça Noi del fosc Bep del Garí Marçola Sort del Morà 25-5-40 Presó de Lleida Tarugo 2-04-38 Bombardeig Borges Blanques Ponada Morà Jaume el Potes 22-07-36 Lleida Cebeta 18-12-38 Tremp Pinxo Mercat 15-09-38 Batalla de l’Ebre 7-01-39 refugi 25-11-38 Bombardeig Borges Blanques Ponada 7-03-38 Puebla de Híjar Garí 25-08-37 Batalla de l’Ebre Marçola Feliuet del Meló Delfí del Cames 26-06-42 Presó de Pamplona Pelat 9-10-38 Batalla de l’Ebre Pelat 9-10-38 Batalla de l’Ebre Pelat Gener 1939 Vell del Nari 7-01-39 Terme d’Arbeca Carabassa 4-05-40 Presó de Lleida 6-01-39 Juneda Gepo 13-08-36 Pla d’Arbeca Ramon del Bap S. del Maneta 30-11 38 Terme de Seròs
25
ho sabies?
Toné Asinomi, Maria Rosa Vall Sans, Bernardí Vidal Camins, Antoni Vidal Ximenos, Llorenç Vives Berenguer, Josep Duch Porta, General Gras Pifarré, Josep Rubió Novell, Emili
Natural d’Almoster B. del Masià Sequet Voluntari Espardenyer
Què ens diu aquest llistat? Doncs d’entrada, que 116 morts són molts, massa, per un poble com Arbeca i més sabent-ne la raó de la seva mort, la Guerra Civil. Totes són morts inútils que no haurien d’haber-se produït mai. Per desgracia, la història conté episodis com aquest. 116 persones mortes en un periode de tres o quatre anys fan variar la demografía d’un poble. Pels noms que ens ha facilitat Sans Gené podem veure que la Guerra es va endur diverses persones d’una mateixa família, de diverses edats, fins i tot nens, i encara que
24-12-37 Local CNT 2-11-38 Batalla de l’Ebre 13-8-36 Pla d’Arbeca 8-11-38 Hosp. Campanya Arbeca 3-02-38 Hospital de Lleida 18-2-38 Hospital Arbeca
aquí no en fem referència, de diversa ideología política. Pels llocs i la data de les morts també es pot endevinar el rebombori que pot suposar una guerra en l’alteració de la vida de les persones, uns moriren a l’hospital, altres al camp, altres en pobles veïns, altres en plena batalla, alguns a la presó de Lleida...aquesta varietat és una evidència que qualsevol dels que van viure aquella època podia ser una víctima de la guerra, tant si s’hi involucrava, com si no. La majoria dels nostres padrins han enterrat aquesta part de la seva vida com si
Imatge de la batalla de l’Ebre, una de les més dures de la guerra
26
no hagués existit, evitant parlar-ne, possiblement perquè només els que l’han viscut saben lo dura que pot ser i la ferida que deixa. Els que no l’hem viscut i ens agrada la història, voldríem conéixer aquells fets des de la vessant més personal dels nostres éssers propers i des de l’òptica d’una societat democràtica, que ha de permetre parlar d’aquests fets sense haver de parlar de bons i dolents, sense despertar rancúnies ni dolor, sinó assimilant que es tracta del nostre passat i que ens interessa com a tal.
la butaca
Les dues últimes pel·lícules de Clint Eastwood Text: Esmeralda Fusté En Clint Eastwood sempre ha estat un dels personatges del cinema que m’ha cridat més l’atenció, sobretot per la seva evolució dins d’un univers tan convencional com és el de Hollywood. Als inicis de la seva carrera feia papers de tipus dur a westerns, entre els quals s’hi troben els del mític director Sergio Leone, i a superproduccions policíaques. Després va fer el salt a la direcció i va començar a sorprendre amb un tipus de cinema molt personal i allunyat d’aquell que havia protagonitzat abans de decidir-se a dirigir. La primera pel·lícula que va dirigir va ser Escalofrío en la noche (1971) però jo crec que quan realment comença a trobar una veu pròpia i personal és a partir de Sin perdón (1992). De fet, parlaré només de les dues últimes pel·lícules que ha dirigit perquè em semblen força representatives del seu estil. Mystic River (2003). Quan sent un nen, Dave (Tim Robbins) va ser empès a l’interior del cotxe de dos pederastes, la seva vida i la dels seus amics Jimmy (Sean Penn) i Sean (Kevin Bacon) es van veure marcades per sempre. Anys més tard i ja d’adults, els seus camins tornen a creuar-se a causa d’una segona tragèdia, l’assassinat de la filla d’en Jimmy. Sean, ara policia, investiga el cas, i Dave es converteix aviat en el principal sospitós. Es tracta d’una pel·lícula en la qual entren en joc grans paraules com “culpa”, “perdó” i “redempció”. Aquestes paraules, com és evident, estan lligades també amb qüestions religioses. De fet, Eastwood sempre s’ha declarat una persona creient i el personatge de Jimmy és un catòlic practicant turmentat per la culpa. Quan la seva filla desapareix ell ja es tem el pitjor perquè sap que Déu l’ha de castigar per un assassinat que va cometre i pel qual no va ser condemnat. És impactant la seva lluita entre la resignació i la ràbia davant d’allò que li ha deparat el destí i que en aquest cas és una de les coses més difícils de superar, la mort d’un fill. “Destí” és també una altra de les grans paraules que juguen un paper important a la pel·lícula, ja que durant tot el metratge es respira la presència d’una tragèdia inevitable que s’ha anat teixint des de molt aviat en la vida dels personatges. Quan al final de la pel·lícula sabem qui és l’assassí de la filla d’en Jimmy entenem que el destí ha jugat la seva carta i, com és habitual en ell, d’una manera força irònica. Hi va haver espectadors que es van decebre quan van saber la identitat de l’assassí i les circumstàncies que l’havien dut a cometre el crim, però jo crec que aquesta és una de les claus de la pel·lícula perquè dóna a entendre que el destí és implacable i irracional i que els personatges es veuen arrossegats per la seva força, per una banda, i pels seus propis actes, per una altra. La pel·lícula es recolza en dos pilars bàsics: el mestratge d’Eastwood i el talent dels seus actors, sobretot de Sean Penn i Tim Robbins. La presència tan intensa de Sean Penn és difícil d’oblidar i la ràbia, la impotència i el dolor que transmet amb les seus moviments i amb la seva mirada es queda ancorada un quant temps en la memòria de l’espectador. Million Dollar Baby (2004). Frankie Dunn (Clint Eastwood) és un mànager i entrenador de boxejadors turmentat per dos fets del passat: per una baralla amb la seva filla, amb la qual no té cap mena de relació (mai no arribem a saber què va passar) i per un error al ring que va fer perdre un ull i, en conseqüència, la carrera al boxejador al qual ell entrenava. Frankie escriu a la seva filla però mai no rep cap resposta. El seu únic amic és Scrap (Morgan Freeman), l’exboxejador que va perdre un ull en combat i que treballa al gimnàs d’en Frankie. Un dia la Maggie (Hilary Swank), una noia que somnia en ser boxejadora, entra al gimnàs i demana a en Frankie que l’entreni però ell es resisteix a entrenar una noia. Finalment, davant la fèrria voluntat de la Maggie, en Frankie es
27
la butaca
decideix a entrenar-la, arribant fins i tot al campionat del món de boxa femenina. Podríem dir que la pel·lícula té dues parts clarament diferenciades: una d’ascendent, en la qual en Frankie i la Maggie aconsegueixen arribar lluny junts en el món de la boxa i tenen una relació de complicitat i estimació que feia temps que cap dels dos no tenia; i una altra de descendent, en la qual un cop en un combat deixa a la Maggie totalment immòbil de coll avall, de manera que la felicitat dels dos protagonistes es veu cruament truncada. Aquest cop que sofreix la Maggie és també un cop per l’espectador, que passa de la felicitat (ja creu que la Maggie és a punt de ser campiona del món) a la desolació en una fracció de segon. L’estat de la Maggie retorna el dolor, que per uns moments de la seva trista existència havia desaparegut, a en Frankie, que torna a veure com un error seu perjudica un boxejador. A més la Maggie li demana que la mati perquè no pot viure en aquestes circumstàncies, cosa que posa en Frankie en una situació difícil si es té en compte que ell és un catòlic convençut que assisteix diàriament a l’església. Crec que ja he explicat més coses de les que calien, així que no desvetllaré la decisió d’en Frankie. La Maggie i en Frankie són dos personatges amb una cosa important en comú: ella no té pare i ell és com si no tingués fills, de manera que cadascun troba en l’altre allò que no té. Ell no es relaciona gairebé amb ningú (excepte l’Scrap) i quan al final obre el seu cor a algú la tragèdia torna a entrar a la seva vida. En certa manera, ens tornem a trobar amb el destí implacable de Mystic River. Allò que més destacaria de la pel·lícula és el personatge de l’Scrap, que és una mena de testimoni de la vida d’en Frankie i, com a testimoni que és, l’espectador presencia la història gràcies i a través dels seus ulls. Aquests ulls, irònicament, són els d’una persona mig cega. Això no és casual, ja que des de la literatura grecollatina els cecs han tingut el poder de la clarividència. Eastwood n’és molt conscient i converteix Scrap en una mena de personatge simbòlic: és com un demiürg omnipresent que contempla els fets. No amagaré el fet que Million Dollar Baby és una pel·lícula molt trista en què el dolor guanya tot el terreny a l’esperança. De fet, un cop vaig llegir que Clint Eastwood semblava haver arribat a reflectir tots els matisos del sofriment a Mystic River, però que amb Million Dollar Baby havia arribat més lluny encara en l’exploració del dolor. Tot i això, i per no acabar d’una manera tan pessimista, podríem destacar una frase d’Scrap davant de la culpa d’en Frankie en l’accident de la Maggie. Aquesta frase ve a dir que la gent es mor cada dia sense haver fet amb la seva vida allò que realment volia, però que si la Maggie al final mor serà sabent que ha estat capaç d’arribar el més lluny possible i de fer realitat el seu somni. Si aquestes són les seves últimes pel·lícules, la veritat és que tinc moltes ganes de saber què ens oferirà Clint Eastwood a la següent perquè ha demostrat que és un dels realitzadors més estimulants de l’actual cinema nord-americà.
28
a foc lent
BACALLÀ GRATINAT AL FORN AMB ALLIOLI Text: Berta Esqué Ingradients (8 persones): Per a 4 persones 8 talls de bacallà 2 patates grans 1 ceba petita Sal, oli i pebre negre Per a la picada 8 avellanes 3 alls 1 copa de vi blanc 1 vas d’aigua o de fumet de peix Per a l’allioli 2 grans d’all, 1 ou, oli i sal
Mostra del plat preparat per la Sussi Moyà
Elaboració: Primerament escalfarem el forn a 150 graus. Mentrestant, pelarem les patates i les tallarem a rodanxes de mig centímetre i després picarem la ceba menuda. En una llauna posarem una mica d’oli i després ficarem les patates i la ceba i ho salpebrarem, a continuació ho posarem al forn. Després posarem una paella al foc amb força oli, enfarinarem els talls de bacallà i els fregirem. Quan ja estiguin daurats els reservarem. Quan les patates ja estan gairebé cuites, farem la picada amb tots els ingredients i ho tirarem per sobre. Llavors ho tornem a introduir al forn uns 10 minuts. A part, farem l´allioli; el suficient per posar-lo damunt dels talls de bacallà i cobrir-los completament. El gruix ha de ser de mig centímetre aproximadament i feu l´allioli força picant i ben espès perquè al coure’s perd picantor i no es nota. Aleshores treurem la llauna del forn, hi posarem els talls de bacallà i l´allioli per sobre. Mentrestant, encenem el gratinador, si no en teniu podeu posar-lo al forn a 200 graus, i introduiu la llauna. Quan comenci a agafar color, el treieu i ja el podeu servir. Suggeriments Si es vol es pot deixar tot preparat i gratinar-ho tot just abans de menjar-ho.
29
lletres
lletres
Fets per Sans i Esqué
LES 7 DIFERÈNCIES Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges dels Grallers La Revolta d’Arbeca, actuant per la Festa Major.
Solucions número anterior de La Borrassa
30
Col路labora: