Núm 8

Troben un megàlit del segle VIII abans de la nostra era als Vilars Impulsen el patrimoni del castell amb visites guiades i la millora de l’entorn Les peculiaritats del mercat setmanal de tots els divendres Creix el món associatiu de la vila en diversos eixos temàtics

Número 8. Agost 2006 · Arbeca

3 Editorial

Índex I tu, què n’opines?

4

El dia a dia

11

On anem a raure...

24

Tots calcem el mateix peu...

De tu a tu

25

Premien l’escultura d’Ivan Egea Ho sabies?

28

L’església de Sant Jaume d’Arbeca En primera persona

31

Records llunyans La història d’Arbeca

33

Primera jornada: “De la fundació dels Vilars fins a la dominació romana” Ho diu el Sr. metge

36

Hàbits alimentaris La butaca

37

Kill Bill A foc lent

39

Entreteniments

40

El còmic

43

Coordinadora Alba Elías Ribera Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Berta Esqué i Moyà Montse Fernández i Egea Antonieta Safont i Masot Disseny portada: Jaume Nadal

Col·laboradors Jesús Elies Esmeralda Fusté Jaume Nadal Imma Capell Jordi Esqué Noëlia Motlló

El coixí dels Vilars La recentment creada Associació Vilars d’Arbeca, el nom de la qual ja ens indica que la seva activitat gira entorn del jaciment ibèric del nostre poble, ha nascut amb empemta. Amb el poc temps que fa que està constituida formalment com a associació, ha organitzat diverses activitats força interessants, totes elles vinculades a la natura, a la història i al patrimoni arbequins i combinades amb àpats populars. Sembla que aquesta combinació els dóna resultat, ja que a les activitats fetes fins ara han comptat amb un bon grupet d’assistents.

De cara al futur, ja disposen d’altres actes planificats, almenys fins al febrer de l’any vinent, i ja han obtingut una subvenció de 5.000 euros per a una de les activitats: una trobada d’associacionisme. Es veu que aquesta associació, que ja compta amb 53 socis, s’ho ha pres en sèrio i treballa. El seu objectiu, donar a conéixer una de les joies del patrimoni arbequí, el jaciment ibèric, tot i que no l’única. Reforçar la vàlua dels Vilars i la intervenció de les administracions públiques i de la UdL amb una associació ha estat un encert per la seva difusió, sens dubte, i no sols fora d’Arbeca, sinó també dins, ja que el món de l’associacionisme té el poder de reunir gent amb un fi comú, i aprofitant aquest gran poder aglutinador, farà que els Vilars cada dia sigui més estimat pels propis arbequins i arbequines, un pas imprescindible perquè també l’estimin els de fora i així li donin el reconeixement que cal i en poguem treure el potencial que albira pel futur del poble. Si a sobre podem complementar el jaciment estricte amb productes relacionats, tant gastronòmics (vi o galetes) com decoratius o didàctics, ja comencem a tenir la roda del que seria un important atractiu turístic. Des d’aquesta revista, doncs, felicitem a la nova entitat cultural del nostre municipi i l’animem a seguir treballant amb l’entusiasme que acaba de començar.

L’educació fora de l’escola Si més amunt felicitàvem l’associació Amics dels Vilars, no podem fer menys amb una altra nova associació a la nostra vila, en aquest cas batejada amb el nom La petjada del secà. I no la felicitem sols pel mer fet d’existir, sinó perquè els seus objectius són molt lloables. Aquesta nova entitat es proposa educar els nens i nenes d’edats entre els 6 i els 10 anys en el seu temps de lleure. En la societat que vivim, en què sovint sembla que l’educació, les formes i l’elegància van en decadència, que hi hagi gent jove, com ho és la que impulsa aquesta associació, que s’interessa per mantenir i enriquir aquests valors des de la infància, no té preu. Amb entitats com aquestes, Arbeca s’ha de sentir un poble afortunat.

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen.

La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.

La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

4 Volem que el poble sàpigui com ens sentim Sra. Directora, Com a representant del Gimnàs Nova Forma d’Arbeca em dirigeixo a tot el poble per donar a conèixer com em sento i com es senten moltes de les meves alumnes després de la hipocresia que la regidoria de Festes va demostrar amb la publicació de l’Anuari – agenda ’05’06, que va presentar el passat mes de maig a tots els vilatans del nostre poble.

Ja que, si la memòria no em falla, com a empresa o entitat, digui-ho com vostè vulgui, no vam ser nombrats degudament i utilitzant el pretext que sortiríem en un proper Anuari, es va intentar excusar dient-nos que no ens havien inclòs en el primer perquè tenien un nombre limitat de pàgines.

Per què no ens vau comunicar amb anterioritat que es preparava un Anuari quan la vostra intenció era col·locar-nos en el segon?

I per tancar aquest tema, m’agradaria recordar que en un Anuari em sembla que s’hi comenten totes les activitats i esdeveniments que es duen a terme al nostre poble col·laborant amb l’Ajuntament durant l’any i per part de totes les empreses o entitats.

Per oferir-vos una petita mostra del treball realitzat al llarg del curs 2005-06 us exposem seguidament algunes de les nostres actuacions i activitats: MARÇ 2005: - divendres dia 11/03/05 Exhibició de Pilates (associació de dones l’Olivera d’Arbeca).

- dissabte dia 12/03/05 Exhibició d’aeròbic i funky a Almacelles.

ABRIL 2005: - diumenge dia 24/04/05 Campionat Gimnàstica Rítmica (Trofeu ciutat de Mollerussa).

MAIG 2005: - dissabte dia 07/05/05 Aerobithon Lleida (FEDA Lleida).

- diumenge dia 08/05/05 Campionat Gimnàstica Rítmica (Trofeu ciutat de Lleida).

- dissabte dia 14/05/05 Exhibició d’aeròbic i funky (Dinar de germanor de Sant Isidre, Cooperativa d’Arbeca).

- diumenge dia 08/05/05 I Marató Vila d’Arbeca (Jornades culturals) JUNY 2005: - dissabte dia 04/06/05

Campionat Gimnàstica Rítmica (Trofeu ciutat de Tàrrega).

JULIOL 2005: - divendres dia 01/07/05 Xè Festival fi de curs (Arbeca) AGOST 2005: - diumenge dia 14/08/05 Festival de Festa Major (regidoria de Festes).

GENER 2006: - dissabte dia 28/01/06 Actuació benèfica a la vila d’Arbeca (sopar contra la fam regidoria Benestar Social) FEBRER 2006: - diumenge dia 26/02/06 Campionat de Gimnàstica Rítmica a Lleida (Trofeu Delegació) MARÇ 2006: - diumenge dia 26/03/06 Actuació benèfica d’aeròbic i funky a Bellpuig.

MAIG 2006: - dissabte dia 13/05/06 Matí Campionat de Gimnàstica Rítmica a Mollerussa (Trofeu ciutat de Mollerussa).

- dissabte dia 13/05/06 Migdia Exhibició d’aeròbic, Batuka i funky a la Cooperativa d’Arbeca (Dinar de Sant Isidre) JUNY 2006: -

dissabte dia 03/06/06 Campionat de Gimnàstica Rítmica a Balaguer (Trofeu Ciutat de Balaguer).

- divendres dia 30/06/06 XIè Festival fi de curs Gimnàs Nova Forma (Arbeca).

Bé, com podeu veure vam treballar i continuem treballant força, portant el nom del nostre gimnàs i de la nostra vila a diferents poblacions lleidatanes, a part d’actuar i col·laborar de bon grat amb totes les regidories del nostre Ajuntament durant onze anys i sense esperar ni rebre mai res a canvi, per això us demanaria el mateix que em va demanar vostè una dia: “més tolerància, més respecte i més igualtat.”

Gràcies, Sílvia Sans Montalbo

5

Arbeca, poble intel.ligent o poble “torpe”?

a mínim, s’ha intentat, que ja és bastant i que dels errors se n’aprèn per a altres ocasions.

Sra Directora,

Només he citat aquelles entitats que estan relacionades directament amb la meva regidoria però les col.laboracions i relacions entre cadacuna de les entitats i institucions poden realitzar-se perfectament entre totes elles encara que d’entrada estiguin en àmbits molt diversos i semblin d’interessos molt llunyans: no poden col.laborar la Cooperativa i l’Associació de Joves? i l’Associació BEC amb l’APA Albirka? o una de les moltes entitats esportives i la Junta de Caçadors? I tant que sí!

El passat mes de maig vaig tenir l’ocasió d’anar al Congrés d’Escola i Entorn cel.lebrat a la Seu d’Urgell, en el qual vaig poder assistir a una xerrada del filòsof Jose Antonio Marina. Va recalcar que tot era educació, que a un nen tothom i durant tota la vida l’educava, bé o malament però l’educava.Personalment l’aspecte que més va agradar-me és quan va parlar de l’existència de ciutats intel.ligents i de ciutats “torpes“.

Venia a dir que quan les entitats i les institucions d’un poble o ciutat entren en una dinàmica en què s’estimulen i s’interaccionen l’una amb l’altra se’n deriva no pas una suma sinó que una multiplicació dels seus projectes i activitats que revertissin de nou en la població. I al contrari, quan les entitats i les institucions no funcionen hi ha una dinàmica molt pobra amb unes inèrcies molt conservadores que fan que qualsevol estímul per tirar endavant una iniciativa resulti molt difícil, amb pocs resultats i amb desànim col.lectiu.

A tall d’exemple d’Arbeca, i respecte a les entitats amb les quals em relaciono en motiu del meu càrrec: Càritas, CEIP Albirka, APA Albirka, Escola Bressol, APA de l’Escola Infantil Sant Jaume, Casal d’Avis, Dispensari Mèdic, Associació de Dones, etc, voldria que entre tots haguéssim contribuït a crear ni que sigui en termes relatius i no pas absoluts una dinàmica cap a un poble intel.ligent. Cito entre d’altres aspectes: recuperació del Sopar Solidari, les activitats a la Marató de TV3, la realització d’activitats durant les Jornades Culturals en el si del Casal d’Avis, la preparació del 50è aniversari de les Escoles, accions de solidaritat i educatives per Nadal, etc. Si bé altres entitats menys lligades a la meva regidoria participaven en actes de manera reiterada, quan els he fet una petició per qualsevol nova col.laboració sempre he obtingut un sí per resposta i el nostre poble hi ha guanyat. Encara que algú pugui considerar que es tracta d’entitats menors això no és veritat! Darrera de totes elles hi ha un potencial enorme per tirar endavant la nostra vida social, cultural i col.lectiva i que ens sentim una mica més vius.

Hi ha moltíssim per fer i cadascuna de les entitats i institucions hi tenim el nostre paper. Que hi hagi inquietuds, propostes, ambició i ganes de treballar! Cal intercanviar idees, copiar-ne d’altres llocs si fa falta, i una mentalitat positiva per crear propostes, i tot i així poden sortir malament, és cert! Però que si s’hi treballa, el més probable és que surti bé i si surt malament, com

Que no ha resultat positiva la Borrassa per donar a conèixer el que es fa al nostre poble que per molts arbequins i arbequines era desconeguts? Què en resultarà del nostre poble quan hi hagi el poliesportiu amb les possibilitats que se’n derivaran? Segur que si es creen dinàmiques en positiu farem un poble més intel.ligent. Aprofitem tot el que tenim, que quan més fem, després encara farem més i més fàcil de fer serà.

Unes ratlles més amunt no m’he atrevit a dir si Arbeca era o no un poble prou intel.ligent o un poble prou “torpe”. Des de la meva regidoria he intentat, no sé si amb èxit, que sigui un poble més intel.ligent que quan vaig entrar a formar part de l’equip de govern, és evident que la intenció de qualsevol governant (petit, molt petit, però sóc un governant al cap i a la fi!) és anar cap a la primera direcció.

I vosaltres, arbequins i arbequines, què creieu que és Arbeca?, un poble intel.ligent com d’entrada des de fora pot semblar Juneda o un poble “torpe” com A... o Z...?

Jo tinc la meva opinió al respecte però aquesta és molt poc important.

Reflexionar-hi és un primer pas per dur a terme una acció. Estic molt interessat en rebre la vostra opinió i propostes per qualsevol via.

Xavier Sans i Duch Regidor d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat xaviersans@wanadoo.es

6

Les classes de català per a nouvinguts És del tot normal que cada vegada més tinguem entre nosaltres gent nouvinguda d’arreu del món. Això no és cap casualitat, es tracta d’un fenomen més, fruit del procés de globalització al qual tots hi estem immersos, encara que això vagi en contra d’alguna voluntat o algú insisteixi en resistir-s’hi.

No fa pas gaire, aquest mes de juliol, vaig assistir a les Borges Blanques en una presentació d’un estudi, millor dit, un excel·lent estudi, fet per dos companys de feina del Consell Comarcal de les Garrigues. Aquest treball presentava les conclusions d’un nombre important d’entrevistes fetes a dos sectors de la nostra societat. El primer d’ell era el de l’anàlisi del paper de la dona i la seva situació en la nostra societat actual en el marc del món rural, i el segon treball feia referència al paper dels emigrants i la seva situació socio-laboral en el mateix marc geogràfic. La utilitat d’aquest treball es centra primer que res en saber quina nova gent hi ha entre nosaltres i amb qui ens estem trobant, dia si i dia no, fit a fit, en qualsevol indret dels nostres pobles.

A partir d’aquests moments, o sigui, un cop tenim la radiografia dels resultats ens hem de posar a treballar per construir una societat més humana i coherent amb els nostres conceptes de vida i sobretot, de respecte per la diversitat, però més que això respecte per lo diferent.

Vull pensar que aquesta idea que acabo d’exposar és la que representa un major nombre de ciutadans de les Garrigues, però també la majoria de ciutadans d’Arbeca.

Amb aquesta voluntat de respecte per lo diferent ens hem d’ajudar mútuament i nosaltres els hem d’ajudar a integrar-se en la nostra cultura i ensenyar la nostra manera de fer. Això és el que vam fer cada dimarts i dijous de nou a onze del vespre a l’abadia d’Arbeca des del mes de març fins a primers de juliol. Al llarg d’aquests mesos vam ensenyar als nouvinguts al poble d’Arbeca la nostra llengua i la nostra manera de ser dels catalans.

El principal objectiu del curs era que els alumnes tinguessin un fort contacte amb la nostra llengua, això vol dir entendre-la i parlar-la. El primer dels objectius us puc assegurar que es va aconseguir en escreix, de la qual cosa em sento content i satisfet. Del segon dels objectius podem dir que es va aconseguir en un vuitanta per cent, degut principalment a que tots els alumnes eren romanesos i en lloc de parlar català, es feia el canvi de llengua immediata, la qual cosa volia dir que en moltes ocasions em quedava en fora de joc, tot i que cap al final la situació de fora de joc ja no era tan clara, degut sobretot a la gran similitud de la nostra llengua amb la seva, ja que totes dues són romàniques.

En relació als continguts podem dir que van ser molt diversos, és clar. Els vaig explicar on es trobaven en

el mapa, la geografia en moltes ocasions és important per situar-se i també per entendre la nostra realitat. Els alumnes per exemple coneixen la població d’Arbeca i les poblacions més properes i importants, però per exemple ningú els havia explicat la nostra divisió territorial entre províncies i menys encara entre comarques. El tema de Las regiones ho vaig deixar, per antic i desfassat, i els hi vaig explicar encara que molt per sobre la nostra història i el tret diferencial entre Catalunya i Castella. La resposta va ser de sorpresa total, ells tot ho veien Spain i fins i tot no tenien ni idea de que aquí es parlava català.

Què poca cosa som, no? Bé, la realitat és la que hi ha, i encara tenim molta feina per fer. També al llarg del curs vam comentar temes d’actualitat, el de les eleccions de l’Estatut va ser un tema del qual no en sabien res i en canvi veien propaganda per la televisió, per les parets, per les faroles, per la ràdio i la seva resposta era, què és tot això? També els vaig explicar que la nostra llengua no és reconeguda a Europa i els castellans són els primers interessats en què no es reconegui. Bé, tots no, però molts, sí. També els vaig explicar les grandeses del país, el nostre relleu, les muntanyes, la platja, la victòria del Barça a París...

Com podeu veure amb la més senzilla actualitat els vaig explicar qui som, on estem, què fem i quina és la nostra realitat, que també i des d’ara és la seva. Així doncs, amb un treball constant, vam abordar els objectius proposats acompanyats de la vida de Pau Casals i del conreu de la literatura de mossèn Cinto.

Per finalitzar i a tall de conclusió només em resta animar a tots els nouvinguts que participin d’aquestes activitats i aprofitin les ocasions per conèixer i aprendre. Tot això els ajuda i ens ajuda a millorar les nostres relacions.

Bona Festa Major.

Isidre Piñol Cerro

7

La petjada del secà Hi ha tres tipus d’educació, la formal, que és aquella que té un caràcter intencional, planificat i reglat que es tracta en l’escolarització obligatòria; la no-formal que és aquella que es dóna en contextos en els que existint una intencionalitat educativa i una planificació de l’experiència d’ensenyament-aprenentatge, passa fora de l’àmbit de l’escolaritat obligatòria; i l’educació informal que es dóna de manera no intencionada ni planificada, sinó en la pròpia interacció quotidiana.

El nostre projecte es definiria en l’educació no-formal, ja que no es dóna en l’etapa d’escolaritat obligatòria, sinó que es fa en temps de lleure, encara que està planificat.

El nen no només s’educa anant a l’escola o amb la família, sinó en cada àmbit en el que participa. En cada un d’aquests es desenvolupa i creix com a persona, interactuant amb mestres, professors, monitors i companys o simplement, amb el medi en el que es troba.

Actualment, una forma d’educació que va creixent en la nostra societat és l’educació en lleure, que s’imparteix en esplais, caus, o altres institucions d’àmbit no formal, que estimula actituds i aptituds per saber viure i conviure amb els altres, mitjançant jocs, activitats en grup, contacte amb el medi ambient, fent activitats proposades pels nens i nenes i amb la participació i col·laboració dels pares i mares. Amb això no volem dir que les escoles o a la família no s’impliquin en aquests aspectes, però sí que sense un currículum establert per l’Estat podem cobrir les mancances que en certs moments es puguin donar a l’escola i a les famílies.

Vista la necessitat al nostre poble d’alguna entitat que s’encarregui d’educar en lleure, un grup de joves

desinteressats, i amb ganes de fer una Arbeca més activa socialment, hem creat la La Petjada del Secà, que podria ajudar a millorar el nostre estil de vida com a vila rural.

El nostre objectiu és el de fomentar activitats de lleure educatives per als més petits amb activitats dirigides tant a donar a conèixer la terra més propera amb la que convivim dia a dia (les Garrigues), com potenciar la consciència del petit país en el què vivim (Catalunya), com també estimular tots aquells valors que tant falten a la nostra societat, com poden ser la cooperació, la solidaritat, el treballar en equip, el respecte per la natura, etc. Per això ens reunirem dos dissabtes al mes.

El projecte pretén que aquest curs sigui el primer de molts altres més. Tenint present les dificultats que hi ha en començar una associació, despeses, local, experiència, tant dels monitors com dels nens i nenes, per això només dirigirem les activitats als nens i nenes entre 6 i 10 anys, dividint-los en dos grups.

Per St. Jaume (25 de juliol) vam preparar una tarda de festa i xirinola amb la col·laboració desinteressada dels Grallers d’Arbeca, la Cremallera Teatre i persones i actors desinteressats. Això ens va permetre començar a recaptar diners per tal d’iniciar el projecte el proper 7 d’octubre del 2006.

Per acabar només ens queda dir que esperem la vostra col·laboració ja que tots els que hi treballem hi hem posat molta il·lusió.

LA PETJADA DEL SECÀ Anna Gabarró, Airy Gras, Anna Mª Capdevila, Anna Miró, Anna Perelló, Anna Pinyol, Dani Miquel, Iolanda Esqué, Jaume Nadal, Marta Vidal, Montse Mir, Noemí Perelló i Núria Solé.

fdenúncia oto

Nova senyalització vertical de la carretera L-201. Segons aquesta senyal, el nom de la nostra comarca ara s’escriu amb una erra.

8

Abocador de Maldà El projecte es presenta a exposició pública a l’Ajuntament el dia 21 d’ agost de 2001.

Nosaltres ens assabentem del projecte quan en una reunió a Verdú on també es vol construir un abocador es parla de Maldà.

Arran d’això comencem a preguntar a l’alcalde de què es tracta, què vol portar al municipi, ell contesta que vol fer una planta de tractament de purins com la de Juneda.

Demanem poder veure el projecte i ens diu que no.

Mentrestant començarem a demanar informació sobre abocadors a Verdú i altres llocs on tenim coneixement.

L’entitat ecologista Ipcena ens ajuda a fer els primers passos i fem la sol·licitud per escrit. Com que no s’hi pot negar, ens dóna el projecte, que nosaltres portem a diferents entitats ( Ipcena, Unió de Pagesos, arquitectes, enginyers agrícoles, experts en medi ambient) per tal que ells ens valorin la part tècnica. Quan tots ens diuen que això és un projecte que de la manera que es pensa dur a terme només podria portar problemes i danys al territori, ens posem en contacte amb la gent del municipi i els alcaldes dels municipis veïns per tal de fer una xerrada per explicar el projecte a la gent. Aquesta xerrada la fan gent que entén en el tema, no nosaltres.

Després d’això i quan l’alcalde comença a veure que la gent no el vol, convoca ell una reunió amb l’empresa.

Sempre ha estat al costat de l’empresa, mai ha escoltat l’opinió de la gent del municipi, ni la dels alcaldes veïns que també s’hi senten implicats, ja que això afecta a tota la comarca.

La reunió amb l’empresa es va acabar a crit perlat, i demanen a l’alcalde la dimissió i que aturés aquest projecte, tothom va poder comprovar com havia enganyat al municipi. Res més lluny que construir una planta de tractament de purins sinó que no els volien ja que no compostàvem, perquè eren massa líquids.

Després de l’agressió va renunciar a atorgar la llicència ambiental a l’empresa i desconvocar el referèndum que havia proposat. L’empresa va enviar un comunicat a l’ajuntament fent saber que es venia els terrenys (una altra mentida, hi va haver un comprador i no li van dir ni tan sols el preu de venda), tot va quedar quiet perquè s’acostaven les eleccions municipals.

Per sorpresa nostra passades les eleccions i havent-hi tres regidors nostres a l’ajuntament, torna a impulsar el projecte sense dir res, torna a publica-ho al BOP dos dies després de la festa major.

Ens posem a treballar i presenten al·legacions els ajuntaments de Belianes, Sant Martí de Riucorb, Unió de Pagesos, Ipcena, la Coordinadora en defensa de la terra Urgell, Segarra, Garrigues, Cooperativa de Maldà, 150 habitants del municipi (el cens és de 238), com de costum abans d’acabar-se el termini d’exposició pública

(i perquè es tornen a atansar les eleccions, ara les de la Generalitat) l’alcalde resol paralitzar indefinidament l’expedient d’atorgament de la llicència d’obres. Res més lluny de la realitat, ja que continua amb el tràmit i entra el projecte a la Delegació d’Urbanisme de Lleida perquè resolgui abans del 30 de juny. Aquí de moment s’ha aturat, han retornat l’expedient al Departament de Medi Ambient per tal que el projecte inclogui una sèrie de condicions.

Presentem al Departament una sol·licitud (Alcaldes d’Arbeca, Belianes, St. Martí de Riucorb i els regidors de CpC de Maldà) perquè es tingui en compte la llei de protecció del medi ambient de l’Estat espanyol.

També presentem carta de sol·licitud al Departament d’Agricultura per tal que revisi l’informe favorable que va fer el febrer de 2003.

Durant tot aquest temps hi ha hagut molta crispació al municipi, butlletins municipals insultant a tots els regidors del PSC-CpC que tenim a l’Ajuntament, insults pel carrer o quan circules amb el cotxe, amenaces telefòniques en cases on hi ha fills. Tot un seguit de coses que encara fa que s’empitjori més.

Josep Maria Jové.

9

Farà unes tres setmanes ens vam assabentar que l’excel·lentíssim Ajuntament de Maldà permet a l’empresa ADOBS ORGÀNICS S.L. de Manresa la instal·lació d’una planta de compostatge al seu terme municipal, però situat en una finca al límit amb el de l’espluga Calba i a només uns dos quilòmetres del nucli urbà.

Per tel d’informar-nos millor sobre el tema, vist que ningú no ens en donava cap explicació satisfactòria i sabent que a Maldà ja hi havia veus contràries a la construcció d’aquesta planta des de fa temps, els vam demanar que ens expliquessin el que en sabien.

A partir de la informació que ens han facilitat, tota ella documentada i extreta del mateix projecte presentat per l’empresa el 2001, d’informes del Departament de Medi Ambient, estudis encarregats pel mateix excel·lentíssim Ajuntament de Maldà o per la Cooperativa del Camp de Maldà, sabem que dita “planta de compostatge” es vol ubicar en una finca de 33Ha de les quals només n’ha d’ocupar poc més de 9 i que, en la seva fase final, té previst rebre i compostar 150.000 Tones per any de residus d’origen orgànic per fer adobs per a ús agrícola i en jardineria.

Tot i que no s’especifica enlloc d’on vindran exactament aquests residus, ni on es comercialitzaran, ni a quins controls es sotmetran els residus que entrin a la planta,... si que s’especifica a què correspondran, així, el 51,8% correspondria a dejeccions ramaderes (fems), el 18.2% a restes vegetals, el 10% a fangs procedents d’estacions depuradores d’aigües residuals (altament contaminants per la gran quantitat de metalls pesants que contenen, com ara cadmi, plom,...) un 9% correspondria a fangs industrials (com poden ser-ho els residus provinents de la indústria paperera), un 7% a d’altres subproductes orgànics industrials (com ara residus procedents d’escorxadors) i finalment un 4% de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans i un 0,0006% de sals i solucions salines sense metalls.

Pel que sabem, per l’experiència d’altres plantes similars (tot i que més petites), del compostatge d’aquests residus se’n deriven males olors i hi ha el perill de filtracions de nitrats i metalls pesants a les aigües subterrànies, a més de la possible aparició del fenomen anomenat “pluja àcida”.

El passat 30 de juny es va fer una reunió al poble exposant aquesta informació i, per unanimitat, els presents van rebutjar aquest projecte, que si bé es vol ubicar al terme de Maldà, entenem que en seríem un dels principals afectats ja que, a part dels efectes nocius que això pot arribar a tenir sobre les persones, sobre la qual cosa no hi ha cap estudi ni llei que ho demani, ens han explicat que això pot tenir un efecte catastròfic per

a l’economia dels nostres pobles, catalogats ja com a zona desfavorida, pel que fa a la pagesia i al que podria suposar per al nostre oli, pertanyent a la D.O. de les Garrigues.

Quines substàncies podrien aparèixer en una analítica de l’oli produït al nostre poble? Podríem continuar pertanyent a la D.O. o ens en farien fora?

Per una altra banda, les infraestructures i la xarxa de carreteres de què disposem no està ni de lluny preparada per al trànsit de tal volum de camions de gran tonatge com el que es derivaria de les 150.000 tones any, que equivaldria, pel cap baix, a 250 tones diàries.

Les dades són moltes i no es poden resumir en quatre línies, i molt menys per no-experts com nosaltres. El passat divendres 14 de juliol es va fer una explicació més detallada i acurada sobre el projecte, en una reunió informativa a Arbeca.

Actualment, el projecte ha estat aturat per urbanisme i la seva aprovació està només pendent de l’estudi d’impacte paisatgístic, obrint-se el període d’al·legacions el passat dimarts dia 11.

Pel que fa a la plataforma, el primer que pensem fer és constituir-nos com a tal i difondre tant com sigui possible la informació de què disposem, a més de presentar les al·legacions que ens semblin adients.

Cal dir que el naixement d’aquest moviment veïnal es deu, en gran part, a la passivitat de les institucions que ens representen com a ciutadans davant de projectes de tan dubtosa necessitat per a la nostra zona.

Estem a la vostra disposició per a qualsevol cosa, informació o dubte que estiguem en grau d’aportar o aclarir.

Atentament, Moviment Veïnal Antiabocador de l’Espluga Calba.

10

Ajuntament d’Arbeca, la Borrassa també existeix!

El Consell de Redacció de la Borrassa volem expressar el nostre malestar i la nostra queixa formal a l’Ajuntament d’Arbeca, i més concretament a la regidoria de Festes, que ha editat i distribuït l’Anuari’05-Agenda’06.

Ens sentim molestos i menystinguts quan veiem que en aquesta publicació es parla de totes les entitats del nostre poble, comentant la feina que fan i la seva col·laboració amb les festes que tenen lloc a Arbeca, cosa que és certa, però també es parla de la biblioteca i la ràdio municipals i en canvi no s’anomena enlloc la revista La Borrassa.

Aquest fet no el trobem lògic, ni coherent, ni just.

La Borrassa es fa ressò de les notícies que tenen lloc a Arbeca, i entre aquestes, també les festes, de manera que és sobradament justificat que col·labora amb aquest aspecte del nostre poble des de la vessant de la difusió i el ressò. A més, potser no la podríem qualificar d’entitat, això ja ho sabem, però tampoc s’hi pot qualificar la ràdio, ni la biblioteca, ni un gimnàs particular, que sí són presents a la publicació de la regidoria de Festes. És en aquest sentit que ens sentim molt menystinguts, ja que és com si aquesta revista no existís per la regidoria de festes ni per l’alcaldessa del nostre municipi, cosa que sobta fins i tot al menys assabentat, ja que no oblidem que la revista la paga l’Ajuntament i la realitzem un grup de persones de forma totalment altruista i dedicant-hi moltes hores del nostre temps lliure i molts esforços, que ara veiem que no sols no són reconeguts, sinó que són menystinguts.

Per altra banda, hi ha moltes pàgines d’aquest Anuari’05-Agenda’06 que ens recorden La Borrassa, com són el reportatge històric, l’apartat de recomanacions per la salut, la recepta de cuina, etc.

Preteneu substituir La Borrassa per una altra revista, que surt d’una dia per l’altre com un bolet, sense haver comentat res a ningú, encara que fos per deferència als qui ja en fan una? Això ens fa veure que sí la teniu present per plagiar-la, però no per reconeixer-la, i per tant ens fa dubtar de la intencionalitat o no en ometrela en la vostra publicació.

Arbeca ha estat molts anys sense una revista municipal i ara que hi és i que intenta sortir amb regularitat i il·lusió, amb tot el que això comporta, els que sou al capdavant del municipi, que entre altres coses hauríeu de pensar en tenir mostres d’agraiment o en facilitar la feina a la gent que fa coses pel poble voluntàriament, no la teniu en compte per res. Diu la dita que costa més de conservar que d’enamorar, i és cert, i no ens cansarem de dir l’enorme esforç que suposa idear des de zero aquesta revista fins a obtenir el que ara tenim, i l’engrescats que ho hem tirat endavant, però els que la fem som persones i també necessitem que se’ns reconegui el que fem i no ens fa vergonya dir-ho perquè seria el normal en una situació normal.

Per tots aquests motius hem volgut fer palès el nostre malestar i deixar-ne constància públicament.

El Consell de Redacció de la Borrassa

Volem saber la teva opinió laborrassa@arbeca.org

11

Els plans d’ocupació garanteixen la constància en les excavacions dels Vilars La Universitat de Lleida i la regidoria de Promoció Econòmica van organitzar el 17 de juny la presentació dels treballs realitzats a la fortalesa dels Vilars corresponents al Pla d’Ocupació de l’any 2005, el que ha comportat que altre cop s’hagi treballat sis mesos seguits al jaciment arbequí. Els treballs d’aquest any s’han centrat a la muralla situada al nord del recinte, que afecta a una gran torre de la fortificació, així com també s’ha excavat al voltant de la bassa de l’espai central del jaciment. Aquests nous treballs i tot el recinte van estar comentats durant tot el matí per l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Lleida liderats pel degà Emili Junyent i com també es va fer l’any passat, tots aquells que ho varen voler, i de forma gratuïta tenien la possibilitat de veure aquesta fortalesa des d’una altra perspectiva, concretament des de 28 metres d’alçada, ja que durant tot el matí hi va haver instal·lada una plataforma-grua. En aquesta visita també hi va haver servei de bar i venda de records a càrrec de la nova Associació recentment creada Els Amics dels Vilars.

Imatge de la plataforma instal·lada a Vilars

Moment de l’inici d’una de les visites a La Fortalesa Segons informa el regidor de Promoció Econòmica, Santi Sans, “s’auguren bons pressagis a curt termini pels Vilars”, perquè en el moment de tancar aquesta informació ens comenta que el Departament de Treball ha comunicat una proposta de resolució provisional que atorga un nou Pla d’Ocupació que permetrà treballar durant sis mesos més a 7 persones, amb un total de subvenció de 82.020,72€.

Igualment informa que la Unversitat de Lleida també ha rebut comunicació provisional de rebre 36.000€ en tres anys, a través del projecte EXCAVA, el que representen 12.000€ anuals més, i que d’acord amb l’Emili Junyent, estan planificant enllaçar la campanya d’excavació que tradicionalment es fa tots els estius als Vilars amb el Pla d’Ocupació i tot seguit amb el projecte EXCAVA, per tal de donar continuitat als treballs de la Fortalesa. Aquests projectes a curt termini s’haurien de completar amb la recerca de més fons de finançament per tal de poder materialitzar el buidatge del fossat de la Fortalessa i fer el drenatge perimetral. Per aquest projecte a mig termini, falten 60.000€ que complementarien els 60.000 que estan disponibles a través de l’1% Cultural.

La Borrassa us desitja Bona Festa Major

12

Jornada de portes obertes del Castell d’Arbeca El dia 25 de juny de 2006 es va dur a terme la primera

visita guiada al Castell d’Arbeca com a membre de la Fundació Castells Culturals de Catalunya. Es van efectuar dues visites, una a les 11:00 amb l’assistència de Carles de Montoliu, Baró de l’Albi i president de la Fundació, i l’actor Dafnis Balduz, que interpreta el paper de Xavi en la sèrie de TV3 Ventdelplà, el qual va fer les delícies de tot el jovent que el va venir a veure tot signant tants autògrafs, com li varen demanar.

El tret de sortida de les visites al castell va ser tot un èxit, amb l’assistència de quasi mig miler de persones a la jornada de portes obertes.

A la imatge, el Baró de l’Albi i Dafnis Balduz Amb l’inici de les visites guiades finalitza un procés d’onze mesos de treball de la regidoria de Promoció Econòmica, segons informa el regidor Santi Sans, els primers contactes amb el gerent de la Fundació, Ramon Orpinell, varen començar al setembre del 2005, des de llavors no s’ha parat de treballar fins el dia de la primera visita.

El castell serà visitable tots els dies de la setmana, prèvia trucada a l’Ajuntament d’Arbeca i tots els diumenges a les 11:00 , 12:00 i 13:00 hores hi haurà guies per tal de fer tres visites a les hores en punt, sense prèvia reserva.

El preu de les entrades per visita el castell són de 4 euros pels adults, 2 euros pels nens de 8 a 14 anys i gratuït per als de 0 a 7 anys.

El local de recepció per iniciar la visita serà els baixos de l’Ajuntament, fins que no se’n pugui condicionar un altre, segons informa el regidor Santi Sans: “és l’únic lloc que pot donar serveis bàsics, com per exemple lavabos” Un cop la gent hagi comprat l’entrada, la visita s’inicia ensenyant la façana de l’antic Centre Republicà, d’estil Neorenaixentista, d’allí es continua cap al peu de les muralles, per pujar després al pas de ronda de la muralla, actuals dipòsits, es continua cap a la torre del Porgador, la qual ha estat condicionada per entrar-hi a dins, es continua cap a la torre de les dames i plaça dels dipòsits, per

continuar per la façana del migdia i arribar a la torre dels Vents, un cop allí s’explica la situació de les cel·les de les presons i el pont Llevadís, i els que encara tinguin forces podran pujar al mirador del castell. Per acabar s’entra als estables i es puja al campanar de l’església i finalment al cos de guàrdia del castell, on s’ha instal·lat una petita botiga amb productes artesanals i/o autòctons del nostre municipi.

Les visites van a càrrec de sis guies, que són Jesús Elies, Adela Perelló, Montse Pla, Dolors Roset, Sergi Pelegrí i Judit Moyà, a banda d’aquests sis, que esdevindran claus en les visites, “s’ha signat un conveni amb la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida per tal que els futurs llicenciats en Producció Textual i Comunicació Multicultural (carrera de segon cicle de nova creació) puguin venir a fer les pràctiques obligatòries com a guies del nostre castell” segons informa el regidor.

“La iniciativa ha sorgit amb la finalitat que la gent passi com a mínim un dia al nostre poble, visitant el castell, Els Vilars, l’ermita de Santa Caterina, la font de la Juliana, la Capella, els molins de la Cooperativa, el Museu del Molí de l’Argilés, el casc antic de la vila, l’església, el pessebre del Jesús Elies, entre d’altres, amb la intenció que mengin als nostres restaurants i comprin a les nostre botigues, amb l’esperança que en un futur no massa llunyà també puguin pernoctar al nostre poble.”segons declara el regidor, “perquè de patrimoni, història i cultura ens en sobra per explicar i difondre a tots els visitants, tot potenciant l’oli de la varietat arbequina com a símbol del nostre poble, donat que cap altre poble té la sort de poder dir que l’arbequina ve d’Arbeca i a més neix al nostre castell”

Inici de la primera visita guiada al Castell d’Arbeca

13

Demanen als representants de la UGT que mediin per atraure empreses al poble i els proposen construir pisos per a joves El secretari general del sindicat laboral UGT, Josep Maria Àlvarez, va visitar Arbeca el passat dia 21 de març, acompanyat de la secretària general del sindicat a les Terres de Lleida, Rosa Palau, i l’alcaldessa de la vila, Ramona Barrufet. Durant l’estada, Àlvarez va visitar diversos indrets i empreses de la població i va mantenir una reunió amb representants d’associacions del poble per escoltar les seves necessitats i plantejaments.

L’alcaldesa va aprofitar la trobada per demanar-los que mediin amb les empreses per facilitar la implantació d’alguna que pugui donar llocs de treball a la vila. En aquest mateix àmbit, van demanar-li que el sindicat fes

un estudi sobre la gent que treballa fora del poble, que pugui justificar la petició d’augmentar la línia de transport públic, ara amb poques combinacions horàries.Aquesta mateixa petició l’han feta altres pobles de la comarca, com les Borges Blanques.

Una altra de les demandes que es va fer als representants d’UGT és que estudiin la possibilitat de construir pisos socials a Arbeca, ja que el sindicat també treballa en aquest sentit, ara bé, se’ls va demanar que fossin de renda lliure per evitar la limitació que imposa la protecció oficial de no poder-los vendre fins al cap de 15 anys i per permetre que hi tinguin accès els joves.

Invertiran 52.000 euros en l’adequació de l’entorn ambiental del castell d’Arbeca

El dia 7 de maig va tenir lloc una mostra de cotxes clàssics a l’avinguda Montserrat, que va comptar amb una gran afluència d’expositors i visitants.

Un conveni entre la Diputació de Lleida i la Caixa permetrà fer una obra d’adequació de l’entorn ambiental del castell, valorada en 52.000 euros, que està previst que s’inicii de forma imminent i finalitzi abans d’acabar el present any en curs.

L’obra consisteix en millorar els camins que rodegen la zona verda del castell, així com els accessos de passeig peatonal de les costes del castell, tant pel que fa al ferm com pel que fa a baranes de protecció, que aniran aconjuntades amb l’entorn, fetes de fusta. Així mateix, l’obra permetrà repoblar la zona verda, retirant els arbres morts, ordenant l’enjardinament i fent noves plantacions.

Sota l’antena de telefonia mòbil situada en un extrem de l’entorn del castell està previst plantar-hi grama, segons ha explicat l’alcaldesa d’Arbeca, Ramona Barrufet, responent a una petició del jovent del poble. Barrufet ha afegit que també es faran altres petites zones de descans.

Més vigilància contra els robatoris Inicien les obres de la residència d’Arbeca, i la primera operació va ser soterrar el cable de llum de mitja tensió. Actualment es fa el moviment de terres per fer els solaments del futur edifici.

Després dels robatoris que van tenir lloc en botigues i cases particulars a Arbeca, s’ha incrementat la vigilància policial al poble amb la presència de més unitats de Mossos d’Esquadra que vigilen tota la comarca de les Garrigues, fins i tot de paisà, i amb més policia científica. Segons ha pogut saber la Borrassa, els robatoris que van tenir lloc a Arbeca no estan relacionats amb els d’altres municipis on han estat produïts per bandes organitzades.

14

L’associació de dones l’Olivera Arbequina fa 10 anys

Dinar de germanor a l’antiga Sala de Jocs del Centre Recreatiu Municipal, lloc on també hi havia les exposicions. Aquest es va celebrar el dia 29 d’abril, comptant amb la participació de moltes sòcies. Al finalitzar es va fer una ballada de sardanes, una sessió d’escala en hi-fi i ball.

El passat dia 28 d’abril s’inauguraren les exposicions: Federica Montseny “Itinerari de la seva vida”, Treballs manuals, Fotos de dones d’abans i ara, Punta de coixí i Recopilació de fotos dels 10 anys de l’Associació, per celebrar aquesta primera dècada d’existència a la nostra vila.

15

BEC, una associació molt activa L’associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca no ha parat de fer activitats.

Durant els mesos de març i abril va dur a terme la Quinzena de la Perruqueria, que va consistir en sortejar entre els clients dels associats una sessió de perruqueria.

En aquesta activitat hi participen tots els comerços de l’associació i els centres d’estètica i gimnàs.

Al mes de maig va iniciar un curs d’informàtica de “comerç electrònic” subvencionat per la Generalitat i la Unió Europea mitjançant l’UGT. El curs va durar des del dia 9 de maig fins el 22 de juny, varen ser 30 hores de classes amb un temari molt variat i a nivell de tothom. Hi van participar 15 associats que han obtingut el respectiu diploma d’aprofitament del curs.

El dia 4 d’agost està previst el III Mercat a la Fresca, amb paradetes dels associats i entrepans, begudes, gelats i també cafè.

I pel que fa a la nova campanya d’estiu, l’associació ens avança que els dijous d’agost les botigues associades repartiran regals als seus clients.

A la imatge, els assistents al curs d’informàtica

El dinar de Sant Isidre

Pla de sanejament a l’Ajuntament

El dia 13 de maig va tenir lloc el dinar de Sant Isidre, festivitat dedicada als pagesos, que any rera any, organitza la Cooperativa del Camp l’Arbequina.

A l’acte hi varen assistir unes 500 persones, que varen assaborir un suculent menú: entremesos variats, cassola mar i terra, postres i cafè, a més, varen disfrutar i gaudir de l’actuació de les atletes del Gimnàs Nova Forma, amb quatre actuacions, dues d’elles, de la nova modalitat de ball “batuca”, a càrrec de les gimnastes més petites, i les altres dues, de la modalitat “funky”, a càrrec de les gimnastes de les categories infantil i júnior, les quals varen aprofitar aquest acte públic, destinat a tota la població, per reivindicar la seva presència i participació altruista a diferents actes que es desenvoluparen durant l’any 2005. Les gimnastes lluïren, en una de les actuacions, unes samarretes amb escrits reivindicatius i en contra de l’Anuari – Agenda ’05 – ’06, editat per la regidoria de Festes de l’Ajuntament d’Arbeca.

En el ple del dia 23 de març es va aprovar un pla de sanejament per import de 555.520,57 euros per procedir a la regularització d’inversions d’exercicis anteriors. El regidor d’Hisenda, Santi Sans, explica que la manca de control ha provocat un dèficit pressupostari que ha incidit negativament en el romanent de Tresoreria, la qual cosa ha generat l’aprovació del pressupost de l’any 2006 amb un superàvit inicial no inferior a l’esmentat dèficit, àtes que la capacitat de l’Ajuntament per realitzar inversions, en els anys analitzats, que són des del 2000 al 2004, no ha estat suficient, havent superat les inversions als mitjans disponibles.

Les quantitats presentades al Departament de Finances de la Generalitat per tal que autoritzés aquest pla han estat: Any 2000, 31.796,17 euros de la primera fase del polígon industrial.

Any 2001, 125.173,20 euros corresponents a la segona fase de l’enllumenat, a la primera fase de la compra de la zona industrial, segona fase del Molí de l’Argilés, i a la rehabilitació del col·legi.

Any 2002, 143.253,74 euros, corresponents a la construcció dels ninxols, obres als dipòsits municipals, urbanització de la plaça Estatut, entre d’altres.

Any 2003, 162.374,70 euros, correponents a l’Avinguda de Montserrat, 3era fase del Polígon industrial, petites obres d’urbanització, entre d’altres.

Any 2004, 92.922,76 euros, corresponents a la compra dels terrenys de Santa Caterina, obres a l’Escola de Música, arranjaments de camins, entre d’altres.

16

El Barça porta un grup d’arbequins fins a París El passat 17 de maig, uns quants afortunats arbequins varen poder assistir a la final de la Lliga de Campions, que va tenir lloc a l’estadi Saint-Denis de París, on el FC Barcelona i l’Arsenal de Londres es disputaven el preuat trofeu, la Copa d’Europa.

Aconseguir una entrada per assistir al partit es va convertir en tot un repte per aquells aficionats que no es volien perdre la final, ja que les entrades posades a la venta eren molt escasses, i es pagaven a preus desorbitants.

Tot i així, mitjançant el sorteig que el FC Barcelona va realitzar per als seus socis o el sorteig que la Penya Blaugrana d’Arbeca va fer de tres entrades que els havien estat assignades, uns quants varen poder emprendre la marxa, amb destí a París.

El partit començava a tres quarts de nou del vespre, però van haver de passar uns 70 minuts de patiment i angoixa, fins que no varen arribar els gols, concretament dos gols, l’un d’Etoo i l’altre de Belletti, que donaven al Barça, la victòria i als aficionats barcelonistes, l’alegria i l’eufòria.

Tots ells varen poder disfrutar dels encants de la ciutat parisina, de l’ambient i la festa de les hores prèvies a la final, del partit i de l’emoció de la victòria, que donava al Barça la segona Copa d’Europa, després de catorze anys d’espera.

A les imatges, vista del camp i del grup d’arbequins

Arbeca supera la mitja de Catalunya en participació al referèndum de l’Estatut d’autonomia

Un 56,90% dels arbequins i arbequines amb dret a vot van anar a les urnes el passat dia 18 de juny, per votar a favor o en contra en el referèndum de l’Estatut de Catalunya, que com ja sap tothom a hores d’ara, va sortir aprovat. Aquesta dada és significativa, ja que Arbeca supera la mitja de participació en aquest referèndum, que a nivell de Catalunya no va arribar al 50%, concretament va ser del 49,41%, mentre que al nostre poble va ser del

56,90%. Així doncs, l’abstenció, que a Catalunya va ser del 50,59%, a Arbeca va ser menor, del 43,10%.

Pel que fa als resultats, l’Estatut va sortir aprovat per un 73,90% de vots pel sí, enfront del 20,76% de vots pel no.

A Arbeca les xifres van ser similars a les de Catalunya, ja que el sí va guanyar per un 74,90%, mentre que el no va obtindre un 21,62% de vots.

Sant Joan es celebra en diferents àmbits de la població Com ja és tradició a la població d’Arbeca, la nit del 23 de juny es celebra la revetlla de St. Joan a la plaça del Toll. La regidoria de Festes, com ja és habitual, va repartir coca i mistela de forma gratuita per tots els assistents, a més a més dels diferents sopars. La vetllada l’amenitzava l’orquestra Babel. De la mateix manera, la Llar de Jubilats celebra aquesta festa juntament amb la festa de la gent gran, obsequiant als socis que fan 80 anys i als que celebren les noces d’or, el dia 24 de juny.

Celebració de Sant Joan de la Llar de Jubilats

17

Fi de temporada dels clubs esportius Els diferents clubs esportius de la vila van acabar el passat mes de juny, la temporada ’05 -’06. Arbeca té diversos clubs esportius federats i en aquest apartat destacarem les classificacions finals de les diferents categories dels equips de futbol base, futbol amateur, futbol sala i bàsquet.

Tot i que la secció de futbol base del C.F. Arbeca s’inicia amb la categoria dels pre-benjamins (5-6 anys), només tres equips són els que estan federats; l’equip de la categoria aleví, que juga a 2a divisió territorial, al grup 11 i la seva classificació final ha estat onzens; el de la categoria infantil, que també juga a 2a divisió territorial, dins del grup 7 i que han quedat vuitens i finalment, l’equip de la categoria cadet, que pertanyen a 2a divisió territorial, concretament al grup 8 i que han acabat la temporada a la novena posició.

Pel que fa a l’equip de futbol amateur, el C.F. Arbeca, juga des de fa dues temporades consecutives a tercera regional, dins del grup 22 i ha quedat, aquesta temporada, novè, empatat amb 29 punts amb el vuitè classificat, el C.F. Torà.

La millor classificació dels diferents clubs esportius recau a l’equip Futbol Sala Castell d’Arbeca, que ha acabat a la tercera posició del grup 5, dins de la categoria de 2a divisió territorial, a tan sols quatre punts del segon classificat, el Diagonal Overpard, de Pardinyes.

Finalment, pel que fa a la secció de bàsquet, nova d’aquesta temporada després d’uns quants anys sense equip a la vila, l’equip Joventut Atlètica d’Arbeca, ha acabat en la vuitena posició de la categoria sènior territorial.

Dins de l’ambit esportiu, concretament en motociclisme, cal destacar la participació del regidor d’Esports, Xavi Vidal, el qual va pujar al podi juntament amb el seu equip Yam 973 Motards d’Agramunt, a les 24 Hores de Montmeló. L’equip va quedar segon a la Copa Pirelli, vuitè a la seva categoria i quinzè a la general.

El Club de Bitlles Sant Isidre també continua el seu camí competitiu, i dels 12 equips que hi ha de la seva categoria, ha quedat classificat cap a la meitat de la taula.

Desitgem des de la Borrassa, una llarga existència a tots els equips de la vila i molts èxits per la nova temporada.

Els gimnasos d’Arbeca fan els respectius festivals de fi de curs Com ja és tradició, l’últim divendres de juny, el dia 30, i el dissabte 1 de juliol, els arbequins i arbequines vàrem gaudir de l’XIè Festival de fi de curs del Gimnàs Nova Forma, i de l’exhibició de ball de l’Estudi de Dansa Arbeca, respectivament. El Gimnàs Nova Forma, per primer any va canviar la seva ubicació, ja que es va celebrar a la Plaça del Toll, amb una gran afluència de públic.

Per la pista, varen desfilar i ballar unes 40 alumnes, de diferents categories, des de les més petitones, les nenes de la categoria “baby”, amb tan sols 3 anys d’edat, passant per les categories pre-benjamí, benjamí, aleví, infantil i les més grans, les de la categoria júnior, amb 15-16 anys.

Durant un parell d’hores llargues, mames, papes, padrins, padrines i demés públic assistent, vàrem disfrutar de diferents taules de gimnàstica rítmica, seguit d’una exhibició de taekwondo i finalment, vàrem gaudir de les modalitats de ball més actuals, airòbic, step, funky, batuka i escala hi-fi, les quals van acabar d’animar la nit.

Per la seva banda, les 24 nenes de l’Estudi de Dansa Arbeca van oferir, el passat dia 1 de juliol, 10 balls que representaven històries de follets. L’actuació va tenir lloc a l’antiga sala de jocs del Centre Recreatiu, i va comptar amb força presència de públic. Les històries que representaven les nenes van entusiasmar el públic, tant per la seva actuació com per l’adequació dels vestits a la temàtica representada.

Festival fi de curs del Gimnàs Nova Forma

Festival fi de curs de l’Estudi de Dansa Arbeca

18

Troben un megàlit a La Fortalesa dels Vilars Els treballs d’anivellament i rebaix del terreny situat al nord de la fortalesa han proporcionat un agradable final al Pla d’Ocupació: el descobriment d’un monòlit en forma de pilar-estela al jaciment ibèric els Vilars.

El monòlit va aparèixer partit en dos i ha estat restaurat per l’empresa RECOP. El pilar fa uns 2 metres d’alçada, dels quals actualment emergeixen 1’50 metres. Està situat en la zona de la barrera de pedres clavades o camp frisi, és a dir, a peu de muralla i en la part superior de l’escarp o talús del fossat, però per les seves característiques i mides sobressurt singularment entre totes. Ara per ara, la seva significació és un misteri. El monòlit aparegut és un pilar treballat en la part superior, de manera que té aspecte antropomòrfic a l’insinuar clarament el cap i les espatlles.

Pertany a la fase més antiga de la fortalesa, és a dir, va ser plantat en un moment determinat de la segona meitat del segle VIII a.n.e. L’excavació de l’escarp del fossat i del terreny on està clavada hauran de dir si té alguna funció especial. En realitat, aquesta espectacular troballa no fa sinó anunciar les sorpreses que, sense dubtes, amaguen el fossat i els accessos i reafirma la intencionalitat

Detall del monòlit i dels periodistes que l’envoltaven

Emili Junyent mostrant la troballa a Pilar Nadal escenogràfica de tot el sistema defensiu, destinat tant a protegir els seus ocupants com a evidenciar el caràcter de centre de poder de la fortalesa.

Una vegada més, Vilars proporciona una troballa espectacular, misteriosa, única i difícil d’explicar, precisament per això, pel seu carácter excepcional i sense paral.lels.

Pràcticament tots els mitjans de comunicació de Catalunya es van fer ressò de la notícia, després de la presentació oficial de la troballa al mateix jaciment, a la qual hi van assistir Emili Junyent, com a director de l’excavació; Pilar Nadal, directora dels Serveis Territorials de Treball a Lleida, i Oriol Salvia, cap dels serveis d’ocupació de la Generalitat, acompanyats de les autoritats locals, encapçalades per l’alcaldesa de la vila, Ramona Barrufet, i el tinent d’alcalde, Santi Sans, i els regidors Xavier Sola.

Arbeca, present al tercer Congrés Educació i Entorn de la Seu d’Urgell Els dies 25, 26 i 27 de maig va cel.lebrar-se a la Seu d’Urgell el tercer Congrés sobre Educació i Entorn en el qual va ser-hi present l’Ajuntament de la vila d’Arbeca.

A part de la presència física del regidor Xavier Sans, l’esmentat Ajuntament va col.laborar-hi amb un plafó informatiu en el qual es reflexava l’experiència del mateix amb la població d’origen romanès.

Cal destacar que a l’anomenat Espai d’Experiències on hi havia els plafons, dels 40 presents, només tres eren de la demarcació territorial de Lleida i un d’ells era el d’Arbeca.

L’objectiu del Congrés era aprofundir en les polítiques que posen en relació l’educació formal i la informal d’infants i joves i crear un marc per compartir i divulgar projectes i actuacions desenvolupades per institucions i organismes en una concepció de l’educació més oberta i integradora.

I m a t g e del plafó instal·lat al congrés

19

Arbeca celebra el Dia del Medi Ambient En motiu del Dia Internacional del Medi Àmbient, la regidoria d’Afers Socials de l’Ajuntament d’Arbeca i com a acte de compromís cívic va realitzar una plantada d’arbres i altres espècies en diferents indrets del nostre poble.

Ajudats i guiats pel guarda de caça a l’entorn d’una quarantena d’arbequins i arbequines van ajudar a la plantació de rosers a la plaça del Toll, cedres al camí del turó de Santa Caterina, xipresos al camí de les escoles des de l’estació de servei i d’oliveres al davant de la Cooperativa del Camp.

La diada que enguany és el tercer any que es realitza va finalitzar amb un convit consistent amb coca i xocolata per a tots els participants.

El dissabte següent, el dia 10 de juny, foren els arbequins i arbequines que enguany compleixen 50 anys qui també van realitzar una plantada de cedres al camí del turó de Santa Caterina.

Plantada de rosers a la Plaça del Toll

La variant d’Arbeca, aprovada El projecte del poliesportiu queda El dia 23 de juny va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental de la variant d’Arbeca. en conseqüència durant el termini de 30 dies, tots aquells que vàren voler tenien la possibilitat d’examinar els estudis als Serveis Territorials de Carreteres de Lleida o a la corporació municipal, i presentar les al·legacions oportunes si s’escau.

Aquest és el primer pas per tal que comencin en un futur (2 o 3 anys) les obres de la variant.

Finalitza al maig el curs d’Atletisme, al qual hi participen nens i nenes de totes les edats sota la direcció de l’entrenadora Mercè Abat.

A la fotografia, el grup a les pistes d’atletisme d’Arbeca.

aturat per manca de finançament

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha denegat la subvenció que va sol·licitar l’Ajuntament d’Arbeca per fer el poliesportiu, el que impediex al moment de tancar aquesta edició, començar les obres del poliesportiu per falta de finançament. El projecte està valorat en 1.400.000 euros i l’Ajuntament d’Arbeca té una subvenció concedida de més de 900.000 euros, el que significa en números rodons que falten 500.000 euros per tal de poder fer un poliesportiu totalment subvencionat.

El passat dia 28 de maig, es va celebrar una nova edició de la Marxa ecològica i per la Pau, que va comptar amb una nombrosa participació en l’excursió amb bicicleta, tant de joves com de grans.

20

L’associació Amics dels Vilars neix amb un ampli ventall de propostes El passat dia 21 d’abril va tenir lloc a Arbeca la presentació oficial de la jove associació Vilars. L’acte es va dur a terme al mateix jaciment ibèric, on es van fer uns discursos i una visita guiada. Durant el mateix, es va presentar l’entitat, ja constituida formalment, que presideix Carme Giné, i els objectius a curt i llarg termini. Des prés d’aquest acte va tenir lloc un dinar popular a la Capella, en el qual hi van participar prop de 100 persones. Actualment l’associació ja compta amb 53 socis i segons fonts de la mateixa entitat, amb perspectives de créixer. A més de la presentació oficial del dia 21 d’abril, per Sant Jordi també van fer una paradeta per promocionar-se, en la qual venien productes relacionats amb Vilars.

El passat dia 9 de juliol van celebrar una altra activitat, aquest cop va ser una excursió pel terme d’Arbeca, concretament a la partida Rocanllamp. En aquesta activitat hi van participar 33 persones de totes les edats, que van concentrar-se a la plaça del Toll i van desplaçar-se en cotxe fins a la partida esmentada. Un cop allí, van visitar tres cabanes de volta a peu, un forn de calç, el fondo de l’Oreneta i dues pedreres.

Pel dia 29 de juliol, quan aquesta revista ja estarà a la impremta, han preparat una xerrada nocturna als Vilars,

Imatge de la visita a les cabanes de volta

Imatge de la festa de la constitució de l’associació a càrrec de Josep de Haro, que explicarà com era el cel dels Vilars en l’època del jaciment i com és avui. Tots els participants que vulguin poden portar-se el sopar de casa.

L’acte compta amb rodejar el jaciment de torxes per donarli un toc més màgic. Així mateix, pel 10 d’agost tenent prevista una altra activitat nocturna, també al jaciment.

Aquest cop consistirà en veure la pluja d’estels i un espectacle de foc a càrrec de la Cremallera. L’associació té força empemta i ganes de fer moltes coses, de manera que per la Festa Major muntaran una exposició sobre els 20 anys dels Vilars, amb material trobat al jaciment i amb fotografies i un muntatge de powepoint. A més llarg termini, l’associació Vilars preveu realitzar excursions a jaciments com el de Tornabous, Verdú, o Segur de Calafell i pel febrer de l’any vinent prepararà unes jornades d’associacionisme juntament amb la Universitat de Lleida, per a l’organització de les quals compten amb una subvenció de 5.000 euros. Segons fonts de l’associació, la seva política econòmica de moment consisteix en gastar el mínim per poder anar fent calaix i aconseguir una mica d’autonomia econòmica de cara al futur, a més preveuen demanar totes les subvencions que es pugui per poder finançar-se.

laborrassa@arbeca.org

21

Fi de curs a l’escola de música L’escola de música d’Arbeca ha arribat a final de curs.

Com cada any han realitzat un seguit d’activitats, entre les quals hi ha una trobada de corals, que es va fer a La Guardiolada, que va reunir les corals de quatre pobles.

Una altra activitat potser més informal, que es va fer el 28 de maig, fou la Trobada Juguem Cantant a Cervera per als més petits de l’escola.

Aquest trimestre, l’audició es va fer a l’Abadia d’Arbeca el dia 21 de juny, on els alumnes de l’escola van fer una demostració del que havien aprés durant aquest temps.

I finalment, el concert de Final de Curs, a càrrec dels grups corals i instrumentals de l’escola, es va celebrar el 22 de juny, al pavelló de Les Borges Blanques. En aquest hi van actuar el grup de guitarres, el de flautes de bec, els grups de percussió, els conjunts instrumentals i el grup de combo.

Imatge de la Trobada Juguem Cantant

Imatge del concert de final de curs

Moment de l’audició a l’Abadia d’Arbeca

El dia 12 juny de 2006, el CEIP Albirka va organitzar les olimpiades. Els alumnes van passar tot el dia a les pistes, començant amb una desfilada i després d’encendre una torxa varen fer una sèrie de proves atlètiques, per les quals van rebre un diploma.

La Direcció General de Carreteres ha acabat l’acondicinament del caixer del canal amb la instal·lació d’una valla de protecció, complint així amb l’acord en què es va arribar amb la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell per tal de poder efectuar l’obra.

22

Jornades Culturals 2006

Xerrada sobre la parla i la toponímia arbequina

Bombai. La ciutat i una experiència de voluntariat

Parada de llibres de Sant Jordi

Parada de l’Associació Amics del Vilars

Cassola del dia 1 de maig a la Capella

Repartint la cassola per tots els comensals

23

Jornades Culturals 2006

Cinefòrum amb “Las normas de la casa de la Sidra”

Conferència de les cabanes de volta de les Garrigues

Xerrada sobre l’atenció i cura de les persones grans

Presentació de la pàgina web del Castell d’Arbeca

Guanyadors del Premi Sant Jordi

Entrega de premis del Concurs Literari, organitzat pel Consell Comarcal de les Garrigues

Es varen presentar un total de 42 obres, 31 en la modalitat de prosa i 11 en la de poesia. I els guanyadors són: Maria Miret Nadal en la categoria “A” Prosa Anna Gotsens Puig en la categoria “A” Poesia Arnau Perelló Capdevila en la categoria “B” Prosa Marina Fuchó Martinez en la categoria “B” Poesia Dídac Sans Vilamajó en la categoria “C” Prosa Aleix Sans Vidal en la categoria “C” Poesia Montse Balduz Sans i Montserrat Conillera Solé en la categoria “D” Prosa Marc Ribera Lasa en la categoria “D” Poesia Anna Ma Capdevila Rulló en la categoria “E” Prosa Mercé Farregut Esqué en la categoria “F” Prosa Aleix Sans Aubach en la categoria “F” Poesia

24

Tots calcem el mateix peu...

Text: Anna Aguilà A primera hora del matí, cada divendres un seguit d’arbequins i arbequines es dirigeixen cap a la plaça del Mercat per triar i remenar entre l’oferta de productes que s’hi troba. El mercat és una tradició que perdura des de fa anys, però ens hem parat mai a pensar quin futur li espera a aquesta forma de venta? O bé, quina opinió tenen els paradistes de la comunitat arbequina?

Els propietaris de les parades que s’instal·len a la plaça del Mercat provenen de diferents indrets i la majoria d’ells participen a altres mercats com per exemple els de Barbastre, Ayerbe, Juneda, Tarragona, Collbató o Bellpuig, i cap d’ells té un establiment fix. Cada dia de la setmana tenen un destí diferent que han anat seleccionant amb el pas dels anys i segons les necessitats de cadascun d’ells.

I de la clientela d’Arbeca, què se’n pot dir? Els paradistes del nostre mercat, en general, opinen que els arbequins són bona gent, tot i que a vegades no tenen gaire paciència i moltes presses per a què els atenguin. A diferència

d’altres pobles, la clientela arbequina té la característica de preguntar bastant abans no es decideix a comprar.

En canvi, en altres mercats quan algú s’interessa per un producte, de ben segur que l’adquireix. Així doncs, els paradistes tenen molt clar que el perfil de comprador varia a cada poble i, per tant, han de ser camaleònics a l’hora d’atendre’ls.

Tanmateix, els paradistes afirmen que fa temps que vénen a la nostra població i que tenen intenció de continuar fentho, ja que han cultivat una amistat amb la clientela i també amb els propietaris de les altres parades. Pel que fa al lloc on s’emplaça el mercat, tots mostren satisfacció i, fins i tot, creuen que si es canviés l’ubicació hi sortirien perdent en tots els aspectes: comoditat, carisma i clientela.

Com a curiositat, cal destacar que, segons informació dels

paradistes, tots els arbequins gastem el mateix número de calçat: el 39!

D’altra banda, els arbequins o millor dit, en la majoria dels casos, les arbequines afirmen que solen fer una visita al mercat cada divendres sobretot per comprar fruita i verdures. Segons els compradors, la relació qualitat-preu és bona i, en certs productes, millor que a les botigues. En canvi, hi ha altres gammes de productes que prefereixen comprar-los a les botigues del poble. No consideren però, que anar a comprar al mercat sigui una forma de trobada social per “fer-la petar” o anar a prendre un cafè, sinó que acudeixen al mercat per comprar i no pretenen passar-s’hi massa estona, les arbequines volen anar per feina!

L’únic inconvenient que hi troben alguns dels assidus al mercat és la costa amunt fins a arribar-hi, però tenint en compte la fisonomia del nostre poble, seria difícil trobar un lloc que no sigui costa amunt per uns o altres. I posats a demanar... a alguns també els agradaria que hi hagués més parades de roba, calçat i complements.

Així doncs, sembla que el mercat d’Arbeca, tot i ser de dimensions reduïdes, satisfà tant als clients com als paradistes i, per tant, té la continuïtat assegurada.

25

Premien l’escultura d’Ivan Egea Text: Montse Fernández L’Ivan Egea Pocurull, de Cal Xirinxina, ha estudiat Belles Arts a Barcelona i actualment treballa montant exposicions d’art, feina, que malgrat que té molt a veure amb els seus estudis, compagina amb el que realment li agrada, que és la creació d’art. Amb 25 anys, però, i Explica’ns en què consisteix la carrera de Belles Arts.

No és una carrera fàcil d’entrar. No compta només la nota de tall de la selectivitat sinó que després has de passar unes proves d’aptitud. Si no superes aquestes proves no et serveix de res la nota treta a la selectivitat.

Durant els cinc anys de carrera, toques tots els temes artístics. Els clàssics com el dibuix, pintura, escultura, fotografia, disseny o les noves arts com el videoart, performances, art per internet, disseny de pàgines web, disseny gràfic. És una carrera interessant, aprens una mica de tot però el millor és especialitzar-se en un tema concret.

Els dos primers anys estudies tots els temes i els tres següents són especialitat.

Ens hem assabentat que has guanyat el segon premi del concurs d’escultura de la UGT. Explica’ns aquesta experiència.

Me’n vaig assabentar per la Ramona, l’alcaldessa, que em va donar un tríptic amb les bases del concurs, m’ho vaig llegir i em va interessar. Però em va informar amb poc temps per presentar-me. Quedaven 20 dies. L’escultura que vaig començar per aquest concurs no vaig tenir temps d’acabar-la així que com que en tenia d’altres començades, vaig presentar-ne un altra.

Vaig portar-la l’últim dia de termini a la Diputació de Lleida, que és on es feia l’exposició. Era un concurs on participaven gent de Lleida, Barcelona, Palma de Mallorca i Perpinyà. Al cap d’un mes de portar l’escultura em van trucar per dir-me que havia quedat segon i anés a recollir el premi, que va ser una escultura d’en Jaume Perelló, un artista de Tàrrega feta amb Terracota Esmaltada. ( fang cuit esmaltat).

T’has presentat a d’altres concursos?

Sí. Em presento a tots els que puc, sempre que tingui temps de preparar-me els projectes.

Sóc membre del Cercle de Belles Arts de Lleida i de l’Associació d’Artistes de Ponent. Cada mes m’envien informació de concursos en general, de pintura ràpida..

Així que estic informat. Un altre concurs que em vaig presentar va ser el XXI Premi de Pintura i V Internacional

conscient que costa molt viure com a artista, no perd l’esperança de poder fer-ho algun dia. Recentment l’Ivan ha guanyat un premi d’escultura de la UGT, tot i que no ho acaba tot amb l’art, també té altres aficions com el futbol, la bicicleta, o el cine.

Isidre Mercader Ferrando. Hi havia 80 obres i vaig quedar entre els 20 primers. Això et donava dret a participar amb l’obra seleccionada en el catàleg de l’exposició. En aquest concurs només se sap la primera posició. A part de concursos d’aquí del poble per Fira i vaig fer la postal de Nadal de l’Ajuntament d’Arbeca de l’any 2001.

Has fet exposicions amb les teves obres?

Sí. Les primeres les vaig fer de petit aquí a Arbeca, amb la Carme Benet, on es recopilava tot el material fet durant el curs de dibuix que fèiem.

Després de la carrera, la primera que vaig fer va ser a Lleida a la sala d’exposicions de la Caixa de Tarragona.

L’exposició era una barreja de pintura i escultura que vaig fer durant la carrera. Era una exposició individual.

Després, a Borges l’any 2004 i el 2005 per la Festa Major. Aquestes són exposicions col·lectives i les dues

L’Ivan, amb una de les seves escultures

26 eren d’escultura.

Durant el 2005 a Lleida també vaig exposar a la sala de la Diputació de Lleida amb les obres seleccionades del concurs XXI Premi de Pintura i V Internacional Isidre Mercader Ferrando, per l’Associació d’Arts de Ponent a la sala Garcia Serramont, i a la sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Amb les escultures presentades al concurs de la UGT unes 25 o 30 obres, també es va fer una exposició a la Diputació de Lleida.

Et planteges les arts com a professió o afició?

En un principi com a professió, encara que sóc conscient

era tot un herbassar. I així ho vaig fer. Els hi va agradar, ho van aprovar, i estic molt content i sobretot orgullós de tenir una obra meva al poble i a més davant de casa.

També vaig fer tres escultures de petit format per un encàrrec de l’Ajuntament de Lleida, a través de l’Associació d’Arts de Ponent, que eren per regalar per Nadal al personal de l’Ajuntament.

Per cert, també tinc una escultura patró del poble (Sant Jaume) a la façana d’una casa de l’Av. dels Portals.

El pare arreglava la façana quan va sortir un forat on antigament hi havia una verge i vam decidir de posar-hi el St. Jaume. Amb el consentiment del propietari de la casa, és clar.

De què et ve aquesta afició per l’art? Tens antecedents a la família ?

Sí, tinc antecedents. Crec que primer va ser el meu avi matern que sempre parla de temes artístics i és un home molt “manetes” i sobretot la mare que també tenia molta afició per la pintura i sempre la veia pintar... bé més aviat jo li feia malbé els seus quadres.

També crec que amb la vena escultòrica alguna cosa hi haurà tingut a veure el meu pare, ja que sempre l’he vist treballar amb les eines que fan servir els escultors. Amb escultura es fan anar les mateixes eines que en el món de la construcció.

que és molt difícil viure de la teva pròpia obra.

M’agradaria i espero que algun dia ho pugui fer.

De moment he de compaginar.

Primer vaig fer classes de pintura a Mollerussa, i partir de l’any 2004, després d’acabar la carrera, vaig trobar la feina que actualment tinc. Em dedico a muntar exposicions d’art, que a més em deixa temps per poder fer les meves obres i mantenir-me econòmicament sense dependre dels pares.

Tens l’honor d’haver deixat la teva empremta a l’Abraçada, a plaça de l’Autonomia d’Arbeca. En tens alguna altra?

No. Això va ser un projecte que vaig fer durant la carrera, on et feien preparar una escultura pública per una plaça.

El projecte havia de ser real. Un lloc, un pressupost, materials utilitzats, i vaig pensar que el millor lloc on ubicar aquesta escultura era a Arbeca, que és el meu poble, i a la plaça de davant de casa, que aleshores no hi havia res.

Primer vaig presentar el projecte a la facultat i vaig aprovar.

Una vegada desentès de la facultat, vaig pensar que tampoc era tan mala idea el que havia fet i a més era una feina i un projecte ben fet i per què no presentar-ho a l’Ajuntament per la plaça de l’Autonomia que llavors

Els temes de les teves obres sempre estan basats amb dones, tens algun altre tema a tocar?

No. Sempre tracto el mateix tema. M’agrada desenvolupar el tors femení, alguna vegada també el masculí. És un tema que permet moltes possibilitats. M’agrada reflectir i exagerar els volums, corbes positius o negatius de la part de la dona. Distorsionar i modificar des del meu punt de vista la figura de la dona.

En pintura últimament només faig retrats. També quasi sempre femenins. Primer, a base de fotografies que trobava als diaris, revistes, les modificava i després pintava.

27 Últimament pinto fotos que he fet jo. Les modifico per ordinador i després les pinto amb oli i acrílic i a vegades amb laca. Pintura esmalt.

Com definiries l’estil que fas?

No puc definir un estil. Ni amb escultura ni amb pintura.

M’estimo més que la gent interpreti el que veu i no ser jo qui els digui el que han de veure. Per això tampoc no m’agrada posar títols a les obres. Perquè si poses un títol ja predisposes a la gent una idea, i si no li poses cadascú interpreta més lliurement.

Quins materials utilitzes en escultura i pintura?

Amb escultura tot tipus de materials. Marbre, pedra, fusta alguna de bronze, i de materials nous com ara les resines de polièster, plàstics, etc.

Per a mi són importants els avenços tecnològics. És a dir, amb pintura, primer faig anar l’ordinador i programes informàtics per pintar. O sigui, modifico les fotografies digitalment i després les traspasso a la tela i les pinto tradicionalment.

Amb l’escultura, tots els avenços de la construcció també ens afavoreixen als escultors. Diguem que no fem anar només la maceta i “l’escarpe” sinó que també utilitzem serres circulars i trepants. Per això s’escurça el procés de producció. Per exemple, fa dos anys vaig estar a Itàlia que allà estan més avançats en aquests temes.

On vas estar?

A Pietrasanta, al costa de Carrara, que és on extreuen el marbre blanc més important del moment.

Allà vaig aprendre les noves tècniques escultòriques i noves maneres de treballar el marbre. A part que les eines que utilitzen allà no tenen res a veure amb les que tenim aquí.

Tens algun projecte pendent?

Projectes al cap sempre en tinc molts, però poc temps per materialitzar-los.

Intento fer tot el que em bé de gust.

Pròximament, després de l’estiu, al setembre, farem conjuntament amb el Manel del Batalla una exposició on ell exposarà les seves pintures i jo les meves escultures.

I al desembre, que és la més important que tinc en projecte ara mateix, és una exposició d’escultura a la seu de la UGT a Barcelona a causa del segon premi guanyat a Lleida que parlàvem abans.

28

L’església de Sant Jaume d’Arbeca Text: Jesús Elies Eren anys difícils per Arbeca. Encara es recordava les penúries que havia causat aquella guerra de 12 anys, de morts, d’espolis per les cases, de cases cremades, d’anys de pesta.

D’un poble que era l’enveja de tothom, s’havia passat a ésser un racó oblidat per tots. D’un poble ple de vida, on hi havia feina per tots els oficis, entre la guerra i la pesta, ens havíem quedat a la meitat. De les mil persones que teníem, escassament arribàvem a les cinc-centes.

Habíem començat una església nova i la maleïda guerra ens la destrossà tota.

La parròquia que teníem dins el castell, les autoritats militars ens l’havien “segrestat”.

La capella de la Verge Maria, que teníem prop de l’aigüera de la Bassa Bobera (carrer de les Pregàries), ens l’havien destruït.

L’església de Sant Joan del cementiri, ja en tenia prou en haber quedat en peu. Les parets del cementiri, que durant quatre centúries havien embolcallat els arbequins allí enterrats, havien sigut arrasades.

I de l’església de Santa Llúcia, que ara feia de parròquia, (som a l’any 1682), n’acaba de caure un tros degut a com havia quedat per la passada guerra. El que quedava en peu estava en tan males condicions que aquells soferts arbequins decidiren derruir-la i començar-ne una de nova.

Els arbequins diuen que “som de cop”. Doncs sí senyor, ho som. Dicidiren fer-ne una que les suplís a totes, i a fe de

Imatge de l’actual altar major de l’església

Vista de la façana principal de l’església món que ho aconseguiren.

Copio un document esmentat en la conferència que donà en Llorens Rubió al celebrar el tercer centenari de l’església.

Aquest document està a l’Arxiu Diocesà de Tarragona.

“Al mes d’octubre de 1682 caigué un quarto de l’església de Santa Llúcia, situada en lo cos de la vila d’Arbeca, que per a la major comoditat del poble tenia reservat el senyor, ja ab antigus i de dos-cents anys a esta part. I de 1640 en avant les fonts bautismals per causa de la guerra, i per la devoció particular que aquesta Universitat aporta a dita Verge i màrtir Santa Llúcia, i així mateix a les quatre capelles que en ella estaven erigides que són: Sant Crist i Santíssim nom de Jesús, en un altar. Nostra Senyora del Roser, Sant Bartomeu i Santa Bàrbara en altre altar amb títol de Benifet. Sant Abdon i Sant Senent, en altre altar o capella amb títol de Benifet. Sant Celdoni i Ermenter, traslladats de l’Hospital per haver destruit aquest la guerra. En altre altar i capella, Sant Antoni de Pàdua.

Reunit el Consell General de la present vila, vulgarment dit dels quaranta, instats i requerits pels honorables jurats, que són Josep Soldevila, Pere Lleonart, Josep Esqué i manat l’honorable Pere Albareda, batlle per ses Excies., es prengué la resolució que amb totes veres se tractás de la reedificació de la dita església, i per lo dit Consell General se cometé la rectificació d’ella i lo cuidado a les nou persones següents: Josep Gener, rector de Castellots; Josep Guardiola, prevere i beneficiat; Pere Albareda, batlle; Josep Soldevila, jurat; Pau Lleonart, jurat; Josep Esqué, jurat; Joan Pau, Pere Jaume Moyà i Pere Esqué.

Lo qual Consell fou celebrat el dia 8 de desembre de 1862. Donant ple poder als elegits, per a vendre i crear censals de la Universitat i de tota cosa que fora menester.

29 Consultats els arquitectes, digueren que no podia fer-se la reconstrucció sense portar a terme la demolició i fer-se els seus fonaments. Dit Consell s’apuntà en lo llibre de Determinacions lo dia 8 de desembre de 1862.

Reunit nou Consell General el dia 26 de gener de 1683, se’ls concedí lo mateix poder que en lo altre sobredit Consell per a l’edificació, ampliant-se, segons la angustia del lloc, i demanant-se a varis tècnics, fou elegida la traça del mestre Jaume Millas, arquitecte de Barcelona i se donà l’obra a ell. Se donà principi a ella, l’últim dia del mes de març de 1683, es fa a jornals”.

Aquest és el document o acta fundacional de l’església d’Arbeca.

He dit que els arbequins som de cop. A l’octubre cau un

L’església reforma la balustrada exterior tros d’església. Al desembre ja s’ha pres la resolució de fer una església nova. Es busca arquitecte i al març ja es comencen les obres.

Unes 20 persones d’Arbeca treballaren a jova cada dia per adelantar les obres. El 1685 es celebra la primera missa a la Sacristia que ja és acabada (la Sacristia). El document diu així: “Després d’haber-se celebrat la missa conventual a la parroquial església de Sant Jaume, el major (església del castell) de la vila d’Arbeca el Rnd. Joan Valls, rector de dita església, amb solemne processó i demés disposicions, es dirigí a l’obra nova i beneí la Sacristia situada a la part de l’Espístola, de la capella que amb ampliació es reedifica, de la Verge i màrtir Santa Llúcia i beneida aquella celebrà el Sant Sacrifici de la missa”.

A partir d’aquest dia es trasllada el Santíssim i les aigües baptismals a la nova sacristia.

Tot el poble es comprometé a treballar a jova per fer l’església nova. Tant és així que es troba el cas de Ramon Boldú, que està malalt i no podent ajudar amb el seu jornal a jova, dóna una era i una cabana per l’obra de l’església.

El temps que duraren les obres, l’església del castell, almenys els diumenges i festes estava oberta.

Les obres continuen. Mentrestant es fan les teulades. Les vigues, la major part procedeixen dels boscos de Prades.

Al març de 1686 es col·loca la imatge de la Nostra Sra. Del

Patrocini a l’urna de la façana.

Al març de 1687 es refà l’arc que hi ha darrera la porta d’entrada. Al setembre d’aquest mateix any es fan els enfustats o encindriats per fer les voltes de l’església.

Al 1688 es fa l’encindriat de la Rosassa de la façana.

Fins l’any 1692 es va treballant per acabar el que és l’edifici de l’església. A partir d’ara es comença a fer algun altar.

Al 1693 es comença a montar els altars del Sant Crist i el de Sant Isidre. Encara que de moment sols seria pintar les capelles i posar una mesa per l’altar.

El 1699 es comença l’altar del Roser, al lloc on és avui en dia.

Al 1700, per una àpoca de pagament, sabem que l’altar Major, en aquesta data ja estava fet. Era barroc i fet per Jeroni Escarabaxeres, de Barcelona, per 1.900 lliures.

Trenta-set anys més tard es daura per un import de 1.300 lliures. D’aquest altar se’n guarden algunes fotografies, per les quals ens poden fer una idea de la seva majestuositat.

Al 1701, Pere Joan Agulló, ceré de Vallbona, paga l’altar del Santíssim, ubicat on avui hi ha l’altar de Sant Cosme i Sant Damià. Dins d’aquesta capella, a terra, hi ha la seva sepultura.

L’església pràcticament estava acabada, però les obres per dins de l’edifici no es paraven.

Som al 1710 i es comença l’obra del replà. Eren anys de guerra, per la qual cosa es feu el mur de contenció i les obres quedaren parades fins que a l’any 1725 es col·loquen les escales de pedra per a poder entrar per la porta principal. Fins ara l’entrada es feia per les laterals.

Al 1728 consta que l’altar del Sant Sepulcre, més conegut com l’altar de les Maries, ja és dins de l’església nova.

Aquest altar era provinent de l’església del castell.

Era d’estil renaixentista i segurament fet per l’escultor burgalés Francisco Montehermoso, que a principis dela XVI centúria treballava a Arbeca.

Per aquestes mateixes dates es construí el cor i les escales per pujar-hi.

El 1729 l’orgue ja deixava sentir els seus acords que alegraven i endolcien les festes religioses que se celebraven a la nostra parròquia.

La mecànica la feu Joan Baptista Ferrer. La caixa o sigui tota la part ornamental la feren Cristofau Gran Fuster de Cervera i Ramon Valls, escultor de Calaf.

Aquells arbquins tenien posat el cor en la nova església i no paraven de treballar per deixar-la com Arbeca es mereixia.

Al 1750 es col·loca el vitrall a la rosassa de la façana. El feu Josep Julià de Barcelona i costà 66 lliures.

A mitjans del segle XVIII es volia fer una sacristia nova perquè la que havien fet, segons diu un document, “a roba i la plata es fan malbé per la humitat”.

Aquesta sacristia es començà i és on avui hi ha el Santíssim, però una vegada foradat el tunelet que hi ha al costat de l’evangeli, es donaren compte que la humitat

30 era igual que en la primera sacristia i es deixà córrer, però sí que aprofitaren aquell lloc per posar-hi l’altar del santíssim, això sí, uns anys més tard.

L’any 1778 es constuí el campaneret que hi ha a la façana a mà esquerra, per posar-hi les campanes. I el 1784 fou construït el rellotge que hi ha a la façana, es feu molts anys més tard, al 1948.

El 1796 es daura l’altar del Sant Crist, però això suposa que el cambril ja estava fet.

No és fins l’any 1888 que s’acaba d’arranjar el campanar actual. Per aquesta obra, s’aprofitaren les escales, ja construides, de l’antic campanar de Santa Llúcia. S’obre una porta a la part del nord i damunt l’escala gòtica de

l’antic campanar es fa un cos amb cinc ventanalls que serviran per col·locar-hi les campanes.

Aquesta, a grans trets, és la història de la nostra església, l’església de tots els arbquins i arbequines.

No poso res del segle XX, ja que per ser més conegut, mereixeria un capítol apart.

Imatge de les obres al dia 29 de maig de 2006

Detall del desgast que tenia la balustrada exterior

(Per fer aquesta petita història, m’he basat en la conferència que donà en Llorens Rubio al celebrar el tercer centenari) (Un detall a remarcar és que en aquesta església hi ha enterrades 697 persones).

Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00. Sortides des de l’Ajuntament.

Visita especial Festa Major: Dimarts dia 15, en els mateixos horaris i lloc de sortida.

Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuita.

31

Records llunyans Text: Teresa Bellmunt de cal Matabous El llistat de víctimes de la Guerra Civil espanyola

Desesperada pel meu fracàs vaig anar a la botiga de cal

que es va publicar al número 6 de la Borrassa, em

Tupiner, on sabia que hi havia la mare, en aquella botiga

va commoure profundament, no només pel gran

cada tarda hi havia tertúlia d’amics i parents. Quan vaig

número de víctimes (tingueu en compte que el número

arribar allí em vaig llençar als braços de la mare plorant

d’habitants a Arbeca no arribava als 3000), sinó pel

desesperadament. El Sr. Argilés, que hi era, em preguntà

poc nombre d’ells que jo vaig arribar a conèixer.

quin era el motiu de tanta llàgrima, i en explicar-li em

El fet no és gens estrany, ja que l’any 36 jo només tenia

digué “no ploris més que ja te’ls compro tots jo”.

9 anys, no obstant això en recordo uns quants noms dels que s’enumeren al llistat i se m’ha ocorregut descriure’n el

Josep Balcells Cortada

record puntual que en guardo d’ells.

El teníem de jornaler a casa meva. Recordo que quan

Començaré per ordre alfabètic, tal com estan al llistat.

batíem a l’era que teníem al cap del terme, i era la seva tanda, em deixava pujar al trill i em passejava per damunt la palla. Era molt maco i forçut, agafava uns llangardaixos grossos i verds amb les mans, els espetllava i els coïa a la brasa. Una vegada me’n va donar un bocinet i el vaig trobar deliciós.

Basili Bernat Segarra Era el recaptador de contribucions. Recordo haver anat a casa seva amb la mare, segurament a pagar algun rebut.

Era moreno, i a mi em va semblar un home molt sorrut.

Alexandre Esqué Motlló El veia cada diumenge quan anava al bar que tenia la CNT

Jaume Argilés Navés Deuria ser l’any 35, els Srs. Mestres ens donaren 10 segells de 10 cèntims cada un, eren a benefici de la Creu Roja, perquè els venguéssim a la gent del poble. Aquells segells no tenien cap valor postal, només eren una ajuda per aquella organització. En arribar a casa amb els segells vaig intentar que la padrina me’n comprés, però no en volgué comprar ni un, me’n vaig anar a casa de la meva tia, i tampoc vaig fer cap venda, després a casa de l’altra tia vaig fer la primera venda, un segell. Vaig voltar per altres cases, però com que tota la canalla feia el mateix, no vaig poder vendre’n cap més.

a cal Aldomà.

Joan Gras Navés Vivia al carrer Major, com jo, i el trobava molt maco de fesomia.

Antonio Ibáñez López Des del balcó de casa meva, es pot veure tota la Plaça Major. Així va ser com vaig veure un 6 d’octubre com aquest senyor, que era cabo de la Guàrdia Civil, amb un sabre a la mà feia marxar a tota la gent que omplia la plaça.

32 Feliu Sans Serra Marià Mullerat Soldevila

Era molt amic del meu pare. Quan anava al bar de la CNT

El teníem de metge a casa nostra, quan vaig agafar una

sempre em donava el sucre que no es posava al cafè.

“gàstiga tifulosa” em receptà oli de Ricí, que ni la mare, ni la padrina van poder fer-me prendre de cap de les maneres.

Llorenç Segarra Pau

Quan va tornar el doctor i li digueren el que passava, va

Vivia al carrer Major, era un home baixet i portava elàstics.

dir: “Porteu l’oli de Ricí i una cullera”, se’m va posar a

Em sembla que era molt treballador, perquè sempre em ve

sobre eixancarrat, em va agafar pel nas i a l’obrir jo la

present amb cos de camisa.

boca per respirar m’hi abocà el medicament. Segurament em salvà la vida.

Bernardí Valls Sans Abans de la guerra hi havia dues sales de ball, els

Antonio Pedrò Minguella

Republicans i la Samfaina. Als Republicans hi anava més

Era el Sr. Rector de la nostra parròquia, me’n recordo molt

gent, per això la canalla no ens hi volien. A la Samfaina ens

clarament, feia cara de bon home.

deixaven ballar en un palco de procènit. Fins que no feien la mitja part als Republicans, poques parelles ballaven,

Emili Perelló Sans

però quan feien la mitja part a dalt les noies baixaven a la

El recordo perquè era un home que es feia sentir, tenia un

Samfaina i el ball s’animava. Recordo que la Mercè del

caràcter molt nerviós.

Campana ballava amb el Bernardí i m’agradava molt de veure’ls perquè en sabien molt i feien molt bona parella.

Ramon Queralt Ximenos Vivia al davant mateix de casa, era un xicot molt seriós i

Llorenç Vidal Ximenos

eixerit, no parlava gaire, ben al contrari que el seu pare.

Érem veïns i el trobava molt maco i simpàtic.

Antoni Roset Sans

Josep Vives Berengué

Venia roba al Portal. Recordo haver anat a la seva botiga

Festejava amb la Pepeta, una veïna, per això me’n recordo,

amb la mare. Era un home molt maco de fesomia.

era molt eixerit i elegant.

L’equip de redacció de la Borrassa ha decidit incloure petits canvis en l’edició de la revista, amb la finalitat de millorar-la dia a dia. A nivell general, podreu apreciar un canvi en la maquetació, és a dir, en la distribució de l’espai de les pàgines, i també en el disseny de l’encapçalament de les mateixes.

Respecte als continguts, seguim mantenint les seccions que ja hi havia establertes, i n’hem creat de noves, com “En primera persona”, un espai on podreu trobar textos referents a vivències personals o col·lectives. Una altra secció que s’estrena en aquest número és “La història d’Arbeca”, que en principi neix amb una previsió de sortir durant cinc números, ja que recull les classes del curs d’història del nostre poble que va impartir en Sergi Pelegrí, i que nosaltres hem considerat prou interessants com perquè arribessin a tots els arbequins i arbequines.

33

Primera jornada: “De la fundació dels Vilars fins a la dominació romana” Text: Sergi Pelegrí El passat 21 d’octubre de 2005 s’iniciaren les Jornades d’Història d’Arbeca que havien de possibilitar conèixer, a tots els arbequins i arbequines, les principals etapes històriques per les que han passat les nostres contrades i la nostra vila.

Les jornades estaven estructurades en cinc sessions: des de la fundació dels Vilars fins a la dominació romana; l’Edat Mitjana; l’Edat Moderna; el període contemporani i finalment, una sessió dedicada a la Guerra Civil i a la Postguerra.

Vista aèrea actual de la Fortalesa dels Vilars Avui, farem referència a la que va ser la primera sessió de les Jornades, és a dir, partirem des de la fundació de la fortalesa dels Vilars (775 a.C.) i anirem fins al temps de la dominació romana a les nostres terres (s.II a.C. fins al segle V).

Abans de començar a parlar dels Vilars m’agradaria fer referència a la situació en què es troben el Mar Mediterrani i la Península Ibèrica entorn al S. X a.C. Al llevant del Mediterrani es van desenvolupant cultures hereves de les grans civilitzacions del Proper Orient com són Creta i Micenes (grecs i fenicis), que aniran fundant ciutats que aviat cauran en la pobresa (degut a constants crisis demogràfiques i agrícoles) i pels seus limitats territoris que impulsaran la població a ultramar en busca de terres fèrtils i de nous mercats. El Mediterrani esdevindrà un mar

de relacions, d’intercanvis i es fundaran noves colònies al Mar Negre i a l’extrem occident.

Els fenicis instal·laran colònies a les costes meridionals de la Península Ibèrica i establiran relacions comercials amb la població autòctona amb productes com àmfores, manufactures de bronze, ferro, bijuteria, articles luxosos i exòtics, etc. A més a més, es consoliden les xarxes comercials i el comerç introdueix noves necessitats a les poblacions indígenes costaneres. A la zona de l’actual Catalunya interior, la presència fenícia no va passar inadvertida perquè es va arribar a remuntar l’Ebre i el Segre i fins i tot es van crear centres costaners distribuïdors de material als mercats locals.

Els grecs fundaren colònies com Emporion (Empúries) i cap al s.V a.C. inicien el comerç amb el rerepaís remuntant el Llobregat i l’Ebre.

A la Península Ibèrica trobem la maduració de les societats autòctones del bronze final i del primer ferro. Experimenten profundes transformacions atribuïbles a la relació amb fenicis i grecs. Els resultats són la civilització Tartèssia (VIII-V a.C.) i la civilització Ibèrica (IV-II a.C.). Podríem enumerar una llarga llista de noms corresponents als pobles ibers que s’estenen des d’Andalusia fins al Sud de França però tant sols farem referència als més importants dels que estaven establerts en terres catalanes com els Lacetans (Catalunya central), els Cessetans (terres tarragonines), els Laietans (costes barcelonines), els Bergistans (zona del Berguedà), els Andosins i Ceretans (Pirineu i pre-Pirineu lleidatà i Pirineu català central, respectivament), Ausetans (zona de la Selva i les Guilleries), indiketes (Gironès i Golf de Roses), ilercavons (Baix Ebre) i els Ilergets, establerts a les planes de Lleida, essent el poble iber més desenvolupat al nord de l’Ebre i del qual en formaven part els habitants dels Vilars. Els Ilergets es caracteritzen pel seu urbanisme de poblats closos i per la seva arquitectura pètria. Rebran influències colonials de la costa via Ebre – Segre.

Centrem-nos ara en la fortalesa dels Vilars: es va començar a construir durant la Primera Edat del Ferro (775 a.C.) pels mateixos habitants de la plana i s’abandonà el 325 a.C..

Durant 400 anys es succeïren diverses remodelacions urbanístiques, cada nova fase s’aixecava sobre les restes de l’anterior. Durant els ss. VI-V podem parlar d’un procés d’”iberització” del poblat; així doncs, podem dir

34 que durant la Primera Edat del Ferro, concretament entre el 775-550 a.C. trobem les dues fases més antigues dels Vilars: Vilars 0 i Vilars I; durant l’Ibèric Antic (550-450 a.C.) ens trobem la fase de Vilars II i finalment, durant l’Ibèric Ple (450-325 a.C.) ens trobem amb les fases de Vilars III i Vilars IV.

Sistema de defensa dels Vilars El que ens crida més l’atenció dels Vilars és el sistema defensiu de què disposava la fortalesa, en constant evolució des de l’Edat del Ferro fins a l’Ibèric Ple. Sabem que a l’entorn immediat de l’assentament no hi havia pedra i per tant s’havia d’anar a buscar a 2 quilòmetres de distància.

Suposadament, els habitants dels llogarrets dels territoris eren obligats a tributar amb part de les collites, carretejant pedra, excavant fossat o aixecant murs. La funció del colossal sistema defensiu era protegir els habitants davant de possibles atacs (l’estratègia militar utilitzada en els possibles atacs era rudimentària, basada en ràtzies per tal d’obtenir botins com metalls, dones, esclaus, bestiar, gra, etc., els enfrontaments eren a camp obert i la lluita cos a cos, no existien enginys d’assalt ni màquines de guerra, els exèrcits no eren permanents sinó que eren camperols que responien a la crida a la guerra, no existia una força de cavalleria i s’utilitzaven armes ofensives com llances, espases i punyals i defensives com escuts, cuirasses i cascs), com a manifestació exhibicionista de poder sobre el territori i protegir al cabdill aristocràtic que hi residia. Aquest sistema de defensa estava compost per una muralla d’uns 5 metres d’ample per uns 5 d’alçada que permetia posar-hi guerrers a sobre i que envoltava el poblat; 14 torres (a l’època de l’Ibèric Antic) que feien la

muralla molt més resistent i oferien superfícies elevades des d’on defensar i acumular material defensiu; el camp frisi, barrera de lloses de pedra plantades d’uns 90 a 110 centímetres d’amplada situada al talús superior del fossat, que envoltava tota la fortalesa i que tenia com a funció dificultar l’arribada dels atacants, enfortir les defenses a les zones més vulnerables, protegir dels atacs dels escamots de genets i dels guerrers que hi arribaven a peu, dificultar la feina als portadors d’escales en el cas de que hi hagués intents de saltar el mur, etc. i finalment el fossat, defensa més perifèrica que envoltava tota la fortalesa i tenia com a funció impedir l’acostament ràpid de l’enemic i proporcionar la terra necessària per a l’elaboració de tovots (eren com una mena de totxanes).

Fem ara un incís a l’urbanisme dels Vilars al llarg de la seva existència: durant la Primera Edat de Ferro i l’Ibèric Antic l’urbanisme es caracteritzava per un gran aprofitament de l’espai oval a partir de cases molt reduïdes i carrers molt estrets que de ben segur devien dotar a la fortalesa d’una sensació d’insalubritat, l’organització dels carrers era radial entorn a un espai central que era el pou descobert, folrat amb pedra i amb un estret baixador per accedir a la cota canviant de l’aigua. El carrer principal transcorria paral·lel a la muralla i definia el grup d’habitatges que estaven recolzats a la muralla i les que estaven entre l’espai central i el carrer principal; els carrers més curts partien de la via principal i permetien l’accés a les portes i a l’espai central. Cal destacar que recentment, s’han localitzat dues clavegueres de les fases més antigues dels Vilars i que podrien tenir com a funció extreure l’aigua de pluja que no era conduïda fins al pou cap a fora de les muralles, concretament cap al fossat.

Quan parlem dels Vilars durant la Primera Edat de Ferro i l’Ibèric Antic, estem parlant de tres fases de Vilars (0, I i II). Els habitatges durant aquestes fases experimenten una evolució. Així doncs, trobem cases de Vilars 0 i I, normalment d’estança única, rectangulars i allargades, amb una llar central i un porxo exterior; també trobem vestigis de cases de Vilars II i podem comprovar que són més àmplies, amb l’espai compartimentat segons les activitats que acollien els diferents àmbits (distribució domèstica), amb presència de banquetes, de diversos forns metal·lúrgics, amb un magatzem al fons de l’habitacle i fins i tot, amb la presència d’altells.

L’urbanisme de l’Ibèric ple (Vilars III i IV) ve caracteritzat per la remodelació de l’estructura urbana, del fossat i del sistema defensiu en general. Es traça una nova xarxa viària que inutilitza l’antic carrer principal per habilitar-ne un de nou, es remodela el pou i es construeix un nou fossat i un potent mur que feia d’escarpa al llarg de tot el perímetre.

Malauradament, d’aquestes fases se n’ha conservat molt pocs vestigis arqueològics ja que al ser les capes més superiors, els treballs agrícoles actuals els han deteriorat notablement.

Les bases econòmiques principals sobre les que es

35 sustentava el poblat eren l’agricultura i la ramaderia, complementades amb altres activitats productives i d’intercanvi destinades a l’adquisició de productes que no hi havia al seu territori. Així doncs, també tenia certa importància la cacera, la recol·lecció i les tasques productives domèstiques (l’àmbit domèstic era el regne femení on es duien múltiples feines productives com la producció de farina, confecció de teixits, producció de terrissa, de cistelleria, de sacs, etc.). A més a més, la producció metal·lúrgica va adquirint un pes específic dins l’economia dels Vilars, concretament l’elaboració d’eines i elements ornamentals de bronze i de ferro. Finalment, el comerç també esdevé una peça clau dins l’economia dels Vilars; fins a finals del s.III a.C. el comerç està basat en l’intercanvi però a partir d’aquest moment es començarà a fer servir moneda. Les relacions comercials s’estableixen a nivell de poblacions veïnes i comunitats costaneres que venen a ser centres distribuïdors de matèries que arriben del Mediterrani enllà.

Fem referència ara als aspectes que ens criden més l’atenció sobre el culte dels habitants dels Vilars. Parlarem en primer lloc dels enterraments infantils a l’interior de les cases: els nens, al no haver superat els ritus de pas al món adult no són inclosos a les cerimònies fúnebres, no eren incinerats i tenien l’accés prohibit a les necròpolis i al món dels morts. Així doncs, quedaven sota la tutela de les divinitats domèstiques alhora que suposaven una acció protectora sobre els ocupants i activitats de l’àmbit on se’ls havia enterrat. En segon lloc, podem parlar dels enterraments d’animals (d’ovelles o cabres) sota els paviments dels habitatges o dins els murs per tal de posar l’habitatge sota la protecció de les divinitats. En últim lloc, cal parlar del ritual del fetus de cavall com una ofrena a la divinitat protectora dels animals. Es tracta d’un ritual singular de la fortalesa en què s’enterraven fetus de cavall (suposadament provinents d’avortaments naturals tot i que no es descarta la possibilitat que fossin provocats) prop dels murs de les cases.

Però perquè s’abandona la fortalesa l’any 325 a.C.? La fase de decadència correspon a la de Vilars IV en la que durant uns 25-30 anys el poblat quedarà totalment abandonat sense indicis de destrucció violenta. Algunes possibles hipòtesis sobre el seu abandó serien un incendi, l’esgotament dels camps de conreu propers, el creixement de la població que impediria la seva vida a l’interior d’aquelles colossals muralles o fins i tot, seria atribuïble a una causa política ja que el poble ilerget havia consolidat les seves bases i el seu poder a Iltirta i l’afermament d’aquest estat aristocràtic ilerget podria haver convertit en obsoleta la fortalesa i els cabdillatges.

En aquests temps sorgeixen dos imperialismes que aviat dominaran tot el Mediterrani: d’una banda els cartaginesos, d’arrel fenícia i amb centre a Cartago, que dominen tot el comerç marítim i que a partir del s.II a.C. s’enfrontaran a l’altre imperialisme emergent, Roma, donant lloc a les

Guerres Púniques (Mediterrani Occidental). L’Imperi Romà envairà a la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica i els seus exèrcits s’hauran d’enfrontar amb els pobles autòctons, com per exemple els ilergets, ferms defensors de la causa cartaginesa. Amb la Tercera Guerra Púnica (149 a.C.) es destruirà Cartago i Roma passa a ser la primera potència del Mediterrani. És així com comencen els segles de presència romana a les nostres contrades que aniran del s.II a.C. fins al V d.C. S’inicia un procés lent de canvi de mentalitat i de costums

Imatge de la muralla romana d’Arbeca de la societat ibèrica per assimilar les formes de vida romana i integrar-se dins aquest món que s’estendrà des del s.II a.C. fins al I d.C., és el que coneixem amb el terme romanització. Els aspectes més importants que engloba aquest procés són la fundació de nous nuclis urbans, la construcció d’edificis romans (vilae), l’obertura de vies de comunicació, l’extensió del dret romà i la implantació de l’ús gradual del llatí en detriment del llenguatge ibèric.

Roma no imposava però passar a ser ciutadà romà significava estar dins el grup de la classe dominant i gaudir d’avantatges jurídics.

La nova situació es caracteritza per ser un període de pau, de preocupació pel benestar social i per l’establiment d’una política d’equilibri i tolerància.

A més a més, l’any 312, l’emperador Constantí decreta llibertat religiosa i aviat el Cristianisme serà proclamat la religió oficial de l’Imperi que provoca la cristianització de la Península Ibèrica (principalment, en primer lloc, al món rural) i s’obren temples per tot el territori.

Arbeca restà inclosa dins la província Tarraconense, que el 197 a.C. comprenia dels Pirineus fins a Cartago Nova.

La nostra vila passà a ser una “civitas” romana on es reuniren gent dels poblats i llogarrets circumdants. Hi ha qui creu que damunt el turó d’Arbeca s’hi construí un castrum romà que dominava i defensava el territori; altres creuen que damunt del turó els romans no hi construïren cap castrum, que potser estava ubicat en una altra zona de la civitas, però el que sí és evident és que la seva presència a la nostra vila fou una realitat, tal com demostren els vestigis que avui en dia encara es conserven.

36

Hàbits alimentaris En aquesta ocasió l’equip mèdic d’Arbeca es proposa fer unes recomanacions sobre hàbits alimentaris saludables, dirigides a la població adulta sana. La població afectada per malalties cròniques (obesitat, diabetis, hipertensió, colesterol elevat, etc.) ja està informada pel seu metge i infermera d’allò que li convé en matèria d’alimentació.

Els nens també tenen suficient informació a través del seu pediatre. És per això que enfocarem la qüestió pensant sobretot en la gent que no acudeix habitualment a la consulta i potser no té prou informació sobre aquest tema.

incloure 1 ració de peix blau a la setmana (sardines, salmó, anxoves).

VERDURA/HORTALISSES: 2 o 3 racions al dia (al menys 1 de crua). Una ració equival a 200-300 grams del producte.

FRUITA: 2 o 3 peces diàries. Es considera que una peça de fruita és més o menys de la mida d’una taronja.

Seguidament explicarem breument les racions de nutrients que es recomana que s’incloguin cada dia en la nostra alimentació: LÀCTICS (llet, iogurt, formatge): 2 o 3 racions al dia (millor desnatats i amb suplements de vitamines A, D i E).

Una ració equival a 200 ml de llet o 2 iogurts.

FARINACIS (cereals, patates, llegums): 5 o 6 racions al dia. Una ració equival a 40-45 grams de pa o a 200 grams de patates. Es recomana distribuir-les de la següent manera: una ració amb l’esmorzar, una a mig matí o a berenar, dos a dinar i dos a sopar.

OLI D’OLIVA: 4-5 cullerades al dia.

CÀRNICS (carn magra, peix, ous): 2 racions diàries. Una ració consisteix en 100 grams de carn o 150 grams de peix o 2 ous. S’aconsella menjar més racions de peix que de carn. No s’hauria de passar de 6 o 7 ous per setmana ni de 4 racions de carn per setmana (com a màxim una ració de carn roja per setmana). Es considera blanca la carn d’au i de conill, la resta és carn roja. És convenient

FRUITS SECS: 25 grams al dia, que equival aproximadament a 5 nous o 10 avellanes o 10 ametlles.

BEGUDES: la millor beguda és l’aigua. Com a mínim se n’hauria de beure 1 litre i mig al dia.

Cal recordar que els aliments superflus com la pastisseria industrial, gelats, llaminadures, galetes (rics en greixos dolents com l’oli de coco, palma i palmiste, greixos i olis vegetals hidrogenats i sucres refinats) contribueixen a l’aparició d’obesitat, diabetis, hipercolesterolèmia, etc.

Només s’han de consumir esporàdicament.

Amb aquests hàbits alimentaris, una mica d’exercici físic i evitant els hàbits tòxics (tabac, alcohol i drogues) podreu considerar que porteu una vida saludable.

Bona Festa Major!

37

KILL BILL Text: Esmeralda Fusté Kill Bill ha estat l’última pel·lícula dirigida per Quentin Tarantino. A causa de la seva excessiva duració, es va dividir en dues parts: Kill Bill vol.1 (2003) i Kill Bill vol.2 (2004). Des que va dirigir la seva primera pel·lícula, Reservoir Dogs (1992), Tarantino es va revelar com una jove promesa i el fet que no es prodigui massa (amb catorze anys només ha dirigit quatre pel·lícules) contribueix encara més a forjar la seva imatge de director de culte. De fet, ni que Kill Bill consti de dos volums, es considera com una sola pel·lícula perquè es tracta de la mateixa història, que s’ha hagut de dividir en dues parts per exigències del metratge.

Kill Bill narra la venjança que la Núvia (Uma Thurman) duu a terme contra cinc enemics seus que van intentar assassinar-la quan era a l’església durant el seu assaig de

noces. La Núvia, que estava embarassada, no va morir, sinó que va quedar en coma durant quatre anys. Quan es desperta del coma, s’adona que ha perdut el seu fill i el seu únic objectiu és venjar-se. Els seus enemics són antics companys seus que formen part del “Deadly Viper Assassination Squad” (Esquadró assassí Víbora Letal), al qual la Núvia també pertanyia. El líder de l’esquadró és en Bill (David Carradine), que va ordenar l’assassinat i a més era el pare de la criatura que esperava la protagonista.

Amb un esquema tan típic com el d’un heroi que busca venjança, Tarantino sap fer una pel·lícula insòlita i original.

Tarantino va partir de molts materials per dirigir Kill Bill: els westerns de Sergio Leone, les pel·lícules japoneses de kung-fu de sèrie B, el còmic i el manga. Kill Bill és una simbiosi de tots aquests materials i això fa que tingui una estètica poc corrent.

A primera vista els dos volums són molt diferents: Kill

Bill vol.1 és una pel·lícula d’acció trepidant on assistim a la captura i assassinat via katana de dues de les enemigues de la Núvia, Vernita Green i O-Ren Ishii (Lucy Liu), amb tots els efectes col·laterals que això comporta: la mort de tots aquells que s’hi posen pel mig, que no són pocs. En canvi, Kill Bill vol.2 és una pel·lícula que se centra menys en l’acció i més en els sentiments i motivacions dels personatges. De fet, al segon volum s’expliquen coses que al primer no sabíem: per què la Núvia va abandonar en Bill i com es va sentir ell arran d’això. Al segon volum l’acció està més dosificada: la Núvia es venja d’en Budd (Michael Madsen), d’Elle Driver (Daryl Hannah) i d’en Bill. Hi ha escenes tenses i emocionants, però s’allunya molt del vessament de sang que hi havia al primer volum. Aquestes diferències són, des del meu punt de vista, més aparents que reals perquè cada volum incideix més en una vessant de la història: el primer en la vessant més èpica i violenta i el segon en la més humana i psicològica. No obstant, les dues vessants són necessàries, ja que si se n’obviés una la història quedaria incompleta.

Tarantino és un director polèmic que té admiradors i detractors. Entenc els motius pels quals hi ha gent a qui no li agrada: el seu cinema no té missatge, és força violent i els seus personatges i les coses que els passen no són quotidians, sinó que estan molt allunyats de la realitat i del dia a dia de la majoria de persones. El cinema de Tarantino se centra més en la forma i l’espectacularitat que en el contingut i això fa que alguns l’acusin de manca de profunditat. No diré que això no sigui veritat, però crec que no se li pot exigir a Tarantino allò que no pretén donar: ell és com un nen entremaliat que vol jugar i fer que l’espectador entri en el seu joc. Li agrada manipularlo, marejar-lo i sorprendre’l; però perquè això passi un ha d’acceptar les seves premisses i deixar-se endur, cosa que és opcional. Al cinema de Tarantino s’hi entra o no s’hi entra i cadascú ho decideix segons els seus gustos i interessos.

Si hagués de dir per què m’agrada el cinema de Tarantino en general i Kill Bill en particular, diria que és pel seu sentit del ritme i per la seva habilitat estructural. En aquest sentit, Tarantino és un encantador de serps perquè té molta màgia a l’hora d’explicar una història. Kill Bill és una clara mostra d’aquesta habilitat: el ritme no decau en cap moment i segueix un camí ascendent per portar a l’espectador a la màxima tensió al final de la pel·lícula.

L’última lluita és sempre amb l’enemic més fort i, en conseqüència, és la més esperada. Pel que fa a l’estructura,

38 Tarantino és un mestre a l’hora de fer salts temporals cap endavant i cap endarrere donant la informació quan i com vol: primer veiem l’atac a la Núvia en el que sembla ser unes noces, després la veiem en coma, a continuació veiem com es venja de Vernita i després ens mostra com es va despertar del coma. Al segon volum se’ns torna a donar més detalls dels fets que envolten la matança durant l’assaig de noces, de manera que Tarantino dosifica la informació i l’ordre en què la dóna d’una manera àgil, enginyosa i eficaç.

Una altra cosa que m’agrada molt de Kill Bill són els personatges i la seva caracterització. Alguns d’ells semblen sortits d’un còmic, sobretot Elle Driver, una rossa altíssima i guapa que duu un ull tapat com els pirates, i O-Ren Ishii, una japonesa misteriosa i molt temible. O-Ren Ishii és per mi el personatge més magnètic de Kill Bill, tant per la seva presència com pel seu passat, narrat a través d’uns genials dibuixos manga. L’únic personatge que s’apropa a la realitat és en Budd, que viu en una caravana i treballa en un bar on el maltracten. Sembla que en Budd s’ha allunyat de la seva antiga vida criminal on dominava el valor i la força. Fins i tot diu que s’ha venut la seva katana, però al final resulta que no era veritat i la katana apareix. Aquest detall em va agradar molt perquè la katana és el símbol del món fort, digne i temible al qual ell pertanyia i, a pesar de la seva insulsa vida actual, Budd no vol renunciar a l’última cosa que li queda d’aquella antiga vida heroica i emocionant. Budd és també un visionari que assumeix el propi destí i el de la resta d’enemics de la Núvia amb una frase clau: “Aquesta dona mereix una venjança i nosaltres mereixem morir”. El personatge d’en Bill és també molt important: planeja per sobre de la història des de la primera escena, en la qual només sentim la seva veu, però la cara no li veiem fins a la segona part. Això és també una mostra

de l’habilitat de Tarantino: tarda a ensenyar-nos la cara del personatge clau (el seu nom apareix al títol) per despertarnos la curiositat i magnificar-lo als nostres ulls. A més, l’esperada lluita amb en Bill és sorprenent perquè no es vessa ni una gota de sang. Després de les violentes lluites

que han tingut lloc a la pel·lícula, esperes que la d’en Bill sigui apoteòsica, però aquest cop és l’enginy i no l’acció l’element predominant de l’escena. D’altra banda, cal dir que aquesta escena és molt important dins la pel·lícula no només per la lluita final amb el màxim responsable de l’atac que va patir la protagonista, sinó també per una qüestió sentimental: la Núvia i en Bill s’han estimat molt i no hi ha cap mena d’odi entre ells, cosa que fa que la batalla sigui molt diferent a totes les anteriors.

Falta veure si Tarantino passarà a la història del cinema com un bon director o només com un cineasta representatiu d’un moment determinat i d’un cert tipus de cinema.

Aquesta incògnita només la resoldrà el temps, que ja li donarà el lloc que li correspon, sigui quin sigui.

Ja tens el joc de La Fortalesa d’Arbeca?

Vols conèixer els Vilars jugant?

39

CANELONS D’ESPINACS AMB CREMA DE PARMESÀ Text: Berta Esqué

Ingredients per a quatre persones: 12 fulles de pasta per a canelons 1⁄2 Kg. d’espinacs congelats 50 gr. panses 50 gr. pinyons 100 cl. nata líquida 50 gr. parmesà ratllat 1 cullereta de sal

Josep Ramon Sementé Miret

Elaboració: Primerament, posarem a bullir els espinacs descongelats i un cop cuits els escorrerem. A part bullirem la pasta per a canelons.

Agafarem una paella amb oli calent i saltejarem les panses i després els pinyons, seguidament hi afegirem els espinacs.

Ho deixarem coure tot junt durant un minut sense deixar de moure la paella i ho rectificarem de sal.

Posarem la nata a bullir i quan aquesta arranqui el bull hi afegirem el parmesà i ho remenarem fins que es desfaci i agafi la textura desitjada. A continuació, ho rectificarem de sal.

Per finalitzar i presentar el plat, enrotllarem els canelons amb els espinacs i els salsejarem amb la crema de parmesà.

El pots aconseguir per tant sols 6 euros a les botigues associades al BEC

40 Fets per Sans i Esqué

LES 7 DIFERÈNCIES Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges d’un grup de joves d’Arbeca anomenat Ves-te’n a parir.

Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca

973 160 008

Consultori mèdic

973 160 375

Farmàcia d’Arbeca

973 160 419

Cooperativa d’Arbeca

973 160 000

Biblioteca d’Arbeca

973 160 008

Escola Bressol

973 160 008

Col·legi públic Albirka

973 160 067

Casal d’Avis

973 160 008

Parròquia

973 160 034

CAP Borges Blanques

973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000 Atenció Ciutadana

012

Emergències

112

Bombers

085

Mossos

088

Policia Nacional

091

Informació Telefònica RENFE

11888 902 240 202

Solucions número anterior de La Borrassa

41

42

Col路labora: