PER TOTS SANTS TERROR I SANG
Biblioteca Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja
Il·lustració de István Orosz
Il·lustraciód d’Eugene Michel per la novel·la Els crims de la Rue Morgue , d’Edgar Allan Poe (1841)
De Frankestein a Stephen King Us presentem la guia de lectura de terror i de misteri de la Biblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana. Un repàs cronològic pels clàssics del gènere. Contes, novel·les i autors que s’han anat influenciant i que han anat construint tots els elements del gènere de terror. Cases encantades, presències diabòliques, xucladors de sang, i de vida, morts vivents i un grapat d’icones que de ben segur us seran familiars. Si us agrada passar por, i encara no heu llegit mai els clàssics, ara és el moment, i l’època. Perquè per tots sants, terror i sang.
Nove
l·les
Frankenstein (1816) Etiquetes: frankestein, creació, el bé i el mal, assassinats, Déu, ciència, Innsbruck...
Mary W. Shelley
És una de les novel·les de terror més famoses de tots els temps. Narra la història de Victor Frankenstein, un científic que aconsegueix donar vida a un ésser format a partir de trossos de cadàvers. Sense mesurar les conseqüències del seu acte, Victor crea un monstre. Aquesta criatura, que és refusada per ell i per tothom amb qui topa, es rebel·la contra el seu creador i decideix venjar-se’n.
Mary W. Shelley només tenia dinou anys quan va escriure Frankenstein, una història fantàstica nascuda d’una juguesca durant la seva mítica estada a la vora del llac de Gi-
“
No he d’odiar, doncs, a
la gent que em menysprea? No tindré contemplacions amb els meus enemics, soc desgraciat i ells hauran de compartir la meva desgràcia”
Il·lustració de l'edició de Frankenstein de 1831
nebra, el 1816.
Nove
l·les
Dràcula (1897) Bram Stoker
Etiquetes: Vampirs, terror, Londres, Transilvània, erotisme, novel·la gòtica, sang...
Dràcula parteix de l’existència de Vlad Tepes, un personatge històric situat a la Romania del segle XV, i conegut per la seva crueltat contra els invasors otomans. A partir d’aquesta història, i de diverses llegendes de vampirs, Bram Stoker escriu aquesta novel·la magistral del gènere de terror. Una trama entre diversos personatges, narrada a través de diaris i cartes, amb una acció in crescendo i amb unes descripcions ambientals angoixants. Molt recomanable si voleu descobrir per vosaltres mateixos d’on sorgeix la imatge del vampir.
“
- I ara, fill meu, pots besar-la. Besa-li els llavis morts, si vols, com ho faria ella si pogués, perquè ara ja no és una dimoni, ha deixat de ser un ésser maligne per tota l’eternitat. Ja no és una nomorta. És veritablement morta i la seva ànima és amb Déu!”
Il·lustració clàssica d’una de les edicions de Dràcula.
Nove
l·les
Un altre pas de rosca (1898) Henry James
nens, mansió victoriana, llac, institutriu, descripcions psicològiques...
Etiquetes: Esperits, fantasmes, fets sobrenaturals, ficció o realitat,
Una jove institutriu s’ha de fer càrrec de dues criatures encantadores i singulars en una casa de camp anglesa. Allò que s’emblava una tasca senzilla i agradable derivarà cap a una situació angoixosa. Els nens viuen traumatitzats per un passat recent, en el qual l’anterior institutriu i el criat mantenien una fosca relació. Un altre pas de rosca està considerada com la història per excel·lència d’esperits i fantasmes.
Si t’agraden les descripcions psicològiques de Henry James, a la Biblioteca trobaràs altres obres de l’autor: - La copa daurada. - La font sagrada. - Diari d'un home de cinquanta anys.
Fotograma de la pel·lícula The Innocents (1961), basada en la novel·la.
Autor
s
Edgar Allan Poe (1809-1849) La imatge de Poe com a representant de la literatura de terror sovint a enfosquit la seva transcendència literària. Va ser un dels mestres del gènere, encetant el relat policíac i el de la ciència-ficció, però sobretot va revitalitzar el conte i el relat breu, dignificant el seu prestigi i dotant-lo d’una modernitat molt actual. Etiquetes: contes gòtics, turments, cases maleïdes, fets sobrenaturals, hipnosis, terror macabra, persones malaltisses...
LA TRIADA CLÀSSICA DE POE La caiguda de la cas d’Usher. Una ambientació angoixant, plena de fragilitat malaltissa i decadent. És un dels contes més coneguts d'Edgar Allan Poe i un exemple de literatura gòtica aplicada a la narració breu. Una família maleïda en un gran casa victoriana. El gat negre. Set vides té un gat o la mutació de les ànimes animals. El protagonista viu una relació malaltissa amb el seu gat (o gats?). Casat i cada cop més turmentat, els esdeveniments desembocaran en un final paradoxal, potser excessivament justicier.
La verdad sobre el caso del señor Valdemar . O quan els morts no moren, ni viuen. Agonitzant i a punt de morir, el senyor Valdemar accepta la hipnosis com a possible solució al seus mals. Però com diuen les avies, de vegades, el remei és pitjor que la malaltia. Descobriu per vosaltres mateixos el per què.
Autor
Etiquetes: esperits, dones vampirs, descripcions psicològiques, lesbianisme, ruïnes, decadència...
J. Sheridan Le Fanu (1814-1873) Escriptor irlandès de contes i novel·les de misteri. Les seves històries de fantasmes representen un dels primers exemples del gènere de terror en la seva forma moderna victoriana, on no sempre triomfa la virtut ni s’ofereix una explicació senzilla dels fenòmens sobrenaturals.
Bran Stoker, Herny James o J.R. James van reconèixer públicament el seu magisteri, i van admetre la seva influència en les seves obres Il·lustració de Michael Fitzgerald per Carmilla (1872 )
LA PARELLA DE LE FANU Carmilla. La primera vampira, la inspiració de Bram Stoker. La novel·la té com a protagonista una noia ingènua i maliciosa que, igual que la figura de Dràcula, posseeix allò que Lord Byron exigia dels seus personatges: que fossin aristòcrates, romàntics i ambigus.
Te verd. Fervor religiós per entendre fenòmens sobrenaturals. Sorprenent conte de terror psicològic on el protagonista és turmentat per un esperit maligne. Desconeixem si això és fruit d'al·lucinacions, bogeria o obsessió diabòlica. El fet és que l’esperit intentarà per tots els mitjans torturar i destruir el protagonista d’aquest relat.
s
Autor
H. P. Lovecraft (1890-1937) Escriptor nord-americà de relats de por, fantasia i ciència ficció, considerat un dels pares de la filosofia del terror còsmic. Encara que poc llegit en vida, la seua obra ha esdevingut de culte pòstumament i ha influenciat nombrosos autors. És a l'origen dels anomenats mites de Cthulhu i del misteriós llibre prohibit Necronomicon. Etiquetes: Terror còsmic, pobles aïllats, civilitzacions prehumanes, monstres humits, investigacions, antropoliga, necromicón, cíclope..
EL MÓN DE LOVERCRAFT La crida de Cthulu. Descobrint submóns en pobles remots. Cthulhu, criatura venerada per una secta ancestral, descansa en un somni profund a la ciutat submergida. Però un dia la ciutat emergeix. Ha arribat el moment del despertar d’aquest ésser horrorós? El horror de Dunwich. Trobareu referències al Necromicon. La història transcorre en un petit poble abandonat i els protagonistes són la família Watheley i les seves suposades relacions amb la bruixeria.
A les muntanyes de la follia. Investigacions científiques per corroborar el terror. Un grup de científics arriben a l’Antàrtida i descobreixen l’accés a una antiga i incomprensible ciutat i els cossos conservats d’uns essers sobrenaturals. I·lustració de la publicació d'Arkham Casa L'horror de Dunwich i altres contes , representant el desencadenament de Cthulhu de R'lyeh
s
Autor
Stephen King (1947) Etiquetes: terror fantàstic, realitat i ficció, pobles d’Estats Units, personatges pertorbats, suspens in crescendo, best-sellers, cinema....
Escriptor nord-americà conegut per les seves novel·les de terror supranatural, suspens, ciència-ficció i fantasia. Sovint menystingut per la crítica més esnob, les seves obres han esdevingut clàssics del terror del nostre temps. A diferència d’altres autors, la popularitat d’Stephen King li ha vingut més per l’adaptació de les seves novel·les al cinema que no pas al revés. Atreveix-te doncs a fer el viatge a l’a nversa i descobrir l’Stephen king literari.
Fotograma de la minisèrie El misterio de Salem’s Lot (1979). Adaptació a la televisió de la segona novel·la de Stephen King
LES PRIMERES NOVEL·LES
Carrie. Com una adolescent cohibida per una mare pertorbada religiosament, desferma una venjança sanguinària amb un poder telecinesi.
El misterio de Salem’s Lot. Un escriptor torna al seu poble natal per vèncer les seves pors infantils. Misteri, vampirs i cases encantades.
El resplendor. Hotel aïllat, amb aparicions i possessions psicològiques actuen de fons en aquesta història angoixant i claustrofòbica.
s
Cinem
a
El terror passa per la pantalla A la Biblioteca trobaràs unes quantes pel·lícules del gènere del terror. Algunes són fantàstiques i fidedignes adaptacions literàries, com la de Dràcula de Francis Ford Coppola. Altres són adaptacions més lliures, igualment genials com Los otros d’Alejandro Amenábar, reinterpretant Un altre pas de rosca de Henry James. I la majoria són actualitzacions de les icones creades pels clàssics del gènere. Fantasmes, cases encantades, terror macabre i un grapat de personatges esgarrifosos que de ben segur no podreu oblidar mai més.
Actualitzant a Dracula Dracula de Bram Stoker (1992), de Francis Ford Coppola. Considerada com l’adaptació més reeixida de la novel·la de Bram Stoker. Va aconseguir tornar a posar de moda el fenomen del vampir, aquest cop tenyit d’un cert erotisme i fascinació.
Entrevista con el vampiro (1994), de Neil Jordan. Basada en la novel·la publicada per Anne Rice l’any 1976. La pel·lícula sembla anar a remolc de l’èxit de Dràcula (1992), i no va tenir l’èxit esperat. Tot i així torna a jugar amb la figura d’uns vampirs hipnòtics i sensuals.
Presències, fantasmes i cases encantades Los otros d’Alejandro Amenábar( 2001) i El Sexto sentido de M. Night Shyamalan (1999). Totes dues pel·lícules tenen similituds tot i estar ambientades
en
èpoques
diferents. Totes dues amb girs argumentals fascinants i i amb molt bones interpretacions.
Mamá, de Andrés
Expediente War-
Babadook, Jenni-
Muschietti (2013).
ren, James Wan
fer Kent (2014).
Dues nenes salvat- (2013). Una mare
Un nen viu terro-
ges malviuen en
soltera viu amb els ritzat per un supo-
una cabana al mig
seus quatre fills en sat monstre que
del bosc. I no es-
una casa plegada
se li apareix en
tan soles
d’esperits malig-
somnis. Ningú se’l
nes.
creu, de moment.
Terror a l’exterior i a l’interior Alien. El octavo
La semilla del
pasajero, de
Diablo, de
Ridley Scott
Roman Po-
(1979). Dins una
lanski (1968).
nau no hi ha
Angoixa per no
escapatòria. I a
poder escapar
dins no tots son
d’allò que por-
humans.
tes dins.
Stephen King al cinema El resplandor, d’Stanley Kubrick (1980), i IT de Tommy Lee Wallace (1990). Totes dues basades en les novel·les d’Stephen King. Terror claustrofòbic en un hotel aïllat del món, i les pors d’infantesa que tornen quan menys t’ho esperes.
Terror macabre i zombis barcelonins Saw de James Wan (2004), explota fins a l’extrem l’angúnia de les mutilacions i el sadisme. Rec, de Jaume Balagueró i Paco Plaza (2007) introdueix els zombis a l’eixample de Barcelona.
Més llibres a l’E-Biblio El fons de la Biblioteca és limitat, i aquesta guia de lectura l’hem feta a partir dels llibres que podeu trobar a la Biblioteca. Però ara, amb el carnet de la Biblioteca, podeu agafar en préstec llibres electrònics de forma gratuïta. Us podeu baixar l’aplicació d’E-biblio al vostre dispositiu mòbil o accedir a traves de la web. Trobareu milers de llibres de tots els temes i generes, també de misteri i de terror.
Biblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana Mestre Joan Batlle, 6 08180 Santa Eulàlia de Ronçana Horari Matins: dimarts, dijous i dissabtes, de 10 a 13:30 h. Tardes: de dilluns a divendres, de 15:30 a 20 h.
bibliotecadesantaeulaliaderoncana.cat
bsteulaliaron
bibliotecacasadeculturajoanruizicalonja
bsteulaliaron
bibliotecastaeulaliaron
bsteulaliaron