Gata damunt la teulada

CURS 2010-2011

BIBLIOTECA TORRAS I BAGES Plaça de l'Oli, 20 08720 Vilafranca del Penedès T. 93 890 40 30 a/e: b.vilafranca.tb@diba.es http://bibliotecatib.blogspot.com/

Tolstoi, Lev N. Anna Karènina Txékhov, Anton P. Contes Soler, Sílvia. Petons de diumenge Sales, Joan. Incerta glòria Shaffer, Mary Ann. La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey Tortajada, Anna. El Crit silenciat : diari d'un viatge a l'Afganistan González Ledesma, Francisco. La Dama y el recuerdo

Williams, Tennessee. La Gata damunt la teulada Carner, Josep. Els Fruits saborosos

Aquesta reflexió (una part) en forma d'entrevista feta a si mateix va aparèixer a The London Observer, el 7 d'abril de 1957 i es reuneix després a Where I Live. http://www.teatrelliure.com P: Però vostè és un home de teatre amb pretensions artístiques i a la gent ja no li atreuen en absolut més gates sobre teulades de zinc calenta, ni més nines de carn, ni més passatgers en tramvies bojos.

R: Llavors que vagin als musicals i a les comèdies. Però jo no vaig a canviar les meves formes. Ja és prou difícil per a mi escriure el que vull sense que hagi de provar d'escriure el que vostè diu que ells volen que escrigui, i sobre el que jo no vull escriure.

P: En la seva opinió té vostè algun missatge positiu?

R: Per descomptat que crec que el tinc.

P: Com què?

R: Demano a crits, gairebé esgargamellant-me, un gran esforç humà a tot el món per conèixe’ns millor a nosaltres mateixos i als altres. Un esforç suficient per admetre que ningú té el monopoli sobre el bo i el virtuós, i que tots tenim algun repunt de duplicitat i de maldat, etc.. Si els pobles i les races i les nacions comencessin per manifestar aquesta veritat òbvia, llavors crec que el món podria eludir el tipus de corrupció que jo he triat de forma involuntària com el tema bàsic i al·legòric de les meves obres en general.

P: Sembla com si vostè se sentís allunyat i per sobre d'aquest procés de corrupció en la societat.

R: Mai he escrit sobre cap vici que no pateixi jo mateix.

P: Però vostè acusa la societat en general de sucumbir davant l'engany deliberat i, no obstant això, vostè com a escriptor apareix apartat del mateix.

R: Com a escriptor sí, però no com a persona.

P: Creu vostè que aquesta és una virtut especial seva com a escriptor?

R: No sóc sentimental pel que fa als escriptors. No obstant això, m'inclino a pensar que la major part d'ells, igual que la major part dels artistes amb vocació clara i definida, estan motivats especialment pel desig de trobar i separar la veritat d'entre tot aquest cúmul de mentides i evasions en el qual viuen. Crec que aquest impuls és el que converteix el seu treball no tant en una professió sinó més aviat en una vocació.

P: Per què no escriu vostè sobre gent bona? ¿És que mai ha trobat gent bona en la seva vida?

R: La meva teoria sobre la gent bona és tan simple que em resulta incòmode expressar-la.

P: Per favor, faci-ho!

R: Bé. Mai em vaig trobar amb cap persona a la qual no pogués voler haver conegut i entès per complet i, en el meu treball, he intentat arribar al coneixement i l'enteniment.

No crec en el "pecat original". Tampoc crec en "la culpa". No crec en brètols ni en herois.

Només crec en formes encertades o equivocades per les quals els individus han optat no per pròpia elecció sinó per necessitat, o per diverses influències encara no assimilades, per les seves circumstàncies i pels seus antecedents. Això és tan simple que m'avergonyeixo en dir-ho, però estic segur que és així. De fet, apostaria la meva vida en això. I per això no entenc per què la nostra maquinària propagandística està sempre intentant ensenyar i persuadir-nos que odiem i temem a aquestes persones amb qui compartim aquest petit món. Per què no ens esforcem per conèixer a aquesta gent el mateix que m’esforço jo en les meves obres de teatre? Això sona tremendament vanitós i egoista. I no m'agradaria acabar fent aquesta impressió. ...........