cafeambllet266

@_cafeambllet

www.cafeambllet.com

revistacafeambllet

SETEMBRE · 266 · DE 2013|Any IX|LA SELVA - ALT MARESME| 686 991 137 |noupaper@gmail.com

Contra la paret RAMON BAGÓ

ALBERTO F. TERRICABRAS

DIRECTOR OFICINA ANTIFRAU:

MACRO-INVESTIGACIÓ:

Cas Bagó: “Sense dubte hi ha conflicte d’interessos, incompatibilitats. No puc ser més clar”

L’OAC envia 14 requeriments d’informació sobre la gestió dels hospitals de Blanes i Calella

NÚRIA CONSTANS UN SOU D’ESCÀNDOL:

La gerent de l’hospital de Blanes cobra un 25% més que el de l’hospital Vall d’Hebron.

EDITORIAL: Madrid 2020 i els hospitals de Blanes i Calella (P.4)

Idees i Opinions

10

RAZONES PARA REALIZAR

GIMNASIA HIPOPRESIVA Pàgina 11

Separar la independència de la justícia social Lídia Pujol · Pàgina 21

Narcís Serra i les ombres de La Caixa Joan Foguet · Pàgina 22

Lo que no se dijo sobre Martin Luther King L’EBRE DESEMBOCA Vicenç Navarro · Pàgina 26

Cinc mentides per començar una guerra Media.cat · Pàgina 28

A LA FIRA DE CALELLA

Pàgines 10 i 11

Entrevista amb Jaume Barberà (Pàgina 15) Pàgina 23

Activitats del mes de setembre · Pàgina 11

2

SETEMBRE

SETEMBRE

3

4

SETEMBRE

Madrid 2020 i els hospitals de Blanes i Calella EDITORIAL Al tancament d’aquesta edició es coneixia la notícia de que Madrid ha fracassat en el seu tercer intent consecutiu d’ organitzar uns jocs olímpics.

Una derrota que ha donat pas a multitud d’anàlisis que tenen com a protagonistes als responsables de la candidatura.

Unes anàlisis que ben podrien aplicar-se als responsables dels hospitals de Blanes i Calella.

Corporació de Salut Maresme i La Selva (CSMS) repeteixen sense descans el mantra de la “transparència”, a dia d’avui segueixen ocultant informació a mitjans i representants polítics.

A dia d’avui segueixen ocultant l’import exacte del sou de la gerent. A dia d’avui ningú ha explicat on són els 2,4M€ desapareguts en mans d’empresaris i responsables municipals.

Anàlisi 1: Un projecte ple de mentides La candidatura de Madrid 2020 ha estat plegada de mentides: mentides en relació al recolzament popular de la iniciativa; mentides en relació a les infraestructures disponibles; mentides en relació als beneficis del projecte mateix.

Als hospitals de Blanes i Calella la mentida també és una constant, com les mentides en relació a la transparència. Tot i que els responsables de la

Anàlisi 2: Un projecte ple de malbaratament A pocs membres del COI els deu haver passat per alt el malbaratament de recursos constant que es fa a Espanya. Una dada: la delegació d’Istanbul tenia 75 persones, la de Tokio 100 i la de Madrid... 180.

Als hospitals de Blanes i Calella no es queden enrere. Una dada: en plenes retallades de sous i serveis als ciutadans, el Consell Rector de la CSMS va

decidir fer una cafeteria nova per valor de 2 milions d’euros.

Els seus responsables es van gastar més de 150.000 euros en viatges, hotels i restaurants i, el que es pitjor, sense justificar en absolut aquestes despeses.

A dia d’avui ningú ha explicat qui va gaudir d’aquests viatges i restaurants.

Anàlisi 3: Un projecte sense credibilitat Quina credibilitat pot aportar un projecte liderat per gent com el Príncep d’Astúries, Ana Botella, el PP i tota una tropa de vividors de l’erari públic?

Quina credibilitat pot tenir un projecte liderat per un govern esquitxat per la corrupció, la mentida i l’espoli? Cap. Als hospitals de Blanes i Calella tampoc sobra la credibilitat.

Com podem estar tranquils els ciutadans quan tenim la nostra sanitat en mans d’uns gestors que estan sent investigats per

tres diferents institucions degut a les enormes sospites que planegen sobre el destí dels diners dels ciutadans. Quina credibilitat té la gerent de la CSMS quan demana austeritat als treballadors o quan diu que els usuaris hem de pagar 5 euros per fer servir una cadira?

Amb quina autoritat pot aquesta gerent demanar sacrificis i austeritat a treballadors i ciutadans quan s’ha pogut saber que per gestionar els hospitals de Blanes i Calella cobra un 25% més que qui dirigeix l’hospital Vall d’Hebron? Quina credibilitat tenen els assessors que no es van adonar de que durant anys, el que era president dels hospitals, Carles Manté, estava portant a terme activitats que avui el fan mereixedor de 6 imputacions per delictes greus?

No van veure res? Cap a on estaven mirant?

I per últim: quina credibilitat té aquest equip gestor muntat per

l’empresari Ramon Bagó que porta anys enriquint-se a costa dels diners públics de manera escandalosa, tal i com va afirmar el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya? Com podem els ciutadans confiar en aquesta gent?

Ara a Madrid tothom es pregunta què ha fallat quan la pregunta hauria de ser: com és que algú esperava que tot plegat sortís bé?

A Blanes, Lloret, Calella o Pineda els ciutadans hauríem d’estar preguntant-nos: com pot ser que deixem que la nostra salut estigui en mans d’aquesta mena de gent?

Abans de respondre a aquesta pregunta, cal tenir clara una cosa: tot el que fan els gestors dels hospitals de Blanes i Calella compta amb el vistiplau dels

alcaldes de Blanes, de Lloret i de Calella, que formen part del Consell Rector. Així, hauríem de preguntar-nos com és que seguim votant a aquesta gent, que està més pendent de vetllar pels interessos d’uns pocs que per la salut dels 200.000 habitants de la nostra zona?

Per sort, enmig d’aquest escenari indigne, queda dignitat. Des de fa tres setmanes un grup de treballadors de la CSMS es concentren davant les portes dels nostres hospitals per denunciar una situació que els afecta però que afecta a tots els ciutadans. Hauríem de prendre com nostra la seva lluita. Perquè lluiten per la seva feina però també per la salut nostra, dels nostres fills i dels nostres pares. És la nostra responsabilitat.

LLORET DE MAR

Vidreres Girona

>

· Rentat interior i exterior de tot tipus de vehicles

· Benzinera amb servei i qualitat al millor preu

· Boxes d’alta pressió i llarga durada amb desincrustant incorporat

· Doble microfiltrat del combustible en el moment de servir

Lloret de Mar

Tossa >

Lloret Centrum

<

< Blanes

972 374 333

SETEMBRE

5

6

SETEMBRE

SETEMBRE 2013

SETEMBRE

7

3 helicòpters i 13 dotacions extingeixen un foc a Blanes En l’operatiu han intervingut efectius de la Policia Local de Blanes, Agents Forestals, Mossos d’Esquadra, el SEM i Bombers de la Generalitat amb efectius aeris i terrestres.

Els Bombers de la Generalitat van declarar l’incendi forestal controlat i en fase d’extinció pels volts de les 2 de la tarda del passat dijous 5, després que a la 1 del migdia ja s’havia donat per estabilitzat. Fonts d’aquest cos d’emergències van informar que, segons les primeres valoracions, el foc va afectar una hectàrea de vegetació forestal i 1.000 m2 d’agrícola, en uns terrenys situats a la zona del Turó d’en Montells de Blanes.

Al llarg de la tarda diverses dotacions terrestres i aèries del cos de Bombers de la Generalitat van continuar treballant en la zona per remullar el perímetre d’incidències i acabar la fase de contenció de l’incendi. L’alerta sobre l’inici del foc es va donar

quan eren ¾ de 12 del migdia.

L’actuació la van encapçalar 3 dotacions aèries -1 helicòpter de comandament i 2 helicòpters bombarders per descàrregues d’aigua- i 13 dotacions terrestres de Bombers de la Generalitat. També van intervenir en l’operatiu efectius de la Policia Local de Blanes, Mossos d’Esquadra, Agents Forestals i el SEM amb diferents dispositius de suport.

Mossos d’Esquadra i Agents Forestals es faran càrrec de la investigació sobre les causes d’aquest incendi. Amb tot, segons les primeres hipòtesis, podria haver-se iniciat en una zona arbrada on s’estava fent una crema de matolls que s’ha descontrolat i ha generat tres

si calia evacuar més persones, els efectius policials també van contactar amb 20 persones que estaven treballant a unes vinyes, que van actuat de talla-focs, si bé no ha estat necessària l’evacuació d’aquest personal. Igualment, es va contactar amb el Restaurant Can Bruno que hi ha a la zona, on tampoc va ser necessari evacuar a ningú.

Fonts dels Bombers de la Generalitat han indicat que, tot i l’estiu humit i plujós que hem tingut a Catalunya, hi ha zones on la manca d’aigua i el vent han fet augmentar el risc d’incendi, com és el cas del sud de Girona, Maresme i zona litoral. Aquesta situació fa augmentar el risc d’incendis, per la qual cosa des d’aquest L’incendi del Turó d’en Montells amb el Montseny al fons cos d’emergències de la Generalitat s’ha columnes de foc, una de les quals ha pujat 4 persones que hi havia a la zona afectada demanat a la ciutadania que extremi les muntanya a munt. pel foc, més concretament a les masies de precaucions en zones boscoses i de vegeDurant les tasques d’extinció, els Mossos Mas Montells i Mas Pubill. En la recerca tació. d’Esquadra es van encarregar de desallotjar que es va fer per tota la zona per comprovar

8

SETEMBRE

La botiga de les coses boniques

c/ Bruguera nº 315 (Plaça Catalunya) 08370 Calella - Tel. 93 115 47 99 info@puntadesonline.com Més informació: www.puntadesonline.com

Teles de patchwork Teles de confecció Merceria creativa Cursos de costura, patronatge i confecció, patchwork, trapillo...

Coses fetes a mà Manualitats Regals ...i moltes coses més

Pineda pagarà la plusvàlua dels desnonaments Les famílies de Pineda de Mar afectades per un procés de desnonament o per dació en pagament del seu habitatge, no hauran de pagar la corresponent plusvàlua. El consistori pinedenc ha acordat subvencionar el 100% d’aquest impost. Cal destacar que tot i el drama personal i familiar que comporten aquests processos, les famílies també es veuen obligades, per llei, a liquidar aquest impost municipal. Conjuntament amb les bases per a l’atorgament de les subvencions, l’Ajuntament

ha aprovat destinar una partida econòmica inicial de 16.000 euros per a la subvenció de les plusvàlues, que s’anirà ampliant a mesura que es vagin presentant més sol. licituds.

Per l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor (PSC), es tracta d’una “aposta social que fa el govern municipal, de suport a la famílies que ho passen malament i es troben amb una càrrega econòmica addicional, que ara subvencionarà el consistori”.

En la reunió de la Junta de

Govern Local de dilluns 2 de setembre, l’Ajuntament de Pineda ha aprovat les bases per a la subvenció de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana a liquidar per transmissions resultat d’execucions hipotecàries o per dacions en pagament, l’any 2013. Les Bases, amb els requisits i la documentació a presentar, es poden consultar al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament o a través del web municipal. La data límit és el proper 20 de desembre.

10

SETEMBRE

L’Ebre “desemboca” a la Fira de Calella La 33a Fira de Calella i l’Alt Maresme acollirà la segona part del monogràfic “Catalunya, arrels d’un país únic”, que durant tres anys mostrarà la realitat geogràfica, econòmica i cultural del nostre país i que aquest any se centrarà en les Terres de l’Ebre La sala de plens de l’Ajuntament de Calella ha acollit, aquest matí, l’acte de presentació de la 33ena. edició de la Fira de Calella i l’Alt Maresme, que se celebrarà entre els dies 20 i 23 de setembre i que dedicarà el seu monogràfic a les Terres de l’Ebre. un territori declarat recentment reserva de la biosfera.

Durant quatre dies, les persones que visitin el recinte firal podran endinsar-se en la realitat geogràfica, econòmica, social i cultural del Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

L’Ajuntament de Calella ha treballat en col•laboració directa amb l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i ha completat una visió territorial més directa gràcies a l’assessorament de la Direcció General de Cultura Popu-

lar, Associacionisme i Acció Cultural, amb qui va impulsar, ara fa un any, el monogràfic “Catalunya, arrels d’un país únic”, que aquest any acull la segona de les tres edicions previstes.

Durant la presentació d’aquesta edició de La Fira, l’alcaldessa, Montserrat Candini, ha manifestat que és un honor per Calella rebre a la Fira a una realitat geogràfica tan singular i combativa com la que representen les Terres de l’Ebre i la seva gent, profundament arrelada i orgullosa de la seva terra.

També ha destacat que desde l’Ajuntament de Calella, amb el gran monogràfic de 3 anys de “Catalunya, les arrels d’un país únic”, la intenció ha estat que la Fira fos un marc idoni per explicar tots els valors que té un país normalitzat i crear xarxa humana per co-

neixen ‘s al llarg de tot el territori.

Les activitats surten del recinte firal Se celebraran diverses cercaviles que recorreran l’eix comercial de Calella en les que participaran diverses bandes de música encapçalades per prestigioses agrupacions musicals com ara “La Lira i la Fila - Unió Filharmònica d’Amposta”, la centenària “Banda de la Sénia” -que col•laborarà amb el pregó infantil de Festa Major- i la “Banda de Ginestar”, de la Ribera d’Ebre.

La formació musical resident de la Fira serà “Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries” que, juntament amb els membres de “Lo Guardet”, escenificaran una rondalla tradicional pels carrers de Calella.

“Lo Guardet” també presen-

tarà un dels espectacles més destacats del programa en col•laboració amb el grup “Paracota Dansa” a l’escenari central de la Fira.

Espai central L’espai central de La Fira comptarà amb dos escenaris, un per adaptat per espectacles i un altre habilitat per a les demostracions cu-

linàries que es faran amb la col•laboració de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de les Terres de l’Ebre i on es faran demostracions, amb tastos inclosos, en que es podran conèixer els vins de la DO Terra Alta i altres productes autòctons com la Mel del Perelló, l’Aiguardent de Prat del Compte, l’Oli amb DO Terra Alta, l’arròs

del Montsià, el peix i marisc de Sant Carles de la Ràpita i de l’Ametlla de Mar, l’ostró, l’anguila o les confitures de Gandesa.

Espai tallers Aquest espai acollirà diversos tallers sobre el cultiu de l’arròs, amb la recreació d’un gran arrossar, tirada de xarxa a la manera del Delta, arte-

SETEMBRE sania de la pauma i els canterers de Miravet, vestits de paper d’Amposta i taller de confitures.

També s’hi podran conèixer diverses activitats vinculades al turisme ornitològic i als parcs naturals i la proposta del centre d’interpretació apícola Mel Múria, un taller d’espelmes i la possibilitat de posar-se un escafandre autèntic. El programa el completaran activitats relacionades amb la Jota i el seu centre d’interpretació, amb un taller realitzat per Artur Gaya, ànima dels Quicos.

Espai bestiari La Fira donarà, als seus visitant, l’oportunitat de conèixer algunes de les races autòctones del territori, com son la cabra blanca de Rasquera i els ànecs del Delta.

Espai històric Aquest espai acollirà el Campament de Quincalles, arribat directament de Tortosa i vinculat a la seva “Fira del Renaixement”, que se celebra des de 1996 i que ha estat declarada Festa d’Interès Turístic Nacional i Festa Local d’Interès Turístic, a més de rebre la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya.

Duran quatre dies, els membres del campament recrearan els oficis tradicionals de les Terres de l’Ebre, molts dels quals perduren fins a l’actualitat, com son els herboristes i els especiers, que elaboren olis, ungüents i remeis tal com es recull al “Dioscórides de Laguna”, com ara: oli de pericó, ungüents elaborats amb sagí de vaca, licor de beatamaria o infusions d’herba fetgera.

També es podrà veure treballar els cistellers, que han treballat la palma segons les tècniques tradicionals en el territori de la vegueria de Tortosa.

L’Espai Històric també recrearà la festa de “Lo Mercat a la Plaça d’Amposta”, en aquest cas, a partir d’elements històrico-culturals de començament del segle XIX. La cursa de cavalls de la Sénia, l’actuació castellera de los Xics Caleros - la primera colla castellera de les Terres de l’Ebre- i la proposta “Com sonen les terres de l’Ebre”, amb Xavi Lozano, són altres atractius de la programació de la Fira de Calella i l’Alt Maresme.

11

ESTA INFORMACIÓN TE INTERESA Viqui Pozzi - Instructora certificada en el Método Hipopresivo Marcel Caufriez

10 razones para realizar GIMNASIA HIPOPRESIVA 1.REDUCE LA CINTURA

Los abdominales hipopresivos reducen la cintura pues contrae la faja abdominal de forma no voluntaria. Estos ejercicios logran que la barriga entre sola sin que hagas ningún esfuerzo para esconderla. Esto aumenta el tono de reposo de tu faja abdominal. En relajación te verás con un abdomen más plano y duro. La barriga que te observas por la mañana desaparecerá.

2.DISMINUYE EL DOLOR DE ESPALDA

6.PREVIENE HERNIAS

Las hernias abdominales, inguinales, umbilicales, discales, vaginales, las pubalgias,... se provocan por dos factores: 1- Un aumento de presión y 2Un tejido que no aguanta. Los hipopresivos aumentan el tono muscular de la faja evitando que los lógicos aumentos de presión de los esfuerzos, la tos, los deportes,...provoquen hernias.

Los ejercicios hipopresivos hacen que las vértebras se separen y que sean descomprimidas por la disminución de la presión de manera que las lumbálgias, dorsalgias y otras molestias de la espalda disminuyen o desaparecen.

7.EXCELENTE MÉTODO PRE Y POST PARTO

3.MEJORA LA FUNCIÓN SEXUAL

8.MEJORA LA FUNCIÓN RESPIRATORIA

4.AUMENTA EL RENDIMIENTO DEPORTIVO

9.MEJORA LA POSTURA Y EL EQUILIBRIO

El aumento del riego sanguíneo y el aumento de sensaciones en la zona genital aumentan el deseo, las sensaciones y el control en todo lo referido con el sexo.

La mejora de la musculatura respiratoria, el aumento de glóbulos rojos, la mejora postural y biomecánica provoca un gran aumento del rendimiento deportivo. Los glóbulos rojos, la EPO y otros parámetros sanguíneos aumentan en mayor proporción que en los entrenamientos de altura.

5. SOLUCIONA Y PREVIENE LA INCONTINENCIA URINARIA.

Todas las investigaciones muestran disminuciones muy elevadas de la incontinencia urinaria incluso en mujeres de avanzada edad. El aumento del sostén que hace un suelo pélvico competente y la recolocación de la vejiga son algunas de las explicaciones.

El método hipopresivo surgió de la fisioterapia postparto y es considerado como el mejor método de preparación para el parto y de recuperación del mismo, siendo aplicado en hospitales y clínicas de muchos países.

Los músculos inspiradores y espiradores son potenciados, esto soluciona problemas de asma y mejora la captación y el aprovechamiento del oxígeno.

Los abdominales hipopresivos proporcionan una regulación del tono muscular general. Disminuye los excesos de tono de algunos grupos musculares que tienen un exceso del mismo y aumenta el tono de los músculos que tienen un defecto del mismo. Es lo que se conoce como normotonización y proporciona unas mejoras posturales evidentes en pocas sesiones.

10.SOLUCIONA Y PREVIENE LAS CAÍDAS DE ÓRGANOS INTERNOS

La aspiración que se provoca dentro del abdomen hace que la vejiga, el recto y, en las mujeres, el útero se recoloquen fácilmente en su sitio.

CHARLAS INFORMATIVA GRATUITAS

Lunes 9 Set: 10:30hs. Para los que libran el lunes Martes 10 set. 20hs. Para los que solo pueden por la tarde Sábado 21 set. 12hs Para los que nunca pueden entre semana Duración 1 hora

www.espaimagatzem.com Y como siempre: YOGA y PILATES

12

SETEMBRE

El programa de la Fira de Calella Divendres, 20

08:00 Taller de Jota a càrrec

del grup de jotes de Benifallet 11:00 Jornada professional per a restauradors (vinculada al monogràfic “Terres de l’Ebre”).

11:00 Obertura al públic de la 33a Fira de Calella i l’Alt Maresme.

13:00 Inauguració de la 33a Fira de Calella i l’Alt Maresme 17:30 A l’estand del Consell Municipal de la Solidaritat, taller de jocs del món.

18:30 Actuació de l’Agrupació Musical Senienca en col·laboració amb Comediants 20:00 Actuació de l’Agrupació Musical Senienca.

21:00 Actuació conjunta de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (formació musical resident de la Fira 2013) amb l’Agrupació Musical Senienca Dissabte, 21

11:30 Cursa de cavalls i burros (tradició provinent de La Sénia) 11:30 Explicació i degustació del Cafè Calella de comerç just.

13:00 Actuació de la banda musical La Lira Ampostina.

14:30 Sorteig de vals de compra per valor de 2.600,00 € de la campanya Arròs a l’engròs.

17:30 Actuació de la banda de música de Ginestar amb el seu grup de recuperació de danses tradicionals.

18:30 Acte d’homenatge al Sr. Francesc Grau i Viader i celebració dels 10 anys del Centre de Formació Permanent.

19:00 Xerrada “Alimentació per celíacs”, a càrrec de Pastisseria Sauleda i MILOLA. 20:30 Estrena de l’últim espectacle de Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, ‘La Jota + bella’, amb la col·laboració de la Cobla Reus Jove i l’Esbart Reus Dansa

Diumenge 22

12:30 Actuació de la Societat

Musical La Unió Filharmònica d’Amposta (més coneguda com La Fila d’Amposta).

13:30 Actuació castellera de Los Xics Caleros, la primera colla castellera de les Terres de l’Ebre.

14:15 Rondalla a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

18:00 Cercavila pels carrers del centre comercial de Calella a càrrec de La Fila d’Amposta.

19:30 Cercavila del grup Lo Guardet, lo cantador i la seua rondalla amb la col·laboració del grup de dansa Paracota.

19:30 Lliurament de premis del Trofeu Rafel Carpinell de fotografia.

20:30 Actuació del grup Lo Guardet, lo cantador i la seua rondalla juntament amb el grup de dansa Paracota i la col·laboració de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

20:30 Realització del joc i lliurament de premis de la campanya Arròs a l’engròs.

Dilluns 23

11:30 Sortida de la gimcana i actuació “Com sonen les Terres de l’Ebre? “, a càrrec de Xavi Lozano, amb la col·laboració de Factoria Mascaró.

12:45 Mostra de danses del renaixement davant el Campament de Quincalles 14:15 Ballada de jotes a càrrec de Factoria Mascaró amb la col·laboració de Ferran Martínez.

17:30 Taller de jocs del món.

19:30 Espectacle “La Via Crucis”, a càrrec de Factoria Mascaró: presentat al festival Strenes de Girona l’abril de 2013.

20:00 Sorteig i lliurament d’una cistella amb productes de comerç just.

Se muestran los eventos programados hasta el 15/11.

Buscar más

www.firadecalella.cat

13

SETEMBRE

Malgrat exposa el Fons Fèlix Cardona Després d’un procés que es va iniciar fa uns dos anys, l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar acull des de dissabte passat l’exposició ‘Catalans a l’Orinoco. Fèlix Cardona Puig‘. La mostra, un treball conjunt de l’Arxiu Municipal de Malgrat i el Museu Etnològic de l’Ajuntament de Barcelona, vol donar a conèixer la figura de l’explorador malgratenc, considerat el més important del segle XX a Veneçuela.

Fonts municipals han recordat que l’exposició és fruit d’un procés que es va iniciar amb l’adquisició del Fons Cardona. El consistori va adquirir als hereus de l’explorador un extens llegat, format per una gran quantitat de fotografies, plànols, mapes, quaderns de viatge, documents sonors, pel·lícules, la seva biblioteca personal i objectes indígenes. Durant els darrers dos anys, s’ha portat a terme una exhaustiva i acurada tasca per inventariar, classificar,

digitalitzar i catalogar tot el Fons Fèlix Cardona. Aquest procés ha donat pas ara a l’exposició, a través de la qual, els malgratencs i malgratenques tenen l’oportunitat de descobrir la figura de Cardona. L’acte d’inauguració de la mostra va aplegar unes 160 persones als jardins de la Torre de la Vídua de Can Sala.

L’exposició ‘Catalans a l’Orinoco. Fèlix Cardona Puig’ es podrà visitar a la Sala Polivalent de l’Arxiu Municipal del carrer de Mar fins el 29 de desembre. Una part de la mostra, la dels 11 plafons, serà itinerant i es podrà veure a diferents municipis catalans i, fins i tot, a Itàlia gràcies al Museu Etnològic de Barcelona.

tricentenari

1714

sortida:

des de blanes

el 18 d’octubre

Preu per persona

34€

eL nOStre PreU incLOU:

• AUTOCAR DES DE BLANES • VISITA GUIADA PEL BARRI DEL BORN I ELS ESCENARIS DEL SETGE DE BARCELONA • DINAR A UN RESTAURANT • VISITA GUIADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

de Blanes:

C/Hospital, 28 Blanes | 972 35 90 63 / 972 37 40 42 | gir-blanes@barceloviajes.com facebook: www.facebook.com/barceloviajes.blanes

BAL 005 M/M

Més informació en el teu

14

SETEMBRE

Contra la paret Després d’anys de silenci i opacitat, els responsables dels hospitals de Blanes i Calella s’enfronten a una allau d’investigacions.

1

2

Fiscalia, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau posen la lupa sobre tot l’entramat.

RAMON BAGÓ

ALBERTO F. TERRICABRAS

1 · Albano Dante Fachin Pozzi

DIRECTOR OFICINA ANTIFRAU: Cas Bagó: “Sense dubte hi ha conflicte d’interessos, incompatibilitats. No puc ser més clar”

MACRO-INVESTIGACIÓ:

L’OAC envia 14 requeriments d’informació sobre la gestió dels hospitals de Blanes i Calella

3

NÚRIA CONSTANS UN SOU D’ESCÀNDOL:

La gerent de l’hospital de Blanes cobra un 25% més que el de la Vall d’Hebron.

SERHS: “Manejo de lo público desde lo privado en beneficio privado”

Al gener de 2012 el cafèambllet publicava a la seva portada el següent titular: “Ramon Bagó: la increïble història de l’home que es contractava a si mateix amb diners públics”.

Avui, 18 mesos més tard, el que va començar sent un titular és el centre d’una important investigació a diversos nivells i comença a comprometre al fins fa poc intocable empresari calellenc.

“Entenc que en relació al Grup SERHS s’ha incomplert la llei”. La frase és dura en si mateixa. Però si tenim en comte qui l’ha dit i on s’ha dit, encara ho és més. Qui parla de Ramon Bagó de manera tan contundent és Daniel De Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).

El lloc, el Parlament de Catalunya.

El passat 19 de juliol, en el marc de la Comissió d’Investigació de Sanitat, el director de l’OAC va ser preguntat pels diputats dels diversos grups per les activitats de Bagó i del Grup SERHS. De Alfonso va ser molt clar: “s’està autocontractant a si mateix en el públic, està disposant de forma privada del que és públic. Hi ha conflicte d’interessos? Clar que si que n’hi ha. Hi ha incompatibilitats? Per descomptat que n’hi ha. Hi ha negociacions que

podrien estar prohibides als funcionaris? Per descomptat que nosaltres ho hem enviat a la Fiscalia. Que hi ha conflicte, que hi ha incompatibilitats, que hi ha negociacions, que hi ha manejo de lo público desde lo privado en beneficio de lo privado, sens dubte – sens dubte–, crec que no puc ser més clar. A qui beneficia aquest incumpliment de lleis?

Jo crec que està clar” Bagó, que va ser alcalde de Calella per CiU, va presidir les societats del holding del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Això vol dir que Bagó va estar al grup directiu des del que es tramitaven, informaven i resolien adjudicacions públiques que van beneficiar el Grup SERHS S.A., del que Bagó és fundador, accionnista principal i president del Consell d’Administració.

La investigació L’OAC fa més de 18 mesos que investiga Bagó. Pocs dies després de que el cafèambllet publiqués el primer reportatge sobre Bagó, aquesta publicació va entregar als investigadors de l’OAC tota la informació de la que disposava. A partir de llavors, l’OAC va continuar la seva investigació envoltada d’un silenci que feia preveure que el tema quedaria “enterrat” com tants d’altres. Però la investi-

gació avançava i un any més tard, al gener de 2013 saltava la notícia: l’OAC havia entregat a la Fiscalia un “demolidor informe” de 8.000 pàgines on alertava que Bagó “va poder cometre delictes de negociacions prohibides i revelació i/o ús d’informació privilegiada”.

Amb aquesta informació la Fiscalia va obrir diligències per esbrinar si l’empresari va actuar de forma delicitiva.

Segons l’OAC Bagó va obtenir bona part dels contractes per SERHS gràcies a la seva posició d’alt càrrec al consorci públic CSC que gestiona diversos hospitals arreu de Catalunya, entre ells, i fins fa poc, els hospitals de Blanes i Calella.

L’altre focus d’investigació sobre Bagó té a veure amb el Consell Comarcal on SERHS també hauria rebut tractes de favor a la contractació. L’OAC considera que la responsabilitat de l’empresari no es limita a l’àmbit administratiu sinó que trascendeix a la via penal.

A la investigació de l’OAC i la Fiscalia cal sumar les denúncies que ha fet la CUP en relació a la participació de Bagó a la construcció de les Cotxeres de Borbó i les investigacions en relació als hospitals de Blanes i Calella, on Bagó va tenir el control durant anys a través del CSC, també investigat.

Oficina Antifrau de Catalunya: “cafèambllet va fer saltar l’alarma”

Ramon Bagó i Agulló, Creu de Sant Jordi i Fill Predilecte de Calella

·ADFP El 8 de gener de 2012 tota la informació de la que disposàvem ens obligava a posar a portada un titular contundent: “Ramon Bagó: la increïble història de l’home que es contracta a si mateix amb diners públics”. Era una aposta arriscada. El protagonista era tot un Creu Sant Jordi. Però els fets eren els que eren. Divuit mesos més tard, durant la seva compareixença a la Comissió d’Investigació sobre Sanitat del Parlament de Catalunya, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso va ser clar: “En el cas del Grup Serhs va ser interessant la informació que va aportar cafèambllet. Va aportar una mica de llum i va fer saltar una alarma”.

Lamentablement, moltes coses continuen sense explicacions. Des del cafèambllet continuarem treballant.

15

SETEMBRE

2 Els gestors dels hospitals de Blanes i Calella hauran de continuar donant explicacions sobre la manera en que gestionen els diners públics, ja que són 3 les insituticions que investiguen els gestors dels hospitals de la Corporació de Salut Maresme i La Selva (CSMS).

Investigació 1 Arrel de l’escàndol de l’Informe Crespo -que va revelar la desaparició de 2,4 milions d’euros dels hospitals- el Tribunal de Cuentas va reobrir les investigacions iniciades al 2005 i tancades gràcies a un pacte de silenci entre CiU i PSC. Investigació 2 La segona investigació en marxa la porta la pròpia Sindicatura de Comptes, l’organisme que al 2004 -i gràcies a aquest acord entre CiU-PSC- va impedir que les irregularitats detectades arribessin a fer-se públiques. Amb l’aparició de l’Informe Crespo, la Sindica-

3 · ADFP Vostè, ciutadà, pot saber quant cobra el president de la Generalitat, el conseller de sanitat o el gerent de l’hospital Vall d’Hebron. Però si per casualitat vol saber quant cobra la gerent dels hospitals de Blanes i Calella, la cosa es complica.

Tot i que es paga amb diners públics, els gestors i els alcaldes de la nostra zona fa anys que oculten el sou de Núria Constans, gerent de la Corporació de Salut Maresme i La Selva.

Fa dos anys que des del cafèambllet intentem conèixer l’import que cobra Constans sense èxit. També s’han interessat per la xifra el diari El Punt o El País però tampoc van tenir èxit.

El passat mes de juny, però, el regidor blanenc Victor Catalan (ICV-EUIA) va forçar una res-

Macro-investigació: 14 requeriments d’informació a una gestió opaca tura s’ha vist obligada a reobrir les investigacions.

Investigació 3 La investigació més recent (i potser la més preocupant per als directius de la CSMS) és la que ha engegat l’Oficina Antifrau de Catalunya.

El passat divendres 19 de juliol l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va enviar fins a 14 requeriments demanant tota mena d’informació sobre la CSMS. Entre els requerits trobem el president de la CSMS, Albert Fernández Terricabras, el Director General de l’Administració local, el director del Servei Català de la Salut, l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, l’empresa CHC Consultoria i Gestió S.A., la interventora general del Departament d’Economia i Coneixement, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, la gerent de l’hospital de Blanes, Núria Constans, el president del Consorci Sanitari de La

Selva, el president del Consell Comarcal de La Selva, el director general de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat, l’alcalde de Lloret de Mar, Romà Codina i el president del Grup Serhs, Ramon Bagó.

El director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso va fer pública aquesta investigació durant la seva compareixença al Parlament de Catalunya en relació a les greus irregularitats detectades arreu del sistema sanitari català. Segons Daniel de Alfonso, la investigació es va obrir arrel de “diverses informacions aparagudes a mitjans de comunicació”.

Un altre factor a tenir en compte d’aquesta investigació és que l’OAC ja coneix de molt aprop el funcionament de l’entramat CSC-Bagó-SERHS (veure plana anterior). Conèixer aquest entramat és un punt fort per a la investigació ja que l’entramat al complet ha funcionat a la CSMS. “Tormenta perfecta”

Aquesta ‘tormenta perfecta’ d’investigacions arriba en un moment molt delicat per a la CSMS que encara es recupera de la dimissió del seu anterior president, Carles Manté. Una dimissió que va ser presentada com un “motiu personal” però que ben aviat va quedar clar que Manté marxava per causes bastant menys neutres. Pocs dies després de la seva dimissió es va conèixer la seva implicació en un escàndol sanitari a

Reus pel qual actualment està imputat per blanqueig de capitals i altres cinc delictes. En relació a Manté, una de les dades que continua amagant la CSMS és si Manté va arribar a facturar treballs a l’entitat que ell mateix presidia. Per una altra banda, sembla que els treballadors de la CSMS comencen a estar tips de veure retallats els seus sous i drets laborals i han iniciat una sèrie de mobilitzacions a les portes

de l’hospital de Blanes. Unes mobilitzacions que estan posant fi a la relativa tranquil·litat que es vivia en les relacions laborals a la CSMS. En aquest escenari, el president de la CSMS, Albert Fernández Terricabras, haurà de fer front a les investigacions obertes. Fins ara, Fernández s’havia emparat en que “això va passar abans que jo arribés”.

A partir d’ara això sembla que no li servirà.

Núria Constans: un sou secret... i incomprensible posta: “cobro 100.000 euros” va informar Constans. Davant la informació verbal, Catalán va demanar la documentació que acredités aquesta xifra i els directius de la CSMS es van comprometre a lliurar la informació, així com la informació de les retribucions de la resta de l’equip directiu. Avui, tres mesos, Catalán no ha rebut cap document.

Portal Transparència Però mentre Víctor Catalán esperava en va la documentació sobre el sou de Constans, a finals de juliol la Generalitat feia públic un document on es podien veure les retribucions de diversos alts càrrecs de la sanitat catalana. Alguns exemples: el director de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron cobra 85.532€. Segons el mateix document, el director de

l’Hospital Universitari Josep Trueta cobra 67.113, el de Can Ruti 83.883€, el de Bellvitge 89.753€.

Davant d’aquestes xifres, i confiant en què Constans diu la veritat i cobra ‘només’ 100.000 euros, la pregunta és obligada: com és que la gerent d’un consorci sanitari com la CSMS cobra més que els directors d’hospitals com Vall d’Hebron, Can Ruti, Bellvitge o Trueta?

Per intentar respondre a aquesta pregunta ens hem posat en contacte amb l’equip gestor de la CSMS i amb diversos alcaldes de la zona, però no han sabut donar resposta. Hem pogut saber que tots els treballadors de la CSMS reben les seves retribucions d’acord al que marca el conveni col·lectiu de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública, excepte la gerent Núria Constans. El seu sou el

C.S. Maresme-­‐Selva Hosp. Treuta Hosp. Vall d'Hebron Hosp. Belvitge Hosp. Can Ruti Gerent Territorial (Nord) determina el Consell Rector format pels alcaldes representats. Per què el Consell Rector va creure que la gerent dels hospitals de Blanes i Calella havia de cobrar més que el de Vall d’Hebron o el de Bellvitge?

En un context com el que es

Sou del gerent Treballadors Pressupost Llits 100.000,01 € 1.500 92M€ 208 67.113,00 € 1.649 140M€ 402 85.532,07 € 6.621 560M€ 1.301 89.753,04 € 3.784 278M€ 673 83.883,93 € 2000 220M€ 640 83.538,01 € 7.648 528M€ 638 dona a la CSMS, on centenars de treballadors veuen com els seus sous pateixen les retallades, estaria bé que algú expliqués perquè Núria Constans té un sou sensiblement superior a professionals que gestionen serveis sanitaris de moltíssi-

ma més complexitat. Mentre els responsables amaguen la informació, les investigacions sobre la gestió de la CSMS continuen. I els serveis segueixen patint les retallades.

Unes retallades fetes “perquè no hi ha diners”.

18

SETEMBRE

Alerta sobre falsos avisos sobre la qualitat de l’aigua

Detingut mentre feia repartiment de drogues a domicili

Ja fa uns mesos, l’empresa Aigües de Blanes va emetre una nota informativa advertint als usuaris sobre l’actuació d’una altra empresa aliena que pot conduir a la confusió

Durant la operació els agents van decomissar diverses substàncies estupefaents valorades en 750€ que el sospitós tenia amagades a l’interior del seu vehicle, així com 590€.

El passat mes de març l’empresa Aigües de Blanes, que gestiona el servei municipal d’abastament d’aigua potable, va emetre una nota informativa per alertar als seus usuaris sobre l’actuació d’una altra empresa privada que podia induir a la confusió de la ciutadania.

Donat que aquests darrers dies s’ha tornat a detectar l’activitat d’aquesta altra societat que no té cap mena de vinculació amb l’empresa que gestiona el servei municipal a Blanes, des de l’Ajuntament s’ha volgut recordar als ciutadans que estiguin especialment alerta.

Durant el passat mes de febrer es van estar rebent a les oficines d’Aigües de Blanes, així com en altres dependències de l’Ajuntament, un gran nombre de demandes d’informació de

clients del servei d’aigües. Les consultes tenien a veure amb l’oferta que els havia arribat des d’una determinada empresa –el nom de la qual induïa a confusions- per fer-los anàlisis de l’aigua de consum públic a l’interior des domicilis.

L’objectiu d’aquesta altra empresa era intentar provar de convèncer el ciutadà que l’aigua de consum públic no reunia les suficients garanties de qualitat i potabilitat previstes a la legislació vigent. Aigües de Blanes ja va informar llavors que aquesta manera de procedir obeïa exclusivament a interessos comercials, ja que utilitzava informació poc veraç per vendre equips i productes.

D’altra banda, Aigües de Blanes també va negar taxativament que tingui cap relació amb

societats de nom ortogràfica i fonèticament similars al seu.

Es tracta d’empreses que utilitzen aquesta pràctica poc ètica com estratègia, com a eix d’una campanya comercial per vendre productes relacionats amb el consum d’aigua domèstic.

L’empresa blanenca també va deixar clar que l’aigua que subministra és d’una gran qualitat i reuneix les condicions sanitàries i d’excel·lència regulades per llei. Això garanteix que pel consum d’aigua potable als habitatges de Blanes no es necessita en absolut cap equip que modifiqui o alteri les seves característiques, és a dir: que no necessita de cap tractament abans de ser consumida.

Per a més informació, el telèfon de contacte d’Aigües de Blanes és 972-331-203

La policia local de Blanes va detenir el passat divendres 9 d’agost un veí de 60 anys acusat d’un delicte contra la salut pública. Es tracta d’G.A. del qual ja consten nombrosos antecedents policials al llarg dels darrers anys per continuats delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Durant la operació, els agents van decomissar a l’interior del vehicle del detingut diverses substàncies estupefaents, més concretament 17 paperetes d’un gram de cocaïna i un pot de vidre amb popper líquid. En total, la droga decomissada per la Policia Local de Blanes està valorada al mercat negre en uns 750 €.

També van trobar-li al detingut 590 € repartits en bitllets, així com dos telèfons mò-

bils. Després de la seva detenció, l’home va ser lliurat a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Blanes.

Els fets van tenir lloc quan eren pels volts de dos quarts d’una de la matinada al barri dels Pins. Una unitat de paisà de la Policia Local de Blanes que estava de patrulla en aquest veïnat va observar un vehicle que estava fent diverses aturades, una activitat que van aixecar la sospita dels agents respecte que pogués estar fent una determinada ruta per traficar amb drogues i dur-la als seus clients. Al llarg d’una bona estona, els agents van fer el seguiment del vehicle sospitós després que també havien reconegut al seu conductor a causa dels seus nombrosos antecedents

judicials per delictes contra la salut pública. De fet, ja feia unes quantes setmanes que la unitat de la Policia Local havia detectat l’activitat que duia a terme G.A., si bé encara no havia aconseguit enxamparlo in fraganti. En un moment determinat, quan el sospitós va fer la intenció d’entrar en un bar, els agents de la policia van anar a interceptar-lo.

Després que l’home va intentar escapolir-se sense èxit, els policies van identificar-lo i posteriorment van escorcollar l’interior del seu vehicle, on van trobar-hi tant les esmentades substàncies estupefaents com els diners en metàl·lic. Va ser llavors quan els agents van decidir la detenció de l’home i el seu trasllat a les dependències policials.

Cistella d'hortalisses ecològiques, de l'hort a casa Cooperativa de producció agrícola ecològica, de temporada i proximitat

El Banyonet, SCCL El Banyonet som una cooperativa de treball associat dedicada al conreu d'hortalisses ecològiques de temporada i de proximitat. No utilitzem productes nocius per la salut humana ni pel medi ambient.

Oferim ➢

Cistelles de verdures fresques de temporada •

Cistella petita – 4-5 varietats de verdures – 8€

•

Cistella mitjana – 6-8 varietats de verdures – 13€

➢

Recollida en els llocs d'entrega o directament al camp

➢

Entrega a domicili amb un cost addicional

➢

Es pot escollir rebre la cistella setmanalment o quinzenalment

➢

Personalitza la cistella al teu gust, demana'ns un formulari!

Contacta amb nosaltres

Benvolguyts amics, paleters i esportistes en general: Com alguns de vosaltres ja sabeu, us informem de la fusió a nivell instal·lacions i gestió de les empreses Espai Padel Blanes i Padel Master Malgrat.

Els dos centres sumaran esforços per tal de donar-vos els millors serveis i possibilitats dintre del món del pàdel.

A partir d’aquests moments posem a la vostra disposició una sèrie d’avantatges, instal·lacions i facilitats per fer-vos arribar més facilment el nostre esport.

Aquestes avantatges són els següents: · 15 pistes de pàdel (5 d’elles INDOOR) · Abonaments i tiquets de reserva de pistes amb millors preus i avantatges. · Programa trimestral de competicions · Programa setmanal d’americanes · Professorat d’alt nivell tècnic · Botiga Padel Point amb importants descomptes per a jugadors. · Molts altres projectes dels que us anirem informant a mida que els portem a terme.

Com veiem amb tots aquests ingredients? Passarem i passareu a ser un referent dintre el món del pàdel on tots junts podrem gaudir dels millors serveis possibles.

Visita la nostra web www.elbanyonet.cat Envia'ns un correu a info@elbanyonet.cat o truca'ns: 626 648 839 (Amparo), 672 169 918 (Vicenç) o 644 326 281 (Clara).

Espai Pàdel Blanes · Crta. de Tordera, km 5,4 · Blanes · Tel. 972 35 44 40 info@espaipadelblanes.com

19

SETEMBRE

La Generalitat col·loca la impremta del Grup Godó com la 43a empresa més subvencionada a l’Estat espanyol www.media.cat · Observatori Crític de Mitjans

Jau me

I

Joaquim

bla

a uyr Plaça m R Solidaritat

ui oaq

J

El Bistrot us dóna el seu horari: A partir del 15 de setembre obrirem de dilluns a dijous de 9 a 16 h divendres i dissabte tot el dia i els diumenges tanquem.

Carrer Raval

Vine a provar la carta de tardor.

nió

Roig i Jalpí

nna

Santa A

A més, a partir d’octubre farem cursos de pastisseria per a tothom. Informa’t!!!

Passeig de Dintre

Carrer U

Forn

Menú diari 10 €, cap de setmana 15 €

Plaça Església

Carrer Nou

Carrer Ample

diferents mitjans del grup van sumar 1,45 milions d’euros en ajudes en la convocatòria específica per a mitjans de comunicació i els diferents mitjans del grup van signar un conveni de dos milions per la inserció de publicitat institucional.

El juny i juliol de 2012 la plantilla de Cre-a va realitzar una vaga de més de dues setmanes per tal d’aturar una proposta d’ERO que pretenia acomiadar 29 dels 100 treballadors, a més de retallades salarials de fins el 25% i la supressió de les vacances.

ra

Ruy

R am

El Govern d’Artur Mas ha donat 8,5 milions d’euros en subvencions, ajudes i publiciat al Grup Godó, convertin els seus mitjans en els més subvencionats d’Espanya

Anselm Clavé

L’any 2011, el Departament de Presidència de la Generalitat va concedir una subvenció de 5,5 milions d’euros a Crea Impresiones de Catalunya, SL, la rotativa del Grup Godó, on s’imprimeix La Vanguardia i Mundo Deportivo entre d’altres.

L’ajuda –a pagar-se en tres anys, 2011, 2012 i 2013- va justificar-se per la necessitat d’ampliar la planta d’impressió per a l’edició de La Vanguardia en català i va fer-se pública al DOGC del 15 de juny de 2012. Aquesta quantitat suposava dedicar el 45% del pressupost per subvencions de la conselleria dirigida per Francesc Homs un de sol dels 63 projectes aprovats.

Ara, a més, s’ha sabut que amb aquests diners, Cre-a es convertia amb la 43a empresa més subvencionada arreu de l’Estat espanyol el 2012 segons un rànquing elaborat pel portal d’informació corporativa Axesor. La llista inclou les 50 empreses més subvencionades, tant per l’Executiu espanyol com pels diferents governs autonòmics i per a elaborar-lo han realitzat un buidatge, tant del BOE com dels diferents diaris oficials autonòmics.

Cre-a és l’única empresa del sector de la comunicació d’un llistat en el que predominen les empreses automobilístiques i mineres, encara que també n’hi ha de sectors tan diversos com l’agroalimentació, telecomunicacions, noves tecnologies, energia, metall o assegurances. Aquest llistat no inclou les ajudes a la banca.

Segons Axesor, l’any 2012 les diferents administracions estatal o autonòmiques –sense comptar les de diputacions o ajuntaments- van dedicar 8.023 milions a subvencionar el teixit empresarial, un 14,2% menys que l’any anterior. Les 50 empreses amb més ajudes van sumar 573 milions, un 7% de la suma total.

Les ajudes al Grup Godó, però, no es limiten a la seva rotativa. El mateix 2012 els

Passeig Pau

Casals

Per a reserves: Tel. 972 337 845 PLATJA DE BLANES

C/ Forn, 16 - 17300 Blanes - 972 337 845

20

SETEMBRE

“La historia es nuestra y la hacen los pueblos” Último discurso de Salvador Allende antes de ser asesinado · En el 40º aniversario del golpe de estado de Augusto Pinochet · 11/09/73 7:55 A.M. Radio Corporación Habla el presidente de la República desde el Palacio de La Moneda. Informaciones con-

firmadas señalan que un sector de la marinería habría aislado Valparaíso y que la ciudad estaría ocupada, lo que significa un levantamiento contra el Gobierno, del Gobierno legítimamente constituido, del Gobierno que está amparado por la ley y la voluntad del ciudadano.

En estas circunstancias, llamo a todos los trabajadores. Que ocupen sus puestos de trabajo, que concurran a sus fábricas, que mantengan la calma y serenidad. Hasta este momento en Santiago no se ha producido ningún movimiento extraordinario de tropas y, según me ha informado el jefe de la Guarnición, Santiago estaría acuartelado y normal.

En todo caso yo estoy aquí, en el Palacio de Gobierno, y me quedaré aquí defendiendo al Gobierno que represento por voluntad del pueblo. Lo que deseo, esencialmente, es que los trabajadores estén atentos, vigilantes y que eviten provocaciones. Como primera etapa tenemos que ver la respuesta, que espero sea positiva, de los soldados de la Patria, que han jurado defender el régimen establecido que es la expresión de la voluntad ciudadana, y que cumplirán con la doctrina que prestigió a Chile y le prestigia el profesionalismo de las Fuerzas Armadas. En estas circunstancias, tengo la certeza de que los soldados sabrán cumplir con su obligación. De todas maneras, el pueblo y los trabajadores, fundamentalmente, deben estar movilizados activamente, pero en sus sitios de trabajo, escuchando el llamado que pueda hacerle y las instrucciones que les dé el compañero presidente de la República.

8:15 A.M. Trabajadores de Chile:

Les habla el presidente de la República. Las noticias que tenemos hasta estos instantes nos revelan la existencia de una insurrección de la Marina en la Provincia de Valparaíso. He ordenado que las tropas del Ejército se dirijan a Valparaíso para sofocar este intento golpista.

Deben esperar la instrucciones

que emanan de la Presidencia.

Tengan la seguridad de que el Presidente permanecerá en el Palacio de La Moneda defendiendo el Gobierno de los Trabajadores. Tengan la certeza que haré respetar la voluntad del pueblo que me entregara el mando de la nación hasta el 4 de Noviembre de 1976. Deben permanecer atentos en sus sitios de trabajo a la espera de mis informaciones. Las fuerzas leales respetando el juramento hecho a las autoridades, junto a los trabajadores organizados, aplastarán el golpe fascista que amenaza a la Patria.

8:45 A.M. Compañeros que me escuchan:

La situación es crítica, hacemos frente a un golpe de Estado en que participan la mayoría de las Fuerzas Armadas. En esta hora aciaga quiero recordarles algunas de mis palabras dichas el año 1971, se las digo con calma, con absoluta tranquilidad, yo no tengo pasta de apóstol ni de mesías. No tengo condiciones de mártir, soy un luchador social que cumple una tarea que el pueblo me ha dado. Pero que lo entiendan aquellos que quieren retrotraer la historia y desconocer la voluntad mayoritaria de Chile; sin tener carne de mártir, no daré un paso atrás. Que lo sepan, que lo oigan, que se lo graben profundamente: dejaré La Moneda cuando cumpla el mandato que el pueblo me diera, defenderé esta revolución chilena y defenderé el Gobierno porque es el mandato que el pueblo me ha entregado. No tengo otra alternativa. Sólo acribillándome a balazos podrán impedir la voluntad que es hacer cumplir el programa del pueblo. Si me asesinan, el pueblo seguirá su ruta, seguirá el camino con la diferencia quizás que las cosas serán mucho más duras, mucho más violentas, porque será una lección objetiva muy clara para las masas de que esta gente no se detiene ante nada. Yo tenía contabilizada esta posibilidad, no la ofrezco ni la facilito. El proceso social no va a desaparecer porque desaparece un dirigente. Podrá demorarse, podrá prolongarse, pero a la postre no podrá detenerse.

Compañeros, permanezcan

atentos a las informaciones en sus sitios de trabajo, que el compañero Presidente no abandonará a su pueblo ni su sitio de trabajo. Permaneceré aquí en La Moneda inclusive a costa de mi propia vida.

9:03 A.M. Radio Magallanes En estos momentos pasan los aviones. Es posible que

nos acribillen. Pero que sepan que aquí estamos, por lo menos con nuestro ejemplo, que en este país hay hombres que saben cumplir con la obligación que tienen. Yo lo haré por mandato del pueblo y por mandato conciente de un Presidente que tiene la dignidad del cargo entregado por su pueblo en elecciones libres y democráticas. En nombre de los más sagrados intereses del pueblo, en nombre de la Patria, los llamo a ustedes para decirles que tengan fe. La historia no se detiene ni con la represión ni con el crimen. Esta es una etapa que será superada. Este es un momento duro y difícil: es posible que nos aplasten. Pero el mañana será del pueblo, será de los trabajadores. La humanidad avanza para la conquista de una vida mejor.

Pagaré con mi vida la defensa de los principios que son caros

a esta Patria. Caerá un baldón sobre aquellos que han vulnerado sus compromisos, faltando a su palabra... rota la doctrina de las Fuerzas Armadas.

El pueblo debe estar alerta y vigilante. No debe dejarse provocar, ni debe dejarse masacrar, pero también debe defender sus conquistas. Debe defender el derecho a construir con su esfuerzo una vida digna y mejor.

9:10 A.M. Seguramente ésta será la última oportunidad en que pueda dirigirme a ustedes.

La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Postales y Radio Corporación. Mis palabras no tienen amargura sino decepción Que sean ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron: soldados de Chile, comandantes en jefe titulares, el almirante Merino, que se ha autodesignado comandante de la Armada, más el señor Mendoza, general rastrero que sólo ayer manifestara su fidelidad y lealtad al Gobierno, y que también se ha autodenominado Director General de carabineros. Ante estos hechos sólo me cabe decir a los trabajadores: ¡Yo no voy a renun-

ciar! Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza de que la semilla que hemos entregado a la conciencia digna de miles y miles de chilenos, no podrá ser segada definitivamente. Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos.

Trabajadores de mi Patria: quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia, que empeñó su palabra en que respetaría la Constitución y la ley, y así lo hizo. En este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes, quiero que aprovechen la lección: el capital foráneo, el imperialismo, unidos a la reacción, creó el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición, la que les enseñara el general Schneider y reafirmara el comandante Araya, víctimas del mismo sector social que hoy estará en sus casas esperando con mano ajena reconquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios.

Allende mira los aviones que bombardzean La Moneda.

Me dirijo, sobre todo, a la modesta mujer de nuestra tierra, a la campesina que creyó en nosotros, a la abuela que trabajó más, a la madre que supo de nuestra preocupación por los niños. Me dirijo a los profesionales de la Patria, a los profesionales patriotas que siguieron trabajando contra la sedición auspiciada por los colegios profesionales, colegios de clases para defender también las ventajas de una sociedad capitalista de unos pocos.

Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron y entregaron su alegría y su espíritu de lucha.

Me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos, porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente; en los atentados terroristas, volando los puentes, cortando las vías férreas, destruyendo lo oleoductos y los gaseoductos, frente al silencio de quienes tenían la obligación de proceder.

Estaban comprometidos. La historia los juzgará.

SETEMBRE

Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz ya no llegará a ustedes. No importa. La seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria.

El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.

Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino.

Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor. ¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!

Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano, tengo la certeza de que, por lo menos, será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.

21

Separar la independència de la justícia social Lídia Pujol · lidiapujol.com Reflexió. Pregunta: He llegit sobre la intenció d’envoltar la Caixa l’11 de setembre, i la veritat és que m’ha sorprès, em sembla que es barreja una mica tot i no entenc les prioritats. Si el Procés Constituent vol estar a la cadena perquè creu en la independència, és una cosa, però si vol denunciar abusos financers i tantes altres coses més, ¿per què no munta la seva pròpia cadena o altres accions altres dies i en més llocs? Suposo que neix de la voluntat de voler deixar clar que està a favor de la independència però no a qualsevol preu. Però aquesta acció no ho deixa clar, és més, crec que perd força i no s’entén el missatge, ja que insisteixo… per què no es fan cadenes en altres llocs igualment abusius?

Reflexió. Resposta: Estic amb tu que com més accions assenyalant el veritable motor de la cadena, més visibilitat, concreció i consistència tindria el missatge i la mateixa

independència. Però els recursos del Procés són humans, és a dir, també limitats. Perquè si no fos així, serien els recursos de la Caixa.

Desitjava profundament que l’ANC hagués utilitzat aquest llaç humà per envoltar hospitals, bancs, escoles, la borsa, els teatres… És el mateix desig que va motivar la meva participació al Concert per la Llibertat del Camp Nou: decidir, sí, decidir totes i cadascuna de les llibertats que fan possible la Llibertat. Aquell que viu sense sostre, té gana, ha perdut la feina, no pot alimentar, curar o educar els seus fills no és lliure, ni a Catalunya ni enlloc.

Per això estic feliç que al Procés Constituent hagi pensat a envoltar la causa de l’abús en qualsevol àmbit, assenyalant, alhora, la decisió d’un poble: una independència amb sentit comú, que extirpi la prioritat absoluta dels interessos econòmics de les escoles, la cultura, els recursos, la sanitat, l’habitatge…

Cal donar-li sentit a la cadena baula a baula. Per això, al gest de sumar-s’hi, el Procés Constituent hi afegeix simbòlicament la denúncia i assenyala el cuc financer de la poma. Ferse a un mateix o deixar-nos fer per mans alienes. Aquest és el sentit d’envoltar la Caixa.

Diu Galeano, “se’ns pixen a sobre i diuen que plou”. Doncs, sense pensar, el que fem és comprar-nos el paraigua que ens volien vendre pixant-nos a sobre i l’obrim. Ja està. Ells, lògicament, ens segueixen pixant i explicant les mentides que, sense pensar, anem comprant.

Diferenciar amb un mateix objectiu és atendre la realitat, enriquir el teixit, enfortir la cadena. Desitjo que totes les persones que el proper 11 de setembre es donin la mà, ho facin pensant a donar-li contingut al gest, prioritzant valors i exercint responsabilitats. Si no posem fronteres als diners, aquesta cadena no és més que un joc de nens que es donen

la mà cantant “tralarà” dins del chiqui park tutelat per la Caixa. “Ahora que vamos despacio, vamos a contar mentiras, tralara…” Seguiran explicant mentides però ara també volem la veritat. Per això cada un, a la seva manera, sortirem, com diu Simone Weil, a “llançar sorra en l’engranatge de la màquina que ens tritura, afavorir una certa llibertat de moviments, potenciar el despertar del pensament”.

La imperiosa necessitat generalitzada d’independència que vivim és a raó de la insuportable injustícia que exerceixen sobre els més vulnerables el poder i les finances. Separar la independència de la justícia social? Crec profundament que fer-ho seria una terrible perversió, comprar una mentida més.

Són dos termes que coexisteixen alhora i són indissociables. L’amor i la llibertat són dues paraules que en la

seva arrel són una mateixa, la resta és “tralarà”.

Encerclarem la Caixa i construirem un castell humà al costat de la torre per dir al món el que hem decidit els catalans: els diners estan al nostre servei i no a l’inrevés.

22

SETEMBRE

Narcís Serra i les ombres de Caixa Catalunya Joan Foguet · Publicat a l’Anuari Mèdia.cat de Silencis Mediàtics de 2012 La crisi s’ha endut per davant una de les institucions més arrelades del país: les caixes d’estalvis. L’enfonsament més important, pel volum de negoci, ha sigut el de l’antiga Caixa Catalunya. L’estat del PSC Narcís Serra va conduir l’antiga entitat barcelonina a una política molt agressiva en el mercat immobiliari i en la captació de fons propis que van provocar entre La crisi s’ha endut per davant una de les institucions més arrelades del país: les caixes d’estalvis. L’enfonsament més important, pel volum de negoci, ha sigut el de l’antiga Caixa Catalunya. L’estat del PSC Narcís Serra va conduir l’antiga entitat barcelonina a una política molt agressiva en el mercat immobiliari i en la captació de fons propis que van provocar entre d’altres l’estafa de participacions preferents a 35.000 clients. La Fiscalia de Barcelona va obrir diligències d’ofici el juliol de 2012 per investigar les “elevades” retribucions d’exalts càrrecs de l’entitat malgrat

haver estat rescatada. L’afer està pendent ara de les conclusions de la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona.

La pressió del Banc d’Espanya perquè les caixes es fusionessin ha provocat que actualment a Catalunya s’hagi passat de deu entitats a una.

Aquesta “una” seria La Caixa, malgrat haver creat un banc com CaixaBank per navegar amb comoditat durant la tempesta. La seva mida i influència li ha permès sobreviure i absorbir fins i tot Caixa Girona. Al contrari, una caixa mitjana com Caixa Catalunya, un cop fusionada amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa,

no només no es va salvar sinó que va quedar en una entitat malalta, que necessita assistència mèdica continuada, com és el cas de CatalunyaCaixa. El tercer grup resultant de la fusió d’entitats és Unnim, que integra Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, però que ara es troba sota control del BBVA. Finalment, entitats més modestes com Caixa Laietana o Caixa Penedès es van buscar aliats d’última hora amb camins costeruts. La primera es va integrar a Bankia, la segona acaba de ser adquirida per Banc Sabadell.

El model de caixes catalanes

d’altres l’estafa de participacions preferents a 35.000 clients. La Fiscalia de Barcelona va obrir diligències d’ofici el juliol de 2012 per investigar les “elevades” retribucions d’exalts càrrecs de l’entitat malgrat haver estat rescatada. L’afer està pendent ara de les conclusions de la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona. està en procés de desaparició.

Però, al contrari del cas madrilenyovalencià de Bankia, cap dels presidents i directors de les entitats d’estalvi catalanes ha estat imputat judicialment. Només els exdirectius de la fusionada Catalunya Caixa i de l’antiga Caixa Penedès podrien acabar havent de comparèixer davant la justícia. D’una banda, el fiscal Fernando Maldonado, que havia obert d’ofici les diligències per investigar les “elevades” retribucions d’exalts càrrecs de l’entitat nacionalitzada, va acabar sol·licitant al setembre a la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona que assumís les in-

dagacions sobre aquest afer.

El ministeri públic considera que com l’entitat “ha necessitat ajudes públiques” cal saber si directius i consellers van rebre des de 2010 honoraris milionaris a costa dels diners de l’Estat. I d’altra banda, Anticorrupció també està investigant irregularitats en les pensions autoassignades de quatre exdirectius del Penedès. La fiscalia ha presentat el 2013 una querella contra l’exdirector general Ricard Pagès i els exdirectors adjunts Manuel Troyano, Santiago José Abella i Juan Caellas per “actuar de comú acord per vincular fraudulentament la

caixa que dirigien, amb obligacions econòmiques pel seu benefici particular i en perjudici de l’entitat”.

La fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manlleu va cristal·litzar en CatalunyaCaixa, la segona entitat catalana i la primera pel que fa a entitats financeres públiques, ja que era propietat de la Diputació de Barcelona, que en proposava els dirigents.

Avui ha quedat diluïda entre deutes i desprestigi. Quin és el diagnòstic de CatalunyaCaixa? Tanca l’exercici del 2012 amb pèrdues superiors als 11.000 milions d’euros, segons es desprèn del pla de

SETEMBRE

reestructuració aprovat per la Comissió Europea el mes de novembre passat. Les pèrdues són el resultat de la transmissió d’actius tòxics del sector immobiliari a la Sareb (o banc dolent), a més de les dotacions que l’entitat ha hagut de realitzar per complir amb els decrets de capitalització aprovats pel govern espanyol. De fet, l’entitat va transferir actius per valor brut de 16.000 milions (uns 37.000 immobles) que, després d’aplicar un descompte mitjà del 62%, van quedar per un valor de 6.000 milions. També cal comptabilitzar unes pèrdues superiors als 1.000 milions en la resta de crèdits del balanç traspassat. Els números vermells han provocat unes necessitats de capital de 9.700 milions, que just es corresponen amb el volum d’ajudes que la Unió Europea ja va traspassar a l’entitat el desembre passat.

L’orgia de xifres negatives té un perquè. Caixa Catalunya es va empantanegar amb escreix durant la bombolla immobiliària i va ser molt agressiva en el mercat, baixant a

l’arena amb els grans bancs espanyols. Una de les armes a usar era concedir hipoteques a tort i a dret. Diversos alts responsables es defensen al·legant que Caixa Catalunya no podia deixar de donar hipoteques unilateralment.

Amb tot, CatalunyaCaixa acumulava en tancar el 2011 més de 77.000 milions d’euros d’actius immobiliaris i 11.200 milions de crèdits a promotors. Això just en un moment en què Catalunya lidera la xifra de desnonaments a l’Estat amb 4.732 en el tercer trimestre de 2012. En aquest estat ha quedat la segona entitat financera del Principat: un saldo. I els culpables? Només hi ha fantasmes.

Responsable: Narcís Serra En un cas com el del naufragi de CatalunyaCaixa és injust i incomplet buscar un únic responsable o causant. Però, ni que sigui com a paradigma, el cas de Narcís Serra permet explicar part dels motius de la caiguda de la segona entitat financera catalana. Narcís Serra (Barcelona, 1943) ho ha sigut tot en el món polític i social. La seva biografia permet entendre com han funcionat les caixes d’estalvis i els seus òrgans directius, que buscaven persones “honorables” (és a dir, honrades i sense causes pendents amb la justícia) i “idònies” (que reunien un mínim de cinc anys d’experiència en l’àmbit financer).

Serra, doctor en Economia, va iniciar la carrera política com a conseller de Política Territorial del primer govern provisional del president Josep Tarradellas l’any 1977. Va deixar el càrrec per presentarse a alcalde de Barcelona i ser batlle fins al 1982. Després inicia la seva aventura política espanyola com a ministre de Defensa en el primer govern de Felipe González. Càrrec des del qual va emprendre la tasca de modernitzar i democratitzar les Forces Armades Espanyoles després de l’intent de cop d’Estat del 23-F. Va ser un dels artífexs del sobtat canvi de parer dels socialistes sobre l’entrada d’Espanya a l’OTAN, a la qual el PSOE s’havia mostrat contrari. Al final, va guanyar el sí en referèndum. El 1991 va deixar Defensa per la vicepresidència del govern després de la dimissió d’Alfonso Guerra, càrrec que ocupà fins al 1995,

quan esclatà l’escàndol sobre l’espionatge del CESID a polítics, empresaris, periodistes i al rei Joan Carles.

L’any 1996 torna a Catalunya per agafar el relleu de Raimon Obiols com a primer secretari del PSC gràcies al suport del grup dels capitans. Un d’ells, José Montilla, el va substituir l’any 2000. Però va ser Montilla, president de la Diputació de Barcelona entre el 2003 i el 2004, qui va promoure la candidatura de Serra per a conseller de Caixa Catalunya el 2004, pas previ per ser president de l’entitat el 2005. Serra va acumular càrrecs durant aquells anys: conseller de Gas Natural durant tres anys; membre del consell internacional de Telefònica i de Telefónica Chile (ara és membre del consell assessor de la companyia de telecomunicació a Catalunya); president de Volja Plus i vicepresident d’Applus Technologies Holding fins a mitjan del 2011.

De totes aquestes responsabilitats l’exministre de Defensa havia arribat a ingressar al voltant d’1,2 milions d’euros l’any, tot i que de Caixa Catalunya només en rebia 275.000 anuals.

Segons Serra, després de la

seva retirada, no va cobrar cap pensió.

Aval a les participacions preferents La gestió de Serra en el període 2005-2010 és paradigmàtica del comportament de les caixes d’estalvis, és un gestor tipus de l’enfonsament del sistema. Serra va donar com a mínim el vistiplau a una política agressiva en el mercat immobiliari (ara CatalunyaCaixa té un parc d’habitatge ingent tant a Catalunya com a Espanya) i també a la captació de fons propis que van provocar, entre d’altres, l’estafa de participacions preferents a 35.000 clients.

En una compareixença parlamentària al Congrés, a l’estiu de 2012, Serra va culpar algunes entitats i agències de ràting de la situació financera, però sobretot els reguladors que, segons ell, van cometre “greus errors” i van ser “complaents” davant la bombolla immobiliària.

L’exministre va assegurar que quan va entrar a Caixa Catalunya va veure que els resultats no eren els mateixos que es pensava, i que calia un gir en la direcció.

Va insistir, però, que ell no tenia pes executiu en la ges-

23

Anàlisi del tractament mediàtic La crisi financera ha estat protagonista continuada de la cobertura informativa de diaris, televisions i ràdios. Avui dia, les típiques notícies de resultats anuals de bancs i caixes es destaquen més en els titulars, per no parlar del serial de la prima de risc. L’economia interessa perquè no pot no interessar. Ha acabat sent el tema i això ha provocat un soroll mediàtic terrible. El dia a dia ha teixit una estructura de supòsits i d’alarmismes que no permeten ampliar el focus i determinar causes i efectes. Però enmig d’aquest soroll mediàtic terrible, salpebrat sempre de politiqueria, s’han donat notables exemples de pedagogia informativa. L’accés a les dades és igual per a tothom, la diferència ha estat com s’ha apropat cada mitjà a la realitat, quines històries ha escollit per a fer viscuda aquesta crisi.

Programes de fons com 30 minuts de Televisió de Catalunya han tocat el tema des de diferents perspectives com reflecteixen els títols d’aquests reportatges: Escanyats per la hipoteca, I els meus diners?, El negoci del deute o Jubilar-se en temps de crisi. És obvi que el format d’aquest programa permet una anàlisi segmentada i un retrat sobre els efectes de la crisi financera més profunds que un informatiu de ràdio o televisió o una peça de cinc-centes paraules d’un diari. Però hi ha hagut voluntat de subratllar la qüestió. També la premsa generalista ha dedicat els seus dominicals o pàgines especials per referir-s’hi, però la voràgine del dia a dia no ha permès en molts casos crear marcs referencials, sobretot al voltant de les caixes catalanes.

De Bankia, en canvi, se n’ha parlat molt més. En general, s’ha anat relatant la debacle financera per capítols ordenats cronològicament i s’ha abonat un estat de pessimisme constant que, tot i que pot ser justificat, no es basava en la informació sinó que pretenia un estat d’ànim mitjançant la saturació mediàtica.

24 tió de la caixa.

El predecessor de Serra, Antoni Serra Ramoneda, va presidir l’entitat durant 21 anys i s’ha volgut espolsar la responsabilitat del daltabaix actual. Un altre nom propi és el de Josep Maria Loza, director general de Caixa Catalunya entre 1998 i 2008, i primer executiu de l’entitat.

Loza va mantenir profundes diferències amb Narcís Serra, tan profundes que va acabar marxant el 2008. Va cobrar una generosa indemnització de 10 milions d’euros després de deu anys treballant en aquesta caixa. Després de Serra, el desgavell encara ha anat a més. El director general de l’Institut de l’Empresa Familiar, Fernando Casado, va ser el seu substitut com a president de CatalunyaCaixa. El nou president va ser proposat per la Diputació de Barcelona -llavors encara presidida pel PSC- i havia de comptar amb el vistiplau de la de Tarragona -on té majoria CiU-, les dues entitats fundadores.

En realitat, Caixa Tarragona havia exigit el cessament

SETEMBRE

de Serra com a president per tal de donar llum verda a la fusió. Doncs bé, Casado va ser efímer i només va exercir de president tres mesos. Va arribar a finals del 2010 i va deixar la presidència a principis del 2011 en veure que no cobraria el que desitjava.

La seva marxa es va produir poc abans de la conversió de la caixa en banc.

Finalment, Adolf Todó, substitut de Loza i exdirector general de Caixa Manresa, és l’actual màxim dirigent de l’entitat. Per fitxar Todó, Serra, quan encara era president el 2008, va autoritzar un contracte que el facultava per jubilar-se a partir dels 60 anys (llavors Todó en tenia 55) amb una renda vitalícia d’entre el 80% i el 90% del seu salari fix. El 2008 aquest salari era de 600.000 euros anuals, però va augmentar any a any arribant el 2011, amb la caixa ja rebent ajudes de l’Estat, als 1,5 milions anuals i dret a una pensió de 3,46 milions. No era l’únic que cobrava sous elevats malgrat la crisi de l’entitat. El número dos de Ca-

talunya Caixa, Jaume Masana, va percebre el 2011 un sou de 866.000 euros i els directius Andreu Plaza i Francisco José Tárrega van cobrar aquell any 394.000 i 365.000 euros respectivament. Degut a la nacionalització, Todó cobra ara 300.000 euros anuals.

Un model dèbil La majoria de les entitats catalanes han estat intervingudes pel FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) i això ha canviat les regles del joc tradicionals.

Què és el FROB? Doncs és un ens que té per objecte gestionar els processos de reestructuració d’entitats de crèdit i contribuir a reforçar els seus recursos propis en els processos d’integració. El famós fons té una dotació de 9.000 milions de euros, dels quals el 75% (6.750 milions d’euros) es finança amb càrrec als pressupostos i els romanents del Fons d’Adquisició d’Actius Financers i el 25% restant (2.250 milions d’euros) pels diferents fons de garantia de dipòsits de bancs, caixes

d’estalvi i cooperatives de crèdit. És l’Estat qui controla poc o molt les entitats que es veuen abocades a sumar-s’hi.

Tal com explica l’historiador Francesc Cabana en el seu llibre El crepuscle de les caixes, el model financer català no era tan caduc com molts es pensaven, però tenia punts febles que es van obviar durant anys. Han estat aquestes debilitats les que han provocat que s’esberlés un model financer centenari basat inicialment en el servei proper a la ciutadania (sobretot als sectors més populars) amb una ànima social que avui ja és quasi inexistent o, si més no, raquítica. Les debilitats es poden resumir, segons els experts, en tres: governabilitat de les entitats en petits grups, politització dels òrgans de govern i, finalment, dificultat a captar fons propis.

Les caixes es governaven amb un gabinet de direcció petit, format per persones de prestigi i que no necessitaven de gaire preparació. A més, com s’ha comprovat en els darrers temps, els alts directius de les caixes d’estalvis no es caracteritzaven per una gran dedicació ni temporal ni professional. De fet, molts patrons d’aquestes entitats no rebien retribució per la seva dedicació i això ha provocat poca tensió de la responsabilitat.

La poca professionalització dels directius hauria estat un element clau per portar les entitats pel pedregar. Es tracta d’un model més propi del segle XIX que del segle XXI. Malgrat que alguns patrons no cobressin, alguns alts directius sí que van tenir sous astronòmics. Un cop va intervenir el FROB, en la gestió d’algunes caixes van sortir a la llum increïbles ingressos en forma de salaris, bonus o prejubilacions.

Un altra de les grans debilitats del model de caixes ha estat la politització dels seus òrgans de govern o consells de direcció. Tot i que s’havia limitat la presència política reduint al 40% el nombre de representants del sector públic (excepte Caixa Tarragona i Caixa Catalunya), els experts consideren que la politització ha estat un problema. D’una banda, perquè la política funciona com les marees i venia l’un o venia l’altre segons el moment polític, els resultats electorals i els interessos de la institució pública de torn.

Avui, tant les entitats com els partits prefereixen oblidar la situació i es remeten a la situació actual ja que des de les fusions de caixes del 2010 els partits no estan presents en els consells, com a mínim de manera directa. A més, les entitats financeres sempre han facilitat crèdits als partits polítics, sobretot els més grans, com PSC, CDC o Unió. Les dades oficials del 2011 indiquen que els partits catalans deuen 58,2 milions d’euros a les entitats financeres.

D’aquesta quantitat 9,52 milions d’euros els hauria deixat CatalunyaCaixa mitjançant el seu instrument bancari Catalunya Banc. La relació entre caixes i partits és, com a mínim, compromesa.

D’altra banda, i com a derivada, les persones assignades a aquests consells d’administració sovint no eren les més preparades. Valgui com a exemple aquest cas de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). L’11 de juny del 2012 davant d’una comissió parlamentària de les Corts Valencianes que investiga la intervenció de la CAM, l’exmembre de la comissió de control de l’entitat, Isabel Cambronero, assegurava que el consell d’administració mai va informar a aquest òrgan supervisor que l’entitat patia problemes financers.

Cambronero, ballarina clàssica professional, va accedir a l’assemblea general de l’entitat financera mitjançant sorteig el 2007. Encara que ella va dir que no estava “molt posada al dia” en finances, li van dir que no era necessari.

Finalment, la feblesa última de les caixes d’estalvi ha estat la dificultat o incapacitat de captar fons propis. Què són els fons propis? En la comptabilitat de partida doble el que s’anomena passiu recull les obligacions d’una societat. El contraposat és l’actiu, que recull tots els béns i drets que té la societat. La idea bàsica és que la suma de l’actiu ha de ser igual a la del passiu: és a dir, la suma dels béns i drets ha de ser igual a la suma d’obligacions que la societat va contreure per a obtenir-los.

I els fons propis? El passiu es divideix en dos grans grups: fons propis, que és la part del passiu que correspon als socis formats principalment pel capital social i els beneficis no repartits; i els fons externs, que és la part que es deu a entitats externes. Tornem-hi, les caixes que han caigut ho han fet per la seva incapacitat a l’hora de captar fons propis.

Entitats com Caixa Catalunya no es van quedar de braços creuats per obtenir fons propis. De fet, moltes caixes catalanes van entrar en una voràgine ferotge de competència amb els bancs i van acabar realitzant activitats al marge d’aquelles que corresponien a una entitat financera d’interès social, que és el que eren les caixes. El resultat final, però, és el ja conegut. De deu caixes d’estalvi catalanes, que havien funcionat durant dècades i dècades, n’ha quedat sense fer gaire soroll i en un període de cinc anys de crisi només una, La Caixa, tot i que ara sigui, més aviat, un banc.

Recursos i fonts Hemeroteca “El fiscal vol que Anticorrupció investigui Caixa Catalunya”, EUROPA PRESS 22/09/12 “El somriure de Narcís Serra”, EL PUNT AVUI, 05/10/2012 “La caja que se montó en el ladrillo”, EL PAÍS, 28/06/2012 “Els errors de CatalunyaCaixa”, ARA, 17/06/2012 “Paraula de Narcís”, LA VANGUARDIA, 13/06/2012 “La banca truca al timbre”, EL PUNT AVUI, 17/03/2012 “Polèmica pel blindatge d’Adolf Todó a CatalunyaCaixa”, LA VANGUARDIA, 08/02/2012 “Buscant el mal menor” EL PUNT AVUI, 3/10/2011 “La quota de la banca catalana, del 72% al 44% en tres anys” EL PUNT AVUI, 3/10/2011 “La melodía de una vida”, CINCO DÍAS, 22/05/2010

SETEMBRE

1a FIRA DEL VEHICLE Ó I S A DE BLANES C O ’ D

20, 21 i 22 DE SETEMBRE’13 AL PÀRQUING GRATUÏT CENTRE/PINS

(ESPLANADA DE L’ANTIC PAVELLÓ ESPORTIU)

DIVENDRES 20: DE 18 h a 20 h DISSABTE 21 i DIUMENGE 22: DE 10 h A 20 h Organitza:

Col·labora:

25

26

SETEMBRE

Lo que no dijo sobre Martin Luther King Per Vicenç Navarro · www.vnavarro.org A raíz del cincuenta aniversario de la Marcha de Washington, donde el Reverendo Martin Luther King dio su famoso discurso “Yo tengo un sueño” (I Have a Dream), se han escrito muchos reportajes, tanto en EEUU como en España, sobre aquella marcha y sobre Martin Luther King, refiriéndose a este último como una figura inspiracional que, actuando como la conciencia de la nación estadounidense, exigió a aquella sociedad el fin de la discriminación contra la población negra, de origen africano. Es difícil ver u oír aquel discurso sin conectar con su causa.

Ahora bien, esta imagen inspiracional de Martin Luther King se ha construido a costa de olvidar y hacer olvidar a otro Martin Luther King, el Martin Luther King real, que veía esta discriminación como resultado de unas relaciones de poder basadas en una explotación, no solo de raza, sino también de clase social. Se ha silenciado que Martin Luther King (a partir de ahora MLK) fue un socialista que, sin lugar a dudas, hubiera sido muy crítico con las sucesivas políticas, tanto domésticas como internacio-

nales, llevadas a cabo durante todos estos años por los gobiernos federales, incluyendo la Administración Obama.

MLK estuvo en contra de la guerra del Vietnam, como hubiera estado en contra de las guerras de Irak y Afganistán, y no solo por su pacifismo, sino también por su antimilitarismo

y antiimperialismo. Definió al gobierno de EEUU como “el máximo agente de violencia hoy en el mundo… gastándose más en los instrumentos de muerte y destrucción que en programas sociales vitales para las clases populares del país”. Era profundamente anticapitalista, como consta en su

discurso de que “deberíamos denunciar a aquellos que se resisten a perder sus privilegios y placeres que vienen junto a los beneficios adquiridos de sus inversiones, extrayendo su riqueza a través de la explotación”.

Y en 1967 condenó con toda contundencia los tres diablos que –a su parecer- “caracterizaban al sistema de poder estadounidense, a saber, el racismo, la explotación económica y el militarismo”, acentuando que “las mismas fuerzas que consiguen enormes beneficios a través de las guerras son las responsables de la enorme pobreza en nuestro país” (todas estas notas proceden del excelente artículo de Michael Parenti “I Have a Dream, a Blurred Vision”, 29.08.13).

Y su último discurso, en apoyo de las reivindicaciones de los trabajadores de los servicios de saneamiento que estaban en huelga, concluyó con la famosa frase de que “la lucha central en EEUU es la lucha de clases”. Dos semanas más tarde fue asesinado, sin que nunca se haya aclarado tal hecho. Una persona fugitiva de la cárcel de Missouri, James Earl Ray, fue acusado de asesinarle.

Fue detenido en el aeropuerto de Heathrow, en Londres, con gran cantidad de dinero en su posesión. Nunca se aclaró quién dio ese dinero.

MLK fue un socialista radical en sus análisis y en sus propuestas Una cosa es que MLK fuera la conciencia de EEUU, exigiendo que no se discriminara a los negros, petición con un fuerte contenido moral al cual era difícil oponerse. Pero otra cosa muy distinta y amenazante para la estructura de poder era subrayar que el origen de la pobreza y discriminación (que incluye también a amplios sectores de la clase trabajadora blanca, además de la negra, pues la mayoría de pobres en EEUU son blancos) requiera un cambio revolucionario (por muy no violento que sea) de las estructuras capitalistas de aquel país. Y la elección del Presidente Obama prueba, precisamente, la certeza del diagnóstico de MLK. Hoy el Presidente de EEUU es un afroamericano, lo cual, no hay ninguna duda, es un gran adelanto. Pero la pobreza entre negros (y entre blancos) en EEUU no ha cambiado desde entonces.

De ahí la enorme hostilidad del establishment estadounidense, del cual la Policía Federal, FBI, fue un elemento clave, dirigida por una de las figuras más nefastas de la historia de EEUU, J. Edgar Hoover (definido por el famoso periodista Russell Baker, del New York Times, como un “tirano patético”) que había intentado convencer al Fiscal General del Estado Federal, Robert Kennedy, “de que el cerebro de los negros era un veinticinco por ciento más pequeño que el de los blancos”.

Era cercano políticamente al senador segregacionista de Carolina del Sur, Strom Thurmond, e intentó por todos los medios desacreditar al movimiento antisegregacionista y a sus dirigentes, gran número de los cuales eran socialistas y comunistas. En realidad, fueron los sindicatos, y muy particularmente, el sindicato del automóvil, el UAW (United Automobile Workers) los que financiaron en gran parte tal marcha. Y a la izquierda de MLK en la marcha estaba Walter Reuther, su secretario general, socialista y blanco. Una tercera parte del cuarto de millón en la marcha de Washington

eran blancos, gran número de ellos sindicalistas y miembros de partidos de izquierda. El eslogan de la marcha era “libertad, justicia y trabajo”. Y el organizador de la marcha, Asa Philip Randolph, era el sindicalista afroamericano más conocido en EEUU, dirigente del sindicato ferroviario (Paul Le Blanc, “Revolutionary Road, Partial Victory. The March on Washington for Jobs and Freedom”, Monthly Review, Sept 2013).

Y cuando el Presidente Kennedy, a instancias de Hoover, jefe del FBI, puso como condición para que él apoyara la marcha, que despidiera del liderazgo a aquellos radicales que estaban en puestos de dirección, MLK se negó. La presión de la calle era tal que el Presidente Kennedy decidió a última hora apoyar la marcha, recibiendo a MLK en la Casa Blanca. Y el obispo católico de Washington, Patrick O’Boyle, amenazó con no participar en la marcha a no ser que los discursos (que se habían distribuido con antelación) se moderaran. Últimas observaciones. En 1986, el día del nacimiento de MLK fue declarado fiesta nacional cada año. Pero en esta captura de la imagen popular de MLK se ha transformado deliberadamente su mensaje y figura para reciclarlo como una figura inspiracional, conciencia del país, a favor de los derechos civiles de la población afroamericana (con especial hincapié en su poder de votar), olvidándose deliberadamente del MLK real, que pidió un cambio profundo, no solo en las relaciones de raza, sino también de clase social. De esto último ni se habla.

La historia se repite: las campañas de Jesse Jackson Yo tuve la oportunidad de experimentar una situación parecida durante mi participación en la campaña electoral del Reverendo Jesse Jackson (que estaba con MLK cuando fue asesinado), en las primarias a las elecciones del candidato presidencial del Partido Demócrata.

En respuesta a su invitación, fue senior advisor (asesor especial) en su campaña del 1984,

SETEMBRE

y más tarde en la del 1988. En 1984, y en contra de mis consejos, se presentó como la voz de la minoría negra, exigiendo su incorporación a la sociedad americana. En aquella campaña, el establishment liberal estadounidense (cuyo mayor portavoz era y es The New York Times) escribió un editorial enormemente positivo acerca de su candidatura. La razón de que yo desaconsejara esta estrategia, sin embargo, era fácil de entender. Un representante de los intereses de una minoría difícilmente podría alcanzar el apoyo mayoritario de la población votante. Presentarse como el candidato de una minoría defendiendo primordialmente los intereses de tal minoría, no era la mejor manera de ganar el apoyo de la mayoría, para ser Presidente de los EEUU. En 1988, sin embargo, no se presentó como la conciencia de EEUU o la voz de los negros, sino la voz de la clase trabajadora de EEUU. Y cuando los medios le preguntaron cómo él –negro- obtendría el voto del trabajador blanco, contestó: “haciéndole ver que tiene más en común con un obrero ne-

Se ha silenciado que MLK fue un socialista · La lucha central de EEUU es la lucha de clases. Dos semanas más tarde era asesinado.

gro, por ser obrero, que con su patrón (boss) porque sea blanco”. Cuando se suman todos los colores (negro, blanco, amarillo, gris, etc.) la clase trabajadora de EEUU es la mayoría de la población. En un discurso de clase, movilizó las bases del Partido Demócrata (que están

más a la izquierda que su dirección), y consiguió el 40% de todos los delegados en el congreso del Partido Demócrata.

Nunca antes, ni después, las izquierdas en EEUU tuvieron tanto poder desde los años 50.

Y The New York Times escribió un editorial muy negativo diciendo que Jesse Jackson, en caso de ser elegido, destruiría EEUU, es decir, su EEUU. La lección de esta situación es clara. La estructura de poder deriva su enorme influencia de su poder de clase (así como género y raza). Y no permite que se toque ese poder, derivando las legítimas demandas de fin de discriminación de género y raza, reciclándolas (incluyendo elementos de tales grupos discriminados dentro de la estructura de poder) para poder adaptarlos a la estructura social dominante. Existe hoy un Presidente afroamericano y una clase media negra que no existían antes, lo cual es motivo de celebración. Pero el estándar de vida de la mayoría de negros y blancos (pertenecientes a la clase trabajadora) no ha mejorado durante todo este periodo. Así de claro.

Mosques transgèniques per a l’agricultura?

Per Esther Vivas · http://esthervivas.com/ (ve de contraportada)

pot tenir ni si aquestes conseqüències seran reversibles o no. Un cop més, les empreses biotecnològiques aposten per experimentar amb la natura, i amb nosaltres mateixos, a la cerca del màxim benefici econòmic.

I es que els insectes transgènics son una de les noves fonts de negoci per a les multinacionals del sector.

El conflicte d’interessos és un altre dels problemes evidents. Cap país del món té una regulació específica per a la introducció d’insectes modificats genèticament.

A qui, però, s’està encarregant l’elaboració de directives i marcs de treball? Als mateixos empleats de la principal empresa que els proveeix, Oxitec. L’informe Genetically-modified insects: under whose control?

de Genewatch no deixa lloc a dubtes. Oxitec, per cert, compta amb el suport actiu del gegant de la indústria biotecnològica Syngenta.

La ciència i la tecnologia són claus per aconseguir millores socials, però aquestes no poden estar supeditades, com sovint passa, als interessos del capital privat. Cal informació i transparència. On seran alliberades exactament les mosques transgèniques en cas d’aprovar-se la sol·licitud? En quins camps trobem avui cultius experimentals amb organismes genèticament modificats?

Aquestes informacions no s’han volgut fer públiques.

Com a societat tenim el dret a decidir si volem transgènics o no, però mai ningú ens ho ha preguntat.

tapes · amanides · cuina tradicional carn i peix a la brasa · arrossos Menú diari 11,45€ Menú cap de setmana 18,95

27

28

SETEMBRE

Cinc mentides per començar una guerra Publicat a media.cat Els darrers dies d’agost han estat marcats, informativament parlant, per l’estira i arronsa al voltant d’un possible bombardeig de països occidentals a Síria, que es justificaria per les acusacions al Govern de Baixar al-Àssad d’atacar la població civil amb armes químiques. El problema és que l’existència o l’origen d’aquests atacs no acaba de quedar clara i la missió de l’ONU enviada per investigar els fets encara no ha emès el seu veredicte.

Però mentrestant, el Govern dels EUA ja dóna per demostrats, tant els fets com l’autoria d’al-Àssad i el secretari d’Estat d’aquell país, John Kerry, fins i tot ja ha aparegut per televisió per ratificar aquesta versió.

Mèdia.cat no té mitjans per certificar si Kerry menteix o no –i si ho fa és de forma deliberada,- i encara menys per saber si aquests atacs han exis-

tit o no i, en cas afirmatiu, qui els ha comès. Però qualsevol persona o mitjà amb una mínima hemeroteca si pot recopilar ràpidament una gran quantitat d’exemples de mentides i muntatges mediàtics que han servit per justificar guerres i que en el seu moment van ser defensades per dirigents polítics de primera línia i anys (o mesos) més tard va saber-se que eren mentida.

Aquesta és una recopilació que no vol ser completa ni sistemàtica però que serveix per il·lustrar la relació entre la manipulació mediàtica i les intervencions militars dels EUA, un país que, a pesar de l’ús reiterat de la mentida continua gaudint d’una àmplia credibilitat mediàtica al nostre país.

1.L’explosió del cuirassat Maine a Cuba (1898): Encara que molt antic, aquest cas és considerat com la primera guerra

provocada mediàticament, amb els diaris de William Randolph Hearst i Joseph Pulitzer acusant sense proves l’Estat espanyol d’haver atacat el vaixell estatunidenc per tal de justificar una intervenció militar davant l’opinió pública. A dia d’avui no han quedat clares les causes que van provocar l’explosió, però la gran majoria d’historiadors descarten una acció militar espanyola que hauria pogut justificar la guerra.

2.Incident del Golf de Tonquín (1964): El president estatunidenc Lyndon B. Johnson va utilitzar un suposat atac de patrulleres nordvietnamites al creuer militar Maddox per tal d’aconseguir el vist-i-plau del Congrés a una declaració de guerra al país asiàtic. Anys més tard, documents oficials desclassificats reconeixien que l’atac, en realitat, mai va ocó-

rrer.

3.El muntatge de les incubadores kuwaitianes (1991): Dins la campanya prèvia per tal de convèncer a l’opinió pública estatunidenca que valia la pena anar a una guerra per defensar la sobirania kuwaitiana, una associació anomenada “Ciutadans per un Kuwait lliure” va signar un contracte de deu milions de dòlars amb la multinacional de les relacions públiques, Hill & Knowlon.

D’aquí va sortir una de les històries més macabres de tot el conflicte en la que els soldats iraquians treien els nadons kuwaitians de les incubadores

per tal d’enviar els aparells al seu país. A pesar de la manca de proves i de la dificultat de creure’s una història així, va ser reproduïda per la majoria de mitjans del món fins que, dos anys després, va demostrar-se que era tot una invenció.

4.Matança de Rajak a Kosovo (1998): Les denúncies de l’execució de 45 civils albanokosovars per part de l’exèrcit o paramilitars serbis van servir com a justificació per als bombardeigs de l’OTAN contra Sèrbia el 1999 sense cap mandat de l’ONU que els avalés. Mesos després els informes forenses europeus posarien en dubte

l’existència de la massacre i es sospitaria que la guerrilla independentista kosovar havia manipulat proves –canvi de roba dels cadàvers i la seva mutilació- per convertir combatents seus abatuts en presumptes civils assassinats.

5.Armes de destrucció massiva a Iraq (2003): Aquest cas és prou conegut per tothom i va ser molta gent –des de periodistes a governs- la que sempre va trobar insuficients les proves aportades pels EUA, però cal tenir-lo en compte per que suposa un exemple de mentida deliberada a la seu de l’ONU àmpliament documentat.

SETEMBRE

29

30

SETEMBRE

31

SETEMBRE

El Rei de la Rajola El supermercat més gran en gres i rajola + de 220 models en stock Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat

Estrenem pàgina web !! www.elreidelarajola.com Podràs veure més de 300 models

Mampara fixa 68x195 cm Columna Onna inox.

159 €

229 €

Line 25x50 cm NEGRE, VERMELL I BLANC

Planet 25x50 cm Planet mixt 25x50 cm

7’95

8’50

€ /m2

8’50

€ /m2

€ /m2

Banyera 170x80 cm

299 €

Especial Porcel.lànics tot massa HABITAT 30x85 I 60X60 cm

Porcel-lànic fusta

11’95 € /m2

9’95 € /m2

Plat resina 180x80 cm

400 €

PLATS DE DUTXA PLAT DE DUTXA · 140X80

PLA

EXTRA

DES DE

49€

Plat de dutxa · 170x75

299 €

es pot tallar a mida!!

GENERACIÓ D’ÚLTIMA

349 €

Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat

Esther Vivas esthervivas.com

Mosques transgèniques per a l’agricultura?

Sembla ser que ja tenim el darrer invent per posar fi a determinades plagues en l’agricultura. Es tracta de la mosca transgènica. I el primer indret on es planteja d’utilitzar no és altre que aquí a Catalunya. No en va som, junt a l’Aragó, la principal entrada de transgènics a Europa. Llàstima que el que es ven com la solució màgica a la plaga de la mosca de l’olivera genera més interrogants que respostes.

La informació s’ha donat aquest estiu, i ha passat prou desapercebuda si tenim en compte les conseqüències que pot tenir per al medi ambient i per la nostra salut. L’empresa biotecnològica anglesa Oxitec ha sol·licitat a la Generalitat permís per alliberar en el camp de Tarragona mosques transgèniques amb l’objectiu de combatre el problema de la mosca de l’olivera. Si s’aprova, serà el primer cop a Europa que es deixen anar en el medi ambient animals modificats genèticament.

Malgrat que l’empresa insisteix en les virtuts de la mesura, aquesta planteja dubtes importants. Quina serà la reacció de les mosques transgèniques un cop alliberades?

Com interactuaran amb altres éssers vius? Quines conseqüències pot tenir la seva entrada en la cadena alimentària al ser ingerides per aus i rosegadors? I en la nostra salut? Cal tenir en compte que les mosques transgèniques tan sols han estat tastades en el laboratori. La natura és un sistema molt complex, en què interaccionen vàries espècies, i no respon mecànicament.

El principi de precaució és el que hauria de prevaldre. No es poden posar en llibertat insectes que tenen l’ADN modificat amb gens d’altres organismes, sense estar segurs de les conseqüències que això pot tenir ni si aquestes conseqüències seran reversibles o no. Un cop més, les empreses biotecnològiques aposten per experimentar amb la natura, i amb nosaltres mateixos, a (segueix a la plana 25)