Galdric Mossoll Clos 6è primària Escola Petit Plançó
La formació de la civilització Ibèrica Fa 1000 anys AC. pels Pirineus els Ibers van arribar a la península. Parlaven la llengua indoeuropea. A aquell temps aquella gent només coneixia el bronze, i van tardar molt de temps a aconseguir els tres “bàsics”: bronze, coure i ferro per concretar a l’any 6 AC. Els metalls (el bronze) els feien servir per fer: joies, armes i eines per conrear i per operar. Els Ibers incineraven els morts i els enterraven dins d’urnes en les necròpolis (ciutat dels morts). Les urnes van anat evolucionant: canviat de materials des resistents i formes diferents. Normalment eren en forma bicòniques.
Les cases estaven fetes de pals i fusta, cobertes de fang o toba. A Catalunya hi havia moltes tribus ibers:
L’organització sociopolítica dels ibers
Tribus ibers
Interior • • •
Poder del poble, 1 rei Si n’hi ha 2, una diarquia Hereditari.
Costa • •
•
Societat més igualitària Comerciaven i així avançaven més que els de l’interior. Poder del poble: tothom.
La vestimenta que portaven per fer guerra era: • Casc de cuir amb crinera • Protecció creuada a l’esquena • Guarda espases amb cinturó • Vestit blanc amb franja vermella al final = Toga • Falqueta = un tipus de punyal, més gran • Escut de fusta i cobert de cuir, lligat al canell • Espinilles als genolls Les tribus de l’interior de la península tenien un cap de cada família. Eren més pobres que els de la costa perquè no comerciaven amb els grecs, fenicis... Els ilergets, que era una tribu iber, tenien un caràcter més obert. I van lluitar amb els Romans. Les tribus de la costa eren més poblades i civilitzades. Per els contactes amb altres civilitzacions. Avi dia hi ha poblacions que es pensen que les dones no serveixen per res però aquell temps eren molt importants per el poble, portaven: • L’economia: ceràmica, teixits... • La religió • Una norma molt estricte que només se la podia saltar el rei era que els homes només poguessin tenir una dona en la seva vida.
L’economia dels ibers Les tribus que portaven més apamada el comerç i l’economia eren les de la costa. Comerciaven: • •
Conreu: blat, llegums pel camp, vinyes, ametlles... Ramaderia: ovelles i cabres = llet i llana. Porcs : senglars i de granja.
La seva dieta era càrnia, això vol dir que gairebé tot el que conreaven ho venien. El que caçaven habitualment eren : ocells aquàtics o no peix i porcs. La manufactura era de comerç local i feien teixits blancs o vermells per fer-los es necessiten teixidors i tenyidors. També hi havia ceramistes. La manufactura també una gran part era per vendre o canviar. Abans de que es produís la venta de coses a canvi de diners, existia el bescanvi que es besava en intercanviar coses a canvi d’altres. Quan ja van haver practicat molt el bescanvi i veien que no els hi sortia a compte van començar a encunyar les primeres monedes, amb la cara dels reis també.
El comerç exterior el feien possible els Grecs, que venien el objectes a Empúries i Roses (el mercat dels ibers). Allà els ibers venien: peix, cereal, metalls, ceràmica de luxe amb gràfics de mitologia grega... Els grecs també feien d’intermediaris i portaven les coses a la gent de Tivissa, Celta, Itàlia, Illes Balears, Nord d’Àfrica ... Les Arts Les civilitzacions ibèriques i del sud Espanya estaven governades per un o dos reis. Ells s’enriquien amb el monopoli, que era no tenir competència. El rei era elegit pel poble i procurant que governés be. S’han trobat joies i monuments funeraris. A Catalunya només s’ha trobat dues escultures del temps dels Ibèrics. Una d’elles es una divinitat assentada sobre un tro al costat de molts caps decapitats, crec que és que qui no respectava les normes el decapitaven, això és el sentit que li dono jo a aquesta estàtua. A can Posastres és on s’ha trobat aquesta estàtua. És del segle II i III ac.
L’altre és a Malla, escultura escrita i amb un carro tirat de dos centaures. Totes dues són d’osona. El centaure és un ésser imaginari amb el cap i tors d’home i el cos de cavall. L’orfebreria és el lloc on es feien joies. Se n’han trobat restes de joies, culleres, braçalets, pedres precioses i or. També s’hi feien estàtues dels déus. Les fíbules són agulles imperdibles decorades amb perles i corall. Servien per lligar les diferents peces de roba entre elles. Tan les portaven els homes com les dones. Les fíbules es van deixar de fer servir perquè es va inventar la toga, que era un vestit d’una sola peça amb franges vermelles al capdavall. La mort i el món de les creences El cementiri s’anomena necròpolis i mostren que la gent ibera incineraven els morts i dipositaven les seves cendres dins d’urnes (gerres de ceràmica). En molts casos els homes i dones s’enterraven amb objectes personals: armes, joies, plats... També s’han trobat cranis amb un clau clavat. La influència dels navegants que comerciaven els van ajudar a crear (els van donar idees) la seva religió. Tenien una deessa anomenada Artemis que era la deessa de la fecunditat. Convocant-la es pensaven que tindrien més possibilitats de tenir fills. Un costum molt particular dels Laietans era enterrar un crani i les potes o tot un cabrit al terra del dormitori. Pensaven que fent això s’ampliaria la casa. El semidéu Bes era el protector del matrimoni i de la llar. El déu més preuat per la civilització ibèrica era el Sol. També adoraven la Lluna, les estrelles, l’aigua, les plantes i els arbres.
La llengua i l’escriptura La llengua iber encara no es coneix del tot. Es va crear a Andalusia, a Tortosós. Està basada en 28 signes. Es podia escriure tant de dreta a esquerra com d’esquerra a dreta. Tenia el seu origen en el fenici i el grec. A la Mediterrània hi havia diferents tipus de parla. El català prové del llevantí (iber de la zona de Catalunya i València ) S’han trobat escrits sobre làmines de plom, pedra, ceràmica... L’escriptura va començar a utilitzar-se cap al s. IV ac.