DISTINCIONS ALS
ESTABLIMENTS ANTICS 2013 4 de novembre de 2013 www.cambragirona.cat
Cambra de Comerç de Girona
La Perruqueria i estètica Fina, de Blanes, l'any 1964.
Hotel Prats - Capdevila Germans SA - Ascensors Serra Can Dorca - Mobles Joan Prat - Finques J. Company Marbill - Perruqueria i estètica Fina - Hostal de La Granota Cooperativa Garriguella
-50 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
FINQUES J. COMPANY TEL 972 ÈFON 38 0 1 97
FIN QUE J. S C a s C O M PA tella N r, 4 Y 8LLA NÇÀ 50
DES DEL 1963
www
.fin q pan uescom y.co m
Una immobiliària nascuda a Llançà amb seus a Girona, Figueres i Roses La immobiliària, amb seu central a Figueres, va néixer a Llançà el 1963 de la mà de Josep Company Molar. Es deicava al lloguer turístic, i uns anys més tard, l’empresa també va comprar terrenys per construir-hi apartaments que posteriorment posaven a la venda. L’expansió turística de la Costa Brava va ser clau per a l’empresa, que el 1976 va reformar l’oficina de Llançà i el 1980 va començar a prestar els seus serveis a Figueres. Juntament amb altres empreses gironines, el 1990 va fundar la xarxa immobiliària Bigrup. També als 90, va obrir una oficina a Roses. El 2000, Josep Company va cedir la direcció de l’empresa als seus fills: Joan i Josep. L’empresa, que té actualment una plantilla d’unes 50 persones, ha aconseguit superar les males perspectives del sector i convertir-se en la punta de llança del lloguer i la compravenda d’habitatges a la comarca de l’Alt Empordà.
El creixement turístic va impulsar l’empresa, que també va comprar terrenys per construir apartaments
A dalt, l’establiment, el 1963, amb cartells de toros i excursions maritimes al Cap de Creus a la façana. Al mig, les oficines de Llançà en l’actualitat. A la dreta, foto del personal amb motiu dels 50 anys.
L’empresa és la punta de llança del lloguer i la compravenda a l’Alt Empordà
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-50 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
COMERCIAL MARBILL COM
ERC IAL MA í de RBILL LLO les ca bres RET ,1 DE MAR 6 TEL È F O 972 36 5 N 2 21 Cam
DES DEL 1963
Marbill va decidir assistir a les principals fires europees i comprar productes al mercat internacional
Una firma d’articles de pell i moda que és sinònim de distinció a Lloret La precursora de la firma Marbill va ser la botiga que Genoveva Pubill Cot va obrir al carrer Venècia de Lloret el 1963 amb el nom de Souvenirs Jenny. Marbill prové de sumar el final del cognom de la mestressa (Pubill) amb l’inici del nom del marit, Joan Màrquez. L’expansió els permet obrir més botigues a Lloret, a Platja d’Aro, a Girona i a Empuriabrava, dedicades a la pelleteria i a la moda d’home i dona. Compren al mercat internacional i assisteixen a les fires de París, Milà, Florència, Frankfurt, Düsseldorf... Aquells anys també van obrir salons de moda per a grups a Blanes i Lloret. Actuament, la firma té dues botigues a Lloret (al carrer de Venècia i al Centre Caravel·la) dedicades als complements, bosses i sabates per a home i dona. Per donar continuïtat a l’empresa, s’ha incorporat al consell d’administració la filla del matrimoni, Marta Màrquez Pubill.
A la imatge superior, una de les botigues de Marbill a Lloret de Mar. A l’esquerra, una fotografia antiga d’un aparador dedicat a moda infantil
La firma va tenir botigues a Platja d’Aro, Girona i Empuriabrava
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-50 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
PER C/
RUQ
Esp
TEL 972 ÈFON 33 0 1 49
PERRUQUERIA FINA UER
IA I EST F ÈTI eran INA CA ça, 1 2, b BLA aixo NES s fina
DES DEL 1963
suri
s@g com mail.
Una perruqueria que s’alimenta de l’energia i l’afecte d’una clientela fidel La Fina Surís tenia tal vocació de perruquera (passió, en diu ella) que els seus 16 anys i la tradició de forners de la família no li van impedir obrir el seu establiment ara fa 50 anys. Va guanyar el concurs de la Pinta de Plata de la desapareguda empresa Eugene a la província i va quedar segona a la final de Madrid. Sempre ha intentat estar a l’última, assistint a cursets a l’estranger si feia falta. Però res hagués estat possible sense l’equip que sempre ha acompanyat la Fina. Un equip que, segons explica, ho ha donat tot per mantenir aquest negoci. Per això confia en ell, amb la Marta Cortada al capdavant, per afrontar el repte de la continuïtat del negoci. La Fina diu que la fidelitat dels clients (mares, filles i nétes de moltes famílies) han estat el motor de l’establiment. “Any rere any ens han donat la confiança i l’energia per seguir endavant”, assegura. L’establiment confia poder celebrar els 75 anys amb la mateix alegria.
Una jove i inquieta Fina va lluitar per poder obrir el seu establiment amb només 16 anys
Una imatge recent de l’equip de la perruqueria
Les treballadores de la perruqueria el 1965.
L’actual entrada de l’establiment.
L’equip de la perruqueria sempre ha estat molt compenetrat. Han assistit a cursets per aprendre les darreres tècniques
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-50 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
HOSTAL DE LA GRANOTA HO STA DE Ctra LA GR L A . NI I , k N O TA SIL m. 695 S
TEL 972 ÈFON 85 3 0 44
hos
DES DEL 1963
http tald :// elag r .com anota
D’antiga parada de diligències a reconegut hostal de cuina catalana L’Hostal de La Granota gaudeix d’un espai privilegiat: una típica masia catalana del segle XVII on les diligències de la ruta de Barcelona a França feien el canvi de postes. El matrimoni format per Josep Maria Bancells Arajol i la Maria Vall-llosera Duc van retornar-li la seva funció d’hostal el 1963, després d’uns anys sense activitat. Al cap d’un temps, van deixar d’oferir habitacions i es van dedicar només a fer esmorzars, dinars, berenars i sopars. La seva especialització és la cuina catalana i de temporada, amb especial predilecció per les carns i les verdures a la brasa i els guisats tradicionals. Actualment, poden presumir d’una llarga llista de clients fidels, molts dels quals van començar a anar-hi a festejar amb la parella i ara ja hi porten els néts. Ara són els fills del matrimoni, en Josep i la Rosa Maria, els encarregats de continuar el negoci seguint fidelment les receptes de sempre.
L’establiment ofereix els guisats tradicionals i carns i verdures a la brasa
A dalt, l’establiment en els seus orígens. Al mig, Josep Maria Bancells, en companyia de la seva dona, Maria Vall-llosera. A sota, una postal editada per l’hostal
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
-50 ANYS-
COOPERATIVA GARRIGUELLA COO PER GA AT Ctra RRIGU IVA E . de Ro LLA GAR RIG ses, s/n UEL LA TEL ÈFO www 972 N .c 530 002 garr oopera igue ti lla.c va om
DES DEL 1963
Una cooperativa moderna sorgida del somni dels viticultors de Garriguella El somni d’uns viticultors de Garriguella de fundar una cooperativa es va fer realitat el 1963, un èxit que es va consolidar el 1975 amb l’aprovació de la denominació d’origen Empordà. De l’elaboració tradicional s’ha passat a un modern celler que incorporta les noves tecnologies i combina la venda a doll amb el producte embotellat. S’ha construït una sala subterrània de criança i un magatzem amb central fotovoltaica que produeix energia neta. La cooperativa està integrada per 63 socis que reuneixen 224 hectàrees i permeten una producció de 800.000 litres de vi a l’any. El volum de negoci ha augmentat aquest any un 9% i les exportacions un 13%. Atents al fenomen de l’enoturisme, les seves instal·lacions també disposen d’agrobotiga i zona de degustació. La cooperativa té uns orígens antics però continuarà confiant en la innovacio i la creativitat per seguir amb el seu creixement i millora.
La cooperativa té una de les extensions de vinya més grans de l’Empordà. Un 70% dels ceps supera els 50 anys.
A dalt, família de veremadors de Garriguella a l’any 1952. A l’esquerra, l’actual edifici de la cooperativa.
Narcís B
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
Tres bodeguers de la cooperativa desclovant una tina de raïm negre per premsar, l’any 1966.
http://www.cambragirona.cat
-73 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
MOBLES JOAN PRAT MO BLE J S c/ C OAN P R al F u s t e AT JOA r NET , s/n ES
TEL 972 ÈFON 69 0 1 75
www
DES DEL 1940
.mo ble rat. sjoanp cat
Una empresa de fabricació de mobles sorgida d’un metòdic ebenista artesà Joan Prat Banús, a qui tothom anomenava “el padrí”, va aprendre l’ofici de fuster el 1928 a Can Boi de Joanetes. En aquesta casa hi va deixar gravat en una pedra la data d’inici del seu aprenentatge. Cinquanta anys després, un treballador de Mobles Prat que va acabar vivint en aquesta casa va extreure la pedra i li va regalar al padrí. Les primeres feines llavors es feien a casa dels clients. Joan Prat era un home metòdic que, des dels primers dies, anotava tots els treballs en unes llibretes de tapa dura que encara es conserven. El 1962, el seu fill, Joan Prat i Juvaneny, s’incorpora a l’empresa. El 1985 es constitueix com a societat i el 1990 el fundador va rebre de la Generalitat el títol de Mestre Artesà en l’ofici d’ebenista. L’empresa es dedica a la restauració de moble antic d’estil clàssic català dels segles XVII i XVIII i, sobretot, a la fabricació de mobles de la llar, i disseny i decoració interior de tota mena d’estils.
Joan Prat va rebre, el 1990, el títol de Mestre Artesà
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
Les feines de fuster es feien abans a casa del client, on el fundador de Mobles Prat va gravar en una pedra la data d’inici de l’ofici.
A les fotografies en blanc i negre, operaris de la fàbrica de mobles i el fundador de l’empresa. A la foto en color, la seu de l’establiment en l’actualitat.
http://www.cambragirona.cat
-78 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
CAN DORCA Ctra TEL 972 ÈFON 29 0 9 96
Emb otit CA s . de N DOR C Cam prod A Vall on de B iany , 7-9 a www
.can m
dorc
DES DEL 1935
a.co
La botiga, el bar i la fàbrica d’embotits de la Vall de Bianya Visitar la botiga de Can Dorca a l’Hostalnou de Bianya és entrar en el túnel del temps. Manté el taulell per despatxar, un petit bar i l’espai per vendre la carn i els embotits que elaboren artesanalment. Disposa d’un dels dos únics escorxadors de petites dimensions que hi ha actualment a Catalunya. Sabem que abans de la Guerra Civil, Pere Dorca Callís ja exercia de flequer, tot i que l’escriptura de compra de l’immoble es remunta al 1929. El negoci faria un tomb amb l’entrada del seu nebot, Miquel Dorca Espuña, i la seva esposa, Pepeta M a s o l i ve r. P r i m e r e n va n s e r arrendataris i després van adquirir el local. Aviat van afegir a la botiga i a la venda de pa la fabricació d’embotits. La Concepció i la Mercè, filles del matrimoni, van treballar a l’establiment. L’any 2004, amb la mort d’en Miquel, el negoci va passar als seu nét, Josep Maria Peracaula, fill de la Mercè.
És un dels establiments més singulars de la Garrotxa, amb el seu propi escorxador.
Les dues imatges en blanc i negre corresponen a l’establiment als inicis dels anys 30. Les altres són instantànies recents.
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-90 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
ASCENSORS SERRA ASC Ron ENSO R da L es M S SERR a A OLO tes, 910 T
TEL 972 ÈFON 26 0 5 00
DES DEL 1923
www
.asc serr ensors a.co m
Una empresa olotina que ha fet dels ascensors el motor del seu negoci Els primers documents de l’empresa daten del 1923, però hi ha la certesa que Josep Serra Regí, amb el seu fill Francisco, van fundar-la dos anys abans. Van començar a reparar maquinària en general en un taller al carrer de la Proa. A principis dels 30, es traslladen a l’Avinguda 11 de Setembre, afegint-hi la fabricació de màquines auxiliars pel tèxtil i muntacàrregues. Durant la guerra, les màquines van ser incautades i dedicades a produir material de guerra. El 1941 es traslladen al carrer Valls Nous, on Francisco Serra impulsa la modernització. Tres anys més tard, s’incorpora Josep Serra Macias. L’augment de la construcció fa que la fabricació, el muntatge i la reparació d’ascensors guanyi terreny. El 1973 es traslladen al local del carrer de Bisbe Vilanova, de 1.600 metres quadrats. El 1991 s’incorpora a l’empresa Josep Serra Puigdemont, el b e s n é t d e l f u n d a d o r. L’ a c t u a l emplaçament és a la ronda les Mates.
L’activitat de l’empresa se centra actualment en el muntatge, manteniment i reformes d’aparells elevadors
A dalt, maquinària d’un dels ascensors de principis dels anys 70. A l’esquerra, la seu actual de l’empresa.
Ascensors Serra compta actualment amb una plantilla de 89 treballadors i realitza el manteniment de més de 5.800 ascensors.
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-100 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
CAPDEVILA GERMANS CAP C/ DEVILA Jaci nt V GERM erd AN SIL aguer, S 18 S
TEL ÈFO 972 853 N 051
www
DES DEL 1913
.cap de s.co vilagn m
D’obrador d’una antiga carnisseria a una moderna empresa d’embotits Capdevila Germans SA es dedica a l’elaboració d’embotits des de fa més de 100 anys. Van començar com a obrador d’una carnisseria i actualment té una plantilla de 25 treballadors i unes vendes de 5 milions d’euros. L’empresa disposa d’un bon arxiu f o t o g r à fi c q u e p e r m e t f e r u n recorregut pels mètodes de treball i la publicitat d’anys enrere. Actualment, es troba en plenes obres d’ampliació de la seva superfície, per adequar-la a les normes europees d’exportació per tal d’incrementar les seves vendes a l’exterior, que suposen un 10% del total. Capdevila Germans SA ha encarregat la creació d’un logo expressament per commemorar el seu centenari. Un dels objectius de l’empresa, on ja hi treballen la tercera i la quarta generació, és adaptar els seus productes a les noves demandes del mercat. Els seus productes es comercialitzen a través de les marques Mireya i Mont-Corb.
Capdevila Germans aplica els avenços tecnològics sense renunciar a l’experiència de la tradició
Dues fotografies antigues de l’escorxador i del personal a l’entrada de la fàbrica. A la dreta, publicitat de l’empresa amb el logo commemoratiu dels 100 anys.
A casa
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2013
-103 ANYS-
HOTEL PRATS HO c/ S TEL P R a R I B n t Q u i AT S ntí, ES D 30 E FR ESE TEL R È F O www 972 72 7 N .hot elpr 0 01 ats. om c
DES DEL 1910
Més de 100 anys dedicats a oferir pau i tranquil·litat als viatgers i als turistes Francisco Pau Prats, provinent de Barcelona, relloga la Fonda Rotllat per a la temporada d’estiu del 1911. El 1913, ja amb el nom d’Hotel Prats i amb el local llogat directament al propietari, esdevé parada de diligències, restaurant i pernoctació de viatgers. És una de les destinacions preferides de la burgesia catalana. Als anys 30, la construcció del Cremallera a Núria impulsa el turisme i Gil Pau Codina compra l’immoble a terminis. Durant la Guerra Civil, l’hotel, ocupat per milicians republicans, refugiats i vàndals, és objecte de saquejos. Afortunadament, l’establiment es refà i recupera la “nova” burgesia catalana. El 1966, l’hotel passa a mans de Gil Pau Robiró arran de la mort del seu pare. La generació de Gil Pau Ricard assumeix la direcció el 2003, mantenint el prestigi i capacitat d’atracció de sempre. És un hotel familiar, en un entorn privilegiat, adherit a l’associació de Cases Fonda.
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
L’hotel, encarat al descans, disposa d’un aparell que contraresta les freqüències negatives (geopaties) i les radiacions.
A dalt, diverses imatges d’època de l’Hotel Prats i l’antiga Fonda Rotllat. A l’esquerra, una foto actual de l’entrada a l’establiment.
En els seus inicis, la fonda era parada obligatòria de diligències
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS!
Han integrat el jurat de la XXXIVena convocatòria de les Distincions als Establiments Antics de la Cambra de Comerç de Girona: Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona; Enric Mirambell, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona; NarcísJordi Aragó, periodista; Joan Domènech, historiador i mestre; Jaume Fàbrega, president de l’àrea de Desenvolupament Empresarial de la Cambra; Eduard Torrent, director gerent de la Cambra, i Júlia Torrent, excap de Comunicació de la Cambra. El convidat d’honor dels premis ha estat el Sr. Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
Publicació de la Cambra de Comerç de Girona Textos: Gerard Bagué i establiments premiats- Impressió: Aubert - Fotografies: establiments premiats -
2013