ANÀLISI DE LA CONJUNTURA LA SELVA
Dra. Angels Xabadia Dr. Francisco José Callado Dra. Pilar Marqués Dra. M. Dolors Muñoz Dra. Natalia Utrero
21 de Novembre de 2012
L’evolució de la població de la Selva segueix la tònica general de la província de Girona. El creixement s’ha anat frenant els darrers anys, des d’una taxa del 5,62% l’any 2005 al 0,73% del darrer any, 2011. En aquest any s’ha assolit la xifra de 172.280 habitants. Aquest creixement, però, ha estat més gran que en d’altres comarques, com el Ripollès, o el Baix Empordà, on fins hi tot la població va disminuir. A la Selva, el nombre de nacionals i estrangers ha augmentat en la mateixa mesura. Gràfic 1. Població de la Selva
Font: Idescat
Si ens fixem en l’afiliació a la seguretat social, el primer semestre va disminuir un 1,80% respecte al primer semestre de 2011 (assolint un total de 53.135 afiliats), però aquesta disminució ha estat menor que la mitjana gironina. La reducció ha afectat més a l’afiliació al règim general (-1,86%) que al règim d’autònoms (-1,59%). Gràfic 2. Evolució de l’afiliació
Font: Departament d’empresa i ocupació
Per tipus d’activitat, les que han perdut més llocs de treball són les indústries extractives i la construcció, mentre que les activitats que més n’han generat són la informació i comunicacions seguit de l’energia elèctrica i gas. 1
Gràffic 3. Varriació del nombre n d’’afiliats seg gons el tip pus d’activvitat
Font: Departamennt d’empresa i ocupació
Taulaa 1.
A Afiliats al règim r gene eral per tiipus d’activitat
Tota al A Agricultura, ra amaderia i pe esca In ndústries exttractives In ndústries ma anufactureres s E Energia elèctrica i gas A Aigua, saneja ament i gestió ó de residus C Construcció C Comerç a l’en ngròs i al dettall T Transport i em mmagatzema atge H Hostaleria In nformació i comunicacion c ns A Activitats financeres i d’as ssegurancess A Activitats imm mobiliàries A Activitats proffessionals i tècniques A Activitats adm ministratives i auxiliars A Adm. pública,, Defensa i SS S obligatòria a E Educació A Activitats sanitàries i serveis socials A Activitats artísstiques i d’en ntreteniment A Altres serveiss A Activitats de les llars Font: Departamennt d’empresa i ocupació
20 012 1r sem mestre 41.139 260 52 12 2.666 17 313 2.842 2 6.216 6 2.010 2 7.376 7 224 105 205 869 2.100 2 1.891 1.110 985 1.055 718 129
2011 1r semestre 41.919 285 64 12.854 15 301 3.512 6.312 2.028 7.039 172 102 193 885 2.105 1.971 1.177 981 1.037 767 124
Variació interanual -1,86% -8,61% -18,75% -1,47% 13,79% 4,16% -19,07% -1,52% -0,86% 4,79% 30,61% 2,96% 6,22% -1,86% -0,24% -4,03% -5,73% 0,36% 1,74% -6,39% 4,03%
2
Taulaa 2.
A Autònoms per tipus d’activita at
Tota al Ag gricultura, ra amaderia i pe esca In ndústries extrractives In ndústries man nufactureres s Energia elèctrrica i gas Aigua, sanejament i gestió ó de residus Construcció Comerç a l’en ngròs i al deta all Trransport i em mmagatzema atge Hostaleria In nformació i co omunicacion ns Acctivitats finan nceres i d’assegurances Acctivitats imm mobiliàries Acctivitats profe essionals i tè ècniques Acctivitats adm ministratives i auxiliars Ad dm. pública, Defensa i SS obligatòria a Ed ducació Acctivitats sanitàries i serve eis socials Acctivitats artísstiques i d’en ntreteniment Altres serveis Acctivitats de le es llars Orrganismes exxtraterritorials Font: Departamennt d’empresa i ocupació
2012 1r semes stre 11.99 96 46 68 10 1.20 09 2 10 1.96 68 3.07 73 74 46 1.59 99 15 58 15 59 97 9 619 44 46 1 18 80 24 49 18 87 80 06 13 1
20 011 1r sem mestre 12.190 483 10 1.162 3 10 2.114 3.111 748 1.645 154 157 101 635 428 2 163 239 185 829 14 0
V Variació in nteranual -1,59% -3,11% 0,00% 4,04% -20,00% 0,00% -6,91% -1,24% -0,20% -2,83% 2,61% 0,96% -3,48% -2,52% 4,09% -50,00% 10,46% 3,97% 1,08% -2,83% -10,71%
Si annalitzem l’eevolució dee l’atur reggistrat, pod dem veure que aquesst ha augm mentat proggressivament fins a sittuar-se en el seu màx xim, el mess de febrerr de 2012, amb 14.8664 demandaants d’ocupació. L’acceeleració més importantt a la Selva ees va donarr l’any 20099, igualmentt com va paassar a nivelll de tota laa província. El mes de m març de 20 009 es va asssolir la taxaa de variació interanuaal més alta (78,96%) ( i a partir d’al eshores el ritme creixxement de l’atur s’ha anat reduinnt fins a esstabilitzar-se e, si bé elss primers mesos m d’engguany la varriació interaanual ha to ornat a augm mentar. La xifra x d’aturrats de seteembre de 20012 es situaa en 12.904 persones. Gràffic 4. Evo olució de l’’atur regisstrat. Valo or
Font: Departamennt d’empresa i ocupació
3
Gràffic 5. Tax xa de varia ació interaanual de l’a atur registtrat.
Font: Departamennt d’empresa i ocupació
A co ontinuació es e poden ob bservar les xifres d’atu ur registrat de l’últim m mes (octubre de 20122) en els municipis m de la comarc a de més 1.000 habitants. Si com mparem aq questa xifra amb la pobblació, podeem tenir unna idea de la magnitud d de l’atur aal municipi, si bé s’ha d’anar ambb compte amb la intterpretació dels resulttats, ja quee la taxa d’atur d s’hauuria de calccular sobre la població ó activa, i en e canvi less xifres de població só ón de 2011 i inclouen tant les peersones actiives com lees no active es i les que encara no estan m veure com m a Fogars de la Selva, Maçanet dde la Selva, Riells en eddat de treballar. Podem i Viabbrea o Blannes el perceentatge suppera la mitjaana, mentre e que el perrcentatge menor m es dó óna a Riudeellots de la Selva. S Taulaa 3.
A Atur registtrat en elss municipiss de més de d 1.000 h abitants
Totall Selva A Amer A Anglès A Arbúcies Blanes Breda C Caldes de Mala avella C Cellera de Ter, la Fogars de la Se elva H Hostalric Llloret de Mar M Maçanet de la Selva R Riells i Viabrea a R Riudarenes R Riudellots de la a Selva Sant Hilari Sacalm Sant Julià del Llor L i Bonmatí Santa Coloma de Farners Sils Tossa de Mar V Vidreres V Vilobí d'Onyar
Pobla ació 172 2.280 2 2.277 5 5.637 6 6.713 39 9.834 3 3.781 6 6.998 2 2.105 1 .498 4 4.030 40 0.282 7 7.099 3 3.993 2 2.183 2 2.022 5 5.724 1 .271 12 2.305 5 5.492 5 5.917 7 7.661 3 3.031
Font: Departamennt d’empresa i ocupació
Atu ur registrat 13.865 137 433 472 3.987 301 573 125 169 362 2.730 773 416 148 99 335 93 920 497 318 605 178
Percentatgee 8,05% % 6,02% % 7,68% % 7,03% % 10,01% % 7,96% % 8,19% % 5,94% % 11,28% % 8,98% % 6,78% % 10,89% % 10,42% % 6,78% % 4,90% % 5,85% % 7,32% % 7,48% % 9,05% % 5,37% % 7,90% % 5,87% %
4
Pel qque fa al turisme, en laa taula següüent es pott constatar que tot i qque l’últim any a hi haviaa un establiiment hoteler menys (-0,38%), lees places han h augmenntat en relaació a l’any anterior, mostra m de laa solidesa deel sector en n l’economiaa. Taulaa 4. Establiments Places Font: Idescat
In ndicadors d’activitat at hotelera a 2011 262 43.371
2010 varia ació 263 -0, 38% 42.798 4 1, 34%
Finalment, els inndicadors d’activitat d peer a la consstrucció a la Selva (habbitatges inicciats i acabaats) donen una idea de la reperc ussió que encara e té laa crisi econòòmica en aquest a secto or. En aquesta comarca, a diferènncia d’altress com el Plaa de l’Estanyy o la Cerd danya, la dissminució deels habitatgees de proteecció oficial ha estat molt importaant. Tot i això, la disminució globbal, tant d’h habitatges i niciats com m acabats, ha h estat infferior que en la provvíncia de Girrona. Taulaa 5.
In ndicadors de la consstrucció 2011
Habiitatges iniciats amb prote ecció oficial Habiitatges iniciats Habiitatges acaba ats amb prottecció oficial Habiitatges acaba ats Font: Idescat
20 212 1 624
2010 139 376 51 823
variació -85,61% -43,62% -98,04% -24,18%
5