6è PREMI DE POESIA VILA DE CAMBRILS 2017
1r PREMI Jesús Maria Tibau Tarragó
OLOR DE CAPVESPRE I Asseguda a la barana que dóna al riu mires a ponent. Tens seriós el rostre, com si dibuixessis per dintre el camí que t’espera. Els teus cabells sembla que s’encenguin a mig camí entre el sol i jo. Tanco els ulls per retenir el moment, i esborro la distància que, ara, esdevé insignificant. Fas olor de capvespre. II Tenen marcat el camí els teus dits, i saben ben bé on els porta. Casa nostra és la llar que els espera de bat a bat, la cuina encesa, els mitjons plegats. No veus com riu el cirerer del jardí que encara no hem plantat? La fruita és dolça tot l’any, i surts al balcó, i el balcó ets tu. III Que no es trenqui l’aigua que dorm, la plana carícia que arriba amb el vent que bufa amb llavis prims. De puntetes, descalç quan no fa fred, quan una passa porta l’altra sense pressa. De puntetes només, sabates a la mà pel passadís dels dies que em porten a tu.
6è PREMI DE POESIA VILA DE CAMBRILS 2017
2n PREMI Lluís Font i Olivé BOMMAIAH Ara que ens hem posat cara, per fi i que t'afanyes a rebre'm amb flors -me les trauré, de pressa, en havent-nos acomiadat, en veure que xopen, i no convé que la roba s'amari-, ara és quan veig que els pantalons que et donc se't fan massa amples, que t'he disfressat a mirall d'Occident. La teva fitxa -Bommaiah, dinou anys, quatre germansno hi deia que les mosques, famèliques, que ens volten, estan fent vetlla aquests dies a la porta de casa, ja pressenten un estiu sec, que celebren amb pruïja. A les fotos forçaves nets somriures esdentegats, paorós de revelar la pesta del ramat, poruc de tu. Ens fitem i ens abracem, i em recordes les gràcies als meus pares. Ens separa Un alfabet i no pocs milers de milles nàutiques, per més que una traductora que a penes parla l'espanyol ho vulgui despistar. Bommaiah, les teves dents, bo i enrogides per un fluor càustic, contenen veritats irrefutables. Petit Bommaiah, són masses els déus que diuen que han vingut a protegir-te, amb collars d'ivori fets de dents verges.
7è PREMI DE NARRATIVA VILA DE CAMBRILS JOSEP LLUÍS SAVALL 2017 GUANYADORA
Mireia Vancells Martí ARIMÈTICA DEL CRIM CAPÍTOL 1 —Desperta't, Jan... —Ostres, Cari... què fas, trucant a aquestes hores? Si no són ni les set... —Au, lleva't i no remuguis. Ja m'imagino com has passat el cap de setmana... que ja et conec... deus estar rebentat. Ho sento, però tenim un seixanta. —La mare que em va... —Un seixanta amb violència. A Comtal amb Amargós. T'estic esperant a la vorera. La científica és a punt d'arribar. —D'acord... dóna'm mitja hora. —Un quart, Jan, que ets aquí mateix. —Vint minuts. —Afanya't. Era primera hora del matí d'un dilluns fresquet d'octubre. En Jan Ribarroja es va llevar girat i això, coneixent-se com es coneixia, no augurava un dia bo. Es va mirar en un mirall petit i llardós. Feia mala cara. S'havia hagut de posar en moviment abans d'hora i no tindria temps per dutxar-se, ni molt menys per afaitar-se. Un seixanta era un seixanta, i no s'hi podia fer tard. Va despertar la seva parella de torn, una mica de males maneres, dient-li que tots dos se n'havien d'anar, que es posés la roba deseguida, que allà no s'hi podia quedar, tota sola. Tots dos es van vestir a corre-cuita, en silenci i sense intercanviar cap mirada. En Jan Ribarroja treballava de paisà. Es vestia amb peces de marca i duia complements a joc. El cinturó lligava sempre amb les sabates, la camisa combinava amb els pantalons, el desodorant era de la mateixa marca que la colònia. Però aquell matí fresquet d'octubre no es podia entretenir i això el feia posar nerviós, perquè per a ell, la imatge era quelcom important. ...
SECCIÓ LLIURE EN COLOR Medalla Daurada FCF
”Sant Joan” de José Beut Duato
SECCIÓ STREET PHOTO Medalla Daurada CEF
“Observed “ de José Beut Duato
SECCIÓ STREET PHOTO Medalla Bronze CEF
”Pastora” de José Beut Duato
MILLOR AUTOR DEL SALÓ José Beut Duato
“Chillon”