EL PARLAR DELS PAPERS I LES PEDRES
A l’exposició de Pep Codó a La Galeria Canals de Sant Cugat l’escultor interpreta el seu imaginari, fonent-lo amb la forma sorpresiva i aquesta simbiosi fa tangible el miracle del misteri. Acarona l’estructura cega encara, les textures li xiuxiuegen a cau d’orella els seus secrets i ja coneix amb antelació l’enigma que oculta el bloc de pedra triada. Ha estudiat de bestreta, en el silenci del seu estudi, el propòsit de conformar les seves idees. En conèixer el material en brut sobre el que actuarà, ja té pensada l’aparença de la metàfora. Els còdols rodolen esdevenint figures cantant l’enigma ocult al seu interior. La roca, sagnant la seva soledat sobtada, li revela el seu nucli més íntim a qui alliberi la forma que oculta. El murmuri del roc frega les eines i l’autor escolta atent la pedra callada, tot i que en la seva ment, ja dibuixa exactament la forma ballant a les vetes interiors, lluitant per ser alliberada. El discurs dels monòlits freds, convergeix, balbotejant abstractament, amb l’ofici de qui fa néixer del no-res tota una realitat poètica de la muda paraula. Pot ser una lluna desapareixent en l’horitzó, closques que desen l’interrogant, uns pèsols descoberts, cossos entre escletxes o grans caps dialogant en el buit, aquests són perfils recognoscibles. Podem esbrinar-los d’un cop d’ull.
D’altres són més encriptats i difícilment es fan evidents a la mirada inexperta. L’ull entrenat del savi de les estructures que no hi són encara, les intueix, les descobreix, les admira i a la fi, els hi regala el lloc perquè hi desenvolupin la seva immobilitat, lluinthi el degoteig de les lletres no dites. També mut és el paper, prenent en aquest cas el significat de quelcom semblant a un humil llençol blanc assecant-se al sol, que gràcies a la seva flexibilitat característica, permet la intervenció de l’artista imprimint-hi aspectes d’una gestualitat més espontània que la que li suggereix la rigidesa d’altres materials primigenis. Aquestes intervencions i procediments muten l’expressió plana del full, fent de les superfícies una simfonia de dúctil mal·leabilitat, on apareix un bocí de les quimeres de la recerca artística de Pep Codó. Testimoni de la traça adquirida amb el gest, és aquesta facilitat de fragmentar pautes de moviments coneguts aplicades a altres precioses ficcions.
Els callats materials esdevenen còmplices en la recreació de l’imaginari de l’escultor, amb la seva silenciosa presència estimulen l’actitud creativa de Codó, que hi deixa l’empremta al seu damunt, fent-los sinònims de nous significats. Porcions bessones en les quals l’alba d’ànim creatiu s’hi expressa, cedint-los-hi un protagonisme equivalent als elements que hi recrea. Fent així de la sorda mudesa del seu estat un actor amb veu pròpia, dignificant així la matèria inerta. Els vels d’ombres obren el pas a l’esperança de la qual del clos silenci dels materials parteixi la il·lusió d’un bell miratge, nascut en les mans de Codó, que ben segur no deixarà indiferents als visitants de la mostra, contràriament, l’expressió de Codó demana del públic una implicació imaginativa, no per la mancança en cap sentit, si no per una apreciació del seu treball més fonda i amplia que ens permeti fruir-ne del que diu, del que suggereix, o del que imaginem a partir de l’obra exposada, que ja ens acompanyarà sempre, perquè les metàfores visuals o els sinònims estètics que en creem ja passaran a conformar el nostre imaginari també.
Els contrasts que crea l’artista, entre el material fred i mut i la calidesa del seu gest suggerint-nos innovadores equivalències complaurà els sentits, oferint un deliri on gaudirem de la proposta. L’obra exposada és rica en destacar aspectes i obviar-ne d’altres com un discurs estètic complex. És per això mateix que en la seva contemplació cal implicar-s’hi amb l’ànim net de prejudicis, deixant-se sorprendre per relacions entre elements insospitades. Una mirada reposadament activa, juganera i crítica a l’obra exposada, atorga noves perspectives refrescants que amb seguretat faran del goig de gaudir-la una experiència alleujadora d’ànims turmentosos. Una manera de beure’ns les idees relacionades que ens suggereixen els seus treballs que calmarà els assedegats i una manera de veure des d’un altre punt de vista conceptes ja coneguts, però no per això, menys mereixedors de suposar un gran repte. Podem cavalcar els desafiaments estètics que ens proposa Codó amb el tarannà tou caracteritzat per la joia d’un navegar entre estructures de pedra o de paper que deixen enrere esteles que ens cobreixen de carícies o palpitar amb els seus interrogants i el diàleg amb les veus mudes que tot i el seu silenci, ens parlen a crits.
Critic d’art
ANNA TAMAYOGabriel Ferrater en 1971 escriu aquesta presentació de catàleg al seu amic Pep Codò, per l’exposició d’escultura a Manresa
Tots coneixem la clàssica beneiteria del senyor que davant, posem, d’un quadre de Joan Miró, exclama: “Això el meu nen de cinc anys també és capaç de fer-ho”. Potser no tots, però, hem pensat que la resposta correcte a la beneiteria és de dir: Sí, el seu nen de cinc anys potser sí, però vostè és segur que no”.
Una gran part de l’ambició dels artistes moderns, en efecte, s’orienta a recobrar l’espontaneïtat instintiva, la ingenuïtat si volem, d’on va sorgir l’impuls primer de la creació artística, i que els molts segles de refinament de la tradició havien gairebé ofegat. No es tracta pas, no cal dir-ho, de menysprear aquesta tradició ni de girar-se-li d’esquena, però cal que ens adonem que és una evolució molt peculiar entre moltíssimes d’altres que haurien estat possibles, i que de donar-li un valor absolut significa, com certes formes de patrioterisme, una autosatisfacció provinciana.
La cosa és particularment sensible en el cas de l’escultura, perquè la tradició artística de Occident s’ha centrat sempre en la pintura, i ha tendit ha imposar a l’escultura uns criteris i unes normes de judici estretament pictòrics, que la desviaven de la seva pròpia i genuïna originalitat. La diferència essencial és que la pintura és un art purament visual, i l’escultura no. Un quadre ens obliga a situar-nos en un determinat lloc, immòbils, i a deixar inactius tos els sentits que no sigui la mirada.
Una obra d’autèntica escultura, en canvi, ens invita a moure’ns-hi al voltant, a deixar-nos endur pel dinamisme de les formes en l’espai, i a combinar l’experiència visual amb la tàctil i amb la motriu. És per això que en l’escultura té molt menys importància que en pintura la qüestió si una obra és abstracta o figurativa. Es evident, per exemple, que aquestes formes de tub irregular que Josep Codó ens presenta en moltes variants, deriven en darrer terme de nus femenins, però fora ridícul de voler-les jutjar com a nus, i d’imaginar-nos uns originals amb què comparar-les.
Son formes pures, porcions d’espai fetes concretes, i l’únic que ens demanen és que ens integrem sensitivament a l’organització de l’espai que elles proposen. Si sabem tornar-nos prou ingenus i prou desinteressats per fer-ho així, les formes ens recompensaran en abundor.
Gabriel Ferrater, Sant Cugat, 1971.Germinacions - 37 x 50 cm - Paper, tinta i volums - 2020
Lluna de nit - Basalt i alabastre - 2019
PEP
CODÓ MASANA,
Principals EXPOSICIONS INDIVIDUALS
-1967 Galeria del CMSC, Sant Cugat, desembre, catàleg.
-1971 CECB, Manresa, gener-febrer, catàleg.
-1977 Galeria Joan de Serrallonga,Barcelona, juny-juliol, catàleg.
-1985 ARCO, Madrid, febrer, catàleg.
-1988 Vorpal Gallery, New York, abril, catàleg. -1991 Casa de Cultura, Sant Cugat, juny, catàleg.
-1994 El Palacete, Barcelona, desembre, catàleg.
-1999 Galeria Canals, Sant Cugat, març, catàleg.
-1999 Centre Cultural de la Caixa de Terrassa , Terrassa, setembre-octubre, catàleg.
-2001 Galeria Daltabuit, Barcelona, abril. -2001 Exposició Pedra i Ferro, Sala Capitular, Claustres del Monestir de Sant Cugat, juny, catàleg.
-2002 Galeria Bruna Espai d’Art, Barcelona, juny.
-2004 Canals Galeria d’Art, Sant Cugat, Maig, catàleg.
-2007 Canals Galeria d’Art, Sant Cugat, setembre-novembre, catàleg.
-2010 Galeria Luís Burgos, Madrid, juliol-setembre.
-2013 ST, ART, Strasbourg, novembre, catàleg -2019 Mercantic, Sant Cugat. desembre -2020 Espacio Bcn, Barcelona, març -2020 CC Terrassa, octubre, catàleg -2023 Canals Galeria d’Art, Sant Cugat, gener-març, catàleg
Sant Cugat del Vallès, 1946
Principals EXPOSICIONS COL·LECTIVES
-1965 Biblioteca claustres Reial Monestir, Sant Cugat, -1966 Salo de Maig, Barcelona, catàleg -1967 Salo de Maig, Barcelona, catàleg -1968 Salo de Maig, Barcelona, catàleg -1970 Biennal d’art català, Sant Cugat -1971 II Bienal Internacional de Escultura de San Sebastián, San Sebastián -1972 MAN 72, Sala Gaudí, Barcelona, abril, catàleg. -1973 MAN 73, Galeria Adrià, Barcelona, maig, catàleg. -1976 Quatre Artistes al Claustre del Monestir, Sant Cugat, novembre, catàleg. -1976 Concurs Autopistas del Mediterráneo, Girona, agost-setembre, catàleg. -1978 Escultura Catalana Actual, Galeria Joan de Serrallonga, febrer, catàleg. -1980 Rosa Bisbe, Barcelona -1981 Galeria La Pedrera, Barcelona, gener, catàleg. -1981 PRAXIS 81, Palau de la Virreina, Barcelona, juny, catàleg. -1982 Claustres Reial Monestir, Sant Cugat -1982 PRAXIS 82, Palais des Nations Unis, Genève, novembre, catàleg. -1983 III MOSTRA D’ART ’83, Sant Cugat i altres indrets, catàleg. -1984 6 ARTISTES, Galeria Quorum, Sant Cugat, juliol-agost, catàleg. -1984 7 Artistes santcugatencs, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa , setembreoctubre, catàleg.
-1984 Encuentro en Chamartín, Madrid, maig, catàleg.
-1984 Els Països Catalans a l’Estació de Sants, Barcelona, catàleg.
-1985 Sèrie Disseny, Galeria d’Art, Barcelona. -1994 Col·lectiva 94, Centre d’Art Sineu, Mallorca, desembre.
-1996 Nou Avanguardistes Catalans, Centre d’Art Sineu, Mallorca, desembre, catàleg.
-1997 BC ’97 Mostra d’Art, Bellver de Cerdanya, març
-2000 Concurs Escultura Fundació Institut Guttmann, Barcelona, octubre-novembre, catàleg. -2000 ARTEXPO, Barcelona, Madrid -2003 6 Artistes de Sant Cugat, Bruna Espai d’Art, Barcelona -2005 MMAC, Mollerussa Mostra d’Art Contemporani, Mollerussa, octubre, catàleg.
-2007 TRIPTYQUE, Manifestation d’art contemporain, Angers, França, octubrenovembre, catàleg.
-2008 Art Madrid, Feria de Arte Contemporáneo, Madrid, febrer. -2010 Art Madrid, Feria de Arte Contemporáneo, Madrid, febrer.
-2011 Escultura Processos Ocults, Museu de Sant Cugat. Sant Cugat, març-maig. Catàleg. -2012 Premi d’escultura, Fundació Vila Casas, Palafrugell, juny-setembre, catàleg. -2013 Foire Européenne d’Art Contemporain, Strasbourg, novembre, catàleg -2022 XXII Biennal d’Art Contemporani Català, Barcelona –Sant Cugat, març-agost, catàleg
ESCULTURES PÚBLIQUES
-1976 Escultura mural a l’edifici de Correus de Sant Cugat, Sant Cugat del Vallès. -1985 Escultura a l’edifici de Serveis Centrals de la Caixa de Terrassa, Terrassa. - 1982 Escultura Sant Cugat a Gabriel Ferrater. Jardins del Monestir, Sant Cugat del Vallès.
-1988 Escultura mural al menjador de l’edifici social de Freixenet, Sant Sadurní de Noia. -1989 Escultura al vestíbul de l’edifici social de Freixenet, Sant Sadurní de Noia. -1990 Escultures al vestíbul del cinema Urgell, Barcelona. -1993 Conjunt escultòric DIÀLEG al Auditori de Sant Cugat del Vallès, catàleg. -1995 Escultura mural PEDRA, al pati interior de la planta soterrani de l’edifici La Pedrera, Barcelona. -1995 Escultura taulell bar, Fundació Caixa Catalunya. Barcelona -2003 Escultura Home Dona al Parc de Escultures KYONGGI de Korea del Sud. -2003 Escultura HOMENATGE A RAMON BARNILS al parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès. -2010 Escultura Homenatge als Mitjans Locals de Comunicació. Sant Cugat. Novembre. -2012 Escultura homenatge a Winston Churchill. Jardinets W. Churchill. Barcelona. -2017 Conjunt escultòric Rosa dels vents, Turó de Can Mates, Sant Cugat.
COL·LECIONS I INSTITUCIONS
-Walker Baur Collection, New York, U.S.A.
-Col.lecció Fons d´Art, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
- Museum of the Americas, Miami, U.S.A.
- Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona. -Caixa de Catalunya, Madrid.
-Grup Balañà, Barcelona.
-Banco Santander, Barcelona.
-Bankinter, Barcelona.
-Banco Comercial Transatlántico, Palma, Mallorca.
-Bankinter, Barcelona.
-Oficina C.C. Lesseps, Barcelona.
-Oficina C.C. Manila, Barcelona.
-Oficina C.C. Ganduxer, Barcelona.
-Club de Jubilats Urgell, Barcelona.
-Oficina C.C. Mitre, Barcelona
-Can Mario, Palafrugell, Fundació Vila Casas