Anuari 2008

08

Un any de canvis per enfortir-se Les notícies de l’any segons els lectors de Capgròs L’afer Cernuda, el Pacte per a la nova ciutadania, la integració de les dues escoles universitàries al TecnoCampus, el Festival Shakespeare, la inauguració de la Nau Gaudí i el dilema amb el museu Bassat, el rodatge de la pel·lícula del mataroní Francesc Páez i l’exposició “Jo Vaig Ser-hi, (V.O)” de l’artista Pere-Màrtir Brasó a l’Espai Enblanc són algunes de les notícies de l’any que han destacat els lectors de Capgròs a través del grup de Facebook.

Alguns exemplars de nou format del setmanari Capgròs | FOTO: ROMUALD GALLOFRÉ

Capgròs fa balanç d’un any marcat pels canvis en el format, disseny i continguts del setmanari, i per la consolidació del portal digital capgros.com | Redacció

El 2008 ha estat per Capgròs un any de canvis. El setmanari ha encetat una nova etapa amb una restructuració integral de la publicació, que ha integrat els equips del magazine Report Maresme, ha incorporat nous continguts en l’àmbit de l’oci i el turisme i ha ampliat la seva cobertura a la comarca. El nou Capgròs, amb un nou format i disseny, ha arribat als 40.000 exemplars setmanals i ha ampliat pàgines per atendre nous públics. Amb aquest pas, i en una difícil conjuntura econòmica, el

setmanari s’ha posicionat de forma decidida amb un nou producte renovat, de més qualitat, més modern, amb voluntat de servei i apostant per la informació. Ho confirmen les dades del Baròmetre de la Comunicació, segons les quals Capgròs ha guanyat mil lectors, fins a 61.000 setmanals, situant-se com a tercer setmanari gratuït de Catalunya.

Capgròs celebrarà al 2009 vint-i-cinc anys convertit en referent informatiu d’àmbit local, funció que es veu reforçada dia a dia pel digital capgros. com. Durant el 2008, s’han publicat 3.330 notícies que han donat compte de la vida política, social, cultural i esportiva de la ciutat. El portal va publicar en exclusiva la notícia de la detenció del cap de la Policia Local, Joan Francesc Giménez Cernuda, per

conduir ebri. Capgros.com també va desvetllar el nom de l’autor del cartell de Santes, va avançar que la botiga Actua no paga el lloguer del local de Pumsa, va anunciar que no hi hauria Pellofa per Carnestoltes i va treure a la llum les denúncies dels jugadors del CE Mataró per impagament.

Durant el 2008 un total de 170.621 usuaris únics han consultat tres milions de pàgines d’informació. Entre els titulars més llegits, destaquen les cròniques de Tercera Regional i notícies com ara la mort d’una dona a l’Espigó, l’afer Cernuda o el brot de legionel·la. El portal ha introduït millores entre les quals destaca el nou registre per a usuaris. A més, s’ha creat un grup de Facebook amb el qual es vol afavorir la participació dels lectors de Capgròs. núm.1047

7

Anuari 2008

El PSC de Mataró ratifica Ramon Bassas com a primer secretari

El PPC de Mataró viu un any marcat per la divisió interna

Pere Galbany substitueix Isabel Martínez al grup de CiU

El Congrés local del PSC ratifica Ramon Bassas com a primer secretari. Durant el Congrés, en el qual es va escollir la nova executiva, també es va aprovar l’informe de gestió, amb només el 66% dels vots. L’informe apunta la pèrdua d’un centenar de militants. Montse López es manté com a secretària d’organització i Consol Prados és la vicepresidenta.

Les diferències entre el cap del grup municipal del PPC, Pau Mojedano, i el president local, José Manuel López, es fan evidents després que el primer donés suport a la candidatura alternativa de Montse Nebrera en el Congrés Provincial i anunciés la voluntat de liderar un projecte de renovació a la presidència del PPC del Maresme. | Red.

La regidor de CiU, Isabel Martínez, deixa el consistori el mes de maig després d’haver estat nomenada jutgessa, càrrec que l’impedeix dedicar-se a la política.

Martínez és substituïda pel regidor d’UDC Pere Galbany. D’altra banda, Marc Marín és escollit president local de CDC en substitució de Joan Mora en el congrés local de la formació. | Red.

Les relacions entre el govern i l’oposició crispen els plens en un any marcat pels canvis de cartipàs | J. V.

En l’acte de balanç del primer any de mandat del PSC, el 26 de maig, l’alcalde Joan Antoni Baron va deixar palesa la tensa relació entre els socialistes i CIU, principal força de l’oposició. A finals d’any davant els mitjans de comunicació, Baron va tornar a fer referència al clima de crispació que ha marcat els plens. “Mai com ara a la política mataronina s’havia arribat a l’extrem del tot s’hi val”, va assegurar l’alcalde al maig, en referència als enfrontaments entre CiU i el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, arran de qüestions com el trasllat de Can Fàbregas, el cas Cernuda o la polèmica al voltant del lloguer de l’Actua.

“Han fet acusacions infundades, han intentat judicalitzar la política, sense aportar arguments i propostes. Això porta al descrèdit dels polítics i de la política”, va assegurar Baron en aquell moment. “Hi ha hagut certa crispació en l’ambient per distreure el govern de la feina que havia de fer”, reiterava 8

núm.1047

Joan Antoni Baron i Joan Mora en una imatge d’arxiu | FOTO: ROMUALD GALLOFRÉ l’alcalde al desembre. Tot i els consensos assolits en temes com el Pacte per a la Nova Ciutadania o el projecte Mataró Marítim, i malgrat l’intent d’acostar posicions en un dinar entre el líder de CiU, Joan Mora, i l’alcalde, les relacions entre socialistes i nacionalistes s’han caracteritzat per la manca de confiança

“Han fet acusacions infundades i han judicalitzat la política, sense aportar arguments i propostes”, diu Baron en referència a CiU

i les acusacions mútues, en aquestes i altres qüestions com la factura dels Armats. A aquesta situació cal afegir-hi les crítiques del conjunt de l’oposició -CiU, PPC i la CUP- a l’acció de govern, que aquest any també ha vist modificat el cartipàs com a conseqüència de la marxa d’Esteve Terradas. El veterà regidor va deixar l’Ajuntament després de 25 anys, en ser nomenat cap del gabinet del Delegat del Govern a Catalunya. El regidor de Participació Carlos Fernàndez es converteix en president de l’Àrea de Presidència i es crea la figura de cap de Gabinet d’alcaldia, que ocuparà la periodista Ana Villaverde. Núria Aguilar entra com a regidora de Gent Gran.

Anuari 2008

L’ICO retira la seva oferta de préstec pel TecnoCampus

Dolo guanya el premi innovatic a la nit amb visió

Ampli consens en l’aprovació del projecte Mataró Marítim

L’Institut de Crèdic Oficial (ICO) va retirar la seva oferta de préstec per finançar les obres de construcció del TecnoCampus. Això suposa que es modifiquinles condicions financeres del préstec, que es redueix dels 30 milions d’euros inicials a 24. El préstec es manté a interès 0 amb quinze anys de retorn i tres de carència. | Red.

L’empresa mataronina Dolo va ser guardonada amb el premi innovatic a la nit amb visió. El seu producte patentat a nivell mundial, el Kit Water Dolo, és un mètode que recull tota l’aigua de la casa cap a un dipòsit, la depura i la gestiona al lavabo de tal manera que es gasta la meitat dels litres que pot fer servir una sola família. | Red.

El ple acorda a l’octubre, amb l’única abstenció de al CUP, tirar endavant la proposta Mataró Marítim, defensada llargament pel PPC i que pretén posicionar Mataró com a capital nàutica de referència.

L’aprovació, prevista pel setembre, es va ajornar un mes per incorporar-hi la proposta de CiU de crear una Comissió del Front de Mar. | Red.

Més atur, menys empreses i més pessimisme en un any 2008 marcat per la crisi | S. F.

La crisi econòmica que ha sacsejat el món i el sistema capitalista ha afectat també l’activitat de Mataró. La capital del Maresme no ha estat aliena a la resta del país, i les dades d’atur en són el clar exemple. Les últimes dades d’ocupació situen la taxa d’aturats en un 13’1%.

8.701 persones, 2.662 més que en l’octubre de l’any passat i la xifra més alta des de 1994. Aquestes dades venen acompanyades pel tancament de diverses empreses a la ciutat. El sector tèxtil ha estat el més colpejat, amb Laura G, Bispunt, Scooter, Tiblon Eurolàstic, Tints Mataró i Tex-Deu com a empreses que han hagut de baixar la persiana. A elles se li ha unit l’empresa Burniol i Cristalleries de Mataró, que tampoc ha pogut aguantar la situació actual, i que la cooperativa ha hagut de rescindir temporalment el contracte a tota la seva plantilla, una vuitantena de treballadors.

La Federació d’Associacions Em-

Cristalleries de Mataró ha suspès de sou a la plantilla. | FOTO: R. GALLOFRÉ presarials i Gremis de Mataró i la comarca (FAGEM) ja va alertar que la crisi s’agreujaria la situació el 2008. El pessimisme s’ha apoderat dels sectors econòmics. El gremi d’hostaleria i restauració de Mataró i Maresme així ho va detectar en una enquesta entre els seus agremiats, on el 44% es mostra

La dada

8.701 aturats Les últimes dades disponibles de l’atur (del mes d’octubre), que signifiquen les pitjors des de 1994 i 2.662 més respecte el 2007

pessimista o molt pessimista de cara el 2009. Els comerços tampoc se salven, i afirmen veure com el consum es congela.

En aquest context de crisi s’emmarca la inversió de la Generalitat al Maresme, 28 milions menys respecte l’any passat, i un pressupost contingut de l’Ajuntament pel 2009 de 126 milions d’euros, en el que destacaran les polítiques de promoció econòmica, centres educatius i foment del comerç local. La crisi ha provocat l’aturament d’obres importants com el sector Iveco Renfe o la zona dels Turons.

Però davant d’aquesta situació, Xavier Sala i Martín va apostar a Mataró pels emprenedors i la innovació per sortir de la crisi. Els empresaris han de “tornar a ser els herois”. núm.1047

9

Anuari 2008

El TCM oficialitza la seva entrada com a soci a l’APTE

Antoni Uix substitueix Bonastre com a director

La consultora Everis obre un centre al TecnoCampus

El TecnoCampus va entrar, al novembre, a formar part com a soci de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE). Mataró ja formava part de l’entitat des de l’any 2005, en condició d’afiliat.

Després de llargues gestions i l’avaluació del projecte, el TCM és ara soci de ple dret. Les grans beneficiàries seran les empreses tecnològiques. | Red

El mataroní Antoni Uix es converteix a l’abril en el nou director del TecnoCampus en substitució de Ricard Bonastre, que deixa el càrrec a la Fundació, així com a l’Àrea d’Innovació i Promoció de la Ciutat i a l’EUPM, per anar a una empresa privada. Diego Castillo és el nou cap de l’Àrea d’Innovació i Presidència i Jordi Teixidor, gerent de l’EUPM. | Red

L’empresa consultora d’estratègia, negoci i aplicacions, Everis, inaugura a l’edifici del TecnoCampus de Vallveric un centre d’excel·lència dedicat en el desenvolupament i manteniment d’aplicacions informàtiques, així com el suport tècnic de sistemes d’informació. La companyia obre una seu a Mataró amb una trentena de treballadors. | Red

El Parc Tecnològic rebaixa els costos de l’obra i augmenta la seva projecció comarcal | Judith Vives

Durant el 2008 s’ha donat un fort impuls al projecte TecnoCampus. L’edifici universitari i les dues torres per a empreses ja són força visibles a la zona del Rengle on s’està construint el parc tecnològic, que a finals del 2007 va començar a funcionar en la seva versió 2.0 a Vallveric. El TCM ha estat notícia pel seu finançament i per la fusió de les dues escoles universitàries que s’integraran en un únic centre.

El TCM ha tancat l’any amb la rebaixa en un 22% del cost de la seva seu.

La crisi econòmica ha obligat a retallar costos i ajustar la inversió prevista, que passa de 60 a 46,5 milions d’euros.

Aquesta modificació ha estat possible perquè s’han renegociat preus amb les empreses constructores i perquè s’han retallat elements del projecte inicial, com ara la pèrgola o una de les torres per a empreses, que s’entregarà sense acabats. El TCM clou l’any amb una inversió similar a la prevista inicialment, 10

núm.1047

Les obres del TecnoCampus al polígon del Rengle | FOTO: R. G. de 43 milions d’euros. D’aquests, sis milions els aportarà el govern català a través del Cidem, pel trasllat de Cetemsa a un espai de 3000 metres quadrats a l’edifici universitari. Així ho va anunciar l’alcalde, Joan Antoni Baron, al maig, després que al gener el conseller d’economia Antoni Castells

La dada

46,5 milions La inversió final prevista per a la construcció del TecnoCampus, després de la retallada del projecte a causa de la crisi

tirés pilotes fora sobre l’aportació de la Generalitat en el projecte. El TCM compta també amb un crèdit del Ministeri de Ciència i Innovació.

D’altra banda, la Fundació TecnoCampus ha fet un pas endavant per dotar-se de major dimensió comarcal amb la fusió de l’EUM i l’EUPM, i la incorporació del Consell Comarcal als òrgans de govern. La fusió universitària va començar amb un conveni signat entre Ajuntament i CCM al mes de juliol i va culminar amb l’extinció dels organismes autònoms i l’aprovació, per unanimitat, dels nous estatuts de la fundació, que amb la denominació Fundació Pública TCM Mataró Maresme reforcen el caràcter comarcal.

Anuari 2008

Mataró rep 21 milions del Fons Estatal d’Inversió Local

Es constitueix el Consell Assessor Urbanístic

30 habitatges per a gent gran al carrer Carlemany

Mataró rep un total de 21 milions d’euros inclosos en el Fons Estatal d’Inversió Local, impulsat pel govern de Zapatero.

L’Ajuntament decideix dedicar 7 dels 21 milions a projectes d’urbanització de diversos carrers i trams de l’espai públic i a altres millores de reforma urbana, que fan preveure un 2009 marcat per les obres als carrers. | Red

El ple de l’Ajuntament dóna llum verda al Reglament del Consell Assessor Urbanístic Municipal, un nou organisme que ha de garantir la participació ciutadana i el diàleg al voltant de la política urbanística que porta a terme el govern. El consell havia estat una proposta llargament reivindicada pel grup municipal popular. | Red

Prohabitatge, Benestar Social i Gent Gran impulsen al carrer Carlemany una promoció de 30 habitatges dotacionals que possibilita a les persones majors de 65 anys disposar d’un habitatge de lloguer assequible, sense barreres arquitectòniques i amb serveis específics destinats a cobrir les seves necessitats bàsiques. | Red.

El polèmic trasllat de Can Fàbregas i de Caralt situa Ramon Bassas en l’ull de l’huracà | V. B.

L’any 2007 es va tancar amb l’anunci que la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt es traslladaria íntegra al seu futur nou emplaçament al carrer Biada. Però aquesta resolució no va ser el final d’un dels temes més polèmics dels darrers anys a la ciutat.

La Plataforma Salvem Can Fàbregas va destapar el parentesc entre el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, i dos oncles materns seus membres de la societat propietària de la finca de l’antiga farinera, on s’ubicarà El Corte Inglés.

Bassas va explicar que havia tingut coneixement d’aquest parentesc feia prop d’un any. Ho va notificar llavors al Secretari de l’Ajuntament, que li va recomanar que no assistís a cap més votació sobre aquesta qüestió.

La seva relació de parentiu hauria fet recomanable que no assistís a cap votació anterior però, segons el Secretari, no es podien invalidar els acords adoptats en votacions prèvies ja que el vot particular de Bassas no va ser en

Primers enderrocs de la fàbrica, a finals de novembre | FOTO: R. G. cap cas determinant. L’oposició, però, va demanar la paralització del procés, la inhabilitació dels acords presos anteriorment i la dimissió de Bassas.

En el tens ple de febrer, l’alcalde Joan Antoni Baron va insinuar que hi havia regidors de l’oposició que també tenien vinculació familiar amb els propietaris

Salvem Can Fàbregas va destapar el parentesc entre Bassas i dos oncles materns seus propietaris de la finca de l’antiga fàbrica

de la nau. El govern municipal, d’altra banda, va decidir que els costos del trasllat de Can Fàbregas recaiguessin en els promotors del sector de la ronda Barceló i els entorns del carrer Biada.

El planejament del projecte urbanístic d’aquest sector discontinu, precisament, va ser modificat per Pumsa, dividint-lo en dos polígons d’actuació a desenvolupar de manera esglaonada, de cara a facilitar-ne l’execució i evitar que la crisi puguin frenar l’arribada del Corte Inglés. A finals de novembre, es van iniciar els enderrocs del sector de Can Fàbregas, procés que haurà de seguir durant el 2009, incloent el desmuntatge de la nau, per alliberar el solar on es construirà el centre comercial. núm.1047

11

Anuari 2008

Detenen un home per cremar 177 contenidors a Mataró

Mor una dona a la platja en quedar atrapada a l’espigó

Troben droga al Casal de Joves de Cerdanyola

Els Mossos d’Esquadra van detenir el 17 de novembre, Manuel JV, de 50 anys i veí de Mataró com a presumpte autor d’un delicte de danys per la crema de 177 dels 250 contenidors de reciclatge de paper i cartró que hi ha a la ciutat, des de gener de 2007. Els danys ocasionats ascendeixen 180.000 euros. | Red.

Una dona va morir el 3 de setembre després de quedar atrapada entre les roques a l’Espigó a la platja de Mataró, a causa de les fortes onades. L’accident va portar cua perquè feia quatre dies que les platges de Mataró ja no comptaven en els dies laborables amb el servei de la Creu Roja ni tampoc amb la bandera que dictamina l’estat del mar. | Red

L’Ajuntament va clausurar de forma provisional el Casal de Joves de Cerdanyola el 25 d’abril després que la policia hi trobés substàncies estupefaents. Membres de l’Associació Xerinola, encarregada de les activitats del Casal, van protestar al Ple de maig i van assegurar que mai s’havia permès el consum ni la venda de drogues a les instal·lacions | Red.

Cernuda renuncia al càrrec de cap de la Policia Local després de ser enxampat ebri

L’excap de la Policia Local | FOTO: S. RUIZ | V. B.

La notícia de l’any, desvetllada per capgros.com. Un jutge va condemnar el cap de la Policia Local de Mataró, l’intendent major Joan Francesc Giménez Cernuda, a la retirada del carnet de conduir durant vuit mesos per un delicte contra la seguretat del tràfic, en donar positiu en un control d’alcoholèmia a Barcelona la matinada del 15 de gener. Agents de la Guàrdia Urbana l’havien detingut, quan no estava de servei, després de que donés un resultat de 0,71 mg d’alcohol. L’alcalde, 12

núm.1047

Joan Antoni Baron, va ordenar l’obertura d’un expedient disciplinari a Cernuda, després que un expedient informatiu determinés la suspensió del seu càrrec com a cap de la Policia Local durant un període màxim de sis mesos. Baron va qualificar d’”irresponsabilitat” l’actuació de Cernuda, i va constatar que “L’honor de la policia local no pot quedar esquitxat per un comportament individual”.

CiU, mentrestant, va demanar en dues ocasions les factures de les trucades que Cernuda va fer els dies següents a la seva detenció, però l’Ajuntament no els les va facilitar en considerar que anava en contra de la llei de protecció

L’excap de la Policia Local passarà a ocupar un càrrec de nova creació a l’empresa municipal Gintra, amb un sou de 60.000 euros

de dades. CiU va considerar que darrera d’aquesta negativa hi havia voluntat d’ocultar dades que podrien posar de manifest que darrera l’afer Cernuda hi havia “responsabilitats polítiques”. El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, va assegurar que no va tenir cap coneixement de la detenció de Cernuda per conduir sota els efectes de l’alcohol mentre va ostentar les competències de Via Pública, i que tampoc va rebre cap trucada per part dels implicats la nit que van tenir lloc els fets.

Finalment, l’expedient disciplinari va determinar que Cernuda va cometre una “falta molt greu”, i se li va imposar una sanció d’un any de suspensió de sou i feina. Cernuda va renunciar a la seva plaça d’intendent major i va demanar la seva incorporació com a funcionari de l’Ajuntament en un altre lloc de treball. Baron va acceptar la renuncia i va decidir adscriure’l com a cap de Servei a l’empresa municipal Gintra, un càrrec de nova creació pel qual percebrà un sou de 60.000 euros.

Davant l’allau de crítiques de l’oposició, el govern va justificar el seu trasllat afirmant que es va prendre la decisió per evitar que Cernuda continués al capdavant de la Policia Local.

Anuari 2008

El COAC es queda el fons Català-Roca que volia Mataró

Caixa Laietana inaugura el seu nou Centre de Cultura

Els promotors del Fons d’Art es retiren del projecte

Els hereus del fotògraf Francesc Català-Roca opten per llegar el seu fons fotogràfic, pretès per Mataró, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Els fills del fotògraf havien mantingut converses amb l’Ajuntament, molt embrionàries, per instal·lar el fons a la Nau Gaudí, però finalment es decideixen per l’oferta del COAC | | Red.

La biblioteca de Caixa Laietana reobre les seves portes convertit en el Centre de Cultura de l’entitat d’estalvis.

La remodelació de l’equipament, que compta amb 3.400 m2 va costar 3 milions d’euros i inclou el trasllat del centenar d’ordinadors procedents del Centre Multimèdia que Caixa Laietana, fins llavors ubicats a l’Ateneu. | Red..

Els promotors del Fons d’Art “Proposta Mataró”, el crític d’art Pere Pascual i els pintors Josep Maria Codina i Albert Alís, anuncien la seva retirada “irrevocable” del projecte. Segons ells, el PMC volia tirar endavant el Fons d’Art d’una manera que no tenia “res a veure” amb la seva proposta, ja que no complia “bona part dels pactes establerts”. | Red.

Bassat i l’Ajuntament acorden fer el Museu a Mataró però el projecte no acaba de concretar-se | V. B.

L’ombra del publicista i col·leccionista d’art Lluís Bassat és allargada, fins al punt de projectar-se sobre la capital del Maresme durant tot l’any. I no hi ha indicis d’apaivagar-se aquest 2009. El 28 d’abril, la Fundació Carmen i Lluís Bassat i l’Ajuntament van signar un conveni que preveu que la seva col·lecció (dedicada principalment a l’art català de la segona meitat del segle XX) s’exhibeixi a l’antiga farinera Ylla i Aliberch de la Ronda Barceló. El conveni, però, no estableix el pressupost necessari, d’on sortirà el finançament, el model de gestió que s’aplicarà ni tampoc dates d’execució, tot i que Bassat insisteix en el 2010 com a data d’obertura. Queda tot per fer.

Pocs mesos més tard, però, l’Ajuntament va admetre que la construcció del Museu s’hauria d’endarrerir com a mínim dos anys més ja que la conjuntura econòmica faria alentir el desenvolupament urbanístic de l’eix Ronda Barceló. Bassat, en una visita

La Nau Gaudí, que Bassat reclama com a seu provisional del Museu | FOTO: R. G. a l’exposició organitzada per Creamon a l’Ateneu, va acceptar la situació però va reclamar que l’Ajuntament li cedís un espai provisional per fer-hi exposicions mentre el Museu no fos una realitat. Bassat va fixar la seva mirada en la Nau Gaudí, que es va estrenar precisament aquest any

La frase Lluís Bassat | Col·leccionista d’art |

“Entenc que la situació és crítica i m’he d’adaptar a aquesta circumstància, però fins al 2012 no m’estaré esperant amb les mans creuades”.

com a Telecentre (un pla d’usos molt discutit). El telecentre és una aposta directa de Baron a la qual l’alcalde, de moment, no vol renunciar. D’aquesta manera, el consistori va oferir a Bassat dues altres alternatives: Can Marfà i la sala d’exposicions del nou Col·legi d’Aparelladors. Però el publicista s’hi va negar, capficat en l’antiga Obrera Mataronense, al carrer Cooperativa.

L’oposició va acusar l’alcalde de “tossut” i el va advertir que cometia un “greu error” si deixava passar l’oportunitat de destinar la Nau Gaudí a les exposicions del fons d’art de Bassat.

En iniciar-se el 2009, la situació es troba paralitzada, i no sembla que ningú tingui clar quin camí toca seguir. núm.1047

13

Anuari 2008

La botiga Actua no paga el lloguer de la plaça de la Muralla

Cultura i Esports passen de Patronats a Instituts

La TDT pública inicia emissions i es fusiona en un sol consorci

Capgros.com avança el 16 d’abril que la botiga Actua no paga els 6.000 euros mensuals de lloguer del local que ocupa a la plaça de la Muralla. El regidor d’Urbanisme assegura que és un ajornament fins que el sector estigui desenvolupat.

L’oposició acusa el govern de tracte de favor. El soci minoritari ICV reclama més transparència a Pumsa. | Red.

El ple d’abril va aprovar la modificació dels estatus dels Patronats Municipals de Cultura i Esports, amb els vots en contra de CiU i del PP i amb l’abstenció de la CUP. El tràmit suposa el primer pas per “posar al dia” els dos Patronats, que es van convertir respectivament en l’Institut d’Esports (IE) i l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC). | Red.

Maresme Digital TV, el canal públic de TDT del centre i sud de la comarca, inicia l’emissió en fase pilot el 8 de gener. D’altra banda, els consorcis de l’Alt Maresme i del Baix Maresme signen un conveni de col·laboració per fer un únic projecte d’abast comarcal. Tot i mantenir els dos canals, es farà una gestió conjunta per estalviar costos. | Red.

El ple assoleix un acord històric per impulsar el nou pla per a la nova ciutadania | J. V.

Tots els regidors de l’Ajuntament amb el braç alçat per donar el si al Pacte sobre les polítiques d’immigració i integració, un document que preveu les actuacions per facilitar la integració dels immigrants a la ciutat.

Aquesta imatge de consens entre tots els grups municipals del consistori, inèdita a Catalunya, és la que va voler destacar l’alcalde, Joan Antoni Baron, en l’aprovació del document en el ple del dia 2 de novembre. La signatura del Pacte per a la Nova Ciutadania es va formalitzar el 5 de desembre en un acte celebrat al saló de sessions de l’Ajuntament, on de nou es va mostrar la unanimitat de tots els grups municipals sobre la necessitat de treballar per la integració dels nouvinguts a la ciutat, que representen un 16% de la població actual. Representants dels col·lectius d’immigrants de la ciutat van omplir la sala de plens en l’acte institucional de signatura del pacte, que renova el document vigent des del 2004 i que 14

núm.1047

El moment de l’aprovació del pla en el ple del mes d’octubre | FOTO: A. CANALEJO va ser aprovat per unanimitat a l’octubre. El Pla tira endavant gràcies a la “generositat i intel·ligència” de totes les formacions, segons va destacar l’alcalde en la seva aprovació, recordant que tots els grups han sabut fer renúncies en favor del consens. La negociació no ha estat fàcil. El document, que s’havia

La dada

120 accions Nombre d’actuacions que preveu el pla per a la nova ciutadania per integrar els nouvinguts i explicar-los els seus drets i deures

d’aprovar al juliol, va quedar sobre la taula per les discrepàncies entre el PPC i la CUP al voltant dels cursos de català i castellà. Els representants dels grups municipals van treballar durant el mes de setembre per consensuar un nou text que finalment va tirar endavant en el ple d’octubre. Els portaveus van celebrar el consens però alhora van aprofitar per posar l’accent en els aspectes que consideren més importants del pla. El text preveu 120 actuacions per integrar els nouvinguts a la ciutat, explicar-los els seus drets i deures com a ciutadà, ensenyar-los el català i facilitar-los programes específics per a col·lectius, com els joves, les dones o la gent gran.

Anuari 2008

Els estudiants aconsegueixen mantenir el batxillerat nocturn

L’Institut Satorras commemora el seu 50è aniversari

Vuitanta persones en llista d’espera pels cursos de català

L’amenaça de la Generalitat de Catalunya de suprimir el batxillerat nocturn i substiuir-lo per cursos a distància va mobilitzar els estudiants de l’IES Damià Campeny, que després de diverses reivindicacions van aconseguir que es mantingués l’oferta de batxillerat nocturn i s’afegís als cursos a distància de l’Institut Obert de Catalunya. | Red.

L’IES Alexandre Satorras va iniciar els actes de commemoració del 50è aniversari del centre amb un esdeveniment institucional a l’Ajuntament de Mataró. Entre les activitats que estan previstes de cara el 2009 destaca una exposició fotogràfica i una cursa anomenada les ‘Tres Seus’, en honor als edificis on s’ha ubicat el Satorras al llarg de la seva història. | Red.

Una vuitantena de persones van quedar en llista d’espera per als cursos de català que ofereix el Consorci de Normalització Lingüística del Maresme (CNLM). El seu president Frances Teixidó desmentia així les paraules del diputat de CiU Benet Maimí que havia assegurat que 300 persones s’havien quedat fora dels cursos de català. | Red.

Els Serveis Territorials obren a Mataró per atendre 463 centres i 120.000 alumnes | S.F.

Els Serveis Territorials Maresme-Vallès Oriental van entrar en funcionament l’1 d’abril. Aquest servei es troba ubicat durant un any i mig a l’edifici Cafè de Mar de manera provisional. Es tracta de la primera delegació fora de Barcelona en obrir les seves portes, després que Mataró competís per acollir els serveis territorials amb Granollers a instàncies de Convergència i Unió. La formació nacionalista va reclamar que es fessin les gestions necessàries per acollir aquest centre, repte que el govern va recollir oferint la nau Cabot i Barba com a seu definitiva pels Serveis Territorials i parlant d’unes negociacions avançades, fet que va provocar una petita disputa amb CiU, ja que els nacionalistes es van preguntar si l’Ajuntament feia gestions per la seva banda sense explicar-ho a la ciutadania. La descentralització d’aquestes tasques permet oferir amb més proximitat el 40% de la feina que es feia a la delegació de Barcelona

Els Serveis Territorials es troben provisionalment al Cafè de Mar | FOTO: R.G. Comarques 2. D’aquesta manera, s’agilitzen les gestions amb la direcció dels centres i el professorat. Entre d’altres coses, s’evitaran contratemps com el fet que un professor del Maresme acabi destinat a Berga, com arribava a passar abans.

Aquesta administració de proximitat i

Aquesta descentralització permet treballar amb més proximitat amb els mestres i els alumnes de Maresme i Vallès Oriental

la restricció de zona que significa obrir els Serveis Territorials tindran un univers de 463 centres i 120.000 alumnes. La seva obertura va ser a ple rendiment, i compta amb sis serveis educatius. La delegació Maresme – Vallès Oriental està format per professionals docents que donen suport a mestres i professors des d’un coneixement més especialitzat en determinades qüestions. Logopedes, psicopedagogs, treballadors socials assessors sobre llengua i cohesió social entre d’altres. El seu director, Josep Maria Fernández, amb una trajectòria de 34 anys, va anunciar en la inauguració que estava previst fer una oficina a Granollers que estigui connectada amb la de Mataró. núm.1047

15

Anuari 2008

L’Hospital de Mataró, nou centre d’extracció d’òrgans

L’Hospital podria quedar-se sense les teràpies naturals

Guttman farà el programa de rehabilitació cognitiva a Mataró

L’Hospital de Mataró podrà realitzar des de 2008 l’extracció d’òrgans, en cas que hi hagi donant i junt amb les indicacions de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT), procedirà a desenvolupar el programa. Aquest any l’UCI de l’Hospital havia detectat 16 donants d’òrgans i 30 de teixits que a partir d’ara es podran tractar a la capital del Maresme.| Redacció

Els malalts de càncer i afectats per lumbalgia que s’han beneficiat de la prova pilot de teràpies naturals duta a terme a l’Hospital de Mataró poden quedar-se sense aquest servei gratuït de cara el 2009. La seva continuïtat, tot i els bons resultats, no està garantida, pel que només quedaria la iniciativa privada de pagament. | Redacció

L’Institut Guttman desenvoluparà a Mataró un programa clínic de rehabilitació cognitiva en el traumatisme craneoencefàlic guardonat als premis Tec-In per la millora de la qualitat de vida de persones dependents.

Mitjançant una plataforma de Realitat Virtual, el projecte pretén rehabilitar de manera més personalitzada, ja que atén el pacient a domicili. | Redacció

Mataró reviu el fantasma de la legionel·la amb dotze casos a l’oest de la ciutat | S.F.

Mataró va reviure a mitjan mes de juliol un brot de legionel·losi.

El departament de Salut va anunciar que s’havia detectat a la capital del Maresme un nou cas de legionel·la que havia afectat a set persones procedents de la zona oest de la ciutat: Cerdanyola sud i Pla d’en Boet. Mataró ja va patir un important brot l’estiu de 2002 que va afectar més d’un centenar de persones i va causar dos morts. En aquell cas, va ser el barri de Cerdanyola el punt afectat. La situació viscuda fa sis anys va servir perquè l’Ajuntament activés ràpidament punts d’informació per tenir un primer contacte. Totes les investigacions ambientals i les mesures sanitàries pertinents, així com la planificació de les intervencions necessàries, es van dur a terme conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El brot de legionel·la va afectar un total de dotze persones, dels quals un no va arribar a ingressar a l’hospital i que 16

núm.1047

Expectació mediàtica sobre el brot de legionel·losi | FOTO: R. GALLOFRÉ comprenien edats que van des dels 31 fins els 87 anys.

Vint dies després dels primers casos, el Departament de Salut i l’Ajuntament van donar per tancat el brot. Després de fer les inspeccions i tasques de control sanitari a totes les instal·lacions d’aspersió d’aigua

La dada

20 dies Els temps que el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya va necessitar per donar per tancat el brot.

que podien representar risc, així com les nombroses empreses que per les seves característiques podrien haver tingut també instal·lacions de risc, no es va poder confirmar la relació directa entre els afectats amb la instal·lació que hauria estat, en principi, el focus del brot. També es van prendre mesures preventives, com tancar les fonts ornamentals i la xarxa de reg. Es va aturar el reg per aspersió i es van desinfectar tots els camions de neteja viària. L’Ajuntament també va habilitar un telèfon gratuït d’informació i va obrir una oficina d’informació en la que es van registrar 102 hores d’atenció presencial i 288 hores d’atenció telefònica.

Anuari 2008

Els Capgrossos, obligats a traslladar l’actuació de la Diada

El primer Festival Shakespeare mataroní rep 1.900 persones

El Carnestoltes perd la figura irreverent d’en Pellofa

Un error de coordinació municipal va obligar els Capgrossos a renunciar a la plaça de Santa Anna com a escenari per a l’actuació de la Diada castellera.

Els ‘blaus’ van traslladar-se a la plaça de Santa Maria per celebrar la jornada,, ja que a Santa Anna s’havia programat simultàniament una altra activitat, FirOcasió, d’Unió de Botiguers. | Red

Un total de 1.900 persones van assistir a la primera edició mataronina del Festival Shakespeare, celebrada entre els dies 28 de juliol i 3 d’agost a la Masia de Can Ribot, a les Cinc Sènies.

El certamen, que fins el 2007 s’havia celebrat a Santa Susanna, va acollir un total de vuit espectacles centrats en el teatre, la dansa i la música. | Red

Després de cinc anys assumint bona part de l’organització del Carnaval a la ciutat, el Comitè de Crisis de Carnestoltes (CCC) es va desvincular de la festa. La seva absència va implicar que el Patronat de Cultura hagués d’assumir l’organització de tots els actes. Amb la desvinculació del CCC, també va desaparèixer de la festa la figura del Pellofa. | Red

Les Santes presenten la seva versió més massiva i tenyeixen la ciutat de groc-i-negre | V. B.

Una de les Santes més espectaculars que es recorden. La Festa Major de la ciutat de 2008 van ser notícia per la participació massiva, tant de mataronins com de gent vinguda de fora. Al límit del col·lapse, però sense incidents, la Nit Boja del 25 de juliol va omplir el nucli antic com poques vegades s’havia vist. Un total de 14.000 persones van participar al Desvetllament, unes 10.000 a l’Escapada a Negra Nit i prop de 8.000 a la Ruixada. Preveient una gran assistència en caure en divendres a la nit i tenint en compte els problemes viscuts en anteriors Desvetllaments entre el públic, la banda de música i els gegants, l’IMAC va impulsar una novetat tècnica important: sonoritzar la banda i reproduir la música en dues torres d’altaveus ubicades a l’inici i al final del recorregut. Tot i que no va funcionar a la perfecció, el sistema va resultar prou satisfactori.

Les Santes ja van tenir un bon tret de

El No n’hi ha prou, que va viure la seva segona edició | FOTO: A. CANALEJO sortida amb la presentació del cartell de la festa, a càrrec del dissenyador Martí Anson. Una samarreta de futbol per als aficionats de la Festa Major, que després de les habituals crítiques inicials, es va convertir en la icona dels darrers dies de juliol a Mataró.

Amb la ciutat tenyida de groc-i-negre,

La dada

14.000 Les persones que van participar al Desvetllament Bellugós, que va caure en divendres nit i que per primer cop es va sonoritzar

Les Santes van mantenir el model de sempre però amb algunes novetats incorporades. La més celebrada va ser l’aposta pel circ, amb un escenari al Nou Parc Central on durant tres dies s’hi van fer diverses actuacions en un clima molt especial. Entre la resta d’innovacions, van destacar la reducció ostensible del cabal d’aigua de la Ruixada, i un nou acte anomenat el Ball dels Dracs.

Uns focs artificials molt aconseguits, la Tripleta Màgica dels Capgrossos i el nou model de Gegantada, van ser altres estampes d’una Festa Major inoblidable.

Gestionar els grans allaus de gent per mantenir la seguretat i l’esperit de la festa serà el gran repte de futur. núm.1047

17

Anuari 2008

Canvi de dates polèmic de la Setmana de Música Antiga

El projecte ‘Casa de la Música’ esdevé una aposta de país

El mal estat de la Torre Llauder fa saltar les alarmes

La manca de previsió pressupostària del PMC va fer endarrerir la XXVI edició de la Setmana de Música Antiga dos mesos.

Estava prevista per novembre de 2007 però es va fer el gener de 2008. Es va decidir que la següent edició tindrà lloc el novembre de 2009, cosa que implica que entre les dues edicions hi haurà gairebé dos anys de diferència. | Red

El projecte de Casa de la Música, sorgit a Mataró l’any 2005, es va convertir en una aposta de país després que la Generalitat l’adoptés com un dels seus pilars en matèria de política cultural.

Al projecte, a més, s’hi van sumar dos municipis més, Terrassa i Manresa, que es van afegir a Mataró, Salt i l’Hospitalet de Llobregat. | Red

La Torre Llauder va saltar a la palestra a causa del mal estat i la deixadesa de les restes arqueològiques. CiU va lamentar la mala conservació de la vil·la romana i la tardança en l’actuació del govern. Aquest, mentrestant, va anunciar que en l’any 2009 invertiria 160.000 euros per millorar la situació del jaciment. | Red

La basílica de Santa Maria celebra el Mil·lenari sense poder presentar la seva millor cara | V. B.

El Mil·lenari de Santa Maria, el conjunt patrimonial més important de la ciutat, es va iniciar el 25 de març de 2008 amb el regust amarg de no disposar de la millor cara de la Basílica per celebrar una efemèride tan especial. El temple mataroní encara té pendent una restauració urgent, i durant tot l’any no es van fer avenços significatius en aquest sentit tot i l’impuls que podria haver donat la commemoració dels seus mil anys d’història. El més de juny es va constituir la Comissió per a la restauració de la basílica, impulsada per l’Ajuntament per desencallar el procés de rehabilitació De moment, sense resultats tangibles.

El rector de la Parròquia, Mossen Joan Barat, no es va cansar de demanar una major implicació de tots els estaments en la restauració del temple mataroní.

Barat va fer servir com a altaveu de les seves reclamacions la celebració eucarística que va donar el tret de sortida del Mil·lenari, protagonitzada 18

núm.1047

La celebració eucarística que va obrir la commemoració del Mil·lenari | FOTO: R. G. per l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. “La restauració de la basílica la podrem veure tots”, va assegurar llavors Sistach, però de moment no hi ha més notícies al respecte. Tampoc se sap res més del compromís adquirit per la Generalitat de rehabilitar la basílica, emmarcat en

El desencís per no poder veure la basílica restaurada es va veure compensat per un programa d’actes intens i variat

la Llei de Pressupostos de 2007. El Pla Director de Restauració de Santa Maria, redactat l’any 2001, preveia que el procés tindria 10 fases i finalitzaria el 2008. Actualment, però, tant sols se’n han executat tres, que han consistit en la restauració de sostres, prospeccions arqueològiques i la rehabilitació de la capella del Sacrament.

Aquest desencís es va veure compensat amb un programa d’actes intens, promogut per la Comissió del Mil·lenari i l’Ajuntament, que finalitzarà el 25 de març de 2009. Entre les propostes de què es va poder gaudir durant el 2008, van destacar especialment els concerts de l’Escolania de Montserrat i la Polifònica de Puig-Reig.

Anuari 2008

El femení del GrupClima acaba cinquè a la Copa d’Europa

El CN Mataró commemora els seus 75 anys d’història

El cadet femení de la UE Mataró, campió d’Espanya

El GrupClima Mataró femení va aconseguir un meritori cinquè lloc a la Copa d’Europa.Les mataronines, enquadrades en el grup de la mort, no van poder aconseguir passar a semifinals, un objectiu que hagués estat factible en l’altre quadre. Però en la pugna pel cinquè lloc, van tombar a les locals del Melhada portuguès. | Red.

El CN Mataró va celebrar durant aquest 2008 els actes per commemorar els 75 anys d’història. El centre té com a objectiu és seguir creixent i ampliar les instal·lacions per fer de Mataró un lloc de referència internacional en els seus esports. També ha estat l’any en que Josep Masriera ha estat reelegit com a president del CN Mataró. | Red.

El cadet femení de la UE Mataró es va proclamar campió d’Espanya en les finals disputades a Benasque. El conjunt unionista va imposar-se en la final al Gran Canaria La Caja , i va aconseguir d’aquesta manera el seu primer triomf en una competició d’aquestes característiques. Mariona Ortíz va ser escollida com la MVP de la final.| Redacció

El CE Mataró clou un any marcat per la delicada situació econòmica en la que es troba | S.F.

Un any per oblidar. El CE Mataró ha encadenat un final de temporada crític i un final de 2008 que segueix el mateix camí. L’inici de l’any va començar amb certa il·lusió amb la presència de Jaume Creixell a la banqueta i l’arribada de jugadors que acabarien sent decisius, com el cas de Landi. El club va completar una bona segona volta que li va permetre salvar-se del descens. Però a mitjan mes de juliol començarien a complicar-se les coses.

Capgros.com va treure en exclusiva la intenció d’una desena de jugadors de denunciar el club per impagament. Va ser llavors quan va sortir a la llum que el club devia diversos mesos a tota la plantilla.

Va haver-hi neteja general, i només els de la casa i algun jugador més, com Víctor Duran o Lluís, van continuar. La marxa més sonada va ser la de Callicó, que va acceptar una oferta de l’Europa després d’haver estat el jugador més decisiu en la salvació del CE Mataró.

La temporada va estrenar-se amb un

equip competitiu pel pressupost que movia el CE Mataró. L’equip es mostrava sòlid en lliga i només un parell de mals resultats van evitar que es veiés un conjunt mataroní en posicions altes a la classificació. Però de nou els problemes econòmics van saltar a la llum. El club va demanar que els jugadors reduïssin el seu sou en un

La dada

60.000 euros Els diners que el principal patrocinador va prometre i que no ha pogut pagar en entrar en suspensió de pagaments

20% per poder seguir cobrant a final de mes. Ivo i Carricondo van marxar. Més tard, marxarien tres jugadors més, deixant la plantilla en escassos 18 jugadors. Abans d’acabar l’any, el president del club Paco Gonzalo va anunciar als jugadors que no podria garantir el pagament regular de les seves fitxes, obrint les portes a marxar a qui volgués. Els jugadors reaccionen decebuts i alguns dubten sobre si tornaran a cobrar encara que no sigui de manera regular. La relació amb l’Ajuntament es tensa, de retruc, en un final d’any per oblidar que deixa un 2009 ple d’incògnites. Començant per saber quins jugadors seguiran formant part de la plantilla i sobre com acabarà l’afer de les denúncies.

El CE Mataró passa per problemes econòmics. | FOTO: R.GALLOFRÉ

núm.1047

19

Anuari 2008 | Imatges

9 gener: Més de 700 persones dels àmbits polític, econòmic i social de Mataró i la comarca, encapçalades pel conseller d’Economia Antoni Castells van assistir a l’acte d’inauguració de la nova seu corporativa de Caixa Laietana, que ocupa una superfície de 32.000 m2 i que va suposar una inversió de 40 milions d’euros. | R. G.

20 d’abril: La colla castellera Capgrossos va inaugurar la seva nova seu social, un edifici espectacular de 1.000 m2 al carrer Herrera. El projecte, en què destaca sobretot el cub d’assaig (on es poden assolir castells de 10 metres) ha tingut un cost de 2,6 milions d’euros. | FOTO: A. ALUART.

19 d’abril: L’Ajuntament va hissar per Sant Jordi una gran senyera de Catalunya a la plaça Santa Anna. Instal·lada permanentment, amb una alçada de 12 metres i unes dimensions de 3x2, va ser una proposta de CiU acceptada per tots els grups municipals. | FOTO: R. G.

27 de març: L’artista mataroní Josep M. Codina va desvetllar molts dels seus secrets creatius i vitals en un acte organitzat per Capgròs i Caixa Laietana a l’Ateneu. Un centenar de persones van assistir a l’entrevista que li van realitzar els crítics d’art Pere Pascual i Raquel Medina, rodejats d’obres seves. | FOTO: R. G. 20

núm.1047

Anuari 2008

22 de juny: Unes 10.000 persones van assistir de pública la Jour de Fète, la festa Major de la ciutat francesa de Créteil (agermanada amb Mataró), on hi va participar una delegació de 360 mataronins, membres de les colles de figures, comparses i castellers de la ciutat, que va donar a conèixer l’esperit de Les Santes. | FOTO: AJ. MATARÓ

29 de juny: La celebració per al victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa va derivar en una batalla campal, quan un grup d’uns 300 aficionats es va desplaçar fins a davant de l’edifici de l’Ajuntament, on van trencar mobiliari urbà i aparadors i es van enfrontar a la policia. | R. G.

23 de juny-20 de juliol: El IV Cruïlla de Cultures va satisfer els organitzadors en l’àmbit artístic i en la resposta de públic, tot i que van manifestar que l’esdeveniment s’està estancant per de fets com la reducció de concerts a l’aire lliure i la climatologia, que va obligar a suspendre el recital de Blues Brothers. | FOTO: A. CANALEJO.

10 de setembre: Uns 60 Armats van ser rebuts en audiència pel Papa Benet XVI a la basílica de Sant Pere del Vaticà, a Roma. El viatge va ser polèmic per l’aparició d’una factura de 10.000 euros en la qual no es detallava cap concepte. | FOTO: P. CATENA núm.1047

21

Anuari 2008 | Imatges

12 de setembre: Els botiguers de Plaça de Cuba van reobrir les parades un cop finalitzada la primera fase de la rehabilitació del mercat, que ha comportat la reducció del nombre de parades, la substitució de la coberta i la instal·lació d’un nou paviment. El projecte no va convèncer l’oposició ni alguns botiguers de l’entorn. FOTO: R. G.

28 d’octubre: Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local van desallotjar les fàbriques okupades de Secopal, al carrer Pasqual Madoz, i de la Fibra, a la plaça de pintor Cusachs. Els desallotjaments es van produir sense cap incident, ja que pràcticament estaven buides | FOTO: R. GALLOFRÉ.

31 d’octubre: L’enllaç nord de la C32 es va obrir al trànsit per connectar l’autopista amb Mata i Rocafonda. La seva construcció, promoguda pel PTOP i que ha costat d’1,4 milions d’euros, ha d’evitar els constants embussos que es produeixen a la sortida Mataró Oest. | FOTO: R. G.

3 d’octubre: La soprano Montserrat Caballé i la seva filla, Montserrat Martí, van omplir de gom a gom el teatre Monumental en el recital que van oferir organitzat per l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer del Maresme per recaptar fons i lluitar contra aquesta malaltia. Les dues intèrprets van actuar de franc. | FOTO: A. ALUART. 22

núm.1047

Anuari 2008

21-30 de novembre: La Mostra de Cinema de Nous Realitzadors va celebrar la seva XXXa edició commemorant un altre aniversari, els 40 anys del Maig del 68. El certamen, que va ser un èxit de públic, va projectar un total de nou pel·lícules, entre les quals va destacar ‘La Clase’, guanyadora del darrer festival de Cannes. . | FOTO: A. C.

Capgròs és una de les dotze empreses i entitats mataronines que s’han despullat per participar en el calendari solidari que ha promogut l’ONG local Creamón. La compra del calendari serveix per contribuir als diferents projectes que l’organització desenvolupa a Guinea-Conakry. FOTO: M. CRUZ.

20 de desembre: L’Estadi Municipal d’Atletisme va tornar a entrar en funcionament després de la primera fase d’obres de millora, que es van desenvolupar durant 9 mesos. L’estadi compta ara amb vuit carrils, a més d’un carril per marxa i un altre de gespa artificials. | FOTO: A. C.

13-15 de novembre: El Fòrum Innova 360 es va celebrar al recinte firal del Parc Central per acostar el concepte d’innovació a la ciutadania en general, a partir d’una nova fórmula allunyada de les fires tradicionals i amb activitats de tot tipus. Hi van participar activament prop de 2.000 persones. | FOTO: A. CANALEJO.

Consulta l’última hora a www.capgros.com núm.1047

23

Anuari 2008 | Personatges

Esteve Terradas Cap de gabinet del delegat de govern

E

l veterà regidor socialista deixa la regidoria de Presidència, Participació i Comunicació i 25 anys dedicats al govern municipal per ser nomenat cap de gabinet del delegat del Govern a Catalunya.

El seu lloc el va ocupar Carlos Fernàndez i va suposar l’entrada de Núria Aguilar al consistori.

Jordi Vallcorba President de la Unió de Botiguers

J

ordi Vallcorba va substituir Salvador Floriach al capdavant de la Unió de Botiguers, entitat que en aquest 2008 celebra el seu 30è aniversari. Vallcorba arriba a la presidència després d’haver entrat a l’entitat dos anys abans com a vicepresident. Floriach va passar a ser vocal de l’entitat.

Anna Palà ex-cap d’informatius de Televisió de Mataró

L

a periodista mataronina Anna Palà va morir als 40 anys víctima d’un càncer. Cap d’informatius de Televisió de Mataró, va entrar com a redactora del mitjà a finals dels anys vuitanta i va dirigir i presentar durant 15 anys el 24hores en tota una vida a TV Mataró.

’historiador mataroní Joaquim Llovet va aconseguir el seu sisè Premi Iluro gràcies a l’obra ‘Els viatges del capità Moreu’. En ella, Llovet explica les vivències d’un capità de Calella que feia la ruta d’Europa cap Amèrica a principis del segle XIX.

24

núm.1047

A

ntoni Vilà relleva a Lluís Feliu al capdavant de Càritas Interparroquial. La commemoració del 40è aniversari de l’entitat va servir per mantenir viva la lluita contra la pobresa en un any on Càritas s’ha vist desbordada per la demanda a causa de l’actual situació econòmica que s’està vivint.

Genís Mayola President de la Coral Primavera per la Pau

L

a coral Primavera per la Pau que dirigeix Genís Mayola va commemorar el seu 25è aniversari reunint antics membres i omplint de nou el Foment mataroní amb la peça més emblemàtica de la formació, la Cantata de Santa Maria de Iquique.

Joaquim Llovet Guanyador del premi Iluro

L

Antoni Vilà President de Càritas Interparroquial Mataró

Imma Llorenç Directora de la Sala Cabañes

L

a Sala Cabañes que dirigeix Imma Llorenç celebra el seu 75è aniversari organitzant un cicle de concerts i espectacles amb noms com Pep Sala o el mag Lari i amb el compromís de part de l’Ajuntament de Mataró de millorar les instal·lacions de la sala.

Peret Medalla d’or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona

E

l cantant mataroní Peret va veure reconeguda la seva llarga trajectòria en el món de la música de part de l’Ajuntament de Barcelona, que li va fer entrega de la medalla d’or al mèrit artístic quan Peret ha arribat ja als 73 anys d’edat.

Jordi Bosch Protagonista al musical Spamalot

L

’actor mataroní Jordi Bosch encarna el personatge principal del Rei Artur en la versió espanyola del musical dels Monty Python: Spamalot. L’obra de John Du Prez i Eric Idle s’inspira en la coneguda pel·lícula ‘Els cavallers de la taula quadrada’.

Anuari 2008

Lluís Feliu Cap de la colla castellera Capgrossos

L

luís Feliu substitueix a Xavier Castellví al capdavant de la colla castellera dels Capgrossos després de nou anys. També es va reelegir en Marc Guanyabens com a president de l’entitat en una temporada notable de la colla mataronina.

E

l Museu de Mataró i Ca l’Arenas dediquen una àmplia retrospectiva a l’escultor mataroní Manuel Cusachs en motiu del seu 75è aniversari. L’exposició viatja per tota la trajectòria d’aquest veterà creador que es troba actualment afincat a Òrrius.

Maria Rovira Directora de la companyia Trànsit

L

a companyia Trànsit que dirigeix Maria Rovira aconsegueix el premi butaca al millor espectacle de dansa per la seva obra ‘el Salt de Nijinsky’. L’estrena d’aquesta representació es va fer a Mataró davant 400 persones entusiasmades amb l’obra.

a palista del Centre Natació Mataró Gàlia Dvorak va aportar el seu granet de sorra en el combinat espanyol que va disputar els Jocs Olímpics a Pequín. El conjunt estatal no va poder, però, superar la primera fase de la competició i va guanyar només un partit.

L

a directora de la Biblioteca Pompeu Fabra Mercè Millan deixa el seu lloc després d’onze anys per anar a la Diputació amb l’encarrec, entre d’altres coses, de desplegar el mapa de biblioteques que s’ha de dibuixar a tota la província de Barcelona.

Vicenç Tarrés Seleccionador estatal femení de waterpolo

Ventura Ametller Escriptor i filòsof

L

’escriptor i poeta de Pals i resident a Mataró, Ventura Ametller, una de les veus més significatives, originals i desconegudes de la literatura catalana de mitjan segle XX, mor als 75 anys d’edat després d’una llarga malaltia amb la que va lluitar durant molt temps.

Gàlia Dvorak jugadora de tennis taula del CN Mataró

L

Mercè Millan ex-directora de la Biblioteca Pompeu Fabra

Manuel Cusachs Escultor

V

icenç Tarrés aconsegueix una històrica medalla de plata als campionats d’Europa de waterpolo femení amb Espanya. Aquest triomf se suma a les grans temporades que el CN Mataró està realitzant de la seva mà des de l’arribada a la Divisió d’Honor.

Núria Martínez Guanyadora de la Nit de l’Esport

L

a jugadora de bàsquet Núria Martínez va ser guardonada com a millor esportista mataroní de l’any.

La jugadora va completar un any brillant amb la seva participació als Jocs Olímpics de Pequín i el seu flamant fitxatge per l’actual campió de la lliga italiana.

Mariona Ortíz Jugadora de bàsquet de la UE Mataró

M

ariona Ortíz va proclamar-se campiona d’europa en la categoria sots-16 amb Espanya.

D’aquesta manera completava un any espectacular en el que s’havia proclamat campiona d’Espanya amb la UE Mataró, fita històrica per l’entitat.

núm.1047

25

Anuari 2008

L’alcalde Joan Antoni Baron tanca un any marcat per la crisi econòmica, per la crispació política i per l’afer Cernuda, però també pel debat sobre el Museu Bassat i la Nau Gaudí, on va repassar aquests i altres grans temes del 2008.

“Amb tot aquest soroll s’ha intentat distreure l’opinió pública respecte a la feina del govern” Per: Vern Bueno/Judith Vives. Fotos: R. Gallofré

Podíem preveure a principis d’any acabaríem amb una situació de crisi com aquesta?

Ningú s’esperava que es produís una crisi de l’abast d’aquesta, que comença sent financera i acaba afectant l’economia local. Ara tots a córrer i a prendre mesures per intentar capgirar la situació.

Són moments complicats.

Tanquen empreses, creixen les cues a l’IMPEM, Càritas es desborda. Què pot fer l’Ajuntament?

Els ajuntaments patim limitacions molt importants. Intentem atendre les persones que passen per una situació delicada amb els recursos que tenim, que no són infinits. Però també podem fer que l’activitat municipal serveixi de motor econòmic de la ciutat, generant ocupació a partir de la inversió. És per això que celebrem els 21 milions que ens arriben del Fons d’Inversió Estatal.

Podrem posar més diners al sector de la construcció, un sector molt important que de manera una mica frívola molts han volgut demonitzar.

Li preocupa que la crisi pugui generar problemes i conflictivitat social?

26

núm.1047

I tant, extraordinàriament. Darrere les crisis econòmiques solen haver-hi crisis socials molt potents. Hem d’estar alerta per activar els mecanismes que tinguem per evitar la conflictivitat social.

inversió en el TecnoCampus, amb la sensació que és més difícil, però el dubte de fer-lo o no fer-lo no existeix ni en mi ni en el Govern. Tant el TCM com El Corte Inglés han de ser elements que ens permetin estar més ben posicionats La crisi pot generar conflictes amb quan canviï el cicle econòmic. els immigrants. El Pla per a la Nova Ciutadania permetrà evitar-los?

Ajudaran a alleujar cues a Càritas?

Quan vam signar el Pacte ja vaig dir Dir això seria fer una reducció molt que no hi ha vacunes. Però si fas els simple. Però ens han d’ajudar a generar deures, tens menys possibilitats de patir- més empreses, fer-les més competitives, ho. I jo crec que els hem fet, explicant que generin més ocupació i més riquesa, a la gent què significa el fenomen de i que aquesta es reparteixi. Llavors les la immigració i les conseqüències que cues a Càritas seran més curtes. té; redimensionant els serveis públics; explicant que qui ve aquí tindrà drets i Projectes urbanístics deures. Sovint són les coses petites les La crisi pot fer perillar El Corte Inglés? que erosionen la convivència. Intentem Obrirà el 2010 segons previsions? avançar-nos a les problemàtiques saNo hi ha cap indicador que assenyali bent que ens enfrontem a un fenomen aquesta direcció. Ara estem treballant complicat. en el projecte arquitectònic, hem de resoldre la qüestió del solar, i iniciar Amb la crisi, el TecnoCampus segueix obres l’any 2009. Respecte al termini, sent la gran aposta de la ciutat o hem de veure com s’adequa el ritme de aquest projecte estratègic es comença construcció. Jo diria 2010 o 2011. a mirar amb recel?

El pitjor que podríem fer seria que Molts projectes urbanístics ara el TecnoCampus i El Corte Inglés els estan parats. deixéssim ara a mitges. Mantenim la No cal passejar gaire per la ciutat

Anuari 2008

Per a nosaltres els ingressos per plusvàlua i per l’impost de construcció eren importants, però al contrari que altres Ajuntaments, no eren el pal de paller del pressupost. Hem patit una baixada important d’ingressos, i ja veurem l’any que ve com acabarem, però era un percentatge relativament assumible. Malgrat tot, hem mantingut un alt nivell d’inversió.

Davant la situació actual, el govern es penedeix de traslladar Can Fàbregas?

Al revés, si ens haguéssim aturat en aquell moment haurem perdut l’oportunitat. Amb una moratòria, com demanaven alguns, ara estaríem empantanegats i no hauríem avançat.

El trasllat, però, no sembla una mesura molt popular en moments de crisi i de prioritats més urgents.

De moment l’únic que farem serà desmuntar-la, i ja la tornarem a instal·lar quan es pugui. per veure que hi ha solars que en una conjuntura econòmica diferent ja estarien construïts. Però cal diferenciar entre la planificació urbanística i l’execució dels projectes. A Cirera la planificació està acabada i el sector privat decidirà quan inicia les obres. Al Rengle s’està executant l’hotel, l’edifici de Pumsa i el TecnoCampus, però no els habitatges; l’eix Herrera està en fase de planificació; al Sorrall hem fet una aprovació inicial i queda molta tramitació; a la Ronda Barceló hem fet una divisió poligonal perquè la conjuntura no ens permet fer-ho tot d’una tacada... Ara no hi ha pressa, però quan la conjuntura econòmica canviï, tota la feina que

s’havia de fer, que a nivell urbanístic Es farà la ‘Torre Barceló’, ara que és feixuga, ja estarà feta.

Construccions Riera ha anunciat suspensió de pagaments?

Jo crec que sí. Construccions Riera Però el fre en l’execució privada suposa una reducció d’ingressos no era ni el promotor ni l’inversor de per a l’Ajuntament. l’obra, així que ja es buscarà un altre constructor. Els inversors tenen intenció de mantenir la inversió i el projecte.

Hem patit una baixada important d’ingressos, i ja veurem com acabem, però mantenim la inversió

Manca de transparència Afers com Xerinola, el cas Cernuda o la factura dels armats han donat imatge de poca transparència. Què s’ha fet malament?

Caldria preguntar quins interessos hi ha hagut perquè el govern donés aquesta imatge. El cas dels Armats núm.1047

27

Anuari 2008

és d’una transparència absoluta, hem seguit el procediment habitual: una entitat vol fer una activitat extraordinària, no està en període de subvencions i ens demana ajuda. Ho acabem de fer amb entitats esportives, per què no ha sortit a la premsa? Senzillament, perquè no hi va anar l’alcalde. Aquí la qüestió és que l’alcalde va viatjar a Roma amb els Armats. I després, la factura va sortir a la comissió informativa, on toca. On és la manca de transparència?

Algunes coses s’han de forma estranya, com el manifest veïnal.

De forma estranya, res. Informes jurídics van apuntar que es va fer el que s’havia de fer, que el procediment va ser l’habitual, tal i com fem en centenars d’ocasions sense polèmica.

No es recorda un any amb tant protagonisme del Secretari.

Es demana que es justifiquin jurídicament si les coses s’han fet correctament, i això ho ha de fer el Secretari. Abans no es feien aquestes coses... són polèmiques interessades.

Relació amb l’oposició Atribueix la crispació a l’oposició o hi ha part de responsabilitat del govern per no saber-se explicar?

Explicar què? Hem d’anar als mitjans a explicar que hem aprovat una factura o hem entrat un document a registre?

En anys anteriors aquestes polèmiques no es produïen.

El govern ha fet el que venia fent sempre sense polèmiques. Alguna cosa ha canviat. És l’actitud del govern? No, perquè fem el que fèiem abans, però ara interessa aquesta polèmica. Potser 28

núm.1047

haurien d’adreçar la pregunta als que com el Pla de Nova Ciutadania o el Front l’han generat.

Marítim els hem endarrerit per arribar al consens, però l’acord al 100% amb Però la situació afecta al Govern, ja l’oposició és molt difícil. que es pot posar en qüestió la seva imatge, i també la del secretari.

Les relacions amb CiU són tenses. És Igual aquest era l’objectiu. un problema de fons o de forma?

Hi ha discrepàncies de fons en Hi ha una campanya de desacreditació algunes coses força evidents, també per part de l’oposició? amb el PP i la CUP. A vegades les Jo no diria desacreditació, però sí de sintonies personals són més fàcils o desgast. Amb tot aquest soroll, s’intenta més complicades d’assolir. distreure l’opinió pública respecte a la feina del govern. Aquest també és el L’estil de fer política de Joan Mora joc de l’oposició. No ho critico, però no (CiU) us genera un cert rebuig que ens hi havíem trobat mai. És cert que dificulta encara més la relació.

Podria ser. Són estils molt diferents de fer política. Quan se m’acusa de manca de transparència, em genera perplexitat. Quan parlo amb altres Quan se’ns acusa alcaldes i els explico les coses que fem a Mataró, em pregunten per què de manca de donem tantes facilitats a l’oposició. transparència, això em L’accés a la informació a Mataró no té comparació amb altres consistoris. Un genera perplexitat. altre alcalde no deixava ni que l’oposició fes fotocòpies dels pressupostos.

Tantes enganxades amb l’oposició han acabat distraient el Govern?

Aquesta pot haver estat la intenció, però hem tingut molt clar quin era el nostre paper, les coses que volíem fer, les prioritats, i el joc que podia tenir En el ple d’investidura va fer un discurs l’oposició en cada tema. El balanç del de mà oberta vers l’oposició. Crea ara treball realitzat és molt satisfactori. que el consens és possible?

No posaria tots els grups de l’oposició Canvis al cartipàs en el mateix sac. Generar confiances és Com afecta la marxa d’Esteve Terradas complicat, requereix molta paciència i la i la incorporació de nous regidors? confiança es pot trencar molt fàcilment.

Això afecta sempre, que marxi regidor El clima entre govern i oposició no és del pes i experiència d’Esteve Terrades no igual amb tots els caps dels grups, i és és pèrdua fàcil de substituir, però reclamo cert que podria millorar. Temes importants el mateix que quan marxen els regidors hem comès errors. En el cas del Casal Xerinola, potser podríem acceptar que ens vam precipitar. Però en la resta de casos, hem demostrat per via jurídica que hem fet bé les coses.

Anuari 2008

de l’oposició. Tenim dret de marxar per les circumstàncies que sigui.

No se li tira en cara que marxi sinó que Mataró no ha descobert el entri gent amb menys experiència.

Maresme ara, sinó que s’ha Ja n’aprendran. Terradas va entrar cregut que té capacitat per sense cap experiència i l’alcalde també.

I ens n’hem ensortit. No estan sols, exercir la capitalitat estan en un equip de govern i envoltats de professionals, se’ls ha de deixar un marge de confiança. d’aquesta persona. Quina justificació jurídica tenia per fer-lo fora? Vam buscar Afer Cernuda la solució que pugués ser acceptada per Com valora el Cas Cernuda i la solució tothom, fora de la policia però mantenint adoptada? els seus drets a l’Ajuntament. Passat Personalment em va afectar. Jo vaig un any de suspensió de feina i sou treballat quatre anys amb en Cernuda s’incorporarà a un lloc on té experiència. quan vaig ser regidor de Via Pública, i La millor solució? La possible. tres anys més d’alcalde, i la confiança havia estat mútua sempre. La solució Exercir de capital la vaig explicar mil vegades i no se’m va S’han fusionat les dues universitats, voler entendre. Es va dir que s’havien s’han creat comissió per treballar els de buscar altres solucions però no passejos marítims, la TDT... Mataró s’han posar sobre la taula. Es va buscar s’ha adonat ara que forma part del una sortida tenint en compte els drets Maresme?

No. Al meu primer discurs com a alcalde ja vaig dir que Mataró té la clara voluntat d’exercir la capitalitat de comarca. Hem començat a treballar amb els altres ajuntaments, una cosa d’extraordinària complexitat. Però hem impulsar el consorci de la TDT, el pacte de la Riera d’Argentona, hem estat presents al Pla Estratègic, hem donat dimensió comarcal al TecnoCampus...

Mataró no és que hagi descobert el Maresme ara, sinó que s’ha cregut que té capacitat, i que és interessant exercir aquesta capitalitat.

Què li aportarà Mataró a la comarca i la comarca a Mataró?

Massa crítica i capacitat de decisió. Si nosaltres no anem junts on es prenen les decisions, pintem poc. Si anem junts amb projectes comuns, consensuats amb governs de diferents colors, això dóna molta força. Podem generar sinèrgies i podem institucionalitzar la presència en un àmbit territorial on l’activitat núm.1047

29

Anuari 2008

social ja és fa així. La gent d’Argentona ja fa anys que ve a Mataró a treballar, doncs reforcem aquest llaços i pensem projectes en comú.

Es parla de portar una universitat internacional a Mataró. Pot semblar que el projecte universitari del TecnoCampus és insuficient?

Aquí parlem del projecte de la Universitat Europea de Madrid, que vol ampliar la seva activitat a Espanya. Són a Madrid i creuen que han de ser a Catalunya.

Aprofitant que Lluís Bassat és conseller de la universitat, pensa que el Maresme seria un bon lloc. La primera proposta es fa a Llavaneres, però pel que sigui no hi va. Llavors ens convida a anar a Madrid i ens expliquen que estan molt interessats en venir a Mataró. Hi ha altres ciutats que hi van al darrera, però no ensenyen les cartes, no fan declaracions als diaris i treballen.

de passar moltes coses cada dia, i que el què hi passi no impedeixi contemplar el caràcter monumental de l’edifici.

Aquest criteri exclou la possibilitat de fer-hi una sala d’exposicions com reclama Bassat?

L’ús que estem fent és el més adequat en aquests moments. Vull que cada dia s’aixequi la persiana i això no s’aconsegueix amb una sala d’exposicions.

Després de la rehabilitació resulta decebedor trobar-hi un telecentre? bilitat de trobar una sala on se’n puguin Perquè no pot estar en un espai fer més exposicions. Posem algunes tan emblemàtic i posar els usuaris possibilitats sobre la taula que no li fan en contacte amb el patrimoni? L’hem el pes. En seguirem parlant. convertit en un palau pels ciutadans. És un espai molt digne per a una activitat molt digne.

Amb la Nau Gaudí, l’alcalde és molt tossut perquè té el convenciment que no s’ha equivocat

Bassat i la Nau Gaudí El Museu Bassat pot servir com a moneda de canvi?

No, que hi hagi el senyor Bassat no relaciona els dos projectes. Bassat és un conseller, no pren les decisions L’alcalde és tossut amb la Nau importants. Però té molt d’interès en Gaudí.

L’alcalde és molt tossut perquè té el els dos projectes. convenciment que no s’ha equivocat.

L’Ajuntament està a l’alçada de les Com a mínim té criteri. Un de sentimental, exigències de Bassat respecte el que respecta el caràcter de treball de la seu museu?

Nau Gaudí, creada com a nau industrial.

Ens hem reunit i tenim un full de ruta. L’alcalde vol que hi passin coses cada Ara s’estan confeccionant els estatuts dia, i això s’està complint. Per mi això del consorci. S’ha fet l’inventari del fons és molt important. per saber de què parlem i s’ha fet un projecte museogràfic. Mentrestant ens Serà un telecentre tota la vida? demana la possibilitat de fer exposicions. No ho asseguraria, podria tenir uns En fem una a Can Palauet i ja s’està altres usos en un futur, perquè no? Però treballant una altra. I planteja la possi- sempre mantenint el criteri de què han 30

núm.1047

Mataró es quedarà sense cruïlla de cultures?

Jo crec que no. Estem treballant per consolidar festival en un moment complicat. Busquem espais alternatius.

Com veu el CE Mataró?

Manifestar la preocupació de l’alcalde per un club històric de la ciutat, però els que poden fer coses són els accionistes del club, no l’Ajuntament.

No és un club qualsevol, però tots els clubs són importants, i la situació que viu ara el CE Mataró no és responsabilitat municipal.

L’Ajuntament, per tant, no es planteja fer una operació de rescat del club?

L’Ajuntament hauria de fer una operació com aquesta? Nosaltres manifestem la nostra preocupació, però els diners públics han de servir per altres coses.

Anuari 2008

Mataró avança

S

ens dubte, la paraula més utilitzada el 2008 noves instal·lacions esportives, cíviques, escolar..., ha estat ‘crisi’, també a Mataró. I la dada més posar al carrer més policies, arranjar nous carrers i lamentable, l’atur. Hem de començar el balanç parcs, treballar perquè vingui El Corte Inglés, arranjar la amb aquesta dada. Hem fet bé els deures? Podem Plaça de Cuba, atraure la seu dels Serveis Territorials sortir-ne fins i tot reforçats d’aquesta situació? d’Educació o el Museu Bassat... tot això combinat Certament, la crisi ha agafat amb una economia amb unes polítiques de xarxa social per evitar les diversificada, amb bones infraestructures de situacions de risc d’exclusió.

I hem estat treballant també a mig i llarg comunicacions i amb una ciutat més moderna.

Vam dir per les eleccions, però, que el pas de termini, apostant pel Pla Estratègic del Mataró al futur passava per atorgar un plus de Port, o pel Pla Territorial Metropolità, per qualitat a la nostra economia, per formar millor, l’alternativa a la N-II (ja s’ha obert un accés per posicionar-nos bé en l’entorn metropolità a la C32!), pel tren orbital, etc... Els d’aquí Ramon Bassas i per garantir que a Mataró hi hagi un alt grau al costat faran un balanç més crític, ja ho Portaveu del grup de cohesió social... El 2008 ens hem dedicat sé i potser és el que toca. Hem assistit, en municipal del PSC a fer això. Impuls al TecnoCampus, que s’airealitat, a un any on l’oposició no ha dubtat xeca, constitució de la taula per la FP, arribar en utilitzar les armes més baixes i la crispació a un bons pactes sobre immigració, sobre més absurda per desestabilitzar el Govern. coordinació urbanística amb el nostre entorn o sobre Per sort, sembla que s’imposa el seny i podem tornar el front marítim, liderar d’apostes com la TDT o les a parlar del que importa els nostres ciutadans. Així ho universitats, fer un nou concurs per millorar el Mataró espero. I que tingueu tots molt bon 2009.

Bus, construir i acabar nous habitatges protegits, fer

núm.1047

31

Anuari 2008

365 dies més sense transparència

E

l 2008 ha estat marcat a Mataró per temes els mataronins però amb molts pals a les rodes. Fa pocs tan escandalosos com el “Cas Cernuda”, “el dies vam presentar unes 100 al·legacions al PAM i als desmuntatge de Can Fàbregas i de Caralt” Pressupostos pel 2009, la majoria de les quals se’ns o el “lloguer fantasma del local de PUMSA han denegat; per exemple, se’ns ha denegat coses tan a la Plaça de Can Xammar”. Aquests només són tres sencilles com una millora de la pista de patinatge del exemples del mal estil de fer política durant un Parc Central perquè la canalla la pugui tornar any més. La poca transparència, la inestabilitat a disfrutar. Creiem que aquesta inèrcia que porta el Govern no és bona per la ciutat ni i la inseguretat a l’hora de liderar temes de la pel seu teixit econòmic. ciutat ha sigut present durant els 365 dies del segon any de mandat del tripartit municipal.

Aquest any nou l’encetarem amb un nou repte, Des de l’oposició ens hem trobat, altre la crisi econòmica. De moment el Govern ha decidit que cal apujar els impostos un 4,6% cop, amb una manca absoluta de voluntat Joan Mora d’acord per part de l’equip de Govern i quan l’IPC serà menys. Així és com cal afrontar Cap del grup encara menys d’acceptar qualsevol idea que la nova situació econòmica? L’equip de Govern municipal de CiU vingui de fora d’aquest; ha sigut el cas de la demostra maquillatge però no austeritat.

Plaça de Cuba o la opció del Museu Bassat El nostre equip de CiU continuarà durant dins la Nau Gaudí, una gran oportunitat el 2009 com fins ara, amb fermesa, control de Govern i amb il·lusió de fer “més i millor”. Tal i com d’estratègia cultural i turística per la ciutat i tirada per la borda. A més també hem rebut una manca ens enorgulleix la nostra proposta de tirar endavant una d’informació amb alguns temes de la ciutat i no hem Universitat Internacional de prestigi a Mataró continuar trobat la participació adequada. Creiem que és la fent també més i millor en educació, en cultura, en el feblesa de l’actual Govern i que és una prioritat a teixit econòmic i comercial, en definitiva, millorar Mataró millorar de cara al 2009. perquè al cap i a la fi, tots podem fer més i millor per la nostra ciutat.

CiU, des d’un Govern a l’ombra, ha lluitat per Mataró i

32

núm.1047

Anuari 2008

L’Alcalde tòpic

L

a que encapçala l’article és segurament la dei per transformar fan falta grans apostes. finició que més s’acosta a l’Alcalde de Mataró.

Malgrat la crisi, s’ha de tenir visió de futur. No s’ha fer Un Alcalde que fa servir les frases recurrents, volar coloms, però sí cal que qui lidera la ciutat sigui capaç de mirar més enllà i no limitar-se a “anar fent”, poc ambiciós i sense un projecte de ciutat que esperant que algun dels grans projectes urbanístics il·lusioni als mataronins. que hi ha pendents arribi a veure la llum. Per posar un Si bé és cert que la situació actual no posa gens fàcils les coses, no pot ser que, després de exemple: potser veurem abans la Sagrada més d’un any i mig de mandat, l’Alcalde no Família acabada que el Corte Inglés a Mataró. hagi aportat cap nou objectiu, cap nova idea I qui diu el Corte Inglés podria posar més d’un per a la ciutat. Mataró necessita un lideratge exemple en aquest sentit. amb visió i amb valentia, amb capacitat de tirar L’únic gran projecte de ciutat, la única aposta endavant nous projectes de ciutat. Algú que per dinamitzar Mataró, buscar nous sectors Pau Mojedano no recorri als tòpics de sempre: “la situació econòmics emergents i redimensionar la ciutat Portaveu es difícil”, “però el govern no s’ha quedat amb a l’alçada d’una gran capital europea és el Municipal PPC els braços creuats” , “ens esperona a buscar Projecte Marítim. Una aposta que ha aconseguit noves sortides”, “la crisi és una oportunitat” , el consens del Consistori per tirar endavant “ho farem com sempre, a però que ha estat ideada, la mataronina, amb treball treballada i presentada pel i discreció”, o el recurs PPC. I n’estem orgullosos. al gran calaix de sastre No per vanitat ni per ganes anomenat “Cohesió Sode sortir a la foto, sinó cial”. Quantes vegades perquè estimem Mataró hem sentit les mateixes i volem el millor per ella i pels seus ciutadans. paraules?. Però és que hi ha algú que vulgui el Des del Grup Municipal contrari? del PPC no ens cansem La veritat és que alguns, de posar sempre el mateix probablement molts, prefeexemple: l’Ajuntament és com una gran gestoria...i riríem una ciutat més neta, molt cara! Massa regidoamb cap graffiti a les parets, amb millor circulació, una ries, massa departaments, ciutat més segura i amb massa despesa en comumés policia al carrer, amb nicació, etc. Massa de molt menys impostos i taxes, i poca ambició, il·lusió i una ciutat més dinàmica ganes de treballar per la i competitiva, més cuiciutat en els polítics del tada, i més atractiva per govern. Tant de bo el 2009 inversors i visitants. Sense desperti les consciències crear riquesa no hi pot dels qui ens representen i haver cohesió, i per crear comencem a treballar per riquesa fan falta projectes i fer un futur millor. Mataró se’l mereix. capacitat transformadora...

núm.1047

33

Anuari 2008

Entre la preocupació i l’esperança

H

a estat un any convuls. A mitjans d’aquest any, els poderosos han actuat i continuen actuant a dia com si es tractés d’una catarsi, vam ser consd’avui.

També l’any 2008 es va iniciar, a nivell de cients que entràvem en un període de crisi. Les veus dels moviments drets socials, amb unes altes expectatives per socials i de les forces polítiques que hem estat l’inici del desplegament de la Llei de Dependenunciant situacions insostenibles d’explotació dència i ha acabat amb una greu frustració per dels treballadors, de fam, de sobreexplotació una baixa cobertura econòmica i manca de dels recursos naturals, de “venda de la vida” a serveis directes que necessiten les persones Quitèria Guirao bancs i caixes, de paradisos fiscals, de guanys amb gran dependència. Uns reptes als que Portaveu del grup políticament hem de trobar-hi solució ja que estratosfèrics per a uns privilegiats-lladres, ara municipal seguim sense ser escoltades. Els poderosos els drets socials són la garantia d’una societat d’ICV-EUiA planegen una refundació del capitalisme, solidària i cohesionada. tornant a construir un sistema antidemocràtic Un altre aspecte a destacar de l’any i insolidari, sobre uns transcorregut és la mateixos ciments vitalitat ciutadana que s’han demostrat que té Mataró. No per podrits i obsolets. recurrent és menys Les conseqüènciimportant fer-hi eses a casa nostra de ment. Forma part la crisi les estan vivint d’una realitat rica en moltes famílies que projectes i costums depenen d’una feina que ens aporta riqueper viure i aquells i sa cultural i espais de aquelles al capdavant trobada ciutadana. d’una empresa, soÉs el compromís vint petita, que ara no personal que es troben recolzament fa col·lectiu per a financer per als seus materialitzar-se en projectes. ajuda mútua, festa, Aquests són moesport, cooperació, ments on hem de civisme, creativitat, promoure el bé comú solidaritat, ... per sobre dels inteEncarem un nou ressos particulars, any sabent que serà treballar per evitar difícil però que ens l’empitjorament de tindrem els uns als les condicions de altres. Us desitjo vida de totes les bones festes i un víctimes d’aquesta pròsper i solidari crisi i denunciar la 2009. immoralitat i impunitat amb les que

34

núm.1047

Anuari 2008

L’any que vàrem viure perillosament

S

i l’any 2007 va estar marcat per les eleccions més ho necessiten i impulsant una sèrie de projectes municipals, aquest 2008 ho ha estat sens de futur, a l’entorn del coneixement i la innovació (TCM) dubte per l’esclat i el ràpid deteriorament de que aquest any han començat a ser una realitat.. la situació financera, la caiguda del L’any passat es va engegar definitivament el mercat immobiliari i la greu afectació de tot Pla Local de l’Habitatge. Parlàvem de les obres plegat a l’economia real. del c/ Carlemany, del Pla d’en Boet , de Can Gasol, de la Llei de Barris...

Un any que s’acaba una vegada més amb el Pressupost i el PAM 2009 aprovats, amb I, per acabar amb aquest resum de 2008 la voluntat del Grup Municipal d’Esquerra, jo triaria l’entrega de les claus dels 30 pisos de Carlemany als seus llogaters, gent gran, la de continuar essent resolutiu i, sobre tot, de Francesc Teixidó, no fallar als ciutadans que ens demanen que finalització i propera adjudicació dels 94 pisos portaveu d’ERC continuem prenent decisions que posin les del Pla d’en Boet, per a joves, el sorteig dels 30 bases pel benestar i la prosperitat futures de pisos de Can Gasol, l’entrada en funcionament la nostra ciutat. de l’Oficina de la Llei de Barris...

Davant la crisi econòmica el govern de la ciutat planteja Finalment, desitjar-vos, en nom del meu Grup, bon l’esforç inversor més gran de la història per salvaguardar Nadal i feliç any 2009 la cohesió social: incrementant la cobertura a aquells que

núm.1047

35

2008: S’ha acabat el bròquil!

F

a 30 anys que a Mataró manen els mateixos.

Hem aportat polítiques catalanistes com la catalanització Per tant, convé fer memòria del que era, hauria dels noms de tots carrers o el rebuig a la imposició de pogut ser i és actualment la ciutat. Durant els símbols espanyols i l’exigència del dret de decidir tant darrers anys de vaques grasses, el PSC ha en la política municipal com en la nacional.

Hem denunciat la manca de responsabilitat social encobert la desindustrialització i la pèrdua de pes econòmic de la ciutat amb el boom immobiliari. Fins de l’Ajuntament, produïda en bona mesura per l’exterara, totes les apostes de futur del PSC i, per nalització creixent dels serveis públics. Ens extensió, dels seus socis minoritaris (ICV-EUiA hem oposat a les constants modificacions i Esquerra), s’han basat en el creixement espedel Pla General, bàsicament pensades per a culatiu, un creixement fet sense cap planificació requalificar zones industrials en benefici de territorial racional, sense respectar el patrimoni l’especulació. Hem rebutjat la destrucció de arquitectònic ni la necessària provisió d’equipatrimoni arquitectònic (cases de cós i edificis paments públics (escoles, centres sanitaris, Xavier Safont-Tria singulars com Can Fàbregas i de Caralt). regidor de la CUP equipaments cívics, etc.).

Hem posat en evidència l’incompliment de Contra tot això i, des del primer dia, hem la normativa (cas de les antenes de telefonia defensat la participació ciutadana, donant mòbil o del gratacels projectat a la Ronda Barceló). Hem reiterat altre cop la nostra veu al ple a entitats i col·lectius de persones compromeses amb la millora de la ciutat. oposició als laterals de la C-32 i hem denunciat el Hem apostat per una ciutat més sostenible, amb col·lapse de la mobilitat, els dèficits de serveis públics iniciatives per a la preservació i desenvolupament i el deteriorament de la qualitat de vida.

Fins ara ens deien que tot anava bé. Ara, en plena de l’espai agrari i forestal. Propostes concretes: la crisi, ens demanen paciència. A nosaltres, però, allò declaració “Mataró lliure de transgènics”, l’impuls de mesures per reduir l’ús de bosses de plàstic, que més ens preocupa ja no és la caiguda en què ens l’aposta pel transport públic alternatiu al cotxe privat i trobem immersos, sinó evitar que l’aterratge sigui una la proposta de construcció d’una estació d’autobusos patacada que l’hàgim de pagar els de sempre. interurbans.

36

núm.1047