E s pe cial
empresa La millor oferta en serveis per a l’empresa
nĂşm.1162
49
E spe c ia l
empresa
Per Xavier Amat Fotos: Arxiu
La campanya de la renda 2010 ja es troba en marxa i fins el 30 de juny hi ha temps per presentar els números. Fer la declaració avui és més àgil que anys enrera, però els gestors aconsellen seguir deixant-se assessorar per un expert.
50
núm.1162
Amb l’enviament de l’esborrany per internet, l’ús del ja popular Programa PADRE, o la possibilitat que a les mateixes oficines de l’Agència Tributària ens facin la declaració, avui la campanya de la renda suposa per a moltes persones menys maldecaps que els que els comportava fa alguns exercicis. No obstant, des de les gestories i assessories s’aconsella, en primer lloc, revisar bé l’esborrany abans de donar el vist-i-plau. “Hisenda
E s pecial
empresa té de nosaltres una informació limitada, aquella que li envien caixes i bancs, les empreses, i potser els organismes oficials. Però segurament no sap d’altres coses de la nostra vida que ens poden servir per desgravar”, explica Joan Ponsa, assessor fiscal de l’Assessoria Xifrà. Per aquest motiu, aconsella posarse en mans d’un expert a l’hora d’omplir la declaració, i també recorda que el servei que ofereixen a les oficines d’Hisenda “no és vinculant. És a dir, si hi ha un error en les dades, ells no se’n responsabilitzen. A les gestories la persona sempre trobarà una atenció molt més personalitzada, mirant els pros i contres en cada cas”. De novetats de cara a fer la renda de 2010 no n’hi ha gaires respecte a ara fa un any. Antoni Agustí, de l’Assessoria Flaquer, destaca “l’increment de la tributació per les rendes del capital mobiliari i dels guanys patrimonials, del 18% al 19-21%, segons la quantia”, així com també la “progressiva desaparició de les deduccions fixes, com els 400 euros en les rendes del treball”. Un dels punts interessants per al món empresarial és la reducció
“
A les gestories la persona trobarà una atenció personalitzada
de la tributació de les PIMES, sempre i quan mantinguin o generin ocupació.
Canvi en l’obligació de declarar Com sempre, la campanya de la renda es refereix a la situació entre l’1 de gener i el 31 de desembre de l’any anterior, en aquest cas el 2010, i el termini per presentar-la és el 30 de juny. Joan Ponsa no creu que ni la situació de crisi econòmica ni el fet que pel mig hi hagi unes eleccions municipals i a molts llocs també autonòmiques provoquin un endarreriment en les devolucions de diners. “És difícil dir quants dies triguen a fer l’ingrés. A algunes persones al cap d’un parell de setmanes ja els han fet la transferència, i per a d’altres tarden alguns mesos. En general, si des de
l’Agència Tributària no es troba cap incidència, acostuma a ser un procés força ràpid, però si per exemple la persona té algun deute pendent o una multa per pagar, aleshores és possible que tot el procés quedi aturat força temps”, informa. Cal esmentar també com a novetat, segons explica Antoni Agustí, que “el límit pel que una persona està obligada a declarar passa enguany d’11.200 a 10.200 euros quan hi ha dos o més pagadors”. En general, pocs canvis, però Agustí també recalca que aquest exercici serà “el darrer en què la deducció per l’adquisició d’habitatge serà generalitzada. A partir de la declaració corresponent a 2011 només les rendes inferiors a 24.000 euros podran deduir per la compra d’un habitatge”. Però d’això temps hi haurà per parlar-ne l’any vinent.
“
És el darrer any en què la deducció per hipoteca és generalitzada
Pasa a la pàgina 4
www.assegurancesfeli.com
núm.1162
51
E spe c ia l
empresa Per Xavier Amat Fotos: Arxiu
Cada vegada més acadèmies d’idiomes ofereixen cursos dirigits al sector empresarial. L’anglès segueix estant al capdavant de l’oferta i de les sol·licituds, però ja no es fa estrany trobar llocs a la comarca on aprendre l’alemany o el xinès.
El domini d’idiomes pot ser clau en el món empresarial a l’hora d’intentar vendre a l’exterior o internacionalitzar el negoci, o simplement per entendre millor el món econòmic global en què ens trobem immersos. Per aquest motiu, les acadèmies programen cursos específicament dirigits a empreses, ja sigui a treballadors o a directius, i en molts casos a mida de les necessitats. Ja fa anys que l’anglès és l’idioma “internacional” per excel·lència i sense competidor, però a poc a poc d’altres llengües també es van fent un lloc i, si fa ben pocs anys calia anar a Barcelona per rebre’n formació, ara a Mataró i
www.gestoriabarcelo.com
52
núm.1162
E s pecial
empresa
“
Hi ha molta demanda d’alemany i de xinès
al Maresme ja es poden cursar gran quantitat d’idiomes. “En els darrers temps hem quedat força sorpresos de la demanda que hem tingut per aprendre
alemany i xinès”, informa Jordi Costa, director de l’acadèmia Inlingua. En aquest centre, a més a més de l’anglès i dels dos esmentats també imparteixen
francès, italià, àrab, japonès, portuguès, rus, o català i castellà per a estrangers. “Volem ser com uns grans magatzems dels Pasa a la pàgina 6
www.gestomart.com
núm.1162
53
E spe c ia l
empresa Ve de la pàgina 5
idiomes, estem oberts a totes les necessitats i intentem no dir no a cap persona o empresa que demani adquirir el coneixement d’una nova llengua”, explica. El mateix Costa, però, reconeix que l’anglès se segueix emportant la palma, i l’estadística li diu que un 80% dels alumnes d’Inlingua hi fan anglès, mentre que tots els altres idiomes junts sumen el 20% restant. Des d’International House, el seu director, Dennis Akers, encara destaca més la importància d’aprendre anglès. “Fins i tot persones que tinguin la idea d’anar a treballar a Alemanya, de ben segur que a l’empresa que aniran, si és una multinacional, els hi serà més útil l’anglès que
no pas l’alemany”, considera. A l’acadèmia que dirigeix, no obstant, no tanquen tampoc la porta a la formació en altres idiomes, malgrat segons quina experiència no els ha acabat de funcionar: “Vam programar classes de xinès, però és una llengua molt complexa per als europeus i no va tenir gaire sortida. Ara mateix no en fem”, diu.
Sempre s’hi és a temps “És un gran misteri saber per què unes persones tenen més facilitat que d’altres per aprendre idiomes. El que està demostrat és que no té res a veure amb la intel·ligència”, manifesta Dennis Akers. Tant ell com Jordi Costa estan convençuts, però, que
a qualsevol edat s’és a temps d’aprendre’n “ni que sigui una mica, per sobreviure”, diu Akers, si bé “quan des de més petit es comenci, millor”, considera Costa. I també estan d’acord que no hi ha res com viure una bona temporada al país en què es parli l’idioma que es vol aprendre per tal d’adquirir-lo més fàcilment, tot i que també destaquen l’evolució de les acadèmies d’idiomes, “amb professors nadius, parlant-se la llengua d’aprenentatge des del primer dia de classe, i amb cursos molt enfocats a les necessitats dels alumnes o de les empreses si és el cas”.
www.cronda.com
54
núm.1162
E s pecial
empresa Per RedaccióFotos: Arxiu
El turisme de congressos i convencions és un àmbit amb força potencial a Mataró la comarca, per la seva ubicació i serveis
El turisme de congressos i convencions, conegut genèricament com a turisme de negocis, és un àmbit amb força potencial a Mataró i la comarca del Maresme, segons admeten diversos agents consultats per Capgròs. La inauguració, fa uns mesos, del parc tecnològic del TecnoCampus pot servir com a revulsiu per a aquest tipus de turisme en una comarca on l’activitat turística es troba en ple desenvolupament. “Mataró té l’avantatge de trobar-se a l’inici d’un gran projecte i estem a temps per determinar el tipus de turisme de negoci i d’oci que volem i proposar ofertes concretes i adaptades per a un turisme sostenible”, explica Christophe Prigent, gerent de l’Hotel Ibis situat al costat del TecnoCampus. Prigent assegura que la proximitat el parc tecnològic fa que hi hagi força demanda de turisme de Pasa a la pàgina 8
www.finquesferreres.com
www.mataroprint.com
núm.1162
55
“
E spe c ia l
empresa Ve de la pàgina 7
negocis a Mataró, i posa com a exemple dos esdeveniments com han estat l’entrega dels Premis Blocs i el congrés Recuwatt. Prigent també destaca l’oferta hotelera i de restauració que hi ha a la comarca, que és “molt diversa i que respon a tot tipus de clients”. Tot i això, el perfil del turista de negocis, segons coincideixen en afirmar responsables del sector, respon normalment a un home d’entre 35 i 45 anys acostumat a viatjar. No només els hotels i altres establiments d’allotjament es beneficien del turisme de congressos i convencions. També els restaurants tenen en aquest tipus de clientela una important
font de negocis i per això, molts establiments han preparat les seves instal·lacions i les han equipat amb videoprojectors i altres serveis. Les empreses que opten per fer els congressos o reunions de negocis són majoritàriament grans companyies de sectors com el farmacèutic, explica Araceli Garcia del restaurant Can Baladia. Aquests empresaris aprofiten les instal·lacions que ofereixen els restaurants per fer-hi les trobades de feina i tot seguit el dinar d’empresa, que acostuma a ser un menú ràpid. A banda de congressos i reunions d’empresa, molts restaurants i hotels acullen també sessions de training per a executius, que normalment també es fan fora de l’empresa. Christian
Molts establiments han preparat les seves instal·lacions
Robert, del Castell de l’Oliver, explica que tot i el potencial que té la comarca del Maresme, de moment encara no hi ha restaurants plenament especialitzats en el turisme de negocis. La proximitat de Barcelona representa una competència important, així com també la crisi econòmica que ha fet que les empreses s’hi mirin més a l’hora de fer aquestes despeses. Però tot i això, explica Robert, la comarca té un gran potencial per la seva ubicació i clima, per la seva oferta hotelera i de restauració i també per les ofertes d’oci i cultura.
www.castelldeloliver.es
56
núm.1162
www.clinicaissa.com
nĂşm.1162
57
E spe c ia l
empresa Per Josep Lluís Martí Gestor públic i consultor turístic. Fotos: Arxiu
Article d’opinió sobre les possibilitats del turisme de negocis a la comarca
Una de les raons per viatjar són els negocis. Quan parlem de turisme de reunions ens estem referint bàsicament a congressos i convencions, tot i que en el primer dels cassos es fa referència a activitats i esdeveniments adreçats a entitats, clubs o organitzacions en general i en canvi quan parlem de convencions ens referim més a l’àmbit de l’empresa. Els formats de les reunions, que acostumen a durar entre dos i tres dies, també poden prendre altres formes com: conferències, seminaris, symposiums, que acostumen a ser més curts. Aquests esdeveniments es poden realitzar en espais com hotels, palaus de congressos o centres de conferències d’entitats com hospitals, universitats o grans empreses. Per una ciutat, gaudir de diferents centres on
www.impremaspe.com
58
núm.1162
E s pecial
empresa poder realitzar congressos i convencions de distint format, pot representar un avantatge competitiu important de cara a la seva projecció tant turística com econòmica en general. Cal tenir en compte que en una reunió d’aquest tipus s’ha de diferenciar entre dues activitats: el temps de les sessions i el temps lúdic o de diversió dels congressistes, i això requereix d’oferta complementària en la pròpia ciutat o ben a prop. Per poder crear una línia de turisme de reunions, congressos o convencions a Mataró, igual que en d’altres ciutats, calen a banda de les pròpies infraestructures per la reunió, altres infraestructures d’allotjament, transport, restauració, oci, comerç etc... que conformen aquesta oferta complementària. Per una ciutat, els beneficis d’aquesta activitat no són només econòmics, sinó també tècnics, socials i culturals. Hi ha estudis acurats que
“
La despesa mitjana per congressista és d’entre 250 i 350 al dia distribueixen el impacte econòmic en la ciutat, que genera la despesa individual de cada congressista de la següent forma: allotjament (44%), restauració (18%), inscripció al congrés (12%), transport (8%), oci (8%), comerç (7%) i varis (3%). La despesa mitjana per congressista es calcula entre 250 i 350 al dia segons la ciutat. Els criteris que utilitza el mercat per seleccionar una ciutat on realitzar una reunió són principalment la proximitat amb Pasa a la pàgina 12
núm.1162
59
E spe c ia l
empresa
“
Els sectors que generen més reunions són el mèdic i l’empresarial
Ve de la pàgina 11
infraestructures aeroportuàries i estacions, les vies de comunicació, els hotels i els palaus de congressos. A més n’hi ha d’altres complementàries com l’índex de seguretat ciutadana, el clima i l’orografia, l’oferta gastronòmica, lúdica i cultural i l’organització de la població. Mataró està en aquest moments en una situació d’enlairament
www.collett-detectives.com
60
núm.1162
en aquesta forma de turisme atenent al fet de la implantació del Tecnocampus, a l’existència de dos hotels amb capacitat per a realitzar reunions de petit i mitjà format i tenint també en compte el naixement proper d’un nou hotel al Port de la nostra ciutat. L’entorn de Mataró, en quant a infraestructures d’allotjament està dimensionat i presenta una oferta de qualitat mitja i mitja-
alta. Així mateix, la ciutat gaudeix de suficients infraestructures de comunicació, d’una bona oferta gastronòmica i lúdica, d’un pol comercial important i de totes aquelles característiques típiques d’una ciutat mediterrània. En l’actualitat, els sectors que generen més reunions i per tant més demanda de infraestructures -com les del centre de conferències del Tecnocampus- són el mèdic sanitari, el universitari i l’empresarial. És per això que la ubicació física i el posicionament de màrqueting d’aquest espai és ideal, doncs aplega precisament els centres de formació universitària dedicats a aquests sectors, a banda dels edificis dedicats a les activitats empresarials.
www.baladia.cat
nĂşm.1162
61
62
núm.1162
nĂşm.1162 www.capsulamedia.com
63
E spe c ia l
empresa Un article sobre el “núvol”, concepte de les dades emmagatzemades a suports informàtics remots
Per David Ruiz Fotos: Arxiu
Cap a on anem? Ja tenim el núvol aquí, ben posadet a sobre els nostres caps. I no marxarà, al contrari, s’anirà fent més i més gran fins cobrir tot el cel de dades. No parlem però, de meteorologia, parlem de la Xarxa. El que s’anomena “núvol” dins de l’àmbit d’Internet (de l’anglès cloud computing), es refereix per entendre’ns, al concepte de que les dades estan emmagatzemades a suports informàtics remots, és a dir, no als nostres dispositius, si no a servidors sempre accessibles des d’Internet. Aquest concepte, tot i no ser nou, esdevé del tot lògic i pràctic a una societat on les dades digitals emmagatzemades augmenten en tots els àmbits. A nivell empresarial, en realitat
ja fa uns quants anys que es treballa d’aquesta manera, amb aplicacions accessibles des de la xarxa, sense la necessitat d’installar programari a cada ordinador. El que passa és que ara les dades personals també hi comencen a estar d’una manera massiva: el correu electrònic, els vídeos de youtube, tots els arxius i informació que pengem a Facebook, les fotos del Picasa... De tot això sorgeixen preguntes, son segures les dades al núvol? Aquesta mateixa setmana ha sortit a la llum un atac hacker al gegant Sony, que ha aconseguit extreure dades personals de més de 77 milions de persones d’arreu del planeta, incloses targes de crèdit, que tenien desades al servidor de dades de les seves PlayStation. 77 milions d’usuaris i contrasenyes es diu ràpid. Es pot arribar doncs
a la conclusió de que no hi ha res, absolutament res que sigui segur al 100%. Al menys no de moment. Ara, la qüestió és, estan més segures les dades a l’ordinador de casa teva? Aviat arribarà el moment en que tots els arxius informàtics estaran a suports remots, als que podrem accedir des de l’ordinador de casa, el mòbil, la tele, el cotxe, o la tablet. Un suport sempre accessible, amb grans prestacions i amb capacitat de replicació, per tal de que mai es perdi res. Ja no caldrà tenir cd’s, ni dvd’s, ni memòries USB, ni discs multimèdia connectats a la tele. Els ordinadors actuals, per tant, es convertiran simplement en dispositius de connexió. En un futur proper tots durem sempre
www.flaquer.org
64
núm.1162
a sobre un aparell que farà aquesta funció. Una mica més gran que els smartphones actuals, i més petit que els ipads. Serà el nostre únic dispositiu portàtil d’accés a la xarxa, una fusió de tot el que tenim ara. Amb ell accedirem a totes les nostres dades, serà el nostre telèfon mòbil i sistema de vídeo conferència, la nostra tarja de crèdit, el nostre DNI, el nostre reproductor multimèdia, la nostra càmera de foto i vídeo d’alta definició, el nostre GPS, la nostra consola de jocs portàtil i molt més. Amb un sistema operatiu instal·lat a la pròpia xarxa, on Google, Microsoft i Apple seguiran competint ferotgement. I si el perdem no passarà res, n’agafarem un altre, posarem la nostre contrasenya i tot estarà al seu lloc, tal qual ho havíem deixat. Al núvol. Al cel. Tingueu Fe.
www.lsplanada.com
núm.1162
65
www.euromasmobles.com
66
nĂşm.1162
núm.1162
67
E spe c ia l
empresa
Entrevista amb David Hospedales (44 anys), assessor d’empreses amb 20 anys d’experiència laboral i director d’una de les assessories més grans d’Espanya, Ribé Salat. Per Salva Fernández Fotos: Romuald Gallofré
Quin paper juguen les assessories en un moment econòmic com l’actual? Les assessories que pugnen per ser diferenciades, juguen un paper molt important. Les que s’han organitzat com empreses, han apostat per professionals qualificats, han invertit en comunicació interna i externa, eines tecnològiques, son les que ara poden donar suport de valor a les empreses clients. La clau és ajudar a millorar la gestió mitjançant l’anticipació i la comprensió dels paràmetres de risc i prediccions. Què es pot fer davant la crisi actual?
68
núm.1162
Gestionar-la. Un cop tenim un problema que no depèn exclusivament de nosaltres, l’hem de saber gestionar. Una mesura pràctica, concreta, podria ser treballar amb pressupostos, gestionar els ratis d’alerta de ‘empresa, la compte d’explotació. Buscar solucions: estrènyer l’estructura, ser més eficients, vendre més i assegurar els cobraments. Nosaltres ens encarreguem de donar eines perquè es pugui decidir què fer en cada moment. Cal fer-li front a una nova situació per superar-la. Quins passos s’han de seguir? És complicat donar unes línies generals, però com he dit
abans, el primer pas es treballar amb un pressupost: Hem de saber què ingressem, quines despeses tenim i com adecuar les despeses als ingressos reals (cobraments). Per estrany que sembli, hi ha empreses que no funcionen amb pressupost, i això pot suposar un error de gestió en una situació com l’actual. Això provoca decisions complicades en segons quines situacions. Les persones prenen decisions, i les persones són la solució als problemes de les empreses. Cal deixar-se assessorar per experts, ja que si prenc una decisió sense ser-ne professional corro un risc innecessari. Si no confies en el
núm.1162
69
E spe c ia l
empresa teu assessor, canvia d’assessor. Però algú ha d’ajudar-te com empresari. En quin sentit? Abans es gestionava bàsicament obligacions legals de l’empresa, (comptabilitat, impostos, assegurances socials). Ara s’imposa la consultoria i un factor que canviarà definitivament la relació amb el client, el feedback: que necessita la meva empresa. Abans es gestionava amb intuïció, interpretació subjectiva de la realitat... Ara l’empresari té altres necessitats perquè el mercat ha canviat sensiblement. El seu, el nostre, el global. Necessita l’expert curtit en mil batalles que li proposarà possibles solucions del seu cas. L’empresa es deixa assessorar més? Si. Són conscients de la importància que té l’assessorament avui en dia. S’accentua més en empreses més petites que busquen l’assesoria de proximitat. Busquen el consell i les petites gestions de la seva empresa. No obstant les empreses grans tenen la tendència a externalitzar (outsourcing) tot allò que no li aporti valor, com generar nòmi-
nes, comptabilitat, informes. És perdre recursos interns. I la crisi afecta a les assessories? Molt. Estem vivint un moment que mai s’havia viscut abans: És moment de fusions, d’unions perquè el tancament d’empreses ha afectat directament al sector. Nosaltres, afortunadament, hem anat creixent cada any fruit de la innovació i l’anticipació. A què es deu el creixement? A una planificació que ens fa créixer gradualment. Vam començar petits, però teníem molt clar on volíem arribar. Així es treballa dia a dia, no esperant grans coses, sinó petites, però moltes. I després van arribant els clients més grans. No perdre l’orientació cap a la petita i mitjana empresa però obrir la possibilitat de començar treballant amb la gran empresa. Aquest, potser, es el punt d’inflexió: quan veiem que estem bé en el nostre àmbit i anem a trucar a les portes de les empreses grans. I què diuen? Costa, perquè són clients per prescripció que s’aconseguei-
www.assessoriaxifra.com
70
núm.1162
xen a llocs fora de la normalitat. No son clients fets a l’oficina sinó fora d’ella. Cal ser proactiu, i un bon dia decidir trucar i dir, escolta: perquè no parlem? És el mateix tipus de client? Són diferents, tot i que funcionen de maneres molt similars. Inclús diria que els petits empresaris són més exigents perquè ho viuen molt més de prop i no estan acostumats a delegar feines que han fet tota la vida. Naturalment als grans clients els hi oferim serveis adaptats i que normalment son processos d’externalització. Però la relació no se centra només amb els grans empresaris? No. Tenim la cartera molt diversificada. Cal cuidar al client i treballar dia a dia. La clau és treballar com sempre: sóc igual que quan vaig començar en un despatx de cinc metres quadrats. El meu somni era, potser, tenir l’assessoria referent a Espanya. Fins quan se segueix treballant així, fins que passi la crisi? Sempre s’ha de treballar pas a pas. La crisi crec que ha tocat fons i ara toca remuntar. Ens trobem en una crisi bàsicament de confiança derivada d’una crisi financera a nivell mundial. El més greu ja ha passat tot i que és cert que hi ha problemes d’accés al crèdit. Sigui com sigui el proper canvi polític nacional marcarà el punt d’inflexió real per saber on ens trobem exactament. Això sí, toca adaptar-se ja que res tornarà a ser com abans. Tot ha canviat i ara hem d’oblidar-nos de la realitat que vam viure. Ja no existeix ni existirà més.
www.ribesalat.com
nĂşm.1162
71
www.asisa.es
72
nĂşm.1162