Falla Molina Claret 2019 by Guillermo Alborch

Falla Molina Claret

@MolinaClaret

Falla_Molina_Claret

Llibret Explicatiu Falla Molina Claret 2019

Associació Cultural Falla Gregorio Molina - Pare Claret COORDINACIÓ: Maria Tormo, Laia Baraza, Ma José Ventura, Guillem Alborch CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Tormo COL·LABORADORS LITERARIS: Roger Cerdà, Lena Baraza, Jorge Ventura, Maria José Ventura, Maria Tormo, Marta Gironés, Ximo Roca, Xavier Herrero, Guillem Alborch, José Ramón Cerdà, Laia Baraza, Marc Victòria, Gisela Garcia, Josep Angulo, Joan Francesc Álvarez, Mariola Sanchis, Anna Soro, Desiré Climent, Andrea Moscardó, Carmen Alborch, Antonio Martín Linares, Juan Gabriel Figueres, Ricard Català Gorgues, Rafa Tortosa COL·LABORADORS GRÀFICS: Hernan Mir, Xavier Mallol, Guillem Alborch, Arxiu fotogràfic Xàtiva Turisme, Ajuntament de Xàtiva, Levante EMV, José luís Mollà, Andrea Moscardó, Vicente Lorenzo, Maria Tormo, Arxiu Alcañiz, Foto Penalva, Estudio Federico, Cesc Roca, Jesús Totosa. FOTOGRAFIES FALLERES MAJORS: Estudio Federico FOTOGRAFIES AMBIENT: Javier Mallol ESBOSSOS FALLES: Xavier Herrero, Josep Angulo EXPLICACIÓ FALLES: Guillem Alborch POEMES FALLERES MAJORS: Ximo Roca PUBLICITAT: Junta Executiva Falla Molina - Claret COORDINACIÓ PUBLICITAT: Jorge Ventura MUNTATGE COBERTA I MAQUETACIÓ INTERIOR: Maral Indústria Gràfica IMPRESSIÓ: Maral Indústria Gràfica. www.maral-ig.com TIRADA: 500 Exemplars DIPÒSIT LEGAL: V-481-2011

Molina-Claret a les xarxes socials:

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Les falles de Xàtiva són festes d’interés turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural Les falles de Xàtiva són Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO

Molina-Claret no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament.

Queda totalment prohivit l’emprament de cap part d’aquesta publicació, sense autorització prèvia i escrita del editor, excepte la citació en llibres, revistes o artícles de premsa si s’esmenta la procedència.

El present llibre ha participat en la covocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

El present llibre ha participat en la covocatòria dels Premis Lletres Falleres

ROGER CERDÀ i BOLUDA Alcalde de Xàtiva

om a pòrtic de l’arribada de la primavera, la festa fallera envaeix els carrers de Xàtiva. Fa setmanes que els casals bullen d’activitat, anticipant una celebració que omplirà la nostra ciutat de tradició, música i soroll. En uns dies, els monuments fallers ocuparan la seua demarcació, tenyint de color places i carrers de Xàtiva. És el moment llargament esperat per totes i tots els fallers de la comissió Molina-Claret. Durant més de quaranta anys, Molina-Claret ha contribuït a engrandir les falles de Xàtiva, sent exemple de treball col·lectiu, de dignificació de les manifestacions culturals falleres, de creativitat i de crítica a parts iguals. Molina-Claret ha fet més gran el patrimoni de les falles de Xàtiva, acumulat durant més de segle i mig. Però ara és el moment de gaudir de la festa que s’heu guanyat després d’un any d’intens treball. El meu desig i el de la Corporació Municipal és que viviu unes falles inoblidables, plenes d’alegria, harmonia i bona convivència. Per molts anys.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

LENA BARAZA i LORENTE Regidora de Falles i Joventut stimats falleres i fallers de Molina-Claret: És tot un plaer poder tornar-vos a dirigir unes paraules com a Regidora de Falles. Un col·lectiu que és un exemple per a la ciutat, i en què els seus membres són capaços de treballar de manera incansable per engrandir el món de les falles i la ciutat de Xàtiva. Vull dirigir unes paraules per a dues grans falleres, de cap a peus: Marta Gironés i Ballester, Fallera Major de la comissió i Gisela Garcia i Ventura, Fallera Major Infantil. Heu crescut a la comissió de Molina-Claret i vosaltres i les vostres famílies heu donat tots els esforços per fer més gran aquesta. Ara és el vostre moment, gaudiu d’aquest any al màxim perquè serà l’any que recordareu per sempre. A més a més, teniu l’oportunitat de fer més gran encara el vincle personal que compartiu les dos, vincle que també compartireu amb Marc Victòria i Benavent, xiquet que també gaudeix del món de les falles des de ben a dintre. També m’agradaria saludar amb gran estima a Jorge Ventura i Moral, president de la comissió, faller que també ha estat present a la història de la comissió, pràcticament des del seu naixement, faller que estima la seua falla i amb qui podeu estar tranquils perquè amb l’ajuda de tots vosaltres, farà de la comissió un espai de convivència per a tots. Recorde els anys viscuts com a fallera i sobretot com a fallera d’aquesta comissió els quals em fan reviure diferents moments d’estima i sentiment pel món de les falles i també per la gent que conformeu aquesta comissió. Per aquest motiu és un plaer poder compartir amb tots vosaltres diferents moments i actes actualment. Per últim, vull desitjar tant a Laura Martí i Sanz, Fallera Major de Xàtiva i a Carmen Pavia i Solves, Fallera Major Infantil, com a la seua cort que visquen aquest any ple d’intensa felicitat i il·lusió. Aquest any és el vostre. Bones falles!

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

JORGE VENTURA i MORAL President de la Falla Molina-Claret

stimats fallers, veïns i amics d’aquesta comissió, aquest any tinc l´orgull de tornar a ser el president de la gran família que conformem els fallers de Molina-Claret. Ja s’acosta la gran setmana fallera, eixa que tot faller espera durant l’any i en la qual els actes ens portaran a gaudir de tota la feina realitzada al llarg d’aquest exercici. Són unes falles esperades i especials, ja que comptem amb dues grans falleres majors, Marta i Gisela, i el nostre president infantil Marc que ens representaran a la perfecció per tot arreu. D’una banda, vull donar les gràcies, en especial, a tota la comissió el treball que han realitzat fins al moment i desitjar-los que gaudisquen d’unes bones falles. Així com als col·laboradors d´aquest llibre, ja que sense ells no s’haguera pogut dur a terme. D’altra banda, també vull agrair al barri del qual formem part la seua col·laboració i respecte per la nostra festa, convidar-los a gaudir de la nostra festa i fer-los saber que tindran dos magnífics monuments al nostre barri que l’ompliran de color i sàtira. Gràcies als nostres artistes Xavier Herrero i José Angulo i tota la seua gent pel meravellós treball. També, voldria aprofitar aquestes línies per donar l’enhorabona a la falla Verge del Carme pel seu 50 aniversari. Per últim, vull dirigir-me cap als fallers i falleres de la comissió perquè gaudisquen al màxim de cada moment, ja que seran unes falles per al record.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Preparem els polars, els mocadors, les motxilles i les parques de color negre amb l’escut de la nostra comissió que comença la setmana fallera. Aquest serà el nostre “modelet” fins al dia 19 de març .

SETMANA FALLERA

Comencem...

DIVENDRES

15 DE MARÇ

18:00 h. Berenar infantil oferit per la nostra Fallera Major Infantil Gisela Garcia i Ventura i el nostre President Infantil Marc Victòria i Benavent.

DILLUNS

19:00 h. Recollida dels ninots de l’exposició.

11:00 h. ESMORZAR AL CASAL (no oblideu arreplegar el vostre ram per a l’ofrena).

20:00 h. decoració per part dels xiquets de la comissió infantil per al monument infantil.

13:00 h. CERCAVILA pels carrers del barri.

18:00 h. Començarà oficialment la plantà del nostres monuments.

14:00 h. MASCLETÀ des del Jardí de la Pau. 14:00 h. DINAR AL CASAL. Primer ho faran els xiquets i després, els majors.

22:00 h. Al casal, SOPAR DE LA PLANTA. Cal anar amb roba de treball, guants, caçadores, bufandes, etc. Al mateix temps farem la tradicional torrà. DISSABTE

18 DE MARÇ

18:00 h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU (patrona de Xàtiva). Eixida des de l’Avinguda de Selgas fins a la seu de Xàtiva. L’ofrena de flors a la Mare de Déu es fa en l’interior de la seu.

16 DE MARÇ

11:00 h. PRIMER ESMORZAR DE FALLES.

22:00 h. Sopar de la nostra Fallera Major Marta Gironés i Ballester en el restaurant El Retorno.

13:00 h. CERCAVILA pels carrers del barri. 14:00 h. MASCLETÀ des del Jardí de la Pau. 14:00 h. DINAR AL CASAL. Primer ho faran els xiquets i desprès, els majors.

DIMARTS

08:00 h. DESPERTÀ.

19:00 h. LLIURAMENT DE PREMIS des de la sala d’actes de l’ajuntament.

12:00 h. MISSA I ROMERIA DE SAN JOSEP amb eixida del casal al voltant de les 11:00h.

22:30 h. SOPAR AL CASAL. DIUMENGE

19 DE MARÇ

14:45 h. Última mascletà de falles el finalitzar la processó.

17 DE MARÇ

11:00 h. Esmorzar de falles.

18:30 h. Xocolatada infantil oferida pel President Infantil Marc Victòria i Benavent.

13:00 h. CERCAVILA pels carrers del barri.

21:00 h. CREMÀ de la falleta infantil.

14:00 h. MASCLETÀ des del Jardí de la Pau.

22:00 h. SOPAR AL CASAL.

14:00 h. DINAR AL CASAL. Primer ho faran els xiquets i després, els majors.

23:00 h. CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Seguidament xocolatada al casal, post-cremà per tota la comissió. L’hora de la cremà és aproximada.

17:00 h. VISITA OFICIAL A LES FALLES (recordem que no es poden dur gots a la desfilada). Tots els fallers i falleres deuen assistir a l’acte amb la indumentària correcta: per als hòmens és obligatori portar el mocador al cap.

DIVENDRES

29 DE MARÇ

Lliurament de premis cadafals 2019

22:00 h. SOPAR AL CASAL i després la festa.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Comitè d’experts en Turisme

Consellera de Turisme, Fallera Major_ Marta Gironés i Ballester Junta Executiva Secretari General de Turisme, President_ Jorge Ventura i Moral Tècnics en Turisme Vicepresicent 1er, Cultura _ Javier Mallol i Roca Vicepresident 2on, Economía _ Joaquim Mateu i Vinaches Vicepresidenta 3ra, Relacions Públiques _ Laia Baraza i Lorente Vicepresident 4t, Festejos _ Rafael Llàcer i Climent Guies turístics Secretària _ Maria Tormo Garrigós Subsecretària _ Maria José Mallol i Moral Tresorer _ Ernesto Fasanar i Sellés Comptable _ Eladio Tudela i Aguilar Atenció al visitant Delegada de loteria _Maria José Moral i Zamorano Delegada dels infantils _ Andrea Gironés i Ballester Delegada dels infantils _ Marta Benavent i Climent Delegada dels infantils _ Ana López i Moscardó Delegada de protocol _ Andrea Martí i Mejías Delegada femenina _ Inma Bordera i Moscardó Delegada femenina _ Maria Pérez i Del Pino Delegat masculina _ Marcos Lloret i Fuentes Delegat masculina _ Francisco Victòria i Signes Delegat de presentació _ Jorge Pascual i Garcia Delegat de cavalcada _ Carlos Pascual i Garcia Delegat de monument _ Fernando Garcia i Llácer Delegat de monument _ Juan Carlos Gironés i Climent Delegat de xarxes socials _ José Luis Mollà i Rodríguez Delegat de joventut_Javier Ferrero i Català Delegat de casal _ Lluís Sala i Grau Delegat d’esports _ Jorge Roca i López Delegat de pirotècnia _ Sergio Osma i Madrigal Delegat de publicitat _ Ximo Tormo i Martí Delegat de publicitat _ Toni Vercher i Vercher Bibliotecària-arxiu _ Maria José Ventura i Moral Delegada barri/loteria setmana _ Inma Vidal i Silvestre

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Turistes i visitants Vocals Pablo Adrià i Pérez José Agustí i Martínez Ángela Agustí i Bordera Josep Agustí i Bordera David Alcanyiz i Richard Anna Aparicio i Giménez Olaya Aparicio i Tortosa Pilar Barberà i Aranda Enrique Belda i Sanchis Vanesa Benavente i Bataller Gema Beneito i Navalón Carla Boluda i Bonora Paula Boluda i Bonora Marlén Bru i Murillo Ángela Calatayud i Serrano Ramón Calatayud i Toledo Marta Camarasa i Bordera Reyes Camarasa i Iborra María Nieves Candel i Moscardó Borja Castells i Naval Eric Climent i Gómez Rafael Cucarella i Climent José Vicente Cucarella i Guerrero Aitor Cucarella i Vidal Luz Angélica Chávez i Acosta Warses D’arcie i Grace Nicolás Diaz i Marchirant Marta Diaz i Martínez Vicent Durà i Esteller Maria Esteve i Sánchez Julia Ferrandis i Boluda Cristina Francés i Segura Raquel Fuentes i Aparicio

Víctor Gallego i Peris Irene Gandia i Arenas, Georgina García-Chamón Segarra Nicolás García-Chamón i Segarra Sandra Garcia i Gosalves Gema Garcia i Llopis Patricia Garcia i Vela, Mara Garrigós i Bru Juan Carlos Garrigós i Boscá Maria Tamara Gil i Sánchez Carla Giner i Guarner Patricia Giner i Montagud Javier Gironés i Ballester Ana Gironés i Soriano Nuria González i Bataller Marta Gramaje i López José Grau i Llueca Laura Herrerías i Beneito Marc Hervàs i Andrés Gustavo Juanes i Esplugues Paula Laso i Camarasa Vicenta Llàcer i Climent, Òscar Llàcer i Climent, Pablo Lluch i Castells Agnès Lorente i Roca Javier Mallol i Moral Jonatan Mañas i Martínez Asunción Marqués i Vera Sara Martí i Chàfer Ricart Martínez i Bellver Ana Martínez i Giner Mª Carmen Mateu i Payàs Víctor Micó i Baldrés

Llibret Explicatiu 2019

Joan Milán i Gozalbes Aitana Mollá i Inza Adrián Mompó i Mateu Rafael Mompó i Vázquez Lucia Mompó i Navarro Omara Molina i Esparza Maria Rosario Moral i Zamorano Maria Morales i Alcaide Andrea Moscardó i Jovellar Rafa Padilla i Bermúdez Alba Pedro i Calabuig Elena Penalba i Martínez Marta Piquer i Bellver Óscar Poveda i Marqués Daniel Quiles i Ortiz Ana Rico i Aliaga Sara Roca i López Pablo Roca i Marqués Francisco Javier Roselló i Francés Patricia Sala i Marqués Ángela Sánchez i Tormo Carlos Serrano i Ramírez Mª José Soriano i Balaguer Mariola Soriano i Balaguer Begoña Taboada i Tome Natalia Torregrosa i Falcó Natalia Tortosa i Perucho Rafaela Vázquez i Corts Claudia Vilaplana i Climent Fernando Vilar i Garcia Isabel Vilar i Rico

Falla Molina Claret

Marta GironĂŠs i Ballester a la Fallera Major

2019

MARTA GIRONÉS i BALLESTER FALLERA MAJOR DE MOLINA-CLARET PER AL 2019

na gran fallera des que va nàixer, ha crescut a la nostra comissió, i no podia ser d’altra manera, ja que el seu iaio, Pepe Gironés va ser un dels fundadors d’aquesta. A més a més, molts són els càrrecs de responsabilitat que des de la seua família s’han ostentat; Andrea, la seua germana va ser Fallera Major Infantil l’any 2006 i fallera major l’any 2016. De la mateixa manera, la comissió ja va tenir l’orgull de comptar amb Marta com a fallera major infantil l’any 2009 i ho va fer acompanyada del seu germà Javier com a president infantil. Aquest any, totes les experiències viscudes i els consells de gent que l’estima, l’ajudaran per ostentar el càrrec de fallera major.

que vaig ser fallera major infantil perquè sabia que aquest moment més tard o més prompte arribaria. Feia temps que Gisela i jo teníem clar que volíem ser falleres majors juntes i vam creure que aquest era el millor any per ser-ho.

Marta, per començar, què tal si ens fas una breu descripció de com eres, quines són les teues aficions, etc. Soc Marta Gironés, tinc 21 anys i soc estudiant de Medicina perquè un dels meus objectius a la vida és arribar a ser metgessa. Al meu temps lliure el que més m’agrada és llegir, adore el moment d’acabar exàmens per poder passar el dia sencer de cara a una novel·la. Ara bé, no puc negar que també m’agrada molt eixir amb els amics.

Sempre hi ha una raó o un impuls per a ser fallera major. Què o qui et va impulsar per a ser fallera major de la nostra comissió? El privilegi de poder representar a aquesta comissió era una idea que corria per la meua ment des

Què moments viuràs o has viscut ja amb major il·lusió? Quin és l’acte que més t’agrada o el més emotiu per tu de les festes josefines? Fins aquest moment, l’acte que he viscut amb major il·lusió ha sigut, sense dubte, l’exaltació, però he de dir que espere amb emoció i anhela el dia de l’ofrena.

“...adore el moment d’acabar exàmens per poder passar el dia sencer de cara a una novel·la.”

Llibret Explicatiu 2019

En canvi, he de dir, que no podria escollir entre l’ofrena a la Mare de Déu i el dia de Sant Josep, ja que en aquest últim rememore molts moments de la infantesa amb els meus avis i la resta de la família.

Falla Molina Claret

El suport de la comissió és essencial per a afrontar l’any com a fallera major. Com descriuries a la teua comissió? Molina Claret es pot definir simplement com una família. El sentiment de col·lectiu i d’ajuda estan molt presents a la nostra comissió i és per això que és un orgull per a mi pertànyer a ella.

“ El sentiment de col·lectiu i d’ajuda estan molt presents a la nostra comissió...”

Parla’ns un poc de Gisela i Marc. Gisela per a mi és com una germana xicoteta. Des de ben menuda ja teníem molta complicitat, ella és com jo, tenim caràcters molt semblants, em recorda molt a mi. És una xiqueta un poc vergonyosa i que li costa obrir-se, ara bé, una vegada t’agafa confiança, és la xiqueta més divertida i afectuosa que podràs trobar… Sempre li he tingut i li tindré una estima molt especial. I Marc per a mi ha sigut un gran descobriment. És molt divertit i xarrador; ell és qui ens anima i ens endolceix els moments que passem els tres junts. Els tres ens complementem d’una forma immillorable i estic segura que gaudirem molt d’aquest any.

Per últim i per acabar l’entrevista... Marta quin desig demanaries per aquestes falles del 2019? Desitge que tant els fallers com els no fallers gaudisquen al màxim de la nostra festa, que es convertisca en un any inoblidable i que totes les relacions forjades en aquest any es mantinguen en el temps

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

T’escric aquests versos amb rima i mètrica lliure tal com voldria el teu iaio, El Reve i el seu germà, El Sord. Tu formes part de Molina-Claret com ho feren els teus avant-passats, aquells que es tiraren la manta al coll i anaren fent cabasset junt a altres bojos com ells. A poc a poc feren palles i d´aquelles palles, les falles i d´aquelles falles i palles... dos Falleres Majors: la teua germana i tu, Marta. Tens bon forment faller el jaio Pepe tot un referent, la teua germana... la experiència i tu, ja ho hem comprovat, la sapiència. Aquest és el teu any. Disfruta’l i guia a companyes i companys per aquesta llarga travessia que mai, mai, acabarà. Ximo Roca

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Visita guiada

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

XAVIER HERRERO la col·laboració de la gent de la comissió en el guió, crítica i cartellereria la qual cosa enriqueix el producte d’allò que la gent acaba veient al carrer, una vegada plantada la falla.

esprés de set anys de relació amb MolinaClaret, enguany realitze el huité monument, amb renovades esperances de plantar a la plaça del Pintor Guiteras, una bonica proposta, encara que arriscada a l’hora.

Per altra banda, l’acabat artístic, està en la línia de qualitat que sempre hem perseguit i caracteritza a l’equip que forma el meu taller.

A l’inici de l’exercici vaig pensar a fer una falla on un gran Neptú, o Tritó, recordara a la figura protagonista i regnant de Roger Cerdà sobre l’Oceà Xativí, al seu voltant hi trobaríem a Cristina, la seua estimada sirena, i a Miquel el seu avantatjat siré o dofí. A l’altre lateral hi trobaríem un màgic caragol de mar, del que, si parem l’orella, surt una dolça i encisadora melodia que ens parla de les moltes coses bones que s’han fet, segons el tripartit que governa l’ajuntament de la ciutat. En resum, un cadafal que ha quedat prou complet quan l’hem muntat al taller.

Finalment he de dir que es tracta d’un monument ajustat per a competir en primera secció on pense que tenim moltes possibilitats. Realment crec que la vostra és una comissió de secció especial, per això vull animar als fallers i falleres de Molina-Claret a què, en pròxims anys vos animeu a fer el salt a la secció més alta, ja que, pel potencial que té la vostra comissió, crec que podeu aconseguir-ho amb la capacitat de treball i activitat que vos caracteritza.

La falla vol ser una “Visita guiada”, amb prou d’enginy i comicitat, per l’actualitat local, amb el rerefons de la Xàtiva com a ciutat de Turisme d’Interior amb molt de potencial, encara que no acaba de enlairar. És per això que el seu cadafal ens recorda allò de “Vaya, vaya... aquí no hay playa”.

Espere que gaudiu del vostre monument del 2019. Bones Falles.

Pel que fa a la crítica, després de l’any “d’excedència voluntària” de l’estimat Ximo Roca, he confiat a Guillem Alborch la realització dels versos qui, a més a més, ens ha preparat una cartelleria tan sorprenent com la de l’any passat. Ací he d’agrair en aquest tema

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

RELACIÓ I EXPLICACIÓ DE LA FALLA MOLINA-CLARET 2019 Lema: “Xàtiva, visita guiada” Artista: Xavier Herrero Crítica: Guillem Alborch

Introducció: Fins i tot els bons amics et claven en embolics. Xavier Herrero em trucava, a primera hora del matí. A dinar em convidava. Com dir que no al meu amic?

A Enric Camáñez i Úbeda, a Ismael Martí Gironés, o al gran poeta canalí, Josep Maria Ballester.

Per culpa d’internes guerres: Lleva’t tu, que em pose jo! Tres eficients regidores, han deixat l’embarcació.

Però no sé si podré arribar a l’altura de Ximo Roca. Fent la seua rima magistral que a tot el món descol·loca.

Miquel Lorente, el combatiu, a bon port està amarrat. Amb molts seguidors i bon caliu, cinc regidors duu endavant.

El dinar transcorregué, d’allò més bé. De debò! Però a les postres em sorprengué, fent-me un encàrrec seriós:

El seu grup molt fort està fent campanya nit i dia. Per si el rei Neptú s’ha encantat i li furten l’alcaldia.

Com Ximo vol descansar... tu en faràs els versets de la falla que faig enguany, per als de Molina-Claret.

Escena Primera S’acosten les eleccions i tots van calfant motors.

Tu a mi em vols enredar amb assumptes de la falla! I jo ben fart ja vaig quedar de ninots i borumballa! Xé, Guillem! No penses mal, que tot açò a tu t’agrada. Jo et conte la història com va, i tu me la fas rimada! Allí estàvem Xavier Herrero, Jorge Pascual i un servidor. Agafant mig pet d’herbero... pegant-li voltes al perol.

Aquesta escena principal, feta en clau d’actualitat, recorda a la falla que antany plantaren a la Trinitat.

Cadafal: Tres protagonistes d’altura, manen en la legislatura. Un gran Neptú surt del mar, és el rei de l’oceà. Igual que Roger Cerdà mana a la nostra ciutat. La vara de comandament, és una forca gegant. El nou escut de l’ajuntament, al seu pit porta elegant.

Jo voldria emular a l’insigne Blai Bellver. I com camot quedaré, si no li pose remei. Semblar-me a Sendín Galiana, o a Bernardo Sifre Macià... A l’enigmàtic en Tòfol Raspa, o al barber Simenón Vidal.

La sirena que pots contemplar, el Tripartit va signar. Ara, solitària va errant... El Compromís ha abandonat.

Llibret Explicatiu 2019

A la Peixca de l’Aladroc volem fer recordatori. A veure qui pesca el vot i governa al consistori. La llacuna d’aladrocs que descrivia en Blai Bellver, ara està plena de vots i tots volen treure’n més. Els polítics municipals tenen bones intencions. Però si el Tauró té fam és animal perillós.

Falla Molina Claret

Pels membres del Tripartit, l’Urna està controlada. I si aproximes un dit, et pegaran dentelada! Més a soles que la una, el de Ciutadans trau la canyeta. Què traurà de la llacuna? Una bota o una espardenya? Presenten els Populars a Maria José, candidata. Tindrà sort a les municipals? O li donaran carabassa? No s’amaina el temporal per als del centredreta. Les aigües en calma no estan, després de vint anys de malifeta.

Escena Segona L’alcalde de la ciutat sembla un home-publicitat

Escena Quarta Xàtiva amb gran patrimoni per al Turisme d’Interior. No desperta del seu somni i deixa passar l’ocasió. Tourist Info nova! Han dit. Les visites doblarem! Però pocs poden fer nit per manca de places d’hotel. Tampoc la ciutat no es creu el Turisme amb serietat. Cal que tots ens conscienciem i oferim hospitalitat.

La Junta Solitària Fallera, un nàufrag està al front d’ella. Al nostre particular oceà hi ha una solitària illa. És la Junta Local Fallera una nau a la deriva? Qui entra en ella a formar part, prompte se li’n van les ganes per pegar-se contra un pilar mil i una cabotades. Recordeu a Ximo Sánchez, Benet, Paños i Alcocel? Són els últims presidents que allí s’han deixat la pell.

Al Centre de Recepció per a rebre als visitants, han pintat un paretó d’un color roig exultant.

Escena Tercera

En ella l’alcalde modèlic per roja catifa passeja. Com si fos l’entrega de premis d’una gala del cinema.

El turisme es cuida tot l’any. Però a les vesprades d’estiu, el funcionariat vol festa i al Bisquert passar el caliu.

Darrere d’ell va un secretari que porta les xaxes xoxials. Pegat al mòbil a diari, per poder-ho tot publicar.

Els turistes desorientats se’n van de vesprada als museus. S’ho troben tot tancat, tan Sant Domènec com la Seu.

Mòbil, tauleta tàctil, ordinador... i dispositius dispars. Ens pinten mot bé a aquest senyor a les xarxes municipals.

De matí, al Castell! Caminada. De vesprada, tots despistats, passejant pel carrer Montcada, amb la porta als nassos s’han topat. Comiat

La Regidoria de Turisme és un cavall de batalla. A l’ajuntament manquen tècnics que sàpiguen com portar-la.

Al visitant no cuidem, i molts d’ells se’n van dient: a Xàtiva tornarà sa tia! Jo, ja estic bé a Gandia!

El visitant desorientat s’ho troba tot tancat.

Llibret Explicatiu 2019

Junt amb ells, moltes persones de la Junta han format part. I al president abandonen quan s’albira un temporal. Així trobem Jesús el nàufrag, president solitari en l’illa. Cada any buscant fallers que li facen companyia. Mentre, a Xàtiva, el Museu Faller sense mitjos, ni personal, cap tècnic s’encarrega d’ell i roman tancat gran part de l’any.

I amb uns versos del muntó com aquests que faig jo, s’acomiada dels lectors: Guillem Alborch i Mallol.

Falla Molina Claret

un Turista José Ramón Cerdà (Trellater)

“Xàtiva, ciutat turística...” Antiga i senyorial... Capital artística , des de l’època Medieval...

Com fa molta, molta calor, tenen l’excusa “preparadeta”. Per a tancar l’aparador, i anar-se’n prompte, a la “caseta”. I així els va passar,

A l’estiu, tots diuen que és una vertadera “caldera”... Està, entre Novetlè i El Genovés, i és... La Capital de La Costera.

a molts turistes l’estiu passat... Que tot era passejar i passejar, i trobar-ho tot tancat...

Sembla que tinga, la calor sufocant de l’Infern... La llàstima és que no es mantinga per aplacar, l’humit fred de l’hivern...

Un turista afectat, a uns amics els explicava... El seu pas per la ciutat, que sorprés, comentava...

Només el “Castell” trobes obert, sempre que dilluns no siga... I això és tan cert, com que l’estiu, és temps de “figa”...

- Et trobes més locals tancats, que en una ciutat deserta. I els turistes anem despistats, buscant... una tenda oberta.

Més de cent mil persones, l’any passat, van entrar al “fortí”... Ni la meitat d’eixes ànimes van passejar cap carrer “xativí”...

- Només veus carrers buits, on no passegen ni els gats... En vies com a “circuits”, on motos i cotxes van embalats... - El “Carrer Corretgeria”, és l’exemple més curiós. Et pot xafar de tot menys un tramvia, està ple de “clots” i és molt sorollós.

Som, la Ciutat Turística d’Interior, que a l’estiu, pitjor rep als visitants. Amb l’excusa de la calor, fins els comerciants semblen “emigrants”.

- Diuen que allí, per “Setmana Santa”, quasi no passen ni les processons. I la que passa si s’encanta, acaba sent... rosari d’entropessons.

Prompte tanquen a l’agost, museus, esglésies i “botigues”... Deixant el poble “indispost”, per atendre, els turistes... Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

- Està entre dos Museus, que ens van deixar “despagats”... Per ser com dos “coliseus”, que vam trobar tancats...

- Històric “Carrer Montcada”, situat, entre dues fonts centenàries... On van fer la gran “cagada”, de tapar les llambordes mil·lenàries...

- No vam veure la “Pila Islàmica”, ni restes arqueològiques d’interés... Ni de la gran pinacoteca, una mica. Ni a “Felip V”, penjat del revés...

- Per tot el “Barri antic”, no trobàrem cap botiga... Ni cap bar per “unflar” el melic, que aplacara la fatiga...

- “La Basílica”, “l’Hospital”, tot amb la porta tancada... I “Sant Domènech” que està més alt, també amb la porta segellada...

- “Xàtiva, ciutat de les mil fonts”, repartides pels barris i pel centre... A la que “Felip V” i els seus canons van donar tant “mal de ventre”...

- No vam veure el “Museu del Corpus”, amb els gegants, nanos i altres “trastos”... Perquè no teníem les claus, i ens trobarem... la porta als nassos.

- “Xàtiva, bressol del paper a Europa”, i res que diga que va nàixer ací... El millor invent de l’època, l’oblidat “Paper Xativí”...

- Al “Carrer Montcada”, cada casa és un Palau... Però tenen la “putada”, que tots estan tancats amb clau.

- “Xàtiva, Ciutat Papal”, de “La Costera” Capital... Però a l’estiu no veus ni un “pardal”, per la calor ambiental...

- Tot un dia es podria passar en aquest carrer tan meravellós... Si als Palaus es poguera entrar, a veure els seus interiors...

- Fins el Lleó de l’albereda, està tombat i no assentat. Marcant a l’aigua la “vereda”, i refrescant-se... estirat.

- Cases antigues i senyorials, de famílies adinerades... De temps immemorials, que fa pena veure tancades...

- I no és perquè faça calor, que això, passa en tots els llocs... És que allí, fabriques tanta suor, que podries apagar alhora... deu focs.

- Testimonis d’altres èpoques, del patrimoni local... Que podrien ser visitables per tot el personal...

- Vaig passejar per “l’Albereda”, pulmó i columna de la ciutat... I tot el descrit, en anècdota queda, perquè Xàtiva m’ha enamorat...

- Allí està la “Casa de la Cultura”, sempre plena d’exposicions... Però vam tindre la desventura d’anar quan estaven de “vacacions”...

- Però... ja ho sabeu, si no voleu trobar-ho tot tancat. Abans d’anar, l’horari consulteu... us ho diu, un turista encantat.

- En el mateix carrer... està el “Convent de Santa Clara” i al davant el “Museu faller”... En els dos... la porta en la cara.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

RECOMPENSA 2019 JUNTA LOCAL FALLERA Laia Baraza Lorente

GUARDONATS i GUARDONADES BUNYOL DE COURE Ramon Calatayud i Toledo Víctor Gallego i Peris Mara Garrigós i Bru Vicenta Llácer i Climent Joan Milán i Gozalbes Rafa Padilla i Bermúdez Óscar Poveda i Marqués Óscar Llácer i Climent Agnés Lorente i Roca Javier Roselló i Francés Pablo Roca i Marqués BUNYOL D’ARGENT Marta Camarasa i Bordera Marta Gironés i Ballester Ana López i Moscardó Patricia Sala i Marqués BUNYOL D’OR Vanesa Benavente i Bataller Andrea Gironés i Ballester Maria Tormo i Garrigós BUNYOL OR AMB FULLES DE LLORER Juan C. Gironés i Climent Carlos Pascual i Garcia Mariola Soriano i Balaguer Rafaela Vázquez i Corts

SOCARRAT DE COURE Josep Agustí i Bordera Carla Boluda i Bonora Pilar Barberá i Aranda Reyes Camarasa i Iborra Eric Climent i Gómez Borja Castells i Navarro Marta Díaz i Martínez Nicolás Díaz i Marchirant Maria Esteve i Sánchez Raquel Fuentes i Aparici Patricia García i Vela Ana Gironés i Soriano Sandra García i Gosalves Marc Hervás i Andrés Rafael Llácer i Climent Paula Laso i Camarasa Ana Martínez i Giner Sara Martí i Cháfer Aitana Mollá i Inza Víctor Micó i Baldrés Elena Penalba i Martínez Daniel Quiles i Ortiz Carlos Serrano i Ramírez Natalia Tortosa i Perucho SOCARRAT D’OR Jorge Pascual i Garcia

BUNYOL D’OR AMB BRILLANTS Asunción Marqués i Vera

Laia Baraza Lorente va començar el seu recorregut faller sent una xiqueta de bressol de la mà dels seus pares que pertanyien a la comissió, hui en dia desapareguda, Albereda Jaume I. Coincidint amb la dissolució d’aquesta, l’any 1985, va començar a formar de la falla del Raval, d’on el seu iaio Evaristo, aleshores forner del barri, era component. En aquesta va participar en algunes de les seues presentacions, com per exemple el musical d’ Annie. L’any 1992, va passar a formar part de la Falla Tetuán, d’on també els seus pares van ser membres fins a l’any 1995.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Aquest mateix any va decidir incorporar-se a la comissió de Gregori Molina – Pare Claret i participar també als diferents actes. Tanmateix va representar la nostra comissió com a màxima representant l’any 1998 junt amb la seua germana. Al llarg d’aquests anys ha pertangut a diferents juntes de la nostra comissió, ostentant càrrecs tant de delegada de festejos, com de protocol o la vicepresidència. I per últim, l’any 2017, també va ser una dels cinc components de la Junta Gestora que es va fer càrrec de la comissió.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

MARC VICTÒRIA i BENAVENT President Infantil Falla Molina-Claret

ola a tots, soc Marc el president infantil de la falla Molina-Claret. Aquest any junt amb Gisela representarem a la nostra comissió infantil. Estic segur que serà un any molt especial per a nosaltres i esperem gaudir-lo amb tots els xiquets de la comissió i del nostre barri. Tinc molta il·lusió que arribe la setmana fallera, de veure els nostres monuments al carrer i també de disfrutar de tots els actes, ja que cadascun d’ells té alguna cosa especial. A més a més, desitge a tota la gent que gaudisca de la nostra festa. Per últim, vull donar les gràcies a les persones que estan al meu costat i sobretot a la meua família per fer-me sentir eixe sentiment tan gran per les falles.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

GUARDONATS i GUARDONADES BUNYOL DE COURE Oliver Llácer i Lorente Ángela Mallea i Borrás Julia Mallea i Borrás Julia Martínez i Garcia Sofia Martínez i Moral Álvaro Martínez i Moral Ester Saez i Grau Claudia Sanantonio i Agustí

El xiquet més menut de la Comissió Marc Baraza i Ventura

BUNYOL D’ARGENT Borja Llácer i Garcia Clara Llácer i Lorente Bianca Padilla i Llácer BUNYOL D’OR Maria Barberá i Aranda Vega Fasanar i Taboada Gisela Garcia i Ventura Alonso Martínez i Sánchez Jorge Nadal i Pérez Marc Victòria i Benavent SOCARRAT DE COURE Oliver Llácer i Lorente Ángela Mallea i Borrás Julia Mallea i Borrás Julia Martínez i García Sofía Martínez i Moral Ester Sáez i Grau Socarrat d’argent Ana Climent i Giner Marc Vicent Juanes i Gil Borja López i Gandía Bianca Vidal i Sanz SOCARRAT D’OR Héctor Cucarella i Vidal Pablo Herrerías i Beneito

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

FALLERETS i FALLERETES DE MOLINA - CLARET 2019

sió r u c x E ’ d n Se’n va da: a i u g a t i s i amb v Fallera Major Infantil Gisela García i Ventura

President Infantil Marc Victòria i Benavent

EXCURSIONISTES Miquel Alcocer i Amat Guillem Baraza i Ventura Marc Baraza i Ventura Maria Barberá i Aranda Julio Bolinches i Tudela Luis Bolinches i Tudela Anna Climent i Giner Álvaro Cucarella i Vidal Héctor Cucarella i Vidal Mateo Durá i Candel Goya Fasanar i Taboada Vega Fasanar i Taboada Gorka García i Ventura Andreu Garrigós i Bru Álvaro Gironés i Soriano Daniel Herrerías i Beneito Pablo Herrerías i Beneito Blanca Valeria Juanes i Gil Marc Juanes i Gil Amelia López i Gandía Borja López i Gandia Borja Llácer i García Clara Llácer i Lorente Oliver Llácer i Lorente Marcos Lloret i Soriano

Llibret Explicatiu 2019

Natalia Lloret i Soriano Ángela Mallea i Borrás Julia Mallea i Borrás Daniela Martínez i Benavent Júlia Martínez i García Álvaro Martínez i Moral Sofia Martínez i Moral Alonso Martínez i Sancho Jorge Martínez i Sánchez Alejandra Mompó i Mateu Javier Nadal i Pérez Jorge Nadal i Pérez Bianca Padilla i Llácer Gerard Pascual i García Andrea Relea i Such Miriam Relea i Such Ester Saez i Grau Anna Sala i Marqués Claudia Sanantonio i Agustí Álvaro Tormo i Benavent Carlota Vercher i Mallol Paula Victoria i Benavent Bianca Vidal i Sanz Valeria Vidal i Sanz

Falla Molina Claret

Gisela Garcia i Ventura a la Fallera Major Infantil

2019

GISELA GARCIA i VENTURA FALLERA MAJOR DE MOLINA-CLARET PER AL 2019 isela té 9 anys, cursa 4t de primària en González Vera i té un germanet de 3 anys, Gorka. És una xiqueta molt familiar i un poc tímida, li agrada la gimnàstica rítmica que practica amb assiduïtat i la seua il·lusió era representar a la seua Falla. És fallera de bressol, ja que els seus pares han estat molt vinculats en la falla. Sa mare va ser fallera major d’aquesta Falla en 2007 i va formar part de la cort d’honor de la fallera major de Xàtiva en 2011 (Maria José Mallol, tia de Gisela) quan Gisela tenia 2 anyets. A més a més, la seua família materna pertany a la nostra falla i han ostentat càrrecs diversos dins de la comissió i és que el seu tio Jorge és el president de la nostra falla actualment.

Per Maria José Ventura Gisela, per començar, què tal si ens fas una breu descripció de com eres, quines són les teues aficions, etc. Soc una xiqueta a la qual li agraden molt les falles, divertida, alegre, introvertida... i ma mare diu que un poc despitada. M’agrada la gimnàstica, l’anglés i jugar amb les meues amigues de l’escola. Les meues millors amigues són Irene i Vega. El meu color preferit és el rosa. També m’agrada jugar molt amb el meu Germà Gorka i els meus cosins Toni i Carlota.

Sempre hi ha una raó o un impuls per a ser fallera major. Què o qui et va impulsar per a ser fallera major infantil de la nostra comissió? A mi m’agraden molt les Falles i sempre he volgut ser major infantil de la meua comissió. Soc fallera

d’aquesta falla des que vaig nàixer i sempre espere amb il·lusió qualsevol acte d’aquesta festa. Les persones que em van impulsar per a ser fallera major van ser els meus pares Fernando i Majo i també la meua Fallera Major Marta, ja que sempre havíem volgut ser juntes falleres majors.

Què moments viuràs o has viscut ja amb major il·lusió? Quin és l’acte que més t’agrada o el més emotiu per tu de les festes josefines? La presentació va ser molt emotiva i divertida, en va agradar molt però l’acte que més m’agrada és el dia de Sant Josep, també el Ral.li infantil i el playback “ Les persones que em perquè ens ho passem molt bé. van impulsar per a ser

fallera major van ser els meus pares Fernando i Majo i també la meua Fallera Major Marta.”

Llibret Explicatiu 2019

Com descriuries a Marc, el teu president? Marc és especial, és un xiquet molt divertit i xerraire, m’ho passe molt bé amb ell i enguany amb els altres

Falla Molina Claret

falleres i presidents en ho estem passant molt bé. Crec que aquesta experiència no l’oblidarem ningú dels dos mai.

“ Marc és especial, és un xiquet molt divertit i xerraire, m’ho passe molt bé amb ell.”

Com a Fallera Major Infantil, que diries a la teua comissió infantil? Que enguany i que ens ho passarem molt bé tots junts, que juguem i gaudim aquestes falles mentre fem el que més ens agrada, ballar amb la Banda de Música i tirar coets. Com és la teua fallera Major i el president de la falla? D’una banda, Marta, la meua fallera major, és molt divertida, la vull molt, ens fa riure a cada moment que estem al seu costat i jo també sé que soc molt important per a ella i no podria haver compartit aquesta experiència amb ningú que no fora ella. D’altra banda, el president és mon tio Jorge, germà de la meua mare, és un referent per a mi tindre’l aquest any junt amb nosaltres i estic molt contenta de compartir l’any amb ell. Sé que farà tot el possible perquè aquest any siga perfecte. Ells dos són molt importants per a mi. Per últim i per acabar l’entrevista... Gisela, quin desig demanaries per aquestes falles del 2019? Primer que tot que no ploga i després que siga un any molt especial per a mi i el meu president Marc, per a Marta i Jorge i per a la nostra comissió i famílies. Passeu tots unes bones falles!! Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Amb eixa careta de santa, la dolça nineta volia ser Fallera Major un dia que de casta ja li venia. La nina no ha trencat un plat això és el que se suposava, la nina era forment i blat d´un foc que ella sempre mamava. Gisela de nom li posaren amb orgull el pare i la mare, i tots en créixer la nina amb candor molt l’estimaren. La festa fallera formava en nàixer part dels seus arrels i amb gràcia sempre desfilava als actes i als passa-carrers. I a la fi va arribar el dia que va ser Fallera Major, bocabadat el seu pare amb llàgrimes ell ho gaudia. La Majo pensava “ja està la meua nova dinastia” i ella també va plorar plorava tota d´alegria. Gisela Fallera Major gaudeix de la Festa del Foc, gaudeix-la al trot i amb furor que sempre et semblarà ben poc. Ja la nostra Gise és Fallera Major. Ximo Roca

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

JOSÉ ANGULO es d’aquesta finestra que em brindeu, vull saludar a tota la comissió de Molina-Claret i aprofite per a agrair, un any més, la confiança dipositada en mi com a artista de la falla infantil per al 2019.

culpa de la humanitat en general i el seu estil de vida i de consum. Vull donar les gràcies a la vostra comissió per apostar pels monuments de la manera en què ho feu, per això tenim aquesta falleta ubicada a la Secció Especial. Vos anime que continueu així, ja que això és transmetre als més menuts els valors de l’esperit faller i d’això, en la vostra falla, en sabeu molt. Cal tenir present que és molt important perquè aquesta festa no vaja perdent el seu sentit a poc a poc. Com està passant als nostres temps...

Com haureu pogut llegir, el lema de la falleta és “Gota a gota... el mar s’esgota”. En ella, en algunes de les escenes, tractem el problema de la contaminació del mar amb els microplàstics i altres deixalles, mentre d’altres, en clau didàctica, intenten explicar als xiquets i xiquetes com podem evitar aquest problema que afecta tan negativament a la salut del nostre planeta.

Finalment he d’esmentar a Gisela i Marc, Fallera Major i President infantils, i a les seues famílies per participar del meu entusiasme i pel suport que m’han ofert a l’hora de realitzar aquest monument. Vos espere a tots en la plaça perquè gaudiu d’ella.

Amb la falleta, intente seguir amb la línia encetada l’any passat i aportar el meu granet d’arena perquè la gent prenga consciència sobre els efectes irreparables que tindrà en la nostra vida la contaminació dels oceans. El que vull pretendre és que quan els xiquets i xiquetes, i també els més majorets, la vegen, sàpiguen de la importància que té el nostre comportament enfront de la natura i la contaminació; en un món que està malalt per

Llibret Explicatiu 2019

Bones Falles 2019 i fins a sempre, amics de MolinaClaret.

Falla Molina Claret

Gota a gota… EL MAR S’ESGOTA Joan Francesc Álvarez Herrero. Llicenciat en Químiques i professor de la Universitat d’Alacant.

La contaminació marina la superfície de l’aigua impedint que la llum del sol i els gasos penetren, i fent que el plàncton no es puga desenvolupar, la qual cosa afecta tota la cadena alimentària. Tot això sense esmentar els efectes que té a les platges i a les costes, ni els danys als peixos i a les aus marines de la zona.

La contaminació marina és deguda a la introducció en el medi aquàtic marí de substàncies o formes d’energia que perjudiquen la qualitat de l’aigua en relació amb els usos posteriors i amb la seua funció ecològica. La contaminació marina té efectes molt negatius per a la salut del nostre planeta i posa en perill a totes espècies marines. Així com la salut de les persones, quan mengen peix i marisc contaminat.

- Per residus sòlids, com plàstics i vidres, que arriben al mar i es poden dipositar al fons marí i a les costes. Un exemple d’accident petrolier es va viure a Galícia, l’any 2002, amb l’enfonsament del petrolier Prestige que anava carregat amb més de 77.000 tones de fuel. Aquesta catàstrofe ambiental va afectar i afecta a tot l’ecosistema de la zona i al medi de vida de moltes famílies gallegues.

D’on prové la contaminació marina? La procedència dels contaminants que arriben al mar pot ser diversa, algunes de les principals formes de contaminació són: - Per gasos contaminants que arriben des de l’atmosfera.

A través de les rutes comercials del mar, actualment hi circula una tercera part del petroli mundial. Es calcula que el transport a llarga distància del petroli ocasiona, entre vessaments accidentals i, sobretot, operacions de neteja dels tancs de combustible en alta mar, l’abocament de més de l’1% del petroli total transportat, és a dir, uns quants milers de tones anuals.

- Per les clavegueres i canonades que aboquen mar endins els residus encara que l’aigua que continguen haja estat depurada. - Pels rius que transporten aigües contaminades procedents d’indústries i aigües carregades de fertilitzants i plaguicides utilitzats per l’agricultura. - Per les centrals nuclears que utilitzen l’aigua per refrigerar els seus reactors. L’aigua calenta quan arriba al mar pot modificar el cicle de vida dels organismes marins. A més, durant molts anys, s’han utilitzat els oceans com a abocadors dels bidons de residus nuclears.

Cal no tirar cap mena de deixalla a la platja o directament al mar. Hem de pensar que tot allò que llencem al vàter pot acabar al mar, per això hem d’evitar tirar qualsevol classe d’objecte (bastonets de les orelles, compreses, etc.), amb els que els peixos i altres animals que viuen al mar es poden intoxicar. Les conseqüències ecològiques de totes les pràctiques abans anomenades poden ser molt greus, tant per a la humanitat com per a la salut del nostre planeta.

- Per les operacions de neteja dels tancs de combustible dels petroliers en alta mar. - Per accidents petroliers que provoquen l’anomenada marea negra la qual crea una capa sobre

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

EXPLICACIÓ DE LA FALLA MOLINA-CLARET 2019 Guillem Alborch

Gota a gota... el mar s’esgota, vol explicar-nos la falleta, perquè tot hom prenga nota d’aquesta horrible malifeta.

Al pescador jove, atent tots li diuen indignats: No tireu al mar més fem, o morirem enverinats!!

A la contaminació del mar cal donar-li urgent remei, si als xiquets volem deixar el nostre planeta net.

El Polp és el vigilant de l’Atlàntida perduda. I diu que fins allí ha arribat la contaminació temuda.

Per això el rei Neptú, ha convocat reunió. A tots els sembla oportú, remeiar la situació.

Ara, al fons de l’Oceà han posat un contenidor. Per aprendre a reciclar plàstic, vidre i cartó.

També preocupada està, la sireneta Ariel. No té ganes de cantar, perquè ho veu tot ple de fem.

Les xiquetes sirenetes que hi ha a les profunditats, ensenyen a tots els peixets a tenir nets els voltants.

A la Morsa li fa fàstic i la paciència té esgotada. Quan trobe algú llançant plàstic, li pegarà una dentellada!!

“Els microplàstics traguem, quan intentem respirar”. Diu el Cavall de mar, als peixets més delicats.

Ha cridat a un pescador que faena en alta mar. La xarxa llança amb temor... només deixalles pot pescar.

Amb un anell d’eixos de plàstic d’una llauna de beguda. Desenganxar-se és un càstig, per a la pobra tortuga.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Comiat… Per Xàtiva anem fent Falles més de segle i mig ençà. Cremant totes les deixalles allà pel dènou de Març. Les va imitar de València, un desficiós impremter. En escriptura una eminència. I de nom En Blai Bellver. Cavalcada, Cadafal i Presentació amb Teatret, amb música, cant i ball com aquells de la Mistinguett. També fem un bon Llibret. Però, ara que Març s’albira i es nota el caliu en l’ambient, tanca el Llibret de seguida, que no se’n va el que hi ha imprès. I com res millor em de fer, aquest Comiat escrivim doncs la Festa és al carrer, i les Falles toca gaudir !!! Guillem Alborch i Mallol

Recomanem… L’Associació Cultural Falla Molina-Claret vol agrair molt sincerament la col·laboració de les empreses anunciants en aquest llibre. Suport sense el qual no haguera estat possible la seua edició. També volem agrair el treball desinteressat De tots els col·laboradors literaris i gràfics. Sens dubte, aquesta ajuda, s’uneix al nostre interès per la dignificació i expansió de la Festa de les Falles.

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

INSTAL·LACIONS ELÈTRIQUES

Tel. Casa: 96 227 74 61 Tel. Mòbil: 661 773 557

C/ Ànimes, 14 • 46800 Xàtiva Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

manuel mañez

C/ Gregorio Molina, 16 Tel. 96 228 20 82 46800 XÀTIVA

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

Guia Comercial 2019

Falla Molina Claret

PDF Creator Trial

Les comissions falleres de la ciutat de Xàtiva 1

El Cid - Plaça de La Trinitat

Plaça Tetuan – Porta Sant Francesc

El Raval

Plaça de l’Espanyoleto

Plaça del Mercat

Avda. de la República Argentina

Avda. Selgas - Planas de Tovar

8 9

Plaça Benlloch - Alexandre Vié

10 Plaça de Sant Jaume 11 Gregorio Molina - Pare Claret 12 Joan Ramón Jiménez 13 Barri de Sant Feliu 14 Barri de la Verge del Carme 15 Plaça de Sant Jordi 16 Avda. Abú Masaifa 17 Avda. Murta - Acadèmic Maravall 18 Passeig - Cardenal Serra 19 Avda. Corts Valencianes 20 Junta Local Fallera - Museu Faller

Associaciรณ Cultural Falla Molina-Claret Xร TIVA

Edita Associació Cultural Falla Gregorio Molina - Pare Claret

Sumari

Coordinació: Maria Tormo, Laia Baraza, Ma José Ventura, Guillem Alborch

Col·laboradors literaris: Laia Baraza, Mariola Sanchis, Anna Soro, Desiré Climent, Andrea Moscardó, Guillem Alborch, Carmen Alborch, Antonio Martín Linares, Juan Gabriel Figueres, Ricard Català Gorgues, Rafa Tortosa.

5 |

Xut! Parlem les dones!, Falles i Turisme

6 |

Mariola Sanchis, regidora de Turisme. Entrevista de Laia Baraza.

10 |

La Dona i la Festa. Un camí cap a la igualtat. Per Anna Soro Soler.

13 | L'Homoxexualitat a les Falles. Per Desiré Climet.

Col·laboradors Gràfics:

15 |

Andrea Moscardó, guanyadora del concurs del cartell Falles a Xàtiva 2019.

17 |

In Memoriam. Recordant Carmen Alborch. Per Carmen Alborch. Introducció: Guillem Alborch.

21 |

Evolució del turisme del Xàtiva perspectives de futur. Per Antonio Martín Llinares.

31 |

Turisme i Falles. Com es troba aquest binomi? Per Juan Gabriel Figueres.

Maral Indústria Gràfica. www.maral-ig.com

34 |

L'aparició de la falla turística en la difusió de la festa fallera. Per Ricard Català Gorgues.

Tirada:

42 |

El turisme als cadafals fallers de Xàtiva. Per Rafa Tortosa Garcia.

51 |

Foc! al 2018.

59 |

Publicitat.

Hernan Mir, Xavier Mallol, Guillem Alborch, Levante EMV, José luís Mollà, Andrea Moscardó, Vicente Lorenzo, Maria Tormo, Arxiu Alcañiz, Foto Penalva, Estudio Federico, Cesc Roca, Jesús Totosa.

Correcció lingüística: Maria Tormo

Muntatge coberta i Maquetació interior: Jesús Tortosa

Impressió:

500 Exemplars

Dipòsit Legal: V-481-2011

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Parlem les dones!

Mariola Sanchis Regidora de Turisme i de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Xàtiva Per Laia Baraza

ariola Sanchis, Regidora de Turisme i de Seguretat Ciutadana, va nàixer el 10 de novembre de 1976 a Xàtiva on sempre ha viscut. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València i també té el CAP. En el seu temps lliure li agrada dedicar-se a la lectura, sobretot, a la novel·la històrica, el cinema, la natura, passejar, preferentment pels carrers de Xàtiva i compartir el temps lliure amb els seus quan les seues obligacions li ho permeten.

- Que et va moure a entrar al món de la política municipal? Sempre he tingut la convicció que la política és l'eina més poderosa que tenim els ciutadans per poder transformar o millorar aquelles coses que no ens agraden. Si, a més, afegim l’estima que sent per la meua ciutat i la vocació de servei públic per ajudar als altres, sorgeix la necessitat i el compromís de dedicar-te a treballar per les persones i per Xàtiva. - Ara que està finalitzant la legislatura, com l’has viscuda i quin balanç faries d’ella? Aquesta ha estat la meua primera vegada com a regidora i l’experiència m’ha resultat molt positiva i gratificant perquè he tingut l’oportunitat de dedicar-me a allò que m’agrada. Jo venia d’un sector que res té a veure amb la política i l’administració però aquests quasi 4 anys que portem de legislatura m’han donat una certa experiència que m’il·lusiona i m’empenta a continuar trebaLlibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

“ Xàtiva està posicionant-se com a referent del turisme d’interior, així ho demostren les més de 100.000 persones que van visitar l’any passat el nostre Castell.”

llant en aquest projecte comú que uneix els polítics compromesos, que no és altre que millorar la vida de la ciutadania de Xàtiva. - Eres regidora de Seguretat Ciutadana i de Turisme. Dues àrees molt dispars, amb quina et quedaries? És pràcticament impossible triar una de les dues perquè cadascuna d’elles t’aporta coses diferents. Seguretat Ciutadana m’ha ensenyat com funciona realment un cos de Policia Local i puc assegurar que la percepció que tenia abans de ser la seua responsable ha canviat totalment. Pel que fa al Turisme, el treball és radicalment diferent, tot es planifica amb més tranquil·litat sense haver de jugar amb el factor d’imprevist o d’immediatesa característic dels treballs de seguretat i emergències.

- Xàtiva com a referent del turisme d’interior: Que mantindries o potenciaries dintre de la nostra oferta turística? Xàtiva està posicionant-se a poc a poc com a referent del turisme d’interior, així ho demostren les més de 100.000 persones que van visitar l’any passat el nostre Castell. Cal continuar fent accions de promoció i difusió de la ciutat més enllà del nostre territori perquè són molts els tresors que poden trobar-se els visitants quan arriben ací.

- Com creus que es troba Xàtiva com a ciutat Turística? Crec que hem aconseguit revertir la situació d’estancament i d’oblit en la qual es trobava Xàtiva com a destinació turística quan vam entrar a formar part del nou equip de govern. La nostra ciutat té història i un grandíssim patrimoni, elements que la fan suficientment atractiva per valorar-la i per fer-la conèixer arreu del món. Amb el treball portat a terme durant aquests anys hem assegut les bases i el full de ruta del camí que volem seguir. Llibret Explicatiu 2019

- Quina assignatura pendent tenim pel que fa al turisme a Xàtiva? Les places per a pernoctar continuen sent molt limitades, un factor que juga en contra nostra perquè els visitants i/o turistes, de vegades, es veuen obligats a visitar la ciutat en un dia o en unes hores i a anar-se’n.

Falla Molina Claret

cial turístic de les nostres terres hem d’anar junts de la mà per arribar a bon terme.

“ El Museu Faller és un espai modest però ben aprofitat i imprescindible per a donar a conèixer part de les nostres tradicions.”

- Espai Borja, les diferents rutes per la Ciutat, els Museus, el Castell... que destacaries o aconsellaries als visitants? Sense cap dubte recomanaria la visita al Castell, el nostre monument per excel·lència i un símbol de la nostra ciutat. A més, les tres rutes tematitzades (Ruta de l’Aigua, Ruta de la Crema i Ruta dels Borja) són imprescindibles per entendre la nostra història. L’Espai Borja, situat a la capella de l’Hospital Reial, és un projecte que s’ha portat a terme recentment mitjançant el conveni de col·laboració signat amb Turisme Comunitat Valenciana que ens ha suposat una injecció de 80.000 € i que també és de visita obligada. Tanmateix, recomanaria a tots aquells que no ho hagen fet encara, que vinguen a Xàtiva i que descobrisquen per ells mateixos tots els atractius que podem oferir-los.

- I a la nostra comarca? Sobretot a poblacions com Canals, Montesa, Moixent, La Font de la Figuera, grans desconegudes... Considere que el tema de l’allotjament és una problemàtica que ens uneix a tots, no obstant això, treballem sempre per poder oferir una experiència positiva i satisfactòria per als visitants, de manera que busquem aquelles opcions que ens manquen per poder complementar eixa oferta. Xàtiva no vol competir amb cap altra destinació perquè el turisme no és un concurs, els que creiem en el poten-

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

- Com està resultant la nova Tourist Info? El canvi d’ubicació s’ha notat moltíssim fins al punt que el treball d’atenció al públic s’ha duplicat i fins i tot, en èpoques de màxima afluència, triplicat. No té cap sentit tindre un Centre de Recepció de Visitants sense una oficina per atendre als visitants. A més, el fet que estiga ubicat a la Font del Lleó facilita també el pas de gent, ja que és un lloc cèntric, i tradicionalment un punt d’encontre on la gent es troba per gaudir del seu oci o per fer gestions. - Xàtiva forma part del grup de poblacions que tenen la Festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Creus que és aquesta una eina turística potenciadora per a la ciutat? Evidentment les falles formen part d’una arrelada tradició i són part important de la nostra cultura, no obstant això, considere que el món faller hauria d’obrir-se més a la ciutadania per tal que tots se sentiren partícips d’aquesta festa. - Parlant de falles... s’escolten moltes opinions negatives sobre el Museu Faller: que si està antiquat, que no és un museu a l’última tecnològicament, que no hi ha personal qualificat per a potenciar-lo, que està mort... Què diries d’aquestes afirmacions?

- Què penses sobre els monuments fallers com a reclam turístic de Xàtiva? A totes i tots ens agrada la festa i les falles són un reclam turístic més de la ciutat al que sempre hem donat i seguirem donant suport des de la Regidoria de Turisme.

El Museu Faller és un espai modest però ben aprofitat i imprescindible per a donar a conéixer part de les nostres tradicions. Sé que s’ha fet un esforç per tindre l’espai obert i visitable i, a poc a poc, de segur que va modernitzant-se i adaptant-se a les noves exigències tecnològiques.

- Un desig pel que fa al turisme a Xàtiva per a la pròxima legislatura... Que Xàtiva siga un referent com a destinació turística d’interior, per això, seguirem treballant per oferir un turisme de qualitat a la nostra ciutat.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

La Dona i la Festa. Un camí cap a la igualtat Per Anna Soro Soler Llicenciada en Filologia Catalana

a festa Fallera és l’espai físic i social on ens relacionem totes aquelles persones que la celebrem: hi ha qui organitza, altres participen… És, per tant, el marc ideal on observar fins a quin punt es reprodueixen les relacions de gènere existents en la nostra societat i de quina manera es traslladen a la nostra festa.

quins espais els hi eren permesos i quins no, que s’esperava d’elles. Si actuaven de manera no institucional podia ser motiu de sanció moral. La figura femenina era enaltida i situaven la Fallera Major com a reina simbòlica de la festa, quan en realitat no era així. Malgrat açò, la seua figura va ser el lloc més actiu per a la dona. Abans de la transició vivien la festa apartades dels òrgans directius de decisió i eren, a més, dirigides per un delegat masculí. Així es disposava al Reglament Faller, del VI Congrés General faller, de l’any 1980:

Mentre en la societat tradicional existia una clara divisió sexual del treball festiu on cadascú tenia un paper ben definit, jo em pregunte hui: les noves posicions i reivindicacions de la dona s’hauran traduït també a aquest espai de festa?

“ART.53. T - Las secciones femeninas de las fallas formarán delegación separada, siendo parte integrante de la Comisión de la falla legalmente constituida y se desenvolverán bajo su dirección, vela y auspicios. ART. 56. - Al frente de cada sección femenina existirá un Delegado de la Comisión correspondiente.”

La història tradicional va convertir la dona en un element invisible, on establien com devia presentar-se i que havia de representar. El meu clar exemple el tinc en la meua família, la meua àvia Elena, que va ser Fallera Major de Xàtiva, l’any 1955. Durant aquella època havien de representar el món faller segons uns valors dominants: la manera d’actuar,

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Clarament, la possibilitat d’ocupar un càrrec directiu era mínima. Ja durant la transició la dona continuava ocupant un lloc secundari des del punt de vista directiu i això, era per la importància que va continuar tenint la figura de la Fallera Major. La societat canviava de manera accelerada mentre que les estructures de la nostra festa seguien immobils. Estructures pràcticament tancades i amb poca receptivitat davant els canvis socioculturals del moment.

Hui en dia, les Falles caminen, a poc a poc, cap a la igualtat, ja que la xifra de presidentes de comissions ha augmentat considerablement al llarg dels darrers anys. Només en la ciutat de València, hem passat de les 18 del 2016 a les 48 durant el passat exercici faller. És un augment notable, però no suficient si tenim en compte el nombre de Comissions falleres censades a la ciutat: 391. I, a més, sabent que el sexe femení és lleugerament majoritari al cens faller.

Inclòs la seua participació en els òrgans de J.C.F no es va produir durant aquest període. No obstant, aquest context social va servir perquè la dona es vinculara amb els canvis.

Les dones del segle XXI són dones preparades; preparades en molts aspectes de la vida: formades acadèmicament (enginyeres, advocades, metgesses…), cultes, virtuoses. Moltes d’elles, abans d’ostentar el càrrec de Fallera Major, formaven part de l’executiva de la falla: eren vicepresidentes, Delegades de Sector… I a la inversa, dones que han sigut Fallera Major i s’han atrevit posteriorment amb el càrrec de presidència. L’exemple més clar a València és Gloria

Amb el pas dels anys m’he adonat que la societat valenciana i els fallers hem avançat molt respecte a aquest tema, que sempre ha sigut debat en molts Congressos fallers, inclòs en les Juntes Directives als casals.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

El casal faller és l’espai físic on ens relacionem, probablement des de ben menuts, on aprenem com fer-ho, a prendre decisions col·lectives i ser democràtics entre nosaltres. També a ser iguals entre persones i a respectar-nos. Hi ha Comissions, com Ángel del AlcázarJosé Maestre “El Cid”, que entreguen premis (Premis Tizona) a dones que han participat activament en les falles i que han sigut invisibilitzades al llarg de la història perquè el nom, tradicionalment era de qui posava la signa, els hòmens en aquest cas. Artistes falleres que modelen i pinten als tallers, indumentaristes amb gran reconeixement com Amparo Fabra, premiada en diverses ocasions; Floristes, músics i, amb gran rellevància, pirotècniques, com Reyes Martí que, hui, és al capdavant de l’empresa familiar Pirotècnia Martí, que representa des de fa més de vint anys. No hi ha any que no estiga present a la plaça de l’Ajuntament de València disparant una mascletà o, com l’any passat, encarregada de donar vida al Castell de focs artificials més important de les Falles de València, la Nit del Foc. Un treball minuciós i que, estic segura, ha portat sempre amb il·lusió i sacrifici. Conciliar vida familiar i laboral pot arribar a ser complicat en casos com el seu.

Martínez Amigó, Fallera Major de València 2008 i actual presidenta de la falla Blanqueries; o Pepa Esbrí Mateu, component de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València 2016 i primera presidenta de Comissió en compaginar ambdós potents càrrecs. Hui en dia la festa de les Falles és un món obert i de vegades em pregunte per què a elles se’ls exigeixen coses que no se li exigeix a la resta de la societat. Persupost que hi ha desigualtats al món de les falles, però com ocorre al món laboral, Consells d’administració… Què no hi haurà més dones executives a les falles que a les empreses? Des de la meua experiència com a Fallera Major fa uns anys, al final, el càrrec és un altre paper dintre de la falla i no et converteix ni en objecte ni en dona florer. És un any on tot gira al teu voltant i tens un paper més expectant de cara a la resta, però en cap moment deixes de tindre veu i vot, al contrari, tenim molt a dir. Llibret Explicatiu 2019

En conseqüència les falles són obertes, hospitalàries i inclusives. La societat critica des del desconeixement i hi té molt a aprendre de nosaltres. En certs aspectes anem per davant de la societat i estaria bé el seu reconeixement. El paper de la dona al món faller és clau i fonamental junt amb el cadafal faller.

Falla Molina Claret

L’HOMEXUALITAT a les FALLES Per Desiré Climent i Solar Cofundadora de l’associació LGTBI, Arc de Sant Martí de Xàtiva

ls meus inicis al món de les falles van ser fins i tot abans de nàixer. Vinc d’una família fallera i al casal vaig créixer i fins i tot vaig ser Fallera Major Infantil. La falta de visibilitat en aquesta festa va fer que deixara de ser fallera, entre altres coses, el dia que vaig decidir ser lliure. Anys després escric aquestes línies per a dir que les falles, encara que tradicionals, no entenen de gènere, religió o sexualitat.

Per tot això hauríem de lluitar per aconseguir unes Falles més sensibles i respectuoses, unes falles on les fòbies no tinguen cabuda i servisquen per a donar visibilitat a la realitat que ens envolta. Cada vegada més artistes, institucions i comissions aposten per representar la diversitat sexual i contrarestar així constants que de vegades són representades de forma humorística. Malgrat que aquestes iniciatives són cada vegada més comuns, encara queda molt per fer. En 2014 la fotografia de dues falleres besantse va crear un gran rebombori, sobretot a les xarxes socials. Lamentablement, una portada tractada amb respecte per les Falles, on simplement eixien dues persones que s’estimen, va ofendre a gran part dels valencians.

Com tot, han evolucionat i s’han adaptat als temps que corren. Carregades de crítica i ironia donen pas a expressar tots els fets socials que de vegades són censurats en altres àmbits. Encara que moltes vegades es redueix al pensament que són sols per als fallers, les Falles tenen una tasca social poc apreciada. No obstant això, hi ha assumptes que són un tabú. La presència de l’homosexualitat en la festa fallera és un fet, però escassament visible.

En 2018 dos monuments infantils van patir atacs homòfobs a la ciutat de València. Un d’ells, una escena de dos xiquets fent-se un petó a la galta, escollida per representar la comissió a l’exposició del ninot i triada per la Fallera Major Infantil per ser alliberada de les flames el dia de la cremà. L’altre va ser “Premi Arcoiris”, atorgat pel col·lectiu LAMBDA per

Les Falles sempre han demostrat estar amb la ciutadania i els moviments socials. Els monuments són una porta oberta a la llibertat i la seua capacitat de comunicació és infinita.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

mostrar la diversitat sexual, de gènere i familiar. Aquests fets van significar un gran colp per a les comissions i el col·lectiu, ja que els monuments infantils són de gran importància per sensibilitzar des de la infància. Aquests exemples citats són sols una part de l’odi, que per sort no representa a tots els valencians i fallers, però que ens dificulta expressar la nostra orientació sexual lliurement. No sols als monuments i carrers necessitem un canvi. La comissió és com una família i el casal com una segona casa. Rimes com “maricón el que no bote” creen una percepció hostil en aquestes festes, en les que el corrent de segles passats sols hauria d’influir en la indumentària i tradició fallera. Ix del cassal i fes-te visible. Lluitem tots junts per unes Falles que acaben per sempre amb els sentiments d’intolerància. Lluitem per unes Falles plenes de color i diversitat. Però sobretot, lluitem per unes Falles en què la lluita ens pille de festa.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Andrea Moscardó Guanyadora del concurs del cartell de Falles a Xàtiva 2019

nguany tenim l’honor que la persona guanyadora del concurs del cartell anunciador de les Falles de Xàtiva 2019 pertany a la nostra comissió. Això ja ha passat altres anys... es tractava però, de dissenyadors amb trajectòria professional. Aquesta vegada té un tarannà especial, donat que es tracta d’una jove estudiant de díhuit anys que, innocentment i sense esperar-s’ho ha sorprés al jurat del concurs en presentar un cartell fet a mà, en plena era de l’edició digital, on professionalment s’imposen els mitjans informàtics.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Descobrim Andrea

Soc Andrea Moscardó i Jovellar i actualment estic fent segon de Batxillerat científic a l’IES Josep de Ribera. Des de xicoteta m’agraden molt els animals i per això el curs que ve m’agradaria estudiar veterinària. No obstant això, el dibuix m’apassiona molt i des dels 6 anys vaig a classes de pintura per això, he anat creixent, i amb mi l’art que portava dins. Quan pel grup de la falla em van informar del concurs de cartells no vaig dubtar en apuntar-me. Vaig buscar informació sobre les falles i vaig veure els cartells d’altres anys, tots fets en ordinadors i, com les bases deixaven la tècnica lliure, vaig decidir fer-lo amb el meu estil, ja que mai havia utilitzat programes d’edició. Així que inspirant-me en unes imatges de falleres vaig començar a fer els esbossos i el vaig pintar amb pintura de fusta perquè, en el suposat cas que fora la guanyadora, no hi haguera problemes en la impressió d’aquest. Em va costar moltes hores a causa de la mida que havia de tindre. Ho vaig anar combinant, però, amb les hores d’estudi i ho vaig aconseguir. Uns dies més tard em vaig quedar molt sorpresa al saber que era jo la guanyadora però, al mateix temps, em vaig sentir molt feliç perquè la meua obra representaria aquestes falles xativines.

@andream_art

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Carmen Evolució turisme Xàtiva Inperspectives memoriamfutur Alborch del

Per Guillem Alborch

orria l’any 2007... en aquella època jo co-dirigia la Revista Cendra. Una revista d’informació fallera que vol ser diferent de les de la “premsa del cor faller” i que aporta materials d’estudi sobre la festa fugint d’un tarannà erudit.

La conversa, però, va derivar cap a la seua curiositat: i dius que tens Alborch de cognom? No serem família? Comentarem els nostres lligams familiars. Recordeu una sabateria anomenada Calzados Alborch, que als anys setanta i huitanta estava a l’Albereda Jaume I? Doncs era d’un cosí d’ella.

Recorde que era any d’eleccions municipals i autonòmiques. A València ciutat governava una incontestable Rita Barberà, com igual d’incontestable era la supremacia dels monuments de Nou Campanar en aquell moment. Ens trobàvem a una reunió de treball per veure els continguts del número de primavera-estiu quan Hernan Mir va tenir la idea que en ella escriviren tots els grups polítics que es presentaven a les municipals de València ciutat i així parlar sobre el seu programa per què respecta a la festa de falles. Pel PSPV es presentava com a candidata Carmen Alborch i de sobte Hernan em mirà i em digué: Parles tu en ta tia?

La setmana següent vaig rebre aquell article, encara ple de vigència que m’envià des del seu correu personal. Ara, el reproduïm en aquestes pàgines per a retre-li, modestament, un homenatge, i reivindicar la seua memòria. La memòria d’una dona exemplar i referent per a totes i tots.

Jo no vaig saber que dir-li. Furgant, furgant, Carmen Alborch era tia meua, de lluny... però la meua família no tenia cap relació amb la de l’exministra de cultura. Nosaltres vivíem a Xàtiva, la família de Carmen a Castelló de Rugat. Vaig acceptar el repte i pocs dies després, vaig aconseguir parlar amb ella per a demanar-li l’escrit per a la Revista Cendra. Amb l’amabilitat i la simpatia que la caracteritzaven em digué que sí de seguida. Amb el gegant que va realitzar Manolo Martín i va vestir Francis Montesinos per a les cercaviles populars del PSPV amb motiu de les eleccions municipals de 2007. Foto: Revista Cendra.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Com sent les falles

Carmen Alborch (1947-2018) Política, escriptora, professora universitària, i exministra de Cultura

ue València ocupe un lloc destacat en el mapa de les grans festes de les ciutats del món gràcies a les falles ha d’omplir d’orgull als seus habitants, sens dubte. I, encara que no susciten opinions unànimes, sóc de les persones que sempre ha gaudit amb elles. Potser perquè tenen a veure amb la música, la pólvora, o l’expressió plàstica. M’agraden les falles perquè són una ocasió per a trencar amb la quotidianitat i submergirnos en una dimensió nova dominada per la diversió i els ritus però també perquè tots i totes podem ser protagonistes en l’escenari de la nostra ciutat. Viure les falles és gaudir dels encontres que propicien, de concentracions massives, en les que la suma de totes eixes sensacions individuals genera una energia particular a més d’un singular sentiment de comunitat. I això és una cosa doblement extraordinària en una societat tan atomitzada com aquesta. Un dels aspectes que preferisc de les falles és el ritual pirotècnic que les acompanya i que en la mascletà arriba a la seua màxima

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Carmen Alborch en 1993, quant va ser Ministra de Cultura. Foto: Penalva.

expressió, perquè és una experiència única. Recorde haver portat amb mi a la plaça de l’Ajuntament en la meua època de Directora de l’IVAM a artistes reticents que, després de sotmetre’s a eixa sacsada de soroll i olor de pólvora, quasi sempre van acabar tan fascinats com jo per l’experiència. Algun fins i tot la va qualificar “d’actuació conceptual”. I m’emocione en la nit del foc, amb eixa explosió de llum i fantasia inigualable que tenim oportunitat de contemplar una vegada a l’any.

se, respectant la tradició és tan sols una demostració més de la nostra proverbial capacitat d’adaptació. En una ciutat moderna i plural com és València la festa popular és espontània i combina singularment festejos innovadors i ritus tradicionals. No pot haver-hi festa sense espontaneïtat, com tampoc sense llibertat. L’únic límit a la llibertat ha de ser el respecte als drets dels altres, fins i tot el dret a criticar-les. I no han de tolerar-se els abusos.

M’agrada l’expressivitat, imaginació i enginy que destil·len la majoria dels monuments fallers. El sentit de l’humor, l’alegria i la crítica fallera, també present en els llibrets, mostren al valencià com un poble capaç de riure’s de si mateix almenys una vegada a l’any, i de riure amb els altres la resta del temps. M’agraden les falles sobretot quan fan gala de l’esperit crític i satíric que les va veure nàixer. Em sembla un saludable exercici de llibertat d’expressió que mai s’ha de coartar.

El món de les falles gira al voltant d’un gran esforç i impuls col·lectius que tot responsable públic ha de saber canalitzar per aconseguir una millor convivència. El millor és invitar a tots a participar, però sense obligar a ningú. De la mateixa manera que les festes poden contribuir a millorar la nostra qualitat de vida, hem de ser receptius a introduir les millores que beneficien al conjunt de la ciutadania. Una societat civilitzada és aquella en la que els seus ciutadans conviuen en harmonia i es respecten en les seues diferències. Capaç de conjugar el dret al descans i a l’oci, al treball i a la diversió, amb els acords necessaris. I aquesta ciutat, sens dubte, ho és.

Les falles són una herència que ens enriqueix, que aporta valor afegit a València en el marc d’un món globalitzat. El fet que hagen sabut evolucionar per a actualitzarLlibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Mostrador atenció al visitant de la 1ª Oficina de Turisme de Xàtiva. 1922. Foto Carlos Sarthou. Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Evolució del turisme a Xàtiva i perspectives de futur Antonio Martín i Llinares Tècnic en l’Agència Valenciana del Turisme

l’hora d’abordar específicament qualsevol anàlisi de l’activitat turística a Xàtiva, des del qual es pot considerar com els seus inicis fins a l’època contemporània, cal fixar-se, en primer lloc, a més en el cas d’una ciutat històrica, en els antecedents.

valencià Cavanilles es deté amb delectació a Xàtiva per a glossar-la en les Observacions del seu viatge il·lustrat pel Regne de València, i en el segle XIX, el xativí Joaquín Lorenzo Villanueva, diputat en les Corts de Cadis també lloa i descriu la seua ciutat natal en diferents publicacions, per citar només alguns dels exemples més destacats. S’accentua en aquests textos, fonamentalment, el caràcter de Xàtiva com a protagonista de la Història, i es remarca en els personatges il·lustres universals que van nàixer en la ciutat (els papes Borja i el pintor Josep de Ribera L’Españoleto) i altres destacats com Lluís Alcanyís, Diego Ramírez, Cerdán de Tallada, Joaquín Lorenzo Villanueva, Francisco de Paula Martí, etc.). De fet, en el segle XVIII es col·loca un panell de ceràmica barroca valenciana en un lloc de pas cèntric de la ciutat, de camí cap a la col·legiata de Santa Maria, on es reflecteix la importància d’aquests personatges històrics que va donar la ciutat. No obstant això, no és fins a principis del segle XX quan algú pensa en la capacitat d’atraure visitants que presenta la història, monuments i bagatge cultural de la ciutat.

Antecedents Des de temps remots molts cronistes han mencionat a Xàtiva en els textos, destacant alguna o diverses característiques físiques o socioculturals que la distingien entre les altres ciutats. Així, des de cronistes romans, que lloaven els seus llins i el valor dels seus genets ibers, poetes àrabs que admiraven la grandesa de la seua fortalesa inexpugnable, o textos literaris creats en la ciutat i que s’han convertit en universals com el poema del Collar de la Coloma (Xàteba. Ibn Hazam. 1022-23) passant pels cronistes cristians que descrivien la bondat del paper que ací es fabricava (i que van introduir a Europa els àrabs a través de Xàtiva), la fertilitat de la seua vega, la seua estratègica situació o la bellesa de la seua mesquita després de la conquesta de Jaume I, destacant també que el mateix rei li dedica prou atenció en les seues cròniques. També parlen de Xàtiva erudits com Beuter en la seua Crònica General d’Espanya de 1604, Diago en els seus Annals del Regne de València de 1613, Escolano en les seues Dècades de la Història de València de 1878, Madoz en el seu Diccionari Geogràfic Estadístic Històric d’Espanya de 1850 o el xativí Vicente Boix en la seua Història de València de 1845 entre altres. Així mateix, viatgers europeus com Anton Van Wyngaerde, dibuixant paisatgista flamenc del segle XVI, que il·lustra una vista detallada de Xàtiva en el seu recorregut per tota Espanya. Ja en el segle XVIII el cèlebre botànic

Llibret Explicatiu 2019

És Carlos Sarthou Carreres, que arriba a Xàtiva l’any 1920 com a secretari judicial, el primer que comença a treballar per la difusió de Xàtiva d’una manera intensa, a través de la recopilació de les dades històriques disperses, la reordenació dels arxius, la realització de fotografies i l’edició de publicacions sobre Xàtiva. Amb una capacitat de treball impressionant, la llista de

Falla Molina Claret

persones sensibilitzades va rescatar i va salvar de la destrucció multitud d’obres d’art que hui formen part del valuós patrimoni cultural de Xàtiva.

publicacions sobre diferents aspectes del patrimoni cultural xativí és sorprenent i la difusió d’aquestes, donada la seua condició d’erudit relacionat amb entitats culturals de tota Espanya, és important, de fet és membre de la Real Academia de la Historia o la Hispanic Society de Nueva York, entre altres associacions. La seua labor en pro del patrimoni historicoartístic de Xàtiva ha permés conservar imatges de peces lamentablement pèrdues i la salvació “in extremis” d’altres que hui es poden contemplar en els museus i monuments xativins. Sarthou no es va detenir en una somera anàlisi històrica. Des de les seues nombroses comeses i atribucions com a arxiver o cronista de Xàtiva, va iniciar una labor de difusió de la història i el patrimoni cultural xativí que pot considerarse com l’antecedent del qual hui anomenem promoció turística. A través de la Delegació del Patronat Nacional de Turisme a Xàtiva, de la que era el responsable, inclou a la ciutat en l’incipient món del turisme a Espanya en els anys 20 i 30 del segle XX. Fa uns anys en el Castell encara es podia veure un dels cartells amb els horaris dels principals monuments de Xàtiva i la llegenda del Patronat Nacional de Turisme. Aquesta delegació tenia una seu física, que va estar en les dependències de l’antiga botiga Artigues i que va ser assaltada i desvalisada en els successos previs a la declaració de la Guerra Civil Espanyola. Després de la contesa ja no es va recuperar.

Prova de l’interés de Sarthou per la possibilitat d’atracció de visitants a Xàtiva va ser la seua participació en la idea de construir una autopista Xàtiva-València, amb ramal a Natzaret l’any 1933, el projecte de la qual, publicat fa uns anys per la Diputació Provincial de València, va ser un dels primers projectes de vies de gran capacitat a Espanya, encara que mai va arribar a realitzar-se. La Junta Local de Turisme va proposar, a instàncies de Sarthou que considerava a Xàtiva una ciutat importantíssima en l’aspecte industrial turístic o agrícola, la construcció d’aquesta pista de turisme directa de Xàtiva a València a la Junta Provincial de Turisme. La labor de Sarthou està plena de constants iniciatives en l’àmbit turístic. L’any 1925 publica la Guía Oficial de Játiva, amb 150 fotografies pròpies, planimetries

Sarthou va participar activament en associacions com el Centre de Cultura Valenciana o el Centre Excursionista de València i va ser l’encarregat de la Junta Local de Turisme de Xàtiva. L’any 1966 se li va concedir la medalla al mèrit turístic per la seua preocupació pel patrimoni cultural de la ciutat que li havia portat a posar en perill la seua vida per a salvar peces historicoartístiques, integrat en la Subjunta del Tresor Artístic, des de la que amb l’ajuda d’un grup de

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

l’ermita de Sant Feliu, amb la decisiva intervenció com a ministre del catedràtic Elías Tormo, nascut a Albaida -que va estimar en més de 200 les taules gòtiques de Xàtiva abans de la Guerra, i que les visitava sovint mentre esperava la connexió del tren a Madrid a Xàtiva després d’arribar des de la línia d’Alcoi- és l’última pàgina d’aquesta etapa florent del desenrotllament d’una incipient promoció turística de Xàtiva que va finalitzar en l’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola. Els successos previs i la mateixa contesa van comportar la pèrdua i destrucció de gran part del patrimoni historicoartístic religiós.

oficials, dades geogràfiques, urbans, administratius, monuments artístics, museus itineraris, rutes, excursions, Setmana Santa i notícies útils sobre transports, allotjament, fires, festes o periòdics locals. L’any 1930 publica la Guía Gráfica de Játiva, dedicada al Patronat Nacional de Turisme, que inclou de forma més breu una explicació sobre el tresor artístic de la ciutat, una part dedicada als monuments i una altra amb explicacions turístiques. Diferents publicacions sobre el Castell, la Seu, l’Espanyoleto, Sant Feliu, el Museu, les ermites, i multitud de temes relacionats amb Xàtiva, l’han situat com l’autor més prolífic, amb la particularitat que més de 80 anys després molts detalls de les seues obres segueixen vigents i utilitzats per a entendre el patrimoni cultural de la ciutat.

La situació econòmica de la postguerra, entre altres factors, fa que l’impuls que se li havia donat al turisme a Xàtiva s’estanque i a poc a poc vaja reduint-se a actuacions puntuals com la celebració del dia del turista en la Fira d’agost, l’exaltació de personatges nascuts en la ciutat com els papes Borja, L’Espanyoleto, o el Taquígraf Martí, la reivindicació de l’origen de la introducció del paper a Europa, la il·luminació de part del Castell o les denominacions “Cuna de los papas” o “Ciudad de las mil fuentes”. Hi van haver actuacions impulsades de manera privada per empresaris com Gregorio Molina, amb la supervisió de l’incansable Sarthou, que ja no va ser el mateix després de la traumàtica experiència viscuda per la guerra, les circumstàncies personals i la seua avançada edat. O projectes llançats a l’aire però mai concretats com el de la ubicació d’un Parador Nacional de Turisme en el Castell de Xàtiva o el projecte d’un funicular o telefèric des de la ciutat fins al Castell.

La declaració com a monuments nacionals en la dècada dels anys 30 del segle XX del Castell, la Seu i

El turisme a Xàtiva es caracteritza en plena segona meitat del segle XX, junt amb la progressiva pèrdua d’influència de la ciutat, per reduir-se a visites minoritàries guiades per personatges locals coneixedors de la història de Xàtiva, actes folklòrics

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Secretaria i direcció de la 1a. Oficina de Turisme de Xàtiva. Depenent del Patronato Nacional de Turisme 1922. Foto Carlos Sarthou.

gran potencialitat. Per citar tan sols una d’elles Játiva en tus manos, de Rafael Alventosa García (Imprenta Marbau, Játiva: 1978), una autèntica guia turística sense estar publicada com a tal.

aïllats, una mai suficient inversió en la restauració de monuments que van deteriorant-se, destrucció d’importants edificis emblemàtics del nucli antic i construcció de blocs d’antiestètics edificis, tot això unit a la nul·la consciència ciutadana de la potencialitat de Xàtiva com un important destí de turisme cultural.

La declaració de Conjunt Historicoartístic per a Xàtiva, l’any 1982, així com la declaració de distints monuments nacionals fins a quasi la desena, amb l’intent de restauració d’aquests, que en alguns casos s’aconsegueix i en altres no per falta de dotació econòmica -una majoria dels que hui segueixen sense estar completament restaurats i no es poden visitar o el seu horari és molt reduït- marquen el final de l’estancament del turisme i un massa lent i no continuat desenrotllament del turisme a Xàtiva, enfront altres ciutats amb una oferta monumental semblant o menor i que no havien començat tan prompte com Xàtiva a caminar pel món del turisme que prenen la davantera a principis dels anys 80 (Morella, Oriola…). No obstant això, aquesta positiva restauració d’alguns monuments (església de Sant Pere) no va acompanyada d’una coordinació, amb l’àrea de turisme, - per exemple, les destacades excavacions arqueològiques en el bellveret es tapen després o per visitar l’ermita de Santa Ana, es donaven les claus en l’oficina de turisme-, ni amb el sector privat hostaler de la ciutat. De fet la ciutat perd com allotjament cap a l’últim terç del segle XX el flamant hotel Espanyoleto, un excepcional edifici modernista amb servicis i capacitat i situat juntament amb l’accés al centre històric. L’oferta d’allotjament es

Cal fer menció destacada a la modificació i destrucció d’immobles de la trama històrica, en l’època de l’anomenat com “desarrollismo”, amb un malentés i ignorant concepte de modernitat de la societat xativina, sense descartar motivacions especulatives, que va produir importants cicatrius que hui segueixen presents i són quasi impossibles de recuperar. Per citar alguns tristos episodis: el derrocament de l’antic convent gòtic de Sant Domènec, de l’antic convent de Sant Francesc, el del casino xativí, cases pairals del carrer Montcada i Corretgeria, les cases de l’entorn de l’absis de la col·legiata, l’edifici de l’antiga presó del partit judicial, l’alçament d’un edifici sindical recaient a la plaça del Mercat, la construcció d’edificis alts en el cinturó del passeig de l’Albereda ocultant la vista del castell, la salvació in extremis del Palau d’Alarcó… entre altres lamentables episodis de pèrdua i destrucció patrimonial. La ciutat de Xàtiva, no obstant això produeix nombroses publicacions locals en les quals es glossa el patrimoni cultural i la importància de la història de la ciutat, però en la majoria d’elles s’obvia una visió turística d’aquesta

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

L’any 1988, s’inaugurà la Tourist Info de Xàtiva a la Botica Central.

configura com escassa amb hotels (Vernisa i Murta) en l’anodina ampliació urbana (sense visió, ni originalitat, ni zones verdes com per exemple si ho va fer la ciutat de Pamplona) des del passeig de l’Albereda cap a fora, desconnectats amb el conjunt historicoartístic de la ciutat. No es va obrir cap establiment de qualitat dins del cor històric de Xàtiva i eixa és una de les carències que hi ha perjudicat l’impuls de la ciutat com a destinació turística. A principis dels anys 90 del segle XX, la creació de l’Institut Turístic Valencià (ITVA), en l’àmbit autonòmic, possibilita la reil·luminació del Castell i altres punts emblemàtics del patrimoni històric de Xàtiva, amb un ambiciós projecte pioner de l’empresa Phillips, l’obertura d’una oficina d’informació turística, l’edició de fullets turístics (algun d’ells personalitzat com Passejades per Xàtiva. Textos d’Emili Piera i Juan M. Játiva. ITVA, València: 1994) o la senyalització de monuments, amb la qual cosa lentament es va millorant, però no s’arriba a la dinamització turística de Xàtiva, que veu com destins competidors avancen amb pas decidit en la construcció d’una infraestructura turística capaç de generar un flux important de visitants i inclús pernoctacions, mentre la visita a Xàtiva si es produeix, a males penes transcendeix del castell, anant-se’n el visitant a menjar a la costa o la ciutat de València. L’obertura de l’emblemàtic hotel amb encant de Montsant és potser l’única iniciativa hotelera privada amb èxit.

Any 1999 Segons les dades publicades en l’oferta municipal i comarcal de la Comunitat Valenciana en 1999, en la ciutat de Xàtiva existien dos hotels de dos estreles amb 103 places, un hostal de dues estreles de plata, amb 12 places, una casa rural amb huit places i cap càmping ni alberg. Això suposava una oferta d’allotjament oficial de 123 places sobre una població de dret pròxima als 25.000 habitants. Morella tenia segons les mateixes fonts 327 places, amb una població de dret de 2.700 habitants i Orihuela tenia 1.557 places sobre una població de dret de 50.000 habitants. Existien en Xàtiva 36 restaurants amb 2.330 places (27 d’1 forqueta (1.707 places) i nou de dues forquetes (623 places), sent la categoria mínima una i màxima cinc). Hi havia 25 cafeteries, amb 1.350 places (una de primera (50 places) i 24 de segona (1.300 places) cap de categoria especial. Quant a agències de viatges existien un total de huit (quatre amb casa central a Xàtiva i detallistes i altres quatre són sucursals, d’elles tres majoristes/detallistes i un detallista).

Comparativa d’oferta turística

Any 2012 Segons les dades publicades en l’oferta municipal i comarcal de la Comunitat Valenciana a finals de l’any 2013, en la ciutat de Xàtiva existien quatre hotels (dos de dues estreles, un de tres estreles i un de quatre estreles) amb 146 places, un alberg amb 40 places i sis cases rurals amb 43 places huit places. En total 229 places. Morella tenia segons les mateixes fonts un total de 682 places i Oriola tenia 4.640 places. Existien en Xàtiva 91 restaurants i quant a agències de viatges existien un total de dues (una amb casa central a Xàtiva i una altra sucursal).

Any 1994 Segons les dades publicades per l’Agència Valenciana del Turisme en l’oferta turística municipal i comarcal de la Comunitat Valenciana, l’any 1994 en la ciutat de Xàtiva existien dos hotels de tres estreles amb 84 places, un hostal de segona categoria, amb 12 places. En total 96 places Morella tenia en eixe any tres hotels de dues estreles amb 164 places i tres hostals amb 112 places. En total 276 places. I Oriola tenia dos hotels de dues estreles, amb 540 places i tres hostals amb 86 places. En total 626 places. En Xàtiva existien 28 restaurants amb 1.551 places i 20 cafeteries amb 1.075 places. Quant a agències de viatges hi havia sis, una d’elles casa central i cinc sucursals.

Llibret Explicatiu 2019

Any 2017 Segons les dades publicades en l’oferta municipal i comarcal de la Comunitat Valenciana a finals de l’any 2017, en la ciutat de Xàtiva existien tres hotels (un de dues estreles, un de tres estreles i un altre de quatre) amb 165 places, una pensió amb 12 places, quinze

Falla Molina Claret

personal i amb una baixa classificació professional i remuneració, a més d’encomanar-li altres tasques) i una Gerència del Castell, hui desapareguda, mentre que la iniciativa privada s’agrupà entorn de seccions d’hostaleria d’associació d’empresaris però amb una visió turística molt local i reduïda. Normalment, l’oferta historicomonumental de la ciutat, per si sola, deixa encantats als visitants, que a continuació i sense desmeréixer aquest aspecte, elaboren un abundant llistat dels defectes en servicis, infraestructures, atenció, etc. “És una llàstima”, sol ser el comentari final dels visitants. En aquest lent desenrotllament turístic de la ciutat s’han realitzat i hi ha, també s’ha de dir, actuacions positives que encara que aïllades, desnaturalitzades o que no han tingut una evolució continuada adaptada a anàlisi i estudis, s’han mostrat com a vàlides, el que deixà si cap més en evidència l’equivocació de no continuar en aquesta línia. Així destaquen: - La gestió del Castell de Xàtiva com a recurs turístic, a falta d’aprofundir en l’objectiu de convertir-lo en un autèntic producte turístic. - El Tren Monumental posat en marxa, puntualment, ja fa uns anys per la Diputació Provincial de València (xarxa de rodalies RENFE). - L’interés despertat en els visitants a l’estand de Xàtiva en les fires turístiques a què s’ha assistit i que normalment es tradueix en visites posteriors. - El servici de trenet turístic (encara amb deficiències en la prestació del servici). - El Pla Estratègic de Turisme i el Pla de Dinamització Turística de Xàtiva (molt desnaturalitzat). - Esdeveniments com el Festival Nits al Castell, encara que sense perspectiva turística - Exposicions culturals com la relativa als Borja o la de la Llum de les Imatges.

Publicacions

apartaments amb 66 places, sis cases rurals amb 65 places i un alberg rural amb 43 places. En total 351 places. Morella tenia segons les mateixes fonts un total de 767 places i Oriola tenia 12.126 places. Existien en Xàtiva 89 restaurants i quant a agències de viatges existien un total de set (tres amb casa central a Xàtiva i quatre sucursals)

La situació del turisme a Xàtiva en els darrers anys La situació de Xàtiva en els darrers anys és la d›una ciutat amb un enorme potencial turístic com a destinació cultural per explotar. Amb significatives excepcions, els distints sectors socials no són conscients dels beneficis en tots els àmbits (social, ocupació, cultural, econòmic, inversions en equipaments, qualitat, etc.) que pot reportar l’activitat turística. La ciutat viu d’esquena al turisme. L’organigrama municipal relatiu al turisme ve conformat des de finals del segle XX per una àrea turística mai independent i sempre de categoria inferior junt amb àrees a les quals se li dona molta més importància com a Joventut, Fira, Festes, Cultura, Seguretat i Policia. S’incorporà una oficina d’informació turística municipal adscrita a la xarxa autonòmica Tourist Info (amb poc

Llibret Explicatiu 2019

Problemàtica actual Per posar un exemple, que pot ser molt gràfic per a ajudar a entendre el que ha sigut l’evolució del turisme en la ciutat de Xàtiva en els últims anys, es podria parar la mirada en un dels destacats monuments del

Falla Molina Claret

conjunt historicoartístic de Xàtiva, l’Hospital Major de Pobres, també denominat Hospital Reial o antic Hospital. Declarat monument historicoartístic l’any 1981, el seu ús era sanitari com a Hospital de Xàtiva. Va ser reformat completament en el seu interior, excepte algunes dependències com la sala principal de la planta noble, la capella, algunes portades i escales amb bells sòcols de ceràmica. La seua magnífica façana principal goticorenaixentista no va ser completament restaurada fins a l’any 2007 -però no així les altres tres façanes-, amb motiu de l’exposició a Xàtiva Lux Mundi de la Fundació de la Llum de les Imatges. No ha tingut mai un ús turístic habitual i continuat més enllà d’exposicions puntuals com la de la Llar dels Borja l’any 2000 o en la pròpia exposició Lux Mundi en què va ser centre de recepció de visitants, concretament una de les seues joies artístiques, la capella gòtica de la Mare de Déu de l’Assumpció, s’ha utilitzat fins ben poc com un despatx o oficina administrativa i ara roman tancada. A més de la seua façana, emet imatges en temps real la càmera web de Xàtiva integrada en la Xarxa de Webcams turístiques de la Comunitat Valenciana, una secció que rep més del 40% de visites de tot el món del portal turístic oficial de la Comunitat Valenciana en Internet, que registra prop de 5 milions de visites anuals. Hui, en cas d’haver continuat la iniciativa de la declaració d’aquest edifici com a monument historicoartístic l’any 1981, podríem estar davant un

magnífic espai turístic, adequat per a la visita,

restaurat completament, senyalitzat amb panells informatius en diversos idiomes, amb un horari i servicis de guia i audioguia, alguna col·lecció expositiva permanent, d’acord amb la història de l’edifici (tal volta l’espai de la capella amb l’antiga imatge de la Mare de Déu Assumpta que es troba en el Museu Municipal), però no és així. El treball es va iniciar però dista prou d’estar acabat i eixa podria ser la tònica de l’anàlisi de l’activitat turística analitzada en els darrers anys a Xàtiva. A més a més, es troba a faltar una planificació estratègica de l’activitat turística en Xàtiva a mitjà i llarg termini, amb l’objecte de coordinar les actuacions públiques amb les privades, a fi de presentar un paquet turístic atractiu que incloga: Una coordinació en els horaris d’obertura dels distints monuments públics i privats. < Una oferta gastronòmica suficient i alternativa en dies festius i, per tant, ideals per a la visita. < Una programació d’activitats turisticoculturals que incite a quedar-se al turista després de la visita a la ciutat i que a la llarga genere pernoctacions. < Una oferta al visitant en consonància amb el producte turístic de Xàtiva conformada per establiments (de tipus mitjà i alt) d’allotjament, restauració i servicis de qualitat (certificada segons la vigent normativa) ubicats en el centre històric de la ciutat. < Atenció al visitant a càrrec de persones amb l’adequada formació i idiomes en els punts d’atenció al turista en els distints establiments turístics (especialment en monuments i museus).

Actual Tourist Info. Antic Centre de Recepció de Visitants. Foto Xavier Mallol.

Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) realitzat sobre les possibilitats turístiques en la ciutat. Elaborar una proposta d’actuació, per fases, amb dates i accions concretes a dur a terme i sobretot, complir-la. - Intensificar la cooperació entre els distints sectors d’activitat de la ciutat, i a la vegada la coordinació amb les entitats públiques competents en matèria de turisme. - Entaular relacions amb municipis costaners pròxims de gran afluència turística, per a intercanviar experiències i activitats de promoció. - Sensibilitzar la població respecte als beneficis de qualsevol mena d’activitat turística, com una de les vies de futur per a millorar la qualitat de vida de la ciutat (factor de creació de riquesa i ocupació). - A mitjà termini desenrotllar un producte de turisme cultural sostenible amb una oferta d’allotjament i gastronòmica suficient, adequada i de qualitat, que combine la tradició amb les últimes tecnologies. En el marc d’una correcta recuperació i restauració de l’atractiu cultural, històric i monumental, possibilitant que la riquesa generada repercutisca en la població. - A llarg termini convertir les visites d’un dia en estades amb pernoctació hotelera, incrementant la despesa turística en la ciutat, creant els equipaments i infraestructures necessàries, confeccionant una programació cultural atractiva per al visitant

És decebedor d’altra banda la poca o nul·la conscienciació per part de la majoria dels ciutadans i ciutadanes quant a la potencialitat dels recursos turístics de Xàtiva, el poc que s’amanyaga al visitant (en qüestions de trànsit i mobilitat, preus o qualitat entre altres), la falta d’harmonia amb l’entorn en la realització d’obres en el nucli històric per particulars, inclús amb greus casos de destrucció del patrimoni historicoartístic o incompliments flagrants, tant a càrrec d’entitats, publiques com a privades de la vigent Llei de Patrimoni Cultural Valencià.

Actuacions de futur Com actuacions de futur per a dinamitzar l’activitat turística de Xàtiva i convertir-la en una prestigiosa destinació de turisme cultural amb èxit i satisfacció dels i les visitants es podrien dur a terme les següents accions: - Definir les línies mestres de la política turística de la ciutat en funció del model turístic que es vulga (participades i respectades per tots els agents polítics, socials i econòmics) - Actualitzar l’estructuració de l’oferta turística i la definició del producte d’una manera clar i coherent, revisant el pla estratègic o informe DAFO (Debilitats,

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Xàtiva es convertira i fora en una autèntica destinació turística cultural de la Comunitat Valenciana, Espanya i Europa; per què pensen que ni els partits polítics locals, ni els seus representants triats com a regidors, ni els empresaris, ni els ciutadans estan apostant decididament pel turisme en Xàtiva com a sector de futur per a la ciutat; i, vist l’anàlisi de l’evolució de l’activitat turística, sí es creu hui en dia en la ciutat com a destinació turística i que actors i ferramentes estimen necessàries per a la seua gestió.

i promocionant la ciutat en aquells mercats susceptibles de generar turisme cultural (grans ciutats com València o Alacant). - Dotar d’una personalitat pròpia a la imatge turística de Xàtiva, en el marc de projectes culturals d’àmbit autonòmic, nacional o internacional (UNESCO, Unió Europea, anys autonòmics de personatges i fites històriques, exposicions temàtiques exclusives). -Creació d’un Patronat Municipal de Turisme, amb una estructura jurídica dinàmica i amb representants i experts públics i privats. -Optimització de les noves tecnologies aplicades a la promoció i difusió de l’oferta turística de la ciutat (Internet i xarxes socials incorporació a servicis electrònics de gran difusió). -Senyalització i promoció en comunicacions (autovies properes a la ciutat, estacions de ferrocarril, ports de creuers turístics i aeroports). -Dur a terme una política turística municipal global, des de totes les àrees d’actuació pensant en el turisme.

Com a reflexió final, respecte a l’activitat turística, tenint en compte que és quasi impossible recuperar el patrimoni cultural perdut, desfer les barbaritats urbanístiques i tornar enrere el temps desaprofitat, Xàtiva conserva encara un valuós i extens catàleg de recursos monumentals i culturals susceptibles de convertir-se en un atractiu producte turístic. Encara que es porta molts anys de retard respecte a altres destinacions de turisme cultural es pot estudiar, aprofitar i millorar, aprenent de la seua experiència. El fet de ser encara un destí “verge” i poc conegut, amb gran potencial de creixement, ha de ser vist com una oportunitat, fent bé les coses i no cometent errors.

I en aquest context, caldria integrar la participació de la ciutadania i d’experts preguntant: quines actuacions prioritàries creurien que s’haurien de fer-se perquè

Bibliografia - Hazam, Ibn, El Collar de la Coloma. Madinat Xateba.1022-23. - Antoni Beuter, Pere, Crònica General d'Espanya i de la historia de València. València.1538-1550. - Diago, Francisco, Annals del Regne de València. València.1613. - Cavanilles, Antonio José, Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruits del Regne de València. Madrid. 1797. - Escolano, Gaspar, Dècades de la Història de l’insigne i coronada ciutat i Regne de València. València. 1878. - Madoz, Pascual. Diccionari Geogràfic Estadístic Històric d'Espanya i les seues possesions d’ultramar. Madrid.1846-1850. - Boix, Vicent, Història de la ciutat i Regne de València. València. 1845-1847. - Lorenzo Villanueva, Joaquín, El meu viatge a les Corts. Madrid 1860. - Sarthou Carreres, Carlos, Guia Oficial Ilustrada de Játiva. Xativa. 1925 - Sarthou Carreres, Carlos, Guia Gràfica de Xàtiva. Xàtiva 1930 - Sarthou Carreres, Carlos, Castells d’Espanya. Madrid. 1932. - Sarthou Carreres, Carlos, El castell de Xàtiva i els seus històrics pressoners. Xàtiva. 1946. - Sarthou Carreres, Carlos, Joan Josep de Ribera i la seua pàtria. Xàtiva .1947. - Alventosa García, Rafael. Xàtiva en les teues mans. Xàtiva.1978 - Piera, Emili i Játiva, Juan M., Passejades per Xàtiva. ITVA. S.A. Generalitat Valenciana. València.1994. - VV.AA. L'oferta turística municipal i comarcal de la Comunitat Valenciana. Agència Valenciana del Turisme. Generalitat Valenciana. València. 1994, 1999,2012 i 2017, - Grup Skala, Pla Estratègic de Turisme de Xàtiva. València. 2005. - VV.AA. Lux Mundi Xàtiva 2007. Catàleg. Fundació La Llum de les Imatges. Generalitat Valenciana.València. 2007.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Turisme i Falles. Com es troba aquest binomi ? Juan Gabriel i Figueres Tècnic en Turisme i Coordinador del Llibret de l’AC Falla El Canet de Cullera

No obstant això, les Falles agrupen altres tipus de manifestacions. Per ordre de coneixement per part dels turistes, podem trobar manifestacions pirotècniques com les mascletades o la nit del foc, les danses amb tabal i dolçaina, la il•luminació de carrers, els museus faller o la gastronomia; o altres menys conegudes per als turistes com la literatura, el teatre o l’esport faller. Tot açò fa que les comissions falleres tinguen, dins de la mateixa festa, nombroses opcions i molt diverses perquè els turistes gaudisquen de la festa fallera com ells vulguen.

l turisme i les Falles són dos elements de la societat valenciana que, necessàriament, han d’anar lligats de la mà. Sense anar més lluny, les Falles són considerades com un producte turístic, ja que formen part del que denominem l’oferta turística1. Sense anar més lluny, es troben dins dels recursos culturals i, més en concret, etnològics, ja que les Falles són una de les tradicions més arrelades del territori valencià. A més a més, les Falles són unes manifestacions turístiques que promouen una sèrie d’activitats que atrauen l’atenció de turistes que, sens dubte, els atrau la idea de visitar aquesta festa tan singular.

Tot açò es considera aprofitable per a la destinació on se celebren Falles, ja que el fet d’atraure turistes fa que es genere un impacte econòmic important, doncs, restaurants, hotels i la resta d’empreses aprofiten dita celebració per a incrementar els seus beneficis, provocant al mateix temps, la creació de llocs de treball, això si temporal. També, les Falles generen un impacte sociocultural positiu, ja que des de la comunitat local, és a dir, els fallers, es mostren la cultura i les tradicions del nostre territori per tal que els turistes se senten com a casa i gaudisquen d’una festa inigualable. És freqüent observar a turistes vestits amb la típica brusa fallera i el mocador a quadres visitant el monument per a gaudir d’ells i de la seua crítica, com també ser

És evident que el principal reclam de la festa són els monuments, no només per ser l’eix principal de la festa, sinó que també per la curiositat que desprenen en el carrer, per les seues composicions, per la crítica a la societat o per ser un art efímer que, en uns dies, és devorat pel foc. És freqüent sentir comentaris de llàstima pel fet que s’hagen de cremar, però si això no fora així, l’any següent no es podrien plantar altres. I això és un concepte que s’ha de potenciar, atés que les Falles són un sector econòmic que genera ocupació i molta gent viu, ja no sols els artistes en si, sinó també els treballadors dels diferents tallers, de la festa fallera.

1 L’oferta turística és tot aquell conjunt de bens que ofereix una destinació turística. Aquest conjunt estaria format pels recursos naturals, culturals, etnològics..., i també pels serveis d’allotjament, restauració, transport i comerç centrat pròpiament amb el turisme.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

no siga de gran qualitat. Em referisc al tema de la restauració principalment, ja que la velocitat en què deuen realitzar els encàrrecs produeixen presses i per tant, baixa qualitat, i s’hauria de pensar en què és millor la qualitat que la quantitat a llarg termini. També, l’aparcament dels vehicles i les molèsties ocasionades a la comunitat local no fallera són altres aspectes negatius, encara que el transport públic i la integració dels no fallers, respectivament, haurien de ser les solucions per a superar aquests aspectes. Per tots aquests aspectes les Falles i el turisme han de relacionar-se i entendre’s entre si, i per això se li atorguen reconeixements a les festes, en general, per a donar-li major difusió. Des de la Secretaria del Ministeri de Turisme s’atorguen els reconeixements de Festa d’Interés Turístic Internacional (València Ciutat) i Festa d’Interés Turístic Nacional (Alzira i Sagunt) i Festa d’Interés Turístic (Gandia), mentre que des de l’Agencia Valenciana de Turisme s’atorguen els reconeixements de Festa d’Interés Turístic Autonòmic (Xàtiva, Benicarló i Torrent), Festa d’Interés Turístic Provincial (Borriana) i Festa d’Interés Turístic Local (Cullera i Sueca). En aquest aspecte, les diferents regidories de turisme i les Juntes Locals Falleres s’han d’ocupar per intentar aconseguir el màxim reconeixement possible, encara que açò moltes vegades no passa, atés que s’està més preocupat d’eixir en la foto que d’aquests aspectes. I és per això que València s’ha convertit en un “monstre” respecte a la resta de poblacions, ja que allí es produeixen els esdeveniments més espectaculars i es planten els monuments de major qualitat, i això es nota, encara que el nombre d’habitants fa molt. També vull fer referència a la declaració de les Falles per part de la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat, ja que és un reconeixement que, indirectament, afecta el turisme faller, mentre li dona la difusió i projecció important que en la nostra festa estan fentse bé les coses, encara que sempre cal millorar per a preservar tots aquells camps o recursos que formen part d’aquest entramat anomenat Falles.

espectador d’actes com puguen ser les mascletades, l’ofrena... En definitiva, s’impregnen de les tradicions i gasten diners... Açò ens ha dut a algun debat aquests anys pel que fa a la conveniència de traslladar les Falles al tercer cap de setmana de març, perquè caiguen de divendres a dilluns... Seria positiu? Sí, tal vegada. Però cal escoltar als fallers, ja que gràcies a ells tenim la festa i són els que han de marcar les pautes de la festa. No ha de ser el que es beneficie indirectament, el que haja de marcar les directrius de quan s’han de fer perquè això seria tirar-nos pedres sobre el nostre terrat.

Finalment, i per a tancar aquest text, és necessari que des dels departaments de turisme dels consistoris de les ciutats falleres s’ajude a promocionar la festa fallera, encara que s’ha de fer inri en aspectes coneguts i no tan coneguts de la festa fallera, ja que moltes vegades es propaguen només les activitats que es realitzen des de les Juntes Locals, però també de les mateixes comissions falleres, vist que poden suscitar la curiositat dels turistes. I perquè no, realitzar activitats conjuntes per a les Falles com, per exemple, a Cullera (on visc jo), on trobem diversos exemples que citaré a continuació.

Però no és tot or el que rellueix. Les Falles tenen un impacte negatiu respecte al turisme i és, principalment, el mediambiental. Evidentment, no cal parlar dels materials en què es realitzen les Falles, doncs, és un fet que ja sabem però, hem de parlar de la massificació en aquest aspecte. El fet de la saturació de gent és negatiu, ja que provoca que una ciutat no done més de si i provoque que el producte que s’oferisca tal vegada

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

El primer consisteix en el fet que la Regidoria atorga, des dels anys 1990, el premi a l’Interés Turístic en els monuments fallers, passant de premiar les escenes turístiques a establir unes bases en les quals es premien altres aspectes com la implantació d’explicacions al monument faller en altres idiomes (en taulers externs a la falla), així com fer el monument faller el més accessible possible, per tal que totes les persones puguen gaudir-lo. Ací es produeix una retroalimentació, ja que es pretén apropar-les als turistes i l’ajuntament atorga un premi econòmic de 1000 € al monument gran i 500 € a l’infantil per l’esforç.

allò que donen de si les falles culleranes, encara que l’activitat va sofrir modificacions a causa del temporal que va afectar el litoral mediterrani el passat octubre. No obstant això, els xinesos pogueren gaudir d’una falla, una cercavila amb tabal i dolçaina i es van poder vestir amb la indumentària tradicional.

També, la falla Passeig-Mercat va promoure durant el mes d’agost (en plena temporada alta) l’activitat Falles en Agost, en la qual es mostrava al turista tot el conjunt d’activitats de les quals estava formada la festa fallera a Cullera: plantà d’un monument i cremà virtual (no es va poder fer de manera tradicional per estar a menys de 500 m de vegetació), danses, indumentària, gastronomia, cultura...

Supose, encara que no estic massa al dia, que en altres localitats com Xàtiva, també fomenten la promoció de les seues falles per a atraure turisme, que és molt important. Realitzar-les és un bon punt d’inflexió per tal d’intentar “llevar-li” visitants a València, ja que aquesta sofreix una capacitat de càrrega2 que provoca saturació, provocant que molts turistes s’estressen i busquen nous llocs per a gaudir de les Falles. Per alguna cosa cal començar...

I finalment, enguany es va organitzar des de l’ajuntament i amb la col•laboració d’una empresa externa l’activitat Falles en Octubre, coneguda popularment com a El Chino Fallero, en la qual touroperadors xinesos visitaven Cullera durant un matí per conéixer tot

Màxim de visitants que pot assolir una destinació turística

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Valencia Atracciรณn Comte Salvatierra-Ciril Amorรณs 1948.

L’aparició de la falla turística en la difusió de la festa fallera Ricard Català i Gorgues Docent i membre de l’ ADEF

¿I les falles?... Pues les falles Són totes del art portents I qu’enguañ vindran a vóreles En auto, en globo i en tren... (Estanislao Alberola, Pensat i Fet, 1927)

Les Falles com a festa d’interés turístic i la declaració de la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, en l’any 2016, ha suposat la projecció universal de la festa fallera, la seua declaració com a festa d’interés turístic en els anys seixanta del passat segle va comportar el reconeixement de la seua projecció turística, ratificada amb la declaració de festa d’interés turístic internacional al principi dels anys vuitanta.

En l’any 1964, a iniciativa del Ministeri d’Informació i Turisme, es va crear la denominació honorífica de festa d’interés turístic, segons podem consultar al BOE del 19 d’octubre d’aquell any. Una denominació establida per aquelles festes o esdeveniments que se celebraven a Espanya i que foren rellevants des del punt de vista turístic. Un dels requeriments és que la festa o esdeveniment hauria de tindre una antiguitat, almenys, de deu anys, excepte els casos on la tradició aconsellara atorgar tal declaració.

Perquè no tot el món faller sap que la festa de les Falles de la ciutat de València va ser declarada d’interés turístic l’any 1965. I quinze anys després, l’any 1980, festa d’interés turístic internacional. A més a més, des de 1946 ostentava la declaració de Festes d’Art d’Interés Nacional.

La festa de les Falles, és clar, va estar entre les primeres que van ser declarades d’interés turístic. Això ho podem comprovar al BOE del 10 de febrer de 1965, on apareixen dotze festes o esdeveniments. A més de les Falles de València, podem veure, entre d’altres, les festes de Sant Fermí a Pamplona, les del Pilar a Saragossa o el Corpus Christi de Toledo. Però també, esdeveniments com el Descens Internacional del Riu Sella o la Romeria del Rocío d’Almonte. I, fins i tot, el Misteri d’Elx.

Més recent en el temps, és el cas de la festa de les Falles de la ciutat de Xàtiva, que amb data de l’1 de desembre de 2009, se li va atorgar la declaració com a festa d’interés turístic autonòmic de la Comunitat Valenciana, segons queda reflectit al diari oficial del 5 de gener de 2010, basant-se en la vigent normativa reguladora sobre festes d’interés turístic a la nostra comunitat autònoma, a través d’un decret publicat al diari oficial de l’1 d’agost de 2006.

Llibret Explicatiu 2019

Anys després, en plena transició democràtica, en concret el 1979, es va elaborar una nova regulació sobre les festes d’interés turístic, publicada al BOE del 12 de febrer, en la qual s’establien tres categories: festes d’interés turístic internacional, festes d’interés turístic nacional i festes d’interés turístic.

Falla Molina Claret

L’any següent, al BOE del 16 de febrer, va aparéixer la declaració de festa d’interés internacional per a les Falles de València, formant part del primer grup de festes i esdeveniments amb l’atorgament d’aquesta categoria, algunes d’elles de la primera relació de 1965, com el Misteri d’Elx, però amb la incorporació d’altres com va ser la festa de Moros i Cristians d’Alcoi.

a les fogueres o falles, malgrat l’oratge que poguera fer i on podem reviure tot l’ambient de gatzara i guirigall al voltant dels cadafals, abans de botar-los foc. I al remat, apareix el foc, el fum i la xicalla. A més a més, Vicente Boix aporta una teoria molt curiosa sobre l’origen de les falles, relacionada amb els moriscs i que recorda, també, el ritual de la cremà de “mahomes” o “peleles”.

A partir de 1987, les festes d’interés turístic, la tercera categoria de la norma de 1979, passaren a ser competència de les Comunitats Autònomes. Una nova ordre ministerial regulava només les declaracions de festes d’interés turístic nacional i internacional. L’actual normativa vigent, en el marc estatal, correspon a l’any 2006, publicada al BOE del 7 de juny.

La ressenya que sobre les falles de la vespra de Sant Josep trobem en la guia de Vicente Boix, és coetània de les primeres notícies aparegudes en premsa sobre les falles, l’any 1849, en concret en els diaris valencians El Cid i el Diario Mercantil, respectivament, on s’indiquen els carrers i places on es van situar els cadafals. I dies després, la premsa de Madrid també es va fer ressò, amb les ressenyes dels diaris El Heraldo, La Esperanza, La España i La Patria.

Si tornem uns anys abans, en concret l’any 1965, quan la festa de les Falles de la ciutat de València va ser declarada d’interés turístic, ja havien transcorregut quasi quaranta anys des de la seua projecció cap a l’exterior, a finals de la dècada dels vint, etapa en la qual s’adopta una estratègia planificada d’atracció turística, encara que ja en el transcurs del segle XIX hi trobem els precedents de la difusió de la festa fallera, sobretot a través de les guies de la ciutat.

Dos anys després, l’any 1851, hi trobem la que es podria considerar com la primera notícia internacional sobre les Falles, en la revista il·lustrada alemanya Das Pfennig-Magazin für Belehrung und Unterhaltung, editada a Leipzig. Una breu ressenya informativa sobre les Falles de València, apareguda en una secció miscel·lània, baix l’epígraf “Mannigfaltiges”, que es pot traduir com “Varietats”, junt amb altres informacions curioses i singulars d’altres terres.

La difusió de les Falles durant el segle XIX a través de les guies urbanes

Fins a l’any 1876, no tornem a trobar una altra guia de València on la festa de les Falles obtinga el seu espai d’atenció. Seria Vicente Salvador i Monserrat, Marqués de Cruilles, l’autor de la Guía Urbana de Valencia antigua y moderna, el qual incorpora la festa de les Falles en un apèndix, en la secció “Curiosidades religiosas”, on apareixen altres costums i festes de la ciutat, com la del Corpus, els altars dels miracles de Sant Vicent i les festes de carrer.

Des de mitjans del segle XIX, la festa de les Falles ja havia concitat un gran atractiu fora del cap i casal. Només cal pegar una ullada a la premsa forana d’aquella època, amb les ressenyes que apareixen sobre les Falles, any rere any, de manera expansiva. D’altra banda, la festa de les Falles apareix en algunes de les guies urbanes que sobre la ciutat de València es van publicar al llarg del segle XIX, pensades per a la gent forastera i viatgera, unes guies que es convertien en imatge de la ciutat.

En la ressenya del Marqués de Cruilles també es pot apreciar una possible teoria sobre l’origen de la festa, en el seu cas de caràcter gremial, vinculat al gremi de fusters. Això no obstant, el mateix autor posa en relleu que la falla amb ninots correspon, més bé, a la iniciativa veïnal, amb una intenció epigramàtica, és a dir, satírica.

La primera referència que podem trobar sobre les Falles en una guia urbana, correspon al Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia, de l’any 1849, l’autor va ser Vicente Boix, l’il·lustre escriptor de Xàtiva i cronista de la ciutat de València. En un capítol de la guia, dedicat als costums i les festes del cap i casal, sota el suggeridor títol «Escenas del año», l›autor fa un recorregut pel calendari festiu de la ciutat, des de gener fins a desembre, mostrant per a cada mes les festes i les tradicions més importants que es podien gaudir a la ciutat de València.

En la dècada posterior, el gran patrici de les lletres valencianes, Teodoro Llorente, en la seua obra Valencia (1887), considerada com una guia, també fa una ressenya sobre la festa de les Falles, en un capítol dedicat a les festes de València. L’expectació perversa que generava entre la gent tot allò que apareixia en la falla, tractat d’una manera càustica, junt amb la reacció que suscitava la lectura dels epigrames al voltant del cadafal, queda molt bé transmés per part del poeta Llorente.

Quan arriba el mes de març, el cronista se centra en la festa de les falles de Sant Josep, encara un festeig de vigília, fent una invitació a assistir, la nit del 18 de març,

Llibret Explicatiu 2019

L’il·lustre poeta, escriptor i cronista no fa massa especulacions sobre l’origen de la festa de les Falles, només apunta que el fet de pegar foc a les fogueres en senyal

Falla Molina Claret

Precisament, l’atracció creixent que genera la festa de les Falles a finals del segle XIX i la seua progressiva ascensió en el calendari festiu de la ciutat de València durant les primeres dècades del segle XX, fins a arribar a ser considerada la festa major del cap i casal, en detriment d’altres festes amb arrelament, com el Corpus i els Carnestoltes, donaria pas a la seua utilització com imatge de projecció turística, sobretot a partir de finals dels anys vint.

d’alegria suposava un costum molt antic i generalitzat. Tanmateix, al final de la seua ressenya, podem apreciar la seua curiositat, no tant per l’origen de la festa, com pel fet de quan es va incorporar l’element satíric. A les acaballes del segle XIX, apareix publicada la famosa Guía práctica de Valencia, també coneguda per Valencia-Guía Diamante, editada l’any 1898, però amb alguna edició anterior, on podem trobar, en un capítol sobre costums populars, una altra ressenya sobre la festa de les Falles, a més de la il·lustració d’un fotogravat d’una falla plantada aquell any, en concret la situada al carrer de l’Hort de Soguers, al barri del Carme.

Els inicis de la falla turística en la segona dècada del segle XX

En aquells anys, les falles ja romanien dos dies plantades als carrers i places de la ciutat, per la qual cosa es pegaven foc el mateix dia de Sant Josep, a mitjanit. A més a més, des de l’any 1895, s’atorgava un premi a la millor falla plantada, per iniciativa de l’entitat valencianista Lo Rat Penat, una circumstància que va propiciar la reorientació dels cadafals cap a la falla artística i que ha perdurat al llarg del temps.

Sense cap dubte, es pot considerar que l’aparició de la falla turística va ser l’any 1927, amb l’organització del primer tren faller procedent de Madrid, un tren especial promogut per la Societat Valenciana de Foment del Turisme, juntament amb altres instàncies, com les Cases Regionals, per mitjà de la revista Valencia Atracción, concertat amb l’agència general de viatges “Wagons-Lits”, departament comercial de la Companyia Internacional de Cotxes-Llits.

L’explicació que apareix en la Guia Diamante sobre la festa de les Falles està construïda com si fora un relat d’un quadre de costums, segurament amb la idea de captivar al possible visitant perquè puga fer-se una idea molt aproximada de com es viu aquesta festa, valorant el caràcter festívol dels valencians, sempre disposats a la diversió i el gaudi. Aquest relat continua amb la descripció dels diferents continguts que es posaven en pública exposició, des de la crítica eròtica i veïnal fins a la crítica política.

La revista Valencia Atracción s’havia convertit en l’òrgan i mitjà de difusió de la Societat Valenciana de Foment del Turisme, entitat creada l’any 1919, per a la promoció turística de la ciutat de València. El primer número de la revista va aparéixer en 1926 i amb motiu de l’arribada del primer tren faller, durant la celebració de les Falles de 1927, es va fer una edició extraordinària de caràcter monogràfic sobre la festa fallera, de vint-i-quatre pàgines i una tirada de deu mil exemplars, amb una gran difusió i acollida popular.

El quadre festiu sobre les Falles culmina mostrant tot l’ambient de gatzara i barrila que es respirava al voltant de la celebració festiva, amb el fet de vagar dels més perdularis per les tavernes i els cafetins, les seues façanes ornades amb grans branques d’arbres dels quals penjaven bunyols.

Llibret Explicatiu 2019

El gran esdeveniment que va suposar el tren faller marcarà l’expansió de la festa de les Falles, convertint-se en un

Falla Molina Claret

Renault de 1924 amb dos falleres de La Cort d’Honor en la seua part posterior, seguit d’un Mercedes 03-03-1979. Esteban Gonzalo

dencia de Valencia, del 19 de març, es pot llegir que a l’arribada del tren faller a l’estació del Nord es va fer un acte de recepció per part de les autoritats municipals, les comissions falleres i altres entitats cíviques i culturals, amb la presència de la Senyera de la societat “Lo Rat Penat” i, a més a més, amb l’acompanyament de bandes de música, com la de Sedaví i la militar del regiment de Guadalajara, sense faltar la “disparà” de traques, una d’elles pagada pel personal ferroviari.

focus d’atracció cap als forasters. I, a més a més, s’obri el sender per arribar a convertir-se en la festa major de la ciutat, amb l’organització d’actes conjunts, en coexistència amb les activitats que cada comissió fallera promou en la seua demarcació territorial, fins a la instauració de la Setmana Fallera a principis dels anys trenta, amb l’adveniment de la II República. El ressò que va obtenir aquesta iniciativa del tren faller en la societat valenciana va ser magnífic, només cal llegir la profusió de cròniques i ressenyes de la premsa local del cap i casal, com El Mercantil Valenciano, El Pueblo, Diario de Valencia, Las Provincias o el diari vespertí La Correspondencia de Valencia. Es pot fer tota una recerca de l’esdeveniment, des dels preparatius mesos abans, fins a la repercussió posterior, passant per tots els actes que es van dur a terme i on cal remarcar la benvinguda tan apoteòsica que es va realitzar.

Prèviament, a les 10.25 hores es va disparar una carcassa d’avís, des dels tallers industrials “Hijos de Miguel Devis”, anunciant l’entrada ja pròxima del tren faller a l’estació. La gent va reaccionar amb aclamacions i aplaudiments. Tots els carrers al voltant de l’estació estaven plens, de gom a gom. Els expedicionaris portaven un distintiu esmaltat amb els colors de la senyera i la inscripció “Fallas de 1927”. A les dones se’ls va obsequiar amb ramells de flors.

A més de la cobertura de la premsa local, en les revistes falleres també va tindre el seu ressò l’arribada del tren faller, com es pot veure a les revistes Pensat i Fet i El Buñol, on es publiquen articles al voltant d’aquest esdeveniment, tot i que a la revista El Fallero, de gran tirada, no apareix cap referència explícita.

De les sendes cròniques que sobre el tren faller publicaren els diaris Las Provincias i El Pueblo, en les seues edicions del 22 de març, podem fer-nos una idea aproximada de tot allò que van gaudir els expedicionaris durant la seua estada a València. Cal afegir que des de Múrcia es va organitzar també un tren faller, més aviat futbolístic, aprofitant que el 20 de març l’equip del València FC jugava a Mestalla amb el Múrcia FC, en la disputa dels vuitens de finals del denominat, en aquella època, campionat d’Espanya.

Tot el seguit d’actes que es van organitzar, durant els dos dies que va romandre a València l’expedició vinguda de Madrid, des del 19 fins al 20 de març, queden molt bé reflectits en la premsa local. Entre els expedicionaris es trobaven periodistes de rotatius madrilenys, a més de valencians residents a Madrid. Segons el diari La Correspodencia de Valencia, del 18 de març, el tren estaria compost per dos vagons de primera i quatre de tercera. S’havien inscrit 72 viatgers de primera classe i 184 de tercera classe.

Durant el primer dia, el 19 de març, després de la recepció de benvinguda i ja els expedicionaris instal·lats a la ciutat, amb un programa més obert, van visitar les diverses demarcacions falleres i van assistir, a la nit, a la cremà d’algunes de les falles, no totes se n’anaven a botar foc eixa nit, ja que aquest any es va acordar que la cremà es faria la nit del 20 de març, en caure en diumenge. Realment, vas ser un gest de deferència cap a la gent que va arribar amb el tren faller.

En la primera notícia de la premsa sobre l’entrada del tren faller a València, la crònica vespertina de La Correspon-

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

1968. La falla Costa Borres - Cavalcada amb els turistes passant per la plaça de Jesús. Studio Beteta

de Sagunt, L’Alcúdia de Crespins, Tavernes de la Valldigna, Benicàssim i Godella). I a la ciutat de Melilla també es va plantar una falla per part de la colònia valenciana, tal com anunciaven els diaris. Els esbossos de les falles van ser publicats als periòdics i a les revistes falleres, amb el suggeriment dels itineraris que es podien seguir.

El segon dia, el 20 de març, cap a migdia, es va celebrar als Jardins dels Vivers, un festival en honor dels visitants, inclosa l’expedició de Múrcia, amb l’actuació de la Banda Municipal, dirigida pel seu director i mestre Lluís Ayllón Portillo, i en l’intermedi va actuar la rondalla i el grup de danses del mestre Enric Vicente, acompanyats de tabal, dolçaina i “cantaors”.

A més de tot el ressò que el tren faller tingué a la ciutat de València i el seguiment per part de la premsa local, també cal posar en relleu la repercussió que va obtenir més enllà del cap i casal i comprovar com la premsa de Madrid va divulgar amb gran entusiasme tot el que va suposar l’organització del tren faller i l’estada a València, un aspecte menys difós i conegut des del camp de la investigació.

A la finalització de l’acte musical, es van desplaçar als poblats marítims, on al restaurant “Las Arenas” van degustar, com no podia ser d’altra manera, la paella valenciana. Després d’un passeig per la platja i la visita a les drassanes i, també, a una esquadra anglesa atracada al port, els visitants tornaren cap al centre de la ciutat, escampant-se per tot arreu, entre la visita a les falles que encara quedaven plantades, el futbol, els bous o altres espectacles, tot abans de preparar-se per a la tornada.

Podem fer esmena dels diaris i revistes de Madrid que van dedicar la seua atenció a l’intrèpid projecte del tren faller, entre d’altres, La Libertad, El Imparcial, La Época, La Nación, El Sol, Mundo Gráfico i Nuevo Mundo. No obstant això, la premsa d’altres ciutats també va donar cobertura informativa a l’arribada del tren faller a València, encara que fora una breu ressenya, com els diaris La Vanguardia de Barcelona, La Voz de Córdoba, El Luchador d’Alacant, el Heraldo Alavés o El Heraldo de Castellón.

En les dues cròniques, es narra l’emotiu acomiadament dels expedicionaris, molt semblant a l’acte de benvinguda, amb traques i bandes de música, en aquest cas de Massanassa i Quartell, posant de manifest les expressions d’agraïment per part dels visitants per l’hospitalitat i el tracte rebut. I tot un detall per part de la comissió de la falla guanyadora, la de la plaça Mariano Benlliure (la popular plaça de la Pilota), amb l’entrega de l’estendard del primer premi a l’Associació de la Premsa de Madrid.

A principis de febrer, alguns diaris de Madrid ja donaven notícia sobre els preparatius al voltant del tren faller. D’aquestes notícies, destaca l’extensa ressenya publicada al diari La Voz, del 16 de febrer, per part del conegut escriptor, historiador i periodista, Francesc Almela i Vives, col·laborador habitual del diari, en la seua secció “Crónicas valencianas”, on detalla com es va promoure la idea d’organitzar un tren faller cap a València. I ve a dir, que l’interessant d’aquesta iniciativa no es limita que la gent puga gaudir de la festa fallera, suposa més bé donar a conéixer la ciutat i tots els seus atractius. Per cert, Almela i Vives va arribar a ser director de la revista Valencia Atracción.

I en un article del diari La Correspondencia de Valencia, publicat el mateix 22 de març, encara impactats pel que havia suposat el tren faller, ja es demana que l’Ajuntament i altres estaments prenguen la iniciativa per cuidar encara més la festa de les Falles, amb l’ampliació del programa faller a tres o quatre dies i que poguera servir de veritable atracció. La derivació plena cap a la falla turística quedava servida. Sobre les falles d’aquell any, segons informació del diari El Pueblo, del 19 de març, es van plantar 51 falles a València i 7 a diversos pobles (Vilamarxant, La Canyada, Port

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

amb dues fotos de falles, s’arreplega els sentiments viscuts per part d’aquells que havien estat a València, ja de tornada cap a Madrid. En la mateixa estació d’Atocha es van llançar petards, segons queda reflectit. I també es destaca la manera col·lectiva de gaudir de la festa per part dels valencians, resumit en dues paraules: abundància i estrèpit. Algunes revistes gràfiques, també van donar una bona cobertura a l’arribada del tren faller i, per extensió, a la festa de les Falles d’aquell any de 1927, com es pot constatar en Mundo Gráfico y Nuevo Mundo, respectivament, amb la sèrie de fotografies publicades i que han passat a la posterioritat, per part d’il·lustres fotògrafs valencians, com Enrique Desfilis Barberá o Luís Vidal Corella, representants d’eminents sagues professionals valencianes de la fotografia.

Tot fem... i fum d’Antoni Grau Cros (Falla Foc i Flama, Xàtiva 1952) Falla itinerant per a la Promoció de la Festa

A mesura que s’acosten les dates de celebracions de les Falles, es van intensificant les notícies al voltant del tren faller. En el diari El Imparcial, del 5 de març, s’anuncia que el tren faller eixiria cap a València la nit del 18 de març i que el retorn cap a Madrid estava previst per al 20 de març. A més a més, informa dels preus dels bitllets: anada i tornada en primera classe, 107 pessetes, en tercera, 54. També informa que el preu del bitllet inclou una paella que es servirà a la platja i d’altres detalls de l’estada al cap i casal. I una altra previsió, tots els viatgers portarien un distintiu.

Al setmanari Mundo Gráfico, edició del 23 de març, podem veure l’entrada del tren faller a l’estació del Nord i, en una altra foto, la gran expectació que es va suscitar pels voltants de l’estació, amb tota una multitud entusiasmada, sota els trons d’una traca, a més a més d’altres imatges sobre alguns dels actes que es van programar. Per aquest setmanari el tren faller havia suposat un nou al·licient per a la festa de les Falles. En una altra pàgina també queden plasmades huit de les falles que van ser premiades.

Tanmateix, dies després, en concret el 10 de març, en altres diaris de Madrid, com El Heraldo, La Nación i La Época, s’informen d’altres preus, d’anada i tornada, consignats per l’agència de viatges “Wagons-Lits”: amb cotxe-llit, 186 pessetes; en primera, 95 i en tercera, 45. De manera complementària, la mateixa agència també facilitava l’allotjament o el desplaçament en vehicles a València, entre altres serveis.

A l’altra revista gràfica, Nuevo Mundo, apareixen dues impressionants fotografies dels voltants de l’estació del Nord, a doble pàgina, on ens podem sorprendre amb la gran aglomeració de gent que va assistir a l’arribada del tren faller, expressió de l’entusiasme i cordialitat amb el que València havia acollit als seus visitants, segons es remarca a peu de foto. També queden fotografiades, en una pàgina anterior, les tres falles que van obtenir el primer, segon i tercer premi, respectivament.

En l’edició del 16 de març de la revista Mundo Gráfico, hi trobem un anunci de “Wagons-Lists” sobre l’organització d’un tren especial cap a València, el tren faller, per poder visitar les típiques Falles de Sant Josep, sota els auspicis de l’Ajuntament de València, amb els dies d’arribada i tornada i, també, els preus dels bitllets.

De les revistes il·lustrades, també la publicació La Semana Gráfica va donar compte del primer tren faller i de les falles d’aquell any en la seua edició del 26 de març. A més d’això, la revista va convocar un concurs per premiar les tres falles més votades per la gent, amb la col·laboració de l’Ateneu Mercantil, on es va dur a terme la votació i l’escrutini.

La cobertura informativa dels diaris de Madrid sobre l’arribada del tren faller a València, el 19 de març, va ser desbordant, fins i tot en primera plana. En el diari La Nación, del 21 de març, podem llegir una extensa crònica del seu enviat especial, en primera pàgina, on podem delectar-nos amb la gran acollida que van rebre els expedicionaris, l’ambient gatzarós que es va conformar i la ressenya dels diversos actes que es van organitzar.

Del trajecte del tren faller, des de Madrid cap a València, cal fer menció de la breu parada que va fer a la ciutat de Xàtiva, encara que va ser la que estava programada amb més temps, calculats en minuts, de tot el trajecte. En la ja esmentada revista fallera Pensat i Fet, de l’any 1928, podem llegir una crònica, sota el títol “El primer tren faller”, en la qual es relata la iniciativa i les gestions per organitzar el tren faller, així com la benvinguda que va fer el poble xativí a l’expedició que componia aquell tren, rebuda amb traques a l’andana de l’estació, tot això abans de la seua arribada al cap i casal.

Per la seua part, el diari La Libertad, en l’edició del 22 de març, va publicar una crònica sobre el tren faller, signada pel malmés periodista valencià Luis de Sirval, mort en la Revolució d’Astúries de 1934, el qual va formar part de l’expedició periodística del tren faller. En l’article, il·lustrat

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Aquesta crònica està signada per Antoni Royo i Ample, secretari general de la Societat Valenciana de Foment del Turisme i director de la revista Valencia Atracción, el qual fa un relat emotiu sobre una iniciativa que, segons el seu testimoni, va sorgir la nit del 21 de novembre de 1927 i que quatre mesos després es va fer realitat.

Referències bibliogràfiques ARIÑO VILLARROYA, Antoni (dir.) (1990): Historia de las Fallas, València: Levante-EMV. - (1992): La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas, Barcelona: Antrhopos. - (1992): «La Fiesta de las Fallas: Una liturgia civil del valencianismo temperamental», Revista de antropología social, núm. 1, p. 29-60.

La impressió que va deixar el tren faller entre els expedicionaris que hi van participar, es pot significar a través d’un extens article aparegut, el 10 d’abril, en una revista de caràcter tècnic i professional, El Auxiliar de la Ingeniería y la Arquitectura, en el qual el seu autor, Alberto Vela i de Palacio, construeix un relat emotiu sobre el viatge i l’estada a València, posant en relleu la gran acollida que van rebre tots els que viatjaren amb el tren faller. El títol de l’article no pot ser més il·lustratiu i referencial: “Un viaje de propaganda a Valencia”.

- (1993): El calendari festiu a la València Contemporània (1750-1936), Diputació de València: Alfons El Magnànim. - (1998): «La festa a València», A: ESCALERA, Javier; CRUCES, Francsico; ARIÑO, Antonio. Festa i Ciutat volum 1(Fòrum Barcelona Tradició), Barcelona: El Mèdol (L’Agulla, 24), p. 51-66. ARIÑO VILLARROYA, Antoni; GÓMEZ i SOLER, Sergi (2012): La festa mare. Les festes en una era postcristiana, València: Museu Valencià d’Etnologia-Diputació de València.

El primer tren faller va marcar una fita històrica en la festa de les Falles, sobretot en el seu vessant de difusió i expansió cap a l’exterior, que va prosseguir en anys posteriors, no només amb els trens procedents de Madrid, també d’altres llocs com Barcelona i Saragossa. I amb altres iniciatives com la frustrada del vaixell faller des de l’Argentina en 1928 i 1929. Caldria esperar fins a l’any 1961, quan va arribar el primer vaixell faller sud-americà i que es va repetir en successius anys.

ARLANDIS CORRAL, Lisard (1987): Fiestas y costumbres de Valencia. Valencia: Biblioteca Gráfica Valenciana-José Huguet. ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (1996): La festa de les Falles. Generalitat Valenciana-Consell Valencià de Cultura. CATALÀ GORGUES, Ricard (2015): «Visions sobre les Falles del XIX en les cròniques viatgeres», Revista d’Estudis Fallers, núm. 20, p. 67-89. - (2016): «Les Falles: De festa de barri a festa global», Caramella, núm. 35 (juliol-desembre), p. 11-15. - (2016): «L’origen i l’essència de les Falles: Des de la cultura del foc al patró dels fusters», La Traca, núm. 24 (novembre), p. 14-15.

No obstant això, també cal fer esmena d’altres iniciatives foranes, influïdes per l’efecte encoratjador del tren faller, com la del setmanari humorístic madrileny Gutiérrez, amb l’organització de viatges per a visitar les Falles a partir de 1928 o la del diari Heraldo de Madrid, amb l’atorgament d’un premi a la millor falla, a partir de 1929.

- (2018): «Les Falles en les Guies de València durant el segle XIX», Nucli Antic, núm19, p. 52-57. HERNÁNDEZ i MARTÍ, Gil Manuel (2002): La festa reiventada: calendari, política i ideología en la València franquista, València: Universitat de València.

Més pròxim en el temps, com un exponent de projecció turística de la festa fallera, es pot considerar la Ronda Fallera de Cotxes de l’Antigor, un “rallye” promogut pel Club de Cotxes Antics de València des de l’any 1971 i que s’ha convertit en un dels esdeveniments amb més solera del programa oficial faller.

OBIOL MENERO, Emilio (1999): “Las Guías de Valencia (1840-1930). Notas para un análisis turístico”, Cuadernos de Geografía, 65-66, p. 255-265. SERRANO SEGURA, María del Mar (1993): Las Guía Urbanas y los libros de viajes en la España del siglo XIX (Viajes de papel), Universitat de Barcelona.

La reminiscència d’aquell primer tren faller ha quedat, fins i tot, en la nostra memòria col·lectiva, en concret a través d’algunes comissions falleres del cap i casal, com la falla Nador i Miraculosa i la falla Costa i Borrás, que des dels anys cinquanta organitzen una cavalcada humorística ambientada en la recepció del tren faller.

SOLER i GODES, Enric (20009: Las Fallas (1849-1936), Valencia: Albatros

Fonts documentals digitals Biblioteca Digital Hispánica: bibliotecadigitalhispanica.bne.es Biblioteca Valenciana Digital: http://bivaldi.gva.es

Al capdavall, l’estela que va deixar el primer tren faller, per iniciativa de la Societat Valenciana de Foment del Turisme, hauria de marcar l’esdevenir de la festa de les Falles. Des d’aquell any de 1927, ja no seria igual la manera de celebrar les Falles, la projecció i expansió d’aquesta festa seria inexorable. Les Falles es convertirien en la festa major, la festa unànime, la festa d’interés turístic.

Llibret Explicatiu 2019

Biblioteca Virtual de Prensa Histórica: http://prensahistorica.mcu.es Hemeroteca Digital – BNE: http://www.bne.es/es/Catalogos/HemerotecaDigital/

Falla Molina Claret

El turisme als cadafals fallers de Xàtiva Rafa Tortosa i Garcia Estudiós faller i coordinador del Verí del Foc

«Ja deia Carlos Sarthou, abans que els socialistes, que es podia fer d’or l’ou, si ací vingueren turistes»1

ui en dia, el turisme és un gran motor que mou l’economia de Xàtiva. La ciutat, gràcies a la seua història i el seu patrimoni, està configurada per generar un circuit turístic interessant per a qualsevol visitant. Els seus monuments, com el Castell, són llocs de gran interés per conéixer la història dels valencians. A més a més, junt els monuments, trobem altres vessants que poden interessar els turistes. La cultura i l’art són un d’ells, gràcies als museus municipals amb l’obra de Josep de Ribera i, cal dir-ho, el quadre de Felip Vé. Altre vessant amb fort pol atractiu és la festiva. Xàtiva té un calendari festiu complet que es perllonga per tot l’any. La Fira és la festa que més gent atrau però cal no oblidar la Setmana Santa, el Corpus, els Nadals —amb la fira, el betlem i el mercat medieval— i, per descomptat, les Falles. Les falles, des d’un primer moment, gaudeixen de l’arribada dels visitants, els quals solen ser de la contornada de Xàtiva. En 1934, la festa de les falles a la ciutat havia constituït «un éxito insospechado; la afluencia de forasteros ha sido grandísima, calculándose de ocho a diez mil; las calles que afluían al lugar donde estaban enclavadas las fallas se veían intransitables, tanto era el público que se aglomeraba en elles; por todas partes se manifestaba la alegría, oyéndose músicas, petardos y viéndose cares llenas de regocijo, hermosas mujeres, desfiles, tracas, etcétera»1. Respecte a la versada amb què hem introduït el present assaig, cal dir que respon al tractament i l’interés del quefer del turisme a la nostra ciutat. Des dels anys vint del segle XX, Carlos Sarthou fou un dels grans potenciadors del turisme a la ciutat d’acord

1 Las Provincias, 22 de març de 1934.

amb els coneixements sobre història i el seu interés pel patrimoni. Des d’un primer moment va formar part Junta Local de Turisme, encarregada del seu foment i amb l’objectiu d’atraure visitants. Van realitzar postals i publicacions per a promocionar la ciutat. Destacar la publicació Játiva Turista, una revista mensual il·lustrada iniciada l’any 1927. En relació amb tot açò, cal dir que Xàtiva, en aquells anys trenta, per la ciutat comença a haver-hi moviment de visitants i turistes. Les falles, reflex de tot allò que passa en la societat xativina, comencen a incloure episodis de turisme en la seua crítica, la qual està configurada des d’una situació esdevinguda —aïllada o generalitzada— o com una al·lusió a una acció política vers el turisme realitzada des de l’ajuntament. En els anys posteriors, la presència del turisme local en els cadafals fallers, com podrem comprovar més detingudament, serà constant encara que compartida pel turisme promocionat pel Govern espanyol, aquell de sol, bous i platja, és a dir, a manera de Typical Spanish. I com diu la versada, l’arribada dels socialistes al consistori municipal, sobretot a finals dels huitanta i començament dels noranta, fa que el turisme es prenga en consideració amb la restauració del patrimoni i la configuració d’un turisme històric i cultural. Tot aquest procés pel qual ha passat el turisme a la nostra ciutat, com déiem, ha estat plasmat en els cadafals fallers de Xàtiva. Així que el motiu d’aquest assaig, almenys és la intenció, és la realització d’un recorregut pels cadafals que han acollit a la seua crítica el turisme, amb un corpus configurat per poc més d’una vintena de falles, algunes amb una tematització completa sobre aspectes del turisme, i altres amb la presència d’aquesta crítica a alguna de les escenes. Agafem motxilla i comencem.

Respecte a l’assumpte turístic, titulat La cosa més vella, el poeta Bernardo Sifre feia un homenatge a José Carchano, «es el amo d’eixa casa el siñor “Conservador”, que treballa sinse tasa y hasta fá d’esplicador». I aquesta és l’explicació:

El turista anglés La primera referència que tenim del turisme a un cadafal faller és a una de les escenes de la falla plantada el 1933 a la plaça de Sant Jaume. Ciutat de les fons era el lema de la falla signada per J. M. Pastor i al «terser grupo», Alfredo Sendin Galiana, escrivia:

«Huí li dóna la tabarra al inglés que dú al costat, qu’els prismàtics ya s’agarra d’antigor entusiasmat. Y apoyanse en la sombrilla que pareix un pimentó, molt ufá se maravilla y... escomensa la funció».

«Han vingut a la siutat procedents no sé de ahón uns turistes que mig món el porten ya visitat. Com lo del aigua han sabut, un inglés molt estudiós, mira els microbios curiós i de pór se queda mut. Pero com l’home es un viu que a la existensia s’aférra. pa no beure aigua del riu dú una cantimplora i diu: ¡”A mi l’aigua... d’Inglaterra!”».

Feta l’explicació «el inglés ya se marecha de sentir l’explicasió y en pasensia se pasecha aguantant el chaparró». Igual que l’exemple anterior, el turista està utilitzat per ressaltar la llavor del conservador municipal i extraure el seu tarannà. Però, de la presència en la falla de la figura del turista, es pot extraure que en aquella època ja existeixen turistes estrangers que visiten la ciutat en la recerca de l’art —present al museu— i de l’arquitectura històrica.

Com podem observar, la primera referència del turisme és amb un turista estranger, que és utilitzat en la crítica del cadafal per magnificar el problema de l’aigua contaminada que hi havia a la ciutat, és a dir, l’opinió del turista anglés, avingut de fora, sembla ser més vàlida per plasmar la situació de les fons i els rius de Xàtiva.

Sol, bous i... Cal donar un bot en la història fallera xativina per trobar les següents referències sobre el turisme. Curiosa és l’explicació del cadafal plantat per J. Martínez Mollà a la plaça Enríquez l’any 1966, que duia per lema de Qui no corre vola, on a la darrera escena ens fa una explicació del turisme que aquells anys estava fent-se de moda a les nostres terres, sobretot a la costa, amb l’oferta de sol i platja. Conformava l’escena una parella, que «representa lo qu’els passa en veritat als turistes»: «Nosaltres, com som moderns els volem també imitar i cuant venen les vacances no sabem a on implorar».

Ciutat de les fons de J. M. Pastor (Sant Jaume, 1933). Una de les primeres referències al turisme.

Afirmava que la gent s’empenyora fins al cap per anar a Benidorm, «cuant no es precís anar allà, tinguem tant proper Alboy» o «cuant està molt més proper el Balneari Bellús». L’explicació cloïa amb la nova moda de prendre el sol, com fam «els modernistes que després de ben torrats, els frigen, com als turistes». Aquesta moda de posarse al sol per agafar color és present als cadafals fallers durant les dècades dels seixanta i huitanta de la passada centúria amb les crítiques sobre la utilització de potingos per part de les dones per no cremar-

Aquell mateix any, trobem una altra crítica sobre el turisme a la falla de la plaça de la Trinitat. Paco Climent construïa el cadafal Tres coses de Xàtiva que feia referència «a una transacción en la feria de ganados; episodios amorosos en el Jardín del Beso, y a turistas extranjeros visitando nuestro Museo Municipal. Todo ello con figures de personas muy conocidas de la localidad…»2.

2 El Progreso, 18 de març de 1933. BMX Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

se, la critica a la utilització del biquini —sempre vist des d’un punt de vista masclista— i el fenomen de les platges. Seguidament mostrem una sèrie d’exemples de cadafals que recullen a les seues crítiques aquestes característiques. Sota el lema Turisme, Antoni Grau i Cros plantava la falla de República Argentina de l’any 1967, un cadafal que costava 100.000 pessetes. Una enorme guitarra conformava el centre de la falla i, sobre aquesta, una parella de balladors de flamenc i un imant, com a símbol d’atracció turística. Aquesta era, junt els bous, una de les poques ofertes turístiques que hi havia a Espanya i que els cadafals fallers representaven. En aquest cas, Grau plasmava una sèrie d’assumptes que res tenien a veure amb el turisme, el qual era representat pel voluminós cadafal. Res tenien a veure les crítiques cap a la dolenta actuació de la selecció espanyola de futbol al Mundial d’Anglaterra, ni els jornals curts i les pujades dels preus, ni l’escassa qualitat de la Fira d’Agost. La relació se salvava amb una crítica local sobre el turisme, ja que a una de les escenes es feia palesa la nul·la preparació dels principals atractius de la ciutat, el Museu i el Castell, per a rebre els visitants.

Esbós de la falla Tot a mitges de R. Morell (Enríquez, 1968).

Una altra referència a la situació actual de la ciutat respecte a la recepció de turistes, la trobem a la falla Turisme en massa, plantada per Manolo Blanco per a la comissió de Tetuan–Sant Francesc, l’any 1972. Conformava el caramull, un enorme hipopòtam disfressat de ballarina i sobre una guitarra, la qual representava quin és el més gran afany: el turisme gegant. Sobre el tema del turisme a Xàtiva, Gimais, ens deia: «Ací està aquest turista amb maleta i badallant perquè vingué a nostra Xàtiva i es va veure abandonat». I és que «va arribar i no hi havia restaurants, ni quasi pensions, ni taules on la fam poder matar». I suggeria que «ara els bars es diuen Snack bar». El 1973 esdevenia la primera falla gran de Benlloch – Alexandre VI i estava realitzada per Antoni Grau que duia com a lema Turisme. El remat era una figura amb cara de sol amb un barret cordovés i tocant la guitarra, i que es recolzava sobre una gran pandereta. Bertomeu Murillo, autor de l’explicació, ens deia que representava la riquesa d’Espanya —el sol, principalment—, per ser el que atrau els turistes i que es deixen ací tots els diners. A les bases particularitzava el turisme a la ciutat i ens mostrava, una vegada més, que els monuments i jardins estaven abandonats així com la desaparició d’un munt de fonts. Un altre aspecte inclòs era el tema d’artistes i esportistes que venien al nostre país a endur-se els diners.

Turisme d’Antoni Grau i Cros (República Argentina, 1967).

Trobem certa similitud d’aquesta crítica amb la plantejada a la falla de la plaça Enríquez de 1968. Tot a mitges era el lema d’una falla signada per R. Morell, amb un pressupost de 90.000 pessetes i 10 metres d’altura. El mateix artista deia que a la falla s’incloïa la «crítica del turismo, que viene a paso de caracol»3. En efecte, el cadafal responia a un turista assegut sobre una pedra i que era orientat per una sèrie de caragols, els quals donaven sentit a l’explicació i mostraven la lentitud en la promoció turística de la ciutat.

L’any 1976, a la demarcació de la falla Joan Ramon Jiménez, es plantava una altra guitarra i, sobre ella, una petita ballarina. A més a més, aquestes dues coses, estaven sobre el cap d’un bou, el tercer element que ens faltava per conformar l’oferta turística del moment i el folklore que es volia promocionar com

3 Las Provincias, 15 de març de 1968. HMV Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

a marca espanyola. La falla va estar realitzada per l’artista de la Pobla Llarga, Josep Varela, i duia com a lema Turisme de Garrofer. Pepe Santamaria ens deia a l’explicació de la falla:

Retornem al tema del turisme nacional amb la falla Ja som Europa de Manolo Blanco (Raval, 1978). En altres llocs, el lema és Sol, bous i..., un esquema reproduït al coronament de la falla amb la presència d’un cap representant el sol i un bou en postura acrobàtica. La crítica ho deixa clar:

«El turisme se resent segons resa l’estadística, doncs per ahí diu la gent què no es veu ni un turista. La guitarra i el pandero els toros i el ventall foren també i el “flamenco” del turisme el durall. Després es perfeccionà i cara al mar l’enfocaren com una desencaixonà, on més de quatre es forraren».

«Ja la força del toro Miura, el tintorro i el sol calent, tres “souvenirs” que en Espanya brilla, que emborratxa i calfa a la gent». Una escena que fa referència al turisme la trobem amb el tema de prendre el sol a la platja, ja que «la dona a soles se’n va, a fer turisme a la platja, mentre l’home s’ha quedat, a soles, pelant la pava». Les figures de balladors i balladores de flamenc, típics del turisme latent, conformen l’escena davantera per criticar l’actitud de malfaeners doncs «amb dos passes de muleta, dos cançons i algo de tango, volem tindre la planxa plena cantant saetes i algun fandango».

Podem comprovar, com es mostra que el turisme està canviant i ens parla de què les corregudes de bous estan en decadència en contrast amb el turisme de les platges amb destape, que diu que s’estilarà.

En aquest sentit, trobem una crítica de la falla Il·lusions i realitats de Navarro i Olcina (Benlloch, 1980), la qual ens diu que en un tablao flamenc, «o de la pacheca el corral, on es canta el faroler, en una veu catarrà». J. Santamaria segueix dient-nos que:

Turisme de Garrofer de J. Varela (J. R. Jiménez, 1976).

«El turiste es dedica a fotografiar les cantaores, creient que Espanya es fica en aquestes tontaes les botes. Per a mi que açò s’emplea per distraure el ciutatá, mentes en estes coses pensa ja qui esfá en un tros de pá».

El Turisme de Antoni Grau (Benlloch Alexandre VI, 1974).

L’any 1977, Bernardo J. Iñigo planta per a la falla de Tetuan – St. Francesc la falla Turisme i contaminació, on intenta mesclar el turisme que ens arriba i allò que es troben, amb unes aigües gens cristal·lines, la contaminació dels rius i peixos morts. El cadafal, que tenia com a fil conductor una sirena, reflexiona sobre els temps marcats pel turisme: «Tot començà fa molt de temps quan el país despertava i darrere el turisme anava corrent més apresa que el vent».

Llibret Explicatiu 2019

Ja som Europa de Manolo Blanco (Raval, 1978).

Falla Molina Claret

Turisme a Xàtiva

Aquell mateix any, la falla Després de 750 anys... seguim amb les batalles de Paco Roca (J. R. Jiménez, 1989), incloïa una escena anomenada Turisme / Futurisme, en la qual reflexionava sobre l’arribada del turisme:

L’arribada de la democràcia i el nou govern municipal socialista, provocarà un canvi de pensament respecte al model turístic de la ciutat. La dècada dels huitanta veurà una transformació de l’oferta turística de la ciutat, basada en la recuperació i rehabilitació de monuments històrics per adequar-los al recorregut turístic que poguera realitzar-se amb un tarannà històric i cultural, aspectes que Xàtiva podia perfectament mostrar. El castell, l’atractiu turístic més gran de la ciutat, n’era adquirit per la Generalitat l’any 1989 i, amb propietat pública, es podia començar a revertir-se en espai turístic. Monuments, carrers i espais públics eren convertits en contenidors turístics i culturals. Tota aquesta transformació i consecució d’actuacions, focalitzada en el turisme com a un vessant més per sostenir l’economia de la ciutat, era abordada de forma crítica en els cadafals fallers.

«Per a que vinga el turisme deu haver algun secret. Sembla ser bon mecanisme fer-ho tot amb pragmatisme i ací encara no s’ha fet».

La falla Retorn a l’antic de Miguel A. Gozàlbez Moracho (R. Argentina, 1989), respecte al turisme, ens diu que: «El turisme estava mal puix patia enfermetat i en la Botica Central a medicina l’han posat». També feia crítica sobre les actuacions en monuments i carrers, ja que tot el semblant a turisme, el regidor Mariano Gonzàlez ho estimava com restauració. Sobre la restauració de les muralles diu:

Després de 750 anys... seguim amb les batalles de Paco Roca (J. R. Jiménez, 1989). A l’esquerra es representaven les muralles del castell, fent ressò de la gestió en adquirir el castell per part de la Generalitat.

«I capritxosa també va ser la restauració de les muralles quan tenim el carrer que en els clots et baralles».

El 1995, Miguel A. Gozàlbez Moracho plantava per a la falla R. Argentina el cadafal Xàtiva, descobrint-la, la qual replegava a la primera escena el tema del turisme i deia que «hem descobert després de llarga espera, el turisme, amb qui el comerç, és la repera». I començava fent crítica sobre els Borja, afirmant que «ací tenim el Papa Borja, de Canals i de Gandia volen, endur-se’l en una alforja, fent com que s’esgolen» i concloïa que:

L’explicació, de Josep Martínez, també ens recorda aquella idea de muntar un telefèric per arribar al castell. Ho versava de la següent forma:

«Perquè ens vinguen turistes, i el duro en puguen deixar, comencem per ser menys papistes, que el Papa volem mostrar».

«S’ha arribat a insinuar de posar ací un telefèric però més lluny es pot aplegar per deixar al socarrat histèric».

El fenomen turístic a Xàtiva ja hi era latent. Així ho recollia el cadafal:

Retorn a l’antic de Miguel A. Gozàlbez Moracho (R. Argentina, 1989). A la part dreta hi havia un tramvia, on es proposava, de forma irònica, un nou mitjà de transport, també en relació amb la idea del telefèric.

Llibret Explicatiu 2019

«És la guerra del turisme, la que Xàtiva pot guanyar, si ix de l’amorfisme, que de temps sol portar.

Falla Molina Claret

Després de tants anys, de dictadura i democràcia, descobrim com uns estranys que el turisme és una gràcia».

Turisme xativí de Xavier Herrero (Sant Feliu, 1996).

El 1997, Bernat Roman plantava a J. Ramon Jiménez la falla Les mil i una del turisme. Aquest cadafal enfocava la crítica local com si fos una pel·lícula amb els seus distints plans. El lema li ve del coronament, atés que estava compost per un moro sobre un coixí i uns emmerletats moriscos. La crítica local està referida a les possibilitats turístiques de la ciutat:

Xàtiva, descobrint-la de Miguel A. Gozàlbez Moracho (R. Argentina, 1989). Va ser un cadafal amb molta crítica sobre el turisme. A l’escenografia es representaven les noves construccions —banquets i pèrgoles—, realitzades a la zona del Bellveret.

«El turisme ha pres vol d’una forma espectacular, i ara ja pot qualsevol d’aquest bon xollo xuclar».

La següent referència de turisme és el cadafal Turisme xativí de Xavier Herrero (Sant Feliu, 1996). La falla estava presidida per una mà que naixia de terra arrancant el Campanar de la Seu, com si es tractara d’un souvenir:

Les cinc escenes presentades es corresponien a una cartellera d’espectacles on es mostraven els distints projectes polítics; el primer pla on l’Ajuntament volia revolucionar el turisme local amb l’atracció de dur al ciclista Miguel Indurain; la versió subtitulada amb la gran oferta de restaurants xinesos i italians; els actors a escena amb la presència de l’alcalde i les bodes al castell i, l’escena final, amb una crítica a la talada d’arbres a la xopà d’Alboi.

«El boig món del turisme tot ho arrasa, tot ho espenta per favor, que no s’obliden que La Seu no està a la venda». Amb el suculent lema, la falla se centrava en el fenomen del turisme, volia representar els dos moments del dia. De dia veiem una escena on un cec feia de guia turístic indicant mal la situació dels monuments. De nit trobàvem els locals d’oci per una part i els seus tranquils carrers per una altra. De la crítica, extraiem:

Una de les novetats del consistori municipal popular fou adquirir un trenet turístic que recorreguera la ciutat a més de pujar al castell. Al cadafal, José M. Gómez ens diu que «frotant-se les mans estaven els nostres dirigents, quan per fi arribà a Xàtiva el ditxós trenet». Com que a la falla hi havia un home i un xiquet sobre un cavallet, el poeta enllaça el tema del trenat amb l’animal de càrrega:

«Com es pensen que els turistes que ens visiten estan faves, dóna igual que el “cicerone” siga un cec venent “iguales”. Per l’antic mercat del poble han obert molts locals d’oci sense destrossar el poble, han fet tots un bon negoci».

Llibret Explicatiu 2019

«Fou un èxit a l’estiu però arribà l’hivern. I ningú puja al trenet és que fa molt de fred!

Falla Molina Claret

Però la solució ací està, ni gasolina, ni falta que li fa. El burro taxi és la mar de barat».

Xàtiva Turística de Paco Roca (Sant Jordi, 1997).

Les mil i una del turisme de Bernat Román (J. R. Jiménez, 1997), dedicada completament a temes relacionats amb el turisme local.

Aquell 1997, moltes falles recollien a les seues crítiques la presència del trenet als carrers de Xàtiva com a servei turístic. L’única falla on fou representat va ser la plantada per Miguel A. Gozàlbez Moracho per a la comissió d’Abú Masaifa. Duia per lema Llum als pactes, i a l’escena davantera apareixia representat el trenet daurat eixint del centre del cadafal. Al llibre es reflexionava sobre l’assumpte, «el trenet ja el tenim funcionant, unes vegades ple, altres rodant sense gent, sense un itinerari, sense portes ni calefacció, ara l’han privatitzat, ja veurem com acaba aquest invent del Rus».

Escena de la platja d’Alboi, La Llei de la Selva de Josep Ramón Espuig (Molina - Claret, 2001).

Arriben al 2002, any que esdevé Turisme d’interior, la falla que va plantar Xavier Herrero per a la comissió de Benlloch – Alexandre VIé. El coronament presentava un turista amb una taula de surf i una canya de pescar preparat per a passar unes vacances estiuenques. Així ens deia la seua explicació:

Xavier Herrero també l’incloïa al cadafal Per art de màgia (R. Argentina, 1997), i ho feia fent l’Alcalde de Pare Noel: «El Pare Noel a Xàtiva ha aterrat, una gran bossa de regals ens ha deixat. Un trenet, un pàrquing, cavalcades i un nou mercat. I, a més, a Xàtiva, Indurain S’ha retirat».

«Turisme d’interior és el lema del monument, amb platja que farà furor, patrocinada per l’Ajuntament.

També, aquell 1997, Paco Roca plantava Xàtiva Turística a la demarcació de Sant Jordi. D’un llibre obert eixia el campanar de la Seu, exposant el turisme actual que, com veiem, estava despertant les passions del govern municipal.

Llibret Explicatiu 2019

Ja arribat un turista vividor preparat amb gos i flotador, banyador, canya i suret, i cal de picar... l’hamet».

Falla Molina Claret

Encetat en nou segle, una de les preocupacions en matèria de turisme va estar la mancança d’oferta gastronòmica per als visitants. Aquest aspecte era criticat al cadafal Monotemàtic de Pilar i Ma José Luna (Molina–Claret, 2006), en concret a l’escena identificada com Mono-cultura. L’explicació deia així: «El Museu mono-cipal és mono-ment de cultura. Visitar-lo no causa amargura i és per a la ment bon regal. Però resulta fatal per als nostres visitants trobar els restaurants tancats quan és festa nacional. Molt mona segur que quedarà La Llum de les Imatges, més donarem mala imatge si tot ho trobem tancat. Si al visitar monuments no hi ha gust al paladar, a Xàtiva malament la podrem promocionar. Que no es queixe després un sector dels empresaris. Si no obrin els seus armaris, del turisme que no esperen res».

Turisme d’interior de Xavier Herrero (Benlloch - Alexandre VIé, 2002).

Crítica a la inapropiada senyalització turística, Barbaritats de Manuel Blanco Sancho (Molina - Claret 2003).

La falla, entre altres coses, criticava el projecte de l’ajuntament de fer una platja al riu Albaida, la calor sufocant que fa a Xàtiva o el concurs de miss Espanya fet al pavelló:

Escena del Museu Municipal, Monotemàtic de Pilar i Ma José Luna (Molina–Claret, 2006).

La darrera de les referències turístiques és de la falla Blanc o Negre, Michael? de J. Almiñana i C. Orts (J. R. Jiménez, 2009), on es representa un cartell que fa relació amb la nova campanya turística promoguda per Marian Soro, en aquell moment, regidora de Turisme. La campanya va consistir en l’elaboració d’un nou anagrama, la instal·lació de rètols en cadascun dels monuments amb plaques de bronze —moltes de les quals han estat robades amb posterioritat— i la implantació de panels amb les rutes més significatives, com la de la cremà de Xàtiva o la de les Fonts. Al cadafal, la crítica era un cartell amb l’anagrama de la

«Alboi, lloc ideal de platja d’interior, projecte genial d’un brillant regidor. Xàtiva, com a ciutat cultural, muntà un sexiconcurs al pavelló, de cossos de lascívia estructural, que ens costaren un colló».

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

X modificada per una J —per fer palés l’ús del castellà per part de la regidora en els seus discursos— i el rostre del papa Alexandre VI com a reclam turístic amb la realització d’unes fires temàtiques al voltant dels Borja. La versada, sobre aquest assumpte, no anava amb rodejos: «El que parlen a Madrid és la llengua del turisme. Així ho han decidit, amb el pla de modernisme».

l’escena Museu d’indecisions del cadafal Blanc o Negre, Michael? de J. Almiñana i C. Orts (J. R. Jiménez, 2009)

El fi del recorregut el realitzem amb dues falles de Xavier Herrero que han versat sobre el turisme: Turisme? (Verge del Carme, 2012) i Turisme xativí (Sant Jaume, 2017).

Coda Hem pogut comprovar com les falles critiquen aspectes del turisme, i a més a més, els seus llibres explicatius es converteixen en vertaders documents que transmeten les inquietuds dels ciutadans en les diverses èpoques, i aquests s’estableixen com un complement a la premsa conservada a les hemeroteques. Les falles, amb la seua crítica, poden millorar aspectes turístics de la ciutat. El parlar del turisme acull molts àmbits com els continus canvis en la forma de gestionar i enfocar el turisme, l’obertura de nous camps i campanyes per promocionar la ciutat, la rehabilitació de monuments i habitatges per albergar nous productes turístics, la contractació d’algun tècnic així com les visites promocionals a Fitur per part dels regidors de l’Ajuntament. Aquests aspectes del vessant turístic de la ciutat sempre són susceptibles de ser criticats. I les falles, de ben segur, estan a l’aguait.

Bibliografia Llibret Falles Xàtiva 1933. Llibrets de les falles Abú Masaifa (1997), BenllochAlexandre VI (1973, 1980 i 2002), J. Ramon Jiménez (1976, 1989, 1997 i 2009), Molina–Claret (2006), Plaça Enríquez (1966 i 1968), Raval (1978), R. Argentina (1967, 1989, 1995 i 1997), Sant Feliu (1996) i Tetuán–Sant Francesc (1972 i 1977).

Cartell present a l’escena Museu d’indecisions del cadafal Blanc o Negre, Michael? de J. Almiñana i C. Orts (J. R. Jiménez, 2009), amb el qual es feia crítica del nou pla de dinamització turística, incidint en l’ús del castellà.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

PREMIS i GUARDONS 2018 MONUMENT GRAN 3r premi secció primera Premi millor crítica local, Xtra Ràdio Premi millor crítica fallera 3r premi Enginy i Gràcia 3r premi millor ninot secció primera

Cavalcada del Ninot 2n premi millor comparsa Millor quadre escènic

LLIBRET Millor coberta de Llibre Faller 35é a la promoció de l'ús del valencià RAL·LI FALLER Millor Vehicle MONUMENT INFANTIL 1r premi secció primera 1r premi millor ninot secció primera 3r premi millor escena de monument GUARDONS Per unes falles sostenibles Per la igualtat de gènere, Diputació de València.

Llibret Explicatiu 2019

Falla Molina Claret

PDF Creator Trial