Ceràmica aplicada a l'arquitectura by carlaejarque

CERÀMICA APLICADA A L’ARQUITECTURA

Treball final de grau - ETSAB 2017 Carla Ejarque Caldés DNI: 47907508A

Recerca: Ceràmica aplicada a l’arquitectura Tutor: Carlos Perez Lamas Tribunal: Àmbit de Tecnologia

CERÀMICA APLICADA A L’ARQUITECTURA

Agraïments Vull agrair al meu tutor Carlos Pérez Lamas el temps, la dedicació i la confiança que m’ha dedicat al llarg de tots aquests mesos. Al Jose, per haver cregut en mi en els moments de dubte i incertesa i per haver-me empès a prendre la decisió de començar professionalment amb la ceràmica. Als meus pares i als meus germans Natàlia i Toni per fer-me veure el costat positiu de cada situació i animar-me a aconseguir els meus somnis. També per proporcionar-me l’oportunitat de marxar d’Erasmus, on vaig descobrir la ceràmica, cosa que ha fet que la meva vida doni un gir inesperat. A l’ETSAB i als docents que he tingut durant aquests 6 anys per ensenyar-me el camí de l’arquitectura. Gràcies a tots.

ÍNDEX

6 Introducció

92 Additius

Motivació Objectius i Hipòtesis 8

93 3D Printing

BLOC 1: Ceràmica aplicada a l’arquitectura 10 Pell ceràmica

32 Tancament/estructura ceràmica

62 Gelosia i paviment ceràmic

82 Interiors ceràmics 88 Empreses de producció ceràmica per interiors

94 Digitalització ceràmica

96 Ceràmiques Cumella

97 Disseny de productes amb ceràmica

100 Seients de ceràmica 101 Làmpades de ceràmica

102

BLOC 2: Noves tecnologies ceràmiques

Conclusions

91 Flexibrick

105 Bibliografia - Webgrafia 5

Introducció

Motivació

Objectius i Hipòtesis

Quan es parla de ceràmica aplicada a l’arquitectura, la gent tendeix a pensar en l’època modernista, les obres de Gaudí, Lluís Domènech i Puig i Cadafalch, les rajoles del món islàmic, etc. O potser simplement quan es diu ceràmica i arquitectura en una mateixa frase es pensa en una façana de maons o en una teulada de teules.

El vincle entre la ceràmica i l’arquitectura perdura des de fa milers i milers d’anys, conceptualitzant objectes, cases i ciutats gràcies a les seves característiques i possibilitats.

M’agradaria aprofundir en les tècniques i les possibilitats que ofereix el material ceràmic per després poder vincular el material a la tècnica, i treballar amb les dues disciplines, fusionant-les en projectes futurs.

Som conscients de tot el que ha aportat la ceràmica al llarg de la història de l’arquitectura, des de segles abans de Crist a la Mesopotàmia i Roma, fins al dia d’avui. Però la ceràmica encara li queda molt per aportar en el camp de l’arquitectura. Mirant de tenir en compte el material i les seves possibilitats abans de construir, fent que el disseny ceràmic sigui tant important com l’estructura i les instal·lacions de l’edifici, farà que els projectes siguin molt més interessants. La recerca no és un resum de la ceràmica al llarg de la història de l’arquitectura, sinó que és un anàlisis d’un seguit de projectes que destaquen pel seu tractament ceràmic. S’ha organitzat la recerca en dos grans blocs: Bloc 1: Ceràmica aplicada a l’arquitectura. És un bloc analític on es descriuen diferents projectes d’interès que inclouen la ceràmica, no merament com el material que dóna els acabats sinó com la idea principal del projecte. S’han organitzat els projectes en quatre apartats diferents, segons la col·locació del material en l’arquitectura: - La ceràmica com a pell. - La ceràmica com a estructura/tancament. - La ceràmica com a gelosia/paviment. - La ceràmica en el disseny d’interiors.

Fa poc més d’un any, vaig descobrir la ceràmica durant l’estada Erasmus a Budapest. Des de llavors, la ceràmica ha format part del meu dia a dia. Vaig començar el Grau Superior de Ceràmica Artística, que actualment estic cursant, establint així un vincle molt fort amb aquest material. Just al tornar de l’Erasmus, estava tenint lloc el 47è Congrés Internacional de ceràmica a Barcelona. Va tenir molta repercussió i es van duu a terme moltes xerrades, exposicions i activitats relacionades amb l’arquitectura. L’experiència durant l’Erasmus i aquest congrés, em van inspirar per escollir aquest tema com a punt de recerca. Tinc la forta il·lusió que ambdues disciplines, arquitectura i ceràmica, formin part de la meva vida professional en un futur. És per això, que la meva recerca tracta sobre aquesta unió:

Les hipòtesis prèvies a començar el treball són: A) Afirmar que les possibilitats de la ceràmica ens permeten crear dissenys molt interessants i resolutius. B) Demostrar que la ceràmica pot ser el material més adient per a la construcció vers els altres materials. C) Finalment subratllar la importància de concebre la idea de projecte juntament amb el material amb el que es realitzarà des del començament, és l’estratègia que farà que material i edifici no es puguin entendre l’un sense l’altre.

Ceràmica aplicada a l’arquitectura.

Bloc 2: Noves tecnologies ceràmiques Engloba les noves tecnologies aplicades a la ceràmica, les noves tècniques i es mostren alguns projectes realitzats amb els avenços tecnològics. També s’exposen productes i marques de disseny que utilitzen el material ceràmic. Productes que trobem dins l’arquitectura, com làmpades i tamborets, però també inclou objectes utilitaris com plats i bols.

BLOC 1

CERÀMICA APLICADA A L’ARQUITECTURA Al llarg de la història de l’arquitectura hem pogut veure nombroses obres que utilitzen la ceràmica com l’element de composició i estètica principal. Ara amb les noves tecnologies aplicades a la ceràmica hem pogut arribar a solucions innovadores i creatives i per tant, l’element ceràmic ens proporciona múltiples solucions noves. Podrem veure en aquest bloc, com el diss-

eny d’una sola peça que es repeteix pot crear infinites composicions diferents que no només donen una estètica a l’edifici sinó que també, en cada cas, s’adapten a les necessitats que el projecte necessita. També podrem veure com un mateix material pot arribar a cobrir zones de l’arquitectura tant diferents. Com modificant l’àrea d’aplicació i la tècnica podem fer que

un sol material doni infinites respostes i múltiples possibilitats. En aquest bloc es descriuen una sèrie de projectes on la ceràmica és l’element més important. El bloc es divideix en 4 apartats, segons la col·locació del material en el projecte: pell, estructura/tancament, gelosia/paviment i interiors.

PELL CERÀMICA

TANCAMENT CERÀMIC

GELOSIA I PAVIMENT CERÀMIC

INTERIORS CERÀMICS

PELL CERÀMICA Tots aquells projectes que inclouen la ceràmica en forma de revestiment de l’edifici. Són la pell, el recobriment exterior del cos arquitectònic. Una envolupant que, al no formar part de l’estructura de l’edifici, necessita una subestructura que li faci d’esquelet. La ceràmica actua com un filtre i com a màxim exponent estètic. Una de les característiques, que té la ceràmica que revesteix alguns dels projectes d’aquest apartat, és la possibilitat de mobilitat de les peces. Permeten regular la llum i les vistes i creen espais diferents a cada hora del dia.

GELOSIA I PAVIMENT CERÀMIC Es mostren projectes majoritàriament d’espai públic que utilitzen la ceràmica com a resposta als problemes del barri o zona plantejats. Proposen un llenguatge artístic i estètic que dignifica el lloc, millorant així l’espai urbà al mateix temps que beneficien als residents de l’espai que l’envolta. Projectes que representen aquells que habiten l’espai amb el disseny i el tractament de la ceràmica.

TANCAMENT/ESTRUCTURA CERÀMICA La ceràmica és l’estructura del projecte i/o el tancament directe de l’edifici. No podem “treure” la ceràmica i “despullar” l’edifici. Són arquitectures baixes, ja que el material com a estructura per edificis alts no és la solució més adient. En aquest apartat es mostren projectes que donen molta importància al procés constructiu. Són obres que busquen adaptar-se a unes preexistències que demanen una tècnica constructiva concreta i solucions estètiques que la ceràmica ofereix.

INTERIORS CERÀMICS En aquest apartat s’exposen projectes que tenen interès pel seu tractament interior ja que inclouen la ceràmica d’una manera original i innovadora. Projectes que descontextualitzen el material ceràmic tradicional ja sigui amb noves tecnologies i/o portant-lo cap a àrees inexplorades. També es mostren una selecció d’empreses de rajoles ceràmiques que ofereixen nous dissenys i conceptes fets amb ceràmica “disfressada” d’altres materials (com fusta, marbre, etc.). Així els dissenys disposen de les característiques que ofereix la ceràmica amb la possibilitat d’oferir un catàleg molt extens de recursos estètics que s’adapten a qualsevol interior desitjat.

PELL CERÀMICA

PÀRQUING REVERSIBLE, SAINT ROCH ARCHIKUBIK

Montpellier, França

Una composició feta de ceràmica fa de pell de l’edifici actuant com un filtre que permet tapar els cotxes des de l’exterior i proporcionar vistes des de l’interior. Una pell que descontextualitza la funció de l’edifici . La natura omple els buits del material ceràmic formant part de la composició de la façana.

L’edifici és un pàrquing en alçada on l’element més característic és la seva pell. Es situa en ple centre de la ciutat de Montpellier. La pell de l’edifici està constituïda per un teixit ceràmic fet amb flexibrick de 8000 metres quadrats de superfície subjectat amb una malla metàl·lica. El flexibrick és una tècnica constructiva que utilitza la ceràmica combinada amb la tècnica tèxtil, de manera que s’adapta a qualsevol superfície i permet fer formes que serien impossibles de fer només amb l’element ceràmic. Es col·loca com un panell que es desenrotlla d’una bobina, com si d’una bobina tèxtil es tractés. Aquesta solució constructiva permet en el cas del pàrquing penjar la façana de l’estructura de l’edifici de la manera que

es vulgui, façana i estructura són independents. El disseny de les obertures permet proporcionar vistes des de l’interior, amagar els cotxes i generar ombres a l’interior. La vegetació que es filtra pels forats que deixen buits i el material càlid de la ceràmica amaguen la funció del darrera de manera que et fan oblidar que estem davant d’un edifici pàrquing. De nit l’edifici guanya transparència i subratlla l’estructura i les llums interiors. L’edifici té una voluntat de crear un balcó urbà, des d’on es poden veure les vistes al llarg de tot el carrer. Actua com si fos una prolongació de l’espai públic. Amb el disseny ceràmic de l’edifici, ARCHIKUBIK van més enllà del programa de-

manat: transformen un edifici pàrquing, normalment de formigó gris, en un projecte que es relaciona amb el seu entorn i que permet unir-lo al barri i a l’espai públic. A més el projecte permet mutabilitat de distribució i per tant permet en un futur acollir un nou programa. L’edifici integra doncs el factor temps per buscar una projecció cap al futur. Això s’aconsegueix amb el teixit ceràmic que s’adapta perfectament a la materialitat urbana de Montpellier. Amb l’elecció de la ceràmica, l’edifici adopta una escala urbana més amable i es converteix en un edifici organolèptic que vibra amb el pas dels trens i el vent que envolten l’àrea.

Ubicació : Montpellier. Promotor : Ville de Montpellier. Equip : ARCHIKUBIK. Estructura: PER Ingénierie. Enginyeria de la façana : RFR. Acústica : Atelier Rouch. Paisatgisme : Factors del Paisatge. Economista : PER Ingénierie. Programa : Pàrquing amb 800 places y comerç. Superfície : 26.980 m2. Pressupost : 13.400.000 euros Any : 2016 Pell ceràmica - Flexibrick Seleccionat dins Ceramic Awards Hispalyt Pavillon Catalan Biennale de Venice 2016 Mention Ceramic Award ASCER 2016 15

CLOAKED IN BRICKS Admun Design & Construction Studio

Tehran, Iran

Un mar de maons cobreix l’edifici. Les peces es mouen amb el vent i giren formant onades d’ombres i llum. Un filtre, una pell, un revestiment, una materialitat, un regulador de vistes; totes aquestes funcions aconseguides amb el disseny d’una sola peça. La superposició d’aquesta forma és la composició total del mar de maons que constitueix la façana.

Durant les últimes dècades la població de Tehran ha incrementat considerablement i això s’ha vist afectat en l’augment de la demanda de residències i la pujada de preus d’aquestes. Això fa que les cases que es construeixen creixin en alçada per falta de terreny. Aquest fet xoca amb que a Iran, culturalment i religiosament, la privacitat de les seves cases és el factor més important pel que fa a la residència. Anys enrere els edificis s’obrien només en els patis interiors, però els habitatges contemporanis d’avui en dia les finestres donen al carrer. Per evitar tintar els vidres o tapar-los amb algun filtre incorporat a la finestra, els arquitectes opten per una solució molt més creativa i interessant. L’estructura de l’habitatge ja estava feta per uns altres arquitectes així que van haver d’idear una resposta que s’adaptés a les preexistències i que respongués a la normativa de Tehran. Els objectius que tenen els arquitectes són aconseguir una arquitectura única, privacitat a l’usuari, possibilitat de moderar la llum, limitar o estendre les vistes i reduir el soroll. La solució és una pell on el maó és el protagonista i la qual resol tots els objectius plantejats amb només una sola actuació. El totxo s’ha utilitzat molt en l’arquitectura tradicional d’Iran així que l’elecció del material es relaciona amb la història del país al mateix temps que respon a un disseny innovador i resolutiu. La pell es situa a poc menys d’un metre de la façana, creant un espai intermedi, entre l’interior i l’exterior. Els maons poden rotar permetent la possibilitat de tenir diferents obertures de canvi constant, segons la llum, el vent o la voluntat de l’usuari. Un disseny d’una peça que es repeteix crea una composició elegant i dinàmica, una façana en constant moviment, una onada de maons que canvien de color segons la il·luminació que reben.

Ubicació : Tehran, Nafisi street. Arquitecte estructura prèvia : Shobeir Mousavi, Amir Reza Fazel. Arquitectes : Admun Design & Construction Studio. Equip de Disseny : Ramtin Haghnazar, Mohsen Fayazbakhsh, Marjan Rafighi, Bita Latifi. Col·laboradors : Ali Reza Fazel, Majid Rahmati, Bahareh Ahmadnia. Programa : Habitatges. Superfície : 1100.0 m2. Any : 2015 Fotografia : Mostafa Karbasi, Parham Taghioff Pell ceràmica 19

VIVERO DE EMPRESAS Bernalte-León & Graña

Toledo, Espanya

A través del disseny d’una única peça ceràmica, es construeix una gelosia contemporània que regula la llum i les ombres, protegeix del sol i ofereix una lectura unitària de l’edifici des de lluny. Les peces es col·loquen aleatòriament sobre franges metàl·liques horitzontals d’acer galvanitzat suspeses de la subestructura exterior. El conjunt ceràmic forma clarobscurs que fan que la peça única idèntica que es repeteix s’individualitzi adoptant cromatismes diferents degut a l’ombra i la llum.

L’edifici és un paral·lelepípede envoltat d’una gelosia ceràmica en els seus 360º. A l’orientació nord i oest, la gelosia queda a l’interior i la superfície de vidre a l’exterior. En canvi a l’orientació sud i est la gelosia queda a fora i el tancament a dins. Una solució repetitiva però resolutiva fa que la decisió d’aquesta gelosia al llarg de tot el perímetre de l’edifici sigui més interessant. El joc de transparències que es genera, la delimitació del dins i el fora i el tractament de la llum segons si la gelosia està a l’interior o a l’exterior, són recursos que ha utilitzat l’arquitecte amb el disseny d’aquesta façana. Si observem la peça ceràmica individualment ens recorda a una totxana típica de la construcció tradicional. Però col·locada una al costat de l’altre al llarg de tota la façana crea una solució innovadora i contemporània. L’interior de l’edifici està protagonitzat pel formigó, el vidre, els muntants metàl· lics i un revestiment tèxtil de sac per a les portes. Vivero de empresas, és un exemple molt bo per expressar la materialitat dels elements en el seu estat pur.

Localització: Toledo, Espanya. Arquitectes: Javier Bernalte, Jose Luis León y Carlos Graña (Bernalte-León & Graña). Arquitecte Tècnic: Juan Valverde Soler. Col·laboradors: Moisés Royo, Hortensia Gómez y Oliver Martín Consuegra, arquitectos. Promotor: Cámara de Comercio e Industria de Toledo. Constructora General: Drace-Seis, Soluciones De Edificación Integrales Y Sostenibles S.A. Fotografia: Ángel Baltanás y José María Moreno Any: 2011 Pell ceràmica 25

CENTRE DE CERÀMICA TRIANA F6 ARQUITECTOS

Sevilla, Espanya

Una superposició de cilindres ceràmics de quatre mides diferents es col·loquen els uns sobre els altres sobre una prestatgeria de muntants metàl·lics. Cobreixen les façanes del nou recinte envoltant les preexistències ceràmiques situades al pati interior. Una pell que tot i repetir-se en tota la façana, segons si hi ha tancament interior transparent o no, queda modificada per l’acció de la llum que travessa els cilindres.

Aquest projecte és el fruit de mesclar la història amb una nova colonització de l’espai que aporta noves funcions al recinte. Un projecte que s’ha de plantejar com el nexe i la convivència amb una arquitectura antiga existent. Per tant sembla lògic pensar que el nou cos inclourà el material ceràmic en el disseny de l’edifici. Els arquitectes escullen el material existent del lloc per adaptar-se a les preexistències. Tot i així, la ceràmica queda descontextualitzada per la seva forma i estètica, ja que a primer cop d’ull costa adonar-se que estem davant una colonització de cercles ceràmics que conformen l’envoltant de la façana. La pell està constituïda per una subestructura d’acer galvanitzat que serveix de recolzament de l’apilament de geometries buides de quatre mides diferents. Aquestes peces van omplint els prestatges i fan de protecció solar segons l’orientació de les façanes. Els cercles cobreixen el buit com el ple de la façana, amagant algunes de les finestres i per tant influint en la il·luminació i les visuals interiors.

Localització: Sevilla, Espanya. Arquitectes: Miguel Hernández Valencia, Esther López Martín, Juliane Potter, Francisco J. Domínguez Saborido, Ángel González Aguilar. Any Inauguració: 2014 Fotografia: Jesús Granada Pell ceràmica Finalista: Obra de l’any 2015, Plataforma Arquitectura Finalista: The plan award 2015 Primer premi: Concurs Centre ceràmica Triana, 2009 31

TANCAMENT/ESTRUCTURA CERÀMICA

CASA IV MESURA

Elche, Espanya

Una única peça ceràmica col·locada de maneres diferents és capaç de generar múltiples combinacions. La CASA IV, és una ampliació d’una casa unifamiliar realitzada només amb el material ceràmic. Els tancaments són murs de càrrega generats a partir d’aquesta única peça ceràmica. Una casa on el dins i el fora estan relacionats a través de la calidesa de la materialitat. Un sostre abovedat que flota sobre les línies ceràmiques que distribueixen l’espai.

La casa IV és una ampliació d’un habitatge unifamiliar aïllada a Elche, de clima càlid-humit. Es crea un nou cos aïllat, al costat de l’existent, al llarg d’un eix transversal nord-sud, responent a una bona situació climatològica. L’estructura està formada per 4 murs i quatre voltes que defineixen les habitacions, l’espai, la materialitat i a la mateixa vegada trenquen amb el límit interior – exterior. La forma del nou cos és una reinterpretació dels sistemes constructius històrics, fent que la coberta unitària floti sobre els quatre murs ceràmics i trenqui amb la jerarquia d’espais. La ceràmica li dona calidesa a la construcció i actua com un filtre entre l’usuari i l’exterior, organitzant l’espai (la ceràmica fa d’abric i dóna textura al mateix temps). La ceràmica dóna doncs u-

na resposta constructiva òptima ja que respon tant al sistema de murs com a les voltes. A més el projecte utilitza un dels sistemes constructius del lloc i alhora proporciona als espais calidesa i una atmosfera confortable. Un tret interessant de la construcció d’aquesta rehabilitació, és que per la realització de les voltes, els arquitectes van estar en contacte amb ceramistes locals per fer diferents estudis i proves. Necessitaven comprovar que la ceràmica era capaç d’assolir els diferents factors que conformen el projecte: una peça horitzontal, de cocció manual, amb textura desigual, canviant, àrida i irregular. La proporció de la peça respon a la dimensió del mur. El projecte doncs, es resol amb una única peça, sense disminucions ni peces especials.

Localització: Matola, Elche, Alicante, Espanya. Arquitectes: MESURA. Carlos Dima Cardona, Jordi Espinet Roma, Benjamin Iborra Wicksteed, Marcos Parera Blanch i Jaime Font Furest. Constructora: Construcciones y rehabilitaciones Mettas. Col·laboradors: Carpintería Jofer, Arcyde, Kendra Espai Creacions S.L, JNF herrajes, Mecanismos Font Barcelona, Neocerámica, CEA, Zuchetti, Porcelanosa, Idees disseny, Ethnicraft, Habitat, Alfombras KP, Punto Luz, Flos, Santa&Cole, Marta Penina, Adymus, Slv, Leds C4, HG Leds. Any finalització projecte: 2012. Any finalització obra: 2015. Ceràmica com a tancament / estructura 39

CASA ANORO Anna & Eugeni Bachs

Barcelona, Espanya

La Casa Anoro està formada per una façana de maó contínua. Amb l’aplicació del color i de l’arrebossat es genera una composició de façana original i econòmica. La façana està composada per franges de pintura blanca sobre el maó i franges d’arrebossat pintades de blanc i gris.

El projecte és una ampliació d’una casa de San Esteve de Palautordera. Un cos rectangular que s’acobla al cos existent a través d’un tercer volum que fa de nexe entre l’existent i l’ampliació. La fragmentació de la façana de la casa a tires estira la composició i mostra els límits i les trobades amb els diferents materials fins a mesclar-se amb el jardí, com si fos tot continu. El material escollit per a l’ampliació és la ceràmica, ja que és el material que millor s’adapta a una masia construïda amb materials similars. Les dos peces, l’una al costat de l’altre semblen pensades juntes des d’un inici, però alhora els arquitectes han volgut diferenciar els cossos i ho han fet donant-li èmfasi al material. La forma del cos és simple però amb el tractament singular de la façana, el projecte agafa potència i singularitat. La façana està constituïda plenament amb maons, i juga amb quatre textures diferents: maó vist, maó pintat de blanc, arrebossat de morter gris sobre el maó i arrebossat pintat de blanc; quatre franges, quatre textures diferents amb els que s’ha dossenyat la façana, creant una composició interessant i simple però molt resolutiva estèticament.

Localització: C/ Ocells, 9, Sant Esteve de Palautordera, Barcelona, Espanya. Arquitectes: Anna & Eugeni Bach. Constructora: Calam Tapias Construccions. Col·laboradors: Albert Cabrer, Gracinda Ferreira, Carina Silva. Any finalització obra: 2013. Superfíce construïda: 242 m2 (128 m2 obra nueva + 114 m2 reforma). Promotor/Propiertari: Familia Anoro-Clusa. Fotografia: Jordi Bernadó / Eugeni Bach. Ceràmica com a tancament / estructura 45

TERMEH OFFICE, Commercial Building Farshad Mehdizadeh Architects + Ahmad Bathaei

Hamedan, Iran

Una onada de maons és l’accés d’aquest edifici. El projecte està constituït per dues geometries que es mesclen, dues funcions representades amb una forma diferent però que parlen el mateix llenguatge gràcies a la materialitat. La tradició del maó d’Iran i la voluntat de la privacitat dels usuaris fa que l’edifici sigui compacte i es tanqui cap a l’exterior.

L’edifici està format per dos cossos: el cos de la planta baixa (comercial) i el cos cúbic que es col·loca a sobre (oficines). La terrassa està a la coberta i queda amagada pe la continuació de la façana. La voluntat d’incloure la terrassa dins el cos cúbic, com si es tractés d’un pis més però sense sostre, permet gaudir d’una terrassa superior invisible als ulls del vianant exterior. La massa curvilínia del cos inferior actua com una catifa en forma d’escala que s’obre accés a la plana primera directament des de l’exterior. L’esquelet de l’edifici és una estructura metàl·lica força complexa que queda humanitzada i càlida amb l’elecció del material ceràmic. El disseny de la façana és simple i elegant. Combina el color rogenc del material ceràmic amb el negre de les fusteries. Els vidres de les finestres reflecteixen l’exterior però no deixen veure l’interior i per tant els núvols i el cel passen a formar part de la façana. Les tires de maons van de d’alt a baix amagant els forjats, tot i que s’entreveuen a través de les finestres. Les franges estan formades per tires de dos, tres i cinc maons. En els dos últims casos el maó que queda entremig dels altres, s’endinsa una mica més que els que l’envolten. Així es generen ombres i cromatismes nous que creen un ritme de façana dinàmic degut a les variacions de llum.

Localització: Hamedan, Iran. Arquitectes: Farshad Mehdizadeh, Ahmad Bathaei. Design Team: Marziyeh Rajabzadeh, Haleh Nabavi, Babak Abdolghafari. Any: 2012. Enginyer Civil: Hooman Farokhi. Fotografia: Parham Taghioff. Ceràmica com a tancament / estructura 51

CASA BITXO LAGULA Arquitectes

Barcelona, Espanya

La Casa Bitxo posa en ple contrast les materialitats del projecte. Col·loca el formigó fred, gris, amb les marques de l’encofrat al costat de rajoles ceràmiques de colors llampants. A l’exterior contrasta la ceràmica col·locada a cavalcament llueix el seu color natural junt amb els tancaments vermells de les obertures de la façana.

La Casa Bitxo és una casa unifamiliar per a dos músics que va trigar en ser dissenyada i construïda casi 10 anys. La façana exterior de la casa Bitxo està formada per una estructura de formigó pintada amb tancaments vermells. En dues façanes del recinte s’hi col·loca un tancament ceràmic que fa de filtre de les obertures. En aquest cas la ceràmica no actua com a estructura de la casa, però si com a tancament i gelosia. El disseny de la façana que inclou la ceràmica juga amb tres materialitats: el formigó dels forjats, que marquen línies a la façana, la façana de formigó que s’amaga i es deixa veure en certs punts i el tancament ceràmic, format per la repetició a cavalcament de la unió de 3 maons apilats. L’interior queda afectat pel disseny exterior de la façana, es creen múltiples escenaris provocats per llums i ombres que generen un ambient molt acollidor i màgic. Cada detall de la casa fa que sigui una residència molt personal i única. Els arquitectes inclouen a la casa el color d’una manera molt expressiva i innovadora, amb rajoles ceràmiques de colors vius (verd, blau, vermell, groc i taronja). Aquest cromatisme es contraposa amb el color gris i fred del formigó creant un espai molt contrastat i interessant.

Localització: Carrer del Llac 6, Graugés, Avià, Barcelona, Espanya. Arquitectes: Lagula Arquitectes. Promotor: Privat. Col·laboradors: Eduard Reus (Estructura), Jordi Culell (Supervisió Construcció). Any: 2003-2013. Constructora: Estructures Muvi SA. Fotografia: Adrià Goula. Ceràmica com a tancament / estructura 2010 XII Premio de Materiales Ceramicos ASCER. Finalist 57

SDA Camp Clar NUA ARQUITECTURES

Tarragona, Espanya

Una seqüència de pòrtics metàl·lics i una pell amb una doble lògica industrial-artesanal materialitzen l’espai on es faciliten aliments de manera digna i agradable a la gent que ho necessita.

El projecte està situat al barri de Camp Clar, creat el 1960 per allotjar els treballadors de les empreses petroquímiques que apareixen durant la industrialització de la ciutat. Aquests polígons del barri són edificacions de ràpida construcció que adopten una morfologia clàssica amb plantes baixes lliures i espai públic al voltant. El centre doncs s’adapta al barri fent el mateix, un bloc de ràpida construcció (la construcció es fa amb tres mesos) amb la forma tradicional d’una casa. L’estructura de l’edifici es realitza a través d’un perfil metàl·lic i els laterals i la coberta mitjançant uns elements prefabricats metàl·lics, per agilitar la construcció. El perfil estructural lliga les dues façanes frontals fetes de totxo per contextualitzar l’edifici amb els que l’envolten i el barri. Aquesta tipologia de façana proporciona una bona il·luminació a tot el cos de l’edifici. El tancament metàl·lic respon a requeriments climàtics i de seguretat i és per això que el tancament ceràmic proporciona calidesa i il·luminació, alhora que aconsegueix integrar-se estèticament dins el barri.

Localització: Tarragona, Espanya. Arquitectes: NUA Arquitectures: Maria Rius, Arnau Tiñena, Ferran Tiñena. Construcció: Construccions JMC. Àrea: 82.0 m2 Any: 2014. Fotografia: Pixel Moreno. Ceràmica com a tancament / estructura Primer Premio en el IX Exhibición de Arquitectura de Tarragona - Bienal Alejandro de la Sota. 61

GELOSIA I PAVIMENT CERÀMIC

Renovació del barri de la Salut POL FEMENIAS + ceràmiques CUMELLES

Sant Feliu de Llobregat, Espanya

Una barrera arquitectònica dissenyada a partir de peces ceràmiques que soluciona els problemes urbanístics del barri. Una actuació que resol diferents demandes dels residents al mateix temps que dota de qualitats estètiques la zona.

El barri de la Salut és un barri obrer que va anar creixent al voltant d’un teixit industrial. Alguns dels habitatges es trobaven paret amb paret amb les fàbriques. On hi havia la fàbrica anteriorment es va construir un pàrquing subterrani que deixava la zona desemparada. Els habitatges abans ocults per la fàbrica es trobaven sense un tancament digne. La remodelació del lloc dóna un espai verd i urbà sobre el pàrquing que queda soterrat. La gelosia ceràmica proporciona un nou tancament per les cases, de manera que soluciona la privacitat dels patis de les cases alhora que es converteix en una façana de l’espai públic.

L’elecció per la ceràmica té una clara intenció de recuperar el material com a memòria del passat industrial i al mateix temps actua com a rèplica dels tancaments dels patis existents. Buscant el buit i el ple amb cromatismes diferents es dissenyen tres peces que es repeteixen, encaixant-se les unes amb les altres. La peces es col·loquen formant un collage, resolent les irregularitats dels tancaments antics dels patis i formant una gelosia quasi orgànica, vegetal. Les tres peces constitueixen un cub, que quan es vol privacitat s’omple i quan es vol permeabilitat la ceràmica desapareix. La gama cromàtica sorgeix dels diferents tons de les mitjaneres existents. Es van red-

uir els tons a set colors que comptant el to de la pròpia ceràmica en fan 8. Així doncs amb el disseny d’aquestes peces ceràmiques, s’aconsegueix resoldre un problema de gran escala, transformant un element de l’urbanisme en la peça resolutiva de molts problemes. Una solució creativa que dóna qualitat a l’espai i enriqueix l’espai públic de la ciutat.

Localització: Sant Feliu de Llobregat, Espanya. Arquitectes: Pol Femenías. Arquitecte tècnic: Josep Maria Fosalba. Ceramista: Ceràmica Cumella. Àrea: 600 m2 Promotor: Ajuntament de Sant Feliu de LLobregat. Any: 2010. Fotografia: ©OM 3studi. Gelosia i paviment ceràmic 2010 – Concurso 1r Premio Premio ASCER 2014 (Categoría Arquitectura) CID Award 2014 (International) 65

AQUARI DE LISBOA Pedro Costa + Ceràmica Cumella

Lisboa, Portugal

Dues peces diferents que constitueixen la mateixa forma, una escama de peix, recobreixen l’edifici amb forma de façana i gelosia. Esmaltades totes amb el mateix colors adopten tonalitats diferents segons la llum que reben. Un esmalt acarat que ens transporta al fons marí.

El projecte forma part de l’ampliació de l’aquari de Lisboa. Un edifici recobert d’escames ceràmiques amb esmaltat blanc nàcar. Les escames plenes formen la façana i els arcs que fan d’escames buides, la gelosia. Una gelosia que queda amagada pel gran conjunt d’escames que conforma la totalitat del projecte. El color blanc de les peces fa que la il·luminació del lloc i la temperatura interior sigui millor. Així doncs podem veure com amb el disseny de dos úniques peces, es pot crear una composició molt interessant, resolutiva i original.

Localització: Lisboa, Portugal. Arquitectes: Pedro Campos Costa. Ceràmica: Ceràmica Cumelles. Equip: Pedro Campos Costa, Marta Onofre, Ivan Teixeira, Ana Mendes. Execution: Pedro Campos Costa, Duarte Santo, Mário Ferreira, Francisco Lemos, Marta Onofre, Alessia Allegri e Daniela Figueiredo. Any: 2009-2011. Fotografia: Radek Brunecky y Daniel Malhao. Gelosia ceràmica 71

PLAÇA PENEDÈS Mamen Domingo i Ernest Ferré

Cerdanyola del Vallès, Espanya

Una plaça on el paviment ceràmic és el protagonista. Un collage de diferents dissenys que materialitzen les diferents cultures que resideixen en els blocs d’habitatges que envolten la plaça.

La Plaça Penedès es troba en un bloc interior de pisos alts (planta baixa + 8) i grisos que es repeteixen un al costat de l’altre. Un barri d’uns 600 habitatges projectats en els anys 80 que envolten interiors d’illa amb falta d’espai públic, d’activitat, de verd i de color. Els arquitectes responen davant d’aquest entorn amb el disseny d’una plaça que rehabilita l’espai públic i activa la sociabilitat al mateix temps que dóna una identitat al barri. Una solució complexa i creativa, on el collage de peces ceràmiques és l’organitzador de l’espai. Aquest collage reuneix les diferents cultures que resideixen en aquesta zona en forma de paviment. La plaça no deixa de ser la prolongació de les cases i per això els arquitectes li atribueixen aquest component íntim especial, com si cada peça formés part dels paviments de les seves cases. Així, l’espai exterior i zona col·lectiva dels residents, s’impregna de la diversitat cultural expressant-la amb geometries característiques i múltiples colors. Així va sorgir el mosaic de catifes, una manera integradora de teixir cultures, un lloc de trobada singular, diàfan i sense barreres arquitectòniques. Un conjunt de diferents dissenys formats per múltiples peces, mides i colors que s’estén en un pla continu de pendent inferior al 4%. Cada disseny delimita un espai i la unió de tots forma un quadre ceràmic que només es pot apreciar la seva totalitat mirant-lo des de les altures. Totes les mirades de moltes famílies donaven a una plaça buida i gris. Gràcies a aquest nou disseny, podran gaudir d’un joc de paviments que milloren les vistes anteriors. És doncs, un projecte amb dues mirades: una des de la part alta dels edificis i una altra des del terra, on es poden apreciar les textures i les peces individualment. El projecte divideix la intervenció total en 12 àrees, a cada una s’hi projecta una catifa de paviment ceràmic relacionada amb una cultura determinada. És un projecte totalment de confecció artesana on tot es va resoldre personalment. Una plaça que combina l’arquitectura amb l’artesania i per això és tan especial.

Localització: Plaça Penedès, Cerdanyola del Vallès, Espanya. Arquitectes: Mamen Domingo i Ernest Ferré. Superfície: 1515 m2. Pressupost: 499.984,48€ - mòdulu: 330, 02€/m2. Direcció executiva: Victor Rufach, Proido SL. Col·laboradors: Estructures Miquel Flequé, Kubic SL Consultoria, Antoni Valls, Roger Roig, Sara Vima, Cristóbal Bryjowski (domingoferré_arquitectura). Propietari: Àrea Metropolitana de Barcelona / Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Any: 2014-2015. Contractista: Jordi Pérez y Rebeca Somalo, Pasquina S.A. Fotografia: Jordi Surroca, Marc Méndez. Paviment ceràmic 81

INTERIORS CERÀMICS

BLUE WAVE BAR EQUIPO CREATIVO

Barcelona, Espanya

El Blue Wave Bar ha estat escollit el millor bar del món el 2016. Un bar que et transporta fins a les profunditats del mar de Barcelona. Una onada que t’atrapa i no et deixa sortir protagonitzada per rajoles ceràmiques que aconsegueixen un espai pler de matisos i reflexes.

El disseny d’aquest bar/cocteleria de Barcelona, ha guanyat el Best Bar of the World 2016. Està situat a la vora del mar, al Port de Barcelona. La localització del bar encamina al local cap a un ambient marí, pler de matisos i reflexes. L’Equipo Creativo que s’ha encarregat del disseny del bar, recrea una onada a punt de trencar que recull els clients en un ambient mediterrani, sofisticat i dinàmic. Cada detall està pensat per ambientar el bar en el fons marí. S’aconsegueix amb un ritme de rajoles ceràmiques de tonalitats marines que es combinen com si fossin un collage. Els blancs representen l’espuma que es forma al trencar l’onada i els fragments daurats són una representació del reflex del sol quan es descomposa sobre l’aigua del mar. La rajola d’escama de peix la trobem tant al sostre, com a les parets i al terra. D’aquesta manera l’espai queda unificat i el client es sent que està totalment envoltat per aquesta gran onada marina. La gelosia de formigó blanc de la façana exterior del bar, representa l’espuma de l’onada al trencar. La terrassa del bar vol recrear una cala mediterrània, un espai de transició entre la zona boscosa i el mar. Podem veure diferents zones situades a diferents cotes, com si la geografia de la cala hagués creat àrees aïllades. Un espai pensat per relaxar-se amb el so del mar de fons.

Localització: Moll de l’Escar 1, 08039 Barcelona, Espanya. Arquitectes: EL EQUIPO CREATIVO_ Oliver Franz Schmidt + Natali Canas del Pozo + Lucas Echeveste Lacy. Superfície: 198m2. Col·laboradors: Néstor Veloso, Anna Martínez Salom, Cristòfol Tauler, Anna Serra. Client: Marina Port Vell, Salamanca Group. Any: 2015. Fotografia: Adrià Goula. Interiors ceràmics Best Bar of the World, 2016. Award 83

BAZILLION APPARTMENT Tomas Umbrasas, Aidas Barzda, Tautvydas Vileikis, Rokas Kontvainis, Justė Surplytė

Vilnius, Lituània

Una diagonal divideix l’apartament de 45m2 en la zona de dia i la de nit. Dues zones representades amb dues materialitats diferents que entren en contrast. La ceràmica descontextualitzada de les zones humides s’infiltra en camins inexplorats i el resultat és sorprenent.

Un pis a Lituània de 45 m2 queda dividit per una diagonal que no només diferencia espais sinó que també limita les dues materialitats que vesteixen el pis. Una línia que separa el programa de dia i de nit. El vermell de la ceràmica per l’habitació i el bany, i el blanc pel menjador i la cuina. YCL projecta un espai on la paret revestida de ceràmica divideix el pis en dos superfícies idèntiques però amb característiques i atmosferes molt diferents. La cuina i el menjador es caracteritzen per la gran lluminositat, un espai protagonitzat pel blanc, amb terra de fusta blanca i parets i sostres del mateix color. En canvi la zona més privada està revestida de rajoles ceràmiques vermelles de diferents tonalitats. El formigó del sostre s’ha tenyit del mateix color per aconseguir la sensació d’estar recollit per la calidesa del material. El més interessant del projecte és com la ceràmica aconsegueix alliberar-se d’estar limitada per les zones humides i ha pogut creuar la frontera de la materialitat per reivindicar les seves possibilitats.

Localització: Bazilijonai str., Vilnius, Lithuania. Arquitectes: Tomas Umbrasas, Aidas Barzda, Tautvydas Vileikis, Rokas Kontvainis, Justė Surplytė. Superfície: 45m2. Col·laboradors: YCL decoration, YCL furniture. Client: Privat. Any: 2016. Fotografia: Leonas Garbačauskas. Interiors ceràmics 2016 – Lithuanian Interior Architecture Award “My space 2016”. Project Bazillion awarded for the best interior of a flat. 85

DISFRUTAR EQUIPO CREATIVO

Barcelona, Espanya

Disfrutar és un restaurant protagonitzat per la ceràmica. Els dissenys de cada zona del restaurant canvien per representar de la millor manera possible cada àrea utilitzant però el mateix material. La ceràmica guia el client pel restaurant fins a portar-lo a taula. Un lloc que amb la materialitat vol representar el mediterrani i les seves tradicions.

La ceràmica ens acompanya durant tot el recorregut del restaurant, és el fil conductor d’aquest restaurant de dues estrelles michelin. La materialitat de l’arquitectura expressa els valors que el client vol transmetre: naturalitat, humilitat i respecte per la història i herència del Mediterrani. Cada zona és una singularitat aconseguida amb un canvi formal del material. Equipo Creativo utilitzen la ceràmica d’una manera molt creativa i artística. Tot gira entorn la ceràmica, cada zona està representada diferent segons la funció que ocupa en el restaurant. La cuina està representada amb tons més humils i bruts. Al menjador principal s’hi arriba travessant un passadís daurat que voreja la cuina. La zona del menjador que dóna a la terrassa és un espai lluminós protagonitzada pel blanc. Presenta superfícies foradades que desdibuixen l’espai i que ens recorden a un poblet pesquer. Equipo Creativo es dedica a personalitzar ambients de restauració, per fer-los únics i per a que l’arquitectura parli el mateix idioma que els plats que serveixen.

Localització: Calle Villarroel 163, Barcelona, Espanya. Arquitectes: EL EQUIPO CREATIVO_ Oliver Franz Schmidt + Natali Canas del Pozo + Lucas Echeveste Lacy. Superfície: 520m2. Col·laboradors: Juan Marcos Feijóo, Anna Martínez, Cristòfol Tauler, Néstor Veloso, Anna Serra, Cristina Huguet, Clara Manchón. Client: Eduard Xatruch, Oriol Castro, Mateu Casañas. Any: 2014. Fotografia: Adrià Goula. Interiors ceràmics Restaurant & Bar Design Award pel seu revestiment ceràmic. 87

EMPRESES DE PRODUCCIÓ CERÀMICA PER INTERIORS. Ceramica Sant’Agostino

Equipe Cerámicas

Cerámica Gómez

Equipe Cerámicas_interiors únics, moderns i creatius. Proposen solucions diferents i situen les rajoles ceràmiques a tots els llocs possibles de la casa, per a que cada disseny sigui l’adequat a cada zona. Utilitzen les formes geomètriques combinades amb altres materials per crear jocs més interessants. Treballen col·lonitzant l’espai, peça per peça.

Ceramica Sant’Agostino / Digitalart. Aquesta col·lecció de la marca s’endinsa en el món de la moda utilitzant la gràfica tèxtil que defineix un nou codi aplicat a un material ceràmic molt avançat. No només es trasllada una textura tèxtil a la ceràmica sinó que amb l’alternació del cromatisme es crea un llenguatge innovador.

Cerámica Gómez / Oneker_ Serie Metal Wood i Vulcano. Paviment porcellànic (44x44cm). Cerámica Gómez és una empresa familiar amb tradició en el món ceràmic. L’artesania de la ceràmica gràcies al desenvolupament d’avui dia ha donat lloc a productes amb noves tecnologies que han fet nèixer la marca comercial Oneker.

Ceramica Sant’Agostino / Jungle. Una col·lecció que interpreta diferents tipus de parquets però en porcellana. D’aquesta manera es pot tenir “parquet” a tota la casa sense patir per humitats i manteniment, fins i tot permet col·locar-lo a les zones humides.

Cerámica Gómez / Oneker_ Aquitania. Paviment porcellànic (45x90cm). Rajoles que imiten la repetició de llambordes de carrer en forma de rajoles regulars que, una al costat de l’altre, creen el mateix efecte aplicant menys peces individuals. 88

Ibero Porcelánico

Dune

Mutina

Ibero Porcelánico_Serie Canada. Paviment porcellànic (45x90cm). Ibero és una empresa de producció ceràmica per parets i terres que fabrica rajoles des de fa més de 60 anys. La combinació entre tecnologia i artesania ha portat grans resultats, fins al punt de crear rajoles ceràmiques que semblen fetes de marbre.

Dune_Origami. Paviment porcellànic (25x25cm). Una col·lecció de peces ceràmica amb relleu que combinades en diferents direccions creen composicions diferents. L’empresa Dune dóna solucions creatives i úniques per a crear projectes interessants i destacats.

Mutina. És una marca italiana de rajoles ceràmiques de disseny. Cada col· lecció està feta per un dissenyador diferent i per tant cadascuna és una obra creativa pensada per un espai concret. Mutina unifica tecnologia, artesania, experimentació i recerca per posar al límit les possibilitats del material i crear productes d’alta qualitat.

Ibero Porcelánico_Inspire. Paviment porcellànic (30x100cm). Rajoles allargades que fan de connexió entre espais humits i secs, solucionant espais diferents amb el mateix material i disseny.

Ibero Porcelánico_Intuition. Paviment porcellànic (29x100cm). La col·lecció Intuition permet combinar diferents dissenys que estèticament encaixen i per tant les possibilitats són infinites. Dues tonalitats (blaves i beix) i tres tipologies dins la mateixa col·lecció.

BLOC 2

NOVES TECNOLOGIES CERÀMIQUES Durant els últims 20 anys el sector de la ceràmica ha experimentat una evolució increïblement notable, que ha fet que la ceràmica pugui seguir sent un dels materials més importants de la construcció. Una evolució que inclou tant la maquinària utilitzada, com el disseny de les peces. La composició del material no ha canviat tant, però el paper del disseny i la ceràmica ha sofert un canvi essencial i innovador, una estètica totalment diferent a tot el que havíem vist fins llavors. Les peces utilitzades pel revestiment de l’arquitectura i paviments són més resistents però l’aspecte estètic i els seus acabats han experimentat una evolució encara més sorprenent. Una data clau en quant al desenvolupame-

nt del disseny i la decoració ceràmica, va ser el 1888, l’Exposició Universal de Barcelona. Es va iniciar una demanda molt important de productes ceràmics influïts pel l’art Modernista, el regionalisme andalús i l’estil Neomudèger. Aquesta demanda va afluixar a causa de la guerra civil que frena el gran desenvolupament que la indústria ceràmica havia començat, fins i tot internacionalment. Als anys 60 el boom de l’habitatge reactiva el mercat i la indústria comença a millorar amb l’automatització del procés productiu. Apareix per primer cop el gres porcellànic, un material de baixa absorció d’aigua que el fa més resistent als canvis de temperatura, el qual contínua evolucionant al dia d’a-

vui gràcies a les noves tecnologies aplicades al procés de producció. Durant els últims anys apareix la impressió digital, una tècnica que ve del sector tèxtil. S’aconsegueix imprimir una extensa possibilitat de gràfiques, fotografies, etc... obtenint peces planes molt visuals. Al dia d’avui trobem fins i tot gràfiques amb textures, peces amb relleu i creació d’efectes òptics, solucions aconseguides gràcies a les impressores 3D. En el Bloc 2 s’explica resumidament el progrés tecnològic que ha sofert la ceràmica dividit per seccions: el flexibrick, els additius, la impressió 3D, la digitalització de la ceràmica, ceràmiques Cumella i el disseny de productes amb ceràmica.

FLEXIBRICK ADDITIUS 3D PRINTING DIGITALITZACIÓ DE LA CERÀMICA CERÀMIQUES CUMELLA DISSENY DE PRODUCTES AMB CERÀMICA 90

FLEXIBRICK, el teixit ceràmic El Flexibrick, creat per Ceràmiques Malpesa, Piera Ecoceràmica i l’arquitecte Vicente Serrablo, és un sistema industrialitzat basat en el concepte de làmines ceràmiques flexibles per la construcció de revestiments horitzontals i verticals, entre altres aplicacions constructives (voltes, catenàries, panells). Aquestes làmines flexibles s’obtenen d’un innovador sistema d’acer trenat amb peces de ceràmica cuita oferint múltiples opcions de disseny i aplicacions constructives amb excel·lents resultats. Podem veure per primer cop la ceràmica utilitzada en contra el seu funcionament tradicional, ja que flexibrick treballa com un tèxtil ceràmic, cosa que permet adaptar-se i oferir a arquitectes i dissenyadors d’obra solucions per cadascun dels seus projectes.

ència de la ceràmica i li dona flexibilitat i llibertat estructural. La ceràmica ja no s’aguanta per si sola, sinó que té un esquelet que la pot portar a qualsevol superfície i curvatura. A més és un sistema eco-eficient i sostenible, ja que les peces ceràmiques estan fabricades amb biogàs, que permet reduir les emissions de gas contaminants a l’atmosfera durant el procés de producció. Així doncs, Flexibrick, permet que el disseny i la construcció siguin la mateixa solució, combinant les noves tecnologies i la materialitat tradicional.

Característiques diferencials d’aquest sistema: - Rapides de col·locació - Facilitat d’execució - Qualitat tècnica i estètica - Garantia de l’acabat final - Evitar sorpreses i contratemps - Versàtil i amb nombroses aplicacions - Projecció d’envolvents contínues - Disseny i precisió - Durabilitat i fiabilitat - Estalvi logístic TR House - PMMT Arquitectura

La versatilitat del Flexibrick permet aplicar-lo fàcilment i amb bons resultats, com si es col·loquéssim una catifa de maons al llarg de les diferents envolvents dels edificis. El Flexibrick pot aplicar-se en:

La Gota - Losada García

- Revestiments penjants - Revestiments horitzontals i verticals - Panells mixtos - Estructures laminars - Mobiliària urbà - Paviments - Murals decoratius La innovació del Flexibrick suposa un paradigma per l’arquitectura i la ceràmica. L’aparició dels teixits ceràmics dóna un nou llenguatge arquitectònic al mateix temps que resol la part tècnica i estructural. Cada vegada hi ha més projectes que utilitzen el flexibrick. El gran avanç de les noves tecnologies permet modificar les propietats d’un material utilitzat des de fa milers d’anys per presentar-lo com mai s’ha vist abans. Flexibrick manté l’estètica i la resist91

ADDITIUS A LA CERÀMICA Additius - Els additius en la indústria ceràmica tenen l’objectiu de millorar les propietats dels materials. Contínuament apareixen nous additius que milloren els resultats i solucionen nous requeriments de la indústria de la construcció ceràmica. Permeten una significativa optimització dels processos i una notable millora de les propietats dels productes ceràmics. Els additius inclouen des de fluïdificants (additius que humitegen i dispersen) i antiespumants, fins a additius reològics, adherents, lligants, lubricants, de premsat i de cera. Els additius s’utilitzen en les àrees de la ceràmica tècnica/enginyeria, ceràmica de silicats i productes refractaris. Ofereixen solucions per les dificultats que es presenten en un gran número d’aplicacions: colatge de barbotina o en cinta, motlle d’injecció, extrusió, premsat en sec, vidrat, etc. La indústria sempre ha hagut de disposar d’additius per fer més resistents els seus materials o canviar alguna propietat (la ceràmica, el formigó...). Però també s’han trobat altres solucions que, sense l’aplicació de cap additiu, s’aconsegueix millorar les propietats de l’element ceràmic al mateix temps que són més respectuosos amb el medi ambient. Sense additius, espurna de plasma - Investigadors de les Propietats Mecàniques dels Sòlids de la universitat de Sevilla, han creat unes peces de material ceràmic mitjançant la sinterització per espurna de plasma, una tècnica tèrmica que evita afegir additius durant el procés. La sinterització és el tractament tèrmic d’una pols metàl·lica o ceràmica que enforteix els enllaços i incrementa la força i la resistència de la peça final. Utilitzen el quart estat de la matèria, el plasma, per efectuar les “soldadures” dels enllaços. Aquest mètode presenta l’avantatge de no utilitzar additius de sinterització per estudiar el comportament tribològic. La tribologia estudia la fricció, el desgast i la lubricació ocasionada pel contacte entre superfícies sòlides en moviment. Els investigadors estudien les propietats mecàniques de ceràmiques ultra-refractàries (que resisteixen altes temperatures sense descomposar-se). El seu objectiu és crear un material compost d’alúmina i nanotubs de carboni que es beneficiïn de les extraordinàries propietats mecàniques d’aquests. També crear a partir dels materials ceràmics coneguts, un de nou que es benefici de la sinèrgia d’ambdós i tingui millors propietats estructurals i possiblement fun-

cionals. Així doncs, podem veure com les noves tecnologies i els estudis d’investigació recorren a la búsqueda d’un nou material ceràmic convergent de materials existents. Modificant la seva estructura interna però sense afegir additius químics podem arribar a un material millor i natural.

Motlle d’injecció (PIM) amb lligam ecològic - Investigadors del GTP han desenvolupat un material ceràmic basat en el Silicat de Zirconi amb excel·lents propietats mecàniques i d’alta resistència al desgast. Un dels aspectes més innovadors del desenvolupament és que el sistema lligant utilitzat en el procés PIM (Powder Injection Moulding). Està basat en una mescla de polímers que, al ser eliminats durant la fase tèrmica (són parcialment eliminats per dissolució en aigua), no contribueixen a l’augment en les emissions de CO2, per tant podríem considerar-lo com un sistema lligant d’alt valor ecològic.

Maons per reciclar burilles de cigarret. - Investigadors del Royal Melbourne Institute of Tecnology, encapçalats pel Dr. Abbas Mohajerani, han confeccionat uns maons que incorporen les burilles del cigarret. Aquestes són un residu difícil d’eliminar durant el reciclatge dels materials. Per això incorporant les burilles a la massa dels maons abans de la seva cocció s’aconsegueix un producte més lleuger i aïllant. A més possibilita reduir l’energia necessària per a la cocció dels maons i per tant, disminueix el cost de producció. Segons aquest estudi, els maons fabricats amb l’1% de burilles de cigarrets tenen unes propietats molt similars a la dels maons estàndard. Així, si afegim un % més elevat, un 2 % o més, es podrien fabricar maons molt més lleugers i estalviar fins a un 18% o més de l’energia necessària per a la cocció i també millorarien les característiques aïllants del material.

Gres porcellànic - El gres porcellànic és un material de construcció caracteritzat per tenir una microestructura molt compacta i elevades propietats tecnològiques, especialment en el que respecta a l’absorció d’aigua, a la residència química i a les gelades, la resistència a flexió i a l’abrasió. És per totes aquestes propietats que el gres porcellànic ha estat el material que en els últims anys ha experimentat un major increment en la indústria dels materials ceràmics de construcció. Des de l’aparició d’aquest material la construcció i el disseny ha pogut optar pel material ceràmic amb grans resultats. 92

IMPRESSIÓ 3D I CERÀMICA Estem en una societat connectada a la xarxa on quasi tot comença a existir amb 3d i la impressió digital que permet fabricar objectes tant pels consumidors finals, com pels arquitectes, dissenyadors i artistes. Recentment han aparegut les impressores 3d amb ceràmica. Mitjançant l’estereolitografia es poden realitzar components ceràmics per capes successives utilitzant un làser que polimeritza una pasta composta de resina fotosensible i de ceràmica. Després, les peces es sotmeten a un tractament tèrmic (deslligat i després fritat) que elimina la resina i densifica la ceràmica. Les peces obtingudes mitjançant aquesta tecnologia, presenten les mateixes propietats que les produïdes mitjançant el premsat o la injecció. La fabricació de les peces mitjançant el 3D són ràpides i més barates. De moment, aquesta tècnica està pensada pel disseny d’objectes propis, petites botigues i artistes, però no per la indústria de gran escala. Encara s’ha d’avançar una mica més per portar la impressió 3d ceràmica a les indústries de construcció. Un dels punts més positius de les impressores 3D de ceràmica és que són més ecològiques que les de plàstic. Produeixen material natural i és reciclable. Són la combinació de les noves tecnologies amb el material de la història, junts tindran un impacte molt major en les nostres vides que no pas amb l’ús del plàstic. La impressió 3D ens permet realitzar dissenys molt resistents amb una geometria impossible de realitzar manualment. Podem arribar a reproduir fins i tot estructures que es troben a la natura i que per tant només amb la seva forma geomètrica són molt resistents.

DIGITALITZACIÓ DE LA CERÀMICA La digitalització ha permès que la ceràmica pugui arribar a un altre camp. Es poden imprimir fotografies, dibuixos, etc. sobre la ceràmica mitjançant calques fotogràfiques. Aquestes estan fetes amb pigments ceràmics que aguanten les altes temperatures que el material ha de ser sotmès per evaporar tota l’aigua. El mosaic del petó, a la plaça Isidre Nonell, és un conjunt de rajoles ceràmiques amb la foto de totes aquelles persones que van participar enviant escenes que expressessin un moment de llibertat. “El món neix en cada besada”, és el gran mural que commemora el Tricentenari, concebut per Joan Fontcoberta i Ceràmiques Cumella. Una obra constituïda per 4000 peces, agrupades en 80 columnes i 40 fileres. Es va fer servir un programa informàtic per aconseguir una nova imatge que combinava fotos en funció de les seves tonalitats. Cada fotografia es converteix en un píxel de la foto que les engloba: un gran petó de llibertat.

Calques ceràmiques Les calques ceràmiques són unes làmines de color que s’apliquen com una calcomania sobre la ceràmica. Al posar-les al forn, vitrifiquen adherint-se així a la ceràmica. Hi ha empreses que ofereixen serveis de calques de color, però també es poden realitzar calques artesanals a casa. Només cal imprimir una imatge amb una impressora tòner per a que deixi anar el ferro de la tinta. El ferro és el que queda adherit a la ceràmica i la resta de tintes es cremen. Per tant amb aquesta tècnica només podem aconseguir tons vermellosos. Les calques ceràmiques permeten decorar rajoles però també objectes amb volum. En el camp de l’arquitectura i en l’artesanal.

CERÀMIQUES CUMELLA Ceràmiques Cumella és el millor representant del vincle entre la ceràmica i l’arquitectura actualment. És un taller de ceràmica fundat el 1880 que ha anat passant de generació en generació. Actualment el taller està format per la tercera i la quarta generació. El primer ceramista de la família va ser el pare d’Antoni Cumella, que es dedicava a l’elaboració de ceràmica tradicional, la terrisseria. La 2a generació formada per Antoni Cumella, un gran revolucionari de la ceràmica i l’escultura. La tercera generació és la primera en enfoca la ceràmica cap a l’arquitectura. Participant en la producció i el disseny de les peces ceràmiques que vestiran l’arquitectura. Antoni Cumella ha treballat amb arquitectes com Enric Miralles i Benedeta Tagliabue, Enric Ruiz, Geli, Amanda Levete, Renzo Piano i Alejandro Zaera entre d’altres. Entrevista a Antoni Cumella: Com has acabat fent ceràmica aplicada a l’arquitectura? El temps fa que les feines evolucionin i vaig veure l’oportunitat de ficar-me en el món de l’arquitectura amb la part que jo podia aportar de la ceràmica. Quin tipus de projectes desenvolupeu en el vostre taller? Fem projectes de restauració, de seriació de peces i col·laboracions amb projectes contemporanis. Aquesta última és la feina amb la que gaudeixo més perquè et permet ser molt més lliure. Cada projecte té unes particularitats que fan que cada dia sigui diferent i això és un privilegi com a forma de viure. Hi ha algun projecte que recordis de manera especial? Quan va morir el meu pare, vaig decidir encaminar el taller i la ceràmica cap a l’arquitectura. Amb el recolzament del meu cunyat i arquitecte Josep Maria Botell, vaig tenir la sort de contactar amb l’Estudi PER, format per Clotet, Bonet i Tusquets. Aquests arquitectes van fer que em cregués que el camí que havia començat era possible. Les obres que vam fer amb ells, com el Triangle de Plaça Catalunya, van ser una fita. Una altra va ser conèixer i treballar amb Enric Miralles, ja que va donar una dimensió a la nostra feina. Miralles ha marcat un abans i un després a ceràmiques Cumella. Entre mig de tot això, la restauració del Parc Güell va ser tot un repte important en aquesta trajectòria. En què consisteix la teva feina?

En intentar resoldre el projecte tant pròxim a la idea inicial de l’arquitecte com sigui possible. Després et trobes amb limitacions tècniques i pressupostàries que poden limitar aquesta col·laboració. Hi ha un gradient entre l’arquitecte que vol una cosa molt concreta i l’arquitecte amb el que desenvolupes el projecte des del principi. Ceràmiques Cumella és un taller artesà, artista, industrial...Com et consideres? Intento fer les coses amb els mitjans que tinc i tan bé com sé. Que sigui artesà o artista a vegades només depèn del concepte i el discurs que hi ha darrera de la feina que es fà. Hi ha components que es barregen, però la veritat és que no m’interessa acabar d’especificar si sóc artesà, industrial o artista. No em sento artista.

Villa Nurbs - Enric Ruiz Geli

Quin és el pressupost/cost que té la ceràmica en un projecte d’arquitectura on la ceràmica és la protagonista? Uff... Només et diré que les bastides necessàries per col·locar les peces són més cares que tota la ceràmica del projecte que estic fent actualment. En el mercat de santa Caterina de Miralles, l’ascensor que es va construir per fer pujar els paletes a la coberta era més car que totes les peces que confeccionaven la coberta. El món de la construcció és molt difícil... La relació entre l’artesania i l’arquitectura dóna resultats molt interessants. Com creus que es podria fer arribar a les universitats d’arquitectura aquest coneixement per poder casar les dues disciplines des dels inicis dels estudis? Hi ha càtedres ceràmiques en escoles d’arquitectura que tenen la voluntat de mostrar les possibilitats de la ceràmica no només com a material constructiu, sinó també com treure una representació artística i estètica. A la UIC per exemple, tenen càtedra ceràmica. Hi ha 5 càtedres en tot Europa. Gràcies a les noves tecnologies l’artesania pot ocupar un lloc a l’arquitectura i és important fer-ho veure a les universitats. Vull agrair a l’Antoni haver contestat a les meves preguntes i compartir la seva feina amb tots nosaltres. Ceràmiques Cumella és un referent molt important per mi, ja que l’arquitectura i la ceràmica són actualment la meva vida. Poder pensar que puc combinar els dos móns fa que l’aprenentatge de les dues disciplines encara sigui més complet i interessant.

“Pluja de sang”, Teatre Lliure de Gràcia - F. Amat

Sagrada Família, Antoni Gaudí

Villa Nurbs - Enric Ruiz Geli

MAAT. LISBOA - Amanda LEVETE

LA RICARDA, Antoni Bonet

HOTEL OHLA, Dani Isern

AICHI, Alejandro Zaera

“Bench of plates”. V&A. - Amanda Levete

DISSENY DE PRODUCTES AMB CERÀMICA Yonoh Studio - Porcelanosa

Studio BAG Disseny

Studio BAG Disseny, Voltasol. - Les flors segueixen el moviment del sol per aprofitar al màxim la seva font d’energia. Per això Studio BAG dissenyen un test que permet girar seguint la rotació del sol. El disseny ha estat premiat pel Red Dot Design Award. Voltasol te la característica que permet la mobilitat de la peça i per tant fa que la planta creixi millor. Això s’aconsegueix ja que la base del test és semi-cònica i permet el gir. BAS

Yonoh Studio, per Porcelanosa. - L’estudi està format per dos dissenyadors i la seva marca, Yonoh, és un ambigrama que mostra la dualitat de la seva feina. És la segona col·lecció que dissenyen per a Porcelanosa. Per a aquesta col·lecció dissenyen un seguit de peces que s’encaixen les unes amb les altres permetent la possibilitat que l’usuari pugui crear el bany al seu gust i necessitats.

BAS, testos bressol. - Els testos de la marca Bas són el resultat d’aplicar disseny a l’artesania. L’objectiu era crear testos dignes per les plantes. Hi ha 5 números per a 5 dissenys diferents. Partint del disseny nº1 es generen modificant les proporcions la resta d’acollidores casetes per a plantes. Actualment estic fent les pràctiques de ceràmica en aquesta empresa on tinc el plaer i l’oportunitat d’aprendre l’ofici amb ells.

GAN-RUGS

Gan-Rugs, Mix & Match. - Les rajoles que decoren els terres i parets pugen a la taula en forma de safates. Una línia de safates dissenyada per la ceramista Flavia del Pra, que re-inventa l’utensili clàssic de forma innovadora, mesclant les noves tecnologies amb la tradició de les rajoles fetes a mà. Un objecte amb diferents funcions: pot servir per presentar menjar o objectes però també per protegir les olles calentes de la taula. Lagranja design

Lagranja Design, Cooking Tableware. - Disseny d’un bullidor d’aigua que pot desplaçar-se a la taula. El projecte l’han portat a terme amb Toshiba. Aquest disseny permet reunir-te amb els convidats a taula sense necessitat d’aixecar-te per escalfar l’aigua. Han dissenyat el mateix per recipients per a la sopa o cremes. Per tenir l’olla sempre amb el menjar calent a taula. Un disseny on ceràmica i tecnologia és un. 98

Martín Azúa

Manantial - Martín Azúa i Marc Vidal. - L’exploració de Martín Azúa amb la natura i el fang i les seves idees s’ajunten amb les mans de Marc Vidal per crear diferents obres. Una al·legoria de la decoració amb peces de la naturalesa integrades a la ceràmica. Les pedres deformen els gerros d’una manera delicada mentre que les branques perforen la ceràmica i s’hi instal· len a l’interior.

Gandiablasco

Gandiablasco - La Siesta. - L’objectiu del disseny: recuperar una peça emblemàtica del disseny espanyol que havia deixat de vendre’s. L’objecte combina el sistema tradicional del càntir amb una ampolla de plàstic. Mescla la icona actual de l’utensili que fem servir per veure aigua amb el que s’utilitzava tradicionalment anys enrere, afegint-li les característiques beneficioses del material vers el plàstic. Hangar Design - Acera

ReBotijo i Neo-Botijo de Aguadé - Martín Azúa i Marc Vidal. - Un re-disseny del tradicional càntir que ens porta a les tècniques utilitzades anys enrere, una manera de conservar l’aigua fresca ecològica. El Re-Botijo és fruit d’un motlle d’Aguadé i el Neo-Botijo està fent artesanalment per Marc Vidal. Un disseny per portar la tradició a casa i mantenir l’aigua fresca com els nostres antecedents feien.

One-O-One, de Hangar Design per Acera. - Una tassa de viatge, un termo per emportar ceràmic ha estat premiada a un dels millors productes del 2016. El producte té el nom de l’edifici més alt de Taipei i està inspirat en l’skyline de la ciutat. És un producte funcional i elegant. El disseny està fet a mà i està disponible en diferents tons i colors. Les textures que decoren l’objecte proporcionen una millor adherència per ser agafades.

Canoa

Canoa - Arqueologies de metall i ceràmica. - La marca Canoa, formada per Pedro Paz i Raquel Vidal, vol portar l’antiguitat i l’arqueologia a través de les seves peces ceràmiques a l’actualitat. La seva feina és una revalorització de l’artesania i el medi natural. Cada peça és única i irrepetible, poden generar productes semblants però mai iguals. Creen unes peces que semblen trobades al fons del mar. Moustache- Constance Guisset

Moustache, de Constance Guisset. - La col·lecció que presenta Moustache, són plats de disseny que generen una il·lusió òptica de ser suaus, tous i mal·leables, sabent que la ceràmica és rígida. Els colors escollits són vius; cada col·lecció de plats és una variació de games d’un color diferent. Una superfície desigual, inflada que serà el llit del menjar. 99

SEIENTS DE CERÀMICA Warm stool, el seient que ve del Japó. - Un tamboret fet amb dos materials: la fusta per l’estructura i la ceràmica pel seient. L’estudi Bouillon ha dissenyat un tamboret que busca explorar les possibilitats del material ceràmic per a la vida contemporània. Així neix el tamboret Warm Stool que funciona com un termo d’aigua calenta. Ajuda a mantenir la temperatura corporal gràcies a les possibilitats de la ceràmica. Per escalfar el tamboret, només cal omplir la tetera del tè amb més quantitat d’aigua i tapar la peça ceràmica amb el tap de fusta que encaixa perfectament i evita que l’aigua vessi. Un estalvi de calefacció i un augment del confort a casa.

CERAMICABLES, una familia de tamborets ceràmics de colors de ESRAWE - L’estudi mexicà, amb el dissenyador Manuel Bañó, presenta un conjunt de taules i bancs auxiliars fets de ceràmica i fusta. Els seients són caputxes de diferents alçades que s’ajusten a diferents espais i contexts. Els colors de la ceràmica creen un contrast divertit amb la fusta de les potes

Dektonhenge by Apparatu i Grup Consentino. - Projecte ideat per Xavier Mañosa, fundador de l’estudi Apparatu, un estudi sobre els orígens de la superfície ultracompacta Dekton. El dissenyador i ceramista sotmet el material com si es tractés de ceràmica. Repeteix el procés de colada però canvia el material. Presenta una col·lecció de mobiliari que simulen roques recent sortides de la cantera. És un projecte que combina l’artesania (Apparatu) i sofisticació tecnològica (Cosentino). Ha estat escollit millor disseny de producte 2016. ENORME STUDIO, Mobiliari urbà fent servir la volta ceràmica - Enorme Studio es caracteritza per la modularitat, la flexibilitat i la sostenibilitat dels seus projectes. Els arquitectes dissenyen la sèrie de mobiliari urbà Schilickeysen, un sistema de bancs que funcionen a partir de mòduls metàl·lics que suporten voltes ceràmiques corbes. Es poden apilar i crear combinacions de mobiliari urbà molt diverses. Aquest prototip de mobiliari forma part de la Investigació Bovedilla Series, que vol potenciar l’ús de peces ceràmiques industrialitzades aplicades al moble.

100

LÀMPADES DE CERÀMICA Pleat Box, Apparatu + Mashallah. - Les làmpades imiten la caiguda del plec d’un teixit. Estan fetes de ceràmica i permeten escollir tant el color exterior com l’interior. L’exterior són tons clars i naturals, el cromatisme del propi material. L’interior es presenta amb un esmalt blanc o una coberta d’or 24k, per a una llum més càlida. Bicoca de Christophe Mathieu. - Làmpades de colors amb autonomia i versàtils. La part superior de la làmpada pot ser regulada per l’usuari per dirigir la llum on aquest vulgui.

Làmpades Mush, Garay Estudio. - Les làmpades de Claudia Garay estan formades per una base de fusta i una copa de ceràmica. Una delicada làmpada amb forma de bolet.

Pu-erh, d’Apparatu. - Textures de ceràmica que semblen teixits, una seda arrugada de colors crema. Així doncs tenen dos models de làmpades molt diferents però simulant la mateixa cosa: un teixit fi i delicat fet amb ceràmica. Els colors que escullen són clars i mates per l’exterior i brillants per l’interior.

Cable Light, Patrick Hartog. - Làmpades de ceràmica agafades per un cable exterior. La inspiració d’aquest disseny ve de les bites d’amarratge dels ports. El cable s’enrotlla al voltant de la ceràmica generant un aspecte únic, delicat i simple. Es pot personalitzar totalment combinant diferents colors, tant de la ceràmica com del cable.

Note Design Studio. - Els suecs presenten un disseny nòrdic que brilla per la seva delicada elegància. Volen expressar l’exploració de la delicada naturalesa que al mateix temps és forta i poderosa. Plats blancs ceràmics que recullen la llum com si d’un niu es tractés.

Playful ceramic lights, Marta Bordes. - Marta Bordes presenta unes làmpades fetes amb ceràmica que són elàstiques. Que estan pensades per ser tocades, per moure-les, per jugar amb elles i dirigir la llum allà on l’usuari necessiti. Les peces estan subjectades amb fils elàstics de colors. El disseny vol trencar amb el concepte que la ceràmica és fràgil i que per tant, no ha de ser tocada. Per això el disseny incita a l’usuari a fer-ho, a tocar i a jugar amb les peces, per portar el moviment a la ceràmica. 101

CONCLUSIONS Després de la recerca, es poden afirmar les hipòtesis plantejades al començament: A) Les possibilitats de la ceràmica ens permeten crear dissenys molt interessants i resolutius. S’han vist un recull de projectes molt diferents els uns dels altres que utilitzen la mateixa matèria prima. Segons la tècnica, l’esmalt, la forma, el procés constructiu, etc, la peça que s’obté és única i expressa una estètica nova. A més, una peça que es repeteix, segons la col·locació i el ritme que genera creen múltiples composicions. Així doncs podem afirmar que la ceràmica permet crear dissenys molt interessants i resolutius. El material s’emporta la responsabilitat estètica del projecte però al mateix temps dóna resposta als requeriments constructius, a la funció i al lloc. B) Demostrar que la ceràmica pot ser el material més adient per a la construcció vers altres materials. El material ceràmic s’ha utilitzat en construcció durant milers i milers d’anys, només això ja afirma que el material ceràmic té unes característiques que el fan idoni per a l’arquitectura. Funciona perquè comparat amb altres materials, no és combustible i no s’oxida. Té una gran duresa i resisteix altes temperatures i baixes sense patir grans dilatacions. És un bon aïllant tèrmic i elèctric a més, un cop cuit el seu porus queda quasi tancat, a més amb l’aplicació de l’esmalt queda vidriat i per tant és estanc. Té una alta resistència als agents químics i atmosfèrics i als efectes de corrosió. És un material mal·leable i per tant es poden realitzar i fabricar formes i mides diferents. Per tot això, el material ceràmic és una opció molt bona a tenir en compte pel disseny de projectes arquitectònics. El material ceràmic també té punts febles, evidentment, com seria la seva fragilitat davant esforços de tensió i la seva poca elasticitat. Avui dia amb les noves tecnologies es pot alterar la composició del material per aconseguir unes característiques que s’adeqüin perfectament al que busquem. C) Subratllat la importància de concebre la idea de projecte juntament amb el material amb el que es realitzarà des del començament és l’estratègia que farà que material i edifici no es puguin entendre l’un sense l’altre. Aquest és un dels punts que es volia remar

car més amb aquesta recerca: la importància de la materialitat a l’inici del projecte. De la mateixa manera que no es pot desenvolupar l’estructura posteriorment al disseny del projecte, s’han de treballar paral·lelament les diferents parts que conformen l’edifici. Amb la materialitat passa el mateix. Quan s’analitza el lloc i s’escull o es projecta la materialitat que seria més adient pel projecte, a partir d’aquest punt, la materialitat és tant important com la resta de les parts que conformen el projecte. Encara és més així quan la materialitat té un disseny específic i únic. Per tot això, es pot afirmar que la ceràmica és un molt bon material de construcció, tant per les seves conegudes propietats, com per les seves possibilitats estètiques i les noves tècniques constructives que donen noves característiques al material.

BLOC 1: Ceràmica aplicada a l’arquitectura Aquest primer bloc és una presentació i anàlisis dels diferents tractaments que es poden duu a terme amb el material ceràmic. S’ha fet una selecció que intentés mostrar el màxim d’exemples diferents. Al mateix temps que s’han inclòs alguns projectes, s’han descartat alguns altres que també eren molt interessants, però la secció de projectes s’havia de limitar d’alguna manera. Tal com hem vist s’han analitzat diferents projectes segons el seu tractament ceràmic: - La ceràmica com a pell. - La ceràmica com a estructura/tancament. - La ceràmica com a gelosia/paviment. - La ceràmica en el disseny d’interiors. La pell ceràmica té l’avantatge que l’edifici pot tenir qualsevol estructura ja que és el revestiment extern i no influeix en l’estructura interna. Hem vist projectes que estèticament són semblants però que la tècnica constructiva és diferent i al revés, edificis que utilitzen la mateixa solució constructiva però que estèticament es diferencien. La ceràmica com a tancament o estructura té la restricció de la tècnica constructiva, ja que no permet fer edificis alts. La ceràmica té un paper molt important ja que és estructura i al mateix temps tancament i per tant és també la solució estètica. La ceràmica en aquests tipus de projectes no ne-

cessiten solucions externes per ser subjectada, s’aguanta per la seva tècnica constructiva i pel seu propi pes. La ceràmica com a gelosia i paviment té múltiples possibilitats compositives. Es buscaven projectes la ceràmica dels quals estigués relacionada amb el lloc. Projectes amb l’objectiu de resoldre un problema i que han escollit la ceràmica per aconseguir-ho. Finalment, la ceràmica en el disseny d’interiors, s’ha presentat amb una seguit de projectes i empreses que mostren les possibilitats del material a dins l’arquitectura. Cal saber quina és l’oferta de mercat d’aquest material per ser conscient i tenir-lo en compte durant el procés de disseny. Hi ha moltes empreses que proposen dissenys ceràmics que pretenen ser altres materials (com marbre o fusta), d’aquesta manera s’aconsegueixen diferents acabats amb les propietats que el material ceràmic ofereix. Així doncs per concloure amb aquest bloc, es pot afirmar que la ceràmica és un material que funciona molt bé constructivament i estèticament com a pell, estructura, gelosia, paviment i disseny d’interiors. És important pensar des del començament amb la materialitat del projecte, així si sabem on col·locarem la ceràmica (pell, estructura, gelosia, etc.) el material tindrà la màxima resposta tècnica i compositiva. La materialitat va lligada a la tècnica constructiva, per tant si pensem amb tot alhora podrem arribar a solucions molt més interessants i precises.

BLOC 2: Les noves tecnologies també han afectat el camp de la ceràmica i això ha permès grans progressos en aquest sector. Això ho hem pogut veure en el bloc 2: noves tècniques constructives com el flexibrick, màquines i indústries que acceleren el procés constructiu de les peces ceràmiques, modificacions moleculars del material que li modifiquen les propietats i dissenys que utilitzen les noves tècniques per desenvolupar la seva marca. No es pot negar que les noves tecnologies han fet que el material ceràmic es mantingui com un material excel·lent per la construcció. Amb el flexibrick (pell ceràmica) es pot c102

ol·locar la ceràmica en superfícies prèviament inaccessibles pel material. Amb aquesta tècnica la ceràmic actua com un teixit i per tant se li proporciona un ventall de possibilitats noves i solucions estètiques innovadores. A més a més de l’eficiència de muntatge. Hem vist alguns projectes fets amb aquesta mateixa tècnica: el pàrquing de Saint Roch, TR House i La Gota, tres projectes molt diferents solucionats amb la mateixa tècnica. La possibilitat de digitalitzar sobre la ceràmica o imprimir dissenys 3d directament amb el material permeten dissenys i formes innovadores que descontextualitzen la ceràmica. Detalls i textures que serien impossibles d’aconseguir manualment. S’ha mencionat Ceràmiques Cumella, una empresa artesana que està en contacte amb totes aquestes tècniques per adaptar-se a l’arquitectura actual. Per tant estan familiaritzats amb la tecnologia 3d, premsats, extrusionats, digitalització, etc. Explicant tots aquests progressos que han aparegut recentment es volia expressar que de la mateixa manera que l’arquitectura ha evolucionat al llarg de la història al costat de les noves tecnologies, la ceràmica ha de fer el mateix per poder adaptar-se al ritme de la construcció i no quedar-se enrere amb l’artesania. L’artesania referida a la ceràmica amb les noves tecnologies és un factor molt interessant ja que aporta tècnica i tradició conjuntament donant així resultats molt interessants. És important doncs estar al dia amb els avenços de la construcció per poder dissenyar projectes amb les últimes tècniques i amb el material més antic. Tenir en compte les novetats que la indústria i els avenços tecnològics ens presenten, permeten que la creativitat vagi més enllà i que les disciplines entrin en contacte per treballar conjuntament. Per concloure, la ceràmica ha estat el material per excel·lència de la construcció al llarg de la història de l’arquitectura. Al dia d’avui, segueix sent un material molt important i a més ens permet noves solucions tècniques i estètiques a mesura que les noves tecnologies avancen. Per tant és un material que ens anirà sorprenent a mesura que els anys passen. Personalment, he gaudit molt durant la realització d’aquesta recerca, perquè he entrat en contacte amb el material des del punt de vista arquitectònic i he vist la multitud de possibilitats que presenta i com d’interessants són els projectes que utilitzen la ceràmica amb intenció, delicadesa i disseny. La meva recerca no s’acaba aquí, seguiré investigant i recercant projectes que utilitzin el material per a que m’inspirin en futurs projectes. 103

104

BIBLIOGRAFIA - WEBGRAFIA Bibliografia D’obra, ceràmica aplicada a l’arquitectura, Museu del Disseny de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Webgrafia Bloc 1: http://mesura.eu/es/work/1208-house-iv/ https://archikubik.com/ca/portfolio/ parking-saint-roch-montpellier/ https://annaeugenibach.com/2013/05/25/ casa-anoro/ http://veredes.es/blog/centro-para-el-servicio-de-distribucion-de-alimentos-camp-clar-nua-arquitectures/ h t t p : / / w w w. c a o i . i r / e n / p r o j e c t s / item/695-termeh-office-commercial-building.html http://hicarquitectura.com/2015/04/lagula-casa-bitxo/ http://w w w.nu aarquite c tures.com/ sda-memoria/ https://www.construible.es/2014/04/29/ r e g e n e r a c i o n - y - r e n ov a c i o n - u r b a na-de-barrios http://www.premiosdearquitectura.es/es/ noticias/56-ganadores-premio-de-arquitectura-de-ladrillo-y-premio-de-arquitectura-ceramica-2011-2013 https://ovacen.com/ladrillo-arcilla-arquitectura/ http://www.archdaily.com/775030/cloaked-in-bricks-admun-design-and-construction-studio http://iranian-architect.ir/project-0183 http://www.metalocus.es/es/noticias/ p ol - fe me n i as - u re n % C C % 8 3 a - re c ibe-el-premio-arquitectura-cer%C3%A1mica-espa%C3%B1ola-2014 http://www.ceramicagomez.com/es http://www.iberoceramica.com/historia. php http://www.equipeceramicas.com/ http://www.mutina.it/ Bloc2: https://noticiasdecoramialab.wordpress. com/2015/07/09/nuevas-tecnologias-en-diseno-ceramico/ http://www.pieraecoceramica.com/es/ productos/flexbrick/ http://www.agenciasinc.es/Noticias/Nuevas-ceramicas-avanzadas-sin-aditivos https://www.ceramtec.com/ceramic-materials/aluminum-oxide/ https://www.upv.es/materiales/Fcm/ Fcm14/fcm14_4.html http://www.aditivosceramicos.com/ http://elpais.com/elpais/2015/12/31/ciencia/1451556922_109596.html http://diariodesign.com 105