Carla Salamó, Visualitats Contemporànies 3r BBAA, 2015 NIUB: 14836021 INTRODUCIÓ Quan vam tindre que decidir el tema per el treball de visualitats contemporànies, estava indecisa si realitzar una investigació sobre la cultura i del moviment Punk, però era molt ampli…, hi han moltes vessants, molts tipus de “punks” (que no estan tan relacionats amb la cultura -encara que si amb la ideologia majoritàriament-, ja sigui per varies raons….), i hagués hagut d’ entrar en temes polítics dels que no m’ interessava parlar ni investigar, i hagués desviat el tema en el que volia centrar-me que era la creació-difusió de cultura, pensament e idees). I vaig pensar…, però si tot el que m’ interessa de la cultura relacionada amb el punk, i els moviments i pensaments llibertaris es a El Lokal, es on es més reflectit, més present, i on ho veig cada dia més a diari. Cosa que m’ encanta i de la que estic molt contenta de poder dir quelcom. No es només a El Lokal on conflueixen, hi ha més llocs, i gent que individualment aporta el seu esforç, però és on jo m’ en dono més compte de la magnitud de cultura relacionada amb el Punk, en moltes vessants (ja que El Lokal abasta molt), publicacions com llibres, revistes, els fanzines (oh… els fanzines…, magnifica aportació a la cultura i contracultura i medi per compartir informació, idees, etc…), tant com a la música, vinils, els cassetes (sort del punk que ha fet que encara no s’ extingeixin –ja que molts grups avui en dia editen en casset-), fins a arribar a material artesanal completament, i autogestionat..., a... el més important, que són les lluites socials, on conflueix el pensament llibertari , per això la introducció a l’ anarkopunk, i pel que m’ he descentrat una mica en posar-ho tant de manifest, ja que es en aquesta confluència on resideix la relació.
“Si estàs sentint això, ets la resistència” John O’Connor. Terminator Salvation. Cita al Llibre del 25é aniversari d’ El Lokal.
Què es el punk? Estereotips, no fa falta una cresta, sinó acció, qui es més “punki”? No es tracta de qui es més “punki”, no son “només” les “pintes”, les festes, les gresques…, un imaginari superficial que té part -per no dir la majoria- de la societat, és el pensament, l’ actitud, es l’ acció, acció directa, la lluita cada dia… es tracta que les accions vagin acompanyades pel pensament i a l’ inversa, a El Lokal, veus com hi ha gent de “carrer” que la societat denominaria “normal” que resulten ser més punks en la seva manera de viure el dia a dia, de pensar, com porten la revel·lia dins, la lluita i el solidaritzar-se amb les lluites i amb els companys, que qualsevol “piltrafilla” que va amb les pintes, pensant així que es molt rebel, i antisistema... i resulten ser uns egoistes que no es solidaritzen amb les causes (no generalitzo, una cosa no te perquè anar vinculada amb l’ altre, encara que hi hagin alguns casos, que fomenten que l’ imaginari social en el sentit negatiu es reforci, però, aquí tindríem que entrar a matissar varies qüestions, començant per quina part mostren els medis de comunicació, i quina part veu i vol veure la societat del que realment és, i el que realment passa, que no és el centre de la qüestió).
¿Què es El Lokal? Al llibre del 25é aniversari diu…”Un racó llibertari a Barcelona”, Jo dic… “Molt més que un racó llibertari a Barcelona”. Perquè, primer, no només es l’ espai, l’ espai es el lloc per treballar i per fer difusió de material i cultura, es una “tenda”, es una “biblioteca”, un taller, un centre d’ ajuda, es un espai “familiar” a la vegada que ple de coses per conèixer, cultural, divertit, molt variat... Va ser un bar, també pot ser (hi hem fet) perruqueria... (ja ja), un centre de debats, un lloc per fer teràpia, un escenari on fer màgia, un centre per gestionar actes, manifestacions,.... I segon, perquè el mon llibertari es molt ampli, encara que siguem tots companys, hi ha vessants de gustos i pensaments amb matisos diferents, però hi ha cabuda per a molts varis individus per no dir per tots, i varies maneres de viure amb aquesta ideologia que cadascú fa seva. Per tot això i per la relació amb el Punk -i després d’ haver aclarit el concepte de punk que volia tractar i posar de manifest amb la cultura- i El Lokal, que ve des dels inicis vaig decidir centrar el treball en El Lokal. Crec que ja amb la portada del treball la imatge ho diu “tot”, és una porta oberta a un món... tan gran que quan hi entres sembla inabastable, però on no t’ hi perds, sempre hi ha punts on et pots centrar, focalitzar, d’ inflexió, i tot et condueix d’ un cantó a un altre....(com la cultura, com les relacions/diàlegs entre imatges), i per suposat...sempre acompanyat....
¿Quina imatge es té d’ El Lokal? Volia veure l’ imaginari que té la gent, que el coneix i que hi ha format part, (per això la recerca de fonts allà mateix, també al llibre i a documentals,) i sobretot per la gent que no el coneix, o que el coneix però no acaba de saber ben be que és, perquè més d’ un cop m’ han preguntat..., és una tenda? és una biblioteca? O la pregunta més difícil... que és El Lokal? El meu objectiu amb aquest treball en el qual he utilitzat un mètode empíric ajudant-me amb la cultura visual- més que teòric, era mostrar en petites pinzellades el magma de microcosmos que conforma el macrocosmos que es El Lokal, i ajudar a crear un d’ un imaginari una mica més ampli encara que a pinzellades petites, d’ una mica més del que es pogués veure a simple vista -en la subjectivitat de cadascú- de tot el que avarca…, -basic, però complet- la identitat individual i col·lectiva d’ aquest. Com era abans, i com es ara? (IMAGINARI amb el mateix llenç però amb diferents traços, matisos i perspectives) L’imaginari col·lectiu està nodrit per les costums, els valors, les pràctiques i raonaments que existeixen dins una societat. La imatge està directament relacionada amb la figura o aparença; convertint-se en una representació (mental) d’allò que es percep. Aquesta percepció, al trobar-se en un context i temps determinat, no sempre concorda amb la realitat. Es important conèixer la historia (el coneixement de la evolució de les formes canviants, en les publicacions, els actes, la gent,...que encara que diferents pels temps tenen el mateix objectiu), la importància sociològica (en quant el context social i polític de l’ autogestió, el liberalisme, el companyerisme…) i la semiòtica el significat de moltes significacions que s’ empren i que el conformen). Per això volia mostrar quelcom basic (que pot semblar un catàleg), perquè la gent es faci a la idea de que amb tot el que conforma s’ hi ha d’ estar una mica a dins (d’ El Lokal o dels moviments llibertaris) per saber que és (i més quan hi ha tant de moviment que inevitablement esdevé un canvi continu). I que ha sigut, que hi ha passat, perquè és així en aquest temps determinat, i això demanava una retrospecció en la genealogia al menys en quant a els materials de distribució cultural que s’ hi han fet/editat a El Lokal, ja que el recorregut històric es molt llarg, però s’ hi veu que malgrat molts canvis en varies coses, l’ essència i la funció es la mateixa que abans, sinó ja no existiria. “Només es lliure el que existeix per les necessitats de la seva pròpia natura, i es influenciat en les seves accions només per sí mateix.” Per això seguim i mantenim El Lokal, que es de tots i totes i seu en sí mateix.
¿Quina és la imatge d’ El Lokal? O al menys LA QUE ES MOSTRA EL TREBALL El que m’ agradava també i hem cridava l’ atenció es que a El Lokal hi ha molt d’ art visual, els mètodes visuals son emprats a diari, des de fotografies, cartells, dibuixos,... ( de l’ espai, dels actes, de publicacions, pòsters, murals... i un llarg etc.), a totes les tapes de llibres, de CD’s, tots el cartells que hi porten i es pengen, que hi han, tot l’ arxiu,... Era part del que volia mostrar, que amb una investigació dels mètodes i dispositius visuals que s’ utilitzen a El Lokal, es pot crear un recorregut visual que ho mostri i ho posi de manifest, tant que els mètodes i dispositius visuals son necessaris, com l’ us que se’n fa d’ ells, i la quantitat d’ informació que donen (en aquest cas, què és el Lokal). E inviti a veure que tot això es part del que conforma El Lokal, per això la meva investigació es basa en material -el qual n’ hi ha algun extret d’ internet, però la majoria són d’ arxiu- sobretot basat en imatges, també hi ha text que l’ “acompanya” (“Es importante saber explotar la capacidad de dialogo entre la imagen y el texto, pues juntos confieren significado en su relación. Una imagen acompañada de un texto que la define, describe, delimita, repite, cierra las puertas, da dialogo entre ellas, no se construyen puentes de significados. Podemos concluir que no es una investigación que quedará cerrada, sino abierta a nuevos discursos que mediaran nuevas significaciones culturales. Estará en constante formación y reformulación. Podremos observar la creación de identidades y miradas sobre la realidad en la que se producen y sobre las subjetividades que las miran.” (Fernando Hernández Hernández, De qué hablamos cuando hablamos de cultura visual, pàg. 15)) I la presentació que es en un suport físic, mitjançant uns dispositius com el fanzine que fa referència a la cultura popular, perquè sigui palpable, no intangible, “fred i mort”, com un suport digital..., perquè es tot el contrari del que es El Lokal. M’ encanta entrar-hi... i “veure” que les relacions son directes, no mitjançant una pantalla, com s’ interactua de manera personal, mai saps qui t’ hi pots trobar..., qui (ni que) hi passarà, qui farà una visita..., a quina persona coneixeràs..., en aquest sentit manté l’ objectiu que sempre ha tingut El Lokal, ser un espai on torbar-se, on relacionar-se, com a mamífers (com diria Lizano), no com a màquines. Però també les tecnologies avancen diàriament massa ràpid…, un(s) s’ han de posar al dia amb els mètodes contemporanis, o et quedes “exclòs”/”marginalitzat” en aquestes societats capitalistes contemporànies, això es nota en per exemple la necessitat de crear una pagina d’ internet per arribar a més gent, perquè es vegi el que es va fent, el material que va arribant, etc.
Personalment, no m’ agraden les noves tecnologies, hi soc reticent…, però de cara a les arts, els dispositius visuals com el vídeo m’ agraden, mostren (encara que puguin ser més o menys objectives, sempre des del punt de vista del que es narri, i qui ho narri) inevitablement d’ una manera subjectiva, però deixen pas a la subjectivitat de cadascú també. I a nivell de material visual i cultural m’ agrada molt el vídeo tipus documental o artístic, es un altre manera de veure i conèixer, per això vaig realitzar el vídeo, des de diferents “mirades” o perspectives, la primera part per veure el que hi ha per El Lokal, dintre, a la segona per veure més endintre encara (ja que es a la rere tenda , el manifest “carne de cañon” de la Silvia Resorte, que ens defineix molt bé, -per a mi no ho podria haver dit millor, tot i la censura-), i per últim “fora” –a Can Batlló, encara que per les Jornades del 25é aniversari- on paradoxalment apareix l’ Iñaki Garcia, un dels que va ser als inicis d’ El Lokal, dels que segueix avui en dia –hi es cada dia-, entrevistat pel Kike, que també coneix El Lokal des dels inicis.
“Mientras el mundo No dejó de córrer hacia el precipicio, Nuestra juventud se escapó Sonriendo a la libertad. Un lugar en el mundo, Con las puertas siempre abiertas, Invita a la lucha, a las fatigas, a las noches Y discusiones contra lo imposble. Alguna vez nos llegamos a preguntar, ¿donde estaremos dentro de 25 años? Y con más razones que nunca, Ahora sabemos que en el único Lugar possible: El Lokal” Lusmore(artista, extret del llibre d’ El 25é aniversari d’ El Lokal).