Quan les parets parlen

Page 1


El més important de la comunicació és escoltar el que no es diu. Peter Drucker. La lliure comunicació dels pensaments i les opinions és un dels drets més preuats per l’home. François de la Rochefoucauld. Les parets diuen el que la gent calla. Graffiti.


FITXA ARTÍSTICA Idea original: Laura Clos (Closca) i Núria Vila (Lacol) Direcció escènica: Marc Chornet A ells Creació i dramatúrgia: Marc Chornet, Laura Clos (Closca) i Núria Vila (Lacol) Manipulació i espai escènic: Laura Clos (Closca) i Núria Vila (Lacol)

Una coproducció de Festival TNT 2017 i Lacol SCCL

Idioma: dependrà dels àudios enregistrats a cada ciutat. Durada: 35min


SINOPSI Com si d’una actriu es tractés, la ciutat espera que algú li doni l’opo unitat de so ir a escena mentre repassa una i altra vegada el seu text, sense que ningú l’escolti. Si passejant pels carrers som capaços d’aixecar la mirada de la pantalla del mòbil i de treure’ns els auriculars, ens conve irem en el públic d’aquesta ciutat. Una ciutat que sempre hem entès com a decorat, però que ara se’ns revela com a personatge , per primer cop, i es disposa a parlar-nos directament.

A través d’una radiografia visual i sonora de la ciutat, deixarem que els murs, les pintades i els sons revelin una història possible, una de tantes, però una de real, molt real…

“Quan les parets parlen” és un espectacle en viu durant el qual dues a istes manipulen la il·luminació i el so per explicar una història única i exclusiva pròpia de cada ciutat. La dramatúrgia visual es crea a pa ir d’imatges fotografiades, extretes de les seves parets, i l’espai sonor seran ambients i sons enregistrats que es conve eixen en el narrador.


ESPECTACLE FET A MIDA Les parets de les ciutats ens parlen, i mai no podrem esborrar el que hi diuen. El grafiti ha estat, des de fa temps, una eina de reivindicació social, de declaració d’amor, o d’street a . Però, en som conscients del que hi ha escrit a les parets de la nostra pròpia ciutat? Aquest espectacle es serveix de tots aquests missatges i personatges per conve ir-los en els protagonistes de la creació. Una paret plena de missatges que es van canviant, construint i reconstruint-ne els murs, tal i com passa a les ciutats. L’espectacle compta amb una estructura dramatúrgica preestable a plena de “buits”, que s’han d’anar omplint amb les imatges trobades cada cop (i cada lloc) de nou. Així, cada ciutat es retratarà viva, a ísticament activa, políticament reivindicativa, irracionalment onírica.


PROCÉS DE CREACIÓ Atès a que aquest espectacle es crea de nou cada vegada que es fa en una ciutat diferent, és imprescindible que l’equip a ístic s’instal•li a la ciutat en qüestió entre 3 i 5 dies abans de les representacions.

Fase prèvia (1 dia) a)- Estudi de les característiques de la ciutat en qüestió: num. d’habitants, densitat, dimensions, número de barris i les seves característiques. b)- Organització de les rutes a seguir per la ciutat preveient la següent fase.

Treball de camp (de 2 a 3 dies) (Recollida d’informació visual i sonora) a)- Recerca d’imatges: recórrer la ciutat amb l’objectiu de fotografiar imatges suggerents i susceptibles de formar pa de la història de la ciutat. b)- Composició del mur amb la selecció d’imatges realitzades durant la recerca. c)- A la recerca de sons: enregistraments de sons que ens complementin la dramatúrgia visual que estem creant.

Treb Tr eballl de eb d com mposi sici cciió (1 a 2 die ess)) Perí P eríod íode od de d’ d’aas assa sajo ajjo os a la a sala alla d’ d as assa saiig o a mat al atei e x es ei esp espa paai de d rep prese re esse enttac a ió i . És el mom el omen entt en en n qu uè è s’a ’aca caba ca caba b de crrear i ajussta aj ar el e matter eria ial gr gràf àfic i i son ic o orr recopi co pil·l la pi lat d lat diins n l’e ’essttru ruct ctur uraa drram amatúr attúr úgica cca a jaa pr prèv èvviame è iame ia ment nt cre read adaa.. Aconssen e guin gu uin nt ai a xí x una naa repre n re ese enta nttació ó prò òpi pia per aq pe aque uellllaa ciiuttat at at.


FORMA A l’espai d’actuació hi ha instal•lat un mur construït amb mòduls lumínics els quals s’aniran manipulant i transformant al llarg de la peça. La relació entre escenari i públic és a la italiana. És imprescindible que l’espectador estigui a prop dels objectes que es manipulen per tal de facilitar la comprensió de l’espectacle i assegurar-ne el seguiment. És per aquest motiu que es proposa un núm. de públic reduït.

NECESSITATS TÈCNIQUES Apostem per un espectacle amb uns requisits tècnics mínims, amb la intenció de poder-lo adaptar al màxim de llocs possibles i seguint la filosofia d’intentar minimitzar els recursos tecnològics per tal de potenciar el treball a esanal. En aquest sentit, la majoria dels efectes d’il·luminació són realitzats amb fonts lumíniques amb bateries independents, per la qual cosa només necessitarem:

Públic: Entre 20 i 30 persones assegudes en cadires, en 2 o 3 files.

- 1 font de corrent a 230V - Possibilitat de fer FOSC TOTAL a l’espai. - Altaveus on poder-hi conectar un ordinador.

Duració: 35min (possibilitat de fer vàries funcions en un mateix dia).

Les dimensions mínimes d’aquest espai han de ser:

Temps necessari de muntatge entra funcions: 2h des de l’inici d’una funció i la següent. A istes manipuladores: 2

- 5m llarg x 7m ample x 2,6m alt. * No estrictement s’ha de realitzar en un espai teatral. Pot ser un espai interior i/o exterior amb les dimensions indicades i amb la possibilitat de fosc total.


EQUIP ARTÍSTIC

Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre i en Comunicació Audiovisual per la UPF, Barcelona. És el director i cofundador de la companyia Projecte Ingenu, en el qual destaquen muntatges com “Yerma”, “Romeu i Julieta”, “Hamlet” (juntament amb Raimon Molins, aconseguint una menció especial del Jurat d’AlmagrOFF 2015), o “Top Girls”. Per al Teatre Nacional de Catalunya, ha escrit i dirigit “No obstant això hi va haver un moment en què tot va ser possible” a pa ir de textos de Josep Maria Muñoz Pujol a la Sala Tallers. El 2014 va ser l’ajudant de Xicu Masó en la 1a edició de la Jove Companyia del TNC i l’Institut del Teatre. Ha col•laborat en la dirección i dramatúrgia de la inauguració del Festival Grec de 2014 amb La Fura dels Baus. Altres muntatges rellevants de la seva trajectòria són “Carmela Lilí Amanda”, espectacle musical de creació (Premi-Beca Metropol, Sala Atrium), “La Pa ida o Còctel de gambes” d’Albe Mestres a La Seca-Espai Brossa, “Flors Carnívores” d’Anna Maria RIca al Teatre Tantarantana i el Círcol Maldà o “La Nit de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Catalanes 2012” per Òmnium Cultural inaugurant el Teatre Tarragona.

MARC CHORNET

Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Espo per l’INEFC (2007) i en Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona (2013). Màster en Lighting Design a la UPC, (2015).Del Goethe Institut rep la beca beca Agata Baum de Bernis per col•laborar al Teatre de l’Òpera d’Stu ga i treballar amb l’escenògrafa internacional Anna Viebrock. Actualment forma pa del Jurat “Premis FAD Sebastià Gasch d’a s Parateatrals”. Ha treballat com a escenògrafa i/o il•luminadora en muntatges com: “Après moi le déluge, l’òpera” (2017), “lifeSpoiler” (2017); “Yerma” de Projecte Ingenu del qual n’és escenògrafa i cofundadora (2017), “El llibre de les bèsties”(2016); “Fang i Setge” (2016); “El Bon Lladre” (2014); “Els Pastorets de Paco Mir”(2014). Ha treballat amb directors com ara: Jordi Prat i Coll, Marc Rosich, Paco Mir, Xicu Masó, Marc Chornet, Joan Font, Marc Angelet entre d’altres. Com a ajudant d’escenografia, ha treballat amb Sebastià Brosa, Sílvia Delagneau, Pep Duran i Quim Roy entre d’altres. Altres treballs destacats són: disseny lumínic del projecte Creactivity de Lacol (CosmoCaixa 2015),instal•lació a ística al Palau Robe per l’exposició “Les actrius catalanes del S.XX”; i l’escenografia pel grup musical Bongo Botrako (gira internacional 2014). Actualment és professora a l’escola Á idi i al projecte CaixaEscena.

LAURA CLOS “CLOSCA”

Escenògrafa graduada a l’Institut del Teatre de Barcelona (2017). Arquitecta graduada a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (2009); forma pa de la cooperativa d’arquitectes Lacol des del 2009. Inicia la seva trajectòria fent l’escenografia “Les Germanes Magrath” (2012) i segueix amb el disseny d’espai i vestuari de “Enero” (2012), “Zoòtrop” (2012), “Adolf Bar” (2013). Fa d’ajudant d’escenografia a la producció infantil del Tricicle “Els Pastorets” (2013). Realitza les pràctiques d’il•luminació en el musical de Dagoll Dagom “Scaramouche” (2016). Treballa com escenògrafa en projectes fets juntament amb Lacol SCCL “Shopping & Fucking” (2013), “La Monyos” (2014), “Cadena de Favores” (2016), “Ciutat” (2017), “Hamlet” (2017), “Llibres per Cremar” (2017) .Realitza el disseny d’espai, vestuari i il•luminació de “Maria Estuard”(2014), “Los Naturales o la Fiesta del Hombre” (2014) “Vivo sin vivir en mí” (2015) i “Paraisópolis” (2016). Escenògrafa de la Cia Jadeo Teatro amb l’espectacle “Vivo sin vivir en mí” (direcció Andrés Corchero). Ha realitzat les instal•lacions lumíniques: “Mar i Cel” premi del públic en el concurs “Llums de Nadal a la Plaça Reial” (2014) i “Ouk - Topos” al pati de l’Ateneu Barcelonès dins del “Festival Llum Barcelona” (2017).

NÚRIA VILA


DIUEN DE NOSALTRES… L’espectacle fou presentat per primera vegada a Terrassa dins el festival TNT de l’any 2017.


DIUEN DE NOSALTRES…

CRÍTIQUES DE L’ESPECTACLE http://www.recomana.cat/RECFIT.ASP?IDOBRE=4029


FITXA ARTÍSTICA

TEASER

https://vimeo.com/245414816 Pass: teaser VÍDEO COMPLET https://vimeo.com/236732503 Pass: TNT


CONTACTE NĂşria Vila Vilaregut nuria@lacol.coop +34 659 04 62 47 Marc Chornet Artells +34 629 76 11 26


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.