POSTsuburbia by Carles Camprubi

Un dels principals objectius del taller ha sigut posar en primer terme la cerca de respostes i solucions per millorar el desenvolupament de la vida quotidiana en aquests tipus d’indrets.

One of the main objectives of the workshop was to find responses and solutions to improve the development of the everyday life in this type of environments.

POSTsuburbia TE’TSAB12 Rehabilitació d’àrees monofuncionals residencials de baixa densitat Restoration of low-density monofunctional residential areas

Taller d’estiu TE’TSAB 12. POSTsuburbia

Aquest territori no es percep ni es viu de la mateixa manera per totes les persones. Les famílies amb menys recursos i, especialment, les dones veuen restringits els seus moviments, les seves oportunitats de treball, de lleure, d’estudis, és a dir que veuen restringits els seus drets de ciutadania.

37 9 788461 619535

Taller d’estiu TE’TSAB12

ESPAIS ETSAB / 37

POST suburbia

Rehabilitació d’àrees monofuncionals residencials de baixa densitat

Equip de direcció de l’ETSAB Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Director Ferran Sagarra Sotsdirectors Josep Maria González Maria Goula Karin Hofert Ariadna Perich Félix Pardo Ernest Redondo Secretària Carlos Pérez Lamas Cap dels Serveis de Gestió i Suport Victòria Vela Edicions ETSAB Av. Diagonal, 649, 1r pis 08028 Barcelona Telèfon: +34 93 401 64 13 A/e: publicacions.etsab@upc.edu Web: www.etsab.upc.edu (Publicacions)

Agraïm la participació a totes les persones, alumnat, conferenciants, jurat, que han participat en el taller. Agraïm també la col·laboració de Carme Estany, Marc Gascón, Joaquim Òdena, Antonio Arroyo, Cèlia M. Villa, Jordi Roldán, Cati Alemany, associació de l’Afer de la Dona, Ajuntament de Rubí, Ajuntament de Els Pallaresos i El Catllar, i a tots els veïns i veïnes que ens han acompanyat durant les visites.

RubĂ, Castellnou. Ciudad amurallada Walled City. Foto: Anahi Sanz

Edicions ETSAB Equip de recerca POSTsuburbia Col·lecció ESPAIS ETSAB 1a ed. - Barcelona: Edicions ETSAB, 2013 127 p. il. col.; 16x23 cm ISBN 978-84-616-1953-5 AM - Arquitectura AMV - Paisajismo y Urbanismo AMVD - Urbanismo y Urbanización Aspectos Arquitectónicos RPC - Planificación Urbana y Municipal Primera edició / First edition: Gener de 2013 © Edicions ETSAB, 2013 © Els autors / The authors, 2013 Traducció / Translate Sara Ortiz Escalante Autors/es de les imatges / Authors of the pictures Les persones participants al taller / Workshop participants Disseny de la portada / Cover design Carles Baiges Camprubí Edició / Edition Arnau Andrés Gallart Maquetació / Maquetation Arnau Andrés Gallart, Josep Mª Solé Gras Impressió / Print Centro Gráfico ANMAR Pl. Angel Guimerà, 16, 08191 Rubí ISBN: 978-84-616-1953-5 Dipòsit legal: Queda estrictament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright i sotmesa a les sancions establertes a les lleis, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per mitjà de qualsevol mecanisme o procediment, compresos la reprografia i la manipulació informàtica, com també la distribució dels exemplars d’aquesta obra mitjançant el lloguer o el préstec públic.

POST suburbia

Taller d’estiu 2012

Rehabilitació d’àrees monofuncionals residencials de baixa densitat

Índex Index INTRODUCCIÓ INTRODUCTION

ÀMBITS I PROPOSTES SITES & PROPOSALS

CLOENDA CLOSING

14 Introducció Introduction

Proposta del taller Workshop’s proposal

Millorar la vida quotidiana a les àrees de baixa densitat Improving everyday life in sprawling urban areas

Àmbits i propostes Sites and proposals

Rubí, Vallès Occidental Els Pallaresos i El Catllar, El Camp de Tarragona

Cronograma del taller Time Chart

Àmbit 1

Àmbit 2

Presentació Rubí Rubí presentation Comentari de les propostes Proposal review

Presentació de Els Pallaresos i El Catllar Els Pallaresos El Catllar presentation Comentari de les propostes Proposal review

Rubí

84 Cloenda Closing

Els Pallaresos i El Catllar

86 Text de cloenda Closing text

Punt i seguit Full stop, new sentence

Apunts sobre les conferències Lecture notes

INTRODUCCIÓ INTRODUCTION

Organització i participants Organitza

Participants

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Alessandro Benacchio Ana Spivak Anahi Sanz Montero Andrea Palou Bonitto Arturo Israel Dávila López Cristina de Nova Arisa David Holzmal Daniel Cueto Mondéjar Daniel Fernández Emiliano Onesti Erika Braun Facundo Fusco Francesca Femenias Giuletta Hidalgo Ballester Graziano Brau Inés Llopart Martínez Inés López Miquel Javier Domínguez Ventura Javier Villanueva Mena Joe Alan Valia Jose Aitor Martínez Lorenzo Maddalen Inurritegi Maria Fernanda Flores Maria Gómez Llabrés Marc Grabuleda Prat Marco Antonio Reyes Galicia Mauro Medina Ruiz Miguel López Atarés Oleg Ogurtsov

Directora del TE’TSAB12 Zaida Muxí Martínez

Coordinació Grup de recerca Rehabilitació territorial. Transformació d’àrees residencials monofuncionals. www.postsuburbia.org

Equip docent Jordi Franquesa i Josep Maria Solé Gras, professors ETSAB Roser Casanovas, Adriana Ciocoletto, Marta Fonseca, Sara Ortiz Escalante i Blanca Gutierrez Valdivia, Col·lectiu Punt 6 Arnau Andrés i Carles Baiges, LaCol Professora invitada: Mónica Bertolino, Facultad de Arquitectura y Urbanismo de la Universidad Nacional de Córdoba, Argentina

INTRODUCCIÓ

IUAV / ETSAB ETSAB ETSAB UPC UPC ETSAV UVA ETSAG TEC Monterrey / MLVSXXI UNIROMA3 FAUD-UNC ETSAB ETSAB ETSAB Architettura ad Alghero / MLVSXXI ETSAB ETSAB ETSAB ETSAB UNIROMA3 ULPGC / MLVSXXI ETSAB UDG ETSAB / UDEM ETSAB / UOC UNAM ETSAB ETSAB ETSAB

Pablo Díaz Santos Paloma Mosto Zavala Sandro Paglia Sara Neglia Tània Marbà Llorente Victoria de Láncer Salas

ETSAC / ENSAPL ETSAB UNIROMA3 UNIROMA3 ETSAB UAH

Jornada de conferències Carlos García Vázquez (Doctor Arquitecte, Catedràtic Composició Arquitectònica, Universidad de Sevilla) Xavier Monteys (Doctor Arquitecte, Catedratic Projectes Arquitectònics, UPC). Blanca Arellano (Arquitecta, investigadora CPSV, UPC) Francesc Muñoz (Doctor en Geografia, professor Departament de Geografia, UAB). Carme Miralles (Doctora en Geografia, professora del Departament de Geografia, UAB) Zaida Muxí (Doctora Arquitecta, professora del DUOT, ETSABUPC)

Jurat correcció final Manuel Bailo (Doctor Arquitecte, professor DUOT, ETSAB-UPC) Joan Barba (Arquitecte) Pilar Garcia Almirall (Doctora Arquitecte, Catedràtica CPSV, UPC) Anna Garcia Masiá (Sociòloga urbana, investigadora CPSV, UPC) Karin Hofert (Arquitecta, sotsdirectora ETSAB-UPC) Margarita Jover (Arquitecta, Alday&Jover arquitectos) Montserrat Mercadé (Geògrafa) Josep Milà (Arquitecte Director de l’Àrea de Planificació Ecologia Urbana i Seguretat (APEUS) de l’Ajuntament de Rubí) INTRODUCCIÓ

Rubí, urbanització de Can Mir 13

Introducció Introduction Per Karin Hofert

Subdirectora de Relacions Internacionals ETSAB ETSAB Vice-director of International Relations

Open TETSAB 2012 ha sido un TE’TSAB especial.

Open TETSAB 2012 was a special TETSAB.

A principios de 2012, debido a los recortes presupuestarios, tuvimos que tomar una dolorosa decisión: finalizar el ciclo de los talleres internacionales de verano TE’TSAB. Durante ocho años cada julio tenían lugar estos talleres intensivos y monográficos, con excelentes resultados; las publicaciones de los mismos lo atestiguan.

At the beginning of 2012, due to budget cuts, we had to take a painful decision: end the series of summer international workshops TE’TSAB. During eight years, every July the School of Architecture of Barcelona (ETSAB) organized intensive monographic workshops, with excellent results; their publications are a proof of this success.

Cuando ya dábamos por inviable una nueva edición del TE’TSAB, la profesora Zaida Muxí con gran generosidad nos ofreció hacerse cargo de ella. Así que la ETSAB encomendó a su grupo de investigación “Rehabilitació territorial. Transformació d’arees residencials monofuncionals”, vinculado a esta escuela, la realización del TE’TSAB 2012. El tema propuesto para el curso fue la revisión crítica del modelo de crecimiento residencial de baja densidad. En esta edición los estudiantes se han inscrito individualmente, no en grupos de escuelas como antaño. Pero aun así la participación ha sido internacional, con alumnos provenientes de Sudamérica, Norteamérica y Europa. Y también los profesores son de diversa procedencia: de la propia ETSAB, y de los colectivos LaCol y Col·lectiu punt 6; han compartido objetivos con una profesora invitada de Argentina. Pero open TE’TSAB 2012 no solo ha sido especial por el nuevo formato. El taller de este año también ha introducido una nueva metodología. El trabajo de campo ha sido determinante. Además INTRODUCCIÓ

We had considered unfeasible a new edition of the TE’TSAB when Prof. Zaida Muxí, with great generosity, offered the school to be in charge of the 2012 workshop. Thus, the ETSAB assigned the workshop TE’TSAB 2012 to her research group “Regional rehabilitation. Transformation of sprawling urban developments”, which is affiliated to this school. The main theme of the workshop was a critical review of the model of low-density residential growth. In this edition, students registered individually, not in groups as happened in previous editions. Despite this change, there was international participation, and students came from South and North America and Europe. Also, professors had different affiliations: professors from the ETSAB, from the collectives LaCol and Col.lectiu Punt 6; and they shared goals with an invited professor from Argentina. But openTE’TSAB 2012 was not only special for the new format. The workshop introduced new methodology. The fieldwork was de14

de recorrer los lugares de trabajo, observando su funcionamiento y analizando su forma física para poder establecer unos objetivos y requerimientos de proyecto, los estudiantes han tenido ocasión de realizar pequeños ensayos de estudio sociológico. Han podido entrevistar a los habitantes; han conocido de primera mano el juicio de los vecinos: los aspectos que valoran y los que son problemáticos, las ideas y soluciones que proponen. Han conocido de cerca la realidad cotidiana de adultos, ancianos y niños; de hombres y mujeres; de los que pasan su vida en el lugar, de los que solo van a dormir, de los que se instalan en vacaciones y de los que solo están en fin de semana; de los que tienen coche y de los que tienen personas a su cargo…; un verdadero campo de prueba basado en casos de estudio. Y a su vez han hablado con las autoridades, políticas y técnicas, muy conscientes de que las situaciones son mejorables. No es fácil filtrar tanta información. Tampoco es fácil respetar el detalle sin encallarse en él. Para obtener un posicionamiento ecuánime y con amplitud de miras, se ha contado con otra propuesta innovadora: una jornada abierta de conferencias. En ella expertos de otras áreas de conocimiento y otros investigadores de la propia ETSAB han aportado su saber sobre la problemática de la urbanización dispersa. El resultado de esta introducción tan realista e intensa no se ha hecho esperar: un posicionamiento crítico inteligente respecto al modelo de urbanización disperso y monofuncional, y una serie de propuestas en general humildes en escala, pero verosímiles y efectivas. Los estudiantes, muy bien conducidos, han sido capaces de entender a fondo una realidad compleja, y de responder adecuándose al lugar y a las posibilidades de los tiempos que corren. Por todo ello en nombre propio y de la ETSAB quisiera dar las gracias a todos los participantes: estudiantes, profesores, ayudantes, conferenciantes; y muy especialmente a la directora del curso Zaida Muxí. Y por supuesto quisiera felicitar a todos por la esplendida labor realizada, de la que vamos a disfrutar en las siguientes paginas. INTRODUCCIÓ

cisive. In addition to walk the studied areas, observe their behavior and analyze their physical form to establish the project’s objectives and requirements, students had the possibility to conduct sociological analyses. They interviewed residents; first-hand knew neighbors’ opinion: the positive aspects and the issues of the area, as well as ideas and possible solutions. Students learnt about the everyday life of adults, senior and children; men and women; of those who live there, who sleep there, who go on vacation or during the weekends; of those who have a car and those who are in charge of dependent persons, etc.; it was a real field test, based in case studies. At the same time, students talk with political authorities and municipal staff who were aware of the situations that could be improved. It is not easy to analyze such amount of information. Nor is it easy to respect the details without stranding in it. In order to have fair positioning and diverse perspectives, an open conference was organized. Experts from different fields and other ETSAB researchers exposed their knowledge about the issue of sprawling urban developments. The result of this intense and realistic introduction was: a critical and intelligent position on the single-use sprawling model, and a series of proposals that were modest in scale, but plausible and effective. Students were able to deeply understand a complex reality and respond according to the context and the time possibilities. For all his, in my name and the name of the ETSAB I would like to thank all participants; professors, assistants, students and lecturers; and especially the workshop director Zaida Muxí. And I would like to congratulate all for the splendid work done, which has been summarized in the following pages.

Millorar la vida quotidiana a les urbanitzacions de baixa densitat Improving everyday life in sprawling urban areas Per Zaida Muxí Martínez i Arnau Andrés Gallart Directora del Taller d’estiu TETSAB12 Summer workshop director Membre de l’equip POSTsuburbia team member

“A Catalunya hi han 2.300 urbanitzacions; unes 400 es troben en situació de legalitat dubtosa… Moltes han crescut sense cap planificació. El transport públic és una altre notable absència” 1

L’objectiu del taller ha estat portar a l’ETSAB el debat sobre el model de creixement de baixa densitat residencial monofuncional que és insostenible i que necessàriament serà uns dels temes de treball dels futurs i futures arquitectes. De la mateixa manera que als anys 80 la rehabilitació dels polígons residencials va ser una de les prioritats de moltes ciutats europees, en un futur proper aquest tipus d’actuacions s’hauran de portar a terme a les urbanitzacions. Nombroses recerques des de mitjans dels anys 80 i, especialment, dels darrers 10 anys, adverteixen de l’excessiva urbanització que ha patit el territori, de la seva fragmentació i de la ineficient utilització dels territoris urbanitzats d’aquesta manera. PROPOSTA DEL TALLER

“In Catalonia there area 2.300 sprawling urban developments; 400 of them have a dubious legal situation… Many of them have been developed without planning. The public transportation is another notably absence” 1

The objective of the workshop has been to open a debate in the School of Architecture of Barcelona (ETSAB) about the growth model of low-density single-use residential areas, which is unsustainable and will be a working topic for the new generations of architects. In the 1980s the priority of many European cities was the rehabilitation of urban residential areas; but in a near future this type of actions will have to be developed in the suburbs. Since the mid-1980s, and especially in the last ten years, several research projects have warned about the excessive urbanization of the territory, its fragmentation and the inefficient use of this type of urbanization. 16

Les zones de baixa densitat i les pautes socials de les classes mitjanes prioritzen l’automòbil per a tot. Les autovies urbanes accentuen la segmentació urbana, promouen desenvolupaments urbans que son guetos, augmenten les distàncies i multipliquen la congestió… Entre els anys 1972 i 1992 es va doblar el consum de sòl per habitant a la Regió Metropolitana de Barcelona, la qual cosa mostra que la forma tradicional d’urbanització en l’àmbit barcelonès es troba en un ràpid procés de transformació. També a França entre 1950 i 1975 la població urbana es duplicà, mentre la superfície va augmentar 25%; entre 1975 i 1990 passà el contrari: la població augmentà nomes el 25% i es doblà la superfície2.

The low-density areas and the social patterns of the middle class prioritize the automobile for everything. The urban highways accentuate the urban segmentation; promote urban developments that are ghettos; increase the distances; and multiply congestion… From 1972 to 1992 the land consumption per capita in the Metropolitan Region of Barcelona doubled, which reflects that the traditional form of urbanization in the Barcelonès area is experiencing rapid transformation. Also in France from 1950 to 1975, the urban population doubled, and the area increased 25%; from 1975 to 1990 the opposite happened: the population only increased 25% and the area doubled2.

El projecte urbà i residencial hereu de la modernitat ha desenvolupat les aplicacions més especulatives i una gran simplificació de la ciutat, segregant les funcions i la societat en un territori cada vegada més extens, de baixa densitat i sense cohesió física i social. No es consideren ni despeses energètiques ni el desgast territorial que provoca aquesta construcció dispersa i desmembrada. S’oblida que el territori és un recurs no renovable, que és finit. Quan la ciutat es construeix com a negoci financer, sense paràmetres socials, culturals ni ecològics solament pot resultar un espai no urbà, és a dir un no lloc sense atributs que penalitza especialment a les persones més dependents per edat, condició física, condició econòmica i gènere. Aquest model de creixement augmenta la congestió del tràfic, requereix grans inversions públiques en infraestructures que afavoreixen a una minoria i condueix a la pèrdua dels espais públics d’ús col·lectiu.

The urban and residential project, inherited by the modernism, has developed the most speculative forms and simplified the city, segregating its functions and the society in an increasingly extensive territory, with low-density and without physical and social cohesion. In this model, the energy costs and the degradation of the territory are not considered and the consequences are a scattered and dissected urbanization. This model forgets that the land is a non-renewable and limited resource. When the city is built as a financial business without social, cultural and ecologic parameters, the result is a nonurban space, a non-place without attributes, which penalizes especially the most dependent people by age, gender, and physical and economic conditions. This growth model increases traffic congestion, and requires large public investments in infrastructure that favors a minority and leads to the lost of public spaces of collective use.

Com s’ha dit, aquest territori no es percep ni es viu de la mateixa manera per totes les persones. Les famílies amb menys recursos i, especialment, les dones veuen restringits els seus moviments, les seves oportunitats de treball, de lleure, d’estudis, és a dir que veuen restringits els seus drets de ciutadania. Els estudis amb grups de dones d’àrees residencials monofuncionals de baixa densitat ens desvetllen les dificultats que comporten els moviments quotidians dels fills i filles, que romanen dependents per a la seva mobilitat fins que

This territory is not lived and perceived equally by their inhabitants. Families with low resources, and especially women, have limitations on their mobility, job opportunities, leisure, and education; in other words, their right to the city is restricted. Studies with women’s groups in sprawling urban areas reveal the challenges of everyday life mobility with children, who are dependent until they can drive. Independence depends on the economic resources of each family.

PROPOSTA DEL TALLER

tenen edat de tenir carnet de conduir, òbviament aquesta capacitat d’independència es troba condicionada pels recursos econòmics de cada família. Les dones poden arribar a necessitar entre 5 i 7 hores diàries per anar de l’habitatge al treball, a les escoles i a les activitats diverses dels fills i les filles de diferents edats. Fent un càlcul amb les estadístiques dels usos del temps a Catalunya3, una mare d’àrees residencials monofuncionals de baixa densitat necessitaria un dia de 30 hores4 per poder realitzar totes les activitats tenint en compte les distàncies que ha de superar en aquest entorn. Un dels principals objectius del taller va ser posar en primer terme la cerca de respostes i solucions per millorar el desenvolupament de la vida quotidiana en aquests tipus d’indrets. Com a font de coneixement indispensable per poder actuar en qualsevol lloc es van fer visites als casos d’estudi que varen incorporar entrevistes amb habitants, homes i dones, i amb personal de l’administració. Aquestes visites als llocs es van centrar en observar qui, com i perquè utilitzaven els espais. Aquesta aproximació a la vida real, diària, de les persones que hi habiten ha estat el nucli del taller. Les propostes han estat adreçades a cercar solucions urbanes que col·laborin amb la construcció d’un entorn sostenible, inclusiu amb base en la vida quotidiana Per a construir societats en igualtat d’oportunitats, sense discriminació de gènere, és necessari pensar les ciutats, i per extensió les urbanitzacions, des del quotidià, des de les necessitats reals de les poblacions, fent-nos com societats co-responsables de les tasques de la reproducció. Els treballs o tasques reproductives són les que tradicionalment han estat assignades al gènere femení. Les tasques de la reproducció tenen com una de les seves característiques, que no són remunerades, el que les fa invisibles i que estiguin considerades com tasques menors. Aquestes tasques es realitzen principalment a l’interior domèstic, però no solament, ja que necessiten de l’espai urbà per a ser completades. Per tant, les condicions i els serveis del barri al que es situa l’habitatge afavoriran o no la realització de les tasques de la reproducció que necessàriament surten PROPOSTA DEL TALLER

Women need daily between 5 and 7 hours to go from home to work, to the school, and to the diverse activities of children of different ages. According to the Catalan statistics on the use of time3, a mother living in a sprawling urban development would need 30 hours4 a day to develop all the daily activities, taking into account the distances she needs to travel in this type of environment. One of the main objectives of the workshop was to find responses and solutions to improve the development of the everyday life in this type of environments. A source of essential knowledge of the area was to visit the case studies, including interviews with inhabitants, women and men, and public administration staff. These visits focused in observing who, how and why use different spaces. This approach to the residents’ real and everyday life was the central point of the workshop. The proposals seek to find urban solutions that contribute to build a sustainable and inclusive environment based in the everyday life. In order to create societies with equal opportunities and without gender discrimination, it is essential to think cities and suburbs, based in the everyday life, in the real needs of the population, making society co-responsible of the reproduction tasks. The reproductive work has been traditionally assigned to the female gender. The reproductive tasks are not paid, which make them invisible and considered as minor tasks. These tasks are developed mainly in the domestic sphere, but not exclusively, since they need the urban space to be completed. Therefore, the conditions and services in a neighborhood may or may not favor the development of reproductive tasks that are supported by the exterior public space. The reproductive tasks are both individual and collective needs of food, hygiene, rest, work, care and relation, including a large number of activities developed individual and collectively. Responding to these needs, we have worked to generate criteria of land use, urban planning and improve18

i es nodreixen del exterior públic. Les tasques de la reproducció es refereixen tant a qüestions individuals com col·lectives, de nutrició i d’higiene, de descans i de treball, de cura i relació, implicant un gran número d’activitats que es realitzen tant individual com grupalment. Per tant atenent a aquestes necessitats hem proposat treballar per generar criteris d’ordenació, organització i millora urbana més atents amb l’autonomia de les persones, pensant en solucions de serveis, de projecte, de funcions per generar infraestructures per a la vida quotidiana. Organització del taller Aquest any 2012 el taller internacional d’estiu, que ja és tradició fer a l’ETSAB, ha canviat de format. Hem estat un grup de recerca l’encarregat de fer el taller i els estudiants han vingut de manera independent a participar-hi. Hem rebut estudiants d’Amèrica del Nord i del Sud, d‘Itàlia i de l’Estat Espanyol, a més a més d’estudiants de Barcelona. El curs ha tingut una durada de dues setmanes. Aquestes dues setmanes han estat estructurades amb una part més teòrica i una més pràctica. Per una banda, la part teòrica s’ha desenvolupat en diverses classes teòriques impartides pels professors i professores del curs que han servit per emmarcar la problemàtica i per introduir eines d’anàlisi i projecte. Aquesta part ha estat completada per una jornada oberta de conferències de persones expertes provinents d’altres àmbits de coneixement i altres grups d’investigació que ha servit per ampliar la mirada. Per altra banda, la part pràctica ha inclòs el reconeixements dels casos d’estudi incloent la trobada amb veïns, veïnes i autoritats de les dues àrees treballades, i a classe s’ha treballat l’anàlisi i la proposta de solucions especifiques per a cada situació. L’aproximació que s’ha fet als casos d’estudi, la presa de dades, és un tret significatiu. Els casos d’estudi s’han definint a través d’informació procedent dels anàlisis urbanístics i socio-econòmics del lloc, al mateix temps que d’escoltar l’experiència de les persones que PROPOSTA DEL TALLER

ment that respond to people’s autonomy, thinking on solutions that create infrastructures for the everyday life. Workshop structure In 2012 the summer international workshop, which is a tradition in the ETSAB, changed its format. A research groups has been in charge to conduct the workshop and students have participated independently. Students have come from North and South America, Italy and Spain, in addition to students from Barcelona. The workshop lasted two weeks, divided in a theoretical and a practical part. The theoretical part included several theory classes taught by the workshop professors, served to frame the problem and introduced analysis and project tools. This part was complemented by an open conference day where experts from other areas of knowledge and other research groups help broader the perspective. The practical part comprised the acquaintance with the case studies, including a meeting with neighbors and public authorities at the two study areas; in class, we work on the analysis and the proposal of specific solutions for each situation. Data gathering has been a significant trait on the approach to the case studies. The case studies have been defined through information from the urban and socioeconomic analysis of the place, and at the same time, listening to the experience of the diverse people that live in the place, and using their knowledge generated by living in this specific urban structure. Students have walked the area putting themselves in the shoes of people who live there. For example: a mother with a stroller, a senior who waits the bus, a child that walks alone home from school. The places have been analyzed from this perspective, from this distance that Manuel Solà-Morales refers as a way to perceive the urbanitat; the distance of the director Michael Winterbottom’s camera at the movie Gènova5. The place is walked 19

l’habiten, del seu coneixement fruit de l’ús que fan d’una estructura urbana determinada. En aquesta línia, els i les estudiants han recorregut el lloc posant-se a la pell d’una persona que viu en aquest territori. Una persona o moltes diferents. Una mare amb cotxet, un avi que espera l’autobús, un nen que ha d’anar de l’escola a casa sol. S’ha analitzat el lloc des d’aquesta perspectiva, des d’aquesta distància que Manuel Solà-Morales ens explicava que es percebia la urbanitat, la de la càmera del director Michael Winterbottom a la pel·lícula Gènova5. Es recorre el lloc pensant com s’ho farà la mare amb cotxet i una filla per caminar per la vorera d’un metre envaïda per les plantes; o l’avi, ja gran, per arribar a la parada d’autobús sota aquest sòl de justícia amb aquestes pujades i baixades i sense una sola ombra ni un lloc on jeure a descansar. Totes són dades vàlides i poden ser útils alhora de plantejar propostes per a millorar la vida quotidiana en els teixits residencials de baixa densitat. El fet d’establir contacte i posar-te a la pell de les persones que habiten el lloc et fa prendre consciència de per a qui s’està intentant millorar la vida quotidiana. No hi ha una persona tipus, n’hi ha moltes i amb característiques i condicions diferents. Totes elles han de poder viure plenament en un teixit urbà que ja existeix sense que això impliqui un sobre consum de recursos col·lectius, econòmics o mediambientals. Una activitat especial del taller, que també ha motivat la reflexió en aquesta sentit, ha estat el joc de rols. Tots els participants fan d’actors i actrius interpretant un paper: l’alcaldessa d’un municipi on hi ha una zona residencial de baixa densitat, un representant del partit opositor, veïns i veïnes de edats i situacions socio-econòmiques diverses, representants veïnals, promotors immobiliaris amb interessos a la zona, etc. Cada personatge exposa les seves problemàtiques i defensa els seus interessos, generant un debat que posa a la llum un ampli ventall d’inputs i diversitat de mirades sobre un mateix territori. El joc de rols amplia i enriqueix el camp de visió entorn la problemàtica que es tracta a totes les persones que hi participen i afavoreix, d’aquesta manera, avançar cap a propostes que incloguin una major diversitat d’interessos i punts de vista. PROPOSTA DEL TALLER

thinking how a mother with a stroller and a child will walk on a onemeter wide sidewalk invaded by plants; how a senior will arrive to the bus stop in a hot sunny day through hilly streets and without shade or any place to rest. All this information is valid and can be useful to make proposals to improve everyday life in sprawling urban areas. There is not a unique type of person; there are many types of people, with different characteristics and conditions. All them have to be able to live fully in an urban tissue already existent, without over consuming collective, economic and environmental resources. A special activity in the workshop that motivated this way of thinking was a role-play. All participants become actors and perform a role: the mayor of a municipality with a sprawling urban development, a member of the opposition political party, neighbors of different genders and ages and with different socioeconomic situations; a neighborhood representative; housing developers; etc. Each character exposed her or his issues and defended her or his interests, generating a debate that included a wide range of inputs and views about the same territory. The role-play broadens and enriches the analysis of the issue fostering the individual and collective participation and the design of proposals more inclusive with the diversity of interests and points of view. The results of the workshop and its structure were not previously pre-defined. Students were the main characters and responsible to decide how to work as well as how to design the proposals. Professors have been companions in the process, and not orchestra directors. The workshop concluded with the presentation of the students’ projects to a jury composed by: Manuel Bailo, Joan Barba, Pilar García Almirall, Anna García Macià, Karin Hofert, Margarita Jover, Montserrat Mercadé, Josep Milà. 20

El resultat del treball, així com la forma d’organització, no ha estat predefinida d’antuvi. Els i les estudiants han estat protagonistes i responsables de decidir la forma de treballar així com l’enfocament que han anat prenent les seves propostes. El professorat ha estat un acompanyant en el procés, més que un director d’orquestra. El taller ha culminat amb la presentació dels treballs a un jurat en el que han participat Manuel Bailo, Joan Barba, Pilar García Almirall, Anna García Macià, Karin Hofert, Margarita Jover, Montserrat Mercadé i Josep Milà. Article Francesc Arroyo “Cataluña pone coto a las urbanizaciones” El País Cataluña 18-10-09 1

BORJA, J - MUXÍ, Z. Espai públic: ciutat i ciutadania, Barcelona: DIBA, 2003

IDESCAT, 2003

MUXI, Zaida i CASANOVAS, Roser “El día siempre tuvo 24 horas” exposición Nunca fuimos eternos. Centro cultural de España en Buenos Aires, septiembre 2008. 4

SOLA MORALES, Manuel. “La urbanitat de l’arquitectura. Conferència inaugural del curs 2009-2010”. A: “Visions 8. Els espais s’han de viure”. Edicions ETSAB, noviembre 2010. 5

Foto: Rubí, urbanització de Castellnou (Anahi Sanz) PROPOSTA DEL TALLER

26dimarts tuesday 16.00

Presentació del workshop / Opening

17.30

Teòrica / Theory class

Evolución USA. Per Zaida Muxí Martínez USA sprawl evolution

Espardenyes, xancles i talons. Per Josep M. Solé Gras Espardenya, flip-flop and heel shoes. Three families of Catalan sprawling urban developments

¿Qué és la vida cotidiana? Per Roser Casanovas What does everyday life means?

27dimecres wednesday

Cronograma Time chart

09.30

Presentació dels estudiants / Students introduction

10.30

Teòrica / Theory class

Las experiencieas del cotidiano son una fuente de conocimiento para hacer ciudad. Per Marta Fontseca The everday experiences are a source of knowledge for making cities

Categorías de análisis desde la perspectiva de género Analysis categories from a gender perspective

Metodología / herramientas de análisis y observación Per Blanca Gutiérrez Methodology / analysis and observation tools

Nuevos mapas nuevas herramientas. Per Carles Baiges New maps, new tools

El uso de indicadores. Per Adriana Ciocoletto The use of indicators

16.00 Presentació dels casos d’estudi Case study presentation

Els Pallaresos i El Catllar

28dijous thursday Rubí

08.00

Trobada a Pl. Catalunya. Trajecte en FGC cap a Rubí. Meeting in Plaza Catalunya. Train ride to Rubí.

09.23

Arribada a l’estació de Rubí. Agafem l’autobús cap a les urbanitzacions i conversem amb altres viatgers. Arriva at Rubi Sation. We take the bus to the sprawling urban developments and chat with other travelers.

10.30

Ens separem per grups i visitem les urbanitzacions de Les Valls de Sant Muç, Castellnou i Can Mir acompanyats pels nostres amfitrions. We split up into groups and visit the residencial areas of Les Valls de Sant Muç, Castellnou and Can Mir accompanied by our hosts.

13.00

Ens trobem amb Josep Milà, arq. Director de l’Àrea de Planificació, Ecologia Urbana i Seguretat (APEUS) de l’Ajuntament de Rubí. We meet Josep Milà, Arch. and Director of Planning, Urban Ecology and Security of the Rubí City Council.

16.30 18.00

08.00

Trobada a l’estació de Sants. Agafem tren cap a Tarragona. Meeting in Sants station. Train ride to Tarragona.

09.20

Autobús en direcció Els Pallaresos i El Catllar. Fem una primera aturada a la benzinera-plaça i a la urbanització Mas de Moregons. We take a bus to Els Pallaresos and El Catllar stopping at a gas station and at the unfinished sprawling urban development Mas de Moregons.

10.00

Arribada al Casal d’Els Pallaresos. Visita comentada al nucli i identificació de prinicipals equipaments i serveis. Arrival at the Pallaresos Social Center and visit the town center an its main facilities.

11.30

Ens separem per grups i visitem Pallaresos Park, Jardins Imperi, Els Hostalets, L’Esplai Tarragoní i Cinc Estrelles. By groups, we visit the different residential areas of Pallaresos Park, Jardins Imperi, Els Hostalets, L’Esplai Tarragoní and Cinc Estrelles.

15.00 Ens trobem per dinar i fem posta en comú. We meet for lunch and debrief. 16.30

Treball per grups al Casal. Dibuixem primeres hipòtesis. Work by group at the social center. Draft of first hypotheses.

Valoració per grups i posta en comú les reflexions del dia. By groups, evaluation and debriefing session.

18.00

Trobada amb els representats municipals d’Urbanisme serveis i de Medi ambient. Debat sobre les problemàtiques de gestió. Meeting with representatives of urban planning, services and environment. Debate on management issues.

Tornem cap a Barcelona Return to Barcelona

20.00

Autobús cap a Tarragona i tren de tornada cap a Barcelona Bus ride to Tarragona and train ride to Barcelona.

CRONOGRAMA

29divendres friday 09.30 CONFERÈNCIES / LECTURES

Antípolis. Per Carlos García Vazquez Antipolis

Rehabitar. Abandono y Oportunidad. Per Xavier Monteys Re-inhabiting. Abandonment and Opportunity

¿Más policentrismo, menos sprawl? Per Blanca Arellano More polycentrism, less sprawl?

Contra la Urbanalización. Reciclaje urbano vs. el Copy&Paste urbano. Per Francesc Muñoz Against Urbanalitzation. Urban recylcing vs. Urban Copy&Paste

La movilidad de las mujeres en los tejidos dispersos de baja densidad. Per Carme Miralles Women mobility in sprawling urban developments

Transformación necesaria de la urbanización dispersa: barrio-ciudad próxima. Per Zaida Muxí The needed transformation of the sprawling urban developments: neighborhood-compact city

9.30

JOC DE ROLS / ROLE PLAY

30dissabte saturday

Taller per identificar problemàtiques, representació dels actors implicats en la seva gestió i argumentació dels diferents punts de vista per tal d’arribar a elements compartits per desenvolupar les propostes. Workshop to identitfy different sprawl related problems and represent all the stakeholdres involved in its management in order to reach shared values for the proposals. CRONOGRAMA

02dilluns monday 9.00

Taller. Presentació del pla de treball i configuració de grups per municipis. Definició d’un primer diagnostic consensuat. Workshop. Presentation of the work plan and group configuration. Definition of an initial agreed upon diagnosis.

13.30 Teòrica / Theroy class Genealogies i morfologies dels barris jardí catalans Per Jordi Franquesa. Genealogies and morphologies of Catalan garden neighborhoods

La huella ecológica. Per Daniel Calatayud. The ecological footprint

16.00

Presentació treball estudiants. Diagnosi del municipi amb mirada integral de barris i urbanitzacions i definició dels objectius de treball de cada grup. Discussió amb professorat i altres grups. Presentation of students work. Comprehensive Diagnosis and definition of the main goals per group. Debate with professors and rest of groups.

03dimarts tuesday 09.00

Taller. Desenvolupament progressiu de les idees. Workshop. Progressive development of ideas.

04dimecres wednesday 09.00

09 dilluns monday

09.00 Taller. En grups, desenvolupament final de les idees / projectes / estratègies d’intervenció. Workshop. By groups, final development of ideas/projects/ intervention strategies.

Taller. Dibuix i esquematització de les estratègies. Workshop. Drawing and and outline of strategies.

05djous thursday 09.00

Taller. Dibuix i esquematització de les estratègies. Workshop. Drawing and outline of strategies.

16.00

Projecció pel·lícula Experiències del New Urbanism Film New Urbanism experiences

17.00

Teòrica / Theory class Diagnóstico / Tesis / Estratégias / Dispositivos Per David H. Falagan Diagnosis / Thesis / Strategies / Devices

06 divendres friday 09.00

Treball en grup Teamwork

16.00

Presentació prèvia i correcció Preliminary presentation and revision

10 dimarts tuesday 16.00-19.30 Presentació final del treball Final presentation

Jurat convidat / Guest Jury Manuel Bailo, Joan Barba, Pilar Garcia Almirall, Anna García Masiá, Karin Hofert, Margarita Jover, Montserrat Mercadé, Josep Milà

22.00 Sopar de cloenda a la platja Closing dinner at the beach

CRONOGRAMA

Rubí

Els Pallaresos i El Catllar

ÀMBITS I PROPOSTES SITES & PROPOSALS

Rubí

Vallès Occidental

Rubí: Les Valls de Sant Muç, Can Mir i Castellnou Per Arnau Andres Gallart Membre equip POSTsuburbia team member

El municipi de Rubí, comarca del Vallès Occidental, es situa a la zona de la depressió prelitoral, a l’oest de la serralada de Collserola, tangent a l’autopista AP-7, propera als municipis de Sant Cugat i Terrassa a l’est, i Martorell i Sant Andreu de la Barca a l’oest. Té una superfície de 32,2km2 i hi viuen 73.979 persones, de les quals, aproximadament una setena part viuen, avui dia, a una àrea residencial de baixa densitat. La riera de Rubí, creua el municipi de Sud a Nord. A l’est de la riera s’hi localitza el teixit urbà compacte, l’àrea urbana més antiga del municipi, on viu la major part de la població. Les urbanitzacions de Rubí, es troben, fonamentalment a l’oest de la riera, passat una primera franja de teixit industrial. Són zones residencials que es van començar a habitar, els anys 70 i 80, amb un ús de segona residència i que, els últims trenta anys han anat transformant-se en primera residència. El terreny on s’assenten aquestes urbanitzacions és caracteritza per tenir una topografia força accidentada, en moltes àrees amb pendents superiors al 20%. La geografia es configura a base de carenes i valls per les quals transcorren petites rieres que van a desembocar a la riera de Rubí. Les vies principals que estructuren el territori ressegueix les carenes juntament amb l’edificació que va colonitzant els pendents i deixant les zones còncaves, properes al recorregut de les rieres, sense edificar. Una estructura viaria més complexa, recargolada i discontinua resol l’accés des de les vies principals a cadascun dels habitatges. A la zona d’urbanitzacions esmentada diferenciem dos sub-àmbits, lleugerament separats entre si, que varien l’un de l’altre en el seu procés de creació, la seva morfologia i el nivell de dotacions. RUBÍ

The municipality of Rubí, in the county of Vallès Occidental, is located in the area of the coastal valley, to the west of the Collserola mountains, tangent to the highway AP-7, and nearby the municipalities of Sant Cugat and Terrassa to the east, and Martorell and Sant Andreu de la Barca to the west. It has an area of 32,2km2 and a population of 73.979 inhabitants; approximately a seventh part of the people lives in a low-density residential area. The creek of Rubí crosses the municipality from South to North. To the east of the creek, there is the urban compact fabric, where most people live. The sprawling urban developments of Rubí are mostly located at the west of the creek, behind an industrial area. These residential areas became to be inhabited in the 1970s and 1980s as second homes; but in the last 30 years they have become primary homes. The area has a rugged topography, in many areas with slopes of 20%. The area has ridges and valleys with small creeks that meet at the creek of Rubí. The main roads that structure the territory follow the ridges and the edification that colonizes the slopes and leaves concave areas, close to the path of the small creeks without edification.The access from the main roads to the residential areas is solved through a more complex, twisted and discontinuous road structure. In the sprawling urban developments we can differentiate two subdivisions, slightly separated between them, that went through different processes of creation and have different morphology and services. The first subdivision is Les Valls de Sant Muç, which is closer to the 32

El primer, més proper a la riera, correspon a la urbanització de Les Valls de Sant Muç. Aquesta es comença a constituir a partir dels anys 70, de manera espontània, amb poca planificació, adoptant un ús de segona residència: la caseta i l’hortet. La topografia és accidentada i complexa, no segueix una estructura de fàcil lectura. Té una superfície de 199 Ha, està comptabilitzat que hi viuen 1.531 persones en 744 habitatges, per tant té una densitat de 3,8 Hab/Ha. La parcel·la mínima és de 800m2 i la tipologia permesa és habitatge unifamiliar. Actualment, l’àmbit es troba immers en un procés de regularització normativa, que ha comportant obres d’urbanització en l’espai públic.

creek. Its construction started in the 1970s, spontaneously, with lack of planning, and adopting a use of second home:the house with the vegetable garden.The topography is complex and rugged; it is not easy to understand. It occupies 199 Ha, and a population of 1,531 people in 744 housing units; therefore its density is 3.8 Inhabitants/ Ha.The smallest plot measures 800m2 and the authorized typology is single-family homes. Currently, the area is going through a process of legal regularization, which has implied public works in the public space.

El segon àmbit, al nord del municipi, allunyat del teixit urbà compacte de Rubí i proper al municipi de Terrassa, integra les urbanitzacions de Castellnou, Can Barceló, Vallès Park, Can Mir i Can Solà. Es tracta d’un àmbit amb un major grau de planificació, desenvolupat a partir dels anys 80, fins l’actualitat, i amb major caràcter de primera residència des dels inicis. La topografia és accidentada i segueix una estructura constant carena-vall, generant una forma orgànica que recorda els dits d’una mà. Es compta que hi viuen 5.659 persones en 2.419 habitatges, quatre vegades més població que en el primer àmbit. Té una densitat de 5,6 Hab/Ha, la parcel·la mínima és entre 400 i 500m2 i la tipologia permesa és habitatge unifamiliar.

The second subdivision is located North of the municipality, far from the compact city of Rubí and close to the city of Terrassa. It is composed by the sprawling urban development of Castellnou, Can Barceló, Vallès Park, Can Mir and Can Solà.This subdivision has a higher grade of planning, developed since the 1980s and 1990s and mainly with primary homes. The topography is rugged and follows a constant structure ridge-valley, generating an organic form that reminds a fingers. It has a population of 5,659 inhabitants living in 2,419 housing units; it has four times more population than the other subdivision. It has a density of 5.6 Inhabitant/Ha, the smallest plot measures between 400 and 500m2 and the authorized typology is single-family homes.

El transport públic que serveix aquestes àrees es conforma de dues línies d’autobús que connecten les urbanitzacions amb el teixit urbà compacte de Rubí. Aquestes transcorren per les vies principals que articulen el territori, per les parts de carena. El primer àmbit compta amb una línia amb una freqüència de quatre autobusos durant tot el dia mentre que el segon àmbit queda cobert amb una línia dotada amb una freqüència d’un autobús cada mitja hora. En tota la zona d’urbanitzacions trobem un escola, un institut, una residència geriàtrica privada i una xarxa de petits locals gestionats per les associacions veïnals repartides per tot el territori.

There are two lines of public transportation that connect the first subdivision with the compact area of Rubí. They follow the main roads located in the ridge side. The second subdivision is connected with one line of public transportation with a frequency of a bus every thirty minutes. The frequency of the public transportation in the first subdivision is four buses per day. There is a school, a high school, a private senior’s home and a network of small buildings managed by the neighborhood organizations that serve the sprawling residential developments.

RUBÍ

Encaix territorial. Landscape fit Font: Documentació POUM i elaboració pròpia Rubí (Vallès Occidental) Superfície 32,2km2 =3.230Ha Habitants 73.979 persones Habitatges 28.225 2.290 habitants/Km2 8,73 habitatges/Ha

Pendent superior al 20% Slopes higher than 20%

Sòl residencial i espais lliures Residential land and open spaces

RUBÍ

Sòl residencial i rieres Residential land and streams

Sòl residencial, viari i equipamnets Residential land, roads and facilities

Castellnou / Can Mir Superfície 3,73km2 Habitants 5.659 Habitatges 2.419 1515 habitants/Km2 6,5 habitatges/Ha

Castellnou / Can Mir

Sòl residencial, viari i rieres

Les Valls de Sant Muç

Les Valls de Sant Muç Superfície 1,99km2 Habitants 1.531 Habitatges 765 769 habitants/Km2 3,8 habitatges/Ha

VIURE A LES URBANITZACIONS DE RUBÍ THE LIFE IN THE SPRAWLING URBAN DEVELOPMENT OF RUBÍ A les urbanitzacions estudiades de Rubí hi viuen 7.190 persones. D’aquestes, 3.701 són homes i 3.489 dones. El 25% té menys de 20 anys, el 27% entre 20 i 39 anys, el 32% entre 40 i 59 anys, el 13% entre 60 i 79 anys i el 2,5% restant més de 80 anys. Per tant, la franja entre 20 i 59 anys conté el 60% de la població. El desenvolupament de la vida quotidiana en aquestes urbanitzacions, està determinada per una sèrie de factors comuns a molts dels teixits residencials de baixa densitat que trobem en el territori català. Falta de transport públic que es postuli com a alternativa real al transport privat; absència de comerç i equipaments diversos i pròxims; baixa qualitat, complexitat, vitalitat i representativitat de l’espai públic, que no està preparat ni equipat per a l’ús peatonal... Una factor clau, característic de les urbanitzacions de Rubí, és la topografia, amb moltes zones amb pendents superiors al 20%, que fa més cansats i difícils els possibles desplaçaments a peu per la zona. Les persones que viuen a les urbanitzacions es serveixen dels nuclis compactes i polifuniconals, així com centres comercials pròxims, per completar la diversitat de serveis que es necessiten per portar a terme la vida quotidiana. A l’extrem nord del teixit de baixa densitat, la zona de Castellnou, la distància a Terrassa és de 3,5 Km per la carretera de Martorell-Terrassa, i de 6 Km fins al teixit compacte de Rubí, a l’est de la riera. A l`extrem sud, a l’urbanització de les Valls de Sant Muç, la distància amb el teixit compacte de Rubí és de 1,5 Km per carreteres secundàries. El cotxe és una eina bàsica en la vida quotidiana de les persones que hi viuen. Es concep com una eina necessària i, tot i la despesa econòmica que se’n deriva o la petjada ambiental, no es posa en qüestió. La majoria de llars disposen d’un o varis cotxes i motos per a fer els desplaçaments quotidians. La poca activitat terciària que hi trobem es concentra fonamentalment a la zona nord, pròxima a la RUBÍ

The sprawling urban developments of Rubí have 7,190 inhabitants. 3,701 of them are men and 3,489 are women. 25% has less than 20 years old, 27% has between 20 and 39, 32% between 40 and 59, 13% between 60 and 79 and 2,5% have more than 80. Therefore, 60% of the population has between 20 and 59 years old. Everyday life in these sprawling urban developments is conditioned by a series of factors that are common in many low-density residential areas found in the Catalan landscape. The lack of public transportation, unable to serve as a real alternative to private modes of transport; the absence of commercial areas and facilities that are diverse and close; the low quality, low complexity and limited vitality and representativeness of public space that is not prepared for pedestrian use…. A critical characteristic of these urban sprawling developments is their steep topography, with slopes in many areas surpassing 20%, making walking difficult, tiring and discouraging pedestrian use. Dwellers of sprawling urban developments use the compact and mix-used areas and close shopping malls to respond to the needs of the everyday life. The far north part of the low-density area of Castellnou is at 3.5 Km of Terrassa through the road Martorell-Terrassa, and 6 Km to the compact city of Rubí, east of the creek.In the far south, the area of Valls de Sant Muç is at 1.5 Km of secondary roads. The car is a basic necessity of people’s everyday life in the sprawling urban developments of Rubí. It is conceived as a basic tool and it is not questioned at all despite its economic expense or its environmental footprint. Most homes have between one and several cars and motorcycles to commute. The little tertiary activity is concentrated in the north area, next to the road that connects Martorell and 36

carretera que connecta Martorell i Terrassa. Al centre de l’àmbit, a una certa distància entre elles, hi ha una escola i un institut públic. A ambdós s’hi pot accedir amb autobús però, tot i així, les dues instal·lacions compten amb una extensa zona d’aparcament pel transport privat. A banda d’una residència privada, propera als centres docents, la resta d’equipaments es localitzen en el teixit compacte, a l’altra banda de la riera de Rubí. Per tot el territori, hi ha escampats petits locals gestionats per les associacions veïnals de les diferents urbanitzacions. Són petits vestigis de vida en comú, des d’on es dinamitza la festa major del sector, algun taller i on es pot anar a prendre alguna cosa, petar la xerrada i jugar a cartes. Els seus usuaris són però, una petita proporció del total de les persones que viuen a les urbanitzacions. La vida a les urbanitzacions es fa a l’espai privat, darrere els murs o tanques de cada parcel·la. L’estructura urbana i les característiques del teixit de baixa densitat afavoreixen el mateix anonimat que es produeix, enmig de la multitud, a les grans ciutats. La gent que hi viu esmenta la tranquil·litat, la major disponibilitat d’espai i el contacte amb la natura com a valors d’aquest model de vida. Els estudiants i equip docent ens passegem pel territori de baixa densitat acompanyats de persones que hi viuen. Fem entrevistes o xerrem amb les persones amb que ens trobem per generar tota una base de dades relatives a l’experiència quotidiana de viure a les urbanitzacions de Rubí, que posen de relleu demandes tant bàsiques com la necessitat d’una farmàcia propera o un caixer automàtic on treure diners. Apareixen també conflictes més complexes com el que es deriva del procés de regularització de la urbanització de Les Valls de Sant Muç on s’han generat fortes desavinences entre veïnat i ajuntament arran de les despeses i inversions que s’han generat en el procés. Finalment tenim l’oportunitat de parlar i confrontar idees amb representants de l’Ajuntament, que ens expliquen com el consistori aborda la gestió del territori de baixa densitat. RUBÍ

Terrassa. In the center of the sprawling residential development there is a public school and high school. They can be accessed by bus, but both facilities have a big parking lot. There is a private senior home close to the schools, but all the other facilities are located in the compact fabric, on the other side of the Rubí creek. Throughout the sprawling urban developments, there are small building managed by the neighborhood organizations from the different subdivisions. They are the small remains of community lifewhere neighbors organize the local festival, some workshops and works as a café, where people talk and play cards. Their users are though a small part of the local residents. The life in the sprawling urban developments is developed mostly in the private sphere, behind the walls and fences of each plot. The urban structure and the characteristics of the sprawling urban developments favor the anonymity produced in the middle of the crowd in big cities. Local residents cite the tranquility, the openness and greater space, as well as proximity to nature as the advantages to this lifestyle. Students and professors walk the sprawling urban developments accompanied by residents. We conducted interviews and talked with residents that we found in the street to generate a database with information on the everyday life of the sprawling urban developments of Rubí. The gathered information highlights basic demands such as the need of pharmacy in the area or an ATM. We found also more complex conflicts such as the regularization process of Les Valls de Sant Muç where there are disagreements between neighbors and the city because of the expenses and investments generated by the process. At the end, we had the opportunity to speak and compare ideas with municipal public officials who shared how the city addresses the management of the sprawling urban developments. 37

RUBÍ

Propostes per millorar la vida quotidiana a les urbanitzacions de Rubí Proposals to improve the everyday life in the sprawling urban areas of Rubí Per Jordi Franquesa membre equip POSTsuburbia team member

autors/es de les propostes authors of the proposals: Alessandro Benacchio, Erika Braun, Daniel Cueto Mondéjar, Arturo Israel Dávila López, Cristina de Nova Arisa, Javier Dominguez Ventura, Marc Grabuleda Prat, Giuletta Hidalgo Ballester, Ines Llopart Martínez, Miguel López Atarés, Jose Aitor Martínez Lorenzo, Oleg Ogurtsov, Emiliano Onesti, Marco Antonio Reyes Galicia, Anahi Sanz Montero , Ana Spivak, Javier Vilanueva Mena

RESUM DE LA PROPOSTA PROPOSAL SUMMARY L’escenari de treball de l’àmbit de Rubí implica tres sectors principals que presenten certes similituds: els conjunts de Les Valls de Sant Muç, Can Mir i Castellnou. Val a dir que els conjunts de Can Mir i Castellnou presenten característiques morfològiques molt semblants, mentre que Les Valls de Sant Muç mostra algunes singularitats. En qualsevol cas, tots tres àmbits formen part d’una realitat complexa, recolzada sobre les rieres de Can Solà i Sant Muç. Aquesta lectura global d’una realitat única i complexa, és la que realitzaren els i les alumnes en el seu anàlisi del territori. Si bé es varen organitzar diferents grups per abordar sistemàticament cada un dels conjunts residencials, es va arribar a la conclusió que el més assenyat era abordar el problema de manera conjunta. En conseqüència es va decidir realitzar un projecte únic subdivisible en diferents parts que perseguissin un propòsit general, abordable a diferents escales. El treball es fonamenta en una lectura atenta sobre quina és la situació real en el complex residencial per tal de poder reconèixer amb RUBÍ

The area of work in Rubí includes three similar sprawling urban developments: Sant Muç, Can Mir and Castellnou. The developments Can Mir and Castellnou have similar morphological characteristics, while Sant Muç has some singularities. In any case, the three sprawling urban developments are part of a complex reality, placed near the creeks of Can Solà and Sant Muç. The students have done a global analysis of this unique and complex reality. Different groups were created to systematically study each sprawling urban development; but they arrived to the conclusion to study the area together, creating one single working group.They elaborated one project divided in different parts, following a general purpose, and including different scales. The group project is based in an accurate analysis of the situation in the residential areas; the goal is to understand closely the existent issues and propose effective alternatives. The analysis of the urban 40

més proximitat i raó de causa el problema real de base, i poder plantejar les alternatives d’una manera més efectiva. Les lectures del fet urbà han estat diverses, i també a distintes escales. Entre altres consideracions, cal destacar les aproximacions que s’han efectuat des de la lògica de la identitat de l’individu vers el conjunt edificat i del seu propi imaginari (1), posant així en primer terme les necessitats de les persones residents a partir de les quals poder abordar les qüestions de composició urbana, estructura urbana o funcionalitats i usos, i no a la inversa. És per això que s’ha prestat especial atenció als valors intrínsecs del conjunt, cercant els aspectes que s’han considerat més positius per tal de reforçar-los, encara que es tracti d’aspectes no decisius, però no per això menys importants (2). A partir d’aquestes valoracions, i de l’estudi detallat de les estructures urbanes existents, s’han elaborat algunes estratègies genèriques d’intervenció (3) La manera d’abordar el problema ha estat fonamentalment des de diferentes escales, tenint en compte que cada una d’elles aporta diferents punts de mira sobre la problemàtica d’aquests conjunts residencials. Aquest enfocament ha permès al grup de treball abordar la qüestió de l’estructura urbana al mateix temps que s’han anat plantejant altres actuacions d’escala més local. En conjunt, podem distingir dos grans enfocaments que cerquen un objectiu comú: comprendre i millorar la vida quotidiana de les persones en aquests entorns. El primer, que té a veure amb aspectes vinculats al comportament i la interrelació social, contempla els cicles de l’edat, les lectures de les dependències, les activitats submergides, i molt especialment, la qüestió de les proximitats.

reality is diverse and has been elaborated at different scales. Among the different elements, we can highlight the approach based on the individual identity logic in relation to the built environment and its imaginary (1); this approach prioritizes the residents’ needs when addressing issues of urban composition, structure, functionality and uses. Special attention has been put in the intrinsic values of the area, searching the positive aspects to reinforce them; they might not be decisive aspects, but they nevertheless are important (2). The group has elaborated generic strategies of interventions based on the detailed review and study of the existing urban structures (3). The strategies have been proposed at different scales, acknowledging that each scale offers different points of view about the issues of these sprawling urban developments. This approach let the working group to address the question of the urban structure in parallel to the drafting proposals at the local scale. In general, there are two approaches, both seeking a common goal: understanding and improving the everyday life of residents in these environments. The first approach looks at aspects of behavior and social relations; age cycles, dependent people, informal activities and specially, at the issue of proximity. The second aspect explores the urban structure of the sprawling urban developments different scales. The different scales become evident in the different proposed activities.

El segon aspecte, té a veure amb l’estructura urbana del conjunt residencial, on podem reconèixer diferents subescales d’aproximació. Aquestes diferents escales queden paleses en les distintes actuacions que es plantegen. RUBÍ

A | parcel·la plot

“Aquesta aproximació no implica una transformació sensible sobre l’estructura urbana, però presuposa canvis significatius quant a les densitats que reverteixen sobre la proximitat i la gestió dels serveis de l’àrea” “This approach does not imply a sensitive transformation of the urban structure, but meaningful changes in the density that influence proximity, service management”

Intervenció sobre la parcel·la. La menor de les escales d’atenció es planteja la possibilitat de poder intervenir sobre les seves dimensions i la seva capacitat de poder variar la seva pròpia tinença, així com també generar propietats horitzontals en un escenari on predomina la propietat vertical. Aquesta aproximació no implica una transformació sensible sobre l’estructura urbana, però presuposa canvis significatius quant a les densitats que reverteixen necessàriament sobre la proximitat i sobre la gestió dels serveis de l’àrea, mitjançant la intervenció sobre la normativa vigent. RUBÍ

Intervention in the plot. At the smallest scale, the project suggests the possibility of intervening in the dimensions of the plot and the capacity to modify its tenure, as well as generating horizontal properties in a scenario where the vertical property predominates. This approach does not imply a sensitive transformation of the urban structure, but meaningful changes in the density that influence proximity, service management, and requires changes in the current ordinance. 44

Consideració de les reparcel·lacions futures per a la diversificació de l’oferta residencial Exploration of future subdivisions of plots to diversify the residential offer

Atenció a la demanda futura en funció de les edats Attention to the future demands by age

Densificació de la parcel·lació Increase density in the plots

Incorporació de tipologies aterrassades per augmentar l’adaptació sobre el relleu i incidir sobre les vistes Incorporation of terrace housing typologies to improve the adaptation to the topography and have better views

Implementació de sistemes d’aprofitament energètic Recycling energy systems

B | eixos majors main axes “apostar amb fermesa per un dels eixos principals vertebrador de tot l’àmbit i escenari urbà de referència” “supporting major axes that will be the urban scenario of reference” Intervenció sobre els eixos majors. Una lectura a una escala major permet comprendre de la necessitat d’implementar, sobre el teixit homogeni i desjerarquitzat, una estructura viària més racional. Això passa per reconèixer els eixos principals de comunicació del conjunt on s’haurien d’abocar els majors esforços en la implementació de serveis, activitats i densitats residencials, amb la finalitat de buscar la concentració d’usos més que no pas la seva dispersió. Aquesta tendència a la concentració suposa una lectura atenta sobre la trama viària, on cal identificar els traçats de major continuïtat susceptibles de rebre noves activitats, en detriment dels traçats secundaris, que hauran de mantenir la seva condició de vies de distribució i accés als habitatges. La discriminació viària suposa al mateix temps el replantejament de les seccions de les vies i les seves pavimentacions per tal de respondre a les noves necessitats que generaran la redistribució d’usos. La lectura global de tot el conjunt residencial, com s’ha apuntat més amunt, suposa apostar amb fermesa per un dels eixos principals que haurà de vertebrar tot l’àmbit i que haurà de funcionar com a escenari urbà de referència de tot el conjunt. Aquesta opció té a la vegada importants implicacions sobre la lectura més abstracta de la que fèiem referència anteriorment, en la mesura en que pot generar i potenciar la sensació de lloc com a important punt de referència per al conjunt del sector. RUBÍ

Intervention in major axes.An analysis at a larger scale helps understand the need to intervene over the homogenous fabric and break hierarchies of the road network in a more rational way. The main axes of communication should concentrate services, activities and residential densities, with the goal to seek concentration of uses, and not dispersion. This concentration involves an accurate analysis of the road network to identify the parts of greatest continuity that are sensitive to incorporate new activities, while secondary roads will maintain their conditions of distribution and access to residential units. The road discrimination implies at the same time rethinking the sections of the roads and its pavement in order to respond to the new needs generated by the redistribution of uses. The global analysis of the sprawling urban developments suggests supporting major axes that will be the urban scenario of reference. This proposal has also key social implications, since the proposal can help generate and foster a sense of place and a point of the reference point for the whole area through these major axes.

Incorporaci贸 del carril bici sobre els eixos principals, o concentraci贸 de les mobilitats Incorporation of a bike lane in the main axes, or concentration of different types of mobility

Augment de la secci贸 dels eixos que permetin incorporar el recorregut de les bicicletes i dels recorreguts peatonals Increased street section in those axes that can incorporate bike paths and pedestrian paths Densificaci贸 dels eixos principals Increased density in main axes

C | transversalitats crosscuts

“recorreguts transversals connectant els eixos urbans secundaris mitjançant noves connexions peatonals” “new crosscutting paths to connect the urban secondary axes through new pedestrian connections”

Intervenció sobre les transversalitats. Dins d’una lectura similar al cas anterior, l’aproximació al problema des de l’estructura urbana implica reconèixer també les àrees i zones de menor importància, però cabdals per a conformar un complex racionalment ben endreçat. Això vol dir que, tenint en compte el paper principal de l’eix major, es fa imprescindible implementar un segon nivell estructural que permeti vertebrar les diferentes àrees que d’aquest eix en depenen. Aquest segon nivell estructural, a més, s’ha de produir en dos sentits. Per una banda ha de resoldre i canalitzar d’una manera racional i intel·ligible els accessos d’aquestes bosses residencials vers l’eix major mitjançant uns traçats principals que han d’admetre, al seu torn, noves seccions viàries que els permetin realitzar aquestes funcions adequadament, i també de manera diferenciada vers les vies d’accés local dels habitatges. Per una altra banda, aquests eixos secundaris tenen uns traçats paral·lels a les rieres preexistents que són, en aquests moments, importants fractures territorials i funcionen ara per ara com a barreres infranquejables. Ateses aquestes condicions, i fent al mateix temps una relectura d’aquests espais verds com a àrees de gran potencial lúdic i reconeixent al mateix temps les seves possibilitats, cal implementar nous recorreguts transversals que permetin connectar els eixos urbans secundaris abans esmentats mitjançant noves connexions peatonals que permetin revaloritzar aquests espais verds i, al mateix temps, implementar noves circulacions que reverteixin en una nova vertebració de les bosses i paquets residencials. RUBÍ

Intervention in the crosscutting structures. In a similar way than the previous case, the project also acknowledges less relevant urban areas and zones for the urban structure, but which are essential to have a rationally well-ordered complex. That means that acknowledging the role of main axes, it is essential to implement actions in a second structural level to help vertebrate the different areas that connect with the main axes. These actions will be implemented at two different levels. On one hand, they have to solve and channel in an intelligible and rational way the accesses to residential areas from the main axes through roads with new, adequate and differentiated sections in constant relation with the local access to housing buildings. On the other hand, these secondary axes will go parallel to the existing creeks, which are currently key territorial fractures and insurmountable barriers. Responding to these conditions and looking at these green spaces as an area of potential recreational use, the project suggests new crosscutting paths to connect the urban secondary axes through new pedestrian connections in the green spaces, and at the same time, implementing new mobility routes in the different residential areas.

Reutilització de parcel·les no edificades per a usos públics, a partir de la reubicació del sostre en la incorporació de tipologies alternatives Reuse of non-built plots for public use and relocation of the roof in alternative housing typologies

Continuació dels corredors verds de la riera Extension of the green corridors around the creeks

Incorporaci贸 de nous usos l煤dics distribu茂ts pels recorreguts Incorporation of new recreational uses in the routes

Augment de la implementaci贸 dels recorreguts peatonals Increasing pedestrian routes

D | espai públic public space “resoldre l’accessibilitat a aquests espais dotantlos de noves activitats i replantejant especialment els seus límits per tal que es pugui aconseguir una major permeabilitat” “addressing the accessibility to these open spaces, fostering new activities and rethinking their limits in order to achieve the greatest permeability”

Intervenció sobre l’espai públic. Enteses aquestes voluntats que pretenen incidir de manera decisiva sobre l’estructura urbana, i tenint en compte el paper de l’espai obert en aquests teixits residencials, es fa evident la necessitat de reinterpretar aquests espais, en la mesura que han d’aportar una sèrie de valors amb els que no pot competir l’espai lliure privat de l’interior de la parcel·la. En aquests moments els espais oberts definits per les rieres són zones absolutament innaccessibles, espais residuals que no plantegen en aquests moments cap mena de diàleg amb els traçats viaris que les delimiten. En aquest sentit, aquesta intervenció busca precisament resoldre l’accessibilitat a aquests espais dotant-los de noves activitats i replantejant especialment els seus límits per tal que es pugui aconseguir una major permeabilitat i permetin al mateix temps generar noves seccions viàries que puguin acostar les activitats de lleure vinculades amb els espais oberts per redefinir aquests traçats i incidir sensiblement sobre les transversalitats abans esmentades. RUBÍ

Intervention in the public space. Acknowledging the will to decisively influence the urban structure and the role of open spaces in this type of residential areas, the project understands the need of rethinking the open spaces to create public spaces that do not compete with the private open space in the interior of the plot. Currently, the open spaces are defined by the creeks, and they are inaccessible areas, residual spaces that do not have any relation with the road network. In this sense, this proposal precisely seeks to address the accessibility to these open spaces, fostering new activities and rethinking their limits in order to achieve the greatest permeability, and to generate new street sections that help approach the recreational activities to these open spaces, redefine the layout and sensibly influence the crosscutting structures, previously mentioned. 52

Reutilització dels elements en desús, recreant jocs que puguin ser apropiats lliurement pels nens Reusing unused elements, recreational games that children can freely appropriate

Reconsideració dels espais públics i incorporació d’usos alternatius Reconsideration of public spaces and incorporation of alternative uses Intervenció sobre murs cecs per incidir sobre el paisatge urbà i les tanques Intervention in blind walls and fences to transform the urban landscape

Reconeixement dels solars buits i del seu potencial estructurant Acknowledgement of empty plots and their potential

Intervenció acurada sobre la senyalització Intervention in the road signs

Redisseny dels accessos públics als equipaments existents Redesign of public accesses to existing facilities

E | nodes nodes “element d’ancoratge de les diferentes parts: eix major, eixos transversals i espais lliures” “anchor element of the different parts: major axes, crosscutting axes and public spaces”

Intervenció sobre els nodes. Aquesta darrera proposta implica entendre les tres anteriors com a part d’una voluntat estructural precisa, ja que ve a ser com l’element d’ancoratge de les diferentes parts: de l’eix major, dels eixos transversals i dels espais lliures. En el punt de confluència de cada un d’aquests elements es planteja la creació de noves subcentralitats que han de posar en valor cada una d’aquestes tres peces i les han de fer intel·ligibles per als residents. Aquests punts d’ancoratge suposaran la creació de nous pols d’activitats, al mateix temps que suposaran la creació de noves edificacions amb llenguatges propis que, a la vegada, han d’incidir indirectament sobre la sensació de lloc i sobre la comprensió identitària del conjunt. Alguns d’aquests nous nodes funcionaran com a noves portes d’accés vers paquets residencials menors, d’altres funcionaran com a veritables centres d’activitat, i d’altres tindran un destí de menor incidència sobre la lectura global de tot el complex, però necessaris per a la completació de les seves diferentes parts i per poder donar un sentit comprensible a tot el sector. Per una altra banda, aquests nodes, a més de permetre incorporar nous usos, també permetran la incorporació de noves tipologies residencials, augmentant l’oferta d’habitatge i incidint així sobre la diversitat social i augmentant al mateix temps les densitats de les àrees i, per tant, augmentant també la rendibilitat dels serveis i optimitzant la seva sostenibilitat. RUBÍ

Intervention in the nodes.This last proposal is nourished by the previous ones since it is the anchor element of the different parts: major axes, crosscutting axes and public spaces. This proposal suggests the creation of new sub-centralities in the meeting point of the different parts, giving them value and making them intelligible for the residents. These anchor points will represent the creation of new poles of activity, as well as the creation of new building structures that will indirectly influence the sense of belonging and the identity of the place. Some new nodes will work as new gates of access to the residential areas; some nodes will work as centers of activity; and other nodes will have little influence on the global structure of the area, but they will be necessary to complete the project and give a meaningful sense to the sector. In addition to incorporate new uses, these nodes will include new housing typologies to increase the housing offer, thus influencing the social diversity and increasing the density in these areas and the optimization and sustainability of services.

Densificació dels punts de contacte Increasing the density in the meeting points

Reconeixement dels punts d’interès Acknowledgement of interest points

Intervenció sobre els punts de contacte entre riera i eix principal Intervention in the meeting points between the creek and the main axes

RUBÍ

Recuperació d’usos sobre àrees susceptibles de transformació, especialment el sector de les antigues piscines Recovery of uses in susceptible areas of transformation, especially in the area of the old swimming pools

RUBÍ

epíleg | una nova estructura urbana a new urban structure

“es planteja una nova estructura urbana amb un paper estructurant complet al reconeixer l’estructura de mobilitat i recorreguts” “it proposes a new urban structure that assumes a complete structural role in the recognition of the mobility structure”

En conjunt, i a partir d'aquestes consideracions, el treball acaba per plantejar una nova estructura urbana que, primer recolzada sobre les accions i el planteig aquí comentat, acaba per assumir un paper estructurant complet en el moment de reconèixer l'estructura de mobilitat i recorreguts, que acaben de consolidar i refermar els diferents tipus d'intervenció esmentats. En aquest sentit, la mobilitat és avaluada des dels diferents medis de locomoció, des de la peatonal, la del circuit de bicicletes, la rodada i la vinculada als serveis mòbils. RUBÍ

At the end, the project proposes a new urban structure that, supported on the proposed activities, assumes a complete structural role in the recognition of the mobility structure, which will consolidate and strengthen the different types of proposed interventions. In this sense, the mobility includes different transportation modes: pedestrian, bike paths, motorized and mobile services.

Disseny per a la implantació d’un circuit de bicicleta supramunicipal. Design for the implementation of a supramunicipal bike route

RUBÍ

Els Pallaresos i El Catllar

El Camp de Tarragona

Els Pallaresos i El Catllar Els Hostalets, Jardins Imperi, Pallaresos Park, Cinc Estrelles, el Mèdol i l’Esplai Tarragoní Per Marta Fonseca, Sara Ortiz Escalante i Josep Maria Solé Membres equip POSTsuburbia team members

CARÀCTER PROPI. SEMBLANCES I MATISOS

CHARACTER: SIMILARITIES AND NUANCES

La voluntat d’aquest treball va ser seleccionar dos àmbits de naturalesa semblant però, alhora, amb característiques diferenciades que permetessin ampliar el catàleg de situacions urbanes i matisar el ventall de realitats estudiades.

This project wanted to choose two areas with similar characteristics to be able to make a comparison, but also with differences to reflect different types of urban situations.

S’ha buscat un context de major pressió i presència urbana, amb fortes dinàmiques de creixement per proximitat a grans nuclis i elevat grau d’accessibilitat. El focus s’ha fixat al Camp de Tarragona, un lloc de confins naturals clars i contundents “cridat a ser la segona àrea metropolitana de Catalunya”, amb elevats índex de creixement poblacional i econòmic hereus del sòlid procés d’industrialització dels anys seixanta i la progressiva especialització de les seves ciutats. Si bé és cert que és un àmbit d’elevat dinamisme històric, l’actual crisi ha congelat unes expectatives de projecció i uns horitzons de creixement que permeten aturar-nos i pensar en lectures més integradores.

This case is in a context of higher urban pressure and presence, with strong growing dynamics because of its closeness to a city and its high level of accessibility. The focus of this case is the Camp of Tarragona, a place with clear and natural boundaries “claimed to be the second metropolitan area of Catalonia”, with high rates of population and economic growth due to the solid process of industrialization in the 1960s and the progressive specialization in these cities. It is an area of high historic dynamism; however the current crisis has frozen the growth expectations, which allows observing the rich and diverse mosaic of dispersed forms, uses and fabrics and try to think of its integration.

En aquest sentit, s’ha triat precisament un àmbit de frontera, un punt de confluència de diferents problemàtiques i múltiples escales que demana una mirada polièdrica que fugi de lectures acadèmiques lineals, asèptiques i simplificadores. De topografia lleugerament arrissada i escassos cursos d’aigua, l’emplaçament s’ha posicionat

In this respect, we have chosen a border area, a point of convergence of different issues and multiple scales that require a polyhedral vision far from the lineal, aseptic and simplifying views of academia. The topography is slightly uneven and with few streams. The area is located in the administrative and legal limit between two similar

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

al límit administratiu i jurídic de dos municipis de població semblant (4.500 habitants a Els Pallaresos i 4.200 habitants al El Catllar) amb patrons d’assentament molt diferents. Aquesta condició fronterera ha cristal·litzat fortament sobre la materialitat del territori dividint teixits, segregant espais, tallant sistemes i redoblant equipaments. A escassos 7 km de Tarragona, la carretera que uneix la capital costanera amb algunes poblacions destacades d’interior és una línia esquitxada d’urbanitzacions, totes de baixa densitat, de caràcter monofuncional, de primeres o segones residències, d’edats, moments i formes tipològiques diverses, amb febles lligams amb el nucli antic i alta dependència al cotxe. És un punt altament servit per moltes infraestructures d’abast regional (estació de l’AVE, autopista AP-7, aeroport de Reus, port de Tarragona i xarxa de carreteres locals, comarcals i nacionals) però amb elevats dèficits d’accessibilitat als espais d’ús quotidià marcats per la segregació urbana. A nivell de teixits, aquest és un àmbit on s’identifiquen clarament una gran varietat tipològica i cronològica que comporten diferències evidents en els processos de reparcel·lació, construcció i estat del parc d’habitatge, règim d’ús i tinença, grau d’accessibilitat i qualitat dels serveis bàsics i equipaments, grups socials que hi habiten, nivell d’integració-sentiment de pertinença i comunitat, estructura i jerarquia de vies, sistema d’espai públic disposició d’equipaments o densitats edificades (que van de 6 habitatges/ha a 40 habitatges/ha al nucli). GALÀXIES vs. CONSTEL·LACIONS Una primera mirada fugaç al mapa del territori mostra un esquitx de taques negres. Són ocupacions urbanes disperses, de mides i formes variables. El mapa no explica si és ciutat històrica, densa i emmurallada o si la seva gènesis deriva d’un creuament de camins i una plaça de mercat. No ens diu la densitat, les formes ni si la distàncies entre edificis o els materials que els cobreixen les converteixen en ciutats agradables o polígons desolats. Definitivament, el mapa només ensenya una galàxia de punts desconeguts. Si hi ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

municipalities (4,500 inhabitants at Els Pallaresos and 4,200 inhabitants at El Catllar), but with very different settlement patterns. Its border condition has shaped the territory, dividing fabrics, segregating spaces, dividing systems and doubling facilities. The area is 7 km from Tarragona; the road that connects the coastal capital with inland municipalities is a line sprinkled with low-density and singleuse sprawling urban developments, which are primary or second homes, of different ages, moments and diverse typology forms; with weak links to the old town; and with high car dependency. This area has many regional infrastructures (High-speed train station, highway AP-7, Reus airport, port of Tarragona, and a network of local, county and national roads), but also a high accessibility deficit to everyday life spaces, as well as urban segregation. Looking at the fabrics, this is an area with a wide typological and chronological variety, which implies obvious differences in the processes of construction, land subdivision, housing conditions, use and tenure regime, level of accessibility, quality of basic services and facilities, social groups, level of integration, sense of belonging and community, structure and hierarchy of roads, public space systems, placement of facilities, and housing densities (from 6 housing buildings per ha to 40 housing buildings per ha in the town center). GALAXIES vs. CONSTELLATIONS A first look to the map of the area shows a splash of black dots. They are dispersed urban areas of diverse sizes and forms. We only know about their erratic and haphazard disposition. The map does not reflect the history of the area, whether it is a historic, dense, walled city or whether its origin comes from a junction of roads or a market square. The map does not talk about the density, the forms, the distances between buildings, the building materials or if the cities are pleasant or isolated residential areas. Definitely the map only illustrates a galaxy of unknown points. If we add the topography, the 63

1. Encaix territorial. Elaboració pròpia a partir de base ICC 2. Alçat de projecte d’urbanització Jardins Imperi (1992) 3. Ortofoto de l’àmbit d’estudi

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

Cinc Estrelles

Pallaresos Park 4. Densitats i morfotipologies de les diferents urbanitzacions estudiades

Jardins Imperi Lâ&#x20AC;&#x2122;esplai TarragonĂ

Mas de Moregons

Els Hostalets

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

posem la topografia, la línia d’aigua i les estructures muntanyoses donen més pistes sobre condicions de centralitat, tangències a cursos de rius, distàncies i posició respecte el mar. Afegint les infraestructures, el tren lliga les taques més grans, però també en parteix d’altres que abans semblaven autònomes. El port i l’aeroport són dues taques més, de mida prominent, com si fossin una ciutat en si mateixes. La seva posició proposa noves relacions i estableix nous pols d’atracció. El plànol continua, però, com una galàxia d’estrelles negres sobre fons blanc. Tan sols alguns planetes comencen a ser reconeixibles. Si posem les autopistes i carreteres es desvelen les relacions fins ara ocultes; es descobreixen dinàmiques de relacions i dependències i contraposen els pesos específics de cada conjunt; descriuen les constel·lacions d’un territori de galàxies. Partint d’aquestes preguntes d’escala clarament territorial, cal apropar-se a l’esfera quotidiana. Qüestionar les escales i fer-les dialogar amb les percepcions d’aquelles persones que hi viuen i que les trepitgen a diari. L’àmbit triat té dos nuclis, Els Pallaresos i El Catllar, i 5 urbanitzacions. Totes viuen i comparteixen una sèrie de problemàtiques alhora que en tenen de pròpies establint un fràgil equilibri de conjunt. A mode de breu descripció, els Pallaresos Park i Cinc Estrelles serien els satèl·lits més allunyats. La primera urbanització, reparcel·lada de manera no reglada als anys 70, es col·loca sobre un balcó natural que observa la industriosa plana del Francolí. Tot i estar a menys d’un quilòmetre d’Els Pallaresos, les seves dinàmiques són clarament amb un territori de major abast. De torres i xalets, no en té cap d’igual i té poca intensitat urbana. La població és majoritàriament jubilada. Tot i que la forma varia, la situació no és massa diferent a la segona urbanització. Aquesta depèn de El Catllar, però també està a un quilòmetre d’Els Pallaresos però sense vincles aparents. La seva vialitat és una cinta de Moebius tancada en si mateixa, fent endògena la vida, aïllant-se de manera ostentosa d’un entorn volgudament ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

water line and the mountain structure give hints about the conditions of centrality, tangencies to the course of a river, distances and position in relation to the sea, etc. If we add the infrastructures, the train links the greatest areas, but also divides other areas that they used to be independent. The port and the airport are two more points, of prominent sizes as if they were cities by themselves. Their position creates new relations and establishes new poles of attraction. The map goes on as a galaxy of stars in a white background. Only some planets can be recognized. If we add the roads and highways we discover relations that were hidden; we discover dynamics of relation and dependency, and contrast the specific weight of each area; they describe the constellation of territory of galaxies. Taking as point of departure this regional scale, now it is necessary to get closer to the everyday life sphere; questioning the scales and talking with the people who daily live and walk the place. The chosen area has two municipalities, Els Pallaresos and El Catllar and 5 sprawling urban developments. All developments experience and share a series of issues at the same time that they have their own issues, creating an overall fragile balance. The sprawling urban developments Els Pallaresos Park and Cinc Estrelles would be the further satellites. The first development, illegally subdivided in the 1970s, is located in a natural balcony that observes the industrial valley of the Francolí. Despite it is one kilometer from the center of Els Pallaresos, its dynamics are developed in a larger territory. Any house is equal to the other and it has low urban density. Population is mainly retired. The second development is different in its shape, but it has a similar situation. This second development is part of the municipality of El Catllar, but it is located one kilometer from Els Pallaresos. Apparently there are no links. Its road networks is a Mobius strip, closed in its self, making the life endogenous, getting isolated in a ostentatious way by ignoring its environment. The houses all follow the same pattern. They are white 66

ignorat. Les cases totes segueixen un mateix patró. Blanques i amb teules vermelloses. “Estil mediterrani”, en diuen. Es van fer alhora, poc abans dels noranta i van ser habitades majoritàriament per parelles joves amb criatures petites. Ara la gent jove ha marxat i queden els pares a punt de jubilar-se. Sort del jardí.

and with reddish tiles, what they call “Mediterranean style”. They were built at the same time, just before the 1990s and they were occupied by young couples with children. Nowadays, youth has left the area and the parents remain, they are close to retirement. They feel lucky of having a garden.

Els Hostalets i l’Esplai Tarragoní també formen una estranya parella. Una a cada banda de la carretera, separats per la línia de terme. També fruit de progressives reparcel·lacions no planificades, els serveis han arribat tard, degut als processos de recepció municipal. Primer d’estiueig i de cap de setmana, les casetes i els hortets s’han anat sofisticant amb piscines, porxos i afegits alhora que els períodes d’estada s’han anat allargant. El pas de segona a primera residència ha comportat noves demandes en un entorn encara a mig fer, en un procés de transformació clarament obert i dilatat on, precisament les barreges, enteses d’una manera flexible i enriquidora, poden ser la clau cap al desenvolupament d’un veritable troç de ciutat.

Els Hostalets and l’Esplai Tarragoní are also an odd couple. Each one is in one side of the road, separated by the municipality limit. Due to unplanned progressive subdivisions, the services arrived late, when the developments were legalized and became part of the municipality. At the beginning, these developments were used in summer or during weekends. But houses and vegetable gardens have become more sophisticated with swimming pools, and porches and add-ons have been added, and people are currently using these houses as primary home. This has raised new demands, still in a process of open transformation, understanding the mix as flexible and enriching. This process can be key to develop a real peace of the city.

Més subtils encara són les diferències als Jardins Imperi. Carrers tots iguals, d’àmplies seccions i generosos radis. L’espai públic fracassa al ser entès únicament com espai buit i la homogeneïtat d’un teixit residencial prefabricat no és capaç de superposar estructures de complexitat. Les reserves d’equipaments, el treball dels límits i la millora d’una xarxa de camins no coincidents amb la malla viària pot acompanyar processos de transformació sobre els teixits socials. El repte passa per descongelar una ciutat feta en tres mesos i per una sola mà.

The differences at Jardins Imperi are subtler. All the streets look equal; they have wide sections and generous radius. The public space fails because it is understood as an empty space and the homogeneity of the prefabricated residential area is not able to superpose complex structures. Perhaps working in the area where facilities are located and in the limits of the development, and improving the network of paths that is not coincident with the road network might help the transformation of the social fabric. The challenge is to unfreeze a city built in three months and by a single hand.

Per últim, una mirada a Mas de Moregons pot ajudar a justificar el moment d’aquest estudi. No cal gaire més que una ràpida visita al lloc i una consulta a l’ortofoto per entendre el drama de la perpetuació del model. Una malla de carrers anodins sobre un territori erm i esquarterat. Els fanals empolsegats i sense cables marquen un

Finally, a look to the development Mas de Moregons can help justify the time and relevance of this research project. We only need to make a quick look of the place and look at the orthophoto to understand the drama of the model’s perpetuation. It is network of insipid streets over a quartered territory. The lights accumulate dust and

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

ritme macabra cap al no res. Al fons, emmarcada, la presó provincial recentment acabada que no pot inaugurar per manca de fons. Una rambla central, generosament plantada però no regada, insinua que el model s’ofega. Cap rastre de cases més enllà de les que apareixen als renders descolorits de la rotonda d’entrada. A PEU DE CARRER: L’EXPERIÈNCIA QUOTIDIANA Teníem cartografia de base i algunes dades quantitatives referents al cens poblacional, al règim de tinença del sòl, a les normatives vigents o les densitats i ocupacions. Aquestes dades permeten lectures quantificables, però no parlen de les relacions entre la vida quotidiana de les persones i l’entorn on succeeixen i a més donen una visió parcial de la realitat. Per poder aconseguir una imatge completa del lloc a estudiar cal fer ús de tècniques d’anàlisi qualitatives, ja que normalment aquest tipus de dades no estan enregistrades. Es van fer entrevistes semi-estructurades a personal tècnic i polític de l’ajuntament i a veïnes i veïns, recorreguts amb observació participant i un taller participatiu. Les entrevistes van proporcionar informació sobre l’evolució demogràfica, la situació econòmica, els grups socials, la participació ciutadana, l’estat i l’ús dels equipaments i serveis existents i els dèficits encara pendents, el desenvolupament de la vida quotidiana, les opcions i imaginaris de viure en una urbanització, i una reflexió sobre els costos i el balanç de viure en dispers. Amb l’observació participant es van fer recorreguts previs i amb estudiants durant el taller per conèixer de primera mà les diferents urbanitzacions, visualitzar les distàncies al nucli, els seus espais públics i la relació amb l’entorn natural, la posició i estat de les xarxes d’equipaments i serveis, els llocs de referència veïnal i el seu estat, els espais menys utilitzats i les característiques que motiven l’apropiació d’altres, les opcions de mobilitat existents a cada barri o entre ells, el tipus i estat dels habitatges i les seves formes de relació física i social amb l’àmbit públic o col·lectiu. Es va comprovar la ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

they do not have cables anymore; this is the signal of a path to nothing. In the background, the recently finished regional prison can be seen, a prison that is closed because of lack of resources. A central avenue, with unwater vegetation suggests that the model is sinking. No house has been built, despite those that appear in the discolored renders of the roundabout at the entrance. ON THE STREET: THE EVERYDAY LIFE EXPERIENCE We had basic cartography and some quantitative data from the population census, the land tenure regime, current legislation and the densities and occupations. This data allowed a quantifiable reading, but did not illustrate the relation between people’s everyday life and the environment; in addition, they gave a partial vision of the reality. In order to have a complete image of the place, we had to use qualitative techniques, since usually this type of data is not registered. We conducted semi-structured interviews to technical and political staff of the town hall and to neighbors; we walked the area using participatory observation, and a participatory workshop. Interviews provided information about the demographic evolution, the economic situation, social groups, public participation, the conditions and use of existent facilities and services and the outstanding deficits, the development of everyday life, the options and imaginaries of living in a sprawling urban development, and thoughts about the costs and balance of living in suburbia. Using participatory observation, we walked the area previously to the workshop and with students during the workshops, to first-hand know the different sprawling urban developments; the distances with the center, its public spaces and the relation with the natural environment; the position and condition of facilities and services; the places of reference of the neighborhoods and its conditions; the least used spaces and the characteristics of other spaces that have 68

informació existent en plànols. Tots els recorreguts van ser acompanyats per veïnes i veïns que van aportar les seves pròpies reflexions i observacions fruit de la seva experiència quotidiana. També, es va realitzar un taller participatiu “L’experiència de les dones a l’entorn quotidià de Pallaresos”, amb voluntat de completar la lectura de l’ús quotidià de l’entorn i visibilitzar dades vinculades al rol de gènere de les dones i relacionades amb la cura de persones. Sense voluntat de donar respostes universals ni unívoques i conscients de la complexitat del problema, el taller va ser un espai de reflexió oberta, de plantejaments d’estratègies per tal de millorar la vida quotidiana en entorns de baixa densitat. En altres paraules, entre tallers, visites, entrevistes, fotografies, cartografies i dibuixos es va construir una base de treball prou substancial per proposar solucions de millora de la vida quotidiana en aquests entorns. Es va obtenir informació sobre patrons de mobilitat dependents del cotxe que es tradueixen en l’augment de velocitats, simplificació dels creuaments, desertificació de les vores i supressió d’aquells llocs de trobada i relació vinculats a l’espai públic; sobre els punts forts i febles de la dotació, l’emplaçament i la ubicació de la xarxa d’equipaments i serveis que donen suport a les activitats quotidianes i generen relacions entre la comunitat; sobre la tipologia d’habitatge i la conversió progressiva de moltes segones residències que generen nous patrons i dinàmiques poblacionals encobertes i suposen una sèrie de dèficits territorials no previstos i de difícil resolució des d’un punt de vista municipalista i autònom; sobre la percepció de seguretat allunyada de l’autonomia; sobre la baixa participació ciutadana degut al ràpid procés de construcció i a una població poc arrelada al municipi i amb dinàmiques quotidianes fortament dependents de Tarragona; i sobre la relació entre les urbanitzacions amb el seu entorn, a més d’un desequilibri insostenible en els costos col·lectius que provenen de la baixa densitat. ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

been appropriated; the option of mobility of each neighborhood and among them; housing typologies and conditions and its forms of physical and social relation with the public or collective sphere. We checked the information of the maps. Neighbors accompanied us during the walks to give their own thoughts and observations from their everyday life. Also, we conducted a participatory workshop “Women’s experiences in the everyday life environment of Pallaresos”, with the goal to have a complete view of the everyday life and make visible data related to women’s gender roles and the caring work. Being aware of the complexity of the problem, and avoiding universal and simple responses, the workshop was a space of open reflection to propose strategies that can improve the everyday life in sprawling urban developments. In other words, through the workshop, visits, interviews, pictures, cartography and drawings, we built a substantial base of work to start proposing solutions to improve the everyday life in these environments. We gathered information about mobility patterns that are dependent on the car and imply speedup, simplification of crossings, desertification of the borders and suppression of meeting places in the public space; about the strengths and weaknesses of the placement and location of facilities and services that support everyday activities and generate community relations; about the housing typology and the progressive transformation of many second homes, fact that generates new covert population patterns and dynamics and a series of unpredicted territorial deficits of difficult resolution from a municipal and autonomous point of view; about the low public participation due to the fast construction process and a population who feels disengaged with the municipality because of their everyday dynamics that depend on Tarragona; and about the relation between the sprawling urban developments with their environment, in addition to the unsustainable imbalance in the collective cost of living in low-density developments. 69

1-6. Viestes generals i detalls dels limits i voreres de les diferents urbanitzacions visitades 5. Fotografia a vista dâ&#x20AC;&#x2122;ocell dâ&#x20AC;&#x2122;Els Jardins Imperi.

Propostes per millorar la vida quotidiana a Els Pallaresos i El Catllar Proposals to improve the everyday life in Els Pallaresos and El Catllar Per Adriana Ciocoletto membre equip POSTsuburbia team member

DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA PROPOSTA PROPOSAL SUMMARY

En el taller Pallaresos-Catllar se trabajó en quatro grupos separados para estudiar en profundidad cada una de las urbanizaciones y sus relaciones entre sí y con el núcleo central del municipio. Toda la información se expuso y se compartió para que entre todos los grupos se construyera un diagnostico común. A partir de aquí se formaron grupos mezclados para asegurar una visión transversal del territorio. Cada uno de los cuatro grupos escogió dónde priorizar la intervención pensando en la totalidad del conjunto, partiendo de una problemática observada y buscando resolver algunos de sus aspectos para mejorar el desarrollo de la vida cotidiana.

In the workshop Pallaresos-Catllar four groups worked separately to study in depth each sprawling urban development and the relations among them and the center of the municipality. All the information was presented and shared to have a common assessment between all groups. After that, four groups were created again mixing people from different previous groups to ensure a crosscutting view of the area. Each group chose their focus of intervention thinking in the whole context, selecting an observed issue and searching to solve some aspects to improve everyday life.

En una lectura transversal de los trabajos se ha identificado que todos los grupos coinciden en intervenciones que buscan las particularidades de cada sector y proponen acciones de escala pequeña (“cirugía”, “micro urbanismo”) sin caer en la necesidad de una estrategia formal unitaria inflexible si no por el contrario, buscan ir adaptándose a las necesidades de las personas, del espacio, del tiempo y a las posibilidades de la gestión y naturaleza del territorio.

Reading the projects, we have identified that all groups propose interventions that look at the particularities of each sector and propose actions at the small scale (“surgery”, “micro urban planning”) without having the need to recommend a formal, unitary and inflexible strategy; all the opposite, searching to adapt people’s needs of time and space to the possibilities of management and nature of the territory.

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

Entre los trabajos se han identificado actuaciones comunes que responden a los siguientes aspectos:

We have identified common activities among the different projects that respond to the following aspects:

- Limitar, densificar y reutilizar: los grupos coinciden en la necesidad de limitar la expansión de las urbanizaciones, incrementar la densidad de las viviendas actuales y en reutilizar lo existente en equipamientos y espacios públicos.

- Limiting, increasing housing density and reusing: the different groups agree upon the need of limiting the expansion of sprawling urban developments, increasing the housing density and reusing the current facilities and public spaces.

- Movilidad cotidiana: todas buscan, de alguna manera, organizar y mejorar la estructura de calles y espacios que conforman la red de movilidad cotidiana que permite llegar a los diferentes usos y necesidades como los equipamientos, el comercio, los espacios y el transporte público.

- Everyday life mobility: all groups seek to organize and improve the structure of streets and spaces that constitute the network of everyday life mobility, and connect the different uses and needs such as facilities, commercial activity, public spaces, and public transportation.

- Usos y mejora de los espacios y equipamientos públicos: en todos se busca mejorar la vida cotidiana dotando de vitalidad con nuevos usos y mejora de las condiciones del espacio público y los equipamientos.

- Uses and improvement of public spaces and facilities: all projects seek to improve the everyday life by increasing the vitality of the area through new uses and improving the conditions of public space and facilities.

- Intervenir en la calle: la calle es el espacio que se considera como prioritario para resolver espacios de relación, conectividad y accesibilidad ya que es el espacio común entre el espacio privado y público, y es la base de los recorridos cotidianos donde se priorizan los traslados a pie, bicicletas u otras modalidades no motorizadas.

- Intervening in the street: the street is the space considered as a priority of work on the spaces of relation, connectivity and accessibility, because it is a common space between the private and the public spaces, and it is the base of everyday life movements where pedestrian, bike and other non-motorized mobility is prioritized.

- Participación de la comunidad: todos ven esencial y necesario implicar a las personas ya que son finalmente quienes acabaran de darle vida o no a todos estos espacios y quienes querrán o no trabajar por la mejora de su propia vida cotidiana.

- Community participation: all groups consider essential and necessary to involve residents because they are the ones who will give life to all these spaces and who will work to improve their everyday life.

A continuación se comentarán los aspectos considerandos más relevantes de cada trabajo para mejorar la vida cotidiana en las áreas residenciales monofuncionales analizadas.

Bellow we remark the most relevant aspects of each project that seek to improve everyday life in the analyzed sprawling urban developments.

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

equip A | hilos threads autors/es de les propostes: Graziano Brau, Maddalen Inurritegi, Mauro Medina Ruiz, Paloma Mosto Zavala

“coser el territorio fragmentado para satisfacer las actividades cotidianas” “sewing the fragmented territory can help develop part of the basic activities of the everyday life”

El trabajo Hilos propone “coser” el territorio fragmentado y de esta manera acercar a las personas que viven en él una variedad de elementos físicos-funcionales que permiten satisfacer parte de las actividades cotidianas detectadas como necesarias. Identifica a través del diagnóstico siete variables (estratégicas) a partir de las cuales plantea una serie de actuaciones (dispositivos) tipificadas las cuales trabajan de manera transversal entre sí y tienen una relación temporal en función de las prioridades y las posibilidades. El valor de estos dispositivos es el haber podido identificar acciones comunes entre las diferentes urbanizaciones de Els Pallaressos y El Catllar pero sin perder de vista la necesidad de adecuar cada una a la particularidad del sitio. Cada acción se analiza también en función de las personas a las cuales está beneficiando, intentando incluir diversidad de población según sexo y edades. Sobre la temporalidad de las acciones, las identificadas como las prioritarias han sido las que ponen límite al crecimiento, las que mejoran la seguridad vial peatonal y el trabajo con la colaboración ciudadana desde el inicio. ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

The project Threads seeks to “sew” the fragmented territory and approximate to people a variety of physical-functional elements that can help develop part of the basic activities of the everyday life. This project identified through an assessment seven (strategic) variables to define a series of typified activities (devices) that are complementary among them and have temporal relations depending on the priorities and the possibilities. The value of the sedevices is to to identify common actions between the different sprawling urban developments in Els Pallaressos and El Catllar without forgetting the need to adapt each one to the context of every subdivision. Each activity defines who benefit, trying to include the diversity of population by gender and age. Regarding the temporality of activities, they give priority to those that limit growth; improve pedestrian safety; and work in collaboration with the residents since the beginning. In general, the project Threads has also the benefit of recognizing 74

En general toda la propuesta de Hilos tiene también la virtud de reinterpretar y reutilizar lo existente para mejorar la vida cotidiana de las y los habitantes de Els Pallaresos y El Catllar, sin necesidad de ocupar nuevo suelo o construir nuevos equipamientos. Entre las acciones planteadas pueden destacarse el tratamiento de los límites de las urbanizaciones, donde se estudian según las diferentes situaciones y se identifica para cada una de ellas soluciones diferentes para relacionarse con el entorno, de forma más o menos progresiva. La movilidad es la variable que más acciones propone desglosando e identificando diferentes modalidades más allá del coche privado. Se proponen diferentes redes que priorizan los desplazamientos peatonales, vinculando los diferentes usos cotidianos necesarios de potenciar para mejorar la vida de las personas (equipamientos, comercios, espacios de relación…). Para los equipamientos y servicios un elemento interesante que incorporan las acciones es la posibilidad de dotaciones móviles, para acercar a diferentes sitios servicios básicos como un biblio-bus, punto verde, cine, algún comercio de primera necesidad o una farmacia. Esto posibilita generar proximidad y accesibilidad peatonal a los diferentes núcleos de manera rápida y sin necesidad de grandes inversiones de tiempo, espacio o dinero. Otra de las aportaciones del trabajo es respecto a la tipología de la vivienda proponiendo diversas acciones como cambios en el uso que permitan mixticidad en el tejido, utilizar para ello las plantas bajas para mejorar la relación con el espacio público, ampliación en altura para densificar y mejoras en la accesibilidad de la tipología para que se adapte a las necesidades de diferentes familias. ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

and reusing the existent elements to improve the everyday life of residents in Els Pallaresos and El Catllar, without the need of occupying new terrain or building new facilities. Among the proposed activities, we can highlight the treatment of the limits of the sprawling urban development, which are studied according to the different situations. The activity proposes different solutions to increase progressively the relation with the environment The mobility is the variable with more proposed activities, identifying different modalities beyond the car. The proposal includes different networks that prioritize the pedestrian mobility, connecting the different everyday life uses needed to improve people’s life (facilities, local stores, spaces of relation, etc.) One of the interesting elements in the section of facilities and services is the possibility to have mobile units, to make closer the different basic services to the residents such as the bus-library, a recycling point, movie shows, primary commercial activity or pharmacy. This would foster pedestrian accessibility and proximity to the different subdivisions and without big investments of time, space and money. Another contribution is on the housing typology. The project suggests different activities such as changes of the land use that allow mixed-uses, for example using the ground floor to improve the relation with the public space; allowing higher buildings to increase housing density, and improving the accessibility of the typology to adapt it to the needs of different families.

Estrategias propuestas Proposed strategies and definition

Diagrama de toda la propuesta con estrategias y dispositivos Diagram of the proposal with strategies and devices

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

Diagrama de toda la propuesta con estrategias y dispositivos Diagram of the proposal with strategies and devices

Mapa de la red cotidiana que contempla diferentes modalidades Map of the everyday life network that includes different mobilities

Mapa del sistema móvil de equipamientos y servicios Map of the system of mobile facilities and services

Esquema de diferentes secciones de calle que conforman límite de urbanización Outline of different existing street sections

Propuestas mejora de la relación con espacio público-privado Improve connection public-private space

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

equip B | acciones en pallaresos actions in pallaresos

autors/es de les propostes: Inés Lopes Miquel, David Holzmal, Joe Alan Valia, Tània Marbà Llorente

“Integrar el uso y la ocupación de la calle a la vida cotidiana de las personas” “Integrating the use and occupation of the street in the everyday life of residents” El proyecto Acciones Pallaresos, identifica la calle como el elemento común donde poder realizar las acciones necesarias para mejorar las problemáticas identificadas en la diagnosis. Integrar el uso y la ocupación de la calle a la vida cotidiana de las personas es su principal propuesta. La calle se plantea no solo como espacio público en general si no que se desglosa en diferentes interpretaciones como el espacio que limita y se relaciona con el entorno natural, como elemento que vincula los equipamientos y comercios; y fundamentalmente como el elemento vertebrador y dinamizador de las redes sociales. Se identifica una degradación de los tipos de calle según el uso (rápido, interno, servicios, peatonales, interiores...) y sus características dentro de lo cual se han incluido también los caminos rurales como parte del sistema de redes preexistentes.

The project Actions in Pallaresos identifies the street as a common element to develop the necessary activities and address the identified issues in the assessment. The main proposal of this project is to integrate the use and occupation of the street in the everyday life of residents. The street is not only contemplated as a public space, but have different meanings: a space that limits and has a relation with the natural environment; an element that links facilities and services; and a primarily pillar and a dynamic element of social networks.The project identifies a gradation of the types of streets depending on their use (fast road, internal, services, pedestrian, interior, etc.) and their characteristics including rural roads of the preexistent network system.

Acciones en Pallaresos, similar con otras propuestas, propone mejorar la calidad de vida de las personas interviniendo en lo existente y ya construido poniendo fin a la etapa de crecimiento y valorando muy especialmente las características del entorno natural que lo rodea para controlar la huella ecológica en el territorio.

Actions in Pallaresos, similarly to other projects, seeks to improve the quality of life of residents by proposing interventions in the existent built structures, ending the growth phase and valuing specially the characteristics of the natural environment that surrounds the area to control the ecological footprint of the territory.

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

El trabajo destaca en la importancia dada a la necesidad de la implicación ciudadana para la auto-organización y autogestión de las diferentes acciones que se proponen. No se concibe diseñar una calle ni proponerle usos sin el debate de las personas vecinas que serán a su vez las que deberán gestionar el cuidado y mantenimiento de las mismas.

The project’s highlight is the importance given to the need to involve neighbors in the self-organization and self-management of the different proposed activities. The design of a street and its uses has to be done through neighbors’ participation since they are the people in charge of managing the care and maintenance of the streets.

El proyecto propone diferentes usos posibles como huertos comunitarios en calles sin salida, espacios de encuentro para actividades comunitarias o sitios de sombra y descanso, todos inexistentes en las urbanizaciones actuales. Las propuestas buscan también caracterizar las calles para mejorar el paisaje y revertir la uniformidad que caracteriza a estos lugares mejorando la identificación y orientación.

The project suggests different uses such as community gardens in cul-de-sacs, meeting spaces for community activities or rest areas with shade, all inexistent in the current sprawling urban developments. The proposals also seek to categorize the streets in order to improve the landscape and revert the uniformity of these places, thus improving its identification and orientation.

El límite entre la urbanización y el espacio verde o rural, generalmente olvidado en el planeamiento y representado por un corte tajante en la urbanización, se identifica como oportunidad para nuevas intervenciones que revierten en la mejora del espacio público de las urbanizaciones y como límite que convive respetuosamente con la naturaleza. Se propone por ejemplo generar una relación más gradual, como un paseo accesible y con posibilidad de reunirse o descansar, incorporando las especies naturales autóctonas y mejorando la calidad ambiental del lugar.

The limit between the sprawling urban developments and the green or rural space is often forgotten in the planning of these areas and represented with a “sharp cut”. This project identifies the limits as an opportunity for new interventions that might contribute to the improvement of the public space of these developments, and might rethink limits respecting its relation with the nature. One of the proposed activities is to generate a gradual relation through an accessible path and the design of meeting and resting areas, incorporating the native natural species and improving the environmental quality of the place.

El diseño de los edificios de los equipamientos y sus entornos próximos no están pensados para integrarse al espacio público con vallas y muros perimetrales que los cierran. No se piensa ni en la calle, ni en sus accesos en relación con las diferentes urbanizaciones. Se propone ocupar estos espacios intersticiales con elementos que le dan calidad al espacio y favoreciendo la conexión con el entorno transformándose en espacios útiles relacionados al uso de los equipamientos.

The design of facility buildings is often not integrated in the public space because many times are surrounded by fences and edge walls that enclose them. Facility buildings are designed without thinking in the street and its access in relation with the different sprawling urban developments.The project suggests occupying these middle spaces with elements that increase the quality of the space and making spaces whose use is connected with the facility services.

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

Diagrama de las estrategias planteadas Diagram of strategies

Identificación de las calles según sus características de movilidad Identification of streets according to their characteristics of mobility Diagrama de participación comunitaria en las propuestas de mejora Diagram of community participation in the proposals of improvement

Diferentes propuestas para la ocupación y uso de la calle en relación a las viviendas Different proposals for the occupation and use of the street in relation with housing

Tratamiento de la calle como espacio que se relaciona con el entorno natural Consideration of the street as a space in relation with the natural environment

Diferentes propuestas para la mejora del entorno de los equipamientos como espacios públicos de encuentro Different proposals to create meeting public spaces in the surrounding areas of public facilities

Imagen del estudio de árboles autóctonos para introducir en las diferentes propuestas de calles y espacios públicos Study of native trees to include in the different proposals of streets and public spaces

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

equip C | rehabitando la calle re-inhabiting the street Pablo Díaz Santos, Maria Gómez Llabrés, Victoria de Láncer Salas, Sandro Paglia, Andrea Palou Bonitto

El trabajo identifica las áreas de mayor intensidad de uso existente para generar mayor centralidad y actividad en ellas. Se centra en la calle como espacio común para proponer las diferentes acciones que sirven para conectar equipamientos, comercios y espacios públicos que apoyan la red cotidiana. La propuesta se destaca en el estudio de diferentes rutas y usos cotidianos. El proyecto plantea también la densificación en zonas donde ya existen actividades como los espacios próximos a los equipamientos e incorpora los comercios como elementos que agregan otros usos y contribuyen para crear la centralidad buscada. A diferencia de otros se propone algunos crecimientos claves para conseguir unificar y dar continuidad a las diferentes tramas, entre urbanizaciones o entre estas y el núcleo antiguo. ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

The project identifies the areas of higher use to generate more centrality and activity on them. This project understands the street as common space and the different activities seek to connect facilities, commercial activity and public spaces to support the everyday life network. The highlight of this proposal is the study of different routes and everyday life uses. The project also suggests increasing housing density in the areas where the spaces of relation and facilities are located, and incorporates local stores to add other uses and create a centrality. In contrast with other projects, this one proposes some growth in key areas to unify and give continuity to the different fabrics between the sprawling urban developments or between these developments and the old center. 82

“identificar las áreas de mayor intensidad de uso existente para generar mayor centralidad y actividad en ellas (...) crecimientos claves para conseguir unificar y dar continuidad a las diferentes tramas”

“identifying the areas of higher use to generate more centrality and activity on them (...) growth in key areas to unify and give continuity to the different fabrics between the sprawling urban developments”

Los usos cotidianos de las urbanizaciones se analizan en función de las diferencias entre personas según sexo, edad y actividades diarias que realizan. También se analizan las diferentes opciones según los distintos momentos del día. Esta información es muy válida a la hora de priorizar actuaciones y de determinar el diseño de los recorridos según las necesidades de las personas que más lo utilizan, sean mayores, niños o niñas, personas con carritos de la compra, cochecitos de bebé, etc.

The everyday life uses of the sprawling urban developments are analyzed according to the differences of gender, age and daily activities. The different options in the different times of the day are also analyzed. This information is very valuable when prioritizing activities and determining the design of routes depending on the people’s needs: senior, children, people using shopping carts or strollers, etc.

Se estudian las diferentes posibilidades tipológicas de las viviendas a partir de los crecimientos espontáneos existentes. Esto permitiría una mejor adecuación de la normativa a las soluciones potenciales posibles para permitir la densificación. Se incorpora también el uso comercial en la variación de la tipología ubicándolos en sitios estratégicos para potenciar la actividad en la calle, generando concentración en forma de ejes comerciales o como sitios de encuentro en esquinas particulares. ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

This proposal studies the different housing typologies acknowledging the existing spontaneous growth. This allows to adequate the legislation to possible solutions that increase density. The commercial use is also included in the variation of the typology; placing commercial activity in strategic places to increase vitality in the streets, generating concentration in commercial hubs or in specific corners to create meeting points.

Diagrama del objetivo del proyecto con la calle como elemento protagonista Diagram of the projectâ&#x20AC;&#x2122;s objective with the street as the central element

Mapa de usos y recorridos cotidianos segĂşn diferentes perfiles de personas y horarios Map of uses and everyday life mobility including different peopleâ&#x20AC;&#x2122;s profiles and times

Plano propuesta global Global proposal map

Prioridad peatonal Pedestrian priority

Propuesta de densificaci贸n en una de las urbanizaciones utilizando los comercios para crear un tejido con usos mixtos y m谩s actividad Proposal of increasing density in one of the sprawling urban developments, through commercial activity to foster mixed-uses and more activity Desarrollo de la secci贸n Section development

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

equip D | amb i per a totes with and for everyone autors/es de les propostes: Facundo Fusco, Maria Fernanda Flores, Daniel Fernandez, Francesca Femenias, Sara Neglia

“identifica puntos de interés para la convivencia donde se localizan actividades existentes como equipamientos, comercios o espacios de relación” “it identifies points of interest that foster the life in community. In these points, there are facilities, commercial activity and spaces of relation” El proyecto amb i per a totes identifica en la zona de estudio puntos de interés para la convivencia de las personas donde se localizan actividades existentes como equipamientos, comercios o espacios de relación. Va desgranando las carencias para intervenir de manera transversal identificando numerosos y diferentes elementos necesarios para relacionar y potenciar estas funciones y dotarlas de mayor socialización con elementos en general muy sencillos como el tratamiento de un muro ciego en un equipamiento que no se relaciona con una plaza, colocación de juegos donde solo existen bancos, sombra donde solo hay sol o con elementos de mayor envergadura como la construcción de nuevos edificios de equipamientos para reforzar zonas de mayor centralidad. En todo el proyecto se pone el interés en favorecer el uso peatonal de las calles que conectan las áreas de centralidad identificadas. El proyecto plantea diferentes movilidades cotidianas según diferentes personas y en función del tiempo empleado para acceder a las diferentes zonas, equipamientos, servicios o transporte público, ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

The project with and for all identifies points of interest that foster the life in community. In these points, there are facilities, commercial activity and spaces of relation. The project identifies the deficiencies and propose a holistic intervention that identifies numerous and simple elements such as the transformation of a blind wall in a public facility that obstructs its connection with a square; the placement of playgrounds in places where there are only benches; shade sunny areas, among others. The project also proposes more ambitious transformations such as the construction of new facility buildings to reinforce an area of great centrality. The project emphasizes the pedestrian use of the streets that connect the identified central areas. The project proposes different types of everyday life mobility of different people and in relation with the time used to access different areas, facilities, services and public transportation. These mobility patterns change depending on the sprawling urban development 86

variando según la urbanización dónde se viva y en la relación que cada núcleo mantiene con las áreas equipadas.

where people live and its relation with the areas where services and facilities are located.

Se propone eliminar los límites físicos de los equipamientos públicos para integrarlos al espacio público y la red cotidiana como la apertura del muro perimetral de una cancha deportiva cerrada al barrio que se abre para relacionarse con una plaza próxima y la calle que lo conecta con otros usos de la red cotidiana, permitiendo vincular dos urbanizaciones aisladas entre sí. Otra de las propuestas es vincular una guardería y una residencia de personas mayores, que están enfrentadas y separadas también por vallas perimetrales generando grandes espacios que cortan la conectividad e impidiendo que ambos equipamientos puedan aprovechar de su proximidad para potenciar su uso. La propuesta incluye añadir otros usos para concentrar actividades en la red cotidiana que conecta todos estos equipamientos.

The project suggests eliminating the physical limits of the public facilities to integrate them in the public space and the everyday life network. The project recommends the opening of the edge wall of the soccer field to connect it with a nearby square and the street, which would link two sprawling urban developments currently isolated. Another proposal is to link the kindergarten with the senior home that are separated and surrounded also by edge walls; this separation generates large spaces that cut the connectivity between them, and prevent both facilities to use their proximity. The proposal suggests adding other uses to concentrate activities in the everyday life network that connects all facilities.

Para la zona con más comercios y punto intermedio entre los dos municipios, que se apoya sobre la carretera de mayor flujo vehicular y que constituye un importante límite físico, se propone mayor prioridad peatonal en los cruces y un reordenamiento de los aparcamientos para favorecer los espacios de relación en el entorno mediante elementos que favorezcan la estancia como bancos, juegos y árboles. En uno de los ejes de conexión entre urbanizaciones, formado por un espacio público lineal que dispone solo de algunos juegos, poca iluminación y es actualmente una zona muy extensa y poco utilizada, se propone dotar de más actividades que le den vida como la escuela, actualmente provisional que tiene que ser trasladada y una biblioteca. Esto generará mayor proximidad entre los otros dos puntos de equipamientos que une, guardería, instituto, otra escuela, ayuntamiento y zona comercial del pueblo. ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

The proposal suggests a commercial area between the two municipalities on the road with highest traffic that now constitutes a physical boundary. This area would prioritize pedestrian priority in the junctions and the reorganization of parking spaces to give preference to the spaces of relation by installing benches, planting trees or creating new playgrounds. The project suggests increasing activity in one of the line of connection between subdivisions that currently has an under used lineal public space with a small playground and bad lighting. The project suggests increasing activity through the school, currently in a temporary location and with a plan to be moved, and through a library. These changes would increase the proximity between the other two facilities areas where there are a kindergarten, a high school, another school, the city hall and the town’s commercial area. 87

Lectura de movilidades cotidianas posibles desde diferentes nĂşcleos hacia las diferentes actividades Everyday life mobility from urban developments to different activities

Dos sectores conequipamiento deportivo y equipamiento de guarderĂa y residencia de personas mayores Two subdivisions with sport facilities, a kindergarten and senior home

Sector parque urbanización “Jardins Imperi” eje que conecta dos núcleos de equipamientos y urbanizaciones The subdivision “JardinsImperi” connects two facilities’ areas with other subdivisions

Sector comercial donde se estudian diferentes soluciones para mejorar el acceso y uso peatonal Commercial area that seeks to improve pedestrian use and accessibility

ELS PALLARESOS I EL CATLLAR

CLOENDA CLOSING

Punt i seguit Full stop, new sentence Per Carles Baiges Camprubí membre equip POSTsuburbia team member Amb la publicació d’aquest llibre donem el workshop POSTsuburbia per tancat. L’alta demanda del taller i el seminari demostra l’interès pel tema i les avaluacions de l’alumnat ens ensenyen el que hem fet bé i el que hem de millorar. Després de demanar als estudiants que treballessin ens toca a nosaltres analitzar els projectes per trobar solucions extrapolables per millorar les àrees residencials monofuncionals de baixa densitat a Catalunya. Abans de canviar d’etapa però m’envaeixen algunes preguntes. Quin motiu empeny a una cinquantena d’alumnes allargar dues setmanes més el ritme acadèmic en detriment de les merescudes vacances? Encara més incomprensible és el cas d’aquells que venint de llocs allunyats veuen passar les solejades hores de la ciutat mediterrània des d’una de les fosques aules de l’edifici Coderch. Segurament la resposta es troba en el canvi metodològic i temàtic que brinden els tallers d’estiu de l’ETSAB respecte els cursos habituals de l’escola. El workshop POSTsuburbia ha estat una bona mostra en aquests dos aspectes.

With this publication we close the workshop POSTsuburbia. The high participation in the workshop and the seminar demonstrates the interest for the topic. Student evaluations illustrate what we did right and what we need to improve. After asking students to work in this project, now we have to analyze the final projects to find extrapolated solutions to improve sprawling urban developments in Catalonia. Prior to that, some questions come up. What is the reason that takes fifty students to extend two more weeks their academic rhythm instead of starting vacations? It is still more surprising the case of those students who came from distant places to spend summer sunny days in the dark classes of the building Coderch. Most likely we can find the response to these questions in the particular topic and methodology of this workshop that was different from the usual ETSAB summer workshops. The workshop POSTsuburbia has been an example of these two aspects.

A nivell temàtic ens hem fixat en una problemàtica actual, que ja fa anys que s’estudia als països on fa més temps que es va desenvolupar (en particular als Estats Units d’Amèrica), però que la nostra dinàmica acadèmica encara no ha estat capaç d’incorporar en els temaris de les assignatures troncals. Sobre la teoria morfològica de l’urbanisme, que la nostra escola és capdavantera, hem afegit capes socials i antropològiques amb un resultat més humà i real. Això ha afegit complexitat al treball, que els i les estudiants han pogut assimilar millor gràcies a les conferències de geògrafs com Francesc Muñoz i Carme Miralles. També n’ha facilitat la comprensió la presència constant de dues sociòlogues en l’equip docent, una interdisciplinarietat que la majoria d’alumnes no experimenten fins

At the thematic level, it is a contemporary issue that has been studied for many years in other countries with larger history of suburbia (in particular in the United States of America). But the current academic body has not incorporated yet this topic in the syllabus of required courses. The workshop has added social and anthropological layers to the morphologic theory of urban planning of our school, obtaining more human and real results. This added complexity to the work, but students could better absorb it thanks to the conferences of the geographers Francesc Muñoz and Carme Miralles. Also, a better understanding was facilitated by the constant presence of two sociologists among the professors; most students do not experience

CONCLUSIONS CLOENDA

arribar a màster o a l’entorn laboral. La incorporació de la qüestió de gènere ha estat, com acostuma a passar en aquesta escola, un dels temes que més interès i debat ha portat als i les estudiants. La metodologia, diferent a l’habitual, que es va plantejar pel taller, també ha tingut una resposta positiva. El fet que algunes de les eines emprades fossin utilitzades per primera vegada per part del professorat dóna una idea de la experimentació que ens hem permès. El contacte directe amb els respectius ajuntaments ha comportat un contacte directe amb el problema que suposa per a les arques de qualsevol municipi. L’agudesa d’algunes de les preguntes que han hagut de respondre els tècnics municipals han demostrat l’ull atent en les visites i la ràpida entesa de la problemàtica per part dels i les estudiants. Lluny de quedar-nos en el punt de vista del despatx hem buscat el contacte directe amb les persones que habiten el lloc. Grups reduïts han entrevistat extensament a veïns i veïnes de cada urbanització per conèixer que els va dur a traslladar-se allà, com desenvolupen les seves activitats diàries, que els agrada i quines mancances veuen al seu entorn... Hem caminat, observat i preguntat durant hores sota el sol de juny per viure la realitat a peu de carrer i experimentar amb els nostres cossos les distàncies, les pendents,... i copsar aquells sentits que el paper no pot transmetre, com les olors de la natura propera, l’únic soroll constant dels gossos bordant o la sensació de solitud al passejar per carrers deserts i amurallats. Finalment el joc de rols que ja s’ha explicat a la introducció d’aquest llibre ens ha permès una immersió dels conflictes en primera persona que no s’hagués pogut fer d’altra manera amb les limitacions temporals i acadèmiques. També em faig la pregunta inversa. Perquè un grup de recerca carrega amb l’esforç d’organitzar un esdeveniment com aquest per iniciativa pròpia? En el nostre cas reconeixem la capacitat de treball i d’imaginació dels i les estudiants i creiem que són actors imprescindibles en la cerca de solucions als problemes que afronta la nostra societat. El limitat rerefons teòric o pràctic que alguns podien tenir ha quedat superat per la curiositat per llençar noves preguntes o proposar respostes originals que estan plasmades en aquest llibre. CONCLUSIONS CLOENDA

this interdisciplinary context until they enroll in a master degree or enter in the job market. The inclusion of a gender perspective has been, as usually happens in this school, one of the topics of highest interest and debate. The workshop methodology was different than the usual but had a positive response. Some tools were used for the first time, which gives an idea of how we experimented. The direct contact with municipal governments allowed direct contact with the economic problems that sprawling urban areas represent for a municipality. The sharpness of some questions asked to public officials demonstrated the careful eye in the field trips and the fast understanding of the issue by students. In order to expand the vision beyond the municipal office, we directly contacted residents. Small groups interviewed neighbors of each sprawling urban development in order to know what brought them to move in, how they develop their everyday life, what are the strengths and weakness of the area... We walked, observed and asked during hours under the sun of June to live the reality on the street and test our bodies, the distances, the slopes… as well as capture the perceptions that cannot be transmitted through documents, such as the smells of the environment, the constant noise of dogs barking, the loneliness perception of walking in dessert and walled streets. To end, the role-play, explained in the introduction, allowed a first-hand immersion in the conflicts; this could have not been achieved if we had had temporal and academic limitations. Also I wonder why a research group by its own initiative decides to make the effort to organize this event. In our case, we acknowledge the capacity of work and the imagination of students and we believe that they are essential stakeholders in the search of solutions to social problems. The limited theoretical or practical background of some students was overcome by the curiosity of asking questions and giving original responses, which are illustrated in this book. 93

Apunts sobre les conferències Lecture notes

Per equip de POSTSUBURBIA Es poden consultar totes les conferències a la web upcommons.upc.edu

Antípolis. El model suburbà a les ciutats del Sun Belt Antipolis. The suburban model in the Sun Belt cities

Carlos García Vázquez és Doctor Arquitecte, Catedràtic de Composición Arquitectónica en el Departamento de Historia, Teoría y Composición Arquitectónicas, Universidad de Sevilla

Moltes de les pors que tenim a Europa sobre aquests models d’urbanització dispersa ja són realitats als Estats Units d’Amèrica. El lloc on s’està veient de manera més extrema és en les ciutats de l’anomenat Sun Belt, o “Cinturó del Sol”, que correspon als estats per sota del paral•lel 37. En aquests estats hi trobem diverses ciutats com Las Vegas, Phoenix, Alburquerque, Dallas, Houston, Atlanta i Miami. També hi ha Los Angeles, encara que és un exemple que ha quedat antiquat dins d’aquest panorama. Va marcar la pauta del desenvolupament suburbà molt aviat, però actualment no està seguint la radicalitat de l’extensió territorial del fenomen ja que està patint un procés de subdivisió de les seves parcel·les a causa del cost del sòl.

Many European fears about this type of suburbs are already a reality in the United States. This reality is currently present in an extreme way in the Sun Belt, located bellow the parallel 37, which includes cities such as Las Vegas, Phoenix, Albuquerque, Dallas, Houston, Atlanta and Miami. Los Angeles is also an example, but older in comparison with the Sun Belt cities. LA was the early model of suburban development, but it is not currently following a radical territorial expansion of suburbia because it is suffering a process of lot subdivision due to land costs.

La ciutat sense fi. Als EEUU, com a Europa, des de la dreta conservadora s’ha vist el creixement com quelcom acríticament bo, generador d’ocupació i ingressos. En canvi des de l’esquerra, a vegades es veu com un perill per a la sostenibilitat del model, l’ecologia o el patrimoni. Al Sun Belt, per la seva component cultural conservadora, créixer és casi una ideologia. Encara que els creixements no han anat al mateix ritme. Entre els anys 70 i 90 del segle XX, Los Angeles va augmentar un 45% la seva població però un 300% la seva superfície.

The city without end. In the USA, as well as in the right-wind conservative Europe, growth has been understood as something uncritically good, generator of work and income. However, left-wind progressive scholars see it as a threat for a sustainable model, the ecology and the patrimony. In the Sun Belt, traditionally conservative, growth is almost an ideology, despite economic growth has not happened at the same rhythm than urban growth. In the 19701990s, the population of Los Angeles increased 45% and 300% its extension.

Aquest model ha generat ciutats amb una forma diferent a la ciutat tradicional, amb un skyline en forma de muntanya, amb un centre APUNTS

102

normalment financer amb els gratacels més alts que van baixant d’altura i densitat a mesura que ens anem allunyant del centre, fins arribar als suburbis. Si mirem el skyline d’una ciutat del Sun Belt el downtown és molt petit i es passa sense transició a la forma suburbial. Això també es trasllada al sector de les oficines, amb edificis baixos, sense qualitat arquitectònica, molt separats entre ells i sense connexió per als vianants. La ciutat sense substància. De mitja, les ciutats nord-americanes són entre tres i quatre vegades menys denses que les ciutats europees, però hi ha una gran diferència entre les ciutats del Nord i les del Sun Belt. La densitat de les àrees metropolitanes del Nord pot ser propera a les europees però si mirem al Sud són sis vegades menors. Sense contar Los Angeles, la ciutat més densa del Sun Belt és Houston (1.600 habitants per km2) i la que ho és menys és Atlanta (600 habitants per km2). Des del nostre punt de vista hi ha un punt crític en el que considerem que per sota d’un cert nivell de densitat no es poden tenir qualitats urbanes. Els historiadors occidentals, la majoria italians, consideren que els maies mai van tenir ciutats, per aquesta baixa densitat. Doncs si mirem Tikal, un antic enclavament maia al Nord de Guatemala, tenia una densitat molt semblant a Atlanta. Houston s’organitza per un sistema de downtowns que concentren la urbanització separats per una manta verda de natura, natura artificial, parcel·les abandonades, terrenys agrícoles... Aquests paisatges intermedis s’han convertit en allò representatiu de la urbanització. A Phoenix, on una normativa urbanística obliga que totes les construccions segueixin un estil mediterrani, la uniformitat i banalització de l’arquitectura és tal que el més valuós és el desert que queda sense construir i que l’Ajuntament ha comprat per evitar-ne la urbanització. El que es ven és el clima i sembla demostrat que en els lloc càlids el creixement ha estat major (3 vegades més gran que en les ciutats més fredes) com en els més solejats (el doble que les ciutats més ennuvolades). APUNTS

This model of city has become very different from the traditional city model. LA has a hill-shape skyline with high-rise buildings in the downtown financial district and gradually lower density and highness the further you get from downtown to the suburbs. In the Sun Belt cities the downtown is small and there is no transition between downtown and the suburbs. This also applies to office buildings, with lower buildings without architectural quality, separated among them and without pedestrian connections. The city without substance. On average, North American cities are three and four times less dense than European cities. But there is a big difference between the cities of the North and the Sun Belt. The density of Northern metropolitan areas is six times smaller. Excluding LA, the densest Sun Belt city is Houston (1.600 inhabitants per km2) and the least dense is Atlanta (600 inhabitants per km2). Below a certain level of density, urban quality cannot be achieved. Occidental historians, mostly from Italy, consider that the Mayas had low-density cities. Tikal, an ancient Maya enclave in Northern Guatemala, had a similar density to Atlanta. Houston has a system of downtowns that concentrate urbanization separated by artificial green areas, abandoned lots, and agricultural fields. These transitional landscapes have become something representative of the urbanization. In Phoenix, local legislation forces to build in a Mediterranean style, uniformity and trivialization of architecture. In consequence, the most valuable element is the dessert that has been bought by the city to be protected and avoid the urban expansion. The city advertises its climate. In warmer areas, the growth has been larger (3 times more than in colder cities) as well as in sunny areas (doubling the clouded cities). 103

Rehabitar: Abandono y Oportunidad

Re-inhabiting: Abandonment and Opportunity Xavier Monteys Roig és Doctor Arquitecte, Catedrátic de Projectes Arquitectonics, Universitat Politècnica de Catalunya

Rehabitar significa “habitar de nuevo, volver a habitar, reestrenar; volver a usar de la manera más simple, desinhibida y verdadera, con la seguridad que los espacios que habitamos, más que someterse a reformas, deben reformar el modo de usarse, considerando el habitar como una actividad que contiene todos los usos de la arquitectura.” (Cita del libro Rehabitar en nueve episodios de Habitar grupo de investigación, catálogo de la exposición con el mismo nombre para el Ministerio de Fomento, Madrid, diciembre 2011 – enero 2012). Hay un gran número de locales, oficinas, hoteles, edificios de todo tipo que están abandonados, que no se usan para nada pero están ahí. El abandono y la oportunidad tienen que formar parte de nuestra profesión. Para ello es necesario repensar el proyecto arquitectónico en la época del aprovechamiento, es decir pensar como usamos lo que ya existe y dejar de ejecutar programas establecidos en edificios exnuovos. Aprovechar quiere decir añadir usos, añadir intensidad. Por lo tanto aprovechar es añadir y dotar de sentido el proyecto de rehabitar un espacio. Y no tiene que ver solo con rehabilitar, es decir con reparar el objeto físico sino que rehabitar tiene que ver con reparar el uso. Nuestras intervenciones deben ser una capa más que interprete aquello sobre lo que tenemos que rehabitar o modificar o alterar. Las propuestas deben transformar el objeto en otra cosa para que se use de otra forma. A veces las transformaciones son mínimas APUNTS

Re-inhabit means “inhabit again, return to inhabit, rerun; return to use in simpler, disinhibited and true way, with the security that the spaces we inhabit, instead of making reforms, they should reorganize the type of use, considering inhabiting as an activity that contains all the uses of architecture.” (Quote of the book Rehabitar en nueveepisodios,Habitarresearch group, and exhibition catalogwith the same name for the Ministry of Infrastructures, Madrid, December 2011 – January 2012). There is a large number of warehouses, office spaces, and buildings of all kinds that are abandoned, that are not used at all but they exist. The abandonment and the opportunity should be part of the architects’ profession. It is necessary to rethink the architectural project in the time of operation; in other words, think how we use what already exists and stop executing the established programs in exnuovo buildings. To reuse means to add uses and intensity. Therefore, to reuse is to add and give sense to the project of inhabiting the space. It is not only re-inhabiting or repairing the physical object, but also repairing its use. Our interventions must be one more layer that reads into what we have to re-inhabit, modify or change. The proposals should transform the object in a different thing to be used in a different way. 104

para conseguir grandes cambios de uso: cambiar una ventana de lugar, abrir una puerta más, modificar el amueblamiento, añadir algunos árboles, etc.

Sometimes transformations are minimal but achieve big changes of use: change the place of a window, open one more door, change the furniture, add some trees, etc.

Un ejemplo de aprovechamiento podría ser repensando el proyecto de la Filmoteca de Catalunya. Repensando si era necesario un gran edificio nuevo o si se podría pensar en una reprogramación de las pequeñas salas de cine que están repartidas por Barcelona. El proyecto podría haber sido programar en estas salas distintas actividades según su ubicación, según las redes de transporte y según los servicios, etc. De esta forma la actividad de la Filmoteca tendría una repercusión más amplia en la ciudad. Un modelo parecido es el festival Grec que tiene lugar en diversos espacios de la ciudad durante el mes de julio en Barcelona y no por ello es ningún problema de comprensión para el público. Es un proyecto que no tiene que ver tanto con la forma sino con el uso de las cosas y de la ciudad. Programando mejor la ciudad mejoraríamos muchos problemas de la ciudad actual.

An example of reusing would have been to re-think the project of the Film archives of Catalonia. Rethinking whether it was necessary a big new building or think of a re-programming of the small movie theaters spread in Barcelona.The project could have been to plan different activities in these different movie theaters according to their location, the transportation network, the services, etc. The activity of the Film archives would have had a broader impact in the city. A similar model is the Grec Festival that takes place in different spaces of the city of Barcelona during the month of July and this is not a problem of understanding for the public. This project is not related with the form, but with the use of spaces and the city. Planning better the city we would improve many problems of the current city.

Pero la línea actual de actuación de la ciudad de Barcelona es sustituir, como está pasando en los barrios del 22@ o Diagonal Mar, en vez de trabajar con lo existente. Están convirtiendo la ciudad en una caja de bombones. Estas partes de la ciudad han perdido intensidad urbana. Sin embargo en otras partes que se mantiene esta intensidad urbana son el resultado de la suma de capas. Aprovechar tiene que ver con la noción de capas, lo que más nos gusta de la ciudad es fruto de la sedimentación, como por ejemplo la Piazza Navona en Roma. En la situación actual es necesario introducir el concepto de aprovechamiento y reutilización como oportunidad para abordar el proyecto en la carrera de arquitectura. Huir de la idea del resultado final, perfecto, definido y acabado como se muestran en los renders. La idea de belleza en el aprovechamiento es inacabada. APUNTS

But the current strategic plan of the city of Barcelona is to substitute, as it is happening in the 22@ neighborhood or Diagonal Mar, instead of working with preexistent structures. They are converting the city in a “chocolate box”. These parts of the city have lost urban intensity. However, in other parts of the city, the urban intensity is maintained as result of different layers. Reusing is related with the notion of layers, what we most like from the city is the result of sedimentation, for example the Piazza Navona in Roma. In the current situation it is necessary to introduce the concept of using and reusing as an opportunity to address the project in the architecture studies. To scape from the idea of the final, perfect, defined and finished result as we see in the renders. The beauty of reusing is unfinished. 105

¿Más policentrismo, menos sprawl? More polycentrism, less sprawl?

Blanca Arellano és Arquitecta, investigadora i docent del Centre de Política de Sòl i Valoracions, Universitat Politècnica de Catalunya

La presentación forma parte de un trabajo de investigación que hace una extensa descripción del fenómeno del sprawl en diferentes contextos, Estados Unidos de América, México y principales capitales Europeas. Frente a esto, se plantea como hipótesis las ventajas de un sistema urbano policéntrico. De la presentación realizada, se han seleccionado los aspectos considerados más relevantes para comprender el fenómeno del sprawl en nuestro contexto. Al final se han extraído las conclusiones presentadas por la autora.

The presentation is part of research project that describes extensively the sprawl phenomenon in different contexts: the United States of America, Mexico and main European capitals. The hypothesis is the advantages of an urban polycentric system. From the presentation, the most relevant aspects have been selected to understand the sprawlphenomenon in our context. The text concludes with the presenter’s conclusions.

En el siglo XX la urbanización se ha extendido por todos los rincones del planeta. Lo “urbano” ha pasado de ser una isla en la inmensidad del océano rural, a representar la globalidad del espacio en el que se insertan áreas naturales o agrarias más o menos aisladas. Existe una gran dificultad para definir el sprawl pero todos pueden identificarlo. Está relacionado al consumo de suelo y el crecimiento de la población. Algunos indicadores de sprawl son la densidad por habitante y la superficie según población.

In the 20th century, the urbanization has been extended in all parts of the planet. The “urban” has been transformed from being a isle on the rural ocean to represent the global space where natural and rural areas are inserted with different grades of isolation.

Cuanta más riqueza, mayor consumo de recursos naturales, y por lo tanto de suelo. Renta, consumo energético y sprawl serían conceptos unidos en una única ecuación. Pero lo son también las condiciones históricas heredadas, los patterns de distribución espacial de la población, las lógicas de ocupación del territorio o la estructura de la propiedad del suelo.

Higher wealth means higher consumerism of natural resources, including land. Sprawl, income and energy consumption are concepts unified in the same equation. The historical inherited conditions; the patterns of spatial distribution of the population; the configuration of land occupation; and the structure of land property are also characteristics of the sprawl.

Frente a este fenómeno, los sistemas urbanos policéntricos (según las actividades) son más eficientes, sostenibles y equitativos que APUNTS

It is difficult to define sprawl, but everybody can identify it. It is related with the land consumption and the population growth. Some sprawl indicators are density by inhabitant and population by area.

In response to this phenomenon, the polycentric urban systems (de106

los monocéntricos, debido a su mayor complejidad y diversidad. Algunos de los indicadores utilizados en las áreas metropolitanas para medir el policentrismo son: la superficie y la densidad de población y empleo en el suelo artificializado (urbano). Para concluir, se identifica que el sprawl es un fenómeno complejo caracterizado por el consumo creciente de suelo, fragmentación progresiva del territorio, ocupación de baja densidad, especialización monofuncional del espacio urbano y pérdida de la identidad de los lugares. Compacidad y dispersión pueden ser fenómenos simultáneos. En Europa se observa un consumo creciente de suelo en función del tamaño de las aglomeraciones existiendo un mayor consumo en las ciudades medias y pequeñas. Sin embargo, es en las periferias de las grandes metrópolis donde se exacerban los fenómenos de dispersión de la urbanización consumiendo 10 veces más por habitante que en las áreas centrales. España (25,14%), junto al resto de países en crisis (Irlanda, Grecia, Portugal e Italia), son los que han presentado mayor consumo de suelo en las últimas décadas. Fenómeno que es especialmente acusado en la Costa Mediterránea y particularmente en la Comunidad Valenciana. Madrid, paradigma del monocentrismos, denota mayores consumos de suelo y sobre todo una estructura de movilidad más insostenible que Barcelona, caracterizada por un mayor grado de policentrismo. Las estructuras urbanas de carácter policéntrico pueden ser más eficientes en los patrones de utilización del espacio y de la movilidad al reducirse los movimientos pendulares residencia trabajo así como el resto de la movilidad. El camino hacia el policentrismo de los sistemas urbanos, pude representar un avance en la mejora de la sostenibiliad y la reducción del proceso de sprawl. APUNTS

pending on the activities) are more efficient, sustainable and equitable than monocentric systems, because of a higher complexity and diversity. Some of the indicators used in metropolitan areas that measure polycentrism are: the area and the density of population and employment in the artificialized land (urban). To conclude, sprawl is identified as a complex phenomenon characterized by an increasing land consumption, a progressive fragmentation of the territory, a low density occupation, a single-use specialization of the urban space, and the loss of places’ identity. Compactness and spreading can be simultaneous phenomena. In Europethere is increasing land consumption in relation with the size of the agglomerations, existing a higher consumption in medium and small cities. However, in the peripheries of the great metropolis the spreading phenomenon of urbanization is exacerbated, consuming 10 times more per inhabitant than in central areas. Spain (25,14%), and the rest of countries in crisis (Ireland, Greece, Portugal and Italy), has experienced the larger land consumption in the last decades. This phenomenon is particularly pronounced in the Mediterranean coast, above all in the Autonomous community of Valencia. Madrid, the paradigm of monocentrism, have larger land consumption and above all a less sustainable mobility structure than Barcelona, city characterized by a higher grade of polycentrism. The polycentric urban structures can be more efficient in their patterns of space use and mobility because they reduce swing movements between work and home, and other mobility forms. The polycentrism of urban systems can represent a progress in the improvement of sustainability and the reduction of the sprawl process. 107

Contra la Urbanalización. Reciclaje vs. el Copy&Paste urbano Against Urbanalitzation. Urban recylcing vs. Urban Copy&Paste Francesc Muñoz és Doctor en Geografia, professor titular del Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona

Nuestro punto de vista sobre el desarrollo urbano debe ser ante todo crítico: vivimos en un contexto donde la metodología de trabajo se basa en el copy/paste urbano. Parecería que cualquier tipo de operación urbana tiene su lugar en cualquier lugar. Cabe diferenciar en este contexto tres tipos de tejidos que podemos identificar en estos territorios: (1) el territorio de baja densidad, que puede presentar o no una configuración dispersa, (2) el territorio de urbanización dispersa, que puede presentar o no una baja densidad, y (3) el territorio de baja densidad y de configuración dispersa. Éste último es, precisamente, el que presenta mayores problemas. Si miramos el instrumental urbano de que disponemos, podemos reconocer que tenemos muchísimas más recetas para los conjuntos urbanos densos, pero sin embargo no disponemos de suficiente bagaje cultural para afrontar este tipo de tejidos. Ante esta situación, la pregunta que nos podemos hacer es si es posible generar ciudad en estos entornos. Muchos teóricos responden que ello no es posible en contextos urbanos sin densidad, pero si entendemos la ciudad como un organismo que no viene definida por las densidades, sino por las relaciones, entonces podemos vaticinar que en estos tejidos es posible generar ciudad. Si realizamos una mirada retrospectiva podemos reconocer una fecha clave: 1986, momento en el que se aprueba el plan de l’Área de Reforma Interior de Ciutat Vella, que muestra un modelo de ciudad compacta como seña de identidad para Barcelona. Pero es precisamente entre 1987 y 1989 cuando aparece la explosión más virulenta de las viviendas adosadas en la periferia metropolitana de BarceAPUNTS

Our point of view about the urban development should be critical: we live in a context where the methodology of work is based in an urban copy/paste. It seems that any type of urban process takes place in any place. We can differentiate three types of fabric in this type of territories: (1) the low-density area, which might or might not have a disperse configuration, (2) the sprawling developments, which might or might not have low-density, and (3) the areas with low-density and dispersed configuration. The last one presents the greatest problems. Looking at the different urban areas in the region, we can acknowledge that we have many recipes for the dense urban areas, but we do not have enough cultural experience with low-density and dispersed fabric.In front of this situation, the question is whether it is possible to generate “city” in this type of environments. Many scholars argue that this is not possible; but if we understand the city as an organism that is not defined by the density, but by the relations, therefore we can foretell that it is possible to generate “city” in low density and dispersed fabric. Looking back, 1986 is the year when the Plan of Rehabilitation of CiutatVella (Plan de l’Área de Reforma Interior de CiutatVella) was enacted; this plans supports a model of compact city for the city 108

lona, hasta el punto que 8 de cada 10 municipios tienen una cifra de producción unifamiliar siempre superior al 45%, o dicho de otra manera, dedican una de cada dos viviendas a este modelo tipológico. Es evidente que no podemos tratar estos tejidos utilizando los mismos mecanismos que podemos utilizar en la ciudad compacta, pero se hace necesario plantear nuevas estrategias para abordar el trato de los espacios libres, teniendo en cuenta que muchas de estas viviendas disponen de un pequeño espacio libre privado asociado a la edificación. Los espacios libres públicos son de escasa calidad comparados con estos espacios libres privados, es decir, la vivienda a absorbido la calidad del espacio. Parecería que, en términos generales, la densificación es una receta sencillamente óbvia, pero esto no es tan sencillo. No deja de ser un eufemismo que podamos llevar el modelo de ciudad compacta de Barcelona a este contexto urbano. Podemos plantear, por tanto, cuatro alternativas quizás más viables: 1. La densificación selectiva, y no como receta universal, aplicada sobre las áreas sensibles. 2. La redifinición tipológica, que pretende explorar distintos modelos residenciales que añaden diversidad y pueden ampliar la oferta residencial. 3. La generación de nuevas centralidades suburbanas que permitan incorporar elementos de atracción (como supermercados, ludoteca, o mejor, supermercado-ludotecas). 4. Las estrategias integrales de carácter más genérico, que abordan el problema desde una lectura más territorial haciendo énfasis en la estructura y vertebración urbana. El trabajo consiste, por tanto, en retomar la definición de Lynch para la ciudad: lugares donde encontremos cosas interesantes de manera simultánea. En este sentido, podemos decir que se hace necesario conseguir más diagnósticos y mejores, que nos permitieran pasar de las discontinuidades repetidas de forma estandarizada a las singularizadas. APUNTS

of Barcelona.But it is from 1987 to 1989 when begins the boom of building townhomes in the metropolitan periphery of Barcelona, to the point that 8 of 10 municipalities have more than 45% of single-family homes; in other words, half of the housing available responds to this typology. We cannot use in low-density dispersed fabric the same tools that we use in the compact city; but we can suggest new strategies to address how the open spaces in this type of development are used. Public open spaces are usually of low quality compared with the private open spaces; the house has absorbed the quality of the space. In general, densification is an obvious recipe, but it is not easy to implement. It is an euphemism to try to bring the model of compact city to the sprawling developments. But we can suggest four feasible alternatives: 1. Selected densification, not as a universal recipe, but applied in certain areas. 2. Redefinition of typologies, to explore different residential models that can add diversity and wide the residential offer. 3. Generation of new suburban centralities that allow incorporating attractive elements (supermarkets, play center, or even better supermarket-play center). 4. More generic integral strategies that address the problem from a regional perspective emphasizing the urban structure. The goal is to get back to Lynch’s definition of the city: places where we find interesting things simultaneously. Therefore, it is necessary to conduct more and better assessments to transform the standardized cookie-cutter developments in more unique ones. 109

La movilidad de las mujeres en los tejidos dispersos de baja densidad Women’s mobility in sprawling urban developments

Carme Miralles-Guasch és Doctora en Geografia, professora titular del Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona

La inclusión de la perspectiva de género en los análisis sigue estando en un periodo de transición para las disciplinas sociales. En arquitectura y urbanismo esta incorporación es incipiente. Carmen Miralles nos plantea elementos teóricos para comprender el enfoque de género en el estudio de la movilidad de las mujeres en los tejidos dispersos de baja densidad.

The inclusion of a gender perspective in the analysis is still in transition in the social disciplines. In architecture and urban planning this incorporation is incipient. Carme Miralles gives theoretical elements to understand from a gender perspective the study of women’s mobility in the low-density residential areas.

El primer elemento se refiere al cambio analítico del sujeto y los objetos del transporte. En el siglo XX se estudiaron los desplazamientos en la ciudad desde las infraestructuras y el predominio del coche privado como transporte. El siglo finalizó confundiendo los desplazamientos con las distancias y las infraestructuras y los coches con las personas. Fue necesario aplicar la perspectiva de género para comprender distintos modelos de movilidad y entender que “la movilidad es la suma de desplazamientos que hacemos las personas en un lugar determinado y los medios de transporte son los objetos que nos permiten hacer desplazamientos con velocidades distintas”. El cambio de sujeto en el análisis ha sido fundamental. Se ha podido reintroducir el “ir andando” al mismo nivel de importancia; es más barato, menos contaminante y utiliza menos energías fósiles.

The first element refers to the analytical change of the subjects and objects of transportation. In the 20th century city movements were studied through the infrastructures and the predominance of the car as mode of transportation.The century ended confusing the movements with the distances, and the infrastructures and cars with people.It is necessary to apply a gender perspective to understand the different models of mobility and “mobility as the sum of movements that people make in a specific place and transportation modes as the objects that allow making movements at different speed”. The change of the subject in the analysis has been essential and has re-incorporated “walking” at the same level of significance; walking is cheaper, less pollutant and uses less fossil energy.

El segundo elemento plantea la movilidad dentro del paradigma de la sostenibilidad. Los medios pueden ser más o menos contaminantes, aunque todo el sector del transporte quedó excluido del APUNTS

The second element analyzes mobility from the sustainability paradigm.Transportation could be more or less pollutant. All the trans110

Protocolo de Kioto porque es difícil contar lo que se suma y se resta de nuestros desplazamientos. Sin embargo, el paradigma de la sostenibilidad, no debe significar menos desplazamientos, menos derecho a la ciudad. La movilidad es imprescindible para generar intensidad y acompañar las actividades personales y colectivas, por lo tanto, es necesario intensificar desplazamientos bajando las emisiones de CO². Esto no debe significar menos desplazamientos, menos derecho a la ciudad. Es necesario pensar cómo y con qué medios, no solo por dónde, ni desde dónde y adonde. En tercer lugar, redefine la accesibilidad. Antes era un atributo territorial, solo una distancia a recorrer. Ahora, no se pueden estudiar las relaciones entre sujeto: personas que nos movemos y objeto: medios de transporte, sin tener en cuenta la accesibilidad relativa a “la capacidad que tienen las personas para poder llegar a ciertos lugares, a una hora determinada con un esfuerzo razonable”. Con esta característica los estudios de género aportan datos relevantes cuando analizamos las condiciones de la movilidad cotidiana. No solo cuenta la conexión entre territorios sino el atributo de ser accesibles con que contamos las personas. El sexo, la edad, la capacidad económica, etc., son necesarias para comprender si un lugar es accesible o no. Cuando se miran los motivos y se separan los desplazamientos ocupacionales, de los personales y la vuelta a casa, aparece el porcentaje de desplazamientos personales que no se tenían en cuenta, (mujeres 34% hombres 26%). Mujeres y hombres no solo utilizamos medios de transporte distintos sino que nos movemos por motivos distintos. El género como elemento de la estructura social, es fundamental para entender los distintos modelos de movilidad de un espacio urbano, hay mas diferencias entre modelos de movilidad entre mujeres y hombres que entre edades, niveles de renta. Para plantear los problemas de sostenibilidad del entorno que vivimos debe haber un cambio conceptual y metodológico con perspectiva de género para replantear las relaciones entre movilidad, transporte y territorio. APUNTS

portation sector was excluded from the Kyoto Protocol because is difficult to measure our movements. However, the sustainability paradigm does not mean fewer movements and lower right to the city. Mobility is essential to generate intensity and support personal and collective activities; therefore, it is necessary to intensify movements reducing the CO² emissions. This does not imply fewer movements and fewer right to the city; but identifying how and with what transportation system, not only where, also from where and to where. The third element is to redefine accessibility. In the past, accessibility was a territorial attribute, only a distance to travel. Currently, relationships between the subject (people who move) and transportation cannot be studied without including the accessibility in relation to “people’s capacity to arrive to certain places, at a particular time with a reasonable effort”. Gender studies offer relevant data when we analyze the condition of everyday life mobility. They do not only study the connection between places but their attributes of people’s accessibility. The gender, age, economic capacity, etc. help understand whether a place is accessible. When the reasons of movement are analyzed separating the occupational movements, from the personal and the return home, data about personal movements becomes evident (women 34% men 26%). Women and men use different transportation systems and also move for different reasons. Gender, as an element of the social structures, is fundamental to understand the different models of mobility in the urban space; there are different mobility patterns between women and men, between different ages, income level, etc. To address the issues of sustainability, there must be a conceptual and methodological change to review the relation between mobility, transportation and territory. 111

La transformación necesaria de la urbanización dispersa: barrio-ciudad próxima The needed transformation of the sprawling urban developments: neighborhood-compact city

Zaida Muxí Martínez és Doctora Arquitecta, professora agregada del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori a l’ETSAB, Universitat Politècnica de Catalunya

Las urbanizaciones dispersas se pueden transformar para convertirse en barrio o en una ciudad próxima; aunque no todas las urbanizaciones podrán optar a esta posibilidad, ya que la baja tasa de natalidad no permitirá la densificación de todas. El suburbio disperso y monofuncional es caduco, por tres razones: 1. La privatización de la responsabilidad pública en el ordenamiento del territorio, entendida esta como garante de la redistribución de la renta y de la gestión de un recurso finito. Se trata de una privatización “cómoda” que sufraga con dinero público, de manera encubierta, los costes derivados como la financiación pública de las autopistas o los subsidios para pedir hipotecas y comprar la casa en el suburbio. Esta inversión pública ha colaborado con el negocio privado. Las áreas residenciales segregadas se han construido donde llega la autopista, donde se puede cerrar un terreno, pero también donde se podía hacer el mayor beneficio, comprando tierra de un basurero o una mina a precios bajísimos para conseguir altos retornos financieros para la inversión privada. APUNTS

The sprawling urban developments could be transformed to neighborhoods or a compact city; however not all developments will opt to this possibility, since low birth rates does not allow densification in all sprawling urban developments. The dispersed and single-use suburb is outdated because of three reasons: 1. The privatization of the public responsibility in the land use planning, understood as the income guarantor and the manager of a limited resource. It is a “confortable” privatization made with public money, in a hidden way; for example, the public funding of highways or the subsidies to get mortgages and buy a house in the suburbs. This public investment has collaborated with the private business. The segregated residential areas have been built where a highway can arrives, where a plot can be closed; but also where the benefit is higher, for example, buying dumping and mining fields at low rates to achieve high financial returns for the private investor. 112

2. Consumo insostenible del territorio: desaparición de territorios agrícolas y de superficies de drenaje. Este consumo insostenible está ligado al imaginario de vida en verde asociado a una vida más ecológica y sana, siempre dentro de la burbuja, sin tener en cuenta los verdaderos impactos ambientales. En realidad, para crear estos falsos entornos “naturales” se necesita tanta infraestructura artificial y química que se acaba perjudicando el medio ambiente. En este modelo, se vende la naturaleza de los suburbios como paisaje, que puedes ver desde tu ventana, “el paisaje enmarcado”. Por ejemplo, en el caso de Cataluña, el 70% de las urbanizaciones tienen deficiencias; el 80% de estas, en particular, tienen problemas de drenaje, saneamiento y depuradoras.

2. Unsustainable consumption of the land: disappearances of agriculture fields and drain areas.This unsustainable consumption is linked to the imaginary of life in green associated to a more ecological and healthy life, always inside a bubble, without taking into account the environmental impact. To create these fake “natural” environments, we need so much artificial and chemical infrastructure that ends up damaging the environment. This model sells the nature of the suburbs as landscape that can be seen from the window “the framed landscape”. In Catalonia, 70% of sprawling urban developments have deficiencies: 80% have problems with drain, sanitation and water treatment plants.

3. La presunción de una sociedad organizada de manera dual complementaria y excluyente: roles de género según los sexos. Las urbanizaciones sólo se pueden articular en una sociedad dividida en dos tipos de tareas que son excluyentes, en una familia heterosexual con roles tradicionales. Este ideal que se vendió en la creación del suburbio americano se sigue reproduciendo.

3. The presumption of a society organized dually, complementary and excluding: gender roles.The sprawling urban developments can only be articulated in a society divided in two types of tasks that are excluding; in a heterosexual family with traditional roles. This ideal sold during the creation of the American suburbs continues being reproduced.

Los roles de género se crean, se enseñan, se reproducen… Y en ello han tenido influencia los medios de comunicación, a través de series de televisión, películas y de la publicidad de los años 4060, donde se reproducían los roles tradicionales de esposa servil sumisa al marido. Esta construcción de modelos continua siendo reproducida en la publicidad actual.

Gender roles are created, taught and reproduced… Mass media has influenced gender roles through television shows, movies and adds since the 1940-1960s when they reproduced the traditional roles of servant wife submissive to her husband. This construction of models continues being reproduced nowadays.

La manera como se proyectan las ciudades puede contribuir a perpetuar estas desigualdades de género, por ejemplo, mientras los equipamientos y comercios se coloquen periféricos a estas urbanizaciones y sin conexiones de transporte público. Se debe pensar la accesibilidad de las diferentes personas que viven y de los diferentes roles que se llevan a cabo, cambiar las densidades, etc., para conseguir que estos lugares tengan una vida urbana más próxima.

The way cities are planned can contribute to perpetuate gender inequalities, meanwhile the facilities and commercial activity continue being placed in the periphery of the sprawling urban developments and without access in public transportation. We should think of the accessibility of different people and the different roles they develop; we should change densities to provide these developments with a closer urban life.

APUNTS

113