Falla Rois de Corella Llibret 2014

Falla RoĂ­s de Corella 2014

El present llibret ha participat en la convocatoria deis premis de la Generalitat per a la promociĂł de l'Ăşs del valencia

Edita

Delegado del llibret

Col-laboradors

^Credits Portada Publicitat Fotografíes FFMM

Associació Cultural Falla Roís de Corella Ma José del Olmo Muñoz Javier Mata Pons Lola García, Josep Miguel Moya, Alberto de Sanfelix, Xavier Estruch, Vicent Gregori, Laura Morant, Ramón Penádes, Elena Martí, Conxa Masanet, Mabel Vidal Pablo Si marro Silvia Quintana Perelló Salva Gregori

Fotografíes Reines Oficiáis i Presidents Disseny i Impresió Dipósit legal

Dani Balsera Bañuls Impresores S.L.-Alacant A-l 19-2004

05

Editorial

06

Homenatge a Joan Rois de Corella

Per a

Esbรณs de la Falla 28

Explicaciรณ de la Falla

48

Comissiรณ 2014 Esbรณs de la Falla infantil

/O

Explicaciรณ de la Falla infantil

80

Premis2013

84

Publicitat

Editorial Des del passat 20 de novembre, día de les Lletres Valencianes, l'Académia Valenciana de la Llengua ha iniciat l'Any Joan Roís de Corella amb la col-laboració deis Ajuntaments de Gandía i Cocentaina, per tal de donar a conéixer al poblé valencia, d'una manera mes general, la vida i l'obra d'este escriptor, poeta, traductor i teóleg nascut el 1435 a Gandía.

L'Any Corella servirá per a posar llum a moltes ombres que envolten la figura del menys conegut deis clássics del nostre segle d'or. Eli va compartir segle amb Ausiás March, Joanot Martorell, Jaume Roig o sor Isabel de Villena, entre altres.

Per esta rao, l'Académia Valenciana de la Llengua busca rescatar de l'oblit un escriptor universal, sense el qual la nostra literatura en majúscules no estaría completa.

La nostra comíssió, que en el moment de la seua fundado va escollir el nom d'aquest escriptor, es c o n g r a t u l a huí d'aquest reconeixement i es sent orgullosa de contribuir humilment a que el nom de Roís de Corella no quede en l'oblit.

D'altra banda, i citant el lema d'enguany del nostre monument, mencionarem aquells aspectes a la nostra societat gandiana que realment son PER A PLORAR!, encara que de vegades siga de riure, no oblidern que els fallers, amb la sátira, l'ingeny i gracia, som mestres en retratar el moment actual, sent cronistes d'una época mitjancant el llibret, alió que no es efímer de la nostra festa.

9

de Corella a Corella •i» *•«*. •

- ** =--j

Viceni Gregori Acosta Regidor de Cultura Ajuntament de Gandía

El 20 de novembre de 1490 e¡x¡a d'una ¡mpremta valenciana la primera edició del Tirant lo Blanc, la novel-la cavalleresca de Joanot Martorell considerada com una de les obres cabdals de la literatura universal. Any rere any, el 20 de novembre, es celebra a la Comunitat Valenciana, el Dia de les Lletres

^»

Valencianas, en honor a Joanot Martorell (fill de Gandía) i al seu Tirant lo Blanc, pero sobretot, a la literatura valenciana.

Fent coincidir amb aquest dia, l'Académia Valenciana de la Llengua, dedica un any especial a un autor valencia de renom.

Enguany l'afortunat es un altre ful de Gandía, Joan Roís de Corella, Escriptor i teóleg medieval, autor de poemes i proses mitológiques i religioses que conformen una obra variada, reflex d'una personalitat literaria poliédrica pero coherent.

Fill major d'un noble cavaller, estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una relació molt directa i personal amb el poeta Ausiás March, trentacinc anys major que ell. Coetani de Joanot Martorell. Roís de Corella estava ¡nvolucrat en la vida social de la Valencia del segle XV. Corella es, sens dubte, un deis autors clau en el pas de la literatura medieval a la literatura renacentista. Amb Corella, el Trinomi MarchMartorell-Corella es tanca i es posa de relleu la importancia que va tindre la ciutat de Gandía al segle d'Or de les lletres valencianes.

Cultiu ¡mportant de la nostra cultura, base necessáría i imprescindible que ha fet que la nostra ciutat siga un referent en l'ámbit literari.

Per tal motiu, tant ¡mportant celebrado, l'Any Corella, no es pot quedar al marge de Gandía.

No sois el fet que una barriada, un col-legi i una comissíó fallera porten el seu nom, sino que la Setmana Literaria que organitza el Departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia ha girat al voltant de tan prestigios autor.

OBRAPROEANA

Entre les diferents activitats programades cal destacar les conferencies sobre les traduccions de Corella: "Corella i les traduccions" del professor Dr. Vicent Martines (UA, RABLB); "El context cultural de Joan Roís de Corella" del Prof. Dr. Josep Lluís Marios (UA); "Noves aportacions sobre Corella"del Prof. Dr. Antoni Ferrando (UA, IEC); i la presentació del llibre "Joan Roís de Corella Políglota", amb la participado del Prof. Dr. Ricardo Silveira Da Costa (UFES de Brasil), traductora! portugués de Joan Roís de Corella.

A mes a mes, la conferencia "El renaixement cuíinari" a carree de Lluís Ruiz, crític gastronómic, que versava al voltant d'una revisió de les transformacions que es produeixen en les técniques i conceptes culinaris des de fináis de l'Edat Mitjana fins al Barroc, va iniciar la simbiosi entre literatura i gastronomía.

I com no, la part directament gastronómica, amb uns cursos formatíus, impartits en el CdT, l'Alqueria del Duc, on el xef Kiko Moya i el pastisser Toni Rodríguez van realgar la cuina i la rebosteria del s. XV. Sens dubte, la figura de Roís de Corella visualizada des de diverses vessants (personal, cultural-literária i gastronómica) enceta a la nostra ciutat un Any Corella que continuará apostant a Gandia com a Ciutat Literaria i deis Clássics Valencians.

2014. Any Roís de Corella

Ab diversitat de tan impossibles pensaments, me partí de la cambra o sepulcre a on tanta pena sofert havla. Acceptant la ploma, que sovintgreus mals descansa, la present ab ma propia sang pinte, perqué la color de Id tinta ab la dolor que raona se conforme.

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella nasqué a Gandía el 28 de setembre de 1435. Ful d'Ausiás Roís de Corella i de la seua muller Aldonga, per les seues venes fluía la sang de dues famílies de la noblesa menor valenciana, els Cabrera -senyors d'Almiserá i de Rótova- i els Roís de Corella -senyors de Benieto i de Miraflor-, amb carrees en la cort ducal de Gandía i estrets vineles famílíars amb els March.

Q

Segons Martí de Ríquer, el febrer de 1443, Mossén Ausíás de Corella es un deis testimonís del contráete matrimonial entre el poeta Ausiás March i la seua segona muller, Joana Escoma.

En setembre de 1438 els pares de Roís de Corella van vendré el lloc de Miraflor a Pere Perpinyá, ciutadá de Valencia, juntament amb altres propietats. Una venda que cal posar en

relació amb el trasllat definitiu de la familia de l'autor a Valencia: el 14 de desembre de 1439 Ausiás de Corella ja es qualifica a sí mateix com a cavaller habitant d'aquesta ciutat.

Rápídament, la familia s'integrá en la vida de la capital del regne i, a l'igual que van fer els escriptors Jaume Roig o Ausiás March, els Roís de Corella van contribuir, entre 1446 i 1449, a 1'edificació del monestir de la Santíssima Trinitat, de Valencia, del qual será abadessa l'escriptora Sor Isabel de Villena.

Col-laborar-hi era un signe social significatiu i, al seu torn, comportava un cert prestigi social, donat que la reina Maria ¡mpulsava decididament la seua fundado.

Hereu d'una familia noble, cavaller i mestre en teología. Com a noble, l¡ correspondía dedicar-se a l'exércit o a la diplomacia, perqué el dret i la medicina eren professions burgeses.

Pero Roís de Corella decidí ser capellá.

Amb Isabel Martínez de Vera tingué dos filis, Estefanía i Joan. Aquesta degué ser una relació no del tot conforme amb les regles, pero coneguda i respectada pertothom, o mes aviat tinguda per la menys greu de les seues peccata minuta, i fins i tot per exemplar, en mig

d'aquella societat opulenta i mundana, d'una frivolitat i una tolerancia proverbiáis en assumptes galants, per be que gelosa de les formes, per la qual cosa Corella va haver de llegar tota la seua herencia a la seua germana Dalfina amb l'encárrec de donar-la a la mare deis seus filis, cosa que es va complir puntualment a la mort del poeta, esdevinguda a Valencia el 15 d'octubre del 1497, ais 62 anys d'edat.

Roís de Corella visque un temps en qué el Regne de Valencia es troba en el seu millor moment i la ciutat de Valencia se sitúa com la capital cultural i económica de la Corona i esdevé una de les ciutats europees mes importants.

A Valencia h¡ havia dos tipus d'escriptors: els burgesos -notaris, eclesiástics,metges- que fan obres "realistes" i, en abordar el tema de l'amor, cauen en l'obscenitat. Entre aquests, hi ha Bernat Fenollar. Roís de Corella participa en una tertulia d'aristócrates, que tenia lloc a casa de Berenguer Mercader, Batlle General del Regne de Valencia.

Pero Roís mantenía bones relacions amb el sector burgés. Adquirí fama, no sois com a

M

escriptor, sino com a predicador. El cap del sector burgés, Fenollar, destaca les seues habilitats com a orador.

Des del punt de vista literari, el nostre autor es un deis literats mes importants de la nostra cultura i ocupa un lloc preeminent en el seu temps: el príncep Caries de Viana, abans de 1461, en el transcurs del seu famós debat epistolar amb Corella, li dedica grans elogis; en el Jof de París, Joan Escrivá confessa imitar les poesies de Corella; en la Qüestió entre Fenollar, Vidal, Verdanxa i Vilaspinosa, els elogis a la seua figura son hiperbólics; en El Somni de Joan Joan, Jaume Gassull no s'está de situar Corella al costat de la Biblia i del Tirant.

Malgrat aixó, la fama de l'autor s'apagá rápidament, fins al punt que ni Onofre Almudéver ni Gaspar Gil Polo, a mitjan del segle XVI, en fan menció. El silenci sobre Roís de Corella i la seua obra es absolut entre la guerra de les Germanies i 1747, moment en qué Josep Rodríguez, en la seua Biblioteca Valentina, cita Túnica obra del nostre escriptor que ell coneixia: el Cartoixá.

Importancia de Corella Es diu de Corella que es el nostre últim gran escriptor medieval. La valenciana prosa que fa servir es un estil ja renaixentista. La seua prosa havia de teñir continuado en un barroc o una il-lustració propia que la historia no féu possible.

Corella féu ús com a materia literaria de nombrosos elements autobiográfics, sentimentals i referits a l'entorn social. Aplica al seus personatges una incipient técnica d'análisi psicológica, basada, sobretot, en l'expressió deis seus sentiments (amor, alegría, tristesa, solitud, angoixa...).

Corella també fou un innovador en el camp estríete de la poesia. Tot i seguir la tradició del decasíl-lab, l'acostá, amb el canvi accentual de la quarta a la sisena o be, a la quarta i vuitena síl-labes, vers la nova musicalitat de la lírica italiana. Conrea també el virolai i se serví de forma esparsa del vers d'arte mayor de tradició castellana.

Malgrat aquests trets prou definidors, per Corella no existia una diferencia absoluta de

generes. Sovint, en les proses curtes h¡ aplicava determinades técniques de la poesía lírica, bo i ¡ntercalant-h¡, a mes a mes reeixits fragments en vers de la seva producció.

En definitiva, l'actitud humana i l'obra de Corella, tal i com remarca Carbonell, son l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc.

Les lluites guerreres han estat substitu'ídes per les amoroses amb actituds molt mes properes a l'humanisme.

L'amor pero, ja no respon ais usuals i gastats tópics de l'amor cortés trobadoresc. Els esquemes han estat capgirats i, amb ells, en gran part, els sistemes de valors. Així, Corella es lluny del misoginia medievalitzant. Les dones preñen un paper destacat en la ficció literaria.

Potser en part, aquesta innovado fou deguda al fet que el nucli mes important de seguidors de la seua obra fos femení.

http://www.cervantesvirtual.com/portales/rois_de_corella/ http://www.alfonselmagnanim.net/congressos

Recordem els versos de Jaume Gassull: Diga-us-ho ella, que del senyor Mossén Corella lig lo mes dies totes les sues poesies.

Trobem frases senceres de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc. Sabem que Joan Martorell sabia de memoria algunes de les seues obres.

Es cert que l'obra de C o r e l l a i n f l u í significativament alguns autors valencians que s'expressaven en castellá (Gaspar Gil Polo), pero la traducció genuína s'havia trencat i Corella i la seua obra caigueren en l'oblit mes absolut o en una mala valoració per part d'alguns erudits il-lustrats, fins prácticament els nostres dies. I encara, recentment, Jordi Carbonell n'ha afirmat que Corella es el menys conegut i el menys estudiat deis clássics de la literatura catalana.

per a plorar!

El que sempre queda

fotografíes en blanc i negre, i a moments histories que calia recordar. Resulta curios pensar que sempre havien estatahí, al meu abast, que formaven part de la meua vida quotidiana i fins eixe precís instant no els havia prestat l'atenció que mereixien, tal vegada per l'edat, no no sé, la qüestió es que acabava d'endinsar-me en un món en el que anava

Elena Martí Cerezo

a centrar el meu interés.

Les persones tenim rnoments, accions o coses que ens ajuden a evadir-nos del día a día o simplement

Em passava les nits observant el seu interior, alguns

ens relaxen essent sois nostres i permetent-nos centrar l'atenció en alió que ens produeix benestar.

tenien les fulles fetes malbé peí pas del temps e inclús en altres costava desenganxar-les perqué la

Cadascú fa la seua propia elecció i pot donar amb

humitat les havia pegades ben fort. Imatges de

I' idónia de seguida o per contra trobar-se amb la

casáis plens de "gomagom", cavalcades infantils saturades de xiquets que semblaven no acabar-

situado d'estar cercant-la durant tota la vida.

Després de molt indagar, vaig donar amb la meua un día qualsevol i de casualitat, quan encara era xiqueta. M'acabaven de regalar una agenda, mai n'havia tingut cap i mentre escodrinyava el seu interior per veure com era, vaig agafar un bolígraf que hi havia enganxat en un deis laterals. De sobte em descobrí a mi mateixa escrivint que m'havia passat al llarg de la setmana i algún que altre

se, cens amb fallers que encara continúen junt a altres que ja no están i amb aquells que per circumstáncies personáis deixaren de costat la Festa. Era inevitable comparar la vestimenta d'abans amb la d'ara, com ha evolucionat la seua confecció, les teles, les manteletes i les sa bates, pero crida va especialment l'atenció el canvi radical que havia patit el trage de faller, d'un negre serios a una trama

pensament. Així estigué una bona estona i quan em vaig adonar havien passat dues hores que

de coíors alegres que donava vitalitaí. Malgrat que

semblaven segons i durant les quals no em fixava

presenciar-ho sovint sense tindre "un abans" per posar-lo al costat del "ara", no ens deixava veure

ni on estava asseguda, ni que devia fer, sois em preocupava peí que em venia al cap i per que la meua má es menejara al seu compás.

havíem acudit a totes aqüestes innovacions, el

I' importancia del pas d'un a l'altre, pero era evident.

Les estrofes contingudes a les explicacions deis monuments, t'ajudaven a comprendre la societat

Una nova afició que poc a poc anava reforgant-se, dones l'escriptura de les meues impressions del

del moment d'una manera diferent a la que estem

darrer dia, desenvolupá en histories alienes que

que de vegades li restava importancia a la gravetat d'alguns problemes de l'época. I ahi están, un

res tenien a veure ja amb el que m'envoltava.

Només l'estudi m'ho permetia, devorava llibres

acostumats pels noticiaris, amb un toe d'humor

amb I' intenció de millorar paraules o fer mes

munt de fulles que, en ocasions, romanen en l'oblit, amb les que podem desvetllar com ha segut, es

complexes les meues línies per enriquir els escrits.

Una vesprada, en la queja no tenia cap llibre per

o será la nostra cultura. Amb ells Llibrets vaig aprendre a perfeccionar la meua afició a escriure,

llegir, i aprofitant que les meues prestatgeries estaven repletes de Llibrets de falla, vaig comengar

a ensenyar-me altres que no sabia, com la poesía o la prosa poética i també a riure'm de l'actualitat,

a fullejar-los. Em sorprenia la manera enginyosa en la que estaven estructuráis, com els articles

que es, sens dubte una de les millors coses que podem extraured'ells.

giraven al voltant del tema central, amb quina sátira estaven elaborades les explicacions deis monuments que per moments m'arrancaven una riallada, i en passar un lapse de temps, no molt extens, estava

Així, conforme he anat madurant, he descobert, el que sense adonar-me'n ja coneixia. Els Llibrets son el que ens queda per poder ensenyar-ho a la resta,

rodejada de fileres de llibrets simulant una barricada.

alio amb el que contem la nostra historia, son el

Hi havien també llibrets antics que pertanyien a molts anys enrere i eren capacos de transportar-

pedac de la cultura que sobreviu al pas deis anys, amb els que aprenem i que ens serveixen per millorar,

me a falles que no havia viscut, il-lustrades en

amb el que aconseguim que les falles perduren.

Riure per no plorar

José Ramón Penades Matoses Faller i amic

Disculpeu-me que entre així al vostre llibret, pero m' han dit que acó va de plorar, pero a la f¡ nal no se sap molt be si realment es de plorar, plorar poquet o de riure, ¡ em vaig din recollons com lo meu, que no saps com agafar-ho. I res ací em teniu. Em diuen Francisco com el Papa, vull dir com el Papa mes jove, perqué, no hi han dos?, mira que s' ha tornat enrevessada la vida. Be, encara que Francisco está de moda per a vosaltres Pacot.

Estic a Valencia en ¡' hospital nou de la Fe esperantpera entrara la sala d'operacions, la

veritat es que en aquestos moments estic acollonit.

Operació hospital No fa massa temps, jo tenia una vida tranquil-la, treballava com he fet tota la meva vida, era electricista i no se me ~n donava mal aixó d'organitzar i empalmar tot aquell embolic de cables, está mal que jo ho diga pero es que tinc unes manetes per al bricolatge...! Bo a lo que anem, vivia a Gandía en un piso prop de I' Hospital, tenia dona i dos filis, la meva dona també treballava, despatxava en una botiga de

roba per a xiquets, no érem rics pero no ens faltava de res, i teníem el nostres niuets de dinerets ben amagadets.

Jo he sigut sempre molt emprenedor, recordé que de menudet ja fe/a negocis i treia molts rédits, una vegada li vaigtraure un duroalJuano, el fill de "D. Salvador" el metge, per un cromo d' una col-iecció de víkings, beneit, si un sobre de deu cromos costava dos xavos, i es que sempre he tingut vista per a negociar.

Aixf que un día em vaig dir perqué tinc que estar treballant per a uns i pels altres i veure com es fan rics amb la meua suor. Pensat i fet, i amb el meu cunyat Martin que era manobre vam muntar una empresa de construcció "PARAJES Y CONSTRUCCIONES EL EDÉN SL", el nom se les portava, a mí em semblava mees deixos que es posen a ¡es cases de les xicones, pero el meu cunyat, que es xurret i cabut, es va obstinar, i dit i fet, cap al paradís terrenal de /' Edén.

Hadim al Sahara Era una nit molt clara, un grup de xiquets jugaven i comen per les dunes al voltant del camp de refugiáis en la Mamada Algeriana, hi havia alguns homes armáis que feien de sentinelles, des de allí sois es veien les quatre fogueres al mig del camp i la gent que les envoltava, els nens jugaven a la guerra els mes petits feien de saharaufs i els majors feien de marroquins, sempre guanyaven els grans. Era una nit molt tranquil-la,

L

poc a poc el silenci envoltava /' arena blanca del desert, tan sol el vent i a vegades el bram d' algún animal trencaven la monotonía de la nit. Hadim i els seus amics ja dormien a les tendes, era una nit mera ve!losa, milions d'estéis brillaven al cel i aclarien la foscor de la nit, regnava la pau, quin absurd en aquest ¡loe. Al día següent Hadim Hussein, era de nou amb els seus amics, tenia 12 anys i estava contení per estar amb la seua familia, tenia ¡a mare i quatre germans, elf era el mes menut, son pare hi havia mort defensant el campament, ara feía dos anys, en un atac sorpresa de !' exercit marroquí.

Martin de malnom "el paleta", havia treballat tota la vida de manobre ajudant ais paletes pero sabia com esfeia tot el de I'obra, tenia experiencia, xe un monstre de la rajóla! Anávem a mitges ell posava la seua experiencia i jo els diners. Encara no havíem fet la societat ja teníem dues contractes per a fer, vam agafar a tres colombians que no tenien papers i així ens estalviávem la despesa de I' asseguranca, els pagávem 800,00€ al mes i com eren molt agraíts no feien mai prou hores, unes maquines treballant, sempre contra retlotge, tot i que les parets rectes lo que es diu rectes no quedaven, pero com treballaven a preufet, ací el que centava era acabarían aviat com fos possible la resta no importa va.

El negoci marxava d' alió mes be, cada vegada teníem mes obres i mes treballadors, palejaven

els diners, i quan anava ais bañes em deíen "Don Paco", xe i m' agradava, sonava be. Ens hem vam anar a viure a un xalet ben gran, rodejat de jardí a les afores de Gandía, la meua dona va deixar de treballar, ¡ vam comprar un BMW que aparcava soles, i li podies parlar i ell t' obeia, una de les meravelles del mon.

arribat, estava en estat de xoc, bocabadat per tot el que veía, els edificis, el mar, els cotxes, la geni, i mes a mes quant va entrar a la casa, i li havien ensenyat la seua habitado i la resta de la casa, res a veure amb la seua tenda a la Hamada, en la que en sis metros quadrats vivien cinc persones i tenien totes les seues pertinences.

Teníem també un tot terreny, xe quins cotxes!

I' enveja deis amics i ve'ins, fins i tot els deixava al carrer perqué dins deis garatge no es veien.

Va passar un estiu fantástic, pero el Manel i la Carme estaven desoláis i molt preocupáis, ¡a que en la revisió médica ordinaria li hi havien detectat un problema al cor, que els especlalistes van diagnosticar com una greu malformació ais ventricles que requería d' una operado a cor obert.

Hadim havia pujat amb una caravana de tot terrenys amb vint xiquets mes del campament, tenien de huita dotze anys, anaven a Espanya a passar dos mesos amb unes famflies d'acollida.

A pesar de la seua edat per a Hadim era el primer any que anava, i molt al seu pesar la mort de son pare hi havia tingut molt a veure amb la seua selecció.

Estava espantat no hi havia eixit mal del camp de refugiáis, Quan va envolar-se I'avió, el crlts deis nens no paraven fins que I'avió va agafar altura i el silenci toma, els ulls com a plats no es separaven de les fínestretes fins el moment en que anava a aterrar, on tots els nens tornaven a vociferar fins que ja en térra I' avió va parar per complet.

Hadim estava a la Platja de Gandía amb una familia, la del Manel i La Carme que no tenien filis, Hadim no tenia paraules des de que hi havia

9

Tot i aixó Hadim va tindre que tornar al seu camp de refugiáis, perqué les autoritats no van voler allargar el seu permís de residencia a Espanya.

Hadim havia passat el mes de Julio! i Agost a la platja de Gandía, amb una familia d'acollida.

Aleshores estava confús, fe/a dos dies que hi havia tornat al campament, i encara no se n' havia adonat al canvi, que diferent era la vida uns cents de kilómetres mes al nord, allí on sobrava de tot i res era important, ara tornava a la "seua normalitat" on la manca de llum, d' aigua corrent, de medicines i fins i tot d'aliments es gairebé habitual, i on durant el día quasi fa cinquanta graus a l'ombra.

Krusova, pero va vindre la maleída crisis i ens van deixar penjades dues obres de molts diners i tot va anar de cap per avall, xe com les cascades del Niágara, per cert les heu vist a la televisió quan délo boniques que están totes gelades, es I que el el temps esta canviant per tot arreu, bo ael que anem, no podíem pagar i el negoci se'n va anar a la deriva al no poder pagar, els bañes no volien saber res de nosaltres i ens embargaren fins els calgotets, vam teñir que tancar i a mes a mes no teníem paro.

Després d' uns mesos, em vaig divorciar i com no podía pagar la pensió la meua ex no em deixa veure vorer ais xiquets. La russa em va tirar de I' apartament perqué jo ja no tenia diners.

Com sempre portava dinerets a la butxaca, per les vesprades anava a un baret al Grau e fer la partideta, jugávem al póquer tapat, xe i no tenia mal sort, sempre ni havia algú que sempre portava mes joc i no guanyava mai, pero tot m' era igual, fins i tot els convidava a varies rondes de whisky que costaven un ronyonetó i part de I' altre.

En una d'e aqueixes vesprades vaig conéixer a Anita Krusova, una noia molt guapa i ben plantada, era russa, ulls blaus, rossa, de pell tan blanca que pareixia mabre, a poc que em vaig insinuar no va fer falta ni festejar-la, ens veiem totes les vesprades a un apartament a la platja, xe em va traure tot el suc i els diners, sempre li feia falta alguna cosa i jo com soc tan bo i no se dir a res que no, a tirar de-li ma a la cartera.

Aquell estiu vaig conéixer a Hadim, ja que el Manel i jo som mes que amics quasi germans, era un xicot molt especial, tot li sorprenia, sempre estava somrient i suplía la seua mancanga del castellá amb una habilitat i enginy sorprenent per fer-se entendre, va fer molta Higa amb el meu fil menut Joan, que tenia la mateixa edat.

Que be anava tot, pero la meua dona es va assabentar del meu embolic amb la russa i em va tirar de casa, me N n vaig anar a viure amb la

Vise amb els meus pares, ja son majors, pero continúen cuidant-me, el que mes mal ems sap es que no podenr veure ais netets. He anat a demanar feina al meu antic patró, pero ara la cosa está ben mal per a tothom, no hi ha feina i han despatxat a quasi tots els treballadors que tenien, ja eixirá algún treballet.

El Manel i la Carmen porten dos anys Huitant per portar al Hadim per a poder-lo operar, Déu n' hi do han remogut el cel i la térra i a la fija 7 tenim acf. A hores d'ara está a dins del quirófan, tan sol porta una hora, pero els tres estem molt nerviosos. L'altaveu crida: "familiars de Hadim Hussein". Déu meu qué haura passat? Es massa prompte, per allá ve un metge...

Ens ha ditque estaven esperanta I'anestesista, pero que no es troba be, i com no teñen substituí de guardia a causa deis retalls, es posposa /' intervenció fins a demá passat I'altre.

Acó no té paraules, aquest País no el reconeix ni la mare que '/ va parir. Com déla Federico Garda Lorca "Vull plorar perqué em dona la gana".

La nostra vida, pensem que la controlem la nostra vida, que podem ordenar-la , organitzar-la, i que ella está al nostre abast, ara si que no sé si riure o plorar, pero segur que ara quan veja a Hadim té un somriure d' orella a orella per a tothom.

9

Plorant i rient les Falles anem fent Conxa Mansanet Mansanet

La paraula falla deriva de la paraula llatina Fácula (torxa, cresol, fogata). No h¡ ha dates exactes, ni mes o menys aproximadas de l'inici de la festa. La data mes antiga sitúa l'inici en 1784 i es un ofici de l'autoritat municipal de Valencia que prohibeix cremar falles en els carrers estrets de la capital, per tant pot ser anterior a esta data, no obstant aixó la tradició les sitúa al llarg del segle XVIII. Antigament es feien focs a l'entrada de les estacions de l'any, en ('arribada deis equinoccis i solsticis. Eren festes paganes. L'església, davant la impossibilitat de suprimir estes costums les reabsorbeix i les dedica ais sants: St Antoni, St Josep, St Joan (hivern, primavera, estiu).

Es possible que les falles foren focs d'aquest tipus, que els árabs o pot ser els pobladors anteriors les iniciaren com a focs de primavera o estiu. Pero la nostra tradició diu que eren els gremis de fusters els qui inicien esta bella

costum. A lesfusteries quan els sol esponia, i per tal de fer-se llum, els fusters plantaven un Parot, que era un pal a l'extrem del qual penjava un cresol per a fer llum. Conta la tradició que quan arribava el bon temps, vespres de St Josep, els fusters, treien al carrer la serradura, les borumballes i el Parot i ho cremaven tot. Eren nits de festa. També era costum penjar ninots de draps a les facanes fent burla d'alguna persona o situació ocorreguda al barrí, estos ninots acabaven a la falla.

Després la gent va anar perdent la por a represálies i comencen a introduir els ninots i les critiques en les falles. Ja no es conformen amb els veíns, o les autoritats locáis. Es critica tot lo criticable, es representa tot alió que cal criticar.

Tota falla té un lema. Les falles teñen en els seus orígens una relació estreta en la literatura

popular: el consum efímer i lleuger. Els arguments preñen els temes, situacions i personatges de la realitat mes próxima. Els costumismes, la sátira, i l'humor grotesc i hiperbólic son alguns deis seus arguments.

Les primares falles molt rudimentaris, només ¡nsinuaven el tema que tractaven, per tal d'ampliar i facilitar la comprensió enganxaven pasquins i versos satírics ais cadafals de les falles.

En 1931 a Gandía el llibret que va escriure Joaquín Gorrita Climent fou censurat i prohibit per la sátira dedicada a Jesús Domingo "Colomí" que era t i n e n t d ' a l c a l d e a l'Ajuntament de Gandía. No sempre han bufat bons vents per a les falles i el que les envolta.

La que ens ocupa té com a lema "Pa plorar" i es cert, les situacions actuáis son per a plorar.

Es pot plorar per moltes coses i hi ha moltes maneres de plorar. Plorem d'alegria, quan a una xiqueta o una jove li diuen que es la fallera major, plora ella i la mare, no es un plor d'angoixa, están contentes.

Es pot plorar de pesar de veure que alió de lo que desfruitaven s'acaba, i en el cas que

ens ocupa, amb coets, color, soroll, o baix un munt de cendres.

Podem plorar de rabia, quan en certes situacions malgrat tindre la rao ens la lleven o no ens la donen Es per a plorar d'impoténcia, de veure que la gent en la que havíem posat la nostra confianca, de que lluitarien per nosaltres, no ho fan com cal. Pensen primer i després en els seus ¡nteressos politics, i ens exigeixen sacrifici rere sacrifici, i no veien la fi.

Es per plorar veure retalladas, que a pesar de les nostres manifestacions de rebuig, segueixen en davant, es per plorar que retallen el nostre dret d'expressió, i retallen mitjans de comunicació, es per plorar no tindre les atencions que ens mereixem . Si es cert, es per plorar.

Hem de tindre la certesa de que podem canvíar estes situacions si ens unim i ens fem forte, si no deixem que ens vencen. Es cert que cal molt d'esforc pero paga la pena d'intentar-ho.

Nosaltres no triem com volem plorar. Pero tal vegada ens convinga plorar de goig. Estem en falles i deu correr ['alegría.

Per a plorar Mabel Vidal

S'evolucíona quan la base i l'esséncia no canvia.

S'lnventa quan la base i l'esséncia s'oblida.

Es per a plorar, per a indignar-se, per a cridar... i per reflexionar la manca de respecte que molta gent te cap a la nostra indumentaria.,. per qué? Per alió que ha arribat a ser... en comparado amb alió que va ser en les nostres époques daurades: els segles XVIII i XIX. Per a comprendre aquesta reflexió cal anar-se'n cap arrere en la nostra historia.

Espanya al segle XVIII Prenem aquest segle com a punt de partida perqué el nombre de vestits anteriors a aquesta época es molt escás.

En les mostres que conservem, observem que el vestit de valenciana está sempre baix la influencia deis canvis al llarg del temps. Les classes populars es miraren en els aristócrates i cortesans, i tractaren d'imitar-los. Es pot dir que el vestit popular o regional comenca a consolidar-se i a "posar-se de moda" en la segona meitat del segle XVIII, segons els dictats de la moda parisenca del Rei Sol. El vestit es va convertir en un exponent social de l'estament que cadascun ocupava.

La roba en les feines del camp eren fetes amb teles resistents i saons per allargar la seua duració i aprofitament, esta roba es feia en casa, des-de les espardenyes fins al llene, les robes de luxe eren comprades ais mercats, fires i artesans. En les llars es teixia i es recollia la fulla de la morera i s'elaboraven madeixes de seda per a la seua venda.

A Tambar la pubertat s'utilitzava una roba mes de mudar per iniciar el festeig, a mes de complements com joies, relicaris, mocadors...

Depenent de la classe social a la que es pertanyia, aqüestes peces de roba i joies eren noves o d'heréncia. A l'iniciar-se el festeig el

procés de l'aixovar s'accelerava, es brodaven llengols, t o v a l l e s , camises, davantals, mocadors..

Per contra les classes benestants portarien a ben segur, rics teixits i vestits confeccionats amb la moda de la ciutat de Valencia. La cort era el centre de la moda i l'espill en el que es miraven els ciutadans. I qué succeeix hui en dia? Que sembla que totes som marqueses... tothom vol vestir-se com els rics quan lluím la nostra indumentaria. Seria com si ens posarem trages de festa a diari... un sense sentit.

A principi del segle XVIII s'introdueix la moda anglofrancesa, moda mes lleugera i colorista que la rígida moda espanyola imposada pels Austries. Les ¡nnovacions son varíes: el realcament del pit, mitjancant el justet i el gipó, l'engrossament deis malucs, mitjancant la superposició d'elements de vestir, com sinagües, sobresinagües, vions, faldellins y faldes pero en cap cas "alcaors", "ahuecadora" ó artefactes diverses que ens fan semblar "Menines" o "campanes" quan caminemü!

Totes de gran ampiada amb el vol replegat a la part inferior de la figura i la reducció de la cintura, per mig del cordat del justet i del gipó, l'escot ampli i géneros amb algún element de coll cobrint l'esquena, i les que no el portaven eren consideradas unes dones "del carrer"... dones, qué passa a la actualitat? Guantes dones de vida "alegre" n'hi ha? Perqué no totes es cobreixen l'escot quan lluen la nostra indumentaria!!

El davantal apareix com a pega ornamental quant origináriament tenia com a finalitat protegir la roba en el treball i de ben segur tampoc estaven tan adornats de lluentors com els portem al segle XXI.

Fins ben entrat el segle XX, les dones conservaven els cabells llargs durant tota la seua vida, el pentinaven arreplegant-lo darrere el cap. Només el tallaven en cas de malaltia 0 com a promesa o sacrifici. El cabell es portava arreplegat en una trena o en un monyo amb la front lliure. Complementant-lo amb la pinta, agulles i de vegades amb flors naturals o dissecades, i jo em pregunte per qué quan ens vestim del "Segle XVIII" ter\\m que portar 3 monyos? D'on ixen les tres ratlles i encara pitjor, les "ones" o la ratlla al costat?

Al segle XVIII les dones utilitzaven peces de diferents teixits i colors i de vegades utilitzaven la mateixa roba per anar al camp que per bailar afegint un guardapeus mes i llevant el davantal.

Res d'anar conjuntades com hui en dia, no se'l podien permetre ni mes ni menys! Les mantellines origináriament eren de color blanc 1 de materials translúcids com baieta, coto, etc, perqué eren teixits relativament fáciis de aconseguir, res deis encaixos que hui en dia porta quasi tot lo món... De qué anem vestides dones quan ens afanyem en vestir del segle XVIII? El trage de "Farol"

La llargária de les faldes deixen el turmell al descobert i van sobre uns 10 cms del turmelí... per qué actualment ens afanyem en portar faldes que ben be podrien servir per agranar els carrers? Tant sois al segle XIX s'allarguen fins arribar a térra a fináis del segle.

Vestimenta de! segle XIX

Podem a f i r m a r que el trage conegut popularment com "trage tradicional, trage de fallera o del s. XIX" no es ni tradicional, ni del s. XIX, es una mera invenció d'afegits dintre la nostra indumentaria, per tant es una indumentaria del s. XX.

Vestimenta de "fallera"

Curtmetratge patrocinat per:

Proyectos y Reformas Integrales

Villa Modular SL.

MarquĂŠs de Campo, 7 46700 GANDĂ?A (Valencia) Tel.Fax 96 286 82 80

9

Curtmetratge 2014 T—.

¿*s=zs3'W 4F* N ¡(fésZT ! 1-

Fallera^!

Producció: ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA ROÍSDECORELLA

SINOPSI

DON VITTO es un excéntric i mafiós capo de les Falles, tots veneren 1'intocable Padrf, éll com no ! vol guanyar el Concurs de Paelles a l'esplanada de Sant Josep, per a tal fí, organitza una gran xarxa d'influéncies.

El premi que atorga el jurat format per mestres culinaris, es el GESMIL FALLER, una condecoració molt preciada, tant, que no está disposat que ningú i molt menys BATISTE, reconegut PEíXCADOR, \\a guanyar l'esmentat concurs.

1

lema: Per a plorar! artista: Jos茅 Sanchis autors explicado: La Comissi贸

Introdúcelo Carregats de mocadors i col-liris, per si de cas, presentem la introdúcelo a nostre monumentfugac.

També hi ha el món faller que a tots ens fa gemegar, cridarem algún bomber i el foc poder apagar.

Monument amb curta vida que el foc el destruirá una falla fetaa mida que a tots ens fará plorar.

Jurats i seccions de falles han entrat en gran debat, hi ha mes plors que no halles, mentidas... i veritats.

Quan férem el contráete amb nostre artista faller li aplicarem l'lva exacte, que era del 21 per cent.

Plorarem a llágrima viva al concurs de fideuá, enmig de tanta "divina" s'ha perdut la qualitat.

Ara a punt de plantar-la la falla val menys diners perqué han volgut rebaixar-la i aplicar el 10 per cent.

La fideuá es un concurs que es vol monopolitzar i utilitzen el discurs perfer-se publicitat.

D'aquesta sacsada de preu (que ara puja, ara baixa) molts van alear la veu, pero Hisenda va fer caixa.

Enguany es l'any de Corella, de l'escriptor gandiá i disfressat de titella a la fira el varen presentar.

I ara, aclarida la "pela" seguim amb la introdúcelo, amb tota nostra cautela i sense cap afiliado.

Quan passaven els menuts es posaven a plorar de veure aquell orellut parlant i gesticulant.

Plorarem en una escena que parla del municipi plorarem des del principi perqué ens dona molta pena.

I si mires mes enllá perqué ací no en tens prou, ja no veurás Canal 9.

Per fi se l'han carregat!

Llágrimes sense parar brollaran pels nostres ults.

El que passa a la ciutat ha arribatal caramull.

En Gandía ploren tots.

Plora aquell que está parat.

Plora aquell que te diners perqué diu que no en té prou.

I plora aquell que no te res perqué no arriba a final del mes.

Pero la qüestió es... plorar!

Els assumptes de Gandía que van a fer-nos plorar deguts a la factoría del consistori actual.

g

Tenim a nostra fallera mocadoreta la má ha agafat una plorera i no podía parar.

Altra xica que passava que l'ha volgut animar al sentir que li centava no s'ha pogut aguantar.

La fallereta, molt ufanosa, plantada al carrer principal de seguida li ha fet nosa el veureaquell tribunal.

Eren els jurats de falla totsjuntets i ben plantáis carregats de la metralla i a punt d'entrar a matar.

Ara amb la classificació, segons preu del monument sabrem qui es el mentiros i aquell que ha segut sincer.

Les escenes de la falla teñen un doble sentit, pareix una endevinalla poder traure-li profit.

I ací están, plora que plora, totsels ninots ja plantats fins que els arribe ja l'hora si no son els indultáis.

Al cadafal, la Fallera ha agafat mala plorera!

Pito, pito gorgorito..* A les falles de Gandía ja s'han triatels jurats.

Hi ha alguns especialistas i d'altres menys avangats.

Hi ha qui sap la teoría mes li falta practicar.

Si ens centrem en els jurats que valoren monument, la parodia ja comenca en la Junta de Govern. de forma indiscriminada eliminant a la gent.

Acítrobem uns exemples deis jurats professionals, que qualifiquen d'oída, 0 millor per amistat.

Hi ha alguns que fa el contrari per fotre algú que es rival.

Representants de les falles no accepten alguns jurats els tracten com a morralles i se'ls volen espolsar.

De ser amic de l'artista alguns casos s'han donat 1 per "fer-li la pilota" molt be l'han qualificat.

Sempre es bo tindre'l de cara per el que puga passar.

També está aquel! que punteja i quan írau el resultat resulta que dona el premi, i no li havia agradat.

Reconta, suma, retalla fins que els comptes li han quadrat.

El ser jurata Gandía dona prestigi i renom et veuen amb la carpeta, i atraus sempre l'atenció.

I a la falla que dones premi et tracten amb tots el honors.

No fa falta saber de falles ni tindre alguna noció, tu vas amb el coll ben recte i dones la puntuado, no es de la teua incumbencia si fots una comissió.

9

Si es amic de l'artista, si es cosí d'un president si es mag o il-lusionista, si es simpátic... o es pudent.

Molts així s'asseguren jurats que a ells els convé i la resta dissimulen, i no s'enteren de res.

Quan la tria ja está feta cadascú li toca un grup, de manera molt discreta sense que ho sápiga ningú.

El día 16 de marg tots ells ixen ais carrers, amb la carpeta a la má per jutjar els monuments.

Amb les actes davant haurá que fixar-se molt perqué hi ha deu apartats i han de puntejar-hotot.

Monumentalitat, qué es?

Si es mes menuda o mes gran?

Si el ninot está al través?

Si es una falla amb encant?

També s'ha de qualificar el modelat, la pintura, totel que s'ha criticat sense passar cap censura.

L'enginy i gracia, aixó si s'ha de puntejar apart i guanyarel banderí que per molts es anhelat.

Els conviden a esmorzar (tot note que ser patir) i quan tornen a jutjar ja no es poden aclarir.

S'acaba el recorregut i s'ha de tornar al lloc, sempre hi ha algún sabut que vol jugar altre joc.

La qüestió es que en eixe moment son els jurats qui decideixen i aquells que no s'aclareixen poden tombar-te el treball que tu estás fent tot l'any.

I endur-se al personal cap el seu territori si algú no no te del tot ciar i enviar-lo al purgatori.

Per la vesprada, a la plaga hi haurá sempre algún disgust, per alguns el premi injust, qui s'endurá una alegría, i a qui It tocará la lotería.

Tots en la calculadora sumen els seus numeréis, hi ha qui sempre es demora o que encara ho te per fer.

Hi ha fallers que pensen que els jurats son deus perqué, grácies a ells s'han endut bons trofeus.

D'altres pensaran que son dimonis per naver emés veredictes tan erronis.

... o com ser jurat a Gandía

Elspardals del PP El qu¡ no plora, no mama, diu un refrany encertat.

Pero vist el panorama ni amb plors eixim del forat.

Fins i tot la medicina els iaios s'han de pagar, si acás una malaltia necessiten superar.

Cada día som mes pobres, tretd'alguns privilegiáis, que s'han repartit els sobres per baix má, els molt deshonrats.

El percentatge de l'iva ha passat al vint per cent mentre els sous van a la baixa i els empresaris fan caixa.

Amb rao hi ha tanta gent jugant a la primitiva!

De pardals, hi ha moltes classes: lloros, merles, teuladins, cignes, anees, corbs marins, oronelles o aus rapaces.

Pero hui usvolem parlar d'una especie singular d'un color blau popular.

Son els pardals del PP, els gran filis d'una... gavina, que sense cap vaselina ens la claven dobladeta i ens conten una historieta dia sí i dia també.

Un tal Mariano a l'estat, Alberto Fabra a Valencia i un Arturo hi ha Gandia que va guanyar l'alcaldia.

Els tres deixaran d'heréncia uns ciutadans ofegats.

Fabra, Torró i Mariano... li peguen voltes al nano.

No apujarem els impostes, ens prometeren tots tres.

I ens han deixat sense res i amb els cossos descorrípostos.

Mes cara la gasolina, mes car el peix i la carn, la llum, l'aigua, la fariña...

Els xiquets que passen gana els joves sense treball, els iaios amb la pensió...

Si es que es tot un patiment!

Está o no está el panorama per agafar un fusall, una tralla o un cañó i purificar l'ambient?

Ais nostres governs hi ha molts pardals xuclant del pot.

Si els deixem, s'ho papen tot i busca qui t'ha pegat!

I qué dir de la corrupció i deis milers d'imputats que ixen com esclata-sangs i opten a la reelecció?

Que amb eixos sous milionaris encara ens furten a tots!

Enviem-losa mamar democráticament, ciar, i que no reben cap vot ni que siga involuntari.

A estos paios del pardal ja se'ls ha vist el plumero: privatitzen els servéis per repartir-los a amics (i es queden amb bons pessics) o els beneficien amb liéis ("poderoso caballero...") com l'amnistia fiscal.

Han donat diners ais bañes, que mai hem recuperat, mentre ells han despatxat la gent de les seues llars.

O, com vol la patronal, ara es pot acomiadar lliurement el personal sense haverd'indemnitzar.

Pero ells cobren sobresous ben sucosos i constants grácies a les comissions que empresaris han pagat per les adjudicacions.

No em direu que no té ous!

Pero estigueu tranquils, car Montoro (ma que fa por la criatura!) diu que veu llum a la fi del túnel on som clavats.

Hi ha que ser ben descarat 0 potser massa mesquí pera fereixa lectura 1 vendre-nos-la peí morro.

Perqué, d'ací que arribem, al preu que han posat la llum la factura pot costar un ronyó i part de l'altre que, segur, paguem nosaltres.

Per tant, per estalviar i no tindre un patatum es millor que 1'apaguem.

Torró, Mariano i Albert, els tres tenors del concert.

I ací, a la nostra térra, deu diputáis del PP teñen judiéis pendents perfurtar-nos la cartera i tirar-se dins la pera un bon grapat de bitllets de tots els contribuents sense alear cap polseguera.

Un equíp ben peculiar: els qui s'omplen el sarro després de prevaricar a cops de legislado.

L'home, un poc despistat, es va enganyar de butxaca!

Per aixó es desviaren de milions, un bon grapat.

Aeroport sense avions, círcuits de formula ú, Calatrava, pares temátics...

Un escenari dramátic que ens ha deixat en dejú i netets com un coreó.

Mai poguérem totaixó veure-ho pertelevisió.

La paraula corrupctó no apareixia al guió.

Blasco, l'últim imputat, s'ha endut directe a la saca els diners que es destinaven a la solidarítat.

I, així i tot, s'han^carregat Canal Nou de cop i volta, provocant una revolta per culpa del poc trellat.

Mariano, Alberto i Torró.., Ai, Déu, Quina promoció!

Una cosa similar va fer Torró ací, a Gandía, quan el senyor, un bon día l'emissió ens va tallar de la tele comarcal argüint que era sociata i no ens eixia barata amb tant de corresponsal.

Vegeu com son tots igual estos tios del PP? Al remat, uns bons pardals, tallats peí mateix clixé.

^S

Mentre el PP ens va fotent, el PSOE es rasca el melic i creu que víndrá, tranquil, l'hora del rellevament.

Liduvina es díu la dama; Toni Dura es el varó.

Ai, qué risa, gafarró!

Sí que está cru el panorama!

Que ni está ni se l'espera sembla una qüestió provada.

Quan acabe l'hivernada potser tornaran a escena.

Com veieu, dos principíants en afers municípals; cares noves i frescals que encisaran els votants.

Qui no conrea la térra, no pot esperar cap fruit.

Pero ells ho volen tot cuit i que els ómpliguen la gerra.

Si com díu la locució, cal renovar-se o morir, el PSOE ha decidit suicidar-se, estil ñipó.

No es menjaran un torrat, perqué el sentir popular, descansaten l'experiéncia, ¡guala en ¡neficiéncia alsd'ara i ais d'abans.

Tots dos iguals, al remat.

Es faran el harakiri, com sí foren samurais, amb coratge, d'un bon tall, per no fer llargel martirí.

Al capdavall tan se val una rosa que un pardal.

Els cosins Orengo i Boix abandonaren Gandía per provar sort a Valencia, sense tindre la decencia, mes be amb molta covardia, de compondré be el capoll.

I s'han deixat el jardí socialista gandía mes eixut que una moixama.

No han trobat encara a quí, d'entre tots els parroquians , el partit líder proclama.

Paran una votado per obtindre el candidat.

De moment, s'han presentat una dama i un varó.

El Dura i la Liduvina fan olor a naftalina.

També com a últim cartutx al PSOE valencia, després d'Alarte i de Pía, confien en Ximo Puig.

Un altre desconegut que només porta trenta anys cobrant de l'erarí públic.

Ja sabem que no es l'únic, pero ens sembla un gran engany presentar tal substituí.

Si al PP volen fora i deixar l'oposició mes valdría que buscaren o, mes be, que fabricaren, amb un any d'antelació un candidat menys penyora.

Pero el PSOE ha dit que noooooo.

Visca la renovacioooooooó!

I qué es de FOposició?

Només ens queda el consol de veure si a l'estatal apareix algún tendral que no es conserve en formol.

Ciar que sempre podrem tots (súpose que ho heu pensat) oblidar-nos del passat i triar altres opcions.

Si ningú se m'escarota, cree que no será senzill acomiadar Rubalcaba perqué sempre hi ha qu¡ clava, i no l¡ veu el perill, la tatxa per la cabota.

Que els partits majoritaris ens han dut a este calvari.

Que tornen Guerra ¡ González!

Oh, Déu meu, quina parella!

Si es per xuclar la mamella, no hi ha ningú que els ¡guale!

En fi, que la perspectiva d'acabar amb el PP, si es que del PSOE depén, no sembla molt positiva.

Alguns volien promoure Gandía, pero no es centraren ni en la seua gastronomía, només portaren "xonis" \, i ens convertiren en la vergonya de tot el terrítorí espanyol.

Sic luceant opera tua

Menys promoure la fídeuá ni les nostres tradicions ni els nostres clássics literaris, si hem tingut bous i concerts milionaris, els diners ho compren tot, silencien critiques i porten vots.

Pero el PP va aconseguir l'alcaldia per carregar-se la nostra ciutat, d'alló que Gandía fou un día ja no queda ni la meitat.

A l'estiu només soroll i alcohol, al centre tot a mitges i sense avisar, pero els regidors del govern cobrant integre un sou, i de festa en festa veus que van, amb poca preocupació pels ciutadans.

Han comprat una tele per fer-se publicitat, controlen noticies i dicten molts debats, paguen a persones per enganyar, "enxufen" amics i familiars, no tenim un govern de fiar.

Ells soletes s'ho cuinen, es fan la seua fideuá i amb gambes de les grans, mirant els espectacles de Valencia i copiant Rita Barbera.

I ben be que viuen en el seu món allunyat, tots cobrant dedicació exclusiva abusiva i indignant.

De tant en tant, l'oposició mossega, veuen que hi ha perill, d'un govern sense treliat, que no sap on está el límit, i de vegades ni la dignitat.

CoHoquen gent a les executives de les falles que tinguen carnet popular, per poder controlar la festa amb interés electoral.

Del premi a l'escena ecológica al premi de la fideuá, segons qui governa ens la volen clavar.

Amb política de cordura, pretenen, a poc a poc, enfonsar la nostra cultura.

El valencia no el saben ni escriure, alguns regidors ni el saben parlar, a altres els dicten alió que han de defensar.

Bous, pirates i monopoli d'especulacions, d'aixó mira que en tenim i en tindrem, tot siga per donar-nos el premi de campions amb tan ridícules actuacions.

Ningú parla de Gandía com a exemple de legalitat, només parlen d'históries d'obscura moralitat.

Privatitzen servéis públics, i ens pugen tot el que puguen pujar, paguem mes impostos i enganyen el personal, i quan reparteixen el Butlletí d'lnformació Municipal, ens volen fer creure que no son un govern dictatorial.

Criticaven assessors i "enxufats", pero son el govern amb mes col-locats de la historia d'aquesta ciutat.

H¡ ha qui treballa sense coneixements, un carnet polític es l'únic requeriment.

Tota la seua familia i amics ja teñen feina a dit, ja no feren també altres en el seu temps.

Els polítics canvien vots per treball, una vegada perdudes les eleccions, ja no teñen amics, ni favors, teñen deutes a cabassos que paguem els ciutadans, la vergonya no la coneixen, sois saben que xuplar, d'alló que es diu la sort de governar.

Al PP es barallen, hi ha rivalitat, a mes enganys mes disputes, i mes ganes de figurar, pero el senyor Gregori se'n salva, de tanta hipocresía popular, ben acollit per tota falla hi ha a qui aixó no li apanya, i amb la Ripoll el voldrien enviar, per fer-lo fora de tan destrossada ciutat.

Compromís i el PSOE també es barallen, per fer la millor fideuá, tots volen números d'eixida en les I listes electorals, qui millor la faga premi tindrá, entrará a l'Ajuntament de Gandía per parar o continuar malgastant.

Molts joves ja es perfilen de candidats municipals en llocs importants, tots partits disputant terreny ais altres contrincants, qui mes enganye o es guanye Gandía, alcaldía segura tindrá.

Xica, per qué plores? ... No vull anar a leseóla!

Tot es un estalvi en Gandía tots els judiéis guanyant... tots els temes abordant... tot mentides d'alcaldia.

Les pobres paganes de tot les mestres que ho han patit de repent al carrer s'han vist i els xiquets fent el borinot.

Si parlem d'escoletes pitjor no ho van poder fer, fins el propi lucifer es pren les pastilletes.

Aquestgovern del "pepe" que es pensa que tot ho sap la boca ja li han tapat, aixó no ho fan ni en Lepe.

Tan de mal com poden fer? i després tindre rao com si fos el faraó Agó es soporífer.

Ells es queden com canyot i segueixen caminant deixant-nos a tots penant i amb un bon batistot.

Res de tot el que han denunciat i de tant de mal escampat... (al carrer en un grapat, a tots han reballat) ni cap judici han guanyat.

Toca, toca tira avant i no patisques de res son unes abusadores i s'estan aprofitant.

Quant els sentim parlar d'estalvis de les promeses incomplides i de tantes gran mentides ens fan mossegar els llavis.

Ara altra "causa"perduda qui pagará totes les costes? no cal que es calfeu les testes que al "kefe" li la sua.

Les escoletes privatitzant, on estava l'avantatge? tancant així els coHegis, i ara tallant-se les coletes Aleeee ánimmmmm Tots al abordatgeü!

Cada dia que va passant el total del deute puja aneu fent-vos "la hucha" perell no pensa pagar.

1. Llegir com a "devota" ja sabeu... la rima.

Acó diu ais seus similars tot llavat, llest i afaitat: ho tinc tot molt ben amarrat la culpa es deis escolarsü Tots li peguen cabotá i es creuen tantes mentides també h¡ ha d'afavorides que té molta devota'1)...

I una bona brota... Qué no mes gires el cap algú que no está dotat... i que no sap un nap.

Pero si té un poc de "soltura"... també bona figura, un poquet de cara-dura pot iniciar l'aventura i... Pot tindre carree en cultura!!!

Un nou debat debatent-se está tu a l'assemblea de la junta local h¡ ha qu¡ per por s'indigesta... hi ha qui li plora el llagrimal.

I es qué tota aquesta festa ja fa temps qué está inventa hi ha falla mes modesta, hi ha falla que es molesta, i hi ha falla accidenta.

El dia de la reunió que el tema es va llegir parlant-nos de la secció, alguns van passar a l'acció, i molts es van acovardir.

El truc es joc de mentides dones a les assemblees hi ha mes diarrees i si son federatives... realment odisseesü Presentem el pressupost la falta envide i truque(2> jo vaig i m'acurruque... jo m'amague al rebost... fins que algú claudique.

En sobre tancat presenten els dinerals del monument i poc mes que un moment tots els nassos augmenten, grans, considerablement.

Ja s'han fet les particions a ram del que s'ha entregat alguns han pujat i baixat altres teñen il-lusions i altres teñen fredat.

Ploreu, ploren fallers Millorsi ésforaster i si cap ningú el coneix per qué hi ha qui abdueix fent el que siga menester i després desapareix.

Está entrant-me ja la risa de pensar en presidents que pecant de imprudents el peí del eos ja se'ls eriga i en la planta será evident.

Aquest debat, que debatent-se está(3) no cree que mai, ens el puguem acabar tota falla Gandiana infesta acó es pitjor qué un joc malabar!!!

Si es de veres que ve un périt l'home feina té per davant l'orella li estaran bufant qué ja es tindre molt de mérit tindre-les que puntejar.

1 i 3. La redundancia, es precís!!!!

2. En el joc del truc, a la desesperada, sense mirar-te les caries, per que vas perdent, o no vols que els altres et facen mes pedrés.

Ploren, ploren fallers A la ciutat Ducal la Federació de Falles vol que els carquinyols amolles ¡ les comissions s'han tornat folies1 perqué el tema no els fa pessigolles2.

I després de la mencionada assemblea on cadascú mostrá el que va voler, es vegeren algunes cares de desesper i d'altres d'auténtic i absolut plaer.

Ara tenim falles de Gran Categoría3 que son de molts l'alegria perqué en ESPECIAL les coses es fa com cal si no et diuen que no s'hi val 4 .

Alguns desclassats han acabat en PRIMERA i els ha entrat la burrera perqué diuen que s'han quedat sense un clau i amb cara de ximple o babau, a l'altra se la jugaran amb un dau.

2.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

Qui está en SEGONA,

0 s'espavila o s'afona que no es pot viure de la poltrona5 1 per a estar en la cresta de Tona la gent no pot ser tan bufona6.

1 per ais de TERCERA caldrá fer-los la drecera7 perqué isquen del clot8 si pot ser d'un bot i, si no, d'un vot9 que amb diners es pot tot.

Ací acaba l'escena de les seccions a l'espera de nous moviments o accions10 de qui mana en tais situacions sense fer-nos massa il-lusions.

Amb la "o" oberta, per favor, per no confondre amb els plaers carnals, no siga que algún bisbe ens diga "pecata mundi".

Mes be ha fet saltar bombo/les, que han explotat per si mateix.

Com el Torró, de Qualitat Suprema, ens referim al "Almendro", no a ¡'alcalde.

Com alsjocs infantils "aíxó no val" o "no s'hi val", per parar i comencar de nou.

De poltra, "potro" en castellá o també de "potra", xamba, sort.

Recordeu-vos de l'expressió "bufar en caldo gelat", típica de la gent pixavina.

De drecar, o adrecar, posar rede, anar peí camf adient.

Que no siga el Clot de la Mota, pels Maremágnums que s'hi munten.

Per veure si el polític votat es rasca ¡a butxaca i afluixa la pasta i així la bossa sacsa.

Que no siguen les de Bankia que acaben amb totes les il-lusions, de tan devaluades com están.

Enguany ha estat declarat

Segona Corellada...

Darrera Corellada...

gandía de naixement al que coneix poca gent

Des del nostre Ajuntament li feren dedicatoria especial

El colofó i la vergonya

i volen fer-li l'honor

la setmana deis premis literaris.

S'inventaren nous receptaris,

l'any d'un il-lustre escriptor,

donant-li publicitat.

el posa una nova versió quevolgueren interpretar, de una balada popular

triaren els millors comensals,

feren una adaptació

i organitzaren un diñar opulent.

dos raperos amb molta "conya".

i feren programa a mida

A banda d'aquesta exquisita taula llegirem al programa anunciant,

amb pressupost ¡rrisori

una setmana repleta d'events,

La balada de la garsa i l'esmerla, amb nova instrumentado, canviant el ritme i la música

L'AVL ho proposá i al nostre consisten acceptaren de seguida

pero molta voluntat.

conferencies amb bons ponente,

la convertiren en única, ni essabien el guió

Institucions Literáries de renom

comencant amb la lectura del Tirant i acabant amb l'Homenatge a la paraula.

programaren un congrés internacional i l'any Corella donar inici.

Nova sercapsacrifici

alió va ser una merda. (i perdoneu l'expressió)

La ruta del Destapat dijous nit es suma a 1'ocasió puntual,

Conclusió

desplacar-se a la ciutat ducal per escoltar un gran orador.

amb tapes inspirades al segle d'or

CORELLADES...

d'unes tapes i molt bon profit.

pervolerser diferents.

I el dia de l'acte del lliurament

Tots son mes intel-ligents i fent les coses amb tacte

deis premis literaris anuals,

teñen mes categoría.

elaborades amb elements de l'antigor.

Gaudiren en cada local

Primera Corellada També la fira fou dedicada al nostre gran escriptor

Ni Corella ni Gandia mereixien eixe tráete

i al passeig una gran figura,

Ausiás March i Joanot Martorell, tal i com anunciava en el cartell

mes be direm una caricatura, parlava amb veu de locutor

hi hauria una representació teatral que no tingué atractiu per a la gent.

Nosaltres ens sumarem i a la falla i al llibret farem aquesta menció.

Els clássics feien esport

amb aquest record modest

i xerraven a un gimnás,

ja ens donem per satisfets.

un barrí, una falla i una escola (mentrestant pujaven la corrióla)

amb soltura i bon humor i el públtc, amb estupor (a mes d'estar molt gelats)

Ja podem dir que tenim

els habítants li havien dedicat

criticaven la funció.

els tres millors escriptors del segle d'or valencia.

De nou al nostres escriptors

qui rebutja la cultura,

els rebentaren la imatge amb tanta modernitat,

siga en forma d'esculptura,

i uns bracos articulats alcava.

Centava la historia de Corella i com al poblé gandía

I si captem l'atenció

(seguía contant la titella).

No va ser molt afortunada aquesta idea del ninot per fer-li l'homenatge.

No fou la millor imatge del verdader escriptor

Encara que sempre hi ha

perqué es la gran veritat,

de pintureso retaules, llibreso be, exposicions.

no era aquell millor llenguatge per ais pocs espectadors.

mes be va ser pallassada.

I molta gent no entenia que aquell ninot que parlava amb la boca articulada fora quí deien que era.

2014. Any Roís de Corella

Pirotecnia gandiana

Cal veure com es la historia, feu cas d'alló que jo diga, té sense discussió memoria, algú s'encarrega que així siga.

Des deis temps del romans els polítics només han aprés una llicó ara usfarem una breu revisió i voreu que no es cap romane..

Al poblé "pa i circ" va dir Ñero i el mateix fa el nostre volgut Torró ens ofereix múltiples distraccions totes elles pels mitjans de comunicado.

Cal distreure al poblé pía i amb la butxaca ben ampia ens donará un bon espectacle ací mana ell sense cap obstacle.

A l'escena trobem la muralla xinesa i al final d'ella está la saviesa, Arturo posará tot tipus d'espargiments perqué mai aconseguim el coneixement.

Res mes valencia que un bon rest de coets trobem carcasses, voladors i masclets, el que siga necessari per a la nostra distracció i com no...! per la seua contemplació.

Els primers trons han eixit fallats, Arturo ho fa tot pels seus collons i no com la resta del món, amb raons així que va i perd la... ais jutjats.

->*',- .

La primera carcassa es per les escoletes, Arturet amaga amb la privatització un acomiadament al estil de les dretes en tota regla una desamortització, els treballadors van acudir al jutjat i ves per on, aquell els ha donat la rao; continuem amb el cas "Gandía Televisió" ja que la carcassa sembla que ha fallat, es ciar, com que l'Alcalde no té trellat continua acomiadant a tort i dret i no s'adona que torna a perdre al jutjat, si us plau! pareu a aquestxiquet.

O

Es el moment de la segona carcassa, i que creeu que es el que passa?

Dones sí, ho heu encertat un altre cop acaba al jutjat.

Es el torn del cas Innova, Torró en la seua línia menteix quan diu que el cas es trasllada, continua la seua lluita i no desisteix no vol acceptar que s'arxiva ni amb el 'Tvwf'que lí arriba.

El Batlle ens posa una cortina de fum, es mes important l'estátua de Miró que el problemes de l'ocupació pero li ha eixit el tir peí cul, la IWAA* nomena la seua obra com la millor escultura d'Espanya, ahí t'han donat bona canyaü! a veure si eliminem la censura.

Arriba el moment del castell, cal quadrar els pressupostos esperem no mitjangant impostas seria un nou desgavell, pero a Gandía manará Montara i els comptes serán intervinguts tornarem a menjar blat de moro tant si ens ve com no de gust, mes encara queda mes d'un disgust caldrá congelar 10 milions per culpa d'un famós concurs i hi haurá que tornar 6 milions, es la concessió de les aigües encomanada a empresas amigues.

Arriba el final de gener i amb ell Fitur Torró anuncia que noves corregudes de bous, concerts i altres saraos per al proper estiu que contents están el amics de Gandía Protur!

La imatge de Gandía de nou perjudicada per unes "espontánies" vestides de llonganísses.

I alhora anunciant el museu de les Clarisses!

La nostra promoció es una mamarratxada!

I en Madrid, en primicia i com a promoció, una obra de teatre varen estrenar la millor publicitat de la nostra fideuá de segur que amb ella tothom en gaudirá.

Aquells que diuen que en Gandia no hi ha cultura tots aqueils que critiquen la programado teatral, amb molta atenció faran ara detinguda lectura i mai mes aquest Ajuntament criticaran.

Fideuá de Gandia Fa molts, molts anys en una barca de nom "La Santa Isabel" i estant en alta mar, va náixer la fideuá.

PRIMERA ESCENA

Apareixen dos personatges, simulant la cuina d'una barca del molí, els dos amb els aparells deis guísate.

G a b r i e l o era el c u i n e r en companyia de Zabalo...

Gabrielo: Ai mare, anava a fer un arrosset a banda i m'he quedat sense arrós Zabalo: No t'apures Gabrielo, que hi ha massa de tot.

G: Tinc un bon caldo, fet en peix de roca, del que vam agafar ahir Z: Bon caldo, bon plat. Tira avant sense por!

G: Zabalo vaig a posar-l¡ fideus, per compte d'arrós, no digues res a ningú per veure que passa, jo trobe que no trobaran gustos.

Z: Ja t'he dit que bon caldo, bon plat, collons!

G: (En por) Ho trobeu bo, está gustos?

Z: Xe, no t'he dit jo que está de puta mare... dones menja ja, i estigues tranquil, plat mes bons, no farás en alta mar.

(Tots els mariners) Tots: Bo, bo, molt bo de veres, Gabrielo que li has posat?

G: Vaig a dir-vos la veritat, anava a fer un arrós a banda, pero m'he adonat que no em quedava ni un grá. I com fideus en tenim per dalt del cap, dones aquest es el resultat.

PAIRÓ: Gabrielo, acabes d'inventar LA FIDEUÁ!

Des d'aquell moment a les cases del Grau era molta costum fer tañí paella com fideuá a les celebracions. Era un plat tan popular i estimat com la típica paella deis diumenges. La quai cosa segueix fins avui en dia.

Van passar uns quans anys...

ESCENA SEGONA

Gabrielo acaba la paella que estava fent, pero en compte de Tarros li arrea els fideus.

Van entrant els mariners a escena a diñar, a cada cullerada deien: Xeü! Qué bo que está acó!!!!

É™

Hotel Bayren platja de Gandía, primer cpncurs de Fideuá...

Allí que es van presentar, tots els "merenderos" i restaurants del Grau i de Gandia.

(Allí estava el "merendero" Rosquilla, o Manolo Botifarra, allí

estava també Ángel Sánchez i tants i tants mes, que la majoria d'ells son els que paguen les estrelles de la universitat del Grau que baíx el lema: "Qualsevoi nit pot sortit el sol"... gaudeixen. Aqüestes estrelles, van estar costejades per tot el mateix personal en la seua majoria).

Comenca el concurs i allí estava Rosario Santiago, Paco el del Grau, i tants personatges queja no están entre nosaltres...

Peí matíera el concurs de la fideuá, el que soiem dir degustado, amb els anys també va aparéixer un nou premi el de decorado.

Després a boqueta de nit, es donaven els premis, hi havia un sopar i a la fi d'aquest s'entregaven els guardons.

També hi havia ball. Com una continuado del "Hukako".

Una taula ¡larga amb varíes persones assegudes tastant els plats que teñen davant JURAT 1- Jo no sé quina está mes bona, están totes delicioses...

JURAT- 2- Jo tampoc, que bones están totes...

JURAT-3 -Jo no sabria dir quina m'apanya mes.

Rosario: Paco acó es un éxit.

Paco: Jo ja t'ho havia dit, he anat

sabem d'on) rondant per tot l'hotel.

Toni ("el pastisser" guanyador del concurs en decoració i actual alcalde del ppal Grau).

Toni: Qué fa eixe borinot pegant voltes d'ací cap allá en mig de tot el personal?

Torró: Calla Toni que es la marca de la ciutat, ara será el fideuet, a qui hem de promocionar.

Toni: Arturo... Qué dius????

Torró: Tu calla i fes-me cas que ara anem a triomfarü!

casa per casa i mira tots han acudit.

La resta de juráis están menjant com si eis ho furtaren de davant i no hagueren menjat prou.

ESCENA TERCERA

vindre, pero l'any que ve segur que el tenim per ací.

D: Valeee arcarde... asmeee las afotoos i me voiii que estoiii perturbaoooo.

T: Home, un poquet de paciencia que arriben els meus regidors i enxufats i després te'n vas, que la

Toni: Arturooooo que de acó sé mes jo que tuuuuu.

Torró: Calla Toni no em desfaces el pía!!!

Toni: Mira, jo no vull portar-te la contraria... pero ac.ó ho veig molt... coent?

Torró: Calla Toni collonsü! Ens hem gastat els diners en aquesta puta xorrada i els tenim que amortitzar.

Toni: Beeeeeeeeeeee, Arturo miraré cap a altre costat... Buffff tot el que estic tragantüü (Toni se'n va a parlar en la gent, (perqué coneix a tots) i apareixen mes personatges)

"prima" que t'he pagat es bona.

D: Vaaaaleee... Venga ¡me onde me de pone.

T: Justet al costat de la piscina e i x i r a n bons r e t r a t o s . Els publicarem tots a la revista "Societat& Política".

Vicentin: Hola Arturo, t'agrada com

molí tipie de la nostra ciutat.

D: Ahhh que me habei ecchho levanta muiii tempranoooo pa comee fideoooo???

T: Tranquil et fas unes quantes

D: Pueee dileee a laaaa shixcaaa esaasss que se vengan pa ca.

es picaran, i ja saps lo poc que els costa, tots volen per damunt surar!

V: No es preocupe Sr. Amo que de mi ni una paraula eixirá, jo tenintlo a vosté content... la resta em

fotos amb eixes del trage de neopré i ja te'n potsanar.

D: Ahhh valeeeeüü! Eggg que estoiii cansaoco la nossshhe me... Tu ya sa...

T: Sois es per la promoció, que llástima que Paquirrín no ha pogut

van fer la foto en ¡'indio aiiii vull dir en Dinio i amb moltes mes "autoritats".

Temps actual, totalment desvirtuat, res a veure en un concurs de fideuá, pero també en l'hotel Bayren.

Dinio: "¿Oseee aquí a que emo venio?".

Torró: Per fer publicitat d'un plat

Per suposat van aparéixer tots els governants, de tots eis costáis, i es

ESCENA QUARTA

Enguany...

Apareix un fideuet, (encara no

vaig? m'he posat a conjunt el mocador del coll i les sabates.

Torró: Vas ideal, i els pantalons igual d'ajustats que jo! Tots ens miren en zelsü Pero calla, que no s'assabente ningú que deis nostres

dona igual.

T: Jo confie en tu, que m'entens a la primera, que content estic, de veure com a les falles et tragines com si res, i el Wonderwal has fet créixer.

V: Veritat Arturo que sóc millor que Just?

T: I de bon tros encara que sigues mes menut.

V: El meu estil i simpatía, no teñen parangó, ell es pensa que en el "pelican" i anant amb trage i bastó ja l¡ se perdona tot.

T: Calla Vicentin, que no es el moment, estem a la platja, el seu domini, i d'un a altre moment fará l'aparició estel-lar.

(Entra Just, en eixe moment) Just: Xeeee, bon día, de que estaveu parlant?

Vicentin: Del temps tan bo que fa.

Torró: De la quantitat de personal que hi ha.

Just: Tot aixóoooo es obra meua eh! Qué no se li oblide a ningú! que jo faig la propagandaaaa, i aixó no te preu eh!

(Se'n va Vicentin, amb ¡'excusa de que ha vista unes amigues fadrínes com elí i havia quedat i també té que quedar per a la nit) Just: Qué este no t'enganye eh!

Arturo, que es mes llest que la fam!

Sois está per processonar en Benipeixcar, posar-se la medalla i estar ben mirat. Jo en canvi tu ja ho saps, m'han operat, al Grau acudeix a tot, tapant a Toni el pastisser, igual tinc, Sant Antoni, Sant Nicolau, Sant Josep o Sant Joan, allí estic per fer-me la foto i si pot ser davant. Que no hauré anat a mes misses en un any que en tota la meua vida! Tu saps l'esforg que estic realitzant.

Torro: Ciar que ho se! Qué no es veu? Per aixó tots et teñen zels...

Just: Aixó es el que dic jo, tu saps lo ben templat que sóc. Tots em miren a mi al processonar. Jo cree

que Toni em té manía, perqué tots els actes li he tapat, damunt ho puge al "facebook" i tots em poden mirar.

Torró: No si jaaaa, entre tu i I'Andrés Puig... estic jo ben aviat!

Les xarxes socials teniu totes saturades de fotos sense trellat.

Just: No em digues aixó, Arturo quin disgust que m'has donat! Jo ho feia per be, per qué vegen que a tot acudim, ben mudats i ben nets.

Torró: Si, si a mi es el que mes m'agrada que em vegen desfilar, ara que ningú em demane, que m'haja d'acatxar, per qué tu ja saps... no puc, els pantalons tinc que amortitzar.

Just: Miraaaa esta ahí Dinio el vaig a saludar...

(Entra el pinyol en escena i ningú i'havia cridat, mes en tots els //oes s'encontra i no paga ni una convida) Pinyol: Tu Arturo eres sabedor de tot el be que estic fent peí pp, no?

Torró: Ciar home, i aixó que tots es pensen que eres del Bloc.

Pinyol: Allí ja no tinc res que guanyar, i jo en companyia teua podem fer Gandía tremolar.

Torró: Aixó havia jo pensat! Veges de quina manera este fideu que hem inventat, el fem remoure per Gandía i al menys ens deixe en un lloc destacat.

Pinyol: M'ho has llevat del pensament, ho tinc tot cronometrat, ara parlaré en les falles -Qué tu saps que jo tinc molía má-1 qué facen una escena que en el fídeu será premia. Totes es mataran a bacs, i veurás el rendiment que li traurem a aquesta monigote!

Torró: Ho deixe en les teues mans...

Pero tens que fer-m'ho bo.

Pinyol: Aixó está xuclat, el Lloret beu de les meues mans, no trabarás millor conseller que aquest en qui estás parlant.

(Se'n va el pinyol per qué ha vist que han tret pemil en una taula, i al mateix temps un cuiner de les fideuades s'acosta al alcalde) Cuiner: Qué com ho troba tot Sr. Alcalde?

Torró: (Qué no s'ha assabentat de res, ni sap de que va) Molt be,

TOT! Cuiner: En som menys que altres anys, a cada any baixa el personal i es presenten menys restaurants Torró: Tota la culpa es de Orengo que no ho va saber cuidar. I ara jo tinc que anar tirant má d'uns i altres per qué si no el concurs se'n va a fer la má. Ehhhh vull dir que acabará mal...

Cuiner: Em sap mal, per qué porte molts anys assistint i l'any que ve, cree queja em be mal.

Torró: Si jo governe a Gandía, tu v i n d r á s , es mes si v e n s . . . guanyarás!

Cuiner: Uff, si es així no he de faltar.

(Se'n va el cuiner a acabar ¡a fideuá, i es queda un moment soles Torró, alcalde de la ciutat) Torro: Es pot saber que faig jo ací?

Aquest concurs deteriorat, vaja viatge que he fet sense cap trellat.

Menys mal que per l'estiu, tenim el curs del "Partido Popular" aixó si que dona gust de veure i totes les personalitats!

Acó, acó es una bona merda que no tinc mes collons que tragar...

MaleTt siga el dia qué algú la va inventar!

v

I ara, després del teatre, el Serrano van buidant, es el moment de debatre.

Hem vist totes les escenes (coses que passen a Gandía) i ens han contat moltes penes.

Que en l'ámbit cultural hi ha moltes coses que fallen, no es mentida, es ben real.

Al món de l'educació, coneguda la sentencia, li toca pagara Torró.

Final

Que torne de nou el trellat que se n'ha anat de vacances i ais governants ha abandonat.

Després de vore la falla i de pegar-l¡ la volta necessite una tovalla.

No en tinc prou de mocadors per torcar-me tanta llágrima...

No es pot controlar el plor!

Perqué amb aquest panorama (hi ha que vore que tristor) se'ns ha llevat fins la gana!

I mira que está ben feta la nostra falla d'enguany, una falla de primera!

D'aixó estem ben satisfets, i encara que estem plorant, ens encanta el monument!

"Del mal que pas no puc guarir, si no em mirau ab los ulls tais, que puga dir queja no us plau que io per vos haja a morir.

Si muir per vos, llavors creureu l'amor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort d'aquell que ara no voleu; que el mal que pas no em pot jaquir, si no girau los vostres ulls, que em vullen dir queja no us plau que ¡o per vos haja a morir".

La Balada de la Garsa i l'Esmerla Joan Rois de Corella

Fallares Majors de Gandía

Alba Gadea Boioc Marta Morant Carbó

Mantenidors

Rosa Femenia i Enrique Pía Rosa Femenia Flores i Enrique Pía Blay, uns deis fundadors d'aquesta falla han tingut el plaer de ser els mantenidors per al present exercici taller.

Son casats des de fa 32 anys. Rosa es mestra, es dedica a l'educació deis mes menuts. Enrique es empresari i la seua professió es técnic en disseny de reformes de cuines i banys.

En aquestos 18 anys han lluitat per la bona harmonía entre fallers, destacant la tolerancia com a valor important en el món de les falles. Enrique ha sigut tresorer durant molts anys i president al 2001.

Per a ells ha sigut una gran satisfácelo haver participat en la presentació d'una manera molt emotiva.

Aprofiten l'ocasió per desitjar a la comissió i al barri de Roís de Corella que gaudeixquen de les festes talleres.

9

President de la Falla

Alfredo Martínez Casanova Es per a mi, un any mes, motiu de satisfacció poder dirigir-me a tots els fallers, talleres i veíns del nostre barrí per desitjar-vos el millor en estes testes josefines, a tots vosaltres us devem en gran part mantindre la ¡Musió de una comissió que está consolidada dins de l'ámbit taller de la nostra ciutat.

En estos moments tota la Comissió está treballant per a que d'ací molt poc els nostres monuments i la nostra testa estiguen al carrer, i així tant fallers, talleres, veíns i visitants pugam disfrutar de la testa, música, alegría i, sobretot, de la nostra cultura.

Per últim, desitjar-vos unes bones testes, on l'esforc de tots estiga recompensat, i que la pau i l'harmonia estiga patent en tot moment.

• • < -"' -•• í"7^

t^ ncp^

'."• ! '*" i> .-V-v. \ ., * •"•"• i .•:"-:-.--V'

•'-'• í

.. í •'•'* >

'*'* * ., í 1 •'-'• > :-'- í <

< •".'•..'• >

> *'-'• >

*y~. ,..'• '

*

u

> •'.'•

• í , ^v í, •'.'• ,,,.^ • • *'•'„

> „ >•'.'• í •'••- < 1 .".x". > > •*.'• ,, >••"• > . í • t „ ••'• i i .".'C'. > > •'.'• .. í •".''• V ll*- * • i..

••'• 1 í •'%''• *f í „ > •'•' • > LTTroi ^WW ií •"'..'', >t J

^ 'i

'•

> < •'. >

t >

*'•

í > -1 ., í ', •'.'• >-í.'. >

•<

> •-•

'• í •'.''-'• .» > .•'-'• e-V • <'•••' .'V'-.'1- > > •'.'• > t < '• * t -''."-."- > > •'.'• < • •'• * >

í

,,t '.í --i..". } . -i í

';•.

•: • . > ;-"•.

í , •-

' .". .1 •'•' > i •'«•

¡fe

President de la Falla Infantil

Adrián Aparisi Seguí Fallers i talleres, amics, aquest any tinc l'oportunitat de viure una altra vegada un gran s o m n i , el de representar a tots els xiquets i xiquetes de aquesta gran comissió.

Es per a mi un gran orgull poder representar ais mes menuts d'aquesta falla, i poder gaudir de la festa i la felicitat que em proporciona a diari.

Aquesta festa estará compartida en tot moment per la reina de la falla infantil Nuria que de segur que s'ho passará d'alló mes be.

Dos persones molt importants en aquest any son el nostre president Alfredo i la nostra reina Isabel, que segur que ho faran genial a l'hora de representar a tots els fallers de la nostra comissió pels tots els carrers.

Per últim vull donar les grácies a tots els que treballen i col-laboren per a que tinguem una gran falla i fer realitat aquest gran somni.

9

Reines Majors i Madrina

9

Reina de la Falla

Isabel MartĂ­nez Ferrer President

Alfredo MartĂ­nez Casanova

v vis**?

V1Âť A'

^*,Al f

•'

v

í

t i ' >':

fc-

Reina del Foc

Luí Pía Femenia Acompanyant

Fran Burgos Martín

Reina de la Festa

Elena Martínez Ferrer Acompanyant

Raúl Carnicer Fernández

Reina de la Poesía

Arancha Serrano Martínez Acompanyant

Juanma Cháfer Giner

Reina de TArt

Alba Argento Gomar Acompanyant

RubĂŠn Mahiques Giner

.

Lidia Morant RodrĂ­guez Acompanyant

Joan Escolano MartĂ­

Reina de la Falla Infantil

Nuria Estevan Blasco President Infantil

AdriĂĄn Aparisi SeguĂ­

-v ".'• • • -;V-w -

.. '•-. 5 > \ ; M p t ? r

-

X.

**.

•a

-•

ii

J

.

-

)

/

Reina del Foc Infantil

Silvia Climent Perdi贸 Acompanyant

David Morant de la Guia

Reines Infantils

o

Mascotes Infantas

Irene Peir贸 Guillem Pau Moreno Puigcerver Sergio C谩tala Serrano

Comissió 2014 Gesmils de Coure Junta Local Fallera Francisco Amador Martínez.

José Díaz Llopis.

Joan Escolano Martí.

Maite García Deusa.

Juan Miguel García Faus.

Francina López Savall.

Aure Moncho Martínez.

Francisco Monzó Seguí.

Angela Morell Ibañez.

José Sánchez Collados.

Natalia Sánchez Morell.

Yolanda Sánchez Morell.

Fanny Savall Todolí.

Ma Lola Serrano Egea.

Gesmils d'Argent Junta Local Fallera Maria Santamaría Moragues.

Escut d'argent Falla Roís de Corella Isabel Ferrer Cátala.

Joaquín Barber Deusa.

Joia Comissió Falla Roís de Corella Isabel Martínez Ferrer.

Nuria Estevan Blasco.

ÁREA

Delegada Rifes: Aurelia Moncho Martínez.

Delegada Cobro Barrí: M a Lola Serrano Egea, Celia Segui Montaner.

Delegada Publicitat Llibret: Silvia Quintana Perelló.

Delegat Domiciliació Quotes: Jesús Pellicer Escrivá.

Delegats Fallers d'Honor: Silvia Quintana Perelló.

Delegat Photocall: Joaquín Barber Deusa.

ÁREA FESTES Delegat Pestes: Juan Morant Martin.

Vicedelegada Ir Pestes: Sandra Bonet Romero.

Vicedelegat 2n Pestes: Rubén Arbona Perelló.

Vicedelegat 3r Pestes: Juan Carlos Camarena Santamaría.

Delegada Artística: Isabel Martínez Ferrer.

Vicedelegada la Artística: Lidia Morant Rodríguez.

Vicedelegada 2n Artística: Arancha Serrano Martínez.

Delegada Vestuari: Isabel Ferrer Cátala.

Delegat Curtmetratge: Paco Pía Blay.

Vicedelegat Curtmetratge: Jesús Martínez Fuster.

Delegada Cavalcades: Isabel Martínez Ferrer.

Vicedelegades Cavalcades: Alba Argento Gomar, Elena Martínez Ferrer.

Delegada Ofrena: Elvira Pía Blay.

Delegat Banda Música: José Luis Peiro Moncho.

Delegats Garren A l b a A r g e n t o Gomar, Fran Burgos Martín.

Delegada Joventut: Alba Argento Gomar.

PRESIDENCIA

Presidenta d'Honor: Na Liduvina Gil Climent.

President: Alfredo Martínez Casanova.

Vicepresident Ir: Joaquín Barber Deusa.

Vicepresident 2n: José Luis Peiró Moncho.

Delegada Femenina: Rosana Oltra Noguera.

Delegada Reines: Elena Martínez Ferrer. ÁREA SECRETARIA I CULTURA Secretaria: Alba Castaño del Olmo.

Vicesecretária: Davinia Oltra Noguera.

Delegada del Llibret: Ma José del Olmo Muñoz.

Vicedelegat Llibret: Javier Mata Pons.

Delegat Portada Llibret: Pablo Simarro Arocas.

Delegat d'Emissió: Paco Pía Blay.

Delegada d'Arxius: Ma José del Olmo Muñoz.

Relacions Publiques: Joaquín Barber Deusa, Damián Castaño Marín, Isabel Ferrer Cátala.

ÁREA D'ECONOMIA Tresorera: Sandra Cárdete Colomina.

Vicetresorer: Alfredo Martínez Casanova.

Comptador José Ramón Penadés Matoses.

Lotera: Isabel Ferrer Cátala.

Delegat Manteniment Casal: Paco Calafat Pérez.

ÁREA DE ¡OCS Delegat de Jocs: Gonzalo Muñoz Moratel.

Delegat Truc Masculí: Gonzalo Muñoz Moratel.

Delegada Truc Femení: Lui Pía Femenia.

Delegada Bac: Cristina Sanvicente Ferrer.

Delegat Truc Sénior: Raúl Carnicer Fernández.

Delegat Truc Juvenil: Damiá Castaño del Olmo.

ALTRES

DELEGACIONS

Delegat Monuments: Joaquín Barber Deusa.

Delegat Presentado: Enrique Pía Blay.

Vicedelegades Presentado: Elvira Pía Blay, Fanny Savall Todolí.

Delegada passarel-la: Ma José Rodríguez Signes.

Delegats Planta: Salvador Pía Blay, Juan Miguel Camarena Asensio.

Delegats Crema: Salvador Pía Blay.

Delegat Carpa: Carmelo Montaner Ivars, Alberto Sánchez Collados, Mauricio Viciano Martínez.

Delegat d'esmorzars: Gonzalo Muñoz Moratel, Paco Calafat Pérez.

Delegat Transport Falles: José Ribes Cátala, Juan Miguel García Faus.

Delegat Despertá: Ramón Serrano Quilez.

Vocals 2014 Alcaraz Rodríguez, Daniel Alcaraz Rodríguez, Joan Álvarez Herrero, Jonatan Amador Martínez, Francisco Aparisi Cátala, Francisco Aparisi Seguí, Paula Arbona Escrivá, Carlos Arbona Escrivá, Esther Arbona Llácer, Nuria Arbona Llácer, Sonia Arbona Perelló, Juan Carlos Arbona Perelló, Rubén Marcelo Argento Delgado, Pepe Argento Gomar, Alba Argento Gomar, Elena Arlandis Castellano, Miguel Ángel Arrebola Álvarez, Concepción Barber Deusa, Joaquín Bataller Cotaina, Melissa Benítez Ibáñez, José Luis Benítez Ibáñez, Manolo Blasco Boix, Rosa María Blasco Boix, Ma Xelo Blasco López, Natalia Blasco Mas, Joaquín Boigues Moratal, Marc Bonet Romero, Sandra Boscá Gurrea, Joaquín Burgos Martin, Fran Caerols Olaso, Toni Calafat Pérez, Francisco Camarena Asensio, Juan Miguel Camarena Signes, Ma José Camarena Vidales, Sandra Cárdete Colomina, Sandra Carnicer Fernández, Ana Carnicer Fernández, Raúl Castaño del Olmo, Alba Castaño del Olmo, Damiá Castaño Marín, Damián Cátala Serrano, Laura Cátala Serrano, Paula Cátala Serrano, Tatiana Cháfer Giner, Juanma Climent Bañuls, Javier Climent Perelló, Mireia Costa Chover, Julia Cotaina Signes, Ma Ángeles del Olmo Muñoz, Ma José Díaz Llopis, José Escolano Martí, Joan Escrivá Barón, Ma Dolores Escrivá Blasco, Cristina Estevan Blasco, Neus Estruch Cotaina, Claudia Estruch Mascarell, José Juan

Falquet Motilla, José Faus Coll, Nuria Femenía Flores, Rosa Ferrer Cátala, Isabel Gálvez Arrebola, José Calvez Arrebola, Raquel Gálvez Castilla, José García Deusa, Maite García Faus, Juan Miguel Gasque García, Juan Gomar Gavilá, Consuelo Gregori Castello, Teresa Gregori Perelló, José Guillem Serrano, Ma Carmen Jiménez Izquierdo, Marcos Jiménez Sanvicente, Adriana Jiménez Sanvicente, Cristina Llácer Lloret, Julia Lunares Gálvez, Laura Lunares Martínez, Francisco Llopis Moragues, Mario Llopis Todolí, Ma Ángeles López Brague, Ma Carmen López Savall, Francina Lozano Medel, Rosa María Mahiques Giner, Rubén Marco Delgado, Jorge Marques Salou, Ma Carmen Martínez Casanova, Alfredo Martínez Ferrer, Elena Martínez Ferrer, Isabel Martínez Fuster, Jesús Martínez Ibáñez, Sari Martínez Marqués, Maykel Martínez Soler, Sergio Mata Pons, Javier Mata Quintana, María Mengual Mari, Jessica Moncho Martínez, Aurelia Montaner Blanes, Inmaculada Montaner Ivars, Carmelo Monzó Seguí, Francisco Morant Lozano, Laura Morant Lozano, Victoria Morant Martin, Juan Morant Rodríguez, Edgar Morant Rodríguez, Lidia Morcillo García, Manuel Morcillo Ramírez, Ismael Morcillo Ramírez, Samuel Morcillo Ramírez, Yeray Morell Ibáñez, Ángela Moreno Espí, Manuel Moreno Melero, Toni Moya Blasco, Xelo Moya Blasco, Yaiza

Muñoz Montaner, Adrián Muñoz Montaner, Gonzalo Muñoz Moratel, Gonzalo Oltra Noguera, Davinia Oltra Noguera, Rosana Pastor Bustos, María Peiró Mascarell, Blas Peiró Moncho, Charo Peiró Moncho, José Luis Peiró Pía, Roberto Peiró Pía, Sergio Pellicer Cremades, Ma José Penadés Gregori, Ángela Penadés Matoses, Ramón Perelló Ventura, Mila Pérez Santamaría, Laura Pérez Santamaría, Vanessa Pía Blay, Elvira Pía Blay, Enrique Pía Blay, Francisco Pía Blay, Salvador Pía Femenía, Lui Pía Llopis, Aitor Pía Llopis, Francisco Pía Llopis, María Pozuelo Ruiz, Martha Pozuelo Ruiz, Mayra Puigcerver García, Patricia Quilis Martínez, Eduardo Quilis Pellicer, Aina Quilis Pellicer, Mar Quintana Perelló, Silvia Ramírez Ramírez, Pino Ribes Cátala, José Luis Ribes Lozano, Ausias Rodríguez Signes, Amparo Rodríguez Signes, Ma José Sánchez Collados, Alberto Sánchez Morell, Natalia Sánchez Morell, Yolanda Santamaría Moragues, María Sanvicente Ferrer, Cristina Savall Todolí, Fanny Seguí Montaner, Celia Serra Gutiérrez, Enrique Juan Serrano Egea, Ma Lola Serrano Martínez, Alba Serrano Martínez, Arancha Serrano Quiles, Ramón Simarro Arocas, Pablo Sivera Rubio, Patricio Soler Camarena, María Soler Gregori, Ana Soler Martí, Salvador Talens Ferrer, Inmaculada Valcárcel Moreno, Alberto Viciano Martínez, Mauricio Vidal Mari, Juan Carlos Vidal Oltra, Carlos

Vocals Infantils 2014 Aparisi Seguí, Adrián Aparisi Morant, Sara Arlandis Pozuelo, Alma Bañuls Perelló, Lorena Benítez Carnicer, Erik Benítez Morant, Zoé Benítez Morant, Jorge Boigues Pérez, Carla Cátala Serrano, Sergio Climent Perelló, Silvia Escrivá Blasco, Paula Escrivá López, Joana Estevan Blasco, Nuria Falquet Salvador, Aina García Savall, Joan Casque Peiró, Claudia Casque Peiró, Raúl Gregori Mengual, Adam Hurtado Sotoca, Irati Llopis Camarena, Aitana Llopis Camarena, Laia Marco Pozuelo, Luna Marco Pozuelo, Mia Martínez Salvador, Paula Mata Quintana, Marcelo Morant, Víctor Morant de la Guía, David Moreno Puigcerver, Marc Moreno Puigcerver, Pau Peiró Guillem, Irene Ribes Lozano, Alejandra Sánchez Costa, Alejandro Sánchez Tamurejo, Elena Serra Blasco, Roser Soler Camarena, Gemma Soler Camarena, María Todolí Barber, Laia Todolí Barber, Marc Valcárcel Blasco, David Valcárcel Blasco, Marta Vidal Oltra, Jorge Vidal Oltra, Lucia Yus Rallo, Ana Yus Rallo, Pablo

lema: Passeig per Venécia artista: Vicente Gozálbez autora explicado: Ma José del Olmo Muñoz

9

Passeigper Venécia Venécia es una ciutat que es troba al nord-est de Italia i es un lloc molt peculiar.

Els seus carrer son cañáis,

tota rodejada d'aigua, en vaporetto haurás de transitar.

Son com el nostre urbanet, el transport municipal que et porta pertot arreu.

Les góndoles son vaixells que traslladen els visitants si no ha pujat el nivell.

Els gondolers son especiáis, etfan la ruta turística i queden tots encantáis.

Hi ha edificis importants, esglésies i molts palaus queanirem a visitar.

Piazza San Marcos es diu per molta gent admirada tant en hivern com d'estiu.

Te una plaga principal que visiten elsturistes i que es monumental.

Allí es troba la Basílica amb cúpules molt boniques i una vista magnífica.

Una gran torre al costat que te una gran altura es símbol de la ciutat.

I un rellotge molt bonic on dues figures cada hora a la campana fan un repic.

Qué bonica que es Venécia!

Fins allí ens traslladarem I el Carnaval coneixerem!

9

Passeigper Venécia Venécia es una ciutat que es troba al nord-est de Italia i es un lloc molt peculiar.

Els seus carrer son cañáis, tota rodejada d'aigua, en vaporetto hauras de transitar.

Son com el nostre urbanet, el transport municipal que et porta pertot arreu.

Les góndoles son vaixells que traslladen els visitants si no ha pujat el nivell.

Els gondolers son especiáis, etfan la ruta turística i queden tots encantáis.

Hi ha edificis ¡mportants, esglésies i molts palaus que anirem a visitar.

Piazza San Marcos es diu per molta gent admirada tant en hivern com d'estiu.

Te una placa principal que visiten els turistas i que es monumental.

Allí es troba la Basílica amb cúpules molt boniques i una vista magnífica.

Una gran torre al costat que te una gran altura es símbol de la ciutat I un rellotge molt bonic on dues figures cada hora a la campana fan un repic.

Qué bonica que es Venécia!

Finsallí ens traslladarem I el Carnaval coneixerem!

El Carnestoltes veneciá va comencar perqué els nobles volien mesclar-se amb el poblé i es varen disfressar.

També porten grans barrets i les dones un tocat, tot molt ornamentat, i de colors estridents.

I per que no els conegueren es tapaven tots les cares amb unes boniques mascares fetes amb grans filigranes.

En Veneciá aquesta roba sol ser molt abundant vestuaris molt brillants i tots van a la moda.

Disfresses molt elegants, vestits del segle XVII, tan sois mirant, estás molt distret.

Es pega molt ¡m porta nt de la disfressa veneciana portar una carassa gran, i un vestit de bella dama.

Mascares molt decorades pintades d'argent i d'or, purpurina i lluentons, al rostre ben acoplades.

Son obres d'art pertotarreu, ningú no et veu, tu pots mirar.

Durant esta gran setmana tots els I loes están plens, hi ha festes pels carrers, i bailen amb molta gana.

Tothom s'ho passa molt be, pels carrers hi ha desfilades música, testa i rialles, mirant-ho hi ha molta gent.

Carnestoltes Veneciá

Acudirem a la representado d'un teatre molt peculiar Arlequí, Colombina i Pierrot, son els personatges principáis.

Es la Commedia dell'Arte que es representa en carnaval.

De la cultura italiana estes obres formen part.

Tenim un gran escenari per fer la representado, els actors amb el seu repertori esperen darrere del teló.

Cortinatges de vellut, també luxoses butaques on tot el món assegut, contempla un gran espectacle.

Gran nombre d'espectadors ja es troben ais seus seients dona inici la fundó en un recinte complet.

Son histories d'amor i zels entre la dama i l'Arlequí, Pierrot es clava peí mig, I s'arma gran embolic!

Especíeteles...

Es veuen moltes escenes de nobles dames i cavallers, ambalegries i penes, pero sempre acaben be.

Son histories similars amb un final esperat.

La dama s'enamorará d'aquell mésgalant.

Amb la falla infantil gaudirem de tots els elements i un altre Carnestoltes celebrarem al mes de febrer.

en Venécia Trobarem en la ciutat espectacles pergaudir, desfilades de vestits, música de grups distints, i places on fan un ball.

Pots exhibir la disfressa i que et puguen fotografiar, si has sigut original en tota la teua endreca un premi podrás guanyar.

A Topera es tradició anar també per la nit, tot allí es exquisit, hui actúa un gran tenor, que causará sensació.

L'orquestra es la principal amb una bona partitura, i amb una victoria segura per la interpretado genial esta nit de Carnaval.

I la soprano excel-lent va entonant amb emoció i gran interpretado, el públic segueix atent, i tots se'n van molt contents.

Si a Carnestoltes pots anar gaudirás pertotarreu perqué en aquesta ciutat l'alegria note preu.

El gondoler et portará a tots els I loes mes bonics, gaudint amb els cinc sentits de la bonica ciutat.

Els palaus recorrerás i les places venecianes, segur que et quedes en ganes i l'any que ve... tornarás!

Amb una disfressa elegant i una máscara daurada a la Venécia somiada tornarás...per Carnaval!

Nosaltres ací hem contat l'aventura veneciana que veurem enguany plasmada a nostra falla infantil, i nostra dama gentil que tenim representada s'ha sentitafalagada de veure's en el remat.

i

•

1 y 2. 4t Premi cavalcada infantil

m

3. 2n Premi portada Rois de Corella 2013 4. 54 Premi Generalitat

. . remis ais llibrets de Falles? *"

,«?

•FNERALÍW

r

5. 4t Premi cavalcada major 6. 3r Premi Falla Infantil 2013 7. 2n Premi Falla Gran 2013

-