Programa festamajor sitges16

sumari Salutació del Batlle de Sitges

Pàg.4

Vivències Anna Comas

Pàg.31

Salutació de la Regidora de cultura, tradicions i festes

Pàg.6

Vivències Jaume Monasterio

Pàg.32

Salutació del rector de la parròquia

Pàg.8

Vivències Xavier Duran

Pàg.33

Salutació del president de la comissió

Pàg.10

Vivències Tony Tudela

Pàg.34

Pendonista de Sant Bartomeu

Pàg.12

Vivències Júlia Barceló

Pàg.35

Pendonista de Santa Tecla

Pàg.14

La recuperació dels balls acabada la Guerra civil

Pàg.36

Pregoner de la Festa Major

Pàg.16

Entrevista André da Conceiçào Silva

Pàg.40

Autor del cartell de la Festa Major

Pàg.18

Els 10 de la Sitja

Pàg.42

150 anys del primer programa de Festa Major

Pàg.20

Programa Sant Bartomeu

Pàg.45

El camí dels sants patrons

Pàg.24

Programa Santa Tecla

Pàg.57

Vivències Genís Sabaté i Quique Delgado

Pàg.30

Plànols de les processons

Pàg.72

salutació del batlle Sitgetanes, sitgetans, Quin goig que fa la nostra Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla. I en fa des del segle XIV, quan la nostra vila va engegar una de les tradicions més estimades i passionals de Sitges. La nostra festa és un dels motius que ens fa sentir més orgullosos de formar part d’aquesta vila. Vivim la festa com un únic cos que dividim entre el patró Sant Bartomeu i la patrona Santa Tecla, i en cada part hi posem tota l’emoció i les ganes del món perquè sigui una de les activitats més espectaculars i emocionals que fem al llarg de l’any.

Miquel Forns i Fusté Batlle de Sitges

Allò que ens és propi i estimat, i que sentim com un patrimoni exclusiu de la nostra vila, ara ho és de tot Catalunya. El Govern de la Generalitat ens ha atorgat el títol de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Ja vam ser pioners, l’any 1991, a tenir el títol de Festa d’Interès Nacional que ens va donar també el govern català. Aquestes distincions ens honoren i fan que la nostra festa sigui reconeguda arreu de totes les comarques catalanes, fet que ens obre molt més a la resta del país. A més, aquest acord del Govern català arriba just l’any que commemorem els 150 anys d’existència del cartell i del programa de Festa Major. Fa un segle i mig que tenim constància que es realitza la tradició cartellista, tan arrelada a casa nostra, i just en el mateix moment en què commemorem l’any Ramon Casas, un dels grans cartellistes de Catalunya.

A Sitges però, ja fa moltes i moltes dècades que sabem que la nostra festa és patrimoni de tots nosaltres, els sitgetans i les sitgetanes, i de totes aquelles persones que any rere any han conegut aquesta gran tradició i s’han sumat a la participació massiva que suposa. La preparem amb molt de temps d’antelació, cuidem cada detall per més minúscul que sigui, ballem els diferents balls, la Comissió es preocupa que tot estigui a punt i perfecte per a cada moment de la celebració, escollim amb molta cura qui farà el pregó i qui seran els nostres pendonistes, ens garantim que els gegants i el bestiari, tan estimats per la nostra mainada, estiguin perfectes....Tot això ho fem perquè la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla és el patrimoni més preuat que tenim -ens ho diguin de fora o no- i ho és perquè és la suma de grans i petits, puristes i innovadors, homes i dones, amics i desconeguts, esbojarrats i prudents. Per la nostra Festa Major tots som iguals i tots gaudim en cada porus de la pell de les tradicions i la modernitat que ens uneix com una sola vila.

Projectem a tot el país aquest llegat viu, de marca penedesenca, de tradició mediterrània i arrelat a la nació catalana. Gaudim doncs del goig que fan les nostres festes i expliquem al món que són el patrimoni més estimat que mai podran veure, viure i sentir.

Visca Sant Bartomeu i visca Santa Tecla!

Visca Sitges i la Festa Major!

- Programa de 1971 -

| pàg. 4

| pàg. 5

salutació de la regidora Sitgetanes i sitgetans, Aquest any estem d’enhorabona i és que recollim els fruits de l’intens treball realitzat des de fa un parell d’anys per aconseguir que la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla sigui catalogada com a festa patrimonial d’interès nacional. Ho hem aconseguit i ha estat gràcies al treball de tantes i tantes persones que, generació rere generació, han vetllat per la preservació del folklore sitgetà i per mantenir el nostre patrimoni immaterial, adaptant-lo quan ha calgut i preservant la seva essència en un equilibri necessari per mantenir viva la tradició i fer-la perdurar en el temps. Aquest reconeixement és un actiu més per a la vila com a nucli de la cultura popular, que tant cuidem i valorem a Sitges. Per a la catalogació s’ha tractat Sant Bartomeu i Santa Tecla com a un únic element festiu, de forma que, totes dues celebracions s’abracen sota el paraigua de la Festa Major. Ara que la fita ja està assolida, segur que trobarem altres reptes per tornar a posar en valor la riquesa de cultura tradicional i popular que tant ens estimem.

Vénen dies en què la música ens envairà, ens sentirem atrets per l’olor de la pólvora, pels balls i per tot l’imaginari festiu, que tornarà a ocupar els carrers provocant que Sitges es bolqui amb la Festa Major. Són dies intensos per l’ampli programa que aquest any presenta la recentment estrenada Comissió de Festa Major, que presideix en Cisco Arbonés. A ell i a tot el seu equip, gràcies per treballar per la festa. Desitjo que la gaudiu, que ens feu gaudir-la i que sigui així durant el temps que assumiu aquesta responsabilitat.

Una mostra d’aquesta estima és l’elevada participació en el concurs de cartells de Festa Major. 21 obres presentades i més d’un miler de persones que es van apropar al Miramar per votar quina obra volien convertir en el cartell 2016, en el que ha estat el procés amb major participació de tots els que s’han fet a Sitges. Això denota l’interès i el sentiment de pertinença que la festa ens provoca.

Sitgetanes i sitgetans, ja comptem les hores que falten perquè tot comenci, perquè tot Sitges sigui un i perquè tornem a compartir moments i a reproduir les imatges i els actes que ens fan tan singulars.

Al pregoner, en Valentí Mongay, ja tenim ganes de sentir el suculent pregó que haurà preparat convertint en delícies per als sentits tots els ingredients de la nostra Festa Major. També vull felicitar els pendonistes, en Joan Yll i la Vinyet Ferrer. Sou exponents dels sitgetanisme i de l’estima per les nostres festes i tradicions. Desitjo que la missió d’enguany us permeti gaudir de la celebració d’una forma única. Us ho mereixeu!

Visca Sant Bartomeu i visca Santa Tecla!

Visca Sitges i la Festa Major!

Rosa Tubau i Llorià Regidora de cultura, tradicions i festes - Programa de 1967 -

| pàg. 6

| pàg. 7

salutació del rector A punt de festa.

Quan ens trobem de ple el dia 24 d’agost, i respirem l’aldarull i la gresca de la nostra vila de Sitges, sovint ens hem preguntat: Què té Sitges que enamora tanta gent que vénen a viure la nostra Festa Major? Què té Sant Bartomeu, que és capaç d’aplegar en una sola pinya, els sitgetans i les sitgetanes sovint distanciats durant l’any pel treball o per les idees o per les afeccions?

Què tenen aquests dies de finals d’agost, curulls d’una joia tan encomanadissa? M’atreveixo a apuntar-hi una resposta: la clau del misteri rau en la tradició festiva que la nostra vila ha sabut guardar gelosament, com el pagès guarda al celler la bóta plena del most de la vinya més selecta.

Mossèn Josep Pausas i Mas Rector de la parròquia de Sitges

Una tradició que tots portem gravada en la memòria col·lectiva i que cada any a l’hora d’obrir el programa ens connecta amb un passat que és patrimoni de tots.Tenim el deure de transmetre viva aquesta capacitat de festa col·lectiva a la qual, cada any Sant Bartomeu, i el 23 de setembre, Santa Tecla, ens convoquen. I transmetre-la viva significa, i vol dir, sentir-nos-la molt de tots. I creiem que, en el fons, tots els sitgetans i sitgetanes ens la sentim ben nostra, la festa.

Des d’aquell que, any rere any, no se’n deixa perdre ni un bri, acte rere acte, fins qui sols la viu fent de badoc de tot el que s’hi esdevé, passant per aquells que pausadament segueixen sols els actes que els semblen més adients… Tots, cada un de nosaltres, a la nostra manera, en som protagonistes actius. És el protagonisme d’aquells que omplirem les places i carrers de Sitges: places i carrers que esdevenen escenaris permanents d’espectacle i lloc privilegiat de retrobament de velles i renovades amistats. Sentim-nos més que mai un sol poble, un poble abocat al carrer per dansar i riure, per aplaudir i cridar, a l’aire del ball de les gitanes, als espetecs del drac i de l’àliga, i els trons dels diables.

Per emocionar-nos amb les notes de les gralles que anuncien que els terços ja s’enfilen, sobre les esquenes tenses d’uns homes plantats damunt la pinya ben trenada.

Deixeu-me dir una darrera paraula. Un poble que sap festejar joiosament les seves diades senyeres, esdevé també testimoni de la manera de ser del país, d’aquest país que estimem, d’aquesta Catalunya perenne que anem recuperant i renovant.

- Programa de 1948 -

| pàg. 8

| pàg. 9

salutació del president Vestim de Festa la Vila.

Enguany hem assolit de mans de la Generalitat de Catalunya el grau de catalogació més important que una manifestació festiva pot esperar. Un reconeixement als esforços col·lectius de sitgetanes i sitgetans que, durant molts segles, han construït i mantingut viva la nostra Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Tots ells ens han llegat aquesta tradició tan nostra, traduïda en un folklore autòcton que ens caracteritza i ens construeix com a poble singular.

Dintre del calendari festiu de la vila de Sitges, que és extens i frondós, la Festa Major potser és l’esdeveniment més esperat i més viu durant tot l’any.

Els nens demanen als pares contínuament de tornar a mirar les imatges de les processons; els grups de joves imaginen les samarretes que conformaran el seu signe distintiu; els grups que componen el seguici per festejar Sant Bartomeu i Santa Tecla es reuneixen i assagen un cop més per oferir-nos el seu millor art, i els tertulians la debaten un cop més per capgirar-la entre nostàlgia i modernitat.

I és que la nostra Festa Major té un tronc vertebral que a dia d’avui ja és inamovible. Aquesta catalogació patrimonial, l’hem d’assumir amb responsabilitat i alegria. No ens ha de fer por aquest reconeixement que té com a interès protegir l’essència del relleu que tantes persones i tantes Comissions en han deixat. La Festa Major és viva i l’alimentaran les generacions presents i futures, amb els seus errors i els seus encerts; perquè així ho varen fer els nostres predecessors, tot intentant ser alquimistes altruistes en un temps en què Sitges era un poble petit.

Actualment tenim tres grans compromisos amb la nostra Festa. El primer és seguir treballant per dotar-la d’un nou protocol que la protegeixi i l’acompanyi, fruit de la reflexió del nou Consell del patrimoni festiu de la Festa Major de Sitges. El segon seria la desitjada obertura del Centre d’Interpretació de les Festes; per tal que en projecti l’extraordinari valor cultural, folklòric i identitari. I, finalment, el tercer comportaria seguir treballant amb les colles, les entitats, la Regidoria de Cultura, Festes i Tradicions, i la Comissió; per trobar solucions que millorin i acompanyin els esforços per mantenir viva aquesta joia.

Des de la nova Comissió, ens sentim compromesos un any més a continuar el llegat dels nostres avantpassats i guarnir la festa d’enguany com cal, ja que serà una Festa de festes. Intentem fer-ho de forma altruista i implicada, amb rigor i rauxa, navegant entre tradició i nous temps; i, sobretot, intentem construir-ho entre tots: entitats, músics, balladors, parròquia i ciutadania. Perquè estic segur que la nostra força com a poble existeix en la unitat i en el ric intercanvi de punts de vista que han de desembocar en un compromís únic: sortir a festejar els nostres Sants en un ambient de germanor i alegria.

Així doncs, és per festejar com cal aquesta bona nova que, en nom de la Comissió i com a President, us convido a vestir de festa tota la Vila. Que des de balcons i finestres, entre carrers i places, de platja en platja, als restaurants, a les bodegues, als bars i als hotels, tothom pugui cridar: Visca Sant Bartomeu i Santa Tecla i Visqui per molts anys la nostra Festa Major! Que tots i totes en gaudiu d’allò més!

Cisco Arbonés Heredia President de la comissió de Festa Major - Programa de 1969 -

| pàg. 10

| pàg. 11

salutació del pendonista Per Daniel Nieto Yll

Un mes i mig després que jo nasqués, vas fer el pregó de la Festa Major d’aquell any. De ben segur que va ser un estiu molt entretingut per a la família, encara que malauradament jo no recordo res d’aquells dies. Però any rere any, anava entenent més què era això de la nostra festa. Me’n recordo de petit, quan baixava corrents les escales de casa per veure l’entrada de gralles, i ja et trobava davant de la botiga esperant que arribéssim tota la família, ja que un dels petits rituals que tenim és començar la festa major tots junts, al pedrís de la botiga, esperant per veure els grallers com enfilen carrer Sant Francesc amunt.

Joan Yll Martínez Pregoner de Sant Bartomeu

Tanmateix la música de les sardanes et serveixen per viure la teva festa, sempre hi són presents en els moments més emotius; com la sortida de les dues al cap de la vila, quan els gegants treuen el cap pel carrer Major i comencen a ballar al ritme de la cobla. Com també al vespre, a la fresca, després dels focs al passeig, la sortida de oci, formant part de tota l’alegria que hi ha a la plaça i a la tarda, a la processó, al seu pas pel Passeig de la Ribera, on els gegants ballen la seva sardana i tots el entremesos van desfilant fins arribar el Tabernacle de Sant Bartomeu, qui s’atura uns instants a escoltar la sardana de “La Processó de Sant Bartomeu“ que la cobla toca en el seu honor.

Aquest any tu també passaràs pel davant de la cobla que tocarem amb molt d’orgull per a tu, com a pendonista i acompanyat del Joan i la Carme.

Aquesta festa major que tantes vegades has descrit en es teus escrits de l’Eco de Sitges, detallant instants, balls i persones que l’han estimat; enguany la viuràs d’una manera molt diferent a totes les altres.

De ben segur que per a tu la festa major començarà uns dies abans, quan rebis Sant Bartomeu a casa; a partir d’aquell moment, seràs el primer sitgetà que ja estarà de festa major i rebràs amb els teus comentaris desenfadats tothom qui s’acosti a veure l’exposició del sant.

T’esperen uns dies molt intensos com a pendonista on tots els instants, totes les olors i sons que aquesta comporta, es quedaran gravats en la memòria.

Gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró, visca la Festa Major!

- Programa de 1951 -

| pàg. 12

| pàg. 13

salutació de la pendonista Per Vinyet Duran i Ferrer

Santa Tecla a Sant Sebastià.

La nostra pendonista d’enguany, té, des d’abans de néixer, una relació especial amb la Festa Major.Tant és així que va decidir venir a aquest món un 24 d’agost. I havia de dir-se Tecla, com la seva àvia materna, la que els reunia a tots per fer festa grossa el dia del seu Sant, la mateixa que es va negar a que dugués el seu nom, perquè deia que no li agradava! Quin caràcter, l’àvia Tecla. Però per aquelles coses de la vida, ara ella té una néta que se’n diu, i és la que s’ha encarregat de transmetre als seus fills i néts l’amor incondicional vers les festes i les tradicions de Sitges.

Recorda la Vinyet, que de petita pensava que la Festa Major se celebrava perquè era el seu aniversari... Quin privilegi oi? Ella va créixer vivint la festa intensament, honorant els seus sants amb la fe ben viva, i sempre dedicant-se als altres: rentant roba blanca, planxant camises i pantalons, faldilles de gitana, picarols i mocadors, cuinant per a tots i anant amunt i avall darrera del marit, els fills i ara dels néts. Acompanyant, sostenint, ensenyant, cantant, però sobretot, estimant.“La Festa Major i Santa Tecla per a mi són sagrades!” afirma.

Per això ser-ne pendonista la fa immensament feliç. Una felicitat senzilla, nerviosa, com és ella; una felicitat de somriure ample, de sentir-se reconeguda; una felicitat d’aquelles que fa emocionar, que humiteja els ulls, perquè, inevitablement, pensa en els que ja no hi són, en sa mare i en aquella processó de Santa Tecla de 1976.

Aquell any, la Vinyet va ser cordonista junt amb la seva mare, laToni Pañella, que n’era la pendonista, i van viure una processó molt peculiar, que va arrencar des de l’ermita de Sant Sebastià i sense capellà! Potser alguns de vosaltres la recordareu... Pel que fa a processons, la Vinyet és de les que no fallen, i com a bona feligresa acompanya Santa Tecla cada any pels carrers de Sitges. Fer-ho és per a ella un honor molt gran i una demostració de la seva fe. Un honor que enguany podrà compartir amb tots els sitgetans i sitgetanes, obrint les portes de casa seva, als peus de Sant Sebastià, tocant a la platja. Des d’allà, Santa Tecla sentirà la remor del mar i l’olor de sal i dels xiprers dels murs blancs de l’ermita. Des d’allà, la Vinyet guaitarà el cel i esbossarà un somriure, i tancarà els ulls i resarà endins, i dirà gràcies, i a tots, bona Festa Major!

Vinyet Ferrer Pañella Pendonista de Santa Tecla - Programa de 1956 -

| pàg. 14

| pàg. 15

pregoner de la festa major Per Mia Muntané Peris

En Valen és fill de dos gallecs, l'Emília i en Valentí, persones molt estimades pels sitgetans, que regentaven una barberia i una botiga de souvenirs, on ara trobem La Salseta.

Un noi simpàtic, rialler, bon amic, entusiasta, col·laborador, que sap escoltar i encomanar propòsits.

Durant els anys setanta, amb el boom folklòric, en Valen ja feia dies que, vestit d’un blanc immaculat, participava en els Falcons, Pastorets i Castellers de Sitges.

Quan el vaig conèixer, ell tenia poc més de 18 anys i va ser President de l’ Agrupació de Balls Populars de Sitges.Amb ell vaig formar part de la junta directiva; dies de lluites populars entre els mal anomenats balls de l’Ajuntament i els balls de l’Agrupa. En Valen, amb la seva manera de ser, va fer una bona tasca llimant rancúnies i ensenyant-nos a estimar i a respectar més les nostres festes.

Van ser moltes hores al Palau del Rei Moro, arreglant els Gegants. Recordo el que ens va costar fer el pit esquerre de la Laia. També vàrem confeccionar tot el vestuari dels gegants i dels balladors de la festa. Quantes floretes de superfina dels colors del parxís cosides, quilos de platejats picarols cosits, quanta vida es respira dins del Palau...

Valen Mongay Castro Pregoner de la Festa Major

Durant aquells estius, era costum celebrar uns actes en honor a les Comunitats Autònomes als jardins del Casino, on es feia una mostra de balls populars de cada terra.

Llavors, l’Agrupació va decidir engegar una nova idea tot creant un grup de danses tradicionals d’arreu de Catalunya per ser representades sobre un escenari, tot preservant així les nostres gralles i danses populars exclusivament per a la Festa Major.

Va ser l’ànima per recuperar la nostra Moixiganga, que passeja des de l’any 1984, amb un posat més seriós i solemne els dies assenyalats. La Moixiganga va ser durant un mes, a les festes Europaldia a Brussel·les, al gran teatre Forest National, davant dels llavors reis Balduí i Fabiola. Encara veig la cara de sorpresa que se’ls va quedar als tècnics que havien d’equalitzar l’estrident so de la gralla! Quantes noves amistats varen néixer aquell any i encara són vives...

També hi ha el Valen esportiu, amant del monopatí i del voleibol. El Valen pregoner de les Festes de Corpus, Premi Trinitat Catasús pel seu activisme en el moviment internacional Slow Food, defensor dels productes de la terra.

Amic amb la sensibilitat a flor de pell que sap contagiar idees. Treballador innat, que troba temps sota les pedres per aconseguir totes les fites.

Crec que el Valen és un dels homes que coneix millor les nostres festes i és un honor per a mi presentar-lo. Estic segura que serà un emocionant i gran pregó.

Moltes felicitats Valen i bona Festa Major!

- Programa de 1963 -

| pàg. 16

| pàg. 17

autor del cartell de la festa major El cartell de la Festa Major és la primera presa de contacte que tens ,possiblement amb la festa, i és la que ha de transmetre tot el que pels sitgetans és la nostra festa major, Alegria, color, sentiment, família, vibració, neguit, records, amics, gegants, dracs, balls, foc... era un repte personal arribar a fer la imatge que agrupes tot això. Per aquest motiu aquest any, sense pensar-ho massa,vaig voler presentar-me al concurs organitzat per la comissió amb una imatge molt personal de la festa.

La sorpresa ha estat immensa al veure que aquest cartell familiar, i tan personal, ha resultat ser l'escollit pels sitgetans i l'alegria va anar augmentant segons passaven els dies i veia la reacció de la gent quant em paraba pel carrer per dir-me que els hi agradaba molt.

És un orgull poder ficar cara a la Festa Major 2016 i des d'aquí dono gràcies a tots aquells que van confiar amb el meu cartell, i així deixar-me complir un petit gran somni. El cartell és una visió molt personal de la Festa Major, a la vegada és un esclat d'emocions i alegria barrejat amb els colors de la festa.

Vull descatar la imatge de les tres gegantes, ja que és un petit reconeixement a totes les mares, en especial a la meva, i al grup de cosidores que ens tenen preparat a molts de nosaltres el vestuari.

Trobareu rostres coneguts, i és que com comentava abans, per mi la festa major gira principalment en relació a la meva família arrelada a la nostra festa major, i que millor que ells siguin part dels protagonistes d'aquesta imatge.

Adrià Berlàn Micò Autor del cartell de la Festa Major - Programa d'enguany -

| pàg. 18

| pàg. 19

150 ANYS DEL 1R PROGRAMA DOCUMENTAT

FESTA MAJOr De SITGES per Francesc Parra

Si hi ha algun document que ens resulta útil de cara al coneixement de les activitats pròpies d’un esdeveniment, aquest és el programa on es recullen els diversos actes que se succeiran en el transcurs d’una festa o d’una celebració.

Així doncs, una de les coses que mai no falta a la Festa Major de Sitges, entre d’altres, és el programa on queda reflectida tota la programació organitzada per part d’entitats, balls populars i, principalment, de l’Ajuntament. Si mirem enrere, esdevé un record d’una Festa Major passada i, per tant, es converteix en un testimoni documental i gràfic on es deixa constància dels actes que aquell any es realitzaren.

Hi ha actes de la Festa Major que, almenys des de mitjan de segle XIX, estan consolidats, tant en l'horari com en l'espai o el lloc de celebració. Però si volem saber on es farà un acte nou o bé que fa pocs anys que se celebra, acudim al programa per no equivocar-nos del lloc, el dia o l’hora en què es durà a terme. És, doncs, un element de la festa necessari i de fet ho ha estat a Sitges, des de, com a mínim, l’any 1866.

Originàriament, deuria ser una variació o evolució dels antics bans o bandos, on s’anunciaven actes especials que feien aturar la vida diària, el treball i la monotonia quotidiana, per gaudir d’uns dies de Festa Major. Una pausa necessària per deixar pas a l’exaltació del sant patró i ja, de pas, gaudir –els qui podien- d’àpats especialment típics d’un dia de celebració, i així fruir de nou dels actes socials, litúrgics i, en definitiva, de fer festa a tota orquestra.

Alguns d’aquests programes, els podem considerar autèntiques filigranes, petites joies editades per les antigues impremtes, que han esdevingut un treball artesanal que s’ha mantingut, com la festa, de manera ininterrompuda, només aturada per causes de força major, i que, amb els anys, ha esdevingut en certa manera, una imatge icònica, gràfica i testimonial d’un temps i d’una època.

La feina la tenia la impremta encarregada de fer un bon programa d’actes i d’un cartell anunciador.

Aquestes impremtes foren, entre altres, la del Diario de Barcelona, la dels successors de Narciso Ramírez y Cª, ambdues de Barcelona; la de José Antonio Milá, de Vilanova i la Geltrú, i, ja des de la seva fundació i de manera habitual, la de l’Eco de Sitges i, sense oblidar en anys posteriors, la impremta de Joan Puig i Mestre. | pàg. 22

Una bona manera de promocionar les festes també era a través dels pregoners que anunciaven qualsevol esdeveniment o succés remarcable de ser anunciat. L’any 1860 per exemple, trobem una petita despesa dedicada a "los pregoneros de Villanueva y Ribes".[*] El 1871 es pagà la quantitat de 7 pessetes “por los carteles y programas de la fiesta” , la despesa incloïa tots els actes a desenvolupar a Sitges durant els dies que durés la Festa Major. Si actualment els programes inclouen articles d’assaig sobre la vila o sobre algun aspecte de la festa, antigament els programes només tenien la utilitat prèvia de descriure, únicament, els actes de la celebració.

La ressenya més antiga del que foren els actes inclosos en una publicació periòdica, la trobem al Diario de Barcelona del 22 d’agost de 1843, on s’esmenta la presència dels gegants i balls populars amb motiu de la festa patronal. Altres referències posteriors es troben al Diario de Villanueva, a partir de 1850 en endavant.

La Festa Major de 1866 La informació que es desprèn del programa-cartell de la Festa Major de 1866 és la següent: "A las 2 de la tarde del 23 el repique y voleo de campanas y una salva de morteretes y petardos anunciará á los habitantes de la antigua y hermosa Subur la proximidad de las fiestas". O sigui, com ara: diferent, però igual. En lloc de les dues, o una mica més tard com darrerament té lloc, els balls de 1866 sortien a les 3 i "recorrerán las calles los Gigantes, Balls de Bastons, Diables, Pastorets, Gitanas y otros con sus correspondientes dulzainas haciendo sus evoluciones”.

En aquesta ocasió no esmenta l’ofici ni la sortida d’ofici, i passa a informar directament dels detalls de la processó: "A las 6 de la tarde saldrá de la Parroquial una lucida procesion, siendo el pendonista de la hermandad de San Bartolomé el patricio D. Manuel Bernis, que no perdona gastos para su mayor lucimiento, corriendo á cargo una de las orquestas ; al pasar la procesion por la Ribera se disparará una gran tronada ; despues de retirada la procesion, se acompañará el Ayuntamiento á la Casa Consistorial y se volverá la imágen del Santo Patron á casa de los señores Administradores acompañados de Balls y orquestas".

Com llegim al programa de 1866, "las dos orquestas acompañarán la imagen del Santo Patrón..." A banda d’això, és quan trobem també la regularitat amb què els balls feien la seva aparició, any rere any.

La Festa Major en la dècada de 1860

A més dels balls populars habituals, que actualment s’entenen com a balls blancs, feien exhibició pels carrers de Sitges els balls parlats com el Ball de Nostra Senyora del Vinyet (1860), el Ball del fill pròdig (1861), el Ball de Sant Bartomeu (1863, 1865), el Ball dels malcasats (1865), el Ball de les criades (1868), i probablement molts d’altres que lamentablement avui dia desconeixem.

"A las 10 de la noche", més d’hora que no pas ara, "se disparará un nutrido y variado castillo de fuegos artificiales en la Ribera, estando de un entendido pirotécnico de la vecina villa de Villanueva. Al rayar el alba del 24, los Gigantes, Balls y músicas recorrerán todas las calles de la población sembrando por do quiera la alegria".

Per situar-nos en aquells anys, ens trobem amb un Sitges on el nombre d’habitants es mantenia estable, malgrat haver patit anteriorment, el 1854, una gran epidèmia amb nombroses baixes.

Els joves marxaven de la vila per anar a buscar noves perspectives de futur i, com és sabut, foren molts els que emigraren cap a les Antilles, a causa de l’escassetat dels recursos de la zona, que en feia difícil la prosperitat que arribaria en dècades posteriors, entre altres motius gràcies a l’arribada del ferrocarril i el progrés de les comunicacions i la indústria.

Hi va haver anys en què la crisi econòmica i la inestabilitat política feien perillar els actes habituals. Per a la Festa Major de 1867, es determinà que “atendidas las circunstancias políticas que nos rodean bien conocidas de todos, y amenazados como lo estamos de un disgusto; era de parecer que la festividad del Santo Patrón de la Parroquia se limitase a una cosa moderada que no llamase la atención...”, i així, entre d’altres funcions, no tingué lloc la celebració de la processó del sant, “... que la de Santa Tecla se celebre en la forma que otros años, ... si no se presentan obstaculos insuperables.[*]

Eren els anys en què la vila es trobava immersa en una lluita musical entre dos bàndols que es feien la competència. Els anys en què els músics joves, liderats per en Josep Carbonell Vidal (el popular Senalla), se separaren de la banda del mestre Oller (Joaquim Oller Fo n t a n e t ) , aleshores mestre de Capella.

Fou una dècada cabdal per al desenvolupament urbà i per al teixit civil que continuava organitzant el comerç de la malvasia i la relació amb les Antilles. És el 1863 quan es culminen les obres del campanar de l’església parroquial i té lloc la benedicció de la imatge de la Mare de Déu que la corona, transformant la imatge icònica de l’edifici i donant-li aquest aspecte que s’ha mantingut intacte durant tots aquests anys. [*] arxiu historic de sitges - 12.1, Cultura -

150 anys del primer programa documentat de la festa major de sitges

En els darrers anys d’aquella dècada van tenir lloc les accions que es dugueren a terme arran de la revolució de setembre de 1868, anomenada la Gloriosa, i que forçà a l'exili Isabel II a França i transformà el panorama nacional amb noves reformes polítiques.

Aquelles festes majors ens resten llunyanes, tant, que n’escassegen les dades i més aviat podem suposar més que afirmar. A vegades només ens cal imaginar com devien ser aquelles festes, i imaginar-nos com era la nostra vila quan tot eren horts i els carrers estaven per fer. Malgrat no tenir gran cosa més, sempre ens en quedarà el programa. | pàg. 23

el camí dels sants patrons El trasllat de les imatges dels sants patrons des de la parròquia als domicilis dels pendonistes

per Miquel Marzal i Ortiz

A les festes majors de Sant Bartomeu i de Santa Tecla de Sitges, les imatges dels copatrons són dutes en processó. Al programa d’actes de sengles festes hi ha dues processons. Una és religiosa i se celebra el dia de la festivitat en honor del sant o de la santa. Aquesta processó s'inicia i acaba a la parròquia. L’altra processó, anomenada cívica, és a la vigília del dia de la festivitat. El seu sentit rau en el fet de recollir les imatges dels copatrons als domicilis dels respectius pendonistes i dur-les fins a la parròquia.

Uns dies abans de la festa, les imatges de sant Bartomeu i de santa Tecla, segons correspongui, són traslladades al domicili del pendonista o de la pendonista respectiu, on són exposades públicament en un espai ornamentat especialment. Hi romanen fins que són recollides en el transcurs de la processó cívica per ser dutes a la parròquia.

Aquest any, la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla ha acceptat la iniciativa de regular el trasllat de les imatges dels sants patrons des de la parròquia fins al domicili del o de la pendonista corresponent, per donar un sentit a l’exposició dels sants. Aquest trasllat es fa just abans de la inauguració de l’exposició abans esmentada. Més avall, podeu llegir com és l’estructura d’aquest acte nou, en el qual les autoritats municipals, propietàries de les imatges, les recullen a l’església, de mans del Sr. Rector, i les porten a casa del o de la pendonista que correspongui.

Per a situar-nos, és bo fer una mica d’història. En aquest sentit, són de gran utilitat les dades que ens aporten Joan Josep Rocha i Serra al seu llibre La festa Major de Sitges; i Miquel Forns Fusté, al capítol «Els actes de la Festa Major», del llibre Sitges, l’encant de la tradició.

Les imatges de sant Bartomeu i de santa Tecla, copatrons de Sitges, són de propietat municipal. Des de temps immemorial, aquestes imatges eren custodiades per les autoritats municipals, les quals en tenien cura durant tot l’any a casa seva. Posteriorment, van ser dipositades a la sagristia de la parròquia de la vila. Fins no fa massa temps, ambdues romanien encara a la sagristia i només es podien venerar públicament durant la seva festa major.

Actualment, es troben ubicades a cadascun dels laterals del retaule de la Immaculada Concepció, a la mateixa parròquia, en l’espai on abans de 1936 hi havia les figures dels arcàngels sant Gabriel i sant Rafael. En el sentit del retaule, la imatge de santa Tecla és a la dreta i la de sant Bartomeu a l’esquerra. Igual com passa al retaule obra de Nicolau de Credença situat a l’altar major.

La imatge de sant Bartomeu, d’estil barroc, és originària de Campdàsens. S’ha pogut conservar fins a l’actualitat en ser salvada de la destrucció de 1936. Abans de ser propietat del municipi, ho era de la família Robert i estava dipositada a la seva pairalia «desde tiempo inmemorial», segons consta a El Eco de Sitges del 21 d’agost de 1966. Joan Josep Rocha recull al seu llibre abans esmentat que «hom anomenava popularment el tabernacle que portava aquesta imatge com el de Can Robert del carrer Nou». La imatge de sant Bartomeu romania a Can Robert fins que, poc abans de la festivitat, era trasllada al domicili d’un dels administradors de la festa.

el camí dels sants patrons

La imatge de santa Tecla es construeix l’any 1948, per encàrrec dels regidors Isidor Cartró i Robert i Samuel Barrachina i Esquiu i a despeses de l’Ajuntament. És obra de Josep Maria Camps i Arnau. Aquesta imatge prescindeix de l’antiga iconografia sitgetana de la santa, ja que du afegit el braç incorrupte. Aquest atribut és propi de la iconografia tarragonina, no de la nostra. Al retaule que hi ha a l’altar major de la parròquia es pot veure la iconografia sitgetana de la copatrona més antiga que es conserva. A Sitges, hi hagué una imatge antiga de santa Tecla.

Segons consta al Llibre d’actes municipals (27 de juny de 1905) també era de propietat municipal i romania custodiada al domicili del secretari d’aquesta corporació. Aquesta imatge desapareix o és destruïda el 1936.

La processó cívica i l’exposició de les imatges dels sants patrons.

Al vespre de les vigílies de les diades de sant Bartomeu i de santa Tecla se celebra la processó cívica. La del 23 d’agost surt del domicili del president de la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla, on hi ha dipositada la bandera de sant Bartomeu, i va a cercar la imatge del sant patró, que és al domicili del pendonista. La del 22 de setembre surt directament de la casa de la pendonista de Santa Tecla. Les imatges es duen a la parròquia per tal d’ubicar-les al presbiteri, on romandran durant els dies de la festa.

En temps de la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, segons Miquel Forns al capítol abans esmentat del llibre Sitges, l’encant de la tradició, «els dirigents custodiaven a casa seva les imatges del dos patrons; les quals, en arribar la diada, eren traslladades en processó a l’església parroquial perquè rebessin la veneració dels vilatans.»

En dissoldre’s la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, a causa de l’anomenada desamortització de Mendizábal, segons Joan Josep Rocha, les imatges dels patrons passen a ser dipositades als domicilis dels nous administradors municipals. La de sant Bartomeu, a casa de l’alcalde; i la de santa Tecla, a la del secretari de la corporació o a la casa dels designats en representació seva.

Durant un breu període de temps, ja després de la Guerra civil de 1936-1939, els tabernacles es dipositen directament a la parròquia, d’on són recollits i a on són retornats després de la processó cívica. Per rectificar aquesta pràctica que desvirtua la tradició sitgetana, s’estableix que els tabernacles romanguin dipositats, com a delegació de la funció administradora, al domicili d’algun regidor o d’algun empleat municipal que estiguin situats en un lloc cèntric.

Des de la Festa Major de Santa Tecla de 1998, les imatges dels sants patrons s’exposen durant uns dies previs a la festa als domicilis dels respectius pendonistes o als espais que aquests assignen. Aquesta iniciativa es du a terme amb la voluntat de donar més relleu a les figures dels sants patrons i, abans de ser incorporada al programa oficial d’actes de la Festa Major i de Santa Tecla, rep el vistiplau del mossèn Josep Nicolau, rector de la parròquia de Sitges, i de la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

L’acte de lliurament de la imatge dels Sants Patrons.

Com dèiem abans, enguany la Comissió ha acceptat la iniciativa de regular el trasllat de les imatges de sant Bartomeu i de santa Tecla de la parròquia al domicili del o de la pendonista corresponent. Aquest trasllat es du a terme per donar un sentit de solemnitat a l’acte de l’exposició dels sants.

El lliurament de la imatge es fa just abans de la inauguració de la seva exposició al domicili del o de la pendonista. És un acte obert a tothom i qui vulgui pot acompanyar el tabernacle durant la cercavila.

Aquest acte comença a la parròquia amb unes paraules que el Sr. Rector adreça als assistents. En acabar, ell mateix treu la imatge de sant Bartomeu o de santa Tecla, segons correspongui, del seu lloc al retaule de la Immaculada Concepció i la lliura, en mà, a la comitiva municipal. Rep la imatge el President de la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla, en representació de les autoritats municipals. La comitiva la recull i la col·loca al tabernacle, el qual s’està esperant al passadís central de l’església.

Un cop fixada la imatge, el tabernacle, seguit per les autoritats o pels seus representants, surt al Baluard on l’espera la banda de música per començar la cercavila cap al domicili del o de la pendonista de sant Bartomeu o de santa Tecla. Els pendonistes no hi participen, ja que romanen al seu domicili esperant l’arribada del tabernacle. La cercavila segueix el recorregut més curt possible i es pot afegir a la comitiva tothom que vulgui.

Aquesta cercavila, doncs, té aquesta estructura: l’obre el tabernacle, dut pels membres del Cos de Portants; el segueixen les autoritats civils i l’eclesiàstica i la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla, encapçalada pel seu president; i la tanca la banda de música, al darrera de la qual hi poden anar les persones que vulguin acompanyar-los.

En arribar la cercavila al domicili corresponent, es treu la imatge del tabernacle i el president de la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla la lliura al o a la pendonista, que tot seguit la col·loca a l’espai habilitat per a la seva exposició.

Seguidament, s’inaugura l’exposició de la imatge de sant Bartomeu o de santa Tecla, seguint l’estructura de sempre. | pàg. 27

CASTELL DE FOC Calma enenCalma

Admira el magnífic Castell de Foc assegut en un espai reservat, gaudint d’una copa de cava zona habilitada davant del restaurant pic nic (tocant a mar).

5¤

Venda de tiquets a la paradeta de la Comissió i a l’Oficina de Turisme de Sitges

les vivències de

gEníS sABAtÉ I qUIQUE dELGADO Amb la col.laboració d'Anna Amoròs Marcet

En Quique Delgado i en Genís Sabaté són dos components de la colla els Marcets que representen la nova generació de grallers i timbalers sitgetans. Hem parlat amb ells i ens han explicat les vivències i les anècdotes que han viscut durant aquests primers anys com a membres de la colla i també la seva manera d’entendre la Festa Major.

En Genís va néixer el dia de Santa Tecla de l’any 2001.

La seva família fa broma dient-li que va venir al món en aquesta data perquè no se la volia perdre, ja que, des de sempre, a casa seva han viscut molt intensament les festes de Sitges.

El noi es va iniciar a la festa acompanyat del seu oncle amb un timbal de joguina, fins que als sis anys li’n van regalar un de llautó, però les baquetes eren massa llargues per a ell i les hi van haver de tallar per adequar-les a la seva mida. Va debutar l’any 2011 després d’aprendre escoltant la colla als assajos i amb l’ajuda inestimable d’un company que li va ensenyar a perfeccionar la tècnica. Recorda com li pesava el timbal durant les cercaviles. Amb ell es van estrenar dos membres més i entre tots tres van complir la tradició dels Marcets, que consisteix a convidar a un vermut la resta de membres el primer any que surten oficialment. | pàg. 30

Per altra banda, si hagués de triar una sortida es quedaria amb l’Entrada de Grallers per ser la més esperada de tot l’any i de la qual els músics són els protagonistes.

Per a en Quique, ser integrant dels grallers és un privilegi i ens refereix una anècdota sobre els seus inicis: la seva àvia va comprar una gralla i el noi va voler provar si era capaç de treure-li un so. El seu veí, en Josep Marcet, el va sentir i un dia, que casualment el va trobar pel carrer, li va dir que passés per la seva botiga, que l’ensenyaria a tocar. D’aquí a enfilar el carrer sant Francesc vestit de blanc i enfaixat, va ser un tres i no res.

La seva visió de la festa ha anat canviant a mesura que ell ha anat creixent. De petit el meravellaven els gegants i recorda amb il·lusió com la casa era decorada amb samarretes de Festa Major d’anys anteriors, juntament amb la bandera al balcó. Ara, divuit anys més tard, l’admiració que sent s’ha ampliat cap a tots els altres balls, i afirma que retorna a la infància durant els dies de la celebració. Així mateix, si hagués d’escollir una sortida es quedaria amb la Matinal ja que, malgrat que no han passat ni cinc hores des de l’anterior, assegura que és un moment únic: el Toc de Matinades de fons, sortir quan encara és fosc i veure com a poc a poc es va fent de dia.

les vivències d’ ANNA COMAS

Som a 22 d’agost i ja fa dies que a casa es comença a olorar la pólvora, a sentir les gralles per part de diferents veïns i els meus pares em donen presses perquè la roba ja hauria de ser a casa de l’avi, tenint en compte que és molt més a prop del centre que el carrer Pins Bens. La nit de la vigília de la vigília és semblant a la d’un 5 de gener, és a dir, nervis, voltes al llit i pensar en com serà la tan esperada Festa Major...

El dia 23 encara el vaig aguantar, però va ser despertar-me per anar a l’Alegre i Festiva Matinal i ni el peu a terra podia posar! A l’hora del dinar familiar em feia la valenta, dient que no passava res i que Santa Tecla estava a un mes vista. Però va ser arribar al carrer de la Palma a la tarda, veure els gegants, el fum dels diables i sentir les gralles..., així que ja us podeu imaginar com em queien les llàgrimes.

Durant uns anys vaig ser membre de les Gitanes de Balls Tradicionals, hi va haver moments de tot, però la veritat és que em quedo amb el so de les castanyoles i amb les emocions a flor de pell del dia 23 d’agost, a les dues de la tarda i a l’emblemàtica Palmera. En aquell moment de l’únic que tenia ganes era d’agafar la meva parella i que comencés a sonar La Bolangera o El Febrer.

He de dir que a mesura que han anat passant els anys, la perspectiva i la vivència de la MEVA Festa Major han anat canviant. Tanmateix, us puc assegurar que les ganes per ser amb els amics, observar la cara d’il·lusió del meu pare en el moment que la Fera Foguera s’encén, gaudir de la xocolatada de la Isabel amb la família i veure el rebedor de la meva àvia ple de nards són moments únics i que no canvio per res!

Totes les Festes Majors tenen la seva particularitat, encara que hi va haver un any que el recordo amb més melancolia i potser un toc de tristesa, i és que no em vaig escapar d’una torçada al turmell.

Només em queda desitjar-vos una boníssima Festa Major, viviu-la amb tots aquells que us estimeu, però sempre pensant en qui teniu el costat! | pàg. 31

les vivències de jaume monasterio Per Alba Gràcia i Pañella

La clau del nostre vincle L’experiència d’en Jaume Monasterio com a ballador Quan la Mireia Núñez i la Carme Comas m’estaven adaptant al pal de les gitanes, mai hagués pensat que viuria tantes experiències. A mi, un arnès, l’estiu del 2001 em van presentar el que seria la meva parella de fatigues.

Quan vaig veure en Jaume Monasterio Sella per primera vegada ja sabia que ens portaríem bé.

Als 3 anys va començar a acompanyar la colla de gralles La Malvasia; “La Malva”, com diu ell. Allà tocava en Pere, el seu tiet, i se l’emportaven a tot arreu. Després, portant uns gegantons per Santa Tecla; i, finalment, al ball de les gitanes de l’ABPS, on va entrar amb 9 anys a la colla infantil. El primer any portava el pal ajudat per algun familiar. Però el segon any ja vaig entrar en escena i en Jaume va dur per primera vegada el pal, només amb la meva subjecció.

No sabia que en Jaume tenia tanta empenta per participar en festes i activitats de Sitges, com tampoc sabia que seria un nadador exemplar. Gràcies a la benvinguda d’una de les últimes caps de colla de les gitanes, l’Adriana Matas, i de la resta de la colla, en Jaume va entrar a formar part del ball l’any 2014, amb 23 anys. | pàg. 32

Estrenat durant les sortides prèvies a Festa Major, en Jaume i jo vam començar progressivament a ballar per Sant Bartomeu i Santa Tecla, donant-ho tot a la sortida d’Ofici, el nostre moment preferit.

I què dir de les gitanes actuals? Des d’un primer moment que ens hi hem sentit com un més! Bé, és un dir! Ell és un dels gitanos més atents, afectuosos i constants: no passa desapercebut. Que la Rafaca celebra el seu aniversari? Ell sempre és el primer a felicitar-la. Que l’Estrella està trista? Ell és el primer a animar-la. Se’n recorda de tot: sap qui agafava la segona cinta blava de la dreta en entrar a la Plaça de l’Ajuntament de la Processó de Santa Tecla de l’any passat.

No trobo altra feina que no sigui anar pels carrers de Sitges al so dels galerons, que tant li agraden a ell. Podria portar el pal sense la meva ajuda? És possible que, com que és tossut i insistent (sí, després de tant de temps ja ens coneixem força els caràcters), pugui trenar o fer uns versos sencers sense mi. Però... què faria jo, tancat en un armari, escoltant les gralles de fons? Jo el necessito més que no pas ell a mi: que en Jaume tingui una paràlisi cerebral reduint-li la mobilitat no és la clau de la nostra relació. La clau del nostre vincle és l’estima, l’entrega per la festa, una festa que volem que sigui inclusiva, participativa, diversa; en definitiva, una festa de tots i per a tots.

les vivències de xavier duran

Com vivim els Raio la Festa Major.

Així responia el meu avi, Antoni Duran i Almirall, Raio, quan l’entrevistaven per al programa de la Festa Major de 1970: Quan jo era petit no hi havia ningú més feliç com nosaltres en vigílies de Festa Major. De rals a les butxaques no n’hi havia gaires, però per res del món hauríem deixat de fer tots els preparatius per fruir de la festa. ... En la Festa Major, he fet tots els papers, he passat pels cercolets, els pastorets, els bastons, m’he encarregat molts anys de la colla dels gegants. He estat cap dels guàrdies a les ordres de la Comissió de Festes... També la sortida de les gralles, en el moment de començar, a migdia de la vigília de la Festa Major, la vaig començar a organitzar jo.

Jo crec que és essencial que les coses es facin seguint un ordre, amb molta formalitat i molta preparació, perquè llavors és quan les coses surten bé, la gent es diverteix, les gralles sonen bé i sentint-les, els sitgetans experimentem aquella emoció especial, única.... i el jovent, amb el seu entusiasme i el seu neguit per a formar part dels balls, hi fa la resta.

Vaig néixer un 26 d’agost. Els meus pares van guarnir els cercolets a casa. El meu pare, en Josep Duran i Camps, Raio, portava i ballava la geganta.

La casa del meu avi era com un museu. Al fons hi havia la vitrina amb la col·lecció de gralles antigues més important de Catalunya, les quals van servir per formar la primera colla de l’Escola de Grallers de Sitges, l’any 1951. Les parets estaven totes plenes de fotografies antigues de Sitges i de motius de la Festa Major.

També hi havia fotos del meu besavi, en Josep Duran i Soldevila, Pep Capelles, que tocava el flabiol i el tamborí i que va ser immortalitzat pel pintor sitgetà Ferrer Pino.

El setembre de 1972 em vaig apuntar a l’Escola de Grallers d’en Blai i Fontanals, de timbaler, com el meu avi. Després d’una aturada d’uns anys, m’hi vaig reincorporar tocant amb la colla d’en Gari, fins a la Festa Major de 2014. He passat el testimoni al meu fill Marc Duran, Raio, graller, i amb ell ja són cinc generacions de Raios que hem participat ininterrompudament en la nostra Festa Major.

Ara sóc portant del Tabernacle de Sant Bartomeu, però segueixo tocant a l’Entrada de Gralles, amb el timbal antic del meu avi. Per a mi, és el moment més emocionant.

Quan les gralles fan el Re, Si de les Matinades i pica el timbal,se’m fa un nus a l’estómac que puja cap al cor i m’arriba al cap ple d’emocions.

Pura emoció, pura passió, Visca la Festa Major! | pàg. 33

les vivències de tony tudela

Hola, nois! Sóc el Tony Tudela.

Molts em coneixeu per treballar al Casino Prado; però, potser, el que no coneixeu de mi és la meva passió per la Festa Major de Sitges, el meu poble, i sobretot pel drac. Per a mi ha estat un honor i un privilegi haver format part de la colla del drac i ser portador de la bèstia durant tants anys. Tot va començar gràcies a uns bons amics meus, el Mompel, el Ros, el Pepe i l’Isaac, que em van oferir pertànyer a aquesta gran colla.

Malauradament, tot el que comença té un final. Les meves ganes hi són, però l’edat passa factura i ja no puc seguir del tot a la resta, ja que he de dir: nois, esteu sonats! Tot i això, m’hagués encantat seguir fins als 90, però s’ha de deixar pas al jovent perquè també tingui l’oportunitat de gaudir d’aquesta gran i especial experiència. Tot i que ja no en formo part, sí que és cert que tots aquests anys que he format part de la colla del drac, els guardaré sempre amb mi, perquè he sigut molt feliç i m’he sentit orgullós de ser sitgetà. Va ser molt dur dir adéu; quan hi penso se’m fa un nus a la gola, però sempre em quedaré amb les meravelloses vivències, les alegries i sobretot amb el fet d’haver conegut tantíssima gent fantàstica. | pàg. 34

No vull acabar sense donar les gràcies a la meva dona i a la meva filla, perquè durant un mes m’havien d’escoltar, boig i content, amb nervis i amb moltíssima emoció; a més del fet que, durant dos dies, el mòbil no em parava de sonar perquè patien per mi. A la meva mare també, ja que, com a bona mare, no volia que em cremés; i sobretot al meu pare, que tot i que ja no és amb nosaltres, sé que sempre s’emocionava quan em veia tan feliç, i aquests dos dies per a mi eren els més emocionants de tot l’any. A tota la colla, de tot cor, us estimo de veritat, ja que m’heu demostrat que sou collonuts; i també a l’antiga colla, ja que amb ells va començar tot. Gràcies als timbalers, que són fantàstics; a tota la colla de l’àliga per tot el bon rotllo que hem tingut (això de les desavinences entre les dues colles és una llegenda urbana). I també, he d’agrair-li a la comissió per pensar en mi, i dir al Gerard Junyent que sobretot no pateixi, perquè aquell dia anirem a esmorzar amb la colla i baixarem amb el drac (faltaria més).

I per finalitzar, només em queda dir VISCA LA FESTA MAJOR! NOIS, FOC A LA BÉSTIA! PD: Per al centenari del Drac, hi tornaré!

les vivències de júlia barceló

La Festa Major, més que un sentiment per a mi.

Tot va començar quan just vaig néixer, cada any els meus pares em portaven a veure-la i jo d'ençà que tinc memòria ha sigut una de les millors experiències que he tingut. Tot això es va esdevenir gràcies al meu avi Joan, ell va ser amb qui vaig viure els meus millors anys d'infantesa i que gran part de que jo segueixi ballant és per ell. El meu avi tenia una gran passió per aquesta festa on, jo gràcies a ell l'he seguit tenint. També cal afegir que la meva mare (la MªTresa) des de fa molts anys està arrelada a l'agrupació de balls populars de Sitges pentinant als gegants Moros i el meu germà, el «Barceló» també té un vincle molt gran amb aquesta.

Jo vaig començar amb l'edat de cinc anys a ballar amb el ball de panderetes per Santa Tecla, allà vaig conèixer a moltes persones que ara per ara formen una gran part de mi. Amb els anys vaig créixer i em van oferir entrar al Ball de les Gitanes de l'ABPS amb deu anys, aquest ball i jo sempre hem tingut un vincle molt fort i és un dels meus preferits. Allà hem vaig acomiadar de la matinal de Santa Tecla i vaig decidir viure la Festa Major des de fora on crec, que, no era el meu lloc, doncs ja que per mi no és el mateix viure-la fent-la possible ballant, que mirant-la.

Al següent any em van oferir poder entrar a les panderetes de Festa Major on, allà m'he sentit com a casa, he conegut a les millors persones que he pogut conèixer mai, hem fet d'un simple ball una família on, esperem amb ànsies començar els assajos per poder-nos veure, ja que no totes som de la mateixa comarca. Amb elles he viscut mil i unes aventures on la més marcada va ser a l'entrada de Sant Bartomeu on jo em vaig emocionar i, em girar i em vaig trobar a bona de les panderetes plorant i va ser un moment que sempre recordem quan ens veiem, ja que realment va ser graciós veure-les allà emocionades i de com d'un petit ball va sortir una amistat tan gran.

Amb elles, he viscut centenars de moments que sempre em guardaré al cor on, en especial la sortida de la baixada d'escales és un moment únic i especial per a mi, ja que és molt bonica i en ella hi tinc un sentiment amagat en què realment és inexplicable.

Per acabar, l'únic que em queda dir és que gràcies a tots/es per fer-me gaudir d'aquesta manera d'aquesta festa única i especial. | pàg. 35

La recuperació dels balls populars acabada la Guerra Civil Per Eduard Tomás Sanahuja

Fotografies: Col·lecció Ma. Àngels Bartés Busom

Des de l’inici del segle XX, a Sitges hi havia dues publicacions setmanals: Baluard de Sitges i El Eco de Sitges, que deixaren de publicar-se un cop iniciada la guerra el 1936. Posteriorment, l’únic setmanari que quedarà és El Eco de Sitges, que reprèn la seva publicació a partir del març de 1942. Per aquesta raó s’han detallat amb poca concreció les celebracions i sortides dels balls en el període entre el 1939 i 1942.

Així doncs, donada per acabada la guerra l’11 d’abril del 1939, es prepara a escala estatal la celebració del Dia de la Victòria

| pàg. 36

-pel divendres 19 de maig- que a partir del 1940 passarà a celebrar-se l’1 d’abril.

Es decretà que les poblacions, capitals de província,... anessin realitzant la celebració en dies previs per culminar en la desfilada militar a Madrid el dia 19.

A Sitges es prepara la celebració pel dijous 18 de maig, en què ,posteriorment a l’ofici, es llançaran traques i es realitzaran balls, juntament amb el que serà la primera sortida dels balls populars després de la guerra.

| pàg. 37

QUA RT C ONC U R S

INSTAGRAM #FMSITGESABPS

Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposició del 18 al 22 de setembre a l’Escorxador Consulta les bases del concurs a la web de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges: www.agrupasitges.cat

El matí s’aixecà plujós i, tot i que es mantenen part dels actes, se suspèn la sortida dels balls fins l’endemà. El divendres 19 de maig (festiu) amb bon temps, surten finalment: gegants, cabeçuts, drac, diables, bastons, pastorets i cercolets.

Posteriorment es fa una representació individualitzada dels balls al Cap de la Vila.

A partir d’aquesta data les celebracions tradicionals i totalment arrelades es recuperen amb normalitat: dues setmanes després, el 8 de juny, se celebra Corpus, amb la sortida de gegants i cabeçuts i amb catifes pel recorregut habitual pel qual passava la Processó.

Com es pot veure en detall a les 3 imatges, els balcons mostren domassos i el Cap de la Vila està decorat amb garlandes. També s’observa el drac encara amb dos portants, el cabeçut en primer terme mostra el pas dels 4 anys (probablement mal guardat) i com els gegants mantenen tots els detalls de les sortides del 1935: el gegant porta flors, ha recuperat la corona i manté la barba.

I el mateix succeeix per Festa Major, es recuperen les sortides: matinal, ofici, processó..., però en aquest cas es modifica la imatge del gegant --sense barba ni bigoti, però amb corona—contràriament al que havia succeït durant la república, en què se li havia mantingut la barba, però se li va substituir la corona per un mocador.

17è ORGANITZA

Exposició fotográfica

CONCURS DE

FOTOGRAFIA FESTA MAJOR DE SITGES BASES COMPLERTES A WWW.FOTOSITGES.COM

AMB EL SUPORT

amb les 50 millors fotografies del 17 de setembre al 2 d’octubre a l’Espai Pere Stämpfli (c/ d’En Bosc, 9). Inauguració i repartiment de premis el 17 de setembre a les 18h. | pàg. 38

è é u Q

u ? o n e d a h i h festa MAJOR

Que la Festa Major de Sitges hagi perdurat durant els segles és gràcies a totes les generacions de sitgetans i sitgetanes que han anat aportant el seu esforç, el seu compromís, la seva experiència i les seves vivències. Ser sitgetà, però, no és un títol sinó que és un sentiment. Un sentiment d’arrelament a un lloc, a un paisatge, a unes tradicions,... i per tant es pot dir que hi ha sitgetans de tots els racons del món. Persones que també han participat i participen activament de la festa i hi han aportat el seu granet de sorra, enriquint-la.

En aquest article volem parlar d’aquestes persones, de les que potser no han nascut a la vila, però l’han vist com un indret on clavar-hi les seves arrels i seguir creixent. Hem parlat amb ells de Festa Major, de com hi participen, de com la viuen, de com la senten... . En definitiva, un testimoni més, que se suma a les generacions i generacions de sitgetans, que estimem la Festa.

Entorn familiar i... soutura!

Parlem amb l’André da Conceição Silva, sitgetà brasiler conegut com Perna o Perna longa, motiu que li ve per la semblança d’alçada amb el personatge de dibuixos de la Warner, Buggs Bunny, que a Brasil es diu, precisament, Perna Longa. Ell va deixar la seva ciutat natal, Salvador de Bahia, per anar de gira per les Canàries i les Balears amb una companyia de dansa i amb el temps es va enamorar de Sitges i s’hi va instal·lar. És un apassionat de la dansa, per això es dedica a ensenyar capoeira a l’escola Barrachina o viatjant per tot Europa fent classes d’aquesta típica forma de ball i lluita brasilera que s’acompanya de tota una filosofia de vida i, de tant en tant, amb una bona feijoada.

En Perna, assegura que està molt connectat a les festes sitgetanes, que li recorda a les del seu país, sobretot per la participació de famílies senceres i per com es van traspassant les tradicions de pares a fills. Estima Sitges i s’hi sent estimat, per això ha entrat de ple en la seva vida cultural, ja sigui per Carnaval, de capgròs o de gitano.

Sent brasiler, m’imagino que ets molt de Carnaval però la festa major... ... és sempre un gran moment. Se’m posa la pell de gallina quan sortim de l’església amb la meva colla.

M’encanta el contacte amb la gent del poble sobre tot quan em saluden amb corazón, guapo, o fins i tot tito negro! A la gent d’aquí li fa molta il·lusió veure un foraster d’altra raça gaudir de participar a la festa major. A més, entenc les arrels, el sentit religiós i el valor cultural de la Festa Major.

M’encanta veure com aquesta tradició es transmet d’una generació a l’altra, tal com passa a Brasil. Hi ha molt en comú entre les festes brasileres i les europees, però al meu país també hi ha influència de la cultura africana.

Ara balles amb les gitanes...

Sí, les del Ajuntament. Abans vaig fer de capgròs, i m’hi vaig trobar la mar de bé. Hi havia un entorn molt amical i familiar. Em recorda molt a l’ambient de les colles brasileres de Carnaval on participen famílies senceres, amb la diferència que per exemple a la meva colla, Malê Debalê, podria arribar a tenir fins a 5000 participant! (Riu).

Al cap d’uns anys, vaig buscar una colla amb una mica més diversitat, més expressió, més ... soutura, una molt brasilera, no gaire fàcil de traduir... però que es podria resumir en alegria i llibertat. I així vaig arribar a les gitanes, que tenen aquesta soutura que buscava però amb molta concentració. Jo mateix, abans de sortir, necessito mentalitzar-me del que estic fent.

Així doncs, Sitges o Brasil?

Home... Sitges! La vida hi és molt bona: sol, platja, amics, festa, festa i més festa!

En Perna ens explica mil anècdotes viscudes durant les Festes Major, durant el Carnaval,... i mentre ho fa li brillen els ulls. La brillantor que tenen les persones que s’estimen allò que fan, que ho viuen amb intensitat màxima. Ens acomiadem amb un “Visca la Festa Major!” d’aquells que ens surt de dins.

per Jean-Luc Herin | pàg. 41

s l e

10

de la sitja Per Laura Martínez Villanueva La Sitja està d’aniversari! Aquesta colla de grallers composada, en la seva majoria, per membres sorgits de l’Escola de Grallers de Sitges, va decidir l’any 2006 començar, amb il·lusió, una nova aventura pel seu compte.

Podríem parlar de la seva trajectòria en aquests deu anys recorrent la comarca, acompanyant el ball de gitanes de Ribes o el de Vilanova i la Geltrú; el ball de bastons de Canyelles i el de Ribes; els gegants de les Roquetes i el Duc o els dels seus desplaçaments fins a Súria, Manresa, Barcelona, Tarragona o fins i tot, podríem parlar de la sortida a Millars, a la regió del Languedoc-Roselló.

També podríem parlar del que significa tocar la gralla i el timbal. Les hores i hores assajant durant tot l’any un parell de dies a la setmana, traient temps a la família, als amics o a un mateix. Perquè sortir a tocar la gralla o el timbal no es pot decidir uns mesos abans de Festa Major com podríem fer amb un altre ball de la festa. Perquè a vegades, no som conscients de l’esforç que suposa formar part una colla de grallers. Perquè tocar la gralla i el timbal no és només bufar i picar: és constància i perseverança per anar als assajos quan t’agradaria quedar-te a casa a descansar; és dedicació i responsabilitat vers les sortides quan tens uns altres plans alternatius; és respecte cap als companys de la colla.

| pàg. 42

Fins i tot podríem escriure de la sintonia que té La Sitja amb la Colla Vella de Bastons, els seus companys de Festa Major a Sitges. Companys de processons i matinals, d’esmorzars de forquilla, de dinars que s’allarguen, de berenars, de sopars, de “setze d’ofici”, d’actuacions “especials”, d’esmorzars a Can Lluçà per la festa major de Campdàsens, de “cadacadacapdecarrer”, de dinars i de sopars amb família, de partits de futbol sala en el torneig de colles. Qui no els ha escoltat mai cantar “Som la Sitja i la Vella”?

Però preferim parlar del que creiem el que és fonamental d’aquesta colla, la clau d’aquests deu anys de “Boja”, “Pau i Maria”, “Germans Baqués”, “Roig”, de cordons i de trenilles, i és que no només som una colla de grallers, som una colla d’amics, que ens reunim més enllà de les sortides musicals durant tot l’any i que per finalitzar la temporada marxem de cap de setmana tots junts en una aventura organitzada per uns quants membres de la colla, no se sap mai si agafarem un avió, una autocaravana, un cotxe o un quad.

I és per això que us volem dir que us esperem a tots i a totes perquè ens acompanyeu en el nostre desè aniversari aquesta Festa Major en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla.

Bona Festa Major!!

| pàg. 43

APADRINA

#2X1MORTERETS Seguim apadrinant morterets Entre tots superem la traca final de l’any passat!

Tens ganes d’escoltar el teu cor bategant a més no poder durant la traca final del Castell de focs? Has col•laborat aquests últims anys a l’apadrinament de morterets i no n’has tingut prou?

No ho has fet mai i vols participar de primera mà a la festa? No t’ho pensis i vine a la paradeta de la Comissió de Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla o en qualsevol punt fix d’apadrinament i participa a la Festa. A més a més, gràcies a la Pirotècnica Igual, per cada morteret apadrinat pel Castell de Foc i Festa Major, regalaran un morteret més pel Castell de Foc de Santa Tecla! No t’ho pensis més, ara ja no tens excusa. Apadrina un morteret!

Paradeta de la Comissió, del 6 al 22 d’agost.

Punts fixes d’apadrinament, del 6 al 19 d’agost.

···

el cable · perbacco · la sitgetana supermercat virgili · bar la guixeta mà i manetes · Parades del mercat municipal particular

Empreses

5€

25€ i 50€

| pàg. 46

| pàg. 47

| pàg. 48

| pàg. 49

| pàg. 50

| pàg. 51

| pàg. 52

| pàg. 53

| pàg. 54

| pàg. 55

| pàg. 56

| pàg. 58

| pàg. 59

| pàg. 60

| pàg. 61

| pàg. 62

| pàg. 63

| pàg. 64

| pàg. 65

RAMON MIRABET 22.00h. KINETICS

LA VEU QUE HA POSAT EL PANORAMA MUSICAL CAP PER AMUNT

PORTES LA SAMARRETA MÉS PEPINO DE TOTES I HO SAPS.

PARTICIPA AL CONCURS! ··········· Fes-te una foto on es vegi bé la teva samarreta, penja-la a Instagram i a petar-ho!

Els seus concerts són una festa, és l'artista que tothom vol veure en directe i del que en públic, cada dia més nombrós, mai en vol marxar. Les xifres estan del seu costat; entrada en el top 10 de la llista dels discos més venuts a Espanya, més de 150.000 reproduccions mensuals a Spotify i més de 60.000 visites del seu nou vídeo a Youtube. La de Ramon Mirabet és sens dubte una de les gires més sorprenents i màgiques d'aquest 2016.

Ramon Mirabet porta fins a Sitges la seva gira de presentació del nou disc “Home is Where the Heart is” amb un vibrant espectacle que inclou 8 músics damunt de l’escenari i amb un repertori que inclou les millors cançons dels seus dos discos publicats fins al moment, així com la cançó “Those Little Things” de la campanya d’estiu 2016 d’Estrella Damm.

utilitza el hashtag

#samarretafm16

a la foto on apareguis amb la samarreta i fes a totes aquelles que t’agradin segueix a

@samarretafmsitges

on farem repost de les millors samarretes d’enguany i on anunciarem a la resta de participants que has guanyat tu.

r: t pe a z t ni orga

col·labora: | pàg. 66

O N G E A · S ·

CURSA POPULAR -----------------------17 DE SETEMBRE ------------------------

INFANTIL PA

sta

Fe

SORTIDA: 10H BALUARD (DAVANT DE L A PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU I SANTA TECL A) RECORREGUT: PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU I SANTA TECL A / 5KM

FESTA a nim

de la

A L M E R V eï n

es

DE SANTA TECLA

a d a p el gru p te atr a l L e s

Farem la

1ª regada simbòlica de la nova palmera.

amb la presència

Enterrarem

una càpsula

dels Gegants

del temps.

GO 22 A ST

Inscripcions del 3 d’agost fins al 13 de setembre a la paradeta de la Comissió i als següents establimentS:

Ferran Esports, Outrun Running Store i Boira Esports.

17.30h DORSALS: 3€

dels quals 1€ va destinat a:

Plaça de l’Ajuntament

de Sitges

F

TA S E

MAJ O

SANT BARTOMEU I SANTA TECLA

R

FESTA MAJOR DE SITGES MA

RX

G A N D AT

E

F I G U R E S DE

SAMARRETA O F I C I A L

GOMA

Davallada

SAMARRETA FM 2016

Trobaràs la samarreta oficial de Festa Major 2016 a les paradetes de Festa Major i a Coima (c/ Sant Sebastià, nº 8)

Figura’t

Va nèixer fa just un any amb l'objectiu de recrear els personatges més representatius de la Festa Major en ninos de goma. De moment ja tenim els Gegants de la Vila i l'Àliga.

Enguany presentem la Cubanita, per cel·lebrar el 50é aniversari de la Colla l'any passat i l'estrena dels nous vestits.

Enguany l’empresa sitgetana FIGURA’T us presenta unes miniatures que no són un ball pròpiament. Són però, els més nombrosos dins del nostre seguici popular i amb el seu particular so acompanyen els diables. Els timbalers s’incorporen a la col·lecció! Els podreu trobar els dies previs a la Festa Major a la paradeta de la Comissió i als nostres punts de venda habituals. Bona Festa Major i Santa Tecla!

S E D T E C U LA FEST D O R P A ELS

BALLS I IMATGERIA Gegants de la Vila Gegants Americanos Gegants Moros, ABPS Cabeçuts, ABPS Ball de Diables, Colla Vella El Drac Ball de Diables, Colla Jove L’Àliga Ball de Diables de Sitges, ABPS Ball de Bastons, Colla Jove Ball de Bastons, Colla Noies Ball de Gitanes, BT Ball de Bastons, Colla Mitjana Ball de Bastons, Colla Vella Ball de Cercolets, ABPS Ball de Pastorets, ABPS Ball de Panderetes, ABPS Ball de Cintes, ABPS Ball de Gitanes, ABPS La Moixiganga, ABPS GRALLERS Escola de Grallers de Sitges Grallers Marcets Grallers Maricel Grallers La Sitja SACS DE GEMECS Colla Xavier Bayer Colla Simó Busquets BANDES I COBLES Agrupació Musical Suburband de ElRetiro Cobla Maricel Cobla La Sitgetana Sitges Big Band (El Retiro) Tribéricus CASTELLS Colla Jove de Castellers de Sitges Minyons de Terrassa Castellers de Sabadell

· LESDE PARADETES · FESTA MAJOR del 6 al 22 d’agost totes les tardes al Cap de la Vila de 18h a 21h

COMISSIÓ DE FESTA MAJOR DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA Cisco Arbonés Heredia, President Carme Matas Montané David Carbonell López Ivan Martínez Borrego Josep Duran Muñoz Josep van Gorkom Fernández Laia Zamora Arroyo Maica Díez Alcón Manel Lázaro Ferrer Nadia Viana Pascual Owen John Holden Sandra Muntané Peris Yago Benítez Montané

REGIDORIA DE TRADICIONS I FESTES Rosa Tubau Llorià, Regidora Oriol Julià Carbonell Judit Miró Sabaté COL•LABORADORS Agrupació de Balls Populars de Sitges Amics de la Sardana de Sitges Amics de l’Orgue de Sitges Arxiu Històric de Sitges Ateneu Popular de Sitges Bar la Guineu Bar la Guixeta Base: Ferran Sport Bio Natura Boira Sports Botiga de La Bel Campaners de la Parròquia Cañateca Carrusel del Prado Casino Prado Suburense CF Suburense Cine Club Sitges Col•lectiu de les Barraques Colla Jove de Castellers de Sitges Comissió Festes del Poble Sec Comissió Nit de Foc Consorci de Patrimoni de Sitges Copisteria Coima Copisteria El Pati Dani Arbonès Ojeda Davallada Dolors Reyes Batlle Edu Cossialls Escola Esteve Barrachina, Maria Ossó, Miquel Utrillo, Escola Pia i Agnès de Sitges.

El Cable Figura’t Miniatures Festives, S.L Foment de Sitges Fundació Pere Stämpfli Fusteria Joan Yll Gremi d’Hosteleria de Sitges Grup d’Estudis Sitgetans Hospital Sant Joan Baptista Isa Almena Joan Duran Ferrer Josep Delgado Josep Milan Parellada Kactus Studio Kiosquet de l’Hort de Can Falç La Saca La Sitgetana La Tija Les Veïnes Mà i Manetes Mariona Sarquella Mercat Municipal de Sitges Oficina d’Informació Turística

OutRun Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla Pastisseria Calderón Perbacco Perruqueria Ojeda Pirotècnia Igual Platges de Sitges Regidories: Esports, Juventut, Via Pública, Ensenyament, Benestar i Família i Cultura.

Silveri de la O Societat Recreativa el Retiro Supermercat Virgili Tabernas el Donostiarra UE Sitges Xiringuito Bleda Xiringuito Hola Club Sitges Xiringuito La Barra Xiringuito Sant Sebastià XiringuitoSausalito Xiringuito Vinyet XiringuitoWaipiki 3&punt Solucions Informàtiques S.L AGRAÏMENTS A la Comissió de Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla 2014/2015 i a totes les entitats, participants dels balls i persones que d’una o altra manera han contribuït a fer la festa més gran i millor.

EL PROGRAMA Edita: Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla i Ajuntament de Sitges Coordinació continguts i articles: Josep van Gorkom Fernández, Owen John Holden i Sandra Muntané Peris Disseny i coordinació del programa: Kactus Studio Fotografies: Eva Martín Correcció: Carme Soussa Laura Verdejo Impressió i gestió de publicitat: Editorial MIC DL B 17240-2016

| pàg. 71

c/

Avda. d

e les

de

l’E

st

alv

i

Flors

ant à

Seb

asti

ant

Seb

c/ S

Carrer Artur Carbonell

c/ S

Carrer Artur Carbonell

nt Sa c/

à

asti

c

es

nc

sc

ra

ce

tF

an

Fr

n Sa c/

Cap de la Vila

Cap de la Vila Car

Car

rer M

rer M

ajo

r

Pg. d

ajo

r

Pg. d

e la R

e la R

ibera

ibera

Sant BArtoMEU

Santa Tecla

Inici Processó

Inici Processó

Final Processó

Final Processó

Trasllat Sant

Trasllat Santa

Trasllat Bandera

Processó Cívica

Processó Cívica

Matinal gran

Matinal

Matinal petita

Processó Sant Bartomeu

Processó Santa Tecla

MÉS INFORMACIÓ

SITGESFESTAMAJOR.CAT

H A S H TA G S FESTA MAJOR 2016

SANT BARTOMEU 2016

SANTA TECLA 2016

#FMSITGES16

#SBSITGES16

#STSITGES16