Esquemes d'Història d'Espanya Contemporànea

CARMEN BARRERO

ANTIC REGIM POLÍTICA

NOU REGIM -

-

SOCIETAT

-

-

-

DEMOGRAFIA

ECONOMIA

Monarquia absoluta: el POLÍTICA monarca no té cap limitació de tipus jurídic.

Origen diví Hereditària, vitalícia

-

Monarquia constitucional Separació de poders Sufragi: censatari / universal

Estamental: es pertanyi SOCIETAT per naixement i no té mobilitat.

Privilegiats: noblesa i clergat:- no paguen impostos, ocupen alts càrrecs, tenen poder polític, podien jutjar, viuen de rendes...

No privilegiats: pagesos, artesans, burgesos, baix clergat: treballen, paguen impostos, no tenen poder polític ni poden participar en política, ...

-

Societat de classes: no és el naixement el més important sinó els diners.

Hi ha mobilitat.

La burgesia comença a tenir poder polític.

Cicle demogràfic antic: DEMOGRAFIA - Alta natalitat i alta mortalitat.

- Població estancada.

- Importància de les epidèmies, pestes, males collitesbaixada de població Model de producció feudal ECONOMIA

-

Cicle demogràfic modern: - 1ª fase- alta natalitat i reducció de la mortalitat. Creixement de la població., encara que creixement lent degut a les condicions econòmiques i socials.

- 2ª fase-baixa natalitat i mortalitat.

Sistema capitalista.

ESPANYA 1808 - 33 1808 –1814 REGNAT DE JOSE I 1808 – 1813 -

Constitució (carta atorgada) de Baiona: monarquia hereditària, un senat com a cos consultiu i unes corts amb tres estaments.

Consagrava també els drets individuals. Vist d’un punt de vista democràtic, aquestes corts no eren democràtiques, el poble no havia escollit els seus representants. Dins el context de l’època podríem dir que és “progressista” ja que implicava la fi de la monarquia absoluta.

-

Acceptació del Consell Suprem de Castella

-

Rep suport dels afrancesats (partidaris d’una reforma del sistema absolutista).

GUERRA DEL FRANCÈS 1808 –1814 -

Constitució de Juntes

-

Constitució suprema Central Governativa del Regne

-

1810: Convocatòria de Corts Generals a CADIS. Dos grups: * Absolutistes, volien mantenir l'estructura de l'antic Règim. * Liberals, volien la sobirania nacional

-

-

Rebuig del poble

1812: Constitució de Cadis, començament del constitucionalisme espanyol, obrirà la idea de què el poder no pot ser absolut sinó limitat i deu respondre a la voluntat general de la nació. Els punts bàsics eren: Sobirania nacional, divisió de poders, sufragi, reconeixement de les llibertats polítiques, liberalisme econòmic, inici de reforma agrària, supressió de la Inquisició.

- 1812: Napoleó va promulgar un decret, segons el qual Catalunya era annexada a França i en dividia el territori en quatre departaments.

-

1814: Retorn de Ferran VII a Espanya

1814 – 1833 FERRAN VII 1814 – 1820 -

Manifests dels Perses, tornada a la monarquia absoluta.

-

Anul·lació de les Corts de Cadis

-

-

1820 –1823 -

TRIENNI CONSTITUCIONAL

DÈCADA OMINOSA. ABSOLUTISME

-

Pronunciament Rafael Riego

-

-

Govern liberal, tasca legislativa reformista, restauració de les llibertats, inici de desamortització, supressió d'alguns privilegis eclesiàstics.

-

Repressió molt forta contra els liberals: exili, empresonaments, refugi en societats secretes..

Pronunciaments: Mina, Porlier, Lacy i Milans de Bosch, Riego.

-

-

Repressió molt forta contra els liberals.

Depuració dels funcionaris.

-

Discussions en torno a la Inquisició.

-

Problemes econòmics: deute estatal, crisis de la moneda (menys valor de la moneda francesa), males collites.

-

1827Manifest de la Federació dels Reialistes Purs, que s'adaptava a l'extremisme absolutista de l'infant Carles.

Aquests reialistes van rebre el nom de Malcontents

-

Problema successori

Revoltes als territoris americans.

Economia molt debilitada a causa de les guerres.

Desaparició de l'obra del trienni.

Dues tendències: * Doceañistes: moderats, volen arribar a un acord amb la corona.

-

1823 –1833

* Exaltats: volen reduir al rei a la funció executiva -

Oposició per una part de la població (regència d'Urgell rural, no industrialitzada).

-

Els Cent mil fill de Sant Lluís (Santa Aliança)

- 1823: Catalunya va ser dominada per l'exercit estranger i va estar ocupada pels aliats francesos durant quatre anys .

  

Pragmàtica Sanció Llei Sàlica Divisió entre carlins (absolutistes) i isabelins (liberals)

CONFIGURACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL 1833-1840 Regència de Maria Cristina -

Estatut reial (1834) Desamortització Mendizabal Constitució de 1837 1ra Guerra Carlina 1833 Divisió del territori en províncies

1840-1843 Regència de Espartero -

Política dictatorial Política lliurecanvista Bombardeig de Barcelona

1844-1854 Dècada Moderada -

-

Narvaez (pronunciament militar Constitució de 1845 Creació de la Guardia Civil Concordat de 1851 2n Guerra Carlina

1854-1856 Bienni progressista

-

Expulsió dels jesuïtes Restabliment Milícia Nacional Llei ferrocarril Desamortització de Madoz Constitució no promulgada de 1856

Causes: -

-

-

Govern Provisional

Crisi econòmica 1866 Crisi política

-

-

SEXENNI REVOLUCIONARI 1868 – 1874 Revolució de 1868

1856-1868 2n dècada liberal conservadora

-

-

Regent: Serrano (unió lliberal) Cap de Govern: Prim (progressista) Programa de reformes Eleccions a Corts Constituents Constitució de 1869 Monarquia com a forma de govern

Monarquia Amadeu de Savoia 1871-1873 -

-

Oposicions: Església, moderats, republicans 3ra Guerra carlina Revolta a Cuba Desintegració de la coalició governamental

1ra República

-

Proclamada pel Congrés i Senat Constitució de Juntes revolucionaries Reivindicació de reforma agrària Mobilitzacions populars: abolició dels Consums i de les Quintes Estanislau Figueras Dissolució de juntes Convocatòria a Corts Constituents Pi i Margall Projecte de constitució Cantonalisme Nicolás Salmerón Repressió del moviment cantonalista Major poder de l'exercit Emilio Castelar Suspensió de les Corts Anul·lació de garanties constitucionals.

Continuació de la guerra carlina Continuació de les revoltes a Cuba

Narvaez – O’Donnell Paralització de la desamortització Apropament església/Estat Desenvolupament econòmic fins 1866 Política exterior Revolta dels sergents de la caserna de San Gil Pacte d’Ostende Retorn a la constitució de 1845

SISTEMA LIBERAL.:

Nom de la ideologia política amb la qual la burgesia pretén limitat el poder del monarca absolut. Defensa els drets naturals dels homes davant l’estat; exigeix que l’acció de l’estat s’ocupi de la protecció de la llibertat (d’expressió, d’associació, de religió, etc) i de la propietat privada. Propugna separació església - estat. Sobirania nacional. Sufragi. Estableix la llibertat econòmica.

MODERATS

PROGRESSISTES

-

-

Exaltació de Sobirania Nacional

-

Desig d'una única cambra (eliminar el paper dels estaments)

-

Separació església – estat.

-

Sufragi més ampli.

-

No volien que el rei pogués dissoldre les corts

-

Eleccions per províncies i no per districtes.

Eleccions per districtes (circumscripcions més petites que permeten el caciquisme)

-

Llibertat de premsa i d’expressió més amples.

Des del punt de vista econòmic: proteccionisme.

-

Economia: la major part lliurecanvistes.

Donen més importància a la figura del rei: recurs de vet, nomenaments, substitució del president del Consell, dissoldre les Corts...

-

Restricció de la sobirania nacional

-

Prefereixen dues cambres: SENAT I CONGRÉS.

-

-

-

Confessionalitat de l'estat.

Sufragi restringit.

L’ESTAT FEDERAL

Projecte de Constitució 1873.

Article 1r. Formen la nació espanyola els Estats d'Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Basques. Els Estats podran conservar les províncies actuals o modificar-les, d'acord amb les seves necessitats territorials.

Art. 39. La forma de govern de la nació espanyola és la república federal.

Art. 40. En l'organització política de la nació espanyola tot allò que és individual és competència de l'individu, tot allò que és municipal és del municipi, tot el que és regional és de l'Estat i tot el que és nacional és de la federació.

Art. 42. La sobirania resideix en tots els ciutadans, i és exercida en representació d'aquests pels organismes polítics de la república constituïda per mitjà del sufragi universal.

Art. 43. Aquests organismes són: el municipi, l'Estat regional, l'Estat federal o nació. La sobirania de cada organisme reconeix com a límits els drets de la personalitat humana. A més, el municipi reconeix els drets de l'Estat, i l'Estat, els drets de la federació.

Art. 45. El poder de la federació es divideix en poder legislatiu, poder executiu, poder judicial i poder de relació entre aquests poders.

Art.46. El poder legislatiu serà exercit exclusivament per les Corts.

Art. 47. El poder executiu serà exercit pels ministres.

Art. 48. El poder judicial serà exercit per jurats i jutges, el nomenament dels quals no dependrà mai dels altres poders públics.

Art. 49. El poder de relació serà exercit pel president de la república.

(Constitució no promulgada)

ESQUEMA ECONÒMIC SEGLE XIX DEMOGRAFIA -

-

-

Increment de població (Cicle demogràfic Modern) Emigració del centre cap a la perifèria Disminució de la població dedicada al sector primari cap el secundari i terciari.

AGRICULTURA -

INDUSTRIA

Idees il·lustrades

SITUACIÓ -

Propietat Rendistes

terres{noblesa Església 

-

Falta d’inversió (capitalització de la terra) Manteniment de les terres comunals conjuntament amb les de l’església: Mans Mortes

CANVI Eradicació del sistema de règim senyorial: Desamortitzacions a) Mendizabal (Reg. de Maria Cristina.. Religiosos 1836 -

b) Madoz 1855.

Progressista. Religiosa i civil -

Bienni

Agricultura orientada al mercat

Endarreriment respecte a Europa - Economia agrícola - Poca demanda productes agrícoles/Escassa capacitat de compra - Proteccionisme - Manca d’inversions  Desamortització - Males comunicacions terrestres - Absència de carbó de qualitat i d’aigua Revolució industrial Indústria Tèxtil (Catalunya)  Xarxa manufacturera important  Modernització de l’agricultura  Petita i Mitjana propietat  Renovació tecnològica - 1823-33  Bonaplata  Vapor - Colònies industrials - Proteccionisme - A més: química, metal·lúrgica, tapera, fabricació de papers,...

Industria Siderúrgica - Màlaga  Alts forns Heredia - Astúries - País Basc o Rics en mines de ferro o Proteccionisme  Monopoli del mercat espanyol o Supressió dels furs  supressió fronteres interiors o Expansió de l’acer o Utilització de fonts d’energia barata Altres indústries: - Agroalimentària - Química - Mecànica

MERCAT COMÚ ESPANYOL -

-

-

-

Comunicacions: Correus, Telègrafs, Ferrocarril.

Legislació mercantil: Uniformitat de la legislació comercial; Supressió de duanes interiors Codi Penal i Civil Unificació del sistema monetari: 1869 (pesseta) / paper moneda.

Unificació del sistema d’impostos

ESQUEMA RESTAURACIÓ: ALFONS XII 1875-1885 Mª CRISTINA 1885-1902 POLÍTICA INTERIOR

Pronunciament Martínez Campos.

Manifest de Sandhurst

POLÍTIC. EXTERIOR

Reconeixement del nou règim pel Vaticà Cuba:

Sistema polític.

Constitució 1876 Divisió de poder Corts bicameral Estat confessional Bipartidisme: Alternança pacífica en el poder.

Partits dinàstics. Partit conservador: Antonio Canovas del Castillo.

Partit liberal: Práxedes Mateo Sagasta. Pacte del Pardo Caciquisme: Ministeri governació  Governadors civils cacics. Tupinades.

Política interior.    -

Apropament a l’església.

Fi guerres carlines. [País Basc: Abolició del règim foral] [Catalunya: apropament al catalanisme conservador] Civilisme: Sotmetiment de l’exercit al poder civil.

Oposició.

-

-

Carlistes Republicans Moviment obrer Moviments nacionalistes

-

-

-

1878: Pau de Zanjón [Amnistia insurrectes; Atorgava drets polítics; Abolia l’esclavitud].

1891: Política proteccionista  Descontentament dels criolls indígenes.

1895: Revolta poble cubà  Crit de Baire. Suport dels E.E.U.U..

Enfonsament del vaixell nordamericà Maine  Guerra. Pau de Paris  pèrdua de l’imperi colonial.

Conseqüències: Pèrdua mercats colonials. Despeses bèl·liques. Retorn de capital a Catalunya.

Generació del 98.

ECONOMIA

Prosperitat econòmica DEMOGRAFIA Augment de població Emigració cap Argentina/Brasil/Cuba Emigració del camp a la ciutat / Centre a la perifèria Augment de Població.

Barcelona  sector secundari AGRICULTURA Inicis de nous conreus Especialització vitivinícola Conreu d’oliva Introducció de la remolatxa Conreu del cereal. Increment de la renta agrària [disminució del blat] A Catalunya ascens i davallada de la viticultura; sorgiment de l’industria xampanyera.

INDUSTRIA País Basc  Siderometal·lúrgia: Altos Hornos de Bilbao + La Iberia  Altos Hornos de Vizcaya. Exportació mineral de ferro.

Catalunya Expansió del sector tèxtil.

Problemes: Manca de fons d’energies  colònies; Dificultats de trobar mercats  preus poc competitius  Demanda de mesures proteccionistes.

Maquinista Terrestre i Marítima

CATALANISME POLÍTIC

INICIS Bullangues Federalisme  sexenni democràtic Carlisme (fins 1876) IDEES BÀSIQUES Progrés  Federalisme Tradició  Carlisme 3 CERCLES Grup “La renaixença” Grup catòlic conservador Federal (Valentí Almirall) VALENTÍ ALMIRALL  idees d’esquerra i progressista. fundarà 1879 Diari Català.

Organitzarà 1880 1er congrés català  Centre Català  Memorial de greuges; 1883 2n congrés Català  condemna de la militància dels catalans en partits polítics espanyols Escriurà lo Catalanisme 1887 Lliga Catalunya (escissió  sector conservador  Centre Català)  Missatge a la reina regent  Autonomia per Catalunya 1891 Unió Catalanista (agrupació d’entitats diverses unides per a un catalanisme)  Bases de Manresa: [* projecte d’estatut d’autonomia; * Coincideix amb “Tradició Catalana” Torras i Bages]  Missatge al rei dels Hel·lens

MOVIMENT OBRER Primers anys clandestinitat.

Intransigència social.

Males condicions de vida de la classe obrera.

Gran nombre d’analfabets augmenten les escoles religioses  Classes altes Crítiques: “Institución libre de enseñanza”; Regeneracionisme M.O. D’INSPIRACIÓ MARXISTA Incidència: Madrid, País Basc, Astúries.

-

1879  PSOE  Pablo Iglesias (tipògraf  Vaga) Publicació de “El Socialista” 1888  UGT  Objectius [Millora condicions laborals; Manteniment de relacions amb associacions obreres]  1er Congres de PSOE a Barcelona A partir de 1890 Creació Cases del Poble Reivindicació jornada laboral 8 hores Participació en el procés electoral.

1910 primer diputat socialista (Pablo Iglesias) M. ANARQUISTA Anselmo Lorenzo.

Molta incidència a Catalunya i Andalusia (mano Negra) Idees: Llibertat absoluta sense jerarquies i bondat de la societat lliure.

Tendències: Anarcocoletivisme (Bakunin) Anarcocomunismes (Kropotkin)  propaganda pel fet.  atemptats terroristes: Estat (Cánovas, Martínez Campos); Burgesia (Liceu); Església (processó Corpus)  Repressió obrera  Procés de Montjuïc

ESQUEMA DEL DESASTRE DE 1898 A LA 2ª REPÚBLICA A 1931 L’IMPACTE DEL DESASTRE 1898-1902

1898 pèrdua de les colònies

LES CRISIS POLÍTIQUES DE LA RESTAURACIÓ 19021923

Inestabilitat política Generació del 98 Regeneracionisme

Enric Prat de la Riba

Directori militar 1923 –25

Incidents dels Cu-cut Llei de jurisdiccions (1906) Solidaritat catalana (coalició de totes les forces catalanes) Crisi del Pardo (1907 – 1912)

Nacionalitat catalana Distinció nació/estat Catalanisme conservador  Lliga Regionalista (Centre Nacional Català + Unió regionalista).

Directori civil

Dirigida per Prat de La Riba / F. Cambó Solidaritat Catalana Campanya a favor autonomia de Catalunya Responsable de la gestió de la Mancomunitat Catalanisme d’esquerres

-

Conservador: Antonio Maura 1907-9 Liberal: José Canalejas 1909-12 Setmana tràgica (Anticlerical – antimilitar)  Trencament solidaritat catalana  Unió dels liberals, amb partits no dinàstics Trencament del pacte del Pardo Canalejas  Programa reformista Crisi múltiple de 1917 -

Problemes: - Retard economia i cultural - Règim polític corrupte - Militar:

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923-1930

Civilisme 1902 – 1907 -

Crisis

L’EVOLUCIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC I LA MANCOMUNITAT S.XX

Militar (juntes de defensa) Política (Assemblea de parlamentaris) Social (vaga general) Descomposició del sistema -

-

Governs de concentració Reivindicacions autonomistes Guerra amb el Marroc Agitacions socials

-

-

-

Precedent D. Martí i Julià -

Independentisme  L’Estat català: Francesc Macià

-

Des del Republicanisme federal  PRC: Francesc Layret / Lluis Companys

Àmbit socialista  Unió Socialista Catalunya (escissió PSOE)

Esquerra republican a de Catalunya 1931

-

1925 –30

Caràcter dictatorial (repressió del règim constitucional i militarització de la vida pública) Únic partit (unió patriòtica) Resolució problemes Marroc Assemblea Nacional Consultiva 1927 no democràtica Política econòmica (Protecció aranzelària; foment d’obres públiques; grans monopolis [CTNE, CAMPSA, IBERIA]  Endeutament de l’estat) Política social (prohibició de patits polítics; prohibició de sindicats  comitès paritaris [patrons / treballadors]) Política anticatalanista Oposició (intel·lectuals; partits republicans; nacionalismes [basc i català  Prat de Motlló 1926]; Part dels militars  La sanjuanada; CNT) Dictablanda (General Bernguer) Pacte de Sant Sebastià

Partit Republicà Radical 1908 -

Alejandro Lerroux

-

Demagògic Anticlerical Anticatalaniste

Mancomunitat 1914 – 1925 -

Cap poder polític

Gestió de les atribucions que tenien les diputacions

-

3 presidents

Prat de la Riba fins 17 Puig i Cadafalch fins 23 Alfons Sala

-

Actuacions: Millora de la Xarxa viaria

Infraestructures serveis públics i administratius

Sistema Postal i telefònic Obres hidrogràfiques

Projecte cultural i educatiu

Reafirmació llengua i cultura catalana: (institut d’estudis catalans, Biblioteca de Cat. ...)

Renovació pedagògica

Escola industrial, l’escola de Treball

2ª REPÚBLICA 1931 - 1936 Antecedents -

Pacte de S. Sebastià Insurrecció de Jaca Eleccions municipals 14 d’abril proclamació de la república.

Context internacional -

Crisi econòmica del 29 [demografia / economia] Augment del feixisme

Govern provisional -

-

Forces de centre esquerra Convocatòria d’eleccions a Corts Constituents Constitució de 1931 (Sobirania popular / Una sola cambra / Separació de poders / Declaració de drets i llibertats / Sufragi universal / aconfessionalitat de l’Estat / possibilitat d’Autonomies) Començament de reformes

Bienni d’Esquerres 1931- 1933

Bienni conservador 1933 – 1936.

Front Popular febrer 1936.

Alcalà Zamora

Alcalà Zamora

Alcalà Zamora/ Azaña

Govern presidit per Manuel Azaña Republicans i socialistes.

Reformes: Exercit: -

Llei de retir de l’oficialitat Supressió llei de jurisdicció Supressió acadèmia militar Creació guàrdia d’assalt Creació d’un cos de suboficials No es va resoldre el problema de materials de l’exèrcit

Religiosa: -

Constitució  no confessionalitat de l’estat Llibertat de culte Matrimoni civil, divorci, secularització dels cementiris Supressió ordre dels jesuïtes Llei de congregació (1933)

Govern presidit per Lerroux./ Samper Reorganització dretes: CEDA, monàrquics...

Gir a la dreta- paralització reforma agrària, amnistia Sanjurjo, oblit llei de congregacions...

Revolució Octubre 34

-

-

Astúries - vaga general Repressió Catalunya

* Conflicte rabassaire Llei de Contractes de Conreu.

-

Govern presidit per Azaña/Casares Quiroga/ Restabliment mesures reformistes- reforma agrària, amnistia presos polítics, política educativa.

Restabliment Generalitat Catalunya.

Donar impuls els Estatuts Basc i Gallec.

Trasllat dels generals Franco, Goded, Mola.

Deteriorament ordre públic- ocupació de terres, conflictes laborals, atemptats...

Tancament fàbriques i exportació de capitals Insurrecció militar

Catalunya -

-

-

-

Triomf d’Esquerra Republicana Francesc Macià  Proclamació de l’Estat Català 14-18 abril Govern Provisional  Avant projecte d’Estatut d’Autonomia (Estatut Núria) 9 de setembre. Aprovació de l’estatut (molt retallat) 20 de novembre  eleccions parlament  triomf d’esquerra republicana (Presidents de la Generalitat: Francesc Macià; Lluís Companys) 1934  Llei de contractes de conreu  Proclamació de l’Estat Català

Supressió de l’Estatut.

Condemna presó Company i govern

– Eleccions febrer 1936- triomf Front d’Esquerres * Restauració de l’Estatut

- Rebuig  Cardenal Segura Educativa: -

-

* Sis d’Octubre: Lluís

Creació de noves escoles Creació places mestres Educació mixta, laica, obligatòria, gratuïta.

Agrària: Llei de reforma (expropiació de latifundis) Salaris mínims Jornada 8 hores Prioritats als jornalers d’un municipi per treballar les finques del seu terme.

Obligatorietat de treballar les terres.

* Companys reelegit president de la Generalitat. * Continuïtat reformes socials.

Companys Estat Català.

-

* Entrada en vigor de la llei de conreu.

Crisi

* Reacció davant els fets

-

d’Astúries, repressió social, censura de premsa...

Món Obrer -

* Dimissió Lerroux  Cas L’estatut de 1932

Straperlo.

Obra del Govern de la Generalitat

CNT *Anarcosindicalistes (Peiró, Pestaña) * FAI (Garcia Oliver, Durruti) - UGT ( marxista)

1932  Cop de Sanjurjo

* Dissolució de Corts convocatòria eleccions.

- Unió de Rabassaires)

EL FRANQUISME 1939 – 1975 (I) Trets Característics.

-

Concentració de poders dictadura personal Centralització de l’estat Repressió planificada aparell institucional  legislació

Suport -

Fase totalitària L’exèrcit – poder dissuasiu L’església – poder legitimador La Falange  (1958)Moviment nacional Els tradicionalistes Oligarquia econòmica Desmobilització política Sectors socials conservadors

2ª Guerra Mundial (1939-1945) - Neutralitat - No bel·ligerància  División azul; Wolframi - Neutralitat (1943) Corts  funcions consultives orgàniques no legislatives. Els representants  procuradors designats des del poder Fuero de los españoles  (1945) relació de drets

-

Divisió entre guanyadors i vençuts

Aïllament Internacional (1945-1950)

Centralització de l’estat Unipartidisme Negació de les llibertats bàsiques Arbitrarietat jurídica Nacionalcatolicisme

- No acceptació a la ONU - Retirada ambaixadors Canvi d’imatge -

Eliminació salutació a mà alçada Ritual feixista Llei de successió (1947)  Espanya com a regne; Franco cap d’estat vitalici amb dret a designar el successor Noves institucions: Consell de regència; Consell del Regne.

La guerra Freda (1950-1959) 1950  L’ONU anul·la l’aïllament diplomàtic; Admissió a l’UNESCO 1953  Pacte de Madrid  Bases EEUU ; Concordat amb l’església 1955  Admissió a l’ONU 1958  Ley fundamental de principios del Movimiento Nacional

Fase tecnocràtica (1959-1969) -

-

Modernització economia i societat espanyola Influencia de l’Opus Dei Manteniment de la burocràcia franquista i l’aparell coactiu Obertura d’una part de l’església Lleis: llei de premsa 1966; Llibertat religiosa 1967; Llei Orgànica de l’Estat 1966 [Espanya  regne; la seva ideologia es fonamenta en els principis del moviment; cap garantia als drets individuals; separació de cap de l'estat i del president de govern] 1969 proposta successió J. Carlos

Fase de descomposició (1969-1975) -

Tensions dintre de l’aparell del poder: Immobilistes (bunker) / aperturistes Malaltia de Franco Aliança de classes antifranquistes (obrers, estudiants, burgesia petita i mitjana) · Junta democràtica 1974 (PCE) · Plataforma de convergència democràtica 1975

-

Procés de Burgos Distanciament progressiu de l’església Accions terroristes ETA, FRAP (mort de Carrero Blanco Govern d’Arias Navarro (enduriment de la repressió; execució de Puig Antich ) Unió Militar Demòcrata

EL FRANQUISME 1939 – 1975 (II) Repressió

Oposició

- Voluntat de liquidar qualsevol oposició  element permanent - Supressió de les llibertats bàsiques - Camps de concentració / presons / tortura - Restabliment pena de mort - Jurisdicció militar  Consell de guerra - Llei de responsabilitats polítiques, 1939 - Llei de repressió de la Maçoneria i el comunisme 1940 - T.O.P. 1963 (procés 1.001) A l’àmbit laboral  Sindicat vertical C.N.S.  Depuració del personal (pagar favor) Ideològica  Puritanisme catòlic  Censura sobre les activitats lúdiques, socials, culturals.  Educació – paper de la dona CATALUNYA -

Negació de tots els senyals d’identitat catalana  Genocidi cultural Afusellament de Lluis Companys

1939-1959 - Moviment obrer: · Activitat clandestina PCE / PSOE · Vagues 1945-1947 · Des de 1950 Entrisme - Monàrquics: Base social diferent (alta burgesia, noblesa, ...) · Manifest de Lausanne · Manifest d’Estoril - Maquis: Invasió de la Vall d’Aran - Dècada dels 50  canvi - Llei contra el bandidatge i el terrorisme 1948 - Llei d’ordre públic 1959 CATALUNYA Generalitat a l’exili  president J. Irla – J. Tarradellas - Front Nacional de Catalunya FNC - Moviment Socialista Catalunya MSC - Grup CC (Crist – Catalunya) J. Pujol 1959-1975 - Col·loqui de Munic - Església  Concili Vaticà II · Manifestació a Barcelona de Capellans · Escrit de sacerdots bascs contra la falta de llibertats, ....

- Monàrquics - Universitats - Moviment Obrer · Plataforma convergència Democràtica (PSOE) · Junta Democràtica (PCE) · CCOO 1962 - Accions terroristes · ETA 1959 – 1968 Establiment consell de guerra · FRAP CATALUNYA - Els fets de Palau - PSUC - CCOO 1964 - Nova Cançó - Òmnium cultural - L’assemblea de Catalunya: (llibertat/Amnistia/Estatut d’Autonomia)

EL FRANQUISME 1939 – 1975 (III) Demografia Fins als anys 60: * Augment de la mortalitat

1939-1950 Autarquia -

- Pèrdues humanes de la guerra - Males condicions de vida - Malalties

Estament i depressió econòmica Restriccions, misèria, racionament.

Autarquia  A.E * Reglamentació de les importacions i exportacions  limitar els intercanvis

1950-1959 -

Supressió d’algunes mesures intervencionistes Males collites  Importació d’aliments. Polítiques de preus. Importació de primeres matèries Concessió d’ajudes econòmiques  préstecs americans Protesta social: * 1951 Vaga tramvies

amb l’exterior * 1957 

* Caiguda de la natalitat

Augment salaris

* Intervenció de l’Estat: [Foment de la * Exili indústria (bens d’equip); Producció i Disminució de la població respecte a l’any 1936.

Natalitat de les més baixes d’Europa. Disminució de mà d’obra  Augment de l’oferta. Flux migratori cap a Catalunya. Amèrica Llatina.

distribució de bens; Fixació de preus i el valor del canvi de moneda -

Des dels anys 60: * Augment taxes de natalitat * Disminució mortalitat Creixement població  No homogeni * Moviments migratoris

Bloqueig creixement econòmic; Reducció competitivitat Creació de l’I.N.I. Existència de: Cupos; mercat negre (estraperlo); escassetat energètica; cartilla de racionament; corrupció; -

Reformes econòmiques per: Acabar vestigis autàrquics; liberalització interior i exterior

baixada de salaris  Augment marge beneficis

- Exterior [Oferta de mà d’obra; Pla d’Estabilització; generalment homes,] - Interior [Nuclis industrialitzats; Nous barris perifèrics (barraquisme); generalment famílies; Augment de la població activa]

Augment de la inflació Pagament d’importacions  disminució reserva divises

 Oferta llocs de treball -

Intent de desindustrialitzar Catalunya i País Basc

1957 Tecnòcrates

1959-1973

Crisis 1973 - 1975

1959 PLA D’ESTABILITZACIÓ I LIBERALITZACIÓ (TECNÒCRATES) -

Abandonament de la política econòmica d’intervenció Aturar la inflació Liberalització del mercat Disminució del dèficit públic Devaluació de la moneda Préstec FMI / OECE (efectes negatius: Europeus; Societat; Balança de pagaments negativa)

Mà d’obra barata i abundant + Pocs conflictes laborals

+

Disponibilitat de Capital

=

(acumulació interior i

Creixement econòmic.

inversions estrangeres

Cobreix necessitats de: Industria i serveis

Permet l’accés a tecnologia petroli i matèries primeres

Però Economia depenent de l’exterior

A PARTIR DE 1961 -

Expansió econòmica degut a: [turisme; inversions de capitals estrangers; Exportació mà d’obra] Plans de desenvolupament econòmic i social [intervenció de l’estat. Inversions de diners; polígons industrials]

CRISI DEL PETROLI

-

Inflació Caiguda dels intercanvis  dèficit balança comercial Augment del dèficit pressupostari.