TCA i la societat

Trastorns de la Conducta Alimentària

Gema Arribas Palencia Presidenta de l’Associació Alienta

L’ASSOCIACIÓ “Alienta” sorgeix a davant la necessitat manifesta d’ajuda que requereixen, tant les persones que presenten algun tipus de Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) com les seues famílies. Els TCA són l’expressió de la forma en què algunes persones afronten la vida i del control que pretenen exercir en les seues vides mitjançant l’alimentació. Suposen una alteració de la conducta que pot arribar a posar en risc la vida de les persones que ho pateixen. Per això els trastorns alimentaris són malalties greus i potencialment dramàtiques. La situació de pandèmia que venim patint des de l’any 2020 ha disparat aquest tipus de trastorns, principalment entre les adolescents. La resposta mèdica, molt necessària en els casos més greus d’afectació física, i psicològica ha d’anar acompanyada d’altres tipus de resposta, com la prevenció, l’assessorament i l’acompanyament a pacients com als seus familiars.

Els nostres objectius son CONSCIENCIAR a la societat de la gravetat dels TCA. Organitzant xarrades en col·legis i instituts per als alumnes, així com seminaris, col·loquis i conferències en universitats i organitzacions interessades. Col·laboració en activitats, projectes i campanyes per a la prevenció dels TCA, així com en la formació de mestres i professors. COL·LABORAR amb administracions i entitats privades en la prevenció i resposta als TCA. Coordinantnos de manera periòdica amb la UTCA de diveros hospitals . Col·laborant amb altres entitats que treballen en el mateix àmbit incloent especialment mitjans de comunicació i xarxes socials. ASSESSORAR, ACOMPANYAR i FER COSTAT a malalts i familiars de TCA. Atenent primeres consultes d’informació i creant grups de suport i tallers.

Què són els TCA?

L’Anorèxia nerviosa, la Bulímia i altres quadres afins considerats com a trastorns de la Conducta Alimentària són trastorns mentals amb serioses repercussions físiques. Tots ells tenen en comú una pèrdua de control de l’alimentació i dels hàbits alimentaris, una intensa obsessió per aprimar a qualsevol preu i/o un terror insuperable a pujar de pes. Són l’expressió de la forma en què algunes persones afronten la vida, i del control que pretenen exercir en les seues vides mitjançant l’alimentació. Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) comporten una alteració de la personalitat que pot arribar a posar en risc la vida de les persones que la pateixen. Per això els trastorns alimentaris (TA) són malalties greus i potencialment mortals.

Per què es produeixen els TCA?

No podem explicar l’aparició dels TCA acudint a una sola causa. Els TCA són trastorns multicausals i poden estar actuant diversos factors tant en la seua aparició com en el seu manteniment. Però sí que podem dir que quan un/una jove creu que el cos és el vehicle principal d’acceptació en el grup i per tant de triomf social, corre el risc d’emmalaltir. Si a això li unim que comença una dieta sense control, ni supervisió, la probabilitat d’afectar-se amb un problema alimentari és més alta.

Després de veure el començament d’aquest article pensareu que té a veure amb la falla d’enguany, perquè resulta que una de les escenes de la crítica al cos femení per la societat ha desenvolupat una de les malalties més preocupants entre les jóvens del segle XXI, els TCA.

Hem pogut parlar amb Gema Arribas Palencia, presidenta de l’associació Alienta.

Ens ha transmés els valors de l’associació i com ajuden i acompanyen als pacients i els seus familiars en aquest camí tan complicat.

Directament ens ha fet referència a un article de Luis Rojo, catedràtic de psiquiatria en l’Univ. de València i Cap de la Secció de Psiquiatria Infantojuvenil i de Trastorns de la Conducta Alimentària. HUP La Fe. València. Al diari Llevant.5/1/12

“Unes Pijes Malmenjades. Les pacients i les seues famílies lluiten, a més de contra la malaltia, contra la incomprensió social”

Perdó per començar d’aquesta manera. La frase, que evidentment és malsonant, la va utilitzar algú per a referir-se a les pacients que es troben ateses en la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària en la qual preste els meus serveis des de fa més de 10 anys. Al marge de l’insult que suposa per a la meua intel·ligència, per dedicar-me des de fa tant de temps a tractar malaltes que no ho són -és a dir, ser una espècie de metge de pacients falsos i imaginaris (que és precisament el que opinen moltes vegades quan se’ls ingressa per la seua falta de consciència de malaltia)- en el comentari subjau una cosa molt més devastadora com és el menyspreu, l’estigmatització i desqualificació de les pacients i de les famílies que pateixen en les seues carns, mai més ben dit, aquestes malalties. En aquest sentit, el comentari és indignant; si a més els revele que el seu autor era una companya “experta” en trastorns mentals, no és que de pena, és que és per a posar-se a plorar.

Intentem representar una situació prototípica. Per favor, facen l’esforç d’imaginar que la seua filla, que fins ara va ser una xiqueta si més no normal, deixa de menjar. Els diu que no se sent bé amb si mateixa; que es veu grossa; que li atabala, li fa pànic l’efecte que puga tindre en ella el menjar i que no admet continuar menjant. De fet, menja cada vegada menys i arriba un moment en què pot deixar a fer-lo per complet. A més no para de moure’s. Es consumeix. Ja sé que se’ls ocorren moltes maneres d’eixir del pas i que podran fins i tot pensar que aquests pares són uns ineptes, que les malcrien amb tanta tolerància, però la realitat, els assegure, que és una altra i tremendament angostos. Què podem fer? Aquesta és tal vegada la pregunta més freqüent d’uns pares angoixats, que s’enfronten no sols a una situació que els desborda -la xiqueta continua perdent pes, cada vegada va menjant menys i està més exigent i molt irritable- sinó a més a una incomprensió majúscula.

Saben vostés que hi ha enquestes sobre com entén la gent aquestes malalties? Aproximadament, un 30% dels enquestats opina que les pacients que pateixen una anorèxia nerviosa tenen la culpa del que els passa i que fan el que fan per a cridar l’atenció, estant tot baix control de la seua voluntat. Però el que resulta cridaner i amb el que vostés poden emportar-se un sobresalt, i de pas desitjar que això mai els passe, és que el percentatge “d’incrèduls culpabilitzats” arriba al 50% entre el personal sanitari. Vull dir amb això que l’actitud que poden trobar els pares entre els seus coneguts o en el personal sanitari al qual es dirigeixen és molt sovint d’incomprensió i, molt sovint, inculpació. Amb quina cara pensen vostés que sovint noten aquests pares que els miren els amics

Quadriculats

o qui els rep en el centre de salut? No sols estan malmenjades sinó a més maleducades: no els han donat el que devien o com devien.

Els pares d’aquestes pacients es queixen, i cal donar-los moltes vegades la raó, del difícil que és aconseguir un dispositiu sanitari que els ajude. No és d’estranyar, són “pijes malmenjades”; i si una “experta” pensa així, què pot pensar el seu metge, la seua infermera o la veïna? Això sí, si li les deixa, es moren. Per a acabar de millorar-ho, afigen a aquesta presumpció de culpa que, amb bastant freqüència, “les solucions” que plantegen els diferents elements de la família (llegim mare i pare per a fer-ho menys complex) poden ser radicalment contradictòries, generant-se una confrontació que amenaça, i a vegades liquida, l’equilibri previ de la família.

Són malalties mentals

Malgrat la visibilitat que els trastorns alimentaris tenen en els mitjans de comunicació, encara queda un llarg tros perquè se’ls reconega el caràcter de malaltia que indubtablement tenen. Dit de manera més categòrica: els trastorns alimentaris són malalties mentals. Hui ningú sembla dubtar, o sí?, que els trastorns mentals no són només aquells en els quals els símptomes escapen a l’experiència normal. La depressió major o els trastorns per crisis d’angoixa, són un clar parell d’exemples.

La renúncia al menjar, malgrat mantindre’s la sensació de fam, o les fartades incontrolables d’aliments, que perfilen els símptomes nuclears de l’Anorèxia i la Bulímia nerviosa, no són tampoc mers capritxos. Tenen uns fonaments biològics, psicològics i socioculturals que els converteixen en prototips de trastorn mental. Mentre això no es reconega així, els pacients pagaran, a més de les conseqüències inherents a la seua pròpia malaltia (i no sols les físiques, ja que molts somnis i il·lusions de la vida es queden en el camí), el peatge de la incomprensió i de l’assenyalament social que els espenta o els ajuda a renunciar a l’assistència que necessiten i mereixen. No ocorre una cosa molt diferent en el si de les famílies que alberguen una sensació de falta de previsió, sentiments d’estigmatització i de culpa, preocupacions per la falta de comprensió que tenen les seues filles i pel seu futur, dependència i malestar psicològic, a uns nivells molt superiors dels quals es troben entre els familiars de pacients amb altres trastorns mentals greus com són les psicosis.

És del tot necessari, i això és aplicable a psiquiatres, psicòlegs, personal sanitari i ciutadans en general, que la nostra educació sanitària i humana s’amplie i no sols entenguem el drama afegit que suposa el nostre desconeixement de què són aquestes malalties, sinó que a més s’active el nostre reconeixement de les necessitats que tenen i mereixen, tant aquests pacients com els seus familiars. En cas contrari, fent ús d’una frase popularitzada fa ja uns mesos, sembla que els vulguem posar un pi en la panxa.”

En aquest article Rojo fa una crítica gran a la societat i la seua resposta en aquest tema.

Gema, ens parla de les diferents situacions de la vida diària que fomenten aquests pensaments i com s’han normalitzat.

“Els TCA són reforçats pels estereotips socials de bellesa, estereotips que venen marcant a la dona al llarg de la història per a complir una sèrie de requisits i ser vàlida.”

Frases com: “Com ser una bona esposa”, “La tasca més dura d’una dona és estar perfecta” “”Mostra-li que és un món d’homes”, “Ordena tu casa, millora tu cutis”, “Ensenya-la des de xicoteta a fer les seues faenes de casa”…

Com és d’important l’educació i el vocabulari per no caure en faltes que poden crear en les jóvens, que seran les dones del demà, la por de no ser acceptada en la societat pel seu aspecte.

Ens comenta dogmes que parlen en l’asociacio per motivar als pacients i que ens vendrien molt bé a la majoria com a societat per fer un canvi.

- El teu cos hauria d’estar al marge de les tendències de cada època.

- La vàlua professional no es mesura en cm. El teu cos no és una moda.

- El físic d’una persona no és una opinió, ja que no som objectes per a qualificar, classificar ni quantificar.

- Se’ns ompli la boca parlant d’hàbits saludables, però només els acceptem si venen d’un cos normatiu. A la gent no li importa el que menja una persona sempre que el seu físic no isca del cànon.

Sembla fàcil veritat? Pensa cada volta que cadascú hem participat del mal d’alguns d’aquests pacients per no parar a pensar en el que diem, si volem un canvi social important cal començar per un mateix.

Família “ideal”

És fundadora y directora del centre d’educació infantil CEI Explora SL amb prop de 10 anys de funcionament. Entre les seues funcions està la realització de l’escola de pares amb els tallers de: gestió d’emocions, disciplina positiva, estils de criança. Identificació i avaluació dels xiquets que mostren problemes del desenvolupament. Formadora de “Manteniment de la lactància materna des dels centres d’educació infantil “per al cicle superior de Tècnic d’Educació infantil de Comenius. Formació sobre el “període d’adaptació a l’escola infantil des de la teoria de la inclinació” en cicle superior de Tècnic d’Educació Infantil de Centre Juan Comenius, dins del mòdul de Desenvolupament emocional en la infància. Ponent en les jornades de CEIP Comenius sobre la creativitat dins de les jornades. 2a trobada Comenius 0-6”” Un futur per inventar”: “Petits creadors” Experiències en l’escola infantil. . CEI EXPLORA “Confiar, explorar, crear”.

Directora Centre d’educació Infantil Cei Chiquilandia 2012-2013.

Tècnic mitjà d’investigació en el projecte Pràctiques d’intermediació laboral i foment de l’ocupabilitat: la gestió d’itineraris d’inserció de col·lectius vulnerables. Tècnic d’investigació en la Universitat de València, adscrit al projecte: EMPRESES D’EMPELABILIDAD.

Anàlisi dels instruments de valoració emprats per les empreses d’inserció social. Una visió des de les fases del procés”, a CÒRDOVA, A.; i MARTÍNEZ MORALES, I. (coords.), Treball, ocupabilitat i vulnerabilitat social: condicionants i potencialitats de la integració a través de les empreses d’inserció social, València, Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Col·laboració en l’organització de les II Jornades de treballadors acompanyants de la Comunitat Valenciana. 3 de juliol 2010. Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Universitat de València.

Tècnic D’investigació Empresa Lligam, en el Projecte sobre L’increment de Cesàries a la Comunitat Valenciana

Redactora de periòdic local: redactora de periòdic Diari de València en les seccions de cultura i espectacles

Locutora radie local de València.

Control i edició d’informatius el “radi llum” de Valències.

És llicenciada en psicologia per la Universitat de València..

Col·laboració en l’organització de l’arxiu i documentació amb vista a la implantació màster de psicogerontologia sota la direcció d’Emília Serra Desfilis.

Col·laboració amb Isabel Caro.

DIPLOMADA en biblioteconomia i documentació el 2006 per la Universitat de València.

2022 Expert Universitari en Trastorns de L’espectre Autista. 2022. UV.

2022 Expert Universitari en Altes Capacitats. 2022. Unir

2021 Certificació Nivell B2 Escola Oficial D’idiomes

2015 Curs d’Avaluació i Diagnostique Infantojuvenil.

2015 Curs de “Les Intel·ligències Múltiples. Com aplicar-les en Educació Infantil i primària.

2015 “De la inclinació primerenca al TLP. Trauma-DissociacióTLP. València, 27 i 28 de març” Jornades ANPIR sobre Trastorn límit de la personalitat i inclinació, impartit per Dolores Mosquera, València.

2015 Certificació EMDR Nivell I València els dies 12, 13 i 14 de Juny impartit per Francisca Garcia Guerrero, presidenta Associació EMDR Espanya.

2018 Formació sobre psicomotricitat relacional. Grup IDT Formació.

2017 Formacions Mètode Montessori. IDT formació.

Jornades ASMI sobre inclinació i duel perinatal.

Jornades de SINA sobre lactància materna per a professionals 2012. Universitat de València.

Formació en psicoteràpia d’orientació psicoanalítica de l’institut psicoanalític de València curs 2010-2011 IPSA llevant.

Una de les escenes de la nostra falla, parla de la imatge “ideal” de família, mama i papa amb dos fills.

I amb això criticant que cada vegada hi ha mes formes diferents de famílies i que a la societat fins i tot li costa acceptar-ho.

Amb el propòsit de saber una mica mes sobre la varietat de famílies, i com l’entorn va normalitzant aqueixos canvis hem volgut xarrar amb Sonia Saez Cutanda, psicòloga i directora d’una escola infantil.

Ella ens comenta que, amb els anys, ha anat creixent el numere de famílies homoparentals, monoparentals i reconstituïdes que acudeixen al seu centre, que cada vegada està més normalitzat.

Que l’entorn l’accepta molt bé, però que si que hi ha pares que relaten situacions en les quals s’han vist discriminats i que ells mateixos s’exerceixen una pressió major en sentir-se especialment jutjats.

Una cosa descoratjadora, veure com aqueixes famílies amb tant d’amor que donar, se senten vulnerables.

En la seua opinió la normalitat s’estableix usant-la, que els prejudicis venen del desconeixement, i que el que s’hauria de perseguir des de qualsevol institució és que no es tracte a qualsevol d’aquestes famílies diverses de manera diferent.

Que li arriben relats de total discriminació, actuals, com per exemple que en accedir a la especialista no deixen accedir a dues mares, però si a una mama i un papa.

Li preguntem quin treball intern hauríem de fer cadascun com a societat per a evitar que això continue passant.

Al que ens fa la reflexió que quan arribes a la maternitat o paternitat vols fer-ho tan bé com siga possible, i que quan es rebutja o es critica a aquestes famílies es fa des de la pròpia inseguretat.

Que aquestes famílies s’esforcen especialment en possibles traumes dels seus xicotets, en el seu desenvolupament emocional i que altres famílies, en comptes de posar en valor, utilitzen la seua condició per a criticar-los.

Que el millor model que se li pot demostrar a uns xiquets és el model de l’amor, d’amor en la família, de preocupar-se dels sentiments d’uns i d’uns altres.

Si el xiquet sent que és important, que les seues emocions es tenen en compte, que hi ha harmonia en la família, que al final un xiquet sent que, si alguna cosa va malament, que hi ha estrés en la família, tendeixen a pensar que és per culpa seua, cal tindre especial cura en aqueixos detalls per al desenvolupament emocional d’aqueixos xiquets que seran els adults sans emocional i psíquicament del demà.

Arribats a aquest punt ens preguntem el paper de l’educació en aquest tema, al que ella accepta que hi ha uns certs tecnicismes que cal canviar, per exemple, en alguns formularis, on es pregunta pel papa i la mama, quan es podria canviar pel progenitor 1 i progenitor 2 perquè totes aquestes famílies es veren representades.

Que aquests detalls, encara que a la resta ens semblen insignificants, a ells els fan mal, els fa pensar sentir-se que no quadren en l’estàndard. I que s’hauria de tindre especial cura en ells.

Perquè al final l’estàndard és el mateix, una família criant a uns fills el millor que pot i amb la mateixa base, L’AMOR.

Families diverses

Virginia Crespo Fernández

Tècnica de Programes Socials

i Família de Lambda

En la societat, denunciant públicament l’homofòbia i la transfòbia, educant sobre la realitat del fet homosexual i transsexual, i lluitant per aconseguir la completa igualtat legal i social de totes les persones amb independència de la seua orientació i identitat sexual. Prestació de serveis de suport a la Comunitat LGTB i fomentant la salut, la participació social i la solidaritat.

LAMBDA, COL·LECTIU DE LESBIANES, GAIS, TRANSSEXUALES I BISEXUALS DEL PAÍS VALENCIÀ

Nascut el 1986, el Col·lectiu Lambda recollia el testimoni del moviment per l’alliberament sexual iniciat el 1977 al País Valencià per MAS-PV (Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià) i el MAG-PV (Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià). Després de la seua presentació en societat en la llibreria Llavors, Lambda va començar la seua marxa generant espais de trobada i debat sobre la llibertat i la diversitat sexual. Destaquen els anomenats Dissabtes del Lambda, fòrum d’intercanvi d’idees a partir d’una xarrada, una pel·lícula o un llibre, que complia també una funció socialitzadora de les persones assistents, amb un posterior sopar i eixida pels locals d’ambient. Van ser temps de precarietat organitzativa, amb una notable escassetat de recursos i infraestructures. Fins al 1992 Lambda no comptava amb una seu pròpia, per la qual cosa va fer falta adaptar la seua activitat a la generositat altres entitats, particulars i negocis que prestaven els seus espais.

El lloguer d’un primer local va facilitar la continuïtat i va ampliar el camp d’acció dels projectes. Observem que l’obligat caràcter nòmada de les successives llars de Lambda i les seues característiques (ubicació, grandària, accessibilitat, etc.) també han graduat el desenvolupament de l’associació i han dibuixat el nostre particular mapa simbòlic sobre el traçat de la ciutat.

L’etapa inicial de Lambda no té una línia de treball estable i definida. Encara que prompte van sorgir les primeres respostes davant problemàtiques com el VIH-sida, un grup important de persones demanava major compromís i capacitat d’acció. En 1994 es va decidir emfatitzar la càrrega política i reivindicativa. Es va convocar el primer congrés de Lambda sota el lema Sexualitat més plural, societat més lliure, en el marc de reflexió del qual es van consensuar els nous objectius a plantejar. Una de les seues conseqüències va ser adoptar un nou model organitzatiu més estructurat, que articulava una major participació i implicació del voluntariat en el funcionament associatiu, amb la finalitat de respondre a les necessitats de la comunitat LGTB –lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Des d’aquella època grups i comissions es van mantindre com les unitats actives de treball en diferents àrees, fins que en 2009 es va implementar el model a l’estructura actual de Grups, Espais, Serveis i Projectes (GESP), coordinats per una Comissió Executiva, i integrats al seu torn en una Comissió Permanent. Aquests canvis intentaven millorar la comunicació i la coordinació entre un creixent nombre de serveis i espais de treball i socialització dins de Lambda.

El Col·lectiu Lambda ha mostrat una decidida vocació integradora i de col·laboració amb altres entitats LGTB. Ja en 1987 va exercir d’amfitriona en una destacada reunió de la COFLHEE (Coordinadora d’Organitzacions i Fronts d’Alliberament Homosexual de l’Estat Espanyol); va col·laborar també en un ampli nombre de campanyes de la CGL (Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya), i es va comprometre decididament en projectes com el que va donar lloc a l’actual FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals).

Serà en 1998, durant les VII Trobades Estatals d’Associacions LGTB, quan Lambda i XEGA proposen formalment que les entitats allí reunides assumisquen com a reivindicació prioritària el dret al matrimoni enfront d’una llei estatal de parelles de fet. Aquest canvi d’estratègia va marcar una nova etapa de lluita política que va passar per una pacient labor pedagògica cap a moltes organitzacions de dins i fora del moviment, a la classe política i a la societat en els seus més variats àmbits. L’aprovació de la Llei 13/2005, per la qual es va modificar el Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni, marcarà el compliment d’aquesta meta.

Van seguir altres lleis com la d’Identitat de Gènere en 2007, que avançava en els drets per a les persones transsexuals, en la qual el GIGT (Grup d’Identitat de Gènere i transsexualitat) de Lambda va participar activament.

En 2017, i després de dos anys de negociacions i tota una vida de lluita, finalment s’aprovava una llei que reconocia a les persones trans com a persones en igualtat de drets i aportunidades: la llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere.

SOBRE EL GRUP FAMÍLIES

El grup de famílies és un lloc de trobada on famílies LGTB podem enriquir-nos compartint les nostres pròpies experiències i vivències. Un lloc on els nostres fills i filles poden conèixer altres models de família com la seua.

El grup està adreçat a famílies homoparentals i persones LGTB que vulguen ser mares o pares i desitgen conèixer i relacionarse amb altres famílies. I també a persones que tinguen dubtes relacionats amb maternitat/paternitat de persones LGTB i el seu únic interès siga resoldre’ls.

Organitzem eixides lúdiques de forma periòdica. Si t’interessa participar o tens qualsevol dubte que vulgues resoldre, envia’ns un correu a families@lambdavalencia.org. Vos esperem!

FAMÍLIES TRANS

- La teua filla o fill t’ha manifestat què és una persona trans? - Vols rebre informació sobre les infàncies trans?

El grup de famílies de persones trans és un espai de trobada en el qual compartir experiències, dubtes, vivències i emocions. Un espai segur en el qual poder sentir-nos entre iguals.

Ja que amb freqüència ens és difícil trobar informació de qualitat sobre el tema, especialment a les famílies i persones responsables de la criança de les persones trans menors d’edat, des de Lambda s’ofereix una eina per a les famílies amb menors trans que estan iniciant el procés de transició i que desitgen obtindre més informació.

Aquest espai ofereix informació bàsica contrastada i fiable en relació als drets de les Persones trans, que la Llei Valenciana (Llei 8/2017, de 7 d’abril de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana) ens otorga.

El primer que hem de tindre clar és que les identitats trans no són una malaltia mental, no són una patologia i no són una disforia de gènere, són una variant més de la nostra diversitat que sol manifestar-se des de la infància i que requereix una atenció per part de la família i de l’entorn que afavorisca l’inici primerenc dels processos de transició social, perquè menors i joves trans es visquen i expressen en funció del que senten que són i no del que s’espera d’elles i ells.

En les nostres trobades, a més de compartir i passar-nos-ho bé, preparem activitats i organitzem diferents eixides lúdiques i culturals.

Si tens interés a participar o necessites més informació escriu-nos a families.trans@lambdavalencia.org.

Mostrem La Diversitat Familiar Valenciana En Les Xarxes

Llancem enguany la campanya #familiesdiverses per a commemorar el Dia de les famílies amb una reflexió sobre què és una família i amb una mostra dels múltiples tipus de família que hi ha en la societat valenciana, tant dins com fora del propi col·lectiu. Per això, Lambda demana a les persones LGTB+ –i a tota persona que vulga sumar-se a la diversitat familiar– que mostren com són les seues unitats familiars sota l’etiqueta #familiesdiverses, «perquè la societat ha avançat molt i el model familiar convencional no reflecteix a les famílies actuals», explica Ana Muñoz, tècnica responsable de la campanya.

Des de Lambda recordem que la igualtat real i fins i tot legal encara no ha arribat a totes les unitats familiars i posen alguns exemples de les reivindicacions LGTB+ relacionades amb la família encara pendents. Per exemple, les parelles de dones no poden filiar a la seua descendència d’igual manera que les parelles heterosexuals sinó que són obligades a casar-se.

Reclamem que les dones sense parella o amb parella dona puguen accedir en igualtat de condicions a les tècniques de reproducció assistida; que existisca la possibilitat de crionitzar o preservar gàmetes de les persones trans per a poder optar a tindre descendència; i garantir el dret a la gestació dels homes trans. També demanem agilitzar els processos d’acolliment i adopció, per a donar resposta a les necessitats d’afecte i suport familiar a la infància en situació de desemparament. En aquest sentit, Acaronar i Lambda organitzàrem una taula redona sobre la importància de la família per al desenvolupament de xiquets i xiquetes, així com adolescents.

Educar En La Diversitat

Encara hi ha molt de camí per recórrer perquè les persones trans en la seua infància i adolescència siguen protegides i no discriminades, així com per a evitar el rebuig a la descendència de parelles LGTB+ per falta d’educació en la diversitat. Animem que en l’àmbit docent s’aborden tots els tipus de famílies, la qual cosa no es veu reflectida en els llibres de text.

I a canviar les tradicionals celebracions del Dia del pare o el Dia de la mare per la commemoració del Dia de les famílies, molt més inclusiva per a totes les famílies. «Celebrant el Dia de les famílies s’evita exclusió, discriminació i assetjament escolar, no sols a persones LGTB+ sinó a qualsevol que hui no encaixe en allò que s’ha vingut entenent com a família tradicional, un concepte ja caduc», explica Amparo Navarro, tècnica d’educació de Lambda.

Hem tingut l’oportunitat de parlar amb Virgínia, tècnica de programes socials i família de Lambda.

Ens ha comptat tot el que fan des de l’organització per a donar suport i acompanyaments a les famílies diverses.

En particular tenen un grup de famílies dividida en dos blocs: famílies homoparentals i famílies amb fills trans.

En aquests grups fan tasques de suport i informació, temes relacionats amb la burocràcia i tot allò que aquestes famílies necessiten per a accedir a diferents tramites.

Tots els mesos realitzen activitats de socialització amb les famílies, tallers soci educatius, jornades de convivència.

Anualment, prop de la data de l’orgull organitzen una “pequefiesta” en el llit del va riure on es juntes mes de 50 persones que formen aquestes famílies diverses per a celebrar i compartir.

Ens compta Virginia, que en plena actualitat amb l’aprovació de la Llei Trans han aconseguit un xicotet avanç en aquesta matèria, per fi se’ls reconeixerà la maternitat/paternitat de les famílies homoparentals sense la necessitat d’estar casats, però si han de ser parella de fet.

Un xicotet pas per a igualar les seues condicions a les d’una família “tradicional” però fins i tot insuficient per a estar en igualtat.

En Lambda gestionen l’oficina Orienta, pertanyent a la Generalitat Valenciana, per a donar suport psicològic i jurídic a totes aquelles persones del col·lectiu que el necessiten.