la jubilació activa

La Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’España -UDP exerceix la representació del col·lectiu de persones majors, defensant els seus interessos davant les institucions i col·laborant amb aquestes en l’elaboració i posada en marxa de polítiques beneficioses per al col·lectiu. Des de la seua formació, UDP ha format part de el Consell Estatal de Persones Majors. Durant els últims anys, exercint la vicepresidència, a més d’aportant més consellers/as que cap altra de les entitats components del Consell. El Voluntariat Social UDP a València es porta impartint des de 2007 i al setembre de 2016 el conformaven ja més de 77 pobles amb aproximadament 830 voluntaris a la província. El seu objectiu principal és la creació dels Grups de Voluntariat de Persones Majors per a oferir serveis que contribuïsquen a minorar la soledat de les persones majors dependents.

Activitats: Voluntariat Social, Caminada Saludable en diferents localitats de València s’organitzen caminades en les quals participen al voltant de 500 persones, Olimpíades comarcals. Exhibicions de gimnàstica i exercicis a l’aire lliure en diferents localitats amb gran participació de persones, Activitats culturals, xarrades, conferencies, Viatges recreatius i culturals, Termalisme Social, Menjars de Germanor, Activitats recreatives, jocs de taula, Balls, Coordinació d’activitats amb la resta de les associacions de la federació, Convenis de col·laboració amb altres entitats, Publicació revista “El pensionista” y Assessoria Jurídica.

UN DEL SEUS PROJECTES MES VALORATS ES EL MENS SANA IN CORPORE SANO

Prevenció de situacions de dependència

L’exercici físic aporta molts beneficis a l’estat físic de la persona: mantindre el pes i el to muscular, eliminar toxines, augmentar el nivell d’energia, etc. Però és el treball a nivell mental i congnitiu, el que activa els mecanismes per al benestar complet de la persona.

Exercitar la funció mental, treballar la memòria, l’agilitat i flexibilitat mental, entre altres capacitats, és l’instrument essencial per a mantindre la autonomia personal i així evitar situacions de dependència, mantenint així el contacte amb l’entorn social el major temps possible.

Una persona amb un estat mental òptim, té la capacitat de respondre amb garanties davant situacions difícils, ja que és capaç d’afrontar aqueix moment amb la seguretat que li atorga saber-se preparat per a això.

Per això, dotar al col·lectiu de persones majors d’aqueixa capacitat (a través dels coneixements adequats) per a actuar davant situacions que puguen frenar la seua autonomia, es converteix en una necessitat que des de la nostra entitat, entenem com a imprescindible donar resposta.

Amb Mens sana in corpore sano Formació UDP volem dotar al col·lectiu de majors del benestar emocional necessari per a afrontar aquest tipus de situacions.

Facilitar-los eines per a controlar les seues emocions i tècniques per a la gestió de problemes.

Un programa formatiu que fomenta la prevenció de situacions de dependència i en conseqüència, afavoreix la permanència en el domicili de la persona major.

Es tracta de un complement als serveis assistencials que ofereixen les entitats públiques i/o privades, per al qual existeix una alta demanda però una oferta limitada. Amb l’objectiu d’augmentar la xarxa de recursos dirigides al col·lectiu.

El programa Mens Sana In Corpore Sa persegueix dos objectius clars:

En primer lloc, formar i capacitar al col·lectiu de persones majors per a la identificació de necessitats i el coneixement dels recursos assistencials., I en segon lloc, treballar per el envelliment actiu i l’apoderament del col·lectiu.

250 persona beneficiàries

En 2021 Mens sana In Corpore Sa ha comptat amb la participació de 250 persones pertanyents a associacions de UDP de les províncies d’Alacant i València. El rang d’edat dels assistents ha oscil·lat entre els 65 anys i els 85 anys, amb perfils molt diferents.

A causa de les restriccions actuals per la COVID-19, el programa ha modificat les seues activitats, en favor d’aquelles amb caràcter no presencial, amb l’objectiu de previndre dificultats de salut associades a la pandèmia i preservar així la salut de les persones beneficiàries d’aquest.

I amb aquest esperit per buscar proyectes per la jubilació activa hem parlat amb el president de UDP Valencia.

Enguany una altra de les situacions que es reivindica en la nostra falla és la jubilació actual, lluny d’aquell pensament d’antany d’una persona major, estancada, cenyida al que la societat espera d’ell.

Per a veure el punt de vista d’aquest col·lectiu hem tingut el plaer de parlar amb Diego Alcázar, president de la federació d’associacions de jubilats i pensionistes de la província de València, UDP.

Diego, de 77 anys, amb 48 anys a la seua esquena com a ferroviari, ens comenta les diferents inquietuds que tenen els seus associats.

Des de la federació defensen un envelliment actiu amb moltes activitats, les més demandades relacionades amb el coneixement de les noves tecnologies.

Ens comenta que després de la pandèmia, molts jubilats s’han iniciat en els seus cursos per a prendre a fer videoconferències, utilització d’aplicacions mòbils, maneig d’internet, volen poder estar més en contacte amb els seus i amb la societat.

Diu que no es poden quedar arrere, que han de tindre la ment activa, que hui en dia la tecnologia és necessària per a la majoria de tramites.

Els anima a mantindre un dia a dia actiu, amb unes certes obligacions que els ajuden a tindre una rutina, fer excursions, tallers, promoció de salut.

També ens comenta que el rang d’edat dels jubilats hui dia és molt ampli, amb inquietuds diferents, i sobretot amb moltes ganes d’aprendre.

Lluny queda aquell perfil de jubilat sedentari, simplement a l’espera, hui en dia els nostres majors volen adquirir coneixements, estar en l’actualitat quant a la societat es refereix i sentir-se actius.

Els nostres majors

Nascuda el 23 de juliol de 1985 a València. Afiliada als Joves Socialistes des dels 18 anys. Expresidenta del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana. Exvicepresidenta del Consell de la Joventut de València i exvicepresidenta de la Fundació Triangle Jove. Empleada de banca en Caixa Catalunya. Es va llicenciar en Dret i ADE per la Universitat de València. Trainee en Gómez-Acebo & Pombo, passant després dos anys en el departament processal penal de J&A Garrigues S.L.P., que va abandonar per a fer el doctorat i muntar el despatx Gómez Belenguer Abogados. Va cursar a més un màster de Dret Empresarial organitzat per Garrigues i la Universitat Harvard i, hui dia, es troba acabant un altre sobre drets humans en la UV. En la formació socialista, és secretària d’Acció Electoral de Joves Socialistes i secretària d’Idees i Programes del PSPV-PSOE de València.

A l’ajuntament de València té les responsabilitats de: Regidora del Grup Municipal Socialista. Primera tinent d’Alcalde. Vicealcaldessa. Coordinadora General de l’àrea de Desenvolupament i Renovació Urbana i Habitatge. Regidora delegada de Relacions Institucionals. Regidora delegada de Gestió d’Obres d’Infraestructura. Regidora delegada de Planificació i Gestió Urbana. Regidora delegada de Manteniment d’Infraestructures. Regidora delegada d’Envelliment Actiu. Vocal de la Junta Local de Protecció Civil. Representant titular en el Consell de Navegació i Port del Port de València. Vocal del Consell Social de la Universitat de València. Representant en el Patronat de la Fundació per a la Formació, Estudis i Convivència professor Manuel Broseta. Representant en el Consell d’Administració de València Parc Central Alta Velocitat S.A. Representant en la Junta General i Consell d’Administració a València Plataforma Intermodal i Logística S.A. Membre del Consell d’Administració de la Societat Anònima Municipal Actuacions Urbanes de València, S.A. (AUMSA). Vocal del Consell Rector del Consorci València 2007. Representant en el Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità de València. Representant en la Comissió Executiva de l’Autoritat del Transport Metropolità de València. Presidenta del Consell Municipal de Persones Majors de la ciutat de València.

I és just en aquest ultime càrrec en el qual hem recorregut a ella per a un xicotet informe sobre els majors de la nostra ciutat i la jubilació activa.

Hui dia, jubilar-te o tindre més de 65 anys no significa passar a la inactivitat, deixar de fer plans o renunciar a realitzar alguns somnis pendents. I és que abans teníem concebut com a societat que arribar als 65 anys suposava quasi un retir vital. No obstant això, hui dia, una persona que compleix els 65 anys ni tan sols la podem considerar “major”. Simplement inicia una nova etapa de la vida.

Una nova etapa amb noves inquietuds i necessitats més enllà de l’atenció sociosanitària o de les pensions, sense que això deixe de ser imprescindible. Persones amb ganes de continuar aprenent i aportant, la qual cosa els atorga un protagonisme absolut, com qualsevol altre grup d’edat, però amb més coneixements i experiències.

L’esperança de vida s’ha allargat i cada vegada tendeix a allargar-se més. La millora en l’assistència sanitària i en els hàbits saludables ha fet que a més d’augmentar l’esperança de vida, arribem cada vegada millor a aquesta edat sènior. Per tant, les necessitats, les inquietuds i els hàbits d’aquest grup d’edat han evolucionat considerablement. I és més, per a 2050 on un terç d’espanyols -i ja m’incloc quasi- tindrem més de 64 anys, les prioritats, preocupacions i hàbits seran completament diferents.

Però a més d’això, hem de tindre en compte que vivim en societats cada vegada més individualistes, i de la mateixa manera que les esperança de vida s’allarga, les xarxes familiars cada vegada van a menys, el que dona lloc a situacions de soledat sobrevinguda o soledat no desitjada, la qual cosa suposa un vertader repte tant per a la ciutat com per a l’administració pública.

Aquestes qüestions relacionades amb els nous hàbits, l’increment de l’esperança de vida i fenòmens com la soledat no desitjada ens obliguen a reflexionar sobre dues idees fonamentals: el nou paper que juguen les persones majors en la nostra societat i com socialment ens hem d’adaptar a aquest nou paradigma.

Quant a la primera reflexió hem de comprendre, com he dit abans, que ser major no significa retirar-se. Comprendre que ser major no significa deixar d’aprendre, deixar de somiar o deixar de gaudir del temps d’oci.

I des de l’administració volem consolidar i avançar a la València amigable amb les persones majors, dotant de recursos i serveis que complisquen les expectatives de les noves inquietuds d’aquest grup d’edat i que ajuden a desenvolupar un envelliment actiu, participatiu i saludable.

En segon lloc, la segona reflexió, les administracions públiques haurem d’abordar aquest fenomen tenint en compte els condicionants de l’envelliment actiu per a realitzar una intervenció integral que travesse el conjunt de les polítiques públiques que duem a terme.

I dins d’aquestes polítiques, hem de reforçar la idea de desenvolupar la València de les cures. Necessitem ampliar la nostra xarxa de centres de dia públics no sols per a l’atenció de les persones majors que ho necessiten, sinó també per a assumir la responsabilitat com a administració de facilitar la conciliació de les famílies.

Hem de dur a terme polítiques d’acompanyament per a abordar els casos de soledat no desitjada tenint en compte tant l’àmbit social com l’emocional. I per descomptat hem de blindar l’accés a la sanitat, a les pensions públiques i a la dependència per a garantir el benestar de les nostres persones majors.

Les persones majors de hui són les que han construït la ciutat prospera que som, i hem de dedicar totes les nostres energies al fet que en aquesta nova etapa de les seves vides puguen complir totes les seues expectatives. En essència és retornar-los tot el que ens han donat i poder continuar prosperant en el llegat que ens deixen.

D’altra banda, com mostren tots els indicadors, en el curt termini les persones majors de 65 anys seran el col·lectiu d’edat més nombrós que tindrem a la nostra ciutat, la qual cosa ens mostra que les majors són el futur. Preparem la ciutat per a aquest futur que ens ve, perquè sens dubte, serà un repte just i apassionant.

Homenatje

Pepe Sales

E stimat Pepe, encara que enguany et tindrem molt present gràcies al debut del teu fill plantant en la nostra demarcació, volíem tindre unes paraules d’agraïment amb tu.

Tota una vida dedicada a fer Falles, i formant part de la nostra història des de l’any 2012.

10 falles plantades a Jacomart, la teua falla, 10 vegades que els nostres camins han estat lligats.

Hem pogut veure en el teu treball una gran evolució, com els teus fills creixien i formaven part del teu equip, hem viscut plantades accidentades, nervis, presses i també molts bons moments.

Eixos bons moments són els que volem recordar, gràcies a tu hem tingut les majors recompenses a les nostres falles.

Any 2015, l’any del doblet, 1 premi secció 5C, any 2016 3 premi secció 5C, any 2018, 1 premi secció 6A i 2019 1 premi d’ingeni i gràcia i 1 premi de secció 4B.

El teu llegat continua amb el teu fill, sabem que estaràs al seu costat, i esperem que aquests anys amb nosaltres els recordes també com la falla Jacomart es recordara de tu.

Gràcies Pepe, ací tens a la teua família fallera, fins a sempre.