Rutes de cinema: La Xina, Taiwan i Hong Kong by Casa Asia

Mediateca Casa Àsia - Barcelona Av. Diagonal, 373, 4a planta 08008 Barcelona Tel.: 93 368 07 38 Fax: 93 368 07 39 mediateca.bcn@casaasia.es

Mediateca Centre Casa Àsia-Madrid Palacio de Miraflores Carrera de San Jerónimo, 15, 1a planta 28014 Madrid Tel.: 91 429 68 00 Fax: 91 429 08 70 mediateca.madrid@casaasia.es

Horari De dilluns a divendres, de 10.00 h a 20.00 h Dissabte, de 10.00 h a 14.00 h

Horari De dilluns a divendres, de 10.00 h a 20.00 h

Horari d’agost De dilluns a divendres, de 10.00 h a 15.00 h

El servei de préstec finalitza mitja hora abans del tancament de la Mediateca

La Xina Taiwan Hong Kong

1. Introducció al cinema de la Xina, Hong Kong i Taiwan

2. El cinema de la Xina continental

2.1 La Cinquena Generació

Zhang Yimou · Chen Kaige · Tian Zhuangzhuang 2.2 La Sisena Generació

Jia Zhangke · Altres pel·lícules i directors 2.3 Altres directors

Feng Xiaogang · Jiang Wen

Índex

2.4 Altres pel·lícules disponibles a la Mediateca de Casa Àsia

3. Cinema a Taiwan

3.1 La Nova Onada del cinema de Taiwan

EdwardYang · Tsai Ming-liang · Hou Hsiao Hsien 3.2 Noves generacions en el cinema de Taiwan 3.3 Altres directors

La Xina Taiwan Hong Kong

Taipei 21 · The Most Distant Course 34

Chu Yen-ping · Ang Lee 3.4 El cinema de la Diàspora

Wayne Wang 3.5 Altres pel·lícules disponibles a la Mediateca de Casa Àsia

4. Cinema a Hong Kong

4.1 Cinema clàssic de Hong Kong

King Hu · Inoue Umetsugu 4.2 Primera Onada del cinema de Hong Kong

Tsui Hark · Yim Ho · Ann Hui 4.3 Segona Onada del cinema de Hong Kong

Clara Law · Stanley Kwan · Laurence Lau · Wong Kar-Wai 4.4 Cine independent

Fruit Chan · Keneth Bi 4.5 Nous directors del cinema de Hong Kong

Derek Kwok · Wong Ching-Po · Stephen Fung · Edmond Pang 4.6 Gèneres cinematogràfics

John Woo i l’heroic bloodshed · Stephen Chow i la comèdia hongkonesa · El noir hongkonès (Johnnie To · Wilson Yip · Andrew Lau · Derek Yee) 4.7 Altres directors i productors

Joe Ma · Peter Chan 4.8 Altres pel·lícules disponibles a la Mediateca de Casa Àsia

La Xina Taiwan Introducció al cinema de la Xina, Hong Kong i Taiwan Tot i pertànyer políticament a un sol país, el cinema de la Xina, Hong Kong i Taiwan té, tradicionalment, escassos punts en comú. El control governamental del cinema xinès no es pot comparar amb la llibertat de creació del cinema taiwanès, ni amb la comercialitat del que fou el Hollywood d’Orient: Hong Kong. No obstant això, els nous temps d’expansió global ens porten obres en què no és estrany veure com les tres cinematografies uneixen forces per realitzar superproduccions d’explotació internacional. La majoria d’aquestes pel·lícules es produeixen en mandarí, a diferència de les que es fan a Hong Kong actualment, que acostumen a ser en cantonès. Les pel·lícules continentals es doblen quan s’han de projectar a Hong Kong. Taiwan, on l’idioma majoritari també és el mandarí, és un dels principals centres d’exportació per a la producció cinematogràfica de la Xina continental.

Hong Kong

Del cinema xinès se’n coneix només la punta de l’iceberg. És fàcil confondre aquesta cinematografia amb la producció de cinema d’autor que es veu als festivals d’arreu del món, o amb les produccions que, gràcies al component artístic i exòtic, han traspassat les fronteres d’Occident. Però el que s’estrena a Occident només equival a un 1,49% de tota la producció xinesa actual. Per exemple: l’any 2007 la indústria del cinema a la Xina va obtenir un rècord històric amb quatre-centes dues pel·lícules produïdes; doncs bé, a Espanya només se’n van estrenar sis. Tot i això, encara que el nombre de produccions ens allunya, hi ha dades que ens acosten “relativament” a la Xina: 1. Durant cinc anys consecutius s’ha incrementat la producció de pel·lícules xineses; a Espanya, any rere any, el nombre d’estrenes de pel·lícules xineses també creix. 2. Analistes del govern xinès coincideixen a afirmar que només una minoria de grans produccions, realitzades per noms coneguts a la Xina i internacionals com ara Zhang Yimou o Chen Kaige, van representar la majoria dels ingressos de la taquilla; a Espanya, de les gairebé quaranta pel·lícules xineses que es van estrenar des del 1988 fins al 2008, un 40% van ser d’aquests directors. Malgrat tot, la Xina és un país afortunat dins d’Àsia: Corea del Sud s’ha despertat i, no obstant això, no s’estrenen pel·lícules a les nostres pantalles; d’altra banda, només una mínima part de les pel·lícules índies arriba a casa nostra, i a Hong Kong, tot i haver viscut una època d’esplendor durant els anys vuitanta, actualment la producció ha caigut dràsticament. En aquesta guia farem un repàs de les principals onades cinematogràfiques que ha viscut la Xina: des de la Cinquena Generació, amb Zhang Yimou i Cheng Kaige al capdavant; abordarem l’anomenada Sisena Generació, amb Jia Zhangke com el seu màxim exponent, i altres obres importants. Acabarem amb alguns noms de directors que, si bé no s’emmarquen dins de cap de les generacions esmentades, sí són importants en el panorama actual del cinema xinès (Feng Xiaogang i Jiang Wen).

El cinema de la Xina continental

La Cinquena Generació

A mitjan anys vuitanta van sorgir, procedents de la restaurada Acadèmia de Cinema de Pequín, una generació de directors rebels, antisistema i en contra de la gairebé extinta “revolució cultural”, crítics amb determinades realitats de la tradició xinesa i, sobretot, amb una estètica visual trencadora. El 1988, una modesta producció xinesa titulada Sorgo rojo obtenia l’Ós d’Or al Festival de Berlín. Aquell fou l’inici de tot plegat: el descobriment d’una cinematografia a la qual no havíem tingut accés fins a aquell moment, i el naixement d’una nova onada de directors que configuraven un nou panorama artístic que desafiava les convencions, tant en l’àmbit polític (sovint havia de fer front a la censura a través d’històries amb un elevat contingut metafòric) com en l’estrictament creatiu, mitjançant la modernització d’un sistema fílmic nacional. El color es va convertir en la base constitutiva de tot un sistema de referència carregat de simbologia que, alhora, va servir per introduir l’espectador en una experiència pertorbadora, profundament sensitiva i emocional. Es va anomenar plastic expression i es podia veure a les dues pel·lícules fundacionals del moviment: Tierra amarilla (1984) de Chen Kaige i Sorgo rojo (1987) de Zhang Yimou. Ben aviat, tant Kaige com Yimou, es van convertir en els estendards d’aquest nou cinema xinès que s’obria pas a Occident sense dificultat, gràcies a l’acceptació immediata de la crítica especialitzada i a la seva presència als festivals internacionals més importants.

Tierra amarilla (Chen Kaige, 1984)

Sorgo rojo (Zhang Yimou, 1987)

ZHANG Yimou La casa de les dagues voladores (Zhang Yimou, 2006)

Possiblement és el màxim exponent de l’anomenada Cinquena Generació, el director xinès més reconegut internacionalment i el més lloat al seu país (va dirigir l’espectacular cerimònia d’inauguració dels darrers Jocs Olímpics celebrats a Pequín). Les primeres pel·lícules oscil·len entre quatre eixos que generen els conflictes de les seves històries: la tradició, la terra, el desig i la mort. De totes maneres, si alguna cosa ha caracteritzat aquest realitzador és la capacitat de mutació i d’adaptació cap a qualsevol tipus d’estil, com ha expressat en diverses ocasions: la necessitat de reformular-se ell mateix, d’assajar nous gèneres. Així, li hem vist des de la tradició i la immobilitat de Sorgo rojo, o l’impressionant retaule historicofílmic que és ¡Vivir!, a la mobilitat, càmera a mà, de Keep Cool, on fomenta el que més tard serà el renaixement del wuxia, amb Hero o La casa de les dagues voladores, i arriba al barroquisme esteticista absolut amb La maledicció de la flor daurada, la més recent.

La linterna roja Any: 1991 Amb: Gong Li, He Caifei, Cao Cuiden Gènere: Drama Després de la mort del pare, una jove de 19 anys ha de contraure matrimoni amb el senyor d’una família poderosa: un home de 50 anys que ja té tres dones, i cada una viu en una casa inde-pendent dins d’un gran palau. La linterna roja va aconseguir el Lleó de Plata al Festival de Venècia del 1991, una pel·lícula on el pes de la tradició arriba al grau màxim de representació i d’opressió.

Ni uno menos Any: 1999 Amb: Minzhi Wei, Huike Zhang, Zhenda Tian Gènere: Drama

Hero Any: 2002 Amb: Jet Li, Tony Leung, Maggie Cheung, Zhang Ziyi Génere: Wuxia

Aquesta és la història de Wei, una jove de 13 anys d’un poble rural que fa de professora durant l’absència del mestre titular. Wei rebrà una remuneració generosa si, en tornar el professor Gao, cap dels 28 alumnes que té la classe no ha abandonat els estudis. Quan un decideix obrir-se camí i marxar a la gran ciutat, Wei iniciarà una persecució incansable per portar-lo un altre cop al poble. Amb actors no professionals, Yimou ens mostra de manera realista, i gairebé documental, la pobresa i l’analfabetisme de la vida rural, i també les grans diferències econòmiques i culturals de la Xina.

Si hi ha un gènere per excel·lència en la cinematografia popular xinesa és el wuxia: pel·lícules d’època en què s’escenifiquen combats, cos a cos o amb armes blanques (sobretot espases). Després de l’èxit de Tigre i drac d’Ang Lee, Yimou el segueix i fa Hero, on barreja comercialitat i cine d’autor amb molt encert, i fins i tot transforma una simple aventura en veritable èpica. Així, aconsegueix connectar amb les audiències de tot el món i ofereix un espectacle visual i auditiu sublim i poètic.

La búsqueda (Riding Alone for Thousand of Miles) Any: 2005 Amb: Ken Takakura, Shinobu Terajima, Jiang Wen, Jiamin Li Gènere: Drama Yimou torna als territoris temàtics de sempre, l’exploració dels sentiments humans i la filmació gairebé documental de la realitat que acompanya els personatges. La búsqueda és la història d’un japonès, un pescador que ha d’expiar les culpes del passat davant del fill, abans que es mori. Per poder-ho dur a terme, s’embarcarà en un viatge a una cultura desconeguda però emergent. S’haurà de desplaçar a la província xinesa de Yunnan per concloure el somni inacabat del seu fill Kenichi i, així, aconseguir el seu perdó.

CHEN Kaige

TIAN Zhuangzhuang

És un dels primers exponents de la Cinquena Generació de cine xinès. La seva primera pel·lícula, Tierra amarilla (1984), rodada amb Zhang Yimou com a director de fotografia, va ser una de les principals influències per a generacions posteriors gràcies a la qualitat visual i a la forma elíptica de la narració. El 1993, Kaige va aconseguir la Palma d’Or al Festival de Cannes per la pel·lícula més coneguda internacionalment: Adiós a mi concubina. De Chen Kaige es diu que durant l’adolescència, en plena Revolució Cultural, va haver de delatar el seu propi pare, i aquest fet el va marcar de per vida: la relació pare-fill (professor-alumne, mestre-deixeble, etc.) és un dels temes principals a les seves pel·lícules (El rey de los niños, Life on a String, Together). L’any 2005, el glamur del wuxia el va temptar, i va fer La promesa, un film on la pompa visual i els efectes digitals desborden una història que prometia molt més. Això sí, la majestuositat amb què Kaige impregna els seus treballs segueix intacta. Tierra amarilla Any: 1984 Amb: Wang Xueqi, Xue Bai, Liu Quiang Gènere: Drama Chen Kaige afirma que l’art i el comerç no són contradictoris, i com a exemple posa Tierra amarilla, títol emblemàtic de la Cinquena Generació que narra l’odissea d’un soldat comunista enviat al “camp” en plena Revolució Comunista per recollir cançons populars que enalteixin l’esperit revolucionari. Però no en troba, la realitat és molt més dura, i en el si d’una família camperola descobrirà què canta realment la població rural: cançons sobre la duresa de la feina i sobre el patiment. Adiós a mi concubina Any: 1993 Amb: Leslie Cheung, Zhang Fengyi, Gong Li, Lu Qi Gènere: Drama romàntic La seva obra més coneguda a Occident, Adiós a mi concubina, va ser nominada a dos Oscar i va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes. Adaptació de la novel·la homònima de Lilian Lee, la pel·lícula explica la història de dos actors de l’Òpera de Pequín, de la dona que es posicionarà al mig dels dos i, en paral·lel, de la història política i social durant dècades de canvi a la Xina del segle XX. 10

Nascut a la Xina el 1952, Zhuangzhuang va pertànyer a la Cinquena Generació de directors xinesos (company de Zhang Yimou a l’Acadèmia de Cine de Pequín). Els començaments com a operador de càmera van deixar pas a títols com El ladrón de caballos o La cometa azul, que retrataven de forma fidel, gairebé de manera documental, moltes de les realitats del seu país. Prolífic en els anys vuitanta, en els noranta Tian es va posicionar darrere les càmeres on va exercir de productor i de mecenes d’alguns dels artistes que després van ser reconeguts en l’anomenada Sisena Generació de directors xinesos. Les últimes produccions, Primavera en un lugar pequeño o The Go Master, ens tornen el Tian Zhuangzhuang dels inicis, però amb històries més intimistes i personals.

The Blue Kite (La cometa azul) Any: 1993 Amb: Tian Yi, Zhang Wenyao, Chen Xiaoman, Lu Liping Gènere: Drama Una de les pel·lícules representatives de la Cinquena Generació, censurada per les autoritats xineses a causa de la crítica social i política. La cometa azul descriu les penalitats d’una família a Pequín, i també la dels veïns i amics, els quals durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta van haver de viure i patir un període especialment turbulent i agitat, tant políticament com socialment. El ladrón de caballos Any: 1986 Amb: Daiba, Dan Jiji, Drashi, Gaoba Gènere: Drama

Primavera en un lugar pequeño Any: 2002 Amb: Hu Jingfan, Wu Jun, Bai Qing Xin Gènere: Drama romàntic Una de les pel·lícules més intimistes del director, on els espais tancats i claustrofòbics serveixen de descripció perfecta per a les ànimes dels protagonistes. El 1946, en un poblet al sud de la Xina, aviat serà primavera, i de la mateixa manera que floreix la naturalesa, els sentiments enterrats sorgiran en el si d’una família quan arriba un visitant del passat: amor, passió, luxúria…, tot es posa en joc per tal de qüestionar el significat de l’amistat, l’honor i la confiança.

La segona pel·lícula, després de On the Hunting Ground (1984), és un reflex de la realitat filmada que descriu l’obra d’aquest director. Rodada en els boscos llunyans del Tibet, ens explica la història de Norbu, un pobre home de muntanya que roba un cavall per poder mantenir la seva família. Quan es descobreix el delicte, els expulsen de la tribu, fet que els porta a un peregrinatge a través de les muntanyes nevades. Tot un espectacle de fotografia i color, rodada en un to semidocumental i amb actors no professionals. Una pel·lícula magnífica.

La Sisena Generació

Quan la Cinquena Generació estava al final del seu regnat, una nova fornada de cineastes destacava dins l’Acadèmia de Pequín: la dels alumnes graduats que van debutar rere les càmeres entre el 1993 i el 1995. Rebels, eclèctics i antisistema, aquests directors van passar a formar part de la Sisena Generació de directors que, a diferència de l’anterior, presentava una perspectiva més individualista i antiromàntica, i donaven molta importància a la vida urbana contemporània. Moltes pel·lícules reflecteixen la desorientació i els aspectes més negatius de la incorporació de la Xina al sistema capitalista modern. Rodades de manera molt ràpida i barata, amb preses llargues, càmeres a mà i so ambient (cosa que dóna una sensació de documental), la producció de la Sisena Generació s’assembla més al cinéma vérité que al cine ornamentat dels seus antecessors. Moltes d’aquestes pel·lícules són produccions conjuntes, a vegades finançades per productores estrangeres. Alguns directors i algunes de les seves obres més representatives són Wang Xiaoshuai (La bicicleta de Pekín), Zhang Yuan (Beijing Bastards, East Palace, West Palace), Jia Zhangke (Xiao Wu, Unknown Pleasures, The World, Naturaleza muerta) o Lou Ye (Suzhou River).

JIA Zhangke

Jia Zhangke és un dels realitzadors més significatius del panorama independent xinès actual, per tant, és el màxim exponent de la Sisena Generació. No hi ha cap feina seva que no es projecti en algun festival internacional important, i moltes han guanyat premis tant a Orient (Festival de Pusan, Asian Film Awards) com a Occident (Festival de Cannes, Venècia o Berlín). Amb gairebé una desena de llargmetratges de ficció i diversos documentals, fa una lúcida aportació sobre els canvis que hi ha en el món globalitzat i les seves conseqüències. Són pel·lícules profun-dament contemporànies, que intenten plasmar les mutacions de la societat xinesa en el mateix moment que passen. Després de les primeres tres pel·lícules, rodades a la seva ciutat natal i massa localistes segons la crítica (Pickpocket, Platform i Unknown Pleasures), Zhangke es llança al món amb The World, que li obre les portes del mainstream de la indústria del cine xinès, i també el porta directament al centre del panorama inter-nacional (va guanyar el Lleó d’Or al Festival de Venècia el 2004). D’aquí a la fama.

Unknown Pleasures Any: 2002 Amb: Wei Wei Zhao, Wu Qiong, Tao Zhao, Qing Feng Zhou Gènere: Comèdia dramàtica A la ciutat industrial de Datong, la Xina, dos amics que estan a l’atur, Xiao Ji i Bin Bin, passen l’estona fumant cigarrets i passejant en moto. En un món cada vegada més canviant, els dos amics són incapaços d’estabilitzar les seves relacions sentimentals i el seu lloc al món. Els dos hauran de decidir-se pel que fa a la vida.

The World Any: 2004 Amb: Tao Zhao, Chen Taisheng, Jing Jue, Jiang Zhong-wei Génere: Drama The World està ambientada al parc temàtic World Park de Pequín, que recrea monuments turístics de qualsevol lloc del món: és un espai “fals”, descontextualitzat, on se’ns mostra éssers “reals” que sobreviuen i intenten desenvolupar les seves vides. Jia Zhangke ens mostra amb The World una metàfora d’allò que arriba amb el capitalisme modern: la destrucció de les identitats dins d’un món universal de cartó pedra, el món mercantil.

Naturaleza muerta Any: 2006 Amb: Tao Zhao, Lan Zhou, Han Sanming, Ma Lizhen Gènere: Drama romàntic A través del seguiment de les fases de construcció de la presa de les Tres Gorges, som testimonis silenciosos d’un paisatge que es difumina davant nostre de manera progressiva i on dos personatges aniran a la recerca dels seus orígens: un, per treure’l a la superfície, l’altre, per enterrar-lo per sempre. Naturaleza muerta és el tribut de Jia Zhangke a la Xina oblidada i desballestada, nostàlgia decrèpita d’un model sociocultural en ruïnes que dóna pas a la Xina del progrés i de la industrialització.

Naturaleza muerta (Chen Kaige, 2006)

Altres pel·lícules i altres directors de la Sisena Generació La ducha Director: Zhang Yan Any: 1999 Amb: Jiang Wu, Jiayi Du, Pu Quanxin Gènere: Drama

Zhang Yan és, potser, el director més senzill i humanista de tots els que formen la Sisena Generació. Les seves pel·lícules, tot i que tenen la intenció de retratar la realitat xinesa, ens mostren petites dosis d’esperança. A través de la comèdia sempre ha explicat històries amables (potser per aquest fet la crítica l’ha acusat de director de “consum fàcil”). Un exemple és La ducha, una comèdia meravellosa, plena de bons sentiments. Explica la tornada a casa de Daming, el fill gran del senyor Liu, que porta uns banys públics típics. Aquesta és la feina que ha fet durant tota la seva vida, i que Daming no vol continuar, per això va marxar a Pequín. La tornada a casa li serveix per gaudir d’uns dies inoblidables amb el seu pare i amb Erming, un germà disminuït psíquic, alhora que s’haurà d’enfrontar amb el futur imminent i amb les responsabilitats que se’n deriven. La pel·lícula va guanyar moltíssims premis, per exemple la Concha de Plata al Millor Director al Festival de Sant Sebastià. La bicicleta de Pekín Director: Wang Xiaoshuai Any: 2000 Amb: Cui Lin, Li Bin, Zhou Xun, Shuang Li Gènere: Drama El jove director Wang Xiaoshuai és un dels més destacats de la Sisena Generació. Després que les seves primeres quatres pel·lícules (The Days, Frozen, So Close to Paradise i The House) patissin les pressions (“segrestos”) de l’Oficina Xinesa del Cine, va poder ensenyar el seu talent al món quan La bicicleta de Pekín va guanyar l’Ós de Plata i el Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín el 2001. Un drama bonic i esqueixat entre dos adolescents que es disputen una bicicleta moderna. Aquesta lluita donarà pas a les contradiccions, les necessitats i les misèries de la societat xinesa actual, que es debat entre les tradicions i els valors ètics ancestrals i el creixent materialisme consumista d’una nova societat.

Suzhou River Director: Lou Ye Any: 2000 Amb: Zhou Xun, Jia Jongshen, Hua Zhongkai Gènere: Drama romàntic

El riu Suzhou passa pel mig de Xangai amb un rastre de brutícia, caos i pobresa, però també és un punt de trobada per a les nostàlgies i els records: el record d’un temps en què els protagonistes eren feliços. Aquests sentiments, però, s’arrapen dins seu i gairebé es converteixen en l’únic motor que els impulsa cap endavant. Lou Ye és un dels directors més interessants de principis d’aquest segle, amb la seva manera tan particular de rodar (que és a mig camí del “vídeo casolà” i del documental o cinéma vérité). Un altre cop, un director fa un retrat de la megaciutat de Xangai que es troba immersa en el procés de la globalització a través d’una història d’amor boig. Blind Shaft Director: Li Yang Any: 2003 Amb: Li Qiang, Wang Baoqiang, Wan Shuangbao Gènere: Drama Li Yang és un dels joves directors que pertany a la “generació urbana” (com també s’anomena la Sisena Generació). Blind Shaft va ser la seva sorprenent òpera prima i la pel·lícula que ha furgat dins la realitat xinesa contemporània d’una manera més acarnissada, virulenta i sagaç. És una pel·lícula dura, un dibuix terrible de la corrupció, de com tothom s’aprofita amb picardia de la bona voluntat de la gent que viu a les zones agrícoles i que es desplacen cap a les zones industrials i mineres. El último viaje del juez Feng Director: Jie Liu Any: 2006 Amb: Li Baotian, Yang Yaning, Lu Yulai, Tingliang Li Gènere: Drama Va obtenir el Premi Horitzons al Festival de Venècia, El último viaje del juez Feng, filmada amb la complicitat d’actors no professionals, és una mirada nostàlgica i ferida cap a una Xina que té els dies comptats, la de les minories ètniques: on mai passa res, ni el progrés. En el Canton de Ninglang, a la província del sud de Yunnan, dos homes i una dona recorren a cavall camins impossibles per tal d’impartir la justícia als pobles remots. És un viatge pel present que ens porta a un viatge pel passat. 17

Altres directors

FENG Xiaogang Sens dubte, podríem considerar-lo el director comercial per excel·lència del cine xinès. Cada pel·lícula que fa és un èxit de taquilla a la Xina continental. Nascut el 1958, a Pequín, Feng Xiaogang queda clavat al mig de la Cinquena i de la Sisena Generació. El camí cinematogràfic comença el 1993 amb drames i comèdies urbanes, fins que l’any 2003 aconsegueix un dels èxits més sonats de la cartellera xinesa amb Cell Phone. A partir d’aquí, per aquest director tot seran èxits, el podríem considerar com l’Steven Spielberg xinès: el 2004 produeix i dirigeix la pel·lícula d’acció A World without Thieves, el 2006 s’atreveix amb una adaptació de Shakespeare, The Banquet, i el 2007 la crítica i la taquilla el corona definitivament amb The Assembly, projectada al BAFF 2007 (Festival de Cine Asiàtic de Barcelona) en la sessió d’inauguració.

A World without Thieves Any: 2004 Amb: Tian Yi, Zhang Wenyao, Chen Xiaoman, Lu Liping Gènere: Drama Va ser la pel·lícula inaugural del Far East Film Festival d’Udine (Itàlia) el 2005. A World without Thieves es va convertir en un dels grans èxits del seu país. És una road movie que passa en un tren, i narra l’odissea d’una parella de lladres de guant blanc que decideix protegir un pagès, que porta molts diners quan torna cap a la ciutat natal, dels atacs dels lladres que han agafat el mateix tren. Una autèntica joia.

The Banquet Any: 2006 Amb: Zhang Ziyi, Ge You, Daniel Wu, Zhou Xun Gènere: Drama històric L’èpica marcial continua reclutant realitzadors entre els cineastes xinesos de primera fila. A tots aquells que han rebut el baptisme en el gènere (Ang Lee, Zhang Yimou, Chen Kaige…) se’ls uneix ara el realitzador Feng Xiaogang en una preciosa història d’amor, desamor i espases. Una adaptació lliure de Hamlet ambientada a la Xina del segle X i protagonitzada per la cada vegada més internacional Zhang Ziyi.

The Assembly (Feng Xiaogang, 2007) The Banquet (Feng Xiaogang, 2006)

JIANG Wen

És el rostre per antonomàsia del cine xinès. L’actor més reconegut i popular del seu país i un dels directors importants d’avui dia, a més de productor i guionista. Nascut a Pequín el 1963. Va estudiar interpretació a l’Acadèmia Central de Teatre. A continuació va començar la carrera als escenaris de teatre i de cine, on es va donar a conèixer interna-cionalment pel paper protagonista a Sorgo rojo de Zhang Yimou. Tot i que sobretot ha desenvolupat la carrera d’actor, cal destacar la feina de director, ja que és una mostra representativa de bon cine. Després de l’excel·lent relat iniciàtic que va suposar In the Heat of Sun (1994), ambientada a la Revolució Cultural, va fer la multipremiada Los demonios en mi puerta (2000), i més endavant The Sun also Rises, on va haver de lluitar amb pesos pesants de l’actuació com Joan Chen o Anthony Wong. Los demonios en mi puerta Any: 2000 Director: Jiang Wen Amb: Jiang Wen, Jiang Yihong, Teruyuki Kagawa, Yuan Ding Gènere: Drama bèl·lic Durant l’ocupació japonesa de la Xina, l’exèrcit deixa dos presoners en custòdia a un petit poble de camperols. Se’ls ordena que els tinguin sota vigilància fins que els recullin l’any següent. Els líders del poble es reuneixen per interrogar els presoners i acomodarlos. De naturalesa expressionista i amb una excel·lent fotografia en blanc i negre, la pel·lícula es basa en un fet real que va ocórrer durant la II Guerra Mundial. Farcida de sarcasme i de ferocitat, recrea un espai febril impregnat de violència i por a través d’una càmera que colpeja les imatges de manera malaltissa, igual que una metralladora. Sens dubte, no es pot dir que sigui una de les millors pel·lícules que ha dirigit Jiang Wen, sinó que és la millor. 20

Keep Cool Any: 1997 Director: Zhang Yimou Amb: Ge You, Jiang Wen, Jiao Gang. Li Baotian Gènere: Comèdia dramàtica Keep Cool (¡Mantén la calma!) se situa a la meitat de la carrera de Zhang Yimou com a director, i està basada en una novel·la de Shu Ping, autor també del guió. A través de l’enfrontament entre un jove venedor de llibres (Jiang Wen) i un executiu madur (edats i classes socials diferents), ens adonem de les diferents Xines que hi ha amb l’entrada del capitalisme. Ritme vertiginós, càmera a mà, plans inclinats i estètica pop són les estranyes característiques d’aquesta pel·lícula, uns recursos poc habituals en aquest director, que aquesta vegada s’acosta més al videoclip que a la narrativa pausada de La linterna roja. Green Tea Any: 2003 Director: Zhang Yuan Amb: Jiang Wen, Vicky Zhao, Fan Lijun, Zhang Yuan. Gènere: Drama romàntic Juntament amb la fotografia sempre impressionant de Christopher Doyle i la interpretació destacada de Vicky Zhao, que fa dos papers alhora, Green Tea s’assaboreix tranquil·lament i a poc a poc: el pobre Jiang Wen queda atrapat entre la competent estudiant de màster Wu Fang, amb qui es troba de dia, i la desinhibida i provocadora Lang Lang, amb qui es troba de nit en un bar. El protagonista està convençut que és la mateixa persona. S’equivoca? Carta a una mujer desconocida Any: 2004 Director: Jinglei Xu Amb: Huang Jue, Jiang Wen, Jiao Huang, Lin Yuan Gènere: Drama Dirigida per un autèntic fenomen de masses al seu país, també actriu i cantant. Carta a una mujer desconocida és la sensible adaptació de la novel·la del mateix nom d’Stefan Zweig, i que va guanyar la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià el 2004. L’acció transcorre a Pequín el 1948, on un home (Jiang Wen) rep una missiva anònima d’una dona que li confessa que n’ha estat enamorada durant tota la vida.

Altres pel·lícules del cinema de la Xina continental disponibles a la Mediateca de Casa Àsia La Cinquena Generació Sorgo rojo (Zhang Yimou, 1987) JuDou (Zhang Yimou, 1990) Shanghai Triad (Zhang Yimou, 1995) El rey de los niños (Chen Kaige, 1987) Life on a String (Chen Kaige, 1994) Together (Chen Kaige, 2002) The Go Master (Tian Zhuangzhuang, 2006) La Sisena Generació Xiao Wu / Pickpocket (Jia Zhangke, 1997) Platform (Jia Zhangke, 2000) Shanghai Dreams (Wang Xiaoshuai, 2005) A Sigh (Feng Xiaogang, 2000) Assembly (Feng Xiaogang, 2007) The Sun also Rises (Jiang Wen, 2007)

Assembly (Feng Xiaogang, 2007)

Cinema a Taiwan

Taiwan sempre s’ha caracteritzat per fer un cine d’autor diferent, amb propostes arriscades que no encaixaven dins dels patrons de Hong Kong o de la Xina a causa de la llibertat política del país i de l’ajuda de capital occidental. A partir de l’any 1982, i amb l’estrena de la pel·lícula In our Time (producció modesta de quatre episodis, d’Edward Yang), és quan es produeix el naixement d’un nou cine de Taiwan, allunyat de les propostes més comercials que provenien de Hong Kong. A partir d’aquí farem el repàs del cine taiwanès: a partir d’aquesta Nova Onada dels anys vuitanta i dels directors que hi pertanyen (Edward Yang, Hou Hsiao Hsien i Tsai Ming Liang), i passant per les noves generacions de directors dins del panorama actual. De totes maneres, no podem oblidar dos directors taiwanesos que tot i no formar part de cap Onada concreta, tenen el vistiplau de la crítica i del públic: Ang Lee, potser el director més reconegut internacionalment, i Chu Yen Ping, poc conegut per la crítica occidental però amb pel·lícules comercials que tenen gran èxit de públic taiwanès.

La Nova Onada del cinema de Taiwan

Doncs sí, amb l’estrena l’any 1982 de la pel·lícula In Our Time (modesta producció de quatre episodis), es produeix una ruptura amb el cine més comercial que ve de Hong Kong. A partir d’aquest moment, la producció taiwanesa s’apropa a la realitat social del país. Així, temes com l’alienació urbana, la ruptura de l’estament familiar o els fracassos sentimentals, entre d’altres, seran el model que se seguirà. Aquests esquemes encara es reforcen més quan l’any 1987 es publica el Manifest del cine taiwanès, signat per un total de cinquanta-tres cineastes (Hou Hsiao-Hsien, Edward Yang o Tsai Ming-Liang, entre d’altres) en el qual confirmen els mateixos postulats. Per sobre de tot, però, hi ha l’intent d’aglutinar i conciliar la tradició i la modernitat en el seu cine: recuperar la memòria històrica i reivindicar la identitat pròpia d’un país supeditat pels moviments i els interessos polítics de cada època.

Millenium Mambo (Hou Hsiao Hsien, 2006)

Tsai MING-LIANG

Edward YANG Edward Yang deia que Taiwan i els EUA comparteixen una espècie de falta d’unitat ètica que els converteix en desarrelats. I el desarrelament, precisament, és el que defineix la trajectòria vital i professional d’aquest director. Nascut a Xangai, després de la victòria del comunisme la família de Yang es trasllada a Taiwan. Després, es forma acadèmicament als EUA, on també comença els primers treballs. Així, quan torna a Taiwan, Yang és conscient que té una cultura més occidental que no pas oriental. Entre Taiwan i Edward Yang es desenvolupa una història d’amor i de desamor, igual que moltes vides que explica a les seves pel·lícules. El 1982 va dirigir una de les quatre parts (Expectation) que conformava la pel·lícula coral In our Time. Aquest seria el pas previ abans de realitzar els llargmetratges següents: A Confucian Confussion, Taipei Story o Mahjong. L’any 2000, el Festival de Cannes el va premiar amb el guardó de Millor Director per la que seria l’última pel·lícula, Yi Yi, el seu treball més aconseguit i reconegut internacionalment. Desgraciadament, poc després de rebre el premi, a Yang li van diagnosticar un càncer, fet que va tallar en sec la seva carrera cinematogràfica. L’any 2007 va morir als EUA amb 59 anys.

Yi Yi (Edward Yang, 2000)

Tsai Ming-liang (Malàisia, 1947), juntament amb Edward Yang i Hou Hsiao-hsien, és un dels valors més importants en el cine taiwanès de la Nova Onada, i mereixedor de molts guardons en els festivals més prestigiosos. Ming-liang retrata a cada una de les seves obres una agonitzant i desoladora societat fortament industrialitzada i impersonal després del “miracle econòmic” de Taiwan. Els temes preferits són la solitud i el sexe. “No hi ha res més real, perquè és quan la gent pot ser com realment és; cinematogràficament són per mi les situacions més interessants.” (comenta Ming-Liang) Això és el seu cine: retrats de vida amb gust amarg en llarguíssims plans silenciosos.

Yi Yi Any: 2000 Amb: Wu Nien-Jen, Elaine Jin, Issei Ogata, Kelly Lee Gènere: Drama Cada membre d’una família prototípica de Taipei es fa preguntes sobre el significat de la vida. Així, amors, desamors, deutes de joc i crisis espirituals formen un retrat de la societat del Taiwan contemporani. A més del reconeixement al Festival de Cannes, Yi Yi també va obtenir el premi a la Millor Películ·la Estrangera en els Premis de la Crítica de Cine de Nova York del 2001.

The Hole Any: 1998 Amb: Lin Kun-Huei, Lee Kang-Cheng, Lin Hui-Chin Gènere: Drama musical/Fantasia Emmarcada en un canvi de segle que aparenta la imminent Apocalipsi, i sota la contínua i malaltissa pluja de Taipei, el director ens convida a ser espectadors de les últimes hores de dos individus que només els uneix el forat que connecta el sostre d’un amb el terra de l’altre. Amb un to ambigu i fantàstic, el director intercala, entre les seves preses extenses tan característiques, petits fragments musicals que donen més ritme a la narració. Goodbye Dragon Inn Any: 2003 Amb: Lee Kang-Cheng, Tien Miao, Chen Shiang-Chyi Gènere: Drama Un vell cinema a punt d’acomiadar-se del seu públic i una antiga pel·lícula d’arts marcials són els protagonistes muts d’un film que és una mirada nostàlgica a temps passats. Fantasmes escapats de la pantalla (com els actors Shih Chun i Miao Tien, que observen amb nostàlgia la pel·lícula que van protagonitzar fa quatre dècades) que es creuen amb personatges que busquen sexe en la foscor. El sabor de la síndria Any: 2005 Amb: Lee Kang-Cheng, Chen Shiang-Chyi, Lu Yi-Ching Gènere: Musical Primera pel·lícula del director taiwanès que es va estrenar a Espanya. Va obtenir tres premis al Festival de Berlín el 2005. Aquest musical sexual (eròtic, no pornogràfic) amb un final que no deixa indiferent, se situa en un Taipei futur amb retallades importants en el subministrament d’aigua, fet que comporta que els preus i el consum de síndries es disparin com coets. 29

Hou HSIAO HSIEN

Són pocs els autors que ha arribat a assolir el grau de prestigi que gaudeix en l’actualitat la figura de Hou Hsiao Hsien, indiscutible del cine d’avantguarda. Des que el 1989 el director aconseguís el reconeixement internacional guanyant el Lleó d’Or a Venècia amb A City of Sadness, Hou aconsegueix els elogis més fervents de la crítica acreditada en els festivals més importants on presentava de manera assídua les seves pel·lícules i on obtenia nombrosos guardons. De totes maneres, el cine de Hou també té detractors, i la majoria simplement el desconeixen, perquè de les gairebé vint pel·lícules que formen la filmografia només s’han estrenat a les nostres pantalles El maestro de marionetas (1993), Millennium Mambo (2001) i Three Times (es va traduir per Tiempos de amor, juventud y libertad, 2005). De fet, si volem endinsar-nos en la xarxa metafòrica que s’amaga darrere del films de Hou Hsiao Hsien, també hem de tenir unes nocions bàsiques sobre la història de Taiwan, ja que la majoria se centren en períodes concrets de l’esdevenir polític i social del país.

El maestro de marionetas (Hou Hsiao Hsien,1993)

Hombres buenos, mujeres buenas Any: 1995 Amb: Annie Shizuka, Lim Giong, Jack Kao, Vicky Wei Gènere: Drama històric Amb aquesta pel·lícula, Hou tanca la trilogia de la història de Taiwan, que va començar el 1989 amb A City of Sadness i va seguir el 1993 amb la colossal El maestro de marionetas. El director va emprar grans plans de seqüència per a aquesta pel·lícula que es narra en dos temps: el d’una jove que és assetjada per un home que no deixa d’enviar-li per fax els fulls del seu diari robat, i la història de la protagonista de la pel·lícula que està rodant com a actriu. Se situa a l’època anomenada del “terror blanc”, cap el 1949, durant la persecució als comunistes. Al final, la vida de totes dues (persona real i personatge a la ficció) es barrejaran i l’espectador no sabrà qui és qui. Adiós, sur, adiós Any: 1996 Amb: Hsi Hsiang, Jack Kao, Hsu Kuei-Ying, Annie Shizuka Gènere: Drama Amb Adiós, sur, adiós, Hou continua el camí d’exploració al voltant de la història taiwanesa, però aquesta vegada des d’una perspectiva contemporània. La seva lent s’aproxima a la modernitat per mostrar-nos els itineraris d’una sèrie de personatges a la deriva, que subsisteixen a través de negocis poc productius. Hou se submergeix en els baixos fons per tal d’extreure’n el desencant de la societat del seu país, immersa en el desconcert dels nous temps. Millenium Mambo Any: 2006 Amb: Shu Qi, Jack Kao, Tuan Chun-Hao, Chen Yi-Hsuan Gènere: Drama romàntic Millenium Mambo s’ha erigit com una fita generacional de l’avantguarda contemporània. Hou capta de manera crítica l’esperit d’aquests temps que ens ha tocat viure. El creixement massiu de les grans urbs, unit a la integració de les noves tecnologies en la nostra realitat quotidiana ha creat una inflexió en la forma d’establir les relacions personals. La incomunicació i la falta d’horitzons de la joventut és el retrat que fa Hou a través dels ambients i dels llums de neó de les discoteques ultramodernes de Taipei.

Noves generacions en el cinema de Taiwan

Les noves generacions de cineastes nascuts a Taipei opten per un naturalisme vital. Les pel·lícules estan protagonitzades per personatges que traspuen realitat, s’allunyen del conformisme de l’art cinéma a la recerca de l’experimentació amb els gèneres comercials, i els injecten una creativitat que serveix de mirall de l’experiència quotidiana de l’illa. Joves directors que coneixen la joventut taiwanesa actual de primera mà ofereixen uns temes propers i atractius per al públic jove al qual van dirigides. Les seves pel·lícules s’apropen a temes com ara el sexe o l’homosexualitat sense tabús i sense mala consciència, i ofereixen una visió fresca de les interrelacions postadolescents des del prisma d’un nou cine taiwanès. Taipei 21 Any: 2003 Director: Alex Yang Amb: Ling Meng-Chin, Tsai Hsin-Hung, Toshimitsu Fujii Gènere: Drama romàntic Alex Yang afronta una etapa de desorientació en el seu país fent ús de la metàfora a través dels protagonistes: una parella en crisi. El futur que ha d’arribar és incert, una època de canvis situada en una quotidianitat reconeixible.

The Most Distant Course Any: 2007 Director: Lin Lin-Jie Amb: Kwai Lunmei, Mo Zi-Yi, Jia Xiao-Guo. Gènere: Drama Tres vides creuades. Tres persones que fugen del seu món i de si mateixes. Cap dels tres es coneix, però les seves vides confluiran en algun punt. Tan meticulosa i preciosista com les gravacions d’un dels protagonistes. Aquesta pel·lícula transcorre amb un sentit del ritme propi, molt taiwanès, cosa que ens fa degustar cada instant com si, d’alguna manera, nosaltres també poguéssim ser-ne protagonistes.

Altres directors Ang LEE Chu YEN-PING Tot i que les mirades internacionals es fixen en el cine més intimista i d’autor de Taiwan (bàsicament en els deixebles d’aquella Nova Onada), el públic taiwanès també disfruta amb pel·lícules comercials. És aquí on ens topem amb Chu Yen-Ping, l’anomenat Spielberg de Taiwan, ja que és el rei del cine més desenfadat i comercial que s’hi estrena, molt semblant a l’estil de les pel·lícules d’acció de Hong Kong. Ha treballat amb els grans actors del gènere (Jackie Chan, Andy Lau i Sammo Hung), i la seva carrera se centra en els gèneres més populars: acció i arts marcials (Isla de fuego, Pink Force Commando, Dragon Attack), wuxia (The Assassin Swordsman, Flying Dagger) o la comèdia (Funny Family, A Home too Far). Shaolin Popey Any: 1994 Amb: Vivian Hsu, Jimmy Lin, Hilary Tsui Gènere: Acció/Arts Marcials/Comèdia Barreja de comèdia romàntica per a adolescents amb escenes d’acció i arts marcials. Dos nens, aprenents d’un Temple Shaolin, ajudaran un jove estudiant de secundària a iniciar-se en les arts de la lluita per poder-se guanyar el cor de la filla del director de l’escola, i enfrontar-se així al seu rival, també pretendent de la noia. Kung Fu Dunk Any: 2008 Amb: Chen Bo-Lin, Charlene Choi, Eric Tsang, Chu Yen-Ping Gènere: Fantasia/Acció/Arts marcials Pel·lícula basada en un famós manga japonès anomenat Slam Dunk. Es podria dir que és la versió “bàsquet” del Shaolin Soccer d’Stephen Chow. Rodada entre Taiwan i la Xina continental, retrata la caiguda i la posterior recuperació i auge d’una estrella del bàsquet. Romanticisme, esports, acció i fantasia. 34

Ang Lee es mou amb comoditat entre Orient i Occident, cavalca entre dues de les grans potències mundials del cine, la de Hollywood i la de Hong Kong-la Xina-Taiwan. Nascut i format acadèmicament a Taiwan, el 1978 es trasllada als EUA per acabar els estudis. Com a conseqüència d’una formació híbrida, la seva trajectòria cinematogràfica també ho és: Lee és capaç d’absorbir com una esponja els gèneres i treu profit de tot el seu univers creatiu. És un director versàtil i canviant, com ho demostren els treballs que van d’un gènere a un altre sense cap problema: la comèdia costumista (Pushing Hands, 1991), la tragicomèdia sobre el xoc cultural (El banquete de boda, 1992), el relat d’aromes orientals pel que fa a la confrontació generacional (Comer, beber, amar, 1994), el melodrama literari d’època (Sentido y sensibilidad, 1995), el drama disseccionador de la societat americana (La tempesta de gel, 1997), l’homenatge al western (Cavalca amb el diable, 1999) o la redefinició segons el cànons actuals (Brokeback Mountain, 2005), la recuperació del gènere del wuxia (Tigre i drac, 2000), la reconversió en imatges d’un còmic de superherois (Hulk, 2003) i el thriller historicoeròtic (Deseo, peligro, 2007). Pushing Hands Any: 1992 Amb: Bin Chao, Victor Chan, Lester Chan, Fanny De Luz Gènere: Comèdia dramàtica Primera pel·lícula d’Ang Lee totalment produïda a Taiwan. Quan va començar la seva carrera, Lee volia aprofundir en els conflictes migratoris, en les persones que han de deixar enrere el seu país de naixement i han d’aprendre a viure en una cultura nova. Això li passa a un vell professor de tai-txi, el protagonista de Pushing Hands, quan se’n va de Pequín per anar a viure amb el seu fill, la seva jove que és americana i el seu nét a un suburbi de Nova York. L’avi s’anirà distanciant cada cop més de la família, ja que se sent com un peix fora de l’aigua dins de la cultura occidental.

Comer, beber, amar Any: 1993 Amb: Lung Shihung, Wang Yu-Wen, Wu Chien-Lien Gènere: Comèdia dramàtica El títol en anglès de Eat Drink Man Woman, traduït Simon i Wei-Tung són una parella gai que viu feliç a literalment com “Comer, beber, hombre, mujer”, fa Nova York, tot i que les pressions dels pares taiwanesos referència a la naturalesa essencial de l’ésser humà de Wei-Tung, fidels a les tradicions, l’empenyen al que es nodreix i realitza a través del menjar, la matrimoni. Per tal de complaure’ls, el jove prepara un beguda i l’amor, en un context marcat pels ritus matrimoni de conveniència amb una noia xinesa que que s’hereten durant moltes generacions. Va ser la necessita el permís de residència. Tung, com gairebé primera pel·lícula que Ang Lee va filmar a Taiwan tots els personatges de l’univers d’Ang Lee, es debaten (només n’hi ha rodat tres durant tota la carrera, la entre dos contraris: l’amor que sent pels seus pares resta als EUA). La pel·lícula del 2001, Tortilla Soup, i el fet d’ocultar la seva homosexualitat. dirigida per Maria Ripoll n’és un remake. 35 El banquete de boda Any: 1993 Amb: Dion Birney, Jeanne Kuo-Chang, Winston Chao Gènere: Comèdia dramàtica

El cinema de la Diàspora Diàspora: dispersió de grups ètnics o religiosos que han abandonat el seu lloc de procedència originària, estan repartits pel món i viuen entre persones que no són de la seva condició. The Princess of Nebraska (Wayne Wang, 2008) ©Magnolia films

S’ha calculat que gairebé trenta-cinc milions de persones ètnicament xineses estan repartides per tot el món. L’anomenada Diàspora xinesa és, fins i tot, anterior al segle XIX (sobretot cap al sud-est asiàtic) i és d’origen molt divers, però sobretot de generacions de colons de Hong Kong i del sud de la Xina. Al marge de la diversitat dels orígens, els xinesos d’ultramar comparteixen un sentiment d’unitat i d’identitat molt forts, així com un absolut amor i lleialtat cap a la mare pàtria. No és estrany, doncs, que el cine hagi volgut plasmar els sentiments, frustracions, preocupacions, crisis d’identitat, etc., i que els directors xinesos hagin volgut aprofundir en les realitats dels seus compatriotes emigrats (així ho van fer Ann Hui, Ang Lee, Edward Yang i, per descomptat, Wayne Wang).

Wayne WANG

Com el seu nom indica (el pare de Wang li va posar Wayne com a homenatge al seu actor preferit americà John Wayne), la vida i la trajectòria d’aquest director estan permanentment entre l’amor que sent pels EUA i, alhora, pel lloc d’origen, Hong Kong. Quan tenia 17 anys, Wang es traslladà a Califòrnia per estudiar cine i televisió. Casat amb l’actriu i Miss Hong Kong, Cora Miao, Wayne Wang fixa la residència entre San Francisco i Nova York, desenvolupant íntegrament la seva carrera als EUA. Però mai va oblidar la Xina, com ho demostra pràcticament tota la filmografia: durant els vint anys de carrera, Wang ha estat el retratista per excel·lència de les experiències dels xinesos que viuen a Amèrica. Els seus temes favorits: el sentiment de pertànyer a una comunitat, la crisi d’identitat, la pèrdua de les arrels, la família i les relacions entre pares i fills. Chan Is Missing (1982) i Dim Sum: A Little Bit of Heart (1985) van ser els inicis de la seva carrera cinematogràfica i les pel·lícules que li van donar reputació. L’èxit més gran o la pel·lícula més coneguda és El club de la buena estrella (1993).

Menja’t una tassa de te/Eat a Bowl of Tea Any: 1989 Amb: Cora Miao, Russell Wong, Victor Wong, Eric Tsang Gènere: Drama romàntic/Comèdia Ambientada a finals dels anys quaranta, quan les autoritats americanes van obrir les portes a les dones xineses perquè entressin als Estats Units. Aquesta pel·lícula planteja una sèrie d’històries de la comunitat xinoamericana. El contrast cultural entre el país d’origen i el d’adopció, el descobriment de com funciona el nou món i l’estatus de marginació voluntària són alguns dels eixos d’aquesta fresca comèdia ètnica. El club de la buena estrella Any: 1993 Amb: Kieu Chinh, Tsai Chin, France Nuyen, Lisa Lu, Wen Ming-Na Gènere: Drama Pel·lícula que va llançar a la fama internacional Wayne Wang, i que és una adaptació del bestseller d’Amy Tan, que també va participar en el guió. En una mica més de dues hores es descriu la vida de vuit dones d’origen xinès. El personatge central és June, una jove xinoamericana que, quan es mor la seva mare, hereta el seu lloc en un club que dóna títol a la pel·lícula. També hi pertanyen les seves tres tietes i les filles respectives. Una darrere l’altra, aquestes dones aniran desgranant les seves vides, les frustracions i esperances, fins que conformin un mosaic en el qual es reflecteixen de passada més de cinquanta anys d’història de la Xina i dels Estats Units.

La caja china Any: 1997 Amb: Gong Li, Jeremy Irons, Maggie Cheung, Michael Hui Gènere: Drama La història d’un britànic, totalment integrat a Hong Kong, fascinat per aquesta ciutat i enamorat d’una hongkonesa des de fa deu anys. Una història d’amor i mort emmarcada en el Hong Kong de finals del segle XX, a punt de deixar de ser una colònia britànica per entrar a formar part de la Xina continental. Wang volia copsar aquest moment de transició: un moment de canvi d’identitat (o no?) per a Hong Kong i de possible vertigen i inseguretat per als seus ciutadans.

El club de la buena estrella (Wayne Wang, 1993)

Altres pel·lícules del cinema de Taiwan disponibles a la Mediateca de Casa Àsia Nova Onada del cinema de Taiwan Café Lumière (Hou Hsiao-Hsien, 2003) I Don’t Want to Sleep Alone (Tsai Ming-Liang, 2006) Altres directors i noves generacions del cinema de Taiwan Fantasy Mission Force (Chu Yen-Ping, 1982) Fishing Luck (Tseng Wen-Chen, 2003) Keeping Watch (Cheng Fenfen, 2007) Wayne Wang, director referència del cinema de la Diàspora xinesa Blue in the Face (1995) Anywhere but Here (1999)

Café Lumière (Hou Hsiao-Hsien, 2003)

Cinema a Hong Kong

Des que Hong Kong va acollir el 1896 la primera projecció cinematogràfica ha estat el centre neuràlgic del cine asiàtic fins fa poc. Com a colònia britànica, es va beneficiar de les grans dosis de llibertat política i econòmica, cosa que va afavorir el cine que s’hi feia. També va tenir la influència de nombrosos cineastes xinesos que s’hi exiliaven. Durant dècades, Hong Kong va ser el tercer país amb una indústria cinematogràfica potent (darrere de l’Índia i Hollywood), i la seva influència va arribar gairebé a tot Àsia de l’est. Gràcies a la barreja d’originalitat i de comercialitat, a Occident el cine que provenia de Hong Kong va arribar com a material de culte, sobretot pel que fa al cinema d’acció i d’arts marcials que forma part del corrent cultural i que s’ha imitat durant molt temps. Malgrat la crisi que va patir la indústria a mitjan anys noranta (aguditzada per la devolució de Hong Kong a la Xina el 1997), avui dia, encara manté la identitat distintiva en matèria cinematogràfica. Tornarem a repassar la cinematografia hongkonesa a través de les onades cinematogràfiques que s’han anat generant al llarg de tots aquests anys. Així, i sense oblidar-nos del cine clàssic de Hong Kong dels anys cinquanta i seixanta (parlarem de King Hu i d’Inoue Umetsugu), passarem per la Primera Onada de cine hongkonès de principis dels anys 42

setanta (anomenada també Nova Onada) amb Tsui Hark i Ann Hui com a estendards. Abordarem els anys vuitanta amb la Segona Onada dels directors més representatius. Repassarem els principals trets del cine independent dels anys noranta, també anomenat “realisme independent”. I descobrirem els nous talents que estan sorgint a l’actualitat. A més d’aquest repàs cronològic, és indispensable, quan parlem de cine hongkonès, fer una subdivisió genèrica: és a dir, hi ha gèneres genuïnament hongkonesos i que no podem obviar. D’aquesta manera, parlarem de John Woo i el seu heroic bloodshed, de la comèdia cantonesa d’Stephen Chow i del nou renaixement del cine negre de Hong Kong amb Johnnie To al capdavant. I, per acabar, ens detindrem en dues figures dins de la cinematografia hongkonesa que són difícils de classificar en els apartats anteriors: Peter Chan i Joe Ma.

Cine clàssic de Hong Kong King Inoue HU UMETSUGU La crítica especialitzada el considera com l’Akira Kurosawa xinès. Pràcticament va ser l’inventor del gènere wuxia. La seva filmografia es reparteix entre Taiwan, Hong Kong i la Xina. King Hu, gràcies als pressupostos de la productora Shaw Brothers, va fer renéixer durant els anys seixanta aquest gènere, tan famós a les novel·les, però el va portar a la gran pantalla amb una espectacularitat que no s’havia vist mai. King Hu és considerat com el cineasta més influent del cine xinès contemporani. La seva influència s’ha pogut veure en les generacions posteriors de cineastes, que li han fet homenatges en diverses pel·lícules com Tigre i drac d’Ang Lee o La casa de les dagues voladores de Zhang Yimou. Entre la filmografia cal destacar, a més de les pel·lícules que hem ressenyat, una de les primeres, l’obra mestra Sons of Good Earth, així com Dragon Gate Inn, Legend of the Mountain o Raining in the Mountain.

El musical hongkonès Els anys seixanta van ser els anys daurats dels grans estudis cinematogràfics de Hong Kong. Companyies com Catia o els Shaw Brothers funcionaven igual que les seves homòlogues americanes, per això oferien superproduccions populars en gloriós tecnicolor. Entre els gèneres estrella de l’època hi havia el musical. Acostumaven a estar dirigides pel japonès Inoue Umetsugu, i conserven intacta tota la candidesa i el ritme del moment de l’estrena. Tot i ser japonès de naixement (Tòquio, 1923) i gaudir d’una carrera com a escriptor, guionista i director, el 1967 signà un extens contracte amb la Shaw Bros que el lligaria a Hong Kong durant molt temps, i on se l’associa inevitablement amb el musical. A més de les ressenyes anteriors, entre les seves obres esmentem The Millionaire Chase, Young Lovers, Hong Kong Nocturne o King Drummer.

Come Drink with Me Any: 1966 Amb: Cheng Pei-Pei, Yueh Hua, Ching Siu-Tung, Chang Hsi Gènere: Thriller d’acció

Hong Kong Rhapsody Any: 1968 Amb: Chen Hung-Lieh, Chin Ping, Lily Ho, Peter Chen-Ho Gènere: Musical romàntic

Un grup de bandits segresta el fill del governador per tal d’exigir l’alliberament d’un dels membres de la banda. Potser és l’obra més famosa de King Hu. Es va projectar a Cannes. Al Hong Kong International Film Festival va revolucionar el gènere wuxia, ja que aconsegueix reunir-hi múltiples recursos: un sentit del ritme molt acurat, elements acrobàtics i música i coreografies extretes de l’Òpera de Pequín.

Una de les pel·lícules més boniques i ben realitzades de la filmografia d’Umetsugu. Una història romàntica que se situa entre la comèdia i el drama, on Peter Chen interpreta un mag playboy que veu com la vida li canvia després de fer-se càrrec d’una jove cantant, la filla d’un dels companys mags que acabar de morir. Al mig, un ancià milionari que també comença a sentir un interès paternal per la jove.

A Touch of Zen Any: 1969 Amb: Bai Ying, Billy Chan, Roy Chiao, Chang Ping-Yu Gènere: Acció/Wuxia

We Love Millonaires Any: 1971 Amb: Barry Chan, Chen Yi-Ling, Chin Han-Hsieh, Chin Wen Gènere: Musical romàntic

Una de les pel·lícules més influents de la història del cine xinès i considerada una de les millors en mandarí de tots els temps. Narra la història d’un jove artista que viu amb la seva mare quan coneix una revolucionària perseguida per l’exèrcit. Nominada a la Palma d’Or al Festival de Cannes del 1975.

Un grup de joves dependentes de Hong Kong surt a la cacera d’algun milionari per poder pescar un bon partit. Així, es fan passar per noies de l’alta societat mentre somien amb unes vides plenes de luxe i de romanticisme. ¿Cómo casarse con un millonario a l’estil de Hong Kong? Naturalment.

Primera Onada del cinema de Hong Kong A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, les grans companyies que fins llavors havien dominat el panorama cinematogràfic, com la Shaw Bros, comencen el declivi. Coincideix amb el sorgiment d’una nova generació de joves directors que provenen del món de la televisió i tenen una nova manera d’explicar les coses. Els realitzadors d’aquesta Primera Onada tenen, sobretot, una cosa en comú: estan clavats a la realitat i la seva forma d’explicar-la s’acosta més al documental o al docudrama. Així, mostren històries quotidianes des de la senzillesa, la cruesa i, fins i tot, l’acostament a la denúncia social.

Tsui HARK

Tsui Hark va néixer i es va criar al Vietnam durant els anys turbulents de violència i misèria, cosa que marcaria la seva visió del cine. El 1966, amb 14 anys acabats de fer, emigra a Hong Kong. Allà s’impregna de la cultura pop del país, i més tard se’n va a Texas per estudiar cine. Vuit anys després torna a Hong Kong i passa a formar part de l’imperi televisiu dels poderosos germans Shaw. A mitjan dels anys vuitanta, quan el cine de Hong Kong deixa enrere les velles pel·lícules d’arts marcials i busca nous horitzons, Tsui Hark s’encarrega de remoure els fonaments d’una cinematografia que gairebé no havia evolucionat durant l’última dècada, renova els gèneres antics més comercials i en crea altres de nous a partir d’experiments i de combinacions de talents en els quals ningú hi havia cregut anteriorment. La seva llarga trajectòria com a productor i director ha passat per tocar la majoria de gèneres cinematogràfics: culebrots de televisió (Gold Dagger Romance), comèdies (Pekín Opera Blues, Shanghai Blues, Working Class), arts marcials (Green Snake, Érase una vez en China, Swordsman), thrillers i drames (No juegues con fuego/Dangerous Encounter), cine fantàstic (Una historia china de fantasmas) o el wuxia (Butterfly Murders, Zu, Els guerrers de la muntanya màgica, Set espases).

Swordsman Any: 1990 Amb: Brigitte Lin, Jacky Cheung, Samuel Hui Gènere: Wuxia/Acció Swordsman va ser un projecte personal de Tsui Hark que estava pensat perquè el dirigís el veterà del gènere King Hu, però només va poder acabar un parell de seqüències. Gràcies a l’ajuda d’alguns companys de la Nova Onada (Ann Hui i Ching Siu-Tung), Hark va poder acabar a temps la pel·lícula i ell mateix va dirigir les escenes principals, va supervisar la concepció estilística i va dotar el cine d’espases amb una nova concepció que no s’havia vist mai fins llavors. Quan a l’emperador li roben un papir que conté secrets valuosos sobre arts marcials, aquest envia un exèrcit perquè el recuperi. The Blade Any: 1995 Amb: Xiong Xin-Xin, Moses Chan, Valerie Chow Gènere: Drama d’acció The Blade és una versió d’autor de la gran One-Armed Swordsman de Chang Cheh a través de la qual Hark s’endinsa en l’art-house amb nous efectes visuals. En un món medieval, brut i violent, On s’embarca en una recerca de venjança per matar el dimoni volador, expert en kungfu, que va assassinar el seu pare. Èpica, drama i poques concessions a la galeria. El tiempo no espera/Time and Tide Any: 2000 Amb: Nichols Tse, Anthony Wong, Wu Bai, Candy Lo Gènere: Thriller d’acció/Drama Una pel·lícula d’acció de concepció avantguardista que arriscava tant en el fons com en la forma, i la crítica i el públic la va rebre amb aplaudiments. Nicholas Tse, Wu Bai i un excel·lent Anthony Wong en són els protagonistes. Un dels treballs més sòlids del director, malgrat el caràcter pseudoexperimental. Una pel·lícula multiètnica i amb un argument complicat que enfrontava mafiosos i policies de totes les nacionalitats.

Yim HO

Ann HUI

Yim Ho és un dels directors més famosos de Hong Kong dels anys vuitanta. Se’l considera el líder de la Nova Onada o Primera Onada de cineastes. Es va iniciar amb la realització de programes televisius fins que va començar la carrera com a director de cine el 1978 amb The Extras. Però, la seva pel·lícula més aclamada per la crítica no seria fins el 1984 amb Homecoming, que no va deixar indiferent ningú perquè va ser un dels primers directors, per no dir el primer, de mostrar els sentiments (simpaties i antipaties) en les relacions entre la Xina continental i Hong Kong. Kitchen Any: 1997 Amb: Jordan Chan, Tomita Yasuko, Karen Mok, Law Kar-Ying Gènere: Drama romàntic Basada en la famosa novel·la japonesa del mateix títol de l’escriptor Banana Yoshimoto. Ho realitza la seva pròpia i particular versió, aquesta vegada situa els personatges a Hong Kong i, de fet, radicalitzant-los. Així, Jordan Chan és Louis, una perruquera que viu amb la seva mare transsexual. Quan mor una persona propera, es fan càrrec de la petita Anggie, que està emocionalment trastornada i que no fa res més que dormir a la cuina. Entre totes tres formaran un nucli familiar, fins que la tragèdia torni a aparèixer a les seves vides. A West Lake Moment Any: 2004 Amb: Lim Ying, Chen Kun, Yan Xiang, Zhang Yue Gènere: Comèdia romàntica És l’última pel·lícula realitzada per Yim Ho. Aquesta vegada, el director deixa el drama i s’embarca en una comèdia romàntica segons l’estil de la Xina actual: Zhou Xou treballa en una cafeteria i s’ha de decidir entre tres pretendents. Relacions modernes entre nois i noies, amb molts moments slapticks, però sempre amb el punt de vista realista i una mica amarg del director.

Ann Hui (nascuda al nord de la Xina i de mare japonesa) és una de les realitzadores més representatives del cine de Hong Kong. Pertany a la Nova Onada de Hong Kong (que eclosiona a finals dels anys setanta), ingeniosament definida pel cineasta Allen Fong com una “generació que va tenir sort”: nascuda després de la guerra, en un període d’auge cultural i econòmic, alimentats de cine (l’única diversió de l’època) i els primers d’estudiar cine a l’estranger (concretament a Londres) i d’aprofitar-se del desenvolupament de la televisió. I va ser on Hui va realitzar les primeres passes com a directora, tot i que prèviament ja s’havia amarat del mestratge de King Hu com a ajudant de direcció. Actualment té un vida polifacètica entre l’actuació, la producció, la direcció i l’escriptura cinematogràfica. Boat People Any: 1982 Amb: Andy Lau, George Lam, Jia Meiying, Season Ma Gènere: Drama Tot i que Ann Hui debuta al cine el 1979, no crida l’atenció fins el 1982 amb aquesta pel·lícula, Boat People. És un film dur sobre la fugida en barcasses i la vida dels refugiats vietnamites que seria políticament molt rebatut des d’alguns sectors a causa de la visió negativa del règim comunista. Tercera pel·lícula que, en certa manera, tanca la trilogia sobre el Vietnam que havia començat amb From Vietnam, i continuat amb The Story of Woo Viet. Com a curiositat, cal comentar l’actuació d’un joveníssim Andy Lau, la seva primera pel·lícula en cine després d’una llarga etapa televisiva. July Rhapsody Any: 2002 Amb: Anita Mui, Chacky Cheung, Lam Kar-Yan, Eric Ko Gènere: Drama El 2002, Ann Hui torna al gènere del melodrama per la porta gran. Un professor veu com l’estabilitat del seu matrimoni perilla quan una jove estudiant se n’enamora. Indecís entre el desig i la voluntat de mantenirse fidel a la parella, tot canviarà quan la seva esposa li demana temps perquè vol cuidar un exprofessor dels dos i examant. Vuit nominacions als Hong Kong Film Awards de 2003. The Postmodern Life of my Aunt Any: 2006 Amb: Chow Yun-Fat, Siquin Gaowa, Zhao Wei Gènere: Drama Penúltima pel·lícula d’Ann Hui que ens introdueix a la vida d’una dona de mitjana edat que viu en un apartament de Xangai. Aviat descobrirem moltes de les esquerdes o de les mentides en què se sustenta una vida, la seva, estranya però feliç. La trobada inesperada amb un estafador (Chow Yun-Fat) i amb la seva filla, a qui va abandonar de petita. Aquests seran els detonants d’aquest viatge de retorn tan particular.

Segona Onada del cinema de Hong Kong A més del cine d’acció amb trets i ràfegues de metralladores, a finals dels vuitanta a Hong Kong també es va desenvolupar un cine molt més personal i intimista. Una sèrie de directors que n’havien après a través de la feina dels de la Primera Onada dels anys setanta (hi havien treballat com a ajudants de direcció) i que procedien del món de la televisió, van començar a exposar la realitat d’aquells moments des d’altres angles i perspectives, i van començar a formular un cine molt més experimental i introspectiu. Parlem de directors com Stanley Kwan, Wong KarWai, Lawrence Lau, Clara Law, Mabel Cheung o Jacob Cheung, entre d’altres. Són cineastes que responen a motivacions socials i que es preocupen per mostrar tot allò que és marginal, decadent i desagradable. Chungking express (Wong Kar-Wai, 1994)

Clara LAW Clara Law, juntament amb la seva companya Mabel Cheung, representa l’aportació femenina a aquesta Segona Onada de realitzadors de Hong Kong (el paper que va fer Ann Hui en aquella Primera Onada). Nascuda a Macao, Clara emigra a Hong Kong amb només 10 anys. Graduada en literatura anglesa, comença la carrera a la televisió igual que la resta de companys que van treballar a l’ombra dels realitzadors que van marcar la Nova Onada durant els anys setanta. Després d’estudiar tres anys a Gran Bretanya, Law torna a Hong Kong i debuta amb la comèdia agredolça The Other Half and the Other Half. A partir d’aquí, un tema centrarà tota la seva obra: la diàspora, la migració, la fugida, la inestabilitat i el sentiment d’inquietud i d’estranyesa quan s’està en un lloc desconegut. Les seves pel·lícules estan plenes de persones que viatgen, que abandonen el lloc d’origen per buscar un futur millor (Farewell China, Luna de Otoño, The Reincarnation of Golden Lotus, La Diosa del Asfalto o Floating Life). The Reincarnation of Golden Lotus Any: 1989 Con: Eric Tsang, Chan Lap-Ban, Ku Feng, Chiao Chiao Gènere: Drama Curiós melodrama eròtic. És la tercera pel·lícula de la realitzadora on encara es veuen vacil·lacions darrere la càmera, però amb un discurs que apuntava els seus temes preferits: la presumpta alliberació dels personatges amb un passat que els subjuga. En aquest cas, un discurs d’alliberament femení mitjançant la translació d’una novel·la eròtica que data de la Dinastia Ming a la Xina de la Revolució Cultural. Farewell China Any: 1980 Amb: Maggie Cheung, Tony Leung Ka Fai, Hayley Man Gènere: Drama Farewell China mostra la cara més fosca del fet migratori a la pell d’un jove xinès que se’n va a Nova York per buscar la seva esposa, exiliada fa temps. El viatge emocional per la gran ciutat americana se salda amb nombroses trobades amb diferents compatriotes que mostraran diversos perfils de la immigració. 54

Stanley KWAN

Stanley Kwan va néixer el 1957 a Hong Kong. Abans de graduar-se en ciències de la comunicació, va començar la carrera a la televisió. La primera pel·lícula, Women, el 1985, protagonitzada per Chow Yun-Fat, va aconseguir un gran èxit de taquilla. S’hi descobrien dos trets característics de la filmografia d’aquest director i productor: un estil narratiu acurat i uns personatges perduts en les seves emocions, personatges amb un conflicte interior que els porta a l’apatia (sobretot pel que fa als personatges femenins). Altres èxits del director: Rouge, Full Moon in New York, Red Rose White Rose, Center Stage o Everlasting Regret. Full Moon in New York Any: 1990 Amb: Sylvia Chang, Maggie Cheung, Josephine Koo Gènere: Drama Encantadora atmosfera per aquesta pel·lícula situada a Nova York, on Stanley Kwan explora (igual que altres vegades) l’interior i els sentiments de les dones. En aquesta ocasió hi ha una mena de cruïlla de camins entre tres dones: una jove actriu taiwanesa no gaire estable en les seves relacions, una dona de negocis ben situada però inestable pel que fa a la sexualitat i un dona casada de fa poc que ha de lluitar amb un estil de vida americà que li és nou. Rouge Any: 1997 Amb: Leslie Cheung, Anita Mui, Emili Chi, Kara Hui, Liu Chia-Yung Gènere: Drama romàntic Durant els anys trenta, una parella d’enamorats opta pel suïcidi perquè la seva història d’amor és impossible. Però ell no compleix el tracte. Cinquanta anys després, al Hong Kong actual, apareix el fantasma de la noia traïda. Desídia existencial en aquesta pel·lícula que ha estat batejada de culte, encara que només sigui perquè hi apareixen junts dos actors que ja estan morts, Anita Mui i Leslie Cheung.

Laurence LAU Nascut a Sud-àfrica el 1949, va estudiar als EUA i va començar com a assistent de direcció de Tsui Hark a Hong Kong. Sempre motivat per la societat del moment i dels ambients més marginals, tendeix a posar a prova els personatges amb situacions conflictives, sobretot, les joves generacions de Hong Kong que estan enfrontades a causa de problemes socials com les drogues, el sexe, l’amor, l’avortament, la prostitució, etc. El primer èxit l’aconsegueix amb Gangs el 1988, la seva òpera prima, un passeig cru i violent pel món de les tríades. Altres treballs: Queen of Temple Street, Lee Rock, Gimme Gimme, Besieged City, My Name Is Fame, City without Baseball… Gangs Any: 1988 Amb: Ricky Ho, Lau Chi-Tat, Eleven Leung, Ma Hin-Ting Gènere: Thriller d’acció Gangs, la primera pel·lícula de Lawrence Lau, està rodada gairebé com un docudrama i és un retrat cru de la joventut hongkonesa: una joventut sense esperança i asfixiada en els ambients de les tríades. My Name Is Fame Any: 2006 Amb: Lau Ching-Wan, Huo Siyang, Fruit Chan, Gordon Chan Gènere: Comèdia dramàtica Sota l’aparença d’una comèdia inofensiva s’hi amaga un melodramàtic retrat sobre el món de l’espectacle actual a Hong Kong. La pel·lícula narra el declivi d’una gran estrella que ara fa papers de segona categoria i acaba sent agent d’actors de tercera fila. Lau Ching-Wan està espectacular. També hi podem veure molts cameos d’actors, directors i productors que s’interpreten a si mateixos.

The Besieged City (Lawrence Lau, 2007)

Wong KAR-WAI

Wong Kar-Wai diu que el seu cine és un viatge en tren que, com tot viatge, consta d’origen, parades a la meitat del camí i destí. La mutació natural d’aquest esquema, d’aquesta relació causa-efecte, és del punt de partida d’on brollen les seves pel·lícules. Va fugir de Xangai el 1963 a començaments de la Revolució Cultural. Es va iniciar a través del món de la televisió i en l’àmbit de la producció i del guió. Després de treballar a sou i d’exercir d’autònom per a pel·lícules d’altres, no sempre acreditat, el 1988 decideix posar-se al davant de les càmeres i dóna vida a un guió seu. D’aquí sorgeix As Tears Go By, un thriller de gàngsters atípic i allunyat de les convencions a l’estil John Woo, i amb un Andy Lau que s’assembla més a un poeta enamorat que no a un fanfarró. Wong, però, sempre ha mantingut durant tota la seva filmografia una relació extremadament distant amb els paradigmes estructurals del cine hongkonès. Deixeble d’Antonioni i de Godard, no es conforma amb la formulació dels esquemes tradicionals del cine de subjecte-verb-predicat i desenvolupa un discurs fílmic propi i especial que agrada o desagrada de forma radical. Amb Wong Kar-Wai no hi ha terme mig.

Chungking Express Any: 1994 Amb: Brigitte Lin, Tony Leung Chiu Wai, Faye Wong, Takeshi Kaneshiro Gènere: Drama Tercera pel·lícula de Wong Kar-Wai, que li va donar una dimensió internacional, on es retraten dues històries en paral·lel. En aquesta radiografia de l’alienació urbana de l’home contemporani, ja s’hi veuen les característiques del seu cinema més personal: la inestabilitat de plans, la vibració de la càmera i els salts dels enquadraments. Va ser la primera pel·lícula d’aquest director que es va estrenar al nostre país.

Ashes of Time Any: 1994 Amb: Brigitte Lin, Leslie Cheung, Tony Leung Chiu Wai, Jacky Cheung Gènere: Drama/wuxia

Happy Together Any: 1997 Amb: Tony Leung Chiu Wai, Leslie Cheung, Chang Chen Gènere: Drama romàntic

Ashes of Time és la incursió personal al gènere wuxia de Wong Kar-Wai. El públic del moment, que esperava veure piruetes i acció a dojo, es va sorprendre quan es va trobar amb una pel·lícula sofisticada i no lineal, contemplativa, intimista i sentimental. Va ser un fracàs de taquilla. El director va haver d’oblidar-se del cine de gènere definitivament.

Va guanyar el premi al Millor Director al Festival de Cannes de 1997. Va ser la primera pel·lícula amb un gran desplegament pel que fa a la producció, ja que es va rodar entre Taipei i Buenos Aires. Happy Together és un fascinant tractat sobre la col·lisió de dos cossos que busquen infructuosament la felicitat, fins que es descobreix que el resultat del xoc no és una altra cosa que la solitud, la infelicitat i la no-harmonia.

Ashes of Time (Wong Kar-Wai, 1994)

Desitjant estimar Any: 2005 Amb: Maggie Cheung, Tony Leung Chiu Wai, Siu Ping-Lam Gènere: Drama romàntic Li-Chun (ella) i Chau (ell) són enganyats per les seves parelles. Mentre són dins d’una dolorosa solitud, troben entre ells la comprensió i l’estímul per ser fidels, malgrat que els altres no ho siguin. Desitjant estimar és la segona trilogia que forma amb Days of Being Wild i 2046, que explora el “tema” per excel·lència en el cine de Wong Kar-Wai: la il·lusòria repre-sentació del temps com un racó subjectiu d’auto-reclusió on l’ésser humà està situat entre el passat i un futur dubtós, és a dir, en un present on no pot viure.

Fruit CHAN Fruit Chan va néixer el 1959 a la Xina, però quan tenia 10 anys es va traslladar a Hong Kong. Aquest fet, molt habitual entre els cineastes de l’època, el va marcar profundament i des d’aquell moment va mantenir una relació amor-odi amb la ciutat d’acollida, cosa que es transmet a les seves pel·lícules. Després d’estudiar al Hong Kong Film Centre i de treballar com a assistent de direcció, Chan dirigeix la primera pel·lícula el 1993, Finale in Blood, un psicodrama amb el qual el jove realitzador ofereix un fosc retrat del Hong Kong dels anys vint. Però el reconeixement li vindria a través de Made in Hong Kong (1997), que va rebre premis de tot arreu, de festivals internacionals i del seu país. A partir d’aquest punt tot van ser elogis: Hollywood-Hong Kong, Longest Summer, Little Cheung, Public Toilet…, fins que va arribar Dumplings (2004), que es va estrenar a les nostres pantalles però durant molt poc temps. Dumplings (Fruit Chan, 2004)

Durian Durian Any: 2000 Amb: Qin Hailu, Mak Wai-Fan, Biao Xiao-Ming, Yung Wai-Yiu Gènere: Drama “Guanyar-se la vida a Hong Kong és molt dur”, diu una de les protagonistes d’aquesta pel·lícula, una dona jove que prové del nord de la Xina i espera que Hong Kong li proporcioni una vida millor, però acaba ficada dins les xarxes de la prostitució. Hong Kong és, en aquest cas, com la fruita del durian (pudent i dur per fora, però dolç per dins): una ciutat extremadament dura i cruel, però que t’acaba atrapant quan hi vius.

Cinema independent També conegut com “realisme independent de Hong Kong”, va aparèixer cap a mitjan i finals de la dècada dels noranta. El cine independent està compost per directors que, allunyats de les grans superproduccions i dels grans estudis o productores, realitzen els seus propis, particulars i experimentals projectes personals. Busquen finançament per als projectes al marge del marc merament comercial, i les seves històries responen a una crítica social, a vegades molt irònica, que no està emparada sota cap llei moral. El màxim exponent d’aquest grup de realitzadors és Fruit Chan, entre altres com Keneth Bi o Nelson Yu.

Keneth BI

Kenneth Bi és fill de dues estrelles llegendàries dels estudis de la Shaw Bros: Ivy LingPo i Chin Han. Es va graduar amb honors en cine i teatre a la Universitat de Canadà. Quan va tornar a Hong Kong no es va limitar a dirigir, sinó que va fer d’actor, compositor, escriptor i muntador. Té tres pel·lícules com a director: A Small Miracle, la seva òpera prima, Rice Rhapsody i The Drummer.

Rice Rhapsody Any: 2000 Amb: Sylvia Chan, Martin Yan, Mélanie Laurent, Tan LePham Gènere: Comèdia dramàtica

Sylvia Chan fa el paper d’una mare que ha criat els tres fills. És una mare forta i lluitadora, que veu com els seus fills la van decebent quan no arriben a les expectatives que hi ha dipositat, sobretot quan descobreix que són homosexuals. Aclamada com una de les deu millors pel·lícules dels anys 2004 i 2005, Rice Rhapsody aprofundeix de manera agradable en alguns dels temes candents a la societat xinesa actual: l’homosexualitat, les pressions socials cap a la dona de mitjana edat i les relacions sempre difícils entre pares i fills. 61

Derek KWOK Actualment és una de les joves promeses de Hong Kong. Derek Kwok comença la carrera com a guionista l’any 2000. Col·labora en la realització del guió d’Skyline Cruisers que va dirigir Wilson Yip. Però el que l’ha portat al punt de mira de la crítica mundial han estat els seus dos únics treballs com a director: The Pye-Dog (2007) i The Moss (2008).

Nous directors del cinema de Hong Kong El panorama a Hong Kong no para d’evolucionar. La seva història cinematogràfica ens ha demostrat que quan s’esgoten les velles fórmules, la presència de nous realitzadors amb nous formalismes i intencions torna a injectar noves inquietuds. D’altra banda, i des del punt de vista de la producció, cada vegada hi haurà més coproduccions panasiàtiques que busquen fer rendibles els nous projectes en un mercat potencial cada vegada més gran.

The Pye-Dog Any: 2007 Amb: Eason Chan, Lin Yuan, George Lam, Eric Tsang, Man Chun-Fai Gènere: Thriller dramàtic La història d’amistat entre un nen i un bidell d’escola (en realitat un gàngster que l’havia de segrestar) està plena d’un insòlit realisme màgic que és capaç de barrejar la comèdia amable amb el cine de tríades. Sens dubte, és una de les pel·lícules imprescindibles d’aquest any made in Hong Kong.

Wong CHING-PO Wong va començar treballant com a assistent de direcció a la televisió. I, com a entusiasta de l’art visual, aviat començaria a dirigir videoclips i anuncis per a la televisió. Va fundar la seva pròpia productora i des de llavors ha treballat com a escriptor, dissenyador d’art, compositor, director de fotografia i director. El 2003, va codirigir el seu primer èxit i la seva primera pel·lícula independent, Fu Bo, que es va poder veure a nombrosos festivals i que va guanyar el respecte de tota la indústria. Mob Sister Any: 2005 Amb: Lawrence Cheng, Karena Lam, Anthony Wong, Alex Fong Gènere: Thriller dramàtic La filla del cap de les tríades hongkoneses arriba a l’esglaó més alt de la màfia quan el seu pare mor perquè l’assassina algun desconegut. Els problemes arriben quan es descobreix l’assassí i el motiu. 63

Stephen FUNG

Fung va néixer a Hong Kong. Fill de Julie Sek-Yin, una famosa actriu de la companyia Shaw Brothers. Criat a mig camí entre Hong Kong i Michigan, on va estudiar disseny gràfic, la seva carrera en el cine va començar com a actor quan era adolescent i, igual que la resta d’icones de la seva generació, va pujar com l’escuma. A més d’una carrera amb molt d’èxit com a cantant i després de participar en la direcció del segment My Beloved a la pel·lícula coral Heroes in Love, Fung va debutar al món de la direcció amb molt bones crítiques l’any 2004 amb Una mafia de locos (Enter the Phoenix) i House of Fury el 2005.

Heroes in Love Any: 1989 Amb: Charlene Choi, Gloria Cheng, Lawrence Chou Gènere: Drama romàntic/Thriller Heroes in Love és una producció independent formada per tres segments amb un únic tema en comú, l’amor, dirigits per directors novells. El segon dels fragments, potser el més sòlid dels tres, My Beloved, és el que dirigeixen dues de les estrelles del pop i del cine més famoses del moment, Stephen Fung i Nicholas Tse.

Edmond PANG

Si hi ha alguna cosa que defineixi la identitat cinematogràfica d’Edmond Pang és la seva frescor quan aborda els gèneres. Dins del panorama del cine de Hong Kong, on el mercat es monopolitza al voltant de la comèdia i l’acció, el director aconsegueix unir les dues modalitats amb el resultat d’un inesperat, refrescant i delirant còctel subversiu. Men Suddenly in Black Any: 2003 Amb: Eric Tsang, Chapman To, Jordan Chan, Candy Lo Gènere: Comèdia dramàtica Eric Tsang és un veterà en l’adulteri. Així, reuneix uns amics perquè l’acompanyin en un cap de setmana d’orgies que consisteix a recórrer el circuit de clubs sexuals. Però la proposta té un enemic: les seves dones no els ho pensen permetre. Edmond Pang filma amb desvergonyiment i atreviment, i barreja tics de la comèdia amb recursos del thriller d’acció policíaca. Beyond our Ken Any: 2004 Amb: Chim Sui-Man, Gillian Chung, Daniel Wu, Emme Wong Gènere: Drama Beyond our Ken és la pel·lícula amb més riquesa i que d’una manera més polièdrica ha tractat l’univers complex de les relacions sentimentales. L’exxicota venjativa d’un jove atractiu entra en contacte amb la seva nova conquista per intentar, a través de maquinacions i d’enganys, allunyar-los. L’amistat sorgirà entre les dues alhora que es van traient, de manera progressiva, les màscares que oculten les veritables intencions.

House of Fury (Stephen Fung, 2005)

Beyond our Ken (Edmond Pang, 2004)

Gèneres cinematogràfics

A Hong Kong hi ha una sèrie de gèneres cinematogràfics genuïns. Cadascun té unes particularitats intrínseques del país que el fa diferent de les característiques estàndards del gènere convencional. Fins i tot tenen les seves denominacions: l’heroic bloodshed, la comèdia hongkonesa i el noir o nou cine negre hongkonès.

John WOO i l’heroic bloodshed L’heroic bloodshed és un gènere dins del thriller genuïnament hongkonès: són pel·lícules violentes de policies i gàngsters, però els protagonistes són herois amb valors arrelats com ara l’amistat, l’honor, la venjança justa i la lleialtat. Situacions dramàtiques el posaran a prova en impressionants escenes balístiques amb “vessament de sang heroic” (significat literal d’heroic bloodshed). Aquest gènere va unit a la figura de John Woo i de Chow YunFat: el primer com a director i el segon com al seu actor fetitxe. Ambdós van revolucionar el concepte d’acció de l’època, i van donar vida a aquest “nou” gènere amb pel·lícules com A Better Tomorrow, The Killer, Una bala en la cabeza o Once a Thief. John Woo va néixer el 1946 a Guangzhou, la Xina. Quan tenia 5 anys, la seva família va haver de fugir a Hong Kong a causa de la persecució religiosa que hi va haver durant aquells anys. Després d’haver passat una infantesa i una adolescència molt dures, quan només tenia 20 anys, Woo entra a treballar a Cathay (principal rival de la Shaw Bros), primer fent alguns curts experimentals i després com a encarregat de la supervisió de guions. Quan Cathay va centrar el negoci en la distribució, Woo va passar a formar part de l’equip de la Shaw, on va començar a reunir les seves obsessions principals, sobretot la figura de l’heroi masculí i la manera d’estilitzar orgies de violència a la pantalla amb l’ajuda del director Chang Cheh. Swordsplays crepusculars, pel·lícules de kungfu, comèdia negra…, va passar per tots aquests gèneres abans que li arribés l’hora. El 1986 sorprèn a coneguts i desconeguts amb A Better Tomorrow; aquí neix l’heroic bloodshed, la relació amb el seu actor fetitxe, l’actor Chow Yun-Fat i una llarga llista d’èxits (A Better Tomorrow II, The Killer, Once a Thief, Hard-Boiled…) abans que el 1993 es deixés influir per Hollywood i hi fes pel·lícules com Cara a Cara, Misión imposible II, Windtalkers, etc. El seu esperat retorn a Hong Kong va ser l’any passat, quan va dirigir la superproducció Red Cliff.

A Better Tomorrow Any: 1986 Amb: Chow Yun-Fat, Leslie Cheung, Ti Lung, Emily Chu Gènere: Thriller d’acció De la mà del director/productor Tsui Hark, John Woo, que durant la primera meitat dels anys vuitanta no havia aconseguit cap èxit, s’embarca en un projecte titulat A Better Tomorrow (1986), que explicava la història de dos germans, un policia i l’altre criminal, en un ambient de thriller violent. Així, Woo va revolucionar el concepte de cine d’acció, li va donar una gran càrrega dramàtica, moltes batalles a càmera lenta i un estil especial: l’estilisme (com les ulleres de sol, etc.) i la manera de rodar els tiroteigs. Tot això serviria d’inspiració per a cineastes de tot el món.

The Killer Any: 1989 Amb: Chow Yun-Fat, Danny Lee, Sally Yeh, Chu Kong Gènere: Thriller d’acció Un assassí a sou, fred i calculador, canvia la seva manera de veure les coses quan deixa cega una noia en un tiroteig. A partir d’aquest moment la seva vida canvia, tot i que les tríades intenten trair-lo i el típic policia el persegueix. The Killer va significar molt per a les carreres del director i de l’actor, tant per a Fat, que es va convertir definitivament en l’actor amb més prestigi de la seva generació, com per a Woo, que va obtenir el premi al millor director als Hong Kong Film Awards d’aquell any.

i la comèdia hongkonesa

Stephen CHOW

Stephen Chow va revolucionar la comèdia cantonesa en els anys noranta. És el còmic més important de tota la cinematografia de Hong Kong, després dels germans Hui. Gran admirador de Bruce Lee, Chow combina de forma inusual i amb una personalitat pròpia dels gags humorístics i les arts marcials. La seva marca de fàbrica és una barreja de paròdies multireferencials, comèdia física i gesticulació i jocs de paraules que no es poden traduir de cap de les maneres. Un humor molt proper al de l’anime més transgressor que explota a la pantalla amb tots els recursos sensorials a l’abast de l’actor. L’explosió de Chow com autor, com auténtic amo de cada fotograma de les seves pel·lícules, amb el control absolut de tots els mitjans tècnics i artístics implicats, neix amb God of Cookery (1996).

King of Comedy Any: 1999 Amb: Stephen Chow, Ng Man Tat, Cecilia Cheung, Karen Mo Gènere: Comèdia En aquesta hiperparòdia del món del cine, Stephen Chow s’autoreferencia, juga amb el melodrama i dóna un dels millors papers a l’inseparable Ng Man Tat. Aconsegueix confirmar-se, a més d’actor còmic, com a director, ja que dota els personatges d’alguna cosa més que la seva faceta còmica surrealista. Shaolin Soccer Any: 2001 Amb: Stephen Chow, Ng Man Tat, Vicky Zhao, Cecilia Cheung Gènere: Comèdia d’acció La pel·lícula que va obrir a Stephen Chow les portes del món, tot i que a Espanya encara sigui inèdita. L’actor converteix allò irreal en real, allò impossible en possible: una pel·lícula sobre el món del futbol en un espectacle multicolor. Futbol i arts marcials en una mateixa pel·lícula. Humor per a tot tipus de públic.

Kung Fu-Sion Any: 2004 Amb: Stephan Chow, Feng Xiaogang, Yuen Wah, Lam Suet Gènere: Comèdia d’acció/ Fantasia

Sing és un lladregot que aspira a convertir-se en gàngster. Quan intenta subornar el barber d’una petita comunitat de veïns (senzills i pobres, aparentment), origina un enfrontament entre la comunitat i la Banda de la Destral, un grup criminal que domina la ciutat. Els veïns, que hauran de revelar les seves autèntiques personalitats, lluitaran contra uns mafiosos i el pati del bloc de pisos es convertirà en un autèntic camp de batalla. 70

Kung Fu hustle (Stephen Chow, 2004)

Resorgiment del cinema negre (el noir hongkonès) Després de les danses armamentístiques de John Woo i del cine d’acció i el wuxia de Tsui Hark, el cine negre necessitava una renovació, i més quan molts d’aquests autors van emigrar als EUA a la recerca de les facilitats de Hollywood. Va ser llavors quan la fornada de cineastes immediatament posteriors (amb els quals van compartir hores i hores a cinemateques i cineclubs veient cine dels dos costats de l’Atlàntic) va sorgir del seu mestratge. Realitzadors com Andrew Lau, Alan Mak, Derek Yee, Wa Ka-Fai, Benny Chan o Johnnie To volien posar en pràctica el que havien vist durant les llargues sessions de cine europeu d’autor, western, clàssics nipons…, i sobretot cine negre, tant oriental com occidental. Dos esdeveniments marcarien unes dates més o menys definides per al sorgiment d’aquest “nou cine negre”: el malestar, la desconfiança i el desassossec que va comportar la devolució de Hong Kong a la Xina (juny del 1997), i la creació de Johnnie To i del seu company Wa KaFai de la productora Milkyway, que va marcar tota una línia a seguir: produccions amb un pressupost no gaire alt però amb un estil de producció molt acurat, una concepció visual postmoderna i una concepció de thriller d’atmosfera pessimista i tèrbola on els personatges són psicològicament molt complexos.

Vengeance, Johnnie To (2009)

Johnnie TO

Després de l’apoteòsic pas per Cannes d’Election i amb el premi al Millor Director al Festival de Sitges 2004 per Breaking News, Johnnie To s’ha fet un racó en el palmarès d’autors reconeguts del cine asiàtic modern. Des que va debutar el 1980, després d’haver fet de tot dins de l’absorbent Shaw Bros, To sempre ha tingut clar que ser un autor aplaudit per la crítica no està contraposat amb el fet de posar-se el públic a la butxaca. Així, tot i que a To se li reconegui el mèrit de ser el líder de la nova modernització del thriller hongkonès mitjançant la seva visió postcolonial, el fascinant món del cine del director de Running on Karma, The Mission o Exiled també passa per la versatilitat de gèneres (canalitzats a través de la seva productora Milkyway Image), que passen per la comèdia (The Eight Happiness), el cine fantàstic (Happy Ghost III), el drama (The Story of my Son), les arts marcials (Bare Food Kid), el cine romàntic (Turn Left, Turn Right), etc., i que l’han portat en moltes ocasions a ser el número u a la taquilla del seu país.

A Hero never Dies Any: 1998 Amb: Leon Lai, Lau Ching-Wan, Yo Yo Mung, Fiona Leung Gènere: Thriller dramàtic A Hero Never Dies és el primer film de cine negre de To com a director que es va convertir ràpidament en un clàssic, tot i que ho deu (o li rendeix homenatge) al binomi que van suposar durant la seva època John Woo i Tsui Hark. La pel·lícula se centra en dos nobles gàngsters que s’admiren però que s’han d’enfrontar perquè treballen per dos caps de tríades rivals. Lau Ching-Wan amb un barret de vaquer, i Leon Lai, tot un ídol a Hong Kong, són els dos protagonistes d’aquesta joia del cine negre oriental on la lleialtat que va fins al final és l’únic que alimenta l’esperit. Running out of Time Any: 1999 Amb: Andy Lau, Lau Ching-Wan, Lam Suet, Waise Lee, Yo Yo Mung Gènere: Thriller L’any 1999 va ser excepcional per a la Milkyway i associats, amb l’estrena de dos llargmetratges de cine negre, Running Out of Time i The Mission. A Running out of Time no destaca la direcció de To, sinó un guió enginyós que li dóna la volta de manera original al típic joc del gat i la rata: aquesta vegada un policia persegueix un lladre de guant blanc en la seva última missió per venjar la mort del seu pare. Dos homes enfrontats que al final hauran d’unir forces. Andy Lay i Lau Ching-Wan estan espectaculars.

Election Any: 2005 Amb: Simon Yam, Tony Leung Ka Fai, Lam Suet, Louis Koo Gènere: Thriller/Gàngsters Cada dos anys, els membres més veterans de la tríada més antiga de Hong Kong es preparen per escollir un nou líder. El comandament està en joc, i tots els integrants tenen uns interessos diferents a l’hora de decantar el seu vot. Amb una estilitzada posada en escena i una planificació molt estudiada, To realitza a Election una crònica sòbria i molt precisa sobre el funcionament intern de la tríada i dels brots de rivalitat i violència. Election (2005)

Wilson YIP A finals dels anys vuitanta, quan el cine hongkonès agafava nous camins, un jove entusiasta, amant del cine de gènere, volia fer-se un racó en el panorama local tan competitiu. Era Wilson Yip. Va donar els primers passos com a assistent de direcció d’Andy Ching (Love among Triad), que li va oferir la possibilitat de dirigir la seva primera pel·lícula l’any 1995 (01:00 A.M.). El gran repte li arribaria l’any 1996 quan es va fer càrrec de la direcció de Daze Raper, una pel·lícula catalogada de categoria 3 (pel·lícules per a persones adultes), que narrava la caiguda als abismes d’un guàrdia de presó a causa dels contactes amb el crim organitzat. Yip va demostrar que podia dotar un thriller genuïnament hongkonès amb el seu toc personal unint el realisme necessari amb las profunditat psicològica del personatge. I aquest va ser el començament, perquè en cinc anys Yip ha passat de dirigir pel·lícules de baix pressupost a abordar projectes milionaris. Part de la seva filmografia són Bio-Zombie, Bullets over Summer, Skyline Cruisers, Juliet in Love, S.P.L., Dragon Tiger Gate o la recent Ip Man. Bullets over Summer Any: 1999 Amb: Louis Koo, Francis Ng, Matt Chow, Tony Ho Gènere: Thriller d’acció Bullets over Summer va ser un dels èxits de taquilla on ell mateix signa el guió juntament amb el que serà el seu amic i col·laborador, l’actor Matt Chow. Una buddy-movie que reunia una parella molt diferent de policies en les tasques de vigilància dins d’una casa on vivia una anciana senil que els confon pels seus néts. El tracte especial i estret que s’estableix entre aquests personatges donarà pas, després, al thriller més convencional. El dragón blanco/The White Dragon Any: 2004 Amb: Cecilia Cheung, Francis Ng, Hui Chiu-Hung, Lei Liu Gènere: Wuxia/Fantasia A Yip li agrada jugar amb els gèneres i no es va oblidar del wuxia. Situada a la Dinastia Ming, un assassí cec ha de dur a terme una missió: acabar amb els dimonis d’aquest món. Gràcies a aquesta pel·lícula, Yip fa un “pseudohomenatge” a l’espadatxí cec japonès Zatoichi, en una comèdia d’arts marcials amb coreografies espectaculars. 76

Andrew LAU

Neix a Hong Kong el 1960, i des de sempre li atrau la fotografia, professió que continua exercint a les seves pel·lícules i a les dels altres (per exemple, va ser el director de fotografia a les pel·lícules de Wong Kar-Wai: As Tears Go By o Chungking Express). Igual que la majoria, s’uneix a la Shaw Bros, on fa els primers passos, fins que el 1990 té l’oportunitat de dirigir la seva primera pel·lícula: Against All. De fet, on va tenir més fama va ser amb la saga de la banda de joves Young and Dangerous (una saga de sis pel·lícules que dura des del 1996 fins al 1998), que va revolucionar el cine de tríades i va llançar a l’estrellat joves actors com Eking Cheung o Jordan Chan. Lau és el responsable de començar a emprar la infografia en un gènere tan autòcton com el wuxia (A Man Called Hero), i també, i aquest potser és la seva màxima fita, la renovació del gènere de gànsters. En una època de crisi d’idees, alimentada per la incertesa posterior al 1997, Lau obre una altra vegada al món les portes del cine de l’excolònia: la trilogia Infernal Affairs posa en el punt de mira Hong Kong alhora que redefineix la figura de l’infiltrat en el cine policíac. Juego sucio/Infernal Affairs Any: 2002 Amb: Andy Lau, Tony Leung Chiu Wai, Anthony Wong, Eric Tsang Gènere: Thriller Andy Lau i Tony Leung Chiu-Wai donen vida als protagonistes principals del doble joc de la pel·lícula. Andy Lau és un gàngster infiltrat a la policia. Tony Leung Chiu-Wai és un policia infiltrat com a gàngster. Els dos se senten desubicats i acaben vivint en un estat de confusió en el qual els valors primaris es dilueixen i es confonen. A més de recuperar la confiança del públic local i dels mercats internacionales pel cine hongkonès, la crítica va aplaudir-la, i l’Acadèmia de Cine de Hong Kong li va atorgar, en l’edició 22 del seu palmarès, els premis a la millor pel·lícula, director, guió, actor secundari i muntatge. Anys després, el mateix Scorsese aconseguiria l’Oscar per Infiltrados, no un remake, sinó una còpia d’aquesta pel·lícula.

Derek YEE Nascut el 1957 a Hong Kong. Derek Yee és un dels directors més sòlids i contundents del panorama cinematogràfic hongkonès. Hi trobem gran part de la història d’altres directors de l’excolònia: actor en nòmina de l’antiga productora Shaw Brothers, productor, escriptor i director prolífic que s’atreveix amb tots els gèneres. La comèdia romàntica (Drink, Drank, Drunk), la comèdia més àcida amb reflexió social (Viva erótica), el melodrama de tall clàssic (C’Ést la Vie, mon Cherie) o el thriller es beneficien del seu impecable sentit estètic i del sentit del ritme precís, així com d’una atmosfera adequada a través de la qual els personatges es mouen per la ciutat, Hong Kong, tractada com un personatge més. Les històries són sòlides, sòbries i alhora aspres i sarcàstiques. En els dos últims thrillers, magnífics, (One Night in Mongkok i Protege) reinventa i redefineix el cine negre hongkonès. One Nite in Mongkok Any: 2004 Amb: Cecilia Cheung, Alex Fong, Daniel Wu, Anson Leung Gènere: Thriller dramàtic Bandes de gàngsters, policies, assassins a sou, prostitutes i, sobretot, la ciutat de Hong Kong i el barri de Mongkok, un dels barris més poblats del món. L’espectador baixa a l’infern amb els personatges igual que els protagonistes, pels carrerons, pels submons obscurs, pels racons claustrofòbics... Uns personatges que van a la deriva buscant la seva pròpia veritat en un context advers.

One Night in Mongkok (Derek Yee, 2004)

Joe MA

Joe Ma és una persona molt coneguda dins de la indústria del cine de Hong Kong, i ja fa més de vint anys que hi treballa com a director, guionista i productor. Va començar la carrera com a escriptor i, de fet, encara continua escrivint els guions de les pel·lícules que fa i també d’altres directors. Després de cinc anys dedicats exclusivament a l’escriptura, el 1992 comença la carrera de director amb Rich Man, un film per a persones adultes sobre la relació entre tres homes anomenats “savis”. Des d’aquell moment fins ara, Joe Ma ha dirigit, guionitzat i produït més de trenta pel·lícules.

The Warlords (Peter Chan, 2007)

Altres directors i productors

Embrace your Shadow Any: 2005 Amb: Chen Hung-Lieh, Chin Ping, Lily Ho, Peter Chen-Ho Gènere: Drama/Romance Una jove de 23 anys ha de cuidar el seu germà, que té una malaltia hereditària que li impedeix moure’s del llit, i la seva neboda petita. Malgrat que la situació econòmica és de pobresa, es mantenen com poden fins que un dia un lladre entra a la seva vida. Embrace your Shadow rescata vells temes de la filmografia de l’autor: la cara fosca de l’amor (de parella, de germans, de pares i fills, d’amor per les coses, els diners…).

Embrace your Shadow (Joe Ma, 2005) Perhaps love (Peter Chan, 2005)

Peter CHAN

Peter Chan va néixer a Hong Kong, però al cap de poc la seva família es va traslladar a Tailàndia. Després de l’adolescència, se’n va anar als EUA per estudiar cine a Los Angeles. Torna a mitjan anys vuitanta i comença a treballar per a directors com John Woo, fins que a principis dels anys noranta crea una productora pròpia, la famosa UFO, amb la intenció d’encabir-hi noves idees, independents i innovadores, allunyades dels grans estudis. La filmografia de Peter Chan demostra que a Hong Kong hi pot haver cine més enllà de l’acció. Com a director destaca la visió particular de l’amor, tancat en la nostàlgia, i un estil pulcre amb una tècnica matisada minuciosament. Chan entén el cine com una cruïlla de cultures, de gèneres i de passions. Una visió cosmopolita que l’ha dut a abordar les històries d’amor des de diversos gèneres i a col·laborar amb diversos països en coproduccions panasiàtiques.

Alan and Eric, between Hello and Goodbye Any: 1991 Amb: Maggie Cheung, Eric Tsang, Alan Tam, Michael Dingo Gènere: Drama romàntic Va ser l’òpera prima de Chan a la direcció i la seva primera tragicomèdia. Li va servir per plasmar-hi les seves reflexions, però, sobretot, la seva concepció del melodrama. L’argument gira al voltant de dos amics que es tornen a trobar després d’una llarga separació, i s’enamoren de la mateixa dona. La separació i el retrobament serveixen a Chan per teixir una història melancòlica de gust agredolç, on la fórmula del triangle amorós s’embolica gràcies a una construcció detallada del procés d’enamorament. Perhaps Love Any: 2005 Amb: Takeshi Kaneshiro, Zhou Xun, Jacky Cheung, Eric Tsang Gènere: Drama musical Perhaps Love és un exercici molt plàstic que es capbussa en el cine dins del cine. La història d’amor entre els actors i el director de la pel·lícula transcorre paral·lela al guió que estan rodant sobre el món del circ. Els números musicals (una barreja entre els estils Moulin Rouge i Bollywood) serveixen de reclam perquè l’espectador sigui testimoni de la construcció d’una història d’amor i també del seu oblit. Un musical preciós i espectacular. The Warlords Any: 2007 Amb: Jet Li, Takeshi Kaneshiro, Andy Lau, Jinglei Xu Gènere: Acció/Drama èpic Peter Chan s’atreveix amb tot, i després dels melodrames romàntics, del terror i del musical, va sorprendre tothom amb aquesta pel·lícula èpica que recrea la rebel·lió de Taiping durant l’última Dinastia Ping. Està basada en el relat que va inspirar la mateixa cinta de Chang Cheh, Blood Brothers. Una pel·lícula bèl·lica i d’acció que demostra la grandesa i l’esplendor del cine èpic de Hong Kong.

The Warlords (Peter Chan, 2007)

Directors de la Segona Onada Spacked Out (Laurence Lau, 2000) Everlasting Regret (Stanley Kwan, 2005) Autumn Moon (Clara Law, 1992) As Tears Go by (Wong Kar-Wai, 1988) Fallen Angels (Wong Kar-Wai, 1995) 2046 (Wong Kar-Wai, 2004) Fruit Chan, màxim exponent del cinema independent Made in Hong Kong (1997) Hollywood Hong Kong (2001) Public Toilet (2002) Nous directors

2046 (Wong Kar-Wai, 2004)

Fu Bo (Wong Ching-Po, 2003) You Shoot, I Shoot (Edmond Pang, 2001) Isabella (Edmond Pang, 2006) John Woo i el seu heroic bloodshed

Altres pel·lícules del cine de Hong Kong disponibles a la Mediateca de Casa Àsia Cine clàssic Dragon Gate Inn (King Hu, 1967) King Drummer (Inoue Umetsugu, 1967) Directors de la Primera Onada Érase una vez en China I, II, III (Tsui Hark, 1991-93) The Chinese Feast (Tsui Hark, 1995) Time and Tide (Tsui Hark, 2000) The Legend of Zu (Tsui Hark, 2001) Siete espadas / Seven Swords (Tsui Hark, 2005) Stuntwoman Ah Kam (Ann Hui, 1996) Eighteen Springs (Ann Hui, 1997) King of Chess (Yim Ho, 1991)

Bullet in the Head (1990) Hard-Boiled (1992) Cine negre hongkonès The Mission (Johnnie To, 1999) Running out of Time 2 (Johnnie To, 2001) Breaking News (Johnnie To, 2004) Skyline Cruisers (Wilson Yip, 2000) El amante de la última emperatriz (Andrew Lau, 1995) Initial D (Andrew Lau, 2005) Viva Erotica (Derek Yee, 1996) Protégé (Derek Yee, 2007) Peter Chan i Joe Ma Who’s the Woman, Who’s the Man (Peter Chan, 1996) Feel 100% (Joe Ma, 2001) Summer Breeze of Love (Joe Ma, 2002)