Ruta literària: La Xina by Casa Asia

Ruta literĂ ria La Xina

Ruta literària Casa Àsia - Mediateca Palau Baró de Quadras Av. Diagonal, 373 08008 Barcelona Tel.: 93 368 07 38 mediateca.bcn@casaasia.es

Centre Casa Àsia-Madrid - Mediateca Palacio de Miraflores Carrera de San Jerónimo, 15 28014 Madrid Tel.: 91 429 68 00 mediateca.madrid@casaasia.es

www.casaasia.es Consorci Casa Àsia:

La Xina

Índex 1.- Introducció general

2.- Els clàssics

· Confuci · ‘Clàssic de la poesia’ · Daodejing · Zhuangzi · Recomanacions dels clàssics 3.- La poesia Tang

· Li Bai · Wang Wei · Du Fu · Recomanacions de la poesia Tang 4.- Les grans novel·les · ‘Història dels tres regnes’ · ‘Viatge a Occident’ · ‘Història no oficial del bosc dels lletrats’ · ‘Somni al pavelló roig’ · Recomanacions de les grans novel·les 5.- Literatura moderna · Liu E · Lu Xun · Lao She · Ba Jin · Qian Zhongshu · Recomanacions de la literatura moderna

15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 55 57 59 63

Índex 6.- Literatura contemporània · Gao Xingjian · Han Shaogong · Ma Jian · Mo Yan · Yu Hua · Recomanacions de la literatura contemporània 7.- Literatura híbrida

· Maxine Hong Kingston · Timothy Mo · Amy Tan · Dai Sijie · Ha Jin · Recomanacions de la literatura híbrida

65 67 71 73 75 77 81 83 87 89 91 93 95 99

Literary Ruta literaria Route Introducció general Des dels inicis, la literatura xinesa ha evolucionat en íntima relació amb tot un conjunt d’aspectes socials, polítics i filosòfics de la intel·lectualitat. De la primera època d’esplendor destaquen els clàssics de la dinastia Zhou (segles XII-III aC) com les ‘Analectes’ de Confuci o el ‘Clàssic de la poesia’, així com obres de pensadors taoistes com Laozi o Zhuangzi. La dinastia Tang (segles VII-X) es considera l’edat d’or de la lírica xinesa amb grans mestres com Wang Wei, Du Fu o Li Bai. Alhora, s’hi desenvolupa una important producció literària de contes, històries fantàstiques i altres gèneres que beuen de la tradició oral i que culminen en les grans novel·les de les dinasties Ming (13681644) i Qing (1644-1911), entre les quals destaquen ‘Viatge a Occident’, ‘Somni al pavelló roig’ o ‘Història no oficial del bosc dels lletrats’. 10

Llibre de bambú

Durant les primeres dècades del segle XX, la literatura moderna va estretament lligada a un projecte de modernització nacional. Lu Xun n’és, sens dubte, una de les figures clau, encara que no l’únic: altres autors menys polititzats com Qian Zhongshu van saber combinar amb audàcia elements moderns i tradicionals en obres de la primera meitat de segle. Ja en la dècada dels vuitanta la producció literària es diversificà gràcies al talent de joves avantguardistes com Mo Yan, Han Shaogong o Yu Hua. A partir de la dècada dels noranta s’ha produït una forta comercialització de la literatura i una moderada recepció de les obres xineses a l’exterior, gràcies a fenòmens com el cinema i a la concessió del Premi Nobel de Literatura del 2000 a Gao Xingjian. El context geopolític recent també ha facilitat la producció d’un tipus de literatura híbrida amb un peu a la Xina i l’altre a Occident: obres escrites en anglès o francès per autors xinesos o d’origen xinès, que aborden d’alguna manera la posició de la Xina en la globalització.

Literary Route Els clàssics La literatura xinesa tradicional és una combinació de molts aspectes i disciplines que, actualment per nosaltres, són força independents. Ja des dels clàssics, les obres no tracen fronteres en àmbits de literatura, llengua, pensament, política, societat, història o ètica. Tots aquests camps conformen per igual allò que històricament a la Xina s’ha considerat literatura. Els clàssics són, doncs, un referent ineludible en aquest sentit. Si bé des d’un punt de vista modern (i occidental) aquestes obres són d’un caire més filosòfic, tenen una gran importància per entendre la història de la literatura xinesa en un sentit ampli. Les implicacions civilitzatòries inherents en aquesta literatura entesa panoràmicament la converteixen —i converteixen els clàssics, sobretot els de caràcter confucià— en un instrument per educar el poble. En un món i una societat inicialment submergits en el caos i en el desordre, el projecte de la literatura consisteix a contribuir a sembrar l’ordre perquè pugui existir un govern correcte de les coses i de la gent. Per tant, la literatura aporta una manera d’actuació apropiada, adequada per a cada ocasió i circumstància. Aquest utilitarisme literari ha estat una de les característiques predominants al llarg de la història de la literatura xinesa, des dels clàssics fins a finals del segle XX.

Títol: Yijing. El Libro de los cambios / Amb el comentari de Wang Bi; traducció, pròleg i notes del text de Jordi Vilà; traducció, pròleg i notes del comentari de Wang Bi d’Albert Galvany Publicació: Girona · Atalanta, 2006 Descripció: 604 pàgines; 23 cm

Literary Route

Els clàssics Confuci Confuci (551-479 aC) ha estat una de les principals figures del pensament i la literatura xinesa i de tot el pensament de l’Àsia Oriental. Nascut en un període fèrtil per a la reflexió filosòfica (conegut com el de les Cent Escoles de Pensament, a la dinastia Zhou), Confuci va exercir diversos oficis fins que es va convertir en un pensador itinerant que oferia els seus serveis de conseller sobre com governar el poble als diferents monarques dels regnes en els quals estava dividida la Xina del moment. Per això, en part, el seu pensament té una voluntat d’aplicació pràctica. El nom de Confuci va associat a les ‘Analectes’ (Lunyu). Encara que no les va escriure ell directament, es tracta d’una recopilació dels seus ensenyaments que en van elaborar els deixebles. Són aforismes i reproduccions de diàlegs breus que sintetitzen la seva filosofia. Confuci advocava pel respecte de la jerarquia i les relacions socials, dels valors morals i la justícia, sempre darrere d’un funcionament social òptim. Intenta transmetre les idees mitjançant l’exemple i la reflexió crítica a partir de qualsevol anècdota o situació.

Confuci no va concretar mai un pensament sistematitzat. En la construcció posterior d’allò que s’ha considerat el confucianisme van contribuir-hi tant els deixebles (Menci i Xunzi, els més cèlebres) com la complicitat entre la ideologia que es podia extreure del pensament de Confuci i els interessos polítics dels governants, preocupats per mantenir les jerarquies i el control social. Títol: Los cuatro libros / Confuci; traducció, introducció i notes de Joaquín Pérez Arroyo Publicació: Barcelona [etc.] · Paidós, 2002 Descripció: 455 pàgines; il., 1 map.; 22 cm

Literary Route

Els clàssics ‘Clàssic de la poesia’ El ‘Clàssic de la poesia’ (Shijing) és un dels que es consideren els cinc clàssics del confucianisme, al costat del ‘Clàssic dels documents’ (Shujing, ca. VI aC), una col·lecció de discursos i pronunciaments de la cort; el ‘Clàssic dels canvis’ (Yijing, ca. IV-III aC), un manual endevinatori; el ‘Clàssic dels ritus’ (Lijing, ca. V aC ), un tractat sobre els protocols de comportament social, i ‘Primaveres i tardors’ (Chunqiu, ca. V aC), una crònica històrica. Es tracta d’una selecció de més de tres-cents poemes, himnes i cançons que un grup de missatgers enviats per la cort de Zhou va recopilar entre el poble per fer arribar al governant els problemes i les preocupacions de la societat del moment. Escrites en els segles XI i VIII a. de C. i suposadament editades per Confuci, potser entre d’altres editors, aquestes peces són de mètrica, temàtica i estructura un xic heterogènies, per la qual cosa s’especula que algunes comptaven amb acompanyament musical.

Les peces reflecteixen vivament les estampes de la vida diària de la societat d’aquell temps: les activitats, els conflictes i les relacions de tot tipus. Alhora, sota la quotidianitat i els assumptes trivials s’estén una important crítica social i política, intervinguda i subtil. En la comprensió d’aquestes peces, l’al·legoria ha de ser interpretada degudament: així és com es van interpretar en el seu moment i com s’han interpretat al llarg de la història xinesa.

Títol: Poesía popular de la China antigua / Selecció de poemes, traducció del xinès, introducció i notes de Gabriel García-Noblejas Publicació: Madrid · Alianza, cop. 2008 Descripció: 455 pàgines; 24 cm

En termes literaris, més enllà de la qualitat d’aquests poemes, el ‘Clàssic de la poesia’ és important perquè legitima la lírica com una forma d’expressió literària dins la combinació d’aspectes artístics, literaris i polítics de la cultura xinesa d’elit, forma que tindrà l’apogeu, com veurem, durant les dinasties Tang i Song.

Literary Route

Els clàssics Daodejing En paral·lel als clàssics confucians, el taoisme també compta amb un conjunt d’obres considerades clàssiques. El Laozi o Daodejing n’és una. Atribuït al mateix Laozi (segle IV aC), figura enigmàtica de qui es dubta l’existència, el Daodejing és una recopilació de vuitanta capítols. Cada capítol és una breu sentència o aforisme que, sovint, resulten paradoxals o contradictoris. Des d’un punt de vista literari, aquestes paradoxes transmeten amb agudesa els problemes del llenguatge i el seu abast filosòfic. El cèlebre primer capítol és significatiu en aquest sentit: El curso que se puede discurrir no es el curso permanente. El nombre que se puede nombrar no es el nombre permanente.1 Des d’una perspectiva filosòfica, en destaca l’oposició antitètica a les idees confucianes: el rebuig de tot coneixement, valor moral, imposició social o doctrina política. Tot consisteix a fluir, en la noacció, a partir del buit, lluny de qualsevol construcció artificiosa feta per l’home.

Malgrat la seva dificultat i opacitat, el Daodejing és, sens dubte, un dels pilars del pensament i la literatura xinesa. I, tot i que en la cultura oficial canònica els clàssics confucians han tingut un lloc més prominent a causa de la relació estreta amb el govern de la societat, el Daodejing és una obra cabdal. Títol: Libro del curso y de la virtud = Dao de jing / Lao zi; pròleg de François Jullien; edició i traducció del xinès d’Anne-Hélène Suárez Publicación: Madrid · Siruela, 1998 Descripción: 194 pàgines; 22 cm

Lao Zi. El libro del curso y de la virtud. Suárez, Anne-Hélène, ed. i trad. Madrid: Siruela, 1998, p. 31.

Literary Route

Els clàssics Zhuangzi El Zhuangzi, escrit per Zhuangzi (369-286 aC) i potser també per algun dels seus deixebles, és una obra que reivindica una vida espontània, de contemplació (i sense paraules, en què constitueix una paradoxa, ja que el Zhuangzi està, de fet, escrit i format per paraules), allunyada de les construccions i normes socials a partir d’al·legories, paròdies i anècdotes de to irònic. El cinisme i la ironia són les bases sobre les quals es fonamenta aquesta obra. Igual que al Daodejing, al Zhuangzi també es posa en dubte el paper del llenguatge i la seva relació amb la realitat. El famós paràgraf que tanca el Llibre II és significatiu en aquest sentit: Una noche Zhuang Zhou [Zhuangzi] soñó que era una mariposa: una mariposa que revoloteaba, que iba de un lugar a otro contenta consigo misma, ignorante por completo de ser Zhou. Despertóse a deshora y vio, asombrada, que era Zhou. Mas, ¿Zhou había soñado que era una mariposa? ¿O era una mariposa la que estaba ahora soñando que era Zhou? Entre Zhou y la mariposa había sin duda una diferencia. A esto llaman ‘mutación de las cosas’.2

Títol: Los capítulos interiores de Zhuang Zi / Traducció de Pilar González España i Jean Claude Pastor-Ferrer Publicació: Madrid · Trotta; [París]: Unesco, cop. 1998 Descripció: 148 pàgines; 20 cm

Tal com ja passava al Daodejing, el Zhuangzi té un valor literari afegit al seu evident valor filosòfic. Aquestes obres són importants perquè inauguren un tipus de creació literària al marge de la cultura elitista oficial: davant de l’ordre i les certeses que defensaven els textos d’aire més confucià i el seu objectiu de ser aplicables en el govern de la societat, els textos taoistes advoquen —amb una ironia vehement— una incertesa i un relativisme que obren un nou horitzó per a la literatura xinesa. Malgrat l’oposició, al llarg dels segles s’ha produït una síntesi entre ambdues escoles i l’espontaneïtat que propugna el Zhuangzi s’ha combinat amb el rigor més sistemàtic del confucianisme. 2

Zhuangzi. Maestro Chuang Tsé. Preciado, Iñaki, trad. Barcelona: Kairós, p. 53.

Els clàssics · Recomanacions

Ruta literària literaria

Títol: Cuatro lecturas sobre Zhuangzi / Jean François Billeter; traducció d’Anne-Hélène Suárez Girard Publicació: Madrid · Siruela, cop. 2003 Descripció: 186 pàgines

Títol: Tao te ching: los libros del Tao / Lao Tse; edició i traducció del xinès d’Iñaki Preciado Idoeta Publicació: Madrid · Trotta, cop. 2006 Descripció: 542 pàgines; il.; 24 cm

Títol: Maestro Chuang Tsé / Zhuang Zi; traducció, introducció i notes d’Iñaki Preciado Ydoeta Publicació: Barcelona · Kairós, 2001 Descripció: 478 pàgines; 20 cm

Títol: Los Libros canónicos chinos: la religión y la filosofía más antiguas y la moral y la política más perfectas de la humanidad / Traducció, notícies preliminars i notes de Juan B. Bergua Publicació: Madrid · Bergua, cop. 1969 Descripció: 635 pàgines; 17 cm

Títol: The Taoist Classics / Traducció de la col·lecció de Thomas Cleary Publicació: Boston (Mass.) · Shambhala, 2003 Descripció: 4 volums; 23 cm

Títol: Lun yu: reflexiones y enseñanzas / Confuci (Maestro Kong); traducció del xinès, introducció i notes d’Anne-Hélène Suárez Girard Publicació: Barcelona · Kairós, 2002 Descripció: 193 pàgines; 20 cm

Literary Route

Els clàssics La poesia Tang A la poesia xinesa en general, el poeta sol expressar el seu estat d’ànim en un moment puntual en el temps, inspirat per qualsevol cosa: un esdeveniment públic, una crítica social, la trobada o el comiat d’un amic, una reflexió més metafísica o existencial. Sovint la poesia es converteix en una forma de comunicació, ja que els poemes dedicats provoquen també una resposta. La dinastia Tang és considerada l’edat d’or de la poesia xinesa amb grans mestres com Li Bai, Wang Wei o Du Fu. Després de la influència d’obres com el ‘Clàssic de la poesia’ i el pas dels segles, a la dinastia Tang s’inicia el que es podria denominar la poesia d’estil modern basada en regles prosòdiques més estrictes que espremen al màxim el potencial tant musical com visual de la llengua i l’escriptura xineses. L’auge de la poesia té una explicació també política: la composició poètica s’incorpora com a part del currículum dels exàmens d’accés a la funció pública. Es reforça, doncs, la posició de la poesia dins del cànon i l’etiqueta de l’elit, ja no solament com una habilitat social i d’interrelació en l’àmbit privat, sinó també com una forma d’expressió inscrita en l’àmbit públic. La poesia es converteix, doncs, en una eina necessària en l’esfera professional, social i personal.

Títol: Poesía clásica china / Edició de Guojian Chen; traducció de Guojian Chen Publicació: Madrid · Cátedra, cop. 2001 Descripció: 387 pàgines; 18 cm

A la fi de la dinastia Tang comença a despuntar una poesia més musical, fruit de les influències de l’Àsia Central, especialment en les melodies cortesanes, que floreix completament durant la dinastia Song. Dels poetes Song destaca, entre d’altres, Su Dongpo (o Su Shi, 1037-1101), humanista en un sentit amplíssim, exiliat de la cort imperial en nombroses ocasions i que, en poesia, destaca per una fusió de registres, temàtiques i influències brillant i original.

Literary Route

Els clàssics · La poesia Tang Li Bai Li Bai (701-762) va ser un personatge de vida bohèmia i itinerant. Va aconseguir entrar sense realitzar els exàmens protocol·laris a la que esdevindria la prestigiosa acadèmia imperial Hanlin, que, en aquell temps, era encara un cercle de poetes proper a l’emperador. No hi va durar gaire: després de dos anys va haver d’abandonar el càrrec rumb a l’exili cap al sud de la Xina. Però va esmerçar tant temps en banquets i celebracions de comiat pel camí que va ser amnistiat sense haver arribat encara a destinació. No obstant això, moltes de les seves peces —com la següent, traduïda per AnneHélène Suárez i Ramon Dachs— parlen del desterrament i la distància: Pensando, de noche Un rayo de luna alcanza mi cama; El suelo parece cubierto de escarcha. Alzando la vista, la veo brillar: Bajándola veo mi tierra natal.3

L’obra de Li Bai mostra un domini de la poesia d’estil antic, de regles prosòdiques menys estrictes. Això dóna espontaneïtat a uns poemes que transmeten passió i vitalitat, fruit de la influència taoista i d’un anhel d’aprofitar cada moment, d’acord amb el seu tarannà i biografia.

Títol: Cien poemas / Li Po; selecció, traducció i pròleg de Chen Guojian Publicació: Barcelona · Icaria, 2002 Descripció: 126 pàgines; 22 cm

Molts dels poemes de Li Bai descriuen el desig de fugir a un món d’immortals taoistes, un escapisme sovint facilitat pel vi, cosa que va contribuir a accentuar-ne la fama de bohemi, igual que algunes anècdotes. La llegenda diu, per exemple, que Li Bai va morir ofegat quan, totalment ebri, intentava agafar el reflex de la lluna sobre l’aigua. La personalitat bohèmia i la trajectòria singular, sens dubte, han influït en la seva popularitat a Occident. 3

Dachs, Ramon; Gregori, Josep Ramon; Suárez, Anne-Hélène, eds. i trads. De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat (esplendor del cuarteto oriental). Barcelona · Azul, 2004, p. 49.

Literary Route

Els clàssics · La poesia Tang Wang Wei Wang Wei (701?-761) va combinar càrrecs com a alt funcionari de la cort amb una faceta humanística en un sentit ampli: a més de poeta va ser pintor i músic. Va tenir una carrera política notable, per la qual cosa els seus poemes solen descriure escenes de la vida social de la cort, com ara festes o banquets. Alhora, moltes de les seves peces mostren un delit per la tranquil·litat de la vida retirada, al marge de l’agitació de la capital i de la cort, com ara el poema següent traduït per Anne-Hélène Suárez: El parque de los ciervos En el monte vacío no se ve a nadie, ya sólo se oye el eco de la voz. El sol que regresa se adentra en la fronda Y en el musgo verde vuelve a refulgir.4 29

L’obra de Wang Wei, en conjunt, plasma aquesta tensió entre la vida política i la vida retirada, dues cares de la mateixa moneda per a molts funcionaris literats. Així mateix, un altre eix clau en la seva obra és el budisme. Una visió budista de l’existència impregna també molts dels seus quadres i poemes. Sovint el paisatge i l’observació contemplativa de la naturalesa són una manera de participar en la pau i la reclusió espiritual. Wang Wei és, doncs, un dels exemples més selectes de la conjugació entre emoció i paisatge ben característica de la poesia xinesa. Títol: 99 cuartetos deWangWei y su círculo / Traducció d’Anne-Hélène Suárez Girard Publicació: Madrid · Pre-Textos, 2000 Descripció: 239 pàgines; 22 cm

Suárez, Anne-Hélène, ed. i trad. 99 cuartetos deWangWei y su círculo. Valencia: Pre-textos, 2000, p. 69.

Literary Route

Els clàssics · La poesia Tang Du Fu Du Fu (712-770) va ser un personatge de valors confucians marcats. Potser a causa, precisament, de la seva rectitud i responsabilitat, va fracassar en la carrera oficial i va tenir una vida desafortunada i plena d’infortunis polítics i personals. En els seus poemes critica moltes d’aquestes injustícies, així com els horrors de la guerra i d’una època convulsa per al país i per a la gent. És el cas d’aquest poema en versió d’Anne-Hélène Suárez: Perspectiva primaveral País aniquilado, quedan montañas y ríos. Ciudad primaveral, medran malezas y árboles. Emoción del momento, las flores arrancan llanto. Dolor de la despedida, los pájaros turban el alma. Tres meses lleva ardiendo el fuego en las almenaras. Diez mil monedas valen las noticias de mi casa. Mi cabello cano, ralo ya de tanto mesarlo, pronto no será capaz de aguantar una horquilla.5

Du Fu escriu en estil modern i —aquí rau un dels seus grans mèrits des d’un punt de vista literari— es mou amb brillantor en les regles prosòdiques estrictes de la nova poesia. Sap conjugar amb perícia les particularitats més tècniques amb la descripció de la realitat del seu temps: un país en situació caòtica i una societat malmesa, als quals posa veu política i poètica. Títol: Du Fu Selected Poems / Du Fu; traducció de Rewi Alley Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 200-? Descripció: 351 pàgines · 21 cm

Suárez, Anne-Hélène, antologia en curs.

La poesia Tang · Recomanacions

Ruta literària

Títol: De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat (esplendor del cuarteto oriental) / 39 jueju, traducció del xinès en col·laboració amb Anne-Hêlène Suárez; 6 robaiyat, traducció de l’àrab en col·laboració amb Josep Ramon Gregori Publicació: Barcelona · Azul, 2004 Descripció: 124 pàgines; 23 cm

Título: Copa en mano, pregunto a la luna: poemas / Li Bo; traducció, introducció i notes de Chen Guojian Publicació: México, D.F. · El Colegio de México, 1982 Descripció: 85 pàgines; 20 cm

Títol: Antología de poesía china / Introducció, traducció i notes de Juan Ignacio Preciado Idoeta Publicació: Madrid · Gredos, 2003 Descripció: 263 pàgines; 20 cm

Títol: Poemas del río Wang / Wang Wei i Pei Di; versos en castellà i presentació de Clara Janés; traducció del xinès i preliminar de Juan Ignacio Preciado Idoeta Publicació: Madrid · Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, cop. 1999 Descripció: 87 pàgines; 21 cm

Títol: El silencio de la luna: introducción a la poesía china de la dinastía Tang (618-907) / Javier Martín Ríos Publicació: Barcelona · Azul, 2003 Descripció: 133 pàgines; 23 cm

Títol: El vuelo oblicuo de las golondrinas / Presentació de Clara Janés i Juan Ignacio Preciado Idoeta; traducció del xinès de Juan Ignacio Preciado Idoeta; versos en castellà de Clara Janés Publicació: Madrid · Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2000 Descripció: 155 pàgines; 18 cm

Literary Route Les grans novel·les Les dinasties Ming (1368-1644) i Qing (1644-1911) són conegudes com les del naixement de la novel·la xinesa, que beu de formes literàries existents com el chuanqi (narracions de fenòmens extraordinaris) i el biji (anotacions heterogènies d’estil personal) o noves formes com els relats curts de registre oral. La fertilitat de la narrativa de ficció i la circulació de temes, trames i motius entre unes històries i unes altres demostren la remarcable intertextualitat que caracteritza el conjunt de la literatura xinesa. Un dels principals autors que va contribuir a l’assentament d’aquestes obres de narrativa com a gènere propi va ser Feng Menglong (15741646), autor de ‘Tres paraules’6 (Sanyan, 1620), una antologia de tres col·leccions de relats, recopilats per ell o de creació pròpia, que descriuen anècdotes de la vida quotidiana sovint amb caràcter moralitzador. En la narrativa curta també va destacar Pu Songling (1640-1715), autor dels ‘Contes de Liaozhai’ (Liaozhai zhiyi, ca. 1700), una obra de gairebé cinc-cents chuanqi sobre esdeveniments meravellosos, narrats en un to de vegades humorístic, en els quals tot tipus de fantasmes, fades, monstres i dimonis s’interposen en les relacions amoroses entre personatges.

Títol: A la orilla del agua / Shi Nai'an i Luo Guanzhong; traducció de Mirko Láuer i Jéssica McLauchlan Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 1992 Descripció: 4 volums

Com a fruit de l’evolució de totes les formes i temàtiques de la narrativa escrita i oral de segles precedents, la novel·la floreix durant les dinasties Ming i Qing. I ho fa tant en aquelles obres destinades a una elit culta (generalment obres originals i amb autoria més o menys contrastada) com en obres destinades a un públic capaç de llegir però que no formava part de l’elit cultural. Les dues novel·les més antigues són ‘Història dels tres regnes’ (Sanguo yanyi) i ‘A la vora de l’aigua’ (Shuihu zhuan). S’especula que daten de la segona meitat del segle XIV, encara que els exemplars més antics que se n’han conservat —i que amb tota seguretat inclouen nombroses revisions i alteracions— són del segle XVI. 6

Sanyan: una tria / Feng Menglong; traducció del xinès de Sílvia Fustegueres i Sara Rovira. Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Proa, 2002. 149 pàgines; 20 cm.

Les grans novel·les

Literary Route ‘Història dels tres regnes’

‘Història dels tres regnes’ (Sanguo yanyi), atribuïda a Luo Guanzhong (ca. 1330-1400), està basada en relats orals previs i narra amb tota mena de detall les guerres del període històric entre els anys 184 i 280, moment que va suposar la divisió de l’imperi Han en tres regnes (Wei, Shu i Wu), així com els dilemes morals que es plantegen als personatges involucrats en el conflicte. Malgrat que està basada en les cròniques històriques del període, la novel·la altera el punt de vista de la historiografia canònica. En un gest que reforça el poder del fet literari, ‘Història dels tres regnes’ modifica la interpretació històrica oficial, que sempre havia considerat el regne de Wei com a successor legítim de la dinastia Han, i les seves pàgines prenen partit pel regne de Shu. A la novel·la, cada regne aspirant a succeir els Han presenta diferents virtuts polítiques i ètiques que tindran influència en les respectives estratègies bèl·liques. El detall de la lluita i l’acció militar és, en el fons, allò que predomina en aquesta obra, amb descripcions molt detallades de les tècniques i estratègies utilitzades a les batalles, acompanyades de múltiples elements de ficció que pretenen captivar l’atenció del lector.

Títol: Three Kingdoms / Luo Guanzhong; traducció de Moss Roberts Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 1993 Descripció: 4 volums

Les batalles, els personatges i les anècdotes d’‘Història dels tres regnes’ han estat posteriorment recuperades en altres formes artístiques (pintura, òpera, literatura) i han format part de l’imaginari popular i de les expressions col·loquials fins al present. Per tot plegat, aquesta novel·la és un magnífic exemple de la intertextualitat que neix de la connexió entre història i literatura xinesa.

Literary Route

Les grans novel·les ‘Viatge a Occident’ ‘Viatge a Occident’ (Xiyouji), atribuïda a Wu Cheng’en (ca. 1500 – ca.1582), és sens dubte la més coneguda de les novel·les fantàstiques, que van ser relativament nombroses, durant la dinastia Ming. La novel·la es basa en històries i relats sobre la peregrinació del monjo xinès Xuanzang a l’Índia a la recerca dels sutres budistes durant els anys 629-645. Aquesta experiència històrica, font de múltiples relats i històries fantàstiques que ja havien circulat oralment amb anterioritat, és la base sobre la qual Wu Cheng’en construeix una novel·la d’aventures que, a la vegada, conté un alt contingut simbòlic i al·legòric. A ‘Viatge a Occident’ el protagonista no és ben bé el monjo Xuanzang, sinó un dels seus deixebles, el mico Sun Wukong, que gràcies als seus poders màgics l’ajuda a sortir amb èxit de les perilloses trobades amb tot tipus de monstres i criatures fantàstiques. Se’ls uneixen dos deixebles més, Zhu Bajie i Sha Wujing, així com un cavall-drac. Els quatre acompanyants de Xuanzang participen en aquesta missió per tal d’expiar els pecats que han comès en el passat.

El centenar de capítols de la novel·la amaguen, sota la sàtira i l’emoció del gènere fantàstic d’aventures, un relat al·legòric de marcada influència budista sobre les dificultats per arribar a una meta —el viatge per se— i sobre les vileses i els vicis de la condició humana que caracteritzen els personatges i que originen moltes de les trobades sobrenaturals que els obstaculitzen el camí. Títol: Peregrinación al oeste / Wu Cheng'en; traducció de Maria Lecea i Carlos Trigoso Sánchez Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 2004 Descripció: 4 volums

La novel·la ha generat múltiples seqüeles i adaptacions en diferents formats: des de noves novel·les a obres pictòriques i òperes. Recentment, també, còmics, pel·lícules i sèries de dibuixos animats, la més famosa de les quals és, sens dubte, Bola de drac.

Literary Route

Les grans novel·les ‘Història no oficial del bosc dels lletrats’ La literatura xinesa tradicional veu com la dinastia Qing s’arriba al cim del gènere novel·lístic amb obres de gran calibre i de significació universal. ‘Història no oficial del bosc dels lletrats’7 (Rulin waishi, ca. 1750), escrita per Wu Jingzi (1701-1754) i publicada pòstumament, n’és un exemple. En aquest cas, l’autoria ja és una de les carac-terístiques més notables: es tracta d’una obra original d’autor i no pas d’una recopilació d’anècdotes o narracions prèvies, orals o escrites, com era habitual a l’època. La novel·la, que segons la traducció es coneix com ‘Els mandarins’, destaca perquè té una estructura episòdica i fragmentada, sense una trama argumental definida, en la qual els personatges — funcionaris, aristòcrates, mandarins— apareixen, desapareixen i reapareixen d’un capítol a un altre. Aquesta fragmentació formal dóna sentit al contingut de l’obra: mitjançant la narració dispersa i impressionista d’aquest personatge col·lectiu que són els mandarins, se’ns pinta un satíric fresc de la vida aristocràtica de la Xina del moment —encara que l’autor l’ambientés explícitament a la dinastia anterior, segur que per evitar problemes de censura.

Títol: Los mandarines: historia del bosque de los letrados / Wu Jingzi; presentació, traducció del xinès i notes de Laureano Ramírez Bellerín Publicació: Barcelona · Seix Barral, 2007 Descripció: 717 pàgines; il.; 24 cm

Al retaule que traça amb destresa Wu Jingzi hi abunden vicis i males arts universals com ara la corrupció, la pedanteria i la hipocresia. No obstant això, tot i aquesta despietada crítica social fàcilment extrapolable a qualsevol lloc i a qualsevol temps, la novel·la no deixa de creure en una visió confuciana del món: el problema no rau en la pròpia organització de la societat, sinó en la perversió d’un sistema viciat que, malgrat tot, continua sent l’ideal que cal perseguir.

Rúlin wàishi - Historia indiscreta del bosque de letrados / Wu Jingzi; retrat de l’autor i il·lustracions de Cheng Shifa; traducció de Chen Gensheng. Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 1993. 2 volums; 18 cm.

Les grans novel·les

Literary Route Somni al pavelló roig

Somni al pavelló roig (Hongloumeng) és probablement la novel·la xinesa clàssica més important i representa el cim de la narrativa durant la dinastia Qing. Escrita per Cao Xueqin (1715-1764), va circular en versió manuscrita de 80 capítols en vida de l’autor i el 1792 es va publicar impresa en una versió de 120 capítols editada per Gao E —qui, s’especula, va ser l’autor dels últims quaranta capítols. Somni al pavelló roig explica la vida d’una família aristocràtica en decadència econòmica per mitjà de la descripció detallada de tot tipus d’esdeveniments i fets quotidians. Les reunions, visites i celebracions familiars són una excusa per desvetllar-nos les intrigues i maquinacions de diversos membres de la família, alhora que ens proporcionen excursions en múltiples temàtiques: de la literatura a la gastronomia, passant per la medicina i els protocols socials. La novel·la està poblada per centenars de personatges, sempre al voltant del famós triangle amorós que formen l’adolescent Jia Baoyu i les seves cosines Xue Baochai, amb qui Baoyu ha de casarse, i Lin Daiyu.

Títol: Sueño en el Pabellón rojo: memorias de una roca / Cao Xueqin; traducció de Zhao Zhenjiang i de José Antonio García Sanchez Publicació: Barcelona · Galaxia Gutenber: Círculo de lectores, 2009 Descripció: 2 volums; 21 cm

Com tota obra universal, Somni al pavelló roig ofereix diversos nivells de lectura. Encara que se sol interpretar des de l’òptica amorosa (com un al·legat contra la impossibilitat dels joves per escollir matrimoni, per exemple) o bé des de l’òptica històrica (com un retrat crític de la societat aristocràtica en decadència), el tema principal que embolcalla totes les possibles lectures de la novel·la és la pròpia percepció de la realitat del món: Cao Xueqin ens suggereix que la vida no és més que una il·lusió i que, davant de miratges i falsedats (jia, “fals”, és precisament el cognom de la família protagonista), la principal virtut que cal fomentar és la indiferència per evitar el patiment que causen aquestes aparences i per alliberar-se de qualsevol mena de lligam.

Les grans novel·les · Recomanacions

Ruta literària

Títol: Outlaws of the marsh / Shi Nai'an i Luo Guanzhong Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 1999 Descripció: 5 volums; 24 cm

Títol: Contes estranys del pavelló dels lleures / Pu Songling; traducció de Chün Chin i Manel Ollé Publicació: Barcelona · Quaderns Crema, 2001 Descripció: 160 pàgines; 21 cm

Títol: Historia de la literatura clásica china / Wu Shoulin Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 2005 Descripció: 2 volums; 26 cm

Títol: Cuentos de Liao Zhai / Pu Sonling; traducció, introducció i notes de Laura A. Rovetta i Laureano Ramírez Publicació: Madrid · Alianza, 2004 Descripció: 440 pàgines; il.; 20 cm

Título: Breve historia de la novela china / Lu Xun; traducció de l’original xinès de Rosario Blanco Facal; edició d’Alejandro Salas Publicació: Barcelona · Azul, 2001 Descripció: 328 pàgines; 23 cm

Títol: El invitado tigre / P'u Sung-Ling; selecció i pròleg de Jorge Luis Borges; traducció de Jorge Luis Borges i Isabel Cardona Publicació: Madrid · Siruela, DL, 1988 Descripció: 102 pàgines; 23 cm

Literary Route Literatura moderna Durant les últimes dècades de la dinastia Qing (1644-1911), les derrotes a mans de les potències occidentals i del Japó van sumir la Xina en un qüestionament dels fonaments polítics i culturals. Això posa les bases per al naixement d’allò que, a la Xina, es considera la literatura moderna: una literatura que, per sobre de tot, té com a objectiu modernitzar el país i la societat xinesa. A la fi del període imperial i durant el període republicà augmenta el nombre de traduccions de literatura japonesa i occidental, s’experimenta amb la modernització de la llengua literària i creix la indústria editorial.Tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir aquesta modernització històrica. Pensadors influents com Liang Qichao (1873-1929) proposen l’ús de la ficció per educar el poble i tirar endavant la modernització del país, cosa que propicia el desenvolupament —i la consideració crítica— de la narrativa de ficció.

Durant la dècada dels vint, aquests plantejaments es van portar a l’extrem pel Moviment per la Nova Cultura: malgrat la caiguda del règim imperial, la Xina continuava en una situació política de desordre extrem i es mantenia endarrerida en l’avenç cap a la modernitat. Per tant, la societat havia de ser “despertada” amb urgència. És el principal objectiu de Lu Xun, considerat el pare de la literatura moderna, i dels autors del realisme social dels anys vint i trenta. Títol: History of Modern Chinese Literature / Editada per Tang Tao Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 1993 Descripció: 517 pàgines; 21 cm

A partir de mitjan dels anys vint, es desenvolupa una politització progressiva de la literatura —des de les obres als cercles literaris i el món editorial.Tot i així, hi ha alguns autors com Qian Zhongshu que, amb moltes dificultats, van aconseguir forjar una obra al marge d’aquesta tendència polititzada.

Literary Route

Literatura moderna Liu E Liu E (1857-1909) és un dels pocs escriptors del període de finals de la dinastia Qing que, fins al moment, han estat traduïts a llengües occidentals. Aquest és un període de crisi tant interna com externa: la caiguda de l’imperi Qing i les invasions i conflictes amb les potències occidentals van sumir la Xina i els seus principals intel·lectuals i escriptors (com Liang Qichao, Zeng Pu, Wu Jianren o el mateix Liu E) en un trauma psicològic notable: el seu país ja no era el centre del món, com sempre havien cregut, i era necessari recuperar una posició central i adequada als temps moderns. Aquests dilemes queden perfectament representats en l’obra més coneguda de Liu E, ‘Els viatges de Lao Can’ (Lao Can youji), de 1903. El protagonista viatja pel nord de la Xina i es dedica a salvar el poble de malifetes, injustícies i opressions. En aquesta mena de road movie de finals de la dinastia Qing, el doctor Can i els seus viatges no són més que una excusa per oferir-nos fotograma rere fotograma de la Xina del moment i, sobretot, dels esforços d’escriptors i intel·lectuals per denunciar-ne els aspectes més negatius.

Títol: Los viajes del buen doctor Can / Introducció de Juan José Ciruela i Javier Martín Ríos; traducció i notes de Gabriel García-Noblejas Sánchez-Cendal Publicació: Madrid · Cátedra, 2004 Descripció: 391 pàgines; 18 cm

En aquest sentit, les novel·les de Dickens són el model a imitar pel seu contingut social: mitjançant la descripció de totes aquestes misèries, el poble (o, almenys, aquells que fossin capaços de llegirles) suposadament hauria de reflexionar i canviar l’actitud ancorada en la tradició. Aquí rau, per als escriptors com Liu E, el poder de la ficció i la utilitat de les novel·les d’aventures, de detectius o de ciència-ficció: la literatura de ficció és una eina clau per educar el poble, un propòsit que, tot i la suposada renovació predicada, continua sent marcadament confucià.

Literary Route

Literatura moderna Lu Xun Lu Xun (1881-1936) ha estat tradicionalment considerat el pare de la literatura xinesa moderna, en gran part perquè, després de la seva mort, el Partit Comunista Xinès en va canonitzar l’obra i la figura d’iconoclasta renovador. Nascut en una família de lletrats en decadència, el jove Lu Xun va beure de les múltiples influències que circulaven a la Xina de finals dels Qing: des dels clàssics xinesos a les traduccions de literatura occidental com Ivanhoe o La cabana de l’oncle Tom. Després d’haver rebut educació occidental, Lu Xun es va traslladar al Japó on va viure gairebé deu anys: inicialment volia estudiar medicina occidental al Japó per modernitzar la ciència mèdica de la Xina, però una vegada al país nipó es decidí per la literatura. Allò que el poble xinès realment necessitava, va concloure, era curar la mentalitat, més que no pas el cos. 51

Títol: Contar nuevo de historias viejas / Lu Xun; traducció, introducció i apèndixs de Laureano Ramírez Publicació: Madrid · Hiperión, cop. 2001 Descripció: 211 pàgines; il., 1 fot.; 20 cm

Escriptor prolífic en narrativa, poesia i, sobretot, assaig, la conjunció entre la seva vida i obra proporcionen els eixos temàtics que permeten entendre l’evolució de la literatura xinesa moderna en el seu conjunt: la tensió entre l’entusiasme i el desencant, la dialèctica entre una tradició autòctona i un progrés imposat per Occident, l’alienació i el desajustament de la classe intel·lectual, i, sobretot, una obsessió pel futur de la Xina com a país i com a societat. Per això, a les seves antologies de relats, el tema recurrent és, precisament, la reforma social per tal d’atrapar una modernitat marcada per Occident. Contes emblemàtics i d’estil molt diferent com ‘Diari d’un boig’8 (Kuangren riji, 1918) o ‘La veritable història d’AQ’9 (AQ zhengzhuan, 1921) en són una mostra. ‘Relats antics contats de nou’ (Gushi xinbian, 1936), una recopilació que Lu Xun va escriure al llarg dels anys vint i trenta, planteja una interessant revisió de la dicotomia entre tradició i modernitat 8

Diari d’un boig i altres relats / Lu Xun; traducció i edició de Carles Prado; Barcelona · Edicions de 1984, 2007. 215 pàgines; 21 cm. 9 The True Story of AH Q / Lu Xun; traducció de Yang Xianyi i Gladys Yang. Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 200-? 153 pàgines; 21 cm.

Literary Route

Literatura moderna

mitjançant la reescriptura de mites clàssics. Lu Xun també va conrear el camp líric: ‘Mala herba’ (Yecao, 1927) aborda el tema de la solitud de l’individu dins de la massa mitjançant un contrast entre el to pessimista i les imatges poètiques.

Títol: Mala herba / Lu Xun; traducció i pròleg de Seán Golden i Marisa Presas Publicació: Barcelona · Edicions 62, 1994 Descripció: 156 pàgines; 20 cm

Literary Route

Literatura moderna Lao She Un dels escriptors xinesos moderns més populars, Lao She (18991966) va construir la seva obra a partir d’una triple condició perifèrica: ètnica, religiosa i geogràfica. Lao She va néixer en una família d’ètnia manxú, es va convertir al cristianisme i va viure a Londres durant set anys com a professor de xinès a la School of Oriental Studies. Justament va començar a escriure a la capital anglesa, sota la influència de l’obra de Dickens. Va tornar al seu país convertit en un escriptor famós després d’haver publicat tres novel·les a la Xina mentre encara vivia a Anglaterra: ‘La filosofia de Lao Zhang’ (Lao Zhang zhexue, 1928), Zhao Ziyue (Zhao Ziyue, 1928) i ‘Els dos Ma’ (Erma, 1931). La seva obra més coneguda, tant a la Xina com internacionalment, és, sens dubte, ‘Camell Xiangzi’ (Luotuo Xiangzi, 1936-1937). Publicada per lliuraments en premsa (com era habitual en les novel·les de l’època) entre 1936 i 1937, la novel·la parteix d’una caracterització vivaç de la ciutat de Pequín. Allà hi arriba el jove Xiangzi, que intentarà guanyar-se la vida com a conductor de rickshaw.Tot i posarhi una gran obstinació, el seu objectiu resultarà difícil d’assolir, tant per culpa de la societat de l’època com de la pròpia incapacitat per gestionar el seu projecte personal. Gràcies a la tensió entre moralitat i pessimisme, ‘Camell Xiangzi’ ha estat tradicionalment interpretada com una al·legoria de la Xina dels anys trenta, un país en ple esforç de renovació però, al mateix temps, sumit en una depressió per causes múltiples, internes i externes.

Títol: Camel Xiangzi / Lao She; traducció de Shi Xiaojing Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 200-? Descripción: 541 pàgines; 21 cm

Lao She va ser un autor polivalent. Més enllà de la narrativa, en teatre, per exemple, la seva peça més coneguda és ‘La teteria’10 (Chaguan, 1957). A més, va escriure poesia, llibrets per a òperes tradicionals de Pequín, diàlegs còmics i peces musicals. Autor prolífic i versàtil, Lao She també era conegut per la seva identificació no elitista amb el poble ras. No obstant això, a començaments de la Revolució Cultural va ser perseguit pels guàrdies rojos i es va suïcidar el 1966. 10

Teahouse / Lao She; traducció de John Howard-Gibbon. Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 200-? 235 pàgines; 21 cm.

Literary Route

Literatura moderna Ba Jin Un dels autors que durant molts anys va sonar com a possible primer escriptor xinès que rebria el Premi Nobel de Literatura va ser Ba Jin (1904-2005). Les seves obres beuen en la forma i en l’estructura de la literatura popular dels anys vint i trenta, però hi incorporen una temàtica més crítica, ja que tracta els problemes i les tensions entre, d’una banda, la família tradicional altament jerarquitzada i, de l’altra, elements discordants com ara els membres més joves o les classes socials més modestes. Aquesta combinació va ser la clau de l’èxit de públic i crítica d’un escriptor que, de fet, sempre va reconèixer les seves influències estrangeres de fons, especialment de l’anarquisme (probablement sota l’impacte de la seva estada a París el 1927), així com dels moviments socials i culturals dels anys vint a la Xina. ‘Família’ (Jia, 1931) és la novel·la més coneguda de Ba Jin. Publicada, com era habitual, en lliuraments periòdics a la premsa durant l’any 1931, la novel·la va convertir Ba Jin en una estrella literària, fins al punt que anys després en va escriure diverses seqüeles. ‘Família’ descriu els conflictes i les lluites generacionals dins la família Gao, una família de rics aristòcrates i oficials. L’argument de la novel·la se centra en els membres més joves de la família i en l’intent de reivindicar una personalitat pròpia i individual al marge de la jerarquia familiar.

Títol: La familia / Ba Jin; traducció del xinès de María Teresa Guzmán Publicació: Barcelona · Bruguera, 1982 Descripció: 384 pàgines; 19 cm

L’acció transcorre a la residència dels Gao: com era tradicional, diverses generacions d’una família convivien dins d’un mateix complex. És precisament aquest espai físic compartit el que proporciona una zona de contacte en la qual s’originen i, fins i tot, es fan més visibles totes aquestes tensions que també caracteritzen la societat xinesa en general. En aquest sentit, la família de la novel·la va ser adoptada pel públic lector com un model paradigmàtic de la pugna entre modernitat i tradició: en els àmbits familiar, social i nacional.

Literary Route

Literatura moderna Qian Zhongshu Si probablement no és excessiu qualificar Qian Zhongshu (19101999) com el més erudit dels autors xinesos moderns, tampoc ho és considerar la seva obra mestra, ‘La fortalesa assetjada’ (Weicheng), com una de les novel·les xineses modernes més extraor-dinàries i d’abast universal. ‘La fortalesa assetjada’ va aparèixer per lliuraments el 1946 i, encara que sigui arriscat interpretar-la només en clau autobiogràfica, la trajectòria de Qian Zhongshu ens permet entreveure l’entramat històric i social sobre el qual es va construir. Nascut en una família d’oficials, Qian va rebre una formació sòlida i va estudiar dos anys a Oxford i un a París (1935-38). En tornar a Xangai, la Xina estava plenament submergida en el caos bèl·lic, i Qian va contribuir de manera notable al reduït corrent de renaixença literària de la dècada dels quaranta, allunyat del panfletisme polític que imposaven els conflictes militars: la guerra contra el Japó (1937-1945) i la Guerra Civil (1945-1949).

Títol: La fortaleza asediada / Qian Zhongshu; traducció del xinès de Taciana Fisac Publicació: Barcelona · Anagrama, 2009 Descripció: 545 pàgines; 22 cm

D’una manera similar, ‘La fortalesa assetjada’ narra les peripècies del protagonista, Fang Hongqian, a partir del moment en què torna a la Xina després de passar quatre anys a Europa, suposadament dedicat a l’estudi. Quan arriba a Xangai es desencadenen tot un seguit de peripècies amoroses i familiars que l’obliguen a acceptar una feina de professor en una universitat de l’interior del país. Després d’un viatge tortuós, Fang viurà noves aventures que el conduiran al matrimoni i a un nou retorn a la ciutat, que tanca la novel·la. Així mateix, ens recorda la dialèctica entre el fet de voler (una relació, una feina, una identitat) i el fet de poder (dialèctica no sempre resolta). Així ho sintetitza el títol de la novel·la. Si bé, en primer terme, es refereix al matrimoni (un lloc del qual volen fugir els qui n’estan dins, però al qual volen entrar els qui n’estan

Literary Ruta literaria Route

Literatura moderna

fora), la fortalesa assetjada simbolitza també el cruel escenari de llocs com un Xangai o una Xina en guerra. Però, per sobre de tot, el concepte de fortalesa assetjada despulla la mateixa condició humana: es tracta de la insatisfacció perpètua que hi ha en el fet d’anhelar tot allò que no posseïm. Mitjançant l’humor i la sàtira, Qian Zhongshu acoloreix un veritable drama històric i humà.

Qian Zhongshu

Literatura moderna · Recomanacions

Ruta literària

Títol: Call to Arms / Lu Xun; traducció de Yang Xianyi i Gladys Yang Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 2000 Descripció: 443 pàgines; 21 cm

Títol: Quatre générations sous un même toit / Lao She Publicació: París · Mercure de France, cop. 1996-2000 Descripció: 3 volums; 18 cm

Títol: Mr. Ma & Son: a Sojourn in London / Lao She; traducció de Julie Jimmersons Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 200-? Descripció: 589 pàgines; 21 cm

Títol: Garden of repose / Ba Jin; traducció de Jock Hoe Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 200-? Descripció: 461 pàgines; 21 cm

Títol: Masterpieces by Modern Chinese Fiction Writers / Lao She i altres escriptors; traducció de Sidney Shapiro i altres Publicació: Pequín · Edicions en Llengües Estrangeres, 200-? Descripció: 573 pàgines; 21 cm

Títol: Nuit glacée / Pa Kin; traducció del xinès de M. J. Lalitte; pròleg d’Étiemble Publicació: París · Gallimard, 1989, cop. 1978 Descripció: 373 pàgines; 18 cm

Literary Route Literatura contemporània A la Xina es coneix com a literatura contemporània la que es va iniciar amb el postmaoisme i la gran efervescència cultural dels anys vuitanta, i que va assolir la cúspide a la segona meitat de la dècada durant el que es va conèixer com la febre cultural. Després de dècades de politització extrema de la literatura, amb el maoisme com a màxima expressió, la característica principal de la literatura dels vuitanta és una ampliació del ventall literari. Hi conviuen múltiples propostes i projectes de gran magnitud literària i interès social: des de la poesia nebulosa d’autors com Bei Dao o Yang Lian i els intents de revisar els traumes de la Revolució Cultural de la literatura de les cicatrius, a les reflexions identitàries de la literatura de la recerca de les arrels o l’atreviment radical de la literatura d’avantguarda. Han Shaogong, Wang Anyi, Mo Yan o Yu Hua destaquen com a noms propis d’aquest període. El 1989 els esdeveniments de Tiananmen van posar fi a aquest període de renovació i van marcar un brusc canvi de rumb per a la literatura contemporània: de la creativitat i l’experimentació es va passar a un pronunciat interès pel mercat i la comercialització, en paral·lel als canvis socioeconòmics i a l’auge consumista dels noranta. L’escena literària passa a ser dominada per autors mediàtics i controvertits com Wang Shuo i per escriptors “seriosos” dels vuitanta ja reorientats, en més o menys grau, cap a la literatura de mercat.

Bei Dao, Wang Shuo i WangAnyi

La concessió del Premi Nobel de Literatura de l’any 2000 al dramaturg i novel·lista Gao Xingjian va generar una gran controvèrsia a la Xina, pel fet de tractar-se d’un autor exiliat a França i nacionalitzat francès a causa de problemes polítics durant els anys vuitanta. Polèmica política al marge, el Nobel a Gao va suposar un tímid impuls a la internacionalització de la literatura xinesa dels nostres dies.

Literary Route

Literatura contemporània Gao Xingjian Si la concessió del Premi Nobel a l’escriptor, pintor i dramaturg Gao Xingjian (1941) satisfeia l’ànsia d’una literatura que sempre havia anhelat aquesta distinció, la condició política de Gao (autoexiliat a París i ciutadà francès des del 1997) va suscitar, evidentment, una gran controvèrsia a la Xina. Gao Xingjian es va donar a conèixer com a dramaturg d’avantguarda seguint la influència del modernisme, el surrealisme i el teatre de l’absurd de Beckett. Aquestes tendències marquen les coordenades generals de la seva obra posterior, que combina l’experimentació literària amb el desig d’expressió individual. Convertit per tot això en el blanc de les campanyes polítiques, Gao va fugir a Europa i va instal·lar-se a París a mitjan dels vuitanta.

Títol: El Libro de un hombre solo / Gao Xingjian; traducció de Xin Fei i José Luis Sánchez; epíleg de Liu Zafiu Publicació: Barcelona · Ediciones del Bronce, 2002 Descripció: 540 pàgines; 23 cm

‘La muntanya de l’ànima’ (Lingshan), publicada el 1990 a Taiwan, és la novel·la que, en gran mesura, li va merèixer el Nobel. En una ruta itinerant per terres d’ètnies minoritàries xineses, un viatger observa —i fins i tot hi participa— en les tradicions i els costums que es va trobant. L’experiència desencadena reflexions sobre la posició dels humans en la naturalesa i en la societat que actuen com a plataforma per a l’expressió individual i, per tant, no deixen de tenir ressonàncies biogràfiques. Però la característica dominant de ‘La muntanya de l’ànima’ és l’experimentació estilística: mitjançant l’ús de diferents pronoms personals (jo, tu, ell, ella), l’autor explora els múltiples angles de la solitud i de la personalitat. Igualment experimental, però una mica menys dispersa, és ‘El llibre d’un home sol’ (Yigeren de shengjing, 1998). Mitjançant un joc de pronoms similar, el protagonista intercala el flashback de les seves vivències durant la Revolució Cultural amb el present del seu retorn a Hong Kong, ja convertit en dramaturg d’èxit. De la

Literary Ruta literaria Route

Literatura contemporània

fusió de passat i present sorgeixen reflexions sobre la memòria, la història, la identitat o el paper de l’escriptura i la literatura. Gao, de nou, posa al servei de la literatura i de l’expressió individual la seva trajectòria biogràfica i el complex entramat històric que la motiva.

Títol: La montaña del alma / Gao Xingjian; traducció de Liao Yanping i José Ramón Monreal Publicació: Barcelona · Ediciones del Bronce, 2002 Descripció: 651 pàgines; 23 cm

Literary Route

Literatura contemporània Han Shaogong Han Shaogong (1953) va tenir uns inicis literaris força prototípics: després de sis anys destinat a una regió de l’interior de Hunan, els seus primers relats van ser crítiques suaus a la Revolució Cultural, en l’estil més pur de la literatura del moment que intentava suturar —d’una manera un punt innocent— les cicatrius del maoisme. Però el 1985, en un dels seus assajos, Han proposa una revisió d’aquest projecte literari. Defensa un retorn a les arrels ètniques xineses per trobar-hi una alternativa al model confucià que ha dominat la cultura xinesa oficial, tradicional i moderna. Així, les seves obres posteriors estan plenes de personatges sorprenents que connecten el realisme màgic amb la literatura més avantguardista, i actuen sovint d’una manera primitiva, brutal i degenerada, allunyada de la jerarquia estructural confuciana. Han Shaogong proposa, doncs, un qüestionament de qualsevol valor i, en el fons, abandera un relativisme radical, herència contemporània del Zhuangzi més pur. Un bon exemple d’això és la seva obra ‘Pa pa pa’11 (Ba ba ba, 1985). En aquesta sàtira social se’ns explica la història de Bing Zai, un noi retardat que personifica els problemes d’un poble remot i decadent, enfonsat en un caos que posa en dubte el suposat progrés científic contemporani.

Títol: Diccionario de Maqiao/ Han Shaogong; traducció de Claudio Molinari Publicació: Madrid · Kailas, cop. 2006 Descripció: 444 pàgines; 22 cm

Però el projecte de Han arriba a la culminació amb la novel·la ‘Diccionari de Maqiao’ (Maqiao cidian, 1996), una de les obres més ambicioses, originals i creatives de la narrativa xinesa dels últims anys. Rere una aparent organització en forma de diccionari de paraules i expressions locals de la regió de Maqiao, l’obra teixeix una infinitat de relats sobre històries, llocs, personatges i costums d’aquest indret. A partir d’aquest original collage, doncs, se’ns dibuixa un retrat sens dubte local però que, gràcies a les reflexions sobre la problemàtica del llenguatge i la cultura que Han Shaogong hi incorpora, té un autèntic abast universal. 11

Pa Pa Pa / Han Shaogong; traducció de Yunqing Yao. Madrid · Kailas, cop. 2008. 100 pàgines; 21 cm.

Literary Route

Literatura contemporània Ma Jian Amenaçat per la seva dissidència i els problemes polítics amb el govern de Deng Xiaoping, el 1983 Ma Jian (1953) va deixar la feina i es va refugiar a l’interior de la Xina. Aquest primer exili de més de dos anys el va inspirar per escriure ‘Treu la llengua saburrosa’12 (Liangchu ni de shetai huo kongkongdangdang, 1987), una recopilació de contes ambientats al Tibet en la qual Ma combina l’experimentació d’estil modernista amb temes i descripcions de gran duresa i primitivisme. Després de la publicació d’aquesta primera obra, apadrinada per Gao Xingjian, la controvèrsia que va aixecar el llibre el va portar a un segon exili, aquesta vegada internacional: el 1987 Ma va haver de fugir a Hong Kong. Posteriorment es va traslladar a Alemanya i finalment es va instal·lar a Londres, lloc pivotal per a la seva projecció mediàtica com a autor exiliat i compromès. Des de Londres, Ma ha canalitzat literàriament el seu desterrament cap a una oportunitat per a la creativitat, la memòria i la dignitat moral.

La seva última novel·la, Pequín en coma (Routu, 2008-2009), gira al voltant dels fets de Tiananmen del 1989. No és casual que es publiqués el 2008 en anglès i, el 2009, en xinès, dates altament simbòliques que en reforcen l’esperit de denúncia: després dels Jocs Olímpics de Pequín i en el 30è aniversari de la catàstrofe.

Títol: Beijing coma / Ma Jian; traducció del xinès de Flora Drew Publicació: Londres · Chatto & Windus, 2008 Descripció: 486 pàgines; 24 cm

Desplegada a través de la narració d’un estudiant que va participar en les manifestacions de Tiananmen i que va quedar ferit en coma, la novel·la és fàcilment interpretable en clau al·legòrica: el coma de Dai Wei és, de fet, el coma d’una societat que, després dels esdeveniments del 1989, ha sucumbit al capitalisme salvatge i només la pot despertar la memòria. El títol original en xinès, ‘Terra de carn’, evoca la duresa de la catàstrofe i anticipa el detall amb què narra les descripcions i n’explica els fets. Dai Wei no solament participa al moviment estudiantil, sinó que també exerceix un paper d’observador crític, tant del que succeeix el 1989 com de les conseqüències posteriors. 12

Treu la llengua saburrosa / Ma Jian; traducció del xinès de Sara Rovira Esteva; pròleg de Patricia Schiafini Vedani. Andorra la Vella · Límits, 2002. 113 pàgines; 19 cm.

Literary Route

Mo Yan

Literatura contemporània

Un dels escriptors xinesos que des de fa temps sona amb més insistència com a futur Premi Nobel de Literatura és MoYan (1956). Avalat per una llarga i ambiciosa trajectòria, la seva obra ha merescut el reconeixement de públic i crítica, i també els elogis d’escriptors internacionals com Kenzaburo Oe. Probablement l’aspecte més distintiu del conjunt de l’obra de Mo Yan és la creació d’un univers literari a partir del seu lloc d’origen, el comtat de Gaomi a la província de Shandong. Aquest ja apareix a ‘Sorgo roig’ (Hong gaoliang, 1986), la novel·la que el va llançar a la fama i que posteriorment va portar al cinema Zhang Yimou, el 1988. ‘Sorgo roig’ desplega múltiples característiques que també seran visibles en novel·les posteriors com ara ‘Les balades de l’all’13 (Tiantang suantai zhi ge, 1988), ‘Grans pits, amples malucs’14 (Fengru feitun, 1995) o ‘La vida i la mort m’estan desgastant’ (Shengsi pilao, 2006).

Títol: Sorgo rojo / Mo Yan; traducció d’Ana Poljak Publicació: Barcelona · El Aleph, 2002 Descripció: 622 pàgines; 18 cm

A ‘Sorgo roig’ una veu en primera persona ens narra la història dels seus avis, testimonis directes de la invasió japonesa durant els anys trenta. Quatre dècades després, el narrador reviu amb admiració la lluita i el coratge dels seus avantpassats, així com les múltiples atrocitats d’aquells temps. En una combinació d’elements mítics i històrics, sovint de gran crueltat i violència explícita, Mo Yan reescriu la fórmula de novel·la històrica tradicional: a ‘Sorgo roig’ —i a les seves novel·les posteriors— els personatges no són (només) herois, sinó éssers complexos l’heroisme dels quals no els eximeix de caure en les passions i en les faltes més greus. Aquesta dialèctica habilita un joc entre realitat i ficció que esprem les virtuts de la literatura davant de la història. En aquest sentit, la crítica hi ha vist la influència del realisme màgic i de García Márquez, especialment tenint en compte el gran impacte que va generar el 1982 la traducció al xinès de Cien años de soledad. 13

Las baladas del ajo / Mo Yan; traducció de Carlos Ossés. Madrid · Kailas, 2008. 489 pàgines; 21 cm. Grandes pechos, amplias caderas / Mo Yan; traducció de Mariano Peyrou. Madrid · Kailas, 2007. 836 pàgines; 21 cm. 14

Literary Route

Literatura contemporània Yu Hua És ben conegut que qui ha estat qualificat com l’escriptor xinès amb més talent de l’actualitat,Yu Hua, durant un temps va fer de dentista. Això, segons alguns crítics, va marcar el to violent i esborronador de la seva obra. La veritat és que Yu Hua va néixer el 1960 i va viure la Revolució Cultural de nen, per la qual cosa se’n va poder distanciar i —sota la influència d’autors com Kawabata, Borges, Kafka o del nouveau roman francès— va reubicar a la seva manera les narratives habituals de denúncia d’aquest període. Des d’un punt de vista literari, les obres més interessants de Yu Hua són probablement les de la seva primera etapa d’avantguarda. Durant la segona meitat dels vuitanta, Yu Hua (juntament amb altres autors com Can Xue, Su Tong o Ge Fei) irromp en l’escena literària xinesa amb relats exempts de significació política o social. Després de diverses dècades de realisme socialista imposat, aquest buit constitueix un gest radicalment innovador: les absurditats violentes, les atmosferes oníriques o uns personatges maleables conformen una ambigüitat provocativa i, alhora, reivindiquen el paper de la literatura com a pura creació.

Títol: Brothers / Yu Hua; traducció d’Ana Poljak Publicació: Barcelona · Seix Barral Descripció: 870 pàgines; 23 cm

En la segona etapa, caracteritzada per un gir cap al realisme amb tocs de sàtira i d’humor,Yu Hua es converteix en escriptor popular gràcies a novel·les com ‘Viure’15 (Huozhe, 1992), que va portar al cinema Zhang Yimou el 1994; ‘El venedor de sang’ (Xu Sanguan mai xue ji, 1995), o el seu gran èxit Brothers (Xiongdi), publicada en dos volums el 2005 i el 2006. Mentre que la primera part de Brothers, ambientada durant la Revolució Cultural, té un to que recorda l’etapa avantguardista de Yu Hua, la segona part se situa en les últimes dècades del segle XX i s’instal·la en un registre més realista. Les peripècies de dos 15

Vivir / Yu Hua, en curs

Literary Ruta literaria Route

Literatura contemporània

germans, Li Guangtou i Song Gang, són l’excusa perquè Brothers construeixi una gran al·legoria de l’absurditat, el surrealisme, la crueltat i la desmesura de la Xina d’avui, a cavall entre les cicatrius d’un passat recent i les incerteses d’un present encara no digerit.

Títol: Chronicle of a blood merchant: a novel / Yu Hua; traducció d’Andrew F. Jones Publicació: New York · Anchor Books, 2004 Descripció: 263 pàgines; 21 cm

Literatura contemporània · Recomanacions

Ruta literària

Títol: Después del diluvio / Gao Xingjian Publicació: Barcelona · El Cobre, 2008 Descripció: 145 pàgines; il.; 28 cm

Títol: Shifu,You’ll do Anything for a Laugh / MoYan; traducció del xinès de Howard Goldblatt i Sylvia Li-chun Lin Publicació: London · Methuen, 2002 Descripció: 188 pàgines; 24 cm

Títol: Una caña de pescar para el abuelo / Gao Xingjian; traducció de Laureano Ramírez Publicació: Barcelona · Ediciones del Bronce, 2003 Descripció: 110 pàgines; 22 cm

Títol: La vida y la muerte me están desgastando / Mo Yan; traducció de Carlos Ossés Li-chun Lin Publicació: Madrid · Kailas, cop. 2009 Descripció: 757 pàgines; 21 cm

Títol: En torno a la literatura / Gao Xingjian; traducció del xinès de Laureano Ramírez Bellerín Publicació: Barcelona · El Cobre; Madrid / Editorial Complutense, 2003 Descripció: 119 pàgines; 22 cm

Títol: Cries in the Drizzle: a novel / Yu Hua; traducció i pròleg d’Allan H. Barr Publicació: New York · Anchor Books, 2007 Descripció: 304 pàgines; 21 cm

Literary Route Literatura híbrida La diàspora xinesa al llarg dels últims segles i la globalització en les últimes dècades han propiciat el naixement d’una literatura vibrant i de gran interès des de múltiples punts de vista. Més de trenta milions de ciutadans d’origen xinès viuen fora de les fronteres de la República Popular, des del Sud-est Asiàtic a l’Amèrica del Nord, des d’Europa a Austràlia. Dins d’aquest col·lectiu d’immigrants de primera, segona i tercera generació, també hi ha, com és lògic, escriptors que en el nou context vital mantenen —i alhora modifiquen— la seva cultura xinesa d’origen. Aquesta literatura híbrida plasma fenòmens com ara les tensions interculturals, racials o generacionals, i reforça —o qüestiona— visions i estereotips prèviament establerts per la societat. Adaptats a un nou context lingüístic, molts dels autors mestissos no escriuen en xinès, sinó que trien la llengua de la cultura d’adopció, cosa que els obre les portes a un mercat diferent i, sovint, caracteritzat per unes expectatives predeterminades.

Moltes obres d’aquests autors descriuen els seus orígens a la Xina i en recreen, en clau més o menys autobiogràfica, les memòries d’aquell temps. També és un tret comú la descripció de la nova realitat híbrida en la qual viuen ara. En general predomina, doncs, la temàtica identitària i l’exploració del que significa ser xinès en un món global. En aquest sentit, la separació geogràfica proporciona una perspectiva distanciada (no necessàriament objectiva) en la visió sobre la Xina i allò xinès. Fira del llibre a Pequín

Així mateix, aquestes obres qüestionen la pròpia etiqueta de literatura xinesa. Si considerem que una literatura ve determinada per la llengua en què està escrita, aleshores moltes d’aquestes obres no formen part de la literatura xinesa stricto sensu, sinó de la literatura anglesa, francesa o nord-americana. Però, al mateix temps, topen amb reticències pel fet de ser incorporades plenament

Literary Ruta literaria Route en aquestes altres categories. En el món anglosaxó han aparegut, així, conceptes híbrids i entre guions, com per exemple AsianAmerican o Sino-Western, que intenten reconèixer les especificitats d’aquestes obres, en plasmen les complexitats, però alhora les mantenen en un territori fronterer.

Chinatown a Manhattan

Literary Route

Literatura híbrida Maxine Hong Kingston Filla d’emigrants xinesos de primera generació, Maxine Hong Kingston va néixer a Califòrnia el 1940. La seva primera novel·la, ‘La dona guerrera’ (TheWomanWarrior), publicada el 1975, li va valer el reconeixement de públic i crítica als Estats Units. Aquí elabora els principals eixos sobre els quals Hong Kingston utilitzarà de suport en obres posteriors. Combinant la ficció amb els tints autobiogràfics, l’escriptora californiana denuncia els problemes racials i de gènere que comporta la condició sinoamericana: les dificultats de ser una dona d’origen xinès a Amèrica. ‘La dona guerrera’ inclou cinc relats independents protagonitzats per la narradora o per éssers que li són propers. Al llarg dels relats, la narració exerceix de testimoniatge directe o indirecte de les experiències traumàtiques i difícils de dones xineses o d’origen ètnic xinès: el suïcidi d’una tia perquè pareix un fill il·legítim; la seva pròpia infantesa intercultural; les dificultats de la mare a l’escola mèdica a la Xina; la crisi nerviosa de la tia després d’haver emigrat als Estats Units, o la seva pròpia experiència al sistema educatiu nord-americà.

Títol: La mujer guerrera: memorias de una adolescente entre fantasmas / Maxine Hong Kingston; traducció de Begoña Simal Publicació: Barcelona · El Cobre, 2009 Descripció: 322 pàginas; 22 cm

En aquesta i altres obres posteriors, Maxine Hong Kingston expressa la necessitat de relatar, de convertir les vivències humanes en literatura. La barreja de realitat autobiogràfica (personal i familiar) amb elements fantàstics, que beuen, entre altres fonts, de la literatura i la història xinesa tradicionals, és una de les seves característiques més destacables. Hong Kingston converteix en literatura la dificultat de viure, com a dona, a cavall entre dues cultures i dues generacions. Aquest joc d’aire postmodern entre la descripció parcialment personal i, alhora, parcialment fictícia d’una realitat híbrida i dels conflictes identitaris que la caracteritzen, ha situat Maxine Hong Kingston en un lloc canònic de la literatura sinoamericana. Així mateix, la seva popularitat unida a un notable compromís polític l’han convertit en portaveu de diversos moviments socials de la Costa Oest dels Estats Units.

Literary Route

Literatura híbrida Timothy Mo Timothy Mo (1950) va néixer a Hong Kong, però la seva família (pare xinès i mare anglesa) va emigrar a Anglaterra quan tenia deu anys.Va estudiar història a la Universitat d’Oxford i, posteriorment, ha mantingut una trajectòria literària en paral·lel a l’ofici de periodista. ‘Agredolç’ (Sour Sweet), la segona novel·la de Mo, publicada el 1982, és sens dubte fruit de la seva triple faceta com a historiador, periodista i narrador. La novel·la, que va portar al cinema el 1988 Mike Newell i té el guió d’Ian McEwan, descriu amb intensitat els problemes de l’emigració i de la vida a cavall entre dues cultures. Ambientada al Chinatown de Londres durant els anys seixanta, ‘Agredolç’ narra les peripècies de la família Chen, immigrants que surten de Hong Kong per instal·lar-se en aquesta ciutat dins de la capital anglesa. Més enllà de descriure —amb un cert to còmic— els problemes d’adaptació a la vida londinenca, desvetlla allò que s’amaga darrere dels restaurants i dels comerços xinesos de la capital. La novel·la se centra, especialment, en les màfies que impacten en la vida familiar del pare dels Chen.

Títol: Agridulce / Timothy Mo; traducció de Maribel de Juan Publicació: Barcelona · Anagrama, cop. 1995 Descripció: 387 pàgines; 22 cm

El mèrit de Mo és transcendir el simple relat periodístic d’una manera literàriament destacable, més enllà del simple documental. Les dues famílies —els Chen i la màfia— es van intercalant en els capítols, de la mateixa manera que s’intercalen les representacions i reflexions inter i intraculturals: entre xinesos i anglesos, i entre xinesos i xinesos.‘Agredolç’ ens mostra, d’una manera radicalment literària, que la identitat xinesa no és uniforme, ni a la Xina ni a la diàspora. Història de malentesos i prejudicis, de silencis i barreres internes i externes a la mateixa cultura; l’obra de Mo s’aferra al canvi i a l’adaptació com a puntals per a la supervivència.

Literary Route

Literatura híbrida Amy Tan Nord-americana d’origen xinès, Amy Tan (1952) va saltar a la fama gràcies a El club de la bona estrella (The Joy Luck Club), publicat en anglès el 1989. Quatre anys més tard, la novel·la es va adaptar a la gran pantalla de la mà de Wayne Wang. L’èxit de públic va contribuir a augmentar encara més la fama de Tan en el pla literari internacional i en el seu rol, en certa manera mediàtic, que l’ha dut a compaginar la literatura amb el periodisme i els media. El club de la bona estrella ens trasllada a les reunions periòdiques que mantenen diverses amigues, mares i filles, d’origen xinès. A més d’apostar al mahjong, el típic dòmino xinès, les jugadores aprofiten les trobades per explicar-se relats de les seves vides quotidianes. En aquesta novel·la Tan posa en joc algunes de les coordenades de la seva obra posterior: la recuperació de la memòria, la temàtica de gènere en clau femenina, els conflictes generacionals i un cert exotisme com a reclam intercultural.

A La filla del curandero16 (The Bonesetter’s Daughter, 2001), Tan prossegueix aquesta línia i explora més a fons les relacions entre mares i filles, i els conflictes intergeneracionals, històrics i interculturals marcats pel procés migratori: sovint els personatges de les seves novel·les mostren les tensions entre mares (nascudes a la Xina i emigrades) i filles (nascudes a l’altra banda del Pacífic).

Títol: El club de la buena estrella / Amy Tan; traducció de Miguel García Solá Publicació: Barcelona · Plaza & Janés · Debolsillo, 2002 Descripció: 363 pàgines; 18 cm

Una de les seves últimes obres és Un lloc sense nom17 (Saving Fish From Drawning, 2005). La novel·la relata les peripècies d’una desena de turistes nord-americans que desapareixen a la selva de Birmània mitjançant un interessant recurs narratiu: la veu de qui hauria d’haver estat la seva guia, Bibi Chen, però que va morir abans del viatge. En aquesta obra, Amy Tan s’allunya lleugerament del conflicte matriarcal sense deixar de banda el seu accent crític, posat aquesta vegada sobre les desigualtats i les hipocresies d’una societat mediàtica i global. 16

La hija del curandero / Amy Tan; traducció de Mª Eugenia Ciocchini. Barcelona · Plaza & Janés, 2001. 430 pàgines; 26 cm. 17 Un lugar llamado nada / Amy Tan; traducció de Claudia Conde. Barcelona · Planeta, 2006. 475 pàgines; 22 cm.

Literary Route

Literatura híbrida Dai Sijie Si hi ha una novel·la de temàtica xinesa que fa poc ha estat un autèntic èxit de vendes a Occident, aquesta és Balzac i la petita modista xinesa (Balzac et la petite tailleuse chinoise) de Dai Sijie, publicada originalment en francès el 2000. La seva popularitat a França va venir de l’impuls del crític televisiu Bernard Pivot en un dels seus influents programes sobre llibres. L’argument de la novel·la, així com una lectura plausible en clau autobiogràfica, van fer de reclam en el mercat internacional. Nascut el 1954, Dai Sijie va viure la Revolució Cultural d’adolescent i hi va experimentar vivències que posteriorment recrea a la seva obra literària i cinematogràfica. Dai va estudiar cinematografia a França durant els anys vuitanta i hi ha continuat residint, en part, per la dificultat de rodar pel·lícules a la Xina. Balzac i la petita modista xinesa relata les peripècies de dos joves que, durant la Revolució Cultural, els envien a una zona rural de l’interior de la Xina, propera al Tibet, per ser “reeducats”. Escrita en clau irònica, amb espurnes d’humor una mica condescendent, la novel·la està construïda a partir d’una superposició de dues mirades còmplices i més o menys crítiques amb la Revolució Cultural: la dels joves intel·lectuals xinesos i la dels lectors occidentals —destinataris, al cap i a la fi, del relat. Les dues òptiques comparteixen una certa condescendència cap a una Xina rural estereotípica i endarrerida, però alhora innocent i bella, personificada en la jove modista del títol.

Títol: Balzac y la joven costurera china / Dai Sijie; traducció de Miguel García Solá Publicació: Barcelona · Salamandra, cop. 2002 Descripció: 267 pàgines; 18 cm

L’argument es desencadena quan els joves descobreixen diverses novel·les franceses prohibides de Balzac i altres autors. A partir d’aquí, Dai es recrea en el contrast entre el gaudi literari (i tot allò que s’hi associa: la llibertat, la bellesa estètica, el rol d’Occident com a alliberador) i les imposicions polítiques (des de la prohibició dels llibres i altres aspectes quotidians al motiu pel qual els joves protagonistes estan sent “reeducats”).

Literary Route

Literatura híbrida Ha Jin En diverses entrevistes i en intervencions en públic, Ha Jin (1956) ha comentat la tria que va fer de l’anglès com a llengua de creació. Per algú com ell, que va néixer a la Xina i hi va viure gairebé trenta anys, no es tracta tant d’una deserció o d’una traïció a la llengua materna —com alguns han volgut esgrimir— sinó més aviat d’una qüestió de supervivència vital, una manera de canalitzar l’energia creativa en un nou context per aconseguir, així, una existència plena. Durant la Revolució Cultural, Ha Jin va ingressar a l’Exèrcit d’Alliberament del Poble. Quan va acabar els estudis universitaris a la Xina, el 1984 es va traslladar als Estats Units per cursar-hi un doctorat en literatura anglesa. Tenia la intenció de tornar posteriorment al seu país, però, com els succeïa a molts ciutadans xinesos que eren a l’estranger el 1989, els esdeveniments de Tiananmen el van fer canviar de parer. Després de Tiananmen, Ha Jin va decidir consolidar la seva condició d’emigrant i actualment és professor de literatura anglesa en una universitat nord-americana.

Com a escriptor ha conreat la poesia i la narrativa. Les seves obres han obtingut l’aplaudiment de la crítica i diversos premis —el National Book Award per L’espera (Waiting, 1999), probablement la seva obra més coneguda, i el PEN/Faulkner Award per Despulles de guerra (War Trash, 2004), entre d’altres. Títol: La espera / Ha Jin; traducció de Jordi Fibla Publicació: Barcelona · Tusquets, 2001 Descripció: 338 pàgines; 21 cm

L’espera del títol és l’espera de Lin Kong, un metge que viu entre dos mons i dues dones: la seva esposa Shuyu, dona modesta i tradicional que viu en un poble de la Xina rural i amb qui es va casar de molt jove per decisió de la família; i Manna Wu, una dona moderna de qui ja fa anys que està enamorat. El rerefons d’una societat en plena transició de la tradició a la modernitat, que Ha Jin descriu amb cura i detall, fa que l’espera de Lin Kong

Literary Route

Literatura híbrida

sigui altament simbòlica i local. Però, alhora, la temàtica i l’expressió dels sentiments i les passions li proporcionen també un abast plenament universal.

Títol: Despojos de guerra/ Ha Jin; traducció de Noemí Sobrequés Publicació: Barcelona · Tusquets, 2007 Descripció: 382 pàgines; 21 cm

Literatura híbrida · Recomanacions

Ruta literària

Títol: China Men / Maxine Hong Kingston Publicació: London · Picador, 1981 Descripció: 300 pàgines; 20 cm

Títol: The Redundancy of Courage / Timothy Mo Publicació: London · Paddleless, 2002 Descripció: 408 pàgines; 20 cm

Títol: An Insular Possession / Timothy Mo Publicació: London · Paddleless, 2002 Descripció: 733 pàgines; 20 cm

Títol: Los cien sentidos secretos / Amy Tan; traducció de Jordi Fibla Publicació: Barcelona · Tusquets, 1996 Descripció: 386 pàgines; 23 cm

Títol: The Monkey King / Timothy Mo Publicació: London · Vintage, 1993 Descripció: 215 pàgines; 20 cm

Títol: La dona del déu de la cuina / Amy Tan; traducció de Mireia Porta i Arnau Publicació: Barcelona · Muchnik, cop. 1992 Descripció: 518 pàgines; 21 cm

Literatura híbrida · Recomanacions

Ruta literària

100

Títol: La esposa del dios del fuego / Amy Tan; traducció de Jordi Fibla Publicació: Barcelona · Tusquets, 1992 Descripció: 376 pàgines; 23 cm

Títol: En el estanque / Ha Jin Publicació: Barcelona · Tusquets, 2002 Descripció: 213 pàgines; 20 cm

Títol: Contra el destí: un llibre de reflexions / Amy Tan; traducció de Joan Puntí i Esther Roig Publicació: Barcelona · Edicions 62, 2004 Descripció: 350 pàgines; 23 cm

Títol: Sombras del pasado / Ha Jin; traducció de Jordi Fibla Publicació: Barcelona · Tusquets, 2005 Descripció: 339 pàgines; 21 cm

Títol: El complejo de Di / Dai Sijie Publicació: Barcelona · Salamandra, cop. 2005 Descripció: 318 pàgines; 22 cm

Títol: Yang, el boig / Ha Jin; traducció de Ramon Folch i Camarasa Publicació: Barcelona · La Campana, 2005 Descripció: 402 pàgines; 22 cm

101