Memòria d'activitats de 2011 by Casal dels Infants

MemĂ˛ria

2011

Sumari Introducció

L’equip humà

El cercle de la pobresa

La nostra missió

Projectes per zones Raval | Barcelona

La Mina - Besòs

Fondo | Sta. Coloma de Gramenet

Badalona Sud

Barris de Ponent | Tarragona

Salt 56 Tànger 58 Persones ateses

Els comptes clars

Memòria 2011

Introducció Vivim temps difícils, en un context cada vegada més dur. Les conseqüències de la crisi per a aquells infants, joves i famílies que ja partien d’una realitat adversa els col·loquen, any rere any, en una situació de risc més profund i difícil de superar. Durant el 2011 hem abordat situacions cada cop més greus. Cada dia hi ha més famílies que perden el subsidi d’atur i no saben com orientar la recerca de feina, famílies que perden l’habitatge o tenen moltes dificultats per sobreviure. Recauen, i arriben a situacions de desestructuració familiar, vivint tensions que afecten l’estabilitat i benestar dels nens i nenes. I la joventut, que sempre ha viscut dificultats, veu minvar cada cop més les seves expectatives de futur, nois i noies abocats a dinàmiques d’alt risc. La tensió al carrer, el deteriorament de la convivència... les desigualtats es manifesten en el dia a dia. Al mateix temps que creixen les demandes i les necessitats, portem tres anys veient com es va reduint el marge per invertir recursos allà on és més necessari. Les pèrdues de compromisos i dificultats per mantenir els fons, tan públics com privats augmenten el risc de poder sostenir les intervencions de l’entitat i atendre la nova i crua realitat. Al Casal, malgrat les retallades, continuem invertint esforços en la infància més vulnerable d’aquest país i construint el Casal dels Infants a cada barri. Arrelant, establint complicitats i relacions ciutadanes, amb entitats, escoles, serveis, veïns/es i administracions. Convençuts que només amb la

comunitat es pot transformar l’entorn. Enguany hem fet mans i mànigues per mantenir les activitats clau dels projectes i la nostra capacitat d’atenció. Hem acompanyat més de 6.000 infants, joves i famílies en el seu dia a dia, sostenint-los i aportant les eines necessàries perquè puguin tirar endavant amb el seu propi esforç. Hem generat noves respostes adaptades al context que han prioritzat: enfortir el vincle entre les persones i impulsar la força del grup per ajudar-se en el dia a dia (“Cercles” ha donat suport a famílies del Raval i Sant Roc que, arran de la crisi econòmica, es troben en situació de major vulnerabilitat); intensificar el suport i l’acompanyament per als nens i nenes des de la petita infància, al barris on treballem (El Carrilet a Santa Coloma ha acompanyat socioeducativament famílies amb infants de 0 a 6 anys ); donar alternatives d’activitat als joves fora del risc del carrer i prevenir processos de deteriorament irreversible (les “Accions prelaborals i cursos pont” per a joves de 16 a 21 anys, en forma d’itineraris de suport a l’educació i la inserció, els mantenen activats per la recerca de feina o els obren els ulls a possibles formacions); ajudar les famílies a ser model educatiu dels seus fills/es (hem reforçat els espais per a l’estudi compartit i hem iniciat l’Aula Oberta de la Mina). Hem continuat alçant la veu per un compromís ferm per eradicar la pobresa infantil i reclamant arreu que no s’oblidi el suport a les famílies, les escoles i els barris que la pateixen. 3

Memòria 2011

Les xifres són realment molt dures. 1 de cada 4 infants a Catalunya pateix la pobresa. La societat que hem construït genera desigualtats socials i la crisi fa més grans les diferències. No podem permetre que la pobresa continuï sent hereditària. La família, l’escola i el barri on neix i creix un infant és on es guanyen o es perden oportunitats. Alguns dels barris del país concentren situacions d’exclusió i és aquí on socialment hem d’esforçar-nos més. Al Casal defensem que com a societat, hem de garantir, als que parteixen amb desavantatge, les eines per trencar aquesta herència, per trencar el cercle de la pobresa on es veuen abocats. Al Casal som part de l’esperança per aquests infants. Invertim en la igualtat d’oportunitats d’aquests infants en risc, i no ho fem sols. Ho fem amb les entitats i serveis de cada barri, sumant esforços d’arreu: públics, privats, ciutadans... Perquè només fent-ho plegats podem garantir respostes educatives i socials que els facin de trampolí, que els donin impuls per saltar ben amunt, i amb xarxa per si cauen i ho han de tornar a intentar. I no ens podem limitar a donar una oportunitat, si no totes les que calguin.

Si els reforcem, si compensem les mancances amb accions específiques, si els donem confiança i suport, garantirem el màxim d’opcions perquè puguin trencar el cercle de la pobresa. I sabem per experiència que aquest cercle es pot trencar. Cal que aquesta inversió sigui prioritària com a societat. Reconstruir el país ho farem les persones, la societat civil. És impossible que ho facin sols les institucions, els partits polítics o les administracions. Només les persones per les persones podem generar xarxes de confiança, nous cercles de relació propers, nous vincles que ens acompanyin i ens modifiquin. El model de col·laboració ciutadana que fa quasi trenta anys que defensem és plenament vigent i és una proposta ferma i vàlida per aconseguir una societat més justa i garant de les oportunitats socials per a tots els infants d’aquest país. Els valors de l’entitat es manifesten amb plena vigència i especial rellevància en aquests moments. El compromís amb els infants, joves i famílies amb més dificultats i amb les comunitats on viuen, pren ple significat: l’atenció integral des de la infància per prevenir els efectes de les desigualtats socials i el suport fins a l’autonomia, des de l’acompanyament i la participació, des de la proximitat. Rosa Balaguer - Directora General Dani Jorquera - President

Memòria 2011

L’equip humà El Casal està format per equips de persones que treballen des de la il·lusió i la motivació màxima per lluitar contra les desigualtats socisocials, i que no dubta que un altre món és possible des de la força de la pròpia acció. Totes i tots formem el projecte col·lectiu del Casal, canalitzant i fent efectiu tot el suport que l’entitat rep al llarg de l’any, transformant el suport en oportunitats de futur per a les persones més vulnerables.

Al Casal ens agrada parlar d’equip, d’equip de persones, perquè ens hi sentim, i ens referim tant a les persones contrac tades com als voluntaris i voluntàries i als estudiants en pràctiques que s’integren en un projecte comú, treballant colze a colze.

Percentatge d’edats dels col·laboradors/es 18 a 35: 68% 36 a 50: 15% Més de 51: 17 %

Aquesta naturalesa mixta dels equips aporta gran valor i riquesa al treball del Casal, perquè l’estreta col·laboració que s’estableix té efectes multiplicadors. Des de tots els entorns de treball es tracta de promoure la participació i l’intercanvi, en definitiva, de generar un entorn en què el compromís individual s’enforteix i es transforma en valor col·lectiu.

68%

17%

Al llarg de tot l’any 2011 Contractats/des: 130 Voluntariat global al Casal: 755 Pràctiques: 214 130 persones contractades

755

Voluntariat global al Casal

214 persones en pràctiques

més de 51 anys

de 18 a 35 anys

15%de 36 a 50 anys

Memòria 2011

Un equip de persones per persones

La motivació, la il·lusió i la implicació dels equips són la clau per dur a terme un treball cada cop més exigent amb les circumstàncies adverses del dia a dia, i que cada cop més demana un compromís per lluitar contra una realitat que genera més desigualtats i ofereix menys oportunitats als que parteixen de situacions desavantatjoses. El caràcter compromès forma part del Casal, malgrat el caràcter divers dels projectes que conformen l’actuació de l’entitat. És aquesta diversitat la que reclama una constant actualització de les persones d’acord amb les necessitats socials que detectem, i el pla de formació s’estableix en consonància amb la realitat del moment. En aquest sentit, es potencia el desenvolupament i la formació dels equips, tant dels professionals, com dels voluntaris. Des de l’Àrea de Voluntariat hem promogut millores en el pla de formació de voluntaris i voluntàries, els espais de participació i coneixement de l’entitat. El 2011, 144 persones voluntàries han participat de les sessions: el doble que l’any anterior. Per primera vegada hem incorporat a persones voluntàries com a formadores a 3 de les 8 sessions realitzades, que han tractat sobre: discutir sense enfadar-se, l’acompanyament als joves sense llar, 2 sessions sobre intervenció a l’estiu amb infància i adolescència, prevenció dels abusos sexuals, intervenció amb petita infància i famílies, el treball social és font de conflictes?, la participació dels usuaris/àries i la comunitat.

Els espais de participació també esdevenen essencials en una entitat com el Casal, on les persones tenen l’oportunitat d’opinar, de compartir, de reflexionar sobre el dia a dia, prenent decisions, donant suport, sent crítics, i aportant valor a la missió, des de la responsabilitat. Cada setmana els equips tenen a l’abast espais oberts de participació, com ara els espais de reflexió i debats setmanals, en què es tracten temes relatius a l’evolució dels diferents projectes o àmbits de l’entitat, o els espais de participació directa amb els voluntaris, que normalment tenen lloc després de cada activitat.

Memòria 2011

Voluntaris/es que es comprometen als barris

Fer de voluntari i voluntària és assolir un compromís amb les persones. Al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint uns valors que ens identifiquen. Els voluntaris fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat. Aporten la seva experiència, el seu punt de vista crític amb la realitat, la seva empenta, i la seva motivació pel canvi. Gràcies als més de 750 voluntaris que ens han donat suport per tirar endavant els diferents projectes, àmbits de gestió i accions de mobilització i sensibilització, enguany hem pogut donar resposta a més

de 6.000 infants, joves i famílies. Més de la meitat dels voluntaris actius porten més d’un any vinculats a l’entitat. Hem creat equips vinculats als barris. El 53% dels ciutadans implicats són dels barris on intervenim, de manera que el 2011 20 persones han col·laborat a la Mina; 34 s’han vinculat als projectes de Santa Coloma; i 9 persones s’han integrat als equips de Badalona. Creix el voluntariat als barris, ciutadans pròxims a les realitats que volem transformar. Hi ha persones, a més, que adquireixen un compromís molt intens amb el Casal i que lideren iniciatives. És el cas de l’Assumpció i la Montserrat, dues voluntàries que han creat la comissió de Llengües amb l’objectiu de recollir i elaborar materials didàctics, a més de temaris transversals vàlids per a totes les activitats de llengües que es desenvolupen a l’entitat. Tant és així que els projectes d’inserció laboral, el Casal Familiar i Vincles ja n’han fet ús. Amb el suport d’una altra voluntària, la Montse, s’ha donat inici a la comissió de Gènere. Dues voluntàries més s’han responsabilitzat d’impartir una xerrada oberta a la ciutadania un cop al mes, en el marc de l’acció denominada El Casal de prop. I el darrer trimestre de 2011, el Jaume, el Ramon i el Bernat varen posar en marxa una nova activitat esportiva adreçada als joves de l’entitat: el RavalTraining. Cada vegada són més els espais compartits entre personal contractat i voluntariat. En la línia de treballar en espais de 7

Memòria 2011

El 2011 la ciutat de Santa Coloma concedeix el Premi Ciutat Santa Coloma 2010 al Casal dels Infants per la seva tasca social i solidària desendesenvolupada a Santa Coloma de Gramenet, com a entitat que forma part del Punt de Voluntariat participació d’igual a igual entre voluntaris i treballadors, es creen diverses comissions integrades per treballadors i voluntaris com, per exemple, la comissió d’empreses, que dóna forma al projecte de la Tapa Solidària, i la comissió de reforç escolar. Paral·lelament s’ha potenciat el treball de sensibilització a les escoles gràcies a la implicació del Jesús, voluntari que ha treballat colze a colze amb l’Àrea de Comunicació.

La figura dels voluntaris ‘tutors’ ja és referent a 10 projectes del Casal. Es tracta d’aquelles persones voluntàries que faciliten i orienten els voluntaris a l’entitat, que els acompanyen i que, gràcies a la seva experiència, poden esdevenir referents dels que comencen.

El 2011 impulsem noves maneres d’experimentar el voluntariat corporatiu i cerquem la millor manera perquè els treballadors i treballadores de diverses empreses puguin viure una experiència de voluntariat en primera persona i coneguin els projectes del Casal. El 2011 hem dissenyat una doble proposta per respondre, d’una banda, a la demanda d’activitats de voluntariat puntual i, d‘una altra, per oferir diferents accions de voluntariat estable per part dels treballadors de l’empresa. D’aquesta manera, l’empresa Sodexo va oferir una xerrada al voltant de nutrició amb infants i famílies al Casal Familiar, i IBM va donar suport en la formació de joves de la Xarxa d’Accés al Treball realitzant tallers de currículum, entre d’altres. A banda d’aquestes també s’han realitzat accions amb IBM, Firmerich, Telefónica, Mylan, DHL i Unilever.

Es consolida l’aliança amb la Fundació Tomillo de Madrid. Aquest any la Fundació ha transferit al Casal la metodologia d’Aprenentatge i Servei: hem creat quatre propostes perquè els usuaris de 4 projectes participin com a agents sensibilitzadors i de canvi del seu entorn. Aquesta metodologia, que té una finalitat pedagògica, parteix de la detecció d’unes necessitats socials i un servei a la comunitat. Aquesta metodologia se seguirà potenciant al llarg de 2012 en diferents projectes.

Memòria 2011

Ningú correrà per tu. Ells prou bé ho saben...

L’experiència del RavalTraining L’estiu passat el Jaume, voluntari del Casal, ens va proposar a en Bernat i a mi formar un equip d’atletisme amb nois del Casal dels Infants. La meva afició a córrer no venia ni d’un any enrere i era en part fruit de la crisi dels 34 anys i dels ensurts que donava la bàscula de tant en tant! Jo, monitor d’atletisme? Al Raval? No tenia cap tipus d’experiència anterior amb el Casal i l’únic que coneixia era pel Jaume, que n’és des de fa temps un entusiasta i ho veia d’entrada molt més clar que jo. Fins que ens va convèncer. Ens vam engrescar ràpid. Era un bon repte, una forma de seguir fent esport i alhora una responsabilitat que em feia bastant respecte. Com ho faràs? Estàs preparat? Com t’has de mostrar als nois? Com et veuran? Els sabràs engrescar? Els sabràs fer-se sentir a gust? T’hi sentiràs tu a gust? Com són aquests del Casal? Els dubtes es van començar a esvair des del primer dia. Molts cares noves associades a noms impossibles de memoritzar però, al final, nens amb ganes de passar-s’ho bé i amb ganes, mostrant-ho cadascú a la seva manera, de relacionar-se amb d’altres i amb tu. Em va sorprendre d’entrada el respecte amb què ens van “rebre” als monitors. Els “profes”, que ens diuen (em fa gràcia). El repte era mostrar-los els beneficis d’allò que a nosaltres tant ens agradava. Córrer. Però aquí pots pecar de “motivat” i convertir-te en un “marcià” per persones les aspiracions de les quals són, en molts casos, diametralment oposades a les teves. Però el tema ja havia engegat, no hi havia marxa enrere i pel que fos, semblava que la cosa funcionava. Durant aquesta primera temporada hem fet algun tast competitiu amb la participació d’algunes curses populars: la Jean Bouin (el nostre bateig particular), la participació a les 24 hores de Can Dragó (experiència espectacular per l’ambient que es va crear), el Cross de Can Caralleu (disfrutant del privilegi de tenir Collserola tant a tocar), la Milla de la Sagrada Família (vivint també la part dura de la competició en forma de lesions i “pàjaras” d’alguns membres). També el formar part de la caminada a Montserrat ha sigut una experiència increïble, de resistència i superació. Hem rebut, també, de part de Corredors.cat una donació d’il·limitat valor com han sigut les bambes que han calçat els nois al llarg de la temporada. I diferents col·laboracions econòmiques de la Fundació Claror i altres per les inscripcions.

Personalment, però em quedo amb un dia d’entrenament Casal-Forum, millor dit, la tornada. Era un vespre on notava massa excitació entre els nois; més dispersos del normal. Poca concentració i alguna cara llarga. Intentant reconduir una mica el tema, els vaig proposar una cosa…Crec que durant aquells tres-quatre quilòmetres corrent en silenci i cadascú projectant la seva ment lluny de les cames, mirant els vaixells a l’horitzó del mar, o el crepuscle de la tarda, o pensant en un viatge imaginari al seu país, amb les seves famílies, o en la xicota que els fes gràcia, el que fos, o simplement mirant com passaven les rajoles a tota velocitat per sota els peus…gairebé marcant tots el pas a l’uníson i més agrupats que mai! Quina ximpleria!, pensareu… Doncs vam coincidir en què va ser un moment màgic, cadascú corrent empaitant les seves il·lusions; un moment en què, com a ‘Carros de foc’, ens vam sentir veritablement EQUIP. I de fet, fer equip crec que és un dels objectius principals d’aquest projecte. Fer sentir cadascú com a part d’un tot, d’un col·lectiu; amb els seus propis rols, les seves pròpies relacions. D’esforçar-se per no fer esperar els altres, de pensar amb qui té més dificultats i afluixar una mica el pas. Però també de l’esforç personal, d’afrontar la duresa de la pujada, en silenci, sense queixes, potser des de la vivència que hi ha coses pitjors a la vida... Amb els nois aprens que has de ser clar, net, sense romanços. Que sí, que són nois, però amb molt per fer. Amb molt per córrer. Però també, de qui podem aprendre molt. Després de la primera temporada, que m’ha passat volant, fas balanç i veus que realment ha valgut la pena; que reps molt més del que dónes; que al final l’esport ha sigut només una excusa per proporcionar a una sèrie de nois molts d’ells amb molts pocs recursos i altres preocupacions- unes estones del que nosaltres anomenem “lleure”, però que per a ells ha sigut com obrir una nova finestra de la seva vida cap a l’esperança que hi ha moltes coses bones per viure, moments en què també cadascun d’ells pot disfrutar i ser un més d’un grup… encara que potser després no tingui res per sopar… És així, no els arreglaràs la vida en cinc minuts, però veus que s’empapen d’aquella estona d’esport, de la diversió pròpia d’un nen de la seva edat, que se senten “normals”, orgullosos del seu propi esforç, de les seves pròpies ganes de superar-se a si mateixos. Perquè la seva vida, com la de tots, és una carrera de llarga distància en la que el teu rival ets tu mateix. Ningú correrà per tu. Ells prou bé ho saben… Ramon Calsina Ferrés 9

Memòria 2011

El cercle de la pobresa es pot trencar Article d’opinió publicat a El Periódico de Catalunya, el 17 d’octubre de 2011 32Avui és el dia internacional contra la pobresa. Igual que hi ha

un dia per la lluita contra l’Alzheimer, contra el càncer, contra la sida… La pobresa no ésmó una n malaltia, però també té solució Les protestes 2.0 3 Al i es pot combatre. Sovint oblidem que la majoria de nosaltres estem exposats a formar part del 20,4% de pobres del nostre país. No cal que passin grans catàstrofes a la nostra vida per veure’ns-hi abocats.

l’Aisha quan la veuen més preocupada li diuen que estudiaran tant, que DILLUNS TUBRE DEL 2011 17 D’OC podran tenir una casa més gran. Tenen clar que sortir-se’n a l’escola és per a ells LLL ines 30 ael32fracàs Pàg prioritari. I tenen raó. Hem de lluitar contra escolar. Hem de tenir especial cura dels infants que parteixen en destot el món». pitalistes s’estenen per omi a de laajudar-los econ ialis ta ende avantatge. Compensar la seva situació partida, L’es pec icava al seu BBC, Paul Manson, expl én iment pret en el ritme escolar, facilitar-los demovrelació, d’experiències que aquest blocespais tal financer «limitar el poder del capi litàigua més d’èxit, de promoció... acompanyar-los. i construir una societat són

ls ulls e re b o l ia d n u m a s m La pre lobal g n e m o n fe u o n l e t n dava

ara que ria». «Molta gent s’adona fills», els que ells, i després els seus bancs, afirpagaran per la crisi dels

L’Aisha fa uns mesos que participa d’un projecte al barri que ma Manson. potencia els espais d’ajuda mútua entre persones que ho Cada dia llegim xifres molt dures sobre la realitat al nostre ALEMANYA ns cio itza bil mo Les I no podem permetre que, de tant llegir-les, deixin d’afecestan passant malament. També s’ha inscrit país. atsprograma ignun n inden lotge Desal portades upen les oc ag estimprescindible. ndés Bu l de d’autoocupació en costura. S’il·lusiona. I això tar-nos. Cadascun del milió i mig de ciutadans que viuen sota t van da dels diaris, excepte anitl’org ahir iar va elog una sola La prem A No defallir, no deixar-se endur. No saconec persona que llindar pobresa té noms i cognoms. Com l’Aisha. Va elslaEU nça ide nts que van aelFra zació i la falta d’incide 50 marxes més de itzar lesNo protagon arribar a casa nostra fa 21 anys, va tenir un negoci amb el seu la seva aspiració sigui cobrar una ajuda. conec ningú que per tot AlemaEL PERIÓDICO que es van celebrar sa prem la ELONa uè BaRC perq més de no se’n vulgui sortir per ell mateix. marit, una casa i van autenir quatre fills. Però les coses es van tornya. Motiu l·lectuals germb dures crítiques als i alguns polítics i inte vioque ts del r den a favo tors dels inci çar. L’arribada de la crisi es va endur el petit negoci i el seu mamànics es postulessin titrs d’indignats lents –de «goril·les», els ahir van corejar mile sin així dive rsos diaques ahiracabar. criti La família, l’escola i el barri on els infants creixen ésmaon es guatrimonillavesenva En un obrir i tancar d’ulls, es troba sense i país el per tot va enta lam ritats que, ris– la premsa italiana teix el paper de les auto tiactu pràc t van esta ín, ués nyen o es perden oportunitats. Si els reforcem, si compensem feina, viu en un pis de l’ajuntament i rep un ajut de 600 euros Berl ahir que Roma hag en algun cas com registrada per desallotcament l’única excepció ar de forma implacable . 15-0 a pacíles mancances amb accions específiques, sideels donem confiper a ella i els seus quatre fills. Avui l’he conegut. Em mira amb fica del form en la mobilització pací jar els indignats que nit davant sortir al carvan decidir passar la Milions de persones van fica el puguin seu el ança i suport, garantirem el màxim d’opcions perquè ulls petits, que s’il·luminen quan parla dels seus fills. El petit ha r ndre essa ente expr puc per «No rer a tot el món del Bundestag. forma demà de la llotjament, ja que és una descontentament. a menjador i avui serà el primer dia que trencar el cercle de la pobresa.desa I sabem que aquest es començat P3,L’en té de ase de form tica», vacercle viurbeca protesta global es va més de protesta democrà idenpres vice . ing, país gual a cada segurar Katja Kipp pot trencar. esdesipodrà quedar a dinar a l’escola. Ella respira. Fa mesos que va uerra. ta del Partit de l’Esq IA a ITÀL buscar menjar a una entitat del barri. Que els nens i nenes per policiapassant a laestan ues ho Crítiq L’Aisha i jo ens mirem als ulls. M’acomiado amb la promesa que que pitjor puguin dinar a l’escola ha de ser FRANÇA tard la violència nar ís viuen fre t al pa cre dis ssò Re explicaré el que ella i un milió i mig de persones més prioritari. Dinar a l’escola garanteix que mengin i permet als at. dissabte pass rull s que van l s Square, a Nova York, Time sse El bala nç dels alda rica He e cènt la an en ph ocup deaSté més de 33 Milers de manifestants ifestació dels la mantemps aquí, a casa nostra. Mirant alsò- ulls qui pateix dor i posant-nos a la pares per buscar feina, per reorientar-se, per mirar avortartenir es econ del 15-M, ans és d’un pira l Street dels problem l’ins Wal de aia Enc pàtr la 200.000 indignats itali A ans. d-americ nor ió ls, dels icac eria nt mun mat ime ys mov l’esel, el mics.estem fent el primer pas pere Hess eradicar la pobresa. demili sortir situació límit. la violència amb ros en dan ó d’eud’aquesta espai apell, Stéphan unseva ret. A que tots li dediquen la pitjor identifiquen EMMaNUEL DUNaND

/afP

B. aRCE

R. GóMEZ

DEL BaRRIO

. Però 100 ferits i 12 arrestos ortar la imatge patacada se la va emp de la protesta. inicialment pacífica brètols conLa violència d’uns 400 va intervenir tra els quals la policia abans i un destard «assenyalen un diversos diprés», van escriure ahir r, Roberto aris. El ministre d’Interio à al Parlament Maroni, compareixer de dirurà «Ha per explicar els fets. , la presènnos per què els violents anunciada, no cia dels quals estava abans», reclavan ser neutralitzats a devastada» i ma l’oposició. «Rom alguns titulars «Infern a Roma» són s al Govern de premsa. Els més afin

a veure», afir- ra Today, querra. «No hi té res ines interiors, ni USA r, que admet les pàg ma el titular d’Interio York Times o The Washing inals infil- ni The New «crim de ada ni tar port trac en va ar que es el van port Post ton de a plaç la ls del trats». «Somiàvem amb dedicar cap dels editoria i hem vist l’in- li van la capital o la CNN Tahrir i Wall Street ifes - dia. El diari de man els r abenta diss de lam s fern », van van interpretar els acte al del que tants. R. DOMÈNECH te com la repetició glob . «Ocu pa Wal l està pass ant als EUA titu lava el ESTATS UNITS Stre et es torn a glob al», ut massa rePost. Tampoc hi ha hag Des prés d’ha acci ons polí tiqu es. s com «una ver-se referit als indignat blicà Eric Cantor va repu el a», turb pas15-O ha n al culpar La protesta global del ahir que s’equivoque mitjans de co- dir sat de puntetes pels

«Si pogués canviar una sola cosa -em diu- voldria fer desaparèixer la preocupació i l’angoixa que tenen els meus fills». La pobresa genera tensió i això es viu a casa, és inevitable que aquest ambient acabi contagiant els més petits. Els fills de

‘Ocupa Wall Street’ s’endú tots els mèrits

ional vui és el dia internac l con tra la pob resa . Igua lluique hi ha un dia per la conta contra l’Alzheimer, sida… La pobretra el càncer, contra la té bé tam però , sa no és una malaltia e. Sovint oblisolució i es pot combatr esnosaltres dem que la majoria de part del 20,4% tem exposats a formar . No cal que país re nost de pobres del a la nostra vipassin grans catàstrofes ats. da per veure’ns-hi aboc molt dures Cada dia llegim xifres país. I no pore nost al itat real sobre la tant llegir-les, dem permetre que, de Cadascun del deixin d’afectar-nos. s que viuen milió i mig de ciutadan esa té noms sota el llindar de la pobr Va arribar a i cognoms. Com l’Aisha. , va tenir un necasa nostra fa 21 anys una casa i van goci amb el seu marit, les coses es van tenir quatre fills. Però crisi es va enla torçar. L’arribada de seu matrimodur el petit negoci i el obrir i tancar ni es va acabar. En un a, viu en un d’ulls, es troba sense fein

R. MIR DE fRaNCIa

REGNE UNIT

ò disc indignats hi té un ress de protesta és França, on l’esperit ació noilitz molt destacat, la mob cen tena rs de més va reu nir uns grat que just persones a París, mal a a la ciutat aquest dia se celebrav s de finanistre una reunió de min bàsicament ces del G-20. Organitzat a França, el per espanyols residents sionat per moviment s’ha vist pres cipi i es troba la policia des del prin ts per consoliamb moltes dificulta dar-se. E. ROS

Campament davant la catedral londinenca Dani Jorquera, president del Casal d’indignats A Londres, un petit grup ent als volvan muntar un campam catedral de stica tants de la molt turí a ahir unes 70 Sant Pau. Aquí hi havi a més de mig tendes, amb una mic premsa domimiler de persones. La Observer, sunical britànica, com The estes anticabratllava que «les prot

potencia els d’un projecte al barri que entre persones espais d’ajuda mútua ament. Tamque ho estan passant mal rama d’aubé s’ha inscrit en un prog S’il·lusiona. I toocupació en costura. No defallir, nchez això és imprescindible. Daniel Jorquera Sá conec una sola SOCIaL aLS BaRRIS no deixar-se endur. No fer INfaNTS PER L’aCCIó ria DELS L vold CaSa diu– DEL sigui co–em PRESIDENT una sola cosa ona que la seva aspiració cupació i l’an - pers ú que desaparèixer la preo ajuda. No conec ning una brar La ». fills meus ell mateix. goixa que tenen els no se’n vulgui sortir per a viu es això i ió barri on els pobresa genera tens La família, l’escola i el aquest ambies casa, és inevitable que en és on es guanyen o creix nts infa ts. els més peti Si els reforcem, ent acabi contagiant perden oportunitats. més n veue la acEls fills de l’Aisha quan em les mancances amb estudiaran si compens em conpreocupada li diuen que s específiques, si els don r una casa més cion im teni màx ran el em pod ntir que , rt, gara rep un ajut de tant ’n a l’es- fiança i supo pis de l’ajuntament i uin tren car . Tenen clar que sortir-se d’op cion s perq uè pug els seus quatre gran i raó. n ella a tene I i. per s ritar que euro 600 per a ells prio la pobresa. I sabem Em mira amb cola és às esco- el cercle de fills. Avui l’he conegut. car. de lluitar contra el frac aquest cercle es pot tren nen quan par- Hem r especial cura dels inulls petits, que s’il·lumi teni em als ulls . de Hem lar. L’Ai sha i jo ens mir comenha t . peti atge El . vant fills desa la dels seus s que parteixen en amb la promesa que exjador i avui se- fant parti- M’acomiado de ació situ seva çat P3, té beca de men la milió i mig de pensar plicaré el que ella i un podrà quedar Com nosel ritme escolar, facirà el primer dia que es més viuen aquí, a casa me- da, ajudar-los en ones Fa ira. pers resp ènElla peri ola. d’ex a dinar a l’esc pateix i poespais de relació, tra. Mirant als ulls a qui jar a una enti- litar-los pamen ar acom ... busc a el va oció que fent sos it, de prom , estem sant-nos a la seva pell s i nenes que cies d’èx H tat del barri. Que els nen nyar-los. per eradicar la pobresa. r pas er dina uin prim pug ant icipa part pitjor ho estan pass L’Aisha fa uns mesos que ritari. Dinar a a l’escola ha de ser prio

Tribuna

mengin i perl’escola garanteix que ps per buscar met als pares tenir tem , per mirar de feina, per reorientar-se límit. sortir d’aquesta situació

«Si poguéS canviar

El cercle de la pobresa es pot trencar No conec una sola persona que la seva aspiració sigui cobrar una ajuda ni ningú que no vulgui tirar endavant

Memòria 2011

La nostra missió, el nostre model

Concentrem esforços en els barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a tratravés d’un projecte compartit que contempla:

L’acció social L’atenció a les noves necessitats

El treball en xarxa

La incidència política i la sensibilització

La mobilització i el voluntariat actiu 11

Memòria 2011

Un model a favor de la igualtat d’oportunitats

La família, l’escola i la comunitat on creix un infant és on es guanyen o es perden oportunitats. El Casal dels Infants treballa des d’un model d’intervenció que incideix en els barris on es concentra i s’hereta la pobresa infantil. El risc social no es distribueix de forma aleatòria en famílies i territoris. Hi ha determinades zones on l’entorn dels infants té un efecte multiplicador del risc. Hem treballat, des dels nostres orígens, al barri del Raval de Barcelona, ja fa més de 28 anys, on hi hem anat perfilant un model d’intervenció educativa únic i eficaç que treballa des de la convicció absoluta en la capacitat de qualsevol infant, jove o família en situació de dificultat, per greu que sigui, de tirar endavant de manera autònoma si rep l’estímul i el suport adequat. Des de fa 10 anys, el Casal treballa també en altres barris avalat per l’experiència adquirida al Raval barcelonès. Actualment l’entitat desenvolupa projectes en altres barris i municipis de Catalunya: barri del Besòs de Barcelona, La Mina de Sant Adrià de Besòs, Sant Roc de Badalona, als barris de Raval i Fondo de Santa Coloma, als barris de Ponent de Tarragona i al municipi de Salt a Girona, amb l’ànim de col·laborar allà on es concentren les desigualtats socials. Des de 2001, treballem en diferents projectes a Tànger per enfortir el teixit associatiu marroquí i prevenir l’emigració precoç de menors, possibilitant que trobin oportunitats de futur sense haver de deixar el seu país i la seva família. La pobresa i l’exclusió no són una fatalitat. Hem acompanyat milers d’infants i famílies en la seva lluita diària per demostrar que poden ser ciutadans de primera, malgrat l’amenaça de l’exclusió i la precarietat econòmica constant. El cercle de la pobresa es pot trencar amb respostes socials i educatives adaptades que superin les situacions de risc.

Com ho fem? Sumem esforços. Impliquem la ciutadania i el màxim d’institucions, organitzacions i empreses per transformar la realitat dels infants, joves i famílies en aquells barris on es concentren en major mesura les desigualtats socials. Col·laborem amb el teixit associatiu de cada barri i del 3r sector per construir amb totes i tots una societat més equitativa i cohesionada. Alcem la veu i ens mobilitzem per canviar pràctiques i lleis que poden millorar les oportunitats per als més febles. Actuem amb respostes socials i educatives adaptades que permeten als infants i joves superar la seva desavantatge i tirar endavant amb el seu esforç

Suport Social a Infants i Famílies

1.539 persones

Suport la Procés d’Esco

1.12 persones

Memòria 2011

Línies de treball

El 2011, l’entitat ha articulat la consecució dels seus objectius a través de 5 línies de treball que han desplegat fins a 41 projectes. Uns aborden la situació de tota la població infantil i juvenil del barri a través de recursos educatius i uns altres atenen a col·lectius específics, amb alt risc d’exclusió social, i que requereixen respostes adaptades.

Suport Social a Infants i Famílies Proporcionem activitats educatives amb l’objectiu d’educar integralment des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d’exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies en el procés educatiu dels fills i filles oferint recursos de suport en les situacions de dificultat. [Vincles, l’espai maternoinfantil per a créixer junts | Centre Obert Petita Infància | Centre Obert Infantil | Casal Familiar: servei comunitari de famílies | Anem i Tornem (Santa Coloma) | Projecte d’Atenció Integral a Famílies Roma (Santa Coloma) | Caixa Proinfància. Xarxes per superar la pobresa infantil i familiar | Xarxa d’Ajudes i Serveis a Famílies (Badalona Sud)| El Carrilet (Badalona Sud)]

Suport al Procés Escolar

Integració de Joves en Risc

Per donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies, reforcem l’escola: treballant conjuntament en nous models i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia del procés escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització.

1.205

olarització

persones

Integració de Joves en risc El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l’entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballem per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari. [Centre Obert d’Adolescents | Casal Jove Atlas | Aula de Llengües, Espai d’Estudi i Enllaç | Servei de Transició a l’Autonomia | Centre Obert per a Joves Sense Llar | Centre Obert d’Adolescents (Santa Coloma)]

Formació i Inserció Social i Laboral L’objectiu d’aquest àmbit de treball és facilitar la inserció social i laboral de joves en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, integral i intensiu estructurat al voltant del projecte professional de cada jove i la millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb cada jove a partir de diferents itineraris de motivació, formatius i laborals que li permeten un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció [Xarxa d’Accés al Treball | Xarxa d’Accés al Treball – La Mina | Mòduls de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer i Cambrera | Entra en Xarxa | dDones (la Mina) | Formació Inicial per Instal·ladors/es (PQPI) | Mòdul de Capacitació Laboral en Venedor/es]

Reforç de la Comunitat Formació i Inserció Social i Laboral

854 persones

Reforç de la Comunitat

1.742 348 entitats

Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, ens centrem en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fem a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector. [Espai Tecnològic Comunitari | Servei Sociojurídic Comunitari | Un Barri Educador | Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària (Badalona Sud) | Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI – Salt) | Cercles Raval | Cercles Badalona Sud | Mirall- Mraya (Tànger) | Incorpora Marroc (Tànger i Casablanca) | Focus (Tànger) | 100% Autònomes (Tànger) | Impuls Jove (Tànger)] 13

Memòria 2011

Barcelona

raval

El Casal dels Infants està històricament lligat al Raval de Barcelona, on va néixer com un centre d’atenció a infants del barri. Des de llavors, el Casal ha treballat diàriament durant 28 anys per als nens, nenes i joves en risc d’exclusió i per les seves famílies. Durant la dècada dels anys 80, el treball que es realitzava era fonamentalment assistencial, però a poc a poc s’inicia la tasca de reforç escolar diària, i a finals dels 80 es complementa amb un servei de treball social. El 1992 es posa en marxa l’Aula Aula Taller, Taller que el 1997 es converteix en la Unitat d’Escolarització Compartida. Aquell any també comença a caminar el Casal Jove Atlas i, paral·lelament, es va iniciant un treball orientat a la dinamització familiar. L’atenció als menors immigrats no acompanyats fa que desenvolupem accions i projectes específics a finals dels 90, així com també la Xarxa d’Accés al Treball i els primers cursos de formació ocupacional, que es consoliden al llarg del 2000 2000. El 2002 s’inaugura la línia de reforç de la comunitat amb el projecte Un barri educador. educador Posteriorment s’anirà donant forma a la resta de projectes que funcionen a dia d’avui.

Memòria 2011

839 famílies

Dades d’atenció:

3359 infants i joves

La trajectòria de l’entitat al barri del Raval ha permès que s’hi aglutinin bona part dels projectes, els quals responen a les 5 línies de treball.

979 adults

entitats

Memòria 2011

Suport Social a Infants i Famílies

Història de vida de la Juliet

Vincles La Juliet va arribar a Barcelona fa 2 anys de Nigèria. Estava embarassada de 3 mesos. Es va trobar immersa en una situació complexa per poder sostenir-se a ella i el seu fill i va entrar en la xarxa de prostitució. Va iniciar un procés amb una entitat del Raval que fa atenció a treballadores sexuals i des d’aquesta organització la Juliet va conèixer Vincles i va començar a participar-hi. La Juliet ha pogut aprendre castellà per comunicar-se, ha desenvolupat una xarxa social de suport, ha buscat l’equilibri entre la seva maternitat, la seva dimensió de dona, la de treballadora i professional i la seva vessant social. La Juliet desitja una futur digne per a ella i el seu fill i vol treballar per aconseguir una realitat de vida normalitzada. La Juliet ha fet un procés molt exitós a Vincles. Es relaciona de manera més saludable amb el seu fill i ha trobat suport d’una xarxa social que l’ajuda amb la cura del nadó mentre ella es forma com a cambrera per seguir construint el seu futur. 16

Vincles, l’espai maternoinfantil per créixer junts Un servei que dóna suport personal, formatiu i laboral a la dona amb fills menors de 3 anys Persones ateses: 190 100% dones Equip: 3 persones contractades, 32 voluntaris/àries i 3 estudiants en pràctiques Vincles es consolida com a espai de referència per a les dones que acumulen situacions d’especial vulnerabilitat. L’augment de la demanda així ho indica, ja que hem atès un 26% més de mares. La manca de recursos similars a altres barris de la ciutat de Barcelona s’ha evidenciat amb el fet que el 30% de les dones ateses viuen fora del districte de Ciutat Vella.

Durant el 2011 el projecte ha atès 190 persones:: 87 dones i 103 nadons entre els 0 i 3 anys, al barri del Raval Les dones que han participat al projecte Vincles han trobat un espai propi per al seu desenvolupament, han experimentat un creixement personal significatiu, i han incrementat la seva autonomia la qual cosa afavoreix la millora de la relació amb els infants. Les demandes amb motiu de precarietat econòmica han augmentat un 15% respecte el 2010. És evident que la crisi aboca, amb més cruesa, aquestes dones a situacions precàries. A banda d’un punt de partida complex, totes elles tenen en comú la motivació en l’aprenentatge de llengües i la recerca de feina. Hem treballat perquè les dones desenvolupin eines i recursos per gestionar la seva pròpia inserció social i laboral a través dels tallers “Parlem de feina” i “Parlem de la vida quotidiana”, a la vegada que han establert una xarxa de suport entre elles, amb el desenvolupament d’activitats d’espai compartit de dubtes i de coneixement. Les famílies s’impliquen en el projecte i fan un procés de creixement significatiu. A través de la participació a Vincles, el 90% de les dones ha millorat els seus coneixements en llengües, incrementant la seva capacitat de comunicació i integració social. Un 85% reconeixen experimentar una millora en el benestar general. El 95% dels fills i filles ha desenvolupat capacitats psicomotrius, cognitives i afectives. Això s’ha traduït en una millora de desenvolupament de recursos més saludables per a la relació amb els fills en el 85% de les relacions mare-nadó. La Júlia, educadora responsable del projecte, està molt satisfeta del treball de les mares que “han après a formar part d’un grup” i de “l’equip de voluntaris, que ha funcionat molt bé”.

Memòria 2011

Història de vida de la Roxana i d’en Jorge

Centre Obert Infantil Petits La Roxana és mare del Jorge, de 7 anys. Tots dos formen una família monoparental i ella es fa càrrec totalment de la cura del seu fill. Viuen al barri del Raval des que van arribar de Bolívia ara ja fa 6 anys. Comparteixen pis amb altres famílies del seu país d’origen. El Jorge va començar a venir al Centre Obert el 2008. La mare treballa moltes hores i si el Jorge no vingués al Casal hauria d’estar amb ella a la feina. Venir al Casal suposa una millora per a l’infant. El Jorge necessita un suport en el reforç escolar ja que la mare no el pot atendre tot el que voldria i no té els coneixements necessaris en l’idioma. Per altra banda, té un espai lúdic i de relació amb un grup de nens i nenes de la seva edat. El Jorge arriba motivat cada dia per saber quanta estona té per jugar i quina activitat farà. Dia a dia va millorant en el reforç escolar i gaudeix molt sobretot dels jocs esportius. Quan juga al futbol se sent com un autèntic futbolista d’elit.

Memòria 2011

Centre Obert Petita i Primera Infància Un centre obert de suport social i promoció dels infants de 3 a 7 anys i les seves famílies Infants atesos: 112 65% nens i 35% nenes Equip: 4 persones contractades, 26 estudiants en pràctiques i 61 voluntaris/àries

Un centre obert de suport social i promoció dels infants de 8 a 12 anys i les seves famílies

Seguim potenciant la feina en la prevenció i en l’autonomia de les famílies, malgrat que les situacions de millora són escasses tenint en compte el context que emmarca la nostra intervenció.

Infants atesos: 87 42% nens i 58% nenes Equip: 3 persones contractades, 58 estudiants en pràctiques i 105 voluntaris/àries

El 60% de les famílies que han participat al Centre Obert són monoparentals, on el cap de família és la mare, en general jove, soltera o separada, que es troba en situació de finalització d’atur i/o de prestacions socials, o bé amb treballs poc remunerats. La resta són famílies nombroses i nuclears, que també viuen la pressió del context de crisi.

Al Centre Obert seguim treballant la participació i la col·laboració de les famílies en els processos educatius com a eina fonamental del canvi i que afavoreixen la millora de qualitat de vida dels infants. Al llarg del curs hem atès un 41% de famílies de naturalesa monoparental i un 28%, nombrosa.

Els infants no són immunes a aquestes realitats, i el Centre Obert ha estat especialment atent a acompanyar els nens i nenes en aquestes situacions de fragilitat a través de l’acompanyament i reforç escolar, el joc, els hàbits i tallers específics (art teràpia, musicals, esportius, etc) i establint un treball molt intens amb les famílies, amb especial atenció en la coordinació amb les escoles, altres serveis i recursos del barri. El treball en xarxa ha estat clau, ja que aquest circuit fa que l’impacte sigui decisiu Els infants que presenten més factors de risc compten amb plans educatius individualitzats. El suport psicològic també ha millorat el seu acompanyament. Hem potenciat els espais conjunts entre els infants de 3 a 5 anys i els de 6 a 8, per tal de facilitar la transició d’un grup a l’altre.

El Centre Obert Petita Infància va atendre 112 infants de 3 a 7 anys i 91 famílies del Raval Al llarg del curs hem detectat un nou col·lectiu que, fins ara, havia estat aliè al Centre: famílies que havien mantingut un estatus mitjà-baix i que s’han vist afectades per la crisi, i per primera vegada s’acosten al Centre Obert. Mentrestant, les famílies habituals empitjoren la seva situació. El Centre Obert Petita Infància ha estat obert tot l’any oferint tota la cobertura que els infants necessiten durant el curs escolar però també a l’estiu i en períodes de vacances.

Centre Obert Infantil

El Centre Obert Infantil va atendre 87 infants de 8 a 12 anys i les seves famílies al barri del Raval La situació familiar i social (problemes en habitatge, dificultats econòmiques, nivell formatiu baix, etc) influeix directament en els infants en risc: són nens i nenes que acumulen dificultats en l’aprenentatge escolar, en la conducta, que presenten un baix desenvolupament social (problemes de relació) i manca d’hàbits. És per això que hem seguit treballant l’espai de reforç escolar en coordinació amb les escoles (el 50% d’infants millora en aprenentatges escolars i en tècniques d’estudi). En els casos de desprotecció hem fet un acompanyament amb suport psicològic i hem establert plans educatius individualitzats per als infants que presenten més factors de risc. També hem mantingut el treball d’habilitats socials i d’autoconeixement, per potenciar l’autonomia i al llarg del curs els infants i famílies han gestionat, per si mateixos, 3 activitats. En aquesta línia hem desenvolupat accions per enfortir l’educació emocional, potenciant la creativitat a través del teatre, els esports (participem en una lliga en què també es vinculen les nenes), esport (participant en el projecte musical “Raval Kids”), lectura, noves tecnologies i salut. La bona coordinació en xarxa amb els altres recursos, agents i professionals (psicòlegs) ha permès que el 75% d’infants i famílies hagin millorat respecte als seus plans de treball i la meitat de les famílies adquireixen eines per poder fer front a la situació de crisi.

Memòria 2011

Història de vida de la Samira

Casal Familiar Encara no fa 3 anys que la Samira va arribar a Barcelona. Llavors tenia 23 anys i va venir reagrupada amb 2 fills i una neboda de la qual s’havia de fer càrrec. Mai havia a anat a l’escola. Es va casar amb en Mohamed als 16 anys. Va arribar al Casal Familiar per fer classes d’alfabetització. Als 2 mesos ja parlava un castellà sorprenentment fluïd i a les classes anava aprenent les lletres, a escriure. També va començar a participar al taller de cuina i al de manualitats i va assumir un paper molt participatiu. Un any més tard ja dominava el castellà oral i va començar les classes de català. Al mateix temps es feia càrrec de la casa, dels fills, de la neboda, del marit i de 2 germans del marit que també viuen a casa. La Samira es va tornar a quedar embarassada i ho va passar molt malament perquè l’embaràs la tornava a apartar de les oportunitats de futur que estava descobrint al Casal. Ara el petit té 8 mesos i des del moment en què va néixer es va incorporar a les activitats del Casal Familiar i al cap d’un temps va començar a participar a Cercles. La seva motivació és continuar aprenent i que els seus fills creixin bé. Fer la vida que li toca per edat i que no ha pogut fer abans, tenir amistats amb qui parlar i riure. Quan pugui voldria canviar de casa. On viuen ara hi ha humitats que empitjoren la bronquitis del seu fill. 19

Memòria 2011

Casal Familiar: servei comunitari de famílies Assessorament, dinamització i serveis per enfortir les famílies en la seva comunitat Infants atesos: 87 42% nens i 58% nenes Equip: 3 persones contractades, 58 estudiants en pràctiques i 105 voluntaris/àries El Casal Familiar es consolida com un punt de referència al barri, reforçant l’especialització del projecte, vist com un servei familiar obert al barri, amb motiu de la suma de dificultats de les famílies del districte, capaç de donar resposta a tot tipus de consultes. Per aquest motiu, hem incrementat les atencions individualitzades amb gran preocupació per part de mares i pares per les dificultats econòmiques, per por a no poder cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge...) Augmenten les consultes sobre els xecs del programa Proinfància, que els serveis socials han deixat de gestionar. Hem pogut incrementar les atencions individuals i hem establert plans d’orientació laboral o formatiu personalitzats i més àgils pel que fa a les primeres atencions. Pel que fa al reforç del seguiment, hem treballat amb les famílies com a agents actius de la seva comunitat i hem generat espais de relació entre famílies on poden prendre decisions i poden autogestionar-se. En aquests espais s’han generat dues accions vinculades a la cuina i a l’aprenentatge de les llengües maternes, que han dinamitzat les pròpies famílies.

525 pares i mares del barri del Raval van gaudir de les activitats del Casal Familiar al llarg de 2011. Hem incrementat les activitats de millora del coneixement de llengües, ampliant l’oferta, i assolint resultats positius. També hem consolidat, tot potenciant-les, les accions compartides entre pares i fills/es engegades l’any anterior: la ludoteca, l’espai d’estudi compartit i els tallers familiars, a les quals també s’hi ha sumat la Caseta del Barri (un espai de trobada al barri, situat a la plaça Folch i Torres), les sortides en família, el Relacion@nt (espai compartit d’aprenentatge de noves tecnologies) i l’aprenentatge de la llengua materna.

Xarxes per superar la pobresa infantil- La Caixa Proinfància Aportació de recursos bàsics i de serveis a les famílies en processos d’inclusió social Persones ateses: 2.931 famílies i 4.159 infants Equip: 3 persones contractades i 2 voluntaris/àries Les xarxes d’ajudes per superar la pobresa –Caixa Proinfància-és un programa que dóna suport als processos integradors engegats pels diferents projectes del Casal dels Infants, alhora que permet cobrir les necessitats bàsiques vitals dels menors, fomentar el desenvolupament com a persones i afavorir els processos d’integració social i els de les seves famílies. Consisteix a finançar les ajudes a través d’un sistema de xecs nominatius canviables pels béns o serveis consumits. Els ajuts de béns permeten a les famílies poder complementar la intervenció socioeducativa a través de plans de treball que contemplen accions formatives o de promoció social, assegurant que les necessitats bàsiques dels infants estan cobertes. En el quart any de funcionament del projecte, 4.159 infants i 2.931 famílies s’han beneficiat de les ajudes del programa, a través de 26 entitats i 29 equips de serveis socials que donen cobertura a 13 territoris diferents. El 80% d’aquests infants són nascuts a Espanya, mentre que un 5% ha nascut al Marroc i en el 3% dels casos, a l’Equador. Cal destacar que el 40% de les famílies són monoparentals, evidenciant que es tracta d’un dels perfils més vulnerables de la nostra societat, mentre que un 30% són nombroses. Les greus situacions que viuen moltes famílies es fan notar any rere any amb l’augment de demanda per obtenir els xecs, que enguany ha estat valorada com una autèntica allau. La intensificació de la crisi i la manca de recursos públics han estat les principals causes, a més de la valoració que en fan les famílies pel que fa a la millora dels processos d’inclusió.

S’han concedit 9.121 ajudes contra la pobresa, a través de 26 entitats i 29 equips de serveis socials El manteniment del pressupost per aquest curs ha facilitat l’enfortiment de les activitats ja existents, i la consolidació de la teràpia familiar als projectes d’infància endegada a finals de 2010 com a prova pilot amb l’Hospital de Sant Pau. No ha estat possible la posada en marxa de nous projectes, però sí un acompanyament més intensiu a la xarxa d’entitats, malgrat que hem evidenciat una saturació en la capacitat de gestió per part de serveis socials. 20

Memòria 2011

Suport al Procés d’Escolarització Entorn Escolar Treball als centres escolars per l’èxit acadèmic dels alumnes Persones ateses: 637 Persones orientades: 1.765 Desconeixem percentatge de sexes Equip: 1 persona contractada, 44 voluntaris i voluntàries i 1 estudiant en pràctiques Entorn Escolar continua apostant, des de la proximitat, per a la prevenció del fracàs i l’èxit d’integració actuant des dels propis instituts i fomentant la participació de les famílies i de tots els agents implicats: equips directius i professorat dels centres educatius, les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) de les escoles, etc. Hem establert tres accions conjuntes per promoure el treball en xarxa amb el teixit social del barri: curs de gestió i dinamització d’AMPES, assemblea conjunta d’AMPES d’escoles públiques del Raval i un grup de treball conjunt.

Des d’Entorn Escolar s’han atès 637 alumnes dels instituts del barri que necessitaven millorar el rendiment escolar. En la majoria dels casos els alumnes presenten greus problemes d’aprenentatge, especialment en l’àrea d’instrumentals (català i matemàtiques) i és per això que les accions de suport a l’escolarització són indispensables en un barri on el fracàs escolar i els processos de ruptura amb els centres educatius són elevats. Donem una especial importància a l’adquisició de coneixements i habilitats acadèmiques fomentant la participació en els tallers de català i del projecte de reforç de la llengua Catestiu, en què també s’hi vincula alumnat nouvingut. Les principals dificultats per vincular les famílies rau en el fet que dediquen els seus esforços a la recerca de feina i la superació de dificultats econòmiques, i no poden donar suport als fills i filles amb un acompanyament educatiu.

Activitats d’Escolarització Compartida – AEC Aportació de recursos socioeducatius als centres d’educació secundària del Raval Persones ateses: 176 22% noies i 78% nois Equip: 2 persones contractades Fa 10 anys que el Casal està compromès en les Activitats d’Escolarització Compartida, amb un treball d’atenció socioeducativa integral, individual i intensiu adreçat als alumnes amb un baix rendiment acadèmic, tenint en compte les particularitats que poden presentar, i en coordinació amb l’equip docent acompanyant dels instituts. El curs 2011 s’ha caracteritzat per un alt nivell d’assistència dels alumnes, malgrat que hem percebut un augment de nois i noies amb dificultats per a una adequada socialització per conductes de risc, alguns dels quals han estat vinculats en bandes autoritàries. Hem incidit especialment en el treball de competències bàsiques, les habilitats socials i els hàbits d’estudi a través de tallers formatius (electricitat, informàtica, hostaleria i reciclatge), el reforç de la lectura, de matemàtiques i el seguiment socioeducatiu. Aquest seguiment ha permès disminuir els casos de ruptura dels itineraris formatius de l’alumnat gràcies també al suport del Centre Obert Adolescent, que els ha ofert un espai d’oci estructurat.

Durant l’any 2011 les Activitats d’Escolarització Compartida van ser aprofitades per 176 alumnes de 2 instituts del barri del Raval. Hem de destacar també el treball de les emocions amb els alumnes i, per una altra banda, hem mantingut la gestió dels horts urbans de Sant Pau. Abans de finalitzar el segon trimestre del curs el Consorci d’Educació de Barcelona, finançador de les AEC, traspassa la gestió del projecte als centres educatius, amb motiu de la nova Llei d’Educació que contempla l’autonomia del centre. I per aquest motiu el projecte s’haurà de reformular de cara al curs vinent.

Hem seguit treballant amb continguts adaptats a les necessitats de cada centre, i en funció dels alumnes, que han tret profit de les activitats de reforç escolar amb quatre accions específiques de suport (estudi assistit a primària, a secundària, a la Biblioteca de l’IES Miquel Tarradell, espai de lectura), activitats d’aprenentatge intensives de català com el “Comunica’t i descobreix” (activitat de comunicació interpersonal), servei d’acollida de tardes i l’espai de lectura.

Memòria 2011

Un grup d’adolescents del Casal transmeten les seves reivindicacions als alcaldables

Unitat d’Escolarització Compartida –UEC Escolarització d’adolescents amb conflictes en els centres d’ensenyament Persones ateses: 18 100% nois Equip: 2 persones contractades, 9 voluntaris/àries i 1 estudiant en pràctiques

El 17 d’abril el diari “20 minutos” va organitzar un debat de precampanya electoral al Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona, on els candidats a l’alcaldia de Barcelona van respondre les preguntes dels assistents. El debat, però, va tenir un rerefons social: una desena de nens i nenes del Casal Obert Adolescents van dibuixar un mapa gegant de Barcelona, el qual va ser descobert al començament del debat davant dels cinc alcaldables. Aquest mapa també ha volgut mostrar, a través de missatges, el barri i la ciutat on els infants voldrien viure.

La UEC treballa des de la convicció que reprendre l’itinerari formatiu de l’alumne coincideix amb una millora de la maduració personal i la recuperació de la confiança en un mateix. Per això, la col·laboració entre la UEC, l’Institut d’Educació Secundària (IES) i les famílies dels alumnes és fonamental per mantenir les portes obertes al retorn a un itinerari normalitzat.

La Unitat d’Escolarització Compartida va atendre 18 alumnes, entre els 12 i els 15 anys, de diferents Instituts d’Educació Secundària de la ciutat. La majoria des alumnes amb dificultats greus d’adaptació a l’entorn escolar han millorat les competències personals i socials. La participació de la família és clau en el procés de millora d’aquestes competències així com també de les acadèmiques, malgrat que ens molts casos pares i mares tenen dificultats per poder conciliar la vida laboral i familiar. Hem desenvolupat accions d’aprenentatge i servei per potenciar l’autoestima i la confian-

En Najim de 12 anys, un dels nois que van ça en si mateixos, amb el tallers de fusteria i electricitat, i les accions d’educació plàstica i visual. Hem dut a terme un treball intensiu amb aquells alumnes amb majors dificultats participar en la realització del mural, va fer en les relacions socials, realitzant tutories i intervencions conjuntes amb les famílies, a de portaveu dels seus companys i compala vegada que hem prioritzat un sistema d’avaluació de l’actitud a l’aula com un dels indicadors clau per a l’obtenció de bons resultats acadèmics. nyes i va explicar als 5 candidats les propostes il·lustrades al mapa. Tots cinc candidats Al llarg d’aquest curs un alumne ha obtingut el graduat escolar, 3 han passat de curs sense assignatures suspeses, i 6 dels nois han finalitzat el curs amb una orientació per van admetre que els nens i nenes del Casal seguir desenvolupant itineraris formatius (Programa de Qualificació Professional Inicial “havien posat el -PQPI, l’aprenentatge d’oficis, Formació Professional...) A ON dit a la nafra BARCEL 4 SEGONS amb les seves propostes” i van destacar upes’ la seva clariviDetenen dos ‘ok tjament llo durant el desa a Sants de L’Encoberta dència, ja que arcelona “sovint tenen les Un mapa de B mejoras r para reclama idees més clares que els grans”. 11 ferits en l’incendi d’un bloc abandonat ja denunciat

DEL 2011

MARTA PÉREZ

/ EFE

IL DIJOUS 14 D’ABR

de Una decena jóvenes del Raval de la elaboran un mapa ciudad con el que transmitirán sus a los reivindicaciones alcaldía. candidatos a la

os d’Esquaahir pels Moss ser detinguts nt el desaDosokupes van l’autoritat dura l’immoresistència a rta,a Sants.Dins dra acusats de edificiL’Encobe rrerCreuCoberta,hi hallotjamentdel’ delca 143 entar, a mero ble,ubicat alnú quan els agents s’hi van prespliment cum ones via 11 pers buidar-lo, en a, les perdel matí, per primera hora ial. Segons el col·lectiu okup mentre t, d’un ordre judic resistir ho van fer al terra suport van nes els donaven sones que s’hi antena de perso matí,els Mossos van doque una quar a les nou del des del carrer.Capla seva actuació. nar per acabada

DEZ

FERNÁN FOTOS: HUGO

sus indicaciones y smiten sus reiv dad es del Raval tran un dibujo gigante de la ciu Los adolescent s con alcaldable propuestas a los an «Los chicos not los nervios» IPALES

d’euros 110 milions trica Una moto elèc a en crèdits l’any çarà, feta a Barcelondissen- CatalunyaCaixa finan de

de inmigrauna elevada tasa prostitución y ción y paro, de s. tráfico de droga

tiles iones nada infan

Petic los lona es sólo una s locales para El mapa de Barce que realiza el «Queremo s prostitutas», expli de las actividade del Raval, al yonkis y las (12 años). «No ts Casal dels Infan en entre 25 y ca Richard tres hermanos mis acud que día o neque cada res quier sean unos dege hacer los debe 30 niños para ha pequeños e el joven, que lalúdicas. La crisis rados», añad y actividades políticos no ción de estos menta que «los niños». agravado la situa los dentes de famihagan caso a menores, proce ) quiere más económicas. años (15 ltades l dificu Bipu lias con para evitar los nervios», ías en la calle otro día, «Los chicos notan cen- polic que, el educador del robos como el señala Dani, n de su cahace 28 años. vio desde el balcó tro, abierto desde cur-

MUNIC ELECCIONES

MARTA PARÍS

os.es/twitter: @20m mparis@20minut

20 minutos

scentesdelRaLosniñosy adole en mejorar su val también quier por lo que ad, barrio y la ciud doun mapa gihanconfecciona con el que lona Barce gante de reivindicaciotransmitirán sus ables de los cinnes a los alcald sentados en el co partidos repre debate de la el a (14 años) pide Ajuntament en oral, organicam- sa. Hafs que los adultos aprense construyan i- sos para gente precampaña elect lpróximo ONG, que llano y que la l y piscinas mun utose zado por20min ia Paral·lel. pos de fútbo se den más becas dan caste necesidades en la es, y que no haga sus cipal la , domingo en Arter ) reclaenargo de s, Sin emb Najim (12 años que de estudios. La decena de chico son calle; y aquéllos , del Casal dels mayoría de peticiones no ma papeles para tre 12 y 16 años han partipues estos jó- vienen de países pobres. que l ntes, Rava inoce del nada Infants ecto, piden en un barrio con cipado en el proy sede de esta venes viven la que se rehabilite

ica Una moto elèctr sabarceloyada perl’empre rbikes pot nina Volta Moto fresc» al secdonar un «aire la crisi. Es per jat tor, colpe . Per la seva 2012 el rà vend e d’ICV, banda, l’alcaldabl va proposar Ricard Gomà, nserveide posar enmarxau elèctrics, s lloguer de cotxe g. Bicin al lant semb

rama a través d’un progenguany i crèdits locals per juntaments peral2012,elsa Barcelode de la província subsacord un s na, segon tació. Els crit amb la Dipu destinarde diners hauran ts municise a equipamen somercats. palscomescole

més el metro

S’usa passatgers El nombre de etrodeBarquevausarelm va ser un al febrer Tres treba van celona rior al del mateix Prat del m supe fàbrica Dam ahir, dos 5,1% de l’any passat. En ferits tar resul lleu, en mes ers del bus d’ells greus i l’altre a bu- canvi, els viatg 0,4%, sel’aigu baixar en un cremar-se amb ra que es- van dades de l’INE. llint de la calde gons nt. taven manipula

ral Accident labo de la lladros

Barcelona hoy

Máx. hoy, mín.

próxima noche

Vic

Girona

Mañana

Esta noche

19° /11°

11°

Pasado maña

18° /10°

Barcelona maña

17°/6°

Lleida

24°/8°

Manresa 20°/9°

21°/8°

19°/11°

19°/7°

Manresa

Ceuta C. Real Córdoba Cuenca

20°/9° Barcelona

Barcelona Tarragona

16°/5° Lleida

Bilbao Burgos Cáceres Cádiz Castellón

Gerona

19°/11°

Tarragona

18°/12°

00 ciudades en

po para 200.0

isión del tiem

Consulta la prev

20minutos.es

Girona Granada

iat ahir, on van Edifici incend s. G. SÁNCHEZ / ACN acudir els Mosso

l’Associació El president de loneta,MadeVeïns de la Barce urar que asseg nel Moscat, va afectat per la l’immoble està aquest moper i s llei de Coste les obres. Cal tiu s’hi van parar l’Associació de afegir que des a i la PlatafordeVeïns de l’Òsti la Barcelode ma en defensa que al bloc ar neta van afirm pisos turístics. s’hi volien fer barri van Els residents del han denunciat assegurar que als Mossos i es diverses vegad na l’entraa la Guàrdia Urba nes a l’edida il·legal de persoocat incenfici, on han prov convivèns de dis i probleme deCiutatVella, cia.Laregidora ,vareclamar AssumpteEscarp ’edificiper requeesdesafectil dicadeGreuformar-lo. LaSín l’Ajuntament ges va criticar la finca. pel mal estat de

Máx. Min.

24 10 Pontevedra 4 4 27 25 Guadalajara Salamanca 7 19 28 13 15 10 Huelva S.Sebastián 9 8 26 22 25 16 Huesca S.C.Tenerife 23 13 7 26 16 17 Jaén Santander 23 14 18 6 23 s 23 Las Palma Segovia 6 4 23 23 32 14 León Sevilla 12 8 30 1 24 22 Lleida Soria 6 19 11 21 19 11 Logroño Tarragona 8 3 17 2 20 25 Lugo Teruel 2 10 19 26 28 11 Madrid Toledo 28 12 22 14 24 12 Málaga Valencia 23 15 3 22 15 22 Melilla Valladolid 22 12 4 27 12 16 Murcia Vitoria 7 20 15 5 26 26 e a Ourens Zamor 7 28 11 8 16 22 Oviedo Zaragoza 3 31 11 20 Palencia 6 26 21 12 Palma 9 6 18 17 Pamplona 8 29

Máx. Min. A Coruña Albacete Alicante Almería Ávila Badajoz Barcelona

Vic

19°/8°

essensedoHivivienperson eloneta. Barc micili fix, a la resultar feva Una persona i unes altres tat grave de rida es lleus du10 van patir ferid declarat la rant un incendi en un edifir matinada d’ahi t a la consitua t, ci abandona carrers Berendels cia fluèn Sant Carles, a guer Mallol i Segons semla Barceloneta. ants eren bla, els seus ocup icili fix. dom persones sense abandoL’immoble està , quan anys nat des de fa nouva deixar de el seu propietari noaconseguir restaurar-loen rehabilitarper isos els perm lemes bulo. A més, als prob afegir les serocràtics s’hi van òmiques. econ ves dificultats

Memòria 2011

Integració de Joves en Risc

Casal Jove Atlas Espais de participació i oportunitats socials per als joves

Centre Obert Adolescents Un entorn de formació activa i lleure participatiu per a adolesadolescents Persones ateses: 69 62% nois i 38% noies Equip : 2 persones contractades, 23 voluntaris/àries i 11 estudiants en pràctiques L’adolescència és una etapa vital de creixement molt vulnerable. Si a aquest moment delicat li sumem la situació de risc i d’exclusió social que viuen els nois i noies del Centre Obert Adolescents, el punt de partida encara és més complex. Els nois i noies precisen d’un marc social i familiar estable que els aporti seguretat per afrontar els canvis derivats d’aquesta etapa vital, amb espais d’autonomia i independència, i el suport de les seves famílies, el treball amb les quals s’ha vist intensificat aquest curs.

El Centre Obert Adolescents ha atès 69 joves durant el 2011. Creix el perfil d’usuaris en situació d’alt risc, i passa del 17% al 28%. El 98% dels nois i noies presenten algun indicador de risc, sent els més estesos les condicions econòmiques insuficients (8 de cada 10 viu amb 300 euros al mes, i 4 de cada 10 amb 6 euros diaris), el baix rendiment acadèmic i la manca d’habilitats socials. Una de les principals dificultats del COA és la participació femenina. Enguany, però, hem creat l’Espai Noia, liderat per un grup de noies que ha gestionat, per si mateix, la programació de les seves activitats, posant en marxa tallers de henna, plantació de llavors, ioga, etc. Hem mantingut el treball del dia a dia en tres àmbits: l’acollida, l’espai d’estudi i l’espai de lleure, i hem observat que en el 75% els nois i noies milloren els resultats acadèmics. Hem desenvolupat espais de participació i decisió, amb assemblees setmanals, i hem programat 16 activitats de lleure (lúdiques i educatives), 7 tallers (cinefòrum, hip-hop, disseny arquitectònic,...) i 4 cursos formatius (curs de DJ, entre altres). Visibilitzar el jovent, que sigui partícip de la societat, que estigui connectat i es faci sentir és un dels reptes del projecte. En aquesta línia, enguany, 8 nois i noies del COA van participar en l’activitat “Propostes als candidats”, i van plasmar un recull de propostes electorals per als alcaldables a Barcelona, que van explicar en un acte organitzat per un mitjà de comunicació. Els valors de l’esport han continuat sent també una eina educativa important al projecte. Hem reforçat les activitats esportives de qualitat, i els nois han participat a la lliga de futbol sala del Consell d’Esports Escolars de Barcelona (CEEB) amb dos equips: infantil i cadet, els quals han finalitzat en 3a i 4a posició, respectivament. L’equip cadet va guanyar, a més, el campionat triangular organitzat pel Club de Futbol Sala Centre Compartir. Alhora, 4 noies han participat als entrenaments de futbol femení a través del Centre Compartir. Aquest curs, a més, els nois i noies han creat el seu propi blog. Podeu seguir l’actualitat del projecte a: http://elblogdspai8.blogspot.com

Persones ateses: 277 Persones orientades: 474 17% noies i 83% nois Equip: 3 persones contractades, 32 voluntaris/àries i 12 estudiants en pràctiques El Casal Jove Atlas és un espai de referència per a molts nois i noies en situació de vulnerabilitat i manca de referents i xarxa social. El projecte, altaveu social que reprodueix els pensaments, desitjos i necessitats dels joves ha registrat un 40% més d’inscripcions que l’any anterior, un 60% de les quals han estat en tallers o activitats específiques on els joves desenvolupen un pla de treball basat en l’autonomia i ha requerit d’un seguiment poc intensiu.

277 joves han rebut una atenció individualitzada al Casal Jove Atlas. La crisi agreuja les situacions dels nois i noies, que ja eren molt precàries de partida, vinculades majoritàriament als processos de migració i la manca d’integració de xarxes normalitzades, a les quals s’hi sumen la inactivitat laboral i el dèficit en formació. La falta de cobertura de les necessitats bàsiques dels joves condiciona els itineraris de llarga durada i el fracàs en processos d’inclusió social. Una de les vies d’entrada al projecte ha estat el Punt d’Informació i Acollida, que permet detectar noves necessitats. La activitats i accions ofereixen un ventall molt ampli de respostes a les motivacions dels joves, els quals mostren molt interès en les activitats extraordinàries (festes i manifestacions culturals tradicionals), excursions i sortides culturals, esport (piscina, futbol, bàsquet, curses populars), activitats musicals, cursos d’informàtica i tallers diversos (al voltant de l’art, el disseny i el teatre). Les activitats comunitàries han permès treballar colze a colze amb els veïns en 4 esdeveniments del barri, incidint en la qualitat de vida dels espais on es desenvolupen aquestes accions, alhora que es transmet a la comunitat les potencialitats dels joves. 36 joves han participat en accions de sensibilització i han realitzat presentacions davant d’un públic, mentre que la participació en la “Xarxa Antirumors” de l’Ajuntament de Barcelona ens ha permès accedir a entitats que potencien aquests espais de reflexió. Els joves periodistes del grup del Blog han participat en una trobada cultural a Bordeus. Al llarg d’aquest curs, els joves s’han encarregat de gestionar 3 accions pròpies: dinamització del Festival Joves en Acció, grup de ball de hip-hop i grup de reggea, que s’afegeixen als tallers de música (RapRaval) i d’audiovisual, on els joves segueixen desenvolupant peces cinematogràfiques que han presentat a festivals amb distincions pel curt “Bocadillo de cerdo”. També hem realitzat 8 tallers en aliança amb altres entitats com el bàsquet beat i el Verinotek, amb Fundació Ribermúsica, i el teatre en conveni amb l’entitat Teatre pa’tothom, que ens permet ampliar l’oferta lúdica i formativa de qualitat. D’una banda, la consolidació de la participació de joves referents ha potenciat els espais de reflexió i construcció d’identitat ciutadana; i d’una altra, la consolidació de l’equip, que compta amb voluntaris amb un alt compromís, la constància de les accions i els alts nivells de participació juvenil ens permeten desenvolupar un projecte de grans dimensions amb un munt de possibilitats i reptes per endavant. 23

Memòria 2011

Històries extraordinàries

Ja han passat uns dies des que vaig acabar les pràctiques i la veritat és que us trobo molt a faltar a tots. Al principi, quan em van dir on faria les meves pràctiques, he de dir que em vaig deprimir bastant. No m’agradava gens la idea. És cert que vaig escollir l’àmbit social però em va impressionar el fet d’haver de treballar amb immigrants. Tenia molts prejudicis sobre aquestes persones. He de dir que, gràcies a la meva estada al Casal, tot això ha desaparegut. Em sento molt contenta i feliç d’haver conegut nois i noies tan diferents, tan macos i amb tantes ganes d’aprendre i d’integrar-se a la nostra cultura. Durant aquests tres mesos he après molt sobre tots ells. He pogut veure la força, la valentia i les ganes de sobreviure que poden treure les persones per tirar endavant. I també considero molt important que hi hagi persones com vosaltres, les quals ajudeu aquestes persones a aconseguir els seus objectius.

Pel que fa als professionals que he pogut conèixer, la veritat és que no tinc paraules. Parlo tant de voluntaris com dels que tenen un contracte. Crec que tots junts fan un paper molt rellevant. I és molt sorprenent el fet que la gent dediqui part del seu temps a entitats com aquestes. Sempre he pensat que els voluntaris feien aquest tipus d’activitats per satisfer i per sentir-se millor amb ells mateixos. Ara sé que aquestes persones col· laboren perquè els agrada fer-ho, perquè no consideren que perden el temps. I us vull demanar una cosa... Jo podria formar part del voluntariat? Jo podria anar encara que sigui a les classes d’alfabetització? És que no vull deixar allò...

Davinia, estudiant en pràctiques a l’Aula de Llengües 2011 24

Memòria 2011

Aula de Llengües, Enllaç i Espai d’Estudi Igualtat d’oportunitats d’aprenentatge, culturals i lingüístiques per als joves Persones ateses: 478 21% noies i 79% nois Equip: 2 persones contractades i 40 voluntaris/àries Al llarg de 2011 l’Aula de Llengües ha assolit nous reptes i, per primera vegada des que es va crear, hem pogut oferir formació del nivell bàsic oficial de català, que contempla els nivells B1, B2 i B3 del Consorci per a la Normalització Lingüística. En total, hem ofert més de 50 grups/classe i gairebé 300 alumnes han millorat les seves competències. Hem participat al programa de Voluntariat per la Llengua d’Òmnium Cultural i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb la formació de parelles lingüístiques integrades per nois i noies que han assolit el nivell B2 de català i persones de parla catalana per intercanviar experiències.

423 joves han pogut millorar les seves competències lingüístiques a través de l’Aula de Llengües i 55 nois/es escolaritzats han rebut suport en l’Espai d’Estudi En l’Espai d’Estudi, obert cada tarda per al reforç educatiu dels nois/es de 16 a 21 anys, hem registrat uns nivells d’assistència superiors als de l’any passat i hem engegat un nou servei d’orientació Informa’t, que ha assessorat 30 nois i noies en relació amb el seu itinerari formatiu. En l’espai Enllaç: joves i carrer hem posat a l’abast dels nois i noies nouvinguts/des les eines d’acolliment i acompanyament necessàries per poder fer front, amb confiança, a aquests primers moments de dificultat i incertesa. Treballem conjuntament amb el Centre d’Informació Juvenil (CIAJ), el Punt d’Informació a les Dones, Acollida de l’Ajuntament de Barcelona, SIDASTUD, i altres organitzacions que, col·laboren en el procés d’acollida del jovent a través de tallers, xerrades informatives, de sensibilització i de prevenció. Potenciem una iniciativa per treballar la capacitat expressiva i la creativitat dels nois i noies i, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, organitzem la primera edició del concurs literari per a joves on 20 participants han presentat un relat curt de creació pròpia. Segons el Raül, educador responsable del projecte, “és molt gratificant que joves que porten poc temps al nostre país s’esforcin per fer un relat en una llengua que coneixen poc”. Paral· lelament col·laborem, juntament amb l’Àrea de Voluntariat, en l’organització del primer concurs literari adreçat a voluntaris i professionals del Casal. Les activitats de participació comunitària han estat molt positives i els joves han col·laborat en la Ravalstoltada (carnaval comunitari del Raval), la Diada de Sant Jordi, la Festa Major del barri i la Castanyada. Són activitats que tenen impacte en la comunitat i reforcen la imatge positiva d’aquests nois i noies. Per altra banda, les sortides culturals programades al llarg del curs han afavorit la seva immersió cultural (Fundació Joan Miró, Museu Picasso, Sagrada Família, Museu d’Història de la Ciutat CosmoCaixa, Parlament, visites pel Raval, Gòtic i el Born, etc). L’equip de més de 40 voluntaris i voluntàries, els seus coneixements i un ferm compromís, és la clau per oferir als joves i a les joves els recursos necessaris per fer un acompanyament més proper i millorar els seus resultats i aprenentatges.

Història de vida d’en Hasnat

Aula de Llengües En Hasnat té 20 anys i va arribar a Barcelona procedent del Pakistan ara fa 6 anys, deixant enrere la seva mare i 2 germans. El seu pare viu a Girona, però mai s’ha fet càrrec del seu fill. Els primers anys a Barcelona va ser acollit per una família pakistanesa, tot i que actualment paga una habitació de lloguer. La seva primera relació amb el Casal va ser a través de l’Aula d’Escolarització Compartida, quan feia 4t d’ESO a l’IES Miquel Taradell del Raval. Més endavant, va començar a participar a l’Espai d’Estudi del projecte Aula de Llengües, a través del qual li vam poder tramitar una beca de la Fundació Caixa Catalunya per tirar endavant els estudis, la qual ha obtingut durant tres cursos consecutius, fet que li ha permès assolir bona part dels objectius que s’havia plantejat. En Hasnat va superar l’ESO i es va matricular en un Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Electromecànica a l’IES Barceloneta, que va superar en els dos anys previstos. Actualment està inscrit a l’Escola Superior d’Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú, ha trobat feina com a mecànic en un taller al barri de Gràcia i els caps de setmana treballa com a ajudant de cuina en un restaurant del Raval. Aquest Nadal ha pogut anar al Pakistan a visitar la seva família. 25

Memòria 2011

Servei de Transició a l’Autonomia Itineraris d’emancipació per a joves sense xarxa de suport social

Centre Obert de Joves Sense Llar Acompanyament per a la recuperació i motivació pel canvi de joves abocats al carrer Persones ateses: 280 1 % noies i 99% nois Equip: 2 persones contractades, 4 voluntaris/àries i 3 estudiants en pràctiques El projecte treballa per recuperar nois i noies de 18 a 23 anys immersos en dinàmiques de carrer o en risc de caure-hi. Es tracta, per tant un col·lectiu amb un alt risc d’exclusió social que presenta situacions d’urgència extrema. Des del Centre Obert hem estat testimonis de com l’agreujament de la crisi deixa en clar desavantatge les persones més vulnerables i hem atès un elevat nombre de joves en situació de carrer. Les persones ateses han respost a 4 perfils diferents: joves tutelats per l’administració, joves extutelats amb permís de residència, joves reagrupats per les famílies que queden desemparats per diferents motius, i joves majors d’edat que han migrat sols al nostre país. El 2011 hem atès joves procedents de 21 països diferents, amb una augment de nois provinents de països subsaharians, fet que va col·lapsar els serveis específics del barri i del propi projecte. Per tal de poder fer front a la gran demanda, hem dissenyat diferents nivells d’atenció per no deixar cap jove sense resposta, de manera que hem pogut assessorar i orientar 159 joves, els hem procurat suport jurídic, orientació formativa i laboral, i acompanyament psicològic. Hem establert un pla de treball individualitzat amb 68 nois, els qual han mostrat compromís i motivació pel canvi, i hem aconseguit derivar 41 joves a pisos assistits, un índex elevat tenint en compte el context hostil en què ens trobem. Un dels entrebancs de l’any el vam viure al mes d’agost, amb motiu del canvi de política de gestió de la renda mínima d’inserció, que va provocar un gran esforç de suport jurídic per donar resposta a la retirada de la subvenció a alguns dels joves, que es veien mancats de suport.

El Centre Obert ha atès 280 joves del districte de Ciutat Vella estructurant un pla de treball individualitzat Malgrat la pressió del moment, hem pogut millorar el seguiment dels plans de treball amb els joves amb una sistematització de la informació. També hem introduït noves accions de caire grupal que hem reforçat en les tutories individuals, l’espai de treball amb el jove que ha estat l’eix principal dels itineraris. Hem millorat i ampliat la xarxa de suport extern per a la cobertura de les necessitats bàsiques i la qualitat dels itineraris establint noves línies d’intervenció per donar resposta als factors de risc més rellevants (salut mental, deshabituació de tòxics, necessitats bàsiques) a partir de col·laboracions amb altres entitats, recursos, agents socials, centres mèdics, etc. 26

Persones ateses: 48 8% noies i 92% nois Equip: 3 persones contractades i 15 voluntaris/àries i 5 estudiants en pràctiques El projecte atén joves en dinàmica de carrer amb les habilitats necessàries per emprendre un procés d’autonomia desactivades, però amb una clara voluntat de canvi i de millora. El Servei treballa les habilitats socials i en fa un seguiment per detectar si el jove pot afrontar els reptes que li ofereix el projecte, amb l’accés a un habitatge protegit i el seguiment educatiu dels nois i noies. En una tercera fase els joves assoleixen un punt d’autonomia òptim amb capacitat per generar una xarxa social efectiva i amb capacitat de sensibilitzar. El context de crisi dificulta, un any més, les opcions de construir un futur digne d’aquests joves i els situen en l’extrema vulnerabilitat per no poder assolir els processos d’autonomia, en trobar-se en una situació de partida molt fràgil. L’esforç i l’enginy han estat la clau per afrontar aquests moments especialment durs. A partir del segon semestre de l’any, a més, el Servei de Transició a l’Autonomia afrontem greus dificultats a causa de les modificacions introduïdes a la renda mínima d’inserció i hem hagut de cercar alternatives per garantir la manutenció econòmica dels nous usuaris.

Durant el 2011 hem acompanyat el procés de transició a l’autonomia de 48 joves sense xarxa social A partir del mes de setembre hem tingut l’oportunitat d’obrir un nou habitatge al c. del Carme que dóna resposta al col·lectiu de noies. Pels 4 habitatges que gestiona l’entitat hi han passat 27 joves al llarg de 2011. Els pisos són encara un dels elements que contribueixen a una estabilitat a l’assoliment de cert nivell d’autonomia, si van acompanyats de les accions i la implicació dels joves. El 2011 el 70% dels joves han pres la iniciativa i han sortit dels pisos per anar a un pis o habitació de lloguer. Hem consolidat el model de xarxa centrat en el model de ciutadania, plantejant la relació des de l’intercanvi de manera que els joves són un agent més. 41 entitats es vinculen al projecte. Un altre element molt significatiu ha estat la creació de la comunitat autofinançada pels joves (CAF Door War), un espai d’estalvi gestionat pels nois i noies i amb la supervisió dels professionals, en què cada participant pot sol·licitar un préstec de fins a 4 vegades el capital imposat per part del soci sol·licitant a un tipus d’interès de l’1%. Durant el 2011 han impulsat préstecs per a la fiança per a lloguer per a un jove que finalitzava el procés d’autonomia, viatges de 2 joves per anar a veure la família i el pagament de les taxes de renovació del permís de residència i treball. Un equip consolidat i cohesionat de voluntaris i voluntàries ha permès donar una continuïtat i una maduresa al projecte que l’ha permès avançar encara amb més fermesa per afrontar les dificultats. Els joves que arriben a ser autònoms segueixen vinculats al Casal i són motor de xarxa social de suport per altres joves que estan en procés. Joves voluntaris que ajuden altres joves; joves que lloguen habitacions a altres joves.

Memòria 2011

Història de vida d’en Samuel

Xarxa d’Accés al Treball

El Samuel somriu contínuament, i mira sempre amb profunditat i franquesa des dels seus ulls negres. Creu en la tenacitat i en El Samuel va marxar de Gha- l’esforç com a llavors de les seves na essent menor d’edat amb oportunitats. l’objectiu d’arribar a Barcelona, treballar i guanyar-se la vida. No el va espantar el mes de travessia pel desert, amagat en un camió amb d’altres nois que portaven la mateixa il·lusió que ell, i res més. Va arribar a Barcelona sense parlar ni entendre ni una paraula que no fos Twi, la seva llengua, i va ser tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància fins els 18 anys. Va entrar al Casal amb l’objectiu de realitzar una formació per desenvolupar una professió, i poder treballar algun dia. Amb el suport de l’equip del projecte, varem buscar un curs com a mosso de magatzem a una entitat de la xarxa de Barcelona. Va completar la formació amb classes de castellà i català per superar les seves dificultats lingüístiques. Sempre amb il·lusió i molt d’esforç. Varem contactar amb una empresa col·laboradora per fer pràctiques professionals. El Samuel arribava cada dia puntual al seu lloc de feina, aixecava el seu dit cada vegada que finalitzava una tasca demanant més coses per fer, sempre disposat a ajudar algun company. Finalment, l’empresa no va voler perdre l’oportunitat de comptar en el seu equip amb algú amb tantes ganes d’aprendre i amb tant d’entusiasme per la feina, i el varen contractar. Avui continua treballant amb el mateix entusiasme del primer dia, a vegades envia diners a la seva família, i està estalviant una part del seu sou perquè potser algun dia podrà crear la seva pròpia empresa...

Memòria 2011

Formació i Inserció Social i Laboral Xarxa d’Accés al Treball Itineraris individualitzats de millora de l’ocupabilitat de joves en risc d’exclusió social Persones ateses: 260 20% noies i 80% nois Equip: 3 persones contractades, 4 voluntaris/àries i 1 estudiant en pràctiques La crisi trunca les oportunitats de futur de moltes persones, especialment entre la població jove, que veu com l’accés al món laboral és cada vegada més complex, amb una taxa d’atur juvenil que quasi arriba al 48% per als joves de 16 a 24 anys (segons dades de l’EPA, 4rt trimestre de 2011). La precarietat de les insercions laborals, a més, situa els joves en una permanent inestabilitat i la seva realitat d’exclusió podria fer-se crònica.

La Xarxa d’Accés al Treball ha orientat els processos de formació i inserció sociolaboral de 260 joves, dels quals 172 han iniciat un itinerari d’acompanyament a la inserció Hem detectat un progressiu agreujament de les condicions de vida i de la vulnerabilitat dels joves, que presenten moltes dificultats per cobrir les necessitats bàsiques, per la qual cosa hem establert una coordinació permanent amb altres projectes de l’entitat, serveis socials, i altres recursos del barri (per primera vegada hem iniciat coordinacions amb bancs d’aliments) perquè els joves puguin seguir els seus itineraris d’inserció. Malgrat la conjuntura actual, 260 joves han participat d’un procés d’acollida on s’han realitzat tutories d’anàlisi de l’ocupabilitat, 172 joves s’han vinculat en el desenvolupament d’un itinerari d’inserció sociolaboral amb un percentatge d’abandonament mol reduït (10%), 66 joves han aconseguit l’autonomia en la recerca de feina, hem efectuat 73 derivacions formatives i 29 joves han pogut trobar feina en els àmbits de logística, hostaleria i atenció al client. Hem sabut adaptar-nos i ser flexibles, desplegant un ampli ventall d’accions individuals, de grup i a nivell d’empresa, per atendre la gran diversitat de joves que han format part de la XAT. De la seva banda, els nois i noies s’han implicat amb el propi procés, amb el projecte i amb l’entitat de forma intensa. Hem tingut greus dificultats per desenvolupar itineraris adients per als joves que només tenen permís de residència, ja que el mercat laboral actual exclou d’oportunitats de feina els perfils amb un nivell més baix, a causa de la competència que generen els elevats índexs d’atur. Paral·lelament, disminueixen els recursos i alternatives formatives de la xarxa de la ciutat i augmenta la dificultat per fer derivacions. No hi ha prou oferta per als joves amb baix nivell competencial i es veuen exclosos dels recursos formatius. Per donar-hi resposta, hem dissenyat accions formatives prelaborals en electricitat i comerç, per activar els joves i evitar que trenquin el seu itinerari.

Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a Itineraris d’inserció en el sector de l’hostaleria per a joves en risc social Persones ateses: 260 37% noies i 63% nois Equip: 2 persones contractades i 2 voluntàries Un any més les demandes per participar a l’Aula d’Hostaleria han superat les previsions inicials: 90 joves poden accedir al mòdul, d’una selecció en la qual participen 211 joves. El boca orella dels alumnes que han format part d’alguna promoció és la principal via d’entrada.

Els Mòduls de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a han ofert un itinerari formatiu a 90 joves del total de 211 demandes A l’Aula treballem tant el desenvolupament de competències professionals com les personals i incidim en la formació tècnica i formació en llengües, així com també en la capacitació de les habilitats per al treball en equip, l’empatia, la resolució de conflictes. És molt destacable el canvi d’actitud que els joves experimenten a l’hora de valorar el treball un cop finalitzen la formació. Tot i que el context actual no propicia grans col·laboracions, el sector de l’hostaleria segueix apostant pel projecte i hem aconseguit la col·laboració del grup Andilana, que reforça l’eix principal del projecte: la formació en alternança basada en un aprenentatge en entorns reals. Hem signat fins a 106 convenis de pràctiques, 65 empreses han col·laborat amb el projecte (10 més que l’edició anterior), 30 joves han aconseguit trobar un lloc de treball en les diferents empreses col·laboradores, i al llarg del curs els alumnes han col·laborat en 8 càterings i en 6 actes amb entitats del sector. Paral·lelament, hem ampliat la prospecció de noves empreses col·laboradores en el món hoteler, hem participat en actes de petit i gran format, així com en reunions sectorials. Hem organitzat la 3a Mostra de Parament de Taules de Nadal, que va comptar amb la participació de 8 restaurants col·laboradors i 2 escoles d’hostaleria, i hem participat activament en el projecte “Tapa Solidària”, una iniciativa apadrinada pels germans Albert i Ferran Adrià que ha aconseguit la vinculació de 60 restaurants. L’Aula potencia, any rere any, la vinculació del projecte al sector de la restauració de Barcelona i la seva província. Aprofitant la potencialitat de la comunicació 2.0, l’Aula ha seguit visualitzant l’acció del projecte a través del blog www.aulahostaleria.com amb la publicació periòdica de notícies, que han multiplicat l’impacte a través de les plataformes Facebook i Twitter. Com a novetat, hem creat el canal de televisió de l’Aula com a eina per difondre els vídeocurrículums dels alumnes a un gran grup d’empreses, ampliant l’oportunitat de concertar més entrevistes de treball.

Memòria 2011

Història de vida de la Naima

Entra en Xarxa La Naima és una jove de 27 anys que va entrar al projecte el gener de 2011, a través d’una derivació de serveis socials del Gòtic. La Naima va fer el curs de monitora de temps de lleure. S’acabava de quedar vídua amb 2 fills i necessitava una feina per tirar endavant. Amb aquesta formació qualificada podia millorar la seva opció de trobar feina i va poder ampliar la seva xarxa social. La jove va participar activament durant tota la formació i, un cop finalitzada la part teòrica, va fer les pràctiques a la mateixa escola on van els seus fills, al CEIP Angel Baixeras del barri Gòtic. Va superar amb escreix tot el procés de pràctiques i el mes d’octubre l’empresa ‘7 i Tria’, que gestiona el menjador, la va contractar com a monitora. El seu triomf ha estat trobar una feina que pot compaginar amb la seva vida familiar i laboral, i que li permet seguir transformant la seva realitat amb esforç i tenacitat.

Memòria 2011

Entra en Xarxa Itineraris d’acompanyament i activació per a noies immigrades Persones ateses: 139 Persones orientades:31 orientades: 100% dones Equip: 2 persones contractades, 4 estudiants en pràctiques i 14 voluntaris/àries Les noies immigrades entre 16 i 35 anys en situació de risc d’exclusió, totes elles amb realitats i situacions molt diferents, troben a l’Entra en Xarxa les eines necessàries per fer front a la situació de desavantatge que implica la seva condició de dona en un entorn de pobresa o risc d’exclusió, i reben suport específic per definir el seu projecte professional i accedir al mercat laboral en igualtat d’oportunitats.

170 noies han iniciat un procés de motivació per a la inserció laboral a l’Entra en Xarxa El darrer any, dues de cada 3 noies han arribat al projecte pel boca orella, de Ciutat Vella, però també d’altres barris de Barcelona, i fins i tot de l’Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma i Badalona, on no s’imparteix el curs de monitores de lleure. Ha augmentat l’atenció de noies autòctones que, amb motiu de la crisi, decideixen formar-se per cercar més oportunitats laborals, a causa de la seva baixa qualificació professional. Malgrat la situació adversa que presenta el món laboral, aquest any hem aconseguit doblar el nombre d’insercions. Una de les novetats ha estat iniciar una nova via d’inserció a través d’un curs prelaboral en atenció al client. Hem atès 170 demandes d’informació, i 139 dones han participat en les diferents accions del projecte (cursos de monitores, prelaborals, recerca de feina i itineraris individualitzats), hem iniciat 77 itineraris d’acompanyament a la inserció, obtenint un 45% d’insercions laborals, majoritàriament en empreses del sector hoteler, comerç, lleure i serveis de neteja. Hem establert 12 convenis de col·laboració amb empreses. També hem derivat 29 noies a altres formacions per millorar la seva qualificació professional. Les noies participen en 4 espais de models positius amb una xerrada-taller amb directives d’IBM, una visita a l’empresa DHL, una xerrada amb taller amb una dona directiva de l’empresa On balance, i una altra visita a Telefònica. Les noies han millorat la seva autoestima: 43 joves han participat dels grups d’ajuda mútua, hem participat en 13 actes de caire comunitari i hem treballat la concepció de gènere a partir de 15 sessions de prevenció de la violència. Un grup de noies del curs de monitores va participar al concurs per a l’eradicació de la violència de gènere fent el curtmetratge “Estoy harta”, el qual va obtenir el primer premi.

Formació Inicial per a Instal·ladors (PQPI) Un itinerari inicial d’inserció per a joves inactius amb fracàs escolar Persones ateses: 20 98’5% nois i 1’5% noies Equip: 2 persones contractades i 1 voluntària El projecte ofereix una formació d’auxiliar de muntatge d’instal·lacions elèctriques, d’aigua i de gas a joves d’entre 16 i 25 anys. El PQPI s’ha consolidat com a itinerari de qualificació professional bàsica que afavoreix el retorn al sistema formatiu reglat d’aquells joves inactius amb fracàs escolar. Enguany hem detectat una major presència de nois i noies que se situen entre els 16 i els 18 anys, amb l’objectiu d’obtenir una formació professional bàsica que els permeti tornar al sistema reglat de formació professional. També hem percebut uns nivells acadèmics i competencials més alts. La meitat dels alumnes són nois del barri del Raval, i la resta són d’origen llatinoamericà (40%), marroquí i pakistanès (6%). Hem consolidat la formació modular que desenvolupem en les empreses i amb la seva col·laboració, millorant la tecnificació dels joves i aportant major qualitat formativa. Tant és així que els joves han pogut accedir a la formació bàsica d’operari de piscines públiques al Centre Esportiu Municipal Can Ricart, i la formació modular en fred industrial i climatització a les instal·lacions de la facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona. Hem pogut incloure dues noves formacions: mòdul de prevenció i gestió de conflictes, i un de prevenció de relacions abusives. Els nois i noies han completat la formació amb el projecte de treball fent l’adaptació formativa d’una instal·lació elèctrica de baixa tensió i el disseny i instal·lació d’aigua calenta sanitària i calefacció de tot un habitatge. Han tingut accés a classes magistrals, visites a empreses, dinàmiques de grup, acció tutorial, i el 50% dels joves han pogut realitzar pràctiques a 9 empreses diferents.

20 joves han participat de la formació durant el 2011. El 2011 un 60% dels joves finalitzen amb èxit el PQPI obtenint el títol. Tres dels joves decideixen seguir la seva formació fent un cicle formatiu de grau mitjà i la resta han retornat a les escoles d’adult per finalitzar l’ESO.

Memòria 2011

Història de vida de l’Omar

Servei de Transició a l’Autonomia L’Omar és un jove que va deixar el Marroc per venir a Barcelona sent un nen, amb unes expectatives molt altes i molta il·lusió per formar-se, aconseguir un treball i ajudar la seva família. L’Omar no es podia imaginar que la realitat estigués tan lluny del que havia imaginat, i malgrat tot va decidir lluitar. L’Omar va ingressar a un centre de menors fins a complir la majoria d’edat. Va viure a diferents pisos assistits i va fer cursos d’hostaleria, tots amb valoracions molt positives, però no aconseguia el seu propòsit. L’Omar tenia 20 anys quan va entrar al Pis del Servei de Transició a l’Autonomia del Casal. Quan li vam preguntar què volia aconseguir entrant-hi, ell ens va dir: “Me podeis ayudar para dejar de necesitar ayuda”. Volíem el mateix: la seva autonomia. No ho va tenir gens fàcil. Va fer unes pràctiques excel· lents i l’empresa no va dubtar a fer-li una oferta de treball però el tràmit dels seus papers va trigar més de set mesos i l’empresa no podia esperar més. Després de moltes dificultats va sortir la resolució favorable. L’empresa no el podia contractar més enllà d’un mes i l’Omar no es va rendir: va buscar feina fins que va trobar un restaurant que li va oferir un contracte de 12 hores i ara li han ampliat a 40 hores, està indefinit i viu al seu pis de lloguer. Ha aconseguit el seu somni: ser autònom i tornar a somriure. 31

Memòria 2011

Reforç de la Comunitat

Espai Tecnològic Comunitari Mòdul de Capacitació Laboral de Venedors/es Itineraris de formació i inserció en el sector del comerç per a joves inactius sense qualificació Persones ateses: 58 Persones orientades: 55 40% nois i 60% noies Equip: 1 persona contractada i 4 voluntaris/àries Els alumnes es formen en l’ofici de vendre i estudien l’aspecte teòric del paper d’un comerciant, a la vegada que a les classes es treballa d’una forma més dinàmica entre els companys i les companyes, realitzant simulacions de situacions reals. Per tal de complementar la formació duem a terme exercicis que reforcen les habilitats relacionals dels alumnes. La formació teòrica es complementa amb 90 hores de pràctiques que es desenvoluparan en un entorn real.

58 alumnes han participat al Mòdul de Capacitació Laboral Els joves són cada vegada més conscients de la necessitat d’una formació específica inicial per afrontar les circumstàncies actuals del mercat laboral i el projecte ha vist com ha augmentat la demanda. S’han mantingut 119 entrevistes, de les quals 58 nois i noies han participat d’itineraris. Hem enfocat les accions formatives com a itineraris, la qual cosa ha afavorit que els joves obtinguin una formació bàsica per a exercir com a ajudants de comerç i també per motivar-los a seguir formant-se en cursos de més qualificació. La participació d’altres professionals i empreses ha estat determinant en la formació dels joves enriquint els continguts del mòdul en poder treballar-los des de diferents visions i experiències. Ampliant les empreses que poden col·laborar es poden oferir més recursos formatius a l’alumnat. Hem de destacar la nova col·laboració amb l’Eix Comercial del Raval i el conveni de col·laboració amb la Fundació Formació i Treball, que ha posat a la disposició del Mòdul les seves botigues d’inserció com a espai formatiu en espais reals de treball. Al llarg del curs hem potenciat la formació trilingüe en català, castellà i anglès, amb el suport de l’escola d’idiomes International House, i de lingüistes titulats a la Universitat de Barcelona. També hem incorporat un crèdit d’aparadorisme a causa de la demanda del sector, que permet obrir noves oportunitats als nois i noies. El mòdul obre, a aquests joves, una porta per continuar formant-se i preparant-se per accedir al món laboral. 32

Compartir les noves tecnologies per fer front als desavantatges socials Persones ateses: 979 48 % dones i 52% homes Equip: 1 persona contractada, 3 estudiants en pràctiques i 12 voluntaris/àries El treball en xarxa és la clau del projecte i enguany hem col·laborat amb 29 entitats diferents, que accedeixen a l’espai, o bé deriven usuaris, dissenyen accions pròpies o participen d’accions conjuntes. L’Espai Tecnològic s’adapta a les demandes i necessitats específiques, proporcionant recursos i materials, oferint assessorament i formacions diverses.

Al llarg del 2011 per l’Espai Tecnològic han passat 979 persones (441 del Casal i 487 d’altres entitats), establint col·laboracions amb 29 entitats al barri del Raval Amb un enfocament eminentment comunitari, una metodologia activa i participativa, fem una especial atenció a la diversitat, atenent tots aquelles col·lectius socialment vulnerables que, gràcies a l’accés a les noves tecnologies, poden millorar la seva situació. En aquesta línia comunitària des de l’Espai Tecnològic hem coordinat activitats per generar continguts a través de diferents blogs, hem implicat els usuaris en dinàmiques participatives a través de les xarxes socials, hem compartit aprenentatges i coneixements, hem generat experiències i hem desenvolupat accions innovadores per afavorir el creixement personal, la responsabilitat i el compromís social, amb un treball integral al voltant de la persona, obtenint beneficis que van més enllà de l’alfabetització tecnològica. El projecte participa al Programa Punt Òmnia de la Direcció General d’Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya, i és un autèntic referent en noves tecnologies i oportunitats al barri del Raval, així com de la resta de la xarxa Òmnia.

Memòria 2011

Un Barri Educador Potenciar capital social al barri per la convivència dels veïns i veïnes Persones ateses: 120 Persones participants: 957 Equip: 1 persona contractada, 7 voluntaris/àries i 2 estudiants en pràctiques Un Barri Educador desenvolupa una important funció cívica, promovent la implicació de diferents actors socials en la millora de la convivència als espais públics del barri. El treball dut a terme els darrers anys permet, a dia d’avui, incrementar la participació del teixit associatiu i veïnal del barri, aportant eines i estratègies efectives per a la millora de les relacions a l’espai i la vida pública i per a la construcció de xarxes socials amb objectius compartits, amb la convicció que tots i cada un de nosaltres podem accionar canvis, des del nostre entorn proper, que beneficiïn els que ens envolten. El 2011 hem treballat els elements de conflictivitat com a punt de partida per establir les línies de treball del projecte, que ens ha permès iniciar dues noves línies d’intervenció i arribar a quatre grups comunitaris.

El projecte Barri Educador ha treballat intensament amb 120 veïns i veïnes i ha col·laborat, en xarxa, amb 57 entitats i organitzacions diferents del barri del Raval Les accions per incrementar la participació dels veïns i veïnes en la millora de la vida del barri s’han centrat en el treball en els espais de relació i convivència: com ara la Plaça Folch i Torres a través de la Taula de Mediació, que ha experimentat una millora considerable amb la consolidació d’activitats en aquest espai (Caseta del Barri, Festa Major, tasques decoració nadalenca); al c. Sant Climent hem consolidat la recuperació de la Festa Major, en què s’impliquen molts veïns i veïnes amb 6 sessions de treball que reforcen la identitat de carrer. La Ravalstoltada és un altre moment culminant de participació veïnal al barri: la celebració del Carnestoltes comunitari del Raval registra una participació de gairebé mil persones i es consolida com el moment idoni per reconstruir la xarxa social del territori. Hem tornat a participar en la Jornada de Portes Obertes i la gimcana poberta a tothom... Aquest any també hem participat en la Jornada de Portes Obertes del barri, i en la posada en marxa, d’una banda, del grup Raval Sud i Acció, que inicia la intervenció comunitària als carrers Carretes, Vistalegre i Legalitat, i d’una altra, del grup d’agents locals de desenvolupament comunitari, format per veïns del barri i persones voluntàries del projecte, amb l’objectiu de participar en els grups comunitaris del territori. També iniciem el procés de gestió participativa d’una parcel·la dels Horts urbans de Sant Pau amb la col·laboració del veïnat, que s’erigeix com a grup motor, juntament amb alguns educadors del Casal.

Servei Sociojurídic Comunitari Defensa dels drets de les persones per a la seva integració social Persones ateses: 149 Persones orientades: 716 70% dones i 30% homes Equip:1 persona contractada, 16 voluntaris/àries i 10 estudiants en pràctiques Equip: El Servei Sociojurídic vol afavorir la integració de les persones donant-los a conèixer, i fent valer, els seus drets i deures. Així es pretén dotar el suport jurídic com a nou factor d’un procés d’integració social. Aquest suport jurídic consisteix a vetllar per la defensa dels drets de les persones: donar informació, orientació i suport en aspectes jurídics per a aquelles persones i especialment a famílies que es troben amb dificultats o limitacions per fer efectiu l’exercici dels seus drets. A llarg de 2011, el Servei Sociojurídic ha registrat 865 consultes, de les quals s’han generat 149 expedients per la necessitat de seguiment dels casos. La situació econòmica i política actual ha fet que el nombre de persones en situació de desavantatge creixi, però també ha agreujat el desemparament de les que ja ho estaven, amb un increment de les vulneracions dels drets. L’empitjorament de la situació dels usuaris i usuàries ha fet augmentar el nombre de consultes respecte al 2010. Hem recuperat l’essència del servei com a punt d’acollida i d’informació en la resolució de dubtes legals, amb voluntat de donar orientació legal ràpida i/o derivació adequada a les necessitats jurídiques. Hem millorat la presència a nous territoris amb nous espais i horaris d’atenció.

865 persones han rebut assessorament des del Servei Sociojurídic Comunitari durant el 2011 Es manté el nivell de consultes en matèria d’estrangeria i augmenta l’atenció a les famílies amb qüestions civils o ajudes. L’assessorament en matèries específiques com violència de gènere, habitatge o dret laboral l’hem derivat a entitats o serveis especialitzats. Ens hem hagut d’esforçar per donar resposta als diversos canvis normatius, de l’escenari polític, i actuació de diferents àmbits i problemàtiques actuals, amb una millor capacitat de resposta, identificació i valoració de les situacions de risc. Cal destacar la feina que el servei fa en la línia de sensibilització amb l’organització de 13 xerrades al voltant de drets i deures i actuacions policials, informació laboral i estrangeria, documentació, nacionalitat i ajudes i prestacions. La participació en les xarxes i la relació amb les entitats i professionals s’ha incrementat però cal seguir potenciant per fer del servei un referent per als agents socials i la societat civil. La implicació i la cohesió de l’equip de voluntaris i estudiants en pràctiques han permès atendre qualitativament les demandes i de forma autònoma. El seu compromís continuat ha garantit la continuïtat del Servei. 33

Memòria 2011

Història de vida de la Nargis

Cercles

inici

2011

La Nargis té 47 anys. Fa més de 20 anys que va arribar a Barcelona des del Pakistan. Està separada i viu amb els seus 6 fills a un pis de protecció oficial del barri del Raval. Actualment es troba a l’atur i els únics ingressos que té són de la renda mínima d’inserció. El seu repte es poder tirar endavant als seus fills. Sap que el futur dels seus fills depèn de l’educació que rebin, per això tots estan estudiant. Ella vol formar-se i aconseguir una feina per poder mantenir la seva família. La Nargis forma part d’un dels cercles del projecte, format per 7 dones que han iniciat els passos per poder formar una empresa tèxtil. Arreglen roba, confeccionen vestits, fan bosses de mà, i d’aquesta manera tenen uns ingressos per seguir lluitant pel seu projecte i pel futur digne de tots els seus fills i filles.

Cercles Raval Xarxes de suport i ajuda mútua per superar el context de crisi Persones ateses: 104 100% dones Equip: 2 persones contractades i 28 voluntaris/àries El projecte Cercles, xarxes de suport i ajuda mútua per superar el context de crisi, es posa en funcionament al febrer de 2011, adreçat a les famílies que, arran de la crisi econòmica, es troben en una situació de major vulnerabilitat.

Al llarg del primer any de vida del projecte, 104 famílies han format 10 Cercles de suport mutu Cercles està basat en el treball comunitari i, a banda de les unitats familiars, també hi hem implicat altres ciutadans: veïns i veïnes, comerciants (8 empreses s’han sumat al banc de recursos del projecte), entitats del barri de referència, amb l’objectiu de generar una xarxa de proximitat que permeti a les famílies empoderar-se per eliminar obstacles. Els cercles passen per 4 fases: formació, creixement, maduració i tancament, moment en què aquesta xarxa funciona de forma autònoma, de manera que cada grup decideix, segons les seves necessitats, quina iniciativa duran a terme. En aquesta primera edició hi ha participat un total de 104 unitats familiar, 22 de les quals són d’origen espanyol, i 82 són dones amb rerefons migratori. Aquestes famílies han format 10 cercles inicials, dels quals se n’han consolidat 8: 4 s’han desenvolupat al barri del Raval i 4 al barri de Sant Roc a de Badalona, que han generat un total de 26 iniciatives per combatre l’aïllament, per cercar informació de cursos, millorar coneixements de llengües, informàtica, coneixement de l’entorn, cerca d’habitatge, cobrir necessitats dels fills (roba, relació amb altres infants, escoles bressol) i necessitats materials. Per a la cobertura de necessitats s’ha creat un blog com a eina. Un dels Cercles del Raval ha treballat intensament per formar una empresa tèxtil (Chand), per fer arranjaments de roba i complements de moda, i ha començat a fer els passos necessaris per fer realitat aquesta idea. Cercles Raval s’han implicat en la Festa Major i en la fira de comerç del barri, en la gimcana del Raval, i juntament amb els grups de Badalona van organitzar el I Mercat d’Intercanvi del projecte. Dues dones, a més, van participar com a ponents al 15è Fòrum Fedaia, on van explicar la seva experiència a l’espai de bones praxis. La participació els va donar força i confiança per tirar endavant les seves iniciatives. Aquest aprenentatge de treball compartit i les activitats dutes a terme han comportat l’augment de l’autonomia de molts grups. Potenciar les habilitats i adquirir-ne de noves, exercir rols i adquirir responsabilitats, ha contribuït a l’augment de l’autoestima dels membres.

Memòria 2011

1r Concurs Literari

COLORS SOBRE UN FONS EN BLANC I NEGRE És un dia més d'Abril. Em sembla la mateixa tarda de primavera, quan ajudava el meu fill Pol a fer els seus deures de l’escola. Problemes de matemàtiques i preguntes sobre un text de la Llegenda de Sant Jordi... Els meus pares havien fet l'esforç de dur-me a una bona escola i veure’m a la Universitat i per tot aquell esforç jo vaig poder ajudar el meu fill . Recordo aquells llibres en català i les seves llibretes amb bona lletra i encara els guardo, malgrat en Pol ja és gran. Ara és metge, treballa en un hospital i té un futur ple d'oportunitats. Penso en aquella tarda asseguda a la taula amb el meu fill sense nostàlgia. No la sento des que sóc al Casal, al costat de la Raissa, l'Ali i l'Omar, ajudant-los a fer els seus deures. Les seves mares van néixer en un poblet del Marroc, no van anar a l'escola, no saben parlar el català i no entenen el que diuen els llibres dels seus fills, però els duen a una bona escola i volen veure'ls a la Universitat. També guarden les seves llibretes amb bona lletra i sota el vel que duen al cap amaguen la nostàlgia de la seva infantesa al poble on van néixer. El mateix esforç de pares, la mateixa Llegenda de Sant Jordi, vels nous d'esperança i una tarda que sembla repetida per a un futur que vol ser diferent. Tant hi fa que hagin passat 25 anys... torna a ser Abril en el full del calendari i en el d'una llibreta per omplir. No es diu Pol, però l'ajudo a fer els deures, com ho voldria fer la seva mare; perquè arribi a ser metge, treballi en un hospital i el seu futur sigui ple d'oportunitats. I no estem sols, són molts els que ens

expliquen com és el lloc d'on vénen i molts qui els expliquem cóm és el lloc on som i junts dibuixem un mapa diferent del que hi ha als llibres de geografia. No hi ha lloc per l'enyorança en aquesta sala plena de vides, llibretes, joguines, parets folrades de dibuixos de molts colors sobre un fons en blanc i negre i la llum del sol que entra content per les finestres del Casal encomanant-nos la seva insistència de tornar cada tarda per veure'ns riure i viure junts, en el mateix espai i en un mateix món que encara no hi és als llibres de geografia. En acabar la tarda, a la Raissa, l'Alí i l'Omar els han vingut a buscar les seves mares per anar a casa. Amb els deures fets i el somriure als llavis faran el camí parlant en el seu dialecte de com els ha anat el dia i del que faran demà. Demà seguirem omplint les llibretes amb bona lletra ,amagant la nostàlgia sota el vel, units a l'esforç d'uns pares perquè aquests nens siguin metges o mecànics, treballin, tinguin un futur ple d'oportunitats i seguin a la taula sabent què hi diu als llibres dels seus fills. Cau la tarda també pels que tornem a casa amb el mateix somriure que els nens i les seves mares s'han endut per fer el seu camí. Hi ha més color als carrers i a les vides des que uns i altres no fem servir el blanc d’ignorància i el negre d’incertesa per pintar un paisatge on el cel és tan blau com el mar que compartim, la terra és del mateix verd que el color de l'esperança i el sol ens acarona a tots amb pinzellades de vermell i groc. Ser al Casal és com tornar a obrir aquelles llibretes d'en Pol amb bona lletra, on ell escrivia al meu costat, una tarda de primavera, el camí cap el seu futur. És un dia més d'Abril. Montserrat Marquès, guanyadora del Primer Concurs de Relats del Casal dels Infants 35

Memòria 2011

Sant Adrià de Besòs

la mina_besòs

Actuacions: 2 projectes de Formació i Inserció Social i Laboral Xarxa d’Accés al Treball La Mina | dDones 2 projectes de Suport a l’Escolarització MAF IES Besòs | Aula Oberta-La Mina 36

El Casal dels Infants treballa a Sant Adrià de Besòs des de 2002, concretament al barri de La Mina, on es posa en 2002 marxa un mòdul formatiu anomenat dMoto, que deixa de funcionar a finals de 2009. L’any 2006 es posa en marxa el projecte dDones i el 2007 s’inicia una col·laboració de dos anys amb l’Ajuntament de Sant Adrià per fer l’acompanyament metodològic d’un Centre Obert. El 2009 significa un punt d’inflexió en el Programa de Formació i Inserció donat que la Xarxa d’Accés al Treball amplia la Mina acomplint l’objectiu seva actuació al barri de La Mina, d’extrapolar la seva metodologia i experiència a un altre territori. Durant el 2011, amb l’impuls del programa Quart Món de la Fundación Intervida, posem en funcionament el projecte Aula Oberta de la Mina, Mina un espai d’estudi que reforça l’educació i les oportunitats formatives dels joves amb fracàs escolar.

Memòria 2011

Dades d’atenció:

376 infants i joves

La Mina Impulsors: Generalitat de Catalunya-Departament d’Empresa i Ocupació-Servei d’Ocupació de Catalunya | Ajuntament de Sant Adrià de Besòs-Regidoria de Serveis a la Persona | Generalitat de Catalunya-Departament d’Empresa i Ocupació-Direcció General d’Oportunitats en el Treball | Col·laboradors: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs-Regidoria de Promoció Econòmica | Fundación Intervida | Fundació la Caixa | Besòs Impulsors: IES Barri Besòs | Col·laboradors: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte – Secretaría de Estado de Educación y Universidades | Fundación Bancaja | 37

Memòria 2011

Formació i Inserció Social i Laboral Xarxa d’Accés al Treball La Mina dDones Programa de suport a la inserció laboral per a noies gitanes en risc d’exclusió sociolaboral Persones ateses: 124 Persones orientades: 105 100 % dones Equip:13 persones voluntàries, 3 persones contractades i 3 persones en pràctiques Equip: Aquest projecte neix de la necessitat de donar resposta a les noies en risc d’exclusió del barri de La Mina, a Sant Adrià de Besòs. I ha aconseguit ser un servei referent per a les dones joves que busquen promocionar-se socialment i laboralment. Al llarg de 2011s’han apropat al projecte 229 dones i amb 124 hem definit i treballat en un itinerari individual d’inserció. Un 50% eren menors de 22 anys i un 30% separades amb fills/es a càrrec, un rostre de la pobresa cada vegada més present als barris on treballem. El 80% no havien acabat l’ESO, i per tant no tenien el graduat escolar. Els itineraris de les dones joves es construeixen a partir d’una constel·lació d’activitats que dibuixen el procés de reforç i empoderament de les noies per a activar-les cap a la feina i la formació. Hem treballat a partir de: espais (tutories, orientació laboral i formativa, treball amb les famílies, formació en instrumentals, relació comunitària...), tallers (prevenció violència de gènere, cultura gitana, fotografia...), mòduls prelaborals (monitores de menjador i pati, monitores socioculturals de serveis a gent gran i persones amb discapacitat) i pràctiques en 6 empreses col·laboradores del Casal.

El dDones s’ha desenvolupat al barri de La Mina realitzant acompanyament directe a la formació i la inserció de 124 dones joves Durant el 2011, 59 noies s’han format en monitores de menjador i lleure, 48 han realitzat pràctiques en empreses, 15 dones han trobat una feina (5 sense contracte laboral) i 14 dones s’han activat per formar-se més. La motivació per a la formació és un repte important en el projecte perquè les dones mostren poca disponibilitat a moure’s del barri i se’ls fa difícil visualitzar com a inversió un procés de formació d’entre 1 i 3 anys, i perquè els requisits d’accés a cursos ocupacionals subvencionats sovint són massa elevats per al perfil que presenten aquestes joves. El context de retallades de recursos públics, dificulta molt la inserció en serveis vinculats a activitats d’escoles i espais educatius (monitores de menjador, pati, lleure...). Per això reformularem la formació cap a monitores socioculturals d’atenció a persones amb discapacitat i a la gent gran. Enguany hem iniciat un servei específic per a 37 dones receptores de la Renda Mínima d’Inserció. Una acció conjunta amb els serveis socials del barri, que assegura l’efecte promocionador d’aquesta ajuda social i garanteix un procés de formació i inserció cap a l’autonomia.

Itineraris individualitzats de millora de la ocupabilitat de joves en risc d’exclusió social Persones ateses:163 ateses: Persones orientades:123 orientades: 36% dones i 64% homes: Equip: 1 persona voluntària, 4 persones contractades i 2 persones en pràctiques Acompanyem els joves del barri de la Mina en risc d’exclusió social en el seu procés de recerca i integració en un treball a través d’itineraris individualitzats. Som l’únic servei de formació i inserció laboral per a nois entre 16 i 18 anys al barri. Hem treballat amb jovent de 16 a 18 anys que acumulen fracàs formatiu, abandó escolar i llargs períodes d’inactivitat, i jovent entre 18 i 25 anys, amb nul·la experiència laboral o puntual en el mercat informal. En els itineraris individuals per als més joves, hem generat espais on adquirir de nou els hàbits necessaris per a l’aprofitament d’un entorn formatiu. Per als majors d’edat, hem treballat orientats a la millora de les competències bàsiques i professionals per a una entrada amb garanties d’èxit al mercat laboral. Un 65% dels usuaris eren d’ètnia gitana. Aquesta població respon a un codis i dinàmiques culturals diferents que cal tenir en compte en el plantejament i desenvolupament del projecte: poca valoració de l’educació reglada, dinàmiques basades en la immediatesa, xarxa de suport familiar forta, inexperiència laboral en àmbits formals, responsabilitats familiar en edats tempranes i un nivell formatiu molt baix. En una comunitat tradicionalment d’estructura patriarcal, que un 36% del jovent del projecte siguin dones, indica la progressiva incorporació femenina al mercat de treball degut a la greu situació econòmica que pateixen les famílies al barri. Un 18% dels usuaris/es del projecte tenen fills/es. Un element important a l’hora de poder mantenir un itinerari formatiu o laboral, especialment en el cas de les dones que tenen poc suport per a la conciliació familiar.

Hem acompanyat 163 joves del barri de La Mina en la definició del seu projecte professional Un 20% dels joves provenia del districte proper de Sant Martí, nois/es amb abandó de la formació reglada però amb inquietuds per reenganxar-se, i un 15% eren joves d’origen immigrant, molt més autònoms per a la mobilitat geogràfica i amb més preparació formativa, però amb la barrera de l’idioma per desenvolupar-se en un entorn formatiu i laboral. La crisi fa que sectors com el servei al client, el comerç o l’hostaleria, que fins ara no requerien alts requisits tècnics per accedir-hi, s’han professionalitzat i joves amb perfils més baixos en queden fora. Per aprofitar el bagatge i l’experiència del jovent, hem activat 3 mòduls prelaborals en el sector del comerç i un mòdul en hostaleria. El col·lectiu gitano es caracteritza per l’ocupació en la venta en mercats o ambulant. Aquests joves presenten altes competències i habilitats adquirides des de ben petits en aquest àmbit, però no han tingut formació tècnica ni poden demostrar la seva experiència. 59 joves s’han iniciat en la formació de comerç i un 64% l’han assolit amb èxit. Dels 14 joves que s’han format en hostaleria el 57% han completat l’itinerari. 30 joves han aconseguit una primera feina i 26 nois/es han continuat formant-se en altres recursos

A finals de 2010 naixia el lema Persones per persones com a eslògan capaç de descriure l’esperit del Casal, de les persones que ens movem pel canvi social, per la igualtat d’oportunitats i per construir un món millor, des del poder de les nostres accions i d’encomanar el nostre entorn. Són moltes persones que ens fan còmplices d’iniciatives solidàries, de suggeriments i d’idees compromeses amb els col·lectius més vulnerables de la nostra societat. Són els petits gestos solidaris els que ens permeten fer coses molt grans i arribar encara més lluny. La força del moviment Persones per persones es fa més gran, i així ens ho demostren dia rere dia els amics i amigues del Casal dels Infants que viuen amb un grau d’implicació extraordinari el sentiment de pertinença a l’entitat, que se senten ambaixadors del Casal, que se senten reconeguts en els valors i la missió a través d’un projecte compartit. Per recollir tot allò que genera el moviment neix el web Persones per persones. Informat-te’n a: www.personesperpersones.org

I jo, què puc fer? Hi ha tantes maneres de col·laborar com persones... 1

Festes i celebracions

Aquests darrers mesos també hem estat testimonis dels aniversaris solidaris de la Cristina, l’Elsa, la Lídia i la Carme, que varen decidir convertir els regals de les seves respectives festes d’aniversari en una donació per al Casal dels Infants.

Actua

Reptes esportius i personals, una nova oporoportunitat per a la solidaritat

Fes d’alt

El naixement del Martí també es va traduir en un donatiu per al Casal, de la mateixa manera que la festa de comiat per jubilació de l’Helena i la Victòria van reportar un suport econòmic per a l’entitat.

La suma d’esforços unida a un repte personal permet que cada vegada més persones col·laborin a fer possibles els projectes del Casal dels Infants. Al llarg de 2011 diverses persones van superar reptes esportius com la Marató de Barcelona, la Cursa dels Bombers, la Triatló de Barcelona, la pujada a peu a Montserrat. Els seus protagonistes ho van compartir amb familiars i amics, a través del web www.migranodearena.org, que permet recollir donatius per a una finalitat concreta, i ells van decidir córrer per donar suport als infants i joves del Casal. Van buscar complicitats entre els seus coneguts i, a través del correu electrònic, de facebook i de Twitter, els van proporcionar un link per animar-los a sumar-se a la seva causa. Des d’aquí volem felicitar el Jordi, el Diego, el Raül, la Lis i l’Enric per haver superat aquests reptes personals i haver sumat el seu esforç al de tants infants i joves que continuen la seva carrera de fons personal per superar situacions molt fràgils.

Suma’t a la mobilització

Les iniciatives ciutadanes estan a la mà de qualsevol persona que tingui la inquietud d’implicar-se en la realitat que ens envolta, de qualsevol persona amb prou imaginació per mobilitzar i encomanar i entusiasmar la gent a partir d’un gest revolucionari que va a contracorrent, perquè el seu objectiu últim és col·laborar en la transformació de la societat. Totes les iniciatives reverteixen directament sobre els projectes del Casal dels Infants, aportant valor al seu caràcter col·lectiu.

taveu

Organització d’un acte solidari

El 2011, gràcies a la recaptació econòmica de dos concerts solidaris (organitzats per la Cuca Arraut i la Júlia Farrés-Llongueras), es va poder donar un suport extraordinari al projecte Vincles, que treballa per donar resposta a les necessitats de les dones que es troben en una situació d’exclusió social amb fills i filles de 0 a 3 anys. Al llarg de l’any, el Cor Vivace i la Coral Vent del Nord també es van aliar amb el Casal celebrant dos recitals a benefici de l’associació. També ens va sorprendre la iniciativa d’un grup de catequesi de Premià de Dalt, que va elaborar un trencaclosques solidari. Per construir-lo s’havia de fer un donatiu per peça de dos euros.

Memòria 2011

Parla

Practicant l’activisme 2.0 i encomana la teva xarxa d’amics, família, companys de feina, de la classe d’anglès... Actualment més de 4.500 persones segueixen l’actualitat del Casal a través de les xarxes socials. Tu també pots seguir el fil de l’actualitat del Casal, compartir la informació i mobilitzar els teus contactes. Ho pots fer a través dels següents canals: Fes-te ressò de l’actualitat del web www.casaldelsinfants.org Segueix les novetats del moviment ‘Persones per persones’ www.personesperpersones.org i encomana’l per mail: http://www.personesperpersones.org/mailing/mailing.html Fes-te fan i llegeix, opina i comparteix les notícies del FB: www.casaldelsinfants.org/casaldelsinfants Consulta els vídeos del nostre Canal Youtube i sensibilitza a través d’ells.

Fes-te voluntari/ària del Casal

Informa-te’n a voluntariat@ casaldelsinfants.org o truca al 93 317 00 13

Fes-te soci/sòcia del Casal Fes del teu compromís amb el Casal dels Infants, l’oportunitat de construir un futur digne per a molts infants i joves que viuen en l’extrema vulnerabilitat.

Aporta recursos

Fes-te col·laborador/a econòmic

Dóna el teu temps 3

Memòria 2011

Nom Cognoms Carrer Núm Població Telèfon Adreça electrònica Professió Data naixement Nif núm

Pis

(Li garantim que les seves dades són confidencials i per a ús exclusiu del Casal dels Infants i que pot comprobar-les, anul·lar-les i rectificar-les quan desitgi)

Vull fer una contribució única. Import: Amb taló bancari a nom de: Casal dels Infants per a l’acció social als barris Transferència o ingrés a: “La Caixa” C.C. 2100.3001.62.2500027076 Catalunya Caixa C.C. 2013.0087.16.0200448775

Vull ser col·laborador/a del Casal dels Infants, amb una aportació de:

(aquest compromís quedarà anul·lat quan vostè ho desitgi)

30 €

Mensual

60 €

Trimestral

90 €

Anual

120 € _________________________, ________ de ____________ de ________ DOMICILIACIÓ BANCÀRIA: Srs. els prego que amb càrrec al meu compte o llibreta facin efectius, i fins a nou avís, els rebuts que al meu nom presentarà el Casal dels Infants per a l’acció social als barris.

BANC / CAIXA POBLACIÓ CARRER NÚM.

COMPTE / LLIBRETA NÚM.

Necessitem tots els números. Els trobarà a la seva llibreta o talonari–

entitat

oficina

número de compte

SIGNATURA

Vull rebre més informació sobre el projecte.

També pot fer els seus donatius a través de la nostra web: wwww.casaldelsinfants.org

Pot desgravar el 25% dels seus donatius al Casal a la declaració de la renda i a més un 15% addicional en el tram autonòmic català. (Per poder-li fer el certificat fiscal a finals d’any necessitem que ens faci arribar a totes les dades que li demanemal cupó i el resguard de la transferència en cas que opti per aquesta modalitat) (Per poder-li fer el certificat fiscal a finals d’any necessitem que ens faci arribar a totes les dades que li demanemal cupó i el resguard de la transferència en cas que opti per aquesta modalitat) 4

No vull rebre informació del Casal (Si us plau, indiqui-ho en aquesta casella)

L’informem que les seves dades seran incorporades a la base de dades del Casal dels Infants per a l’acció social als barris únicament per al compliment dels seus objectius. Pot exercir el dret d’oposició, accés, rectificació i cancel·lació davant el responsable de la base de dades: Casal dels Infants per a l’acció social als barris, per escrit al c. Junta de Comerç 16 -08001 Barcelona. Consenteixo expressament i autoritzo al Casal dels Infants per l’acció social als barris per a que tracti les dades, que voluntàriament cedeixo, per a la correcta gestió d’aquesta col·laboració.

Vull col·laborar en la construcció del futur dels infants i joves que ho tenen més difícil donant suport als projectes educatius del Casal dels Infants

Tu també pots sumar el teu esforç al dels més de 700 voluntaris i voluntàries i 3.500 col·laboradors que, dia a dia, donen la volta a les realitats més difícils.

Hi ha un ventall inesgotable de maneres de donar oportunitats:

Suma’t a la mobilització Fes-te col·laborador/a econòmic

Actua

Aporta recursos

Fes-te voluntari/a

Fes d’altaveu

Parla

Dóna el teu temps

Col·labora!

Memòria 2011

Història de vida de l’Estefania

Xarxa d’Accés al Treball L’Estefania té 18 anys i és del barri de la Mina. Acaba de finalitzar el curs d’ajudant de cambrera que hem realitzat aquest any al projecte de la Xarxa d’Accés al Treball, a més ha trobat feina al restaurant on hem realitzat les pràctiques del curs. L’Estefania va arribar al projecte des dels Serveis Socials. Volia trobar feina i així ajudar a l’economia familiar, ja que estan passant una situació greu. Tenia interès i habilitats en l’atenció al públic però no tenia clar en quin sector. Es va orientar cap a l’hostaleria, tot i que el seu objectiu inicial no era formar-se finalment, i veient els requisits del mercat laboral, va decidir realitzar el curs d’ajudant de cambrer/a i d’aquesta forma augmentar la seva formació i poder tenir més possibilitats de trobar feina. El fet de trobar feina ha repercutit econòmicament, però també ha millorat la seva autoestima i la seva autonomia personal. 39

Memòria 2011

Suport al Procés d’Escolarització

Mòdul d’Adaptació Formativa IES Besòs Aportar recursos socioeducatius als centres d’educació secundàsecundària per tal d’afavorir l’èxit escolar Persones ateses: 50 42% noies i 58% nois Equip: 2 persones contractades i xx voluntaris/àries El Mòdul d’Adaptació Formativa ha treballat intensivament amb els tres eixos educatius que interfereixen en l’educació i formació dels joves: escola, família i entorn. El sentit global del projecte s’ha centrat en la desmotivació d’alguns alumnes durant els itineraris escolars que els condueixen a ruptures i deserció formativa , espirals d’absentisme i de conflicte i finalment, a la inactivitat formativa i laboral, i a les dificultats d’aprenentatge fruit dels dèficits escolars adquirits al llarg d’una escolarització primària sovint molt irregular. El curs 2011 l’Institut ha rebut un increment de gairebé 100 alumnes més que l’any anterior, aquest fet ha comportat prioritzar l’atenció als alumnes de nova incorporació, prioritzant també la intervenció a primer cicle d’ESO, amb la qual cosa l’orientació professional ha quedat en segon terme per centrar-nos en la integració dels alumnes a l’institut, la motivació, l’aprenentatge i la millora de la conducta. El 76% dels alumnes són autòctons, dels barris de la Mina i Sant Martí.

El Mòdul de l’IES Besòs ha donat oportunitats de futur a 50 adolescents el 2011 L’atenció a l’aula ordinària, fent reforç o atenció individualitzada, i les activitats d’aula taller han estat fonamentals a l’hora de motivar els alumnes a assistir a l’institut i aprendre. Els alumnes, quan observen resultats tangibles de la seva feina, aproven assignatures, etc, redueixen el nivell de tensió i augmenta la seva motivació. El compromís de les famílies és també una part important de l’èxit: un 90% de les famílies han assistit a les reunions i entrevistes de seguiment. La millora del rendiment acadèmic així ho evidencia. Hem seguit apostant per una metodologia activa i participadora, per l’aprenentatge significatiu, manipulatiu i funcional, amb accions modulars i rutines estructurants, i amb una intervenció multimetodològica, en què hem treballat l’atribució de responsabilitats com una de les eines.

inici

2011

Aula Oberta de La Mina Promoció de l’educació en joves i famílies de la Mina Persones ateses:39 ateses: Equip: 5 persones voluntàries i 2 persones contractades Des del setembre de 2011, abordem les conseqüències de l’abandonament escolar prematur a la Mina, promovent la millora competencial del jovent perquè pugui enfortir-se i encarar altres processos formatius de promoció social.

Rerfocem l’educació i les oportunitats formatives de 39 nois i noies del barri de La Mina Les principals dificultats d’inclusió al barri provenen del baix nivell d’estudis i sobretot del fet de no poder acreditar el títol de graduat de l’Educació Secundària Obligatòria. Trobem molts nois i moltes noies que han abandonat l’escolarització de manera precoç durant la primària, tenen un nivell tan baix i acumulen tantes mancances en competències instrumentals que no aconsegueixen seguir altres formacions en itineraris d’orientació. Hem obert al barri un espai d’estudi motivador per a joves de 16 a 35 anys que reforça les competències bàsiques per a la promoció social, els itineraris formatius d’èxit i la inclusió a la nostra societat. Els acompanyem cada dia perquè, tot i les dificultats que arrosseguen, mantinguin l’esforç i siguin constants en el seu procés de millora dels aprenentatges. Els espais funcionen matí i tarda i s’adapten als diferents nivells i necessitats de reforç de cada jove. Les causes de la situació de vulnerabilitat d’aquest jovent són el fracàs escolar, l’abandonament prematur de l’educació, la inactivitat, la poca motivació.... amb dificultats afegides com la monoparentalitat o la maternitat molt aviat. Hem introduït serveis de conciliació de la vida familiar, amb un espai de guarda per als fills menors de 6 anys i de treball amb família, construint espais d’estudi compartit entre pares i mares i els seus fills/ es. Estem convençus que no hi ha millor estímul educatiu per als infants que viure l’esforç constant dels seus pares i les seves mares per aprendre. Durant els tres primers mesos de funcionament, hem vinculat 39 noies i noies a l’Aula Oberta. Comptem amb la xarxa. Ens hem connectat amb tots els serveis educatius i socials del barri per aconseguir maximitzar l’impacte d’aquest nou espai. Treballem conjuntament amb: l’Escola d’Adults de la Mina i del Besòs, els instituts i els serveis socials de la zona, els serveis d’Informació i Orientació Laboral de la Mina i de l’Ajuntament de Sant Adrià dels Besòs.

Memòria 2011

La meva experiència a la Mina Feia més de dos anys que treballava com a voluntari al Casal. El meu ofici de periodista em va portar directament a fer-ho al departament de Comunicació, on em dedicava –em dedico encara- a redactar textos per la web, fer recull de notícies, netejar el fons de fotografies, posar al dia el Facebook i revisar el contactes amb els mitjans de comunicació. Estic encantat amb la feina, tinc molta sort amb les meves companyes d’equip –tot dones, em sento com el pare de totes elles- i m’agrada baixar al Raval, un barri que vaig freqüentar bastant durant la meva joventut. Però també tenia ganes d’un contacte més pròxim amb joves i quan em va arribar un mail demanant voluntaris per ajudar a la Mina no vaig dubtar en respondre. Sembla ser que no és fàcil trobar voluntaris per la Mina, potser perquè el barri és lluny o per la fama que té de conflictiu. El fet és que vaig ser acollit amb els braços oberts per l’equip de monitors, monitores i voluntaris que treballen allà. El local del Casal acaba de ser renovat i és ampli i lluminós. L’equip, entusiasta. La feina, engrescadora. Però les condicions materials són dures. Els habitants de la Mina pertanyen, en la seva majoria, a l’ètnia gitana. Han tingut una escolarització escassa i dolenta, es casen i tenen fills molt joves. Segueixen vivint amb

els pares i els treballs als quals poden optar són de poca especialització. Hi ha també emigrants del Marroc, del Pakistan i d’alguns països sudamericans. Els pocs joves que han acabat els seus estudis els han aprofitat molt poc. I es troben amb greus mancances a l’hora de buscar feina. El seu coneixement del català és també molt baix. La meva tasca a la Mina és treballar amb nois i noies repassant coses tan elementals com les quatre regles o normes molt simples d’ortografia. He notat una notable diferència entre nois i noies, sobretot entre els gitanos. Elles són molt més responsables, porten el pes de la família i dels fills i no es repengen com la majoria dels seus companys. El problema principal, però, és la falta de continuïtat en les seves activitats. Falten a classe sense motiu i molts no acaben de valorar els avantatges d’una bona preparació. El factor econòmic és també rellevant. No tenir diners per comprar una tarja de metro pot ser el motiu de no poder fer a Barcelona les pràctiques requerides per completar un curset professional. Malgrat tot, considero que estem fent una tasca molt positiva i que el Casal s’ha convertit en un referència al barri de la Mina. Jorge de Cominges 41

Memòria 2011

Santa Coloma de Gramenet

barris de fondo

Actuacions: 2 projectes de Suport Social a Infants i Famílies Anem i Tornem | Projecte d’Atenció Integral a Famílies Roma 1 projecte d’Integració de Joves en Risc Centre Obert Adolescents Santa Coloma 1 projecte de Suport al Procés d’Escolarització Dispositiu Accés Santa Coloma 42

El treball a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet (d’ara endavant Santa coloma) és força recent. El 2009 iniciem la nostra col·laboració amb els projectes que acull aquesta ciutat: l’Anem Anem i Tornem i el Projecte d’Atenció Integral a Famílies Roma, Roma centrats en el suport social a infants i famílies, el Punt Accés Santa Coloma, Coloma amb el suport de l’Obra Social de Caixa Catalunya, va treballar fins al 2010 per incrementar els recursos socioeducatius per afavorir l’èxit escolar, incidint en la dimensió comunitària. Durant el 2011, el projecte es reformula en el Dispositiu d’Accés Santa Coloma, impulsat per la plataforma d’entitats per a la inclusió social dels joves, de la qual el Casal forma part. I consolidem els projectes d’atenció a infants i famílies, però amb dificultats per la continuïtat de les activitats durant tot l’any.

Memòria 2011

78 famílies

Dades d’atenció:

223 infants i joves

Impulsors: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet-Regidoria de Serveis a la Persona | Fundació la Caixa | Generalitat de Catalunya-Departament d’Empresa i Ocupació- Servei d’Ocupació de Catalunya | Col·laboradors: Fundació Catalunya Caixa | Diputació de Barcelona-Àrea d’Atenció a les Persones | 43

Memòria 2011

Suport Social a Infants i Famílies Projecte d’Atenció Integral a Famílies Roma Mesures d’integració social per a famílies gitanes romaneses Persones ateses: 25 dones i 30 infants Persones orientades: 8 dones i 10 infants 100 % dones Equip: 5 persones voluntàries,2 persones contractades i 1 persona en pràctiques El conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, permet que el Centre de Dia d’Atenció a Famílies d’origen romanès doni resposta a les necessitats de les joves Roma i els seus infants, afavorint la protecció i la promoció social d’aquestes noies, vinculant-les a activitats formatives i de socialització. Treballem amb famílies Roma, als barris de Fondo i Raval-Santa Rosa de la ciutat de Santa Coloma, des d’una atenció integral (econòmica, social i personal), en xarxa amb entitats i serveis socials del barri, que permet incidir en la millora de la situació de l’entorn familiar i comunitari de les noies, i en la dels seus fills/es. L’Ajuntament no ha garantit la continuïtat del projecte a partir del darrer semestre del 2012, tot i que per al Casal és una prioritat que el Centre de Dia pugui continuar acompanyant. Al llarg d’aquest segon any, el projecte ha consolidat la seva presència en aquests barris, i ha esdevingut un espai de referència per a la població roma romanesa, que confien primer amb el Casal abans que relacionar-se amb altres recursos. Hem comptat amb la col·laboració del nou equip Serveis Socials d’Atenció Primària d’intervenció amb la comunitat Roma, que ha assumit la tasca d’aproximació a noves famílies i d’acompanyament cap al projecte. Hem treballat amb dos grups diferenciats: el grup de Joves (entre 14 i 23 anys) i el grup d’Adultes (entre 23 i 45 anys). Hem vinculat les dones a espais i tallers d’alfabetització, d’habilitats socials i personals i de coneixement de l’entorn. Elements imprescindibles per a una bon procés d’integració. I hem acompanyat individualment cada dona en el seu moment i procés de canvi.

L’assistència regular de les dones als espais és un dels reptes més importants en el dia a dia del projecte. Les dones Roma tenen una alta responsabilització en els ingressos de l’economia familiar i l’exclusivitat del rol de cura dels fills en la parella, així com la cura de la resta de membres del nucli de convivència (marit, família política...). Malgrat les dificultats, però, els resultats demostren avenços en l’autonomia de les dones, una millora del coneixement de la llengua i de la societat d’acollida. I una disminució de les situacions de risc dels menors.

Des del Projecte d’Atenció Integral a Famílies Roma s’ha atès a 30 menors i 25 dones dels barris de Fondo i Raval – Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet El compromís de la dona i la seva família en el procés de canvi d’aquells aspectes que dificulten la seva integració ha estat imprescindible per accedir al projecte. La relació i el vincle de confiança entre l’equip és la base del pla de treball, que s’acorda amb cada dona. Destaquem entre el reptes assolits: els canvis de percepció de les dones sobre l’escolarització dels seus fills/es, la participació dels infants Roma en un recurs socioeducatiu obert a altres col·lectius com l’Anem i Tornem; la demanda des de les pròpies dones d’abordar la violència de gènere; l’atenció als infants de 0 a 3 anys des de l’estimulació i els processos d’aprenentatge que els preparen per a l’etapa escolar i la vinculació de les dones a la xarxa de serveis d’atenció primària i de salut. A partir dels tallers, les tutories i el treball de competències, hem assolit reptes importants en la situació i millora de la realitat d’aquestes famílies, que han assolit més autonomia i un grau més alt de corresponsabilització en el procés d’inclusió i d’us normalitzat de la xarxa de recursos.

Memòria 2011

Anem i Tornem Suport social i promoció dels infants de 3 a 12 anys i les famílies

Història de vida de la Mariana

Projecte Atenció Integral Famílies Roma Aquesta és la història de la Mariana, una noia de 20 anys que va arribar a Barcelona fa quatre anys, provinent de Romania. Es va casar als 14 anys al seu país, és mare de dues filles i a l’estiu donarà a llum el seu tercer fill. Es troba sola a Espanya, els seus pares es van separar quan ella era petita i gairebé no sap res d’ells. La Mariana viu amb el seu marit i se’n fa càrrec perquè va tenir un accident i no es pot valdre per si mateix. La Mariana participa al projecte molt il·lu sionada, reconeix que per a ella aquest és un espai per desconnectar del seu dia a dia. Vol assolir un bon nivell de castellà i català, i parlar-los correctament. Quan s’asseu davant de l’ordinador se sent una altra persona. És conscient que els seus fills han d’anar a l’escola perquè sinó no seran feliços en un futur. La Mariana somia a tenir temps per a ella, seure a casa per pensar i reflexionar. Li agradaria estudiar informàtica i treballar en una empresa de secretària. Per a ella tenir un sou seria una possibilitat de tenir una casa en condicions.

Persones ateses: 85 infants i 53 famílies Equip:21 persones voluntàries i 9 persones contractades Equip: Tot i que només hem pogut tenir actiu el projecte la primera part del 2011, els 6 mesos de conveni amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ens han permès consolidar les activitats de suport social i promoció dels infants de 3 a 12 anys i les famílies dels barris de Fondo i Raval – Santa Rosa de Santa Coloma, amb situació de dificultat. El projecte ha continuat desenvolupant dues línies d’actuació: el servei Anem, d’acompanyament escolar cada matí per facilitar la conciliació familiar i laboral i garantir que tots els nens/es vagin a l’escola; i el servei Tornem, de suport escolar i seguiment socioeducatiu cada tarda, que permet intervenir integralment en les mancances d’aquests infants i les seves famílies.

Només durant la primera part del 2011 el projecte socioeducatiu ha disminuït les situacions de risc social de 85 infants i 53 famílies El servei despertador i l’acompanyament a les escoles del servei Anem ha evitat l’absentisme escolar de 27 infants. Enguany hem pogut generar un espai de reforç escolar matinal per fer deures o una estona de lectura. L’objectiu és, en tot moment, generar el màxim d’oportunitats de reforçar aprenentatges i millorar hàbits d’atenció i concentració per als infants de les famílies amb més dificultats. Enguany hem treballat intensivament amb 10 infants del col·lectiu Roma Romanès, absentistes escolars crònics, que han fet ús del servei despertador durant 6 mesos fins que la família ha assolit la dinàmica autònomament. El servei Tornem ha estat un suport imprescindible per a 53 famílies amb una xarxa social i familiar fràgil i ha treballat conjuntament amb elles per propiciar canvis de millora de situacions que rebaixessin els factors de vulnerabilitat i risc. Els acords i compromisos que demanem a les famílies (puntualitat quan deixen/recullen els nens, assistència i avís si no poden i demanda de tutoria amb antelació) són la base per iniciar un procés de responsabilització de l’educació i la cura dels infants. La vinculació i la participació dels pares i les mares al projecte és imprescindible per al procés del seus fills/es. Un dels factors clau per aquests nens i nenes és l’èxit escolar. El reforç personalitzat per a cada nen/a ha permès adaptar el suport educatiu a les necessitats i ritmes de cadascun i millorar el seu procés d’aprenentatge. Hem buscat la complicitat dels tutors de les escoles del barri per a plantejar un treball conjunt que millori el seguiment de cada alumne. Encara, però, en molts casos, l’Anem i Tornem és el nexe entre l’escola i la família, i el referent dels pares i mares per treballar hàbits, actituds i processos educatius dels seus fills/es. El vincle mestre-família és en alguns casos inexistent. Cal reforçar més l’escola per a millorar la inclusió dels infants Roma a les aules, i treballar paral·lelament amb els nens/es i les famílies per a aconseguir una major adaptació al medi educatiu i evitar conductes d’exclusió. 45

Memòria 2011

Integració de Joves en Risc

Història de vida de la Diana

Anem i tornem La Diana té 13 anys. Té 5 germans. És originària de Romania. Viu en un pis de lloguer compartit amb altres famílies. Fins els 11 anys no havia estat quasi escolaritzada, ni havia participat en cap servei educatiu amb d’altres infants. No volia anar a l’escola, estava sola al carrer amb d’altres infants. Gràcies a l’Anem sap de la importància d’assistir diàriament a classe. Ha après a escriure i llegir i ha fet nous amics. Els pares també han entès que anar a l’escola és un benefici per a ella i els seus germans. La mare, a més, participa en el projecte d’atenció integral a famílies roma, on realitza alfabetització. La Diana segueix anant a l’escola matí i tarda, beneficiant-se d’una beca de menjador, i ha començat a participar en el nostre nou projecte adreçat a adolescents (Centre Obert d’Adolescents) on fa els deures i participa en activitats de dansa i informàtica. Diu que li agrada estudiar, que vol seguir aprenent i anar a l’Institut. 46

inici

2011

Centre Obert Adolescents Santa Coloma Un entorn de formació activa i lleure participatiu per a adolesadolescents Persones ateses: 85% nois i 15 noies Equip : 4 persones voluntàries i 2 persones contractades Després dels anys de treball a Santa Coloma i amb un coneixement de la realitat dels barris de Santa Rosa, Fondo i Raval i del teixit d’entitats i serveis, apostem per la idea de desenvolupar un centre obert adolescent que pugui donar respostes socials i educatives als nois i noies en risc que necessiten suport continuat per tirar endavant. Sense encara un espai habilitat, però amb la complicitat de diferents serveis que ens en cedien, el darrer trimestre del 2011, iniciem el treball amb adolescents. Sortim al carrer i ens donem a conèixer.

El Centre Obert Adolescents ha atès 18 joves durant el 2011 Durant aquests primers mesos de funcionament, hem treballat per atraure el jovent entre 12 i 16 anys no vinculat a cap recurs i amb un alt grau d’absentisme i dinàmiques de carrer. Hem dinamitzat accions d’acostament i prospecció a diferents espais públics. En hem coordinat amb mediadors i educadors de carrer, serveis socials d’atenció primària i amb les entitats del barri que treballen amb infants i joves. No disposar d’un espai únic per desenvolupar les activitats de dilluns a divendres ha dificultat molt la regularitat de l’assistència i el procés de vinculació dels nois i les noies. Fins que a finals d’any, fruit de la col·laboració amb CX Espai de Catalunya, hem pogut ocupar un espai on desenvolupar les activitats de reforç escolar i socioeducatives (jocs, hàbits...) diàriament. Ubicats ja en un espai concret, hem començat a rebre les primeres derivacions per part de serveis i entitats socials que treballen amb aquesta franja d’edat i es preveu que en poques setmanes arribem a la capacitat màxima de 35 joves.

Memòria 2011

Suport al Procés d’Escolarització Dispositiu d’Accés per a Joves Santa Coloma Incrementar els recursos socioeducatius per afavorir l’èxit escolar incidint en la dimensió comunitària Persones ateses: 100 60 % dones i 40% homes Equip: 3 persones voluntàries,2 persones contractades i 1 persona en pràctiques El Casal forma part de la Plataforma d’Entitats per a la Inclusió dels Joves (PEI’Jove) que agrupa onze entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels i de les joves amb itineraris de fracàs escolar. Els Dispositius Accés es desenvolupen als barris on aquestes entitats desenvolupen la seva tasca. Hem acompanyat 100 joves dels barris de Santa Rosa i Fondo de Santa Coloma en la definició del seu futur professional i laboral. Hem ampliat les perspectives del seu projecte personal i millorat les seves opcions de futur.

A Santa Coloma el projecte ha atès 100 alumnes entre els 16 i els 25 anys La franja d’edat majoritària dels joves ha estat entre els 16 i els 18 anys, l’escletxa entre l’escolarització obligatòria i el món laboral. El treball socioeducatiu en aquest moment és clau per a la trajectòria formativa i per l’èxit vital d’aquest jovent. Hem treballat amb aquells nois i noies que no tenen l’ESO acreditada, que estan inactius o en risc d’estar-ho, vinculant-los a una nova etapa educativa, que els prepari per a la incorporació al món del treball. Reenganxar-los a la formació per a un accés al món del treball amb les màximes garanties d’èxit. L’acompanyament s’ha dut a terme mitjançant l’orientació individual i la formació prelaboral: 14 joves han participat del tastet d’oficis, 30 del mòdul de comerç i 30 del taller ocupa’t. Hem tingut obert permanentment l’espai de recerca de feina que ajuda els nois/es a conèixer i utilitzar les eines i els recursos de l’entorn laboral. Hem aconseguit que 37 joves es vinculessin a formacions externes (programes de qualificació professional inicial, cicles formatius de grau mitjà, escoles d’adults, formació ocupacional i acadèmies especialitzades). I 6 joves han pogut trobar una primera feina. Hem col·laborat amb 5 empreses que s’han vinculat oferint pràctiques formatives.

Història de vida de la Jessica

Dispositiu Accés Santa Coloma La Jessica és una noia de 18 anys de Santa Coloma de Gramenet. Com molts altres joves, va abandonar els estudis a 3r d’ ESO. Després d’un any sense cap tipus de motivació per encarar el seu futur, va decidir agafar les regnes de la seva vida. La Jessica va conèixer el Casal a través d’un jove que participava al Dispositiu Accés. En aquells moments tenia una baixa autoestima i unes expectatives molt limitades sobre la realitat. Va cursar el mòdul de capacitació de venedors/es de comerç, on ha agafat confiança en ella mateixa, ha realitzat un canvi en els seus hàbits i ara té uns objectius pels quals lluitar. La Jessica ja sap el que vol i ara ja no té limitacions. Vol ser mestre de llar d’infants i ara està fent un curs de monitora a Barcelona, amb la idea de seguir formant-se per aconseguir el seu objectiu. Mentrestant buscarà feina com a dependenta per fer realitat el seu camí. 47

Memòria 2011

Badalona

badalona sud

Actuacions: 2 projectes de Suport Social a Infants i Famílies Xarxa d’Ajudes i Serveis de Badalona Sud | El Carrilet 2 projectes de Reforç de la Comunitat Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària | Cercles Badalona 48

La tasca del Casal a Badalona arrenca l’any 2008 2008. Després de l’experiència en atenció a la diversitat amb els mòduls d’adaptació formativa a l’IES del Besòs, el Casal amplia els recursos per lluitar contra el fracàs escolar al barri de Sant Roc i Llefià de Badalona. D’aquesta manera es dóna el tret de sortida a un nou projecte dins la línia de Suport al Procés d’Escolarització, els Mòduls d’Adaptació Formativa Badalona a l’IES Eugeni d’Ors i al Col·legi Lestonnac. Lestonnac Malauradament aquests projectes han finalitzat. La manca de recursos ha impedit la seva continuïtat més enllà de l’exercici de 2010. Amb tot, el 2009 es dóna inici a un projecte comunitari a través d’una licitació que el Consorci de Badalona Sud concedeix al Casal, i comença un intens treball per afavorir les condicions d’igualtat i convivència per millorar la cohesió social al territori. El 2011 hem reforçat aquesta línia de treball amb la comunitat amb la posada en marxa de Cercles, i hem pogut endegar uns espai socioeducatiu per a infants i famílies (El Carrilet), gràcies al suport de Catalunya Caixa.

Memòria 2011

Dades d’atenció:

224

282 famílies

infants i joves

96 entitats

Impulsors: Consorci Badalona Sud Col·laboradors: Fundació la Caixa | Diputació de Barcelona-Àrea d’Atenció a les Persones | Fundació CatalunyaCaixa | 49

Memòria 2011

Veïns de Sant Roc s’apropen a través del ball Més de 120 veïns i veïnes de diferents procedències culturals i edats de Sant Roc van prendre part en un ‘flashmob’ promogut a través del Consorci Badalona Sud amb la voluntat de teixir al barri una nova xarxa ciutadana on els joves assumeixin el paper principal

Dones gitanes que havien participat en un curs del Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària gestionat pel Casal dels Infants en el barri badaloní de Sant Roc van participar, a finals de desembre, en un flashmob en el qual un grup de veïns de procedències i edats molt diferents, i que amb prou feines convivien, van ballar plegats en una plaça del barri. El ball va ser la culminació d’una feina de quatre mesos per part de les organitzadores i ha demostrat que la diferència és un valor enriquidor, que és possible trobar interessos comuns entre gent molt diversa i que als barris de Badalona Sud hi ha gent que s’implica i participa a la seva comunitat des del respecte i la convivència.

Memòria 2011

Suport Social a Infants i Famílies

inici

2011

El Carrilet Espai socioeducatiu per a infants i famílies als barris de BadaloBadalona Sud

Xarxa d’ajudes i serveis de Badalona Sud Enfortir la xarxa d’infància en risc dels barris de Badalona Sud Persones ateses: 425 infants i 197 famílies Equip: 1 persona contractada El projecte Xarxa d’ajudes i serveis a famílies en procés d’inclusió social al Districte VI de Badalona gestiona, des del 2008, els fons d’ajuts del programa CaixaProinfància de l’Obra Social ‘la Caixa’ per fer front a les situacions de pobresa infantil. Treballem per aconseguir el màxim d’impacte d’aquests ajuts (béns i serveis) sobre la realitat i el futur dels nens i nenes en situació de pobresa i risc d’exclusió. Enguany hem treballat coordinadament amb 30 organitzacions i serveis de Badalona Sud, que han pogut reforçar els processos de millora de les condicions de vida dels infants de 197 famílies.

La Xarxa d’Ajudes i Serveis de Badalona Sud ha donat suport a 197 famílies i 425 infants que han estat beneficiaris del fons d’ajudes del programa CaixaProinfància de l’Obra Social ‘la Caixa’ Els perfil majoritari de famílies de la xarxa correspon a una parella amb una mitjana de tres fills i amb ingressos inferiors a 14.164 €/any. Però també atenem molts casos de parelles amb més d’un fill que no superen els 7.455 €/any. La crisi ha impactat greument en aquelles persones que ja patien una situació de vulnerabilitat. La situació de pobresa i les mancances formatives dels pares i les mares minva les oportunitats de desenvolupament i aprenentatge dels seus fills/es. Enfortir la família repercuteix en el benestar i la millora d’aquests infants. La xarxa d’ajudes i serveis es basa en un seguiment de les famílies en risc, que acorden un pla de treball individual i es comprometen a esforçar-se per complir-lo. Els plans de treball versen sobre l’establiment de prioritats, l’organització familiar i la resolució de dificultats socials i econòmiques. Molts d’aquests plans són compartits i consensuats amb altres agents socials del territori, que també intervenen en el procés de millora i canvi.

Persones ateses: 49 nens/es 53% dones i 47% homes Equip: 4 persones voluntàries,2 persones contractades i 2 persones en pràctiques El projecte “El Carrilet” ha obert les portes al setembre, per a infants de 0 a 6 anys del barri de Llefià de Badalona i les seves famílies. Hem treballat en grups de matí i tarda per aconseguir el màxim rendiment i impacte del projecte. El Carrilet, doncs, ha acollit dos espais socioeducatius diferenciats. Al matí, els infants de 0 a 3 anys i les seves mares i, a la tarda, activitats de ludoteca i de joc compartit entre infants i famílies per a nens/es de 4 a 6 anys. La majoria de famílies de l’espai materno-infantil, al matí, són derivats de Serveis Socials d’Atenció Primària de Llefià i la Salut i del servei del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), un perfil molt diferent de les famílies que acollim als espais de les tardes, amb una situació menys precària i amb una xarxa social de suport més normalitzada.

El Carrilet ha acompanyat socioeducativament 49 infants de 0 a 6 anys i 47 pares i mares i 5 avis/es,, amb el suport de Catalunya Caixa Una dada rellevant, tenint en compte que els barris d’influència del projecte són heterogenis culturalment, és que més d’un 70% de les famílies del Carrilet són autòctones. Les famílies valoren especialment poder gaudir d’un servei adreçat a famílies, on es contempla la seva participació. Es mostren compromeses amb el servei que oferim, això es reflecteix en l’assistència, la col·laboració i la participació en tots els espais i en les propostes de futur que plantegen les pròpies famílies. S’ha generat una xarxa de relació important entre elles. HI ha una clara necessitat de les famílies de relacionar-se amb altres mares i pares, d’explicar, compartir experiències de la criança dels fills. El projecte ha suposat un espai de trobada on les famílies i els seus infants són protagonistes i se senten reconegudes.

La metodologia de treball en format de microxarxa entre les diferents entitats i les institucions públiques permet aconseguir el màxim d’impacte del programa. Així, hem reforçat els processos d’atenció i seguiment a famílies en risc d’exclusió. Els ajuts de béns Proinfància ha arribat a 425 infants en forma d’equipament i reforç escolar, alimentació, higiene i ulleres. Hem pogut donar suport psicològic a 175 menors. Totes les famílies ateses han participat dels tallers de formació i aprenentatge, han estat orientades per a la inserció i connectades amb altres recursos de promoció social. El projecte Cercles del Casal ha treballat amb dos grups de dones beneficiàries de la Xarxa d’ajudes. 51

Memòria 2011

Reforç de la Comunitat inici

2011

Cercles Badalona Projecte d’inclusió social per fer front a la crisi Persones ateses: 38 dones 100% dones Equip: 1 persona voluntària i 2 persones contractades Amb el suport de l’Institut Català d’Assitència i Serveis Socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, en la convocatòria per a Projectes d’inclusió social per fer front a la crisi, també repliquem el projecte Cercles que funciona al barri del Raval des del 2010. El desenvolupament de Cercles al barri de Sant Roc (Badalona Sud) ha estat molt positiu. S’han conformat un total de 4 cercles de dones que, a través del coneixement, el vincle i la confiança entre elles, han desenvolupat iniciatives per ajudar-se mútuament i millorar la seva realitat quotidiana. La barrera idiomàtica ha estat una dificultat. En algun dels cercles, derivats de Serveis Socials de Badalona Sud, ens hem trobat importants dificultats de comunicació. Algunes dones membres, originàries del Pakistan i l’Índia, només es podien comunicar en el seu idioma d’origen. La comunicació s’ha donat gràcies a la traducció de les seves companyes. Les dones assisteixen a classe de castellà dues hores per setmana, però els costa seguir el ritme d’aprenentatge. Moltes de les dones no han estat escolaritzades. Els cercles han funcionat autònomament participant i generant accions a la mida de les necessitats de cada grup. Així, trobem des de la participació d’un dels cercles a la fira del Comerç de Badalona Sud, fent venda de menjar i pastes, passant per l’organització d’alguns dels seus marits per a fomentar l’autocupació, ajudant-los a contactar amb l’institut municipal de promoció de l’ocupació per aconseguir que fessin una sessió de creació d’empreses. Unes altres s’han reunit amb la cap de Serveis socials per demanar continuïtat de les seves classes de castellà, i ho han aconseguit.

Cercles ha acompanyat 38 dones en els procés d’enfortir-se en grup, compartint recursos i experiència per tirar endavant. Activar-se, no defallir, ajudar-se, confiar en l’altre, no perdre l’esperança i tirar endavant col·lectivament. És aquest l’esperit dels Cercles, sostenir emocionalment tantes famílies que s’ho passen malament enfortint-les per continuar lluitant.

Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària Acció comunitària, convivència, medi ambient i transformació de l’espai públic Entitats implicades:66 implicades: Persones que participen en activitats comunitàries a l’espai públic: 621 Equip: 2 persones contractades El Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària es va iniciar a finals de 2009 i, en el seu segon any de vida, ha continuat afavorint les accions i dinàmiques per millorar les condicions d’igualtat i convivència i consolidar processos de cohesió social al territori de Badalona Sud, a partir de la participació ciutadana en el teixit associatiu i altres àmbits de la comunitat.

Realitzem un treball preventiu i comunitari amb la xarxa d’entitats de Badalona Sud. Aquest any hem treballat intensivament amb 66 entitats Hem donat suport a 4 de les set comissions de treball: la Comissió de Medi Ambient, la Taula de Convivència, Barris Educadors i la Taula de Resolució de Conflictes. També formem part activa de la Taula de Joves i Ocupació, la comissió de Dones i el grup de treball de Salut. Amb les entitats implicades al territori hem elaborat un pla d’esports comunitari que augmenta la qualitat i la diversitat d’usos de quatre espais diferents. Hem generat noves accions de foment de la convivència a partir de la cooperació entre entitats i grups de persones no organitzades. Més de 140. El resultat d’aquesta feina ha generat la participació de veïns/es i entitats a: la festa de la Tardor, la Festa del Comerç, en un flashmob, al festival “En San Roque, Tu sí que vales”, a la jornada esportiva Saltabarris, i a l’hort urbà comunitari. Malgrat que sovint és fa difícil comptabilitzar el nombre de participants en espais oberts, sí que hem constatat un augment de participació veïnal a les diferents activitats comunitàries, especialment en aquelles que es realitzen de manera periòdica i cada vegada s’estenen més entre la gent, com ara les dinàmiques i jocs de carrer.

Memòria 2011

Fotografies contra la violència de gènere El cicle Dones i Diversitat, organitzat pel Consorci Badalona Sud, va arrencar el 6 d’octubre, amb la inauguració de l’exposició col·lectiva contra la violència de gènere al Mercat de Sant Roc de Badalona. Es tracta d’una proposta multidisciplinar que revisa la violència de gènere des d’una perspectiva contemporània. Participen a la mostra un grup de dones de Sant Roc del projecte Cercles del Casal dels Infants que enriqueix l’exposició, aportant la seva vivència i aprofundint en matèries tan sensibles com la igualtat d’oportunitats o el respecte a la diversitat. A través del llenguatge de la fotografia ens proposen un recorregut emocional, que els permet explorar els seus sentiments a la vegada que els mostren.

Tarragona

barris de ponent

Dades d’atenció:

108 infants i joves

El 2009 2009, el programa de Suport al Procés Escolar amplia la seva àrea d’influència amb el desenvolupament del Punt Accés a Tarragona, Tarragona que treballa la prevenció del fracàs escolar des de la vesant comunitària. El projecte es desenvolupa en aliança amb la Fundació Casal Amic, que ha estat còmplice de l’actuació del Casal a Tarragona. Malgrat que no s’ha pogut garantir la continuïtat de l’actuació, el Casal durant el 2011 ha mantingut la col·laboració amb la fundació tarragonina en l’adaptació del projecte, amb un nou disseny enfocat a la transició escola treball: el Dispositiu Accés Camp Clar Tarragona. Tarragona

Actuacions: 1 projecte de Suport al Procés d’Escolarització Dispositiu Accés Tarragona

Col·laboradors: Generalitat de Catalunya-Departament d’Empresa i Ocupació-Servei d’Ocupació de Catalunya | Fundació Catalunya Caixa

Memòria 2011

Suport al Procés d’Escolarització

Dispositiu Accés Camp Clar Tarragona Incrementar els recursos socioeducatius per afavorir l’èxit escolar incidint en la dimensió comunitària ›› En aliança amb la Fundació Casal L’Amic Persones ateses: 108 Persones orientades:143 orientades: 53 % dones i 47%homes homes En aliança amb la Fundació Casal Amic, hem desenvolupat el Dispositiu Punt Accés als barris de Ponent de Tarragona, proposant un projecte d’activació i motivació per a la integració sociolaboral del jovent entre 16 i 25 anys en risc d’exclusió. La diversitat d’accions generades des del projecte han estat orientades a reactivar en la formació els nois i les noies amb abandonament i fracàs escolar (el 76,6% del jovent participant no havia acabat l’ESO). Cada jove ha acordat des de l’inici un itinerari personalitzat i de compromís amb el seu propi projecte. Tots els nois i noies han participat en activitats que els ha permès recuperar hàbits, pautes per a la formació i l’estudi i millorar les seves competències bàsiques. Paral·lelament a aquests espais de reforç, hem activat espais de caire més formatiu prelaboral en comerç, amb la participació de 37 joves; i les càpsules temàtiques, generades a partir de les necessitats i mancances detectades entre els usuaris/es (recerca de feina, sortides de coneixement de l’entorn, pàgines web...).

A Tarragona el projecte ha atès 108 nois i noies Una part imprescindible del procés dels joves és el reforç constant del reconeixement de l’esforç i possibilitar l’assoliment de petits èxits, que milloren la seva autoimatge, i els motiven a continuar esforçant-se. Al final dels itineraris, 37 nois/es han decidit continuar la seva formació i han estat derivats al final del procés (graduat ESO, Batxillerat, Programes de Qualificació Professional Inicial, Cicle Formatiu de Grau Mitjà, Escoles d’Adults). 8 joves han aconseguit feina. Al final d’any, l’aliança amb la Fundació Casal Amic ha donat tots els seus fruits. Durant dos anys, els els hem acompanyat metodològicament i en temes d’organització. Els hem incorporat a diferents xarxes del sector (Entitats Catalanes d’Acció Social i PEI Jove), a través de les quals continuarem en iniciatives conjuntes. El context ens fa concentrar-nos en aquells barris on tenim més capacitat d’actuar per a la transformació de l’entorn, que passa per una intervenció social i educativa amb infants joves i famílies sumada a l’estratègia i relació amb agents socials i polítics i amb la xarxa.

Mercat del Bescanvi a Tarragona El 15 d’octubre, els joves del mòdul de comerç del projecte Dispositiu Accés Tarragona varen participar al mercat del Bescanvi del barri de Campclar de Tarragona. En els temps d’estretors que travessem es torna a posar de moda la pràctica comercial més antiga que coneixem: el bescanvi. Catorze alumnes del mòdul de comerç del projecte Dispositiu Accés Tarragona van participar al mercat del Bescanvi amb una parada que ells mateixos varen dissenyar, fet que els va permetre posar en pràctica els coneixements adquirits a classe. En el seu espai també varen instal·lar un punt d’informació sobre el projecte que el Casal dels Infants desenvolupa als barris de Ponent de Tarragona en aliança amb la Fundació Casal l’Amic. A la fira també es van organitzar tallers de cuina i d’ecologia, un dels quals va ser dinamitzat per joves del curs, que prèviament ja havien treballat el reciclatge i la sostenibilitat en diverses sessions formatives. Aquest taller els va servir per posar en pràctica l’atenció al públic. 55

Memòria 2011

Girona

salt

Dades d’atenció:

entitats

El repte de poder aportar experiència i valor a la realitat intercultural dels barris del país, ens va a dur a Salt el 2010 per iniciar-hi un projecte per treballar conjuntament amb el teixit comunitari la millora de la convivència i la cohesió social.

Actuacions: 1 projecte de Reforç de la Comunitat Programa d’Intervenció Comunitària Intercultural 56

Impulsor: Fundació la Caixa Col·laborador: Ajuntament de Salt

Memòria 2011

Reforç de la Comunitat

Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural Per la cohesió social i el foment de la participació dels diferents col·lectius del municipi Entitats vinculades:52 vinculades: Persones participants en accions comunitàries a l’espai públic:250 Equip: 3 persones contractades i 1 persona en pràctiques En el marc del projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural que l’Obra Social “la Caixa” impulsa per fomentar la cohesió social en zones d’alta diversitat cultural, continuem el treball a Salt. La iniciativa, que es du a terme a 17 barris i municipis arreu de l’Estat Espanyol, vol generar un model d’intervenció comunitària referent en la gestió de la diversitat cultural. El treball de coneixement i relació amb el teixit associatiu de Salt ha començat a donar fruits el 2011. Iniciatives comunitàries, que potencien una xarxa social i veïnal propera i amable per millorar la cohesió i convivència. Fins a 250 veïns i veïnes de Salt han participat d’accions i activitats obertes a la ciutadania durant el 2011. Hem impulsat que entitats d’origen divers generin i participin en projectes comuns de dimensió comunitària. Un dels principals projectes d’enguany ha estat El Banc del Temps. Conjuntament amb l’Associació de veïns del Barri Vell, Senecat , l’associació Mou-te en bici, i ciutadans i ciutadanes a títol personal, hem posat en funcionament una xarxa d’intercanvi i d’ajuda mútua entre persones que resideixen en el municipi utilitzant com a moneda igualitària el temps (l’hora). En el procés de gestació s’ha comptat amb la inestimable col·laboració de l’AVV de Palau de Girona. Iniciatives comunitàries com aquesta promouen la solidaritat, la igualtat, la confiança i el suport de persones i veïns i veïnes del poble de diferents edats, gènere i condicions,

Hem treballat conjuntament amb 52 organitzacions (entitats, administracions i associacions ciutadanes) de Salt per consolidar la dinàmica del projecte.

Celebrem el 1er Torneig de futbol 7 “Tots per Salt, endavant” L’associació Almohajiren Almaghareba, amb el suport de l’Associació Nous Catalans, el Punt Òmnia de Salt, el Casal dels Infants i el Grup Casumaï va organitzar, entre els mesos de maig i juny, al municipi de Salt un torneig de Futbol 7 amb el lema: “Tots per Salt, Endavant!” En aquesta competició esportiva hi han col·laborat diferents associacions i entitats de Salt, les quals formen els diferents col· lectius de la ciutat. El torneig es va inaugurar el diumenge 8 de maig al camp municipal les Guixeres i va finalitzar el 5 de juny. Al llarg del mes de durada d’aquesta competició hi varen participar més de 200 nens, que estaven representats en 16 equips diferents. L’objectiu del torneig era oferir un espai i un temps per a la pràctica esportiva d’aquesta disciplina, a la vegada que ha servit com a espai per treballar la cohesió i la integració social d’aquest mosaic de cultures que dibuixen la realitat de Salt. Durant les setmanes que va durar el torneig es va formar un agermanament entre totes les associacions i entre els mateixos nens que no només van estar competint sinó que s’ho van passar d’allò més bé al camp.

Hem dinamitzat la 1a Mostra d’Audiovisuals Monar Salt. Una mostra de més de vint audiovisuals fets per joves, que parlen dels joves, organitzada pels propis joves. Els nois i noies de Salt han construït la iniciativa de forma participativa i assembleària convidant els veïns i veïnes a compartir-la durant dos dies al juliol. Finalment, hem recuperat un nou espai públic obert a la ciutadania. La festa de portes obertes a l’hort urbà comunitari va aplegar moltes persones interessades en la feina feta pels alumnes del mòdul d’agricultura ecològica de la Casa d’Oficis, que han arranjat el terreny i han treballat diferents formes de cultiu. Durant la festa, infants i famílies han gaudit de l’hort, participant en tallers per plantar flors i herbes aromàtiques. 57

Memòria 2011

Marroc

tànger

Dades d’atenció:

105 entitats

Actuacions: 5 projectes de Reforç de la Comunitat Mirall-Mraya | Xics-Focus | Impuls Jove | Incorpora Marroc | 100x100 mamans 58

Els primers passos del Casal a Tànger daten de l‘any 2001 però no és fins al 2007 que s’inicia el programa Catalunya-Magrib per prevenir l’emigració precoç de menors treballant amb la societat civil marroquina, que hem estat desenvolupant fins a finals de 2010. L’any 2008 es dóna inici al projecte Mirall- Mraya que vol reduir la creixent exclusió als barris perifèrics de Tànger, enfortint les capacitats de gestió de les entitats socials comunitàries locals. Per altra banda, s’inicia un nou projecte: la Xarxa d’Accés al Treball Tànger (Incorpora Marroc, dins el programa Incorpora de l’Obra Social ‘la Caixa’) per establir col·laboracions amb les empreses locals i promoure la inserció social i laboral dels joves amb majors dificultats. Actualment aquest projecte també treballa a la ciutat de Casablanca. A finals de 2009, la implicació i el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona, ens permeten posar en marxa 3 nous projectes: Focus que, amb l’Associació Chifae com a referent d’intervenció socioeducativa, treballa per l’enfortiment del teixit social dels barris de Beni Mekada, 100% Autònomes, que desenvolupa una estratègia integral d’intervenció en benefici de les mares solteres i els seus infants a través d’aquesta associació, i Impuls Jove, xarxa d’aprenentatge per a les entitats de joves. Aquests projectes han tingut continuïtat també durant el 2011.

Memòria 2011

Impulsors: Fundació la Caixa | Generalitat de Catalunya-Departament de Presidència-Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament | Unió Europea-Comissió Europea Col·laboradors: Ajuntament de Barcelona-Gerència d’Educació, Cultura i Benestar | Generalitat de Catalunya-Departament de Benestar Social i Família-Secretaria per a la Immigració | Fundació Futbol Club Barcelona

Memòria 2011

Reforç de la Comunitat Mirall- Mraya Enfortir i vertebrar les entitats socials capaces de lluitar contra l’exclusió social als barris perifèrics de Tànger Treballem per reduir la creixent exclusió en la població dels barris perifèrics i suburbans de Tànger, enfortint les capacitats de gestió, interlocució social i vertebració de les entitats socials comunitàries capaces de generar i multiplicar projectes socials, i introduint aliances i relacions de codesenvolupament tècniques i institucionals amb entitats locals espanyoles.

Realitzem un treball preventiu i comunitari amb la xarxa d’entitats a Tànger. L’any 2011 hem col·laborat amb 14 entitats amb les que hem treballat conjuntament per al seu enfortiment Les 14 entitats protagonistes del Mirall-Mraya són amb les que el Casal compta com a motor de transformació i canvi del teixit associatiu a Tànger. Donem suport a projectes amb un màxim impacte en les oportunitats socials, formatives i d’inserció dels infants, joves i famílies en les comunitats suburbanes de Tànger on es concentra l’exclusió. Enfortim la capacitat de gestionar i executar un nombre creixent de projectes socials generant capacitats a la xarxa d’entitats locals comunitàries mitjançant experiències de codesenvolupament tècnic i institucional. Impulsem la consolidació i la vertebració del sector social a l’àrea de Tànger. En aquest sentit, el butlletí mensual on line JISSR ALWALS s’ha consolidat com l’eina d’informació, intercanvi i diàleg de les associacions tangerines.

Incorpora Marroc Transferir eines i metodologies d’intervenció en l’àmbit de la inserció laboral de col·lectius en risc a entitats de Tànger i Casablanca Continuem transferint el model d’intermediació professional del programa Incorpora de ‘la Caixa’, que també desenvolupem al barri del Raval de Barcelona a les entitats marroquines que treballen per la inserció socioprofessional de col·lectius en situació d’exclusió social a Tànger i a Casablanca.

Hem transferit eines i metodologies d’intervenció en l’àmbit de la inserció laboral de col·lectius en risc a 10 entitats,, 5 a Tànger i 5 a Casablanca El tercer any d’execució del projecte Incorpora al Marroc ha estat el de la consolidació de la xarxa incorpora a Casablanca, que ha adaptat les tècniques i bones pràctiques de Tànger. En ambdues ciutats, hem establert un suport metodològic a través d’un pla de millora individualitzat per a cada entitat, que ha tingut en compte les necessitats especifiques de cadascuna, en funció del moment i procés de cada organització.

Les associacions han millorat les seves capacitats de gestió tècnica i financera a través de la concepció i l’ús de les eines transferides des del Casal. Hem posat l’accent en millorar les seves habilitats per al treball en xarxa i les seves capacitats negociadores amb altres entitats i amb l’administració pública local. Hem treballat per incrementar l’impacte de les seves intervencions orientant-les cap a la professionalització de la seva tasca.

Comptem amb un col·laborador estratègic imprescindible per assolir els objectius de millora de la inserció de les persones en risc, la CGEM (Confederació General d’Empresaris de Marroc), que dóna suport al contacte amb empreses i aporta la visió empresarial per aconseguir el màxim de complicitats del sector empresarial.

Durant el 2011 hem aconseguit implicar les administracions locals de la ciutat en el projecte d’un Casal de Barri, que permetrà a les organitzacions ampliar els espais per a les seves activitats.

La capacitat d’inserció de les entitats socials del Programa a Tànger i Casablanca ha possibilitat la inserció laboral de 1050 persones en risc durant el 2011. El global de persones orientades i formades per aconseguir una feina ha sumat 3500 persones.

Memòria 2011

El Casal, amb el cinema social de Tànger Del 25 al 27 de febrer es va celebrar a Tànger el Fòrum audiovisual de curtmetratges socials, que han estat creats per joves de diferents entitats socials d’aquesta ciutat del Marroc

Impuls Jove Transferència tècnica per a millorar les condicions socioeducatisocioeducatives dels joves de les zones suburbanes de Tànger Aquest projecte, promogut per la Generalitat de Catalunya i, des de finals d’any amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, vol millorar les condicions socioeducatives dels joves de les zones suburbanes de Tànger-Beni Makada, afavorint l’impuls de projectes i metodologies de treball en xarxa per generar un procés de transferència tècnica. Durant el 2011, hem continuat acompanyant fins a 7 entitats (Chifae; Soura; Arous chamal; Nahda; Jiwar; Nidae i Atfal el ghiwane) amb el periodisme social com a element aglutinador d’aprenentatges i adquisició de competències.

El projecte ha desenvolupat una col·laboració amb 7 entitats de joves del territori per a millorar les condicions socials i educatives d’aquest col·lectiu La sensibilització a través d’eines audiovisuals és un interès compartit per molts nois i noies a Tànger, això s’ha traduït en l’organització de la primera mostra de curts fets per joves, al febrer. La mostra va aplegar durant dos dies un festival organitzat pel jovent dels barris més desafavorits de la ciutat que van generar un espai amb molta força i energia d’explicar i explicar-se. La mostra de curts ha comptat amb el suport en transferència de metodologies audiovisuals i d’eines 2.0 per part de Solo para Cortos i la Fundació Èxit i ha estat la llavor del 1r Festival Tanjazoom que se celebrarà el proper any i que té l’objectiu de ser un Festival de Cinema de curts fets per joves de diferents associacions, obert a la Mediterrània.

Tanjazoom és el nom del festival de cinema organitzat a Tànger pel Casal dels Infants en col·laboració amb 5 associacions tangerines en el marc del projecte ‘Impuls Jove’, finançat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest fòrum va presentar el treball educatiu audiovisual dut a terme per aquest teixit associatiu, que dóna suport a uns 200 joves en situació d’exclusió social. Molts d’ells són autors dels 100 treballs audiovisuals que s’han presentat a competició. Es tracta de produccions que els joves van crear al llarg de 2010 en tallers de formació dirigits pels educadors de les associacions. Els treballs que es varen projectar aborden temàtiques socials i urbanes i copsen la vida real d’aquests joves tangerins: la dificultat de cercar feina, la duresa del treball dels obrers, l’amenaça de les drogues, el paper de la dona i la vida social, el somni de l’emigració, etc). La Cinemateca de Tànger i el Théatre Municipal Mohammed Haddad varen projectar les pel·lícules a concurs. L’esdeveniment es va emetre en una experiència de vídeo streaming, gràcies a la col·laboració d’Agitación.net. Com a activitats paral·leles al fòrum, també es varen realitzar tallers multimèdia i debats al voltant del fracàs escolar.

Memòria 2011

XICS-Focus Millorar les oportunitats de promoció social, educativa, inserció laboral i econòmica als barris desafavorits de Tànger Hem continuat fent un acompanyament intensiu a les associacions Chifae; AICEED; Soura i Zakoura, que són, a la vegada, beneficiàries i col·laboradores principals del projecte.

Col·laborem estretament al desenvolupament integral de 4 entitats i 14 entitats participen com a beneficiàries del programa de reforç escolar i esport Difonem aquestes experiències d’acompanyament a partir d’una dinàmica de transferència i aprenentatge que afavoreix també altres associacions del territori, a través de la dinamització d’espais de trobada i d’intercanvi, espais de treball per a associacions i de suport per al desenvolupament de projectes. Hem organitzat un seminari sobre el fracàs escolar i la responsabilitat col·lectiva per fer-hi front. En aquest espai de reflexió hi han participat famílies, professionals del món educatiu i de la delegació d’Educació, alumnes i entitats socials. A partir de les formacions en voluntariat que desenvolupa, l’Associació Chifae ha acompanyat, enguany, la creació de la nova associació NIDAE, liderada per noies. El 2011, hem unit esforços en la intervenció als barris de Beni Makada de Tànger, iniciant una col·laboració amb la Fundació FC Barcelona i el projecte de reforç escolar i educació en l’esport XICS-Tànger, cofinançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Aquesta aliança permet unificar dues propostes d’intervenció per afavorir l’èxit escolar i implicar les famiílies a partir del treball amb les entitats del territori, i ens permet compartir recursos, incrementar l’impacte dels projectes i amplia la continuïtat. El projecte XICS-Focus intervé sobre les necessitats d’un total de 2.000 infants i joves a través de 14 entitats locals que, mitjançant l’esport i el Barça, els vinculen al reforç escolar, l’assistència social i la formació per a l’accés al treball. Això vol dir més oportunitats de promoció social, educativa, inserció laboral i econòmica... més expectatives de futur.

100x100 autònomes Transferir una estratègia integral d’intervenció en benefici de les mares solteres en risc d’exclusió de Tànger El projecte desenvolupa una estratègia integral d’intervenció en benefici de les mares solteres i els seus fills i filles a la ciutat de Tànger. El fenomen de les mares solteres s’inscriu en un context socioeconòmic fràgil i culturalment tradicional i discriminatori. És per això que l’objectiu principal és contribuir a la millora de les situacions d’extrema vulnerabilitat de les mares solteres i dels seus infants.

Col·laborem enfortint l’entitat 100% mamans que el 2011 ha atès 145 dones i 65 infants Aquest és un model d’intervenció social original i únic a la regió del Nord del Marroc. La seva especificitat resideix en què l’atenció a aquest col·lectiu no es fa des de les administracions públiques si no que és l’Associació 100% Mamans, que respon a aquestes necessitats, tenint en compte les diferents dimensions d’exclusió de les mares i dels infants i les diferents estructures públiques i associatives locals en la definició d’un pla d’acció. Hem acompanyat 100% mamans en el treball de millora del procés d’atenció integral ofert a les dones i els seus fills/es; en el desenvolupament de les seves capacitats institucionals en termes de gestió; i en la millora de la relació amb les autoritats públiques (les institucions responsables de justícia i salut, principalment) a partir de la incidència política.

Memòria 2011

Carta oberta des de Tànger, molt més que un festival de cinema A finals del mes de febrer, alguns companys i companyes parteixen de Barcelona en direcció Marroc per assistir, juntament amb l’equip de Tànger del Casal, al festival de cinema social Tanjazoom. L’experiència va ser tan commovedora que us convidem a llegir la carta oberta que en Lluís Mas, director tècnic del Casal, va escriure relatant aquesta vivència que va més enllà d’una mostra de cinema...

Hola a tots i totes, El cap de setmana del 25, 26 i 27 de febrer vaig anar a Tànger amb motiu del 2on Fòrum de curtmetratge social, Tanja Zoom, que el Casal, conjuntament amb les entitats de joves de la perifèria de la ciutat, hem impulsat. Aquest acte ha estat la cloenda d’un llarg procés de treball socioeducatiu amb els joves de les entitats. L’objectiu és la capacitació en tècniques audiovisuals i la seva utilització com a eina de sensibilització de les problemàtiques que cada entitat ha escollit: abandó escolar prematur, toxicomanies, immigració precoç, explotació infantil i altres. L’acte ha estat tot un èxit, el divendres vam omplir el teatre municipal amb més de 200 joves i alumnes d’escoles dels barris on treballem i el dissabte vam omplir la Filmothèque amb més de 400 joves de les entitats que han participat en l’elaboració dels curtmetratges. L’acte va finalitzar amb un concert de música. Tot això ha estat fantàstic però aquest no és el motiu pel qual us escric ni el que crec més significatiu d’aquest cap de setmana. Us vull intentar explicar el conjunt de vivències, emocions i sentiments que m’han impactat. El dissabte l’eufòria que respirava la Filmothèque era indescriptible. Un conjunt de joves vinguts de la perifèria de Tànger havien ocupat el centre de la ciutat per ser els protagonistes, i gràcies a un producte que ells mateixos havien produït. Cada curt era aplaudit com si de la gala dels Oscars es tractés. Era la seva festa, estava clar. A cada racó hi havia dos joves filmant-se per posteriorment pujar la gravació a les xarxes socials, tal com havien après, per explicar el que feien allà. Moltes abraçades, molts aplaudiments i nosaltres uns espectadors de luxe.

I al final un concert de música. Primer un grup de joves anomenats “Els fills de Riad” canten i toquen música tradicional, després karaokes improvisats, tots en volien més i ningú va quedar-se assegut al seu seient. Per acabar, torna a pujar a l’escenari el primer grup i de cop i volta sento que alguna cosa passa, que el que canten té un significat especial: tot el teatre s’enfonsa. Pregunto a un company del Casal i m’explica que és una cançó “popular anomenada ‘Seniya’ del grup ‘Nas El Ghiwan’, dels anys 70”, la meva interpretació és que estem cantant -jo ho intento també- “l’Estaca” de Lluís Llach o el “Diguem no” d’en Raimon versió marroquina. És evident que els valors no tenen nacionalitat, són de tothom. Aquí us deixo l’enllaç perquè l’escolteu: http://www.youtube.com/ watch?v=J5pdeeSGTew Està clar que el dissabte va passar molt més que un festival de curtmetratges. Moments abans del començament del festival tinc una reunió amb els presidents de les entitats (no us imagineu gent gran, són joves de 20 a 25 anys que lideren les associacions de joves, sovint no massa més joves que ells). Tots em transmeten el mateix missatge: “Després d’aquest Festival tenen clar que alguna cosa ha canviat” i que “ja no podem ser les mateixes entitats que vam començar, fa uns mesos, aprenent tècniques audiovisuals, no podem tornar als nostres barris com si res”. I un segon missatge, “una entitat per si sola no ho hauria pogut fer, això és fruit del treball conjunt”. Em volen donar les gràcies. Aquí l’únic agraït sóc jo.

Memòria 2011

Persones ateses Barcelona / El Raval

Santa Coloma de Gramenet / Barris de Fondo

Vincles, espai maternoinfantil per créixer junts Centre Obert Petita Infància Centre Obert Infantil

190

Projecte d’Atenció Integral a Famílies Roma

112

Anem i Tornem

Casal Familiar, servei comunitari de famílies Programa Caixa Proinfància. Xarxes de suport contra la pobresa infantil i familiar

525 Entitats

26 entitats i 29 serveis socials

Famílies beneficiàries

2.931

Infants beneficiàris

4.159

Ajuts atorgats Béns

4.099

Serveis

5.022 18

Activitats d’Escolarització Compartida -AEC

176

Entorn Escolar

637

Centre Obert Adolescents

Casal Jove Atlas

277

Enllaç: joves i carrer

423

Servei de Transició a l’Autonomia

Centre Obert de Joves Sense Llar

280

Xarxa d’Accés al Treball

260

Mòduls de Capacitació en Ajudant de Cambrer/a

Entra en xarxa

139

Mòduls de Capacitació en Venedor/a

Formació Inicial per Instal·ladors (PQPI)

Servei Sociojurídic Comunitari

865 Infants, joves i veïns implicats

110

Persones participants

1.957

Entitats

Usuaris Casal

441

Altres usuaris

487

Entitats Cercles Raval (famílies)

100

Badalona Sud Xarxa d’Ajudes i Serveis de Badalona Sud

Entitats

197

Infants beneficiaris del servei psicològic

157

Infants beneficiaris dels ajuts

532

Persones participants

621

El Carrilet Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària (entitats)

Famílies ateses

39 Entitats

Cercles Badalona (famílies)

66 38

Aula de Llengües i Espai d’Estudi

Espai Tecnològic Comunitari

Dispositiu Accés Santa Coloma

9.121

Unitat d’Escolarització Compartida – UEC

Un Barri Educador

Centre Obert Adolescents

Tarragona / Barris de Ponent Dispositiu Accés Tarragona

108

Girona / Salt Programa d’Intervenció Comunitària (ICI) (entitats)

Marroc / Tànger i Casablanca Mirall-Mraya (entitats)

Xics - Focus (entitats)

Impuls Jove (entitats)

100x100 mamans (entitats)

Incorpora Marroc (entitats)

29 66

Sant Adrià de Besòs / La Mina Xarxa d’Accés al Treball la Mina

163

dDones

124

Mòduls d’Adaptació Formativa IES Besòs

Aula Oberta la Mina

Total infants i joves

4.290

Total famílies

1.199

Total adults

979

Total entitats

348

Total persones ateses

6.468

I per línies d’actuació... Suport Social a Infants i Famílies

1.539

Suport al Procés d’Escolarització

1.128

Integració de Joves en Risc

1.205

Reforç de la Comunitat Formació i Inserció Social i Laboral 64

1.742 (348 entitats) 854

Memòria 2011

Els comptes clars

La confiança dipositada per tots i cada un dels nostres col·laboradors ens permet seguir treballant amb la responsabilitat, la solvència i la transparència que ens caracteritza, mobilitzant els millors recursos i les energies d’un ampli ventall de ciutadans, organitzacions socials, empreses, administracions públiques, etc, per seguir fent processos de transformació social als barris de les nostres ciutats.

L’any 2011 ens deixa unes xifres prou significatives pel que fa als recursos obtinguts i a la intervenció que hem desenvolupat

S’ha impulsat el funcionament de 41 projectes

S’ha donat servei a més de 6.400 persones Diversitat de suports i compromís continuat, la clau del futur

Per fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el màxim de suports possibles que, com sempre, parteixen de diverses fonts i enguany, han sumat 4.950.680,30 euros.

Finançament públic 2.623.860,55

53% 47%

El 53% de les aportacions correspon a les administracions públiques.

Finançament privat 2.326.819,74

El 47% de les aportacions prové de la societat civil (ciutadania, empreses, fundacions i instituinstitucions).

Memòria 2011

La diversitat de suports

Administració autonòmica

1.168.131,61

Administracions locals (ajuntaments)

427.097,14

Administració central

520.788,57

Unió Europea

35.348,17

Altres administracions públiques (Consorcis públics, Diputació de Barcelona, ...)

331.820,05

Donacions de ciutadans/es

690.005,80

Empreses privades

113.262,13

Fundacions privades i Obres socials Altres entitats privades Altres ingressos Subvencions capital traspassades

Al Casal defensem que la pobresa i les raons de ser de l’exclusió són responsabilitats socials col·lectives. Només la suma de complicitats és capaç de generar una veritable transformació en els barris on vivim. Per al Casal dels Infants és clau la cerca de vies de col·laboració i d’implicació diferents que permeten construir un projecte heterogeni, molt divers basat en el caràcter transformador d’unir esforços i treballar en xarxa, on tots i cada un dels agents socials troben la manera d’implicar-s’hi. Per la seva banda, a l’entitat hem fet un veritable esforç d’austeritat, de contenció de la despesa, conscients de com, cada vegada més, costa molt mantenir i trobar suports continuats que permetin mantenir l’equilibri pressupostari entre

1.386.935,65 18.831,71 5.749,20 252.709,95

els recursos públics i privats. Aquesta estabilitat és garantia d’autonomia per establir veritables processos de canvi i de transformació als barris i de poder intervenir en situacions de necessitat i urgència. El 2011 hem aprofitat al màxim les noves oportunitats de sumar. El ventall de les possibles formes de col·laboració és molt ampli i sempre resta obert a noves propostes, que estudiem, avaluem i duem a terme si encaixen amb el nostre model. Hem potenciat al màxim el treball en xarxa, partint d’uns equips que són capaços de mobilitzar els millors recursos i les energies d’un ampli ventall de ciutadans, organitzacions socials, empreses, administracions públiques, etc.

Durant el 2011 la cerca de col·laboracions institucionals ha estat complexa pel context de retallades dels darrers anys. Malgrat tot, hem pogut ampliar els col·laboradors privats i, a més, hem ampliat el suport de les agències públiques, renovant el suport econòmic i obrint noves vies de finançament.

Destaquem un nou acord amb Fundación Intervida, que ha permès engegar el projecte Aula Oberta, que ha reforçat l’educació i les oportunitats formatives de 39 nois i noies del barri de La Mina. Gràcies al finançament de l’Obra Social de Catalunya Caixa, a través de la convocatòria 2011 per a projectes d’inclusió social, hem pogut iniciar el projecte El Carrilet a Badalona, un espai socioeducatiu per a infants i famílies als barris de Badalona Sud, que ha acompanyat 49 infants de 0 a 6 anys, 47 pares i mares i 5 avis/es. La Fundació “la Caixa”, a través de la convocatòria anual a la lluita contra la pobresa, ha donat un impuls a l’atenció de la complexa situació dels joves sense llar, molts d’ells sense xarxes de suport, del Centre Obert per a Joves Sense Llar, projecte que vol donar resposta a les necessitats d’assistència i acompanyament d’aquests nois i noies.

Memòria 2011

L’ús dels recursos, amb rigor i transparència

L’exercici econòmic del Casal dels Infants ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certificant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2011 és correcta. Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l’auditoria econòmica. L’entitat, a més, passa el procés d’auditoria de transparència de la Fundación Lealtad. Durant el 2011, l’entitat va tornar a passar el procés d’auditoria positivament, i l’informe resultant consta en l’edició de la guia que la Fundació ha editat enguany. El 90,81% es destina a projectes: Incloem aquí totes les despeses necessàries per a l’execució global de cada projecte: materials de tallers i activitats beques i ajudes, materials de difusió dels propis projectes, despeses de personal (equip educatiu i tècnic), coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, i manteniment i seguretat de les instal·lacions. Cerquem constantment el màxim aprofitament dels recursos: els millors proveïdors possibles i les mínimes despeses que ens permetin garantir l’execució de les activitats.

cle de convocatòries públiques i privades i la gestió comptable i financera de la despesa de cada projecte i del global de l’entitat. Una petita part dels recursos públics i privats que obtenim els dediquem a difondre la tasca que el Casal desenvolupa i a accions de sensibilització i incidència social, així com a la cerca de noves persones, fundacions, empreses, escoles i entitats de tota mena que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l’entitat. És un treball a mitjà i llarg termini que és imprescindible per garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social que el Casal ofereix als infants i joves.

90,81%

El 9,19% es dedica a gestió i a sensibilització i cerca de recursos: Incloem, aquí, el suport continuat a l’administració i gestió de cada un dels projectes, activitats i programes del Casal, que es concreta en el suport al seguiment del ci-

Recursos destinats per territoris

Raval | Barcelona

projectes

9,19% gestió 2.792.089,63 | 56,40%

La Mina - Besòs

441.177,89 | 8,91%

Sant Roc | Badalona Sud

156.059,19 | 3,15%

Santa Coloma de Gramenet

249.837,94 | 5,05%

Salt

189.350,28 | 3,82%

Tànger Barris de Ponent | Tarragona Serveis Centrals i Servei de Captació de Fons

607.768,41 | 12,28% 59.585,99 | 1,20% 454.810,65 | 9,19%

(Altres projectes, iniciatives o activitats, i comunicació i captació de fons)

Es tracta d’un fons destinat a projectes i accions que responguin a necessitats urgents, immediates, emergents o que demanin una resposta molt innovadora o dinàmica que prové del 20% dels recursos aportats durant l’any pels col·laboradors fixes de l’entitat. Aquest fons ens permet abordar situacions que, d’altra forma, no es podrien atendre.

Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents

Any rere any veiem com creixen les demandes i les necessitats socials. Els darrers tres anys s’ha anat reduint el marge per invertir recursos allà on és més urgent. Les dificultats per mantenir els fons, tan públics com privats, augmenten el risc de poder sostenir les intervencions de l’entitat i atendre la nova i crua realitat. Convivim amb aquestes circumstàncies i, gràcies al Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents, creat el 2005, podem donar més estabilitat als projectes socioeducatius i, sobretot, podem incrementar la capacitat d’innovació de l’entitat en l’acció social i educativa davant les noves necessitats.

Un compromís ferm per eradicar la pobresa infantil

Hem continuat alçant la veu per un compromís ferm per eradicar la pobresa infantil, reclamant arreu que no s’oblidi el suport a les famílies, les escoles i els barris que la pateixen. D’aquesta manera, estem consolidant la línia d’incidència política, fent-la més explícita mitjançant el treball d’un discurs consensuat de l’exclusió social i un pla de sensibilització i incidència social i política, amb accions concretes, participant en debats, fòrums d’opinió, sensibilitzant i donant a conèixer la realitat per tal de reforçar la nostra posició com a referents en el treball amb infància i joves en risc en els barris més desafavorits. La línia d’incidència política vol, mitjançant accions de sensibilització i denúncia i relacions constants amb l’Administració, incidir en la ciutadania, en la societat, en els polítics per canviar actituds, coneixements, pràctiques i polítiques que afavoreixin les condicions de vida d’aquests infants, joves i famílies . Incidir vol dir provocar canvis. Convençuts que la família, l’escola i la comunitat on creix un infant és on es guanyen o perden oportunitats, defensem més respostes socials i educatives en els barris on es concentra la pobresa, per millorar les oportunitats socials dels infants i joves en desavantatge. Ho defensem a través de les 53 xarxes del 3r sector, dels barris i de la ciutat, on participem. A

Potenciem idees innovadores, adaptades al context real, que generin canvis reals. Els fons recaptats durant l’any 2011 ens han permès generar noves respostes adaptades al context que han prioritzat enfortir el vincle entre les persones i impulsar la força del grup per ajudar-se en el dia a dia a través del projecte ’Cercles’, que ha donat suport a famílies del Raval i Sant Roc que, arran de la crisi econòmica, es troben en situació de major vulnerabilitat. Hem intensificat el suport i l’acompanyament per als nens i nenes des de la petita infància, al barris on treballem: el Carrilet a Santa Coloma ha acompanyat famílies amb infants de 0 a 6 anys. I hem donat alternatives d’activitat als joves fora del risc del carrer i prevenir processos de deteriorament irreversible engegant el Centre Obert Adolescents a Santa Coloma.

través dels contactes i les relacions amb polítics i amb responsables de l’Administració (més de 40 trobades durant l’any) i opinant, a través d’un posicionament públic en defensa dels drets dels infants (més de 200 impactes en mitjans de comunicació, 30 dels quals d’opinió sobre un tema concret o denúncia explícita. En un context cada cop més dur i més incert. Ens proposem ser més actius en denunciar les situacions dels infants i joves en risc i construir campanyes de causes concretes per defensar aquells drets irrenunciables que veiem perillar.

Memòria 2011

El teu compromís és la seva oportunitat. Sumem esforços per la igualtat d’oportunitats! El valor actiu més gran del Casal són les persones que, any rere any, renoven la confiança en el Casal, que sumen per primera vegada el seu compromís, persones que treballen en empreses responsables, persones voluntàries i donants que donen el seu temps i recursos per acompanyar altres persones i que generen iniciatives, que ens fan confiança per afrontar plegats la lluita contra la pobresa infantil. Veritables agents de canvi social. Enguany, hem mantingut el suport de la ciutadania. Aquest fet demostra que a majors dificultats, la solidaritat particular es manté. Actualment, més de 3.500 persones sumen el seu esforç a l’entitat. El Casal és un projecte col·lectiu, i més que

mai necessitem ser més. Durant l’any hem cercat la col·laboració diversa amb aquelles empreses que poden sumar esforços de diferent tipus per vincular-les de la manera que ara puguin al projecte. Actualment comptem amb un total de 380 empreses que col·laboren impulsant econòmicament projectes, oferint oportunitats de feina als joves, participant en accions de voluntariat corporatiu, cedint espais per a la formació, aportant xerrades i visites que complementen els cursos del Casal i/o oferint estades de pràctiques. Al llarg de l’any hem impulsat un seguit d’iniciatives per agrair el suport indispensable de les persones que formen part de la xarxa del Casal.

El 26 de febrer organitzem La Trobada Anual de l’Equip en què es varen dur a terme diferents tallers, xerrades, ponències i es varen compartir noves experiències i moments de diversió. Entre les activitats més destacades el Casal va organitzar una connexió directa amb Tànger. Des d’allà el director tècnic del Casal dels Infants, Lluís Mas, va parlar sobre el Tanjazoom, un festival cinematogràfic de caire social organitzat pel Casal dels Infants, en col·laboració amb 5 associacions tangerines, dins del marc del projecte ‘Impuls Jove’. També es van visionar entrevistes amb el president de l’Associació Chifae, que col·labora amb el Casal a Tànger, i vam poder escoltar l’experiència d’un dels usuaris de l’associació Soura. L’acte va ser tot un èxit de participació i va aplegar prop de 200 persones entre treballadors/ores i voluntaris/àries.

El dia 2 de juny varem celebrar la 3a Trobada de la Xarxa d’Empreses del Casal, a l’Hotel Arts de Barcelona. La cita va reunir 50 persones de 43 empreses diferents. Totes elles van voler compartir les seves experiències en un vespre en què varem participar d’un espai de trobada per descobrir les diferents accions i experiències de participació social i voluntariat que es proposen a les empreses. Vam comptar amb la participació de Josep M. Canyelles, expert en Responsabilitat Social Empresarial, que va parlar dels beneficis del voluntariat corporatiu; l’Anna Oró, Cap d’Àrea de Voluntariat del Casal, que va explicar la importància del voluntariat en el dia a dia de l’entitat, i representants de les empreses Altran, Upcnet i Can Ricart que varen compartir les seves experiències de col·laboració amb el Casal, així com responsables d’IBM que van tractar de la influència del voluntariat dins l’estratègia de l’empresa. Un any més, gràcies a la col·laboració d’agitacion.net la trobada es va transmetre per internet, en streaming. 69

Memòria 2011

També hem dedicat esforços a difondre la realitat de les persones que ho tenen més difícil i la tasca que duem a terme, fent-les visibles i exercint d’altaveu dels que no tenen l’oportunitat d’alçar-la. Sortim al carrer i participem de fires, festes i mostres amb voluntaris i voluntàries que ens acompanyen i s’impliquen en la transmissió del valor de la feina que fem plegats. Hem estat presents a la 10a Mostra d’Entitats dels Països Catalans, coincidint amb la celebració de la Diada de Catalunya, una exposició de projectes construïts en consonància amb els valors de la societat catalana, oferint als assistents un taller de sensibilització que consistia en la construcció d’un trencaclosques que, un cop completat, dibuixa el mapa d’un barri ple de serveis i espais que fomenten la convivència. També hem estat presents a la Fira de la Solidaritat de Premià de Dalt, que ha tornat a convidar-nos un any més per fer arribar a més persones la lluita contra les desigualtats socials. Amb motiu de la Mercè, varem tornar a participar a la Mostra d’Entitats que la ciutat de Barcelona celebra cada any. I l’1 d’octubre varem celebrar la II Fira d’Entitats i Serveis del Besòs i del Maresme amb tallers infantils, actuacions musicals, on varen actuar formacions musicals del Casal Jove Atlas (Phil Euforics, Misquin Soldiers i Young Africans) i s’hi va organitzar una gimcana.

Malgrat coincidir amb la Setmana Santa, molts ciutadans i ciutadanes van sortir al carrer per Sant Jordi per gaudir d’una celebració molt participativa i alhora reivindicativa. Gràcies al suport d’un equip entusiasta de voluntaris i voluntàries vam vendre gairebé 300 roses, una cinquantena de llibres d’‘El cor del Raval’ i vam poder fer una recollida de signatures per donar suport al lema ‘La pobresa no ha de ser hereditària’. Gairebé 500 persones van sumar-se a la campanya que pretén conscienciar que la pobresa no ha de ser una situació perpètua i és circumstancial i aleatòria. La processó de persones passejant Rambla Catalunya amunt i avall no va cessar. Cal destacar la visita dels escriptors Jordi Puntí, autor de ‘Maletes perdudes’, Jordi Sierra i Fabra, autor de ‘Cinc dies d’octubre’, i els il·lustradors Juan i Carles, coneguts com Dkillerpanda, que van deixar unes dedicatòries molt especials per als infants i joves del Casal, animant-los a seguir en la seva lluita diària per tirar endavant a través de la lectura i l’escriptura.

L’exposició ”Gràcies per l’oportunitat”, del fotògraf Vicenç Caro, ha recorregut diferents espais de la ciutat de Barcelona, com la planta de llibres del FNAC Triangle que, entre el 7 i el 25 de febrer, va acollir aquesta mostra que dóna a conèixer la tasca del Casal. El recull d’imatges també ha estat present a la ciutat de Santa Coloma: a la Biblioteca de Can Peixauet i al Centre Cívic de Fondo, i ens hem pogut donar a conèixer una mica més en aquesta ciutat.

Al mes de juny, coincidint amb l’arribada de l’estiu, el grup The Soultans, l’empresa MC Asociados i la Sala Luz de Gas ens donen un cop de mà i uneixen els seus esforços per organitzar una revetlla d’estiu amb la celebració d’un concert solidari per recaptar fons. D’aquesta manera aconseguim que tots els nens i nenes puguin gaudir d’unes colònies d’estiu com es mereixen, gràcies a un suport extraordinari de 4.131,20 €.

Iniciatives ciutadanes que impulsen

El Razzmatazz Club repeteix la celebració de la nit de Reis solidària, amb l’objectiu de recaptar fons pel Casal. La iniciativa torna a ser un èxit i recull un major nombre de suport gràcies a l’aportació de 2 euros per persona com a entrada mínima al recinte. La recaptació de taquilla de la nit de Reis als projectes del Casal dels Infants va sumar un total de 6.525,23 euros.

A la primavera, la soprano Júlia Farrés-Llongueras ofereix un concert solidari a l’església Santa Anna, acompanyada de la flautista Patricia No i el Cor la Lira de Sant Cugat del Vallès, que suma un suport de 3.060,10 euros.

Memòria 2011

Les empreses són un dels agents de canvi social més importants per diferents motius: per la seva capacitat econòmica, pel seu paper com a espais privilegiats de socialització, d’aprenentatge, de desenvolupament de valors, etc. Les empreses tenen grans possibilitats per contribuir a construir una societat millor.

Aquest any hem rebut el suport extraordinari del sector de l’hostaleria a través del projecte Tapa Solidària, fruit de la creació de la Comissió d’Empreses, nascuda al si de l’Associació del Casal. L’acció ha vinculat durant 3 mesos el sector a la causa del Casal. La Tapa és apadrinada pels germans Albert i Ferran Adrià, i aconsegueix implicar 62 restaurants i els xefs més reconeguts del país. A banda del ressò mediàtic, la campanya va aconseguir un suport econòmic de 20.000 euros, resultat de la venda de 40.000 tapes solidàries. Durant la campanya de Nadal de 2011 rebem el suport de diferents col·laboracions, entre les quals destaca la protagonitzada per Caprabo i Unilever que s’uneixen, per primera vegada, en una campanya solidària per donar oportunitats a mares que viuen en situació de pobresa i exclusió, destinant el 5% de les vendes en productes de perfumeria i cura personal en els establiments ubicats a Catalunya. La campanya es va traduir en un suport de 26.340 euros.

Les empreses han posat al servei del Casal la seva creativitat. Aquest és el cas d’Upcnet, que organitza diverses campanyes de recollida de fons i de material didàctic al llarg de l’any; o el cas de Fundació Claror, que engega la campanya de les campanes solidàries.

Diverses empreses, a més, se solidaritzen amb el Casal durant les festes nadalenques. És el cas d’empreses com Expogrup, que gestiona els hotels Torre Catalunya i Princesa Sofia, entre d’altres, o com Wackers, que enguany han destinat una part del pressupost de Nadal a garantir la continuïtat de projectes com el Servei de Transició a l’Autonomia (STA) o Casal Familiar.

Per segon any consecutiu l’empresa Altran organitza un concert solidari a benefici del Casal dels Infants, amb l’actuació de Los Amantes de Amparo a la Sala KGB. Volem destacar que l’empresa Altran va convidar a actuar el grup Misquin Soldiers (Soldats de la Pobresa) com a teloners, grup musical nascut al projecte Casal Jove Atlas.

Durant el mes de maig, el Teatre Poliorama de Barcelona va programar l’espectacle familiar “Càsting: un musical molt animal” de l’autor Keco Pujol, realitzat per la companyia Únics Produccions, que va destinar el 5% de la recaptació al Casal dels Infants. Algunes famílies del Casal dels Infants varen poder assistir a l’estrena i varen poder gaudir d’aquesta història ambientada en el món animal.

Les iniciatives ciutadanes continuen prenent forma amb força. Aquí només n’hem destacat algunes de significatives, però no volem deixar d’agrair a totes les persones que tenen l’empenta de fer-nos propostes i comparteixen les seves idees de solidaritat amb nosaltres per donar suport als infants i joves més vulnerables de la nostra societat.

Memòria 2011

Moltes

Memòria 2011

Memòria 2011

En aquestes planes hem volgut deixar constància de tots el qui ens heu donat suport al llarg de tot l’any. El Casal no seria possible sense la xarxa de persones, institucions, fundacions i empreses que li donen suport. Durant el 2011 s’han implicat especialment en els projectes:

Col·laboradors públics:

Altres institucions:

Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal:

COPIADORAS DE L’HOSPITALET I BAIX LLOBREGAT, SA

Impulsors especials:

Impulsors públics:

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Altres institucions:

Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal:

Junta de Comerรง, 16 - 08001 Barcelona Tel. 93 317 00 13 - Fax 93 301 16 06 www.casaldelsinfants.org info@casaldelsinfants.org