Memòria 2002 del Casal dels Infants by Casal dels Infants

Vull col·laborar en la construcció del futur dels nens i joves del Raval donant suport als projectes educatius del Casal dels Infants del Raval

Han fet possible la posada en funcionament de El Taller del Raval:

c. Junta de Comerç, 16 08001 BARCELONA – Tel. 93 317 00 13

Nom _______________________________________________ Cognoms ___________________________________________ ____________________________________________________ Carrer ______________________________________________

Memòria d’activitats 2002

Núm. ______________________ Pis ______ CP ___________ Població ____________________________________________ Telèfon _____________________________________________ E-mail ______________________________________________ Professió ___________________________________________ Data naix. __________________________________________ NIF núm ____________________________________ – _____ (Li garantim que les seves dades són confidencials i per a ús exclusiu del Casal dels Infants del Raval i que pot comprovar-les, anul·lar-les i rectificar-les quan desitgi)

Moltes gràcies per la seva col·laboració a:

VULL FER UNA CONTRIBUCIÓ ÚNICA. IMPORT: ______________________________ AMB TALÓ BANCARI A NOM DEL CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL

TRANSFERÈNCIA O INGRÉS A: “la Caixa” C.C. 2100.3001.62.2500027076 Caixa de Catalunya C.C. 2013.0087.16.0200448775

VULL SER COL·LABORADOR DEL CASAL, AMB UNA APORTACIÓ DE: (aquest compromís quedarà anul·lat quan vostè ho desitgi)

30,05€

No vull rebre més informació del Casal (Si us plau, indiqui-ho en aquesta casella)

5.000 pta

60,10€

TRIMESTRAL

10.000 pta

90,15€

15.000 pta

Amb l’especial suport a projectes concrets de:

ANUAL

120,20€

20.000 pta

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA: Srs.: Els prego que amb càrrec al meu compte o llibreta facin efectius, i fins a nou avís, els rebuts que al meu nom presentarà el Casal dels Infants del Raval:

BANC/CAIXA ________________________________ POBLACIÓ ___________________________________ CARRER _____________________________________ Núm ______________________ CP _____________ COMPTE/LLIBRETA Nº (necessitem tots els números. Els trobarà a la seva llibreta o talonari). entitat

També a la resta d’empreses que amb el seu ajut possibiliten els serveis que el Casal ofereix.

MENSUAL

oficina

número de compte

VULL REBRE MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE ______________ , _____ de ____________ de ____ SIGNATURA

Pot desgravar el 25% dels seus donatius al Casal a la declaració de la renda (Per poder-li fer el certificat fiscal a finals d’any necessitem que ens faci arribar a totes les dades que li demanem al cupó i el resguard de la transferència en cas que opti per aquesta modalitat)

c. Junta de Comerç, 16 – 08001 BARCELONA Tel. 93 317 00 13 Fax 93 301 16 06 a/e: casinrav@pangea.org

(Extracte)

Índex

Introducció

Lleure i Educació 2 Casal Infantil 3 Casal Jove “Atlas”

Suport a la Família 4 Espai de Trobada Familiar

Suport al procés escolar 5 La Unitat d’Escolarització Compartida 6 L’Aula Compartida

Atenció a Menors Immigrants no acompanyats 7 Marhaba

Formació i Inserció Laboral 8 demoto 9 demoto la Mina 10 Formació Ocupacional en manteniment d’edificis 11 La Xarxa d’Accés al Treball 12 Accions de suport a la formació i la inserció laboral

Exclusió i Noves Tecnologies 13 Punt Òmnia

Suport a la Comunitat 14 Un barri educador

15 L’equip humà del Casal 16 La gestió de l’Entitat 17 Dades estadístiques

Casal dels Infants del Raval

Introducció Teniu a les mans l’extracte de la memòria d’activitats de l’any 2002. Com cada any, fem aquest moment de parada i revisió del treball fet al llarg d’un any, per posar en comú i fer públics i accessibles a tothom els resultats assolits en aquest període. Pensem que aquest és un exercici imprescindible i que té un valor molt significatiu, tant per als membres actius de l'organització com per a totes aquelles persones i institucions que creuen en la importància del treball que es fa des del Casal i s’hi impliquen donant suport a les activitats de l’entitat. Durant el 2002, més de 800 nens, nenes i joves han pogut participar en algun dels projectes educatius de l’entitat.

Com sempre, la mateixa evolució de la realitat del nostre entorn proper ha fet que els projectes i les intervencions que l’entitat ofereix al barri hagin evolucionat: així, entre d’altres realitats significatives de l’any, que podeu veure detallades en la memòria, destaquem la posada en funcionament del projecte Barri Educador (amb activitats dirigides a la dinamització dels espais públics del barri), el creixement i evolució de nous formats i experiències d’inserció laboral (amb el desenvolupament de mòduls de formació-inserció en empreses) i la progressiva reorientació del projecte Marhaba d’atenció a menors immigrats sense suport cap a activitats amb més contingut formatiu i d’inserció sociolaboral. El procés de revisió del treball que implica aquesta memòria adquireix una rellevància especial aquest any, en què el Casal celebra el seu vintè aniversari. Podríem dir que no ens n’hem adonat, i ja fa 20 anys que dia rere dia el Casal (els voluntaris, els nens, les famílies, les persones i entitats col·laboradores, etc.) es posa en marxa amb un objectiu comú: donar tot el suport possible als nens, nenes i joves del barri que més el necessitin.

Sempre en funció de la seva situació i de les seves necessitats, hem posat a la seva disposició la combinació d’activitats i serveis que fos més adequada i de més valor per a ells.

Aquest serà un any, doncs, en què de manera especial analitzarem el treball fet durant tot aquest període. Aquest procés, però, tindrà un sentit clar: orientar bé l’actuació de l’entitat cap al futur. Per a facilitar la lectura de la memòria, us presentem els projectes educatius agrupats en les set línies d’actuació sobre les que estem treballant actualment.

LLeure i Educació

Lleure i Educació Aquesta línia d’actuació té per objectiu proporcionar activitats educatives a infants i joves durant el temps lliure, oferint-los un ampli ventall d’activitats de suport per al seu desenvolupament.

Finalitat El Casal Infantil té com a finalitat principal la integració social dels infants i la prevenció de situacions de risc.

237 nens i nenes han participat en el Casal Infantil

La nostra acció educativa, emmarcada en un territori concret, es fonamenta en el concepte de desenvolupament integral de la persona, és a dir, eduquem entenent l’infant en tota la seva amplitud i considerant tots els espais i dimensions del desenvolupament de la seva personalitat.

durant l’any 2002

Amb el suport de: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales • Ministerio de Educación, Cultura y Deporte • Instituto Nacional de Migraciones y Servicios Sociales • Departament Benestar i Família Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència • Departament de Treball • Ajuntament de Barcelona - Districte de Ciutat Vella • Fundació Roger Torné • Fundación Bancaja • Danone

Casal Infantil Els aspectes que hem tingut en compte per a desenvolupar-la han estat: ambient acollidor, afecte, seguretat i confiança, individualització i diversitat, participació activa, autoorganització i autogestió, treball en grup, reflexió, raonament i diàleg. Cercar un lleure participatiu suposa potenciar la capacitat de decisió de l’infant i això duu a treballar les habilitats socials bàsiques, que permeten el diàleg, el consens i la vida en grup i societat. Hem detectat un guany important en aspectes com l’atenció i concentració continuada, l’escolta i el diàleg actiu i el desenvolupament de capacitats com la lògica, l’agilitat mental i l’expressió verbal.

El Casal Infantil ofereix a tots els nens i nenes del barri de 3 a 12 anys un espai obert que educa en l’autonomia, en les competències socials personals, en els valors compartits, en el respecte i en la participació, i que reforça els continguts escolars.

Les activitats Usuaris

El Casal diari

Els nens i nenes del Casal Infantil s’organitzen en tres grups d’edat. Enguany, el grup de Casalet (de 3 a 5 anys) ha estat format per 72 infants; 83 nens i nenes han format el grup de Petits (de 6 a 8 anys) i 82 el grup de Mitjans (9 a 11 anys). Amb tots ells s’han treballat, mitjançant les activitats de lleure, aquells valors, actituds, habilitats, normes i conceptes que poden assegurar una veritable igualtat d’oportunitats a una població en risc d’exclusió social.

El Casal ha obert les portes cada tarda de les cinc a les vuit del vespre. Els nens que ho han requerit han estat acompanyats al Casal pels monitors, en sortir de l’escola.

Metodologia educativa

Les tardes al Casal giren al voltant de dos eixos principals: el reforç escolar i l’activitat lúdica. Complementàriament, el seguiment socioeducatiu dels nens en situació de risc ha estat molt important per a un nombre significatiu d’infants.

Més de 100 nens han pogut gaudir d’una atenció indivi-

Enguany hem seguit apostant per la metodologia basada en la participació activa dels infants en el seu temps lliure.

dualitzada en el reforç escolar diari.

Cada nen ha tingut una hora diària específica de reforç escolar. Hem pogut donar una atenció individualitzada a tots els nens que requerien un seguiment més intensiu en l’aprenentatge per a assolir els coneixements propis de cada edat.

LLeure i Educació

Casal Infantil

2 A més a més de treballar aspectes tradicionals del reforç escolar, com són el raonament lògico-matemàtic, la comprensió oral i lectora i les habilitats socials, enguany hem incorporat la dimensió de l’autogestió de les activitats per part dels mateixos infants, com a part important del procés d’aprenentatge. Això ha estat treballat mitjançant els projectes, activitats monogràfiques que han elaborat i posat en marxa els nens i nenes de cada grup. Un any més hem de valorar la relació existent amb les escoles dels nens i nenes del Casal. Encara s’ha de millorar la col·laboració per a poder fer un seguiment més exhaustiu dels casos que poden desembocar en fracàs escolar i prevenir-los. L’activitat lúdica ha treballat, sobretot, l’autonomia i la responsabilitat dels infants amb resultats molt positius. L’ampli ventall d’activitats ofertes cada tarda (tallers, cursos, joc simbòlic, joc manipulatiu, espai de música, esport, biblioteca i jocs de taula) implica l’elecció, per part del nen, de només tres activitats, però, alhora el fa conscient de la importància de valorar les pròpies preferències i assumir la responsabilitat de les opcions triades. Les situacions de dificultats greus i de desprotecció dels infants continuen motivant el servei de seguiment socioeducatiu individualitzat per a aquells nens i les seves famílies que presenten un o diversos indicadors de risc. En aquests casos, l’equip educatiu ha intervingut fent una observació de les variables que envolten el nen (família, escola, Casal, serveis socials, salut, companys, etc.), i prioritzant el treball amb la família per a potenciar les seves capacitats en la resolució de les dificultats. Durant l’any 2002, un 28% dels nens usuaris del Casal Infantil han tingut un seguiment socioeducatiu individualitzat.

Els dissabtes i els caps de setmana Les propostes de lleure per als cap de setmana responen a la necessitat d’oferir

un espai de dinamització i de convivència alternatiu al carrer, espai que és molt important per als nens i nenes del grup de Mitjans que autogestionen les seves activitats a partir de la comissió de dissabtes, formada per nens representants d’aquest grup.

En col·laboració amb l’ ONG Fundeso, els nens i nenes del grup de Mitjans han elaborat activitats per a treballar les diferències Nord-Sud, com un dels projectes del reforç escolar.

Les activitats de dissabtes s’han estructurat en: excursions de tot el dia, activitats de matí o de tarda, activitats de barri (Carnestoltes, Castanyada, etc.) i convivències de cap de setmana per als més grans. No hi ha hagut una assistència tan regular com en les activitats del Casal diari i això està directament relacionat amb el tipus d’activitat plantejada. Així, el cinema, els parcs d’atraccions, etc. han comptat amb un nombre més elevat de nens que la resta d’activitats. Considerem que aquest espai no és tan necessari per als més petits que, d’aquesta manera, tenen més temps per compartir amb la seva família. De cara al proper any, ens plantegem elaborar propostes de dissabte que impliquin també els pares i mares.

Les activitats de vacances escolars També enguany, el Casal Infantil ha cobert el temps de les vacances escolars dels infants amb activitats lúdiques i formatives. Les vacances dins el curs escolar són projectes curts però intensos en activitats que tenen l’objectiu d’aprofitar els parèntesis escolars per a descobrir altres indrets. • Durant la Setmana Santa 71 nens i nenes dels tres grups han estat de colònies a Mas Gorgoll (Palamós), del 25 al 28 de març. • Per Nadal, no tots els infants han participat en les colònies de Viladrau. Sí que ho han fet 35 nens i nenes dels grups de Petits i Mitjans, que han estat 4 dies en una casa en plena zona volcànica d’Olot. A causa del fred i del possible mal temps als més petits (25 nens) se’ls ha ofert un Casal d’Hivern i han fet totes les activitats a Barcelona.

LLeure i Educació

El projecte d’estiu del Casal L’estiu del 2002 ha estat caracteritzat per una assistència molt regular dels usuaris durant tot l’estiu. La mitjana d’assistència ha estat de 144 nens diaris el juliol i de 108 l’agost.

Ludoteca d’estiu Aquest servei de 17:00 a 19:00 hores, s’ha consolidat com una alternativa a passar les llargues tardes d’estiu al carrer. Sobretot per als nens del grup de Mitjans que, per edat, són els més susceptibles de vagar lliurement pel barri. Aquest espai s’ha tornat a organitzar en dos grups: el de 3 a 7 anys, amb 31 nens inscrits, i el de 8 a 12, amb 37 nens participants. Els criteris d’inscripció han variat en funció del l’edat del nen, motivant que les famílies dels més petits haguessin de justificar laboralment la necessitat del servei. La ludoteca ha ofert serveis de biblioteca, tallers, vídeo, música, pati i jocs de taula. Colònies Els dies de convivència fora de la ciutat proporcionen eines per a un treball intensiu d’hàbits de convivència i autonomia en un marc relaxat, facilitador d’aquesta tasca.

Casal d’Estiu durant els mesos de juliol i agost

Al juliol, seguint la idea que el grup de Casalet mantingui un funcionament independent de la resta de grups per a adequar les activitats a la seva edat i aconseguir que agafin confiança i seguretat en ells mateixos, els 39 nens de 3 a 5 anys han passat 5 dies a la Casa Pontons (Alt Penedès). Els 75 nens dels grups de Petits i Mitjans, que han mantingut més interrelació durant tot l’estiu, han passat 12 dies a Mas Gorgoll (Palamós). Les colònies del mes d’agost, les han realitzat junts els tres grups a Les Vinyes (Avià), però mantenint la dinàmica diferenciada per als més petits, que s’hi han incorporat més tard. 90 nens i nenes han participat en les colònies d’agost, cosa que ha confirmat que aquesta activitat continua sent la més esperada de l’estiu.

Enguany, el Dia del Taxi ha portat més de 80 nens i nenes d’excursió al Parc de Port Aventura, que solidàriament ha acollit aquesta diada festiva

El seguiment socioeducatiu El seguiment individualitzat ha permès atendre i donar recursos a aquelles famílies i nens i nenes amb més desavantatges, i ha potenciat la integració de situacions més dificultoses amb altres de més normalitzades. Un total de 45 infants han tingut aquest seguiment educatiu específic per a prevenir qualsevol procés de risc. S’ha treballat en coordinació amb els serveis socials, les escoles, els EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) i els serveis de salut que participen en cada cas.

Calendari de les activitats d’estiu

Activitats

Casal d’estiu El Casal d’estiu ha ofert propostes de lleure de dilluns a divendres de 9:30 a 17:00, que han combinat el reforç escolar (una hora diària) amb les sortides educatives i lúdiques a la ciutat de Barcelona i rodalies. Els dies de vacances al Casal s’omplen de visites a parcs i museus, pràctica d’esports, hores de platja i piscina, elaboració de tallers i moltes altres activitats.

180 infants s’han inscrit al

Dates

L’estiu al Casal Infantil s’estructura en dues grans activitats: el Casal d’estiu amb la ludoteca de tarda i les Colònies. Cada grup ha organitzat les activitats adaptades a l’edat dels infants amb un lema comú: “Aquest estiu, fes de detectiu”. El fil conductor de l’estiu dota les vacances d’un espai educatiu amb un component atractiu per als infants, que emmarca cada activitat en un projecte global d’aprenentatge i diversió.

Casal Infantil

25 al 28 de juny

Casal d’estiu per a tots els grups

1 al 5 i del 8 al 12 de juliol

Casal d’estiu per a tots els grups

15 al 26 de juliol

Colònies dels grups de Petits i Mitjans

15 al 19 de juliol

Colònies del grup de Casalet

22 al 26 de juliol

Casal d’estiu només pel grup de Casalet

29 al 2, del 5 al 9 i del 12 al 16 d’agost

Casal d’estiu per a tots els grups

19 al 31 d’agost

Colònies dels grups de Petits i Mitjans

19 al 23 d’agost

Casal d’estiu només pel grup de Casalet

26 al 31 d’agost

Colònies del grup de Casalet

LLeure i Educació

Casal Infantil

2 Hem començat a treballar altres situacions que creiem que és important seguir de prop, com són els nens i nenes de primera acollida (hem tingut 11 nens amb menys de 6 mesos al país), amb el dol familiar que marca l’emigració i el problema de la llengua com a principals característiques. Pensem que és important que les famílies rebin el nostre suport en aquests moments.

Reptes de futur De cara a l’any vinent ens plantegem: • desenvolupar més activitats relacionades amb la transformació de l’entorn proper (el barri) en col·laboració amb comissions socials i altres entitats. • desenvolupar projectes o accions concretes que afavoreixin la prevenció precoç del fracàs escolar per motius relacionats amb la immigració.

Considerem que és molt important explicitar la procedència cultural dels infants que atenem. La diversitat cultural és un tret de les persones que acudeixen a l’espai del Casal Infantil. Durant aquest curs l’equip educatiu ha reflexionat sobre la importància de treballar des de les diferències, tot i que el nostre objectiu final hagi estat garantir la igualtat d’oportunitats. Considerem que és necessari un coneixement més específic de cada col·lectiu per a poder donar una resposta més adequada als infants i anar definint cada vegada més des de quina perspectiva cal afrontar la diversitat cultural.

Quadre finançament Casal Infantil - Curs escolar

Quadre finançament Casal Infantil -Estiu

Col·laboracions econòmiques particulars 9% Col·laboracions econòmiques particulars 32%

Altres Institucions 6% Administració autonòmica 17%

Aportacions Famílies 2%

Fundacions Privades 14%

Administració Central 52%

Cost Projecte Usuaris Mesos durada projecte Hores nens-activitat

Altres Institucions (escoles, empreses) 10% Aportacions famílies 5%

186.479,78€ 181 9 62.161

Cost Projecte Usuaris Mesos durada projecte Hores nens-activitat

Administració autonòmica 26%

Administració Central 24%

Fundacions Privades 3%

103.019,07€ 180 3 71.520

LLeure i Educació

Finalitat

situar la mitjana d’assistència diària en 15 nois, majoritàriament estudiants de batxillerat. Cal destacar el paper del grup de professors voluntaris del programa, que han sabut no només donar suport en els estudis, sinó ajudar-los a mantenir una regularitat en l’assistència. Per al grup de Grans, l’Espai d’Estudi (amb una mitja de 23 nois cada tarda) ha estat un reforç del seu aprenentatge a l’Institut. El reforç s’ha estructurat en l’espai de deures, l’espai de fitxes i l’espai de projectes.

El Casal Jove “Atlas” ofereix als joves un acompanyament al llarg del seu procés de creixement cap a la vida adulta. El projecte és un espai d’atenció integral al jove que treballa el suport a l’aprenentatge, el lleure formatiu i el seguiment socioeducatiu individualitzat, de manera que promou les capacitats dels nois i noies.

Usuaris Els joves s’han distribuït en dues grans franges d’edat (grup de Grans – de 12 a 16 anys- i grup de Joves –de 17 a 23 anys- ) per a treballar les especificitats educatives adaptades a les necessitats de cada etapa madurativa. Durant el 2002 hem experimentat un augment d’usuaris, especialment significatiu en el grup de Grans i en les activitats de formació del grup de Joves. Com en la resta de projectes del Casal, els usuaris immigrats són també majoria en aquest cas –representen un 84% dels joves que han passat pel Casal Jove “Atlas” –. D’aquests, el 58,2% fa com a màxim dos anys que són al país.

152 nois i noies, de 12 a 23

serveis del Casal Jove “Atlas” durant l’any 2002.

L’espai de projectes, pensat per a treballar específicament les expectatives dels nois i la seva motivació, ha aconseguit

escolar de 15 joves amb trets de fracàs escolar, rebuig a la

L’entrada en l’adolescència és un moment de crisi per a molts nois i noies, que tenen la necessitat de trobar un suport, un acompanyament, que el Casal Jove “Atlas” ofereix basant-se en: la formació personal, el suport en la formació reglada, la integració dels immigrats nouvinguts, la socialització, la motivació per l’aprenentatge i la superació, la participació, la prevenció, l’orientació i l’esforç.

Cursos de Llengües

anys, han participat en els

augmentar la competència

La metodologia

Amb el suport de: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales - Ministerio de Educación, Cultura y Deporte • Instituto Nacional de Migraciones y Servicios Sociales • Departament de Presidència – Secretaria General de Joventut • Departament de Treball • Ajuntament de Barcelona- Districte de Ciutat Vella • Obra Social Caixa Catalunya – Fundación Bancaja

Casal Jove “Atlas”

formació i problemes de conducta.

Element imprescindible per a un projecte que cada vegada té més usuaris immigrats, els cursos de llengües ofereixen als joves la possibilitat d’aprendre les llengües autòctones, mitjançant els cursos de català i de castellà. • Enguany s’han realitzat tres cursos de castellà trimestrals, organitzats per nivells, i un curs d’alfabetització per aquells joves que desconeixien l’alfabet. 24 joves han après castellà. Un 60% d’aquests joves han aconseguit un alt grau d’aprofitament i un 38% un aprofitament mitjà. • Els cursos de català s’han organitzat en col·laboració amb els TAE (Taller d’Adaptació Escolar) de la zona. Enguany 13 nois del Casal d’entre 12 i 15 anys han après català durant el curs i a l’estiu.

Activitats de Formació Espai d’estudi Plantejat com un espai diari per als dos grups, el nombre d’usuaris de l’Espai d’Estudi de Joves ha augmentat fins a

LLeure i educació

lliga regular amb equips de tota Barcelona i que ha participat en diferents trobades esportives al districte. Hem col·laborat amb l’Associació Àmbit Esport per a promocionar l’accés a l’esport i als espais de relació dels joves immigrats. Així, durant tot l’any, cinc nois del Casal s’han beneficiat dels seus serveis. El grup de Grans també ha començat una dinàmica d’entrenaments i des del mes de setembre juga en una lliga del barri.

Activitats de Lleure Espai de Trobada Ha estat un espai relacional i socialitzador diari on s’ha treballat l’autogestió del temps lliure del nois i s’ha potenciat que les propostes i l’organització de les activitats les gestionessin ells mateixos. Hi ha hagut aprenentatges considerables sobre valors importants com els drets de les persones, la diversitat cultural o la llibertat, a través d’activitats que requereixen participació (setmana cultural, festa de la diversitat, projecte sobre l’explotació infantil, etc.). També s’han organitzat activitats com el Carnestoltes, la sortida de càmping, la celebració de festes d’aniversari i altres propostes que han ajudat el grup de Grans a millorar aspectes de responsabilitat, autonomia i motivació.

Informàtica L’Espai Obert del Punt Òmnia del Casal ha estat obert dues tardes a la setmana per a una mitjana de 20 nois. En aquest espai s’ha ofert als nois el coneixement i la pràctica d’alguns programes informàtics bàsics (Internet, office, tractament d’imatges, etc.). L’espai d’informàtica, a més a més, ha esdevingut un espai de relació i de proposta d’activitats de lleure. La introducció com a novetat dels jocs en xarxa ha provocat una massificació de l’espai i un replantejament d’aquesta oferta concreta a causa de l’agressivitat que representa aquest tipus de joc. Futbol L’esport al Casal Jove “Atlas” ja fa temps que motiva dinàmiques de relació molt positives en el grup. Enguany hem fet un equip de Joves que ha jugat en una

Un grup de nois del Casal Jove “Atlas” ha participat en la filmació d’un curtmetratge en contra de l’explotació

Activitats de vacances Durant els períodes de vacances escolars el Casal Jove “Atlas” s’adapta a les necessitats de lleure dels nois i organitza activitats motivadores que els puguin servir per a passar unes vacances divertides i educatives. S’ha intentat que els nois valoressin i planifiquessin les activitats que els agradaria fer.

infantil, que el grup va presentar en el marc de la Festa de la Diversitat.

En els períodes curts de vacances escolars el que més motiva és fer estades fora de la ciutat per a trencar la quotidianitat.

Calendari d’activitats del Casal Jove “Atlas” en períodes de vacances escolars

Dates

Tallers Els tallers sorgeixen també de les propostes i interessos que tenen els joves del grup de Grans. Enguany els que més èxit han tingut han estat el taller de cuina (15 participants) i el taller de Ball Funky (14 participants). També s’han ofert tallers de música, d’informàtica (power point), d’aeròbic i d’aeromodelisme.

Activitats extraordinàries Les activitats extraordinàries han estat normalment celebrades conjuntament amb els dos grups del Casal Jove “Atlas” o amb la resta dels programes de l’Entitat (Sant Jordi, Pujada a Montserrat, Festes de la Primavera..). Enguany el grup ha participat en activitats amb altres entitats del barri, com la festa de Carnestoltes.

27 al 30 de desembre

Activitats

Casal Jove “Atlas”

Colònies de Nadal a Coll de Pal (Berguedà)

25 al 28 de març

Colònies de Setmana Santa a Lles (Cerdanya)

25 al 27 de juny

Sortida de Càmping a l’Ametlla de Mar

1 al 17 de juliol,

Casal d’Estiu

i 29 de juliol a 16 d’agost 18 al 26 de juliol 19 al 30 d’agost

Campaments a Noarre (Pallars Sobirà) Colònies a La Garrotxa

LLeure i Educació

A l’estiu els nois del Casal Jove “Atlas” han combinat activitats a la ciutat (amb espai d’estudi diari, anades a la platja, polisportiu i excursions diverses) i estades fora de Barcelona. Enguany han fet quatre dies de càmping durant el mes de juny per a celebrar l’inici de l’estiu (11 nois). El mes de juliol han estat d’acampada a Noarre (19 joves) i a l’agost han passat 12 dies de colònies al Mas Coll de Dalt (21 joves).

Seguiment socioeducatiu individualitzat

Casal Jove “Atlas”

3 treball amb les famílies i, tot i la seva resposta, considerem que encara és necessari potenciar molt més el suport familiar en el processos educatius. La col·laboració amb la xarxa de serveis socials ha augmentat i això ha repercutit de forma positiva en el treball amb els nois. No sempre hem aconseguit una complicitat i una coordinació amb els serveis socials. En aquests casos, des del Casal només hem pogut actuar en la contenció. Les activitats d’estiu han comptat, en el grup de Grans,

Hi ha hagut un increment del nombre de joves que han requerit un seguiment individual. S’ha treballat sobre un total de 35 nois/es. Sovint hem hagut de treballar en funció de la urgència dels casos, que ens ha impedit l’estratègia del treball preventiu. En el grup de Grans, les principals problemàtiques a les quals hem donat resposta han estat dinàmiques de carrer, petits robatoris, situacions de desemparament i dificultats psicoafectives. La majoria de casos abordats en el grup de Joves han estat relacionats amb processos de formació i orientació laboral en un entorn de marcades dificultats legals (tots els casos treballats han estat immigrats). Hem potenciat el

Reptes de futur

amb 35 joves inscrits el mes de juliol i 32 el mes d’agost.

De cara a l’any vinent ens plantegem: • consolidar els espais formatius i ampliar-ne l’oferta en dos àmbits: suport a l’estudiant de batxillerat i increment dels cursos de llengües per a joves de 16 a 18 anys acabats d’arribar. • consolidar les accions de lleure per a nois de 12 a 15 anys i aplicar noves experiències o projectes pilot amb els majors de 15 , amb una atenció especial per tal d’arribar a les noies d’origen immigrant. • desenvolupar accions i projectes dirigits als/les joves de l’entitat però alhora en col·laboració amb ells/elles.

Quadre finançament Casal Jove “Atlas”

Administració Local 16%

Col·laboracions econòmiques particulars 27%

Administració autonòmica 7%

Cost Projecte Usuaris Mesos durada projecte

Altres Institucions (escoles, empreses) 13%

Hores joves-activitat

156.427,75€ 152 12 35.764

Administració Central 26% Fundacions Privades 11%

Suport a la Família

Suport a la Família Aquesta línia de treball es concentra a donar suport a les famílies en el procés educatiu dels fills i a oferir-los recursos de suport en situacions difícils.

4 Amb el suport de: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales • Instituto Nacional de Migraciones y Servicios Sociales • Departament de Benestar i Família • Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Espai de Trobada Familiar Finalitat

Les activitats

L’Espai de Trobada Familiar funciona des de fa anys amb la finalitat de servir de suport a les famílies per al correcte desenvolupament de les seves funcions parentals, i aconseguir l’apropament entre les famílies i l’equip educatiu per a millorar l’acció educativa dels projectes del Casal Infantil i del Casal Jove “Atlas”. Desenvolupa diversos serveis i dinamitza activitats per als pares, i per a pares i fills conjuntament, per a possibilitar l'intercanvi entre ells, així com amb l'equip del Casal. Pretén establir un espai relacional positiu, agradable i generador de nous vincles entre els usuaris del Casal i també amb l'equip. Té molt present que l'acció educativa del Casal és complementària de l'acció educativa de les famílies, i cerca la coherència de les accions en els dos àmbits.

El servei d’orientació i informació El primer contacte de les famílies amb el Casal passa per aquest servei en el moment de la inscripció dels fills, i a més a més recull les demandes específiques d’algun dels recursos del Casal (acompanyament escolar, beques per a les activitats d’estiu, etc.) i les demandes d’assessorament extern, que estan generalment relacionades amb ajuts en tràmits o gestions personals (sol·licituds de beques escolars, redacció de currículums, etc.) i també en qüestions laborals i d’habitatge. Com l’any passat, la difícil conciliació de la vida laboral amb la familiar és el motiu principal quan analitzem la demanda de serveis de suport. És important destacar, també, l’increment de necessitat d’ajuts en diferents tràmits administratius, potenciat per l’autonomia de les famílies.

Usuaris S’ha fet palès l’increment de famílies immigrades (el 65% del total de les famílies del Casal).

El col·lectiu de famílies

procedència magrebina

Tot i que en aquest darrer any ha augmentat notablement l’arribada de famílies de Llatinoamèrica, el col·lectiu que des de fa dos anys presenta un creixement proporcional més important és el de famílies procedents de l’Europa de l’Est. Ens plantegem buscar estratègies per a acostar-nos-hi, per conèixer les diferents cultures i tenir més elements per a fer qualsevol intervenció. Tot i que el programa està obert a tots els pares i mares que tinguin fills al Casal Infantil o al Casal Jove “Atlas”, les usuàries majoritàries han continuat sent dones de 25 a 55 anys, moltes d’elles soles, immigrades i en situacions econòmiques precàries.

El servei d’acompanyament

majoritari és el de

(30% de les famílies del Casal)

El servei d’acompanyament té l’objectiu d’oferir un suport als pares que, principalment per motius laborals, no poden portar o recollir els fills a l’escola. El servei ha atès 10 nens al matí, que han esmorzat al Casal i han estat acompanyats a classe, i ha recollit cada tarda 53 nens de les diferents escoles del barri.

Servei de Consulta Jurídica Tenint en compte el nombre de demandes jurídiques que rebíem, i aprofitant la col·laboració d’un grup d’advocats, s’ha posat en marxa aquest servei per a oferir assessorament i orientació gratuïta a les famílies en relació amb dub-

Suport a la Família

tes sobre qüestions jurídiques. Des de l’inici del servei (setembre 2002) hem rebut 15 demandes, la majoria relacionades amb temes matrimonials i familiars (separacions, tuteles, pensions...), que posen de manifest la realitat familiar de molts dels usuaris del programa.

Espai de Trobada Familiar

4 D’altra banda, les xerrades informatives sobre activitats del Casal han continuat tenint una presència destacada de pares i mares (41 persones).

Activitats festives i de participació Diferenciem les que es celebren al Casal entre pares, fills i l’equip educatiu, i que acostumen a tenir una assistència molt elevada (excursions familiars, Sopar de Nadal, exposicions de fotos, Festes de la primavera), i les que s’organitzen a l’entorn del barri i que serveixen per a treballar la participació comunitària de les famílies. Aquestes últimes volen potenciar el contacte amb persones d’altres entitats i el coneixement del barri, per a desenvolupar un sentiment de pertinença en les famílies nouvingudes. Hem continuat estant presents a la Taula de la Dona per a treballar amb la resta d’entitats les activitats impulsades al barri durant el mes de març (el mes de la dona); hem participat en la Festa de la Diversitat i hem posat una parada de venda de roses per Sant Jordi a la Rambla del Raval.

La Comissió de Pares Creada l’any 2001, la Comissió de Pares es va consolidant a poc a poc tot i presentar mancances de coordinació a causa dels horaris de reunió i de la dificultat de no tenir un espai propi per a trobarse. Tot i així, durant aquest any, 8 pares i mares n’han format part. La implicació en la visita al Casal, el passat mes de novembre, del President de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Pujol, ha estat un exemple de la representativitat que té la Comissió per a les famílies del Casal.

Activitats formatives i de suport Considerem que les xerrades de pares i mares han esgotat el format i que cal tornar a enfocar l’activitat per a donar cabuda a més persones. Feia massa temps que el grup de pares participants (12 persones) es coneixia i el grau d’intimitat aconseguit entre ells feia molt difícil que qualsevol nou membre s’hi pogués sentir còmode. Així, les xerrades no van respondre a les expectatives dels nous participants. A partir del 2003 començarem a oferir trobades amb un component més informatiu, més obertes i concentrades en temes interessants per a pares amb fills en edats similars.

Reptes de futur De cara a l’any vinent ens proposem desenvolupar noves accions de suport integral a la família en aquests àmbits: • acollida a població acabada d’arribar • projectes (de lleure o de formació) gestionats pel conjunt de famílies

Quadre finançament Espai de Trobada Familiar Administració central 4% Administració autonòmica 14% Fundacions Privades 4%

Cost Projecte Usuaris Mesos durada projecte Hores usuaris-activitat

42.647,11€ 194 12 3.880

Col·laboracions econòmiques particulars 60%

Altres Institucions (escoles, empreses) 18%

Suport al procés escolar

Suport al procés escolar Des d’aquest eix d’intervenció es reforça l’actuació de la institució escolar, es dóna suport als infants i joves en el su procés d’escolarització i es treballa conjuntament amb les escoles en nous models i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia del procés escolar.

5 Amb el suport de: Generalitat de Catalunya - Departament d’Ensenyament

La Unitat d’Escolarització Compartida Finalitat La xarxa escolar ha fet importants esforços per a donar cabuda a tots els alumnes en els darrers anys. En aquest marc, la UEC es crea com a resposta a les dificultats d’adaptació d’alguns alumnes a la reforma educativa que fa obligatòria l’escolarització fins als 16 anys. Aquestes unitats es converteixen en una aula més dels Instituts per a poder atendre la diversitat. Són centres per a l’escolarització temporal i compartida amb els instituts de procedència. S’atenen alguns adolescents per als quals la seva estada a l’Institut s’ha fet insostenible. Alhora, però, els retorns a l’Institut són molt difícils i la situació dels alumnes en el moment d’arribar a la UEC ja és molt deteriorada.

La UEC suposa una oportunitat perquè l’alumne restitueixi certs aspectes de la seva escolarització i dóna suport a un procés de canvi.

Els alumnes de la UEC han provingut de 19 instituts diferents. Tot i que una majoria pertanyien a Instituts del barri. Enguany hi ha hagut un increment dels alumnes d’origen estranger (13 nois).

Metodologia S’han treballat les necessitats educatives especials en un marc diferenciat, sense que l’alumne es desconnectés del circuit escolar. S’ha ofert també un currículum i una estructura adaptada a les necessitats i als interessos de l’alumne, per tal de potenciar el seu desenvolupament personal i treballar les habilitats necessàries per a una inserció sociolaboral. En definitiva, la UEC ofereix un marc intensiu i activador per què l’alumne superi les dificultats que ha trobat en el seu recorregut anterior.

Usuaris El perfil de l’alumnat té en comú la relació conflictiva amb l’entorn escolar. Sovint, els adolescents que atén la UEC tenen una història de fracassos en el seu recorregut escolar i un entorn força deteriorat, que es tradueix en situacions multiproblemàtiques que fan difícil el seguiment educatiu en un Institut. Tot i això, les situacions individuals són ben diferents i ens trobem un grup d’alumnes molt heterogeni i amb una evolució diferent, que exigeix un abordatge personalitzat.

Aquest fet és indicador de l’elevat índex de joves d’aquest col·lectiu que tenen accés a l’ensenyament públic, malgrat que uns quants necessitin el suport d’una UEC.

Durant el 2002 la UEC

Activitats

ha tingut 30 alumnes, repartits en tres grups educatius

Els tallers Els tallers formen part de la metodologia i són una de les motivacions més evidents per als nostres alumnes. Es basen en un aprenentatge eminentment pràctic de diferents matèries i varien cada curs per a ajustar-los a les necessitats i interessos de cada nou grup. Enguany hem realitzat tallers de cuina, d’electricitat, de fusteria i de tecnologia. L’avaluació dels tallers és contínua, es convalida amb l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i queda recollida en l’expedient acadèmic de l’Institut. Els

Suport al procés escolar

productes dels tallers i també dels crèdits solen influir en l’autoestima dels alumnes, ja que veuen els resultats dels seus esforços, així com la resta del grup i les respectives famílies.

que no podem reproduir al centre en tota la seva riquesa i que poden comportar un bon suport didàctic al currículum. Constitueixen una altra manera d’aprendre, més presencial i activa, que permet a l’alumne treure conclusions i observacions pròpies a partir del treball fet a l’aula, i també ampliar el currículum amb continguts que no es poden treballar a l’aula.

Enguany, una de les activitats més destacades ha estat l’elaboració de decorats i peces d’escenografia per a alguns dels muntatges musicals de l’Auditori. Preveiem que aquesta col·laboració serà continuada perquè l’experiència de treball pràctic i el reconeixement públic de la feina feta pels joves té un valor educatiu important.

L’intercanvi: Lisboa

Els crèdits Els crèdits complementen el currículum de la UEC. S’han programat al llarg del curs en funció de les necessitats i els interessos del grup al qual s’adrecen i han tingut una temporalització molt concreta. Cada crèdit ha estat relacionat amb alguna àrea del currículum de l’ESO, però en tots ells s’han treballat els continguts de les àrees instrumentals (llengua i matemàtiques) com a eines imprescindibles per a qualsevol activitat de la vida quotidiana.

Els crèdits desenvolupats al 2002 han estat: aigua,

bàsica, la terra, revista, escacs, ètica audiovisual, medi ambient i còmic.

Visites

L’eix de la trobada ha estat l’entorn urbà i la música hip-hop. El tema ha generat un treball previ de tallers per a desenvolupar durant l’intercanvi. Els nois de la UEC han estudiat tècniques de grafit, han après a cuinar plats portuguesos i s’han endinsat en la música hip-hop. La riquesa educativa de l’experiència radica en la convivència amb altres joves, l’acollida a la ciutat de nouvinguts, el viatge a un entorn diferent i el treball d’un tema identificatiu de la cultura jove i urbana.

Aquest espai ha desenvolupat en els alumnes les capacitats d’autogestió, creació d’opinió i expressió oral, de síntesi, d’escolta i de respecte. Els alumnes han trobat un espai on la seva paraula pren veu com la de qualsevol company o adult, ajudats pels educadors que pauten el funcionament d’aquesta activitat.

L’educació física és un vehicle privilegiat per a treballar tot allò que implica una activitat física en grup: habilitats socials, conducta adequada,...

Aquest any, el camp de treball i la ruta, com a tradicionals sortides en grup, han estat substituïts per un projecte d’intercanvi juvenil amb una entitat de Lisboa. L’experiència ha consistit en l’acollida del grup de joves portuguesos aquí i en l’estada dels nois de la UEC a Lisboa, per períodes d’una setmana.

viatge, grafit, geografia

L’assemblea

Educació Física

La Unitat d’Escolarització Compartida

Les convivències

Hem visitat, entre d’altres, el Museu de la Ciència (taller d’electricitat), E-metis (taller d’educació sexual), el Museu

Com cada any, el grup ha passat tres dies a l’alberg de Lles de Cerdanya per a fer activitats d’aventura a la muntanya: escalada, ràpel, bicicletes, tir amb arc, orientació per la muntanya de nit. Són dies de lleure però que permeten abordar aspectes diferents als que generalment es treballen a l’aula.

Marítim, l’Auditori, el diari El Periódico. l’Escola Taller

El seguiment educatiu

Jaumeandreu, el Museu

Les sortides i visites ens donen l’oportunitat de conèixer sobre el terreny aquelles experiències i realitats socials

d’Història de Catalunya, City TV i RAC-105.

Com cada any, cada alumne ha tingut un educador-tutor que ha estat la seva referència principal en el centre. Amb

Suport al procés escolar

La Unitat d’Escolarització Compartida

5 aquest últim s’ha desenvolupat un espai setmanal individual -la tutoria- per a avaluar l’evolució de l’alumne, les dificultats i les noves fites educatives a assolir. El tutor ha elaborat el Projecte Educatiu Individual (PEI) del noi, que preveu els objectius, les estratègies i la temporalització en què s’esperen assolir a través de les tutories amb el noi i la família.

El treball tutorial i les dinàmiques de grup han estat els elements essencials per a tractar les dificultats. Són, juntament amb unes activitats d’aprenentatge motivadores

Orientació i Inserció Laboral S’han seguit realitzant diverses sessions d’orientació i acompanyament a la inserció amb els alumnes que finalitzen la seva estada al centre. Aquestes sessions pretenen orientar les decisions i els itineraris de l’alumne. Dels alumnes orientats enguany, un 50%, amb data de desembre, tenen un contracte de feina en l'ocupació escollida. De tota manera, l’objectiu més important pel qual treballem és que el jove percebi la necessitat del treball com a eix estructural del seu projecte vital i que vegi la

formació com a element important en el seu procés d’inserció. El Casal ofereix un suport continuat a l’ itinerari posterior que professionalitzarà el jove, més enllà de la seva inserció immediata.

i estructuradores, el veritable tret diferencial de la nostra

Reptes de futur • Millorar la intensitat de treball en les dificultats de conducta específiques de molts alumnes • Incrementar la implicació de les famílies en el procés de millora dels alumnes

intervenció i allò que més clarament perceben els alumnes quan arriben a la UEC. Procedència dels alumnes de la UEC

Raval Resta Ciutat Vella Poble Sec Nou Barris Sant Martí Sant Boi de Llobregat

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya - Departament d’Ensenyament

L’Aula Compartida Finalitat Hem iniciat una experiència pilot amb els instituts del barri per a oferir atenció als alumnes amb necessitats educatives especials sense que calgui allunyar-los de l’institut. L’Aula Compartida ofereix als alumnes espais d’aprenentatge complementaris dins el mateix institut. L’objectiu és treballar en la prevenció de situacions que puguin provocar derivacions cap a Unitats d’Escolarització Compartida, treballar en les dificultats i donar resposta a les necessitats i els interessos concrets detectats en aquests alumnes. Aquesta experiència suposa un gran pas en l’estreta col·laboració dels instituts

i el teixit social per a afrontar els nous reptes de l’educació, alhora que potencia les capacitats dels joves com a vehicle d’inclusió social. Creiem que l’estreta col·laboració de les entitats del territori amb les escoles pot ajudar a aconseguir millores més àmplies i a atendre les diferents necessitats de l’alumnat.

Usuaris Les activitats de l’Aula Compartida han acollit alumnes de 2n cicle de l’ESO que mostraven dificultats d’adaptació al centre i comportament disruptiu, baixa o nul·la motivació vers l’aprenentatge i desencantament per les expectatives personals. Excepcionalment, també hem treballat amb alumnes de 1r cicle que començaven a mostrar alguna d’aquestes dificultats.

Suport al procés escolar

Metodologia

L’Aula Compartida

6 recerca d’ocupacions clàssiques i innovadores, implicació en les visites a centres de formació i elaboració d’un currículum.

Els alumnes han realitzat crèdits variables al Casal en un màxim del 40% del seu horari lectiu. S’ha comptat amb un educador del Casal i amb la participació directa dels tutors/professors dels dos instituts. La metodologia de les activitats de l’Aula Compartida està especialment orientada a l’adquisició d’hàbits de treball i d’aprenentatge, la relació de coneixements, la motivació i la implicació de l’alumne. La col·laboració i el compromís dels centres escolars han permès captar coneixements i metodologies.

Activitats Tutoritzades En l’atenció al grup d’alumnat, algunes de les intervencions han de tenir un caràcter més individual per a reforçar processos i acompanyaments que responguin a necessitats personals. Intentarem ampliar la capacitat d’atenció personalitzada al grup d’alumnes, de cara a l’any que ve.

Reptes de futur Activitats • Convertir aquesta experiència pilot en un servei permanent a les escoles • Ampliar progressivament les activitats de suport a cada institut • Ampliar les tutories i activitats de suport individual a aquells alumnes amb més necessitats

Crèdits variables de Pre-Taller Han estat projectes realitzats trimestralment al mateix institut i als equipaments del Casal. Aquests crèdits han girat entorn de coneixements i tècniques d’un ofici (fusteria, electricitat, cuina, paper maixé, etc. ) i han integrat conceptes i procediments de les altres àrees del currículum. Els projectes han tingut com a eix i finalitat l’elaboració d’un producte tangible: un quadre de control elèctric, diferents plats de cuina i un quiosc per a un festival de l’institut.

Quadre finançament de la UEC i de l’Aula Compartida Cost Projecte UEC

136.637,11€

Usuaris

El domini d’aquestes tècniques permetrà, de cara a l’any vinent, elaborar els crèdits de participació comunitària. Hem pensat que els productes que s’elaborin en aquests tallers tinguin una aplicació pràctica per al mateix institut, per a alguna entitat social o per a la celebració d’actes culturals.

Mesos durada projecte

Crèdits variables d’orientació laboral

Hores nens-activitat

Alguns dels alumnes que estan acabant el període d’escolarització obligatòria necessiten orientació i acompanyament cap a la sortida formativa i laboral. En aquest crèdit trimestral s’ha treballat el coneixement del món del treball, dinàmiques de presa de decisions, coneixements de diferents sectors laborals i visites a empreses. El crèdit ha remarcat la vessant investigadora de l’alumne: entrevistes a empreses i treballadors,

Hores nens-activitat

Cost Projecte Aula Compartida Usuaris Mesos durada projecte

12.817

14.261,47€ 30 9 6.480

Administració autonòmica 76%

Col·laboracions econòmiques particulars 11%

Altres institucions (escoles, empreses) 13%

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats Des d’aquesta línia de treball s’atén aquest col·lectiu d’adolescents i joves oferint-los els recursos formatius, educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

7 Amb el suport de: Departament Benestar i Família - Direcció General d'Atenció a la Infància i l’Adolescència • Departament de Presidència Secretaria General de Joventut - Departament de Treball • Fundació La Caixa • Fundació Claror • Fundación Santa María

Marhaba Finalitat Des dels seus inicis l’any 1999, el centre Marhaba ha estat un Centre Obert d’atenció diürna que té un conveni amb la Direcció General d’Atenció al Menor, amb uns objectius centrats en la captació i vinculació dels nois, en la pal·liació de danys i riscos del carrer i en la motivació de la demanda residencial i laboral. Des del 2002, el centre Marhaba s’ha reconvertit en un centre de formació prelaboral, laboral i d’activitats de lleure perquè els menors residents en centres de la Generalitat que ho necessitin desenvolupin al Casal un itinerari d’inserció laboral i social durant el dia. Els motius de la reformulació del projecte s’expliquen per una reducció significativa de l’arribada de menors no acompanyats a Barcelona des de finals del 2001 i un increment de cobertura en centres de nit i albergs de la xarxa de protecció, que ha provocat una reducció del nombre de menors no acompanyats al carrer i del seu grau de deteriorament. Hem modificat el projecte Marhaba perquè sigui un centre territorial de referència per a facilitar la integració sociolaboral d’aquest col·lectiu, hem aportat recursos a les necessitats de flexibilitat de la xarxa de protecció i hem construït itineraris educatius, laborals, legals i formatius personalitzats per a cada menor.

Usuaris Marhaba ha atès 35 adolescents de 16 a 18 anys immigrants magribins (un 93% procedents del Marroc i un 7% d’Algèria), que han arribat a Barcelona sense cap tutor legal, residents en recur-

35 adolescents de 16 a 18 anys immigrants magribins (un 93% procedents del Marroc i un 7% d’Algèria) han estat atesos al projecte Marhaba

sos de la xarxa de protecció. Tots han arribat a la ciutat amb un projecte migratori per a treballar i promocionarse. Es caracteritzen per ser un col·lectiu molt vulnerable, que pateix mancances afectives i referencials. A més a més, el projecte ha ofert serveis a 26 nois que han arribat a la majoria d’edat aquí i que han trobat un suport per a assolir la seva autonomia econòmica i social, amb un suport a l’habitatge mitjançant famílies d’acollida i serveis complementaris.

Metodologia El procés de construcció d’itineraris formatius i laborals per aquests joves ha contemplat el treball per fases, imprescindible per a estabilitzar la seva situació i assolir fites personals que els motivin a anar adquirint compromisos progressivament. Els espais de formació i de socialització s’han plantejat de manera dinàmica i activadora de l’autonomia, i la implicació personal dels nois en les seves responsabilitats, en la superació personal i en la superació dels problemes

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

tècnics, derivats de les matèries a treballar. Les tutories de seguiment han estat metodològicament molt importants a causa de la manca d’un referent adult clar per a aquest nois. Aquestes tutories s’han desenvolupat quinzenalment, i en els casos que requerien una atenció especial s’han intensificat. El treball dels hàbits ha assegurat l’assimilació d’unes rutines estructurants, imprescindibles per a entrar en altres contextos i per desenvolupar-se en el món laboral.

Marhaba

7 Aprenentatge de la llengua L’aprenentatge de la llengua ha estat l’eina imprescindible per al procés de socialització dels usuaris i un factor clau per a l’aprofitament del curs

Tot i les dificultats que presentava l’heterogeneïtat del grup pel que fa a l’alfabetització, s’han organitzat classes adequades a les diferents necessitats, que han facilitat un aprenentatge individualitzat. L’espai també s’ha utilitzat per a treballar temes transversals, com el vocabulari específic entorn el món laboral, la salut i la recerca d’informació i de recursos públics, entre d’altres.

Activitats

Dinamització

Selecció

Els alumnes han dinat al Casal i a la tarda s’han acollit voluntàriament a activitats més informals i lúdiques, com les sortides i els esports. Aquestes activitats han contribuït a la socialització i a l’educació en el lleure. A més a més, tots han tingut la possibilitat d’integrarse en altres projectes per a joves de la mateixa entitat.

Per a iniciar un itinerari formatiu i laboral, la situació dels nois ha de garantir una cobertura residencial i educativa. Per això, els participants de Marhaba residien en el anomenats Centres d’Inserció del Circuit de Protecció. No han estat seleccionats aquells que podien ser assumits per la xarxa de recursos normalitzats.

Formació per a la inserció S’ha ofert formació en fontaneria, electricitat i construcció en format de mòduls trimestrals, que s’han estructurat en 25 hores setmanals de tallers tècnics i 7 hores setmanals de formació en àrees de coneixement bàsic (matemàtiques funcionals, nocions de dibuix tècnic, etc.). La vulnerabilitat d’aquests joves està provocada per la ruptura del seu procés de socialització i per la immigració prematura que han realitzat. Així, durant l’etapa formativa s’ha incidit també en aspectes socials, culturals i relacionals. Després de l’etapa formativa, els nois han fet pràctiques en una empresa durant 3 setmanes. Les pràctiques han permès ubicar-los en un marc de treball real amb tot el que això comporta (relació amb els companys, amb el superior, no presència de l’educador...). Actualment, un cop superades les pràctiques, tots els joves han aconseguit la inserció laboral.

Orientació laboral En cada mòdul han participat 14 nois simultàniament

S’han treballat amb els nois aspectes directament relacionats amb el món laboral així com continguts pràctics per a un bon procés d’inserció. Els aspectes més treballats han estat: els sectors professionals, les tècniques de recerca de feina, l’anàlisi de l’oferta i les condicions de treball, les tècniques de presentació de cartes i currículums i l’entrevista de feina.

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

Marhaba

7 ha posat en funcionament el projecte de Casa Comunitària de Formació, una escola professional a Tànger per a adolescents en situació de risc.

Suport a l’autonomia per a majors d’edat Un nombre important de joves s’han trobat en procés de desinternament dels centres on residien a causa de la seva imminent majoria d’edat. Per això, hem desenvolupat activitats per a facilitar el procés de recerca d’allotjament i per a ajudar-los a assumir amb responsabilitat i autonomia aquesta nova situació. Hem ofert acompanyament a 26 joves perquè poguessin realitzar la transició cap a una vida autònoma. Novament, les famílies i persones participants en el servei que s’han ofert a fer un procés d’acollida a casa seva durant 6 mesos fins a la inserció laboral i l’autonomia econòmica i personal del noi, han estat imprescindibles per a l’assoliment de la independència dels nois.

Durant la primera fase del programa Mirall hem desenvolupat intercanvis de professionals entre Darna i el Casal dels Infants del Raval per a compartir metodologies en l’actuació amb menors i les seves famílies i adoptar una visió comuna sobre aquesta situació que millori el benestar dels menors que han arribat aquí. Pensem que el futur d’aquesta plataforma ens ha de permetre treballar de manera organitzada en la gestió de la immigració de menors en relació amb el seu país d’origen.

Reptes de futur • Aprofundir en les metodologies de suport a l’autonomia i la socialització per a consolidar el futur itinerari d’inserció social i laboral dels nois • Ampliar el nombre d’ofertes per al suport a l’allotjament

Mirall El Casal ha començat una col·laboració amb una entitat educativa de Tànger. Amb el suport del Fons Català de Cooperació, l’associació marroquina Darna

Quadre finançament Marhaba

Col·laboracions econòmiques particulars 31%

Cost Projecte

160.432,43€

Usuaris

Mesos durada projecte

Hores joves-activitat

Administració autonòmica 36%

17.073

Altres institucions (escoles, empreses) 11%

Fundacions Privades 22%

Formació i Inserció Laboral

Formació i Inserció Laboral L’objectiu d’aquest àmbit és facilitar la inserció laboral de joves en situació de risc mitjançant diferents itineraris de motivació, formatius i laborals que els permetin un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció i la generació de processos de formació que millorin les seves capacitats. Durant el 2002, 256 joves han estat atesos per algun dels serveis de formació i inserció del Casal.

demoto

Amb el suport de: Fundació Un Sol Món

Finalitat

bilitats pròpies d’un entorn laboral (puntualitat, responsabilitat, relació amb els grups d’iguals, relacions jeràrquiques, etc.). També han estat usuaris del demoto els adolescents menors de 16 anys en situacions conflictives o de risc de ruptura en el marc de la formació reglada, perquè no s’adaptaven al model educatiu actual. Finalment, el demoto ha intentat atreure altres perfils de joves amb necessitats d’orientació i formació motivats per professionalitzar-se en el sector de la mecànica.

El demoto és un espai de trobada obert, de caràcter lúdic, amb un taller de mecànica de motos com a eix de l'acció on iniciar el projecte de capacitació i d'inserció laboral dels joves. El demoto vol aconseguir captar i vincular els joves a un recurs atractiu per a ells promovent itineraris personalitzats de tipus prelaboral, instrumental, orientador i d’inserció a l’ocupació.

Usuaris Metodologia El demoto ha ofert un espai d’acollida, vincle i diagnòstic a aquells joves d’entre 15 i 20 anys amb una situació personal i social que no permetia vincular-los a cap altre procés intensiu d’orientació i acompanyament a la inserció. Els principals usuaris d’aquest espai han estat els que feia molt temps que estaven inactius i necessitaven un recurs prelaboral on recuperar i/o practicar les ha-

Durant l’any 2002 han passat pel demoto 32 joves entre 15 i 20 anys

Gràcies a l'atracció pels ciclomotors que senten la majoria dels joves, l’espai de mecànica de la moto ha estat l’instrument que ha facilitat la nostra intervenció. El demoto ha ofert un espai central de mecànica de la motocicleta per a vincular joves amb diferents interessos i necessitats personals. S’ha fet un treball tutorial continuat, hem utilitzat les dinàmiques de grup al llarg de l’itinerari i s’han treballat tots aquells aspectes i situacions del jove que requerien un suport per a iniciar un itinerari formatiu i laboral. Per a cobrir la demanda dels mateixos nois de poder fer activitats esportives i lúdiques, ens hem coordinat amb altres programes del Casal perquè els nois es vinculessin a un espai on poder treballar el temps de lleure i les relacions amb altres joves, al marge d’activitats purament prelaborals.

Formació i Inserció Laboral

demoto

8 noi s’han ideat un itinerari individualitzat adaptat a les seves necessitats, motivacions i habilitats, i s’ha treballat amb més èmfasi les mancances més rellevants.

Activitats Mòdul de mecànica de motos L’educadora responsable del programa i un mecànic han desenvolupat aquest espai cada tarda de 17:30 a 20:30. Els nois han pogut aproximar-se al món de la moto fent una aprenentatge pràctic amb motocicletes velles. La dinàmica distesa de l’espai ha permès establir vincles amb els joves. La confiança treballada ha estat important per a poder plantejar al noi alternatives de formació o d’inserció adaptades al seu perfil.

Mòdul d’accés Els joves que han demostrat uns hàbits laborals consolidats i que presentaven necessitats urgents d’inserció, han tingut un accés als Mòduls de Capacitació Laboral per a mosso de magatzem de l’entitat.

Reptes de futur

Mòduls d’orientació laboral i seguiment en la inserció

• Ampliar les ofertes de formació instrumental i formació tècnica en activitats de matí i per atendre més nois • Accedir a nous col·lectius de joves inactius del barri

Mitjançant tutories individuals setmanals, els joves han rebut orientació i seguiment en la construcció del seu itinerari formatiu i laboral. Amb cada

Quadre finançament demoto Col·laboracions econòmiques particulars 19%

Cost Projecte

56.007,93€

Usuaris Mesos durada projecte Hores joves-activitat

32 12 7.365

Altres institucions (escoles, empreses) 14%

Fundacions Privades 67%

Amb el suport de: Consorci del Barri de la Mina

demoto la Mina Finalitat Aquest programa neix de la voluntat del Casal d’estar obert a la transferència d’experiències amb altres entitats i territoris en què siguin necessàries intervencions com les que desenvolupem al barri del Raval. Aquesta primera experiència s’està desenvolupant des del juliol del 2002 al barri de la Mina, un barri de Sant Adrià

del Besòs amb un alt percentatge de població en situació de desigualtat social i on l’experiència del Casal pot ser útil.

Usuaris El perfil del jove del demoto la Mina difereix molt del que ens hem trobat al barri del Raval. Mentre que al Raval els joves són majoritàriament immigrats i

Formació i Inserció Laboral

Formació

prioritzen la integració laboral en el seu projecte de vida, els joves de la Mina no es plantegen treballar i arriben al demoto buscant únicament un espai de lleure diferent. Els usuaris han estat joves desocupats que provenien d’un trencament en el pas del món escolar al món laboral. Aquest trencament ha provocat una inadaptació que pot convertir aquesta situació d’inactivitat en crònica. Un altre grup de joves, tot i que hauria de ser encara en l’entorn escolar, no ha trobat respostes adaptades a la seva situació en el recursos de la xarxa i presenta un alt risc d’exclusió social. Des del juliol del 2002 han passat pel demoto la Mina 11 nois.

demoto la Mina

Mitjançant unes hores de repàs en totes les matèries, hem ofert suport a aquells nois que s’han interessat a continuar estudiant. Hem propiciat que adquirissin o recuperessin els coneixements suficients per a poder fer la prova d’accés per a estudis de grau mig. Dels tres joves que van començar a assistir a aquest espai de suport a l’estudi, n’hi ha dos que podran aconseguir l’accés per a aquesta formació. Hem combinat el taller de mecànica de motos amb activitats paral·leles que propiciessin una millora

Alguns dels joves han estat derivats a l’escola d’adults perquè assolissin el graduat escolar. El retorn a un ensenyament reglat ha estat un element important de motivació per a iniciar altres iniciatives formatives.

en les expectatives de futur

Metodologia La metodologia del demoto la Mina s’ha adaptat a les necessitats socioeducatives dels joves d’aquesta zona. Ha estat important fer un treball específic de motivació per a la formació i potenciar la visió del treball com a vehicle imprescindible per a l’autonomia personal. En alguns casos, hem vist necessari treballar la relació amb les famílies dels nois per a implicar-les en el projecte socioeducatiu del joves i comptar amb la seva complicitat en la formació i inserció dels seus fills.

dels nois.

Mòdul d’Orientació Les tutories individuals setmanals han servit per a orientar i fer el seguiment dels joves. Amb cada noi s’ha ideat un itinerari individualitzat adaptat a les seves necessitats, motivacions i habilitats, i s’ha treballat amb més èmfasi les mancances més rellevants. Des d’aquest programa s’han aconseguit pràctiques en empreses per a 2 joves. Amb la resta de nois s’ha buscat el recurs formatiu més adient per a continuar el seu itinerari sociolaboral.

Treball del temps de lleure Activitats

Les sortides organitzades han tingut com a objectiu despertar l’interès dels

Taller de mecànica de la moto El taller ha estat obert cada tarda de 17:30 a 20:30. Ha comptat amb l’educador, responsable del programa i referent dels nois, i amb un mecànic, que ha desenvolupat l’aprenentatge tècnic de l’espai. En aquest espai diari s’han treballat l’adquisició d’hàbits com la puntualitat, la higiene, el comportament en grup i la concentració en una feina concreta. La confiança treballada ha estat important per a poder plantejar al noi alternatives de formació o d’inserció adaptades al seu perfil.

Formació i Inserció Laboral

demoto la Mina

9 joves per un possible itinerari formatiu i laboral i per la responsabilització del seu futur. Aprofitant les activitats lúdiques, hem treballat la descoberta de possibles oficis i ocupacions.

Quadre finançament demoto la Mina

Hem visitat instal·lacions tan diverses com el Circuit de Catalunya, el Museu de la Indústria de Terrassa i la Fira de la Feina, i hem organitzat diferents xerrades formatives en sessions d’una tarda sobre la SIDA, l’atur i les seves conseqüències, la salut i la higiene i altres temàtiques d’interès pels joves.

Mesos durada projecte

Cost Projecte Usuaris

40.257,47€ 11

Hores joves-activitat

9 6.336

Altres Ingressos 8%

Reptes de futur Consorci del barri de La Mina 92%

• Activar un programa de mòduls prelaborals que permetin conèixer varis oficis i orientar els joves professionalment • Accedir a nous grups de joves inactius en el programes d’orientació i inserció laboral

10 Amb el suport de: Generalitat de Catalunya - Departament de Treball

Formació Ocupacional en manteniment d’edificis Finalitat Per als joves en situacions personals dificultoses és molt important que les accions de formació i ocupació els puguin generar experiències d’èxit que els motivin a formar-se més o a treballar en una feina que els agradi. La figura del tècnic en manteniment d’edificis està molt estesa i el sector és ampli. Els nois es formen en competències bàsiques en electricitat, fontaneria, construcció, pintura i petites obres de fusta. És suficientment polivalent per a permetre una especialització posterior en el lloc de treball o mitjançant el reciclatge professional.

Usuaris La formació en el sector del manteniment d’edificis s’adapta al perfil d’una part important dels nostres usuaris.

Les condicions per a accedir a aquesta formació han estat presentar una alta incidència d’indicadors de risc en la situació del jove. Han estat nois de 16 a 25 anys amb una situació multiproblemàtica de manca de suport familiar, dèficits ens els hàbits de socialització i manca de recursos per a l’accés al món laboral. Tot i que els cursos de Formació Ocupacional han estat oberts a joves autòctons i a joves immigrats, la totalitat dels alumnes de Formació Ocupacional del 2002 han estat joves immigrats. La situació de necessitat dels nois nouvinguts fa que estiguin motivats per a construir-se un itinerari formatiu laboral. Alguns joves no tenen en compte el risc que suposa l’abandó de la seva formació i la incorporació a la vida laboral

Formació i Inserció Laboral

sense un mínim de preparació. De cara al proper any ens plantegem fer un treball específic amb els instituts de la zona amb la finalitat de captar l’interès dels joves que finalitzen l’ESO.

Durant l’any 2002, 34 joves s’han format en els dos cursos que hem ofert.

Metodologia Com a totes les accions de formació i d’inserció amb joves que presenten un perfil de risc d’exclusió, la metodologia de treball s’ha centrat en la participació i el compromís dels nois en el seu propi itinerari formatiu-laboral. Hem treballat un seguiment individualitzat a partir de les dinàmiques de grup, les tutories personals i l’avaluació continuada. Hem organitzat els cursos en diferents fases per a motivar l’assoliment d’objectius al final de cada fase.

Accions Els dos cursos oferts han estat semblants en continguts però de diferent durada. El curs de Formació Ocupacional curt (450 hores) l’han fet aquells joves que necessitaven una formació concentrada per a buscar una inserció laboral ràpida que millorés la seva situació personal de risc eminent. El curs de Formació Ocupacional llarg (800 hores) s’ha ofert a aquells joves que necessitaven un temps de formació llarg per a treballar, no tant les habilitats tècniques, sinó els hàbits socials bàsics per a començar una experiència de treball (comportament, puntualitat, higiene, etc.).

Continguts tècnics S’han treballat les competències tècniques referents a instal·lació elèctrica, instal·lació de fontaneria, tractament de superfícies i acabats, serralleria i soldadura, i fusta. Aquesta part del curs ha estat a càrrec d’un tècnic especialista, que s’ha encarregat de fer les classes tècniques i d’avaluar els resultats de cada jove.

Formació bàsica Ha inclòs classes d’alfabetització, lèxic tècnic, dibuix tècnic bàsic i matemàti-

Formació Ocupacional en manteniment d’edificis

10 ques funcionals. La formació bàsica ha estat a càrrec de l’educador del grup, que ha estat la referència en tots els espais formatius i el responsable del seguiment socioeducatiu i tutorial. A més, ha portat les sessions de dinàmica de grup i s’ha coordinat amb la xarxa de serveis per al seguiment de les necessitats bàsiques, quan ha estat necessari. Ha elaborat la programació i l’adequació de les accions formatives, ha realitzat les sessions específiques de formació bàsica i ha estat present en les classes tècniques per a l’atenció individual.

Mòdul de Seguretat i Higiene en el Treball i Mòdul de formació Mediambiental Els continguts formatius dels dos mòduls s’han inclòs en els hàbits de treball de cada part del curs. El reciclatge, la netedat i pulcritud en la feina i les mesures de seguretat en activitats laborals que ho requereixen, són temes plenament integrats en el desenvolupament quotidià dels cursos.

L’orientació i inserció laboral Hem fet incidència en el coneixement del perfil i del sector professional desenvolupant un taller de recerca activa de feina, i hem elaborat amb cada noi el seu Pla d’Inserció Laboral. La figura de l’inseridor ha estat important en el seguiment i l’acompanyament en la inserció dels joves formats. Des de fa temps comptem amb una borsa d’empreses d’aquests sector vinculades al Casal. Aquestes empreses estan compromeses amb els objectius de l’entitat i sensibilitzades per a participar en la millora social mitjançant la contractació i formació de treballadors. Per aquest motiu són molt útils per a aquells joves que, fins i tot després de la formació, tenen una situació personal fràgil. Evitant qualsevol proteccionisme, aquestes empreses estan disposades a fer-los un lloc i reforçar-ne especialment la supervisió i acompanyament en el mateix lloc de treball.

Formació i Inserció Laboral

Formació Ocupacional en manteniment d’edificis

Reptes de futur

La Xarxa d’Accés al Treball

Amb el suport de: Fundació Un Sol Món • Schneider Electric • Fundación Bancaja • Fundación Santa María

Finalitat

• Buscar noves metodologies per a treballar les àrees instrumentals de formació eficaç • Incrementar les pràctiques de rehabilitació d’equipaments al territori per a vincular els aprenentatges a la millora de l'entorn urbà.

Cost Projecte

117.521,17€

Usuaris

Mesos durada projecte

Hores joves-activitat

19.957

Col·laboracions econòmiques particulars 22%

Administració autonòmica 68%

Altres institucions (escoles, empreses) 10%

Molts joves del barri del Raval i d'altres districtes de la ciutat es troben, a partir dels 16 anys, amb un mercat laboral dinàmic, amb oportunitats i recursos, però també amb un mercat exclusiu, precari, exigent i competitiu, que fa que tots aquells joves que, a causa de situacions de desavantatge social, no tinguin els requisits i competències necessàries estiguin limitats per a accedir en igualtat de condicions al mercat laboral. La Xarxa d’Accés al Treball és una iniciativa que vol implicar les empreses en un projecte social perquè ofereixin oportunitats laborals a joves (de 16 a 25 anys) en situació de risc d'exclusió. La Xarxa d’Accés al Treball desenvolupa, alhora, recursos de suport (orientació, intermediació, mòduls, alfabetització, suport legal) en el procés d’inserció de cada jove.

Usuaris Enguany, la Xarxa d’Accés al Treball ha

Quadre finançament Formació Ocupacional en manteniment d’edificis

La Xarxa d’Accés al Treball ha atès joves d’entre 16 i 25 anys amb dificultats per a entrar en el món laboral.

atès 256 joves que han fet la demanda de treballar. D’aquests, 58 tenien un grau d’autonomia suficient i han estat orientats, si bé han continuat la recerca en espais més normalitzats; 54 han estat dirigits cap a altres centres de formació, però el Casal n’ha continuat fent el seguiment; 83 s’han quedat en els diferents programes de formació del Casal; 33 han entrat en l’itinerari d’inserció directament, perquè estaven preparats per a treballar, i 28 han abandonat el procés abans de pactar un itinerari amb l’equip educatiu.

Metodologia La metodologia de la intervenció ha treballat sobre tres eixos: el treball tutorial en l’acompanyament (mitjançant accions de diagnòstic, acompanyament i seguiment posterior a la inserció individual al llarg del procés), les experiències reals de treball a les empreses (oferint estades de treball en empreses com a metodologia d’inserció sociolaboral) i accions de suport paral·lel

Formació i Inserció Laboral

(oferint suport a la tramitació legal per als immigrats, mòduls d’instrumentals i de capacitació bàsica i altres accions paral·leles a l’acompanyament).

La Xarxa d’Accés al Treball

11 contractar un jove. Hem acompanyat els joves en aquests primers mesos d’incorporació al món laboral mitjançant les tutories i el contacte directe amb el seus superiors a l’empresa. Aquest seguiment ha possibilitat reorientar dinàmiques que podien posar en perill una bona adaptació al lloc de treball.

Activitats Circuit d’empreses Des de la Xarxa d’Accés al Treball hem fet d’intermediaris amb ofertes de treball. S’ha buscat que els joves poguessin desenvolupar itineraris experiencials en empreses o estades esporàdiques. 30 joves han realitzat pràctiques en empreses, i d’aquests, 13 han estat inserits posteriorment. Trobar empreses disposades a oferir una oportunitat laboral als joves amb risc d’exclusió és bàsic perquè aquests puguin tenir una primera experiència de treball. Cada vegada són més les empreses que s’adhereixen a formar part del projecte. Enguany s’han sumat a la iniciativa 21 empreses noves. Amb aquestes, les empreses de la Xarxa d’Accés al Treball són més de 100.

Mòduls de capacitació laboral de mosso de magatzem

24 joves han cursat els mòduls de mosso de magatzem durant l’any 2002.

Amb una durada de 3 a 6 setmanes, aquests mòduls han ofert experiències de treball i coneixements de les tasques d’ofici de mosso de magatzem en un temps breu i en un entorn de treball real. Hem comptat amb l’estreta implicació de diverses institucions, que han cedit espais idonis per a desenvolupar aquest procés formatiu intensiu previ a la inserció.

Espai de recerca de feina Aquest espai setmanal ha estat posat a l’abast d’aquells joves que han necessitat recursos tècnics i serveis per a facilitarlos els tràmits en la recerca i demanda de feina (telèfon, fax, premsa, ordinadors, ofertes de les Oficines de Treball de la Generalitat, etc.). L’espai ha estat obert a tots els joves que ho han sol·licitat i ha facilitat una atenció especialitzada a aquells que requerien un suport per a realitzar algun dels passos (fer un currículum, trucar per a demanar informació, etc.).

Acompanyament a la inserció El seguiment en la inserció és una de les maneres d’assegurar experiències d’èxit als joves que comencen la seva vida laboral. És important comptar amb uns coneixements tècnics i amb una bona disposició, que és el que els empresaris valoren més a l’hora de plantejar-se

Beques per a la formació La permanència en la formació és el principal vehicle per a promoure l’ocupació dels joves. En alguns casos, les dificultats econòmiques són un factor clau per a abandonar la formació. Amb el suport econòmic de la Fundació Un Sol Món, s’ha engegat un projecte pilot de promoció de la formació atorgant una beca a aquells joves que necessiten, a més de l’orientació i el seguiment educatiu, un suport econòmic durant la construcció del seu itinerari formatiu per a la inserció.

Formació i Inserció Laboral

La Xarxa d’Accés al Treball

11 L’experiència d’aquest ajut ha estat molt positiva. 12 nois han trobat amb aquest suport econòmic el reconeixement, l’estímul i la motivació per a la seva formació. La flexibilitat que han ofert aquestes beques ha fet possible adaptar la quantia, la temporalitat i l’ús dels ajuts econòmics a la situació individual de cada cas, i personalitzar l’actuació en funció de la seva problemàtica.

Reptes de futur • Ampliar la borsa d’empreses col·laboradores i el nombre de contractacions que ofereixen • Iniciar la formació en el camp de l’hosteleria per a donar més diversitat d’ofertes

Quadre finançament Xarxa d’Accés al Treball

Cost Projecte Usuaris

108.597,81€ 256

Mesos durada projecte Hores joves-activitat

Col·laboracions econòmiques particulars 10%

12 5.766

Administració autonòmica 68%

Altres institucions (escoles, empreses) 11% Fundacions Privades 11%

Accions de suport a la formació i la inserció laboral Aprenentatge de la llengua Molts dels nois que es vinculen a alguns dels projectes formatius del Casal són immigrants nouvinguts i necessiten un suport important en l’aprenentatge de la llengua. L’idioma és un factor diferencial que els permet accedir al món laboral i el Casal ofereix les classes per a aprendre’l. En molts casos, aquesta formació es deriva a escoles d’adults i a altres centres.

Suport legal Tots els programes del Casal que tenen com a usuaris joves majors de 16 anys, es troben, sovint, amb la necessitat d’oferir un suport legal a molts d’aquests nois. Les demores i dificultats derivades de la Llei d’Estrangeria exposen molts joves a llargs períodes d’inactivitat o

a la impossibilitat de formar-se i treballar. Amb l’ajut dels advocats de la Fundació Ficat s’han atès els casos més complicats. Durant l’any 39 joves han tramitat algun procés de regulació de la seva situació “legal” al país o de reagrupació familiar. D’aquests, 13 han obtingut els permisos demanats i 4 joves els han pogut renovar. La resta estan pendents de la resolució de la Delegació del Govern. En d’altres casos, els nois tenen mesures penals. En aquests casos, el servei de suport legal possibilita vincular el pla d’inserció del noi a la seva situació penal per a fer possible una bona integració. 18 nois dels diferents programes de formació i inserció han tingut una mesura judicial assignada. Des del Casal ens hem coordinat periòdicament amb el Delegat d’Assistència al Menor responsable de cada cas per a fer un seguiment de l’evolució del jove.

Exclusió i Noves Tecnologies

Exclusió i Noves Tecnologies Aquesta línia d’actuació treballa per a aconseguir que el màxim de nens, joves i veïns del barri tinguin accés a l’ús i aprofitament de les noves tecnologies.

Finalitat

Metodologia

Si bé les possibilitats i avantatges que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació són importants i beneficioses, també plantegen dos grans perills: d’una banda, una gran homogeneïtzació de la cultura encapçalada per les persones que controlen les tecnologies; de l’altra, l’accentuació de les diferències existents entre la població, fet que crea un nova categorització: els “endollats” i els “desendollats”.

El Punt Òmnia és un programa de tots i per a tots, un instrument per a la participació de la comunitat. Entenem la tecnologia com una eina de millora, per a aprendre, informar-se, comunicar-se, entretenir-se i participar en la comunitat. Treballem individualment amb les persones que vénen al Punt Òmnia ajudantles a desenvolupar el conjunt de les seves potencialitats (hàbits, comportaments i actituds). Aquest caràcter educatiu transversal del Punt Òmnia és present en totes les activitats que s’ofereixen.

El Punt Òmnia està integrat dins d'un projecte engegat l'any 1999 per la Generalitat de Catalunya anomenat Projecte Òmnia. La finalitat principal d'aquest programa és la d’apropar i difondre les noves tecnologies a persones que, per raons econòmiques o culturals, en poden quedar excloses. Els Punts Òmnia es situen en zones geogràfiques de Catalunya caracteritzades pel seu risc de quedar al marge dels nous avanços tecnològics, com és el cas, entre d'altres, del barri del Raval.

13 Amb el suport de: Generalitat de Catalunya - Departament de Benestar i Família • Obra Social Caixa Catalunya

Punt Òmnia

Usuaris Els usuaris del Punt Òmnia del Casal s’han dividit en tres grans grups: els provinents de la resta de projectes educatius del Casal, els usuaris d’altres entitats i els usuaris del barri. Aquesta diversitat explica que la franja d’edat de persones usuàries del Punt Òmnia sigui tan àmplia (de 3 a 75 anys). Dels 894 usuaris del programa, 269 han gaudit d’algun dels serveis del Punt Òmnia per primera vegada durant l’any 2002. D’aquests, 193 eren homes i 76 dones.

Activitats Hem emmarcat les activitats en tres àmbits: Enguany, han passat pel Punt

Àmbit de formació

Òmnia 428 usuaris del Casal, 364 veïns del barri i 102 persones d’altres entitats.

S’han desenvolupat diferents cursos introductoris a la informàtica adaptats als interessos dels usuaris, perquè perdin la por i puguin funcionar de manera autònoma. Han estat cursos impartits des d’una vessant molt pràctica, de forma gràfica i en un ambient distès per a motivar els alumnes.

Exclusió i Noves Tecnologies

Punt Òmnia

13 El Casal Infantil i el Casal Jove “Atlas” han integrat les activitats informàtiques en la seva programació setmanal de lleure educatiu. Durant l’any, 313 nens i joves d’aquests dos programes han gaudit del Punt Òmnia.

Hem ofert cursos d’introducció a la informàtica (61 usuaris) de durada

També 19 nois del programa Marhaba han utilitzat el Punt Òmnia com un recurs més per a la seva formació.

trimestral; cursos de creació de pàgines web (8 usuaris) i el taller de recerca

Tot i que cal continuar treballant-hi, hem fet esforços per a incrementar el compromís d’assistència als cursos de formació. Hem potenciat la formació en la franja horària del matí per a atendre, sobretot, dones que no poden assistir a classe a la tarda. Hem millorat la documentació que es facilita als usuaris en els cursos de formació i s’ha establert un sistema d’avaluació dels alumnes. De cara a l’any que ve, volem ampliar les hores destinades a l’espai de suport informàtic als cursos d’aprenentatge de català i castellà que es desenvolupen al Casal.

Àmbit d’ús comunitari En el marc de l’esp@i obert hem ofert estones per a l’ús lliure de l’equipament informàtic amb l’objectiu de facilitar al màxim d’usuaris majors de 16 anys un accés a les noves tecnologies de la informació. 260 usuaris han participat en aquest espai. Hem donat preferència als veïns del barri.

d’informació per internet (11 usuaris).

Les altres entitats del barri que treballen amb joves han pogut utilitzar durant unes hores les instal·lacions del Punt Òmnia dins del que hem anomenat l’espai Rav@l. 102 persones de 21 entitats diferents han fet activitats amb un responsable de la seva pròpia entitat. Coincidint amb la Setmana Cultural que cada any celebrem al Casal, el Punt Òmnia ha ofert un curs de navegació per Internet i d’ús del correu electrònic per a 24 dones vinculades a La Taula de la Dona. Durant l’estiu, un grup de 8 joves del Casal han participat en un Campionat de joc en xarxa al Punt Òmnia del Servei Solidari. Durant una setmana aquests nois van poder conèixer diferents participants d’altres punts Òmnia i altres recursos i ofertes del barri. Valorem molt positivament l’inici d’aquesta dinàmica de treball en xarxa amb altres Punt Òmnia del barri. Durant les vacances de Nadal, s’han ofert diverses activitats lúdiques per a nois de 12 a 21 anys del Casal i del barri. Hem intentat que, a través del joc, entressin en contacte amb una varietat d’eines informàtiques que els poden servir en un futur. 35 joves han passat estones de les seves vacances al Punt Òmnia. Estem valorant la possibilitat de crear un espai fix (Prems@) per tal que els usuaris puguin, amb el maneig de les eines informàtiques, editar un butlletí trimestral de difusió de les activitats que es desenvolupen al Punt Òmnia.

Àmbit d’inserció laboral Les activitats ofertes en aquest àmbit s’emmarquen en programes d’inserció laboral propis de l’entitat que funcionen de forma autònoma, però que utilitzen el Punt Òmnia com a activitat de reforç en els seus projectes formatius. L'ús de la informàtica ha estat una eina de reforç i aprenentatge complementària a la seva activitat de formació per a 76 joves.

Exclusió i Noves Tecnologies

Hem creat un espai fix amb l’orientadora laboral de l’entitat per a assessorar els usuaris menors de 26 anys en qüestions de recerca de feina. La majoria de consultes han estat demandades per usuaris més grans, que han estat derivats a altres recursos de la xarxa. També hem inclòs l’elaboració de protocols i documents per a proporcionar a altres usuaris del Punt Òmnia una guia de recerca de feina amb continguts que van des de la realització d’un Currículum Vitae fins a l’actitud que s'aconsella mantenir en una entrevista de treball.

Punt Òmnia

13 Hem ideat un sistema de plantilles de Word per a fer currículums i facilitar l’autonomia d’aquells usuaris que no coneixien el programa.

Hem ofert activitats encaminades a donar suport per tal que l’usuari aprofiti les noves tecnologies en el seu procés de recerca de feina.

Reptes de futur • Ampliar l’oferta de cursos al matí per a millorar l’adaptabilitat horària i poder oferir els serveis a més persones • Ampliar les hores dedicades a l’espai de suport informàtic dels cursos d’aprenentatge de català i castellà

Quadre finançament Punt Òmnia Col·laboracions econòmiques particulars 24%

Cost Projecte Usuaris Mesos durada projecte Hores usuaris-activitat

Administració autonòmica 36%

43.435,24€ 718 12 4.778

Altres institucions (escoles, empreses) 18%

Fundacions Privades 22%

Suport a la Comunitat

Suport a la Comunitat Mitjançant aquest camp d’intervenció es dinamitzen i potencien els recurosos que la mateixa comunitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

14 Amb el suport de: Generalitat de Catalunya - Departament de Treball • Ajuntament de Barcelona - Districte de Ciutat Vella

Un barri educador Finalitat

Participants i Destinataris

Com a entitat educativa que treballa activament per al respecte dels drets dels infants al barri del Raval considerem que som responsables d’estendre la nostra tasca cap a espais oberts en els quals es desenvolupa una part important de la socialització dels infants i joves. Alguns factors ambientals i socials del barri dificulten aquesta funció educadora de l’entorn perquè tenen influència en el clima de convivència, la comunicació quotidiana, la interacció entre el teixit social, l’ús de l’espai públic, el sentiment de pertinença que tenen els veïns, les actituds de cooperació i les iniciatives en què es pren responsabilitat comuna sobre les millores. L’hàbitat en què creixen els infants i adolescents és un factor clau per al seu desenvolupament i la seva educació.

Els destinataris finals del projecte seran els infants i joves del barri del Raval, que participaran en la definició dels espais públics i el seu ús futur, i aconseguiran espais més adequats a les seves necessitats. També ho són, però, tots aquells veïns que es vulguin implicar en els processos i que, de forma indirecta, també en seran beneficiaris.

Des del setembre hem engegat un nou projecte que té la finalitat de fer educatius per als infants i joves els espais públics del barri.

Metodologia Hem partit de la hipòtesi que la millora dels espai públics proporciona més convivència, cohesió i benestar per als infants, joves i famílies del barri. Per a aconseguir aquesta millora promourem la responsabilitat dels veïns del barri i cercarem la implicació i el suport dels recursos de la zona. Amb el coneixement profund i continuat dels espais públics del barri dibuixarem el mapa dels factors que dificulten la convivència. Afavorirem la participació de tots els implicats en la creació de noves línies de treball, en la detecció de noves demandes i en la definició de propostes de solucions.

Accions Observació i anàlisi dels espais públics En aquesta primera etapa del projecte s’ha realitzat una observació i anàlisi dels espais públics del barri. L’observació ha permès l’avaluació dels espais en relació amb el seu impacte educatiu en infants i joves i la localit-

Suport a la Comunitat

zació de zones d’especial interès per a la intervenció, així com la detecció de conflictes latents.

Un barri educador

14 - Promoció d’activitats: generarem activitats que parteixin de la idea de convivència i la seva implicació amb infants i joves. - Altres intervencions: actuarem de mediadors en conflictes puntuals mitjançant coalicions comunitàries.

Intervenció directa • Durant el 2003, la intervenció directa es concentrarà en aquests espais o contextos concrets i en un temps acotat en funció de l’objectiu a treballar. Hem previst tres tipus d’accions:

Elaboració d’un diagnòstic participatiu Iniciarem un procés autodiagnòstic de definició i de propostes de la mateixa comunitat sobre com vol resoldre els seus problemes de convivència dins de l’espai públic, emmarcat dins de l’entorn i la vivència dels infants i joves, per a generar propostes d’actuació.

- Derivació: davant de situacions concretes procurarem una derivació ràpida i eficaç cap als serveis corresponents (educadors de menors no acompanyats, serveis socials, serveis concrets de mediació intercultural, educadors de carrer, etc.)

Quadre finançament Un barri educador

Cost Projecte Mesos durada programa

29.747,21€

Altres institucions (escoles, empreses) 32%

Col·laboracions econòmiques particulars 5%

5 Administració autonòmica 12%

Administració local 51%

Casal dels Infants del Raval

L’equip humà del Casal

Per a garantir l’atenció continuada, la coherència de les actuacions educatives al llarg de l’any i la capacitat d’acollir, coordinar, formar i aglutinar altres persones, cada projecte compta amb una o més persones remunerades. Són professionals amb formació i experiència en el camp de la intervenció social. El fet que els projectes puguin comptar amb aquestes persones permet a l’entitat assegurar una estabilitat de les activitats i possibilitar a més que puguin participar-hi més persones, ja que una de les seves funcions és consolidar un equip de col·laboradors. Aquesta dinàmica, a mig termini, permet ampliar la capacitat d’actuació de l’entitat. Actualment 45 professionals treballen als programes del Casal. No obstant això, el Casal és una entitat que ha fet una opció per la participació de voluntariat en els seus projectes. Va néixer, de fet, a partir de voluntaris. Actualment, el voluntariat del Casal constitueix un dels puntals imprescindibles de l’entitat. Tot voluntari està integrat en un equip educatiu a través del qual participa del treball socioeducatiu. A més a més dels voluntaris, a l’estructura del Casal, hi tenen un paper important els estudiants en pràctiques de diferents escoles i facultats relacionades amb el món educatiu i social. Durant el 2002, 49 estudiants han realitzat pràctiques al Casal. Des de fa dos anys participem en un projecte europeu de voluntariat, pel qual nois i noies de diversos països d’Europa fan estades al Casal. La durada d’aquest servei és de dos mesos en el cas del Projecte Leonardo i de 6 mesos en el cas del Servei Voluntari Europeu. Valorem aquesta experiència de forma molt positiva per l’enriquiment que suposa per als nens i els equips educatius. Hem incrementat el treball amb el voluntariat jove (menors de 18 anys), sobretot a l’estiu. Tot i no poder fer una acció directa amb els usuaris, aquests nois/es fan un suport molt important

en tasques auxiliars de cuina i en àrees administratives. És una manera primerenca d’integrar-se en el Casal que propicia la seva participació en equips educatius al cap d’un o dos anys. Hem continuat treballant per a la implicació dels tots els voluntaris en el projecte global del Casal. Per a això, hem continuat oferint les sessions periòdiques “Del Casal, parlem-ne”, i obrint al debat els diferents projectes de l’entitat. Hem celebrat la 2ª jornada de reflexió sobre l’entitat amb el tema “l’educació”, amb una participació de 100 persones.

Durant l’any 2002 el Casal ha comptat amb el suport de 442 voluntaris.

Hem millorat la comunicació per a tot l’equip del Casal, fent ús dels taulers d’anuncis dels diferents locals i del correu electrònic. L’ús cada vegada més generalitzat d’aquest mitjà ens ha fet obrir una nova adreça de correu exclusiva per a temes de voluntariat (voluntariat@pangea.org) Hem mantingut la publicació d’El Butlletí, amb una periodicitat trimestral, com a eina de contacte amb totes les persones del Casal. Finalment, hem celebrat tres sopars per a afavorir el coneixement de tots els equips. Hem intentat estar presents en els espais de debat i reflexió sobre el voluntariat. El Casal ha participat en trobades nacionals i ha presentat ponències com a projecte exemplificador de la participació ciutadana.

Memòria d’activitats 2002

La gestió de l’Entitat La logística Durant aquest any s’ha reforçat l’atenció a reparacions en els locals del Casal i s’ha augmentat el cicle de manteniment preventiu per tal de minimitzar l’aparició de determinades avaries. S’ha donat suport logístic subministrant el material necessari (material de neteja, material de farmàcia, aliments) i altres recursos al menjador del Casal d’Estiu, a les colònies i als diversos locals en els quals es realitzen les activitats. Això s’ha fet intentant sempre aprofitar al màxim les donacions que els col·laboradors ens ofereixen i exigint un aprofitament més acurat de l’espai d’emmagatzematge existent al Casal. D’altra banda, s’ha iniciat la implantació d’eines senzilles que ens permetin discernir amb més facilitat quan és convenient recórrer a determinats serveis externs i quan ho és fer tasques internes. També s’ha realitzat una avaluació de proveïdors de serveis relacionats amb logística per tal d’ampliar el ventall de possibilitats, millorar la qualitat i reduir el cost dels serveis relacionats amb aquesta àrea.

La Comunicació L’entitat ha anat creixent i adaptant els seus projectes a la realitat canviant del barri. De la mateixa manera, s’ha adaptat per a poder dotar-se de major capa-

citat econòmica i poder afrontar nous projectes. El departament de comunicació treballa per a aconseguir el finançament necessari per a poder portar a terme tots els projectes que es desenvolupen al Casal. Paral·lelament, planifica i coordina totes les activitats que l'entitat realitza per a donar-se a conèixer als diferents interlocutors socials, i mostra el treball socioeducatiu que es porta a terme per a aconseguir el suport institucional i de la ciutadania.

Les vies de finançament públic Amb el treball diari, hem consolidat una relació de continuïtat i confiança amb les diferents administracions públiques. Gràcies a la bona feina i a la transparència econòmica i de gestió, el Casal és una entitat de referència a la qual les institucions demanen l’opinió en diverses qüestions gràcies a l’experiència i el treball acumulat durant aquests anys. Aquesta confiança es veu confirmada en la renovació de totes les subvencions i convenis subscrits en els darrers anys. Hem continuat fent recerca exhaustiva de les possibilitats de subvencions que ofereixen les diferents administracions. En aquest sentit, l’entitat intenta estar present en totes aquelles convocatòries adequades a les característiques i al perfil del projecte del Casal. Enguany hem aconseguit ser beneficiaris de noves convocatòries, en concret del Programa Experimental d’Inserció Sociolaboral, subvencionat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. També l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona ens ha concedit una subvenció en el marc del programa Barcelona Identitats, per a elaborar una revista al Casal Infantil i al Casal Jove “Atlas”. I finalment, hem col·laborat amb el Consorci de la Mina per a engegar el projecte demoto la Mina. De cara al proper any, volem començar la recerca de subvencions que es gestionen a través dels diferents programes socials europeus.

Casal dels Infants del Raval

La gestió de l’Entitat

16 Les vies de finançament privat Aquest any hem continuat buscant la resposta solidària de diferents actors socials perquè participin econòmicament en el projecte. La nostra estratègia comunicativa s'ha basat en quatre eixos principals: particulars, institucions, fundacions i empreses. Particulars Hem treballat per què el projecte global del Casal motivi la solidaritat de les persones i que aquestes es sentin identificades en la col·laboració de la construcció d'un futur per als nens i nenes en igualtat d'oportunitats. Els ciutadans es mostren cada vegada més motivats a col·laborar en accions socials que repercuteixin en el benestar de la població més desfavorida. Des del Casal hem intentat arribar-hi mitjançant dues grans campanyes de difusió: la campanya d'Estiu i la campanya de Nadal. Hem elaborat una nova campanya d’estiu amb el lema “Amb el teu impuls, arribarem més lluny”. Amb la col·laboració solidària de diferents entitats (col·legis professionals, revistes i premsa) hem pogut arribar a més de 40.000 llars de la ciutat. Institucions Escoles, parròquies i col·lectius diversos són organitzacions que d'una manera o d'una altra s'identifiquen plenament amb els valors que el Casal representa. Cada vegada més els programes escolars recullen la necessitat d'educar en la solidaritat. És per això que nombroses escoles vénen al Casal per a col·laborar en les nostres campanyes o en la recollida de materials útils per a les activitats dels diferents programes. Un col·lectiu especialment sensibilitzat és el de les agrupacions de joves (esplais, agrupaments escoltes, associacions juvenils) que ens ha fet arribar el seu suport en molts moments de l’any. També cada vegada més, ens trobem amb pobles de Catalunya que s’impliquen en la realitat del barri del Raval i ens fan arribar la seva solidaritat de diverses

maneres. Enguany, per exemple, el poble de Begues ha celebrat el Nadal en benefici del Casal. Fundacions Totes les fundacions que van col·laborar l’any 2002 han mantingut la seva implicació en projectes determinats. Són les fundacions que col·laboren amb nosaltres des de fa temps i que, amb el seu suport, milloren la qualitat dels serveis que oferim. Hem aconseguit, a més a més, la implicació de noves fundacions que s’han adherit a diferents projectes del Casal. Hem començat a treballar en la línia d'aconseguir la col·laboració d'aquelles fundacions que tenen el seu origen en l'activitat empresarial. Aquestes fundacions tenen la missió de revertir part del benefici de la seva empresa en el benestar de l'entorn en què desenvolupen la seva activitat i estan sensibilitzades per a ajudar a projectes com els que el Casal porta a terme. Empreses El Casal compta amb el compromís d'un grup d'empreses que col·laboren en el projecte global de l'entitat. Des del departament de comunicació posem l'accent a aconseguir ampliar aquest nucli i, a poc a poc, ho anem aconseguint. Continuem treballant perquè aquesta incipient col·laboració evolucioni cap a relacions més estables i d'implicació en els projectes socioeducatius del Casal. Durant tot el 2002, hem estat treballant en un nou projecte que necessita la implicació del món empresarial: construir El Taller del Raval, un centre que aglutinarà totes les iniciatives de formació i d’inserció laboral per als joves del barri. Amb el suport de diferents empreses i fundacions hem aconseguit que la rehabilitació d’aquest espai pugui començar a ser una realitat durant el 2003. La varietat de projectes que desenvolupem al Casal permet buscar suport empresarial amb garanties de fer encaixar els objectius solidaris de l’empresa amb les necessitats de finançament de l’entitat.

Memòria d’activitats 2002

Presència a la ciutat

Informació Econòmica

Hem treballat per a sensibilitzar la nostra societat sobre el fet que hi ha nens i joves en desigualtat d'oportunitats i que cal fer tot el possible per a poder donar-los el màxim de possibilitats.

Els recursos de l’entitat estan diversificats. Un 45% dels recursos per al funcionament del Casal provenen de l’aportació solidària de la ciutadania: un 20% prové de les col·laboracions de fundacions, empreses privades i altres institucions (escoles, agrupacions diverses, entitats socioculturals) i un 25% prové del compromís del ciutadà particular, de la persona singular que amb una donació puntual o periòdica està fent possible arribar, mitjançant el Casal, a donar un suport en forma d’actuació educativa, als nens i joves del barri. El 55% restant és fruit del suport de les administracions públiques.

Hem continuat apostant per un contacte periòdic amb els col·laboradors que construeixi una relació continuada amb tots els que, d'una manera o altra, ens ofereixen el seu suport. Hem obert les portes del Casal a tots els que volien conèixer el projecte i hem informat puntualment els col·laboradors de totes les activitats que s'han portat a terme durant l'any. Finalment, hem estat presents en els esdeveniments i festes ciutadanes més emblemàtiques per buscar ressò per als nostres projectes. Hem celebrat la Festa de la Diversitat i la Festa de la Mercè amb la resta d’associacions i entitats que treballen des de diferents vessants per millorar la realitat.

Administració i finances

La gestió de l’Entitat

Aquesta diversitat d’actors compromesos amb l’entitat en el barri i en la ciutat és la que fa possible la riquesa d’actuació de l’entitat. La multiplicitat de col·laboracions proporciona llibertat per a actuar en les situacions on és més necessari, permet arribar a més usuaris i ampliar el radi d’intervenció i capacita l’entitat per a la recerca de nous col·laboradors (particulars, empreses, institucions).

Com en anys anteriors, aquesta àrea s’ha dedicat exclusivament al control comptable, econòmic i financer de l’entitat. Aquest control es realitza a través de les directrius del Pla General Comptable per a entitats sense ànim de lucre. La comptabilitat del Casal incorpora, a més a més, un sistema d’anàlisi de costos per programes que permet imputar cada despesa i cada ingrés a un programa. El control de tresoreria, l’anàlisi de proveïdors i sistema de compres, i altres activitats similars són també un objectiu d’aquesta àrea.

La construcció de llaços de cooperació entre institucions i ciutadans permet amplificar l’acció de l’entitat sense circumscriure-la únicament a l’espai físic de l’actuació sinó al conjunt de la ciutat i del seu teixit en general.

Durant el 2002 hem incorporat un sistema de seguiment dels pressupostos que permet una anàlisi per curs escolar, a més a més de l’anual. Això ha facilitat l’autonomia dels diferents responsables de projecte a l’hora de gestionar el seu pressupost específic i conèixer-ne en cada moment l’ evolució.

La gestió econòmica del Casal està auditada, des de ja fa 5 anys, per Forward Economics S.L, que ha emès també aquest any un informe favorable sobre la gestió econòmica de l’entitat. El contingut d’aquest informe està a disposició de tothom qui hi estigui interessat.

Per a poder proporcionar informació econòmica rellevant sobre el funcionament de l’entitat, hem aportat en cada un dels programes descrits en la memòria dades exhaustives sobre el seu cost així com sobre les fonts de finançament que l’han fet possible.

Casal dels Infants del Raval

Programes i serveis Activitats del Casal Infantil

237

Casal diari

181

Activitats de dissabtes

117

Activitats de vacances

180

Activitats de l’Espai de Trobada Familiar

194

Acompanyament escolar

Xerrades formatives

Reunions generals de pares i mares

Celebracions culturals i tallers

111

Excursions familiars

195

Activitats del Casal Jove “Atlas”

152

Activitats de formació

114

Activitats de dinamització i grup

132

Unitat d’Escolarització Compartida

Aula d’Escolarització compartida

Xarxa d’Accés al Treball

256

Cursos de manteniment d’edificis

Mòduls de capacitació laboral

demoto Raval

demoto La Mina

Marhaba Punt Òmnia

Infants

Dades estadístiques

35 718

Usuaris del Casal

437

Usuaris del barri

260

Usuaris d’altres entitats

TOTAL INFANTS I JOVES

837

TOTAL ADULTS

396

amb el suport de:

SECRETARÍA GENERAL DE ASUNTOS SOCIALES

MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES

IMSERSO

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE SECRETARÍA DE ESTADO DE EDUCACIÓN Y UNIVERSIDADES

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Acció Cívica Direcció General de Serveis Comunitaris Institut Català del Voluntariat Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Secretaria General de Joventut Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Direcció General de Justícia Juvenil Generalitat de Catalunya Departament de Treball Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella

Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Educació de Barcelona

Gràcies a les empreses que han donat una oportunitat laboral als joves de la Xarxa d’Accés al Treball: Abacus cooperativa, Aki bricolaje, Aluvicón, Antonio Reyes (cocinas y baños), Aplical, Auto Escola Garrido, Auto Motor Star, BCN Red, BCN Vertical, Bricomarzo, Caprabo, Carrefour, Casa Pintura, Catelem Asociados S.L., Cemoel - Seguretat, Cerrajeria Rojo, Cilsa, Colell, Commebio, Construcció Solé Marti, Construccions Juan Benitez, Eléctrica Cervantes, Escram, Construccions Espais Binomi, Ferraz Global, Ferreteria Villa, Fundació Engrunes, Fundació Formació i Treball, Fusteria Emilio Campos, Gagum Papereria, Gesond, Gremi de Ferreters de Catalunya, Gremi de Missatgeria, Hermanos Baldero, Iliniza, Inside S.L., Instal.lacions Pelegrí, Instal.lacons Perez- Bascón, Lasterra Sadaba, Linia d´Arquitectura i Construcció, Lorca Mª Rosa, M. Font e Hijos, Manoli Cano, Mantenimiento Industrial Gaherma, Mar Màgic, MC Gestió Urgent, Metalforma, Metalgrif, Metalisteria, Blasco, Modulex, Moix Construcciones y Contratas, Moto Rentat, Pipo, Multisegur, Obrelsa, Pensió “El Canton”, Queralt, S.L., Raúl Roberto Calzados, Restaurant Can Lluis, Revestiments Super-2, Runder, Serveis Jorquera, Sintas y Casals, Sistemas de Tubos, Talleres Urbe, Tallers Hernando, Transports Metropolitans de Barcelona. Moltes gràcies a: Ajuntament de Begues, Agrupació TAXI XXI, Cambra de Comerç, Castellcir amb Tothom, Clic Traç sccl, Col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi de Fisioterapeutes de Catalaunya, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, Col·legi de Metges de Barcelona, Col·legi de Veterinaris, Cor de Pares Jesús i Maria, Coral Aura, Coral Aglepta, Coral Vivace, Coral Vox Alba, Cromosoma, Diari Avui, Escola Els Arcs, Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, Escola Hípica Foixarda, Escola Infant Jesús, Escola IPSI, Escola John Talabot, Escola La Salle Bonanova, Escola Lys, Escola López Vicuña, Escola Nausica, escoles de l’Escola Pia de Catalunya, Escola Professional de la Dona, Escola Reina Elisenda, Escola Sadako, Escola Sagrat Cor de Sarrià, Espais Telemàtics, Federació Catalana d’Entitats Corals, Fundació Antoni Serra Santamans, Fundació FICAT, Fundació Pacamu, Hermandades de Rocieros de l’Hospitalet, Institut Català de Tecnologia, INEFC, La Vanguardia, Mercat Galvany, Moianés Solidari, MRW, Orfeó Gracienc, Orquestra Escola Pia de Terrassa, Parròquia de la Bonanova, Parròquia Sant Pau del Camp, Revista Descobrir Catalunya, Revista Descobrir Cuina, Revista Infància, Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Supermercats Caprabo, Tibidabo, Transports Metropolitans de Barcelona. Moltes gràcies als comerços de Barcelona que participen fent difusió als seus establiments de les campanyes del Casal i als mitjans de comunicació que s’impliquen en fer conèixer l’entitat als ciutadans i ciutadanes.

Vull col·laborar en la construcció del futur dels nens i joves del Raval donant suport als projectes educatius del Casal dels Infants del Raval

Han fet possible la posada en funcionament de El Taller del Raval:

c. Junta de Comerç, 16 08001 BARCELONA – Tel. 93 317 00 13

Memòria d’activitats 2002

Moltes gràcies per la seva col·laboració a:

VULL FER UNA CONTRIBUCIÓ ÚNICA. IMPORT: ______________________________ AMB TALÓ BANCARI A NOM DEL CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL

TRANSFERÈNCIA O INGRÉS A: “la Caixa” C.C. 2100.3001.62.2500027076 Caixa de Catalunya C.C. 2013.0087.16.0200448775

VULL SER COL·LABORADOR DEL CASAL, AMB UNA APORTACIÓ DE: (aquest compromís quedarà anul·lat quan vostè ho desitgi)

30,05€

No vull rebre més informació del Casal (Si us plau, indiqui-ho en aquesta casella)

5.000 pta

60,10€

TRIMESTRAL

10.000 pta

90,15€

15.000 pta

Amb l’especial suport a projectes concrets de:

ANUAL

120,20€

20.000 pta

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA: Srs.: Els prego que amb càrrec al meu compte o llibreta facin efectius, i fins a nou avís, els rebuts que al meu nom presentarà el Casal dels Infants del Raval:

També a la resta d’empreses que amb el seu ajut possibiliten els serveis que el Casal ofereix.

MENSUAL

oficina

número de compte

VULL REBRE MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE ______________ , _____ de ____________ de ____ SIGNATURA

c. Junta de Comerç, 16 – 08001 BARCELONA Tel. 93 317 00 13 Fax 93 301 16 06 a/e: casinrav@pangea.org

(Extracte)