Memòria 2003 del Casal dels Infants

Memòria d’activitats

2003

Índex

Introducció

3

Suport social a infants, joves i famílies Casal Infantil Grup de Grans Espai de Trobada Familiar Casal Jove “Atlas”

5

Suport a l’escolarització La Unitat d’Escolarització Compartida L’Aula Compartida Entorn escolar

14

Atenció a Menors Immigrants no acompanyats Marhaba Mirall

19

Formació i Inserció Laboral Xarxa d’Accés al Treball Formació Ocupacional Mòduls de Capacitació Laboral demoto demoto la Mina

22

Exclusió i Noves Tecnologies Punt Òmnia

30

Suport a la Comunitat Barri educador

32

L’equip humà del Casal La gestió de l’Entitat Dades estadístiques Informació econòmica

34 35 37 38

Introducció

Esteu llegint el document que sintetitza els resultats més destacats del treball que hem fet al Casal al llarg de tot el 2003. Aquest any, en el qual n’hem complert 20 de treball continuat a la ciutat, més de 1.000 nens i joves han participat en algun dels 16 projectes educatius que, a través de serveis i activitat concretes, els han donat un suport continu, pràctic i eficaç.

Gràcies a la implicació de molts ciutadans particulars i institucions s’ha aconseguit, un any més, donar un acompanyament clau a moltes persones –ciutadans també– que estan en una situació difícil: nens i nenes que viuen en nuclis familiars amb importants dificultats econòmiques, socials i familiars; joves que necessiten un acompanyament en el seu procés de transició a la vida adulta; adolescents que estan vivint un procés de trencament amb l’escola; nens i nenes amb dificultats importants d’aprenentatge, joves sense formació ni possibilitats d’accedir al món del treball,...

Moltes persones, doncs, que han millorat significativament la seva situació gràcies a les activitats i serveis del Casal, que els han ajudat a treure el millor de sí per poder tirar endavant amb el seu propi esforç.

Enguany, amb la perspectiva que dóna reflexionar sobre aquests 20 anys, podem dir que, si bé algunes realitats socials han canviat força, constatem cada dia els efectes d’una dinàmica socioeconòmica que es tradueix en que els col·lectius de persones amb menys recursos i amb una situació de precarietat permanent són cada cop més nombrosos. I és en aquest punt on entenem que la intervenció del Casal esdevé clau: transformar la realitat concreta del màxim nombre d’infants i joves és una manera pràctica i real de construir una societat més justa i equilibrada.

Paral·lelament a aquest procés de reflexió que hem intensificat aquest 2003, hem de dir que també hem continuat aprofundint i millorant en totes les línies de treball de la institució. Volem destacar la consolidació del treball amb les escoles i els instituts del barri, l’increment del treball veïnal i comunitari, el manteniment de l’actuació en el barri de La Mina, la diversificació dels camps en els que fem formació per a la inserció laboral, la consolidació del treball desenvolupat en favor dels menors immigrats no acompanyats i la implicació de les famílies en la generació de nous espais de participació. També ha estat un any en el que hem començat a treballar més intensament la col·laboració amb altres organitzacions del sector social, amb l’objectiu d’enfortir la capacitat de incidència en la política social del nostre país.

Però no us volem avançar més coses... Podeu llegir a la part corresponent a cada un dels projectes quin ha estat el seu treball, les noves millores assolides, els temes en els que es continua treballant. Tan sols volem agrair un cop més el suport i participació de tantes persones en aquesta iniciativa social col·lectiva que és el Casal, participació que és en definitiva la que dóna sentit al projecte.

4

Suport social a infants, joves i famílies Proporcionem activitats educatives amb l’objectiu d’educar integralment des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens i joves, realitzant una intervenció socioeducativa més intensiva amb aquells que es troben en situacions de dificultat o en risc d’exclusió social i oferint suport a les seves famílies.

Amb el suport global de: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Instituto Nacional de Migraciones y Servicios Sociales, Departament de Benestar i Família, Departament de la Presidència – Secretaria General de Joventut, Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Diputació de Barcelona, Ajuntament de BarcelonaDistricte de Ciutat Vella.

Amb la col·laboració especial de: Danone

Casal Infantil

Amb el suport de: Fundació Roger Torné, Faus & Moliner, Caja Madrid i Fundación Santa María

Finalitat El Casal Infantil treballa per a donar suport a les famílies en l’educació dels seus fills, reforçar els processos d’aprenentatge escolar, prevenir i atendre situacions de risc social i promoure el desenvolupament personal a partir del lleure i la participació.

Oferim un espai obert que educa en l’autonomia, en les competències socials personals, en els valors compartits, en el respecte i en la participació, i que fa especial atenció en reforçar els continguts escolars.

Usuaris Els usuaris del Casal Infantil han estat nens i nenes de 3 a 11 anys del barri i les seves famílies.

La prioritat del projecte han estat aquells infants i les seves famílies que presentaven una situació de major dificultat social, econòmica i/o familiar.

Les activitats El Casal diari

El grup de Casalet (3 a 5 anys) ha estat format per 74 nens i nenes. 77 nens i nenes han format el grup de Petits (6 a 8 anys) i 81 el grup de Mitjans (9 a 11 anys). Des del setembre, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’atenció als nens i nenes, el Casal Infantil ha passat a organitzar-se en quatre grups d’edat, un més que fins aleshores. Els grups es corresponen amb el segon cicle d’Educació Infantil i amb la Primària i han incrementat l’atenció individualitzada, assolint una ratio de 5 nens per monitor.

Metodologia educativa El Casal Infantil ha guiat l’acció socioeducativa entenent la persona en relació amb el seu entorn; oferint un ambient acollidor, càlid, afectiu, capaç de poder transmetre seguretat i confiança als nens i nenes i les seves famílies en les seves possibilitats i capacitats; treballant la diversitat i el respecte a la diferència en un marc integrador; activant la participació per a fer als nens/es protagonistes del propi procés educatiu i potenciant el treball en grup, la reflexió, el raonament i el diàleg.

232 nens i nenes han participat en el Casal Infantil durant el 2003

Procedència % nens/es Filipines 3% Argentina 8% Marroquina 35 % Autòcton 31 % Marroc+autòcton 2% Itàlia+autòcton 2% Colòmbia 4% Índia 4% República Dominicana 6% Bolivia 2% Bulgària 1% Argèlia 2%

Les tardes al Casal Infantil s’han estructurat amb una combinació de reforç escolar i activitat lúdica cada tarda de 17:00 h. a 20:00 h. Hem continuat oferint el servei de recollida a les escoles a aquelles famílies que treballen i no poden acompanyar els nens al Casal.

El suport a l’escolarització ha realitzat un seguit de petites innovacions i millores per a cada grup d’edat amb l’objectiu final de millorar l’èxit educatiu dels infants i de prevenir el fracàs escolar. En tots els grups d’edat s’ha necessitat especialment treballar tot allò relacionat amb el llenguatge, l’aprenentatge de l’idioma, per part dels nens d’origen immigrat, i l’atenció i la comprensió verbal i lectora. En conjunt valorem un augment de les competències escolars en tots aquells infants que al llarg del curs han tingut una assistència regular al Casal. Destaquem la diversitat d’activitats desenvolupades als espais de reforç escolar diari; l’atenció individualitzada als nens que han requerit un reforç escolar adaptat i la motivació de tots els infants en l’espai de reforç diari.

Les activitats lúdiques d’aquest curs han continuat potenciat en gran mesura l’autonomia personal dels infants. Els nivells d’autonomia

5

Suport social a infants, joves i famílies

han estat especialment elevats entre els nens dels grups de Petits i Mitjans. Les activitats, dissenyades, suggerides o dinamitzades pels propis infants, han estat la clau per a donarlos el protagonisme necessari i dotar-los de seguretat i confiança.

Una de les millores substancials d’enguany han estat les diverses activitats realitzades conjuntament entre mares, pares i fills. La majoria han tingut un caire lúdic amb l’objectiu de poder utilitzar el joc com a eina per a poder treballar molts més aspectes de la relació familiar. L’activitat de dissabtes per als nens i nenes del grup de Casalet ha estat un espai compartit per famílies i els seus fills. D’aquesta manera hem potenciat la família com agent molt actiu en el procés d’aprenentatge dels més petits, els hi hem ofert un acompanyament en el procés d’educació dels seus fills/es i han pogut comparar altres pautes de funcionament amb la resta de mares i pares.

El projecte Casal Infantil ha participat com cada curs de les comissions infantils del barri. Aquest curs, s’ha donat més èmfasi a la participació activa dels infants pel que fa al disseny i planificació d’algunes de les activitats i festes del barri. Valorem positivament aquesta experiència doncs ha potenciat l’augment de l’autonomia i participació dels infants al barri i s’ha aconseguit que altres entitats de lleure compartissin aquesta línia de treball.

Les activitats de vacances escolars Durant les èpoques de vacances, el Casal Infantil ha seguit desenvolupant activitats a Barcelona i fora de Barcelona, procurant donar àmplia cobertura al temps de lleure dels infants. Seguint el calendari escolar, el Casal Infantil ha organitzat tandes d’activitats concentrades en els dies de vacances escolars.

■

■

Per Setmana Santa 61 nens i nenes dels tres grups han fet 4 dies de colònies a Gironella (El Berguedà).

Els dies de Nadal, 71 nens i nenes han gaudit de les activitats de vacances. Els grups de 6 a 11 anys han conviscut del 28 al 31 de desembre a la casa de colònies de Santa Coloma de Farners. Els més petits, de 3 a 5 anys, han pogut gaudir a Barcelona d’un Casal de Vacances adaptat a les seves necessitats de lleure.

El projecte d’Estiu del Casal Durant l’estiu 2003 s’han inscrit a les activitats del Casal Infantil un total de 191 nens i nenes.

A l’estiu, el grup de nens i nenes de 3 anys, es separa del grup de Casalet i forma el grup dels Petitíssims. La dinàmica ha estat molt positiva.

6

54 nens i nenes han estat usuaris del servei de recollida a les escoles pels monitors del Casal

Mantenir un funcionament força independent de la resta dels grups ha possibilitat una millor adequació a les necessitats dels infants i ha permès unes activitats molt més basades en el joc, l’experimentació i en la descoberta d’un mateix i de l’entorn.

El Casal d’Estiu El Casal d’Estiu ha desenvolupat activitats durant 7 setmanes. L’horari d’aquestes activitats ha estat de 9:30 del matí a 17:00 de la tarda. La primera hora del matí s’ha dedicat al reforç escolar, vinculat directament al Centre d’Interès que aquest estiu ha estat relacionat amb el món del mitjans de comunicació. A partir de les 10:30 l’equip educatiu de cada grup ha treballat per trencar la quotidianitat dels infants, planificant activitats diverses que els puguin divertir, alhora que formar. D’entre totes les activitats, aquelles relacionades amb l’espai obert i l’aire lliure són les que tenen més bona acceptació entre els nens i nenes: excursió a parcs, platja, piscina, tallers...

Grup de Casalet Casal d’Estiu del 25 de juny al 25 de juliol Casal d’Estiu del 4 al 22 d’agost Grup de Petits i Mitjans Casal d’Estiu del 25 de juny a l’11 juliol Casal d’Estiu del 28 de juliol al 14 d’agost

La Ludoteca d’Estiu L’horari de la Ludoteca d’Estiu ha estat diàriament de 17:00 a 19:00 de la tarda durant les 7 setmanes del Casal d’Estiu. S’ha consolidat com un servei de caràcter lúdic per als nens i nenes més grans del Casal Infantil, responent de manera molt clara al seu objectiu primordial: esdevenir un espai alternatiu al carrer. Aquest espai s’ha tornat a organitzar a partir de dos grups d’edat amb un monitor referent per a cadascun d’ells. Així, per una banda hem tingut el grup de 3 a 7 anys i per altra banda el grup de 8 a 11 anys. Els criteris d’inscripció al servei han estat diferents d’acord amb l’edat del nen/a, promovent que les famílies dels més petits justifiquessin laboralment la necessitat del servei.

Les Colònies L’activitat estrella de totes les vacances han tornat a ser les Colònies. Aquesta activitat permet treballar aspectes molt globals amb els nens/es, ja que en un entorn natural, es treballa el respecte pel medi ambient, la convivència amb els seus iguals i amb altres grups de diferents edats, l’adquisició d’hàbits i l’autonomia personal.

Com cada any, els dies de colònies s’han repartit entre els mesos de juliol i agost. Al juliol 39 nens i nenes de 3 a 5 anys han fet una setmana de colònies a “La Carrala”; 45 nens i nenes de 6 a 12 anys han passat 15 dies a Pontós. Com és tradició les colònies d’agost les han fet tots

Suport social a infants, joves i famílies

els grups junts a Avià, on s’han reunit 90 nens i nenes més el grup de Grans.

■

El seguiment socioeducatiu

■

La seva finalitat és intervenir socioeducativament en aquells nens/es i les seves famílies que es troben en situacions de desavantatge social, donant suport o orientació en l’exercici de les funcions parentals, potenciant les pròpies capacitats del nucli familiar i la resolució autònoma de les situacions de necessitat i dificultat en què poden trobar-se en relació als seus fills. En aquest sentit aquest seguiment socioeducatiu s’emmarca dins la línia de treball del servei genèric anomenat “Centre Obert”.

■

S’ha constatat una millora important de la qualitat del treball de seguiment de casos. Hem elaborat diversos protocols que han garantit uns criteris i una metodologia comuns. Hem mantingut una coordinació continuada amb la xarxa de Serveis Socials i amb d’altres serveis de l’entorn més proper a l’infant. Cal destacar l’augment de les coordinacions amb tutors i tutores de les diferents escoles del barri.

Millorar la sistematització dels criteris d’entrada al servei de seguiment socioeducatiu i les eines utilitzades en la recollida d’informació.

Incrementar la participació i implicació de l’equip de voluntaris, revisant la seva funció, millorant el circuit d’entrada i oferint més espais de comunicació i de relació entre ells.

Estudiar la possibilitat de la realització d’un Projecte de Casal de Caps de Setmana, degut als pocs recursos de lleure que existeixen al barri els dissabtes i diumenges.

Finançament del projecte

Les situacions de risc dels menors han representat el 25 % respecte el nombre total de nens/es.

La majoria d’aquests infants han tingut cobertes les seves necessitats bàsiques, i cal destacar que el treball realitzat amb ells i les seves famílies ha tingut un caràcter educatiu, de donar suport a les funcions parentals i les relacions paternofilials.

Fonts de finançament: Casal Infantil - Curs escolar

58% Finançament públic

El treball directe amb les seves famílies ha fet incrementar l’índex d’assistència al Casal dels infants en seguiment especial. Això ha evidenciat una millora en la col·laboració i l’apropament de les famílies, que és un element clau per al treball de les situacions de més risc.

40 nens i nenes han estat en seguiment socioeducatiu 42% Finançament privat

específic per a treballar situacions de risc detectades.

Fonts de finançament: Casal Infantil - Estiu

24% Finançament públic

Reptes de futur ■

■

■

Revisar els objectius del projecte Casal Infantil i millorar el sistema d’avaluació (confecció de nous indicadors de resultats).

Incrementar la relació amb les escoles del barri per tal de realitzar un treball coordinat de suport a l’escolarització, acordar criteris de seguiment socioeducatiu amb determinats nens/es, i donar-los suport en la seva tasca educativa fora de l’horari lectiu per tal de reforçar el seu paper al barri.

Incrementar les activitats d’expressió (llenguatge musical, teatre, arts plàstiques ) amb l’objectiu de treballar maneres de lleure alternatives a les consumistes i com a mitjà intercultural en els diferents grups d’edat.

76% Finançament privat

7

Suport social a infants, joves i famílies

Grup de Grans

Amb el suport de: Velamen SA i Montibel·lo

seguir el curs. Hem millorat la coordinació amb els tutors dels Instituts d’Educació Secundària (31 reunions) per a aconseguir una adequació dels continguts d’aquest espai.

Finalitat El Grup de Grans ofereix als nois de 12 a 15 anys un acompanyament al llarg de l’etapa inicial de l’adolescència. El projecte es centra en la promoció de les capacitats dels nois i noies mitjançant un treball d’atenció integral, que treballa el suport a l’aprenentatge, el lleure formatiu i el seguiment socioeducatiu individualitzat.

Cursos de Llengües A proposta dels propis joves, hem ofert un curs de català avançat per a millorar l’expressió oral i escrita dels que ja en tenien un domini bàsic.

9 joves han seguit aquest curs en horari d’activitat lúdica. Cal treballar per a que més nois/es comprenguin la importància de conèixer i parlar la llengua.

Usuaris Durant l’any 2003 el Grup de Grans l’han format 71 nois i noies de 12 a 15 anys. Com en la resta de projectes del Casal, els usuaris immigrats són també majoria en aquest cas –representen un 62% dels joves que han passat pel Grup de Grans. Un tret específic del projecte és el canvi constant en la composició del grup (durant l’any hem tingut 13 joves nous i hem comptat 10 baixes).

Activitats de Lleure Espai de Trobada A partir d’aquest espai relacional i socialitzador diari hem treballat amb els nois l’autogestió del seu temps lliure i hem potenciat que les propostes i l’organització de les activitats les gestionessin ells mateixos. Pensem que el grup ha evolucionat molt en aquests termes i han assumit com a molt important la reunió i el debat com a eines imprescindibles d’una bona organització.

Metodologia educativa L’entrada en l’adolescència suposa per a molts nois i noies un moment de crisi, que els genera la necessitat d’un suport. Aquest acompanyament els hi hem ofert treballant per a la formació, la integració dels immigrats nouvinguts, la socialització, la motivació per l’aprenentatge i la superació, la participació, l’orientació i l’esforç. Tots aquests elements els hem considerat bàsics per a prevenir possibles situacions de conflicte personal i social en tots ells.

Hem treballat la relació amb altres nois/es. Amb ells hem intercanviat experiències i compartit activitats durant dos dissabtes. Això ens ha ajudat a treballar la pertinença al Casal i al barri dels nostres joves, que s’han sentit orgullosos ensenyant el seu entorn més immediat.

Pensem que conèixer altres centres educatius els pot desenvolupar una visió crítica de la seva realitat per a poder elaborar expectatives de canvi.

Activitats de Formació Espai d’estudi En aquest espai diari hem treballat l’hàbit del repàs de les assignatures escolars i hem ajudat a fer els deures als nois/es que en tenien. La majoria dels usuaris han tingut cada tarda deures escolars i l’espai d’estudi ha resultat un servei important per a molts d’ells. Els que no en tenien han estat a l’espai fitxes fent repàs a partir de diferents exercicis.

Des del setembre hem introduït la figura del consultor/a, voluntaris especialitzats en diferents matèries que, setmanalment, responen els dubtes que als joves els plantegen les assignatures.

Tallers

La mitjana d’assistència diària a l’espai d’estudi ha estat de 27 nois i noies

A partir de propostes dels nois i dels seus interessos hem continuat programant cursos variats als que s’han inscrit segons la seva motivació.

Els més sol·licitats han estat el de cuina (17 participants), el d’electricitat (12 participants), el de ball funky (10 participants) i el de jardineria. Els tallers faciliten l’adquisició d’hàbits com el compromís, la responsabilitat i la constància que els serviran en altres activitats dins i fora del Casal.

Informàtica Reforç programat A partir de l’espai projectes pensat per a motivar l’interès per l’estudi, hem treballat amb 8 joves que requerien un suport més específic per a assolir el nivell escolar mínim i poder

8

Hem desenvolupat activitats informàtiques en el Punt Òmnia de l’entitat. Hem estructurat aquest servei en cursos específics i formació bàsica. La formació bàsica s’ha desenvolupat a partir d’un objectiu d’aprenentatge quinzenal,

Suport social a infants, joves i famílies

per a aquells joves amb més desconeixement informàtic. A patir d’una dinàmica més distesa i motivadora, basada en els jocs , hem aconseguit dotar als nois/es de nocions d’ús de l’ordinador.

Una activitat molt celebrada per tots ha estat el campionat de jocs en xarxa celebrat durant tot un cap de setmana amb altres entitats juvenils del barri. L’activitat ha comptat amb la implicació de quasi la totalitat del grup.

Futbol Un any més el futbol ha estat l’esport estrella al Grup de Grans. Hem format un equip mixte, de 10 nois i 5 noies, que ha competit en una lliga amb altres entitats del barri. Aquest equip és el resultat de l’esforç dels nois/es del grup, que han preparat diverses activitats per poderlo finançar (venta de pastissos, taller de trenes del cabell per als grups del Casal Infantil i entrenament de l’equip del grup de Petits).

En el marc de la resposta ciutadana contra la guerra, l’equip va jugar un partit al polisportiu del barri.

Activitats de vacances Durant els períodes de vacances escolars el Grup de Grans ha adaptat el projecte a les necessitats de lleure dels nois, organitzant activitats per a passar uns dies divertits i educatius, generalment fora de la ciutat. A partir dels seus interessos, els mateixos nois, amb ajuda dels educadors, han planificat les activitats de lleure.

En els períodes curts de vacances escolars el que més motiva és fer estades fora de la ciutat per a trencar la quotidianitat. Durant la Setmana Santa hem estat a Vilamaniscle (19 nois) i per Nadal a Coll de Pal (18 joves).

A l’estiu els nois del Grup de Grans han combinat activitats a la ciutat (espai d’estudi diari, anades a la platja, polisportiu i excursions diverses) i estades fora de Barcelona. Enguany hem fet quatre dies de càmping a Salou durant el mes de juny per a celebrar l’inici de l’estiu (11 nois). El mes de juliol hem estat d’acampada a Noarre (20 joves) i a l’agost hem passat 12 dies de colònies a Àvia, compartint la casa amb el Casal Infantil (18 joves).

Els nois han gestionat

el Grup de Grans ha participat en el projecte contra la violència treballat a partir d’activitats conjuntes amb els joves que passen les tardes a les places del barri. Valorem com a molt positiva aquesta experiència que ha buscat la prevenció de possibles conflictes entre els nois/es del barri.

ells mateixos fins a un total de 25 activitats de lleure

El seguiment socioeducatiu El treball amb les famílies dels usuaris acostuma a ser difícil de portar a terme. Existeix entre aquestes la idea que els seus fills/es ja són grans i costa molt motivar-les a fer un seguiment socioeducatiu conjunt amb l’equip d’educadors.

Tot i així hem realitzat 38 entrevistes amb famílies diferents i 7 reunions d’informació general. Hem iniciat un procés d’avaluació trimestral del reforç escolar i hem citat als pares d’aquells que no seguien l’evolució esperada.

Continuem treballant amb un seguiment socioeducatiu individualitzat aquells casos que requereixen una intervenció urgent (10 joves) i això ens ha limitat el treball per la prevenció.

Enguany hem detectat un augment de la problemàtica en relació al consum de drogues entre els joves.

Reptes de futur ■

■

■

Millorar i dinamitzar la relació amb les famílies.

Millorar la coordinació i col·laboració amb les escoles del barri.

Aplicar noves metodologies per al reforç escolar per tal de millorar l’aprenentatge escolar.

Finançament del projecte

Fonts de finançament

Activitats extraordinàries Les activitats extraordinàries han estat normalment celebrades amb la resta d’entitats juvenils del barri (torneig de futbol, festa de Carnestoltes, festa de la convivència,) i amb la resta dels projectes de l’Entitat (Sant Jordi, Pujada a Montserrat, Festes de la Primavera...). Enguany

68% Finançament públic

32% Finançament privat

9

Suport social a infants, joves i famílies

Espai de Trobada Familiar en les quals cap dels membres treballen són una minoria, però malgrat tot, les condicions laborals de moltes famílies són força precàries i no els garanteixen un futur estable.

Finalitat La finalitat d’aquest projecte és oferir recursos de suport integral a les famílies com elements claus del benestar dels nens/es i adolescents, per tal de facilitar la seva autonomia respecte a l’educació i cura dels seus fills/es, promoure la seva integració i participació social i capacitat de resposta a les seves necessitats prevenint processos d’exclusió i ruptura.

El servei d’acompanyament Com cada any, la difícil conciliació de la vida laboral amb la familiar fa molt necessari aquest servei de suport a aquells pares que, principalment per motius laborals, no poden portar o recollir els fills a l’escola, i en aquells casos que cal assegurar l’assistència a aquesta o al Casal Infantil. 19 nens i nenes s’han acollit al servei dels matins i han esmorzat al Casal abans de ser acompanyats a classe. Un 25 % de nens i nenes del Casal Infantil han estat recollits diàriament de les diferents escoles del barri.

El Projecte vol donar resposta a les següents necessitats detectades: ■ ■

■ ■

■

■

Situació econòmica i laboral desfavorida Incompatibilitat de la vida laboral amb la familiar Necessitat de promoció social Necessitat de millora de les condicions de salut Necessitat d’orientació educativa respecte als seus fills Dificultats d’integració derivades de la immigració

Servei de consulta jurídica 271 mares, pares i fills han estat usuaris de l’Espai de Trobada

Usuaris

Familiar

El projecte atén a aquelles famílies del barri que prioritàriament presenten dificultats socials, econòmiques, familiars i les que per haver immigrat es troben en situacions de desavantatge social.

Activitats formatives i de suport

Durant aquest any ha continuat augmentant el col·lectiu de famílies immigrades (un 68% de les famílies del Casal). El 42% de les famílies usuàries del Casal són monoparentals i en un 91% dels casos és la mare que viu sola amb els fills.

Tot i que el projecte està obert a tots els pares i mares que tinguin fills al Casal Infantil o al Grup de Grans el perfil general ha continuat sent dones de 25 a 55 anys, moltes d’elles soles, immigrades i en situacions econòmiques precàries.

D’entre les necessitats detectades més evidents destaquem: la formació d’adults, la seva inserció socio-

Les activitats El servei d’orientació i informació Des d’aquest servei hem continuat assessorant les famílies en aquelles matèries que poden significar un suport en la seva situació familiar.

Les demandes més freqüents han estat relacionades amb les inscripcions als diferents projectes o serveis del Casal, la tramitació de beques i les informacions sobre prestacions familiars.

Detectem una preocupació general entre les famílies respecte el tema laboral. Les famílies

10

Aquest servei dóna resposta a la necessitat d’orientació que tenen algunes famílies sobre algun tema jurídic, o que volen assessorar-se abans de fer alguna actuació legal. El 70% de les demandes han estat relacionades amb temes d’immigració, i la resta amb temes d’habitatge i de treball. Totes les demandes han estat derivades a l’advocat corresponent del grup de voluntaris juristes i des del Casal hem fet el seguiment dels casos.

laboral i la situació de la dona.

Aquestes activitats pretenen crear nous espais de comunicació i relació entre famílies i educadors amb l’objectiu d’intercanviar i dotar de nous elements d’intervenció amb els seus fills/es, potenciant d’aquesta manera una coherència educativa entre l’espai del Casal i l’espai familiar i permetent un acostament entre les diferents cultures. A partir de demandes concretes de les pròpies famílies, hem concentrat aquestes trobades en temes interessants per a pares amb fills en edats similars.

El projecte ha iniciat un estudi sobre les principals mancances detectades en les famílies del Casal, sobre les que hem començat a proposar possibles noves línies d’actuació. En aquest sentit, hem mantingut la participació en la Taula de la Dona del Raval, participada per 23 entitats del barri que treballem amb dones.

Entre totes hem tractat diferents problemàtiques compartides per les nostres usuàries i hem organitzat activitats de participació comunitària.

Activitats festives i de participació Aquestes activitats permeten fomentar les interrelacions i la comunicació entre les famílies,

Suport social a infants, joves i famílies

possibilitant espais de lleure i festius no consumistes i alternatius, i potencien la participació i l’autoorganització de les famílies.

■

Enguany hem prioritzat les activitats de participació comunitària al barri (carnestoltes, setmana cultural, festa de la dona, festa a la plaça folch i torres....). Coordinadament amb el projecte Barri Educador, hem treballat amb les famílies i els nens la pertinença al barri i a la ciutat com a element generador d’un clima de convivència.

■

■

Trimestralment, hem continuat fent les tradicionals excursions familiars un dissabte o diumenge per a tots els pares, mares, fills i educadors. Han estat sortides fora de Barcelona en les que hem aprofitat per enfortir els vincles.

Incrementar els espais de reflexió i debat amb les famílies sobre l’educació dels seus fills, sobretot per treballar temes de salut (hàbits d’higiene, nutrició, etc.).

Incrementar les activitats de formació per les famílies per tal de motivar-les a per a que s’adrecin a recursos de formació d’adults del barri.

Conèixer el funcionament de les diferents Associacions de Mares i Pares de les escoles per tal de detectar noves necessitats de les famílies del barri i intentar oferir respostes adequades, i noves maneres de dinamització de famílies.

Finançament del projecte

Reptes de futur ■ ■

■

■

Fonts de finançament

Revisió de l’adequació del projecte.

Millorar la comunicació de l’equip educatiu amb les famílies, potenciant els espais de relació, per tal de detectar necessitats a treballar i/o cobrir.

Buscar noves metodologies per tal d’incrementar la participació de les famílies en el Casal Infantil.

Millorar el coneixement de les famílies respecte al funcionament del Casal en general per tal d’ubicar les seves propostes i incrementar la seva implicació.

Casal Jove “Atlas”

66% Finançament públic

34% Finançament privat

Amb el suport de: Copiadores de l’Hospitalet i Baix Llobregat SA

Finalitat A partir d’un estudi de necessitats realitzat amb l’objectiu d’apropar-nos més a la realitat actual dels joves, hem reconvertit el tradicional Casal Jove “Atlas”, que ha passat a ser un espai obert a tots els nois i noies del barri oferint un ampli ventall de possibilitats amb la intenció d’aglutinar activitats que puguin interessar a la diversitat de joves que hi ha al barri. Així doncs la finalitat del projecte és fomentar la participació dels joves entre 16 i 21 anys del barri en activitats formatives, lúdiques, socioculturals i de participació.

Usuaris

Un 37% dels usuaris del Casal Jove “Atlas” són noies

Els perfils dels joves usuaris han estat els següents: ■

■

■

Aquest any s’ha apostat per a superar les dificultats del context juvenil del barri i l’escassa connexió dels recursos de lleure amb els interessos dels joves, hem obert una línia d’acció per potenciar l’accés a la cultura i hem mantingut el suport als estudis i al coneixement de la llengua.

■

Joves escolaritzats als IES de la zona amb interès en millorar la seva formació. Aproximadament el 35% dels joves inscrits han prioritzat aquesta necessitat com a eix d’entrada al projecte.

Joves escolaritzats o no que volen millorar la competència lingüística tant en català com en castellà. Aquesta línia de treball ha suposat l’entrada directa del 45% dels usuaris.

Joves amb necessitats d’espais de relació.

Gairebé el 60% dels joves (moltes d’ells també demanant a la vegada espais d’estudi o formació de llengües) han fet la demanda d’espais de relació no dirigits.

Joves amb interès de participar en activitats lúdiques i socioculturals concretes. Sols un

11

Suport social a infants, joves i famílies

■

20% de les inscripcions han respost a demandes d’activitat lúdica concreta.

Joves amb propostes i iniciatives pròpies. Sols un 10% de les noves inscripcions han entrat amb aquest perfil de demanda.

Espai de formació Aquest espai ha aglutinat els cursos de llengües i el suport escolar per als joves estudiants de secundària obligatòria i per a aquells que han continuat estudiant.

Els joves participants en el projecte han format com veiem un col·lectiu molt heterogeni en quant a necessitats (de formació, socials, de vivenda, laborals, de problemes amb la justícia, relacionals, lúdiques...) i cada cop més en quant a sexes (cal celebrar l’alta inscripció de noies i fer notar que són elles les que han fet incrementar substancialment el nombre d’usuaris del Casal Jove que segueixen estudis reglats) i en quant a orígens culturals (tot i que el col·lectiu marroquí continua essent majoritari i és el més actiu en els espais lúdics i de relació, destaquem l’entrada del col·lectiu paquistanès, el filipí i el sud-americà molt lligat a les activitats de formació i de llengües).

Servei de llengües L’espai d’aprenentatge de llengües s’ha revelat com l’idoni per a promocionar altres tipus d’activitats i relacions. A partir d’aquest molts joves han començat a fer altres activitats dins el Casal Jove “Atlas”.

65 joves han participat

La metodologia

dels cursos de llengües

Els cursos de castellà han tingut una major demanda i ens plantegem obrir-ne un de nou en franja de matí. 17 joves han participat del nivell inicial i 15 de l’avançat. També hem ofert 1 curs d’anglès per a 8 joves.

Bàsicament el projecte Casal Jove “Atlas” s’aglutina entorn d’un espai juvenil obert diàriament a tots els col·lectius del barri. Això permet realitzar un treball molt adaptat als usuaris. La clau de treball és la flexibilitat en les accions.

Així doncs el projecte treballa amb diverses metodologies per a tractar diverses necessitats.

Per una banda les necessitats formatives, per altra les necessitats individuals de suport i acompanyament cap a la vida adulta, finalment les necessitats de relació i expressió en llibertat amb els iguals i també les necessitats purament lúdiques.

Espai d’estudi El suport en els estudis s’ha estructurat a partir d’un espai diari de 18:00 a 19:30. Aquest espai ha estat de lliure accés per a tots els joves estudiants del barri i ha comptat amb un equip estable de voluntaris.

El 35% dels joves han entrat Totes aquestes necessitats són treballades des d’una òptica on l’autonomia personal i l’educació per a l’autorganització i l’autogestió d’activitats formen part de totes les accions. El treball quotidià amb els joves està immers en un procés metodològic que passa per diversos estadis: la captació de joves (amb la motivació de llengües, formació, activitats lúdiques, etc.), la vinculació a un espai relacional, la motivació per a proposar i endegar noves activitats o propostes i finalment l’autoorganització i autogestió d’activitats o iniciatives juvenils diverses.

Activitats Podem dir que el nou Casal Jove “Atlas” s’estructura sobre tres eixos: l’espai de formació, l’espai relacional-participatiu i l’espai lúdic. Els tres espais funcionen amb independència i estan sempre oberts a nous participants. La idea és que cada jove trobi algun servei del seu interès i a partir d’aquí descobreixi altres activitats que el puguin motivar.

12

Tot i que molts joves requereixen un aprenentatge del català per al bon seguiment dels seus estudis d’Eduació Secundària Obligatòria (ESO), batxillerat i cicles formatius, a la majoria els costa percebre aquesta necessitat i cal treballar encara per a potenciar-ne l’aprenentatge. Tot i així, des de setembre hem tingut 15 alumnes en el curs de català inicial i 10 alumnes al de català avançat.

al Casal Jove a partir de la demanda d’un suport en els seus estudis.

La principal necessitat que cobreix aquest espai va lligada a l’acumulació d’alumnat immigrant als Instituts d’Educació Secundària del barri i a les dificultats (primer de llengua i després de nivell general) que això suposa per a poder fer uns estudis amb garanties d’accés posterior a cicles formatius, universitat, etc. La majoria dels joves que fan ús de l’espai estudien batxillerat però també n’hi ha molts (un 30%) que encara cursen l’ESO. Hem posat en funcionament el servei d’ús i prèstec de materials didàctics així com la promoció de les eines informàtiques vinculades al reforç escolar.

Hem activitat un servei de tutories per a aquells joves que han requerit informació i acompanyament en la formació. Han rebut un assessorament específic sobre qüestions relacionades amb el seu procés 11 joves; hem activat 2 accions d’escolarització amb joves majors de 16 anys als IES i hem treballat amb 5 joves més un sistema de beques per a poder continuar els estudis reduint el risc d’abandó per motius econòmics.

Suport social a infants, joves i famílies

Espai de relació

Reptes de futur

Hem detectat que hi ha un elevat nombre de joves que arriben al Casal motivats únicament per la necessitat de trobar un espai de relació i de trobada amb altres joves (el 61% dels nois i noies usuaris del projecte prioritzen aquest espai davant de la resta de serveis). A partir de la seva entrada al Casal és quan comencen a fer altres demandes concretes (formació, llengües, orientació laboral).

Aquest espai obert s’ha plantejat per a ser un punt de trobada, informació i referència pels joves cada tarda de 18:30 a 21:00. La dinàmica distesa de l’espai ha generat demandes i noves activitats plantejades pels propis usuaris. Qualsevol activitat suggerida s’ha intentat que la gestionessin els propis nois/es i l’equip educatiu ha estat darrera per a donar un suport puntual i prestar els recursos necessaris per a cada tipus d’activitat. Hem promocionat l’ús d’eines de consens i grups de creació d’opinió i participació.

Tres dels nois que han començat a venir a l’espai de relació i que es trobaven fora del circuit formatiu estan en procés d’aconseguir el graduat escolar.

■

■

■

■

■

Aconseguir que els percentatges entre els joves de diferent orígens culturals s’equilibrin a tots els espais per igual.

Millorar la resposta educativa a les diverses problemàtiques sociofamiliars per raó de gènere i procedència cultural d’algunes joves.

Establir canals de contacte, col·laboració i acció conjunta entre joves de diversos orígens culturals més enllà del lleure, podent aprofitar recursos culturals com la música o el teatre.

Crear espais reals de participació juvenil amb grups compromesos, participatius i constructors d’iniciatives (de lleure, formació, culturals, reivindicatius....).

Augmentar el nombre de joves sense graduat escolar que es reincorporen als estudis (d’adults, de proves d’accés, etc.).

Hem treballat aquest espai des d’una perspectiva intercultural, però tot i així s’evidencia, encara,

Finançament del projecte

una tendència a la formació de grups segons l’origen cultural

Les activitats derivades d’aquest espai han estat sovint lligades a festes de barri o actes festius de l’entitat on els joves han tingut protagonisme en la presa de decisions i l’execució d’accions.

Altre tipus d’activitats han estat les extraordinàries com sortides programades, excursions autogestionades, colònies, grups de treball sobre eixos d’interès, participació en intercanvis juvenils, tallers puntuals, espais musicals autònoms, etc.

dels joves i la relació entre aquests és poc fluïda.

Fonts de finançament

46% Finançament públic

Espai lúdic Els tallers i l’esport són els dos pilars del l’espai lúdic del Casal Jove “Atlas”.

54% Finançament privat

Hem format dos equips de futbol masculí, que han entrenat cada dimarts al polisportiu del Raval. Ambdós equips han jugat en lligues del barri amb partit setmanal. Estem iniciant el funcionament d’un equip de bàsquet femení, que encara està en període de formació.

A proposta dels mateixos joves hem desenvolupat diversos tallers algunes tardes a la setmana. Ball modern, Hiphop, teatre, manualitats, són algunes de les ofertes per a participar del Casal Jove. Aquests espais sovint actúen com a “ganxo” per a que joves del barri prenguin contacte amb l’equip educatiu i per a que, amb el temps, es puguin involucrar en altres espais de relació o formació que permetin un treball més intens amb ells.

13

Suport a l’escolarització Per a donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies, reforcem l’escola: treballant conjuntament en nous models i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia del procés escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització.

Amb el suport de: Departament d’Ensenyament

La Unitat d’Escolarització Compartida Finalitat Aquestes unitats es converteixen La UEC es crea com a resposta a les dificultats d’adaptació d’alguns alumnes a la reforma educativa que fa obligatòria l’escolarització fins als 16 anys. La UEC suposa una oportunitat perquè l’alumne restitueixi certs aspectes de la seva escolarització i dóna suport a un procés de canvi.

Usuaris La UEC del Casal ha atès alguns adolescents per als quals l’estada a l’Institut s’ha fet insostenible. El perfil de l’alumnat s’ha endurit respecte a altres cursos. Degut a l’existència de recursos alternatius a l’ingrés dels alumnes a una UEC, només hi han arribat aquells nois/es en una situació acadèmica més terminal.

La UEC es concep com un centre per a l’escolarització temporal i compartida amb els instituts de procedència. Hem tingut alumnes de set zones diferents de la ciutat a part del Raval.

Metodologia Hem continuat treballant les necessitats educatives especials dels alumnes en un entorn diferenciat de l’institut. Aquesta estructura, adaptada a les necessitats i als interessos de l’alumne, ha potenciat el seu desenvolupament personal i ha permès treballar les habilitats necessàries per a una posterior inserció sociolaboral.

Activitats Els tallers Els tallers formen part de la metodologia i són una de les motivacions més evidents per als nostres alumnes. Es basen en un aprenentatge eminentment pràctic de diferents matèries i varien cada curs per a ajustar-los a les necessitats i interessos de cada nou grup. Enguany hem realitzat tallers de cuina, d’electricitat, de fusteria i de tecnologia. L’avaluació dels tallers és

14

contínua, es convalida amb l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i queda recollida en l’expedient acadèmic de l’Institut.

en una aula més dels Instituts per a poder atendre la diversitat.

Zona de procedència Raval Resta Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Nou Barris Poble Nou Sta. Coloma

alumnes 4 9 1 3 4 2 1

La UEC ofereix un marc intensiu i activador perquè l’alumne

Hem continuat elaborant decorats i peces d’escenografia per a alguns dels muntatges musicals de l’Auditori. Amb aquesta experiència, el grup treballa tècniques de fusta i electricitat i rep el reconeixement públic de la feina feta, amb el valor educatiu que això comporta.

Els crèdits Els crèdits complementen el currículum de la UEC. S’han programat al llarg del curs en funció de les necessitats i els interessos del grup al qual s’adreça i han tingut una temporalització molt concreta. Cada crèdit ha estat relacionat amb alguna àrea del currículum de l’ESO, però en tots ells s’han treballat els continguts de les àrees instrumentals (llengua i matemàtiques) com a eines imprescindibles per a qualsevol activitat de la vida quotidiana.

superi les dificultats que ha trobat en el seu recorregut anterior.

L’assemblea Hem treballat amb els alumnes les capacitats d’autogestió, creació d’opinió i expressió oral, de síntesi, d’escolta i de respecte. Els alumnes han trobat en l’assemblea un espai on la seva paraula pren veu com la de qualsevol company o adult, ajudats pels educadors que pauten el funcionament d’aquesta activitat.

Visites Les sortides i visites constitueixen una altra manera d’aprendre, més presencial i activa, que permet a l’alumne treure conclusions i observacions pròpies a partir del treball fet a classe, i també ampliar el currículum amb continguts que no es poden treballar a l’aula.

Enguany destaquem les visites a: Deixalleria de Montcada, Museu de la Ciència, Ateneu Popular de Nou Barris, Circ d’hivern, Itinerari Gaudí, Itinerari del Raval CCCB, Laberint de Palla i Escola Taller Barcelona Activa.

Suport a l’escolarització

Camp de treball

Reptes de futur Els crèdits desenvolupats al 2003

Hem repetit l’experiència de la Granja Escola Mas Portell de Manresa. Durant quatre dies, cada grup ha posat en pràctica part dels coneixements apresos durant els tallers, a partir de projectes de més envergadura que els horaris i les instal·lacions que tenim a la ciutat no permeten. La setmana prèvia, els alumnes han fet la planificació, el disseny, les pràctiques i les compres necessàries per cadascun dels projectes. Els projectes desenvolupats han estat la rehabilitació d’un hivernacle, mitjançant un taller de fusta, la neteja i cura dels animals de la granja i el taller de cuina.

han estat: electricitat, cuina fusta, marqueteria, música, orientació laboral, fotografia i informàtica.

■

■

■

Revisar els criteris de l’escolarització compartida amb els instituts.

Intensificar el treball tutorial en les situacions de risc.

Explorar els models mixtos UEC-AEC en el marc d’una concepció més global dels recursos de l’entorn escolar.

Finançament del projecte

Les convivències El grup ha passat tres dies al desembre a l’alberg Can Ribals de Lles de Cerdanya per a fer activitats d’aventura a la muntanya: escalada, ràpel, bicicletes, tir amb arc, orientació per la muntanya de nit. Són dies de lleure però que permeten abordar aspectes diferents que els que generalment es treballen a l’aula.

El seguiment educatiu

Fonts de finançament

84% Finançament públic 16% Finançament privat

Com cada any, cada alumne ha tingut un educador-tutor que ha estat la seva referència principal en el centre. Amb aquest últim s’ha desenvolupat un espai setmanal individual -la tutoria- per a avaluar l’evolució de l’alumne, les dificultats i les noves fites educatives a assolir.

El tutor ha elaborat el Projecte Educatiu Individual (PEI) del noi, que preveu els objectius, les estratègies i la temporalització en què s’esperen assolir a través de les tutories amb el noi i la família.

Orientació i Inserció Laboral S’han seguit realitzant diverses sessions d’orientació i acompanyament a la inserció amb els alumnes que finalitzen la seva estada al centre. Aquestes sessions pretenen orientar les decisions i els itineraris de l’alumne. Dels alumnes orientats enguany, un 50%, amb data de desembre, tenen un contracte de feina en l’ocupació escollida. De tota manera, l’objectiu més important pel qual treballem és que el jove percebi la necessitat del treball com a eix estructural del seu projecte vital i que vegi la formació com a element important en el seu procés d’inserció.

15

Suport a l’escolarització

L’Aula Compartida Finalitat

Activitats

Hem consolidat l’experiència iniciada el 2002 amb els instituts del barri per a oferir atenció als alumnes amb necessitats educatives especials sense que calgui allunyar-los de l’institut. Creiem que l’estreta col·laboració de les entitats del territori amb les escoles pot ajudar a aconseguir millores més àmplies i a atendre les diferents necessitats de l’alumnat.

Crèdits variables de Pre-Taller

L’objectiu és treballar en la prevenció de situacions que puguin provocar derivacions cap a Unitats d’Escolarització Compartida, treballar en les dificultats i donar resposta a les necessitats i els interessos concrets detectats en aquests alumnes.

Podem dir que l’Aula Compartida és ja un servei permanent per a les escoles del barri que ofereix als alumnes espais d’aprenentatge complementaris dins el mateix institut.

Crèdits variables d’orientació laboral Alguns dels alumnes que estan acabant el període d’escolarització obligatòria necessiten orientació i acompanyament cap a la sortida formativa i laboral. En aquest crèdit trimestral s’ha treballat el coneixement del món del treball, dinàmiques de presa de decisions, coneixements de diferents sectors laborals i s’han fet visites a empreses. El crèdit ha remarcat la vessant investigadora de l’alumne: entrevistes a empreses i treballadors, recerca d’ocupacions clàssiques i innovadores, implicació en les visites a centres de formació i elaboració d’un currículum.

Aquesta experiència suposa una estreta col·laboració entre els instituts i el teixit social per a afrontar els nous reptes de l’educació, alhora que potencia les capacitats dels joves com a vehicle d’inclusió social.

Usuaris Les activitats de l’Aula Compartida han acollit alumnes de 2n cicle de l’ESO que mostraven dificultats d’adaptació al centre i comportament disruptiu, baixa o nul·la motivació vers l’aprenentatge i desencantament per les expectatives personals.

Enguany, l’Aula Compartida ha tingut 67 alumnes provinents de 2 instituts IES Miquel Tarradell i l’IES Milà i Fontanals.

Amb tot, hem treballat amb molta varietat d’alumnes i s’ha intensificat la necessitat d’atenció individualitzada. Com és habitual la proporció de nois i noies ha quedat desequilibrada (un 75% dels alumnes de l’Aula Compartida han estat nois). Durant l’any, hem comptat amb una assistència mitjana del 66% dels usuaris.

Han estat projectes realitzats trimestralment al mateix institut i als equipaments del Casal.

Aquests crèdits han girat entorn de coneixements i tècniques d’un ofici i han integrat conceptes i procediments de les altres àrees del currículum. Els crèdits desenvolupats al 2003 han estat: electricitat, cuina, fusta, marqueteria, música, orientació laboral, fotografia i informàtica.

Reptes de futur ■

■

Ampliar progressivament les activitats de suport a cada institut.

Ampliar les tutories i activitats de suport individual a aquells alumnes amb més necessitats.

Finançament del projecte

Metodologia Els alumnes han realitzat crèdits variables al Casal repartits en 12 hores setmanals. S’ha comptat amb un educador del Casal i amb la participació directa dels tutors/professors dels dos instituts. La metodologia de les activitats de l’Aula Compartida està especialment orientada a l’adquisició d’hàbits de treball i d’aprenentatge, la relació de coneixements, la motivació i la implicació de l’alumne. Hem detectat una millora en la col·laboració i el compromís dels centres escolars i això ha permès un treball més coordinat en coneixements i metodologies.

16

Fonts de finançament

82% Finançament públic 18% Finançament privat

Suport a l’escolarització

Entorn Escolar

Amb el suport de: Fundació Tot Raval

Finalitat

Tallers de llengües

L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona està impulsant el projecte Èxit per a millorar el rendiment escolar en alguns instituts de Barcelona. El Casal ha començat a gestionar aquest projecte al Raval, adaptant-lo a la idiosincràsia del barri, i basant-lo en la implicació i col·laboració de les diferents institucions, agents i entitats de la zona: és el projecte Entorn Escolar, que hem engegat en col·laboració amb la Fundació Tot Raval.

Des del juliol hem desenvolupat cursos intensius d’immersió o millora lingüística per aquells alumnes als que el poc domini de la llengua catalana i castellana suposa un fre per al seu rendiment acadèmic.

Un dels elements que es vol potenciar amb l’Entorn Escolar és l’enfortiment de la xarxa sòcioeducativa al voltant de l’escola. Pensem que el dens teixit d’accions de tipus social i educatiu des de les entitats ha de fer un treball conjunt amb els centres educatius de primària i secundària. Aquest és el camí per a construir un sistema educatiu de qualitat per a tots i totes.

Usuaris Des de l’estiu i durant l’últim trimestre del 2003, hem treballat amb alumnes de primària i secundària que necessiten suport escolar, amb aquells que estan a final d’etapa i que presenten algunes dificultats per obtenir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria, i amb alumnes nouvinguts. Tot aquest treball s’ha fet en coordinació amb els professorat de les escoles i els instituts de la zona: IES Milà i Fontanals, IES Miquel Tarradell i tres escoles del Raval.

Reforç escolar curs 2002 - 2003 8 Taller de català - IES Milà i Font. Estiu 03 20 Taller de català - IES M. Tarradell Estiu 03 55 Reforç escolar 6è CEIPS octubre-desembre 03 11 Reforç escolar 1r ESO Milà i Font. Oct.-des. 03 20 Reforç escolar 1r cicle M. Tarradell. Oct.-des. 03 20 Taller de català - Vacances de Nadal 7 TOTAL 130

Activitats Sabem que el principal indicador de l’ocupabilitat futura d’una persona és el seu nivell de formació bàsica i per això plantegem diferents accions, extra escolars però dins els instituts, que impulsin la millora del rendiment acadèmic de tots els joves. Des del setembre, hem treballat sobre tres eixos: promoure la coherència pedagògica i la coordinació entre l’educació primària i secundària, reforçar la vinculació entre els tutors d’ambdues etapes i augmentar el nombre d’alumnes que obtenen el graduat escolar.

La llengua per a aquests alumnes és el vehicle imprescindible per a poder afrontar el repte de l’escolarització en un nou país. Pensem que, en aquests casos, el català i el castellà no poden tractar-se com una matèria més sinó que és necessari un aprenentatge intensiu. Per això aquests cursos s’han desenvolupat en períodes no lectius.

Durant el mes de juliol i la primera quinzena de setembre hem fet tallers de llengua catalana amb la participació de 75 nois i noies repartits en tres grups: ESO al IES Milà i Fontanals, ESO i Batxillerat al IES Miquel Tarradell. Els nois i noies de batxillerat han tingut taller 3 dies a la setmana i amb els grups de ESO s’ha realitzat activitat durant una hora i mitja cada dia. Els tallers han tingut una dinàmica participativa i s’han estructurat a partir d’activitats lúdiques, lectures i reforç de l’expressió oral.

El taller de català de Nadal ha comptat amb poca participació degut a l’escassa difusió als instituts i el problema de no disposar d’aules als mateixos centres i haver de canviar l’emplaçament de l’activitat al Casal.

Reforç escolar a les escoles El reforç escolar l’hem concebut com un espai obert i voluntari. Cada tarda de dilluns a dijous hem ofert classes de reforç als centres educatius, utilitzant els seus espais i equipaments. Les classes s’han desenvolupat en horari extraescolar, dirigides a aquells alumnes dels IES i primària que no assisteixen a entitats socioeducatives i que volen millorar el seu rendiment escolar.

Aquells alumnes amb necessitats específiques han tingut una atenció més intensiva.

El reforç ha estat molt dirigit a complementar el temari escolar i a permetre als nois i noies fer els deures i seguir les activitats de classe.

També ha promogut l’hàbit de la lectura i els procediments de treball. A les classes de reforç hem potenciat la curiositat dels alumnes per aprendre i s’ha treballat en grups interactius.

Tot i que només podem basar-nos en l’activitat del primer trimestre del curs 03-04, s’ha detectat una millora en els resultat de l’avaluació de Nadal en aquells alumnes que assisteixen al reforç escolar. Valorem positivament l’evolució dels usuaris del servei.

17

Suport a l’escolarització

Hem contemplat, seguint el projecte Èxit original, la figura de l’amic/ga gran com a un exalumne/a del centre, o un alumne de cursos més alts, que representi un referent positiu per als alumnes del reforç. En el nostre context, però, ens ha estat una mica difícil trobar un nombre suficients de joves que poguessin fer aquest paper i hi hem sumat la figura del voluntari/a. Amb amics i voluntaris hem aconseguit un equip estable de reforç escolar.

Coordinació amb el professorat La coordinació amb el professorat, i especialment amb els tutors i tutores dels nois/es, ha generat oportunitats de treball amb la xarxa socioeducativa de l’entorn. A més a més, hem treballat per anar construint una cultura de col·laboració entre les escoles i les entitats socials del barri. Compartir la cultura institucional dels centres pot permetre a les entitats socials respondre amb més coherència a les necessitats formatives dels nois i noies que atenen.

Les formes concretes de coordinació i implicació mútua han estat: presència d’educadors en algunes reunions de tutors/es per tal de consensuar criteris d’actuació, els contactes per al seguiment d’alumnes i suport a tasques de tutoria, d’orientació acadèmica i laboral, etc.

Finançament del projecte

Fonts de finançament

Reptes de futur 37% Finançament públic ■

■

■ ■

Treballar per a la implicació de les famílies en el procés escolars dels seus fills Desplegar progressivament les accions no iniciades.

Consolidar la seva continuïtat.

Sistematitzar la metodologia del reforç escolar als instituts.

18

63% Finançament privat

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats Atenem i acompanyem a aquest col·lectiu d’adolescents i joves que pateixen les conseqüències d’una migració temprana, oferintlos els recursos formatius, educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

Amb el suport de: Departament de Benestar i Família, Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Departament de Presidència - Secretaria General de Joventut, Departament de Treball.

Amb la col·laboració especial de: Fundació Claror

Marhaba

Amb el suport de: Caixa Tarragona, Fundació La Caixa, Fundación Santa María

Finalitat Des del 2002, el centre Marhaba s’ha reconvertit en un centre de formació prelaboral, laboral i d’activitats de lleure perquè els menors residents en centres de la Generalitat que ho necessitin desenvolupin al Casal un itinerari d’inserció laboral i social durant el dia. Hem construït itineraris educatius, formatius, legals i laborals personalitzats per a cada menor.

Usuaris Marhaba ha atès 15 adolescents de 16 a 18 anys immigrants marroquins (un 42% procedents de la zona de Marrakech i un 58% de Tànger) que han arribat a Barcelona sense cap tutor legal, residents en recursos de la xarxa de protecció. Tots han arribat a Barcelona amb la idea essencial de treballar i promocionar-se.

Una idea que tot i ser difícilment aplicable és el motor del seu projecte migratori.

A més a més, el projecte ha ofert serveis a 14 nois que han arribat a la majoria d’edat aquí i que han trobat un suport per a assolir la seva autonomia econòmica i social, amb un ajut a l’habitatge mitjançant famílies d’acollida i serveis complementaris.

Metodologia Hem continuat basant la nostra acció socioeducativa en el treball per fases, mitjançant les quals els nois viuen intensament l’assoliment de cada fita proposada. L’estructura dels espais de formació i dels de socialització ha procurat ser dinàmica i activadora de l’autonomia i la implicació personal en les responsabilitats, la superació personal i la recerca de solucions per a cada problema plantejat.

La vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, provocada per una ruptura en el seu procés de socialització i la immigració prematura realitzada, ens obliga a abarcar temes més amplis que els laborals.

Així, el projecte formatiu té en compte la situació social del menor i en l’etapa formativa s’incideix en aspectes socials, culturals i relacionals. A més

a més, la carència d’un clar referent adult en el procés d’aquests menors fa que dediquem una atenció especial al seguiment tutorial.

Activitats El projecte ha cobert una àmplia franja horària per a treballar intensivament els aspectes formatius necessaris i assolir el grau d’estructuració necessari per a garantir la inserció sociolaboral. S’ha potenciat l’espai de socialització de manera que formi part plenament del projecte integral del jove per aconseguir, també, la integració social.

Selecció Durant dues setmanes i a partir de les tutories hem ubicat als menors en el marc educatiu del Casal. Aquesta introducció paulatina a la dinàmica de funcionament del projecte Marhaba permet conèixer cada jove, clarificar les seves expectatives respecte el curs, fer comprendre les normes de funcionament i pactar el compromís del noi a participar activament del seu procés.

Formació per a la inserció Hem format els joves com a auxiliars en manteniment d’edificis per a buscar la seva inserció laboral. La formació s’ha estructurat en mòduls trimestrals que han donat als nois nocions d’instal·lació elèctrica, instal·lació de fontaneria i tractament de superfícies i acabats. Durant el curs, els joves han pogut posar en pràctica les tècniques apreses mitjançant les construccions aixecades al nou local del Taller del Raval i en les brigades de treball en benefici de la comunitat. Enguany aquestes brigades s’han realitzat durant el mes de juliol al camp de la federació de Sant Adrià del Besòs on els joves han fet tractament de superfícies i han pintat la façana.

Aprenentatge de la llengua L’aprenentatge de la llengua ha estat l’eina imprescindible per al procés de socialització dels usuaris i un factor clau per a l’aprofitament del curs. Hem fet dos grups d’aprenentatge de la llengua, en funció del nivell inicial dels nois.

19

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

Amb l’objectiu de reforçar els espais d’expressió oral dins l’aula, hem treballat les dinàmiques de grup per habituar-los a les situacions on caldrà que la desenvolupin.

niment d’edificis. N’hi ha 3 en període de pràctiques i hem tingut 2 baixes per problemes d’actitud.

Suport a l’autonomia per a majors d’edat Dinamització En l’espai de dinamització ofert cada tarda s’han treballat tots aquells coneixements que han de facilitar als joves les eines necessàries per a començar un procés d’integració social.

Destaquem com a elements treballats: el coneixement de l’entorn, l’aprofitament de la xarxa de recursos públics comunitaris (biblioteques, carnet jove...etc.), l’educació per a la salut i les festes culturals des de la interculturalitat Catalunya-Magrib (Sant Jordi, Castanyada, Ramadan i Festa del Xai).

Marhaba estiu Durant el mes d’agost hem desenvolupat el mini projecte Marhaba estiu amb l’objectiu de cobrir una situació de deficiència en l’atenció i l’oferta d’activitats de lleure en aquesta època. Amb les activitats diàries d’estiu hem garantit la continuïtat de la tasca educativa en tot l’itinerari dels joves i hem estat una alternativa lúdica i educativa per a ells durant les vacances: platja, piscina, atraccions, cinema...etc. Alguns dels joves no han pogut participar d’aquest espai per trobarse en períodes de pràctiques, per a ells hem organitzat a més a més excursions de cap de setmana i una estada de 3 dies a un càmping.

Orientació laboral El mòdul d’orientació laboral s’ha impartit des de l’inici del curs i ha representat pels nois una aproximació realista al món del treball. Tots ells han pres contacte amb cada un dels elements que es trobaran en el seu procés d’inserció (sectors professionals, condicions de treball, tipus de contracte, tècniques de presentació, com fer un currículum i com fer una entrevista...etc.).

14 joves s’han pogut acollir al servei de suport a l’autonomia per a majors d’edat.

Ha crescut molt la demanda de suport per part de joves extutelats, aquells que es troben en procés de desinternament dels centres on residien a causa de la seva imminent majoria d’edat.

Una de les contribucions d’aquest servei ha estat la de reduir el número de menors que al complir la majoria d’edat esdevenen potencials marginats o indigents.

Hem desenvolupat activitats per a facilitar-los el procés de recerca d’allotjament i de feina i per a ajudar-los a assumir amb responsabilitat i autonomia aquesta nova situació.

Hem tornat a comptar amb la implicació de famílies (4) que han entrat en un pla d’acolliment familiar per a un període de 6 mesos. 4 joves han pogut viure amb aquestes famílies, 9 nois han estat en pisos compartits i amb 1 hem aprofitat la via familiar.

Reptes de futur ■

■

■

Les actuacions de transició a l’autonomia i l’allotjament compten amb un finançament limitat, per la qual cosa consta com una acció complementària del projecte Marhàba. En funció de la seva capacitat econòmica es constituirà com una acció separada.

Valorar iniciatives per a detectar i tornar a ser un punt de referència respecte a tots aquells menors que estan desatesos en la xarxa de protecció.

Sistematitzar la metodologia del mòdul de socialització.

Finançament Marhaba - Mirall

Valorem positivament aquest mòdul perquè permet als joves saber el que implica entrar al món laboral i el que aquest exigeix. Així els joves poden confrontar realitat i expectatives i ser conscients de les seves mancances i necessitats.

Pràctiques en empreses i seguiment post inserció Un cop finalitzat el curs de formació, les pràctiques tenen com a funció ubicar els alumnes en un marc real de treball i són la porta cap a la seva inserció laboral. Dels 15 joves que s’han format al projecte Marhaba durant el 2003, 10 s’han inserit amb èxit en empreses dels sectors de fusteria d’alumini, de la construcció i del mante-

20

Fonts de finançament

61% Finançament públic

39% Finançament privat

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

Mirall

Amb el suport de: Fons Català de Cooperació

Finalitat Les associacions i les entitats en les que s’articula la societat civil constitueixen un espai privilegiat pel diàleg sobre la qüestió social. Més enllà dels acords interestatals, les associacions són capaces de fer que ciutadans representatius de les seves societats s’impliquin a l’hora de tractar les seves noves necessitats, promoure la creació d’una visió i d’un discurs social, i afavorir la comunicació i el diàleg sobre els temes que els preocupen. No existeix una tradició de lligams reals entre les institucions de les dues societats, catalana i marroquina. Però l’existència d’un passat colonial al nord del Marroc i l’increment de la immigració d’origen marroquí a Catalunya ens presenta actualment una realitat comuna. Les associacions de Barcelona troben immigrants entre els nous usuaris, membres i veïns. En alguns casos es presenten també nous fenòmens, com és ara la immigració de menors d’edat no acompanyats. Aquestes noves realitats justifiquen avui dia explorar processos de cooperació entre les entitats que treballen temes comuns des dels barris de les ciutats del Marroc i Catalunya.

El Casal va començar ara fa dos anys una col·laboració amb una entitat educativa de Tànger.

Durant la primera fase del programa Mirall vàrem desenvolupar intercanvis de professionals entre Darna i el Casal dels Infants del Raval per a compartir metodologies en l’actuació amb menors i les seves famílies i adoptar una visió comuna sobre aquesta situació que millori el benestar dels menors que han arribat aquí.

Línies de treball Aquest projecte de cooperació entre el Casal dels Infants del Raval i DARNA es concreta en:

La unitat de mediació familiar El vincle amb la família d’origen és, en tots els casos, un factor de benestar i integració per a tot menor immigrant que ha fet una emigració precoç d’alt risc al nostre país. Però les dificultats aparents són moltes, i no hi ha experiències validades. Proposem desenvolupar una experiència pilot que permeti experimentar les possibilitats de la mediació en totes les seves modalitats: a distància, en retorns temporals, en estades o en retorns indefinits.

A fi de treballar la relació dels menors immigrants no acompanyats de Catalunya amb la seva família, hem començat a treballar per a consolidar la unitat de mediació familiar que es concretarà en: ■

La figura d’un assistent social que treballi des de Tànger els llaços familiars entre els nois del projecte Marhaba i les seves famílies.

■

El retorn temporal de 4 joves al Marroc per a fer una estada formativa a Darna, vivint altre cop amb la seva família.

L’intercanvi de professionals i voluntaris

El projecte Mirall ha estat guardonat amb el 13è premi Barcelona Solidaritat 2003 de l’Ajuntament de Barcelona.

Els intercanvis de professionals entre ambdues entitats han de permetre transferir metodologies educatives i d’actuació social entre les associacions de Catalunya i Marroc. Pensem que és la millor manera de reforçar una plataforma de treball que permetrà en el futur abordar problemàtiques compartides en relació al fet migratori i social. Durant el 2003 hem organitzat la visita de la presidenta de l’associació Darna i la coordinadora d’un dels seus projectes per a aprofundir en els plantejaments, projectes i objectius de les accions a treballar conjuntament.

A més a més, Darna ha comptat amb l’assessorament durant 6 mesos d’un professional del treball social per a recollir i sistematitzar criteris socioeducatius i de gestió de projectes.

De cara al 2004, està previst potenciar aquest intercanvi de professionals i involucrar-hi la figura dels voluntaris. Pensem que oferir experiències d’intercanvi als voluntaris és una manera d’invertir en el camp de l’acció social per la transferència que aquests, en els nostres projectes però també en els seus futurs llocs de treball, faran d’aquest aprenentatge.

La Casa Comunitària i la Granja Arrel de la nostra col·laboració amb Darna hem treballat per a buscar entitats a Catalunya disposades a finançar els seus projectes.

La Casa Comunitària és una escola d’oficis per a més de 100 menors que ofereix un projecte de formació integral i inserció laboral als menors en situació vulnerable de Tànger. Respon a la necessitat d’oferir una escolarització a la població que abandona el sistema escolar i és un important eina d’integració per als nens de carrer. La Casa Comunitària ja està en funcionament des de fa 16 mesos gràcies al conveni amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

La Granja és un centre residencial situat en una zona rural prop de Tànger que forma joves en totes les àrees del treball del camp. La finalitat del projecte és revalorar el camp com a forma de vida i evitar l’enlluernament que els nois senten per la ciutat. La granja ha començat a funcionar el 2003 i compta amb 30 places.

Reptes de futur ■

Treballar per a continuar consolidant els ponts de col·laboració entre aquests projectes de Darna i els seus possibles finançadors a Catalunya.

21

Formació i Inserció Laboral Facilitem la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, integral i intensiu estructurat al voltant del projecte professional de cada jove i la millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb cada jove a partir de diferents itineraris de motivació, formatius i laborals que li permeten un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció.

Amb el suport de: Departament de Treball

Amb la col·laboració especial de: Schneider Electric, Fundació Un Sol Món

La Xarxa d’Accés al Treball Finalitat Molts joves del barri del Raval i d’altres districtes de la ciutat es troben, a partir dels 16 anys, amb un mercat laboral dinàmic, amb oportunitats i recursos, però també amb un mercat exclusiu, precari, exigent i competitiu, que fa que tots aquells joves que, a causa de situacions de desavantatge social, no tinguin els requisits i competències necessàries estiguin limitats per a accedir en igualtat de condicions al mercat laboral.

La Xarxa d’Accés al Treball és una iniciativa que vol implicar les empreses en un projecte social perquè ofereixin oportunitats laborals a joves (de 16 a 25 anys) en situació de risc d’exclusió. Paral·lelament ofereix recursos de suport (orientació, intermediació, mòduls, alfabetització, suport legal) en el procés d’inserció de cada jove.

Usuaris La Xarxa d’Accés al Treball ha atès joves d’entre 16 i 25 anys amb dificultats per a entrar en el món laboral. Enguany, la Xarxa d’Accés al Treball ha atès 336 joves que han fet la demanda de treballar. D’aquests, 27 tenien un grau d’autonomia suficient i, si bé han estat orientats, han continuat la recerca en espais més normalitzats; 78 han estat dirigits cap a altres centres de formació, però el Casal n’ha continuat fent el seguiment; 100 s’han quedat en els diferents programes de formació del Casal; 51 han entrat en l’itinerari d’inserció directament, perquè estaven preparats per a treballar; 43 han estat derivats a fer aprenentatge de la llengua per tal de poder començar posteriorment un itinerari formatiu o d’inserció i 37 han abandonat el procés abans de pactar un itinerari amb l’equip educatiu.

Metodologia La metodologia de la intervenció ha treballat sobre tres eixos: el treball tutorial en l’acompanyament (mitjançant accions de diagnòstic, acompanyament i seguiment posterior a la inserció individual al llarg del procés), les

22

experiències reals de treball a les empreses (oferint estades de treball en empreses com a metodologia d’inserció sociolaboral) i accions de suport paral·lel (oferint suport a la tramitació legal per als immigrats, mòduls d’instrumentals i de capacitació bàsica i altres accions paral·leles a l’acompanyament).

Activitats Circuit d’empreses Des de la Xarxa d’Accés al Treball hem fet d’intermediaris amb ofertes de treball. S’ha buscat que els joves poguessin desenvolupar itineraris experiencials en empreses o estades esporàdiques. 51 joves han realitzat pràctiques en empreses, i d’aquests, 41 han estat inserits posteriorment.

Trobar empreses disposades a oferir una oportunitat laboral als joves amb risc d’exclusió és bàsic perquè aquests puguin tenir una primera experiència de treball. Cada vegada són més les empreses que s’adhereixen a formar part del projecte.

Enguany s’han sumat a la iniciativa 80 empreses noves. Amb aquestes, les empreses acumulades de la Xarxa d’Accés al Treball són 150.

Empreses contactades durant el 2003 Sector hostaleria Sector magatzems Sector manteniment edificis Altres

30 21 23 6

Espai de recerca de feina Hem continuat oferint aquest espai setmanal, que ha posat a l’abast recursos tècnics i serveis als joves per a facilitar-los els tràmits en la recerca i demanda de feina (telèfon, fax, premsa, ordinadors, ofertes de les Oficines de Treball de la Generalitat, etc.). L’espai ha estat obert durant tres hores setmanals a tots els joves que ho han sol·licitat i ha facilitat una atenció especialitzada a aquells que requerien un suport per a realitzar algun dels passos (fer un currículum, trucar per a demanar informació, etc.).

Formació i Inserció Laboral

vació per a la seva formació. La flexibilitat que han ofert aquestes beques ha fet possible adaptar la quantia, la temporalitat i l’ús dels ajuts econòmics a la situació individual de cada cas, i personalitzar l’actuació en funció de la seva problemàtica.

Aprenentatge de la llengua Molts dels nois que es vinculen a alguns dels projectes formatius del Casal a través de la Xarxa d’Accés al Treball són immigrants nouvinguts i necessiten un suport important en l’aprenentatge de la llengua. L’idioma és un factor diferencial que els permet accedir al món laboral i el Casal ofereix les classes per a aprendre’l. En alguns casos, aquesta formació es deriva a escoles d’adults i a altres centres.

Reptes de futur ■

Acompanyament a la inserció ■

Hem acompanyat els joves en aquests primers mesos d’incorporació al món laboral mitjançant les tutories i el contacte directe amb el seus superiors a l’empresa. Aquest seguiment ha possibilitat reorientar dinàmiques que podien posar en perill una bona adaptació al lloc de treball.

■

En funció de les possibilitats de finançament, les accions de “beques de formació” es constituiran en un projecte amb entitat pròpia.

Aprofundir en nous vincles de col·laboració amb les empreses que permetin un major captació, fidelització i compromís d’aquestes.

Iniciar ofertes específiques dirigides al col·lectiu de noies en risc d’exclusió.

Finançament del projecte

Beques per a la formació La permanència en la formació és el principal vehicle per a promoure l’ocupació dels joves.

En alguns casos, les dificultats econòmiques són un factor clau per a abandonar la formació.

Amb el suport econòmic de la Fundació Un Sol Món, s’ha engegat un projecte pilot de promoció de la formació atorgant una beca a aquells joves que necessiten, a més de l’orientació i el seguiment educatiu, un suport econòmic durant la construcció del seu itinerari formatiu per a la inserció.

Fonts de finançament

57% Finançament públic

L’experiència d’aquest ajut ha estat molt positiva. 16 nois han trobat amb aquest suport econòmic el reconeixement, l’estímul i la moti-

43% Finançament privat

Formació Ocupacional Finalitat

Usuaris

Per als joves en situacions personals dificultoses és molt important que les accions de formació i ocupació els puguin generar experiències d’èxit, que els motivin a formar-se més o a treballar en una feina que els agradi.

Les condicions per a accedir a aquesta formació han estat presentar una alta incidència d’indicadors de risc en la situació del jove.

La figura del tècnic en manteniment d’edificis està molt estesa i el sector és ampli. Els nois es formen en competències bàsiques en electricitat, fontaneria, construcció, pintura i petites obres de fusta. És suficientment polivalent per a permetre una especialització posterior en el lloc de treball o mitjançant el reciclatge professional.

La formació en el sector del manteniment d’edificis s’adapta al perfil d’una part important dels nostres usuaris.

Han estat nois de 16 a 25 anys amb una situació multiproblemàtica de manca de suport familiar, dèficits en els hàbits de socialització i manca de recursos per a l’accés al món laboral. Tot i que els cursos de Formació Ocupacional han estat oberts a joves autòctons i a joves immigrats, la totalitat dels alumnes de Formació Ocupacional del 2003 han estat joves immigrats.

La situació de necessitat dels nois nouvinguts

23

Formació i Inserció Laboral

laborals que ho requereixen, són temes plenament integrats en el desenvolupament quotidià dels cursos.

fa que estiguin motivats per a construir-se un itinerari formatiu laboral.

De cara al proper any ens plantegem fer un treball específic amb els instituts de la zona amb la finalitat de captar l’interès dels joves que finalitzen l’ESO. Alguns joves no tenen en compte el risc que suposa l’abandó de la seva formació i la incorporació a la vida laboral sense un mínim de preparació.

Metodologia Com a totes les accions de formació i d’inserció amb joves que presenten un perfil de risc d’exclusió, la metodologia de treball s’ha centrat en la participació i el compromís dels nois en el seu propi itinerari formatiu-laboral.

Hem treballat un seguiment individualitzat a partir de les dinàmiques de grup, les tutories personals i l’avaluació continuada. Hem organitzat els cursos en diferents fases per a motivar l’assoliment d’objectius al final de cada fase.

Durant l’any 2003, 23 joves s’han format en el curs que hem ofert.

L’orientació i inserció laboral Hem fet incidència en el coneixement del perfil i del sector professional desenvolupant un taller de recerca activa de feina, i hem elaborat amb cada noi el seu Pla d’Inserció Laboral. La figura de l’inseridor ha estat important en el seguiment i l’acompanyament en la inserció dels joves formats.

Des de fa temps comptem amb una borsa d’empreses d’aquest sector vinculades al Casal.

Aquestes empreses estan compromeses amb els objectius de l’entitat i sensibilitzades per a participar en la millora social mitjançant la contractació i formació de treballadors. Per aquest motiu són molt útils per a aquells joves que, fins i tot després de la formació, tenen una situació personal fràgil. Evitant qualsevol proteccionisme, aquestes empreses estan disposades a fer-los un lloc i reforçar-ne especialment la supervisió i acompanyament en el mateix lloc de treball.

Continguts tècnics S’han treballat les competències tècniques referents a instal·lació elèctrica, instal·lació de fontaneria, tractament de superfícies i acabats, serralleria i soldadura, i fusta. Aquesta part del curs ha estat a càrrec d’un tècnic especialista, que s’ha encarregat de fer les classes tècniques i d’avaluar els resultats de cada jove.

Reptes de futur ■

■

Buscar noves metodologies per a treballar les àrees instrumentals de formació de manera eficaç.

Incrementar les pràctiques de rehabilitació d’equipaments al territori per a vincular els aprenentatges a la millora de l’entorn urbà.

Formació bàsica Ha inclòs classes d’alfabetització, lèxic tècnic, dibuix tècnic bàsic i matemàtiques funcionals.

La formació bàsica ha estat a càrrec de l’educador del grup, que ha estat la referència en tots els espais formatius i el responsable del seguiment socioeducatiu i tutorial. A més, ha portat les sessions de dinàmica de grup i s’ha coordinat amb la xarxa de serveis per al seguiment de les necessitats bàsiques, quan ha estat necessari. Ha elaborat la programació i l’adequació de les accions formatives, ha realitzat les sessions específiques de formació bàsica i ha estat present en les classes tècniques per a l’atenció individual.

Mòdul de Seguretat i Higiene en el Treball i Mòdul de formació Mediambiental Els continguts formatius dels dos mòduls s’han inclòs en els hàbits de treball de cada part del curs. El reciclatge, la netedat i pulcritud en la feina i les mesures de seguretat en activitats

24

Finançament del projecte

Fonts de finançament

94% Finançament públic 6% Finançament privat

Formació i Inserció Laboral

Mòduls de Capacitació Laboral

Amb el suport de: Colell SA

lament, els joves han comptat amb un espai d’orientació laboral per a conèixer els diferents aspectes lligats al mercat de treball i al mateix àmbit professional. Com a complement, hem visitat empreses directament relacionades amb el sector.

Mòduls de capacitació laboral en mosso de magatzem Finalitat D’entre els joves que no accedeixen als recursos de la xarxa de formació i inserció ocupacional hi ha un col·lectiu que, per la situació personal, necessita una ocupació immediata per les seves necessitats econòmiques o perquè els joves no estan disposats a formar-se degut als seus fracassos anteriors en altres accions de formació ocupacional. Els Mòduls de Capacitació Laboral són accions intensives d’acompanyament a la inserció que capaciten els joves en espais reals de treball i els vinculen a experiències de treball en un itinerari personalitzat en empreses.

22 joves han cursat els mòduls de mosso de magatzem durant l’any 2003

En aquests col·lectius cal afavorir l’accés al treball com a vehicle de normalització, però existeix el perill de situar-los en itineraris de treball precaris i sense qualificació. Per això es treballa per a combinar la prioritat de l’accés immediat al treball amb la preparació a llarg termini del seu accés a ocupacions amb possibilitats de qualificar-se. Per aquest motiu aquesta primera inserció es considera una ocupaciópont i es promociona que el jove accedeixi a la formació ocupacional o a un treball de més qualificació.

Mòduls de capacitació laboral en hostaleria Finalitat Des del setembre, estem desenvolupant mòduls que ofereixen una capacitació bàsica per a orientar la professió dels joves en el sector de l’hostaleria. Un dels factors importants en la tria d’aquest sector ha estat la necessitat de donar resposta a al col·lectiu de noies que requereixen d’un itinerari adaptat a les seves necessitats d’inserció i que amb la resta d’accions que desenvolupem al Casal no aconseguíem per estar clarament orientades als nois.

Els dos sectors on estem desenvolupant els mòduls permeten als joves formar-se posteriorment en disciplines directament relacionades o qualificar-se en el mateix lloc de treball.

El sector de l’hostaleria és molt dinàmic i presenta una demanda contínua de treballadors.

Sovint els restaurants compten amb un pla de formació intern que ens permet inserir joves amb una curta qualificació tècnica garantint un posterior procés de qualificació professional.

A més a més, els restaurants requereixen personal amb diferents nivells de qualificació professional diversificant la inserció als joves segons el nivell competencial adquirit durant la formació.

Usuaris Hem ofert tres mòduls que han capacitat 22 joves per a ser mossos de magatzem. Aquesta capacitació, a més a més de la vessant tècnica, ha treballat sobretot les actituds i els hàbits necessaris per poder tenir una primera experiència de treball positiva.

Tots els mòduls s’han desenvolupat en un entorn real de treball des del primer dia, gràcies a la col·laboració d’una empresa que ens ha cedit l’espai i ha fet que els seus mateixos treballadors participessin activament en la formació dels nois. La seva implicació ha permès que els joves es sentissin motivats a aprendre durant el període formatiu.

14 dels joves capacitats

Metodologia

A partir de l’evolució de cada participant s’ha iniciat el contacte directe amb el mercat laboral, comptant amb la implicació de les cada vegada més nombroses empreses que col·laboren oferint oportunitats de treball als joves formats al Casal. Durant el període d’inserció, els joves han mantingut el vincle amb el Casal com a suport per a superar les limitacions i els problemes sorgits. També s’ha treballat en grup, compartint les experiències que cada participant ha viscut en el procés personal d’inserció.

s’han inserit en un lloc de treball

Hem ofert 1 mòdul de capacitació laboral en hostaleria que ha comptat amb la implicació dels diferents restaurants del barri. Amb aquest mòdul hem capacitat a 8 joves en les funcions d’ajudant de cuina, cambrer i ajudant de sala, potenciant les actituds i aptituds professionals que els permetin la incorporació amb garanties al mercat de treball. Aquesta implicació ha estat bàsica, no només en el període d’inserció, sinó també i sobretot en l’acció educativa.

i amb la resta s’ha treballat La durada d’aquesta acció educativa basada en experiències de treball i coneixements de les tasques d’ofici de mosso de magatzem ha estat de 3 setmanes de formació i 3 setmanes de pràctiques en empreses del sector. Paral·le-

per a reorientar el seu itinerari formatiu

El mòdul s’ha estructurat en 4 setmanes de tecnificació bàsica i 3 de període de pràctiques.

Hem activitat una metodologia educativa basada en l’alternança de la formació dels joves en espais del Casal i en restaurants.

25

Formació i Inserció Laboral

Finançament del projecte El grup ha requerit diferents accions de suport durant la formació: seguiment tutorial, de dinàmica de grups i la participació de diferents professionals dels sector, que han orientat els joves sobre la professió que estaven començant.

En el primer mòdul d’hosteleria hi han participat 6 nois i 2 noies

Tot i que l’objectiu dels mòduls és assolir la inserció laboral a curt o mig termini, en funció del procés individual de cada jove, hem topat de nou amb la problemàtica dels permisos de treball per als joves immigrants. Dels 8 participants del primer mòdul, 4 estan pendents de la tramitació dels papers necessaris per a poder aconseguir la inserció, 3 ja estan treballant i 1 va abandonar el recurs abans de finalitzar el mòdul.

Fonts de finançament

57% Finançament públic

Reptes de futur ■

Consolidar l’itinerari d’hostaleria com a recurs d’inserció per al col·lectiu de noies amb situació de desavantatge social així com la recerca de nous sectors d’ocupació on poder realitzar itineraris formatius.

43% Finançament privat

demoto Finalitat

Metodologia

El demoto és un espai de trobada obert, amb un taller de mecànica de motos com a eix de l’acció on iniciar el projecte de capacitació i d’inserció laboral dels joves. El demoto vol aconseguir captar i vincular els joves a un recurs atractiu per a ells promovent itineraris personalitzats de tipus prelaboral, instrumental, orientador i d’inserció a l’ocupació.

Hem continuat treballant a partir de l’atracció pels ciclomotors que senten la majoria dels joves. Aquesta atracció ha estat l’instrument que ha facilitat la nostra intervenció. Mitjançant la reparació i el coneixement del motor de la moto hem ajudat els joves a desenvolupar hàbits socials i habilitats tècniques per a facilitar la seva adaptació a altres recursos formatius i/o laborals.

Durant l’any 2003 han passat pel demoto 42 joves entre 15 i 20 anys. D’aquests, 31 han estat orientats cap a algun itinerari formatiu ocupacional

Usuaris Els principals usuaris d’aquest espai han estat joves amb una inactivitat perllongada i amb la necessitat d’un recurs prelaboral on recuperar i/o practicar les habilitats pròpies d’un entorn laboral (puntualitat, responsabilitat, relació amb els grups d’iguals, relacions jeràrquiques, etc.).

Com en tots els projecte de formació i inserció de l’entitat, la figura de l’educador-tutor ha estat la base per al treball personalitzat amb cada jove. Amb aquest seguiment individualitzat hem garantit una orientació formativalaboral adaptada a les característiques i necessitats de cada usuari.

Activitats Els usuaris del demoto han estat d’orígens diversos, fet que ha enriquit el grup. Hem pogut accedir al col·lectiu de joves inactius del barri, que era un dels objectius que ens plantejaven el darrer any. Un 31% dels usuaris eren autòctons.

26

Mòdul de mecànica de motos L’educadora responsable del programa i un mecànic han desenvolupat aquest espai cada tarda de 17:30 a 20:30. Els nois han pogut

Formació i Inserció Laboral

aproximar-se al món de la moto fent una aprenentatge pràctic amb motocicletes velles. La dinàmica distesa de l’espai ha permès establir vincles amb els joves. La confiança treballada ha estat important per a poder plantejar al noi alternatives de formació o d’inserció adaptades al seu perfil.

Mòdul de capacitats instrumentals bàsiques Hem incrementat el nombre d’hores destinades a l’aprenentatge i al reforç dels coneixements bàsics (llengua i matemàtiques). Sempre en el marc de l’estudi de la mecànica de la moto, una tarda a la setmana els nois han fet classes teòriques adaptades als diferent nivells dels participants, que els han permès augmentar les seves capacitats en aquestes àrees. Això ha suposat garantir una millor base per a començar els seu itinerari formatiu.

Mòduls d’orientació laboral

■

Mitjançant aquest espai de reflexió, s’han treballat els diferents aspectes lligats al mercat de treball. En aquest mòdul hem intentat treballar, sobretot, la importància de la formació per a aconseguir un bon procés d’inserció. Per tal de conèixer diferents possibilitats de formació pel treball, hem realitzat visites i xerrades amb professionals i empresaris de diferents sectors ocupacionals.

Tipus de formació Núm. joves Formació ocupacional en manteniment d’edificis (Casal) 6 Formació ocupacional externa 9 Mòduls de Capacitació Laboral en mosso magatzem (Casal) 1 Programes de garantia social 1 Casa d’oficis 5 Estudi del Graduat d’Educació Secundària 2 Inserció laboral directa (Xarxa d’Empreses del Casal) 7 TOTAL

El 42% dels usuaris ha requerit un suport en l’aprenentatge de la llengua

Un cop valorat molt positivament la capacitat de resposta que té el projecte per a aquells joves que compleixen una mesura judicial en règim obert, servei en benefici a la comunitat i llibertat vigilada, volem consolidar les línies de col·laboració amb els Delegats d’Assistència al Menor de la Generalitat de Catalunya per a poder donar una resposta més integral a aquest col·lectiu.

Finançament del projecte

Fonts de finançament 17% Finançament públic

31

83% Finançament privat

Reptes de futur ■

■

■

Reforçar el projecte com a espai d’orientació.

Sovint els joves atesos requereixen d’un procés d’orientació complex i ampli per tal de definir l’itinerari d’inserció més adequat.

Ampliar l’oferta de mòduls a partir de l’anàlisi de les necessitats dels joves atesos.

Reforçar l’oferta d’inserció per a aquells joves no motivats per a iniciar itineraris formatius, en els que mitjançant una experiència de treball es pugui iniciar un procés de qualificació.

27

Formació i Inserció Laboral

demoto la Mina

Amb el suport de: Consorci de la Mina

Finalitat

Activitats

Aquest programa va néixer de la voluntat del Casal d’estar obert a la transferència d’experiències amb altres entitats i territoris en què siguin necessàries intervencions com les que desenvolupem al barri del Raval. El projecte s’inicià al juny del 2002 i durant el 2003 s’ha continuat treballant per adaptar-lo a les necessitats reals i explícites d’aquests joves i del seu entorn.

Taller de mecànica de la moto

Podem dir que, enguany, el demoto La Mina s’ha consolidat com a projecte i, sobretot, com a recurs prelaboral referent al barri. Les entitats del territori reconeixen la tasca desenvolupada i entre els joves ha funcionat el sistema de difusió del demoto pel boca-orella, augmentant les demandes per ingressar-hi.

El taller ha estat obert cada tarda de 17:30 a 20:30. Ha comptat amb l’educador, responsable del programa i referent dels nois, i amb un mecànic, que ha desenvolupat l’aprenentatge tècnic de l’espai. En aquest espai diari s’han treballat l’adquisició d’hàbits com la puntualitat, la higiene, el comportament en grup i la concentració en una feina concreta. La confiança treballada ha estat important per a poder plantejar al noi alternatives de formació o d’inserció adaptades al seu perfil.

Durant el 2003, 21 joves han passat pel demoto La Mina.

D’aquests, 15 han passat a fer

Usuaris El perfil del jove del demoto La Mina difereix molt del que ens podem trobar al barri del Raval. Mentre que al Raval els joves són majoritàriament immigrats i prioritzen la integració laboral en el seu projecte de vida, molts dels joves de 16 a 20 anys de la Mina no es plantegen treballar i arriben al demoto buscant únicament un espai de lleure diferent.

El perfil del jove usuari d’aquest demoto reflecteix un currículum de fracàs escolar, una dificultat d’adaptació a espais formals, una subcultura pròpia oposada a la cultura del treball, en un entorn social que no fa pressió davant la inactivitat. Això es tradueix en una dificultat important per motivar els joves a començar un itinerari d’inserció.

accions formatives en diferents recursos.

Hem combinat el taller

amb activitats paral·leles

La metodologia del demoto La Mina s’ha adaptat a les necessitats socioeducatives dels joves d’aquesta zona. En aquest context, hem prioritzat un treball específic de motivació per a la formació i la intervenció integral sobre les necessitats del jove.

Fruit d’aquest esforç d’adaptació, hem ampliat l’oferta prelaboral amb el tastet d’oficis. Aquest nou servei del projecte té l’objectiu d’apropar diferents opcions als joves per a la seva formació.

28

Cada matí, hem donat l’oportunitat als joves de conèixer una sèrie d’oficis mitjançant una formació bàsica de tipus pràctic. Aquest experiència els ha permès fer-se una idea de diferents oficis i els ha motivat a iniciar una formació més específica orientada a l’ofici més atractiu per a cada noi. Els oficis experimentats han estat la fusteria, la construcció, la lampisteria i la jardineria.

Amb el tastet d’oficis hem millorat l’atenció al jove a l’hora de facilitar-li un aprenentatge bàsic experimental i enfocar un itinerari formatiu adequat als seus interessos. A més a més, mitjançant aquest aprenentatge previ hem aconseguit millorar el perfil del jove (actituds, pautes de comportament...) per a la posterior adaptació a un recurs formatiu.

de mecànica de motos

Metodologia

Tastet d’oficis

Tipus de formació Núm. joves Escola taller Polydor (La Mina) 8 Escola taller Ajuntament de Sant Adrià 2 Curs de Formació Ocupacional 1 Mòdul de Capacitació en Mosso de Magatzem 2 Mòdul de Capacitació en Restauració 1

que propiciessin una millora en les expectatives de futur dels nois.

Mòdul d’Orientació Les tutories individuals setmanals han servit per a orientar i fer el seguiment dels joves.

Amb cada noi s’ha ideat un itinerari individualitzat adaptat a les seves necessitats, motivacions i habilitats, i s’ha treballat amb més èmfasi les mancances més rellevants. Des d’aquest projecte s’han aconseguit pràctiques en empreses per a 4 joves. Amb la resta de nois s’ha buscat el recurs formatiu més adient per a continuar el seu itinerari sociolaboral.

Formació i Inserció Laboral

Treball del temps de lleure La majoria de les activitats de lleure s’han ofert als usuaris del demoto i del tastet d’oficis.

Aquestes sortides han propiciat la relació entre els dos grups i l’interès d’uns i altres per la seva activitat en el recurs. Amb tots hem anat al Museu d’Història de Catalunya, al Cinema Imax i al Cibernàrium.

Les sortides organitzades han tingut com a objectiu despertar l’interès dels joves per un possible itinerari formatiu i laboral i per la responsabilització del seu futur. Aprofitant les activitats lúdiques, hem treballat la descoberta de possibles oficis i ocupacions. Les visites estretament relacionades amb el recurs de moto han estat: la sortida a un circuit de Karts, les excursions en bicicleta pels voltants del barri i la visita al Saló de l’Automòbil. Els usuaris del Tastet han visitat diferents centres formatius i recursos d’ocupació.

Finançament del projecte

Reptes de futur ■

■

■

■

Continuar aprofundint en la metodologia de la intervenció per l’especificitat del col·lectiu destinatari.

Consolidar l’oferta del tastet d’oficis ampliant els sectors ocupacionals així com la capacitat orientadora.

Ampliar l’oferta de mòduls dirigits a donar una resposta més integral a les necessitats dels joves atesos (instrumentals, mòduls per a recursos externs i taller de bicicletes).

Progressivament iniciarem activitats d’inserció i formació més formals.

Fonts de finançament

82% Finançament públic 18% Finançament privat

L A V A R L E D R E L L A T L E lutinar tots els necessitat d’ag la nt va da , e realitzem ys Ara fa dos an ió per a joves qu rmació i inserc ant noves iniciatives en fo de s te ec oj pr guir desenvolup r a poder i per a poder se m començar a treballar pe l Raval. va de t, r bi lle àm Ta aquest construir El i l ca lo un rehabilitar màxim la proposta al per presentar ns i administracions, r la al eb tr m Vàre ndacio , empreses, fu alitat propera. Vam trobar d’institucions de la re ra illo m la en estat puntals implicades dels que han a es om pr st espai. m la resposta co s de l’habilitació d’aque realitzar le le ib ib ss nd ci po t es ta pr es im rt no hagués po su st ue aq Sense el projecte.

bre de Des de setem ja una realitat. ió, en és rc l se va in Ra i l ió de r ac El Talle ectes de form oj noies pr i s is el no ts to als l t in 2003 acul t equipat, ofer la constr ucció en m da ua eq un espai ad aris per a cursos necess nant opordel barri els re ius i d’inserció, i proporcio at rm t. fo ta ris ciu ra la d’itine ves de tur a molts jo tunitats de fu de nou, ens a resposta que, tasca. Una a ha trobat un id la cr nt ra va st da no en La ls per a tirar uesa del pu riq m la l’i t, t en na ha do reflectit, claram ts i cada un dels ha e qu ió ac particip ibilita to àriament poss suport que di tes gràcies. ol m , ts to sal. A projectes del Ca

29

Exclusió i Noves Tecnologies Treballem per aconseguir que el màxim de nois i veïns del barri tinguin accés a l’ús i aprofitament de les noves tecnologies.

Amb el suport de: Departament Benestar i Família

Punt Òmnia Òmnia és present en totes les activitats que s’ofereixen.

Finalitat Si bé les possibilitats i avantatges que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació són importants i beneficioses, també plantegen dos grans perills: d’una banda, una gran homogeneïtzació de la cultura encapçalada per les persones que controlen les tecnologies; de l’altra, l’accentuació de les diferències existents entre la població, fet que crea un nova categorització: els “endollats” i els “desendollats”.

Activitats El projecte desenvolupa els seus objectius a partir de tres línies d’actuació que s’articulen entre elles: la formació, l’ús comunitari, i la inserció laboral.

Àmbit de formació

El Punt Òmnia està integrat dins d’un projecte engegat l’any 1999 per la Generalitat de Catalunya anomenat Projecte Òmnia. La finalitat principal d’aquest programa és la d’apropar i difondre les noves tecnologies a persones que, per raons econòmiques o culturals, en poden quedar excloses. Els Punts Òmnia es situen en zones geogràfiques de Catalunya caracteritzades pel seu risc de quedar al marge dels nous avanços tecnològics, com és el cas, entre d'altres, del barri del Raval.

S’han desenvolupat cursos introductoris a la informàtica de diferents nivells, cursos d’aprenentatge de llengües, disseny de pàgines web, i tallers de cuina. Hem treballat perquè perdessin la por i poguessin funcionar de manera autònoma. Han estat cursos impartits des d’una vessant molt pràctica, de forma gràfica i en un ambient distès per a motivar els alumnes.

Usuaris Els usuaris del Punt Òmnia del Casal s’han dividit en tres grans grups: els provinents de la resta de projectes educatius del Casal, els usuaris d’altres entitats i els usuaris del barri. Aquesta diversitat explica que la franja d’edat de persones usuàries del Punt Òmnia sigui tan àmplia (de 3 a 75 anys). Dels 831 usuaris del programa, 208 han gaudit d’algun dels serveis del Punt Òmnia per primera vegada durant l’any 2003.

D’aquests, 101 eren homes i 107 dones.

Enguany, han passat pel Punt Òmnia 399 usuaris del casal, 334 veïns del barri i 98 persones d’altres entitats.

Hem pogut augmentar el nombre d’alumnes perquè hem ampliat la franja horària dels cursos al dissabte al matí, donant servei a tots els usuaris que no hi podien assistir entre setmana.

Les activitats de formació han ocupat 11 hores setmanals de la programació del Punt Òmnia.

Dels alumnes inscrits als diferents cursos, el 90% ha assolit l’autonomia desitjada al finalitzar el curs, el 8% l’ha repetit i només un 2% no ha aconseguit els objectius plantejats. De cara a properes accions caldrà anar adaptant l’oferta de cursos a la cada vegada més gran varietat de nivells i interessos dels usuaris.

Àmbit d’ús comunitari Metodologia El Punt Òmnia és un programa de tots i per a tots, un instrument per a la participació de la comunitat. Entenem la tecnologia com una eina de millora, per a aprendre, informar-se, comunicar-se, entretenir-se i participar en la comunitat. Treballem individualment amb les persones que vénen al Punt Òmnia ajudant-les a desenvolupar el conjunt de les seves potencialitats (hàbits, comportaments i actituds).

Aquest caràcter educatiu transversal del Punt

30

Un 80% dels usuaris dels cursos han estat dones.

L’Espai Obert ha ofert activitat 16 hores a la setmana i ha estat un dels serveis amb més usuaris del Punt Òmnia. Hem ofert assessorament i ús gratuït a totes les persones interessades en les noves tecnologies (internet, correu electrònic, elaborar currículums i buscar feina en webs especialitzades).

La majoria dels usuaris veïns del barri (90% immigrats no comunitaris) han arribat motivats per la comunicació amb família i amics del seu país d’origen. Per als més joves (95% immigrats

Exclusió i Noves Tecnologies

no comunitaris), l’interès ha estat centrat en el lleure (jocs, xats) i l’aula s’ha convertit en un espai de relació entre ells a més d’una porta d’entrada a altres projectes per a joves de l’entitat.

Hem continuat treballant per a acollir als usuaris d’altres entitats del barri que no disposen de mitjans informàtics. 98 usuaris de l’Hora de Déu, la Taula de la Dona, la Ludoteca Olzinelles, i els serveis socials del Poble Sec han aprofitat les instal·lacions del Casal.

Durant l’any hem fet diverses activitats amb altres Punts Òmnia de Ciutat Vella de treball comunitari en el lleure i de formació per a adults i joves de la zona. Destaquem el campionat de jocs en xarxa per a joves del barri i el campionat de futbol per ordinador.

Àmbit d’inserció laboral Les activitats ofertes en aquest àmbit s’emmarquen en programes d’inserció laboral propis de l’entitat que funcionen de forma autònoma, però que utilitzen el Punt Òmnia com a activitat de reforç en els seus projectes formatius. Hem ofert activitats encaminades a donar suport per tal que l’usuari aprofiti les noves tecnologies en el seu procés de recerca de feina.

Finançament del projecte

L’ús de la informàtica ha estat una eina de reforç i aprenentatge complementària a l’activitat for-

Fonts de finançament

mativa de 51 joves.

Reptes de futur ■

Formular iniciatives basades en centres d’interès que permetin vincular grups de joves a una “comunitat tecnològica”.

70% Finançament públic

30% Finançament privat

31

Suport a la Comunitat Dinamitzem i potenciem els recursos que la mateixa comunitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

Amb el suport de: Departament de Treball, Ajuntament de Barcelona - Districte de Ciutat Vella

Barri educador tots els implicats en la creació de noves línies de treball, en la detecció de noves demandes i en la definició de propostes de solucions.

Finalitat Com a entitat educativa que treballa activament per al respecte dels drets dels infants al barri del Raval considerem que som responsables d’estendre la nostra tasca cap a espais oberts en els quals es desenvolupa una part important de la socialització dels infants i joves. Alguns factors ambientals i socials del barri dificulten aquesta funció educadora de l’entorn perquè tenen influència en el clima de convivència, la comunicació quotidiana, la interacció entre el teixit social, l’ús de l’espai públic, el sentiment de pertinença que tenen els veïns, les actituds de cooperació i les iniciatives en què es pren responsabilitat comuna sobre les millores.

L’hàbitat en què creixen els infants i adolescents és un factor clau per al seu desenvolupament i la seva educació.

Durant el 2003, una vegada definits els objectius del projecte i la nostra estratègia de treball, hem desenvolupat un procés d’apropament, d’informació, de sensibilització de les entitats, dels veïns, grups i treball de motivació de recerca d’estratègies de treball conjunt.

Accions Observació i anàlisi dels espai públics Hem continuat realitzant una observació i anàlisi continuada dels espais públics del barri. Actualment són 15 els espais analitzats. A partir d’aquestes anàlisis hem pogut conèixer millor les dinàmiques dels espais, definir possibles espais d’intervenció i detectar situacions en les que cal una intervenció urgent.

Intervenció directa

Les activitats de dinamització han tingut el suport de 39 voluntaris.

Participants i Destinataris Els destinataris finals del projecte són els infants i joves del barri del Raval, que participen en la definició dels espais públics i el seu ús futur, i aconseguiran espais més adequats a les seves necessitats. També ho són, però, tots aquells veïns que es vulguin implicar en els processos i que, de forma indirecta, també en seran beneficiaris.

Metodologia Hem partit de la hipòtesi que la millora dels espai públics proporciona més convivència, cohesió i benestar per als infants, joves i famílies del barri. Per a aconseguir aquesta millora promourem la responsabilitat dels veïns del barri i cercarem la implicació i el suport dels recursos de la zona. Amb el coneixement profund i continuat dels espais públics del barri dibuixarem el mapa dels factors que dificulten la convivència. Afavorirem la participació de

32

Hem iniciat tres processos en tres espais públics del barri: la plaça Folch i Torres,la Rambla del Raval i el carrer Salvador Segui. A més a més hem començat un treball d’apropiació de l’espai públic afavoridor de la convivència per part d’un grup de dones del Raval (Taula de la Dona).

A finals d’aquest any hem iniciat la nostra intervenció al carrer Om. En tots aquests espais hem treballat per disminuir el nivell de conflictivitat entre els diferents actors, detectant i captant als seus líders naturals i mediant per

Suport a la Comunitat

l’apropament entre els diferents grups. Hem generat canvis de relació, implicant als seus representants i promovent la participació de les entitats del barri en la dinamització. Finalment, hem apropat els joves a serveis de formació i ocupació.

Activitat Participants Xocolatada en la festa de carnaval infantil a la Rambla del Raval 536 Tres reunions de mediació dels veïns de la plaça Folch i torres 46 Festa de la convivència organitzada amb la comissió de Franja (joves) 280 Mural per el respecte mutu del veïns de la plaça 136 Partits de bàsquet entre educadors i joves dominicans 58 Intercanvi de balls entre els joves dominicans i el col·lectiu d'avis 338 Festa de la castanyada amb la comissió d’infància 330 Partits de futbol sala amb el col·lectiu de joves marroquins 87

Elaboració d’un diagnòstic participatiu

Reptes de futur ■

■

Planificar una dinamització específica que treballi amb els diferents grups de joves detectats.

Estrènyer la col·laboració amb els altres projectes de l’entitat per a fer convergir objectius i disposar de més diversitat de recursos.

Finançament del projecte

Fonts de finançament

86% Finançament públic 14% Finançament privat

Amb la intenció de desenvolupar un procés autodiagnòstic de definició i de propostes de la mateixa comunitat sobre com vol resoldre els seus problemes de convivència dins de l’espai públic, hem dissenyat un qüestionari per a poder implicar a tots els agents del barri. Durant el 2004 esperem desenvolupar-lo i treballar en funció de les conclusions extretes.

33

L’equip humà del Casal

L’actiu més important que té el Casal per dur a terme la seva finalitat és l’equip de persones implicades en el desenvolupament directe dels projectes: els voluntaris, els estudiants en pràctiques i els professionals.

El Casal és una entitat que ha fet una opció per la participació de voluntariat en els seus projectes. Va néixer, de fet, a partir de voluntaris. Actualment, el voluntariat del Casal constitueix un dels puntals imprescindibles de l’entitat. Tot voluntari està integrat en un equip educatiu a través del qual participa del treball socioeducatiu.

Una gran part de les persones voluntàries del Casal tenen entre 16 i 35 anys. La mitjana d’edat es situa al voltant de 22 anys. En un 73% dels casos són dones. Destaquem, però, el nou voluntariat en edat de jubilació que creix cada any i el de dones de més de 50 anys que poden dedicar un temps a l’entitat.

A més a més dels voluntaris, a l’estructura del Casal, hi tenen un paper important els estudiants en pràctiques de diferents escoles i facultats relacionades amb el món educatiu i social.

Durant el 2003, 67 estudiants han realitzat pràctiques al Casal, d’aquests 58 eren dones.

Per a garantir l’atenció continuada, la coherència de les actuacions educatives al llarg de l’any i la capacitat d’acollir, coordinar, formar i aglutinar altres persones, cada projecte compta amb una o més persones remunerades. Són professionals amb formació i experiència en el camp de la intervenció social. El fet que els projectes puguin comptar amb aquestes persones permet a l’entitat assegurar una estabilitat de les activitats i possibilitar a més que puguin participar-hi més persones, ja que una de les seves funcions és consolidar un equip de col·laboradors. Aquesta dinàmica, a mig termini, permet ampliar la capacitat d’actuació de l’entitat. Actualment 58 professionals treballen als programes del Casal.

Des de fa tres anys el Casal participa en un projecte europeu de voluntariat, pel qual nois i noies de diversos països d’Europa fan estades al Casal. La durada d’aquest servei és de dos mesos en el cas del Projecte Leonardo i de 6 mesos en el cas del Servei Voluntari Europeu. Valorem aquesta experiència de forma molt positiva per l’enriquiment que suposa per als nens i els equips educatius.

Durant el 2003, hem realitzat xerrades setmanals per a explicar el Casal i el voluntariat a 359 persones interessades. D’aquestes 307 han començat el procés per incorporar-se a un equip i 242 han estat nous voluntaris/es. El total de voluntaris durant aquest any ha superat els 450.

A l’estiu hem incorporat voluntariat nou imprescindible per desenvolupar les activitats entre juny i setembre. Quasi el 70% del voluntariat de l’estiu ha estat nou, la resta han estat per una banda, voluntaris/es que han allargat la seva implicació començada durant el curs escolar, i per l’altra voluntariat repetidor del darrer estiu.

34

Hem incrementat el treball amb el voluntariat jove (menors de 18 anys), sobretot a l’estiu. Tot i no poder fer una acció directa amb els usuaris, aquests nois/es fan un suport molt important en tasques auxiliars de cuina i en àrees administratives. És una manera primerenca d’integrar-se en el Casal que propicia la seva participació en equips educatius al cap d’un o dos anys.

Enguany hem comptat amb 41 joves durant els mesos de juliol i agost.

Hem continuat treballant per a la implicació del tots els voluntaris en el projecte global del Casal. Hem celebrat la 3ª jornada de reflexió sobre l’entitat amb el tema “globalitzacio, desigualtat i solidaritat”. I hem celebrat tres sopars de totes les persones implicades en els projectes del Casal.

Durant el 2003 hem engegat el Pla de Seguretat i Prevenció de Riscos Laborals per a professionals, estudiants en pràctiques i voluntaris. Esperem poder començar-ne la implantació durant el 2004.

La gestió de l’Entitat

La logística Enguany al departament de logística ha centrat molt la seva tasca en donar suport al seguiment i gestió de les obres de rehabilitació del Taller del Raval al carrer Junta de Comerç 21.

El concurs obert als contractistes, les negociacions amb els seleccionats, la definició dels dissenys, el seguiment de l’execució i els acabats, han suposat un volum de feina rellevant.

A partir de la posada en marxa del Taller del Raval s’ha reorganitzat l’espai dels altres projectes entre els diferents locals del Casal. Això ha exigit una adequació dels locals existents que han hagut de ser adaptats a les necessitats específiques de les noves activitats acollides.

Això no ha impedit desenvolupar les tasques habituals de l’àrea i introduir millores en algun dels procediments: hem simplificat el procés d’aprovisionament de les colònies d’estiu localitzant els proveïdors majoristes al propi lloc on es feien les colònies.

Aquest canvi ha generat un important estalvi de temps i diners, i un alliberament d’espai als magatzems del Casal. A més a més hem ampliat la xarxa de proveïdors de serveis diversos per a millorar el criteri de contractació mitjançant estudis comparatius en la qualitat i el preu i poder abaratir costos.

La informàtica Hem començat a consolidar una resposta adequada a les necessitats informàtiques que els educadors, monitors voluntaris i personal de gestió presenten en el desenvolupament diari de la seva tasca. Hem detectat les problemàtiques més comunes i hem ofert solucions a les que requerien respostes més urgents.

Hem aconseguit una millora dels equipaments de les tres aules d’informàtica del Casal: optant per l’accés a internet mitjançant línies d’ADSL i ampliant els ordinadors disponibles per als equips educatius i els usuaris de cada projecte. Hem reforçat especialment els sistemes de comunicació en xarxa per a agilitzar els sistemes d’accés a la informació i millorar els processos de treball en equip.

En aquesta línia, hem pogut garantir la comunicació de tot el personal mitjançant el correu electrònic.

De cara al proper any ens plantegem poder proporcionar formació específica al personal i voluntaris que ho requereixin per a donar-los eines de suport en aquest àmbit.

lament, planifica i coordina totes les activitats que l’entitat realitza per a donar-se a conèixer als diferents interlocutors socials, mostra el treball socioeducatiu que es porta a terme per a aconseguir el suport institucional i de la ciutadania i ofereix un suport als projectes educatius que necessitin difondre els seus serveis.

Les vies de finançament públic Amb el treball diari, hem consolidat una relació de continuïtat i confiança amb les diferents administracions públiques. Gràcies a la bona feina i a la transparència econòmica i de gestió, el Casal és una entitat de referència a la qual les institucions demanen l’opinió en diverses qüestions gràcies a l’experiència i el treball acumulat durant aquests anys. Aquesta confiança es veu confirmada en la renovació de totes les subvencions i convenis subscrits en els darrers anys.

Hem continuat fent recerca exhaustiva de les possibilitats de subvencions que ofereixen les diferents administracions. L’entitat intenta estar present en totes aquelles convocatòries adequades a les característiques i al perfil del projecte del Casal. En aquest sentit, hem iniciat la recerca activa de subvencions provinents de la Unió Europea que esperem puguin resoldre’s favorablement per al període 2004-2005.

Enguany hem aconseguit iniciar la col·laboració amb l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, l’Institut Català de la Dona i la Secretaria General de la Família en el marc del projecte Espai de Trobada Familiar. La Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona ha donat suport al projecte Barri Educador i el Departament de Treball mitjançant la convocatòria de Filons d’Ocupació ha sufragat una part de la contractació del personal del Casal.

A través del programa Elionor de la Diputació de Barcelona, el Casal i altres entitats socials han col·laborat en l’elaboració d’una guía sobre metodologies d’inserció laboral. També hem pogut reprendre la col·laboració amb el servei d’educació de la Diputació de Barcelona de la que hem rebut un suport per al servei de reforç escolar del Casal Infantil.

Les vies de finançament privat

La Comunicació

Aquest any hem continuat buscant la resposta solidària de diferents actors socials perquè participin econòmicament en el projecte. La nostra estratègia comunicativa s’ha basat en quatre eixos principals: particulars, institucions- col·lectius, fundacions i empreses.

L’entitat ha anat creixent i adaptant els seus projectes a la realitat canviant del barri. De la mateixa manera, s’ha adaptat per a poder dotar-se de major capacitat econòmica i poder afrontar nous projectes. El departament de comunicació treballa per a aconseguir el finançament necessari per a poder portar a terme tots els projectes que es desenvolupen al Casal. Paral·le-

Particulars Hem treballat perquè el projecte global del Casal motivi la solidaritat de les persones i que aquestes es sentin identificades en la col·laboració de la construcció d’un futur per als nens i nenes en igualtat d’oportunitats. Els ciutadans es mostren cada vegada més motivats a col·laborar en accions socials que millorin

35

La gestió de l’Entitat

el benestar de la població més desfavorida. Des del Casal hem intentat captar el seu interès mitjançant dues grans campanyes de difusió: la campanya d’Estiu i la campanya de Nadal.

patrocinadores del nou local Taller del Raval. Continuem treballant perquè aquestes col·laboracions evolucionin cap a relacions més estables i d’implicació en els projectes socioeducatius.

Hem consolidat el suport solidari que ens ofereixen col·legis professionals, escoles, diverses publicacions i premsa, per a fer conèixer el Casal i demanar suport a més de 100.000 llars de la ciutat i rodalies. Hem iniciat el desenvolupament dels procediments necessaris per adaptar-nos a la Llei Orgànica de Protecció de Dades en las accions de difusió que duem a terme.

Durant els mesos de novembre i desembre hem ofert les postals de Nadal del Casal a les empreses amb desig de felicitar les festes solidàriament. Pensem que és una bona manera de fer conèixer la realitat dels infants i joves del barri i poder obrir les portes a una major implicació de tots en millorar-la.

De cara al proper any creiem important incorporar voluntaris vinculats al món de l’empresa, que puguin aportar-nos visions i estratègies de millora en la línia d’aconseguir activar la política de responsabilitat social corporativa.

Hem continuat apostant per un contacte periòdic amb els col·laboradors que construeixi una relació continuada amb tots els que, d’una manera o altra, ens ofereixen el seu suport.

Hem obert les portes del Casal a tots els que volien conèixer el projecte i hem informat puntualment els col·laboradors de totes les activitats que s’han portat a terme durant l’any.

Presència a la ciutat

De cara al proper any, ens plantegem l’edició d’una revista periòdica que pugui ser un instrument d’informació útil i interessant per la xarxa ciutadana que ens ofereix el seu suport.

Hem treballat per a sensibilitzar la nostra societat sobre el fet que hi ha nens i joves en desigualtat d’oportunitats i que cal fer tot el possible per a poder donar-los el màxim de possibilitats.

Institucions Escoles, parròquies i col·lectius diversos són organitzacions que d’una manera o d’una altra s’identifiquen plenament amb els valors que el Casal representa. Les escoles de Barcelona constitueixen una plataforma de suport molt important que es concreta en diferents àmbits i iniciatives: col·laborar en l’etiquetat i ensobrat de les campanyes; en la recollida de materials útils per a les activitats dels diferents projectes, fer difusió entre les famílies dels alumnes de la necessitat de suport a iniciatives com les del Casal...etc.

Hem estat presents en els esdeveniments i festes ciutadanes més emblemàtiques buscant ressò per als nostres projectes. Hem participat a la Festa de la Diversitat, la Mostra d’Associacions de Ciutat Vella i la Festa de la Mercè amb la resta d’associacions i entitats que treballen des de diferents vessants per millorar la realitat.

Un col·lectiu que s’implica cada vegada més en la realitat dels projectes del Casal és el dels grups de treballadors que s’organitzen per a poder col·laborar en una acció concreta.

Durant el 2003, destaquem la iniciativa solidària dels treballadors de l’Institut Català de Tecnologia- grup del 0,7 i dels de CitigroupBarcelona.

Hem treballat en la posada en marxa de la pàgina web del Casal amb el suport d’Espais Telemàtics (www.casaldelraval.org).

Pensem que la pàgina web del Casal pot ser una eina interessant que acosti la realitat del dia a dia de l’entitat als col·laboradors i a les persones que ens vulguin conèixer. Entre la varietat de continguts que s’hi poden trobar destaquem l’explicació de cada un dels projectes del Casal, les notícies més recents i les diferents maneres de col·laborar-hi.

Administració i finances Fundacions i obres socials Totes les fundacions col·laboradores han mantingut la seva implicació amb el Casal. Són les fundacions que col·laboren amb nosaltres des de fa temps i que, amb el seu suport, milloren la qualitat dels serveis que oferim. Hem aconseguit, a més a més, la implicació de noves fundacions que s’han adherit a diferents projectes del Casal.

Continuem fent recerca de les fundacions i caixes que puguin tenir interès en algun dels projectes que desenvolupem. Molts dels projectes i serveis del Casal no es podrien dur a terme sense aquesta via de finançament. En l’àmbit d’acció social de les caixes d’estalvi destaquem l’inici de col·laboracions amb Caja Madrid, Caixa Tarragona i Bancaixa.

El departament d’Administració i Finances s’ha ocupat al llarg de tot l’any de tots els processos de gestió econòmica i fiscal de la institució.

Al llarg de l’any s’han anat perfeccionant els mecanismes de seguiment pressupostari, així com el sistema de gestió de pressupostos que cada projecte educatiu desenvolupa amb el suport del departament. L’objectiu final és que la gestió econòmica es pugui simplificar al màxim, descentralitzant-la, per tal de reduir el treball que comporta i poder millorar la seva qualitat

Empreses La varietat de projectes que desenvolupem al Casal permet buscar suport empresarial amb garanties de fer encaixar els objectius solidaris de l’empresa amb les necessitats de finançament de l’entitat.

Una de les novetats més significatives que ha incorporat el departament al llarg d’aquest any ha estat el desenvolupament d’un sistema complet de gestió de la tresoreria per fer front a la dificultat, cada cop major, que sorgeix del retard amb que algunes administracions públiques paguen les subvencions que es concedeixen a l’entitat. Aquest aspecte esdevé un factor crucial des d’ara per tal d’evitar posar en risc el desenvolupament normal de les activitats.

El Casal compta amb el compromís d’un grup d’empreses que col·laboren, des de fa temps, en el projecte global de l’entitat i durant el 2003 hem aconseguit consolidar el grup d’empreses

En un altre ordre de coses, s’han efectuat les adaptacions necessàries per tal d’ajustar-nos al nou marc fiscal sorgit de les darreres modificacions de la normativa fiscal sobre entitats no

36

Dades estadístiques

Projectes

Infants

Casal Infantil Casal diari Activitats de dissabtes Activitats de vacances Grup de Grans

237 160 72 191 71

Espai de Trobada Familiar

271

Casal Jove “Atlas”

143

Unitat d’Escolarització Compartida

24

Aula d’Escolarització Compartida

67

Entorn Escolar Marhaba Xarxa d’Accés al Treball

130 29 336

Curso de Manteniment d’Edificis

23

Mòduls de Capacitació Laboral en mosso de magatzem

22

Mòduls de capacitació laboral en hostaleria

8

demoto Raval

42

demoto La Mina

21

Punt Òmnia Usuaris del Casal Usuaris del barri Usuaris d’altres entitats

831 399 334 98

Barri Educador

330

TOTAL INFANTS i JOVES TOTAL ADULTS

1.083 457

37

Informació econòmica

Quins recursos hem aconseguit?

Com hem aplicat aquests recursos?

Durant el 2003 el Casal dels Infants del Raval ha impulsat el funcionament de 16 projectes, que han donat servei a 1.540 persones. Per poder fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el màxim de suports possible, tant pel que fa a les administracions públiques com pel que fa a la societat civil. Hem obtingut, doncs, al llarg de l’any, un suport de 1.813.014 euros.

Un 56% d’aquests recursos han provingut de fons públics i un 44% de fons privats (ciutadania, empreses, fundacions i institucions).

En cada un dels projectes que us hem presentat a la memòria podeu veure detallat quin ha estat el volum global de recursos econòmics que li han estat assignats De la totalitat dels recursos que hem aconseguit, hem aplicat un 92% a l’execució de projectes i activitats, i hem destinat un petit percentatge a la difusió, sensibilització i recerca de recursos:

92% Desenvolupament projectes El 92% dels recursos s’ha destinat a l’execució dels projectes i activitats. Incloem aquí totes les despeses necessàries per dur a l’execució global de cada projecte (materials de tallers i activitats, beques i ajudes, despeses de personal (equip educatiu i tècnic), coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, manteniment i seguretat de les instal·lacions...). En el moment de fer les despeses de cada projecte es busca sempre el màxim aprofitament dels recursos (cercant els millors proveïdors possibles, ajustant les despeses als mínims imprescindibles que permetin garantir l’execució de les activitats, ...).

500.000

590.087

600.000

46.388

68.054

100.000

177.526

186.154

200.000

84.990

300.000

251.128

408.687

400.000

8% Comunicació i captació de fons

56% Finançament Públic

Altres ingressos

Donacions en espècies

Empreses

Fundacions i altres institucions

Donacions de ciutadans/es

Administracions locals

Administració central

Administració autonòmica

0

44% Finançament Privat

Volem destacar el suport imprescindible dels ciutadans i ciutadanes que col·laboren en el funcionament dels projectes. És aquesta implicació i la de la resta d’actors compromesos amb l’entitat, el barri i la ciutat la que fa possible la riquesa i valor social que aconseguim mitjançant la diversitat de les actuacions del Casal.

La multiplicitat de col·laboracions i complicitats que arribem a aconseguir, tant les que tenen a veure amb el suport econòmic com les que es concreten en altres tipus de suports, permet anar molt més enllà de l’actuació que seria viable només amb el finançament públic, que és insuficient per abordar de manera integral la resposta a determinades situacions de desigualtat social.

Aquesta diversitat en l’origen dels recursos proporciona llibertat per a actuar en les situacions on és més necessari i urgent, permet oferir un suport social a més infants i joves, possibilita aportar més recursos als projectes, els hi permet la seva continuïtat al llarg de tot l’any i, sobretot, permet que els objectius de la institució siguin compartits i assumits per més persones i col·lectius, ampliant així l’impacte social de l’actuació de l’entitat.

38

És necessari destinar una part dels recursos públics i privats que obtenim a aquestes accions: difusió de les activitats, sensibilització i incidència social, i recerca de noves persones, Fundacions, empreses, escoles,... que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l’entitat. És un treball a mig i llarg termini que esdevé necessari per poder garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social del Casal envers els seus usuaris.

L’exercici econòmic del Casal dels Infants del Raval ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certificant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2003 és correcta.

Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l’auditoria econòmica.

Han donat suport als projectes:

SECRETARÍA GENERAL DE ASUNTOS SOCIALES

MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE SECRETARÍA DE ESTADO DE EDUCACIÓN Y UNIVERSIDADES

IMSERSO

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Acció Cívica

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General de Serveis Comunitaris

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Institut Català del Voluntariat

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Secretaria de la Família

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Institut Català d’Asistència i Serveis Socials

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Institut Català de la Dona

Generalitat de Catalunya Departament de Justícia

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Direcció General d’Ordenació i Innovació Tecnològica

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Secretaria General de Joventut

Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Educació de Barcelona

Ajuntament de Barcelona Drets Civils

Àrea d’Educació de la

Han fet possible la construcció de El Taller del Raval:

Gràcies a les empreses que han donat una oportunitat laboral als joves de al Xarxa d’Accés al Treball: Modulex, Gesond SA, José García García, Estiba Home, Abacus Coop., Rbc Construcción, Canals & Cano, Corporació Suris, Cons-Te SL, Mebasa, Hotel Tryp Apolo, Casa Leopoldo, Gestión Hostelera SA, Ferretería Besós, Free disseny Arts Gráficas SA, Alter Vida SA, Condis Supermercados SA, Caprabo SA, Makro Autoservicio SA, Colell SA, Papereria Gagum, Catelem Asociados SL, Reiter Systems SA, Belscon XXI SA, Fernández, Semproniana, Coses de Menjar, Grup Sagardi, Casa Fernández.

Moltes gràcies a: Aduanes Ginjaume SA, Agrupació TAXI XXI, Assessoria Cardellach Panadès, Associació per l’Altre Cor Cremat de Barcelona, Associació ZeroSet Barcelona, Auditori de Barcelona, Autogran Servet, Casa Gay, Castellcir amb Tothom, Clic Traç sccl, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi de Fisioterapeutes de Catalaunya, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, Col·legi de Metges de Barcelona, Col·legi de Veterinaris, Cor Jesús i Maria, Coral Cantiga, Coral Diaula, Coral El Molinet, Coral El Virolet, Coral l'Esquellerinc, Coral Fòrum Vocal, Coral La Nau, Coral Lieder Camera, Coral Sunion i Coral Tamti Sons, Cromosoma, Diari Avui, Escola Els Arcs, Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, Escola Hípica Foixarda, Escola Infant Jesús, Escola IPSI, Escola Isabel de Villena, Escola John Talabott, Escola La Salle Bonanova, Escola Lys, Escola López Vicuña, Escola Mireia, Escola Nausica, escoles de l’Escola Pia de Catalunya, Escola Professional de la Dona, Escola Reina Elisenda, Escola Sadako, Escola Sagrat Cor de Sarrià, Parvulari Jesús i Maria, Federació Catalana d’Entitats Corals, Fets per Compartir, FMC foret, Fundació Antoni Serra Santamans, Fundació Baldomero Izquierdo, Fundació FICAT, Fundació Pacamu, Hermandad Rociera Rocieros de Carmona, Institut Català de Tecnologia, IES Joan Boscà, INEFC, Institució Montserrat, La Vanguardia, Mercat Galvany, Moianés Solidari, Museu de la Ciència, Pérez Camps SA, Revista Descobrir Catalunya, Revista Descobrir Cuina, Revista Infància, Salvador Escoda SA, Secretariat de Corals Infantil de Catalunya, Serafí Indústria Gràfica, Supermercats Caprabo, Transports Metropolitans de Barcelona, World Trade Center.

Moltes gràcies als comerços, llibreries i restaurants de Barcelona que participen fent difusió als seus establiments de les campanyes del Casal i als mitjans de comunicació que s'impliquen en fer conèixer l'entitat als ciutadans i ciutadanes.

Moltes gràcies per la seva implicació a:

Amb l’especial suport a projectes concrets de:

c. Junta de Comerç, 16 – 08001 BARCELONA Tel. 93 317 00 13 Fax 93 301 16 06 www.casaldelraval.org – a/e: info@casaldelraval.org