Memòria 2004 del Casal dels Infants

Memòria d’activitats 2004

www.casaldelraval.org

www.casaldelraval.org

Memòria d’activitats 2004

Benvolguts/des, Teniu a les mans la Memòria d’Activitats de l’any 2004. Aquest document sintetitza els resultats més destacats del treball que hem fet al Casal durant aquests mesos.

Pensem que posar en comú i fer públics i accessibles a tothom els resultats assolits és un exercici imprescindible i d’un valor molt significatiu per a totes aquelles persones i institucions que participen en fer possible el Casal i s’hi impliquen donant-li suport.

Durant el 2004, més de 1.700 infants i joves han participat en algun dels 18 projectes, que els han donat respostes a la seva situació i els recursos necessaris per a tirar endavant amb el seu propi esforç.

Enguany, destaquem la col·laboració amb les institucions escolars del barri treballant en xarxa en la millora dels serveis de l’escola pública amb l’inici del Servei de Continuïtat i la potenciació de les Activitats d’Escolarització Compartida als instituts; el desenvolupament d’accions per a donar respostes específiques d’orientació social i laboral a les noies, la problemàtica de les quals sovint és menys visible que la dels nois; la redefinició del projecte per a joves a partir de 16 anys i la dinamització d’activitats obertes al barri amb la implicació d’infants, joves, veïns i entitats.

El Casal, amb més de 20 anys de treball continuat a la ciutat, veu consolidat el model d’entitat que ha anat construint i la vigència dels seus objectius. Són moltes les situacions que ens constaten el reconeixement a la tasca del Casal, el reconeixement, sobretot, dels infants i joves que han tingut al Casal com a referent imprescindible de les seves vides i el reconeixement de la xarxa social i ciutadana que s’implica de diferents maneres donant-li el suport necessari.

Pensem que hem aconseguit la solidesa del projecte social i educatiu de l’entitat.

Tanmateix, ens enfrontem a nous reptes cada dia: l’esforç per la millora constant en l’atenció social i educativa als nens i joves que més ho necessiten, l’atenció especial a les noves necessitats emergents que detectem des del treball diari, mantenir la capacitat d’actuar de manera autònoma i independent per donar resposta a les situacions d’exclusió social i desenvolupar propostes verdaderament transformadores de millora de la nostra realitat social, aglutinant iniciatives que millorin la situació de les persones. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.

Cordialment, Rosa Balaguer Directora General

L’equip del Casal La gestió de l’entitat El finançament del Casal Dades 2004 Agraïments

Amb el suport global de: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Instituto Nacional de Migraciones y Servicios Sociales, Departament de Benestar i Família- Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Departament de la Presidència-Institut Català de la Dona, Secretaria General de Joventut, Departament de Treball, Ajuntament de Barcelona- Districte de Ciutat Vella.

[04] Casal dels Infants del Raval 2004

Amb la col·laboració especial de: Fundació Roger Torné

Proporcionem activitats educatives amb l’objectiu d’educar integralment des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d’exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.

Suport social a infants i famílies

Casal Infantil

2004 [05] Casal dels Infants del Raval

Grup de Grans

Casal Infantil

Quin és el nostre objectiu Atendre de manera integral els infants del barri, reforçant els aspectes que els permeten desenvolupar-se personalment i social. Tenim cura de les situacions especialment difícils o de risc d’exclusió social, sense oblidar ni l’atenció a les famílies –el medi nuclear de la salut integral dels nens i les nenes– ni la vinculació amb la comunitat on viuen.

[06] Casal dels Infants del Raval 2004

En el fons i en l’horitzó de la nostra activitat: el valor que donem a l’autonomia i l’autogestió de la persona, la importància de la participació i, també, de la necessitat d’establir mesures que corregeixin radicalment la desigualtat d’oportunitats que es fa palesa al barri i a la ciutat.

Casal Infantil 2004 Durant el 2004, el Casal Infantil s’ha enfrontat amb el repte de consolidar la feina d’anys anteriors.

L’activitat ha anat guanyant valors i l’any 2004 ha estat un any de millora del projecte, i un any de reconeixement de la feina feta per part de tots els qui intervenen i es beneficien de la nostra tasca quotidiana: els infants, els pares i mares i els tutors de les escoles. Un exemple més de la bona acollida del nostre projecte és que més de 50 famílies estan en llista d’espera per accedir al Casal Infantil -encara que tenen altres alternatives- i també ens arriben derivacions d’infants d’altres barris.

La tasca d’enguany s'ha caracteritzat especialment per l’establiment de vincles més estrets amb les famílies. Aquest fet diferencial del nostre projecte també es manifesta en el seguiment socioeducatiu que duem a terme dels nens i nenes que es troben en situacions més problemàtiques i en el compromís que assumim entorn d’aspectes del desenvolupament dels infants que van més enllà del lleure educatiu.

L’increment qualitatiu i quantitatiu de les relacions família-Casal també ha generat resultats ben positius sobre la relació infants-pares i educadors-pares, i fins i tot entre les mateixes famílies o els infants, que han arribat a establir vincles al marge del Casal. En aquest sentit, contribuïm a crear un entorn relacional que afecta positivament el barri i la creació de xarxes de suport i ajut mutu.

Hem atès un total de 254 infants i el projecte ha estat ocupat al 100% i amb llista d’espera Qui són i com són els infants i les famílies del Casal?

En el 72 % de les famílies hi ha un pare o mare extracomunitari, al 22,4 % dels infants els falta el pare o la mare i un 43,4% de famílies no són família nuclear. El 58% viuen una circumstància econòmica greu (la majoria per sota dels 120 euros de renda per càpita) i el 54% mostren clars signes de risc social: maltractaments, desestructuració, manca d’hàbits i de límits i criteris educatius, trastorns psicològics dels pares. A més, aquestes famílies no disposen, en general, d’una xarxa de suport familiar o social. Les condicions de desigualtat són, doncs, paleses, i la situació de risc tant del infants com dels adults, altíssima.

El Casal intervé en aquest context i ho fa comprometent-se, per damunt de tot i en la mesura dels

seus recursos, en la cura dels infants i, inevitablement, en atendre el màxim posible les complexes situacions familiars que es donen, fruit de complexes raons socioculturals i econòmiques.

Finançament del projecte Cost global del projecte

Curs escolar

Estiu

Casalet

91.034 €

51.991 €

Petits

91.529 €

52.276 €

Mitjans

83.350 €

47.560 €

Hores nens-activitat: 76.813

91.503

Núm. usuaris: 254

Fonts de finançament Casal Infantil Curs escolar 82%

El perfil dels nens i nenes del Casal Infantil reflecteix la gran diversitat cultural del nostre barri

18%

Casal Infantil Estiu

Finançament públic

16%

Finançament privat

84%

2004 [07] Casal dels Infants del Raval

Els infants del Casal tenen entre 3 i 12 anys i procedeixen de fins a 20 països. Aquest any també s’han dividit en grups d'edat, ordenació que ha confirmat la seva eficàcia i idoneïtat per a la dinàmica de treball.

Què n’esperen les famílies, del Casal?

I els infants i nens, què n’esperen?

Hi ha unes necessitats ben bàsiques i materials que tenen a veure amb la dificultat de conciliar la vida laboral amb la vida familiar.

que els seus fills i filles són ben atesos i que això els permet conciliar la seva vida laboral –sovint precària i inconstant– i la vida familiar.

Per començar, els membres de la família treballen i això fa que moltes famílies necessitin que algú dugui els infants a l’escola (45 infants). Mitjançant el Servei Despertador, contribuïm a lluitar contra el risc d’absentisme escolar i tot el que en deriva.

L’altre valor reconegut i valorat per part de les famílies, i també per part dels tutors de les escoles, és el del reforç escolar (4 h a la setmana), una qüestió que permet fer front a l’alarmant fracàs escolar que hi ha al barri, amb les seqüeles que comporta.

També els cal un servei de suport a la tarda, que es concreta en el servei de recollida dels infants quan surten de l’escola per dur-los al Casal (48 infants de 7 escoles diferents). Aquestes tasques, com moltes altres, es poden fer, és clar, gràcies als voluntaris i ens permeten, alhora, assegurar que els infants gaudeixin, al Casal, d’un espai educatiu i lúdic adequat.

Els més menuts, de 3 a 7 anys volen, senzillament, passar-s’ho bé, però al Casal, tot jugant, també fan altres coses: decidir, parlar, relacionar-se, conèixer el seu barri, aprendre... Els més grans, de 8 a 12 anys, troben un espai lúdic, però també un medi per relacionar-se amb altres nens i nenes del barri, i comencen a percebre la importància de la participació, l’autoorganització i les responsabilitats que promou l’activitat del Casal.

El Casal dóna prioritat a la proximitat: a prop dels infants, a prop de les famílies

Els pares i mares necessiten aquests serveis, però també el punt de confiança en els educadors que els permeti estar tranquils, segurs

Les activitats de reforç escolar aborden, des de la prevenció, un problema important: l’alt índex de fracàs escolar

[08] Casal dels Infants del Raval 2004

Una tasca integral i integradora A part del Servei Despertador i dels Serveis d’Acompanyament a les escoles i des de les escoles al Casal –un servei tradicional del Casal–, destaquem, en l’àmbit del reforç escolar, tant la tasca entorn de l’aprenentatge de la llengua com en la millora general de la comprensió oral, la lectoescriptura, el raonament logicomatemàtic, els hàbits i tècniques d’estudi i les noves tecnologies. En aquest sentit, ha estat important la coordinació amb els tutors de les escoles i el suport a la realització de les tasques escolars.

Durant el curs, és clar, s’ha prosseguit amb les tasques ja

consolidades: joc simbòlic, manipulatiu, els tallers d’expressió plàstica, els esports i la piscina, entre d’altres. També s’ha continuat incidint en l’educació per la salut i la higiene.

gent que es punxa o s’encola, etc. –, cal mirar com millorar el barri i com en poden tenir cura ells mateixos, els infants, en la seva vida quotidiana i assolint hàbits saludables.

En l’aspecte lúdic, i pel que fa als infants, enguany s’ha treballat especialment el coneixement del barri mitjançant el projecte “El barri” i “Jo, la meva família, el meu barri”, a part de diferents jocs, visites, etc. Entenem que els infants han de conèixer el seu barri i n’han de tenir una visió positiva alhora que crítica. Davant la perspectiva negativa dels infants –la brutícia, els gossos, la petitesa dels carrers, parcs bruts i amb

La participació dels pares enriqueix i completa la tasca educativa. Els més petits treballen, sovint, amb la col·laboració de les mares i els pares, aspectes de relació amb els altres, alhora que milloren els aspectes instrumentals. La col·laboració dels pares i mares enriqueix l’activitat i la relació.

Les activitats es fan sempre en el context d’un estil educatiu que valora l’autoorganització.

Amb els infants de 8 a 12 anys es treballa l’expressió plàstica, els malabars, el teatre i les tècniques d’expressió, i tot, en general, en un marc que cerca millorar els valors de la responsabilitat i compromís amb la tasca i amb l’equip.

Activitats extraordinàries, de dissabtes i de cap de setmana Com a activitats especials ludicofestives o de col·laboració amb el barri, cal destacar la Castanyada, la festa de Nadal, Carnestoltes, Festa d’Escuma i la festa del 20è aniversari del Casal que es va organitzar a la Rambla del Raval.

Pel que fa als caps de setmana, tots els grups han realitzat excursions l’últim dissabte de cada mes, i fins i tot les famílies dels més petits van participar en una sortida a l’Aquàrium de Barcelona, i també s’han fet caps de setmana de convivència entre famílies, infants i educadors.

El grup dels més grans, de 8 a 12 anys, van fer colònies de Nadal a la casa de colònies Castellnou d’en Bages, i per Setmana Santa tots els grups (79 infants) van fer colònies a La Marinada, a Cambrils.

L’Estiu: un projecte imprescindible L’activitat d’estiu és fonamental per a les famílies, atès que mentre els infants han acabat el curs, els pares i mares continuen treballant, la qual cosa posa a prova l’organització familiar. L’activitat estiuenca al Casal, és, doncs, imprescindible.

Prova de tot això és que al Casal d’Estiu de juliol i agost hi han assistit 182 infants, amb una mitjana d’assistència de 150 infants al dia.

Les activitats desenvolupades tenen a veure amb la necessitat de refrescar-se, raó per la qual les excursions, la piscina i la platja són activitats centrals.

Però també hi ha hagut una te-

màtica de treball: “El Fòrum Social dels Infants del Raval. Com veiem el món?”, i cada setmana s’ha tractat un tema que donava resposta a la pregunta plantejada.

L’altra element primordial de l’estiu són les colònies d’estiu, un context idoni per consolidar les relacions i la cohesió dels diversos grups d’edat, en la mesura que es comparteix la vida quotidiana. D’altra banda, també permeten incrementar la tasca educadora d’hàbits, així com el seguiment pormenoritzat de cada nen i nena.

Però, sobretot, són un motiu de festa i divertiment per a tots els infants que hi acudeixen.

Les colònies han tingut tres moments. El mes de juliol els més petits, de 3 a 7 anys, van fer colònies (cinc dies) a Can Vilalta, els de 8 a 12 anys van passar dotze dies a Sant Miquel de Campmajor-Mieres i, finalment, a l’agost es van oferir colònies a la franja d’edat d’entre 3 i 12 anys a Avià (els petits 5 dies i la resta 12).

Més de 160 voluntaris han participat en les diferents tasques del Casal Infantil Una tasca diferencial del Casal: l’acompanyament socioeducatiu En general, ens hem proposat de comprometre les famílies en les activitats del Casal, que proposin coses, que hi participin, que estiguin ben a prop de l’activitat, i incrementar aquesta vessant és també un dels reptes que tenim damunt la taula.

per tractar de manera individualitzada els petits i les seves dificultats. Per fer-ho, mantenim un estret contacte amb serveis socials, amb els tutors de les escoles i amb recursos de què disposa la xarxa d'assistència, com ara el psicòleg escolar i els serveis de salut.

Amb l’acompanyament socieducatiu a infants i famílies amb dificultats tractem de completar el servei d’atenció a l’infant abordant les problemàtiques especialment de risc que la nostra activitat ens desvela: rols no assumits de pare i mare, conflictes afectius, desestructuració, malalties dels pares o mares, mala alimentació…

El nostre compromís per l'atenció integral ens duu també a haver de sumar esforços amb l’escola. L’acompanyament socioeducatiu és un element que ens caracteritza, i els tutors de les escoles destaquen el nostre nivell de preocupació pels infants. Cada trimestre s’estableixen dos contactes amb els tutors de les escoles, perquè sàpiguen què es fa al Casal i per abordar problemàtiques d’infants concrets.

Per fer efectiva la nostra tasca elaborem plans de treball amb les famílies, acordem millores, i assessorem o derivem en molts altres aspectes.

Es tracta, doncs, de respondre a la necessitat que observem d’intervenir prop de les famílies

El 2004 s’ha fet el seguiment socioeducatiu de 65 infants en situació de risc

Treballant a les escoles amb les AMPA: el servei de continuïtat Bàsicament es tracta de donar servei als infants i els pares per mitjà de les AMPA (Associacions de Mares i Pares). És un servei molt concret que ens han proposat les escoles del barri per omplir d’activitat lúdica el temps que es crea entre dues activitats extraescolars o entre la sortida de l’escola i l’activitat extraescolar. A més a més aquesta estona allarga l’horari d’atenció als alumnes i permet a moltes famílies conciliar la vida laboral i la familiar.

El Casal, com entitat de lleure vinculada al barri i en relació permanent amb el teixit escolar, va començar al gener aquest servei que ens compromet activament al Casal en la millora de l’oferta i atenció a les famílies i alumnes de l’escola pública.

Grup de Grans Objectiu general Oferir als nois/noies de 12 a 15 anys un medi que els aporti el suport i les eines necessàries de formació –tant escolar com les que deriven d'un lleure enriquidor– per promoure el seu desenvolupament integral i l’autonomia personal.

L'any 2004, un resum El tema central de treball de l’any ha estat la necessitat d’incrementar el compromís dels adolescents en les activitats que s’emprenen.

Pel que fa al reforç escolar, l’activitat ha estat positiva en allò que fa a l’espai d’estudi per als nois i noies de 1r cicle de l’ESO (Educació Secundària Obligatòria) i el treball amb les famílies, sobretot de 4t d’ESO, en l’orientació als pares i mares sobre les opcions formatives després de l’escolarització obligatòria.

Quins són els nois i noies del Grup de Grans

[10] Casal dels Infants del Raval 2004

El 2004 han estat 81 adolescents (32 noies i 49 nois). El 70% són del barri i mostren una gran diversitat de procedències.

D’altra banda, hi ha un predomini de les famílies monoparentals i amb dificultats econòmiques.

El grup, d’altra banda, ha mostrat una heterogeneïtat difícil de gestionar i hi ha casos que haurien requerit un seguiment més personalitzat, atesa l'apreciable manca d’hàbits d’estudi i els casos de nois o noies amb experiències escolars conflictives.

Quant a l’estudi, cal destacar el funcionament setmanal de l’espai de consulta de ciències, dirigit especialment a 2n cicle, així com les dues hores setmanals d’anglès (demanda especial del grup de 4t) i l’accés a les noves tecnologies mitjançant el projecte Òmnia.

Els aspectes esportius o de lleure en general han tingut bona acollida, especialment algunes de les activitats noves: lluita grecoromana, el curs de funky, etc.

Què n'esperen els nois i noies, del Casal?

Esperen trobar un espai per relacionar-se i fer activitats d'esbarjo i esportives. Tot allò que té a veure amb el reforç escolar és més una expectativa de les famílies, malgrat les demandes concretes vinculades a la millora de les capacitats en llengües i altres matèries.

Alguns dels nois i noies que acudeixen al recurs ho fan perquè ja el coneixien del tram d'edat anterior al Casal Infantil, però també hi vénen per recomanació d'amics i amigues. Els qui acudeixen al recurs ho fan, sobretot, perquè volen, de manera voluntària (90%).

Suport a la família En aquest grup d’edat continua sent fonamental el contacte amb les famílies i aconseguir que s’impliquin –amb les ajudes que calgui– en el procés formatiu i educatiu dels seus fills i filles.

En aquest sentit, i en un context de relació ben ampli, s’han dut a terme moltes accions que expressen tant l’alt grau de vinculació que s’estableix amb les famílies (participació en festes), com el nivell d’atenció i recursos que es dediquen al seguiment dels nois i noies (entrevistes, reunions...).

En definitiva, hi ha hagut un contacte regular amb les famílies, les quals, alhora, han mostrat participació i implicació en la relació amb els seus fills.

L'activitat al llarg del 2004: suport escolar i espai de trobada Suport escolar: L'Espai d'Estudi

L’espai de trobada i les vacances

El reforç escolar, en estreta col·laboració amb els IES, s’ha reflectit en l’elaboració de plans de treball personalitzats, entrevistes amb tutors, revisions de plans i nombre de projectes formatius, al marge de moltes altres intervencions de suport i seguiment.

Com a espai informal, ha estat molt profitós a l'hora de recollir informació de l’estat i preocupacions dels adolescents i generar comunicacions positives dels nois i noies amb l’equip educatiu.

Els canvis duts a terme en l’Espai d’Estudi, així com l'establiment de la voluntarietat per als nois/noies de 2n Cicle d'acudir a l'espai d'estudi i la separació espacial del grup per cicles, han donat com a resultat que s’ha acabat amb la llista d’espera de nois/noies de 2n cicle i que s’ha aconseguit un clima més profitós de treball i més relaxat, sobretot en el grup de 1r cicle, un curs que no s’ha distingit especialment per l’assistència regular.

En l'Espai d'Estudi cal destacar l'espai de consultes en temes de ciències i les activitats vinculades al projecte Òmnia: ús obert de les noves tecnologies, jocs en xarxa, etc.

L’espai de trobada, en contrast amb els que demanen esforç i compromís, ha estat ple d’activitats molt ben acollides, entre les quals cal destacar les activitats esportives, com el futbol, amb una mitjana de participants molt alta, els tallers de ball modern o de funky, i la lluita grecoromana –una activitat que ha sabut suscitar l’interès dels nois–, el ping-pong, cursos de guitarra, de graffitti, de cuina, d’arracades, etc.

També ha estat interessant abordar temes relacionats amb el gènere, en unes edats –i en determinades cultures més– en què aquest fet esdevé trascendent per a la vida de les noies.

Enguany també s’ha treballat molt, però, les qüestions d’autonomia i autogestió del grup, amb activitats en què els grans han participat de manera molt activa i participativa: festa d’inauguració del curs, Castanyada, festa de Nadal, festa del 20è aniversari del Casal i festa de la convivència.

El Grup de Grans també ha participat en altres activitats, com la Festa de Carnestoltes, Ravalstoltades, Projecte Quorum de fotografia i l’esperada pujada a Montserrat.

Les activitats de vacances escolars, de la seva banda, s'han caracteritzat pel bon ambient general i la bona assistència –tant les de Nadal com les de Setmana Santa o els campaments de Noarre i les colònies d'Avià, i el Casal d'Estiu de l'agost.

Un repte: créixer en l’autonomia, l’esforç i el compromís Hem d’aconseguir que l’àmbit de consultes i tutories sigui més obert i fer un seguiment més acurat d’aquells nois o noies que en facin demanda explícita. D’altra banda, hem de cercar l’equilibri entre les tasques d'esbarjo i les que requereixen un esforç i un compromís per part dels qui participen en el grup, i una de les maneres seria incrementar les activitats d’abast comunitari.

En un altre sentit, cal continuar reforçant la implicació de les famílies en el procés formatiu dels seus fills i filles.

105 nois han pogut gaudir de les activitats estiuenques

Finançament del projecte Cost global del projecte

Curs escolar

Estiu

76.615 €

38.341 €

Hores nens-activitat: 50.369 Núm. usuaris: 81

Fonts de finançament Grup de grans Curs escolar 87%

13%

Grup de Grans Estiu

Finançament públic

20%

Finançament privat

80%

2004 [11] Casal dels Infants del Raval

L'horitzó possible

[12] Casal dels Infants del Raval 2004

Amb el suport de: Departament d’Educació, Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

Per a donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies, reforcem l’escola: treballant conjuntament en nous models i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia del procés escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització.

Suport a l’escolarització

Unitat d’Escolarització Compartida - UEC

Entorn Escolar

2004 [13] Casal dels Infants del Raval

Activitats d’Escolarització Compartida - AEC

Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) Objectius de la UEC Les UEC volen donar una oportunitat perquè els alumnes amb greus problemes d'adaptació al sistema educatiu puguin, tot fent tasques que s'ajustin al seu perfil personal i que els motivin, reprendre el seu camí formatiu i reincorporar-se a un procés normalitzat.

Val la pena recordar, però, que les UEC volen donar resposta a la problemàtica que es va crear de resultes del conflicte que sorgeix als centres en fer efectiva l'obligatorietat d'escolarització fins als 16 anys, una escolarització que es va allargar, alhora, per provar de resoldre un altre problema: que els nois i noies sense escolaritzar tampoc no trobaven feina.

Què ha passat al llarg de 2004 a l'UEC? La UEC no ha deixat de plantejar-se i abordar de la millor manera possible els seus objectius i la cura d'aquests nois i noies que es troben en una situació tan delicada.

[14] Casal dels Infants del Raval 2004

La manera de fer-ho passa, clarament, per la necessitat d’incrementar al màxim l’atenció personal a cada noi i noia, cercant aquelles activitats que poden respondre als seus interessos, per tal de dinamitzar-los i que, alhora, trobin camins per expressar el que els preocupa o interessa. Per això enguany han estat important les col·laboracions externes que han permès millorar els continguts dels tallers.

Però hi ha altres elements que susciten l’interès dels nois, com ara l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les tasques quotidianes o els tallers com el de mecànica de moto, o el dedicat a sexualitat i drogodependències.

El taller de comunicació ha tingut bona acollida, i també considerem assolits els objectius en el taller d'electricitat.

Quins nois i noies es beneficien de la UEC?

Què n’esperen, els alumnes, de la UEC?

Es tracta de noies o nois que per diverses raons no s’han adaptat al sistema escolar i amb qui els IES han esgotat tots els recursos de què disposen.

Enguany hem tingut al recurs 23 alumnes d’entre 14 i 16 anys.

Hi ha una demanda tàcita d’atenció a les seves peculiaritats, a les seves necessitats i motivacions. En realitat cerquen trobar una manera d’expressar-se al marge dels procediments escolars. Alhora, estan mancats, sovint, d’hàbits de treball per fer front fins i tot a allò que els interessa, i sovint mostren immaduresa en aspectes d’ordre, control, capacitat d’esforç, constància, etc.

En molts casos tenen pressa per accedir al món del treball, raó per la qual es troben més còmodes fent activitats prelaborals i manipulatives.

Constatem, però, que el perfil d’aquests nois i noies ha canviat. Vam començar treballant amb nois i noies amb greus dificultats i que s'estaven tot el dia al carrer, però ara aquest perfil de jove no ens arriba, tot i que sabem que es troben al carrer, perquè a l’Institut tampoc no hi acudeixen i així és molt difícil fer una derivació a la UEC. Són nois que cal atendre i cercar intensament amb els IES els mecanismes que possibilitin la derivació al projecte.

La característica de les famílies, en general, és que acumulen experiències negatives entorn dels centres escolars i el sistema educatiu, la qual cosa fa que mostrin suspicàcies envers els educadors en general.

Crèdits i tallers el 2004

L’activitat esportiva

Una de les peculiaritats dels nostres educadors és que, alhora que talleristes són tutors. Defugim el model de tutor que es limita a ser tutor i del tallerista que solament exerceix com a tal.

escales…), així com l’ús de les noves tecnologies (creació de cartells i etiquetes), i, per descomptat, els coneixements tecnològics (fusteria, serralleria…) i els processos de creació dels diversos oficis.

Quant al reforç escolar, s’ha partit d’un treball molt personalitzat amb cada alumne, a partir d’unes proves prèvies per comprovar el nivell acadèmic de cadascú. La intensitat d’aquest seguiment personalitzat és, de fet, el que ha de caracteritzar la UEC.

El crèdit de grafitti neix amb la intenció de facilitar el coneixement d’una forma d’expressió artística propera als joves i que ha permès l’anàlisi crítica de situacions derivades d’aquest art, el treball de la motivació i seguretat personal, el treball en grup respectant l’altre, etc.

Pel que fa als tallers, el de comunicació ha continuat provant de desenvolupar les competències comunicatives per comprendre i expressar-se tant a nivell oral com escrit, conèixer i valorar altres cultures, com també aspectes històrics, geogràfics i tradicionals, aprendre a utilitzar fonts d’informació i de comunicació, adequar el llenguatge propi al context i aprendre el llenguatge del món laboral.

El crèdit d’orientació laboral ha pretès estimular en l’alumne la formació d’interessos i expectatives, orientar-lo en el disseny del seu itinerari formatiu laboral i que adquirís els coneixements per entendre i interpretar la realitat sociolaboral i cultural de l’entorn.

Hi ha hagut dos tallers d’eines bàsiques, el d’adequació dels mateixos tallers, amb la incorporació de les noves tecnologies com a eines quotidianes de treball, i el taller d’electricitat, que ens ha permès incidir en una gran diversitat d’elements metodològics: incidir en la importància del treball en equip, desenvolupar actituds positives envers el treball manual, treballar els valors de l’ordre, la neteja, etc.

D’altra banda, s’afavoreix la percepció del vincle existent entre matemàtiques i món real (mesures,

El futbol, com a activitat principal, ha generat dinàmiques positives entre educadors, alumnes i voluntaris. També hi ha hagut torneigs entres diverses UEC. L’activitat de piscina també s’ha desenvolupat enmig d’un bon clima general, i s’han abordat temàtiques com el socorrisme.

El crèdit de sexualitat i drogodependències és dels que ha obtingut millor acollida per part dels joves.

Es va proposar com a objectiu parlar obertament, amb espontaneïtat i amb respecte de tot allò que interessava als alumnes, per aclarir dubtes, trencar tabús i donar confiança i resposta als dubtes que anessin sorgint.

Un altre dels tallers que han rebut una bona nota per part dels alumnes ha estat el de mecànica de moto en què tant la dinàmica de relacions que s’hi han establert com la motivació amb què s’ha dut a terme per part dels alumnes ha estat modèlic.

Cal incrementar aspectes com l'atenció personalitzada, l'adequació dels tallers a les característiques i interessos dels nois i noies a fi de resoldre aspectes com l'absentisme i guanyar en motivació, ordre i control en totes les activitats. A part d'això, cal insistir en altres criteris: la demanda professionalitzadora, l'atenció a salut mental i l'atenció a les noies.

2004 [15] Casal dels Infants del Raval

Un horitzó possible

Activitats d’Escolarització Compartida (AEC) Objectius del projecte La constitució del projecte Activitats d’Escolarització Compartida ha permès que els Institus d’Educació Secundària (IES) puguin donar una resposta als alumnes que necessiten una escolarització en un entorn curricular diferenciat i compartit amb els instituts. Això ha obert noves expectatives en el tractament de la diversitat amb determinats alumnes amb problemes d’adaptació a la convivència al centre. Es tracta d’aconseguir un canvi de conducta significatiu i una millora en l’aprenentatge i que l’alumnat adquireixi les habilitats socials bàsiques suficients per a la seva inserció en la vida adulta o per al retorn a l’aula ordinària.

Amb les AEC l’atenció pot ser més individualitzada, ja que es pot disposar d’un professor tutor, un educador i, fins i tot, de vegades, d’un tallerista, en la mesura que hi ha activitats molt atractives, com la mecànica i la construcció. En definitiva, més adults per als nois i noies, més rapidesa per detectar situacions conflictives i flexibilitat per abordarles, i implicació i coordinació dels IES i el Casal.

L’activitat de 2004

[16] Casal dels Infants del Raval 2004

El recurs ha transitat des de la precarietat inicial de comptar amb un sol educador, a la consolidació i eficàcia, reconeguda pels mateixos IES, els principals beneficiaris junt amb els/les alumnes que fan servir el recurs. A mitjans de 2004 va arribar més suport de l’administració, la qual cosa va permetre disposar de dos educadors, amb la consegüent possibilitat de fer tasques més personalitzades i preventives. Això va fer considerar quines activitats, a part del taller, es podien posar en marxa. A grans trets, durant el 2004 hem aconseguit millores no solament en la motivació dels alumnes o en la prevenció de conductes disruptives, sinó en la convivència general als centres.

Una de les claus dels bons resultats de l’any s’ha basat en mantenir un nivell d’assistència regular al llarg del curs i reduir l’absentisme, així com buscar vies alternatives complementàries per tal d'ajudar els alumnes en les seves dificultats d'aprenentatge. Un dels èxits de les AEC ha estat trobar interlocutors vàlids –motivats i interessats– dins dels instituts i generar-hi complicitats. Tot plegat també és un estímul per a una col·laboració més estreta entre els instituts i les entitats socioeducatives del territori. Mitjançant el suport als IES, es pot donar l’atenció de tutoria que els alumnes necessiten, amb entrevistes amb les famílies i contacte amb la xarxa social.

Qui són els nois o noies que es beneficien de les AEC? En primer lloc, els alumnes d’educació secundària que mostren dificultats d’adaptació al centre i comportament disruptiu o alumnes amb necessitats educatives especials, carències d’hàbits d’aprenentatge, personals o socials. També aquells que mostren una baixa o nul·la motivació o amb poques possibilitats d’acreditació dins de l’estructura educativa de l’IES. Aquests alumnes, d’altra banda, solen mostrar greus índexs d’absentisme.

Ara bé, el recurs també atén tots els alumnes dels IES amb manca d'interessos clars de cara al seu futur personal i professional, o als alumnes amb poc interès per continuar una formació reglada.

Què n’esperen, els/les alumnes i els instituts, de les AEC? Entenem que els nois i noies esperen en alguns casos un suport i un reconeixement del seu esforç i de la seva situació personal i acadèmica. A partir d’aquí, volen trobar propostes que els motivin i que els permetin connectar amb els seus recursos personals i aprofitar-los. Els instituts, d’altra banda, esperen comptar amb eines que els permetin abordar les dificultats que els alumnes els plantegen i davant de les quals sovint se senten desbordats.

Taller, manipulació, habilitat, aprenentatge

Una activitat a la mida: el taller La concepció dels tallers i crèdits com a pre-tallers facilita l’adquisició de continguts. Si hi ha mancances de nivell aquí no s’evidencien i hi ha activitats en què els nois poden plasmar el que saben fer, i les condicions de les AEC són millors per facilitar la feina.

Molts dels tallers realitzats aquest curs han estat una novetat i ens han permès constatar que es poden treballar aspectes molt diferents sense perdre una perspectiva acadèmica o pre-laboral.

En aquest sentit, cal destacar els tallers de construcció, de mecànica de motos, de pintura mural, i de participació comunitària.

Pensem que els crèdits comunitaris són molt importants dins del projecte, ja que permeten treballar diferents aspectes amb els alumnes i els instituts, i altres col·lectius del barri per atendre de forma integral les necessitats educatives i socials.

seva banda, el Departament d’Educació cobreix les despeses complementàries i el finançament de l’equip educatiu de l’entitat dedicat al projecte.

La diversitat de tallers i crèdits ha facilitat molt l’oferta que podíem proposar als alumnes. Cada alumne ha pogut optar per aquells tallers i crèdits que s’adaptaven més als seus interessos (cuina, electricitat, construcció, mecànica de motos, hosteleria, informàtica, etc.), la qual cosa garantia el nivell de motivació i compromís dels alumnes.

Aquesta adaptabilitat del recurs és un dels elements claus que explica el seu èxit.

Enguany han passat per les AEC 92 alumnes dels dos instituts del barri

Els educadors del Casal aniran adquirint progressivament més responsabilitat en aquells casos que necessitin un seguiment més acurat, donant suport al professorat dels IES en el treball de seguiment dels alumnes, atenció tutoritzada, entrevistes amb famílies i contacte amb la xarxa social.

En aquest projecte de col·laboració entre els instituts d’ensenyament secundari i el Casal, els centres aporten el tutor i els professors de les àrees implicades; mentre que el Casal aporta l’educador i el tallerista, l’equipament i la infrastructura. De la

Les AEC, si disposen de prou recursos, són una bona notícia, per als alumnes i per als centres educatius Consolidar l’atenció personalitzada a partir de comptar amb prou educadors és la clau per assolir bons resultats.

Finançament dels projectes UEC i AEC Cost global dels projectes:

Fonts de finançament

164.315 € Núm. usuaris UEC: 23

Per oferir una millor qualitat en les activitats, tallers i crèdits seria interessant concretar prèviament quines àrees curriculars treballaran els alumnes a classe, per poder-les complementar amb els tallers més adequats. D’altra banda, el millor indicador de l’èxit de les AEC serà que cap noi o noia que l’utilitzi hagi d’accedir a les UEC.

Hores joves-activitat UEC: 5.922 Núm. usuaris AEC: 92 Hores joves-activitat AEC: 5.931

88% Finançament públic 12% Finançament privat

2004 [17] Casal dels Infants del Raval

Un horitzó possible

Entorn Escolar Objectius del projecte L’any 2004 Amb aquest projecte comunitari iniciat l’any 2003 que col·labora amb el projecte Èxit de l’Institut Municipal d’Educació i que compartim amb la Fundació Tot Raval, volem millorar les relacions entre els centres educatius i el seu entorn, entenent que els centres educatius no poden fer-ho tot i que els cal suport i ajuda. Per tant, la relació entre centres i l’entorn, amb la vista posada en la millora acadèmica dels nois i noies i, en general, en la seva formació integral, és el que orienta el projecte.

[18] Casal dels Infants del Raval 2004

En aquest sentit, es planteja com a fonamental la participació de les famílies i de la resta d’entitats que tenen alguna cosa a dir en la formació dels alumnesciutadans. En el fons, també es tracta d’intentar fer veritable política de prevenció del fracàs escolar.

Durant el 2004 s’ha consolidat el que es va iniciar: reforç escolar i cursos de català dins dels Instituts en horaris extraescolars.

Enguany, però, s’ha començat a treballar en la xarxa del reforç escolar i en el lleure amb les entitats adients de l’entorn, una tasca que l’any passat no vam acabar de plasmar.

Es tracta no solament de fer una tasca de reforç escolar sinó de crear una xarxa al voltant del centre, amb tallers per als nouvinguts i dinamitzant les Associacions de Mares i Pares (AMPAS) dels instituts.

Qui treu profit del recurs?

Els beneficiaris han de ser tots els alumnes dels centres del Raval, un índex molt baix dels quals segueix estudis postobligatoris, mentre que l’índex dels qui arriben a l’educació superior és molt menor que el d’altres barris de la ciutat.

Ara bé, en poden treure un profit especial aquells nois i noies que tenen dificultats per seguir el ritme de la classe o que troben dificultats en matèries concretes.

Pel recurs han passat 197 alumnes dels diversos centres, però si volem aconseguir millors resultats, haurem d’incidir en altres agents que donen vida a l’escola, com la família.

No podem oblidar, però, que els altres grans beneficiaris són, d’una banda, el professorat, que troba en aquest recurs no solament un suport, sinó una nova manera d’abordar els problemes que se li presenten a l’aula, una nova manera de treballar, i de l’altra, els pares i mares, per als quals l’Entorn Escolar constitueix una oportunitat per participar en la formació dels seus fills i filles, i fins i tot de formar-se ells mateixos.

Finançament del projecte

Què n’esperen els alumnes, de l’Entorn Escolar?

Cost global del projecte: 37.269 € Núm. usuaris: 197

Els nois i noies dels centres cerquen en el recurs, bàsicament, ajuda, suport, reconeixement a la seva tasca i comprensió davant les seves dificultats. Molts dels alumnes troben la manera de superar algunes limitacions o dèficits d’aprenentatge quan encara hi són a temps.

Hores joves-activitat UEC: 6.372 Fonts de finançament

4% Finançament públic

96% Finançament privat

2004 [19] Casal dels Infants del Raval

“M’agradaria que hi hagués més temps de classes” (alumna dels cursos de llengua catalana)

Des de l’Entorn per l’èxit escolar

El taller de reforç escolar Als instituts Milà i Fontanals i Miquel Tarradell s’ha seguit fent el Taller de Reforç Escolar iniciat el 2003, emmarcat en el programa ÈXIT de l’IMEB. Hi participen alumnes de 1r d’ESO de l’Institut i també alumnes de l’últim cicle de Primària de tres Centre d’Educació Infantil i Primària: el CEIP Drassanes, el CEIP Rubén Darío i el CEIP Collaso i Gil. Els alumnes que hi acudeixen bàsicament són els que proposen els centres, però s’han admès d’altres que han vingut per iniciativa pròpia. L’assistència és voluntària. El Taller de Reforç Escolar és un taller de deures, lectura, dictats i altres activitats relacionades amb la lecto-escriptura.

Al llarg del curs s’han fet informes sobre l’alumnat, hi ha hagut taller de tutoria amb la participació dels agents implicats: els CEIP, els IES, el Casal, l’IMEB i la Fundació Tot Raval, contactes directes amb tutors i tutores i contactes amb l’equip directiu dels instituts, perquè és on es desenvolupa l’acció.

El reforç escolar es proposa donar resposta a necessitats concretes d’aprenentatge perquè els alumnes assoleixin millors resultats acadèmics i perquè superin millor el trànsit entre primària i secundària. Per això, cal compartir informació entre el professorat i fer seguiments educatius o acompanyament a l’alumne en el seu itinerari formatiu. En aquest sentit, tant la potenciació de la intervenció de la família com la del voluntariat proper a l’alumne (joves, familiars, persones del barri...) són molt importants. En definitiva, la xarxa educativa de l’entorn de l’escola és un suport fonamental per prevenir dificultats i perquè s’assoleixin millors resultats en tots els sentits.

Tot plegat no es podria fer sense un bon ambient de treball i un bon clima de confiança entre tots els agents que hi intervenen.

Durant el primer trimestre ja es van cobrir totes escolar, amb llistes d’espera d’alumnes interesA poc a poc, fent Xarxa Les entitats que han participat en el projecte han estat: la Fundació Tot Raval, el Casal dels Infants del Raval, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el Districte de Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona), Inspecció educativa (Departament d’Educació de la Generalitat), els CEIP Collaso i Gil, CEIP Drassanes, CEIP Rubén Darío, IES Milà i Fontanals i IES Miquel Tarradell.

Altres entitats que han participat en accions conjuntes (coordinació de reforç, convivència i mostra d’activitats) han estat, entre d’altres, el Centre Obert Gavina, TEB, Franja, Educadors de carrer i el Casal d’Avis Josep Trueta.

[20] Casal dels Infants del Raval 2004

El projecte es coordina entre la Fundació Tot Raval i el Casal dels Infants del Raval, que assumeix la gestió tècnica del projecte. El Casal es coordina també amb l’IMEB.

Suport a les famílies

Els cursos de llengua catalana

L’objectiu és tenir uns centres escolars en què la família també s’hi senti a gust, apropar l’escola a l’entorn i fer que sigui permeable a aquest entorn. En molts casos es tracta de superar dificultats familiars d’origen cultural, d’estructura econòmica, enfortint les AMPA perquè les famílies intervinguin i no dimiteixin de participar.

Des de finals d’any es van posar en marxa a l’IES Milà i Fontanals i a l’IES Miquel Tarradell cursos de llengua catalana per als alumnes nouvinguts, tant en horari extraescolar com en vacances (estiu i Nadal), millorant l’experiència de 2003. Hi han col·laborat l’IES Milà, l’IES Miquel Tarradell, el Casal i la Fundació Tot Raval.

Els dos instituts del barri estaven molt interessats en les AMPA. Per aquesta raó, vam decidir-nos a col·laborar, en un dels casos, en la consolidació i dinamització de l’AMPA i en l’altre, en crear-la. Durant el primer trimestre s’han realitzat reunions organitzatives en cada un dels centres i s’han iniciat activitats proposades pels pares i mares i a les quals han assistit (futbol, classes d’informàtica, llengua catalana, etc.).

Als cursos intensius del mes de juliol hi van assistir 57 escolars de 15 països diferents. Els tallers, oberts a tots els interessats, han estat seguits amb bona mitjana d’assistència. La valoració general ha estat molt bona. L’objectiu del curs era que els alumnes adoptessin una actitud més favorable a l’aprenentatge del català i amb major confiança. Un altre objectiu del curs era fer que els alumnes parlessin en català en la vida quotidiana: a les botigues, al carrer... Per això una de les activitats consisteix a visitar botigues del barri i el mercat de la Boqueria per establir converses en català amb la gent, després d’haver preparat les preguntes prèviament a classe.

D’una altra banda, el Casal dels Infants del Raval ha dut a terme durant el primer trimestre, un taller d’introducció a l’expressió plàstica - Artteràpia, simultàniament en tres entorns diferenciats: 1er d’ESO (IES Miquel Tarradell), les AEC, i el Casal Infantil. Des d’Entorn Escolar s’ha facilitat que aquesta acció establís vincles i permetés compartir experiències pedagògiques entre el dins i el fora de l’escola, a través del diàleg entre professionals dels diferents àmbits.

Les millores en els alumnes han estat molt significatives, com la valoració que ells mateixos fan del curs. Cal dir que la motivació i actitud de tots els assistents ha estat molt alta, la qual cosa ha quedat palesa en la puntualitat i el poc absentisme.

les places disponibles en els tallers de reforç sats.

Un horitzó posible

2004 [21] Casal dels Infants del Raval

Hem d’acabar de crear la xarxa de suport i coordinar-la per atendre, així, la forta demanda que hi ha de reforç escolar i de suport a l’aprenentatge de llengües. Aquesta serà la manera, veritablement, de reduir els alarmants índexs de fracàs escolar del barri i d’evitar que, posteriorment, haguem d’intervenir amb tanta intensitat com ara sobre casos ja greus amb els recursos de les AEC i la UEC.

Amb el suport de: Departament de Benestar i Família- Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència - Direcció General d’Accions Comunitàries i Cíviques

[22] Casal dels Infants del Raval 2004

Amb la col·laboració especial de: Fundació Claror, Fundació La Caixa

Atenem i acompanyament a aquest col·lectiu d’adolescents i joves que pateixen les conseqüències d’una migració temprana, oferint-los els recursos formatius, educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

Integració de menors immigrats no acompanyats

Marhaba

Mirall

2004 [23] Casal dels Infants del Raval

Amb el suport de: Fons Català de Cooperació

Marhaba

Quin és l’objectiu del projecte Marhaba és un centre de formació prelaboral, laboral i d’activitats de lleure que atèn els menors que, arribats sols al nostre país, són tutelats

[24] Casal dels Infants del Raval 2004

per la Generalitat de Catalunya.

Es treballen intensivament els aspectes formatius necessaris per augmentar el nivell d’exigència i el grau estructurador necessari per garantir-los la inserció sociolaboral.

Un resum de Marhaba 2004 L’activitat s’ha basat en una jornada de cinc hores de feina al matí de taller molt estructurat on, a part de l’aprenentatge pròpiament dit, es treballen continguts transversals: la responsabilitat, la puntualitat, la relació amb els companys, etc. Els menors també aprenen tècniques de cerca de feina, a presentar-se a entrevistes de treball, els tipus de contractació, etc..

Però el que caracteritza especialment Marhaba són les activitats que es duen a terme perquè el menor treballi conceptes entorn de la salut, la violència, la interculturalitat i el coneixement del medi i del barri (festes tradicionals, participació cívica, etc.), a part de l’abordatge continuat de la gran problemàtica de l’aprenentatge de la llengua.

Un dels fets que ha preocupat l’any 2004 ha estat crear xarxes entre els menors, a fi que no hi hagi guetos en què els nois sempre es troben a ells mateixos com a reflex. Per això cal destacar el treball conjunt realitzat amb l’escola de fotografia Oscus. Finalment, com a activitat especial, també mereix especial atenció l’estada de colònies al Marroc.

Arriben a Catalunya sense conèixer ni tan sols el seu país d’origen i amb la fantasia d’aconseguir immediatament feina i enviar diners a casa Són menors del Marroc no acompanyats que arriben a Barcelona i que són acollits per la xarxa de protecció de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). Enguany hem treballat amb 14 adolescents. Fins ara provenien del nord del Marroc, però ja comencen a predominar els qui provenen del sud del país.

La majoria han tingut una relativa experiència laboral i n’hi ha qui estudiava quan va decidir emigrar. Solament el 50% tenen la Primària completada.

Quan arriben i veuen que tot allò en què pensaven no poden realitzar-ho, tendeixen a amagarho a la família, fugen de la idea de fracàs i es troben, per tant, en greu situació de risc. Tot plegat els genera una pressió que fa que estiguin en clara situació de risc i que siguin vulnerables a les propostes delictives.

Quan s’insereixin, després del procés de formació al Casal, hauran assolit ja la majoria d’edat i no comptaran amb el paraigua de DGAIA. Aleshores, no podran estar ni un mes sense pagar-se la pensió, el menjar o el lloguer. Hi trobem, doncs, tots els problemes del jove que s’emancipa i la topada amb la primera feina, amb la peculiaritat que avui els joves no s’independitzen als divuit anys, mentre que aquests menors es veuen abocats a emancipar-se forçosament.

Com a menors immigrants no acompanyats, doncs, aquests joves pateixen de manca de referents adults, en un context sociocultural molt diferent i patint els efectes d’un procés migratori precoç que trenca el seu procés de socialització.

Què n’esperen els menors, de Marhaba Arriben amb la idea de treballar i de promocionar-se, amb totes les fantasies pròpies del desconeixement i de l’edat: ens demanen feina de manera immediata.

Un dels temes conflictius, doncs, és que acceptin la necessitat de formar-se i d’esperar mesos abans no aconsegueixin la desitjada feina, i que hi posin tot el que cal per resoldre la seva delicada situació, cosa no sempre fàcil atesa la seva mentalitat, sovint amb trets molt infantils.

2004 [25] Casal dels Infants del Raval

Qui són i com són els joves de Marhaba

Socialitzar-se per inserir-se Com cada any, l’activitat d’inserció laboral s’ha desplegat en diverses matèries: l’espai de taller, l’orientació sociolaboral, les pràctiques en empreses i les brigades de treball. D’altra banda, les activitats de socialització han consistit en: l’experiència de treball conjunt amb l’escola de fotografia Oscus, l’aprenentatge de la llengua i, especialment, el viatge de colònies al Marroc.

Per la inserció laboral L’espai de taller, com cada any, centra l’activitat dels matins. Els mòduls treballats es proposen donar una formació àmplia, tot i que bàsica, que facilita després una diversitat de possibles insercions laborals (electricitat en taulells, construcció, electricitat en boxes, fontaneria i pintura).

Aquest curs, però, les dificultats han partit de la baixa mitjana d’edat dels menors, i això s’ha posat de manifest en conductes i actituds poc madures. Aquesta és una de les dificultats més significatives que ens hem trobat enguany i que cal treballar.

Les brigades de treball han continuat la col·laboració amb l’ajuntament de Sant Adrià del Besòs on s’ha intervingut en la rehabilitació del camp municipal de la Trajana (vestidors, façana, instal·lació elèctrica, tractament anti-humitat...).

Es tracta de dur a la pràctica els coneixements

adquirits als tallers, però encara amb la presència dels educadors.

Pel que fa a l’orientació laboral, aquest any s’han treballat diversos aspectes relacionats amb el món del treball i l’ocupació (tècniques de recerca de feina, mercat de treball, etc. ). Tot plegat els serveix perquè tinguin una visió realista d’ells mateixos i de les seves expectatives, fent-los més conscients de les seves necessitats i mancances.

Les pràctiques en empreses tenen la funció d’ubicar els alumnes en un marc real de treball amb tot el que això suposa: relació entre treballadors, relació amb el superior, no presència de l’educador. Tenen lloc a Reyters, empresa de fusteria d’alumini, Mebasa, empresa de l’àmbit de l’electricitat, i EMVIC, manteniment.

Un 75 % dels menors que hi han participat fan una valoració global del servei alta o molt alta Fotografia compartida Pel que fa a les tasques de socialització, s’ha lluitat contra la guetització mitjançant la relació amb altres grups, s’ha abordat l’aprenentatge de la llengua des d’un nivell d’alfabetització, així com les habilitats socials, el coneixement de l’entorn, etc.

[26] Casal dels Infants del Raval 2004

N’ha estat un exemple modèlic el taller de fotografia realitzat conjuntament amb els alumnes de l’escola Oscus.

Durant una setmana, els menors del recurs i joves alumnes de l’escola de fotografia Oscus han realitzat una activitat conjunta per parelles on havien de triar un tema social i a partir d’aquest fer unes fotografies. Un cop revelades, les fotografies s’exposarien a la sala d’actes d’aquest escola. La valoració va ser molt positiva per les dues parts i en poc temps es va crear una bona dinàmica de grup.

Cada dia hi havia quatre hores de convivència de compartir o pensar sobre algun tema que els preocupa o els motiva com a joves. Ha estat molt enriquidor i tant un grup com l’altre han trobat que compartien més coses del que en principi pensaven.

Taller de ràdio i aprenentatge de la llengua

Una experiència singular: el viatge al Marroc

A partir d’una iniciativa de COM ràdio, es van realitzar reportatges sobre temes d’interès que després s’emetien per antena. Els temes els triaven els joves de Marhaba i d’una escola de Gràcia, que realitzaven els reportatges, gestionaven l’activitat i es repartien la feina.

Aquest any hem pogut executar el projecte d’estada al Marroc durant l’estiu, ja que la DGAIA s’ha implicat econòmicament i administrativa en aquest projecte. Això ha permès realitzar un viatge al país d’origen dels menors per reprendre els lligams familiars i per conèixer més el seu país fent també una tasca social com és un treball en benefici a la comunitat.

Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua, hem hagut de tornar a treballar, sobretot al començament, l’alfabetització bàsica, ja que el grup patia greus mancances en aquest aspecte. Un cop s’ha creat una bona base hem pogut redirigir els continguts cap a habilitats socials, coneixement de l’entorn... tal com estava plantejat a priori. En aquest mòdul s’ha treballat la llengua a tres nivells: lectoescriptura, comprensió oral i escrita, i expressió oral i escrita.

L’estada, gràcies al projecte Mirall, contemplava uns dies amb la família i els quinze dies de colònies. Una ruta pel seu país els feia descobrir un país desconegut per a ells, i Casablanca o Rabat els descobrien l’Europa del Marroc. El fet de compartir les colònies, amb altres joves del Marroc també va ser tota una experiència.

D’altra banda, val a dir que com a projecte també hem cregut positiu participar en activitats realitzades en espais públics del barri com la Castanyada i Sant Jordi amb l’objectiu de promoure la participació social d’aquest col·lectiu.

Els pares, de la seva banda, van reprendre les seves funcions durant els vuit o deu dies d’estada, i els menors van poder reconciliar-se amb la seva realitat originària. Els que venien de Tànger van poder comprovar com els seus amics s’estaven tot el dia al port, sense recursos, mentre que ells tenien una oportunitat que havien d’aprofitar.

Aquest conjunt de coses fa que, per exemple, comencin a suggerir-se idees de guanyar diners a Barcelona i després tornar a muntar un comerç al seu país…

L’experiència del viatge a l’origen és una experiència de reconciliació i de reconeixement Un horitzó possible

Finançament del Marhaba

Reprendre algunes de les funcions inicials de Marhaba, quan es dedicava a captar els menors no tutelats per, després, derivar-los als serveis de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. En aquest sentit, volem tornar a ser un punt de referència en la detecció de menors immigrants desatesos per la xarxa de protecció.

Cost global del projecte: 150.082 € Núm. usuaris: 18 Hores joves-activitat 19.503 Fonts de finançament

56% Finançament privat

2004 [27] Casal dels Infants del Raval

44% Finançament públic

Mirall Quin és el nostre objectiu Establir un pont de relació amb l’origen de les problemàtiques socials de la immigració, aportant la nostra experiència en l’elaboració de projectes de prevenció que duen a terme entitats situades en l’origen del fet migratori, com ara l’Associació Darna a Tànger. També volem orientar i avalar els programes que s’hi fan, participant en l’intercanvi professional i de voluntariat i, alhora, fent que el pont cultural permeti als menors reprendre el contacte amb el seu origen.

Mirall: un pont esperançador S’ha creat una unitat de mediació familiar a Tànger i Barcelona, amb una assistent social marroquina de l’organització Darna que ha iniciat la mediació en 30 casos, per treballar els vincles dels menors i el seu origen i estudiar el possible retorn, sota criteris de confiança i realisme.

[28] Casal dels Infants del Raval 2004

S’han salvat els obstacles circumstancials per estudiar retorns o per fer efectives estades dels menors (15) amb les seves famílies, incrementant les mediacions.

També s’ha dut a terme l’intercanvi de professionals i voluntaris d’ambdues organitzacions (Casal i Darna).

Però, d’altra banda, el Casal també ha continuat exercint de pont possibilitador o d’aval perquè entitats catalanes participin en els projectes de Darna. El Fons Mallorquí de Cooperació al Desenvolupament ha intervingut en el finançament de la Granja Pedagògica, dedicada a la tutela dels infants del carrer de Tànger i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha donat suport a la Casa Comunitària.

Quins nois es beneficien del projecte Mirall i com són?

Els nois del Casal que es beneficien de l’existència del projecte Mirall són els que formen part del projecte Marhaba, és a dir, tots aquells menors que arriben a Barcelona i que, sense cap mena de tutela familiar, passen a ser protegits per la Generalitat i s’incorporen als programes de formació i reinserció que el Casal posa al seu abast mitjançant el projecte Marhaba.

En aquest sentit, Mirall permet als menors refer els llaços amb l’origen, especialment amb la família, des de la realitat que viuen i no pas des de la fantasia, i els permet reconciliar-se amb la seva realitat originària, anarhi de colònies i reconèixer la seva situació amb claredat i responsabilitat.

En general mantenen bones relacions amb la família, unes famílies estructurades que no han estat capaces d'evitar l'emigració del fill.

Però el major nombre d'infants que es beneficien del recurs són, és clar, tots aquells que, a diferència dels que aconsegueixen emigrar, es troben als carrers del Marroc, o deambulant pels ports, marginats socialment i amb greus problemes familiars, socials i afectius. Per a aquests infants els recursos són la Granja Pedagògica i la Casa Comunitària que gestiona Darna.

Un pont entre les famílies i els infants La consolidació del projecte Mirall constitueix, doncs, un salt qualitatiu en l’abordatge del problema de l'emigració, una metodologia que ens du al medi originari, a l’origen familiar i el medi social, tot treballant en les xarxes de prevenció que actuen sobre les circumstàncies que motiven l’emigració de menors.

Un dels eixos de l’activitat rau en treballar la mediació amb la família. Que el menor retorni a casa de visita ha donat a les famílies la possibilitat d’encarregar-se’n durant uns dies i de recuperar el seu paper com a pares. Es tracta, en general, de famílies estructurades, però mancades econòmicament.

L’estada familiar prova d’establir una relació franca i sincera entre pares i fills per establir comunicacions fiables i refer els suports que els adolescents necessiten. La tutela retorna, en certa manera, als pares.

Visitar el país d’origen ha permès també als 15 menors descobrir una realitat que desconeixien. Cal que tinguem en compte que molts menors només coneixen la seva família, el port d’origen, el de Tànger en molts casos, i Barcelona.

diació familiar. De fet, tots els joves a què s’adrecen els serveis de Mirall en origen són potencials emigrants primerencs que sovint han abandonat l’escola, que estan tot el dia al carrer i que necessiten una acció preventiva eficaç.

El projecte Mirall també ha facilitat intercanvis de voluntaris i de professionals, amb l’enriquiment d’experiències que suposa per a ambdues entitats i ha establert ponts de relació i d’ajuda mútua entre les societats civils de les dues vores de la migració.

Els centres de nit són també una mesura de prevenció important. La majoria d’infants que estan al centre de nit viuen una situació de fractura familiar i passen tot el dia voltant per la ciutat i, sobretot, pel port.

El Casal, en aquest sentit, ha continuat actuant com a entitat avaladora i assessora en els recursos de prevenció que Darna organitza a Tànger: centres de nit, refugis i centres de formació ocupacional, metodologia del treball de me-

Els menors del carrer viuen els serveis com una possibilitat, com una expectativa de futur Què n’esperen els menors, de Mirall

Un horitzó possible

Finançament del projecte

Mirall, en realitat, és un element no demandat explícitament per part dels menors, que, com hem dit, no esperen, inicialment, altra cosa que trobar feina i aconseguir béns i diners en el país al que acaben d’arribar. Mirall els aporta la possibilitat de canvis d’actitud molt rellevants pel que fa al seu medi originari, obrint-los expectatives que fins aleshores no podien imaginar i retornant-los a una relativa però saludable normalitat de relació respecte dels seus pares, del seu país d’origen i respecte d’ells mateixos i les seves veritables possibilitats.

Consolidar el projecte de col·laboració amb Darna a Tànger i desenvolupar nous projectes amb entitats d’altres indrets a fi de prevenir situacions d’emigració de menors i posar condicions de col·laboració entre les dues vores de l’emigració. Fins ara Tànger era l’origen de més del 90% dels menors que arribaven a Catalunya, un origen que ara s’està diversificant.

Cost global del projecte: Núm. usuaris: 15

Fonts de finançament

95% Finançament públic

5% Finançament privat

2004 [29] Casal dels Infants del Raval

Allí els menors volen accedir i accedeixen al mercat laboral, però tenen clar que no estan en situació d’igualtat davant d’un adult.

Saben que són menors i que estan menys preparats. Valoren l’existència del recurs formatiu com una possibilitat de promocionarse en la competència que mantenen amb els adults i a l’hora d’accedir a un lloc de treball.

39.775 €

Amb el suport de: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Instituto Nacional de Migraciones y Servicios Sociales, Departament de Benestar i Família Direcció General d’Atenció a la Infància i l’AdolescènciaDirecció General d’Accions Comunitàries i Cíviques i Secretaria per la Immigració -, Departament de la Presidència- Secretaria

[30] Casal dels Infants del Raval 2004

de Política Lingüística, Ajuntament de Barcelona – Districte de Ciutat Vella – Regidoria de Participació- Drets Civils

Dinamitzem els col·lectius de joves i potenciem els recursos que la mateixa comunitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

Dinamització de joves i de la comunitat

Casal Jove Atlas

Punt Òmnia

2004 [31] Casal dels Infants del Raval

Barri Educador

Casal Jove Atlas

Quin és el nostre objectiu?

Esdevenir un espai de referència per als joves d’entre 16 i 21 anys, un espai obert, de lliure accés –inexistent al barri fins ara–, que doni resposta a les seves necessitats de disposar d’un espai de relació entre iguals, que propiciï un lleure enriquidor i participatiu, alhora que un suport, un reforç o fins i tot una possibilitat de reprendre estudis, d’assolir noves competències lingüístiques o altres activitats formatives.

D'altra banda, aspirem que sigui l'espai obert i flexible que atengui les greus necessitats que el recurs ha fet surar, necessitats que tenen

[32] Casal dels Infants del Raval 2004

a veure amb l'atenció específica a joves que es troben en situació greu de risc, sense documentació, sense objectius clars en acostar-se al recurs, que voregen l'activitat delictiva si no la practiquen, que consumeixen cola, …

El Casal Jove Atlas 2004 Enguany el Casal Joves Atlas ha aplegat 184 joves. Un nombre que ha estat per damunt de les previsions i que ha configurat un grup de perfil heterogeni. Sobretot, els qui han trobat en el Casal el recurs idoni han estat els nois i noies interessats en millorar el seu rendiment escolar, en la capacitació en llengües i els qui cercaven un medi per relacionar-se. Sovint, l’aprenentatge de llengües ha actuat com a element d’atracció que ha possibilitat la multiculturalitat i la promoció d’altres activitats i relacions.

També cal destacar la virtut que ha tingut el Casal d’identificar necessitats no ateses.

I no sempre s’ha pogut donar resposta a qüestions clau del projecte, com fer una atenció individualitzada, el seguiment d’activitats, la promoció de l’autonomia dels joves, etc. Malgrat tot, creiem que ha estat positiu el superàvit de participants, atès que ens ha mostrat tot un capital humà considerable de cara al nou curs.

Cal tenir en compte que no cerquem objectius a curt termini, sinó incidir educativament en el jove i la jove per facilitar-los eines, espais i recursos que afavoreixin la seva autonomia, promoció social o integració en la comunitat.

Un espai segur on poder sentir-se escoltats i a gust, per on poder passar “per trobar-hi gent” Qui són i com viuen els joves del Casal?

Pel que fa a la seva situació legal, disposen de residència i permís de treball solament un 20%, mentre que el 50% tenen sols el permís de residència, i la resta, el 30%, estan en situació irregular.

El 70% realitzen estudis, reglats o no, i el 30% restant treballa (amb contracte o sense) o no fa res. La major part dels que treballen ho fan en condicions d'inseguretat laboral, per hores o temporades.

El que ha caracteritzat el Casal Joves Atlas ha estat, doncs, per damunt de tot, l’heterogeneïtat dels usuaris, una diversitat que es concreta en perfils i interessos que no necessàriament són excloents.

Hi ha estudiants amb interès per reforçar la seva formació o joves interessats en millorar les seves competències lingüístiques en català i castellà,

d’altres vinculats al projecte per amistat o bé per necessitats de lleure concretes (música, tallers, esports…). Però també hi trobem immigrats sense documentació, que van ser menors immigrats no tutelats, joves que passen ocasionalment pel Casal, joves amb dificultats per trobar la primera feina...

El caràcter clarament obert del projecte, la idea de fomentar, sobretot, la participació dels joves, ha tingut, doncs, d’una banda, la virtut de posar de manifest la realitat dels joves d’aquestes edats al nostre barri i d’aplegar-los; també ha generat, però, els lògics entrebancs a l’hora d’atendre situacions tan diverses i tan complexes.

Dels 184 nois i noies inscrits, 90 estudien ESO, batxillerat o cicles formatius. D’aquests, 60 han entrat al Casal bàsicament per millorar el rendiment en els seus estudis.

A part de l’aprenentatge de llengües, també ha estat un element de crida, que ha permès que el

Casal i molts joves entressin en contacte, les activitats de lleure com el ball, el futbol o els tallers informàtics.

Al marge d’activitats que s’han engegat i que després ha costat mantenir, el que sí és important és que hi ha una minoria de joves que es constitueixen en nucli dinamitzador que posa en marxa festes, sortides, grups de música, etc. i que esdevenen un model per a tots els altres joves.

Fins i tot aquest grup ha organitzat reunions, xerrades i altres petites activitats. És, sens dubte, un nucli de joves que cal potenciar com a model referencial per a la resta de joves.

2005 [33] Casal dels Infants del Raval

Els joves tenen entre 16 i 21 anys un 39% són dones i les procedències són ben diverses, com correspon al perfil del barri.

Què n’esperen els joves, del Casal?

Què hem fet el 2004 Un espai de suport escolar i de millora lingüística

Les expectatives prèvies dels joves respecte al projecte les podríem resumir en tres força clares: activitats de formació útils, activitats concretes de temps lliure (tallers, esports i cursos) i la necessitat de disposar d’espais de relació i contacte amb altres joves.

Hem identificat, finalment, una expectativa que no havíem tingut present, que s’ha donat amb gran força i que hem procurat atendre en la mesura dels nostres recursos: la demanda d’informació de tota mena.

Pel que fa a aquestes expectatives dels joves, han trobat clarament allò que cercaven, sobretot, els interessats per la formació i per un espai de relació; la resta, amb problemàtiques diverses, no han pogut ser atesos plenament pel nostre recurs en la mesura que ho necessitaven: acollida personalitzada i un seguiment més atent.

Un espai, també, per atendre les greus situacions que viuen molts dels joves d'aquestes edats

L’objectiu de desenvolupar la competència lingüística en llengua castellana i catalana s’ha traduït en un total de 148 joves inscrits en cursos de llengües, en la impartició de 24 cursos i en el fet que el 70% dels joves han aconseguit millorar la seva competència.

Un altre dels objectius ha estat: incrementar el rendiment escolar dels joves estudiants de secundària obligatòria i post-obligatòria. Es tracta d’un tema rellevant l’abordatge del qual ens permet intervenir en una de les problemàtiques del barri, com és l’alt índex de fracàs escolar.

S’ha treballat a partir de l’elaboració de plans personalitzats i tant tutors com alumnes han fet una bona valoració dels aprenentatges realitzats. Hi ha alumnes (especialment els dels grups de matí) que demanen més classes i ampliació horària. Els alumnes més motivats, és clar, són els qui han obtingut millors resultats.

A l’espai d’estudi hi han participat 86 joves, atesos per 23 professors voluntaris. Cal dir que un 75% dels joves ha millorat el seu rendiment escolar i que un 70% ha aprovat els seus cursos. Els joves també han pogut disposat d’un espai d’ús informàtic per estudiar.

S’han realitzat tutories de formació, acompanyament i orientació en els estudis (una mitjana de 8 joves mensuals) i s'ha fet el seguiment de les beques concedides per la Fundació Un Sol Món. També s’ha treballat en la derivació de 32 joves cap a diferents serveis, la majoria a recursos d’orientació laboral.

Un espai on trobar-se i compartir el lleure L’altre gran marc d’acció han estat les activitats lúdiques i de relació, un element molt important en la socialització dels joves i una possibilitat de trobar al barri un espai per al desenvolupament adequat dels seus interessos.

La participació en els diversos tallers i cursos, de funky, de teatre, de grafitti, d’informàtica, de guitarra, de bricolatge conformen el conjunt d’activitats entorn de les quals s’han treballat els valors d’autonomia i autogestió que promou el Casal entre els joves. Val la pena destacar la inscripció de noies als taller de ball i de cuina, i ressaltar molt especialment l’activitat del taller de teatre que, en col·laboració amb l’entitat Forn del Teatre, ha suscitat una gran motivació i una alta qualitat, alhora que ha generat un medi vivencial i relacional molt important per als joves.

[34] Casal dels Infants del Raval 2004

L’esport també ha estat una activitat ben present, amb campionat de ping-pong, lluita lliure, bàsquet femení i, també, l’organització d’unes jornades de futbol pares-nois-educadors.

L’espai de trobada diari ha esdevingut lloc de referència i d’informació. Alhora, genera tota mena de demandes i activitats, entre les quals n’hi ha que no acaben de posar-se en marxa o que funcionen a mig gas o pendents de millors circumstàncies (dansa del ventre, taller de música, comissió de festes i excursions…).

Algunes d’aquestes activitats tenen a veure amb els caps de setmana, en què es duen a terme excursions i sortides (Montserrat), o amb les vacances de Setmana Santa o d’estiu. També s’ha participat en el Carnestoltes, en activitats vinculades a la vida del barri i a la celebració dels vintè aniversari del Casal.

Un espai per a l'autonomia i l'autogestió dels joves En totes les activitats s'intenta desenvolupar la capacitat d’autoorganització dels mateixos joves, un treball per l’autonomia que porta que els grups de joves puguin autogestionar cada vegada més activitats. Al Casal volem treballar sempre “des de” i “amb” els joves, amb la màxima flexibilitat.

Per això, el treball educatiu procura recollir no sols les opinions dels joves i les joves sinó també les seves maneres de fer i pensar perquè les activitats i les accions tinguin sempre una lògica juvenil.

Això no sempre és fàcil i fa que haguem de pensar en noves estratègies que involucrin els joves dotant-los de més eines i poder decisori.

Un altre dels temes centrals de la metodologia és la insistència en la responsabilitat individual i col·lectiva. Solament aquells joves que realment s’han fet seu l’espai actuen amb un veritable sentit de responsabilitat.

D'altra banda, considerem que el mer contacte “normalitzat” entre joves de diverses procedències ja és, per ell mateix, un valor educatiu que trenca els recels inicials.

Un 75% dels joves ha millorat el seu rendiment escolar i un 70% ha aprovat els seus cursos

El local del carrer Junta de Comerç ha esdevingut un espai de referència per als joves del barri Un horitzó possible

Finançament del Casal de Joves “Atlas”

Ens proposem ampliar el taller de llengua i incentivar més l’aprenentatge del català. Continuarem treballant els aspectes de compromís i responsabilitat dels joves en les feines que engeguen i, d’altra banda, hem de trobar la manera d’atendre de manera específica i individualitzada els joves que, en greu situació de risc, s’acosten al recurs.

Cost global del projecte

Estiu 22.918 € 91.503

Fonts de finançament Casal Jove Atlas Curs escolar 70%

30%

Casal Jove Atlas Estiu

Finançament públic

71%

Finançament privat

29%

2004 [35] Casal dels Infants del Raval

D’altra banda, hem detectat risc per desconeixement en temàtiques relacionades amb el sexe, l’ús de drogues i la violència. I tampoc no podem oblidar l’abordatge de la qüestió intercultural.

Curs escolar 87.090 € Hores joves-activitat: 59.209 Núm. usuaris: 184

Barri Educador

Objectius Els espais urbans són matrius educatives dels infants i els joves i clau de la seva socialització. Fem de mediadors en la millora de la convivència, de la qualitat de vida i el caràcter educatiu d’aquests espais implicant totes les persones –edats, procedències, gèneres…– i col·lectius afectats, i ho fem en xarxa, col·laborant amb tot l’entrellat

[36] Casal dels Infants del Raval 2004

d’associacions i entitats existents al barri.

El carrers i les places del Raval són educadors

Un resum de 2004 L'any 2004 ha estat un any de consolidació del projecte de treballar en xarxa, amb els veïns, les associacions i les entitats presents al barri. A part de seguir observant i analitzant altres possibles espais d'intervenció, el treball s'ha centrat, sobretot, a la plaça Folch i Torres.

S'hi han aconseguit fites modèliques: la implicació de l'IES Milà i Fontanals en les activitats de la plaça, així com la dels diferents col·lectius que comparteixen la plaça: dones, joves de diverses procedències, veïns, botiguers i associacions. Fruit d'aquesta tasca han estat els tallers de cuina, de graffittis, de reparació de mobiliari de la plaça, l'elaboració col·lectiva d'una escultura, els partits de futbol o bàsquet dels joves, i la realització de la rua de carnaval, amb una participació inusual de diversos col·lectius del barri, al marge d'altres tallers i activitats.

Qui es beneficia del projecte?

Pel que fa al nombre de persones implicades, en les diverses intervencions de Barri Educador hi han arribat a participar fins a 2.900 persones. Els primers beneficiaris són els infants i els joves del Raval, però en aquest cas i especialment se’n beneficia molta més gent: els veïns i veïnes membres d’associacions, la gent gran, els comerciants –els de sempre i els d’ara mateix–, les dones –moltes amb problemàtiques específiques–, els professionals educadors dels centres educatius del barri i dels centres de caire social i cultural, i les mateixes entitats i associacions. El fet que totes aquestes persones i col·lectius es parlin genera una munió d’expectatives i oportunitats.

Infants i joves: 332 Persones del barri: 141 Entitats amb que es col·labora: 60 Participants en activitats del barri: 2.900

El projecte Barri Educador, des de la voluntat de participació de les persones que conviuen en un espai, converteix un projecte inicial de contenció o reconducció d’accions incíviques sobre el medi urbà en una tasca comunitària a l’espai públic, sòlida i amb futur, sostenible.

Les entitats, al carrer… a la plaça La intervenció a la plaça Folch i Torres s’ha anat consolidant.

Inicialment s’observa, es parla, es detecten persones referencials dels col·lectius i s’hi torna a parlar per veure com actuar. Tot això acaba generant dinàmiques intrínseques, subjectes a la voluntat d’aquests agents i, per tant, són ells els qui, amb la col·laboració d’una xarxa d’entitats i dels veïns i veïnes que les formen, es fan càrrec de l’espai públic i entomen els diversos projectes, tallers, festes del barri, problemàtiques de convivència, etc.

La intervenció treu les entitats al carrer, més enllà de la seva activitat “interna”, i possibilita una trobada amb els joves, dones i avis, alguns dels quals s’estan moltes hores a la plaça. Això fa que totes les activitats de les entitats prenguin una dimensió encara més comunitària.

Cal destacar la participació de l’IES Milà i Fontanals en activitats relacionades amb la plaça, com la realització d’una escultura per la convivència que, probablement –amb la col·laboració de l’Institut del Paisatge Urbà–, s’exposarà temporalment a la plaça. Fins i tot les AEC (Activitats d’Escolarització Compartida) van programar un crèdit sobre la convivència, amb una enquesta als veïns.

Cal tenir en compte que en reunions de mediació de la plaça hi participen 14 persones, que representen diversos col·lectius d’usuaris de l’espai: veïnes de diverses edats (5), joves i infants (3), usuàries de l’espai –persones amb gossos i grup de dones de

2004 [37] Casal dels Infants del Raval

Sortir al carrer, que la gent es trobi, que la gent es parli, que els veïns prenguin la paraula i ocupin l’espai

Treballant des de la plaça: el model Folch i Torres

la plaça– (2), representants del Casal de Gent Gran Josep Trueta (2) i representants dels alumnes i el professorat de l’IES Milà i Fontanals (2). En l’organització d’activitats (Ravalstoltada, Per la Convivència al Raval Jove, taules de treball estables, etc. ), hi participen a més a més altres entitats del barri.

Tot plegat facilita els contactes, el flux d’informació i la resolució dels conflictes, tant els que tenen abast comunitari, com els que tenen a veure amb el civisme o altres de més greus, com els que estan vinculats a situacions de risc de les persones (infants, joves, dones…). Les persones amb més risc psicosocial poden, amb aquesta informació, conèixer entitats o grups o tallers als quals adreçar-se, i també se’ls pot derivar a serveis d’inserció, de formació o d’altres.

Dones, avis, infants i joves… i el projecte d’un llibre de receptes Un dels problemes que es vivien a la plaça estaven vinculats a les dones que hi passaven moltes hores amb els seus fills. Es tractava de veure si se’ls podia proposar alguna cosa que poguessin fer juntes, superant límits de procedència, i que es coneguessin. Per fer-ho es va connectar amb dones de la plaça i amd dones d’associacions diverses, a partir de la Comissió d’Infància del Raval, el projecte Dona Raval i el Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta. Es va poder crear un grup i es va plantejar la possibilitat de fer un llibre de receptes de cuina dels diversos països d’origen.

Hem organitzat activitats que han compartit els avis i joves: intercanvi de balls, relats d’històries de vida i sobre la identitat i la història del barri.

Altres activitats Tot i que l’activitat d’enguany s’ha centrat molt en la plaça Folch i Torres, que d’altra banda ha absorbit la major part dels nostres recursos, estem en fase inicial d’intervenció al Parc Horts de St. Pau, per la qual cosa s’han començat les observacions visuals i de prospecció amb vistes a la intervenció. Els processos que s’havien començat al carrer Oms i a Salvador Seguí s’han hagut d’aturar per diverses raons.

Aquest projecte ha estat reconegut amb el Premi Francesc Candel de la Fundació Lluís Carulla Finançament del projecte Cost global del projecte: 66.644 € Infants, joves i veïns implicats: 473 Persones participants: 2.900 Fonts de finançament

81% Finançament públic

Han estat moltes les activitats que s’han generat enguany i s’han acabat implicant moltes persones i entitats: Ravalstoltada, la Festa de la Convivència, el Concert Raval Jove, la Festa Major, la reparació de mobilari, i l’Escultura per la Convivència.

19% Finançament privat

Les actuacions al barri han de ser sostenibles, amb futur, lluny de l’activitat puntual, circumstancial i immediatista [38] Casal dels Infants del Raval 2004

Horitzó del treball Es tracta de consolidar la feina feta a la plaça Folch i Torres i veure la possibilitat d’estendre-la a altres indrets del barri als quals ara com ara no podem accedir, i d'afermar la creació de xarxa entre totes les entitats del barri. D’altra banda, resulta clau afinar el seguiment i l’atenció a les problemàtiques específiques que es detecten en els indrets en què s’intervé.

Punt Òmnia

Objectius Impulsat per la Generalitat de Catalunya, el projecte fomenta l’accés i l’apropiació de les noves tecnologies per part de la població socialment vulnerable; es tracta, doncs, que ningú no quedi al marge del procés de formació en noves

Apostem per l’ús directe de l’ordinador i per afavorir l’autonomia dels usuaris

2004 [39] Casal dels Infants del Raval

tecnologies. La informàtica i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació han de ser una eina per a tothom.

L’any 2004: espai d’adults, trobada jove, entitats i formació El Punt Òmnia actua sobre el barri mitjançant el Casal en dos eixos bàsics: els espais oberts (a adults, infants i entitats) i la formació (d’iniciació i monogràfica). El recurs també incideix tant en la formació com en altres necessitats significatives del nostre barri: la inserció laboral (currículums, bosses de treball, etc. ), la comunicació de les persones immigrades amb el país d’origen, etc.

Pel que fa a la formació, s’han consolidat els cursos d’introducció a la informàtica de nivell 1 i 2, amb excel·lents resultats. L’ampliació d’oferta formativa ha fet arribar nous usuaris, la qual cosa ha permès, alhora, detectar interessos per continguts que també s’han pogut oferir.

D'altra banda, el Punt Òmnia és una eina més del reforç escolar que els usuaris del Casal duen a terme de manera quotidiana, però també és un recurs important per a activitats més obertes o de lleure, per la qual cosa esdevé un punt de trobada del barri. La meitat dels usuaris que utilitzen el recurs també són, doncs, usuaris del Casal, i la resta qualsevol altra persona, pertanyent o no a altres entitats del barri.

L’estructuració del servei estableix uns horaris de disponibilitat per a cada activitat: formativa o de lleure per a les diverses edats que utilitzen els serveis, i també per a les entitats.

Qui es beneficia del Punt Òmnia?

[40] Casal dels Infants del Raval 2004

D’una banda, se’n beneficien els joves i adults del mateix Casal, i, d’una altra, qualsevol persona o entitat del barri. El Punt facilita l’accés a les noves tecnologies a unes persones, famílies i entitats que no hi tenen accés, i a un barri mancat d’ofertes adequades per als veïns en matèria de formació en noves tecnologies.

Espai Obert d’Adults i Joves A l’Espai Obert d’Adults la participació durant la tarda ha estat molt elevada, entre una mitjana de 10-12 persones diàries. L’ús ha estat molt variat, des de les consultes de caràcter laboral, a la pràctica de navegació per Internet o l’ús del correu electrònic, tasques sovint relacionades amb la formació.

S’ha elaborat una plantilla per a la redacció de currículums, i enguany s’ha afegit el recull per a consulta d’un llistat de pàgines web relacionades amb borses de treball. De vegades la solució consisteix en derivar les demandes dels joves o adults als projectes d’orientació i inserció del Casal o als projectes d’altres entitats del barri. Tot i que no són accions molt rellevants dins del Punt, és important tenir-les en compte, perquè arriben moltes demandes dirigides cap a aquest àmbit i és important que des del Punt tinguem informació actualitzada d’aquests serveis.

L’espai de trobada jove té una mitjana d’assistència molt elevada i se segueixen fent dos torns d’ús de l’aula. Diàriament hi ha una assistència de 20-25 joves, és a dir, un nivell d’ocupació del servei del 100%. Aquest any s’hi han dedicat tres dies setmanals de dues hores.

Esdevé un espai relacional i punt de trobada no sols dels joves del Casal, sinó també del barri.

També és un punt d’accés a altres serveis del Casal, i afavoreix, quan escau, la derivació cap a altres recursos.També afavoreix que joves sense coneixements informàtics s’interessin per accedir a una formació bàsica en aquestes eines.

Els joves utilitzen el recurs sobretot per xatejar, tot i que també hi ha molta participació en els jocs en xarxa. També hi ha qui utilitza l’accés a internet per escoltar música, i són els mateixos joves que aporten noves iniciatives (CD d’autoscola, espais de creació de música, cursets específics…), iniciatives que es van tenint en compte.

Entitats del barri El número d’entitats que han participat en el Punt ha augmentat en comparació a l’any anterior. En total hi ha hagut la participació de 7 entitats, que han aplegat 343 usuaris. Entre aquestes destaquem l’Estel d’Asis (6/8 usuaris un cop per setmana) i l’Associació APIP i la fundació Tot Raval, amb accions puntuals.

El mes de juliol va usar el recurs la Ludoteca Olzinelles (30 usuaris), els Serveis Socials del Poble Sec (20 usuaris), i la Casa dels Colors (16 usuaris).

Durant el darrer trimestre hi ha hagut l’assistència setmanal d’un grup de 12 infants de la Fundació Social del Raval.

S’ha de valorar que el maquinari de què disposa el Punt Omnia no sempre permet un bon servei a les entitats, que potser requeririen una altra infraestructura més actual.

Ningú al marge: una formació a la mida Se centra en millorar l’oferta per donar resposta a un major número de població amb mancances de formació en noves tecnologies. Els cursos d’introducció a la informàtica han obtingut excel·lents resultats, amb la creació de grups homogenis pel que fa a coneixements previs i amb molt bon ambient de treball.

L’ampliació d’oferta formativa ha atret nous usuaris, que alhora ens permeten detectar altres interessos que també ens plantegem programar.

S’han ofert un total de 3 cursos introductoris (de 3 mesos de durada cadascun), 3 cursos de nivell II (també de 3 mesos de durada cadascun), 1 monogràfic de Windows, 1 de Powerpoint i Excel, 2 d’Internet, 1 de Word i 5 de Dreamweaver.

Apostem per l’ús directe de l’ordinador i per afavorir l’autonomia dels usuaris, la qual cosa

La persona que dinamitza resol dubtes i ofereix el seu ajut a les persones usuàries de l’espai

Cost global del projecte: 66.644 €

els permet assolir resultats palpables que potencien l’aprenentatge significatiu. S’ha de garantir tant com es pugui l’atenció individualitzada per adaptar-se al ritme d’aprenentatge i als coneixements previs dels usuaris.

Serveis oferts: 10.974

Fonts de finançament

63% Finançament públic

37% Finançament privat

Molts dels alumnes han mostrat un gran interès en anar repetint els cursos, i recomanen els cursos als amics i amigues –cal tenir en compte que al barri hi ha pocs llocs on facin una formació inicial gratuïta–. D’altra banda, les persones que participen en els espais formatius també s’interessen per usar els espais oberts.

Més enllà de l’ús d’Internet i del paquet Office, la població jove mostra interès per la realització musical o audiovisual, una necessitat que trenca amb l’ús exclusivament consumista que sol presidir l’ús de les noves tecnologies i que potencia el vessant creatiu.

Horitzó de l’activitat Ampliar l’oferta incrementant els equipament informàtics de l’entitat. Volem que les activitats s’adaptin als usuaris, que aquests participin en l’elaboració de la programació trimestral i que cobreixin realment les seves necessitats. En aquest sentit, per exemple, ens hem d’adaptar als seus horaris i necessitats.

També volem iniciar cursos d'autoformació i que les entitats facin més ús del recurs a partir que el coneguin millor.

2004 [41] Casal dels Infants del Raval

Finançament del Punt Òmnia

Amb el suport de: Departament de Treball, Unió Europea, Departament de Justícia

[42] Casal dels Infants del Raval 2004

Amb la col·laboració especial de: Schneider Electric, Fundació Un Sol Món; Fundación Santa María

Facilitem la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, integral i intensiu estructurat al voltant del projecte professional de cada jove i la millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb cada jove a partir de diferents itineraris de motivació, formatius i laborals que li permeten un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció

Formació i inserció laboral La Xarxa d’Accés al Treball Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis Mòdul de Capacitació Laboral en Mosso de Magatzem Mòdul de Capacitació Laboral en Hostaleria

dmoto de La Mina: itineraris prelaborals per a joves Amb el suport especial del Consorci de la Mina

Centre de Dia de Justícia Juvenil Entra en Xarxa

2004 [43] Casal dels Infants del Raval

dmoto del Raval

Xarxa d’Accés al Treball

Inserir laboralment joves de 16 a 25 anys en situació de desavantatge social, oferint-los itineraris personalitzats d'inserció i acompanyantlos en el procés mitjançant experiències en empreses col·laboradores.

Per fer-ho, executem mòduls que permeten als joves desenvolupar competències imprescindibles perquè aconsegueixin ocupació i creem

[44] Casal dels Infants del Raval 2004

una xarxa com més àmplia millor d'empreses col·laboradores.

A cada jove, el seu itinerari

L’inici d’un itinerari formatiu El 2004 hem realitzat, els orientadors, 352 entrevistes, que han generat 17 insercions directes i l’elaboració de 261 ltineraris Individualitzats d'Acompanyament a la Inserció, que contemplen l'acollida i diagnòstic, el desenvolupament del PIL (Pla d'Inserció Laboral) i el circuit d'empreses. D’altra banda, ja hi ha 40 empreses col·laboradores més participant a la xarxa.

Qui són els beneficiaris de la Xarxa d’Accés al Treball

Què n'esperen els joves, de la XAT?

Qui són els joves de la XAT?

La major part dels joves mostren dèficits d’aprenentatge per poca escolarització, la qual cosa, a part de les mancances en tecnificació, dificulta força la inserció laboral.

La demanda més habitual és la inserció laboral, però de seguida es posa en evidència (el 90% de casos) que necessiten formar-se prèviament per accedir a un lloc de treball, sigui en competències prelaborals de caràcter transversal, sigui en aspectes de capacitació laboral o instrumentals (alfabetització bàsica, llengües...).

Són joves aturats d’entre 16 i 25 anys amb risc d’exclusió sociolaboral. Desconeixen els requisits i oportunitats del mercat de treball actual i els manca experiència laboral o en tenen de molt intermitent, variable i poc tecnificada.

Enguany s’ha produït un progressiu augment de nois i noies autòctons de diversos barris de la ciutat, un fet que en el cas de les noies cal destacar encara més especialment.

Sovint el que esperen o desitgen ha de ser remodelat a partir del que ofereix la realitat del mercat laboral i han de prendre consciència de les seves veritables capacitats.

Els joves solen arribar al recurs per comentaris d'algun amic o conegut que hi ha assistit abans o per derivacions fruit de les contínues campanyes de difusió dels cursos a través d'altres projectes vinculats al Casal, de Serveis Socials de Barcelona, de les escoles d'adults de la ciutat, de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència o de tantes altres entitats del barri i de la ciutat.

D’altra banda, solen idealitzar el concepte de treball i les seves expectatives els situen ben lluny de la realitat del mercat laboral.

Tenen, a més, poques habilitats socials i comunicatives i els manquen hàbits sociolaborals i referències d’experiència per saber estar.

2004 [45] Casal dels Infants del Raval

Com més temps de formació, més madurs, més preparats i amb més possibilitats d'inserció

Un jove, un itinerari

Prendre el pols al treball: les empreses

Les entrevistes personals prèvies ens permeten, malgrat els encotillaments formals o normatius, la definició d’un projecte professional ajustat, a la mida de cada jove, amb un full de ruta formatiu equilibrat i progressiu per assolir els objectius.

El circuit d’empreses és clau en la formació. El formen empreses que ofereixen llocs de treball per a joves amb dificultats d’inserció, amb l’objectiu, d’una banda, d’atendre eficaçment les seves necessitats de personal, però, alhora, d’oferir als joves una oportunitat i experiència formativa i de capacitació.

La tutoria o l'acompanyament d’aquest itinerari personal-professional esdevé fonamental en la metodologia i permet que el mateix jove es comprometi, amb l'ajut que calgui quan en el camí apareixen dubtes, entrebancs o canvis.

No podem oblidar la gran importància que aquests joves adquireixin competències col·laterals a la seva tecnificació (instrumentals, socials, personals i relacionals), imprescindibles per assolir una inserció laboral estable.

Aquest contacte amb la realitat empresarial ens permet conèixer el perfil demanat per diversos sectors i ajustar la selecció i la formació dels joves a les necessitats concretes de les empreses i, en el cas de les empreses més properes, fins i tot llocs de feina específics.

Un cop desplegat el PIL, el jove pot accedir al circuit d'empreses i incorporar-se a una de les empreses col·laboradores en un període de pràctiques o com a contractat, fase en què es manté l'acompanyament per avaluar l'adaptació, solucionar incidències i conèixer el nivell de satisfacció de l'empresa. L'acompanyament prova de superar les possibles incidències tot mantenint l'orientació del jove.

Per a nosaltres és un repte constant, i una necessitat, ampliar, en quantitat i en diversitat de sectors, la base d’empreses col·laboradores. Això ens permet, d’una banda, fer realitat que cada jove trobi el seu itinerari formatiu i d’inserció i, d’una altra, en ampliar els perfils de sortida, millorar les nostres capacitats formadores. En aquest sentit, doncs, s'ha fet una tasca intensa d'establiment de contactes i d’ampliació de la xarxa d’empreses de sectors ben diversos (logística, construcció o reformes, alimentació...).

El 80% de les empreses col·laboradores estan satisfetes amb el servei que els hem ofert i la intermediació que hem dut a terme Espai de recerca de feina

[46] Casal dels Infants del Raval 2004

S'ha continuat ampliant aquest espai que facilita l'accés als instruments, la informació i els recursos públics per trobar feina, amb ajudes a la redacció de curriculums i el suport que cal: telèfon, fax, ordinador, etc.

Beques Hem posat en marxa programes que no van directament adreçats a l’accés al treball, sinó a crear condicions que ho facin possible. És el cas de les beques de la Fundació Un Sol Món, que donen suport a la formació de nois o noies en el marc escolar.

Enguany aquestes beques han fet possible que un 50 % dels nois i noies que en són beneficiaris estiguin cursant, amb les tutories adients, el batxillerat i cicles de grau superior.

El Tastet d'Oficis: provar i optar per un itinerari formatiu El Tastet d’Oficis és un recurs que s’adapta als nois i les noies que encara no s’han decidit per una opció formativa. “Tastar” diversos oficis, i fer-ho de manera pràctica, evita les dificultats amb què aquests joves es troben en altres àmbits formatius menys adequats al seu perfil.

Els nois i noies del Tastet d'Oficis són joves amb poques experiències de planificació i de presa de decisions, que han perdut les competències escolars, d'acció i relacionals. Mostren un trencament entre l'escola i el treball fet que els aboca a una inactivitat multifactorial.

El Tastet és, doncs, un medi dinamitzador que ha permès que molts joves optin, en acabar, per accedir a itineraris de formació ocupacional o que continuïn la formació postobligatòria en un context d’igualtat d’oportunitats.

Els qui hi participen troben, de sobte, que amb la seva capacitat obtenen resultats ràpids. Això els esperona i anima a fer-se càrrec del seu procés de formació.

Molts joves amb pronòstics negatius han acabat optant per fer itineraris formatius.

“I ara farem una font, és a dir, tu faràs una font!"

Horitzó del projecte Finançament del projecte Cost global del projecte: 185.502 € Núm usuaris: 352

Fonts de finançament

62% Finançament públic

38% Finançament privat

2004 [47] Casal dels Infants del Raval

Volem implicar tots els agents que intervenen en la formació i inserció dels joves. A les empreses, en els continguts de la mateixa formació, per aconseguir que els joves s’adaptin a llocs de treball concrets, i a l’Administració perquè s’afavoreixi tant com es pugui les polítiques integradores adreçades als joves.

Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis L’objectiu ha estat, com cada any, capacitar els alumnes com a auxiliars de manteniment d’edificis. Però més enllà dels aspectes de capacitació tècnica, en aquests itineraris cal abordar aspectes fonamentals perquè els joves s'adaptin al mercat de treball. Són continguts que tenen a veure amb la capacitat de socialització que permeti que el jove assumeixi hàbits de treball i de relació, a més de millorar la competència en aspectes lingüístics.

Una realitat, una resposta

Formar-se per treballar

En aquesta edició de Formació Ocupacional s’ha atès un total de 19 joves, alguns en situació de risc.

Dels 14 joves que van finalitzar el seu procés d’inserció en el marc del curs de Formació Ocupacional, 11 es van incorporar al mercat de treball amb èxit; 2 van ser derivats al Gremi d’Electricistes per cursar una formació tècnica específica en electricitat, fontaneria i climatització i 1 jove es troba encara en procés d’inserció.

Tots ells tenien mancances de diferent ordre i magnitud, i uns factors crítics d’ocupabilitat que els dificultava la possibilitat d'inserir-se sense un dispositiu que s'adaptés a les seves necessitats.

[48] Casal dels Infants del Raval 2004

Podem dir que hem tingut un grup heterogeni i plural de principi a final però que s’ha pogut donar una resposta específica i a la mida a tots els joves participants. Aquesta tasca d'adaptació i flexibilitat valida la metodologia emprada al curs, des de l’acollida dels joves fins al seguiment educatiu un cop el jove està inserit.

L'itinerari personal és el referent últim en el procés formatiu de cada jove

El 2004: brigades al Serrahima Amb el curs de Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis hem continuat obrint el ventall de possibilitats perquè els joves puguin incorporar-se a una empresa –sigui aquesta una empresa petita o mitjana, gran o una empresa d’inserció– (com a auxiliars d’electricista, llauners, electricistes d'edificis, paletes i enrajoladors, soldadors d'estructures lleugeres i fusters) en què poden prosseguir el seu procés de qualificació professional.

Per aquest motiu, proposem una acció que permeti, mitjançant itineraris individualitzats de 8 mesos de durada, la sortida cap al món laboral als alumnes que han adquirit la qualificació necessària al final de cada fase, reentrar-hi i, al mateix temps, mantenir la formació ocupacional per als alumnes no preparats o introduir alumnes amb fracassos en altres recursos.

Dels 19 joves atesos, cal destacar que 6 havien realitzat un Tastet d’Oficis que ja els havia familiaritzat amb els mòduls tècnics de manteniment d’edificis. El Tastet d’Oficis es consolida, doncs, com un excel·lent dispositiu prelaboral que capacita als seus participants per iniciar un itinerari de Formació Ocupacional. Aquest treball previ amb aquests joves, preparant-los específicament en alguns casos per al curs de Formació Ocupacional, també explica el reduït nombre de baixes d'aquesta edició.

El curs té dues fases, una formació bàsica (taller) i una pràctica en brigades de treball extern A partir d'una acord amb l'Ajuntament de Barcelona, s'han fet tasques de manteniment i restauració a l'estadi Serrahima, la qual cosa ha suposat una experiència a peu d’obra molt important, ja que ha permès posar a la pràctica els hàbits laborals apresos en la formació bàsica, com a pas previ a la inserció en el mercat de treball.

Cal dir que estem avançant cap a poder disposar de més entitats públiques que ens permeti ampliar l’oferta de brigades.

La possibilitat que un jove s’insereixi abans de finalitzar el curs facilita l’entrada de nous joves Finançament del projecte

És important continuar treballant per dotar els joves de majors recursos a l’hora de cercar feina. Observem que, sovint, joves que ja han cursat itineraris formatius i que tenen experiència laboral, continuen mostrant dèficits d’autonomia a l’hora d’abordar les incidències que se’ls presenten en el procés d’inserció.

Cost global del projecte: 80.080 €

Fonts de finançament

62% Finançament públic

Núm usuaris: 19 Hores joves-activitat: 7.458

38% Finançament privat

2004 [49] Casal dels Infants del Raval

En l’horitzó

Mòdul de Capacitació Laboral en Mosso de Magatzem Oferir als joves un itinerari formatiu breu

Activació de competències immediata: inserció duradora

i intensiu que permeti el ràpid accés al mercat de treball com a mosso de magatzem.

Aquest mòdul té la favorable circumstància que el podem fer directament dins d’una empresa del sector de la distribució de material de ferreteria. Els joves es formen dins l’empresa des del primer dia.

Allà es posen en contacte amb diferents tasques, des que arriba el producte fins que es du a botiga.

El seguiment acurat del seu procés permet que els joves assumeixin tot allò que és imprescindible per aconseguir i, sobretot, conservar una feina: arribar puntuals, no fer esperar l’encarregat, saber estar...

En definitiva, es tracta que si volen treballar de debò, puguin fer-ho.

Si es posen realment en marxa, ens comprometem a trobar-los una empresa en tres setmanes i a fer de mediadors en la inserció. Els reptem que demostrin, que es demostrin, que ho poden fer i que volen fer-ho. Aquesta dinàmica de repte és la que permet mobilitzar els seus actius.

Enguany, 18 joves, dels 20 que van començar el mòdul, s’han incorporat al mercat de treball.

Finançament del projecte

Com són els nois d’aquest mòdul?

Cost global del projecte: 35.779 € Núm usuaris: 20 Hores joves-activitat: 2.118 Fonts de finançament

[50] Casal dels Infants del Raval 2004

93% Finançament públic

7% Finançament privat

Són nois que no tenen les condicions per poder accedir a itineraris de tram llarg o mitjà, al qual els cal una inserció a curt termini i que tot i que ja han fet altres itineraris, no s’han inserit.

Horitzó del mòdul Volem provar de diversificar els perfils dels joves que accedeixen al mòdul per potenciar la capacitat d’atendre les diverses necessitats que hi ha al mercat laboral. En aquest sentit, una assignatura bàsica és la incorporació de noies, aspecte en què estem treballant amb els agents implicats, sobretot les empreses. Tot això enriquirà els mateixos processos metodològics del mòdul i la capacitat d’adaptar-nos als diversos itineraris personalsprofessionals dels nois i noies.

Mòdul de Capacitació Laboral en Hostaleria Que els nois o noies adquireixin, desenvolupin i posin a la pràctica les funcions bàsiques de l'ajudant de cambrer de sala i bar per assolir la inserció laboral a curt o mitjà termini en funció del procés individual de cada jove.

El sector de l'hostaleria té diverses característiques que el fan especialment

Enguany hem realitzat tres mòduls que han aprofitat 23 alumnes, 10 nois i 13 noies Una formació en alternança: els joves i els restaurants

interessant amb vistes a la inserció dels joves. D’una banda, el sector necessita incorporar treballadors joves a les seves plantilles, i, d’altra –i és un fet que cal destacar– no discrimina per gènere. Però, a més, és un tipus d’ofici que facilita l’adquisició d’habilitats socials molt enriquidores per al futur professional i personal dels joves, com ara experiències relacionals, saber estar, i altres trets bàsics de la socialització. Ens proposem que nois i noies s'insereixin en els 4-6 mesos posteriors a acabar la formació.

Finançament del projecte Cost global del projecte: 52.643 € Núm usuaris: 23 Hores joves-activitat: 4.614

Partint d'una formació molt bàsica en el sector de l’hostaleria, els joves inicien el seu itinerari de qualificació professional als mateixos restaurants col·laboradors. Aquesta formació en alternança és fonamental perquè hi ha molta diversitat d’estils de restauració.

Adaptem, doncs, les qualitats al lloc que pot semblar més adient, formant en allò bàsic i cercant restaurants que tinguin una categoria i una qualitat dins del món de l’hosteleria perquè els joves puguin construir el seu futur professional.

Horitzó del mòdul

Volem qualificar el màxim possible i que facin carrera dins del món de l’hostaleria, i per això és fonamental la col·laboració de les empreses i la diversitat que permeti a cada noi o noia trobar el lloc més adient a les seves característiques.

Incrementar en nombre i en diversitat de perfils les empreses col·laboradores i seguir treballant en la línia d'ajustar la formació al lloc de treball possible mitjançant el contacte estret amb les empreses.

El seguiment de la inserció és bàsic per tal de solucionar els problemes que se solen presentar no solament per les característiques del jove sinó pel fet que també sol ser la seva primera feina.

7% Finançament públic

93% Finançament privat

La col·laboració amb els restaurants és el que constitueix la peculiaritat de la nostra formació als nois i noies

La formació bàsica inicial ja té un aspecte pràctic bàsic perquè la fem en entorns reals. Un exemple ha estat la possibilitat d’usar l’espai tancat al públic de la cafeteria del MACBA com a espai de formació. Ha estat un marc idoni per posar als joves en situació real de treball. Al llarg de la formació bàsica també es visiten diverses empreses relacionades amb productes del sector.

2004 [51] Casal dels Infants del Raval

Fonts de finançament

dmoto del Raval

Captar i vincular els joves a un recurs

De la moto a l’itinerari formatiu

atractiu que promogui itineraris persona-

El dmoto del Raval ha donat l’oportunitat a un perfil de joves amb dificultats de diversa mena i en situació força conflictiva, redefinir un nou marc de relacions i de relació amb el treball, activant la seva voluntat de fer itineraris formatius o mòduls de capacitació laboral i d’incorporar-se al mercat laboral en igualtat d’oportunitats.

litzats de tipus prelaboral, instrumental i d’acompanyament a la inserció laboral o a l’ocupació. Volem oferir suport a la inserció mitjançant l’efecte crida associat

Entorn de la mecànica de la moto es duen a terme accions d’aprenentatge de la llengua, així com mòduls d’orientació laboral i de socialització.

al taller de mecànica del ciclomotor, entorn del qual es creen vincles que permeten abordar els interessos i les necessitats dels joves.

És important la tasca de prevenció i contenció del fracàs escolar que fa el dmoto. En aquest sentit, s’està en contacte amb les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) a fi de fer accions de transició a la formació no reglada. Tant serveis socials com el Departament de Justícia Juvenil de la Generalitat ens han demanat una acció en aquest sentit.

Especialment en aquest cas, cal posar en marxa una metodologia capaç d’apartar-se a les condicions dels nois, fent un acompanyament i un seguiment post-derivació que permeti cobrir els dèficits formatius i d’orientació del jove.

Finançament del projecte

Qui arriba al dmoto?

Horitzó del projecte

Cost global del projecte:

Són joves de 15 anys, sovint amb perfils de risc per trancament escolar, en situació de fracàs cíclic, vorejant conductes predelictives i que difícilment s’incorporarien a una altra mena de proposta formativa.

Confiem a trobar recursos que ens permetin rellançar el projecte, ja que la davallada de finançament i la impossibilitat de trobar-ne ha comportat que des del setembre de 2004 el projecte estigui desactivat.

38.785 € Núm usuaris: 26 Hores joves-activitat: 2.640 Fonts de finançament

[52] Casal dels Infants del Raval 2004

0% Finançament públic

100% Finançament privat

29 joves han passat pel demoto del Raval

dmoto la Mina Itineraris prelaborals per a joves La voluntat del Casal d’estar obert a la

Una crida: entre les motos i el “tastet d’oficis”

transferència d’experiències amb altres entitats i territoris en què siguin necessàries intervencions com les que desenvolupem al barri del Raval, ens va portar a desenvolupar aquest recurs prelaboral al barri de la Mina.

Des del 2002, oferim als joves de la Mina la possibilitat de realitzar tasques engrescadores que tenen la capacitat d’activarlos laboralment i de llançar-los posteriorment cap a itineraris d’orientació i formació.

Ha estat un any de consolidació del projecte com a espai d'orientació. S'ha reforçat l'oferta de mòduls atesa la manca de motivació per iniciar els itineraris formatius. Estem convençuts que l’experiència de treball engega en el jove la necessitat de seguir un cicle formatiu. Han participat 32 nois en el demoto la Mina durant el 2004.

Cal valorar molt positivament la capacitat de captació del projecte, l’efecte crida de l’activitat que es proposa. Solament una proposta com aquesta pot respondre a nois que no han trobat resposta en molts altres recursos formatius. Això es confirma especialment en casos de joves en situació de conflicte social, que compleixen mesura judicial en règim obert, servei en benefici a la comunitat i llibertat vigilada.

Aquest format prelaboral combina la mecànica de motocicletes amb el tastet d'oficis, els mòduls de competències instrumentals bàsiques (procés d'adaptació a espais de formació reglada) i els mòduls d'orientació que permetin els nois conèixer i relacionarse amb el mercat laboral.

Un millor coneixement dels joves i l’ampliació de l’oferta formativa més adequada ha permès incrementar la capacitat d’inserció laboral del projecte, tot i que el recurs es considera només un àmbit prelaboral.

Finançament del projecte

Horitzó

Els joves del dmoto de la Mina

Cost global del projecte:

Ampliar el ventall d'oferiments formatius perquè s’ajustin a les necessitats de les noies, a fi que l’oferta faci que les noies també se sentin cridades a incorporar-se al recurs.

Es caracteritzen no solament per la manca d’experiència laboral, sinó per la manca de referents laborals, és a dir, en el seu horitzó personal no sol aparèixer el treball com una opció de futur. L’adult que idealitzen no s’incorpora al món del treball.

122.568 € Núm usuaris: 32 Hores joves-activitat: 7.565 Fonts de finançament

16% Finançament privat

A partir de l’atracció que generen els ciclomotors es va pensar a posar en marxa accions formatives adequades a uns nois amb dificultats especials de formació

2004 [53] Casal dels Infants del Raval

84% Finançament públic

Centre de Dia de Justícia Juvenil Es tracta de fer compatible la mesura judicial amb un itinerari educatiu que respongui de manera integral a les necessitats dels joves atesos. És un recurs del sistema judicial, del jutge, que s'ofereix a nois o noies que han comès un delicte. L’itinerari formatiu com a via de possibilitat dels joves. És un recurs que se situa entre el Medi Obert i l’internament. Pretenem que els joves passin de l'obligació d'acudir al recurs a que acceptin el Casal com una veritable referència i una possibilitat formativa, però integral, i que ens permeti acompanyar-lo tutorialment en el seu procés.

L'any 2004: un exercici metodològic El Casal tenia una àmplia experiència en tractar nois amb mesures judicials, i per aquesta raó el Departament de Justícia Juvenil de la Generalitat ens sol·licita que atenguem la mesura de Centre de Dia, que alhora, ens permetrà consolidar la feina que havíem fet, ara prenent la forma d’aquesta mesura.

Hem reconegut positivament els joves i els hem acceptat incondicionalment. Sense obviar el manament judicial, hem proposat als joves un model de relació amb el Casal diferenciat del que manté amb altres instàncies jurídiques o policials. Aquest nou marc o model de relació ha vinculat els joves més del que inicialment preveiem a una nova possibilitat que han viscut com una oportunitat d’accedir a nous itineraris vitals i professionals.

Procurem acostar els joves a l’edat adulta i tractar-los com a adults, alhora que els generem expectatives de treball remunerat.

Malgrat tot, som ben conscients que hi haurà joves que rebutgin la mesura i que no assisteixin al centre. Caldrà tota la flexibilitat i ajust metodològic del Casal per vincular seriosament els joves a l'itinerari. En aquest recurs, el bon acompanyament tutorial serà clau.

Finançament del projecte Cost global del projecte:

Fonts de finançament

14% Finançament públic

[54] Casal dels Infants del Raval 2004

34.582 €

86% Finançament privat

De la mesura oportuna a l’oportunitat de formar-se Els beneficiaris del recurs són els nois i noies sobre els quals recau mesura judicial de centre de dia. Nois i noies sobre els quals pesa una sentència. És una oportunitat que se'ls dóna de combinar la formació amb el compliment de la mesura judicial. Els joves han d’acudir-hi, doncs, per obligació.

Aquesta mesura de centre de dia permet atendre col·lectius emergents en situació de risc, nois i noies que de cap altra manera s’haurien acostat voluntàriament als recursos del Casal.

En l’inici del recurs, s’ha atès solament dos joves, però l’acció ha resultat beneficiosa, ja que un potser continuarà l’itinerari post-mesura i l’altre, al qual se li va suspendre la mesura, ha tornat a fer l’itinerari perquè havia consolidat un vincle amb el Casal que ell mateix percebia com a possibilitador.

Horitzó del recurs Que el recurs es consolidi com una mesura efectivament triada pels jutges i que es cobreixin les places que fan operatiu el servei. Amb l'arribada de més nois i noies tindrem més ocasió d'adaptar la metodologia que caracteritza el Casal al perfil dels nois i noies que se'ns deriven. La consolidació del recurs passarà també per trobar el finançament corresponent.

Entra en Xarxa Vol ser un espai de relació i vinculació que acosti les noies immigrades, d'entre 16 i 25 anys i amb risc d'exclusió als recursos de formació i inserció existents a la xarxa d'accés al treball. Això els ha de permetre evitar situacions d'aïllament i risc d'exclusió social. Volem dotar les noies de prou recursos perquè puguin definir el seu projecte professional i accedir al mercat laboral en igualtat d’oportunitats, partint sempre que la pedra de toc del recurs és el treball en clau de gènere i en clau d’immigració.

Una experiència positiva de relació i inserció

Què n’esperen les noies, de l'Entra en Xarxa

Les activitats s’han desenvolupat enmig d'un ambient molt positiu i possibilitador. Entorn d’una oferta formativa diversificada (castellà, català, ofimàtica...), hem pogut vincular un col·lectiu de noies que aborden totes aquelles qüestions o problemàtiques que els afecten quotidianament, de manera integral i intensiva. El medi creat trenca radicalment amb la incomunicació i l’aïllament i ha esdevingut un espai comunicatiu, d’intercanvi d’experiències i de formació.

La majoria de noies esperen ajut en la recerca de feina i mantenir-se actives. Moltes volen, simplement, incorporar-se a un treball.

Les noies han dissenyat una pàgina web que ha permès difondre les dificultats del col·lectiu i ampliar la difusió i capacitat comunicativa del projecte. Les tasques desenvolupades han estat centrades en la reflexió i l’estudi de diferents temes vinculats, sobretot, a aspectes de gènere i del mercat de treball. S'hi treballen diverses tècniques de recerca de feina i vies d'accés a l'ocupació i s'expliquen els diferents recursos de formació i inserció laboral. Paral·lelament, es treballa l'autoconeixement i la presa de consciència de les noies entorn de les pròpies competències, habilitats i interessos, compartint les experiències de treball a partir de dinàmiques grupals. Tot plegat permet les noies fer-se càrrec del seu projecte professional. El recurs ha permès conèixer millor el col·lectiu de noies immigrants, a fi de desenvolupar i acomodar el projecte a les seves necessitats, dèficits i interessos.

Qui són les noies d'Entra en Xarxa?

Quan la jove està preparada per treballar, es realitza la prospecció d'empreses en el sector en què la noia té experiència, habilitats i competències i se li ofereix l’oportunitat de fer pràctiques en una empresa que tingui una vacant que respongui al seu perfil concret.

De les 29 noies ateses, 14 han trobat feina

Entre les 29 noies ateses (el 100% del recurs), n’hi ha que tenen hàbits sociolaborals, però estan mancades de recursos personals per incorporar-se al mercat laboral. Necessiten, doncs, fer itineraris previs d’inserció a més llarg termini que els permetin optar a un treball en igualtat d’oportunitats. Quan no estan aturades, solen treballar en economia submergida o en treballs precaris, i n’hi ha que tenen responsabilitats familiars que els dificulten l'assistència al recurs.

Finançament del projecte Cost global del projecte:

Fonts de finançament

96% Finançament públic

35.408 € Núm usuaris: 29 Hores joves-activitat: 2.736

Abordar temes com el de la violència de gènere, potenciar la capacitat del grup com a atractiu per a les noies del Casal Jove que es volen inserir. Potenciar l'ús del web i consolidar-ne l'ús com a canal de comunicació entre les noies i de creació de grup.

També volem consolidar l’oferta formativa a fi de vincular més joves i multiplicar la difusió del recurs.

4% Finançament privat

2004 [55] Casal dels Infants del Raval

Horitzó del projecte

L’actiu més important que té el Casal per dur a terme la seva finalitat és l’equip de persones implicades en el desenvolupament directe dels projectes: els voluntaris, els estudiants en pràctiques i els professionals.

Tots formen el conjunt de persones que col·laboren directament en la feina del Casal, ja sigui en tasques amb els usuaris o en d’altres de suport i de gestió. La seva feina es caracteritza per la professionalitat, factor que garanteix el rigor i la qualitat de la intervenció socioeducativa.

Per formar part de l‘equip humà del Casal cal superar un procés de selecció que garanteix la idoneïtat de la persona. Si es tracta d’un nou col·laborador, voluntari o estudiant en pràctiques, és assignat a un Equip de Treball, sota la direcció d’un responsable. La formació complementa les capacitats i permet la implicació en la manera de treballar de l’entitat.

Al llarg de tot l’any 2004 Contractats/des Voluntariat global al Casal Pràctiques Contractats d’una altra entitat

Percentatge d’edats de col·laboradors Menys de 20

23%

477

84

20 a 30

45%

87

30 a 40

20%

Més de 40

11%

2

L’equip del Casal L’equip de treball: formació i participació L’equip de treball el formen un conjunt de persones que treballen coordinadament per assolir els objectius proposats. El personal remunerat de l’entitat se sol encarregar de la direcció i l’organització, com també es responsabilitza de les accions bàsiques de seguiment socioeducatiu, recerca de recursos i de la coordinació de l’equip.

El voluntariat hi aporta la seva professionalitat i s’implica en el treball socioeducatiu mitjançant l’aprenentatge de la metodologia del Casal i la normativa específica.

Els estudiants en pràctiques hi col·laboren aportant els coneixements teòrics de les diferents àrees, aprenent a contrastar-los amb la pràctica quotidiana.

[56] Casal dels Infants del Raval 2004

Mitjançant els equips de treball, els col·laboradors s’impliquen en l’Ideari i els objectius del Casal, es formen i participen en els processos de decisió i de realització.

La formació i la participació

Qui forma part dels equips de treball?

El marc primordial de la formació són els mateixos equips de treball.

Ara bé, el personal remunerat rep formació externa a fi de millorar les seves competències i transmetre-les a l’equip. El mateix personal elabora el seu Pla de Desenvolupament Professional.

El personal remunerat: el pal de paller dels equips

El voluntariat, per la seva part, pot accedir a formació específica del Casal, aprenent així la metodologia de treball d’una entitat socioeducativa de territori.

Pel que fa a la participació, hem consolidat un espai setmanal de reunió amb tots els treballadors/es del Casal per compartir el dia a dia dels projectes, comentar-ne l’evolució i debatre aspectes metodològics que poden servir a la resta de professionals. A través del correu electrònic s’informa de propostes formatives o d’espais de reflexió propers a l’àmbit d’acció del Casal.

És el nucli d’acció i dinamització dels diversos equips de treball. La seva missió és doble: garantir la qualitat tècnica del treball de l’equip, ja sigui en educació o gestió i dirigir, coordinar i animar tot l’equip de treball. Per això se selecciona professionals amb competències tècniques i de direcció de grups prou contrastades.

Des de la solidaritat al rigor, al treball en equip, la formació, l’autoavaluació...

Des dels equips de treball, es participa en la detecció i l’elaboració de noves propostes El voluntariat: amb ells, tot és possible alumnes que dediquen unes hores –a la mateixa escola–, a fer una tasca per al Casal (720 alumnes durant el 2004). També cal dir que 89 voluntaris menors de 18 anys han col·laborat en diverses activitats de la nostra entitat (suport a cuina, suport en fires i festes, serveis de logística...). Tot plegat facilita que els més joves coneguin el Casal i puguin esdevenir voluntaris quan siguin més grans.

La major part de voluntariat se situa en la franja de 20 a 30 anys, però la col·laboració de molts nois i noies joves en tasques de suport aporta un ajut molt útil per a tot el col·lectiu, i els voluntaris més grans de 40 anys aporten experiències en projectes nous. Darrerament, s’ha incrementat molt el voluntariat de joves de països europeus i de la conca mediterrània a través de projectes de la Unió Europea. Aquest any han estat 15. Tot i la dificultat de la llengua, això obre perspectives noves de treball amb infants i joves.

Els estudiants en pràctiques: l’aprenentatge guiat

El Casal canalitza totes les potencialitats que dóna la motivació pel treball solidari per col·laborar en els projectes socioeducatius, conjuntament amb els altres col·laboradors del Casal.

Anem ampliant el nombre d’institucions educatives amb qui treballem conjuntament. Enguany, a més dels estudiants de facultats directament relacionades amb l’educació social que col·laboren amb el Casal des de fa temps, s’han incorporat estudiants de Dret, Antropologia i Sociologia al projecte Barri Educador i al departament de Recursos Humans.

Una altra vessant del voluntariat té a veure amb les escoles de la ciutat. Arran del treball entorn dels conceptes de solidaritat, hi ha

Hem continuat fent un seguiment acurat de l’evolució dels estudiants que fan les seves pràctiques professionals al Casal. Cada vegada són més diversificats els tipus d’estudis que permeten fer les pràctiques al Casal, on poden aportar coneixements i aprendre amb el guiatge dels tutors.

2004 [57] Casal dels Infants del Raval

Gràcies al voluntariat, s’incrementa tant la qualitat –obrint el ventall de l’acció educativa a molts àmbits formatius– com la possibilitat de dur endavant molts dels projectes. Els voluntaris aporten les seves competències professionals i permeten diversificar l’acció educativa i de gestió, millorant la intervenció de tots els equips i permetent que cada un s’integri en missions concretes.

El suport quotidià als projectes De la mateixa manera que l’entitat evoluciona adaptant els seus projectes a la realitat canviant del barri i de la ciutat, també adapta la seva estructura per a donar suport al desenvolupament quotidià de tots i cada un dels projectes.

La gestió del Casal engloba totes aquelles activitats i serveis que garanteixen els serveis per un correcte funcionament de l’entitat: • El servei de suport informàtic, que garanteix que els equips informàtics del Casal estan sempre a ple rendiment per a poder ser utilitzats en les activitats educatives i que també vetlla per posar a disposició dels equips de l'entitat les eines necessàries per a aquella part de feina que no és d’atenció directa a l’usuari (programació, avaluació, informes de seguiment), però que resulta imprescindible per a garantir la qualitat dels serveis que oferim.

• El suport logístic que coordina el manteniment dels locals per on diàriament arriben a passar més de 300 nens i joves, i fa l’aprovisionament de tots els materials necessaris per les activitats.

• El departament d'administració i finances s’encarrega dels processos de gestió econòmica, tresorera i fiscal de la institució.

• El departament de comunicació treballa per a aconseguir el finançament necessari per dur a terme tots els projectes del Casal.

La gestió de l’entitat El Casal, un projecte de molta gent Des del departament de comunicació es treballa amb el propòsit que el Casal sigui un projecte compartit per persones, institucions i organitzacions diverses.

El suport de les administracions públiques

[58] Casal dels Infants del Raval 2004

Amb el treball diari, hem consolidat una relació de continuïtat i confiança amb les diferents administracions públiques. Gràcies a l’experiència i el treball acumulat durant aquests anys, el Casal és una entitat de referència a la qual les institucions demanen l’opinió en diverses qüestions Aquesta confiança es veu confirmada en la renovació de totes les subvencions i convenis subscrits en els darrers anys.

Hem continuat fent recerca exhaustiva de les possibilitats de subvencions que ofereixen les diferents administracions. L’entitat intenta estar present en totes aquelles convocatòries adequades a les característiques i al perfil del projecte del Casal. En aquest sentit, hem rebut, per primera vegada, una subvenció del Fons Social Europeu per a un projecte de participació al barri que es farà durant el 2005 i 2006 a 4 ciutats europees (Ostia, Brussel·les, Toulouse i Barcelona).

Enguany hem aconseguit iniciar la col·laboració amb la Regidoria de Participació de l’Ajuntament de Barcelona que ha donat suport al projecte Barri Educador i amb la Secretaria d’Immigració que ha impulsat els projectes Casal Infantil i Casal Jove “Atlas”. El Departament de Política Lingüista ha subvencionat les activitats d’aprenentatge de llengües. Destaquem, també, la implicació de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs que ha sufragat una part del projecte demoto La Mina. Mitjançant les mesures de suport a la contractació, el Departament de Treball ha continuat sufragant una part del personal del Casal per a la millora del treball i l’atenció socioeducativa.

Els ciutadans i ciutadanes, el complement imprescindible Entenem que el Casal és un projecte ciutadà. Treballem perquè el projecte global del Casal motivi la solidaritat de les persones i que aquestes es sentin identificades en la col·laboració de la construcció d'un futur per als nens i nenes en igualtat d'oportunitats. Els ciutadans es mostren cada vegada més motivats a col·laborar en accions socials que millorin el benestar de

Més col·lectius implicats, més capacitat de resposta la població més desfavorida de la ciutat. Des del Casal hem intentat captar el seu interès mitjançant les dues campanyes de difusió tradicionals, la d’Estiu i la de Nadal, i una nova campanya amb el lema “Ajuda’ns a canviar el món”.

La resposta ciutadana arriba, però, de moltes altres maneres.

Destaquem enguany, entre moltes, la iniciativa de cada vegada més col·laboradors/es que celebren alguna data assenyalada i demanen que els regals es transformin en donatius al Casal.

Agraïm aquestes mostres esporàdiques de confiança i implicació en el projecte.

Hem continuat apostant per un contacte periòdic amb els col·laboradors que construeixi una relació continuada amb tots els que, d'una manera o altra, ens ofereixen el seu suport: informant puntualment els col·laboradors de totes les activitats que s'han portat a terme durant l'any i obrint les portes del Casal a tots els que volien conèixer el projecte. El 79% de col·laboradors del 2003 van repetir col·laboració durant el 2004. Aquesta fidelitat permet desenvolupar tots els projectes previstos amb el nivell d'atenció, d'activitats i de recursos necessari.

Escoles, parròquies, grups escoltes i col·lectius diversos són organitzacions que d'una manera o d'una altra s'identifiquen plenament amb els valors que el Casal representa. Enguany, com cada any, hi ha hagut iniciatives solidàries que han beneficiat la tasca que duem a terme. Destaquem la implicació del col·lectiu Bellaterra Solidària, que ha fet al Casal beneficiari de la seva aportació solidària.

Totes les fundacions col·laboradores han mantingut la seva implicació amb el Casal. Són les fundacions que col·laboren amb nosaltres des de fa temps i que, amb el seu suport, milloren la capacitat dels serveis que oferim. Hem aconseguit, a més a més, la implicació de noves fundacions que s’han adherit a diferents projectes del Casal.

Molts dels projectes i serveis del Casal no es podrien dur a terme sense aquesta via de finançament. Observem, però, una tendència en les obres socials de les caixes a no repetir finançament dos anys seguits. Això ens obliga a tenir en compte aquests cicles i compensar aquest suport amb d’altres per evitar que un projecte quedi descobert. Continuem, doncs, fent recerca de les fundacions i caixes que puguin tenir interès en algun dels projectes que desenvolupem.

El Casal és un projecte ciutadà

Buscant la implicació del teixit empresarial

A prop

La varietat de projectes que desenvolupem al Casal permet buscar suport empresarial amb garanties de fer encaixar els objectius solidaris de l’empresa amb les necessitats de finançament de l’entitat. Treballem també per a consolidar aquesta via de finançament que responsabilitza l’empresa amb el seu entorn més proper.

Hem treballat per a sensibilitzar la nostra societat sobre el fet que hi ha nens i joves en desigualtat d'oportunitats i que cal fer tot el possible per a poder donar-los el màxim de possibilitats.

Hem estat presents en els esdeveniments i festes ciutadanes més emblemàtiques buscant ressò per als nostres projectes. I hem acudit allà on se’ns ha requerit per explicar la nostra feina.

La Fundación Ashoka, que premia idees innovadores en la movilització de recursos, ens ha atorgat el Premi Ashoka 2004 que possibilitarà el finançament necessari per dur a la pràctica la idea guanyadora: construir una xarxa d’empreses compromeses amb el seu entorn més immediat. El Casal compta amb el compromís d'un grup d'empreses que col·laboren, des de fa temps, en el projecte global de l'entitat. Esperem poder engrandir la xarxa amb aquesta iniciativa.

2004 [59] Casal dels Infants del Raval

Des del convenciment que les empreses i les entitat com el Casal poden treballar conjuntament, els hi oferim un ventall de propostes perquè trobin la que s’adapta a les seves possibilitats de col·laboració.

Quin suport hem aconseguit?

Durant el 2004 el Casal dels Infants del Raval ha impulsat el funcionament de 18 projectes, que han donat servei a 1.740 infants i joves. Per poder fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el màxim de suports possible, tant pel que fa a les administracions públiques com pel que fa a la societat civil. Hem obtingut, doncs, al llarg de l'any, un suport de 1.933.484 euros. Un 58 % d’aquests recursos han provingut de fons públics i un 42% de fons privats (ciutadania, empreses, fundacions i institucions).

Administració autonòmica Administració central Administracions locals

650.350 174.304

58%

216.934

Finançament Públic Altres ingressos

71.699

Donacions de ciutadans/es Fundacions i altres institucions Empreses Donacions en espècies

420.203 248.519 59.470

42%

10.876

Finançament Privat Aportacions de famílies Altres ingressos

11.701 69.428

Al llarg de tota la memòria adjuntem a cada projecte informació sobre el seu cost (que engloba el de l’activitat directa i el repartiment aproximat d’altres costos generals vinculats a l’activitat) i el repartiment del finançament públic i privat durant el 2004.

El finançament del Casal Volem destacar el suport imprescindible dels ciutadans i ciutadanes que col·laboren en el funcionament dels projectes. És aquesta implicació i la de la resta d’actors compromesos amb l’entitat, el barri i la ciutat la que fa possible la riquesa i valor social que aconseguim mitjançant la diversitat de les actuacions del Casal.

[60] Casal dels Infants del Raval 2004

La multiplicitat de col·laboracions i complicitats que arribem a aconseguir, tant les que tenen a veure amb el suport econòmic com les que es concreten en altres tipus de suports, permet anar molt més enllà de l’actuació que seria viable només amb el finançament públic, que és insuficient per abordar de manera integral la resposta a determinades situacions de desigualtat social.

Aquesta diversitat en l'origen dels recursos proporciona llibertat per a actuar en les situacions on és més necessari i urgent, permet oferir un suport social a més infants i joves, possibilita aportar més recursos als projectes, els hi permet la seva continuïtat al llarg de tot l'any i, sobretot, permet que els objectius de la institució siguin compartits i assumits per més persones i col·lectius, ampliant així l'impacte social de l'actuació de l'entitat.L’exercici econòmic del Casal dels Infants del Raval ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certificant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2004 és correcta.

Com hem aplicat aquest suport?

92% Desenvolupament projectes El 92% dels recursos s'ha destinat a l'execució dels projectes i activitats. Incloem aquí totes les despeses necessàries per dur a l'execució global de cada projecte (materials de tallers i activitats, beques i ajudes, despeses de personal (equip educatiu i tècnic), coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, manteniment i seguretat de les instal·lacions...). En el moment de fer les despeses de cada projecte es busca sempre el màxim aprofitament dels recursos (cercant els millors proveïdors possibles, ajustant les despeses als mínims imprescindibles que permetin garantir l'execució de les activitats...).

8% Sensibilització i Recerca de Recursos És necessari destinar una part dels recursos públics i privats que obtenim a aquestes accions: difusió de les activitats, sensibilització i incidència social, i recerca de noves persones, Fundacions, empreses, escoles,... que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l'entitat. És un treball a mig i llarg termini que esdevé necessari per poder garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social del Casal envers els seus usuaris.

Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l'auditoria econòmica.

Activitat del Casal Infantil Casal diari Activitats de dissabtes Activitats de vacances Servei de Continuïtat a les escoles Grup de Grans Activitats amb famílies Unitat d’Escolarització Compartida Activitats d’Escolarització Compartida Entorn Escolar Marhaba Mirall Casal Jove Atlas Barri Educador Infants, joves i veïns implicats Persones participants Punt Òmnia Usuaris del Casal Usuaris del barri Usuaris d’altres entitats Xarxa d’Accés al Treball Curs de Manteniment d’edificis Mòduls de capacitació laboral magatzem Mòduls de capacitació laboral hosteleria dmoto Raval dmoto La Mina Centre de Dia de Justícia Juvenil Entra en Xarxa TOTAL INFANTS i JOVES TOTAL ADULTS

Persones 254 217 63 200 51 81 249 23 92 197 18 15 184 473 473 2.900 677 286 343 48 352 19 20 23 26 32 2 29 1.740 592

2004 [61] Casal dels Infants del Raval

Programes i Serveis – Dades 2004

Han donat suport als projectes:

[62] Casal dels Infants del Raval 2004

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE SECRETARÍA DE ESTADO DE EDUCACIÓN Y UNIVERSIDADES

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Secretaria de Famílies i d’Infància

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Institut Català d’Asistència i Serveis Socials

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Secretaria per a la Immigració

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Institut Català de la Dona

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa

Generalitat de Catalunya Departament de Justícia

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei d’Ocupació

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Secretaria de Política Lingüística

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Secretaria General de Joventut

Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella

Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Educació de Barcelona

Ajuntament de Barcelona Drets Civils

Ajuntament de Barcelona Premi Barcelona Solidària

Ajuntament de Barcelona Regidoria de Participació

Àrea d’Educació de la

Moltes gràcies a les empreses i entitats que han donat oportunitats de treball i formació als joves formats al Casal durant el 2004: Abacus, Mango, Caprabo, Fundació Formació i Treball, Gremi de Ferreteria de Catalunya, Frutas Roura, Fundació Comtal; Arca del Maresme; Manoli Cano; M. Font e hijos; Reformes Manuel Altès ; Clave Consulting; Fundació Integra; Decathlon; Gremi de Restauració de Barcelona; Casa Leopoldo; Soteras V. Hebron; Granja Segarra; Els Tres Bots; Hotel Castillo; Planterspunch; Can Campanya; Fernandez; Candela Raval; Dry Martini; Coses de Menjar; Semproniana; Casa Fernandez; Speakeasy; Pla dels Àngels; Hotel Ciutat de Castelldefels; Cayo Largo; Hotel Tryp Apolo

Moltes gràcies a: Abacus Cooperativa, Aduanes Ginjaume SA, Agrupació TAXI XXI, Assessoria Cardellach Panadès, Associació per l’Altre Cor Cremat, Auditori de Barcelona, Bellaterra Solidària, Bioser SA, Casa Gay, Castellcir amb Tothom, Clic Traç sccl, Clínica Renal Tefnut SA, Colell SA, Consell Nacional de la Joventut, Col·legi d’Economistes de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, Col·legi de Metges de Barcelona, Comercial Riba Farré SA, Congregació San Pedro Ad Vincula, Cromosoma, Diari Avui, Edicions 62, El Periódico, Escola Els Arcs, Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, Escola Infant Jesús, Escola Isabel de Villena, Escola John Talabott, Escola La Salle Bonanova, Escola Lys, Escola López Vicuña, Escola Mireia, Escola Nausica, Escola Massana, escoles de l’Escola Pia de Catalunya, Escola Reina Elisenda, Escola Sadako, Escola Sagrat Cor de Sarrià, Espais Telemàtics, Fets per Compartir, Fundació Antoni Serra Santamans, Fundació Caixa Sabadell, Fundació Josep Moncusí Castells, Fundació FICAT, Fundació PACAMU, Fundación Privada Renta Corporación, Hermandad Rociera Rocieros de Carmona, Institut Català de Tecnologia, Jorquera Serveis SL, La Vanguardia, Marketpool SL, MC Asociados SL, Mercats de Barcelona, Mercat Galvany, Obra Social Caja Madrid, Parvulari Jesús i Maria, Pérez Camps SA, Revista Descobrir Catalunya, Revista Descobrir Cuina, Revista Escola Catalana, Revista Infància, Revista Escola Catalana, Salvador Escoda, SA, Secretariat de Corals Infantil de Catalunya, Serafí Indústria Gràfica, Trades SA, Uría Menéndez y Cía. Abogados, World Trade Center Moltes gràcies als comerços de Barcelona que participen fent difusió als seus establiments de

2004 [63] Casal dels Infants del Raval

les campanyes del Casal i als mitjans de comunicació que s'impliquen en fer conèixer l'entitat als ciutadans i ciutadanes.

www.casaldelraval.org

Moltes gràcies per la seva implicació a:

Amb l’especial suport a projectes concrets de:

c. Junta de Comerç, 16 | 08001 BARCELONA | Tel. 93 317 00 13 | Fax 93 301 16 06 | info@casaldelraval.org | www.casaldelraval.org