Memòria 2005 del Casal dels Infants by Casal dels Infants

El Casal no seria posibles sense la xarxa de persones, institucions, fundacions i empreses que li donen suport. Durant el 2005 s’han implicat especialment en els projectes:

Col·laboradors

Memòria d’activitats 2005

Impulsors

Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal: Col·laboradors

COPIADORAS DE L’HOSPITALET I BAIX LLOBREGAT SA

MANELBA

Impulsors

Memòria d’activitats 2005

www.casaldelraval.org

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2005

Cada cop són més els col·lectius de persones amb menys recursos i amb una situació de precarietat permanent, abocats a viure en el llindar de la pobresa. Al Casal treballem tenint molt present la progressiva complexitat d’aquests processos d’exclusió i entenem que és per això que l’orientació bàsica de la intervenció de l’entitat esdevé clau: ajudar a transformar la realitat del màxim de persones oferint-los les eines apropiades per poder encarar el futur amb confiança. En aquestes pàgines reconeixereu infants, joves i famílies en risc d’exclusió social: nens i nenes amb necessitat de suport educatiu i seguiment individualitzat, adolescents amb problemes a l’escola, joves amb dificultats per a la inserció social i laboral, noies i nois immigrats que necessiten un suport d’integració, famílies que passen situacions difícils... Però sobretot hi veureu esforç, ganes de tirar endavant, d’aprendre, de sortir-se’n... Hi trobareu respostes adaptades a cada una de les situacions diverses i la il·lusió de l’equip de voluntaris/es i professionals i la dels més de 1.800 infants i joves que han trobat un suport continuat en els projectes del Casal. Enguany, hem realitzat un treball intens amb famílies. Un treball d’implicació en l’educació dels seus fills i de participació en les activitats del Casal pensades perquè puguin compartir estones lúdiques i educatives amb ells i amb altres mares i pares. Ha estat un any de feina compartida amb entitats i institucions per la millora de la convivència del barri. Una feina que ha generat dos llibres: Cuina Casolana de les Dones del Raval i El Cor del Raval, Parlen els Joves, que han donat veu i espai a dones i a joves del barri i l’oportunitat de treballar plegats en projectes comuns. En aquest sentit, destaquem, també, el procés de creació de l’Escultura per la Convivència, que es va inaugurar a la Plaça Folch i Torres el darrer setembre i el treball, cada vegada més estret, amb les escoles i els instituts del barri per oferir un suport escolar adaptat als alumnes que el necessiten. L’evolució dels projectes, i, en definitiva, el futur del Casal va lligat al futur del barri i de la ciutat. Als moviments de població i a les noves necessitats. Reafirmant-nos en els nostres principis bàsics -ser una associació ciutadana al servei de la ciutat- i aglutinant les iniciatives que vulguin millorar la vida de les persones, continuarem treballant pel dret a la igualtat de tothom, discriminant positivament als qui més ho precisen, sigui quin sigui el seu origen, cultura, religió o situació administrativa, fent un treball educatiu i col·laborant amb totes les institucions, entitats i administracions, i reclamant, a la vegada, que siguin les administracions que impulsin polítiques públiques per millorar l’equilibri social. Més enllà del tractament de les urgències i les situacions extremes, som conscients que cal sensibilitzar i incidir en l’opinió pública respecte la necessitat d’invertir en prevenció. Els serveis i el suport que, amb aquest caràcter i orientació preventiva, ofereixen els projectes del Casal necessiten estabilitat, al mateix temps que, des de la realitat del treball del dia a dia, es generen propostes innovadores i respostes adaptades a les noves necessitats socials, que cal poder desplegar. Per tot això, però, és imprescindible continuar comptant amb un alt nivell de compromís i d’implicació de tots els col·laboradors i de tot el personal voluntari que, juntament amb els professionals, fan possible el treball per la igualtat d'oportunitats i la construcció d'un futur digne per als nens, nenes i joves del barri. Des d’aquí, un cop més, el nostre reconeixement a tots aquells amb voluntat de construir aquest projecte col·lectiu.

Rosa Balaguer Directora General

Suport Social a Infants i Famílies

4 Centre Obert Infantil Centre Obert 12-16

Suport a l’Escolarització

14 Unitat d’Escolarització Compartida - UEC Activitats d’Escolarització Compartida - AEC Entorn Escolar

Integració de Joves sense Xarxa Social

Dinamització de Joves i de la Comunitat

28 31 32

34 Casal Jove Atlas Barri Educador Espai Tecnològic

Formació i Inserció Social i Laboral

Xarxa d’Accés al Treball Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis Formació Ocupacional en Mosso de Magatzem Mòduls de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a joves Centre de Dia de Justícia Juvenil Entra en Xarxa

Dades estadístiques Agraïments

16 19 22

26 Marhaba Mirall Servei de Transició a l’Autonomia

L’equip del Casal

6 11

36 40 44

46 48 52 54 55 56 58 60

69 70

La família del Said El Said va arribar a Barcelona amb el seu germà per reunir-se amb el pare i la mare, que hi havien arribat abans. La família prové d’una zona rural de l’Índia, on treballaven de camperols. Les diferències amb Barcelona són molt grans, però estan satisfets i alegres d’haver-se pogut retrobar. Quan van arribar, lògicament per al Said (3 anys) i en Hannan (5) tot era nou, sobretot l’idioma, però de seguida van començar a anar a escola i a venir al Casal. El Said havia estat lluny dels pares en una època important i es mostrava tímid, vergonyós, poc autònom i amb dificultats psicomotrius i d’aprenentatge. Escola i Casal vam començar a treballar plegats perquè el Said se sentís a gust, guanyés confiança i desenvolupés les seves capacitats: l’acollíem amb alegria, el reforçàvem davant el grup, l’encoratjàvem, li exigíem davant els reptes i treballàvem l’expressió oral.

[04] Casal dels Infants del Raval 2005

Malgrat les dificultats de la llengua, vam poder parlar amb la mare i el pare (en Hannan feia de traductor) per compartir l’evolució d’en Said i establir un vincle de confiança. Van acceptar l’ajut psicològic per al seu fill petit i es mostraven molt contents per la nostra preocupació. A poc a poc, el Said, va anar comunicant-se i fent les coses amb més autonomia. Ara aixeca la mà i parla davant tots els nens i nenes del grup. A més a més, es relaciona amb alguns nens i es mostra molt content de venir al Casal.

Proporcionem activitats educatives amb l’objectiu d’educar integralment des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots els aspectes que contribueixen al desenvolupament personal i social dels infants, prevenint situacions d’exclusió social i intervenint, des d'una perspectiva socioeducativa, quan observem situacions de dificultat, i ho fem en estret contacte i complicitat amb les famílies i l’escola.

Treballem a partir d’una atenció integral que combina espais socioeducatius normalitzats i altres dirigits a aquells infants, adolescents i famílies en situació de vulnerabilitat i/o risc social, i de l’enfortiment de les capacitats internes i comunitàries de les famílies.

Suport social a Infants i Famílies Centre Obert Infantil Centre Obert 12-16

Impulsors: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales -IRPF, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales -Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Ministerio de Educación y Ciencia, Departament de Benestar i Família -Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ajuntament de Barcelona -Districte Ciutat Vella, Obra

Col·laboradors: Departament de Presidència -Institut Català de les Dones, Departament de Benestar i Família –Institut Català d’Asistència i Serveis Socials, Departament de Benestar i Família -Secretaria de Famílies i d’Infància, Diputació de Barcelona – Àrea d’Educació – Àrea de Benestar Social, Ajuntament de Barcelona –Serveis Personals, Fundació Caixa Sabadell, Fundació Caixa Tarragona, Obra Social i Cultural Caixa Terrassa, Fundació Roger Torné, ADN Comunicació, Fundació Creatia, Centre Cívic Torre Llobeta

2005 [05] Casal dels Infants del Raval

Social Caja Madrid, Obra Social Caixa Catalunya, BREAD&butter

Centre Obert Infantil Els nostres objectius

[06] Casal dels Infants del Raval 2005

Atenem les necessitats dels infants del barri i promovem el seu desenvolupament personal, social i formatiu, de manera integral. Aportem suport i prevenció en situacions especialment difícils, de risc d’exclusió social. Això requereix atenció acurada, quotidiana, a la singularitat de cada nen i nena. Només així podem detectar les dificultats i trencar els cercles d’injustícia i desigualtat social. Però, tot plegat, ho fem de manera que el centre sigui un lloc en què els infants s’ho passin bé, que els seus desigs i energies esdevinguin el motor que els permeti assumir protagonisme al costat dels adults, participant i influint en la seva realitat més quotidiana i immediata: el grup, l’entitat, l’escola i el barri.

Centre Obert Infantil 2005: infants, pares i mares L’any 2005, el Centre Obert Infantil ha continuant desenvolupant un projecte que el barri necessita i que els infants i les famílies demanen, tal com de mostra el nivell d’ocupació del projecte (100%) i les llistes d’espera (53). Els tres grups d’edat que constitueixen el centre mostren una mitjana d’assistència diària molt alta. Als grups de menys edat (Casalet i Petits) els infants saben que poden fer les tasques escolars, explicar els seus problemes i trobar-hi suport i protecció.

La família: un element bàsic

Els més grans (Mitjans) el valoren perquè hi fan amics i poden opinar, organitzar-se i gestionar accions concretes vinculades, fins i tot, a la dinàmica del barri.

100% d’ocupació, 207 infants, 151 famílies ateses i llista d’espera

Qui són els infants del Centre Obert Infantil? Els infants enriqueixen el centre amb diversitat de procedències i mestissatges, com s’escau en un barri com el Raval. D’altra banda, si bé el 37% viuen en famílies nuclears, hi ha percentatges significatius de famílies monoparentals, parelles separades... i altres percentatges encara més significatius de mancances econòmiques greus, de desbordament familiar...

El seguiment continuat dels infants ens mostra perfils de desatenció, negligència, desnutrició, manca d’higiene, problemes físics o psicològics, absentisme, etc. Per això, mirar atentament cada petit o petita esdevé fonamental en la nostra tasca, per identificar les situacions de vulnerabilitat extrema, protegir els infants i compensar el “maltractament social” a què es veuen sotmesos.

Els nens i les nenes, protagonistes del seu barri.

2005 [07] Casal dels Infants del Raval

Partim, doncs, d’unes realitats personals i socials sempre complexes, que amenacen les famílies i les persones, però que admeten la intervenció i la reclamen.

Aprendre i créixer... amb d’altres El Casal és un espai de relació, joc i diversió diferenciat de l’escola, tot i que els infants hi puguin fer les tasques escolars amb suport i reforç. En totes les activitats es promou el desenvolupament de la iniciativa i l’autonomia. En el grup de Casalet –el dels més menuts–, l’activitat se centra en el joc simbòlic i en aspectes de psicomotricitat, emocionals, de coneixement del cos, autocontrol, etc. Amb “Contes amb imatge”, els més petits han mostrat la seva habilitat per disfressar-se tot escenificant contes –que prèviament havien vist–, amb pares i mares com a espectadors: Pinotxo i La rateta que escombrava l’escaleta. El teatre, com l’ús de la biblioteca, han estat eines de reforç escolar. La dinàmica de racons i el joc lliure s’han complementat amb activitats especials, com la visita d’un grup de cinc anys al Casal d’Avis Josep Trueta, amb contes i xocolatada. La “Setmana del meu país” (setmana àrab, d’Àfrica negra i de Centreamèrica) ha permès al grup de Petits treballar les cultures que els infants representen, amb visites a botigues i entitats vinculades al tema. Aquest grup també ha fet activitats de cuina, teatre i dansa.

Els infants, doncs, han estudiat les necessitats i els dèficits del seu entorn, fent propostes i esdevenint protagonistes –des dels seus desigs i necessitats– de la realitat que els envolta. També per això han participat en activitats comunitàries festives: Castanyada, Ravaltostada, etc., establint lligams amb altres entitats i infants del barri.

Compartim les cultures: el meu país, el teu país

Amb aquest criteri, també cal destacar les dinàmiques adreçades a recollir la formulació de desigs i necessitats (Fires, cartellera, dinàmica de rotllanes, comissions, aula dels desigs) que després permeten intervenir en l’ordenació dels espais i en el sorgiment de noves activitats. Incrementar i engegar procediments per assolir el protagonisme infantil i l’autorganització permet que les tasques que s’inicien estiguin plenes d’energia.

Els més grans, el grup de Mitjans (8-12 anys), també han treballat temes sobre l’Àfrica Negra, amb tallers, exposicions, contes i jocs. Aquests infants, des de l’autonomia i l’autoorganització, tracten aspectes relacionats amb la vida quotidiana, l’espai del barri i la mateixa ordenació del seu reforç escolar. Per ells, l’espai lúdic és també el medi en què relacionar-se amb altres nens i nenes del barri. Comencen a percebre la importància de participar i fer-se responsables de les tasques que se’ls proposen.

[08] Casal dels Infants del Raval 2005

“El meu barri és el Raval, [...] és brut i gros i té moltes cases [...]. M’agradaria que tingués més parcs” (Carolina, grup de Petits)

En aquest grup, ha sigut molt significativa la intervenció entorn del projecte de remodelació de la plaça de la Gardunya, en el qual s’han implicat decididament. Per fer-ho, han recollit opinions –mitjançant enquestes– dels veïns del barri, de les famílies del Casal i d’altres grups d’edat. Aquesta tasca ha tingut com a fruit el lliurament de la proposta al responsable de l’Ajuntament, que va ser convocat a una rotllana.

El projecte “El barri que volem” ha aconseguit l’accèssit del Premi Joaquim Franch (9a edició) per a projectes d’educació del lleure.

Cal destacar que la participació en el projecte “Infància, adolescència i juventut, coprotagonistes d’Europa” ha suscitat que els menors de 13 anys manifestin mitjançant cartes el seu desig de participar-hi per dir-hi la seva: “Cuando eres pequeño te gusta que te dejen hacer algo así [...]”, “Nosotros también tenemos derecho [...]”, “También pensamos en cosas serias y cosas grandes [...]” En l’aspecte de reforç escolar més específic, continua essent una fita rellevant el domini de la llengua (sobretot en el cas dels nouvinguts), la comprensió oral, la lectoescriptura, el raonament logicomatemàtic, els hàbits d’estudi i l’ús de les noves tecnologies. També es plantegen tasques per augmentar els nivells de concentració i atenció. Com cada any, el reforç

escolar s’ha dut a terme en col·laboració amb les escoles, especialment en el cas de nouvinguts i de l’aprenentatge o millora de l’ús del català. Al centre es fan moltes coses, doncs, que promouen que els infants decideixin, es parlin, es relacionin, es reconeguin els uns als altres, i en els altres, i que participin en el seu entorn i el coneguin. En aquests aprenentatges, cada cop més es treballa la identificació i el reconeixement dels sentiments i les emocions, temàtica especialment interessant entre infants que viuen de prop situacions de baixa autoestima o conflictes de diversa mena.

Els desigs i les necessitats com a motors de les activitats

El seguiment personalitzat, la mirada atenta

Amb les famílies

Atendre els infants al Centre Obert Infantil vol dir tenir cura atenta de cada un integralment, en estret contacte amb la família, el tutor de l’escola... i des de l’acompanyament socioeducatiu respectuós.

Establir vincles amb les famílies continua sent un element prioritari per garantir el desenvolupament integral dels infants. Les famílies recorren al centre per trobar-hi suport, però també tenen la possibilitat d’entendre millor el paper de l’escola i de trobar suport per als seus fills, sobretot quan ells mateixos –sovint per dificultats amb la llengua– no els poden ajudar en les tasques escolars.

Només això ens pot permetre detectar situacions de risc (desestructuració, malalties dels pares i mares, conflictes afectius, maltractaments...) i abordarles des dels recursos de què disposa la xarxa social d’atenció en aquests moments (psicòlegs escolars, serveis de salut...). Mirar els infants, saber qui són, atents a gestos, fragilitats, pors... i respondre cada dia, en cada circumstància, no desconsiderant cap intuïció, cap dada, cap canvi... I parlar i fer parlar, parlar-nos per esvair pors, dubtes i problemes –que tan grossos se’ls poden fer–, i compartir el pes o descarregar-los de la “motxilla”.

Moltes famílies dels infants del Centre, per la seva tipologia, tenen especials dificultats per conciliar la vida laboral i la vida familiar. Una de les eines bàsiques i tradicionals del Casal per atendre aquestes necessitats és el Servei Despertador, que ens permet, alhora, lluitar contra l’absentisme escolar. A la tarda, el suport es concreta en el servei de recollida dels infants quan surten de l’escola per dur-los al centre i assegurar-nos que els infants puguin gaudir d’un espai educatiu i lúdic adequat. Les entrevistes amb les famílies han estat una eina important per coordinar esforços, però també hi ha hagut activitats compartides entre pares i fills. Tot plegat ha reforçat molt els vincles entre els educadors i les famílies i entre elles mateixes. Vincles que han trobat espai festiu en el sopar de famílies de Nadal i en diverses excursions de dissabte.

Atents a gestos i fragilitats

2005 [09] Casal dels Infants del Raval

És fonamental sumar els nostres esforços als que fan totes les persones i entitats que es relacionen amb l’infant. Treballem, doncs, d’acord amb l’escola i ben a prop de la família.

El Casal, per a les famílies

Colònies i sortides de cap de setmana

L’inici d’un “casal familiar” sorgeix com una necessitat sentida pels mateixos pares i mares que s’acosten al Casal arran del servei que reben els seus fills.

Les colònies d'estiu, i també les sortides de cap de setmana, són especialment idònies per consolidar les relacions i la cohesió dels diversos grups d 'edat i, també, per treballar els aspectes més quotidians: higiene, ordre, cura del propi cos... Per a tots, les colònies d'estiu, de Nadal o de Setmana Santa són, sobretot, un motiu de festa i divertiment en un medi idoni.

Els pares i mares dels infants tenen uns problemes i unes responsabilitats comunes envers els fills, i hi ha aspectes que comparteixen i que animen la creació de xarxes d’ajuda mútua i de col·laboració. Sorgeix, doncs, la possibilitat que ells també trobin al Casal un lloc per resoldre dificultats i rebre assessorament i també per donar-se, els uns als altres, suport i diàleg, potser abordant plegats aspectes problemàtics (la capacitat de diàleg, l’establiment de límits, l’actitud autoritària...).

En general, l'activitat s'organitza a partir d'un o més nuclis temàtics, entorn dels quals es preparen jocs i activitats diverses que contribueixen a dinamitzar l'activitat quotidiana.Tot exercitant destreses i potenciant el treball en equip, l'activitat esportiva, etc. es contribueix al desenvolupament de la socialització dels infants i joves. I tot plegat es fa en un medi privilegiat, la naturalesa, que convida a la descoberta i que aporta condicions distintes a les de la quotidianitat urbana. Quan les colònies acaben, els infants i joves solen expressar un vincle afectiu extraordinari al grup. L'experiència els resulta inoblidable i voldrien que no s'acabés... i només pensen a repetir-ho l'any següent.Tampoc no podem oblidar que durant gran part de les vacances escolars les famílies continuen treballant i que les colònies són bàsiques per poder conciliar vida familiar i vida laboral de manera profitosa i engrescadora per als infants i joves.

Ens proposem que les famílies més vulnerables (nouvingudes, amb dificultats econòmiques, d’inserció, d’integració, o mancades de suport) puguin trobar al Casal un lloc de referència per a accedir a recursos assistencials, competències formatives i, també, a un medi potenciador de la relació i la comunicació interfamiliar, entre la família i el barri i entre la família i l’escola (AMPA).

[10] Casal dels Infants del Raval 2005

El paper prioritari que té la dona en aquest àmbit fa que sigui la persona de referència del suport, però sense oblidar la necessitat d’implicar la resta de membres de la família. El treball amb la família és fonamental, ja que sovint centralitza les problemàtiques de precarietat –econòmica, formativa– i aïllament, i esdevé clau en qualsevol procés de lluita contra la marginació i la desigualtat d’oportunitats.

Un Casal per a les famílies La proximitat dels pares i les mares a l’activitat dels seus fills i filles està donant un fruit esperançador: un “casal per a les famílies”. Aquest servei comunitari per a les famílies es proposa enfortir les seves capacitats internes i comunitàries, oferint recursos educatius, de promoció i de participació.

Finançament del projecte Cost global del projecte:

Fonts de finançament

63% Finançament públic

406.100,30 € Núm. usuaris: 210 Hores nens-activitat: 147.996

37% Finançament privat

Centre Obert 12-16 Objectiu general Acompanyar els adolescents aportant-los unes eines i un medi adequat –formatiu i de lleure– perquè puguin evitar dinàmiques marginadores i conductes de risc, alhora que comparteixen el seu desenvolupament amb d’altres.

Implicar les famílies o, sovint, provar que no deixin d’implicar-se en el desenvolupament dels seus fills i filles, és bàsic per assolir bons resultats. L’atenció personalitzada, atenta i respectuosa per part dels monitors és un altre element que pot detectar les situacions de risc que poden sacsejar-los.

2005 [11] Casal dels Infants del Raval

Ens proposem implicar-los en el seu procés de creixement, tant formatiu com personal, tant de feines escolars com d’activitats de lleure, i que esdevinguin subjectes capaços d’autogestionar-se i comprometre’s amb el seu grup i en tasques orientades al seu entorn.

L’any 2005, l’esforç continuat

Aprendre a ser autònom i madurar amb els altres, la millor defensa contra la vulnerabilitat

Al llarg de l’any s’ha aconseguit diverses fites i també s’ha hagut de salvar situacions delicades i conflictes vinculats als dèficits que acompanyen les precàries condicions que viuen adolescents i famílies al barri. Tot plegat ens diu que tota atenció, en aquestes circumstàncies, és poca, i que la vulnerabilitat a què els nois i noies estan sotmesos demanaria encara més esforços, agilitat i eficiència per part de tots, dels educadors, dels serveis d’atenció a la infància i l’adolescència, de l’administració, de l’escola... L’experiència, el treball directe i diari ens mostra que cal continuar treballant i millorant tots els processos, i que el risc, atesa la vulnerabilitat existent, plana contínuament sobre els nois i noies, com ho fan l’absentisme, les addiccions, la violència i el fracàs escolar. En aquest context de maltractament social, cal afinar la mirada per protegir els nois i noies, i donar-los eines perquè, ells mateixos, enfrontin els problemes.

El Centre Obert 12-16 entre l’obligatorietat i la decisió lliure La necessitat del projecte és proporcional a la gran manca d’atenció dels nois i noies d’aquesta edat al barri. D’altra banda, la urgència d’abocar recursos i esforços en aquesta franja d’edat és evident per a tothom, atesos els riscos psicosocials als quals es veuen sotmesos en un moment especialment delicat en el procés formatiu i maduratiu. El projecte es divideix, bàsicament, en dues vessants, la formativa, de suport escolar, i la de lleure, l’espai obert als nois i noies del barri d’aquest grup d’edat. Es tracta d’oferir una proposta que abasti amb integritat les seves necessitats.

Qui són els nois del Centre Obert 12-16? El projecte acull nois i noies d’entre 12 i 16 anys –enguany s’ha atès 47 nois i noies, amb un increment de la presència de noies– que al nostre barri abasta perfils molt diversos i que, per aquesta mateixa raó, reclama una adaptació permanent de la intervenció socioeducativa, un increment del seguiment, atenció acurada i separació en grups de diferents característiques. En aquest marc divers, la proporció de nois en situacions difícils és molt alta, amb problemàtiques de desatenció i manca d’higiene, de descontrol d’horaris, de pautes i límits, de pares desbordats que han perdut el control, i amb índexs d’absentisme escolar molt alts, o vorejant conductes delictives o de consum de drogues. Atenem, doncs, nois i noies amb un altíssim nivell de risc, amb gran fragilitat i indefensió i als quals les famílies no protegeixen ni controlen, o no poden fer-ho. Les seves expectatives envers el centre tenen en compte, en força casos, la possibilitat del suport escolar, i també la possibilitat de relacionar-se amb altres nois i noies, de fer activitats que els agraden i tractar temes que els interessen.

[12] Casal dels Infants del Raval 2005

En molts casos, les situacions que viuen es posen de manifest, i n’hi ha que mostren dificultats per relacionar-se, per respectar els altres i per gestionar els conflictes sense violència.

Un lloc de suport: la possibilitat d’estudiar i formar-se El procés formatiu-escolar d’aquests/es nois/es es troba en una fase fonamental. És un moment de dubtes, de manca de motivació, d’ofertes que els poden fer deixar els estudis o relaxar l’esforç, de crisi amb la institució escolar, derivada a vegades d’una assistència forçada als centres. En aquest trànsit, per a molts és bàsic trobar suport i orientació. Els dos nivells escolars dels usuaris del projecte –primer i segon cicle de Secundària– han determinat dinàmiques diferents al centre. Els que cursen

primer cicle acudeixen a l’espai d’estudi a partir d’un compromís en què intervenen les famílies i els tutors de l’IES. Hi ha, doncs, un seguiment i una “obligació” d’acudir al reforç. Entorn d’aquest grup hi ha hagut estabilitat, bona dinàmica de treball i excel·lents resultats. Són molts els nois/es que consideren important l’espai d’estudi, ja que hi poden fer els deures i resoldre dubtes. N’hi ha molts que no poden rebre ajut a casa, on molts tampoc no tenen un espai adequat per estudiar. Enguany hem constatat una millora en el rendiment i la millora dels aprenentatges, amb un increment de l’autonomia de nois i noies –el 90% de les activitats les han proposades ells mateixos–, els hàbits d’estudi i la coordinació amb els tutors dels centres. En els bons resultats assolits també ha tingut molta influència l’elaboració de plans d’aprenentatge individualitzats. En el cas del segon cicle, els acords d’assistència no s’han pogut articular de la mateixa manera, l’assistència és lliure i el compromís amb l’educadora o l’educador corresponent no ha estat suficient. Aquest fet ha tingut conseqüències significatives en els resultats.

Les famílies: donar-los suport, mantenir la seva implicació La implicació de les famílies en aquests moments de la vida dels adolescents i preadolescents és fonamental. L’augment en l’autonomia dels nois i noies, i la progressiva sortida al món pròpia de l’edat, demana de la família estratègies i habilitats. Moltes famílies del barri, però, mostren dificultats específiques per abordar aquests problemes. Al baix nivell cultural d’una majoria de pares, que no poden ajudar escolarment els fills, i a uns percentatges de dificultats d’inserció laboral molt alts, s’afegeixen situacions de manca d’estratègies educatives, de desbordament, i de descontrol educatiu. Tot plegat es complica amb la pràctica, per part dels fills, d’activitats de risc (consum de drogues, activitat predelictiva...).

El 81% dels qui han assistit a Espai d’Estudi han aprovat el curs Finançament del projecte Cost global del projecte: 95.564,57 € Núm. usuaris: 47

L’Espai obert: una oportunitat per conviure En aquest medi es volen potenciar actituds i conductes compromeses i autònomes, i fer-ho mitjançant un lleure adequat a la realitat dels adolescents i que es projecta sobre l’entorn. Com a espai d’adscripció lliure i obert, reflecteix la situació dels adolescents al barri. La diversitat de nivells maduratius i de necessitats, segons edats i sexes, la inconstància, el baix compromís, etc. ha comportat absentisme i poc esforç, sobretot si les activitats demanaven temps.

Hores nens-activitat: 25.490

Fonts de finançament

67% Finançament públic

En aquest context, s’ha millorat la comunicació i s’ha insistit en la cerca de procediments no violents per resoldre els conflictes que sorgeixen. També s’han establert relacions amb altres nois del barri.

Una part de les activitats de lleure s’aboquen a la participació en activitats comunitàries del barri: Festa de la Convivència i Carnestoltes del barri, sense oblidar el torneig de 12 h de futbol, que sempre funciona molt bé.

33% Finançament privat

2005 [13] Casal dels Infants del Raval

Entre les activitats que han rebut millor acollida cal destacar els cursos de funky i art teràpia, i els tallers de cuina, dansa del ventre i de polseres. El futbol i la informàtica continuen sent activitats amb un altíssim atractiu per als nois i noies.

En Jose Carlos: En Jose Carlos és de l’Equador i acaba de complir 16 anys. Després d’un reagrupament familiar, es va retrobar ara fa quatre anys amb la mare a Barcelona. Quan va arribar a Catalunya no havia anat mai a escola, perquè al seu país treballava al camp ajudant la família. Per tant, el seu analfabetisme era absolut (en llengües, matemàtiques...) i també en tot allò que fa a horaris escolars, hàbits, responsabilitats, ordre, normatives... Després de passar per l’aula d’acollida de l’escola, d’adaptacions curriculars i de dos anys intensos a l’AEC, amb un seguiment exhaustiu i amb moltes classes individualitzades, la millora general ha estat espectacular. En José Carlos va superar el seu primer cicle d’ESO amb dificultats i va accedir a l’AEC durant un segon curs. Per les tardes ha acudit a l’entitat “Impulsem”, un centre de formació ocupacional al barri del Raval. Actualment, en José Carlos fa 4t d’ESO a l’institut, a través de l’AEC, i està aprovant gairebé totes les assignatures. Té moltes ganes d’estudiar electricitat en un mòdul de grau mitjà per dedicar-se a aquest ofici.

La Laura:

[14] Casal dels Infants del Raval 2005

La Laura és una noia de 17 anys que l’any passat assistia a l’AEC del Casal dels Infants del Raval. Amb una família en risc social, la Laura “passava” d’anar a l’escola i mostrava, durant la Primària i primer cicle de Secundària, comportaments disruptius greus. Els problemes de la Laura a l’escola no eren deguts a mancances en el rendiment, sinó a aspectes motivacionals i d’hàbits escolars. D’escola en escola i desmotivada, passava moltes hores al carrer relacionant-se amb grups que cometien petits furts i delictes menors. El fet d’entrar a l’AEC, i la bona relació que va establir amb els professors i els educadors del Casal, van fer que la Laura assistís a classe i millorés les notes. Alhora, es va desvincular dels amics del carrer. Es va centrar en la tasca de buscar feina i, durant l’any, estudiava i treballava els caps de setmana en un restaurant. El seu comportament va millorar substancialment, com el seu rendiment escolar, i després de molts esforços de tots va aprovar l’ESO i es va matricular en un curs d’hostaleria del Casal. Ara treballa regularment, i els seus conflictes i problemes, gràcies al seu esforç i confiança, semblen llunyans.

Per donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies, reforcem l’escola: treballant conjuntament en nous models i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia de les escoles del barri i de l’itinerari escolar, i donant suport als infants i joves en la seva escolarització.

Alhora, treballem per una escola més oberta i amb més temps de dedicació a atendre dificultats específiques dels nois i les noies.

Suport a l’Escolarització Unitat d’Escolarització Compartida - UEC Activitats d’Escolarització Compartida - AEC

Impulsors: Departament d’ Educació

Col·laboradors: Departament de Presidència -Secretaria General de Joventut, Departament de Cultura, Ajuntament de Barcelona -Institut Municipal d'Educació

2005 [15] Casal dels Infants del Raval

Entorn Escolar

Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) Objectius de la UEC Les UEC volen ser una oportunitat perquè els alumnes que mostren més dificultats d’adaptació al sistema educatiu puguin motivar-se novament per formar-se i reprendre un camí formatiu que els retorni a un procés normalitzat, fent tasques de formació més adaptades al seu perfil personal.

[16] Casal dels Infants del Raval 2005

Els alumnes han de recuperar la confiança en ells mateixos i rebre la confiança de l’entorn Les UEC han d’aconseguir que nois i noies que en molts casos han renunciat a formar-se –en fracassar l’escolarització–, recuperin la confiança i tornin a esforçar-se, fins i tot tornant als centres. També cal dir que recuperar l’itinerari formatiu sol coincidir amb una millora de la maduració personal, i a la UEC no oblidem aquest aspecte integral del recurs.

Els alumnes de la UEC Són nois i noies d’entre 13 i 15 anys que no s’han adaptat al sistema escolar (1r i 2n cicle d’ESO) i per als quals els IES no poden oferir opcions formatives que s’ajustin al seu perfil personal i que tinguin en compte les seves dificultats. Són nois i noies que de vegades arrosseguen dificultats des de la Primària i que demanen, sense fer-ho explícit, atenció i cura personal; en el fons: reconeixement i confiança. Necessiten creure en els seus propis recursos, tornar-se a sentir valuosos i ser-ho als ulls dels altres. A les noies que hi acudeixen els costa una mica més adaptars’hi –tot i que hi ha activitats pensades per a elles–, ja que la majoria dels alumnes són nois.

El fracàs escolar de llarga durada és un dels factors que defineix el perfil personal que cal atendre, però també hi ha casos d’alumnes de famílies molts desestructurades, amb períodes d’estada a la UEC de més de dos anys, i fins i tot alumnes amb salut mental alterada no diagnosticats.

La UEC el 2005 El nivell d’ocupació del recurs ha estat del 72% (15 alumnes) un nivell que mostra certa manca de derivació per part del Departament d’Educació. La manca d’aprofitament del recurs –malgrat que percebem una situació greu d’absentisme “invisible”, no detectat i no tractat perquè no genera conflicte al mateix IES– s’ha compensat amb un esforç encara més gran per flexibilitzar, mitjançant Plans d’Assistència Específics (PAE), la metodologia per adequar-la als perfils i circumstàncies dels alumnes amb dificultats més greus. Els plans personalitzats han permès incrementar l’atenció a nois amb dificultats especials i han impedit possibles “trencaments” dels grups.

A la UEC els alumnes han de poder trobar un camí normalitzat com més aviat millor.

Els alumnes han de recuperar la confiança en ells mateixos i rebre la confiança de l’entorn

Un camí integral: dimensió formativa, dimensió madurativa Aquest any les altes han tingut un alt grau d’èxit (89%), ja que s’ha aconseguit la fita primera i fonamental: crear vincle sòlid i adaptació de l’alumne a la dinàmica formativa de la UEC. Aquesta ha estat la condició que explica el bon ritme de treball i un bon acompliment de les programacions. Tot plegat ha produït una millora molt significativa del rendiment dels alumnes, dels seus hàbits de treball i, en general, de les seves competències. Han recuperat confiança en les seves possibilitats i han viscut l’aprenentatge de manera més positiva. En concret, s’ha observat un progrés notable en les àrees instrumentals de matemàtiques i llengües entorn de l’espai de reforç escolar, fruit del treball individualitzat i constant. Al llarg del 2005 i en un marc metodològic basat en el treball tutorial, en petit grup i amb aprenentatges manipulatius i funcionals, s’ha fet, a més del reforç escolar, ben consolidat, tallers d’electricitat, informàtica, creació de webs, mecànica de moto, cuina i hostaleria, fusteria, sexualitat i drogodependències i plàstica. N’hi ha que els motiven especialment i d’altres que cal anar-los readaptant als diversos perfils d’alumnes. Les activitats esportives tenen molta acceptació, sobretot el futbol, que ha permès fer partits amb alumnes d’un institut del barri.

2005 [17] Casal dels Infants del Raval

La cerca de valor personal contribueix al fet que tinguin pressa per incorporar-se al món del treball, tot fugint d’allà on han tingut dificultats: l’escola, els professors... la família. També per això es troben millor en una dinàmica de taller.

Les sortides anuals són de tres tipus, i cada una reforça aspectes específics. Les més lúdiques, com la de final de curs, es proposen consolidar els vincles. Aquest ha estat el cas de la travessa per conèixer el medi natural de Llançà a Cadaquès.

Els instituts... i les famílies

El camp d’aprenentatge, que es planteja des de la dinàmica d’aprenentatge i servei, va tenir lloc a Martinet de Cerdanya. En aquesta ocasió, els alumnes van posar en pràctica algunes de les coses apreses als tallers, i es van encarregar del muntatge del circuit elèctric, per tal de permetre la il·luminació del camí d’entrada a la casa, i de construir una barana.

La UEC és, per als instituts, una gran possibilitat de reduir el nivell conflictiu a les aules i de donar un oportunitat a alumnes amb alts nivells d’absentisme i que mostren dificultats d’adaptació greus a la dinàmica de l’aula.

Dintre de les activitats adreçades a donar perspectiva comunitària al projecte participant en diferents activitats fora del centre, una de les tasques engrescadores de l’any ha estat el taller realitzat juntament amb l’Escola Massana per “decorar” unes escultures de vaques que s’han col·locat en diversos punts de la ciutat, així com la participació en el llibre de la convivència amb altres joves dels IES i entitats del barri.

Treballar a prop de les famílies i dels instituts és fonamental per a les UEC: només així es poden assolir resultats permanents, sòlids.

Enguany, però, hem treballat per no trencar el vincle amb els centres dels alumnes derivats al recurs. Així, enguany s’ha posat en marxa la tutorització compartida i, també per primera vegada, els alumnes han assistit als seus instituts per presentar els seus treballs trimestrals i fer avaluar els seus resultats pels seus referents als centres. Això contribueix no solament a corregir l’estigmatizació inicial en comprovar les millores dels nois i les noies, sinó que ambdues parts refacin la seva relació malmesa i es reconciliïn. D’altra banda, el manteniment del vincle dóna l’oportunitat del retorn i, per tant, de la consolidació de les millores aportades pel recurs.

No es tracta de solucionar conflictes puntuals, sinó d’aconseguir millores sostenibles Ens proposem, però, incrementar encara més les relacions amb els centres, intercanviant idees, propostes i metodologies, i fent-ho de manera singularitzada. Amb aquest criteri, per exemple, durant aquest curs s’ha programat conjuntament, UEC / IES, una activitat per a una alumna.

[18] Casal dels Infants del Raval 2005

El recurs ha estat cobert en un 72%, però percebem un absentisme “invisible” que també cal identificar i tractar

La col·laboració entre UEC i IES és, doncs, fonamental, per mantenir obertes les portes de la confiança entre els nois i l’itinerari normalitzat. Les famílies, sovint han de rebre suport i assessorament perquè no dimiteixin de les seves responsabilitats vers els nois i noies, malgrat la mala experiència que acumulen respecte de la institució escolar.

Activitats d’Escolarització Compartida (AEC) Objectius del projecte

Els objectius de les AEC són diversificar els recursos de què disposen els IES i respondre a les necessitats de l’alumnat que mostra un baix rendiment o dificultats per adaptar-se a la convivència al centre, o a la dinàmica de l’aula. Es tracta d’augmentar l’èxit acadèmic dels alumnes, mantenint l’assistència regular als centres, responent a les seves necessitats específiques i reduint la conflictivitat a les aules. Es prova d’evitar, de manera sostenible, les derivacions posteriors al recurs UEC. Com a activitats compartides, és condició bàsica l’estret contacte i complicitat entre els tutors dels instituts i els educadors de les AEC. Una altra fita del projecte és que a partir de l’activitat, els alumnes i els centres s’obrin al seu entorn immediat: el barri.

2005 [19] Casal dels Infants del Raval

El Casal dels Infants del Raval està compromès en les Activitats d’Escolarització Compartides (AEC) des de ja fa cinc cursos, i com a pioners del recurs, som una referència en aquest àmbit. Aquest fet s’ha vist reconegut enguany amb la signatura amb la consellera del Departament d’Educació d’un conveni entorn del projecte.

Quins alumnes es beneficien de les AEC? En general es tracta d’alumnes amb cert índex d’absentisme, amb dificultats per seguir la dinàmica de l’aula o que necessiten un seguiment més personalitzat que millori el seu rendiment acadèmic. Aquests alumnes presenten manca d’interessos clars de cara al seu futur personal i professional, o mostren amb poc interès per continuar una formació reglada.

Atenció personalitzada, la millor prevenció Amb les AEC, l’atenció pot ser més individualitzada, ja que es pot disposar d’un professor tutor, un educador i, fins i tot, de vegades, d’un tallerista. Ell treball compartit amb les tutories i el seguiment socioeducatiu permeten posar remei a dificultats que en altre cas podrien esdevenir conflictes difícils d’eradicar. En definitiva, les AEC representen la convicció que cal dedicar més adults a atendre els nois i les noies, amb més rapidesa per detectar situacions conflictives i amb flexibilitat per abordarles, sempre amb la implicació dels IES. Per al seguiment i l’atenció, d’altra banda, cal emprar instruments com les llistes d’assistència, les avaluacions, els treballs i els indicadors d’evolució.

Les AEC: suport i prevenció als instituts

[20] Casal dels Infants del Raval 2005

Amb els AEC, els instituts poden comptar amb eines que els permeten abordar les dificultats que els alumnes els plantegen, i davant de les quals sovint se senten desbordats: conflictivitat a les aules, llavor de violència, inadaptacions. Aquest complement curricular aconsegueix canvis de conducta significatius i una millora en l’aprenentatge, i que l’alumnat adquireixi les habilitats socials bàsiques suficients per a la seva inserció en la vida adulta o per reconduir la seva situació en l’aula ordinària. Aquest any s’ha avançat molt en la bona percepció que tots els alumnes dels centres tenen de les AEC, i, per tant, dels alumnes que hi assisteixen. Enguany s’han plantejat la “Taula per la prevenció de la violència”, en què participen diversos serveis i que aporta als docents instruments de mediació i habilitats socials i metodologia d’educació en valors.

Les AEC com a suport escolar Els tallers de suport a l’escolarització serveixen per complementar la formació acadèmica de l’alumnat i permeten treballar les competències bàsiques que els alumnes han d’assolir. Són activitats en què l’estreta col·laboració amb els tutors i el seguiment dels indicadors (avaluacions, control d’assistència, etc.) són imprescindibles per assolir bons resultats. L’activitat està plenament consolidada en ambdós instituts del barri i la regularitat en l’assistència ha produït molt bons resultats, i una reducció de l’absentisme significativa.

Les AEC: els instituts també són del barri

I després de l’escolaritat?

Les activitats es proposen afegir la component participativa i comunitària tant a l’actitud dels alumnes com als mateixos instituts, sovint desvinculats del seu entorn més immediat. Treballar amb altres col·lectius del barri permet atendre de manera integral les necessitats educatives i socials, i solucionar problemes de convivència.

Hi ha tallers, especialment adreçats a alumnes de 2n cicle, que giren entorn dels coneixements i tècniques de diversos oficis, per oferir un “tast” que aporti criteri i referència als alumnes. La diversitat que els caracteritza i el fet que provem que s’integrin al currículum, facilita molt l’oferta que es proposa als alumnes i, també, que cada un s’impliqui en els que s’adapten més als seus interessos: cuina, electricitat, construcció, mecànica de motos, hosteleria, informàtica, etc. La possibilitat d’escollir garanteix el nivell de motivació i compromís dels alumnes, garantia de bons resultats posteriors.

En aquest sentit, els crèdits de participació comunitària, de caràcter social i cultural, volen generar beneficis tant per al mateix institut com per a les entitats del barri. A l’IES Milà i Fontanals s’ha dut a terme el projecte d’escultura, i tant en aquest IES com en el Miquel Tarradell s’han fet realitat la festa de la convivència i la taula per a la prevenció de la violència, sense oblidar la redacció dels textos del llibre Els joves del Raval. Un d’aquests crèdits va treballar amb els alumnes les problemàtiques del barri i, d’entre aquestes, els nois/es van decidir implicar-se voluntàriament en serveis per a la gent gran i per a la petita infància. Durant un trimestre el grup va col·laborar en diferents tasques en tres casals d’avis i un centre d’infància del Raval.

Aquesta mena de tallers prelaborals i de caràcter manipulatiu reben molt bona acollida per part dels alumnes, i són, per ells, vies d’expressió i d’autoreconeixement fins ara inexplorades.

Aquesta activitat té valor curricular, però alhora permet que els nois i noies intervinguin socialment al barri.

L’escultura: la paraula d’un barri L’escultura és el fruit del diàleg i l’esforç per entendre què és i què vol ser el barri del Raval. Representa la interculturalitat i la trobada intergeneracional. En fer-la realitat i que s’exposés a la plaça Folch i Torres, hi col·laborà l’Àrea d’Urbanisme, el consell escultòric i el Districte, així com Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona i l’Escola Massana.

Finançament dels projectes UEC i AEC Cost global dels projectes: 191.899,69 € Núm. usuaris UEC: 15 Hores joves-activitat UEC: 18.882 Núm. usuaris AEC: 129 Hores joves-activitat AEC: 13.698

100% Finançament públic

Una escultura que parla del Raval

0% Finançament privat

2005 [21] Casal dels Infants del Raval

Fonts de finançament

Entorn Escolar Objectius del projecte És un projecte comunitari iniciat l’any 2003 que col·labora amb el projecte Exit de l’Institut Municipal d’Educació i que compartim amb la Fundació Tot Raval. Volem millorar l’èxit escolar dels alumnes del barri i la seva adaptació integral. Per fer-ho, millorem les relacions entre els centres educatius, les famílies i la resta d’agents de l’entorn dels alumnes.

[22] Casal dels Infants del Raval 2005

Es planteja com a fonamental la participació de les famílies i de la resta d’entitats que tenen alguna cosa a dir en la formació dels alumnes-ciutadans. Es tracta d’intentar fer veritable política de prevenció del fracàs i d’èxit d’integració, i de fer-ho des dels mateixos recursos de la societat civil.

L’any 2005 ha estat el de fer un pas endavant en la millora de les relacions amb els centres, especialment amb els de secundària, que ja saben que poden comptar amb el Casal com un recurs i un suport. També s’ha reforçat la confiança i els lligams amb la xarxa d’entitats amb què fem la feina: Consorci d’Educació de Barcelona, Fundació Tot Raval, Districte de Ciutat Vella... D’altra banda, l’augment d’una persona en l’equip ha millorat la capacitat d’intervenció. Pel que fa als alumnes, s’ha mantingut un bon nivell d’assistència i de treball i s’ha continuat potenciant la implicació familiar en els centres (AMPA) i en les activitats comunitàries i formatives.

Junts contra el fracàs escolar El principal i primer beneficiari del recurs és l’alumnat dels centres d’educació primària i secundària del barri del Raval (185), especialment els qui tenen més dificultats escolars. Però per assolir aquesta fita el projecte dóna suport, bàsicament, als centres i als professors i tutors que hi treballen (46). D’altra banda, les famílies (30) són un element clau, sobretot en un recurs basat en activitats extraescolars i en el treball entre diverses entitats (22). Al llarg del curs 2004/2005 s’ha atès un elevat nombre d’alumnes, principalment en accions de reforç i d’aprenentatge de la llengua catalana. Entre l’alumnat –sempre seleccionats pels tutors i tutores dels centres–, proporcionalment n’hi ha més de secundària, Pel que fa als cursos i edats, s’ha treballat amb el cicle superior de l’Educació primària i el Primer Cicle de l’ESO. En algunes accions, com els cursos de català, hi ha participat també alumnat de cursos superiors (3er i 4rt d’ESO). S’ha atès famílies (sobretot mares) bàsicament a través de les accions de dinamització de les Associacions de Mares i Pares (AMPA) dels Instituts participants. En general, hem mantingut contactes amb els equips directius i els tutors/es, i en el cas de secundària amb professors/es d’Aula d’Acollida, tallers i diferents departaments.

Un reforç que millora actituds L’activitat de reforç s’adreça específicament als alumnes que tenen algunes dificultats en l’aprenentatge, en el ritme de les classes o en els hàbits de treball. Es fa molt difícil quantificar els beneficis que reporta als alumnes l’esforç que realitzen i l’ajut que reben amb el reforç. Quantitativament no hi ha millores significatives, però la positiva valoració dels tutors i del mateix alumne, que es mostra majoritàriament content, ens fa pensar que qualitativament sí que hi ha canvis d’actitud i de motivació que cal tenir molt en compte, així com la millora personal en autoestima, seguretat i autonomia.

Atendre la quotidianitat acadèmica dels nois i noies En general, l’actitud dels alumnes davant del reforç, malgrat que, com és normal, hi hagi qui manifesta rebuig, mandra o facilitat per distreure’s, és bona, com també la relació que es crea entre ells i elles, afavorida pel treball en petits grups. Al reforç acudeixen voluntàriament, però cal que l’alumne es comprometi a assistir-hi i que la família ho autoritzi. Les baixes per poc aprofitament són ocupades ràpidament per altres nois o noies. El recurs ha cobert totes les places disponibles i s’han començat dos nous grups de reforç: un amb el CEIP Milà i Fontanals, i l’altre amb un grup d’alumnes de l’IES Milà i Fontanals. En total, s’han fet 212,5 hores d’intervenció directa en accions de reforç escolar al llarg del curs, s’han cobert totes les places disponibles i s’ha augmentat la capacitat del projecte.

2005 [23] Casal dels Infants del Raval

L’any 2005

Un reforç i un mètode Es tracta d’abordar la quotidianitat acadèmica dels nois i les noies perquè tinguin l’oportunitat d’”anar al dia” en els deures (matemàtiques, socials, català, anglès...) i les tasques encomanades, amb un suport que probablement no poden rebre a casa seva. Un altre dels capítols importants és el que té a veure amb l’ortografia, la sintaxi, el dictat i, en general, la lectoescriptura i l’expressió escrita.

Amb els centres escolars En general, el contacte amb els tutors i tutores és un element molt important per a garantir l’eficàcia del reforç escolar, i repercuteix clarament en la manera en què els alumnes valoren el suport que els donem. La col·laboració amb el professorat i els centres s’ha reforçat, ampliant els contactes a més tutors i professors.

Tot es fa, però, seguint el ritme que estableixen els centres, els tutors i els professors. Es treballa en grups petits, amb un equip de voluntariat que s’ajusta molt al perfil d’”amics grans” (en alguns casos exalumnes i altres estudiants). El reforç es fa a la mateixa escola, promovent el treball en grup i l’ajuda mútua. Ens proposem més que resoldre el que no saben, ajudar a pensar i a trobar les informacions o les solucions adequades, i, en un clima positiu, aprenent a ser polits en la presentació dels treballs i a revisar l’agenda. Es fomenta i dinamitza la participació de tots els agents implicats. Moltes de les iniciatives que s’han engegat han estat proposades per l’alumnat, les famílies, el professorat o les entitats del territori.

Famílies a les AMPA S’ha donat suport a la participació de les famílies i de l’alumnat en els instituts, especialment mitjançant les AMPA, perquè els mateixos instituts estan convençuts que aquesta participació reporta beneficis acadèmics importants per als alumnes.

Si les famílies participen, els seus fills i filles milloren

[24] Casal dels Infants del Raval 2005

A l’IES Milà i Fontanals s’ha promogut la constitució d’una AMPA, amb les consegüents reunions per engegar l’activitat (català per a alumnes de l’IES, català per a familiars, futbol extraescolar) i superar les dificultats inicials. A l’IES Miquel Tarradell tampoc no hi ha una AMPA formalment constituïda, tot i que un grup de mares porten un servei de guarderia totes les tardes. Des de l’Institut, s’ha volgut potenciar el treball amb les famílies i s’ha alliberat una tarda d’una professora per a aquesta feina. Des d’Entorn Escolar, hem treballat coordinadament amb ella. S’ha convocat les famílies a moltes activitats: conferències, visites a recursos del barri, teatre..., amb una resposta diversa.

El professorat valora el grau d’incidència positiva en els resultats de l’alumnat en un 77% S’han establert protocols i calendaris, a fi de compartir els objectius i les urgències curriculars i fer un seguiment dels nois i noies participants, amb control d’assistència i de qualsevol incidència. Aquest seguiment i coordinació ha variat molt en cada centre, en funció de la seva disponibilitat (taller de tutoria, reunions de coordinació), però també hi ha hagut contactes mitjançant correu electrònic, telèfon, etc. En acabar cada trimestre, s’ha elaborat un informe per a cada tutor, amb valoracions sobre l’assistència i aprofitament de cada alumne. A part de la implicació formativa, cal destacar la realització d’activitats comunitàries a partir del mateix IES, com ara la creació de la Comissió de convivència a l’IES Milà i Fontanals, que tracta aquelles qüestions que afecten la convivència de l’institut, i especialment la problemàtica relacionada amb les bandes juvenils.

Una prioritat a l’aula: la llengua

Un llibre, una mostra, un tríptic...: fent xarxa

El català, com a llengua vehicular d’aprenentatge, és una necessitat formativa prioritària, i així ho expressen els mateixos tutors escolars. Des del projecte Entorn Escolar, es procura atendre aquesta necessitat i la promoció de la lectura mitjançant accions de reforç o immersió, especialment en el cas d’alumnes nouvinguts que s’han d’incorporar a les aules ordinàries.

Una de les activitats que ha implicat la participació d’alumnes (117 nois i noies), però amb un caràcter menys sistemàtic, ha estat l’elaboració del llibre El cor del Raval, parlen els joves. Un equip de suport (professors, educadors, periodistes) ha ajudat entitats i grups de joves del barri perquè redactessin els textos que formen part d’un llibre que publicarà Edicions 62, emmarcat en el projecte “Per la convivència al Raval jove”.

A part de les classes de català en horari extraescolar que es fan a l’IES Milà i Fontanals per iniciativa del grup de famílies, s’han fet altres cursos, com el de Nadal (catnadal) o el d’estiu (catestiu). Es tractava, sempre, de guanyar més confiança en l’ús de la llengua catalana, de promoure una actitud favorable cap a l’aprenentatge del català, i de millorar el coneixement del vocabulari i les estructures comunicatives necessàries per a la vida quotidiana i per a la vida acadèmica. Per això, es procura que els continguts girin sempre entorn de situacions comunicatives i útils, temes d’interès i qüestions acadèmiques.

La mostra d’activitats, organitzada per Districte de Ciutat Vella, Entorn Escolar i les AMPAs, es va proposar donar als nois i les noies informació de les possibilitats que tenen al barri d’ocupar el lleure de manera positiva. Hi van participar un total de 7 entitats i serveis amb les corresponents propostes, que contemplaven temes molt diversos (ganxet, curs de vídeo amb plastilina, funky, taller de làmpades, bàsquet, percussió i cant, escacs i futbol). També es va acordar que els tallers o activitats que rebessin molta demanda podrien iniciar-se al mateix institut o en alguna altra entitat. Van assistir a la Mostra més de 100 alumnes, que van poder informar-se ens els diferents espais. El tríptic informatiu ofereix una relació completa dels diferents serveis, entitats, etc. que hi ha al barri per als nois i noies. Al grup de treball de la Fundació Tot Raval, es va prendre l’acord de recollir aquesta informació i posar-la a disposició dels centres i les entitats. El resultat: un cartell desplegable amb informació dels diferents recursos, adreçada tant als joves com a les famílies i els professionals dels diferents serveis.

L’ Entorn Escolar descansa en un extens equip de voluntariat de diferents perfils i diversos graus i formes d’implicació.

Cost global del projecte:

Fonts de finançament

67% Finançament públic

34.258,45 € Núm. usuaris: 185 Hores joves-activitat: 6.016

33% Finançament privat

2005 [25] Casal dels Infants del Raval

Finançament del projecte

En Houssein: Houssein és un noi del Sàhara, cosa gens habitual al recurs. Venia de França, on s'estava amb un oncle, i no tenia papers. Va posar-se en contacte amb el Casal perquè volia aconseguir feina immediatament, i no s'avenia a raons. La seva exigència --fruit de la necessitat, és clar-- va fer que els primers contactes fossin una mica tensos. Després d'algunes situacions conflictives que, a més, feien palès el risc social en què es trobava, va superar els seus problemes de manca de confiança, es va calmar i va començar a destacar en els mòduls formatius d'electricitat, construcció i fontaneria. Finalment, aprofitant el seu bon domini de la llengua i les seves capacitats i maduresa, va ser dels primers a fer pràctiques en una empresa de manteniment, on va acabar sent contractat. Ara en Houssein té els papers en regla, ha fet amics i amigues i projecta anar-se'n de vacances a casa seva.

[26] Casal dels Infants del Raval 2005

En Hassan: En Hassan és de Oujda, ciutat fronterera amb Argèlia. i va arribar fa dos anys al Casal. De seguida vam veure que podia assolir bons resultats formatius, tot i que, sovint, s'enfadava per no res, però aquest aspecte infantil podia superar-lo amb una mica de cura. Ens enfrontàvem, però, a un handicap, ja que en Hassan arribaria a la majoria d'edat durant la formació. Quan passa això, el dèficit de recursos de transició a l'autonomia de l'administració (DGAIA) pot fer que el noi acabi al carrer, amb l'únic benefici de la documentació. Vam poder pactar una pròrroga de l'estada al recurs i en una de les primeres oportunitats de fer pràctiques que van sorgir el vam proposar com a candidat en una empresa de prospecció geotècnica. Malgrat que un tema burocràtic va estar a punt de fer que tot se n'anés en orris, amb la frustració que això sol comportar, l'empresa el va incorporar a la plantilla i ara té permís de treball i un contracte. En Hassan vol estalviar per anar a veure la família i per treure's el permís de conduir.

L'objectiu d'aquest àmbit de treball és atendre i acompanyar joves que pateixen les conseqüències d'una migració temprana, oferint-los els recursos formatius, educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

Integració de Joves sense Xarxa Social Marhaba Mirall

Impulsors: Departament de Benestar i Família –Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Obra Social La Caixa

Col·laboradors: Departament de Benestar i Família –Direcció General d'Actuacions Comunitàries i Cíviques, Fundació Caixa Sabadell, Fundació Claror, Busquets i Gàlvez, Cosmética COSBAR, Zaida Joiers

2005 [27] Casal dels Infants del Raval

Servei de Transició a l’Autonomia

Marhaba Un projecte que dóna la benvinguda (Marhaba) Marhaba és un centre de formació laboral i d’activitats de lleure que atén els menors que arriben sols al nostre país i que es troben sota la tutela de la Generalitat de Catalunya.

[28] Casal dels Infants del Raval 2005

A Marhaba es procura que aquests nois (no hi ha noies) treballin tant els aspectes estrictament formatius com totes aquelles habilitats de caràcter transversal que tenen a veure amb una inserció sociolaboral correcta, sense oblidar tot el que els permet identificar i reconèixer clarament la societat en què es troben.

Marhaba 2005: entre la formació i la integració participativa L’activitat que els nois desenvolupen a Marhaba s’ha continuat centrant en els tallers de formació ocupacional (manteniment d’edificis) i en aprendre els hàbits que hi estan estretament vinculats: la capacitat de comprendre, relacionar-se i saber estar en un medi social que els resulta nou, que de vegades desconeixen i que sovint mitifiquen. Per això, tan fonamentals com els cursos d’ocupació o aprenentatge formatiu, ho són totes aquelles activitats que permeten al menor sintonitzar amb la veritable realitat social en què es troben. En aquest sentit, aquest any s’han mantingut les fites de conèixer la ciutat, participar en activitats del barri i en les festes locals, aprendre la llengua..., prendre el pols a la realitat social i a la manera adequada de relacionar-se amb ella.

Els nois de Marhaba: assumir la realitat i endreçar els somnis Els nois són menors no acompanyats, la majoria del Marroc, que arriben a Barcelona i que són acollits per la xarxa de protecció de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). Enguany hem treballat amb 16 adolescents. El daltabaix en adonar-se de la realitat fa que no reconeguin el fracàs, i es troben, per tant, en una greu situació de vulnerabilitat davant de propostes i dinàmiques de risc. La majoria han tingut alguna experiència laboral, i n’hi ha que estudiaven i ho van deixar tot per emigrar. Solament el 50% tenen la Primària completada. En realitat sovint no coneixen ni tan sols el seu país, i Catalunya és, per ells, una realitat plena de fantasies de feina i de diners ràpids; una fantasia compartida per la seva família, que viu, entre l’esperança i l’angoixa, la marxa del fill.

Temps per formar-se: clau de la bona inserció Jugar a futbol amb altres nois, participar en la castanyada o altres festes cíviques, i qualsevol activitat que els tregui de possibles compartiments tancats són claus per al seu futur.

Treballar en una societat que no coneixen

En el cas d’aquests nois tutelats, el límit de la majoria d’edat exerceix una gran pressió i urgència sobre la formació. En efecte, quan arribi el moment, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) deixarà d’actuar com a paraigua tutelar i estaran obligats a emancipar-se als 18 anys, i sols –no oblidem que no hi ha la família– davant les necessitats més usuals: trobar feina i lloc on viure. Això es veu agreujat pel fet que sovint el seu perfil és força immadur, amb la qual cosa costa especialment aplicar la formació d’urgència que els cal. Sovint ni ells mateixos entenen aquest concepte de majoria d’edat, tan divers al dels seus països d’origen. La manca de referents adults i la necessitat d’entrar en el món del treball sense altra opció els pot dur a situacions de desemparament molt greus, per a les quals s’ha començat a elaborar una resposta adients: Servei de Transició a l’Autonomia per a joves immigrants.

2005 [29] Casal dels Infants del Raval

L’emancipació obligada als 18 anys: un límit per a la formació

Venen a treballar a casa nostra, però hi han de viure Aquest any ens hem continuat enfrontant amb el risc de guetització, és a dir, que aquests joves només es relacionin entre ells, dificultant la seva integració i socialització. Una de las tasques ha consistit en començar a elaborar un documental en un projecte compartit amb l’associació ACSUR – Las Segovias, la qual cosa, a part d’enfrontar els nois amb els temes comunicatius, els ha permès conèixer el maneig d’una càmera. El grup de continguts que contempla la maduració integral de la persona i l’adquisició d’hàbits que li permetran conviure adequadament en la societat en què han anat a parar és fonamental en un grup com aquest. Sense una actualització de tots els conceptes més bàsics es posa en risc qualsevol inserció i convivència. Tot s’ha de revisar, des dels aprenentatges més vinculats al cos fins als hàbits de consum i el saber estar pel que fa a horaris, tracte amb els companys i l’autoritat, temes de gènere, etc.

Horitzó de treball: una visió realista L’espai de taller procura que els menors assoleixin una formació àmplia i bàsica que els permeti, més endavant, adaptar-se al mercat de treball amb facilitat i especialitzar-se. Per això són importants les tasques dirigides a aprendre els fonaments d’oficis diversos: electricitat, fontaneria, pintura, construcció... Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, s’ha continuat amb el treball en brigades rehabilitant diversos espais del camp de la Trajana. També s’ha insistit en què els nois disposin d’eines que els permetin orientar-se laboralment, conèixer el món laboral, així com els procediments i recursos que els facilitaran l’accés a un lloc de treball. Aquestes activitats, unides a l’experiència directa en empreses els porten a prendre el veritable pols a la realitat laboral que s’obre davant ells, resituant-los, ara sense fantasies, i fent-los més madurs, és a dir, més conscients de les seves possibilitats.

El desemparament en què es trobaran en accedir a la majoria d’edat fa encara més urgent assolir aquests referents conductuals. En aquest sentit, ha estat molt important aquest any la dinàmica grupal establerta amb les noies del projecte Entra en Xarxa, amb les quals s’ha pogut abordar la qüestió de la percepció entorn del gènere. Mitjançant la Fundació de Telefònica, també han pogut xatejar amb nois de 5 països. En una altra dinàmica, més de lleure ha estat important, la participació en partits de futbol entre el Casal i el Casc Antic, o la participació, en el marc de Barri Educador, en la Castanyada i Sant Jordi.

Finançament dels projectes Marhaba i Mirall Cost global dels projectes: 139.481,36 € Núm. usuaris: 16 Hores joves-activitat: 10.701

69% Finançament públic

31% Finançament privat

2005 [30] Casal dels Infants del Raval

[30] Casal dels Infants del Raval 2005

Fonts de finançament

Projectes en l’arrel del problema Les accions que Darna du a terme a Tànger responen a diverses necessitats de la infància o l’adolescència del país, que es troba en greus situacions de manca de tutela i en greu situació de risc en un context en què fins i tot competeixen laboralment amb els adults. El projecte que es du a terme s’articula entorn de diversos recursos. La Granja actua com un Centre Residencial d’Acció Educativa, s’encarrega d’exercir funcions de tutela per als infants, s’hi fan tallers i ofereix sostre als nens del carrer. La Casa Comunitària és un centre d’informació per als joves que fa tasques preventives. Un dels grups treballa aspectes de reinserció escolar. El Refugi, de la seva banda, és un centre de nit que aporta un sostre per dormir als infants que volten pels carrers. D’altra banda, a Tànger hi ha la unitat de mediació que intervé en els conflictes dels infants i adolescents amb les famílies. El Casal també ha continuat exercint de pont d’aval perquè entitats catalanes participin en els projectes de Darna. El Fons Mallorquí de Cooperació al Desenvolupament ha intervingut en el finançament de la Granja Pedagògica, dedicada a la tutela dels infants del carrer de Tànger i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha donat suport a la Casa Comunitària.

Aquest projecte és un pont de relació amb l’origen de les problemàtiques de la immigració. Col·laborem en els projectes de prevenció que du a terme a Tànger l’Associació Darna. Hi participem aportant la nostra experiència i afavorint els intercanvis, el partenariat, i respectant l’autonomia. Aquests projectes permeten també establir relacions amb les famílies dels nois que arriben al nostre país.

Quins nois es beneficien del projecte Mirall Els nois que es beneficien de l’existència del projecte Mirall són tots aquells que es troben als carrers del Marroc o deambulant pels ports, marginats socialment i amb greus problemes familiars, socials i afectius. De fet, tots els joves a qui s ’adrecen els serveis de Mirall són potencials emigrants primerencs que sovint han abandonat l’escola, que estan tot el dia al carrer i que necessiten una acció preventiva eficaç. Els centres de nit són també una mesura de prevenció important. La majoria d’infants que estan al centre de nit viuen una situació de fractura familiar i passen tot el dia voltant per la ciutat i, sobretot, pel port.

Un pont entre les famílies i els infants La consolidació del projecte Mirall constitueix, doncs, un salt qualitatiu en l’abordatge del problema de les problemàtiques vinculades a l'emigració, una metodologia que ens du al medi originari, a l’origen familiar i al medi social, tot treballant en les xarxes de prevenció que actuen sobre les circumstàncies que motiven l’emigració de menors. Els mateixos infants de Marhaba poden utilitzar el pont que representa Mirall per restablir el diàleg amb la família.

2005 [31] Casal dels Infants del Raval

Mirall

Servei de Transició a l’Autonomia Aquest projecte que aplega accions de transició a l’autonomia per a joves immigrants sense referent familiar neix d’una realitat constatada: quan arriben al nostre país, els menors no acompanyats són tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Aquests nois, quan compleixen la majoria d’edat, es veuen abocats a emancipar-se en condicions que no afavoreixen un trànsit just a l’autonomia socioeconòmica.

[32] Casal dels Infants del Raval 2005

El Servei de Transició a l’Autonomia neix per abordar aquest problema i proposar solucions.

Objectiu del projecte

Hospitalitat: caliu social

El Servei de Transició a l’Autonomia configura un espai d’intervenció basat en un pla de treball individual de suport temporal per a la incorporació del jove en condicions adequades a la vida adulta. I ho fa mitjançant la formació ocupacional per al treball, la regularització documental i legal, el suport a l’allotjament i, finalment, la transició a l’autonomia econòmica mitjançant la inserció laboral.

Les famílies acollidores (8 enguany) enriqueixen la integració i la xarxa social dels joves i són un pont magnífic per a la transició a l’autonomia. En molts casos, però, la primera cosa que cal oferir és un sostre i els mínims recursos que permetin aconseguir temps de formació. La família ha de regular l’estada amb el jove i acceptar la intervenció del seu educador. El jove, de la seva part, ha d’acceptar complir normes de convivència, col·laborar econòmicament en la llar, etc. En aquesta fase, tant el noi com la família reben un ajut econòmic.

A qui s’adreça?

Són nois que, sempre mancats de referents adults o familiars, solen dormir al carrer, que han passat per centres de menors o que havien estat tutelats per Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). En definitiva, tenen dificultats per ser autònoms i un baix nivell de competència, tècnica i instrumental, per inserir-se adequadament. Per la circumstància en què es troben i pel fet de viure al carrer es troben sotmesos a greus conductes de risc: addiccions, activitats delictives, alteració de la salut física i mental, etc.

Com intervenim? La nostra intervenció es basa en la personalització de l’atenció, en dinamitzar la potencialitat de cada jove i en la coordinació en xarxa del suport que s’ofereix. La confiança en els recursos i el respecte per l’autonomia ens duen a oferir una atenció temporal (sis o set mesos) al jove, període adequat perquè es nodreixi de les eines que li calen i per evitar dependències. Tot s’inicia establint un pla personalitzat de treball que orienta i referència el jove, estructurant la quotidianitat pautant el procés.

Inserció i seguiment personalitzat La formació ocupacional és la que ha d’estructurar i ocupar la jornada dels nois, i aquesta activitat es complementa amb les tasques col·laterals que garanteixen una bona inserció: alfabetització i socialització. Tot plegat es fa en paral·lel a la regulació de la documentació.

Acolliment i hospitalitat: un trampolí a l’autonomia En el procés d’inserció laboral juga un paper molt important els recursos formatius del mateix Casal, amb la borsa d’empreses, etc.; així com ho fa el Casal Jove Atlas, el projecte Espai Tecnològic, etc. en els aspectes de socialització i integració. En aquest treball en xarxa també es compta amb els recursos comunitaris per a possibles derivacions: entitats socials del barri, centres residencials, SATEMI, escoles d’adults... Un cop el noi fa les primeres passes en empreses col·laboradores, el seguiment tutorial continua avaluant que la inserció sigui efectiva i amb els entrebancs mínims.

Finançament del projecte Cost global del projecte:

Fonts de finançament

39% Finançament públic

31.112,64 €

En aquesta tasca, són fonamentals les beques i que la xarxa de suport social es posi en activitat. Per la seva banda, el jove assumeix compromisos de formació, econòmics i de conducta.

61% Finançament privat

2005 [33] Casal dels Infants del Raval

Els principals beneficiaris són els joves immigrants (entre 18 i 35 anys) que s’han fet majors d’edat a Catalunya, però també els que estan sense sostre i indocumentats, o els d’origen immigrant de segona generació (possible nacionalitat espanyola) que es troben en situacions semblants.

Ganes de fer coses La Nashima té 18 anys i és de Marroc, va arribar ara en fa dos al Barri del Raval amb el seus pares. Com que a casa són molts, té tres germans, es dedica a tenir cura de la casa i dels petits mentre els pares treballen. Va aprendre el castellà i el català que sap en cursets i parlant amb la gent del barri. Li agrada molt cosir, fer-se roba i cuinar. Un dia amb la seva amiga ... va decidir passar pel Casal perquè van sentir que es podia millorar el castellà, començar a entendre el català i trobar-hi gent. S’ho passa molt bé i li agradaria tenir més temps per fer coses.

Una àvia del Raval La Carme té 78 anys i va néixer a Badalona. Va venir a viure al Raval el 1957. És usuària del casal municipal d’avis Josep Trueta, fa partides de petanca, i algun cop a la setmana li agrada molt ballar.

[34] Casal dels Infants del Raval 2005

Però, a més, ja fa temps que participa en tasques molt interessants que promou el Casal dels Infants del Raval. Per exemple, forma part del grup intercultural de dones del taller de cuina del 2005, que va donar com a fruit un llibre ja editat: Receptes de cuina del món. També ha participat en activitats de caràcter intergeneracional amb l’IES Milà i Fontanals, com les històries de vida. Amb tot això la Mari ha fet moltes amigues d’altres cultures, i també ha conegut com pensen els joves, una cosa que li interessava: “alguns, encara que són molt joves, pensen molt bé”.

Dinamitzem els col·lectius de joves i potenciem els recursos que la mateixa comunitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per millorar el benestar dels nois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

Dinamització de Joves i de la Comunitat Casal Jove Atlas Barri Educador Espai Tecnològic

Impulsors: Unió Europea, Fons Social Europeu, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –IRPF, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Departament de Benestar i Família –Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Departament de Benestar i Família -Direcció

Caja Madrid, Corporación Medichem, Busquets i Gàlvez

Col·laboradors: Departament de Benestar i Família –Secretaria General per a la Immigració, Departament de Presidència –Secretaria General de Joventut, Departament de Presidència –Secretaria de Política Lingüística, –Institut Català de les Dones, Departament d'Educació i Universitats –Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, Ajuntament de Barcelona -Serveis Personals -Serveis Generals, Fundació Caixa Sabadell, Manelba, Velamen SA.

2005 [35] Casal dels Infants del Raval

General d'Actuacions, Comunitàries i Cíviques, Ajuntament de Barcelona –Districte de Ciutat Vella, Obra Social

Casal Jove Atlas

[36] Casal dels Infants del Raval 2005

Aquest vol ser un espai de referència per als joves d’entre 16 i 21 anys, un espai obert del qual el barri està molt mancat i que els joves d’aquesta edat necessiten per trobar-se. Volem que, alhora que esdevé un lloc de referència lúdic, també es configuri com una possibilitat de trobar suport en l’estudi, d’assolir noves competències lingüístiques o de fer tasques creatives gratificadores. Un àmbit enriquidor de la identitat en la diversitat.

Un espai del “nosaltres”: compartit, de tots i de ningú amb exclusivitat

Casal Jove Atlas 2005: Un resum L’any 2005 destaca per l’increment de la presència de noies, la qual cosa ha permès no sols adequar un espai específic sinó abordar temes entorn del gènere. Un dels reptes del projecte també era atendre de manera més individualitzada les diverses necessitats dels joves. Enguany s’ha pogut abordar l’alfabetització bàsica des d’aquest criteri, i s’ha tingut en compte la variable relacional, segons origen o sexe, en formar els grups, tant per facilitar la dinàmica de treball com per crear incentivar els contactes entre joves de diverses comunitats.

Identitat personal enmig de la diversitat d’orígens i expectatives

D’altra banda, les llengües i el suport a la formació (tallers, cursos...) i l’espai de trobada i lleure (activitat esportiva, sortides, tallers sobre sexualitat, web, música, vídeo, festes comunitàries...) han continuat estructurant el recurs. I ho hem continuat fent des del principi d’autoorganització, des de l’autonomia i l’aprenentatge del compromís, sovint dificultós per als joves.

Qui són? Una trobada heterogènia L’heterogeneïtat és una de les claus que permet entendre qui són aquets joves. Enmig de la diversitat, comparteixen edat (entre 16 i 21 anys) i es troben en un moment clau del desenvolupament i de la definició del que volen ser i fer. Aquesta situació de trànsit necessita un lloc on expressar-se i un entorn on trobarse amb l’altre. Enguany han passat pel projecte 190 joves (112 nois i 78 noies).

Sigui quin sigui el seu interès, tots troben atractiu el recurs, encara que això també provoqui, de tant en tant, conflictes de convivència i la necessitat d’incrementar els exercicis de tolerància, mediació i convivència. Tots hi acudeixen, doncs, per la necessitat de trobar companyia, formació... un espai de referència. Per això, l’any 2005 el recurs ha continuat essent un gran altaveu, una mena de sonda que ens aporta una mostra fiable de la realitat que viuen els joves del barri.

Al Casal Jove Atlas es fan visibles els invisibles del barri

2005 [37] Casal dels Infants del Raval

Els joves, que aprofiten el caràcter obert del projecte, ens descobreixen, cada dia, problemàtiques i necessitats diverses. N’hi ha des dels qui aprofiten tant l’aspecte lúdic del recurs com els suports formatius, fins als que són menors immigrants o ho van ser i estan immersos en activitats delictives i solament cerquen un espai on estar tranquils. També hi ha els que es vinculen a una activitat concreta o els qui solament acudeixen a un taller.

Les llengües i el suport escolar El servei de llengües és una de les portes d’accés a altres serveis (99 nois i noies inscrits en cursos), i cal destacar l’augment de demanda i de cursos relacionats amb la llengua catalana, que es reflecteix en les dades: s’ha doblat el nombres d’alumnes de català respecte l’any passat. Alhora, l’aprenentatge de la llengua també ha estat, en bona part, responsable de l’increment tan notable de noies. No és aliè a aquests fets la metodologia emprada i la bona dinàmica i flexibilitat dels grups.

Pel que fa a l’aprenentatge de llengües, hem realitzat 39 cursos. En total s’han fet 39 cursos d’aprenentatge de llengües, amb una mitjana d’assistència de 35 nois i noies, i una part important dels interessants també acaben integrant-se en altres activitats, siguin tallers, espai lúdic o activitats grupals comunitàries. També cal destacar la millora metodològica que ha suposat poder dedicar atenció personalitzada als casos d’analfabetisme bàsic, la formació dels grups respectant criteris d’origen i sexe, la vinculació dels continguts a l’activitat de lleure o activitats paral·leles (cinema, sortides...), etc. Considerem fonamental acostar l’ús de la llengua a les situacions quotidianes, a l’activitat general. Pel que fa als estudis, el 50% han incrementat el seu rendiment a partir de l’assistència a l’espai d’estudi, i cal destacar que les noies són majoria i que hem hagut d’insistir en temes de lectoescriptura i comprensió lectora. El projecte també ha permès derivacions a altres espais del Casal com Entra en Xarxa o els àmbits prelaborals.

Créixer en el lleure: autonomia i responsabilitat Per atendre les diverses necessitats i interessos dels nois i les noies, el recurs ha posat en marxa activitats adreçades tant a treballar el concepte d’identitat, personal i cultural, com els aspectes que podien consolidar el grup a partir del reconeixement de les diferències identitàries. En aquest sentit, els tallers vinculats a la creativitat han rebut un fort impuls: tallers de música, de teatre, de ball... Tot i la tendència a les activitats informals, autoorganitzades i espontànies, també han rebut bona acollida activitats entorn de la música, les festes, el futbol o les excursions, però també el teatre o la bijuteria. Aquest any la música ha estat un recurs que s’ha demostrat especialment idoni per identificar i reconèixer les diversitats culturals. Compartir ritmes i músiques ens apropa, ens identifica, ens reconeix i ens permet construir un entorn divers, plural, creatiu i no excloent: cultura com a mestissatge. Tanmateix, l’Espai de Trobada Juvenil (cada dia de 18.30 a 21 h) és el veritable centre de l’activitat, el lloc de trobada d’on parteixen les propostes d’excursions, sortides setmanals i, també, les propostes de participació en diferents àmbits comunitaris: les festes de Carnaval, torneigs de futbol, Festa de la Convivència, etc. L’accés a recursos i tallers informàtics (amb una mitjana d’assistència de 18 joves) és un element de crida que permet vincular formació i entreteniment. Cal destacar que dos joves han fet de voluntaris al Centre Obert Infantil, la qual cosa anuncia una realitat buscada: comptar amb adults o joves model per a les noves generacions d’infants del barri. La confiança en els recursos dels joves ens du a incentivar la capacitat d’autoorganitzarse tot autogestionant cada cop més activitats. Volem treballar sempre “des de” i “amb” els joves, amb la màxima flexibilitat.

[38] Casal dels Infants del Raval 2005

Les accions han de sorgir de la lògica juvenil, i és bàsic trobar noves estratègies per involucrar els joves, dotant-los de més eines i poder decisori. Però un dels temes centrals de la metodologia quan es tracta de dinamitzar grups d’aquesta edat és la insistència en la responsabilitat individual i col·lectiva: els qui realment són capaços de fer seu l’espai sense apropiar-se’l en exclusivitat són els que actuen amb veritable sentit de responsabilitat. Cal tenir en compte que no cerquem objectius a curt termini, sinó incidir educativament en el jove i la jove per facilitar-los eines, espais i recursos que afavoreixin la seva autonomia, promoció social o integració en la comunitat.

Un lloc on se senten escoltats

Els joves: un link al barri La diversitat de perfils de joves que s’acosten obertament a l’espai lúdic fa que de vegades hi hagi conflictes, però la mateixa diversitat aplega joves amb ganes d’implicar-se en les activitats comunitàries, amb altres entitats, en festes i trobades. En tots els sentits, el Casal Jove Atlas és un referent juvenil al barri. La batucada, els espais de música i de maquillatge faciliten canals de participació en les festes i hi ha joves fins i tot fent cursos de monitors de lleure. Hi ha festes totalment autogestionades, amb la participació en la comissió de joves del barri.

Els joves: com construir la identitat gràcies a la diversitat

Els mateixos joves han de ser elements actius d’acollida i horitzó d’altres joves que es poden trobar en situacions complexes i de risc. Solament des de la participació i l’autonomia és possible que el barri es trobi amb els seus joves i que els joves esdevinguin ciutadans i veïns responsables del seu barri.

Mirant endavant Finançament del projecte

Ens proposem consolidar la bona tendència de l’aprenentatge de llengües, dins del pla de planificació de tres línies de treball: Aula de llengües, Casal Jove Atlas (espais lúdics) i Enllaç (accions de primera acollida per a joves nouvinguts).

Cost global del projecte: 132.476,71 € Núm. usuaris: 258 Hores joves-activitat: 16.175

Promoure el creixement de la “Trobada de noies” i agilitar la capacitat de respondre a necessitats que sorgeixen en el decurs de l’any per la mateixa naturalesa de l’activitat, que sovint té a veure amb sortides, esports, creació musical i participació comunitària.

Fonts de finançament

57% Finançament públic

43% Finançament privat

2005 [39] Casal dels Infants del Raval

Un aspecte a millorar és el de l’optimització de recursos, sobretot pel que fa a l’ús adequat i eficient de l’espai, així com els procediments d’abordar les temàtiques relacionades amb la violència i l’agressivitat entre els grups de joves.

Barri Educador

[40] Casal dels Infants del Raval 2005

Els espais urbans, com ara els carrers o les places, són contextos socialitzadors amb potencial educatiu per als infants i joves, i esdevenen claus en la qualitat de vida de tots els ciutadans: en la cohabitació, la participació i l’apropiació dels espais i en la humanització del barri. Aquest projecte socioeducatiu de mediació comunitària promou que els veïns –de totes les edats, procedències, gèneres, etc.– s’apropiïn col·lectivament i convisquin creativament als carrers i a les places. Volem crear vincles i consolidar xarxes per construir un barri educador per als infants i joves del Raval. Sempre a partir d’un treball que parteix de la participació, la interculturalitat i la intervenció comunitària i, per tant, col·laborant amb tot l’entramat d’associacions i incentivant l’autonomia i l’autoorganització dels diversos col·lectius i veïns del barri. Només des d’aquesta perspectiva previndrem o solucionarem els conflictes que sorgeixen al barri i intervindrem en el procés de creació i consolidació de la identitat de barri

El carrers i les places del Raval són dels veïns

Un resum de 2005 Aquest ha estat un any d’expansió i consolidació del projecte, que aquest any ha centrat la intervenció en tres eixos: treball de carrer (a la plaça Folch i Torres on portem treballant des del 2003 i als Jardins d’Horts de St. Pau on hem començat a intervenir aquest 2005), treball en xarxa (amb Dones, Joves i amb la Ravalstoltada) i finalment, en l’elaboració del Diagnòstic de la Convivència del barri del Raval. També hem treballat més en profunditat amb certs col·lectius i amb certes dinàmiques especéfiques: la manca d’ús dels espais públics per part de les dones, la fragilitat de la gent gran en relació a la realitat del barri, així com les dificultats de convivència que detectem per part dels joves del barri.

Fer barri és trobar-se al carrer, parlar-se, ocupar junts l’espai de tots

El veïnatge, en un barri com el Raval, mostra trets especialment diversos, sobretot arran de l’evolució de la població dels darrers anys.

La gent gran és procliu a col·laborar en accions de comunicació intergeneracional, i a tots els preocupa tot allò que té a veure amb el consum de drogues i el deteriorament d’un espai públic que han de decidir-se a ocupar.

Al costat del veí de sempre que continua al barri i que coneix perfectament les mancances d’aquest i els canvis que s’hi han produït , hi ha molts nouvinguts, tant joves provinents d’altres barris com, lògicament, els que hi han arribat per immigració.

Només en un context de coneixement i reconeixement mutu, els diversos col·lectius compartiran i recrearan l’espai públic i resoldran els diversos conflictes que sorgeixen d’una convivència incomunicada.

De la mateixa manera, al costat dels avis que viuen en condicions precàries, que prenen el sol o juguen a la petanca a la plaça Folch i Torres, hi trobem els joves sense ocupació que juguen al bàsquet a tothora. I qui passeja el gos, i les dones immigrants amb els seus fills, i...

Un dels col·lectius més importants són els infants de diverses edats, que, per incompatibilitat horària de pares i mares, juguen sols o acompanyats d’un germà, en el millor dels casos, durant hores a les places i els carrers.

N’hi ha que manifesten pessimisme sobre problemes que, antics com són, ja els semblen irresolubles. Els comerciants també són un col·lectiu implicat i preocupat pels diversos problemes que afecten el barri, i molts col·laboren en els projectes adreçats a reduir la inseguretat i millorar la imatge del barri, factors que afecten positivament la seva activitat comercial.

Mirant el barri... per canviar-lo

Però hi ha altres agents al barri, les entitats i associacions, que amb ciutadans i professionals preocupats (professors, professionals del treball social, persones compromeses amb el barri, etc.), poc a poc, van formant una xarxa que ha de vehicular les energies dels individus; una xarxa de casals, IES, comissions, etc. A la taula de mediació, per exemple, els diferents agents, veïns, comerciants, joves, usuaris de la plaça i representants d’entitats, entre altres, dissenyen propostes conjuntes per a la millora de la convivència al barri. Moltes de les problemàtiques associades a necessitats es configuren en discursos menyspreants cap els altres. En detriment d’aquesta actitud, el Barri Educador treballa sempre des de la comprensió i la solidaritat.

2005 [41] Casal dels Infants del Raval

Qui són els veïns i què esperen?

Espai públic, espai de convivència, espai de diàleg Enguany s’ha posat en marxa el projecte europeu “Espai públic, espai de convivència, espai de diàleg” (que també funciona a Bèlgica, França i Itàlia), amb la finalitat de diagnosticar la situació de la convivència al barri del Raval i als altres barris de la ciutat. Es tracta d’un diagnòstic que contempla el treball intergènere, intercultural i intergeneracional. Com a línies educatives i propostes de treball d’intercanvi en el futur, el projecte duu a terme accions concretes entorn dels tres eixos esmentats i l’elaboració d’un manual de bones pràctiques. Per establir un diagnòstic ens hem posat en contacte amb 40 associacions d’àmbit social, polític, artístic, educatiu i comercial, i s’han mobilitzat, mitjançant entrevistes, enquestes i grups de discussió, 45 persones, membres de diferents sectors del barri. Les primeres accions han estat, per exemple, l’organització de cinc tallers de creació de nines a la plaça unint representants filipins, catalans, pakistanesos, marroquins i bolivians i alumnes de l’IES. Aquests alumnes també han establert contacte amb la gent gran del Casal d’Avis Josep Trueta per preparar jocs de carrer i tallers d’històries del barri, consolidant-se, d’aquesta manera, la relació entre ells. Una altra acció intergeneracional ha estat la creació del llibre de receptes, que ha propiciat, a través de la cuina, l’intercanvi de coneixements sobre la cultura, els hàbits alimentaris, etc. entre dones de països diferents.

ESPACIO PÚBLICO ESPACE PUBLIC | SPAZIO PUBBLICO

ESPACIO DE CONVIVENCIA ESPACE DE CONVIVIALITÉ | SPAZIO DE CONVIVENZA

ESPACIO DE DIÁLOGO ESPACE DE DIALOGUE | SPAZIO DI DIALOGO

Finançament del projecte Cost global del projecte:

Fonts de finançament

76% Finançament públic

133.293,59 €

També s’ha fet el primer esbós del manual de bones pràctiques que constituirà una síntesi de la feina de diagnosi que n’ha resultat de tot plegat.

24% Finançament privat

Jardins Horts de Sant Pau: un nou repte

[42] Casal dels Infants del Raval 2005

Parlar i trobar-se per dissoldre els estereotips

Als Jardins també s’ha seguit tot un procés de coneixement de la realitat quotidiana de l’ús de l’espai per part dels diversos col·lectius de veïns, i s’ha fet mitjançant entrevistes i mètodes d’observació sistemàtics. Així s’ha constatat la presència continuada de menors immigrats no acompanyats (esmorzant, inhalant coles...) i de joves de perfil heterogeni (desocupats, alumnes d’algun IES...), d’indigents, de propietaris de gossos. Els infants ocupen una part de l’espai, on hi ha els gronxadors, adequats només per als menors de 9 anys. Finalment, s’ha fet un diagnòstic de la situació, i les diverses associacions (veïnals, educatives, culturals, religioses...) i les AMPA –malgrat l’escepticisme fortament arrelat sobre canvis significatius– estan començant a intervenir en la dinàmica dels Jardins i a desenvolupar-hi polítiques participatives i comunitàries, connectant amb xarxes de suport (abordatge de la drogaaddicció) que facin possible una intervenció adequada i eficient en l’espai públic. Aquestes primeres estratègies conjuntes de mediació s’han expressat, per exemple, en una primera trobada pública d’entitats: “Als Horts cultivem la convivència”.

Plaça Folch i Torres: continuem treballant-hi La intervenció a la plaça Folch i Torres s’ha anat consolidant. El procés de treball ara demana reforçar les relacions entre els grups que lideren la plaça, i ampliar la taula de mediació, que ha estat reconeguda com a interlocutora per l’Administració, confirmant-se com àmbit de presa de decisions de tots els qui es relacionen amb la plaça. El treball a la plaça ja es basa en l’intercanvi, el coneixement mutu i en la implicació de tots a partir del sentiment d’apropiació i de pertinença envers l’espai comú. S’ha incrementat la mediació amb col·lectius com la gent gran, veïns, persones amb gossos i comerciants per resoldre conflictes quotidians. L’activitat compartida acaba desfent una mica els estereotips que tan mal fan a la relació entre les persones al barri. D’altra banda, el compromís de l’IES Milà i Fontanals amb el barri,i la col·laboració de l’Escola Massana i altres entitats va donar com a fruit una escultura en què es fonia la idea “mans-món-cinc continents”, amb plantes característiques de diversos indrets. Fruit del procés de diagnòstic, sabem com s’utilitza cada espai de la plaça i qui ho fa, així com les hores d’us i els conflictes que sorgeixen entre els diferents usuaris. Ara bé, encara queden moltes coses per fer, entre elles la remodelació de l’espai a partir d’una proposta lliurada al Regidor del Districte de Ciutat Vella. Pràcticament tenim un mapa de relacions entre els diversos col·lectius i dels col·lectius mateixos entre si: la petanca i els avis, els joves i infants i la pista de bàsquet, les mares, els veïns més propers a la plaça, els comerciants, els amos dels gossos. Amb tot, la plaça ha esdevingut a poc a poc espai de referència on comença a ser habitual que els veïns es trobin per compartir l’espai i la festa. En aquest sentit, la Ravalstoltada, que implica 27 entitats, i la Festa de la Convivència, fruit del treball, entre d’altres, de la comissió de joves, són fites que donen sentit i horitzó a la realitat veïnal.

Llibres: els fruits d’una feina compartida Tot el treball dut a terme en el grup de dones de diferent procedència de la plaça Folch i Torres –constituït al barri l’any 2004– s’ha vist reflectit en un magnífic llibre de receptes. El llibre “Cuina Casolana de les Dones del Raval” es va presentar a Casa Leopoldo i va generar un gran impacte mediàtic en programes de ràdio, premsa i programes de televisió. D’altra banda, les mateixes receptes es van elaborar al Taller de cuines del món, a la mateixa plaça. Tot plegat s’està treballant per tal d’afavorir un espai on les dones puguin desenvolupar activitats diverses i bescanviar coneixements, i per consolidar el projecte CreaDona. El Llibre “El Cor del Raval, parlen els joves” va aplegar 13 entitats del barri (inclosos IES), una desena d’educadors i 120 joves. L’obra expressa les necessitats i desigs dels joves del barri i han col·laborat a redactar-la diversos periodistes a través de textos escrits per ells mateixos i, com el llibre de cuina, serà publicada pel grup 62. Així s’ha donat continuïtat de la Comissió de Joves i la consolidació la Festa de la convivència. La comissió prepara una proposta d’espai autogestionat on hi havia la piscina de la plaça Folch i Torres.

Finançament del projecte

50% Finançament públic

Cost global del projecte: 66.072,63 € Infants, joves i veïns implicats: 144 Persones participants: 2.055

50% Finançament privat

2005 [43] Casal dels Infants del Raval

Fonts de finançament

L’any 2005: les noves tecnologies com a espai de trobada L’ Espai Tecnològic ha actuat sobre el barri mitjançant diverses línies de treball. La formació, tant per a joves com per a adults, es combina amb els espais oberts, els quals, per tot l’atractiu que exerceixen les noves tecnologies, constitueixen un veritable imant per als joves del barri. Enguany, el marge d’aquests dos blocs d’acció, s’ha posat en marxa el projecte Relacion@NNTT, en què les noves tecnologies han estat punt de trobada entre pares no incorporats al món de les noves tecnologies i els seus fills. L’oferta formativa i els tallers han permès atendre la diversitat d’interessos de les persones que arriben a l’Espai Tecnològic i que hi troben una eina de suport escolar, de la cerca de treball, de la comunicació amb els països d’origen, del lleure... i un lloc de trobada obert a propostes i dinàmiques innovadores entorn de les noves tecnologies.

Els usuaris destaquen la qualitat de la formació i l’aplicabilitat del que aprenen

Espai Tecnològic

[44] Casal dels Infants del Raval 2005

Impulsat per la Generalitat de Catalunya (Departament d’Universitats, Recerca i Societat), el projecte fomenta que els sectors de la població més desafavorits, siguin menors, adults, grans o entitats, puguin accedir a les noves tecnologies i no quedin al marge de l’ús d’una eina fonamental per a la formació, el treball i la comunicació.

Qui es beneficia de l’Espai Tecnològic? El beneficiari de l’Espai Tecnològic és el barri en el seu conjunt, particularitzat en totes aquelles persones mancades de coneixement o amb coneixements molt limitats sobre les noves tecnologies. Solen ser persones majoritàriament immigrants i amb un nivell socieconòmic baix. Del recurs han fet ús un total de 486 persones de totes les edats, però amb una proporció molt alta de joves menors de 16 anys, tot i que és notable l’assistència de majors d’edat als cursos de formació o a l’espai obert d’adults. Veïns, famílies i entitats fan servir aquest recurs, com ho fan, també els grups del Casal.

Espais Oberts: adults i joves L’Espai Obert d ’Adults s’ofereix als adults de 21 a 40 anys que ja tenen coneixements bàsics però que no tenen mitjans per fer servir les TIC a títol particular.

Noves tecnologies vol dir treball, formació i comunicació

La participació durant la tarda ha estat molt elevada, amb una mitjana de 10-12 persones diàries, i l’ús ha estat molt variat: comunicar-se amb els llocs d’origen, cercar feina, recerca de viatges, o de complement o reforç de la formació. De vegades no resulta fàcil ajudar cada persona en l’ús de l’ordinador. Sovint se’ls recomana un curs de formació.

Pel que fa als joves (16-21 anys), l’Espai Obert esdevé, entre 19 i 21 h de dilluns, dimecres i divendres, un espai lúdic de gran demanda (20-25 joves) on es juga, especialment a jocs de futbol i circuits de cotxes, es xateja o es “baixa” música. Enguany s’ha eliminat els jocs de temàtica violenta. L’espai és una eina de socialització molt important que permet als joves aprendre a estar respectuosament amb d’altres i a compartir recursos. Atesa la capacitat de convocatòria que té, el projecte constitueix, alhora, una sonda que ens permet posar-nos en contacte amb molts joves i connectar-los amb altres serveis o recursos del Casal que puguin atendre les diverses circumstàncies que viuen.

L’analfabetisme informàtic és una altra cara del fracàs social

Metodologia, formació i tallers L’activitat es desenvolupa en un clima d’aprenentatge participatiu, donant facilitats per canviar d’activitat i crear-ne de noves, potenciant l’aprenentatge entre iguals i combinant la potenciació de l’autonomia amb el suport personalitzat. L’existència d’un ambient educatiu i no academicista permet mantenir el caràcter atractiu del projecte, combinant tot plegat amb una dimensió creativa, instruccional i relacional, claus en el desenvolupament integral de les persones. Els cursos d’informàtica bàsica I i II expressen plenament els objectius del projecte, atès que el seu objectiu és introduir en l’ús de les noves tecnologies persones que n’han quedat excloses. Aquest any el curs també ha començat amb totes les places ocupades i amb llista d’espera.

Relacion@nntt: pares i fills junts davant l’ordinador Aquesta proposta subvencionada pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) té la virtut de possibilitar el diàleg i la comunicació entre pares i fills, creant condicions perquè comparteixin un medi lúdic i educatiu propici. S’adreça a mares i pares amb fills menors de 13 anys i vol impedir que la manca de coneixements sobre noves tecnologies allunyi els adults dels temes relacionats amb l’ensenyament i la supervisió o implicació pel que fa al lleure dels seus fills. Alhora, l’espai també permet que els pares i mares es relacionin i comparteixin inquietuds. El projecte, en fase de creixement i consolidació, prova d’esmenar mancances i d’establir ponts, malgrat la dificultat que sol presentar-se per aconseguir la presència continuada dels adults.

Horitzó de l’activitat Aquest recurs sempre té el repte d’adaptar horaris i dinàmica dels grups a les possibilitats dels assistents. També és important mantenir el nivell d’eficiència de l’equip informàtic i del software (permetent guardar treballs o jocs dels assistents, per exemple). En definitiva, es tracta d’anar detectant necessitats i proposant i oferint propostes adequades. La difusió, el voluntariat, els tallers, l’ús per part d’entitats... són àmbits en què anirem millorant per adequar-nos a les necessitats dels usuaris.

Finançament del projecte Cost global del projecte: 46.211,17 € Núm. usuaris: 677

Pel que fa als tallers, n’hi ha un al que assisteixen un grup de noies romaneses (10) i que mostra bona assistència. El bon ambient de treball i la millora en el domini de la llengua, que facilita la comunicació i la participació, permet un aprofitament molt notable.

Infants i joves: 500 Adults: 177 Entitats usuaries: 4 Hores alumnes-activitat: 6.730

77% Finançament públic

Enguany, la mateixa demanda dels usuaris ha posat en marxa el taller de creació musical i el de retoc fotogràfic. Aquestes eines informàtiques permeten connectar l’ús de l’ordinador amb el vessant creatiu, allunyat dels continguts estrictament evasius o consumistes. 23% Finançament privat

2005 [45] Casal dels Infants del Raval

Fonts de finançament

La resta de tallers són oberts a tothom. Els assistents solen ser, majoritàriament, adults que volen aprendre a manegar eines concretes.

Una beca per tirar endavant: La Nashima té 17 anys, va arribar del Marroc fa 5 anys i des d'aleshores resideix a Barcelona. Quan va arribar al Casal estava a punt d'abandonar l'escolarització obligatòria perquè la seva família passava per una delicada situació econòmica que els impedia pagar les mínimes despeses que comportava la seva formació. Des del Casal, de seguida vam establir una bona relació amb la tutora de l'escola, que feia de la Nashima una valoració molt positiva, tant sobre el seu procés d'adaptació al marc escolar, com sobre les capacitats que tenia per continuar estudiant. Estava clar que calia buscar la manera d'ajudar econòmicament la família mitjançant una feina a fi que la noia continués fent 1r de batxillerat. Ara la Nashima rep una beca de formació que li permet atendre les despeses i se l'està ajudant perquè aconsegueixi feina els caps de setmana. Seré cambrer:

[46] Casal dels Infants del Raval 2005

En Pedro, de 17 anys, ha viscut diverses experiències de fracàs dins la formació ocupacional. Li costava adaptar-se al ritme que demana està en una aula i els continguts no li feien el pes. Finalment, va reconèixer que els temes de construcció o fusteria no li interessaven i li vam recomanar que fes el mòdul de capacitació en hostaleria. Després de totes les pràctiques i de guanyar experiència i habilitats en el tracte amb els clients, va aconseguir començar a treballar en un restaurant, i ara ja fa 6 mesos que hi és.

Facilitem la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, a la mida de cada un, integral i intensiu. Parteix del punt en què cada jove es fa càrrec del seu projecte professional i de millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb diferents itineraris de motivació, formatius i laborals i l’acompanyem en el procés d’inserció.

Formació i Inserció Social i Laboral Xarxa d’Accés al Treball Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis Mòdul de Capacitació Laboral en Mosso de Magatzem Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Camber/a dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a joves Centre de Dia de Justícia Juvenil Entra en Xarxa

Impulsors: Departament de Treball –Servei d'Ocupació, Consorci del barri de La Mina, Departament de Justícia –Direcció, General de Justícia Juvenil, Ajuntament de Sant Adrià, Obra Social Caja Madrid, Fundació Un Sol Món, Schneider Electric

Col·laboradors: Ajuntament de Barcelona –Serveis Generals, Fundación Bancaja, Fundación Santa María, Universitat Oberta de Catalunya, Creyf's, Sistemes de l'Hospitalet

2005 [47] Casal dels Infants del Raval

Acció Solidària Contra l’Atur i la Fundació Un Sol Món han otorgat el Premi Josep Ma Piñol al Casal dels Infants del Raval pel seu treball en favor de la inserció social i laboral de joves en risc d'exclusió

La Xarxa d’Accés al Treball La Xarxa d’Accés al Treball és el projecte que, en el marc del suport a la formació i la inserció, s’encarrega específicament de facilitar la inserció laboral de joves de 16 a 25 anys en situació de desavantatge social. Per fer-ho, s’estableixen itineraris personalitzats d’inserció i acompanyament en el procés mitjançant experiències laborals en empreses col·laboradores.

[48] Casal dels Infants del Raval 2005

Això requereix dur a terme accions formatives i programes que dotin els joves de les competències imprescindibles, així com consolidar la xarxa d’empreses col·laboradores. Una de les claus del recurs és que els diversos perfils de les persones que arribin al recurs es trobin una xarxa d’empreses que abasti sectors i tipus de feina també diversos, a fi d’oferir les millors opcions a totes les parts.

Primer objectiu: que el noi/noia es faci càrrec del seu itinerari El primer pas en el procés formatiu és que l’aspirant a trobar feina es comprometi amb tota la seva energia a fer realitat el Pla d’Inserció Laboral (PIL) que elabora conjuntament amb l’equip d’acollida. El 2005 el projecte ha atès 407 persones. Les entrevistes personals ens permeten definir, per a cada persona, el full de ruta que li permetrà progressar fins assolir els seus objectius. Aquest camí professional té, però, un caràcter integral, ja que contempla molts aspectes col·laterals o transversals que són imprescindibles per garantir l’èxit en la inserció (saber estar, puntualitat...).

S’han aconseguit 24 insercions directes i s’han iniciat 149 processos formatius

De les persones que accedeixen al recurs, n’hi ha que iniciaran un camí formatiu a la seva mida (mòduls, formació ocupacional o competències prelaborals), i d’altres que, en la mesura que tenen el perfil adequat, faran les primeres passes per accedir a una ocupació a partir de la xarxa d’empreses col·laboradores. Un altre capítol del suport en la recerca de feina té a veure amb aprendre a fer el currículum, amb tenir eines per trobar-ne (telèfon, fax, ordinador...) i amb saber recórrer als recursos públics que l’Administració posa a l’abast dels ciutadans/es.

Del risc d’exclusió sociolaboral a una oportunitat amb esforç La major part de les persones que accedeixen al recurs mostren dèficits que els estan dificultant l’accés al treball i que no solament tenen a veure amb la qualificació tècnica. Solen pertànyer a col·lectius amb problemàtiques específiques relacionades amb un trencament en el procés formatiu i que tenen una percepció dels recursos propis i del mercat laboral esbiaixada o errònia. El desconeixement del mercat i de les seves possibilitats els situa en un cercle irresoluble que fa imprescindible que prenguin realitat i s’adonin de les seves mancances. Han d’adonar-se que les seves oportunitats resideixen en l’esforç i el compromís amb una activitat formativa integral.

Els joves solen arribar al recurs per comentaris d'algun amic o conegut que hi ha assistit abans o per derivacions de tota la xarxa de serveis socials i educatius (instituts, casals, Departament de Justícia Juvenil, educadors de carrer, Direccio General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència...) i els mateixos dispositius del Casal (Marhaba, UEC, Casal Jove Atlas...).

Una oportunitat de tenir ofici... i benefici

2005 [49] Casal dels Infants del Raval

En molts casos, doncs, la formació ha de permetre’ls superar dèficits bàsics que van des de l’alfabetització o l’aprenentatge de la llengua a tot un conjunt d’habilitats socials instrumentals imprescindibles per consolidar-se en el lloc de treball.

El mètode, companyia en l’autonomia Més enllà de qualsevol altra cosa, partim del compromís del mateix jove, de la confiança en la seva energia transformadora, en les ganes d’”empoderar-se” del seu futur sociolaboral. Per això és fonamental en la metodologia la personalització, el seguiment tutorial i l’adaptació de l’itinerari a cada persona. El tractament estandarditzat ha de ser el mínim imprescindible, sobretot en els casos de persones que mostren dificultats singulars. Aquest acompanyament o tutoria és tota una garantia per superar els primers entrebancs que poden sorgir quan els nois i les noies s’han d’incorporat a alguna de les empreses, com també per als empresaris.

La xarxa d’empreses: una complicitat profitosa El circuit d’empreses és un element clau del sistema de formació i inserció de la Xarca d’Accés al Treball. El formen empreses que ofereixen llocs de treball per a joves amb dificultats d’inserció. Per tant, si d’una banda atenen eficaçment les seves necessitats de personal, de l’altra ofereixen a les persones que transiten pel recurs una oportunitat d’aconseguir una experiència formativa i de capacitació. Aquest contacte i col·laboració que el projecte troba en la realitat empresarial, ens permet conèixer el perfil professional que demanen els diversos sectors. És aquest coneixement el que ens permet ajustar la selecció, la formació i l’orientació de les persones que s’han d’inserir. En el cas de les empreses més còmplices del projecte, fins i tot es produeix una adaptació a llocs de treball específics, en un model d’aprenentatge en alternança (pràctiques formatives a l’empresa). Un cop el jove s’incorpora a una de les empreses col·laboradores com a contractat, es manté l’acompanyament per avaluar-ne l’adaptació, solucionar incidències i conèixer el nivell de satisfacció de l’empresa. L’acompanyament garanteix el suport i l’orientació ass joves. Per a nosaltres és un repte constant, i una necessitat, ampliar, en quantitat i en diversitat de sectors, la base d’empreses col·laboradores. Això ens permet, d’una banda, fer realitat que cada jove trobi el seu itinerari formatiu i d’inserció i, d’una altra, ampliar els perfils de sortida i millorar les nostres capacitats formadores. En aquest sentit, doncs, s’ha fet una tasca intensa d’establiment de contactes i d’ampliació de la xarxa d’empreses de sectors ben diversos (logística, construcció o reformes, alimentació...).

[50] Casal dels Infants del Raval 2005

Accedir a la cultura del treball

El 80% de les empreses col·laboradores estan satisfetes amb els serveis que els hem ofert i la intermediació que hem dut a terme

Val la pena destacar la consolidació de la participació en el programa “Posa’t a Punt” de l’empresa pública Adigsa, que garanteix la incorporació de joves al sector de la construcció amb totes les garanties. Un dels temes que ens han preocupat més és disposar de sortides professionals adequades per a les noies. Disposar-ne permetrà, a part d’oferir opcions a les dones que ja vénen al recurs i incentivar que s’hi incorporin moltes més, fent visible una problemàtica de fons de la nostra societat en molts sentits (situació de la dona immigrant, igualtat de gènere...).

Beques Les beques són eines bàsiques per “comprar” el temps de formació imprescindible per no fer malbé processos formatius i d’inserció. Tenim en marxa programes que no van directament adreçats a l’accés al treball, sinó a crear les condicions que ho facin possible. És el cas de les beques de la Fundació Un Sol Món, que donen suport a la formació de nois o noies en el marc escolar. També han estat una novetat les beques de la Fundació Mercè Veciana, especialment adreçades a noies que volen estudiar.

Tastant oficis: madurant decisions

Horitzó del projecte

Davant d’una situació en què el/la jove no està en condicions d’assumir, per manca d’informació, de referències o de maduresa, un itinerari formatiu concret, aleshores el més idoni és passar pel Tastet d’oficis.

El projecte sempre està en tensió pel que fa a ampliar les possibles sortides per als joves, per diversificar els sectors econòmics que formen la xarxa d’empreses. Ara, també, volem eixamplar les ofertes per aconseguir que les noies trobin opcions de feina adequades als seus perfils. I ho volem fer des de la confiança que dipositen en nosaltres les administracions i els agents socials compromesos en la formació i la inserció laboral.

De manera pràctica, aquest medi prelaboral els ofereix la possibilitat de prendre contacte amb un ventall d’oficis de manera elemental (construcció, electricitat, pintura, fusteria, soldadura...), posant a prova o reptant la capacitat del noi/a per dinamitzar-se i per anar assumint hàbits laborals. Els qui hi participen troben, fins i tot sorpresos, que són capaços d’obtenir resultats ràpids, la qual cosa els esperona i els anima a fer-se càrrec del seu procés de formació. Per tant, no solament es tasten oficis, sinó que el jove tasta, també, les seves capacitats i potencialitats: es descobreix, sobtadament, tot treballant, una realitat que de vegades havia desaparegut del seu horitzó de conducta. Això fa que molts joves amb pronòstics negatius hagin acabat optant per itineraris formatius, que exigeixen molt més compromís personal, superant els entrebancs que els situaven al marge dels processos d’inserció i en situació integral de risc.

De fer una font a decidir tenir un ofici

Finançament del projecte Cost global del projecte: 193.003,93 € Núm. usuaris: 407 Hores joves-activitat: 6.475

Fonts de finançament

44% Finançament públic

56% Finançament privat

2005 [51] Casal dels Infants del Raval

Els nois i noies del Tastet d'Oficis són joves amb poques experiències de planificació i de presa de decisions, que han perdut les competències escolars, d’acció i relacionals. El trencament entre l’escola i el treball els aboca a una inactivitat multifactorial, a una passivitat actitudinal.

Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis La Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis té la capacitat de dotar els joves que es troben en situació de risc dels coneixements que els permetran incorporar-se al món laboral en un ventall ampli d’oficis, complementant la formació tècnica amb continguts transversals bàsics (com l’aprenentatge de la llengua catalana), continguts que solen ser claus per aconseguir una bona inserció.

[52] Casal dels Infants del Raval 2005

El caràcter dinàmic del sector facilita la inserció laboral amb certa facilitat, sempre que s’hagi fet l’esforç formatiu adequat i que s’hagi adquirit la capacitació en habilitats socials imprescindibles.

Tots els alumnes que atén el recurs requereixen una metodologia que tingui en compte les seves dificultats específiques, els factors crítics d’ocupabilitat que mostren. Això posa a prova la capacitat pedagògica de la nostra formació ocupacional per adaptar-se a cada noi i per ser flexible davant cada persona i circumstància. Com sempre, però, en la realització de l’itinerari formatiu és fonamental el principi d’autonomia, és a dir, la voluntat i compromís de cada alumne amb el programa acordat. En el cas dels més joves (16 i 17 anys) la tutoria i la mediació familiar també són rellevants, atesa la immaduresa. El grup de treball sol presentar una heterogeneïtat notable que, tanmateix, ens dóna uns trets de dificultat compartits. La bondat de la metodologia es veu reflectida en l’alta proporció d’èxits en la inserció.

Dels 50 joves candidats, 35 han fet l’itinerari

Manteniment d’edificis: una formació “generalista” Amb el curs de Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis facilitem que els joves puguin trobar el lloc de feina que millor s’adapti al seu perfil. Mitjançant el manteniment d’edificis poden accedir a competències professionals de base en aspectes diversos (electricitat, fontaneria, construcció). Enguany, en l’aspecte didàctic cal destacar l’ampliació i millora dels aprenentatges de fontaneria i la incorporació d’instruments audiovisuals a la formació. Aquesta capacitació “generalista” permetrà després al jove, en el contacte directe amb l’empresa, assolir coneixements més especialitzats per respondre adequadament al lloc de feina, tant en l’aspecte tècnic com en les habilitats de caràcter transversal. La formació en manteniment d’edificis, doncs, produirà finalment bons auxiliars d’electricista, llauners, electricistes d’edificis, paletes i enrajoladors, soldadors d'estructures lleugeres, fusters...

Les brigades: una experiència valuosa A part de la necessària formació bàsica en règim de taller, el que caracteritza la nostra metodologia en formació ocupacional és la possibilitat dels aprenents de treballar en les mateixes condicions que ho faran en les empreses a què s’incorporin.

Tot aprenent què és el treball a peu d’obra Davant les dificultats que manifesten certs joves per romandre en una situació d’aula, les brigades ofereixen un medi compartit entre la formació i el treball i permeten exercitar la capacitat de planificar la feina i de, en equip, aplicar el que se sap fer a un entorn comunitari. Aquesta experiència de confrontació amb el treball, enguany s’ha pogut desenvolupar al mateix barri, concretament al Museu Marítim, on s’ha fet un lavabo amb totes les instal·lacions i els murs dels vestuaris. També s’ha intervingut en el mateix taller de l’entitat. La dinàmica de treball sobre el terreny posa a prova no solament els coneixements tècnics adquirits (que es van especialitzant) sinó també, molt especialment, els hàbits laborals i relacionals assolits: compliment d’horaris, relació amb els companys, saber estar...

Finançament del projecte Cost global del projecte: 74.186,99 € Núm. usuaris: 35 Hores joves-activitat: 4.386

Fonts de finançament

59% Finançament públic

Els itineraris individualitzats són de 8 mesos de durada, després dels quals, si s’han assolit els objectius, és possible la sortida al món laboral. Molts dels joves que accedeixen al servei han realitzat abans una activitat prelaboral de caràcter activador que els permet orientar-se professionalment.

41% Finançament privat

2005 [53] Casal dels Infants del Raval

Una metodologia al servei de l’alumne

El mòdul té la virtut d’adoptar la forma de repte per als joves i els dóna la possibilitat gairebé immediata de copsar què vol dir treballar i quins són els mecanismes laborals imprescindibles. Com sempre, el repte, l’oferta d’activació, ha de trobar ressò en el mateix jove, en la seva actitud. Cal que es faci el pas de poder fer-ho a voler fer-ho. Per això ha de mobilitzar totes les seves capacitats.

Activació immediata a l’empresa Mitjançant aquest mòdul, doncs, el jove es troba des del primer dia aprenent i experimentant els mecanismes de treball, les competències tècniques i transversals, en una empresa del sector de la distribució. El seguiment tutorial acurat del seu procés permet que els joves assumeixin plenament les responsabilitats de trobar-se en situació de treball i la necessitat d’adaptar-se als procediments laborals. El nostre objectiu és que el jove assumeixi el repte de, en un mes i mig, posar-se a treballar, això sí, amb el lògic seguiment que eviti insercions fràgils.

Diversificar l’oferta

Mòdul de Capacitació Laboral en Mosso de Magatzem

Una assignatura bàsica d’aquest tipus de mòdul és la incorporació de noies, aspecte en què estem treballant amb els agents implicats, sobretot les empreses.

Finançament del projecte Cost global del projecte: 42.201,59 € Núm. usuaris: 32 Hores alumnes-activitat: 3.258

[54] Casal dels Infants del Raval 2005

Fonts de finançament

Podríem considerar aquest mòdul com un carril d’alta velocitat d’accés al món del treball, un recurs idoni per a nois i noies amb el perfil apropiat: que estan en actitud clara de demanda de feina.

Al magatzem des del primer dia: la feina tal com és

55% Finançament públic

45% Finançament privat

La xarxa d’empreses col·laboradores, pel que fa a l'hostaleria ofereix al mòdul i, per tant, als joves, grans oportunitats de formació i inserció. També cal dir que la component de servei i atenció personal intrínseca als oficis de l’hostaleria, demana que el jove exerciti les seves habilitats socials, com ara experiències relacionals.

Horitzó del mòdul La diversitat d’estils (nivells de tracte i atenció) que caracteritzen els diferents establiments restauradors fa especialment interessant disposar d’opcions diverses, a fi que cada noi o noia –amb el seu estil personal i habilitats específiques– trobi el lloc adient, a benefici, també, dels mateixos restaurants. Finançament del projecte Cost global del projecte:

Fonts de finançament

46% Finançament públic

69.003,17 € Núm. usuaris: 15 Hores alumnes-activitat: 2.076

54% Finançament privat

L’hostaleria és un sector especialment propici perquè els joves, noies o nois, trobin la feina adequada al seu perfil personal. Mitjançant aquest mòdul poden aprendre i posar a la pràctica el que ha de saber l'ajudant de cambrer de sala i bar, i accedir a un lloc de feina en els quatre o sis mesos posteriors a la finalització de la formació.

Alternar tècnica i experiència real

Abans d’incorporar-se als restaurants, els joves reben una formació bàsica basada en un aprenentatge en entorns reals. L’experiència de la cafeteria “Lo Casal”, que ha participat en diversos esdeveniments, dibuixa un possible projecte de futur. I és que la formació en alternança, entre els continguts tècnics de l’ofici i l’experiència real és fonamental, atesa la gran diversitat d’estils de restauració que trobem en el sector. D’altra banda, si bé tots els oficis exigeixen, per assolir una inserció consolidada, unes bones capacitats transversals, en l’hostaleria és especialment rellevant treballar aquests aspectes. La presència davant uns clients, la manipulació d’aliments, el tracte personal... tot plegat demana que les habilitats i hàbits socials assoleixin nivells més ajustats que en altres casos. Això també dota els nois i noies que fan el mòdul, i que sovint aspiren a accedir al seu primer ofici, d’una bona qualificació bàsica que els servirà per anar-se fent un futur professional. Una vegada que el nois/es superen aquesta fase inicial, entren de ple en la formació en els mateixos restaurants col·laboradors, on posaran a prova les seves capacitats, professionals i transversals, i les ampliaran, adaptant-les a l’estil i el tipus de feina requerit amb la tutoria dels educadors durant el primer temps.

2005 [55] Casal dels Infants del Raval

Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a

Formar-se en alternança

dMoto La Mina Itineraris prelaborals per a joves

L’ànim de compartir i transferir experiències amb altres entitats i territoris ens va dur l’any 2002 a engegar aquesta intervenció amb altres entitats del barri de la Mina.

[56] Casal dels Infants del Raval 2005

Oferim als joves de la Mina la possibilitat de realitzar una tasca vinculada als seus interessos en un marc adequat, també, per a la socialització. La mecànica de la motocicleta és una activitat engrescadora que té la capacitat d’activar actituds laborals quan el mateix jove ja no cerca feina i el “Tastet d’Oficis” és idoni per als joves que necessiten tenir experiències inicials en diversos oficis a fi de definir el seu itinerari.

Sortir de la inactivitat i de la fatalitat

Una metodologia que fa visible la inactivitat juvenil El dmoto la Mina dóna l’oportunitat a joves en situació de risc o que voregen activitats predelictives d’experimentar una nova manera d’estar amb els altres entorn d’una activitat que els interessa, ordenada i de caràcter prelaboral. Són joves que responen a una situació de mala transició entre escola i treball o que compleixen alguna mesura judicial en règim obert o que no han trobat camí en altres recursos. A causa del descoratjament, desorientació o sentiments de fracàs que viuen, els nois o noies acaben vivint allunyats de la cultura del treball, i no elaboren un horitzó personal ocupacional o laboral. Resten en la inactivitat amagada, en una marginació de risc al marge dels processos d’inserció i demanda laboral. El projecte es basa en anar a buscar els joves a la seva realitat, oferint-los una tasca que respecti els seus interessos i que esperoni un trànsit progressiu i autònom cap a la cultura del treball, un pas que afecta patrons i creences implantades en el jove. A l’entorn de la motocicleta i de les activitats que conformen el “Tastet d’Oficis” s’inicia els joves en competències instrumentals bàsiques per acostar-se al món del treball.

Jardineria En el camí obert per dmoto, aquest mòdul de jardineria (tastet d’oficis) aborda la problemàtica afegida que suposa ser dona en un context social desafavorit i amb desigualtats d’oportunitats manifestes. Els prejudicis i tòpics configuren una subcultura, encara més amagada, que no es planteja l’accés de la dona al treball. La detecció d’aquesta demanda ens va dur a crear, amb el Consorci del Barri de la Mina i els Serveis Socials del mateix barri, aquest mòdul de jardineria.

Igualtat d’oportunitats: ...i a més, el gènere El Tastet d’Oficis en Jardineria, com caracteritza la nostra metodologia, atén integralment la jove, ja que esdevé un marc idoni per desenvolupar les competències transversals. Moltes d’aquestes competències tenen a veure amb necessitats específiques de la seva vida quotidiana, com la salut, les noves tecnologies, la lectura i l’escriptura. El fet de fer tot això amb d’altres, en un espai de trobada per a noies, permet activar potencialitats i esperances escapçades en un context social marcat pels desavantatges. Des d’aquí, i partint de les seves potencialitats i capacitats, s’assolirà una millora d’oportunitats efectiva. En l’aspecte formatiu, es proposa esmenar les situacions d’analfabetisme, d’abandonament de l’ensenyament obligatori i d’unes UEC poc adaptades a les noies. En l’aspecte laboral, s’inaugura un mòdul específic per a noies sense expectatives ni projectes professionals, sense recursos econòmics, discriminades per gènere, edat i fins i tot ètnia, i que desconeixen el mercat laboral i els recursos formatius. Només aquestes eines poden fer que moltes noies de 15 o 16 anys superin la manca d’autonomia personal, les càrregues familiars de tota mena, i la necessitat d’establir relacions limitades, casar-se joves, etc.

Participant per madurar

Acompanyant l’autonomia de les joves

El fet de poder dur a terme el mòdul en un medi que potencia la participació en el grup i l’autonomia suposa, en si mateix, un revulsiu que permet escapar de la desmotivació i la passivitat, com també de la poca valoració personal. Alhora, és una invitació a expressar inquietuds, desigs i vivències, conductes bàsiques per evitar la marginació i assumir responsabilitats sobre la pròpia vida, personal i professional.

Finançament del projecte

Un projecte que “escolta” els interessos dels joves En la mesura que el projecte “escolta” i atén els interessos dels joves, també els implica, els dinamitza, creant les condicions perquè apareguin els valors vinculats a l’autonomia i la responsabilitat sobre les tasques que es realitzen en grup.

78% Finançament públic

Cost global del projecte: 126.043,63 € Núm. usuaris: 42 Hores alumnes-activitat: 5245

22% Finançament privat

2005 [57] Casal dels Infants del Raval

Fonts de finançament

Centre de Dia de Justícia Juvenil L’objectiu del recurs és aconseguir que les persones que compleixen una mesura judicial la puguin fer compatible amb un itinerari educatiu que respongui de manera integral a les seves necessitats de formació. És una eina en les mans del sistema judicial, del jutge, perquè aquest la ofereixi a nois/es que han comès un delicte.

[58] Casal dels Infants del Raval 2005

El recurs se situa entre el Medi Obert i l’internament. Pretenem que els joves ens acceptin com una veritable referència i una possibilitat formativa i integral i que ens permetin acompanyar-los tutorialment en el seu procés formatiu i d’inserció.

És el primer any en què hi ha hagut activitat durant 12 mesos, ja que el 2004 era un projecte nou amb una implementació massa feble. Enguany la metodologia ha hagut de ser més àgil i dúctil que mai, per adaptar-se a un major desplegament d’accions i d’atenció a joves d’unes característiques diverses i difícilment previsibles a priori: ara Tastet d’Oficis, ara Formació Ocupacional, ara Maternoinfantil, ara Costura... Tot plegat s’ha pogut fer gràcies a les eines del Casal i la disponibilitat del voluntariat, però fregant la impossibilitat pressupostària d’atendre adequadament aquesta diversitat. De les 13 noves derivacions i acollides hi ha hagut 3 nois i 10 noies, les noies totes són gitano-romaneses, dels nois n’hi ha hagut 2 de gitano-romanesos i 1 d’espanyol. Els 13 joves atesos han fet algun tipus de formació. Si un jove ha participat en la Formació Ocupacional, la resta d’accions han estat accions creades a la mida dels joves del Centre de Dia, amb les dificultats que de vegades hi ha per adaptar el “Tastet d’Oficis” a cada noi/a en particular. Enguany, doncs, per les característiques diverses d’aquesta demanda, el Centre de Dia del Casal dels Infants del Raval ha adequat amb la màxima agilitat els seus recursos a aquestes tipologies i circumstàncies personals, i aquest ha estat el repte.

Les noies de Romania L’atenció a les noies romaneses ha estat una oportunitat que ens ha permès ampliar la nostra capacitat de donar resposta a nous perfils de joves en risc d’exclusió. L’heterogeneïtat de joves és un dels punts clau que de moment podem constatar: ha calgut construcció permanent i adaptació constant a les noves necessitats detectades. Aquest treball constant per adaptar metodologia i recursos a les necessitats d’aquestes noies, ens ha dut a obrir l’àrea maternoinfantil i a reorientar-la cap a tallers de costura (tastet d’oficis adaptat). Una altra activitat que s’està mirant de consolidar és la del taller de manipulats (ensobrat, mailing...). Refer el propi criteri sobre la marxa ens ha acostat a una fita: trobar el punt d’equilibri suficient (intrínsec del projecte) entre la vessant controladora/punitiva i la relació de confiança i acollidora necessària. Sovint no ha estat fàcil trobar els límits i criteris formals i educatius en una realitat formativa sotmesa a alteracions diverses (faltes d’assistència, absentisme, faltes autoritzades pel delegat d’assistència al menor, excedències o suspensions de la mesura per maternitat, vacances d’estiu..., incompliment de la mesura, trasllat de comunitat autònoma sense permís formal, etc). La pràctica quotidiana, doncs, genera situacions no sempre previsibles i que demana respostes adients a cada situació personal.

Un recurs amb resultats positius Calen 2 mesos per consolidar la relació tutorial i 6 és el mínim temps recomanable per a una mesura de Centre de Dia amb algunes garanties d’èxit. Hi ha dades que permeten fer una valoració satisfactòria dels resultats. Una d’elles és el fet que persones derivades al Centre de Dia continuïn vinculades al Casal o al procés de formació iniciat un cop que la mesura judicial s’ha complert. En dos casos hi ha hagut continuïtat voluntària dels processos formatius engegats. Les noies i nois romanesos han donat proves també --dins de l’obligatorietat de la mesura-- de trobar-se bé al Centre, i ho han manifestat de diverses maneres: visites d’amigues i familiars, visita d’una noia després de la mesura per ensenyar-nos la seva nova filla, bon retorn al recurs després de vacances, recomanació del Casal a altres noies amb mesura de Centre de Dia, etc. D’altra banda, tant el delegat d’assistència al menor com el Servei de Medi Obert, amb els quals s’ha treballat estretament, han reconegut l’encert de la confiança dipositada en nosaltres, destacant la nostra transparència i acollida.

Es confirma que la mesura judicial és una oportunitat de vinculació i promoció social en un 71% dels casos. El futur El sistema judicial queda lluny del nostre abast, i no podem afectar directament la demanda o que s’incrementin les sentències de Centre de Dia. Aquesta tasca és lenta i complexa, malgrat els esforços de la Secció de Medi Obert de la Direcció General de Justícia Juvenil. Cal continuar avançant en la tasca de difusió de la mesura, exemplificant millor en què consisteix una atenció integral i intensiva. L’analfabetisme com a factor d’exclusió i de desigualtats, així com el tractament en un mòdul del tema del delicte i la responsabilitat són temes que caldrà abordar amb més intensitat en el futur.

Fonts de finançament

84% Finançament públic

Finançament del projecte Cost global del projecte: 49.813,56 € Núm. usuaris: 13 Hores alumnes-activitat: 2.630

16% Finançament privat

2005 [59] Casal dels Infants del Raval

L’any 2005: la metodologia davant la imprevisibilitat

Entra en Xarxa És un espai de relació i vinculació que acosta les noies immigrades, d'entre 16 i 25 anys i amb risc d’exclusió, a un medi de socialització i de trobada i als recursos de formació i inserció existents a la Xarxa d'Accés al Treball del Casal.

[60] Casal dels Infants del Raval 2005

El projecte vol impedir situacions d'aïllament i risc d'exclusió social, i dotar les noies de prou recursos perquè puguin definir el seu projecte professional i accedir al mercat laboral en igualtat d’oportunitats, partint sempre que la pedra de toc del recurs és el treball en clau de gènere i en clau d’immigració.

Una xarxa plena d’energia Entorn del projecte s’ha consolidat una veritable xarxa d’amistat, companyonia i energies capaces de tirar endavant diverses activitats i trencar la inactivitat de les noies. És una xarxa que, d’alguna manera, protegeix i aporta confiança mútua a les noies que hi participen en els seus processos de formació, de cerca de feina o a l’hora de prendre decisions que afecten les seves vides.

Hi arriben per aprendre català castellà, ofimàtica... i hi troben moltes altres coses

Qui entra en Xarxa? El recurs s’adreça a joves immigrades majors de 16 anys, en situació de risc d’exclusió social, que deixen l’escola i no tenen un projecte professional. Entre les noies que arriben al recurs (46) –la majoria pel procediment boca-orella–, hi ha qui treballa a precari en feines temporals i economia submergida i qui cerca feina amb urgència; d’altres pateixen situacions de violència de gènere o estan indocumentades, etc. Moltes es veuen molt lligades a les feines domèstiques. Incomunicació i aïllament compliquen les situacions de qui, a part de ser nouvingut, té la condició de dona en un marc sociocultural que la penalitza.

Trencar l’aïllament i obrir-se al futur Però l’element clau del recurs és que les joves hi troben un lloc on comunicar-se de manera oberta i còmoda, i un suport i confiança en les seves capacitats per formar-se i desenvolupar, si ho volen, el seu projecte personal i professional. En aquest context, són fonamentals totes les activitats que tracten temàtiques específiques que afecten la dona i tot allò que les dota d’eines per mediar adequadament amb l’entorn: treball entorn del gènere, de la immigració, dels recursos socials i els procediments de cerca de feina, etc. És molt important que guanyin autonomia i capacitat de decidir, i en aquest aspecte la tutoria i el treball en grup permeten abordar tots els aspectes que comporten risc per a les noies (maltractaments, abusos...). En aquest sentit, un altre dels elements o factors dinamitzadors del canvi que volem instaurar és la presència en el projecte d’amics – “models d’èxit”, de noies o dones que, partint d’unes situacions de dificultat semblants, aconsegueixen assolir uns objectius amb esforç.

El gènere és un factor clau que condiciona la inactivitat juvenil

La crida de la formació Finançament del projecte

Els continguts formatius han estat diversos i exerceixen d’element de crida per a moltes noies. Hi acudeixen per millorar la llengua fent cursos de català o castellà, per introduir-se en les noves tecnologies i per participar en activitats de grup. Mitjançant el recurs, prenen consciència de les seves possibilitats reals i dels seus límits. Això s’ha aconseguit visitant empreses i fins i tot fent-hi pràctiques i “tastant” oficis diversos: cambrera, administrativa, recepcionista...

Cost global del projecte: 66.329,26 € Núm. usuaris: 46 Hores alumnes-activitat: 4.194

S’ha procurat que donessin importància a la formació per damunt de la seva urgència de trobar feina. Això ha permès que moltes noies, posteriorment, trobessin feines més estables i qualificades. Convèncer la noia que es formi també ha comportat la necessitat de fer de mediadors amb la família perquè li facilitin les condicions adequades. De resultes de la formació, hi ha qui ha passat de fer feines amb la família a treballar com a auxiliar d’infermeria, qui ara és dependenta de perfumeria, i també qui ha hagut de reprendre les feines domèstiques, però que ha millorat la seva ocupabilitat; d’altres cerquen feina en condicions de més igualtat.

40% Finançament públic

60% Finançament privat

2005 [61] Casal dels Infants del Raval

Fonts de finançament

En Fouad: el retorn de l’experiència

[62] Casal dels Infants del Raval 2005

El Fouad té 20 anys i va néixer al Marroc. Quan va arribar a Barcelona amb la seva família va ser un usuari més del Casal Jove Atlas. El 2004, però, va començar a col·laborar, fent pràctiques, en el Centre Obert Infantil. I és que en Fouad va decidir formar-se com a monitor de lleure..., desprès s’hi va quedar com a voluntari... i ara ja fa 2 anys que col·labora amb aquest projecte. Alhora, continua utilitzant els serveis de Casal Jove (espai d’estudi) com a usuari. És un voluntari que s’implica molt amb tots els infants, però, alhora, és un referent positiu per als infants de la seva comunitat. Segons ell, el Casal Jove havia estat un factor central en el seu creixement, i un element motivador per a l’estudi. Al Casal ha crescut com a persona, i ara té la impressió que retorna al Casal i als usuaris una mica del ell va rebre quan era més jove. En aquests moments, el Casal ha becat en Fouad perquè faci un curs de socorrista, a fi que l’estiu de 2006 pugui aportar aquesta tècnica a les activitats, i també per promoure el seu desenvolupament dins de l’entitat.

El Casal és un projecte adreçat a la societat des de la mateixa societat, en tota la seva diversitat i pluralitat. Aquest fet s’expressa en el mateix nucli humà del Casal, constituït pels professionals, els voluntaris i els estudiants en pràctiques. L’activitat de totes les persones es fa eficient a partir d’una organització en què l’autonomia i autogestió dels equips de treball és molt important. Només una metodologia d’aquestes característiques permet gestionar la gran diversitat de les persones que col·laboren amb el Casal i els diversos graus de compromís i disponibilitat horària que hi aporten. Totes les energies i valors personals prenen forma mitjançant la metodologia que caracteritza el Casal i que orienten els professionals amb l’estreta col·laboració i participació dels voluntaris.

L’equip del Casal

La Margarita i el “granet de sorra”

Els equips de treball: projectes i formació Són els referents d’activitat que duen endavant els projectes. Al seu si també es desenvolupen els itineraris formatius i participatius de les persones que els formen. Per tant, una cop que una persona ha superat les proves d’accés que el Casal considera imprescindibles, s’incorpora a l’equip de treball més adequat, sota la supervisió del cap de projecte o dels voluntaris més experimentats. De fet, cada cop més, són els voluntaris més experimentats en les tasques al Casal els qui esdevenen guies i orientadors dels nous voluntaris, circumstància que incrementa els nivells d’implicació i participació i que permet oferir millor acollida als nouvinguts.

Percentatge d’edats de col·laboradors

Al llarg de tot l’any 2005

Menys de 20

19%

Contractats/des

20 a 30

45%

Voluntariat global al Casal

30 a 40

21%

Pràctiques

Més de 40

15%

Contractats d’una altra entitat

Un treball puntual, un sentit global L’activitat dels voluntaris i dels estudiants en pràctiques és molt diversa pel que fa a graus de disponibilitat i està sotmesa a certa variabilitat. Això fa que moltes persones facin petites o més grans aportacions del seu temps i esforç en un context molt ampli. Aquest fet ens ha dut a facilitar tant com sigui possible un tipus de comunicació entre totes les persones, voluntaris, estudiants i professionals, que ens permeti prendre puntualment consciència i realitat de l’abast global del que, plegats, estem fent.

94 507 98 2

La Margarita té 61 anys i és voluntària del Casal Familiar des del gener del 2005. Fa classes de català amb grups de mares dues tardes la setmana i col·labora amb activitats de caps de setmana, expressa el seu compromís i la seva consciència social. De jove la Margarita no ho va tenir gens fàcil i no va poder estudiar; després les obligacions familiars..., però tenia clar que quan es jubilés volia fer tasques com les que ara pot fer. Així, la Margarita aporta “el seu granet de sorra” a la millora de les vides de les persones del Casal i dóna la possibilitat a les persones del Casal de conèixer una altra realitat. Ella és ben conscient que el que fa li serveix per adonar-se, de primera mà, del que ja s’imaginava “que encara hi ha moltes desigualtats a la nostra societat”. La Margarita no s’està de dir que “necessitaríem 200 o 300 Casals com el nostre per poder solucionar tots els problemes de la societat” i que “poder conèixer persones d’altres països, però sobretot dones que malgrat trobar-se en situacions difícils, conserven el bon humor és una experiència molt reconfortant i positiva per al seu propi creixement com a persona”.

2005 [63] Casal dels Infants del Raval

En aquest sentit, hem incrementat les trobades i els canals de participació que permeten que el Casal es reconegui en la feina de tots i cada un.

Departament d’informàtica

Departament d’Administració i Finances

Hem pogut ampliar el parc informàtic per atendre la demanda de l’equip educatiu, que requeria incrementar el nombre d’ordinadors per al desenvolupament de la tasca socioeducativa diària. Això ha repercutit en una millora dels espais, que han pogut comptar amb més recursos per treballar.

Enguany, el departament d’Administració i Finances ha treballat en la millora del sistema de gestió dels sistemes de justificació econòmica dels ajuts rebuts.

A més a més, hem pogut millorar les eines informàtiques ampliant la capacitat dels ordinadors amb que ja comptava l’entitat, adaptant-los, amb programes específics, a les necessitats que la gestió diària que el Casal requereix. Amb la millora de la maquinària hem reduït el nombre d’incidències informàtiques en tots els locals. Aquesta descompressió de feina urgent ens ha permès invertir hores en el plantejament de la feina més enllà del dia a dia, preveient necessitats a mig i llarg termini. Per altra banda, a mesura que s’amplia l’accés informàtic a l’equip de professionals i voluntaris, és necessari protegir al màxim la informació, sobretot aquella que fa referència a dades personals dels usuaris. Per això hem generat mecanismes de control d’aquesta informació desenvolupant protocols de seguretat amb claus d’accés a la xarxa informàtica. Paral·lelament, hem començat a treballar per a poder fer un salt qualitatiu a nivell de xarxa informàtica. Esperem, durant el 2006, poder generar les condicions per assegurar una millora de la connexió en xarxa (intranet, connexió segura a internet -VPN-...) i facilitar el treball telemàtic entre els diversos locals i també des de fora de les instal.lacions de l’entitat.

La diversitat dels suports que fan possible el Casal i la voluntat institucional explícita de rendir comptes amb tots i cada un d’ells, ha fet necessari agilitzar el sistema de gestió de la informació econòmica per poder donar una resposta més ràpida a les persones que s’ocupen de la relació amb els finançadors i assegurar un procés de justificació adequat de cada suport. A aquesta complexitat s’hi ha afegit la gestió del primer projecte amb fons provinents de la Comissió Europea, que ens ha fet generar mecanismes específics de gestió d’aquest ajut. Mecanismes que hem consensuat i compartit amb les altres tres entitats europees participants del projecte. Per poder anar adaptant el departament a l’especificitat que la gestió dels projectes requereix, hem participat en trobades amb altres departaments d’entitats del sector, per poder comparar i enriquir metodologies i mecanismes de treball. Comptem des de l’abril amb un nou voluntari amb dedicació setmanal de 20 hores al departament. Poder comptar amb una persona amb aquest nivell d’implicació suposa un impuls important per l’equip, ja que permet incrementar el nombre de persones que s’ocupen de les tasques quotidianes i disposar de més temps per fer una feina de millora de la gestió financera de l’entitat. Aquest perfil de voluntari correspon al de persones recent jubilades i amb uns coneixements i experiència en el seu camp laboral que podem aprofitar molt des dels diferents projectes i departaments de gestió de l’entitat. Continuem, doncs, atents a poder incrementar el nombre de voluntaris que poden adequar els seus interessos de col·laboració a les necessitats de gestió del Casal.

Departament de serveis generals

[64] Casal dels Infants del Raval 2005

El departament de serveis generals ha continuat donant suport logístic als diferents projectes de l’entitat, treballant en el manteniment i millora dels espais on es desenvolupen les activitats diàries i coordinant la infraestructura de les accions que desenvolupem fora del Casal (colònies, festes al barri, i altres esdeveniments). A partir del 2005, hem incorporat la coordinació i el seguiment de l’externalització del servei de la neteja dels locals. Durant el 2005, el departament de serveis generals ha pogut comptar amb el suport dels joves que es formen al Tastet d’Oficis del Casal que han col·laborat en certes feines de volum impossibles d’assumir sense un equip de reforç. Els nois han participat en la construcció d'unes reixes de ferro per als balcons del local del c. Carme, la rehabilitació de les aules d’aprenentatge de llengües i la construcció d’uns bancs pels tallers de formació ocupacional. Enguany s’ha fet un esforç per adequar i millorar l’equipament de la cuina de l’entitat. Paral·lelament, ha començat a funcionar el que anomenem “cuina didàctica”, un petit equipament dedicat en exclusiva per als tallers de cuina i cursos de capacitació laboral en hostaleria, així com les activitats del grup de dones que han utilitzat l’espai com a punt de trobada i dinamització.

Departament de comunicació El Casal, un projecte ciutadà i compartit Des del departament de comunicació es treballa amb el propòsit que el Casal sigui un projecte compartit per persones, institucions i organitzacions diverses vinculades de diferents maneres a l’entitat. Pensem que la pobresa i l’exclusió d’una part de la població són una responsabilitat social col·lectiva i per això convidem tothom a participar de la millora d’aquesta realitat.

El suport de les administracions públiques Amb el treball diari, hem consolidat una relació de continuïtat i confiança amb les diferents administracions públiques. Gràcies a l’experiència i el treball acumulat durant aquests anys, el Casal és una entitat de referència a la qual les institucions demanen l’opinió en diverses qüestions Aquesta confiança es veu confirmada en la renovació de totes les subvencions i convenis subscrits en els darrers anys. Hem continuat fent recerca exhaustiva de les possibilitats de subvencions que ofereixen les diferents administracions. L’entitat intenta estar present en totes aquelles convocatòries adequades a les característiques i al perfil del projecte del Casal. En aquest sentit hem aconseguit per primer any el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat, Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat, Obra Social de La Caixa per via del Departament de Benestar Social de la Generalitat, Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i Sector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Mitjançant les mesures de suport a la contractació, el Departament de Treball ha continuat sufragant una part del personal del Casal per a la millora del treball i l’atenció socioeducativa.

Les persones, el complement imprescindible

La resposta ciutadana arriba, però, de moltes altres maneres. Destaquem enguany, entre moltes, la iniciativa del Centre Cívic Torre Llobeta que, durant tot el 2005, ha estat destinant al Casal l’import de les matriculacions trimestrals dels tallers i cursos que ofereixen al centre un grup de professors voluntaris. Aquest equip, al que hem tingut el gust de conèixer a través de trobades entre les dues entitats, ens ha demostrat inquietud social i una gran qualitat humana.

2005 [65] Casal dels Infants del Raval

A través de les campanyes de comunicació que desenvolupem en diferents moments de l’any per donar a conèixer la feina del Casal, hem aconseguit la complicitat de més de 600 nous col·laboradors/es que s’incorporen a la xarxa ciutadana que fa possible els projectes de l’entitat i que suma ja més de 3.000 persones. Amb el seu suport continuat assegurem estabilitat i continuïtat als projectes.

Més col·lectius implicats, més capacitat de resposta Hem continuat rebent el suport de recollides solidàries en festes, aniversaris i altres iniciatives, i comptem des de fa molt de temps amb la complicitat de moltes escoles de la ciutat, que es solidaritzen amb el projecte social i educatiu i el fan conèixer als seus alumnes i famílies. Escoles, parròquies, grups escoltes i col·lectius diversos són organitzacions que d'una manera o d'una altra s'identifiquen plenament amb els valors que el Casal representa. Paral·lelament, totes les fundacions col·laboradores han mantingut la seva implicació amb el Casal. Són les fundacions que col·laboren amb nosaltres des de fa temps i que, amb el seu suport, milloren la capacitat dels serveis que oferim. Hem aconseguit, a més a més, la implicació de noves fundacions que s’han adherit a diferents projectes del Casal.

Buscant la complicitat de l’empresa La varietat de projectes que desenvolupem al Casal permet buscar el suport empresarial amb garanties de fer encaixar els objectius solidaris de l’empresa amb les necessitats d’obtenció de suports de tot tipus que té l’entitat. Treballem també per a consolidar aquesta via de col·laboració que responsabilitza l’empresa amb el seu entorn més proper. Des del convenciment que les empreses i les entitat com el Casal poden treballar conjuntament, els hi oferim un ventall de propostes perquè trobin la que s’adapta a les seves possibilitats de col·laboració. Amb l’impuls de la Fundación Ashoka hem iniciat un projecte de generació de recursos a través de la col·laboració empresarial. Aquest nou projecte combina la proposta de suport econòmic i la del suport en la sensibilització d’una temàtica a la que el Casal dóna resposta. Aquesta iniciativa és el que hem anomenat la Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal, que es començarà a difondre durant el 2006 i esperem tingui bona acollida en el teixit empresarial de la ciutat.

A prop,

[66] Casal dels Infants del Raval 2005

Continuem treballant per sensibilitzar la nostra societat sobre el fet que hi ha nens i joves en desigualtat d'oportunitats i que cal fer tot el possible per a poder donar-los el màxim de possibilitats. Hem estat presents en els esdeveniments i festes ciutadanes més emblemàtiques buscant ressò per als nostres projectes, i hem acudit allà on se’ns ha requerit per explicar la realitat dels infants i joves i nostra feina.

Quin suport hem aconseguit? Durant el 2005 el Casal dels Infants del Raval ha impulsat el funcionament de 20 projectes, que han donat servei a 1.867 infants i joves. Per poder fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el màxim de suports possible, tant pel que fa a les administracions públiques com pel que fa a la societat civil. Hem obtingut, doncs, al llarg de l'any, un suport de 2.094.527 euros. Un 58 % d’aquests recursos han provingut de fons públics i un 42% de fons privats (ciutadania, empreses, fundacions i institucions).

Administració autonòmica Administració central Administracions locals

758.837 171.020 89.234

58% Finançament Públic

75.181

Altres ingressos Donacions de ciutadans/es

339.070

Fundacions i altres institucions Empreses

1.207.596

113.323

283.044 66.750

42% Finançament Privat

Donacions en espècies Aportacions de famílies Altres ingressos

83.795 7.926 106.343

Volem destacar el suport imprescindible dels ciutadans i ciutadanes que col·laboren en el funcionament dels projectes. És aquesta implicació i la de la resta d’actors compromesos amb l’entitat, el barri i la ciutat la que fa possible la riquesa i valor social que aconseguim mitjançant la diversitat de les actuacions del Casal. La multiplicitat de col·laboracions i complicitats que arribem a aconseguir, tant les que tenen a veure amb el suport econòmic com les que es concreten en altres tipus de suports, permet anar molt més enllà de l’actuació que seria viable només amb el finançament públic, que és insuficient per abordar de manera integral la resposta a determinades situacions de desigualtat social. Aquesta diversitat en l'origen dels recursos proporciona llibertat per a actuar en les situacions on és més necessari i urgent, permet oferir un suport social a més infants i joves, possibilita aportar més recursos als projectes, els hi permet la seva continuïtat al llarg de tot l'any i, sobretot, permet que els objectius de la institució siguin compartits i assumits per més persones i col·lectius, ampliant així l'impacte social de l'actuació de l'entitat.

886.931

Al llarg de tota la memòria adjuntem a cada projecte informació sobre el seu cost (que engloba l’activitat directa i el repartiment aproximat d’altres costos generals vinculats a l’activitat) i el seu repartiment del finançament públic i privat durant el 2005.

Com hem aplicat aquest suport? 8% Difusió, Sensibilització i Recerca de Recursos És necessari destinar una part dels recursos públics i privats que obtenim a aquestes accions: difusió de les activitats, sensibilització i incidència social, i recerca de noves persones, Fundacions, empreses, escoles,... que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l'entitat. És un treball a mig i llarg termini que esdevé necessari per poder garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social del Casal envers els seus usuaris 92% Projectes El 92% dels recursos s'ha destinat a l'execució dels projectes i activitats. Incloem aquí totes les despeses necessàries per dur a l'execució global de cada projecte (materials de tallers i activitats, beques i ajudes, despeses de personal (equip educatiu i tècnic), coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, manteniment i seguretat de les instal·lacions...). En el moment de fer les despeses de cada projecte es busca sempre el màxim aprofitament dels recursos (cercant els millors proveïdors possibles, ajustant les despeses als mínims imprescindibles que permetin garantir l'execució de les activitats, ...)

L’exercici econòmic del Casal dels Infants del Raval ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certificant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2005 és correcta. Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l'auditoria econòmica.

2005 [67] Casal dels Infants del Raval

Administració Europea

Fons d’Accions Innovadores i/o urgents Enguany, hem introduït un nou criteri en la gestió econòmica de l’entitat amb l’objectiu d’aconseguir més estabilitat pels projectes socioeducatius i d’incrementar la capacitat d’innovació en l’acció social i educativa. Hem generat un mecanisme pel qual destinarem expressament una part dels recursos aportats pels col·laboradors fixes (un 20%) de forma específica a generar, a mida que vagi esdevenint necessari, projectes i accions que responguin a necessitats urgents, immediates, emergents o que demanin una resposta molt innovadora o dinàmica. Aquests recursos, que anirem reservant al llarg de l’exercici –esdevenint el que hem anomenat Fons d’Accions Innovadores i/o urgents- i dels que alhora anirem disposant-ne en funció de les necessitats, permetran fer actuacions que d’una altra forma no serien possibles: així podrem, amb els recursos que els ciutadans ens confien, combinar un triple objectiu: contribuir al manteniment i suport a la continuïtat dels projectes habituals, estimular la generació i posada en pràctica de noves respostes als problemes socials, i fer possible una forma d’actuació en la que la ciutadania fa possible el sorgiment d’aquestes noves respostes a les necessitats socials per a les que després es buscarà i aconseguirà l’adhesió d’altres institucions públiques i privades.

Els primers resultats

[68] Casal dels Infants del Raval 2005

Els recursos d’aquest fons ja han donat un primer fruit de gran valor: amb els recursos que s’han pogut obtenir al llarg del 2005 es va decidir, a finals d’any, iniciar el projecte Servei Sociojurídic Comunitari: un projecte innovador i molt necessari l’objectiu del qual és vetllar per la defensa dels drets de les persones, donant informació, orientació i suport en aspectes jurídics per aquelles persones, en especial, famílies que es troben amb dificultats per fer efectiu l’exercici dels seus drets. Com a paradigma del potencial d’aquesta forma de gestionar els recursos, el funcionament del projecte ha permès aconseguir ja que una institució privada es comprometi en el mateix, així com que molts advocats de la ciutat es vagin adherint a col·laborar de forma voluntària en les seves activitats.

Centre Obert Infantil Casal diari Activitats de dissabtes Activitats de vacances Centre Obert 12-16 Activitats amb famílies Unitat d’Escolarització Compartida Activitats d’Escolarització Compartida Entorn Escolar Marhaba Mirall Casal Jove Atlas Barri Educador Infants, joves i veïns implicats Persones participants Espai Tecnològic Usuaris del Casal Usuaris del barri Entitats Xarxa d’Accés al Treball Formació Ocupacional en Manteniment d’Edificis Mòduls de Capacitació Laboral Magatzem Mòduls de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a dMoto La Mina Centre de Dia de Justícia Juvenil Entra en Xarxa TOTAL INFANTS i JOVES TOTAL ADULTS

Persones 210 195 54 166 47 151 15 129 185 16 16 258 144 144 2.055 677 500 177 4 407 35 32 42 42 13 46 1.867 592

2005 [69] Casal dels Infants del Raval

Projectes i Serveis – Dades 2005

Han donat suport als projectes:

Col·laboradors:

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Secretaria General de Joventut

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Institut Català de les Dones

Generalitat de Catalunya Departament de Presidència Secretaria de Política Lingüística

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Secretaria per a la Immigració

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Institut Català d’Asistència i Serveis Socials

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Secretaria de Famílies i d’Infància

Ajuntament de Barcelona Regidoria de Participació

Ajuntament

Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Educació de Barcelona

Àrea d’Educació de la

Impulsors:

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

[70] Casal dels Infants del Raval 2005

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Districte de Ciutat Vella

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques

de Barcelona

Moltes gràcies a: Abacus Cooperativa, Aduanas Ginjaume S.A., Agrupació TAXI XXI, AND S.A. de Servicios, Antonio Puig SA, Aquasos, Asesoría Cardellach Panades S.L., Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, Audioconsultores SA , Avui, Barcelona Voluntària, Biplano Licensing SA, Centil 90 S.L, Cinemes Lauren, City TV, Clic Traç sccl , Clínica Renal Tefnut S.A, Club Esportiu Laietà, Club Iradier, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya, Col·legi de Metges de Barcelona, Col·legi de Pedagogs de Catalunya, Col·legi de, Periodistes de Catalunya, Col·legi d'Economistes de Catalunya, Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Comercial de Ediciones SA, Comercial Riba Farre SA, Consell Comarcal del Barcelonés, Cromosoma, Deltapharma S.A, Descobrir Catalunya, Descobrir Cuina, Diamondcluster, Divermagic, SL, Dossier Econòmic, Ediciones Altaza, Edicions 62, Editorial Planeta de Agostini, EGGE Associats , El Periódico, Entreacto, Escola Catalana, Escola Els Arcs, Escola Infant Jesús, Escola López Vicuña, Escola Lys, Escola Mireia, Escola Nausica, Escola Pia de Catalunya, Espais Telemàtics, Europa Press, Farmàcia Suñer, Filles de Cor de Maria, Fomento de Construcciones y Contratas, Frutas y Hortalizas Flores, Fundació Maite Iglesis Baciana, Fundació Moncusí Castells, Fundació Tot Raval, Fundación Pacamu, Gabarró, S.A., Géneros de Punto Fabres, Grup Verdi, Hermandades Rocieras de l’Hospitalet, Hotel Le Meridien , Hotel Tryp Apolo, Idea Iuris S.L., Insfred SA , Inside , Institut Català de la Retina S.L., Institut Català del Sòl, Kirkland, La Salle Bosanova, La Vanguardia, Levi's, Llibreria, Al·lots, Llibreria de l'Empresa, Llibreria Documenta, Llibreria Laie, Llibreria Ona, Marhaba Viatges, MCS Inelec, Nexes, Novartis Farmacéutica, OAK House, ONG C, Parvulari Jesús Maria, Pérez Camps S.A., Perspectiva Escolar, Real Club de Polo, Regesa, Regesa Aparcaments, Revista Infancia, Revista La Palmera, Revista l'Avenç, Revista Sàpiens, Salvador Escoda S.A, Seix Barral, Serafí Indústria Gràfica, Sijic Group, Titanlux, Tot Sant Cugat, Urban Family, Viatges Alemany, Viatges Campulie, Viure en Família

Moltes gràcies als comerços de Barcelona que participen fent difusió als seus establiments de les campanyes del Casal i als mitjans de comunicació que s'impliquen en fer conèixer l'entitat als ciutadans i ciutadanes.

Moltes gràcies a les empreses i entitats que, formant part de la Xarxa d’Accés al Treball, han propocionat llocs de treball als joves formats al Casal durant el 2005: Abacus, Ananda Gestión, Antonio Reyes, Caprabo, Carrefour, Casa Fernández, Casa Leopoldo, Clave Consulting, Clece, Condis Supermercats, Consum S. Coop. Ltda., Decathlon, El Submarí, Fundació Formació i Treball, Gremi de Restauració de Barcelona, Grupo Sagardi, Honeyfood, SA, Hotel Tryp Apolo, Ikea-Hospitalet, JDC Organización de Archivos, Lift Control, M. Font e Hijos, Mango, Massimo Dutti, Metalgrif, Recursos Solidaris, Restaurant Masia Can Campanyà, Segarra, Sistemes Combustibles Informàtics, Talens SA, Tecnasol

Moltes gràcies a les empreses que formen part de la Xarxa d’Accés al Treball donant suport als projectes d’inserció laboral proporcionant als joves oportunitats de formació:

2005 [71] Casal dels Infants del Raval

randstad