Memòria 2006 del Casal dels Infants by Casal dels Infants

| La nostra missió

Treballem per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i en les comunitats on viuen. Col·laborem en la transformació social participant en el debat públic, opinant i sensibilitzant sobre desigualtats socials perquè creiem en la justícia social i en la igualtat d’oportunitats. Som una Associació no lucrativa i no governamental independent que afavoreix processos de canvi en un entorn proper i promou la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu.

Sumem esforços per la igualtat d’oportunitats!

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 1

16 | Suport al Procés d’Escolarització 18 | Unitat d’Escolarització Compartida - UEC 20 | Activitats d’Escolarització Compartida - AEC 22 | Entorn Escolar

24 | Integració de Joves sense Xarxa Social 18 | Marhaba 28 | Servei de Transició a l’Autonomia 30 | Catalunya - Magrib

64 | Projectes i Serveis. Dades 2006 66 | Gestió de l’entitat

2 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Ara fa vint-i-quatre anys, el Casal dels Infants del Raval va començar a caminar sota la ferma creença que les oportunitats que avui tenen alguns, han de ser patrimoni de tots. A peu de carrer, dia a dia, hem vist i hem treballat per donar respostes concretes a moltes necessitats: de la desnutrició i l’absentisme escolar alarmant, en els primers anys, a la necessitat d’atenció, suport i acollida a la primera arribada d’immigrants, passant pel desemparament dels menors immigrats no acompanyats i, més recentment, de les noies gitano-romaneses, col·laborant estretament amb les institucions educatives per a garantir l’èxit escolar, formant nois i noies per ajudar-los a trobar feina, treballant amb i per al barri per millorar la convivència, pensant i repensant des de l’acció directa, maneres d’abordar els grans reptes socials que com a país se’ns presenten. Ho hem fet acompanyats, amb el suport d’una àmplia base social que suma molts esforços i voluntats d’organitzacions, institucions, persones i collectius diferents units per generar canvis en les realitats properes. L’any 2006 ha estat un any marcat per la consolidació de la feina feta que ens ha permès aprofundir i desplegar recursos per ser allà on fins ara no havíem pogut arribar: oferint una atenció cada vegada més especialitzada i adequada a les necessitats de cadascuna de les persones que atenem, ampliant l’oferta formativa pels joves i dotant de més recursos a les famílies que els han d’acompanyar en el procés, reorientant l’atenció als menors no acompanyats i diversificant el ventall de recursos que els donin eines per esdevenir autònoms, cercant i desenvolupant noves fórmules per aconseguir l’èxit escolar i garantir el dret a l’habitatge digne, generant noves propostes per a noves realitats socials, concentrant més esforços al barri de La Mina... Al llarg de les properes pàgines identificareu la complexitat que inevitablement encarna un projecte col·lectiu com el Casal que conjuga la col·laboració directa de moltes persones. Un projecte que dóna resposta a moltes necessitats que acaben concretant-se en històries de vida. Hi trobareu, sobretot, l’esforç de moltes famílies, infants i joves, els veritables protagonistes d’una història diària però heroica. Que lluiten cada dia per a aconseguir una bona educació en condicions adverses, per a sobreviure econòmicament en l’atur de llarga durada, per a demostrar que poden ser ciutadans de primera malgrat l’amenaça de l’exclusió i la precarietat econòmica constant, que poden ser els millors pares i mares malgrat el rebuig, l’aïllament i la soledat. Per ser optimistes i esforçar-se en un entorn de desànim i fatalitat. Durant tots aquests anys, hem defensat que la pobresa no ha de ser hereditària. La cadena de l’exclusió social es pot trencar si els infants i joves tenen a l’abast oportunitats reals per tirar endavant. Les opcions de millora de les seves situacions passen imprescindiblement per oferir-los educació, treball i suport a les seves famílies. Són aquests els tres puntals sobre els que continuarem construint respostes per als infants, joves i famílies dels barris vulnerables del nostre país. I ho continuarem fent entre tots, partint de la mobilització ciutadana que va donar inici a la tasca del Casal i que esdevé altaveu de les situacions d’injustícia i desigualtat.

Rosa Balaguer Directora General

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 3

4 | MemĂ˛ria 2006 | Casal dels Infants del Raval

| El Casal que mai no s’atura per Marc Vidal

És d’hora pel matí i Barcelona es posa en marxa. Dins de l’Escola Collaso i Gil, l’activitat més matinera del Casal dels Infants del Raval ja fa una estona que dura. Una dotzena llarga de nens i nenes resolen un enigma que mai abans no m’havia plantejat: Quin és el resultat de la suma d’un elefant i una marieta? Sobre les taules veig elefants a munts de tots colors, a quin més llampant. Costa de fer sortir la son del cos, però a base de dilemes com aquests, se m’ha activat el cervell de seguida.

quin és el primer plat dels dos que hi ha per servir-se: cigrons amb caldo i macarrons a l’estil bolonyesa. Com que de taula en surten sempre grans idees, aquí és hora de trobar-se tots els qui fan Casal amb tots els qui fan Casal. I de la barreja i l’intercanvi en surt tothom beneﬁciat. Jo aprenc, sense anar més lluny, la diferència entre les aportacions públiques i privades que fan funcionar el Casal dels Infants del Raval, i com les empreses privades hi collaboren perquè volen, no perquè busquin treure’n res.

A poca estona caminant, el barri és petit, ja trobem un altre formiguer d’activitat. És l’última de les joies de la corona: el Taller Ocupacional del carrer Junta de Comerç. Una noia espera asseguda davant de la recepció. La conviden a passar. A l’aula, una renglera d’ordinadors i uns quants ulls, només de noies, es ﬁxen en el que una educadora escriu en una pissarra: <www.entraenxarxa.org>. Al local del costat, darrera una pesada porta metàl·lica, hi ha els nois. És un espai diàfan, a diferents nivells, on una desena de joves, paleta en mà, aixequen parets, les enguixen i les deixen llestes per entrar-hi a viure. Han arribat fa ben poc al nostre país i són molt bons en la feina. Ja podrien treballar, però la barrera que tenen ara és l’idioma.

En un primer pis al carrer Junta de Comerç, hi ha el cervell de tot aquest entramat, una quadrícula de taules i despatxos encabits als racons més insospitats. Allà l’equip de comunicació, aquí recursos humans, les telefonistes, el despatx de la directora i més sales de reunions, panells d’informació i arxivadors.

Ja és mig matí i arribem a La Mina. Això és l’altra punta de Barcelona. A tocar del riu Besòs. De fet és Sant Adrià de Besòs per ben poc. A La Mina, el Casal és molt familiar. Les instal·lacions es veuen de seguida. Les han arreglat i pintat el mateix grup de joves per fer-les acollidores. En una sala gran hi ha les famoses motos que donen nom al programa “dMoto”. Aquí el ganxo de la moto tira poc i com que el taller hauria de ser “dCotxe”, es conformen amb muntar-se cadascú la seva bicicleta. Les noies són avui en una aula d’informàtica. Preparen les invitacions per un dinar que els cuinaran els nois. A elles els sembla el món al revés. I això les diverteix. No tant la informàtica, que els juga la mala passada del matí. “Sólo pone que “Aceptar”, pues ¿qué voy a poner? “Aceptar””. Els nois els trobem en un pati obert. Fan feina aixecant una petita construcció. Dóna gust sentir l’olor del ciment fresc. I això deu motivar un grup de nois que, tot i que no estan inscrits a l’activitat, no poden sinó mirar-se’ls. Ja se sap que sempre hi ha qui li agrada mirar-se les obres. De tornada al Raval, un grup de nois i noies marxen del local del carrer del Carme cap a casa a dinar. Els educadors de Suport a l’Escolarització s’esforcen en explicar-me sigles incomprensibles -la UEC, l’AEC, els PAES-, un laberint de lletres per donar vida acadèmica als qui el sistema educatiu desestima. La clau, diuen, és adaptar-se al ritme de cada alumne, deixar-se portar i portar-lo cap al coneixement del món que l’envolta. Un camí a base de pactes que mai no es traicionen per part de ningú. És hora de dinar. Una munió de gent puja cap al menjador del carrer Junta de Comerç. Ningú és capaç d’aclarir-me

Baixem altra vegada a peu de carrer, a la sala Òmnia. Un reguitzell d’ordinadors ens permeten traslladar-nos a Bordeus on som a punt d’assistir a un intercanvi entre un grup de nois i noies d’aquí i un d’allà. Al costat, a l’aula de llengües, els educadors preparen les activitats de la tarda. On l’activitat també és frenètica a primera hora de la tarda és als locals del Casal del carrer Doctor Dou, el Centre Obert. Aquí, educadors i voluntaris repassen la programació, controlen el material i enllesteixen el que seran les activitats de la tarda. Avui toca l’arribada de nous voluntaris i, full informatiu en mà, els expliquen les normes del Casal i qui porta què. “Et va bé venir els dimarts? Llàstima... el dimecres el tenim més ple”. És la feina de quadrar horaris i dedicació de centenars de persones anònimes que no busquen sinó oferir una mica del seu temps que multiplicat pel temps de tothom es converteix en una tupida xarxa de servei a l’altre. En un moment el carrer corre sota els nostres peus. En cinc minuts hem de recollir un grup de nens i nenes a la sortida de l’escola per anar al Centre Obert. Els diferents locals del Casal dels Infants del Raval treuen fum. Són un autèntic formiguer durant tota la tarda. Però la feina no s’acaba aquí. També a les places del Raval el Casal hi té un peu posat. Als Jardins dels Horts de Sant Pau i a la plaça Folch i Torres. El projecte és facilitar l’ús de l’espai públic i garantir la bona convivència entre tots els col·lectius que el fan servir. És per això que les millores que han proposat les reivindiquen com a seves amb orgull -un espai per gossos, més llum, més papereres- però també reclamen les que encara estan pendents -un escenari permanent, una ludoteca-. Nens i grans, esportistes i mandrosos, comparteixen plaça en aparent harmonia. Porto deu hores voltant pel Casal dels Infants del Raval i encara em queden moltes coses per veure. Però haig de marxar. Avui he vist com es movia el Casal per dins. Un Casal que mai no s’atura.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 5

| Suport Social a Infants i Famílies Les cares diverses de la necessitat Encara que el fet migratori posa les famílies en situacions difícils, el que determina finalment l’aparició de dificultats és un ventall de factors psicosocials que tenen a veure, per començar, amb una realitat familiar que es caracteritza per l’alt nombre de famílies amb un sol progenitor (generalment, la mare), amb uns adults sotmesos a la tensió que els genera haver de treballar en feines precàries, per horari, ritmes, sous baixos, etc., i alhora haver de tenir cura dels fills i filles. El marc socioeconòmic posa, doncs, entrebancs de tota mena a la quotidianitat dels nens i les nenes, els adolescents, les seves famílies i els col·lectius més desfavorits, en general. El desbordament familiar és una situació tan habitual com la situació carencial dels mateixos adults. Als casos més generals de models educatius autoritaris i dificultats de comunicació amb el fill o la filla, se sumen casos més crítics d’addiccions (alcohol, drogues...), altera-

cions de conducta (depressions o altres dificultats) o problemes sociolaborals (atur, prostitució, documentació...). Totes aquestes situacions s’agreugen en la mesura que no hi ha un coneixement i una reivindicació adequada dels seus drets. Les situacions sociològicament deprimides generen zones fosques de desprotecció jurídica. En definitiva, encara avui, la vulnerabilitat i el risc social són una amenaça real per a molts infants, adolescents i famílies, i cal donar respostes. Cal fer front a la manca d’espais de suport escolar, a la manca de propostes de lleure i de llocs on poder trobar-se, a l’absentisme, a la desmotivació, a les dificultats per conciliar vida laboral i personal-familiar, a la vulneració dels drets de les persones i col·lectius més desafavorits... Cal combatre amb fermesa les condicions de desigualtat i injustícia.

Proporcionem activitats educatives amb l’objectiu d’educar integralment des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots els aspectes que contribueixen al desenvolupament personal i social dels infants, prevenint situacions d’exclusió social i intervenint, des d’una perspectiva socioeducativa, quan observem situacions de diﬁcultat, i ho fem en estret contacte i complicitat amb les famílies i l’escola. Treballem a partir d’una atenció integral que combina espais socioeducatius normalitzats i altres dirigits a aquells infants, adolescents i famílies en situació de vulnerabilitat i/o risc social, i de l’enfortiment de les capacitats internes i comunitàries de les famílies.

| Impulsors: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales -IRPF -Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Ministerio de Educación y Ciencia, Departament de Benestar i Familia -Direcció General d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència, Ajuntament de Barcelona -Districte Ciutat Vella -Serveis

| Col·laboradors: Personals, Obra Social Caixa Catalunya, BREAD&butter, Corporación Medichem.

6 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Departament de Treball -Fons Social Europeu, Departament de Presidència -Institut Català de les Dones, Departament de Benestar i Família -Institut Català d’Assistència i Serveis Socials -Secretaria de Famílies i d’Infància, Diputació de Barcelona -Àrea d’Educació -Àrea de Benestar So-

cial, Ajuntament de Barcelona -Institut Municipal de Persones amb discapacitat, Consorci d’Educació de Barcelona, Obra Social Caixa Sabadell, Fundació Caixa Manlleu, Fundación Bancaja, Fundació Caixa Tarragona, Obra Social i Cultural Caixa Terrassa, Fundació Creatia.

Centre Obert Infantil | Casal Familiar: servei comunitari de famílies | Servei Sociojurídic Comunitari | Centre Obert 12-16 |

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 7

Suport Social a Infants i Famílies

| Centre Obert Infantil

El Centre Obert Infantil ofereix als nens i nenes del barri en risc d’exclusió social un medi que respecta i promou la seva autonomia i singularitat des del suport i l’acompanyament. Els aportem un medi on passar-s’ho bé, on trobar-se amb d’altres per expressar-se, compartir, créixer i aprendre a ser protagonistes. I ho fem tot vinculant família, escola i barri. El Centre Obert Infantil està constituït per quatre grups d’edat: els grups de Casalet, de Petits, de Mitjans i, enguany per primera vegada, el grup de Grans.

Molts infants nous arriben recomanats per altres famílies

La resposta: jugar i aprendre Davant les diverses cares de les necessitats que presenten els nens i nenes que atenen el Centre Obert Infantil, la resposta ha de tenir en compte l’abordatge de tants factors com puguem que volen dur les biograﬁes infantils, gairebé de manera inexorable, cap a situacions precàries i d’una desigualtat colpidora. Enguany, a més, cal destacar la incorporació de nens i nenes amb alguna discapacitat. Per això oferim, primer de tot, un espai de lleure i joc, l’element instrumental clau en el desenvolupament infantil, una tasca que per a nosaltres passa per promoure un infant participatiu, que s’autoorganitza, que pren iniciatives i ho fa amb d’altres, amb els seus iguals, però també en tasques vinculades al barri. Les activitats de lleure són la manera adequada perquè els infants assoleixin molts dels objectius integrals que els proposem: socia-

lització, creativitat, participació i autonomia es despleguen tot jugant. En aquest context general de lleure, no podem oblidar les grans dificultats que solen tenir els infants del barri per assolir els aprenentatges bàsics a l’escola i els dèficits de suport de què poden disposar a casa seva. Per això un dels objectius és ajudar-los en el procés d’escolarització, un suport que, lògicament, s’adapta a cada grup d’edat i estableix vincles amb les respectives escoles. L’altra preocupació que orienta la nostra intervenció té a veure amb els dèficits socioeducatius, que determinen especialment situacions de risc psicosocial i exclusió. Aquest tema requereix una cura especial, una observació atenta de tot el que té a veure amb la salut psicofísica de l’infant, per detectar les situacions en què cal actuar i establir mesures d’acompanyament socioeducatiu. En aquesta tasca de detecció, tota cura sempre ens sembla poca, i la proximitat amb les famílies esdevé bàsica. La família i la seva implicació és un factor, doncs, clau per assolir els objectius plantejats, i tenir-la en compte fa que insistim en tots els aspectes de suport que volen facilitar la concil·liació entre vida laboral i familiar.

El reforç escolar: lluitant amb l’escola contra la llosa del fracàs escolar La tasca de donar valor als aprenentatges escolars i d’estimular-los ha de fer que el mateix infant els valori. Però la concreció del nostre suport ha de fer millorar àrees concretes de l’aprenentatge que varien segons el grup d’edat, però que tenen l’objectiu de lluitar contra els índexs tan alts de fracàs escolar que hi ha al barri del Raval. Pel que fa a continguts, l’expressió oral, la comprensió lectora, i el llenguatge matemàtic són una preocupació constant en tots els grups

El Mustafà ve al Casal “a jugar i a jugar” En Mustafà, de 7 anys i d’ascendència africana, és català. Els seus pares treballen a Barcelona, el pare rentant llençols en un hotel i la mare rentant plats, i no té germans. De Barcelona li agrada tot. És alumne de l’escola Els Xiprers i ve cada dia al Casal “a jugar i a jugar”. Algunes tardes van al parc, i d’altres a l’Espai Tecnològic, excepte els dilluns i els dimecres, que juga a futbol a Marina. Del Casal diu que li agrada tot i que tots els dies són divertits... però que no li agrada el formatge! i recorda joiós el dia a la rotllana en què un company es va tirar un pet!, o el dia que van anar a Illa Fantasia. Al Casal també aprèn: matemàtiques (les taules), a fer sumes, etc. Diu que de gran vol ser bomber i que per ell el Casal és de color verd. L’animal: el lleó, perquè és fort!! Li agrada molt!

| Casal delsdels Infants del Raval 8 || Memòria Memòria2006 2006 | Casal Infants del Raval

d’edat. En l’aspecte transversal, que té a veure amb la maduració integral dels infants, motivem l’anada a escola i promovem la responsabilitat envers les tasques escolars. Un dels aspectes centrals del reforç escolar se centra en què els infants compleixin amb la tasca quotidiana de fer els deures.

La majoria de famílies estan molt satisfetes del tracte que reben els seus ﬁlls/es i de les activitats que oferim

Tot plegat no resultaria eﬁcaç si no ens coordinéssim amb les escoles, respectant els seus currículums i mantenint una comunicació permanent amb els tutors. Plegats establim objectius amb indicadors d’avaluació del reforç. Els seguiments personalitzats són possibles, solament, gràcies als voluntaris del projecte.

casals corresponents (d’hivern i d’estiu) i les colònies (d’estiu, d’hivern i de Setmana Santa).

48 infants i 32 famílies reben acompanyament socioeducatiu

Les colònies propicien situacions de convivència molt intensa i són una molt bona ocasió per detectar problemàtiques ocultes, perquè els infants s’expressin millor, per seguir més de prop la seva evolució personal, per millorar la socialització dels nens i nenes i generar més cohesió del grup.

Prenent el pols al barri Atesa l’alta proporció d’infants i famílies acabats d’arribar o amb pocs vincles territorials i socials, considerem especialment importants totes

El seguiment socioeducatiu i les famílies El seguiment socioeducatiu, el treball de proximitat amb els infants i amb les famílies, és clau per conèixer l’evolució dels infants i per poder detectar necessitats i establir procediments de resposta. D’altra banda, també és un servei que requereix el treball en xarxa, amb altres recursos del barri i de l’Administració.

Durant el curs s’ha atès infants originaris de 29 països

Es tracta de poder treballar conjuntament donant la informació a les famílies implicant-les en el procés educatiu dels seus ﬁlls i ﬁlles i establint la seva responsabilitat en la tasca educativa que desenvolupen. D’altra banda, es fan activitats d’interelació familiar, amb sortides i excursions que creen lligams i promouen l’ajuda mútua, tan important ateses les circumstàncies en què viuen.

El servei d’acompanyament, les colònies... la concil·liació de vida laboral i familiar Les activitats que s’ofereixen també han de tenir en compte els moments especialment delicats per a la vida familiar, com ho són tots aquells en què la vida laboral diﬁculta l’atenció i cura dels infants. En aquest sentit, durant tot l’any esdevé fonamental el servei d’acompanyament des de les escoles al Casal, del qual es beneﬁcien moltes famílies i que demana un esforç molt especial dels nostres voluntaris. A l’estiu, o durant els períodes vacacionals a les escoles, la capacitat del projecte augmenta, perquè resulta imprescindible poder organitzar els

L’ocupació del projecte ha estat gairebé del 100% durant tot l’any

aquelles activitats que fan barri i que promouen que els infants i les seves famílies puguin sentir que pertanyen a una realitat urbana i un medi humà en el qual col·laboren i participen i on també poden trobar ajut i suport. En aquest sentit, amb la festa o les celebracions, com la Ravalstoltada, en què els infants van decorar la plaça i es van disfressar, la castanyada, el ball de Nadal o la festa de l’escuma, els infants es plantegen temes de convivència al barri. Però hi ha moltes més coses: activitats compartides amb el Casal d’Avis Josep Trueta, jugant, per exemple, a la petanca, o en activitats intergeneracionals d’intercanvi d’experiències de vida, un exercici molt proﬁtós tant per als avis com per als menuts. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

393.016,96 euros 190

Fonts de ﬁnançament 68% Finançament públic 32% Finançament privat

68%

32%

L’Adriano ha après a dibuixar al Casal L’Adriano té 8 anys i és de Torino (Itàlia). El seu pare és italià i la seva mare és de Rumania. Fa molt que viu a Barcelona i li agrada molt, encara que troba a faltar la seva casa a Itàlia. Té quatre germans, 3 nois i 1 noia, i estudia al Milà i Fontanals. Al Casal fa cuina, pinta i fa dibuix lliure (ha après a dibuixar al Casal), però el que més li agrada de tot és jugar a futbol (contra el Gavina), i el que menys, llegir llibres. El seu equip de futbol és el Barça, i el seu jugador preferit: en Ronaldinho. El dia que més es diverteix és dimecres, jugant i nedant a la piscina, i recorda divertit la rotllana, on els nens riuen molt quan els monitors els hi demanen atenció. Li encanta quan, de colònies, van a passejar i a escalar per la muntanya! I el dia que s’ho passa pitjor és quan s’enfada, normalment perquè li fan fer còpies o escriure el que ha passat quan ha fet una dolenteria. Els seus pares no el poden venir a buscar al Casal, ja que treballen ﬁns tard. Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 9

Suport Social a Infants i Famílies

| Casal Familiar: servei comunitari de famílies

El Casal Familiar és un recurs nascut amb l’ànim de crear un medi de suport per a les famílies amb més diﬁcultats socials, econòmiques i familiars. No es pot respondre a les necessitats dels infants sense tenir en compte les de les mateixes famílies, donant-los suport, promovent l’ajuda mútua i la inserció social i laboral. Ateses les seves precàries circumstàncies, entenem que es tracta d’una intervenció urgent i que ha de resoldre aspectes ben diversos.

S’ha atès 162 infants, un 36’3 % de la població total del projecte

La resposta en clau de concil·liació Un dels temes que més preocupen les famílies és com conciliar la vida laboral amb la familiar, sobretot en el cas de les dones. Per això, són tan importants els espais i activitats de joc que es fan a les pròpies escoles abans o desprès de l’horari lectiu (com el tradicional Servei Despertador), instruments de suport a les famílies per quan els pares i mares estan treballant.

Resposta en clau de formació Un altre dels temes rellevants és el que fa referència a les competències formatives i tot allò que resulta bàsic per assolir la inserció sociolaboral. En aquest aspecte, destaca la importància dels cursos de llengües (català, castellà, àrab...) i, per la seva potència instrumental, d’informàtica (aplicada a recerca laboral, redacció de currículums...). Tampoc podem oblidar la importància dels pares i mares en la formació dels seus fills. Així doncs, des del Casal treballem per implicar-los activament en aquesta formació amb activitats compartides. Ho fem també, acostant els pares i mares a l’escola. Aquesta és una tasca adreçada a evitar tota mena de dificultats escolars, destacant el paper de la família i compartint la formació dels infants. En aquest aspecte, també és important la conciliació que permeten els serveis de continuïtat (1 h més fora de l’horari lectiu), amb els quals el Casal pot estrènyer les relacions entre la família i l’escola, creant lligams profitosos per a tots. S’intenta potenciar la participació en les Associacions de Mares i Pares (AMPA) dels centres escolars.

Resposta socialitzadora

El 100% de les persones recomanarien el Casal Familiar a un amic o amiga

Per mitjà del Casal Familiar, les famílies poden conèixer quins són i com funcionen els recursos o les entitats de suport social i quins serveis ofereixen a la dona segons les seves necessitats especíﬁques. Així, poden resoldre problemes d’informació laboral, d’habitatge o d’inserció laboral.

D’una manera o altra es potencia la capacitat de les mateixes famílies de socialitzar-se, de trobar-se per donar-se suport mutu, creant xarxes informals entre elles. Això s’ha treballat des de l’organització d’activitats diverses. Entre les quals, són especialment importants les sortides, ja que permeten establir lligams en situacions de convivència més estreta. Han estat destacables l’anada a la platja de Coma-ruga, on els nens, nenes, pares i mares van tenir la possibilitat de compartir l’espai de lleure amb altres famílies. L’altra sortida, la que van fer a Montserrat

La Saida estudia català i li agrada cuinar És del Marroc i fa 7 anys que està a Barcelona. Va venir del Marroc casada i li agrada molt Barcelona. Té dues filles de 6 i 3 anys que són catalanes. Treballa com a noia de neteja, però està buscant una feia millor, amb contracte. El seu marit treballa a la construcció. Al Casal estudia català i diu que li agrada treballar molt. Per ella, l’adaptació a Barcelona va ser fàcil. Fa un any que ve al Casal i participa del projecte Casal Familiar. Les seves filles no solen venir al Casal, només a les colònies d’estiu.

10 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

el grup de pares i mares que estudien castellà, ha suposat un pas endavant en el coneixement pràctic de la llengua i de la cultura. Però hi ha activitats que, a més de treballar explícitament la trobada entre adults, vinculen especialment al barri i a la capacitat de transformar un entorn que han de viure com a propi. Entre les activitats de

El 76 % de participants als cursos de Casal Familiar han estat dones

barri, destaquen la Caseta del Barri, a la rambla del Raval, una activitat clau per al projecte, de joc compartit, per als infants i als adults, i punt de trobada de mares i pares. Es du a terme un cap de setmana al mes, i de tant en tant es desplaça a diferents places del barri amb el suport del projecte Barri Educador.

Entorn de la dona i a partir de la dona Però en tot aquest seguit d’activitats, el paper de la dona és central i en aquest sentit grups com el “Dona Vida” treballen amb la dona com a tal, potenciant i generant interessos i expectatives amb vistes a la transformació d’elles mateixes i de l’entorn. Aquest grup, per exemple, ha dut a terme activitats a partir de l’intercanvi de receptes de cuina, afavorint l’autoconeixement i la relació interpersonal. Però el paper de les dones es visualitza també en el grup de teatre “Como tú quieras!”. El grup de mares ha fet titelles, ombres xineses i, ﬁnalment, ha representat una adaptació de la història de Sant Jordi: El dinosaure té gana! D’aquesta manera, amb molt bona acollida entre els nens i les nenes, les mares s’impliquen en la seva educació i en el seu lleure.

El conjunt de l’activitat que s’impulsa des del Casal Familiar, propera a famílies i persones, vol ser vivencial i partir de l’experiència en la vida quotidiana. L’acompanyament i el suport ha de generar vinculació i participació als espais, i això, a més, només es pot aconseguir mitjançant les dones, fent que es visualitzin en l’espai públic i, alhora, generant comunicació entre les persones de les diferents edats, sexes i cultures. El Casal és percebut per les famílies com un medi acollidor i proper, i n’és una bona mostra el sopar de Nadal, una activitat que té molt d’èxit i en què s’impliquen moltes famílies, tant d’infants com d’adolescents. Enguany, el sopar va aplegar més de 150 persones.

En xarxa Tota aquesta activitat entorn de les famílies, atesa la seva complexitat, només es pot fer de manera eﬁcient si treballem amb xarxa amb les entitats del barri: la Taula de la Dona, Fundació Tot Raval, Ca la Dona, SS Raval Sud, Espai Familiar Erasme Janer, Fundació Marianao (SAF),

Un espai on poder-se expressar i relacionarse amb altres famílies, on compartir experiències i trobar suport. Un espai de diversió

Teatre Pa Tothom i la Salut Pública, i, per descomptat, amb coordinació interna amb els projectes més pròxims del mateix Casal: Barri Educador, Entorn Escolar, l’Aula de Llengües i Formació, Casal Jove Atlas, Centre de Dia de Justícia Juvenil, Centre Obert Infantil, Centre Obert Adolescents i Servei Sociojurídic Comunitari. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

100.887,76 euros 432

Fonts de ﬁnançament 56% Finançament públic 44% Finançament privat

56%

44%

Diu que al Casal ha après a parlar molt, i que ha conegut persones de tot arreu, de tots els països. Persones amb qui ara també es troba al carrer. El que li agrada del Casal és que li dóna l’oportunitat de parlar molt i d’aprendre moltes coses. Diu que no hi ha res del Casal que li desagradi. Guarda un record molt especial del dia en què es van ajuntar un grup de mares per participar, cuinant truites i fent amanides, en una festa que es preparava per a l’IES Milà i Fontanals. S’imagina d’aquí cinc anys fent activitats amb el Casal! Participant en festes!...

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 11

Suport Social a Infants i Famílies

| Servei Sociojurídic Comunitari

El projecte d’acompanyament legal, nascut aquest any, es proposa facilitar la integració de les persones a partir de difondre i fer valer els seus drets i deures, dotant-les del suport jurídic com a factor d’integració social. Es tracta de vetllar pels drets de les persones i els col·lectius mitjançant la formació, l’orientació i el suport, fomentant que ells mateixos s’impliquin en la resolució de les situacions de vulnerabilitat en què es puguin trobar.

Durant l’any 2006, s’ha atès 548 consultes

Respondre és reivindicar la protecció jurídica, amb consciència de comunitat El nostre Servei Sociojurídic Comunitari respon, des de la proximitat, a aquells ciutadans que, en situació de desestructuració o de risc social, desconeixen els drets que els corresponen i els procediments existents. Coordinem l’assessoria jurídica amb la integració social, creant consciència de comunitat, defensant els drets de les persones i proposant solucions davant dels conflictes, tant a l’Administració Pública com als particulars. En aquest sentit, després de detectar i fer visibles les dificultats en què es troben molts conciutadans, s’informa i orienta de manera personalitzada els afectats. Sovint, atès el perfil de la població afectada, és indispensable facilitar els tràmits per accedir als serveis de justícia gratuïta o derivar al servei més adient.

Es combina el suport judicial amb accions de mediació, donant sempre prioritat a la via mediadora a l’hora de tractar els diferents casos per tal d’evitar la via judicial, sovint més costosa i menys satisfactòria. En tots els casos es garanteix l’acompanyament. El suport del grup d’advocats voluntaris s’adapta a la demanda, a les qüestions més habituals, tant per la via civil com per la penal: habitatges, família, incapacitacions, violència de gènere, estrangeria, Seguretat Social i pensions, menors... S’atenen temes de tota mena, però els que generen més demanda i necessitat estan vinculats a l’estrangeria. Hi ha un vessant col·lectiu en qualsevol necessitat d’acompanyament jurídic, perquè les persones solen compartir problemàtiques o perquè és per mitjà dels col·lectius que ens arriben les demandes de suport: escoles del barri, contacte amb associacions de veïns i culturals del barri, entitats socials, serveis d’atenció primària... També volem tractar, mitjançant un espai de sensibilització i diàleg comunitari, els problemes de tipus jurídic de manera preventiva, a ﬁ d’evitar possibles situacions de deteriorament o riscs per negligència o desconeixement. L’últim mes de l’any es va fer la primera trobada en torn de l’habitatge.

Totes les persones han de fer valer els seus drets

La Conchita, al Casal, “fa mil coses!” Andalusa, de 69 anys, té dos néts. Es considera ﬁlla adoptiva de Catalunya, perquè fa molts anys que va arribar al barri del Raval, quan tot just tenia 15 anys. Ha viscut a la Rambla i a la Boqueria. Fa, doncs, molts anys que s’està al Raval. La Conchita, però, només fa 3 anys que fa activitats al Casal, que va conèixer a través d’una amiga marroquina del barri que porta als seus ﬁlls al Centre Obert Infantil. Aquesta amiga seva és com la seva família i cada any marxa de visita al Marroc amb ella.

12 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Trobades que engeguen el projecte El projecte s’ha llançat mitjançant diverses sessions informatives de presentació i per començar a detectar quins temes es poden abordar. Entra en Xarxa, l’Aula de Llengües, Barri Educador, Casal Jove Atlas, Unitat d’Escolarització Compartida, Casal Familiar... han anat intervenint en el tema, difonent l’existència del projecte i començant a detectar les diverses problemàtiques entre els seus usuaris. Des del Servei Sociojuridic Comunitari s’ha treballat intensament durant tot aquest any per la seva aproximació i adequació per tal que, des dels diferent projectes del Casal, s’entengui com un recurs pròxim i a l’abast. Així ha estat també de portes enfora. La presentació del Servei Sociojurídic ha arribat a la xarxa d’entitats del barri i d’arreu oferint sessions informatives a tothom qui ho volgués. Alguns exemples: Fundació EICAS Antic (equip d’intervenció en casos d’abús sexual), entitats socials de Lleida, Federació Catalana del Voluntariat,etc.

Cal socialitzar el dret com a eina de protecció i prevenció

Al Síndic se li van plantejar totes les qüestions que s’estan treballant i que constitueixen seriosos problemes que recorren el barri. Les vulneracions de dret afecten els individus, tant les que tenen un vessat individual com les que afecten globalment els drets de les persones. L’habitatge, l’educació, la discriminació religiosa o cultural, l’actuació policial... són aspectes que es viuen al barri amb intensitat. El Sr. Rafael Ribó, s’ha compromès a fer un seguiment individual de les diverses problemàtiques que se li van exposar. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

56.134,13 euros 175

Fonts de ﬁnançament 17% Finançament públic 83% Finançament privat

17%

83%

Amb el Síndic: l’Administració protectora A la trobada-visita del Síndic de Greuges al Raval es va convidar diverses persones dels diferents projectes, moltes de les quals van poder descobrir l’existència d’aquesta ﬁgura garant dels drets, allunyada d’altres imatges que evoca l’Administració. Hi van participar activament 15 persones.

Al Casal ve “A ajudar!”. Forma part del grup de dones del Casal Familiar i del grup de teatre “Como tú quieras!”, que representa obres de teatre per als infants del Centre Obert Infantil. A més, cada dimecres, amb el grup de dones, fan tallers de cuina, i participa sempre en el muntatge dels ﬁnals de curs venent roses a l’estand del Casal per Sant Jordi. L’any passat es va disfressar de Pare Noel per als nens i nenes, i ha fet classes d’àrab al Casal (ja sap escriure el seu nom). Ella mateixa ja ho diu: “la Conchi está en todo”. Diu que al Casal ha après moltíssimes coses i que ha conegut molta gent. El que més li agrada: les excursions amb famílies. Recorda especialment la que es va fer a la platja, fent nit al càmping de Coma-ruga. El Casal, per ella, és un arc de Sant Martí, és “fenomenal”. Tot el que fa l’ha ajudada a deixar de costat les depressions: “Al Casal pots fer mil coses!”

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 13

Suport Social a Infants i Famílies

| Centre Obert 12-16

Ofereix un espai formatiu i lúdic als nois/es de 12 a 16 anys. Hi poden trobar suport, oportunitats i les eines que necessiten per superar obstacles i créixer socialment i personalment, sempre amb la companyia dels seus iguals.

Però tota l’activitat que proposem descansa sobre la vida quotidiana dels nois i noies, amb l’objectiu que esdevinguin protagonistes del seu procés educatiu, amb la possibilitat de decidir, de triar, de transformar, d’opinar, de sentir-se únics, de ser capaços...

L’espai possibilitador promou el contacte personal conﬁat i l’acolliment, un lloc en què es puguin reconèixer mútuament tal com són, amb limitacions i potencialitats, sense que el col·lectiu impedeixi la singularitat, tot el contrari. Uns valors orienten totes les activitats: l’autonomia, el respecte de la diversitat, el diàleg, la creativitat, la iniciativa, la cooperació, la no discriminació per gènere o opció sexual i l’esperit crític.

Aquest projecte funciona tot l’any i atén 51 nois i noies

Entenem el lleure com un recurs de l’educació integral i dediquem una atenció socioeducativa especíﬁca als adolescents que es troben en situació de risc o exclusió social, treballant, plegats, amb altres entitats i instàncies del territori.

Un lleure amb sentit és una eina bàsica de prevenció

La ﬁnalitat del projecte és treballar amb escoles i famílies per crear condicions personals que allunyin els nois i les noies de situacions de vulnerabilitat i risc social.

Responent als reptes: des del dia a dia La resposta ha de passar per la formació i la proposta de lleure, sense oblidar, quan calgui, el seguiment socioeducatiu dels casos de més risc, implicant les famílies i les escoles en un treball compartit amb la xarxa de serveis socials i d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del territori i altres agents que incideixen en la vida dels adolescents.

Armes preventives: l’autonomia, la creativitat, la cooperació, la no discriminació...

Espai formatiu: amb els deures fets! El primer que aquest espai ofereix és la possibilitat de crear una atmosfera adequada a l’estudi i l’assumpció de responsabilitats, per part dels nois i les noies, que comença per fer els deures escolars quotidians, assolint hàbits d’estudi, mitjançant les tècniques adequades i atenent les necessitats i els dubtes, i establint les pautes i els compromisos de treball autònom. Enguany, els adolescents del Centre Obert 12-16 han pogut gaudir d’un espai adequat per fer les classes de reforç escolar, on és fàcil trobar el silenci necessari: un espai cedit pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona. La dinàmica d’estudi s’organitza entorn del 1r i el 2n cicle, i de manera molt vinculada als centres escolars, a ﬁ de ser veritablement efectius. La coordinació permanent amb els tutors dels IES i les famílies permet

La Merche es “menjaria” el Casal La Merche és de Barcelona, i va a classe a l’escola Laboure. Li encanta jugar amb tot el que hi ha al Casal: rotllanes, contes, fer els deures, la cuina de mentida i de veritat. I no li agrada gens estar-se al parc avorrida. Per ella el dia en què més es va divertir al Casal va ser el primer que va venir. Un altra cosa que li agrada molt és jugar a la boa al poliesportiu i fer cabanes al bosc quan van de colònies.

14 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

treballar diﬁcultats especíﬁques, abordar problemes d’absentisme i reforçar el paper dels instituts. A 4t d’ ESO es treballa de manera molt especial l’orientació professional, sempre de la mà dels tutors. Però cal parlar amb la família, informant-la dels itineraris formatius i prelaborals que ofereix el sistema educatiu, ajustant les expectatives a les possibilitats reals dels nois o noies.

Aventura, alta muntanya... i feines quotidianes

Un espai per gaudir i créixer amb d’altres Però una de les coses que troben més a faltar els nois i noies d’aquesta edat són espais on trobar-se per passar-s’ho bé plegats fent activitats engrescadores, lluny d’un estar-se al carrer exposats a dinàmiques d’inactivitat i evasives que poden tenir, i de fet tenen, conseqüències negatives sobre la conducta global, tant de la formativa com de la més personal. El Centre Obert 12-16 ofereix, per això, espais de trobada lliure, activitats dirigides (tallers i cursos), activitats de vacances escolars, d’estiu i de cap de setmana, i ho fa amb una metodologia basada en l’autogestió dels grups que troba el seu “òrgan” de funcionament idoni en la rotllana, circumstància en què nois i noies posen en comú i debaten tot el que té a veure amb l’activitat grupal. En aquesta oferta de lleure, l’Espai de Trobada és l’espai més distès, el que permet, simplement estar amb els amics i jugar al futbolí, al billar o a jocs de taula. Però la resta d’activitats, els tallers, les activitats esportives, els cursos o les sortides, ja formen la capacitat de nois i noies de comprometre’s amb el grup i l’activitat.

Servei d’acompanyament socioeducatiu És fonamental poder tenir recursos per atendre casos d’infants que es troben en alt risc social mitjançant una atenció educativa especial basada en un projecte personalitzat de treball.

Una mitjana del 70% d’assistència de les famílies dels nois i noies

Aquest servei aborda, doncs, tots aquells casos en què es donen situacions límit que dificulten o poden dificultar el desenvolupament psíquic i/o físic dels nois o les noies. Tant els de caràcter familiar (problemes personals, socioeconòmics, jurídics...) com els relatius a les capacitats personals de nois o noies o els que fan referència a una socialització conflictiva. Però a aquestes edats és rellevant la tasca que fem prop de les famílies, amb reunions en què informem sobre les activitats del Casal i en què ens donem a conèixer i abordem temàtiques generals. Per abordar qüestions més personals, recorrem a l’entrevista. Sovint cal trencar clixés provocats pel desconeixement de l’adolescència, com la creença que “ja són grans com per parlar d’ells amb l’educadora...”. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

116.051,67 euros 51

Fonts de ﬁnançament 61% Finançament públic 39% Finançament privat

61%

39%

Ha millorat el rendiment acadèmic d’un 70% dels adolescents

Són molt importants les activitats de vacances escolars, que tenen lloc per Nadal, Setmana Santa i a l’estiu. Els nois i les noies del Centre Obert 12-16 han gaudit d’una setmana de supervivència a Noarre, al bell mig del Pallars Sobirà, on l’aventura vol dir plantar i recollir tendes, distribuir els grups, trobar-se en un medi natural, conviure en espais petits, però, també, repartir-se les tasques quotidianes, com ara rentar plats, escombrar, viure sense aigua corrent i sense electricitat... Són experiències que potencien l’autonomia, el seu sentit de la responsabilitat i la cohesió del grup.

Al Casal diu aprendre de tot... i cuinar. De gran vol ser metge i cuidar nens. La Merche riu perquè diu que li agrada riure i que veu el Casal de color de rosa, i si fos un animal, seria una zebra. «El Casal..., per mi, és tot. Me’l menjaré... perquè m’agrada molt... és de “golosinas”»!

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 15

| Suport al Procés d’Escolarització Una necessitat: evitar el fracàs, plegats La realitat escolar del barri del Raval mostra uns elevats índexs de fracàs i dificultats en el rendiment escolar. Això té molt a veure amb el context socioeconòmic general del barri i de les seves famílies. La diversitat d’origen i formativa dels nois i les noies que han anat arribant des de fa uns anys posa a prova els escassos recursos dels centres escolars, que no han augmentat en la proporció adequada. Aquests centres, per tant, no poden ajudar els joves i les seves famílies com caldria. Hi ha alumnes amb dificultats puntuals, però també n’hi ha que mostren dificultats d’adaptació i marcades carències d’hàbits

d’aprenentatge, personals i socials. D’altres, amb comportaments conflictius, alteren fins i tot la convivència escolar, amb baixa o nul·la motivació vers l’aprenentatge. Aquesta desmotivació, quan freguen els 16 anys, posa de relleu les seves baixes expectatives personals i professionals. Cal adequar l’ensenyament a les exigències formatives derivades de l’evolució sociocultural i econòmica, i els projectes curriculars han de permetre concrecions individuals ajustades als ritmes i característiques dels alumnes. Tothom, tingui la dificultat que tingui, ha de trobar suports i atencions educatives específics.

Donem resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies, reforcem l’escola: treballant conjuntament en nous models i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia de les escoles del barri i de l’itinerari escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització. Treballem, també, per una escola més oberta i amb més temps de dedicació a atendre dificultats específiques dels nois i les noies.

| Impulsors:

| Col·laboradors:

Departament d’Educació

Consorci d’Educació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona -Institut Municipal d’Educació, Fundació Tot Raval

16 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Unitat d’Escolarització Compartida - UEC | Activitats d’Escolarització Compartida - AEC | Entorn Escolar |

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 17

Suport al Procés d’Escolarització

| Unitat d’Escolarització Compartida - UEC

El projecte neix de les diﬁcultats d’adaptació d’alguns alumnes a l’entorn escolar ordinari i és un recurs extern dels instituts per tal de poder atendre la diversitat. Es fa en col·laboració amb el Departament d’Educació des de l’any 1997.

gregadores i rols estigmatitzants i estar sempre oberts a l’oportunitat que el noi o la noia, en el procés de maduració, es reconciliï amb l’IES, i viceversa.

L’aula-taller: una altra manera d’aprendre La UEC del Casal dels Infants del Raval és un projecte dedicat a atendre, temporalment i en col·laboració amb els IES, aquells nois i noies que manifesten greus dificultats d’adaptació a l’entorn escolar. Tenim cura de mantenir la seva escolarització, modificant el que calgui per tal de donar resposta a les seves mancances i dificultats acadèmiques, possibilitant-los itineraris escolars d’èxit, sense oblidar una atenció educativa integral i individualitzada que els permeti millorar i reforçar les seves competències personals i socials, augmentant la seva autoestima i reconciliant-los amb els trajectes formatius.

Responent sense segregar La resposta garanteix un acompanyament integral de l’alumne en el seu procés maduratiu, a partir de la vinculació al recurs i d’una atenció individualitzada.

13 instituts ens deriven alumnes

La finalitat del projecte és millorar les competències acadèmiques, personals i socials dels alumnes, a partir d’una intervenció que potenciï la inserció en espais educatius normalitzats. En aquest sentit, no podem perdre de vista que l’entorn escolar normalitzat és el mateix institut, on cal desenvolupar eines de suport i d’atenció a la diversitat, fins ara insuficients. Amb tot, cal fer un esforç especial per evitar conductes se-

Els tallers que ofereix la UEC permeten donar resposta a alguns dels reptes que planteja l’atenció a alumnes amb necessitats educatives especials, amb un treball més manipulatiu i significatiu, amb una tutoria més individualitzada i un seguiment més acurat i intensiu. Permeten als alumnes posar en activitat recursos i habilitats que semblaven adormits i que fins i tot ells mateixos desconeixien tenir. El taller permet, per damunt de tot, incrementar l’autonomia, adquirir hàbits de treball i d’endreça del material, conèixer les eines i ser capaç de valorar la feina ben feta. Hi ha tallers adreçats al reforç escolar, per millorar les competències bàsiques en les àrees instrumentals i els hàbits de treball, i d’altres amb trets prelaborals, com els d’electricitat, de mitjans de comunicació, de jardineria, de mecànica de bici i d’informàtica. Enguany, ha estat molt important la gran regularitat en l’assistència, un aspecte que en aquestes edats és molt signiﬁcativa, pel que suposa de compromís i responsabilitat amb la tasca, amb el grup i amb ells mateixos. De resultes d’aquesta participació creix la cohesió grupal i les tasques són molt més eﬁcients.

Espai de lleure: qüestions de mètode Per al procés de maduració de l’alumne, és fonamental no desatendre les situacions informals i de lleure, en què els joves poden exercitar les

Pablo, aprèn a confiar en si mateix En Pablo té 15 anys i va néixer a l’Equador. És el fill petit d’una família nombrosa d’origen modest. La manca d’estímuls familiars i les exigències de la vida quotidiana van provocar que no s’adaptés al sistema estandarditzat de l’educació reglada. Quan en Pablo va arribar a la UEC no confiava en res ni en ningú; no tenia cap objectiu vital. Després de dos anys, el seu horitzó ha variat substancialment. Ara ja confia en els altres i en les seves possibilitats i un cop finalitzada la seva escolarització obligatòria haurà aconseguit el Graduat Escolar de Secundària, anar a un curs de formació ocupacional i potser, per primer cop a la seva vida, plantejar-se un futur tant personal com professional amb la seguretat que pot aconseguir tot allò que es proposi. 18 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

habilitats comunicatives, i la capacitat de participar en grup i d’organitzar-se. Les assemblees permeten millorar les habilitats comunicatives bàsiques, com escoltar, respectar l’ordre de paraula, aprendre a expressar una opinió i ser capaç de defensar-la malgrat la pressió del grup, i també, coresponsabilitzar-se de les decisions presses i dur-les a terme. És bàsic ser capaç de gestionar els conﬂictes de grup de manera constructiva.

La UEC: un recurs personalitzat del Casal a la xarxa de suport a l’escolarització

jançant tutories, treball sobre la unitat familiar..., garanteixen respostes més ajustades a les necessitats socioeducatives de cada alumne i fan possible respectar els diferents ritmes evolutius. Les reunions amb les famílies permeten que aquestes manifestin les seves dificultats i angoixes. Així, poden reconèixer les dificultats i limitacions, però també les potencialitats dels seus fills o filles de forma ajustada a la realitat. La família ha de ser capaç d’establir relacions positives i potenciar la comunicació afectiva.

Han passat per la UEC al llarg d’aquest curs: 17 alumnes (16 derivats pel Departament d’Educació i 1 derivat de Justícia Juvenil)

Les sortides permeten desenvolupar habilitats relacionades amb la convivència. Les colònies de Nadal, la setmana cultural, la sortida a Martinet de Cerdanya o la ruta de ﬁnal de curs són un instrument valuós de la formació. Entre les sortides, enguany ha destacat la ruta de quatre dies de L’Escala a Sant Pere Pescador, on nois i noies davant situacions imprevistes han fet un esforç de convivència que els ha fet sentir, alhora, més autònoms i lliures.

Les tutories, compartides amb els instituts, permeten fer un seguiment i un acompanyament imprescindible de l’adaptació curricular, en cada cas. Només així l’alumne va reconeixent les seves potencialitats i limitacions, preveient i valorant les conseqüències de les seves accions i adoptant estratègies de resolució de conﬂictes.

L’atenció socioeducativa i els PAE

Orientació ocupacional

L’atenció socioeducativa ha de ser necessàriament integral i intensiva a fi de poder detectar les situacions multiproblemàtiques i intervenir sobre les causes i no solament en els resultats. En aquest sentit, els PAE (Plans d’Assistència Específics) permeten atendre els casos que presenten més dificultats (absència d’hàbits, desestructuració familiar...) i mit-

Per als nois que arriben als 16 anys és molt important comptar amb orientació laboral, ja que en molts casos viuen amb incertesa i impo-

Percentatge mitjà d’assistència del 86%

tència el seu futur, un cop acabat un període escolar que per a molts resulta decebedor. Per això, imaginar-se fent una professió concreta els esperona a entrar en activitat, fa que recuperin la seva autoestima i els anima a accedir als recursos que ofereix la línia de Formació i Inserció Social i Laboral de l’entitat, o a altres recursos externs. Aquest suport i orientació permet motivar l’interès per la formació laboral, construir amb el noi o la noia un itinerari formatiu basat en expectatives reals i treballar les diﬁcultats personals que poden diﬁcultar la inserció i/o formació. Finançament del projecte UEC Cost global del projecte: Núm. usuaris:

83.469,61 euros 17

Fonts de ﬁnançament 100% Finançament públic 0% Finançament privat

100%

L’Atiff ja és a l’Institut L’Atiff és un noi molt rialler, una mica mogut, però treballador a l’escola. Té 13 anys i estudia 1r d’ESO en un dels instituts públics del barri. Va arribar a Barcelona l’any 2004, des del Pakistan. L’any 2005 va començar a participar en el projecte Entorn Escolar. Dos dies a la setmana, anava a un dels instituts del barri per fer una hora més de classe, de reforç escolar. Era un espai per treballar, però també per fer amics i començar a veure que l’institut no era tan diferent de com es pensava. L’Atiff ha continuat vinculat al Casal amb les classes del català de l’estiu (CATestiu), també a l’institut, on s’ho passava molt bé millorant el català, en classes, sortides i altres activitats. Ara ja és a l’Institut, però ha continuat assistint a les classes d’estudi assistit organitzades per Entorn Escolar, on s’ha trobat companys i educadors que ja coneixia. També s’ha apuntat al Centre Obert 12-16 del Casal, on va algunes tardes a la setmana. L’Atiff és un més dels molts nois i noies del Raval que han trobat en el Casal l’espai per millorar acadèmicament, però també per poder fer altres activitats, fer amics, i passar-ho bé. Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 19

Suport al Procés d’Escolarització

| Activitats d’Escolarització Compartida - AEC

Ja fa sis cursos que el Casal dels Infants del Raval promou les Activitats d’Escolarització Compartida, una tasca que fem de la mà dels tutors /es i dels equips docents dels instituts del barri. La finalitat del projecte és donar suport educatiu (eines, recursos humans...) als centres d’educació secundària Miquel Tarradell i Milà i Fontanals, per tal que puguin atendre la diversitat existent i les necessitats educatives especials, siguin d’aprenentatge, de retard acadèmic o de comportaments poc adequats. Es vol, doncs, ajudar com abans millor els alumnes, als mateixos centres, per tal de millorar el seu aprofitament acadèmic i preveure dificultats futures i més greus.

En total s’ha atès 124 alumnes de Secundària

La resposta: compartint responsabilitats educatives Ateses les diﬁcultats que hi troben, els centres escolars no poden quedar-se sols. El projecte promou activitats que s’adiguin amb les expectatives i els interessos detectats i amb els alumnes amb necessitats educatives especials. Millorem, doncs, la capacitat i l’eﬁciència dels instituts en l’atenció a la diversitat, i ho fem escoltant les seves necessitats i col·laborant en el projecte dels centres. La nostra resposta no pot ser altra que desenvolupar les competències bàsiques i les habilitats socials dels alumnes, i ho fem amb una sèrie de tallers i crèdits que permeten l’alumne/a incorporar, d’una altra manera, coneixements que, a l’aula, els costa més assimilar, mobilitzant recursos dels alumnes amb programacions del tot adaptades.

Per això, facilitem diferents desenvolupaments i programacions a cada centre. L’obertura i la flexibilitat són elements claus per adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge i aconseguir integració de l’alumnat i personalització en el tractament dels problemes. La nostra intervenció es concreta en els dos centres referencials del barri, Milà i Fontanals i Miquel Tarradell, on s’atenen grups amb dificultats d’aprenentatge i baixa motivació o grups amb dificultats d’adaptació al centre, i també donem suport a les seves aules d’acollida, amb alumnat nouvingut que troba dificultats d’aprenentatge a causa del desconeixement de la llengua. Enguany, l’AEC ha atès un total de 124 alumnes (78 del Miquel Tarradell i 46 del Milà i Fontanals). Quant als tallers i crèdits, la xifra ha estat de 54 alumnes (28 del Milà i Fontanals i 26 del Miquel Tarradell). S’ha col·laborat en el desenvolupament dels crèdits de síntesi, i en tots dos centres, s’han posat en marxa seguiments individualitzats, reforç de les àrees instrumentals curriculars bàsiques i seguiment de l’assistència.

Els tallers: de les mans al cap

A la vida quotidiana del centre també es prova d’incorporar conceptes com el de prevenció de la violència. La integració dels IES en la dinàmica del barri també comporta que els recursos del barri puguin col·laborar i donar suport als centres. Es persegueix que els recursos del barri “entrin” als instituts.

En Zahir, de l’AEC, vol ser electricista En Zahir és un jove de disset anys que estudia quart d’ESO al Milà i Fontanals. És del Pakistan i fa quatre anys que és a Catalunya. Els seus pares van decidir traslladar-se aquí per cercar una millora familiar. A l’Institut, en Zahir és un alumne més, no té problemes actitudinals ni de socialització, però el seu dèﬁcit en lectoescriptura bàsica l’impedeix de relacionar-se d’una manera més normalitzada, tot i que ell s’hi esforça.

20 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Altres procediments: entre l’aula i el taller La transmissió dels continguts, en equilibri entre aula i taller, s’ajusta a les necessitats de l’alumne, potenciant l’accés als continguts curriculars amb aprenentatges pràctics. Això sol motivar molt els nois o les noies amb diﬁcultats d’adaptació i fa que trobin recursos personals i habilitats que, sovint, ells mateixos desconeixen.

“Ara em trobo millor i m’he acostumat a estar en aquesta aula, he fet amics, jugo a futbol amb ells, em cauen molt bé. Al principi vaig pensar que mai m’acostumaria [...]” (Moisés, 12 anys, El cor del Raval)

Els crèdits d’Aprenentatge i Comunitat van rebre l’any passat el premi de l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) dins del programa Barcelona Identitats pel seu potencial d’educació en valors. Es

Continuem vinculant l’aula i el barri

tracta d’apropar els nois i les noies del Milà i Fontanals a les entitats del barri, a la coneixença del voluntariat i de la oferta cultural, mitjançant un crèdit variable en què es tracten diferents temàtiques: prevenció, violència de gènere, racisme, visió més comunitària... En el marc d’aquesta

Totes aquestes activitats, totalment consolidades en els dos IES, s’han realitzat al Casal i permeten treballar diferents aprenentatges en funció del grup. Amb el 2n Cicle s’ofereixen unes pinzellades sobre oﬁcis, mentre que amb el 1r s’insisteix especialment en l’aprenentatge de les àrees instrumentals. El taller aporta als nois i les noies experiències més positives sobre el procés formatiu i sobre ells mateixos i les seves possibilitats. Han d’adquirir hàbits que els permetin “retornar” a l’aprenentatge normalitzat i, més endavant, al d’un oﬁci, i això només es pot fer si hi apliquem les metodologies adequades.

Prop de les escoles, dels tutors, dels equips docents

Amb les AEC, els alumnes, tot i que facin activitats fora del centre, treballen vinculats al seu grup ordinari, la qual cosa fa que es mantingui la normalitat i s’eviti una segregació que no fa altra cosa que agreujar els problemes.

L’AEC surt a la plaça Folch i Torres Les activitats que es desenvolupen en el marc de l’AEC tenen, també, un horitzó comunitari. Per això, la plaça Folch i Torres va ser l’escenari per concloure un any ple d’activitats i noves iniciatives de treball conjunt des de l’AEC amb el grup de 2on d’ESO de l’IES Milà i Fontanals. Un espai d’exposició de textos, escrits, butlletins, fotos... feia palès que els nois i les noies han fet una bona feina; però també vam voler compartir moments divertits, fent participar tothom en els tallers que s’havien organitzat: henna, reciclatge, ﬁra d’intercanvi...

iniciativa, s’han fet intercanvis intergeneracionals amb el Casal d’Avis Josep Trueta i balls de saló o activitats de coneixença mitjançant la informàtica. També s’ha fet un butlletí trimestral en què els alumnes deixaven constància d’allò après en aquest crèdit. Pel que fa al Miquel Tarradell, de setembre a desembre s’ha fet un taller de cuina que va acabar amb una gran festa al centre que va aplegar unes 300 persones i en què els alumnes mateixos van preparar un càtering. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

97.391,08 euros 124

Fonts de ﬁnançament 100% Finançament públic 0% Finançament privat

100%

En Zahir té clar que no vol continuar estudiant, sinó aprendre un ofici per ajudar la seva família. Té prou maduresa per veure que tindria dificultats si volgués continuar estudiant. Per això, vam estudiar amb ell quines iniciatives tenia. Com que li interessa molt l’electricitat arran d’un taller que havia fet i que l’havia motivat molt, probablement quan finalitzi el curs lectiu iniciarà un recurs prelaboral del Casal, per poder accedir després, a un recurs formatiu més rígid i amb un contingut tècnic més potent. Mentrestant, participa en totes les sessions del taller d’informàtica d’una manera activa, amb les seves limitacions, i continua el seu període de formació reglada obligatòria.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 21

Suport al Procés d’Escolarització

| Entorn Escolar

Entorn Escolar és un projecte que troba suport en els recursos del barri i, sobretot, en el voluntariat. Es proposa la millora dels paràmetres educatius i formatius del barri, tant des del punt de vista escolar, com pel que fa a la implicació de les famílies en els processos formatius. Es desenvolupa al Casal, des de l’any 2003, amb la col·laboració de Fundació Tot Raval.

Una de les estratègies en la dinamització i èxit del projecte consisteix a aportar als alumnes referents propers, és a dir, incorporar monitors i monitores propers a l’alumnat. Això s’ha concretat amb la participació d’«amics grans»: 5 exalumnes de l’IES Milà i Fontanals molt vinculats al barri, la majoria estudiants de diferents orígens i d’edats properes als alumnes. Esdevenen models en què es poden identiﬁcar els alumnes de primària.

Hi han participat més del doble d’alumnes que el curs passat

Atén, en primer lloc, l’alumnat de centres d’educació primària i secundària del barri del Raval, treballant amb el professorat dels diferents centres i fomentant la col·laboració entre els agents que intervenen en la formació: centres, Casal, famílies i altres entitats del barri. Fent reforç escolar i ensenyant les llengües en el marc de les escoles, amb el suport del Pla Educatiu d’Entorn al Raval, contribuïm a la cohesió social, a la integració i a fugir dels fracassos escolars.

Resposta de l’entorn, amb mètode La resposta a les problemàtiques formatives demanen tanta energia que ningú no pot ser-ne el responsable exclusiu, però ningú no pot estar-ne al marge. De fet, no és pas una qüestió escolar, sinó, i especialment al Raval, una qüestió social, de barri. En aquest cas, com en d’altres, cal sumar esforços per redreçar una situació que va més enllà de les parets dels centres escolars.

“També hi ha una cosa bona a l’institut, un lloc on els nens poden fer els deures. Aquest reforç escolar és després del col·legi els dimarts i els dijous i t’ajuden a fer els deures.”(Anònim 12 anys, El cor del Raval)

A nivell pedagògic es recorre a metodologies dinàmiques i actives, tot i mantenir l’èmfasi en l’aprenentatge de tipus acadèmic. D’altra banda, la feina passa per controls i avaluacions, i a l’observació directa s’afegeixen les llistes d’assistència i l’avaluació trimestral de cada un dels alumnes per part de les tutories compartides entre centres escolars i el responsables del projecte. En aquest sentit, cal dir que és fonamental el treball en equip amb les tutories i el professorat dels centres escolars, establint calendaris i avaluacions conjuntes. I, és clar, amb la coordinació del voluntariat que s’organitza i adapta, amb ﬂexibilitat, a la disponibilitat i perﬁl dels nois i les noies que acudeixen al recurs.

Reforç escolar El projecte s’ha de basar en la participació. Així, moltes de les iniciatives que s’han engegat han estat proposades per l’alumnat, les famílies, el professorat o les entitats del territori.

Pel que fa a la intervenció directa amb nens, nenes i adolescents en coordinació amb els centres d’educació formal s’ha desenvolupat l’estudi

L’Ayoub, al Casal, se sent important Té 10 anys i va arribar a Barcelona quan en tenia dos, des del Marroc. L’Ayoub és un nen entranyable i carismàtic que assisteix, de manera constant i sense passar desapercebut, a les sessions d’Estudi Assistit que es fan a les escoles del barri. Encara que és la primera vegada que usa un servei del Casal, coneix tots els monitors que hi treballen i tothom n’ha sentit a parlar, de l’Ayoub, perquè és un huracà d’energia que s’adreça a tothom, petits i grans, sense cap mena de vergonya. Això de vegades també li genera algun problema, per exemple a l’escola.

22 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

assistit, l’alumnat atès ha superat la previsió inicial i s’hi han incorporat molts centres per primera vegada.

Entorn Escolar: tots i cadascun com a responsables de la formació

La millora de resultats és clara, tot i que és molt més alta la millora dels alumnes pel que fa a elements bàsics que també tindran fruit a mitjà termini: comportament, tècniques d’estudi, hàbits... Aquests factors, que sovint no es poden quantiﬁcar, tenen una capacitat i potència molt rellevants i afecten l’actitud i els recursos bàsics dels alumnes, la seva capacitat d’afrontar els problemes i la seva solidesa com a estudiants. D’altra banda, els dijous l’hem dedicat a activitats lúdiques, que ens permeten, també, treballar aspectes de coneixement de l’entorn i de la llengua catalana, com a element de cohesió grupal. Aquesta cohesió ha permès plantejar problemàtiques, resoldre conﬂictes i treballar valors com el respecte i el diàleg.

Llengües, CATestiu i CATnadal La millora lingüística té efectes signiﬁcatius sobre tot el procés formatiu de l’alumne i, també, sobre la seva capacitat d’integració en la societat i en el sistema escolar. Per això s’hi dediquen força recursos i esforç durant tot l’any.

Impossible sense el voluntariat: 21 voluntaris han passat pel projecte!

Atesa la importància de la llengua en el desenvolupament formatiu dels nouvinguts, durant les vacances de Nadal (del 27 al 30 de desembre) té lloc al Casal el CATnadal, en què hi han participat 25 alumnes dels IES Miquel Taradell i del IES Milà i Fontanals. La mitjana d’assistència, de 17 alumnes, ha permès fer la tasca de posar al dia alumnes nouvinguts dels dos instituts que feia poc que s’havien incorporat a les aules ordinàries. És una tasca, doncs, fonamental perquè s’adaptin al centre. A l’estiu, amb el CATestiu, els alumnes dels diferents IES del barri tenen la possibilitat de continuar aprofundint en l’aprenentatge de la llengua catalana, per superar diﬁcultats que s’han anat arrossegant durant l’any i fer front al curs següent amb més conﬁança.

Millorar les competències en llengua catalana és una aposta que reverteix directament en l’aprenentatge de totes les assignatures. Enguany les classes de català s’han obert a tots els centres del barri i als mateixos centres s’ha observat un gran augment de l’alumnat.

Construint ponts entre les famílies i les escoles i el barri El repte de cada any és que la coordinació dels diferents agents implicats s’aproﬁti i generi el millor rendiment possible, fent que els accions siguin veritablement eﬁcients. En l’obtenció de fruits és fonamental que les famílies s’incorporin als centres, que participin en la vida dels IES i escoles mitjançant les diverses vies que s’ofereixen: associació d’alumnes, associació de pares i mares (AMPAs), trobades, festes escolars... Per això, el projecte col·labora en tot allò que els centres escolars ens demanen pel que fa a suport, a la dinamització de les relacions dels pares i mares i les AMPAs o dels grups de delegats, una tasca que solem compartir amb les Activitats d’Escolarització Compartida.

Al llarg del curs han participat nois i noies de 18 països diferents

Tampoc no desatenem l’aspecte comunitari, oferint suport a la Comissió de Joves del Raval i col·laborant amb altres projectes del Casal (AEC, Barri Educador, Casal Familiar, Centre Obert Infantil...).Enguany, s’ha donat inici al Punt d’Informació, coordinat conjuntament amb el CISEC (Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya). Aquest recurs posa a l’abast dels joves, en el seu entorn de formació més immediat: l’escola, informació sobre els recursos de lleure, formatius i laborals a què poden accedir oferint-los un espai setmanal de difusió durant l’hora del pati. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

65.701,24 euros 433

Fonts de ﬁnançament 26% Finançament públic 74% Finançament privat

26%

74%

Hi ha hagut una clara millora a nivell oral i de comprensió de la llengua

D’alguna manera, reclama l’atenció dels altres. Els seus pares treballen ﬁns tard i la seva mare s’ha d’ocupar dels seus tres germanets. Per ell, l’Estudi Assistit és una oportunitat de tenir companyia, un lloc on sap que és important i on se sent important. Si per ell fos, hi hauria classe cada dia i hi acudiria amb un somriure d’orella a orella que, evidentment, es convertiria en queixa quan toqués posar-se a treballar.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 23

| Integració de Joves sense Xarxa Social Les necessitats d’uns immigrants especials Els menors immigrats no acompanyats arriben al nostre país amb unes quantes fantasies sobre la possibilitat de trobar feina i guanyar diners de manera immediata. És un col·lectiu molt vulnerable pel fet que no compten amb cap orientació o referència familiar. La seva immaduresa, sumada a les fantasies sobre la societat a què arriben i l’immediatisme amb què esperen assolir els objectius, són una diﬁcultat per als qui han de convèncer-los que els cal formar-se. A això se suma el fet que quan arriben a la majoria d’edat, deixen d’estar tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la In-

fància i l’Adolescència) i es troben sols davant de circumstàncies difícils, sense cap protecció o suport per fer front als problemes que planteja el nostre model social. Sense cobertura familiar de cap mena i amb una qualiﬁcació limitada, han de fer front, entre d’altres, als problemes d’habitatge i a la inserció sociolaboral. Cal donar el suport necessari a aquests joves sense xarxa social que, sovint, viuen en situacions molt precàries (carrer, cases abandonades, acolliment provisional) i mancats de les habilitats socials i laborals bàsiques per accedir al treball. Cal acompanyar-los en el camí cap a l’autonomia personal i econòmica.

L’objectiu d’aquest àmbit de treball és atendre i acompanyar joves que pateixen les conseqüències d’una migració precoç, oferint-los els recursos formatius, educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

Impulsors: Departament de Benestar i Família -Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Obra Social La Caixa.

24 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Col·laboradors: Departament de Benestar i Família -Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, Obra Social i Cultural Caixa Terrassa, Obra Social Caixa Catalunya, Fundació Claror.

Marhaba | Servei de Transició a l’Autonomia | Catalunya-Magrib |

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 25

Integració de Joves sense Xarxa Social

Marhaba

- benvinguts

El projecte d’inserció sociolaboral Marhaba és l’evolució lògica del Centre Obert que treballava amb MEINA (menors immigrants no acompanyats) i respon a les necessitats d’aquests joves, les que expliquen el seu objectiu migratori: la formació i la inserció laboral. Però també cal tractar de garantir que aquests nois es comuniquin, participin i es desenvolupin adequadament a Catalunya, facilitant que trobin una xarxa de suport per tal que la socialització és porti a terme.

El darrer any d’un projecte que ha estat modèlic

Aquest és el darrer any del projecte, ja que les necessitats d’aquests nois a poc a poc han pogut ser assumides per altres projectes dins de la línia de formació i inserció social i laboral de manera més integral o normalitzada, amb l’ingredient de personalització necessari. La maduresa que han assolit els projectes del Casal en aquest àmbit, ha facilitat la transició natural d’aquests joves a altres projectes i evitar intervencions excessivament especíﬁques determinades per l’origen o la problemàtica concreta. Per tant, es facilita la integració social i s’eviten riscos de guetització.

La tutela com a resposta La tutela descansa en una formació i cura integral que abasta gairebé tot el dia, ja que només així es poden treballar els aspectes formatius necessaris amb urgència, atès que la majoria d’edat –moment en què la tutela s’esvairà—apareix com un límit amenaçador. El seguiment personalitzat i la tutela, sempre importants en qualsevol projecte, en aquest esdevenen, atesa la indefensió dels nois, fonamentals.

Els nois tenen la formació obligatòria de sis hores i quaranta-cinc minuts repartida en cinc hores de continguts tècnics i un hora i quaranta-cinc minuts de continguts instrumentals diaris, amb temes de salut. També, com és lògic per l’edat, fan activitats de lleure, esport i coneixement del medi. El taller del matí té un caràcter formal i molt estructurat, mentre que el mòdul de socialització vol dinamitzar la participació. El mòdul d’aproximació a la informàtica inclou programes de tractament de textos per treballar la llengua i la utilitat de l’eina per a la recerca de feina, de pis..., i per participar en espais dirigits i lliures d’internet. Però un dels temes importants que no es desatenen és la participació en activitats realitzades en espais públics del barri, amb l’objectiu de promoure la participació social d’aquest col·lectiu. Conèixer la realitat que els envolta permet rebaixar les fantasies inicials i entendre el marc real de treball.

La llengua, clau de la socialització Marhaba Socialització és un espai creat per desenvolupar habilitats socials mitjançant diverses activitats articulades al voltant de l’aprenentatge del castellà. Es desenvolupa en diverses etapes que busquen fomentar l’autonomia del jove mitjançant el treball de les competències transversals. L’ús i aprenentatge del castellà és el pilar que sosté el projecte. Per això es diferencia prèviament el nivell inicial i es treballa en grups separats d’alfabetització. En l’espai de socialització hem hagut de partir de l’alfabetització bàsica, ja que el grup patia greus mancances. Des d’una bona base de castellà, hem pogut plantejar-nos habilitats socials, coneixement de l’entorn,

Yassin s’ha fet gran amb el Casal Yassin, de 17 anys és del Qsar al-Kabir, ciutat del nord del Marroc. Un dia va decidir amb uns amics que marxaria cap a Barcelona per cercar un futur millor. El viatge va ser una odissea, però hi va arribar. És el gran de cinc germans i té molt assumida aquesta responsabilitat familiar. Després d’entrar en el circuit de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a la Adolescència (DGAIA), va arribar al Casal, on va voler començar l’itinerari Marhaba. No va trigar gaire a agafar la dinàmica formativa, i tot i que havia cursat només ﬁns a primer de secundària perquè no considerava que fos una via per aconseguir una bona

26 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

aprenentatge del català... i ho fem tot introduint vocabulari especíﬁc entorn del món laboral, la salut, la recerca d’informació i els recursos públics. El treball en grup ha permès posar especial èmfasi en l’expressió oral dels joves. Tenint en compte que aquests no solen practicar la llengua castellana en el seu context social habitual, la pràctica a l’aula és especialment rellevant.

Aprenent des del taller El taller constitueix el medi central d’aprenentatge del projecte, i permet, en les seves cinc hores diàries, formar no solament en les habilitats tècniques sinó també en tots els continguts transversals bàsics per aconseguir una inserció laboral en qualsevol sector: responsabilitat, puntualitat, relació amb els companys...

Aprendre a cuidar-se, quan s’està sol, és fonamental

La setmana comença parlant d’uns objectius d’aprenentatge l’adquisició dels quals s’avalua divendres en assemblea. És un espai que “simula” ja les rutines habituals d’un lloc de treball, com ara posar-se la roba de treball, controlar i saber anomenar els materials i les eines, recollir-les i netejar-les… Els tallers contemplen el “tast” de diverses professions i, per tant, hi trobem electricitat en taulells (eines, manipulació, circuits domèstics...) o fonaments de la construcció (construcció de parets, revocats, enrajo-

de feina (com fer un currículum i presentar-se), condicions de treball, seguretat en el treball, contractes...

Tot coneixent una societat Però una socialització veritable ha de contemplar altres formacions i ens obliga a pensar en les competències transversals bàsiques per inserir-se en una societat que desconeixen: recursos públics comunitaris (biblioteques, carnet jove...), gestió del temps lliure (activitats lúdiques, esportives i culturals), cuina... En qüestions tan importants com l’educació per la salut col·labora la Fundació Telefònica a través de l’entitat PAU EDUCATION, que treballa

Formar, en aquest cas, és, sobretot, educar

amb els nois aspectes com: salut preventiva en temes de drogues, infeccions de transmissió sexual (VIH-SIDA, TBC), hàbits alimentaris, higiènics i sobre les cures i conductes adequades en l’àmbit laboral per tal d’evitar accidents, promoure hàbits saludables... Es promou, sempre, la implicació social mitjançant la participació en les festes populars des de la interculturalitat Catalunya-Magrib (Sant Jordi,

Aparcar l’immediatisme i deixar pas a la formació

Castanyada, Ramadan, Festa del Xai...), i també n’és un recurs el campionat de futbol que van jugar amb altres joves, nacionals i immigrants (van arribar a la ﬁnal, que van perdre). Es procura, doncs, en el temps que ens deixa l’aprenentatge de llengües, promoure l’autonomia i la iniciativa personal, del coneixement de l’entorn, factor clau en la integració dels menors.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

62.314,88 euros 13

Fonts de ﬁnançament 74% Finançament públic 26% Finançament privat

lat, enguixat...). Un dels continguts que interessa als nois és el d’aproximació al món laboral: coneixement dels sectors professionals i de tots els procediments que calen en el món del treball; tècniques de cerca

74%

26%

feina, dominava les quatre operacions bàsiques i mostrava un bon nivell d’aprenentatge de llengües. Més endavant, va decidir fer el mòdul d’hostaleria als matins, mentre que a la tarda continuava amb el tema de socialització de Marhaba. En Yassin va ser dels primers a entrar a fer pràctiques en un bar-restaurant de les Rambles, i durant un mes va anar aprenent les qüestions més pràctiques, el dia a dia. S’ha fet gran amb nosaltres. Ara, ja l’han contractat i només li falta anar a veure la família a l’estiu. Amb el seu esforç, aquest moment també arribarà.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 27

Integració de Joves sense Xarxa Social

| Servei de Transició a l’Autonomia

Es tracta d’un recurs que fa de pont entre el tutelatge que reben els joves dels centres de protecció de menors i l’autonomia personal i econòmica un cop arriben a la majoria d’edat i la persona es queda sense suports. Amb l’objectiu d’aconseguir un millor procés d’inserció social i econòmica del jove, el projecte es preocupa per l’habitatge i el desenvolupament de les competències tècniques i transversals.

Resposta: l’itinerari per emancipar-se Emancipar-se és un exercici d’autonomia i responsabilitat que s’adquireix amb el temps i l’experiència, però podem promoure aquesta maduresa amb l’adquisició d’uns coneixements, pautes i habilitats que habilitin per a la vida adulta i autònoma i que allunyi de la fragilitat i vulnerabilitat. Els itineraris han de trencar la dinàmica de risc i evitar situacions de crisi i inestabilitat. Cal oferir als joves immigrants un servei integral de transició a l’autonomia econòmica, laboral, social i personal a partir d’algun sostre, amb un pla d’allotjament temporal en un pis assistit, en habitacions compartides o amb famílies. En deﬁnitiva, el recurs és una oportunitat i una alternativa per als joves que, quan fan els 18 anys, es queden al carrer sense cap cobertura assistencial ni residencial. Els proposem un itinerari capacitador que els permeti abordar un procés d’autonomia amb garanties d’èxit, confiant i demostrant que són inseribles sociolaboralment. Per aconseguir-ho, s’han elaborat itineraris i s’ha lluitat contra la immediatesa que empeny els interessats.

La resposta des de l’habitatge Una de les grans mancances és la d’allotjament, i per fer-hi front hem acudit a diverses modalitats: pisos compartits, pis assistit (experiència pilot) i allotjament amb famílies. La modalitat de pisos compartits s’està veient afectada pel preu desproporcionat del lloguer d’habitacions.

Dels 24 joves atesos, 19 s’han fet majors d’edat a Catalunya

En el cas del pis assistit (barri de la Lloreda de Badalona), els joves compten amb les visites habituals de l’educador, i s’ha de dir que la convivència ha estat bona i sense conflictes ni incidències greus, llevat dels típics problemes que sorgeixen de les tasques quotidianes de cura del pis. Prèviament es té en compte el perfil dels qui comparteixen espai i la seva compatibilitat. L’allotjament en famílies consisteix en què una família que lloga una habitació accepta llogar-la a un d’aquests nois. Pot haver-hi algun intermediari que coneix el noi i l’avala davant la família. D’aquesta manera, el jove comença una nova etapa de convivència familiar, reprenent els costums, l’adaptació als horaris de sortida i arribada, les normes de convivència... El tutor manté contactes telefònics amb la família i la visita per compartir el procés del jove. Amb la tutoria, s’estableix un procés de 6 mesos de capacitació integral en què la clau consisteix a no crear dependències en el context de pis assistit, habitacions compartides o famílies. Quan els sis mesos finalitzen, el jove ha d’haver adquirit tots els hàbits necessaris per incorporar-se amb normalitat a la societat, amb un pis, una feina...,

Abdelghani ha après a relacionar-se Abdelghani és un noi berber del sud de Marroc, d’Errachidia. Té disset anys, però sembla molt més gran. El primer dia ens va recriminar que no l’atenguéssim de seguida, tot i que havia arribat tard, i li vam haver d’explicar que si arribava tard no podia ser tan exigent. Després hem vist que és un noi dels més puntuals. A Abdelghani li costava molt relacionar-se d’una manera distesa al començament, però amb la conﬁança es va obrir i va mostrar tots els seus avenços en l’aprenentatge de la llengua i en els conceptes tècnics. Assumeix la seva responsabilitat familiar amb molta maduresa i té molt clar el seu camí i molta voluntat, tot i la seva edat.

28 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

però també amb relacions socials, suport afectiu, coneixement del barri...

Resposta: formació i inserció Cada jove ha d’assumir el seu itinerari laboral personalitzat, tenint en compte les seves habilitats personals, les seves competències bàsiques i el disseny i termini del seu procés formatiu, a ﬁ d’aconseguir la inserció laboral. De fet, la majoria dels nois han participat en recursos formatius del Casal, com ara el projecte Formació Ocupacional en Paleta, i altres en les escoles taller de Barcelona Activa, on feien cursos de pintura, fusteria i construcció.

6 mesos: un peu a la societat

De vegades, però, sobre l’accés al lloc de treball pesa la manca del permís de treball. Malgrat aquest obstacle, set joves han accedit a una oferta i un lloc de treball. La independència econòmica és un punt d’inﬂexió en el procés dels joves, preocupats de si seran capaços d’abordar un procés cap a l’emancipació tot sols i amb tota responsabilitat, tot i l’eufòria no exempta d’angúnia. Abans que el noi pugui complir el desig d’enviar diners a casa seva, ha de fer-se responsable dels seus diners i ser capaç d’administrar-los de manera autònoma.

El camí de la llengua i l’”altra” formació Un criteri bàsic per aconseguir els objectius d’inserció passa per l’aprenentatge obligatori de la llengua d’acollida i l’adquisició de competències transversals. Donada la importància que té l’aprenentatge de la llengua com a eina de comunicació i vehicle per a la integració sociolaboral dels joves, hem procurat cobrir el màxim possible les deﬁciències que tenien els nois en aquest aspecte.

ponsabilitat social de les empreses inseridores. La ciutat apareix a ulls dels joves, potser per primera vegada, com a inclusiva i integradora, una percepció trencadora respecte de les experiències habituals i que afecta profundament la seva conducta.

Cap a l’autonomia i la independència econòmica

S’han mobilitzat, doncs, tant recursos humans com materials per crear xarxes socials que permeten accedir per vies informals a la feina, a l’allotjament i a grups d’interès amb qui poder compartir interessos i inquietuds. Aquest suport social repercuteix directament sobre el medi convivencial ja que a més de fer possible el creixement de les persones, s’eradiquen dinàmiques de risc, i això acaba afectant positivament, també, els barris.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

81.084,76 euros 24

Fonts de ﬁnançament 21% Finançament públic 79% Finançament privat

21%

79%

Les competències transversals es treballen en tot el procés, hi destaquen, com a temes fonamentals, el coneixement de l’entorn, l’aproﬁtament de la xarxa de recursos públics comunitaris (biblioteques, carnet jove...), la gestió del temps lliure, la cerca d’allotjament i de feina... És un capítol de la formació que té un impacte considerable sobre les capacitats dels joves, ja que els proporciona les eines necessàries per moure’s en un nou entorn amb autonomia.

En xarxa, una ciutat acollidora Les propostes als joves “en trànsit” s’articulen en xarxa, proposant a les famílies plans d’acolliment familiar, però també recorrent a la res-

Després, tot i la seva urgència de treballar per ajudar la família, va acceptar incorporar-se a un curs més llarg. Els educadors amb els quals va continuar el seu aprenentatge també van treballar les seves diﬁcultats de relació. A les tardes, a més, participava en l’espai de socialització d’una manera activa i amb curiositat per aprendre. Va fer unes primeres pràctiques en una empresa i no el van contractar --un moment crític del seu itinerari--, però va continuar i ara està esperant documentació per ser contractat per una empresa de construcció, on podrà evolucionar com a treballador i com a persona i, evidentment, acomplir el seu projecte migratori: ajudar la seva família.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 29

Integració de Joves sense Xarxa Social

| Catalunya - Magrib

L’any 1999 el Casal va començar a treballar en conveni amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en l’atenció als menors no acompanyats a Barcelona, provinents majoritàriament de la zona de Tànger. L’any següent, el Casal va fer una visita de treball a Tànger que va donar inici a una estreta col·laboració amb l’Associació DARNA. Aquest treball conjunt ha permès, des del 2001, consolidar una plataforma de coneixements, recursos i visió comunes que considerem l’aval i l’experiència imprescindible que dóna sentit i ens permet apostar, enguany, pel desenvolupament d’un nou projecte en aquest sentit.

És un projecte que lluita contra l’emigració il·legal de menors afavorint la seva inserció socioeconòmica local, ajudant a millorar la vida de la població.

Hem signat el conveni i hem fet els primers passos cap al desenvolupament del projecte Catalunya-Magrib, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte que lluita contra l’emigració il·legal de menors afavorint la seva inserció socioeconòmica local a través de la formació i inserció laboral, ajudant així, a millorar la vida de la població d’una regió amb forta potencialitat migratòria. Es fa efectiu a través de tres eixos de treball diferents (el retorn de menors, la inserció sociolaboral i el treball preventiu i comunitari) sota la direcció global de l’Associació La Torna i la implicació de quatre altres entitats. El Casal dels Infants del Raval assumeix la gestió de la línia de treball preventiu i comunitari, la qual cosa implica la coordinació dels profes-

30 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

sionals destinats a desenvolupar les accions a Tànger, l’execució de les accions de sensibilització i enfortiment d’iniciatives locals de prevenció i l’aportació del suport necessari en la captació de fons i l’assessorament als projectes generats a partir d’aquesta línia. Des del Casal pensem que només les plataformes de treball comú son garantia de sostenibilitat i de compromís per a afrontar els reptes actuals i tots aquells que els canvis futurs ens requeriran. En un món on tot es globalitza, les polítiques socials i també les d’infància hauran de tenir la seva dimensió transnacional. Projectes com el Catalunya-Magrib, signiﬁquen un gran pas en aquest sentit.

Finançament del projecte Cost global del projecte:

23.708,76 euros

Fonts de ﬁnançament 100% Finançament públic 0% Finançament privat

100%

Casal dels Infants del Raval | MemĂ˛ria 2006 | 31

| Dinamització de Joves i de la Comunitat Un marc de necessitats Segons dades del 2005, gairebé el 50% (47’6%) de la població del barri del Raval és d’origen estranger, això, a part de les persones no registrades que viuen al barri. Es tracta d’una situació que genera un risc alt de guetització i desigualtat d’oportunitats entre els joves arran d’uns dèficits formatius molt greus. Cal donar respostes als joves, de perfils molt diversos, des dels qui estudien amb més o menys motivació, fins a meina (menors immigrants no acompanyats) i exmeina immersos en dinàmiques de carrer i, en alguns casos, a situacions delictives, els qui acaben d’arribar o no fa tant que hi són. Tots cerquen espais de relació amb iguals, però des de dèficits de responsabilització i de maduresa general. Els uns necessiten suport en els seus estudis, els altres suport integral, i altres es troben en situacions crítiques. Però tots cerquen un lloc on trobar-se, on relacionar-se i no sentir-se ciutadans de segona.

Cal donar respostes també a la comunitat des de l’espai públic. Les necessitats de l’espai són, al capdavall, les dels seus usuaris, especialment de les dones, dels més petits, dels joves i de la gent gran, però també les de qualsevol veí, les dels botiguers, les entitats i associacions del barri, que volen millorar la qualitat de vida i el seu entorn social, econòmic i cultural. Si hi estem atents, detectem totes les necessitats, ateses o desateses, de les persones que hi viuen, de les que l’ocupen i de les que no ho fan o no ho poden fer, o podrien fer-ho en millors condicions. El projecte ofereix un espai de participació i referència als joves del barri d’entre 15 i 21 anys, amb activitats lúdiques i socioculturals que promoguin el seu desenvolupament personal i social i que facilitin la seva integració social. Un espai que puguin sentir, alhora, propi i compartit, lloc de la identitat i de la trobada i reconeixement de l’altre; un lloc on trobar referències i suport en els mateixos educadors.

Dinamitzem els col·lectius de joves i potenciem els recursos que la mateixa comunitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per millorar el benestar dels nois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

Impulsors: Unió Europea -Fons Social Europeu, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Departament de Benestar i Família- Direcció d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, Ajuntament de Barcelona -Districte de Ciutat Vella, Fundación Bancaja, Busquets y Gálvez.

32 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Col·laboradors: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –IRPF, Departament de Treball -Fons Social Europeu, Departament de Presidència -Secretaria General de Joventut -Secretaria de Política Lingüística, Departament d’Educació i Universitats -Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, Ajuntament de Barcelona -Participació Ciutadana -Gabinet Tècnic d’Immigració -Sector Seguretat i Mobilitat, Diputació de Barcelona -Àrea de Cultura, Obra Social Caixa Sabadell, Obra Social Fundació “la Caixa”, Fundació ACSAR, Velamen S.A., Win and Ken S.A., Cosmética COSBAR, Manelba.

Casal Jove Atlas |

Barri Educador |

Aula de Llengües i Formació |

Espai Tecnològic |

Enllaç: joves i carrer |

El cor del Raval batega El cor del Raval. Parlen els joves és un llibre altaveu dels infants i joves del Raval que amaga una bona feina de suport i d’implicació. Al darrere hi ha un any d’esforç d’expressió, de comunicació. En aquesta mesura és, també, una manifestació de confiança i esperança, perquè hi ha qui escolta i perquè les coses, si els donem nom i paraula, es poden canviar. Prop d’un centenar d’infants i joves ens mostren el cor del Raval, i cinc d’ells, il·lusionats, ens van explicar el que ha representat per a ells la redacció i l’edició final de l’obra en la presentació del llibre que va tenir lloc a l’auditori del MACBA i en què va intervenir, també, Joan Subirats (Catedràtic de Ciència Política de la UAB i Director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques). Els joves ens van parlar de viatges interiors, de descobriments d’identitats, de veure’s i mirar-se, fent sentir la seva veu en una experiència que, de ben segur, no oblidaran mai i en què, a més de l’esforç personal, han intervingut entitats, escoles, educadors, professors, professionals, periodistes... Cada text és una finestra al barri i al seu futur, al coneixement dels seus joves, perquè ara els joves també tenen paraula escrita, per a qui la vulgui escoltar, una paraula que genera sensacions, preguntes i respostes, interrogants sense resposta. Un material educatiu nou, creat pels mateixos joves.

Un llibre per alçar la veu, per reconèixer-se i fer-se conèixer

Moltes veus, la veu: el llibre dels joves

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 33

Dinamització de Joves i la Comunitat

| Casal Jove Atlas

Una resposta entre la formació i el lleure

El projecte respon a les necessitats dels joves en risc d’exclusió, d’una banda, amb formació i orientació, i, d’una altra, amb l’oferiment d’un espai relativament obert que permeti als joves i les joves exercitar de

El lliure accés dels joves a la sala d’ordinadors (Espai Tecnològic) del Casal també atrau els joves i genera un important espai d’interelació. També poden accedir a cursos d’informàtica adequats als interessos que manifesten. Per als qui necessiten un ambient més tranquil per fer treballs escolars, currículums, etc., hi ha una ampliació horària pactada en una altra aula informàtica.

S’hi han inscrit 170 joves: 111 nois i 59 noies

manera autònoma i autogestionada les seves capacitats de relacionarse, compartint i gaudint plegats d’activitats que els motivin i que, alhora, els reclamin compromís i respecte. Pel que fa a l’espai de trobada, obert a tots els joves, és un espai sense activitat dirigida i on poder passar la tarda amb els amics i d’altres companys. És, sens dubte, una gran porta d’entrada a altres activitats. És per això que els educadors assumeixen un rol d’acompanyants i dinamitzadors que els permet acostar-se de manera natural al jove i iniciar una relació educativa “no forçada” que pugui acabar en un procés tutorial més complet, en una derivació o en la vinculació a d’altres projectes de joves o a activitats diverses. Els tallers, tot i que ja demanen un compromís, també solen tenir un component lúdic important (hip hop, manualitats, música, bricolatge...) i es programen en funció de les demandes dels mateixos joves.

Per l’espai de trobada passa una mitjana de 20 joves cada dia

Els joves han de tenir veu i ser protagonistes

En el capítol del lleure, altres elements que el projecte contempla són les festes de joves, espais de ball, activitats musicals, reunions diverses per centres d’interès, planiﬁcacions de sortides, festes o activitats extres... Moltes d’aquestes activitats les proposen els mateixos joves, tot i que cal treballar molt per dur-les endavant; aspectes com el compromís i la responsabilitat esdevenen claus.

Els joves, ciutadans de primera

Les sortides i les colònies continuen essent una de les demandes més habituals dels joves i se n’han fet moltes, al cinema Imax (25 joves), a patinar sobre gel (42 joves), a Montblanc (14 joves), a Rasos de Peguera (22 joves) o a Colera (18 joves), però també a Collserola, a Port Aventura (28 joves), i les setmanals d’estiu a la platja d’Ocata, Illa Fantasia... De fet, i des de l’any 1993, a l’inici de l’estiu hi ha la pujada a Montserrat, una oportunitat de treballar la convivència, la companyonia i la complicitat. A ﬁnals de juliol, els joves que participen en les activitats emmarcades dins del Casal Jove Atlas, Enllaç: joves i carrer o l’Aula de Llengües i formació, van passar tres dies al càmping de Malgrat de Mar. Es va aconseguir una alta participació de noies, va ser tot un èxit!

La Melvish, que s’ho va passar tan bé el Dia de la Dona La Mehvish és del Pakistan i dubta quan li preguntes la seva edat --té 16 anys tot i que al seu passaport diu 14--. Fa 3r d’ESO al Miquel Taradell i va conèixer el Casal per mitjà de l’escola i a través dels cursos de català i castellà de l’Aula de Llengües i Formació, ja que necessitava un reforç per poder seguir les classes. Té cinc germans, són quatre nois i dues noies. El seu pare feia 8 anys que vivia i treballava a Barcelona, i fa poc s’hi han retrobat. La Mevish, encara que li agrada Barcelona, troba a faltar el seu país, i és que des que va arribar no hi ha pogut tornar.

34 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Personalitzar i acompanyar

Un espai per a les noies

Tot el treball que es fa des del Casal de Jove Atla parteix de l’atenció personalitzada, l’acompanyament quotidià i la flexibilitat a l’hora d’atendre la diversitat. Això permet abordar la resolució de conflictes i l’assessorament general, aspectes que, d’altra banda, no es poden plantejar sense que els joves se sentin segurs i confiats en els educadors. Aquest element acollidor és la base per preveure situacions de risc.

Malgrat la diﬁcultat que això representa, s’ha aconseguit crear l’espai per a noies, un àmbit en què la interculturalitat és molt alta i on es conﬁrma que hi ha un territori comú i compartit entre les noies.

D’altra banda, l’activitat es genera en un entorn d’interculturalitat i rau en el diàleg i l’intercanvi continuat entre els diversos joves i els diversos orígens culturals, i a això contribueixen les propostes centrades en la creativitat i la creació artística (música, teatre, ball...).

És un espai on se senten molt segures i on poden fer demandes entorn d’allò que els interessa. Hi ha tallers d’expressió artística, però també es tracten temes de gènere, les relacions conﬂictives entre nois i noies o la violència, i hi ha hagut xerrades sobre salut, higiene femenina, sexualitat i hàbits alimentaris, sobre els canvis en l’adolescència...

La relació de conﬁança, clau del projecte

De la mà del barri El projecte potencia molt la participació en la vida social del barri, com la festa del Carnaval –decoració de la plaça, taller de maquillatge i batucada–, la Festa Major del Raval: concert, torneig de futbol i de petanca...

Els joves, una energia positiva del barri

Es treballa constantment per promoure l’activitat abocada al barri i a les seves necessitats, això permet als joves mostrar les seves actituds positives, afavorint una visió positiva del col·lectiu i millorant la convivència. Aquests joves actuen, alhora, com a referents de nois i noies vinculats al carrer i a situacions de risc.

De tot plegat n’ha sortit un vídeo basat en entrevistes sobre el tema realitzades a gent del carrer. El vídeo va ser presentat a la Trobada de Dones “Sabem fer i fem saber” organitzada per la Xarxa Feminista.

El que preocupa especialment a les joves ha d’esdevenir públic Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

72.319,70 euros 170

Fonts de ﬁnançament 54% Finançament públic 46% Finançament privat

54%

46%

Participa en activitats lúdiques que es fan al Casal Jove Atlas. Quan li demanes què és el que més valora del Casal diu que hi ha conegut molta gent i que el que més li agrada són els educadors, amb els quals estableix una relació de molta conﬁança, d’igual a igual. Però la Melvish s’ho va passar especialment bé en la celebració del Dia de la Dona del 8 de març del 2005, en què un grup molt gran de noies dels diferents projectes del Casal van cuinar plegades receptes dels seus països. Va riure moltíssim. Al Casal ha après moltes coses, i ara ﬁns i tot troba més difícil el castellà que el català.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 35

Dinamització de Joves i la Comunitat

| Aula de Llengües i Formació

L’experiència acumulada, el coneixement de la realitat i la manca de recursos dirigits als joves ens han portat a completar la nostra proposta adreçada als joves amb dos nous projectes: l’Aula de Llengües i Formació i Enllaç: joves i carrer (accions de primera acollida per a joves nouvinguts), mentre que el Casal Jove Atlas continua assumint la dinamització dels espais lúdics per a joves.

Es constata que el 80% dels joves milloren el seu rendiment acadèmic

La llengua, clau de la comunicació social

El projecte respon a les necessitats formatives, sobretot a les lingüístiques, dels joves d’entre 13 i 19 anys de Ciutat Vella que, pel seu desconeixement de les llengües oficials i altres dèficits, tenen baix rendiment acadèmic i dificultats per accedir als estudis superiors. Un procés migratori dur i les característiques de l’entorn conformen situacions de desavantatge formatiu i laboral.

Resposta: aprenent la llengua L’Aula de Llengües vol donar, doncs, resposta a unes necessitats manifestes, i en aquest sentit és la via d’accés de nois i noies a altres projectes del Casal, en la mesura que la llengua és una necessitat percebuda com a bàsica per tots els joves. Això és especialment així en el cas de les noies, per a les quals és una activitat especialment mobilitzadora i motivadora.

El projecte neix de la mà del Casal Jove Atlas, el nucli temàtic d’aquesta franja d’edat, amb el qual estableix ponts constants, tot i que el que ara tractem s’orienti i treballi entorn de la llengua i la formació de manera més especíﬁca.

En aquest cas, la nostra resposta se centra, doncs, d’una banda, en augmentar el rendiment acadèmic mitjançant el reforç escolar en un espai d’estudi diari que promou la responsabilització de l’alumne amb el suport de tutories, dotant-lo d’hàbits i tècniques d’estudi. D’altra banda, hi ha les classes especíﬁques de llengua, en què la prioritat és millorar les competències tant de les llengües oﬁcials com d’altres, sempre tenint en compte el procés de construcció de la identitat dels joves i la seva autonomia personal, alhora que promovem els contactes entre col·lectius i les activitats socioculturals i comunitàries. L’Espai d’estudi diari té molta força i estabilitat. Tant els nois com les noies se senten còmodes i es relacionen entre iguals en un bon ambient d’estudi propiciat per l’equip voluntari. Les tutories de formació i acompanyament s’han fet de manera no formal, com accions d’orientació.

El projecte rep una mitjana d’assistència molt alta (52 alumnes per dia)

Un repte: mantenir la qualitat en un context de gran demanda S’han fet quatre cursos de castellà, tres de català, un d’anglès i un d’Apropa’t, un espai de comunicació informal que permet exercitar

En Yassir vol millorar El Yassir té 17 anys i és marroquí, de Tetuan, té dos germans i fa 4 o 5 anys que és a Barcelona. Està cursant 2n de batxillerat (itinerari de ciències socials) a Vila Gràcia. Aquest primer trimestre no li ha anat gaire bé, així que ha decidit que repetirà i d’aquesta manera, tindrà 2 anys per a preparar-se per les proves d’accés a la universitat. Vol estudiar econòmiques i de gran vol ser director de banc.

36 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

la llengua en contextos relaxats i de lleure. Continua augmentant la demanda de cursos, i especialment de llengua catalana, fruit d’un alt nivell de satisfacció perquè apliquem unes metodologies a la mida dels perfils dels alumnes. Com a aspecte transversal de l’aprenentatge, cal destacar que hi ha un augment molt clar dels hàbits socials normalitzats, que es percep en dades com l’elevada assistència, les justificacions de manca d’assistència o de retards, la capacitat de disculpar-se, i el clima general de la classe. També augmenta la cura del material i de l’aula. S’ha de destacar molt especialment que les noies estan guanyant pes presencial, sobretot a l’espai d’estudi, prenent, a més, part activa en la resta d’activitats del projecte. Les mateixes famílies immigrants, i això és molt significatiu, comencen a veure amb confiança que les seves filles acudeixin al Casal.

La llengua obre les portes a entendre la societat d’acollida

De la llengua a l’atenció integral, passant pel lleure L’atenció personalitzada és un referent constant de la nostra activitat, especialment en els casos d’alumnes amb necessitats d’alfabetització. Per altra banda, els grups són un element fonamental de l’aprenentatge integral i apleguen persones amb perﬁls educatius semblants. Arran de l’aprenentatge de les llengües s’obren, doncs, moltes possibilitats de treball i de lleure, que permeten ajudar els joves a desenvolupar nous interessos i a fer coneixences vinculades a la socialització, al barri i als seus recursos, fent que participin en activitats comunitàries.

Si, d’una banda, es tracta de millorar el rendiment acadèmic en conjunt, de l’altra es vol aconseguir que la llengua sigui potenciadora de les capacitats dels alumnes per comunicar-se amb l’entorn (entendre, parlar, llegir i escriure), permetent-los entendre i compartir una altra cultura des del reconeixement de la pròpia. En aquest sentit, es programen activitats diverses (visites de persones provinents de diversos camps, sortides a museus, cinema, excursions, assemblees...), i es vincula l’espai amb altres activitats lúdiques del projecte Casal Jove Atlas. De la mà d’aquest, els assistents als cursos de llengües van participar en la pujada a Montserrat i en la sortida de càmping a Malgrat de Mar.

296 joves han passat pel projecte

També s’ha donat inici a les accions Comunica’t, amb les Escoles Pies de Balmes, una activitat enriquidora humanament per a tots i que permet exercitar la llengua en contextos diversos i utilitzar-la per enriquir globalment la comunicació integral amb les persones i amb el medi social, potenciant l’ús del català i la creació de vincles amb joves d’altres escoles.

Estiu de llengües L’estiu és el moment dels cursos intensius de català, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística. El mes d’agost, com a experiència pilot, es van fer classes de castellà, ja que és un mes en què hi ha molts nouvinguts i sempre hi ha demandes. Al juny es va decidir que els joves majors de 16 anys que estiguessin dins del projecte de CATestiu farien llengües amb el projecte Aula de Llengües i Formació, amb la intenció que pugessin gaudir també de les activitats de lleure al Casal Jove Atlas i estudiar en un espai allunyat de l’àmbit formal i amb gent de la seva edat.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

74.532,09 euros 296

Fonts de ﬁnançament 48% Finançament públic 52% Finançament privat

48%

52%

Li agrada viure a Barcelona, però no pas al barri. Li agrada més relacionar-se amb persones d’origen espanyol que no pas del Marroc. De fet només conserva un amic de l’escola del barri, que és espanyol. A l’Espai d’Estudi hi ve a fer els deures, rep el suport que necessita i marxa. Per ell l’equip del Casal (educadors i voluntaris) li han donat molta ajuda i pensa que tenen molta paciència i que són bona gent. El Casal li ha aportat eines i bons consells per estudiar més. Al Casal diu que només repassa dubtes que no pot resoldre sol, però a casa també treballa i fa deures. Hi va tots els dies, a l’espai d’estudi, excepte el dilluns.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 37

Dinamització de Joves i la Comunitat

| Enllaç: joves i carrer

Enllaç neix de la necessitat del Casal Jove Atlas d’oferir un projecte especíﬁc als joves nouvinguts a Barcelona que es troben sense una xarxa de suport en el moment de la seva arribada. Davant la manca de recursos d’orientació i informació per al jove nouvingut al barri, Enllaç vol esdevenir espai d’acollida i de lligam entre els joves del carrer i els recursos que ofereix la ciutat i el barri, una eina perquè el jove s’orienti en uns primers moments plens d’incertesa i especial vulnerabilitat. Són moments en què la prevenció és la clau per evitar situacions de risc.

Cal adequar la dinàmica a l’especiﬁtat de cada grup

3 noies s’han integrat en l’Entra en Xarxa

El projecte Enllaç tracta de generar acollida integral i especíﬁca per als joves nouvinguts, que encara no han assumit la seva situació, activant els recursos socials disponibles amb la ﬁnalitat de generar plans de treball individualitzats i vinculació dels nois i les noies a recursos i espais de formació integral.

Primer pas: acollida i llengües El punt d’informació és l’espai més utilitzat, atesa la seva obertura, i pel seu mitjà han estat molts els nois i les noies que s’han vinculat al projecte i al servei més adequat a les seves necessitats. És un espai referencial tant dins com fora del Casal. Els joves s’acosten per resoldre dubtes i, en fer-ho, descobreixen moltes altres possibilitats i, sobretot, un medi de conﬁança que els condueix, de manera “natural”, a consolidar relacions en espais de lleure o educatius que els permetran fer-se un camí de formació i de participació social.

L’acollida dels nois i noies s’articula sobre unes deu sessions de trobada que es duen a terme un cop per setmana i és concentra especialment en classes de llengua. Les necessitats que presenta aquest perﬁl de jove són, sovint, molt bàsiques i el grau de desmotivació és molt alt. En un moment com aquest, la llengua és una necessitat vital per a ells, l’element bàsic que els permetrà integrar-se gradualment.

L’arribada: el moment clau per acollir i prevenir

El procés d’acollida es desenvolupa entorn a diferents grups i de forma paral·lela. Per a cada grup s’ha vist la necessitat de desenvolupar una dinàmica diferent. Cadascun d’ells ha de passar per un procés d’adaptació més o menys llarg per a consolidar-se com a grup i convertir-se en un espai compartit, on, alhora, es sentin escoltats individualment. De fet, en funció del perfil de persones que constitueixen un grup és possible abordar aspectes específics, com en el cas de noies filipines, un grup en què s’ha tractat amb tota comoditat temes com el de la condició de dona.

Cercles d’acollida i educadors al carrer: qüestions de mètode Amb els cercles d’acollida es vol treballar l’aspecte del suport entre iguals partint de l’experiència de joves ja integrats, fent grup per orientar, informar i compartir, però encara resta feina per fer en aquest sentit. L’educador de carrer fa un paper bàsic per captar i acompanyar els joves en l’espai públic, combinant eines de prevenció i d’atenció urgent.

L’Ibrahim vol fer de paleta L’Ibrahim Alimu Sanusi té 17 anys i és de Sierra Leona, fa només un any que és a Barcelona, després de passar per Senegal, Mauritània, Las Palmas i Madrid. Es vinculà al Casal per mitjà del projecte Enllaç: joves i carrer, i després va estudiar castellà i català a l’Aula de Llengües, participà, també, en activitats lúdiques del Casal Jove Atlas. Recorda especialment els tallers de batucada i li agraden les classes d’informàtica i català. Recorda especialment la Festa de la Castanyada, que van compartir diferents projectes del Casal, d’altres entitats i tots els educadors. Ara l’Ibrahim ja fa tres mesos que fa, al Taller del Raval, la Formació Ocupacional en Paleta, i espera trobar feina aviat.

38 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

La clau del voluntariat Fer de voluntari al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint un compromís. Són els voluntaris els qui fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat i els qui, aportant la seva experiència, amplien el ventall de l’acció formativa a molts àmbits.

Tu també pots sumar el teu esforç al dels més de 500 voluntarìs que, dìa a dìa, donen la volta a les realìtats més properes! Els voluntaris poden dur a terme tasques dins d’un projecte, fent intervenció directa amb els usuaris del Casal o dedicant el seu temps al desenvolupament de tasques de gestió. Són cada vegada més les persones que es comprometen en el departament de comunicació, donant el seu suport a la difusió de la tasca que el Casal porta a terme, o en el departament de recursos humans, captant nous voluntaris i fent-los la primera acollida.

Gràcìes als voluntarìs, enguany hem pogut donar resposta a més de 2.500 ìnfants, joves ì familìes. La Teresa: el Casal és caminar La Teresa, de 50 anys, dedica temps al Casal des de fa dos anys ara que els seus ﬁlls ja són grans i perquè se sent amb energia per fer-ho. Col·labora anant-hi una tarda a la setmana, a l’espai d’estudi, i per ella el Casal és ja una part de la seva vida, perfectament integrada amb totes les altres. “Ara tinc els aspectes bàsics de la meva vida solucionats i, en canvi, a molta gent no li passa això. Per això, vaig decidir ajudar a compensar, en allò que pugui, aquestes diferències.” En aquest moment la Teresa s’encarrega d’entrevistar persones que han manifestat la seva intenció de fer de voluntaris al Casal (3 entrevistes setmanals) i troba satisfacció en el fet d’aportar la seva maduresa i experiència com a docent a adolescents nouvinguts que s’esforcen per treure’s el batxillerat i poder anar a la Universitat, i també de compartir la feina amb persones que tenen inquietuds semblants a les seves. Participa en el Casal: “Perquè tinc el convenciment que fa les coses ben fetes i perquè ajuda a persones que estan a 15 minuts a peu de casa meva: tan a prop físicament i tan diferents les dues realitats!”

En Dani: el Casal és futur En Dani és de Barcelona, té 33 anys i en fa 15 que treballa com a voluntari al Casal. Durant 9 anys va participar en acompanyament escolar, pel matí, però també a l’aula taller, fent llengua castellana, tallers d’hostaleria, ajudant quan es feien concerts de corals infantils, i ara hi col·labora des de l’associació. Tot i que confessa que no li agradaven gens els nens petits, també diu que de seguida es va adonar del que ensenyen. Per a ell va ser tota una experiència fer de referent als infants de bon matí i intentar que vagin de bon humor a l’escola. Va descobrir, diu, que tots els nens són això, infants, vinguin d’on vinguin, sense prejudicis ni cap mena de rebuig per al qui ve de fora. Fer de voluntari al Casal l’ha fet tocar de peus a terra i prendre consciència de realitats que tenim molt a prop, però també ha après a participar en equips, a coordinar i a escoltar. Col·labora amb el Casal perquè: “És un projecte que em crec. Fa una política social real i propera. M’agrada la forma que ha tingut el Casal de créixer, de transformar-se adaptant-se a les necessitats de l’entorn. Quan vaig arribar donàvem llet i galetes als nens i fèiem colònies. Ara, a més, els formem, els inserim en empreses, sensibilitzem la societat, parlem constructivament amb els polítics, amb el barri, denunciem... Al Casal hi ha la majoria dels meus millors amics, que, a més, són gent que respecto i que m’agrada escoltar.

, Uneìx-te a l Equìp del Casal! Necessìtem persones com tu! La Montse: el Casal és vida... multicolor

L’Anna: el Casal és somriure

La Montse, de 60 anys, és nascuda a Barcelona i va conèixer el Casal per una amiga, i com que volia fer alguna activitat de tipus social, hi aporta els seus coneixements en temes d’idiomes, dos cops a la setmana des de ja fa dos anys.

L’Anna té dinou anys i en fa tres que coneix el Casal per referència de la seva germana, que també hi ha estat voluntària molts anys. Es va fer voluntària perquè volia fer alguna cosa útil. El primer dia va pensar que no tornaria, però ara ja fa 1 any i mig que hi és, convençuda, a més, que rep molt més que no pas dóna.

La Montse considera que la seva aportació es basa en la bona voluntat i que al Casal sempre hi troba coses que la sorprenen i que li agraden, com la relació entre tota la gent que hi treballa, cada un amb les seves possibilitats i des de la seva responsabilitat i compromís. Hi manté molt bona relació amb monitors i educadors. També li sorprèn la relació que estableixen els mateixos estudiants entre ells quan es troben al Casal. Cada dia constata la idea de fons que presideix el Casal en tots els projectes i aprèn moltes coses, entre elles la realitat de la immigració, una situació de moltes persones que cal atendre i que potser fa que quan se li pregunta per color creu que té el Casal, ella respongui que és multicolor.

És monitora del grup de petits, i tot i que ara no pot anarhi, abans ho feia un o dos cops per setmana i també anava a algunes colònies, aportant la seva ajuda a un projecte d’integració d’infants i de les seves famílies a la nostra societat, “per molt mínima que sigui”, com diu ella. Treballa al Casal perquè li agrada, i perquè li agraden els infants, però també es troba molt a gust amb tots els companys. Tot plegat també li permet desconnectar de la rutina i conèixer coses noves. Ajuda els infants, però també aprèn totes les coses que aquests li “ensenyen”, amb les seves ganes de jugar, d’aprendre, de superar els límits i, al capdavall, de viure.

D’aquesta forma hem pogut connectar enguany amb 25 joves nouvinguts. L’experiència de sortir al carrer ha permès assolir de forma molt més propera la realitat dels joves al barri. Fer front a aquesta situació des del carrer no és fàcil, requereix temps i dedicació, un treball constant que es fa efectiu en tant que la persona que el duu a terme és algú conegut, que forma part del carrer que els joves habiten dia rere dia, i que, poc a poc, adquireix la condició de referent.

La millor acollida: el medi d’iguals

També en els processos de captació de joves al carrer s’ha trobat la col·laboració d’entitats com C.F. Atlanta, Casal Sant Jordi i Associació de veïns Arc del Teatre i el portaveu del Consell Islámic.

La crida de la llengua i la del lleure... Com ja hem dit, els àmbits d’aprenentatge de la llengua fan de primera crida acollidora, ja que són els més sol·licitats. Però aquestes classes, de fet, permeten abordar altres temes rellevants, com les habilitats socials, el projecte de vida personal i laboral... Costa més que es comprometin en altres recursos, com l’espai d’estudi, i no tant en l’espai tecnològic. Però, en aquestes edats, de joves capacitats i amb prou maduresa per incorporar-se a formació i inserció laboral no n’hi ha gaires.

25 joves captats al carrer

Els espais d’estudi, esdevenen bàsics un cop engegat el procés d’incorporació a la formació reglada, i la inserció sociolaboral és un recurs important per als qui avancen en el domini de la llengua. L’espai Tecnològic, amb el lliure ús dels ordinadors i els cursos d’informàtica bàsica, també fa, com la llengua, un efecte de porta d’accés que ofereix moltes oportunitats de treball amb els joves.

Enllaç és una mena de llançadora d’acollides comunitàries adequades a cada cas. D’una banda compta amb tot el suport del conjunt de projectes del Casal, especialment el del Casal Jove Atlas, amb tot el conjunt d’activitat lúdiques que ofereix (excursions, sortides...) i també de l’Entra En Xarxa, l’Espai Tecnològic... Molts dels projectes aconsegueixen, alhora, connectar els joves amb la vida comunitària del barri i amb les gran xarxes externes de suport que formen totes les associacions de la ciutat, amb què el Casal està en contacte permanent, generant ﬂuxos de nois i noies de les unes a les altres. Tot plegat genera derivacions proﬁtoses per al seu itinerari.

S’hi han atès 93 joves

L’altre aspecte que interessa molt aquests noies o noies són els espais de lleure amb activitats de tota mena, moltes de les quals es procura que tinguin vessant comunitari i d’altres per consolidar especíﬁcament la cohesió dels grups d’iguals, amb visites a llocs d’interès, excursions, colònies... També es participa en activitats comunitàries com el carnestoltes, el torneig intergeneracional de petanca, la castanyada infantil... Durant l’estiu, alguns d’ells van assistir com a públic convidat al programa de TV2 “Con todos los acentos”.

Xarxa comunitària: la ciutat s’implica

Enllaç... a una xarxa de recursos

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

48.600,22 euros 94

Fonts de ﬁnançament 82% Finançament públic 18% Finançament privat

82%

18%

La Sara, que conﬁa en la paraula i la mediació La Sara és nascuda a Barcelona i “del barri del Raval de tota la vida”. Està implicada, des de ja fa tres o quatre anys en el benestar de la plaça Folch i Torres, amb d’altres veïns, mitjançant la Taula de Mediació de la plaça. Hi està implicada perquè creu que la millora de la convivència en l’espai públic és important i que conreant el respecte tots podem viure millor. Ha après que parlant les persones es poden arribar a entendre i recorda que en una de les reunions de la Taula de Mediació amb els joves que feien ús del camp de bàsquet de la plaça, van arribar a l’acord que no juguessin a la nit. Creu que els membres de la Taula de Mediació cada vegada s’impliquen més i creu que augmenta cada dia la col·laboració entre les diverses entitats del barri. Li va sorprendre gratament, per exemple, que l’Institut cedís un espai perquè la Taula de Mediació fes les seves reunions.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 39

Dinamització de Joves i la Comunitat

| Barri Educador

els infants i joves del barri, i també ho són tots aquells veïns concrets que hi estan implicats i els grups que identiﬁquem en funció de trets ètnics i culturals, de gènere, d’edat, o d’altres condicions.

Quedem a la plaça! A la plaça Folch i Torres, enguany la taula de mediació s’ha consolidat com un medi veïnal i d’interlocució amb l’administració, i ha intervingut en els conflictes sorgits arran de l’ocupació de la plaça per grups de joves, entre grups de jugadors de petanca o alumnes del IES Milà i Fontanals. Tot ha anat millorant o resolent-se a través de recursos de mediació com els intercanvis intergeneracionals, que promouen relacions de respecte limitadores de la conflictivitat. Hi ha hagut canvis en la il·luminació, reformes en les pistes de petanca i altres canvis infraestructurals. També s’ha fet un seguiment acurat i propostes sobre el projecte del solar de les antigues piscines. Amb la gent gran del Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta i amb els alumnes El projecte Barri Educador del Casal s’inicia l’agost de 2002 al barri del Raval amb l’objectiu de millorar la convivència, la qualitat de vida i el caràcter educatiu dels espais públics, detectant problemes i prevenint conflictes, implicant els veïns i les entitats del barri en la millora de les condicions educadores dels espais públics. L’entorn en què creixen els infants i adolescents és un factor clau per al seu desenvolupament i educació. Barri Educador té una concepció concreta de l’espai públic

Celebració de trobar-nos, diversos i iguals, fent barri

com a medi possibilitador de la socialització, del coneixement i la trobada de les persones, els grups i els col·lectius que viuen al barri. L’espai ha de potenciar la socialització i el coneixement mutu, perquè si ara és capaç de generar conﬂictes, també pot generar pertinença, coneixement de l’altre i esdevenir un àmbit que trenca estereotips i genera relacions interpersonals i intergrupals. L’espai públic educador ha d’oferir models i estímuls positius, i s’ha de compartir amb conﬁança i promoure la participació i la convivència. Enguany, s’ha continuat intervenint a la plaça Folch i Torres i als Jardins dels Horts de Sant Pau.

Resposta: canviant la plaça i els jardins La intervenció en l’espai ha de tenir noms i cognoms de places i jardins, espais dels quals hem de conèixer les condicions físiques i la població que els ocupa amb tota precisió, així com, els usos que se’ls dona i les dinàmiques relacionals que s’hi creen. El diàleg entre totes les persones del barri --homes i dones, infants, joves, adults i gent gran-- i de les associacions existents ha de tenir en compte l’espai i l’urbanisme, en la mesura que l’espai educa i posa condicions per a un model de convivència o un altre. Els destinataris últims del projecte són principalment

L’espai és, sempre, espai educador

de l’Institut Milà i Fontanals s’han pogut fer els tallers intergeneracionals. Els infants han trobat un lloc adient a la Caseta de Barri, coincidint amb altres accions realitzades. Amb les dones, a la plaça Folch i Torres, hem mantingut una relació d’informació i consulta amb les dones que fan un ús diari de la plaça, i ara les coneixem molt millor. Elles mateixes han fet de mediadores en conﬂictes entre els més petits que juguen a la plaça. Els comerciants, de la seva banda, han participat en moltes accions i s’han implicat en la taula de mediació, fent de mediadors amb la responsable de seguretat del districte. Els professionals d’entitats

Les propostes sobre l’espai públic expressen com volem viure

educatives com l’IES Milà i Fontanals continuen implicats, tant en la de Taula de Mediació com en la realització d’activitats, per fer de la plaça de Folch i Torres un espai de convivència, mereixedor de la cura i del respecte com a espai per a tots.

Ens trobem als Jardins dels Horts de Sant Pau! Pel que fa als Jardins dels Horts de Sant Pau, s’ha presentat a l’administració les propostes de millora de caràcter ambiental recollides al diagnòstic, i les aprovades (80%) s’executaran durant l’any 2007: un àrea de gossos, una àrea de taules cedida a un bar del carrer Tàpies, la construcció d’una tarima i millores en la neteja, l’enllumenat, la collocació de papereres, l’obertura d’un accés i el tancament d’un altre.

En Lázaro, que cultiva convivència als Horts En Lázaro Cañamero Cabrera té 81 anys i participa en moltes activitats, com l’intercanvi de petanca a la plaça Folch i Torres i les visites als horts urbans amb els alumnes de l’AEC, la UEC i els infants de les associacions del barri. Els ensenya el que ell i altres usuaris dels horts urbans hi planten, i les coses que cal saber per fer-ho. Està molt content de les millores fetes als jardins: l’àrea de gossos, el tancament d’accessos, la il·luminació..., i també de les festes que s’han organitzat als jardins, com Als Horts Cultivem la Convivència, que ja s’han fet dues vegades i que considera que han estat molt maques i molt ben organitzades. Diu que ell no és racista i que li agrada treballar per la convivència al barri: “Crec que és important poder conviure amb gent de totes les edats i de tots els orígens culturals. A mi m’agrada molt fer activitats per conèixer gent diferent”.

40 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Tot i que es mantenen les situacions conﬂictives, la creació d’un hort urbà allà on hi havia les pistes de petanca, i la major implicació de recursos educatius i de seguretat pública ha reduït la presència de col·lectius i activitats marginals. També cal resoldre, però, la trobada conﬂictiva entre persones “sense sostre” i consumidors de drogues. Amb els infants, s’ha començat a solucionar el problema de l’accés, programant activitats infantils periòdiques. S’hi fan activitats com “I tu quèhi pintes?” amb accions de descoberta de l’espai en què han participat altres entitats d’infància implicades. Les entitats socials del barri, com el Club Sant Jordi de Sant Pau, la Fundació Arrels, Impulsem i la Sala Baluard

L’orgull d’un barri ple de vida, d’un barri que s’estima

han participat en moltes propostes i n’hi ha que intervenen als jardins quan hi ha problemàtiques entorn del consum de drogues o entorn dels meina (menors immigrants no acompanyats). Les persones grans del Club Sant Jordi de Sant Pau ha participat en propostes com “Cultivem la Convivència” i també en una acció intergeneracional amb entitats d’infància. Els comerciants també s’han implicat en els canvis mitjançant l’Associació de Comerciants del Carrer Sant Pau, i a ﬁnals d’aquest any s’ha començat a treballar en projectes per a l’any proper.

Ravalstoltada: l’alegria de viure al Raval La Ravalstoltada, com a esdeveniment festiu i públic, esdevé cada cop més el senyal que les coses van canviant al Raval pel que fa a participació dels veïns en les coses del seu barri i del paper actiu de la infància, projectant una imatge positiva del barri sobre la resta de la ciutat.

700 persones disfressades en la rua de la Ravalstoltada

La Ravalstoltada ja és el símbol que els ciutadans volen apropiar-se del carrer tot l’any, participant, proposant... construint, des del diàleg. Les entitats implicades han assumit la Ravalstoltada com la gran festa del barri, un esdeveniment que ofereix espais comuns, de coneixement i d’intercanvi entre les diferents realitats generacionals, culturals i de gènere del Raval. Finançament del projecte Cost global del projecte: Infants, joves i veïns implicats: Entitats participants

102.391,31 euros 140 61

Hi han participat 26 entitats diferents, amb noves incorporacions (Xamfrà, Societat Cultural Humorística Xauxa, Centro Filipino Tuluyán San Benito, Els Moderns de Poble Sec, Capoeira Canigó, Centre Cívic Drassanes), amb població autòctona, immigrada, infantil i de dones. Fonts de ﬁnançament 51% Finançament públic 49% Finançament privat

51%

49%

INTI: Interculturalitat, intergènere i intergeneracional La convivència real als barris ha de partir de la trobada entre generacions, de la comunicació entre col·lectius d’origen diferent però de present compartit, i del reconeixement de les discriminacions de gènere. Un dels eixos bàsics per a la integració dels immigrants és la identiﬁcació i aproximació dels espais de participació i ciutadania, conjuntament amb les persones autòctones. Quatre entitats de quatre barris europeus han treballat des d’aquesta convicció paral·lelament: Affabulazione (Ostia Nuova, Ostia Lido), Carrefour Culturel Arnaud-Bernard (Arnaud Bernard, Toulouse), Vide Technique (Ixelles, Brussel·les) i el Casal dels Infants del Raval (El Raval, Barcelona). L’objectiu de totes quatre ha estat dinamitzar l’espai públic per generar un espai de diàleg i de convivència entre els veïns. Tallers, activitats i grups de debat han dut a la trobada ﬁnal en les Jornades “Espai públic, espai de convivència, espai de diàleg” al CCCB, (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona) al barri del Raval. El procés de diàleg entre els mateixos veïns ha dut a un diagnòstic de la convivència a l’espai públic, una premissa imprescindible per recollir propostes i elaborar un manual de bones pràctiques. Finançament del projecte Cost global del projecte:

132.193,15 euros

Fonts de ﬁnançament 87% Finançament públic 13% Finançament privat

87%

13%

La Huma: “no hi ha interacció sense confiança” La Huma Jamshed té 41 anys, és de Karachi (Pakistan) i fa sis anys que és a Barcelona. Treballa mitja jornada a la seva agència de viatges i dedica la resta del dia a l’associació de dones paquistaneses que presideix, ACESOP. Fan moltes col·laboracions amb el Casal i comparteixen preocupacions comunes, com la millora del barri, dels Jardins dels Horts de Sant Pau i projectes culturals i festius. Reben suport del Casal mitjançant el Servei Sociojurídic o una professora de castellà. Creu que per millorar la convivència al barri, que és de tots, “Cal conèixer culturalment el país d’acollida mitjançant la interacció, no es pot conèixer si no hi ha interacció, i no hi ha interacció sense confiança. Per aquest fet col·laborem amb el Casal, que ens dona confiança, dignitat i ens convida a tots els seus actes de manera que nosaltres no perdem cap oportunitat de conèixer-nos i compartir desigs i aprendre culturalment els uns dels altres.”

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 41

Dinamització de Joves i la Comunitat

| Espai Tecnològic

L’Espai Tecnològic és el projecte del Casal dels Infants del Raval que dóna acollida als programes vinculats a la socialització real de les noves tecnologies de la informació i comunicació entre totes les persones, sense exclusió.

A l’espai obert de joves (entre 16 i 24 anys) hi ha més nois que noies, tots gairebé immigrants. En fan un ús fonamentalment lúdic (jocs de carreres de cotxes i de futbol) es comuniquen per correu electrònic o fan ús de diversos programes.

De fet, com en altres projectes, l’activitat centrada entorn dels ordinadors o el joc és, sobretot, ocasió per promoure la socialització dels nois i les noies hi contribuir a que assoleixin capacitats per estar en una aula amb llibertat, però també amb unes normes de convivència i utilització dels recursos que cal respectar. Esdevé, doncs, un espai més de trobada i d’intercanvi, molt amè i distès.

La xarxa de voluntaris i els mateixos usuaris són la base de treball i de les activitats

Impulsat per la Generalitat de Catalunya, la ﬁlosoﬁa d’aquest programa és apropar i difondre les noves tecnologies a les persones que en poden quedar excloses.

Aprenent en espais oberts La resposta en espai obert per a adults ofereix lliure accés a ordinadors i tecnologies de la informació a persones de més de 24 anys. Els usuaris hi acudeixen especialment a comunicar-se amb els seus països d’origen i amb motius de cerca de feina, ﬁns i tot per fer currículums, o a cercar informació. També hi ha alumnes que accedeixen a espais de trobada i d’intercanvi.

El desig d’alfabetització informàtica és un valuós dinamitzador personal

El punt acaba esdevenint un espai d’inclusió social i de comunicació entre les persones que hi assisteixen, i també hi ha hagut experiències entorn dels blogs personals, amb dues sessions setmanals de plena ocupació. També s’han fet pàgines web senzilles.

Adequar els horaris a les diverses necessitats: un repte constant

L’espai obert també és usat per entitats del barri, com la Fundació Social del Raval, i molts altres projectes del Casal: UEC, AEC, Casal Infantil, Centre Obert 12-16, Marhaba, Entra en Xarxa... Els usuaris poden fer allò que correspon a cada projecte (treballs, iniciacions a la informàtica, repàs...), i les formacions s’adapten als diferents col·lectius amb els quals treballem.

L’alfabetització informàtica, millora integral La formació adient en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació, ha de permetre l’accés a la societat de la informació i aportar els coneixements bàsics informàtics a totes les persones mitjançant cursos d’introducció sobre tots els temes: hardware, software general, Windows...

En Paco, millorant la convivència Nascut a Espiél (Còrdova), en Paco viu a Barcelona des de fa 29 anys i és comerciant de la plaça Folch i Torres. Coopera en la millora de la convivència de la plaça mitjançant la Taula de Mediació, que ha aconseguit comunicar i plantejar els problemes a l’ajuntament del districte perquè es puguin trobar solucions. “Un espacio público lo importante es compartirlo y no formar grupos aislados o de conﬂictos. [...] Lo que más me gusta del Casal es el entusiasmo y el buen hacer al intentar la participación y la convivencia entre todos los grupos o colectivos. Son los principales activadores de la convivencia.”

42 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Aquests continguts formatius potencien la pràctica, l’autonomia i la integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida quotidiana, partint dels interessos, motivacions i perﬁls de les persones a les quals s’adreça el projecte. Cal dir, que els projectes entorn de les noves tecnologies tenen una component sempre integral.

Fem perdre la por davant les tecnologies de la informació i la comunicació

Per exemple, el curs d’iniciació a l’ordinador vol que els usuaris perdin la por a l’ordinador: crear carpetes, anomenar-les, identificar les parts de l’ordinador i usar el ratolí, cosa que a la majoria d’adults els resulta dificultós. Però també aprenen a navegar per Internet i a fer anar el processador de text, fins i tot a presentar treballs de l’escola, i, sobretot, un dels temes més atractius: la gestió del correu electrònic, que permet comunicar-se als qui tenen la família lluny.

Espai Tecnològic: les TIC com a eina de millora personal L’Espai Tecnològic té un caràcter educatiu transversal, amb una metodologia individualitzada que ajuda l’individu a desenvolupar el conjunt de les potencialitats (hàbits, comportaments i actituds) que li permetin créixer. Les tecnologies de la informació són una eina de millora personal i d’inserció social, però mai una ﬁnalitat en si mateixes. Han de ser un mitjà per aprendre, informar-se, comunicar-se, entretenir-se i participar en comunitat. Són, sobretot, un instrument per a la participació de la comunitat, i des del Casal procurem que sigui un servei del qual gaudeixin altres entitats del barri, donant-nos a conèixer, oferint un ampli horari i donant cabuda a tot tipus d’interessos.

Relacion@NNTT: pares, mares i ﬁlls aprenen junts Per respondre a aquestes necessitats i per evitar l’exclusió de les noves tecnologies de pares, mares i ﬁlls, també hi ha un espai compartit, de trobada, entorn de les noves tecnologies, que vol afectar positivament les comunicacions dins les famílies. L’aprenentatge promou el coneixement de les Noves Tecnologies (NNTT) a partir del reconeixement dels valors del programari lliure.

El ressò i l’atractiu de la informàtica aplicada a la quotidianitat ens ha donat l’oportunitat de crear un medi compartit que acosta activitats i interessos de pares, mares i ﬁlls, fent que tots puguin fer una tasca formativa plegats i que els uns puguin esperonar els altres tot creant espais compartits de formació. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris: Usuaris Casal Usuaris barri Entitats Relacion@NNTT

57.015,13 euros 319 persones 250 242 15 77

Fonts de ﬁnançament 67% Finançament públic 33% Finançament privat

67%

33%

Sovint són els mateixos ﬁlls que ajuden els seus pares i mares a resoldre problemes

Lamenta la mala educació i la manca de respecte a l’entorn i està convençut que quan els veïns i els col·lectius s’uneixen poden aconseguir coses que beneﬁcien a tots. Ha participat en el projecte del solar de les piscines de Folch i Torres, en la reforma de la plaça, en la millora de la convivència entre els usuaris i en la creació de la Ravalstoltada. “Lo que me ha sorprendido del Casal es la ilusión y la fe de hacer las cosas. El Casal me ha hecho volver a participar en un colectivo”.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 43

| Formació i Inserció Social i Laboral La necessitat d’activació, de motivació... d’horitzó professional Una mirada a la realitat del barri del Raval o de La Mina de Sant Adrià del Besòs ens mostra que un notable percentatge de persones aturades són joves sense el certificat d’estudis o l’ensenyança obligatòria i que concentren molts factors de risc d’exclusió. És molt clara la necessitat de dur a terme accions de proximitat que afavoreixin la seva activació, ocupabilitat i accés al treball. Aquesta realitat de partida s’acompanya d’altres dèficits, que les accions de qualificació professional ordinàries no poden solucionar i que neixen d’una història personal de conflicte amb el sistema educatiu ordinari (fracàs escolar, poca comprensió de la

correspondència esforç-resultat...) i de referències familiars fràgils. La mateixa família, moltes vegades, no els pot oferir suport formatiu, i el seu entorn immediat sol ser feble en estímuls i en models alternatius. Són carències clau per trobar feina (habilitats, hàbits...) que descansen en una inactivitat crònica a la qual s’afegeixen, moltes vegades, les manques de documentació i altres circumstàncies que empenyen a conductes de risc. Cal donar resposta a aquesta situació d’exclusió social, que comença per la formació i la incorporació al món laboral.

Facilitem la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, a la mida de cada un, integral i intensiu. Parteix del punt en què cada jove es fa càrrec del seu projecte professional i de millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb diferents itineraris de motivació, formatius i laborals i l’acompanyem en el procés d’inserció.

Impulsors: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Departament de Treball-Fons Social Europeu, Departament de Justícia-Direcció General de Justícia Juvenil, Diputació de Barcelona -Àrea de promoció econòmica i ocupació, Consorci del barri de La Mina, Ajuntament Sant Adrià del Besòs, Fundació Un Sol Món, Obra Social Fundació “la Caixa”, Schneider Electric, Unión Fenosa.

44 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Col·laboradors: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales -IRPF, Departament de Presidència -Institut Català de les Dones, Ajuntament de BCN -Gabinet Tècnic d’Immigració, Fundació Maite Iglesias Beciana, Fundació Acció Solidària, Fundación Bancaja, Sistemes de l’Hospitalet, Cromosoma.

Xarxa d’Accés al Treball |

Centre de Dia de Justícia Juvenil |

Formació Ocupacional en Paleta |

Entra en Xarxa |

Aprèn i Treballa | Energia i Treball |

dMoto La Mina |

dDones: projecte pilot ILO-CHAVÍ |

Mòdul de Capacitació Laboralll en Ajudant de Cambrer/a

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 45

Formació i Inserció Social i Laboral

| Xarxa d’Accés al Treball

Què és la Xarxa d’Accés al Treball? La Xarxa d’Accés al Treball (XAT) aborda la necessitat de formació i d’inserció laboral dels joves d’entre 15 i 25 anys –especialment els del barri del Raval– que no poden accedir al mercat de treball ni a l’oferta formativa normalitzada i que es troben en situació de risc i/o desavantatge social. Ofereix itineraris d’acompanyament a la inserció laboral mitjançant la millora de l’ocupabilitat, i un acompanyament personalitzat, integral i intensiu, basat en un projecte professional que ha d’assumir cada jove i que comporta accions de formació individuals i grupals amb vistes a desenvolupar competències.

El 65% dels joves becats aproven totes les assignatures a ﬁnal de curs

Altres elements importants han estat la implantació del sistema de qualitat (ISO 9001), amb procediments que permeten avaluar la satisfacció de les empreses i que potser repercutirà sobre l’ampliació de la borsa a empreses de sectors diversos.

Activant-se per ser competents Les inèrcies nascudes d’experiències de fracàs escolar solen acompanyar les biograﬁes dels joves, llastant el seu progrés i duent-lo a situacions de risc, una situació que només es pot trencar tastant petites experiències d’èxit i vivències intensives d’aprenentatge. El jove ha de viure el seu itinerari d’inserció com un procés estimulant, com un repte que el comprometi i el reconciliï amb fets i experiències passades. Hi ha d’abocar tots els seus recursos personals.

El servei ha cobert les places per damunt, ﬁns i tot, de la seva capacitat idònia

La Xarxa d’Accés al Treball el 2006 Durant l’any 2006, s’ha treballat, com a prevenció, la transició escolatreball amb els instituts per tenir cura de la inserció laboral de nois/es que no mostren un perﬁl tan precari com el que se sol tractar en el projecte. Els tallers d’orientació laboral estan complint la seva funció i contribueixen a vincular els joves a la XAT, també s’ha obert vies de collaboració entre la XAT i el Casal Familiar: servei comunitari de famílies del Casal, amb orientació laboral adreçada a les famílies.

El/la jove, protagonista del seu itinerari

Cal consolidar o recuperar competències instrumentals, bàsiques i transversals, entre les quals destaca el capítol de la llengua, sense les quals no podrà accedir als recursos ordinaris de formació ocupacional. Desenvolupar aquestes capacitats comporta un procés d’estructuració personal i una maduresa en la presa de decisions.

Una resposta: un itinerari amb companyia Aquests joves en risc d’exclusió sociolaboral necessiten vincular-se a experiències de treball, amb un itinerari personalitzat i diverses accions de suport. D’aquesta possibilitat de personalitzar les accions grupals dependrà l’eﬁcàcia de la inserció. El recurs ha de tenir la capacitat

La Samira ens explica la seva història “Quan vaig arribar al Casal, mai no vaig pensar que tindria tanta importància en la meva vida... Havia deixat els estudis i havia renunciat a creure en els somnis que tenia quan vaig arribar a Barcelona, ara fa 9 anys, des del Marroc. Aquesta ciutat em va semblar tan i tan diferent... Al Casal he après a comunicar-me d’una manera apropiada amb la gent, a conﬁar en mi mateixa i en les meves possibilitats. Vull destacar el treball que fan els educadors del Casal, però especialment la meva educadora, que va insistir que estudiés. Ara estic estudiant un Grau Mitja d’Administració i treballant al mateix temps. Vull donar les gràcies a tota la gent que ha conﬁat en mi.”

46 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

d’adaptar la seva metodologia –la que recull tota la nostra experiència– per abordar situacions d’atur complexes o d’una inactivitat multifactorial que no es pot esmenar des de plantejaments estancs. Les entrevistes individuals ens permeten acollir i diagnosticar, per després dissenyar un Itinerari d’inserció laboral que es pot concretar tant en mòduls de transició al treball com en l’aprenentatge de tècniques de recerca de feina o la formació tecnicoprofessional (amb els Mòduls de Capacitació en Mosso de Magatzem, per exemple).

Més formació sempre és sinònim de més oportunitats

El Programa individualitzat d’Inserció Laboral (PIL) defineix al jove quin ha de ser el seu paper, el de protagonista. En aquest moment inicial detectem quins joves tenen prou capacitats per accedir a altres recursos de la xarxa d’atenció, a fi d’adequar i centrar el projecte en aquell que necessita una resposta més específica. La mediació que respecta la comunicació treballador-empresa també permet resoldre conflictes, i el treball grupal de suport permet compartir les situacions personals i comentar aspectes del món laboral, reforçant les capacitats i les habilitats relacionals.

El circuit i la borsa d’empreses Si l’evolució del/la jove ho permet, pot iniciar les entrevistes laborals amb les empreses que ofereixen llocs de treball del perfil adequat i després començar la seva experiència laboral, orientada a ajustar el lloc de treball i el seu perfil personal-professional. En aquest cas, la formalització del conveni de pràctiques és tant un element legal com una metodologia d’intervenció educativa que estableix objectius i fites que cal assolir. La borsa d’empreses crea una xarxa mediadora entre els joves de baixa ocupabilitat i les empreses que volen fer compatibles els seus objectius productius i la participació en una iniciativa social. Aquest any 2006, ens hem plantejat l’ampliació de la borsa de treball amb nous sectors d’ocupació (comerç, manipulats i missatgeria i repartidors), així com dels serveis que ofereix la XAT pel que fa als itineraris d’inserció; tot per adaptar-nos als requeriments del mercat de treball actual.

Les beques: Un ajut amb efectes multiplicadors L’objectiu principal es facilitar l’accés i continuïtat al sistema d’ensenyament reglat i ocupacional per millorar l’ocupabilitat de joves entre els 16 i els 25 anys en situació de desavantatge social a curt, mig i llarg termini, d’acord amb l’itinerari individualitzat d’acompanyament a la inserció pactat i consensuat amb cadascun d’ells.

Hi ha hagut un total de 28 persones becades i s’ha produït una millora de resultats, vinculada al reforç i a l’acció tutorial. D’aquestes, 25 continuaran estudiant el curs vinent, malgrat la pressió constant que solen tenir per incorporar-se al món laboral i generar ingressos a les famílies. Amb les beques hem intentat, enguany especialment, donar oportunitats (sense oblidar els nois) a les noies, ja que aquestes normalment es troben amb més diﬁcultats per aconseguir un permís de treball i perquè per a elles el mercat laboral sol ser encara més precari.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

151.707,06 euros 401

Fonts de ﬁnançament 56% Finançament públic 44% Finançament privat

56%

44%

Mòdul de Capacitació Laboral en Mosso de Magatzem En el marc de la Xarxa d’Accés al Treball i del perfil dels joves que reben el seu servei, aquest mòdul els ofereix formació real de treball, potenciació de les seves actituds i aptituds professionals, capacitant-los per exercir com a mossos de magatzem i reponedors, amb la finalitat d’aconseguir una ràpida incorporació al mercat de treball, una inserció que depèn, és clar, del perfil de cada jove. La característica d’aquest mòdul, la formació directa en un entorn de treball real, a l’empresa Colell, i la seva capacitat inseridora a curt termini, té una gran potència dinamitzadora i motivadora, i el jove estableix lligams laborals i incorpora hàbits molt profitosos. L’aprenentatge passa per diferents estadis que contemplen tots els procediments de treball i els aprenentatges que calen en un magatzem. Finançament del mòdul Cost global del projecte: Núm. usuaris:

41.925,85 euros 31

Fonts de ﬁnançament 66% Finançament públic 34% Finançament privat

66%

34%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 47

Formació i Inserció Social i Laboral

| Formació Ocupacional en Paleta

El projecte pren sentit en el marc de les necessitats a què respon el conjunt de serveis d’inserció del Casal dels Infants del Raval. Per tant, es parteix de l’atenció específica a les necessitats que mostren els joves que es troben en situació de risc i de la metodologia adaptada a les seves característiques. La Formació Ocupacional en Paleta dota aquests joves d’un ventall de coneixements que els permetran un ràpid accés al treball en uns sectors i en uns oficis especialment adequats als seus perfils. En aquest cas, l’activació professional, començar a treballar --quan les circumstàncies ho aconsellen--, és prioritari.

Una resposta concreta i activadora Cal una intervenció o suport que faciliti aquests joves l’adquisició d’hàbits bàsics i de reivindicació del valor de l’esforç que els permeti accedir al món del treball. La Formació Ocupacional en Paleta, l’any 2006, ha vist finalitzar un curs, el 28 de febrer, i començar-ne un altre, el de 4 de desembre. La primera fase d’aquests cursos sempre és de formació bàsica i es desenvolupa a les instal·lacions de l’entitat. Inclou els mòduls tècnics d’electricitat, fontaneria i construcció, així com sessions introductòries a la pintura i el pladur. Setmanalment, els joves reben formació en llenguatge i matemàtiques, així com sessions d’orientació laboral. La segona fase del curs es basa en les brigades de treball, que en el primer curs es van iniciar el 2 de gener del 2006 i van durar fins al final del curs. Van tenir lloc amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona.

48 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Durant aquesta segona fase, els itineraris ja es personalitzen amb vista a les insercions. De fet, en acabar el mòdul hi va haver 9 insercions --incloent-hi un noi en una escola-taller-- de les quals se’n feu seguiment. El nou mòdul, iniciat el desembre, inclou taller de formació en paleta i electricitat (però només a nivell de nocions bàsiques). De les 10 persones inscrites, el 70% són estrangers amb permís de treball, i la mitjana d’edat són els 17-18 anys (normalment nois que han patit fracàs escolar). El mòdul durarà ﬁns al juny, amb 24 setmanes de formació al taller i 4 setmanes en brigades de treball.

El català s’incorpora amb naturalitat a la formació bàsica

Tots els cursos es caracteritzen pel bon treball que es fa per assumir habilitats transversals, moltes basades en la responsabilitat, tant individualment com en grup. Tothom ha de tenir cura de netejar i retirar la runa, de mantenir en bon estat les eines i d’arribar a classe puntualment.

ADIGSA: “Posa’t a Punt” Aquest programa ens permet fer una reserva especíﬁca de places per a la contractació de joves en situació de risc social en obres licitades per ADIGSA. A més de garantir unes places, compleix estrictament el Conveni Col·lectiu de la construcció (mesures de seguretat i higiene en el treball, horaris, sous, pagament d’hores extres...) i dóna opcions de continuïtat d’un any, la qual cosa garanteix una veritable transició tutelada al mercat de treball ordinari, amb el seguiment del jove de manera coordinada entre l’empresa constructora, els tècnics d’Adigsa i

el tutor del jove. Les empreses constructores poden acabar incorporant el jove en plantilla. La potència del programa posa damunt la taula l’esforç que suposa per al projecte, en concret per als tutors, atendre adequadament el seguiment educatiu exhaustiu de cada jove, amb visites periòdiques a peu d’obra durant tot un any.

Una prova per a la metodologia: l’heterogeneïtat i el canvi Les característiques dels joves estan començant a diversiﬁcar-se, la qual cosa si bé té aspectes molt positius, posa a prova l’adaptabilitat de la metodologia. S’observa l’augment de diversitat d’origen (que ara reﬂecteix millor la realitat del barri), de diversitat en el domini de llengua, de diversitat documental, de grau de maduresa, d’edat...

Cinc joves ja treballen i quatre estan en procés de fer-ho Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

Aquestes circumstàncies prèvies inﬂueixen, és clar, sobre els resultats de la inserció i obliguen a adaptar la metodologia tant com sigui possible. La capacitat d’atendre necessitats íntegrament s’expressa, per exemple, en l’abordatge dels diferents aspectes formatius, tant els tècnics com, sobretot, els continguts transversals (llengua, hàbits...). Aquests aspectes són els que, més enllà de l’èxit en la primera feina, aporten al jove valors fonamentals, que pel fet d’anar vinculats a la maduresa personal li serveixen per a tota la seva vida professional i el capaciten per accedir a qualsevol sector laboral. De moment, però, l’ànim integral del projecte no arriba, com voldria,

32.340,28 euros 29

Fonts de ﬁnançament 99% Finançament públic 1% Finançament privat

99%

Assolir la maduresa personal, un valor de primer ordre per al treball

a tractar les diﬁcultats personals i familiars de manera tutorial. És un aspecte obert a estudi. Aquest any, i atesa la receptivitat que hem detectat en els joves, s’ha pogut anar introduint amb naturalitat el català en determinades activitats grupals, i caldrà estudiar el seu ús transversal en properes edicions, tot i que sempre estarà determinat per la composició del grup i pel seu nivell de competència lingüística.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 49

Formació i Inserció Social i Laboral

| Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a

En el marc dels serveis d’inserció laboral, el Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a representa la possibilitat per als joves amb dificultats d’inserció i d’accés a cursos normalitzats, d’aconseguir una ràpida activació laboral en un sector molt dinàmic, adaptable a diversos perfils, que té la virtut específica de no discriminar per gènere i que accepta bé la formació --molt integral-- al mateix lloc de treball.

Un repte dinamitzador de les capacitats: aptitud, actitud, habilitats...

Una resposta contrastada Davant d’un sector dinàmic i molt obert a incorporar personal jove en les seves plantilles, que contempla diversos nivells de qualificació professional adequats per a joves de diferent perfil personal i competencial, el Casal dels Infants del Raval ja fa anys que ofereix, als joves amb dificultats per trobar feina, formació que els permeti inserir-se en el sector de l’hostaleria, i ho fa garantint especialment la igualtat entre nois i noies. Donem resposta al col·lectiu de noies que no poden accedir a altres recursos de formació professional de l’entitat.

Les insercions de les dones s’acosten cada cop més al 50%

Els joves arriben al mòdul per derivació d’altres projectes del propi Casal, però també per demanda d’entitats (centres de serveis socials, departaments de protecció i justícia juvenil i altres organismes que treballen amb joves en risc amb els quals l’entitat es coordina). També hi ha demandes directes de joves que ens coneixen a través d’altres projectes o d’amics.

Per establir la transició sociolaboral, es motiva i estructura la transició al treball mitjançant l’accés a empreses d’hostaleria, la qual cosa permet abordar la globalitat de factors de risc del jove i que la inserció i qualiﬁcació professional tingui un calendari de mitjà i llarg termini. Són empreses interessades en combinar la seva tasca empresarial amb la millora social que permetrà incorporar els joves atesos als seus processos de selecció.

Què s’aprèn i com? En el 2006, s’ha ampliat la temporalitat del Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a per poder donar millor resposta als joves amb major dificultat d’inserció. Ara el mòdul consisteix en 6 setmanes de tecnificació bàsica en alternança amb les empreses i 4 setmanes de pràctiques (anteriorment era de 4 setmanes de tecnificació bàsica i 3 en període de pràctiques).

Una formació que activa integralment

La programació es fa a mida i segons el perfil d’entrada del grup. El mòdul és diari, de dilluns a divendres i de 10 h a 14 h, i setmanalment es fan tutories individuals. La inserció laboral podrà donar-se en qualsevol moment de l’itinerari, sempre que s’hagi assolit el perfil adequat, la qual cosa vol dir dominar tot un seguit d’aspectes que passen pel coneixement i l’organització de l’espai, de les coses (taules, estris, maquinària, coberteria, cristalleria, estovalles, tovallons... cartes, menús), i del temps (planificar-se els torns i el ritmes de treball, el descans setmanal…). La dinàmica material del treball demana interpretar i tramitar comandes, aprendre a parar

En Melvin ens envia nois perquè es formin, com ell ho va fer El Melvin Darine de la Cruz és un jove dominicà que va arribar al Casal uns mesos abans de fer els 16 anys. Va arribar per mitjà del Pla Integral del Casc Antic. I des del servei d’orientació, ateses les seves característiques (només tenia permís de residència), es va derivar al tastet d’oﬁcis. Mentre se sol·licitava la nacionalitat per arrelament (més de 10 anys), va acudir al recurs regularment, però un cop acabada aquesta fase, es desvinculà del Casal. Mesos després hi va tornar amb la demanda de fer un curs d’hostaleria. Hi va obtenir excel·lents resultats en assistència, atenció i aproﬁtament, i després va fer pràctiques en un restaurant de Barcelona on, després, va ser contractat. 50 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

i desparar taules, i requereix control i compromís amb les rutines que exigeix la higiene i seguretat en el treball, que abasten la manipulació adequada d’aliments, dels locals i de personal (uniformes, davantals...). Tot plegat sense oblidar les aptituds ètiques, bàsiques en el tracte amb els clients o companys, en el treball en equip, en la cura de la imatge personal... Totes aquests habilitats s’assoleixen a partir de l’activació de recursos, aptituds i actituds personals, des de les habilitats motrius a les mentals o de matemàtica funcional (comandes, pes i volum en receptes...) i, lògicament, qüestions com l’expressió (verbal i no verbal) i la comprensió o la terminologia de l’oﬁci.

Empreses, Casal... en xarxa El treball de prospecció realitzat al territori posa de relleu un interès creixent per part dels empresaris d’implicar-se i participar en un projecte social. Els empresaris del barri s’han ofert com a col·laboradors en el desenvolupament del projecte, tant en el procés de formació com en la incorporació dels joves atesos en els respectius processos de selecció. Podem dir que la bossa d’empreses col·laboradores en el sector ja està consolidada i que recorren a nosaltres quan necessiten joves per cobrir llocs de treball.

El treball en l’hostaleria millora l’ocupabilitat integral dels joves

Al llarg del procés, també es promou el coneixement del sector professional i de les feines diverses que integra, al qual s’arriba visitant empreses i xerrades amb professionals. En acabar el curs, l’aspirant sap preparar i muntar l’àrea de bar/cafeteria, seguir les normes establertes a fi de donar un servei amb la màxima qualitat i rendibilitat. Pot sol·licitar les mercaderies que siguin necessàries per cobrir las exigències de producció, emmagatzemar les mercaderies en perfecte estat fins a la seva utilització. En la relació amb clients, pot preparar, presentar i assessorar sobre tota mena de begudes, aperitius i canapès, i, en definitiva, acollir els clients de manera que se sentin ben rebuts i atesos, servint els aliments i les begudes d’acord amb les normes de servei.

El mòdul està activat al 100% de les seves possibilitats i amb un 80% de resultats assolits

Quan l’empresa ofereix llocs de treball immediats, s’activa el protocol d’inserció amb els recursos de tutoria del jove o de seguiment de la feina, per ajudar ambdues parts a solucionar possibles diﬁcultats i també per provar de resoldre aspectes burocràtics i de documentació del treballador.

22 restaurants formen part de la borsa d’empreses ﬁxes de l’entitat.

Rest. Alba Granados, Rest. Alba Paris, Cafeteria Moka, Rest. Casa Fernandez, Rest. Casa Leopoldo, Candela Raval, Rest. Can Campanya, Rest. Dante Gori, Rest. Don Pelayo, Rest. El Submari, Rest. Els Fanals, Rest. Els Tres Bots, Rest. Fernandez, Granja Viader, Hotel AC Miramar, Hotel El Castillo, Rest. Irati, Rest. Planterspunch, Rest. Sagardi, Rest. Sagardi Maquinista, Rest. Sagardi Argenteria, Rest. Segarra.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

59.435,61 euros 28

Fonts de ﬁnançament 83% Finançament públic 17% Finançament privat

83%

17%

Ara en Melvin du 2 anys de contracte al restaurant i ja en gestiona la bodega. A més, s’ha independitzat, s’ha casat i és pare d’una nena. En Melvin, ens envia sovint nois al Casal perquè es formin, com ell va fer.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 51

Formació i Inserció Social i Laboral

| dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a joves

La geograﬁa del projecte ja ens mostra uns indicadors d’ocupació (una gran part de la població ni tan sols està inscrita en els serveis de suport a l’ocupació) i desigualtat socials que avalen la concentració de factors de risc d’exclusió social.

Una vivència intensiva, un procés estimulant i un repte comprometedor

És un projecte d’àmbit prelaboral, de caràcter motivador, que té la ﬁnalitat de capacitar els joves amb baix nivell d’activació i manca de model o expectativa professional i formativa perquè puguin iniciar un itinerari de qualiﬁcació professional com a via de promoció personal i social.

La moto i els oficis: una resposta estratègica Mitjançant el dMoto s’ofereix al jove un espai obert de motivació, orientació i vinculació amb vistes a la capacitació professional, ja sigui mitjançant la formació o bé iniciant un procés de recerca de feina, sempre amb un seguiment posterior. El caràcter més informal i relaxat suscita la seva confiança i té la virtut de captar i vincular. La seva funció bàsica és, doncs, fer de pont entre la situació d’inadaptació i exclusió i la inserció en els circuits normalitzats de formació i inserció, dinamitzant els aspectes motivacionals del jove. L’activitat prelaboral i sobretot el treball futur han de ser vehicles de normalització que allunyen el jove dels treballs precaris i sense qualificació i que el poden motivar per acostar-se, després del dMoto La Mina, a recursos de formació.

Una activitat dinamitzadora i a la mida de les seves possibilitats

El taller vol incidir en les competències relacionades amb la capacitat del noi d’adaptar-se a un recurs formatiu ocupacional. Per ella mateixa, la mecànica de motos activa actituds i admet generosament la companyia de coneixements transversals i instrumentals valuosos per a qualsevol feina futura. El tastet d’oficis pretén situar pràcticament el jove davant els oficis, oferint-li experiències d’èxit. La seva varietat i diversitat fa atractiva la proposta: pintor, lampista, electricista, paleta, mosso de magatzem, muntador de mobles... Enguany, des del tastet d’oficis s’ha col·laborat en altres projectes del Casal, preparant les tanques de fusta per l’espai

52 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

materno-infantil del Centre de Dia de Justícia Juvenil, col·laborant amb altres entitats en el marc de les brigades de treball...

Mètode: integració i eﬁciència Si el treball tutorial és un element bàsic que permet accions individuals d’orientació, derivació a recursos formatius, seguiment del procés formatiu o d’inserció, les dinàmiques grupals, amb treball instrumental, classes teòriques, mòduls d’orientació..., permeten incrementar les capacitats comunicatives i de socialització, com és el cas del blog generat des del taller de mecànica de motos, que ha esdevingut una eina de difusió i de seguiment del que s’ha fet que permet treballar altres capacitats, promovent la relació amb els altres.

Entre l’exigència i la ﬂexibilitat

Però sempre han de ser els mateixos joves els actors principals del seu procés, amb els ajuts que calguin per evitar la monotonia, afavorint l’atenció i la motivació.

aleshores podem parlar d’una ciutat en xarxa i en complicitat educadora.

L’acció, en tot moment, és integral, perquè incideix en els diferents aspectes de la situació d’exclusió sociolaboral d’alguns joves. Ha de ser integral perquè abordem problemàtiques multidimensionals, davant de les quals de res no valen les respostes fragmentades.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

L’eﬁcàcia en la incorporació a un itinerari formatiu qualiﬁcador o a la inserció dependrà en gran mesura de la capacitat de personalitzar l’itinerari en cada cas, fent-lo progressiu, avaluatiu i estructurador de la maduració professional i personal del jove.

Fonts de ﬁnançament 80% Finançament públic 20% Finançament privat

Creant xarxa a La Mina

80%

109.434,51 euros 51

20%

Un element que cerca eﬁciència i que caracteritza el dMoto és la voluntat de vincular, en l’acció, les diverses entitats formatives, socials i culturals del barri, a ﬁ d’establir unes bases comunes per a la intervenció amb el col·lectiu de joves en risc d’exclusió social. L’Escola d’Adults, Escoles Taller i altres recursos formatius de la xarxa, tant de la ciutat de Sant Adrià del Besòs com de Barcelona, aporten el seu suport als itineraris dels joves.

El barri, també, com a font de solucions

Si el Consorci del Barri de La Mina hi aporta ﬁnançament, i el Casal hi aporta professionals, gestió i infraestructura; si les entitats de la xarxa social hi posen coneixement i estratègies i l’IES La Mina cedeix espais i altres recursos; si la Guàrdia Urbana dota de motocicletes el taller...

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 53

Formació i Inserció Social i Laboral

| Centre de Dia de Justícia Juvenil

El projecte atén persones derivades de la Direcció General de Justícia Juvenil que han de complir una mesura judicial de Centre de Dia. L’objectiu és que, partint d’una problemàtica complexa, puguin compatibilitzar el compliment de la mesura amb una formació integral que activi la seva capacitat d’ocupació i, alhora, de maduració personal. Només d’aquesta manera, amb una intervenció socioeducativa, el tractament del delicte comès pot esdevenir una oportunitat real d’assolir la integració.

La resposta: un mètode, uns objectius integrals La mesura judicial està relacionada amb el delicte i cerca l’assumpció de la responsabilitat i, quan és possible, la reparació del dany causat, però també que la persona adopti altres regles de conducta, prenent consciència del valor de la norma social i de la conseqüència dels seus actes.

Des d’un mateix per sortir del cercle tancat

De manera més àmplia i profunda, les mesures socioeducatives volen activar proteccions, vincles socials i un desenvolupament integral del menor o la menor que permeti afavorir la integració i prevenir la reincidència. Cal abordar els valors i les expectatives del jove, el seu projecte vital, l’escolarització o la formació, la inserció sociolaboral, l’entorn familiar o el grup d’iguals.

Un procés de maduració El punt de partida d’aquests joves és molt irregular i cal una transició abans de participar en un entorn estructurat. Els hàbits, actituds i ex-

54 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

pectatives estan determinats pel conﬂicte social, la desestructuració, la inmediatesa i la provisionalitat que han desenvolupat com a eina d’adaptació a la seva situació.

Del fet delictiu a l’oportunitat d’integració

L’acollida-diagnòstic determina les dificultats (acceptació de la mesura, actitud general, factors clau del delicte...), les capacitats, els interessos i les potencialitats dels joves. És indispensable adequar la metodologia, el disseny del projecte i el pla de treball a cada menor, i res no serà possible sense l’acceptació, participació i implicació del menor en l’aprenentatge. Només des dels seus propis conflictes interns pot haver-hi un punt d’inflexió en la seva biografia, el trencament d’una fatalitat, la sortida d’un cercle tancat.

Un ventall de serveis Amb aquests objectius integrals, l’entitat actua amb una constel·lació de petits serveis i recursos adreçats a la formació bàsica, la promoció personal i la qualitat de vida per a la inserció social. Els itineraris personalitzats d’inserció sociolaboral i de desenvolupament personal es poden nodrir de tot un ventall de serveis i activitats que permeten treballar aspectes prelaborals (taller prelaboral), oferir un espai educatiu a joves, (competències instrumentals, informàtica, seguretat i higiene en el treball...), que no poden accedir a d’altres recursos per no complir les condicions d’accés o per diﬁcultats en l’adaptació (hàbits laborals, orientació laboral...).

El taller prelaboral es fa matí o tarda amb un educador referent i un tècnic i hi ha sessions teoricopràctiques, tutories, sortides formatives i si és possible, mòduls de capacitació laboral. Es pot accedir a experiències de treball i coneixements de les tasques de l’oﬁci de mosso de magatzem, ajudant de cambrer/a o auxiliar de manteniment d’ediﬁcis, en un temps molt breu i en un entorn de treball real. Així, es pot aconseguir la inserció laboral a mitjà o curt termini en funció del procés individual de cada jove.

L’èxit del projecte: vincular el menor o la menor després de la mesura

No s’obliden, però, altres aspectes molt importants, com són les activitats de lleure (convivències, activitats esportives, xarxa de relacions, experiències de relació entre iguals), la possibilitat de recuperar l’escolarització i aconseguir el graduat en l’ESO, l’aprenentatge de la llengua per a joves immigrants o beques a la formació reglada postobligatòria.

Mòdul maternoinfantil Atès l’especial perfil de les noies gitanoromaneses, la metodologia s’ha adaptat a aquest col·lectiu per aconseguir crear vincles i relacions de confiança mitjançant espais no formals com a aposta per sortir dels carrers i de la mendicitat, i també influint en els famílies i promovent l’escolarització.

12 persones han rebut un seguiment personalitzat

S’han potenciat els serveis entorn de les tasques de la vida quotidiana, per afavorir que les mares puguin parlar d’aquells temes que els preocupen tant respecte la criança dels ﬁlls com en el seu projecte vital. Per això el mòdul maternoinfantil insisteix en la cura dels infants pel que fa als hàbits alimentaris, la higiene, l’estimulació i l’afectivitat. Es procura sensibilitzar les mares sobre la necessitat d’atendre la primera infància, provant de prevenir, detectar i fer el seguiment de possibles situacions de risc sociosanitari, tant en el camp de la infància com en l’àmbit familiar, amb els capítols de planiﬁcació familiar, consultori ginecològic, control de la natalitat, mètodes anticonceptius.

El seguiment i la tutoria Cal garantir el seguiment de l’itinerari un cop ﬁnalitzada la mesura judicial per consolidar els aprenentatges, la gran quantitat de variables desestabilitzadores de l’entorn i de situacions encara no resoltes, que ha de permetre reconduir alguns fracassos i prevenir-ne d’altres. Això

Del temps d’obligació al temps d’aprenentatge i reinserció

s’aconsegueix mantenint la vinculació al Casal un cop finalitzada la mesura judicial. La continuïtat voluntària del procés per part del menor és el millor indicador possible de l’èxit del Centre de Dia, a la vegada que aporta certes garanties per a l’allunyament de conductes delictives i dinàmiques d’exclusió social. El treball continuat que s’ha dut a terme amb el col·lectiu de noies gitanoromaneses, ateses les seves especials característiques, amb tots els trets de formació maternoinfantil i sociosanitaris que comporta, ha permès adaptar la metodologia de manera específica. L’any vinent això permetrà, mitjançant el suport de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), posar en marxa un projecte específic per atendre aquest col·lectiu.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

80.008,08 euros 12

Fonts de ﬁnançament 44% Finançament públic 56% Finançament privat

44%

56%

També reben assessorament sobre recursos i serveis socials, en temes d’immigració i documentació, a part dels recursos generals de formació en l’aprenentatge de la llengua...

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 55

Formació i Inserció Social i Laboral

| Entra en Xarxa

Entra en Xarxa conﬁgura un espai que utilitza les noves tecnologies, la força del grup i la transmissió de coneixements entre iguals per facilitar la inclusió social de les noies joves immigrades del barri del Raval -sovint “invisibles”--, facilitant-los, en aquest context, l’accés a la xarxa de recursos que ofereix la ciutat, tant a nivell d’inserció social com de formació.

Responent en xarxa i en clau de gènere Les noies inactives i invisibles poden detectar-se en l’alt índex d’abandonament escolar dels instituts del barri i arran de la tasca de detecció dels educadors de carrer, però també com a fruit de les diferents accions que el Casal desenvolupa sobre el territori i que tenen la virtut d’atreure les noies, com l’Aula de Llengües i Formació, per exemple. Per tant, constatem que la doble discriminació, ser dona i immigrant, relega les dones al treball reproductiu i privat o a l’economia submergida.

Cal empoderar les noies, fer-les conscients del seu valor i capacitat

el mòdul d’orientació laboral personalitza els itineraris segons les demandes de les noies (canals i xarxa social per a la cerca de feina, pla de treball, selecció de personal, currículum per competències...) i el mòdul de millora de l’ocupabilitat es treballa en dues o tres sessions de dues i mitja a tres hores. Els continguts abasten diversos capítols: alfabetització informàtica, coneixement sobre com cercar feina mitjançant les noves tecnologies, coneixement de les àrees i sectors del mercat i la formació necessària per accedir-hi. Però també s’hi incorporen matèries instrumentals per a la inserció laboral i la inclusió social, com ara llengua castellana, llengua catalana, càlcul funcional... Però els aspectes formatius no es limiten a això, sinó que tracten directament problemàtiques de gènere, relacionades, per exemple, amb la violència de gènere o habilitats socials imprescindibles, com la participació i la capacitat de decisió. També hi ha mòduls sobre la situació de la dona i el mercat de treball i un, de molt signiﬁcatiu, centrat a presentar-los diferents models de dones: la pròpia mare, dones immigrades nouvingudes, dones empresàries, dones que es dediquen al treball productiu i dones que es dediquen al treball reproductiu.

El grup, el territori de la possibilitat Respondre al desequilibri manifest que viuen les noies reclama un enfocament de gènere, en un itinerari intensiu que trenqui amb la situació d’inactivitat, que tingui una estructura capacitadora i que permeti a les noies un accés al mercat laboral en igualtat de condicions i la superació de situacions de risc d’exclusió social. L’acció s’estructura en forma d’itineraris individualitzats i amb ﬂexibilitat d’horaris per donar cabuda als diferents perﬁls de noies. Per això,

Tota la formació es referencia en el grup, establint dinàmiques de cohesió i autoconeixement que seran també importants en les fases de suport a la inserció i d’intercanvi d’experiències, sobretot de les noies que ja tenen experiència a les que tot just comencen. La dinàmica de grup fa possible analitzar els sistemes culturals de referència i el bagatge social que aporten les joves des de la seva pròpia cultura, però també permet aprofundir en el coneixement de la cultura de la societat d’acollida, cre-

L’Hannae, contenta d’haver estudiat La Hannae Boytour, de 18 anys, va arribar al nostre país ara en fa tres per estar-se amb la mare (vivia al Marroc amb el seu pare i germans) i es va començar a relacionar amb el Casal esporàdicament mitjançant el Casal Jove Atlas. Com que als 17 anys va deixar l’escola sense acabar la secundària obligatòria, va demanar ajut al Casal per cercar feina i, després d’una assistència intermitent, es va comprometre seriosament amb l’Entra en Xarxa, on va començar a aprendre català i a practicar esports.

56 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

ant xarxes de relació entre una i altra i fent més permeables les xarxes existents, creades, sobretot, en funció de l’origen.

ACELLEC, que reuneix a les empreses més importants del sector, també amb possibilitat de pràctiques.

Només aquesta resposta crítica des del grup de referència permet qüestionar allò que limita les possibilitats de les noies, com els rols socialment atribuïts a homes i dones i la identiﬁcació de la discriminació de gènere, i potenciar des de l’acompanyament de les iguals, el valor del treball i el mateix reconeixement i valoració del treball reproductiu, domèstic i de la cura afectiva.

Un altre element clau del projecte, que ampliem tant com ens és possible, són les empreses. En aquest sentit, ens esforcem per obrir-nos als sectors sensibles a la incorporació de les joves, donant prioritat a les empreses que les permetin desenvolupar-se professionalment, a les quals mantenim informades del perﬁl i característiques de les noies que poden accedir al treball.

Eines del grup: www.entraenxarxa.com

L’acció de suport mutu i de formació troba en la pàgina web un element motivador que és també expressiu de l’horitzontalitat relacional i la participació igualitària. El web actua, doncs, com a nexe d’un grup virtual de joves que esdevé il·limitat (les que hi ha, les que hi han passat, les que s’hi incorporaran). Permet que les noies coneguin en temps real les activitats que es duen a terme i crear una xarxa de suport a la inserció laboral.

La intervenció prop de les noies, com hem vist, és clarament multimetodològica. En aquest context no podem oblidar les famílies de les noies, a les quals cal informar, sensibilitzar... i amb les quals cal fer mediació perquè facilitin, o no s’oposin, a la formació de les noies i al seu procés d’integració en el món del treball.

Ser dona i ser immigrant: una doble discriminació

Però també és l’espai-altaveu que permet fer “visible” aquest col·lectiu, que li dóna existència pública. D’altra banda, facilita l’accés a tots els recursos que hi ha a la xarxa, com a via que facilita l’autonomia i element per combatre l’exclusió. A més, facilita i potencia les comunicacions amb altres grups i centres semblants i també difon el projecte entre persones, com els professors d’instituts o centres escolars, molt vinculades a la problemàtica.

15 noies realitzen pràctiques en empreses

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

83.131,16 euros 38

Fonts de ﬁnançament 68% Finançament públic 32% Finançament privat

68%

32%

Noves oportunitats de formació, en complicitat amb les famílies Una fase del període formatiu es fa dins de l’empresa, mitjançant un conveni de pràctiques. Durant aquest període, la jove desenvolupa les competències adquirides en el programa formatiu i la competència professional en relació amb una ocupació determinada i al lloc mateix de feina.

El web com altaveu i lloc virtual de trobada

Enguany, cal destacar que vuit noies han realitzat el primer mòdul d’auxiliar administratiu amb el suport de Randstad, que n’ha validat i conﬁrmat la continuïtat. També s’ha fet un mòdul de comerç amb la Fundació Adecco, que tindrà continuïtat amb pràctiques per a la inserció, i un de monitora de menjador, a partir de l’Agrupació d’Entitats de lleure

Enguany, la Hannae ha fet el curs de monitora de menjador i ha participat en diverses activitats formatives i de lleure. La seva actitud positiva i la millora dels seus hàbits l’han fet créixer en domini de la llengua i altres competències. Gràcies a les pràctiques que ha fet arran del curs, ara podrà accedir a un contracte per a persones amb residència per reagrupament familiar i començarà a treballar com a monitora de menjador en escoles. Diu que el Casal l’ha ajudat i l’ha animat a aprendre l’ idioma i a espavilar-se per formar-se. Explica que ha après informàtica, català, castellà... Ara coneix molta més gent i es pot fer entendre a tot arreu, i ha ampliat el seu grup d’amics, que ara, a més de magribins, com al començament, també el formen nois i noies autòctons.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 57

Formació i Inserció Social i Laboral

| Aprèn i Treballa

Aprèn i Treballa és un projecte posat en marxa per sis entitats del país que cerca l’activació de joves que es troben en situació de risc social arran d’haver abandonat la formació i pel fet de trobar-se també allunyats dels circuits de formació i inserció laboral. Recull l’experiència de projectes anteriors (dMoto o la metodologia del “Tastet d’Oﬁcis”) per reformular com a metodologia d’aprenentatge i servei la combinació d’accions prelaborals i la intervenció en el medi social més proper.

Els mòduls permeten entrar en contacte amb diversos oﬁcis a un mínim de 30 joves a l’any. Aquesta formació dóna prioritat a aspectes pràctics i a serveis vinculats a accions comunitàries de millora del barri (rehabilitació, millora d’espais o instal·lacions d’entitats o equipaments socials: associacions cíviques, de veïns, d’atenció social...). Les accions que cal fer deﬁneixen els continguts de l’aprenentatge, i la intervenció parteix de la responsabilització i el protagonisme del grup de treball.

31 persones beneﬁciàries

Responent per motivar Per respondre a les necessitats dels joves que abandonen l’ESO sense el graduat i sense expectatives de formació ni inserció laboral immediata, establim canals estables de comunicació amb els instituts que ens permeten, mitjançant l’Aprèn i Treballa, abordar a temps la situació de risc a la qual aquests joves s’enfronten.

Generar el desig de treballar i de formar-se

El projecte persegueix amb insistència motivar envers la formació i la tecnificació professional, fugint --sempre que podem i llevat que el jove tingui el perfil adequat-- de la inserció laboral immediata, que sovint condemna els joves a la precarietat. Per aconseguir-ho, a part de tractar les dificultats integralment, es prova d’articular beques que facilitin al jove un pont temporal dedicat a la formació. Els mòduls formatius es caracteritzen per la curta durada i la possibilitat del jove de seguir en una segona fase.

58 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Encara que Aprèn i Treballa aspira a un model d’activació efectiu, que finalitza en una inserció, la urgència d’arribar al final no vol comprometre l’èxit d’un primer pas sòlid i formatiu. El jove ha d’adquirir una formació que li permeti aconseguir un lloc de treball que pugui integrar en el seu horitzó personal. En aquest sentit, Aprèn i Treballa és un projecte “llançadora”, que aporta les condicions perquè els joves puguin accedir al futur personal i professional que mereixen. Enguany hi ha hagut 31 persones beneficiàries 11 de les quals eren autòctones, circumstància beneficiosa per a la dinàmica del grup, la interculturalitat i l’aprenentatge de la llengua.

En xarxa per una ciutat educadora Una de les característiques diferenciadores del projecte és el fet que descansa sobre sis entitats que treballen, des de fa molt, el tema de la inclusió social en diferents territoris del país, i ho fan des d’uns idearis socials i educatius transformadors de les persones i el medi. En concret, es tracta del CIJCA, Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra l’Atur (Lleida), Salesians Sant Jordi (Mataró), Fundació Marianao (St. Boi de

Llobregat), Salesians Sant Jordi de Martí Codolar (El Carmel, Barcelona), Fundació Comtal (Barri Gòtic, Barcelona) i Casal dels Infants del Raval (Barcelona). Aquestes entitats aporten la seva dilatada experiència en la intervenció social, borses de treball (1400 empreses) i un esforç del qual s’han beneﬁciat 950 joves en un any.

Dur endavant la metodologia requereix treballar en xarxa, coordinant institucions educatives, escolars o no, amb les entitats socials, el medi més immediat al jove. Aquest fet permet que ambdues branques de la societat treballin plegades, recuperant el model de la ciutat educadora. En aquest sentit, cal destacar la ﬁgura del mentor d’empresa, que a

Una experiència d’aprenentatge i servei dins de la comunitat

L’experiència de ser socialment útil

més d’aportar el saber de l’oﬁci, del professional, esdevé també ﬁgura referencial per a un jove sovint mancat de models professionals. De la coordinació de les entitats s’encarrega un grup motor amb representants de les sis entitats i del seguiment un grup format per referents educatius del projecte de cada entitat. El treball en xarxa d’entitats optimitza els recursos i millora la intervenció global sobre el territori.

Una metodologia: aprenentatge i servei social Aquesta metodologia integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge dels continguts, competències, habilitats i valors. En fusionar la intencionalitat pedagògica i la solidària, es prova d’aconseguir no només l’activació de les habilitats o capacitats del jove, sinó també el revifament de la seva sensibilitat envers el seu medi social més proper, dels vincles socials i, per tant, de la seva capacitat comunicativa i socialitzadora. Alhora, el jove pot constatar que pot fer coses positives i experimentar l’èxit i els resultats de posar en marxa els seus recursos.

Que el jove “torni” a la comunitat i que aquesta el reconegui

Tot plegat fa que l’aprenentatge i l’activació tinguin sentit, i que repercuteixi directament en la mateixa autoimatge del jove, que d’aquesta manera pot identiﬁcar les seves capacitats reals.

Trobant resultats En els mesos d’implantació del projecte s’ha aconseguit, entre totes les entitats, vincular molts joves als mòduls d’aprenentatge-servei que es beneﬁcien de l’acció tutorial. Molts d’altres participen en mòduls d’orientació sociolaboral o reben seguiment postinserció... Pel que fa a les empreses, les col·laboracions abasten des de l’establiment de convenis per aportar materials o assessorament tècnic, ﬁns a oferir llocs de treball i pràctiques laborals o mentors d’empresa per a les tutories. En la línia de transcendència comunitària del projecte, s’ha previst participar en la rehabilitació de la nova seu social de la Federació d’Associacions de Comerciants del Raval a partir de la mediació de Foment de Ciutat Vella. En aquesta brigada, els joves exercitaran coneixements adquirits al taller. D’altra banda, les brigades han intervingut en diferents centres o associacions, per exemple, l’Associació Ciutadana Anti Sida de Catalunya i l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

90.653,58 euros 31

Fonts de ﬁnançament 4% Finançament públic 96% Finançament privat

96%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 59

Formació i Inserció Social i Laboral

| Energia i Treball

El projecte, iniciat aquest any, persegueix la formació i inserció laboral en el sector elèctric de joves en situació d’inactivitat i exclusió social, i vol fer-ho des d’un model de col·laboració empresa-entitat social posat en marxa per Unión Fenosa i el Casal dels Infants del Raval.

professionals, en una Jornada sobre Eﬁciència Energètica, en cada mòdul.

Una resposta integral La resposta davant aquesta situació no pot ser altra que provar de generar entre aquests joves la demanda i el desig de treballar, una tasca prèvia indispensable per a activar realment les capacitats dels joves. El projecte vol acostar als joves experiències enriquidores, suport i orientació per restablir les seves habilitats personals i socials, per afavorir els processos d’inserció social i laboral. Per fer-ho, és imprescindible que el jove es faci càrrec del seu itinerari i de la seva vida i que prengui consciència de la seva realitat i capacitats.

19 joves han desenvolupat els seus coneixements entorn de l’electricitat

Finalment, concreció vol dir competències entorn de les claus de l’oﬁci (circuits, reparacions, comprovacions, mesures, treball en PVC, canaletes, regates, traçat de conduccions), amb una metodologia operativa que té en compte les nocions bàsiques sobre l’electricitat (usos dels materials, eines...). Els joves aprenen a dibuixar croquis, a pressupostar feines i a muntar instal·lacions. La concreció de la feina no oblida les feines complementàries, com el treball amb guix, amb ciment, alicatats, fontaneria bàsica i soldadures de diferents materials.

La concreció del treball i l’energia d’Unión Fenosa

Notes d’un mètode integral

La proposta consisteix en tres mòduls de capacitació en electricitat amb una durada de 4 mesos (3 de formació i un més per preparar la derivació i inserció del jove o la jove). La previsió és que cada mòdul atengui 15 nois i noies, la qual cosa vol dir donar resposta a 45 persones durant l’any.

Com és comú a tota la metodologia del Casal, es tracta d’aconseguir integrar en un sol procés, en un itinerari, la millora del nivell d’ocupació, l’orientació professional i la inserció laboral. Ateses les característiques dels nois que reben el servei, cal posar en marxa una pràctica intensa i experiencial, potenciant l’autonomia i la socialització del jove.

Activar motivant i motivar activant

L’aportació d’Union Fenosa és fonamental i no es limita al ﬁnançament, ja que també hi col·labora, mitjançant la participació d’algun dels seus

60 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

100% de les places cobertes en el primer mòdul

A aquesta integració contribueix, especialment, la intervenció en pràctiques en entitats o equipaments socials arrelats al territori. Un dels exemples més gratiﬁcants i motivadors per a nois, a més d’eﬁcient, va tenir a veure amb l’experiència d’intervenir als locals de l’Associació de Pakistanesos i de fer-ho conjuntament amb els nois d’Aprèn i Treballa. Sempre ens proposem que les accions tinguin un impacte real en el futur dels joves, en la seva capacitat d’autoocupar-se i de promocionar-se, però també interessa que siguin accions que facin créixer la sensibilitat del jove envers el seu entorn immediat.

Les empreses conﬁen en la nostra formació i s’hi impliquen

Tot aquest procés requereix que la metodologia que caracteritza l’entitat aproﬁti els recursos que aporta l’empresa i la possibilitat ocupacional de les entitats i els equipaments socials existents al barri. Això,

unit al seguiment tutorial i a la personalització dels itineraris, permetrà assolir els objectius proposats.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

46.890,96 euros 33

Fonts de ﬁnançament 3% Finançament públic 97% Finançament privat

97%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 61

Formació i Inserció Social i Laboral

| dDones: projecte pilot ILO-CHAVÍ

Partim d’un context general d’atur que a La Mina i a St. Adrià de Besòs pot arribar a superar en 6 punts la mitjana de Catalunya i que sempre és superior entre els joves, i augmenta en el cas de la dona. A partir del projecte dMoto La Mina ens vam adonar que hi havia una necessitat ben clara que les dones trobessin una proposta engrescadora de la mateixa intensitat i adaptada al seu perfil. És a dir, hi ha moltes noies amb manca de model professional que no estan gens motivades per a la formació, que, a més, troben obstacles que dificulten la seva inserció (inactivitat, inadaptació a altres mesures formatives...) i que tampoc no troben unes activitats prelaborals adaptades al seu perfil. El projecte consisteix en un taller d’àmbit prelaboral de caire motivador per a noies d’entre 15 i 19 anys, gitanes la majoria. La seva finalitat és activar i capacitar les joves per poder iniciar un itinerari de qualificació professional com a via de promoció personal i social.

Calia una proposta prelaboral a la mida de les joves

Responent a les necessitats En la cerca d’activitats especíﬁques que responguin a les inquietuds de les noies i que fossin potenciadores, activadores i ﬁdelitzadores, el projecte s’ha centrat en el tema de l’atenció a les persones, un aspecte amb diverses vessants que aporta molts continguts transversals i que afecta no solament les possibilitats de dinamització professional sinó la mateixa formació personal de les noies i el seu entorn.

62 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Aquest factor atraient i les seves oportunitats d’inserció i de pràctiques explica que les activitats proposades es vinculin a tasques en menjador escolar, activitats extraescolars, servei d’acollida, escola d’adults, monitora de lleure... però també contemplem el sector de l’hostaleria i del lleure, perruqueria, comerç, administració, jardineria...

Un 90% de les joves valoren positivament el projecte

Hi ha, però, una atenció especial a noies amb fracàs escolar, mitjançant un espai prelaboral i preformatiu de transició al treball o a la capacitació professional, per a adolescents de 16 anys en situació de conﬂicte o fracàs escolar que no poden accedir a altres recursos. El mòdul de pràctiques laborals té una durada d’un mes i permet treballar en un entorn real de feina i així poder avaluar aptituds i coneixements de les diferents accions de les noies, com a aplicació del que aprenen. Actuem, doncs, integralment sobre les necessitats de la jove: competències transversals i instrumentals, actituds, hàbits, orientació, acompanyament i formació, i ho fem mitjançant itineraris personalitzats. Es contemplen tant els aspectes laborals com els personals.

La cura de les persones i la pròpia: educació, higiene, salut... La cura dels infants en un context escolar i des del punt de mira del monitor, consciencia les noies de la importància d’aspectes socioeducatius allunyats, sovint, de la seva experiència, com és la importància que els

infants vagin a escola, les tasques del menjador escolar (hàbits, salut, higiene), les activitats extraescolars... Aquests són elements transversals que elles mateixes han d’aprendre i valorar.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

D’altra banda, paral·lelament de tot això, la jove incorpora coneixements bàsics de llengua, matemàtiques..., es potencia en tutoria la transició laboral de les adolescents amb problemes d’escolarització. Els aspectes d’autonomia personal i seguretat personal prenen una rellevància central.

Fonts de ﬁnançament 96% Finançament públic 4% Finançament privat

S’han dut a terme 28 itineraris, 8 dels quals ja s’han completat

96%

48.138,20 euros 32

D’altres elements acompanyen la formació necessàriament: mobilitat i xarxa de transports, coneixença d’entitats culturals, socials, formatives i laborals del barri, imatge personal, habilitats expressives. I, sovint atenent peticions de les noies, la “calu” de gènere: violència de gènere, cultura gitana, sexualitat...

Qüestió de mètode En aquest sentit, el projecte segueix les pautes habituals, amb detecció inicial d’interessos i expectatives per acordar compromisos. La fase posterior aborda la formació teòrica i els temes instrumentals i d’autonomia personal, establint contactes tant amb els professionals com amb la família de les joves per fer més planer el camí i uniﬁcar esforços. Aquesta fase contempla el mòdul de pràctiques, per desenvolupar un procés d’inserció social. A partir d’aquest moment es produeixen les derivacions oportunes en funció de les necessitats de la jove i de les capacitats assolides, sempre donant prioritat a l’opció d’incrementar la formació amb vistes a garantir millor l’èxit d’inserció posterior. Tot plegat es du a terme dins d’un marc tutorial, d’avaluació i seguiment, i s’utilitza com a recursos dinamitzadors i de suport, el treball en grup, l’entrevista, les assemblees, les activitats de socialització... eines que potencien el diàleg, el respecte, la tolerància i la motivació de cada noia des del mateix grup d’iguals. Cal destacar, també, la participació en el projecte de diverses entitats experimentades i compromeses en el treball als barris. En aquest cas, el Casal dels Infants del Raval treballa amb la complicitat i la col·laboració del Consorci de La Mina, els Serveis Socials i el CEIP de la Mina.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 63

| Projectes i Serveis. Dades 2006

Persones Centre Obert Infantil Centre Obert 12-16 Casal Familiar: servei comunitari de famílies Servei Sociojurídic Comunitari Consultes presencials Consultes per correu electrònic o telèfon Unitat d’Escolarització Compartida –UECActivitats d’Escolarització Compartida –AECEntorn Escolar Marhaba Servei de Transició a l’Autonomia Casal Jove Atlas Aula de Llengues i Formació Enllaç: joves i carrer Barri Educador Infants, joves i veïns implicats Persones participants Entitats participants Espai Tecnològic Usuaris Casal Usuaris Barri Entitats Relacion@NNTT Xarxa d’Accés al Treball Mòduls de Capacitació Mosso de Magatzem Formació Ocupacional en Paleta Mòduls de Capacitació en Ajudant de Cambrer/a dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a joves Centre de Dia de Justícia Juvenil Entra en Xarxa Aprèn i Treballa Energia i Treball dDones: projecte pilot ILO-CHAVÍ

190 51 432 175 175 312 17 124 433 13 24 170 296 94 140 140 1.972 61 319 250 242 15 77 401 31 29 28 51 12 38 31 33 32

TOTAL INFANTS i JOVES TOTAL ADULTS

2.384 495

64 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

| Gestió de l’entitat

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 65

| Gestió de l’entitat

L’Equip humà El Casal és un projecte col·lectiu, que neix de les persones, de la societat civil. Un projecte que treballa diàriament per a transformar la realitat de les persones més properes, lluitant contra l’exclusió social i per a la igualtat d’oportunitats. És l’equip del Casal qui canalitza i fa efectiu tot el suport que reverteix sobre el Casal al llarg de l’any. L’equip el conformen professionals, voluntaris i estudiants en pràctiques diversos que aporten valor i riquesa a l’actuació del Casal. Tots ells persones implicades, amb una visió, una missió i uns valors que es materialitzen en uns equips de treball que impulsen projectes educatius i àrees de suport, organitzats sota la convicció que, només partint de l’autonomia i l’autogestió, es poden conformar equips ferms i estables, partint de persones amb un ventall de capacitats i disponibilitats de temps molt diverses. La nostra metodologia, basada en el compromís, en l’estreta col·laboració i la creació de sinergies entre professionals, estudiants i voluntaris, té efectes multiplicadors sobre l’energia i els valors que cadascú hi aporta. Al llarg de tot l’any 2006 Contractats/des Voluntariat global al Casal Pràctiques Contractats per Barcelona Activa

119 552 127 5

Percentatge d’edats de col·laboradors Menys de 20 17% 20 a 30 46% 30 a 40 22% Més de 40 16%

Els equips de treball: coordinació i estabilitat El personal contractat de l’entitat és qui dóna continuïtat i estabilitat als projectes que es desenvolupen al Casal i qui garanteix el seu òptim funcionament i l’acompliment dels objectius al ﬁnal de l’any. Duen a terme tasques de coordinació i organització, i són els referents que desenvolupen els itineraris formatius i participatius de la resta de persones que col·laboren en els diferents àmbits. Per a formar part de l’equip humà del Casal cal superar unes proves d’accés que garanteixen la qualitat tècnica de l’equip. Des del Casal es generen ofertes de feina el màxim de concretes possible, amb l’ànim de

66 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

trobar sempre la persona amb el perﬁl més adequat. Amb la intenció que aquestes ofertes siguin més accessibles per tothom, enguany, hem generat un nou lloc web on es poden consultar tant les ofertes de feina com les de voluntariat.

El repte: formar-se i participar Davant el caràcter divers dels projectes que conformen l’actuació del Casal i la seva constant revisió i reformulació en funció de les necessitats que la intervenció directa i diària ens permet detectar, el conjunt de l’equip humà ha de ser dinàmic i sempre disposat a adquirir noves competències a fi de poder donar una resposta eficaç i adequada a les noves necessitats. En aquest sentit es potencia la formació dels equips, tant dels professionals com dels voluntaris. Els espais de participació també esdevenen essencials en una entitat com el Casal. Des del Casal entenem el compromís com el repte de participar: opinant, reflexionant, prenent decisions, donant suport, sent crítics, i aportant valor a la missió, des de la responsabilitat. Així doncs, es posa a l’abast de tot l’equip, espais oberts de participació, com ara els espais de reflexió i debat setmanals en què es tracten temes relatius a l’evolució dels diferents projectes o àmbits de l’entitat, o els espais de participació directa amb els voluntaris, que normalment tenen lloc després de cada activitat. Val a dir que la participació és un valor intrínsec, no només a la compilació o conformació del Casal com a un tot format de petites parts que participen en un mateix projecte, donant resposta a una causa, sinó també a la difusió i potenciació dels valors educatius. Des de cada projecte del Casal es busca la participació activa i la responsabilitat dels usuaris.

Casal dels Infants del Raval | MemĂ˛ria 2006 | 67

| Gestió de l’entitat

Àrea d’Informàtica Poder oferir una atenció de qualitat cada dia a més persones, avui en dia, passa inevitablement per la constant ampliació del parc informàtic. Una de les accions bàsiques de l’Àrea d’informàtica ha estat donar resposta a aquest creixement. Hem implantat un servidor a la seu social del Casal que, al llarg de l’any vinent, preveu instal·lar-se a la resta de locals de l’entitat. De moment, el servidor permet facilitar i garantir a les persones contractades de l’entitat l’accés a tota la informació de forma centralitzada. A més a més, ha suposat un pas endavant en la sistematització de les còpies de seguretat, que ﬁns al moment s’havien fet sempre manualment. La implantació del servidor ha comportat un salt qualitatiu en l’àmbit de la gestió interna i permetrà, en un futur molt proper obrir noves possibilitats de treball: el teletreball, l’accés a la informació des de qualsevol punt d’accés amb Internet… També hem dedicat esforços a la millora de les comunicacions entre els diferents locals de l’entitat a través d’una xarxa privada virtual. Aquesta acció ens permet treballar des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa de l’entitat, així com solucionar problemes tècnics remotament. Per altra banda, cal destacar el fet que sota l’Àrea d’informàtica s’ha centralitzat el servei de préstec de material itinerant. D’aquesta manera s’ha aconseguit economitzar i explotar al màxim els recursos informàtics i electrònics amb què compta l’entitat. Tots els professionals dels diferents projectes socioeducatius i àmbits de gestió han pogut accedir, sempre que ho han necessitat a un parc d’ordinadors portàtils, càmeres de fotos o de vídeo, pen-drives o fer ús del projector. Totes les millores que s’han generat a l’Àrea, especialment la incorporació del servidor, han estat acompanyades d’un constant estudi d’eines que ens permetran, més endavant generar i posar en funcionament un sistema de comunicació interna global en forma d’intranet que esdevingui un canal bàsic d’intercanvi d’informació i de comunicació.

Àrea d’Administració i Finances Hem generat un entorn integrat de gestió que permet aplicar, per a cada cost, el seu ingrés relacionat, incloent alhora, tots els nivells de despesa (des de les directes ﬁns a les d’estructura). Aquest canvi és molt signiﬁcatiu en tant que ens permet enfocar l’anàlisi de costos a partir de diferents punts de vista: cost per usuari, per activitat, per projecte, per departament... Aquest nou entorn integra mitjançant l’ús d’eines informàtiques: la comptabilitat, el seguiment pressupostari de l’entitat i l’analítica de costos. D’aquesta manera podem detectar ràpidament les necessitats

68 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

financeres dels diferents projectes en funcionament. El seguiment dels ingressos per a cada projecte ens permet veure quins d’ells requereixen més suport, i per tant, alhora, agilitzar i orientar la recerca de finançadors segons les necessitats. El nou sistema integrat ens permet ser encara més previsors, i ser capaços de respondre ràpidament davant les noves necessitats que els diferents programes puguin abordar. Quan aquestes necessitats impliquen increments nets en la despesa o redistribució de les existents, el nou sistema genera les senyals necessàries per tal que les Àrees de Finances i Comunicació ajustin el pressupost anual al canvi en la depesa, i reorientin l’estratègia cap a la recerca de fonts de finançament que permetin cobrir les noves necessitats. Ja hem pogut començar a veure els fruits que el disseny i l’execució d’aquest nou sistema ha generat. L’any 2007 però, acabarà de ser executat en la seva totalitat i es podrà veure consolidat.

Àrea de Serveis Generals L’Àrea de Serveis Generals, enguany ha continuat realitzant les accions de manteniment, aprovisionament i resolució d’averies que li són pròpies, per a cadascuna de les instal·lacions on el Casal desenvolupa la seva activitat diària. A més a més, ha continuat donant el seu suport imprescindible a les accions que es fan fora de les portes del Casal i en moments puntuals de l’any (coordinació d’infraestructures en festes al barri, colònies i altres esdeveniments.) Durant el 2006 les instal·lacions amb què compta el Casal s’han anat fent petites. Poc a poc, el Casal, ha anat ampliant la seva actuació i cada dia s’atén més necessitats, de més persones, des de més projectes. La tasca de l’Àrea de Serveis Generals ha esdevingut clau. Hem posat especial èmfasi en la cerca o habilitació d’espais diversos que permetessin tirar endavant la tasca que fem. En aquest sentit, cal destacar l’adequació i posada en marxa d’un pis assistit a Badalona com a recurs per als joves sense xarxa social que atenen el Servei de Transició a l’Autonomia i el condicionament del soterrani del local de Dr.Dou com a espai d’oﬁcina que ha permès dotar de més qualitat a la intervenció educativa. Cal destacar que, al llarg de l’any també s’han destinat forces recursos a la cerca de nous espais on el Casal pugui desenvolupar la seva tasca. Per altra banda, hem continuat gestionant l’arribada de donatius a l’entitat, assegurant-ne el seu bon ús o la seva derivació en cas que no poguessin ser assumits. Finalment, val a dir que durant el 2006 l’Àrea ha incorporat noves funcions: la gestió, seguiment i execució del Pla d’Inversions Anual del Casal,

la coordinació de les tasques de neteja de tots els locals, propis i cedits, i la coordinació de la cuina-menjador.

Fruit de la nostra experiència i de la col·laboració estreta amb el Districte de Ciutat Vella, hem participat en el Pla d’Acollida de persones nouvingudes, que s’ha impulsat des de l’Ajuntament.

Àrea de Comunicació i generació de recursos

Finalment, la participació en el catàleg de convivència i ciutadania de la Diputació de Barcelona, ens permetrà iniciar una línia de sensibilització ciutadana sobre la igualtat d’oportunitats per tots i totes, des de la nostra experiència de treball amb infants i joves en risc d’exclusió als barris del país. Pensem que és la nostra responsabilitat com a organització social fer-nos ressò de les situacions que afecten molts nens i joves del país i explicar com, des del Casal, amb la implicació de moltes persones, treballem per a millorar-les.

El treball que des de tots els projectes del Casal hem fet i fem per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social és cada vegada més reconegut per la societat. El Casal treballa, des de l’Àrea de Comunicació, per aglutinar i possibilitar la participació de cada vegada més persones, organitzacions, institucions i col·lectius en aquest projecte. Hem continuat col·laborant estretament amb tots aquells que ens ofereixen i consoliden el seu suport i hem treballat per anar engrandint aquesta xarxa i poder ampliar i millorar, així, la nostra capacitat de resposta als infants i joves més vulnerables. Per poder aconseguir que el Casal sigui un projecte compartit per gran part de la societat hem de poder-lo explicar en més espais, il·lusionar i generar complicitats. Això és el què hem fet durant tot l’any, participant en ﬁres i mostres d’entitats, apropant-nos a la ciutadania, i implicant als voluntaris en aquesta tasca, són ells els qui poden transmetre millor el valor de la feina que fan. També ho hem fet dedicant esforços en l’actualització constant de la nostra pàgina web, que s’ha convertit en una eina comunicativa que vol explicar el dia a dia dels projectes que el Casal desenvolupa.

Amb les administracions públiques El treball conjunt amb les institucions públiques és un puntal imprescindible per al desenvolupament dels projectes del Casal. Durant l’any 2006, hem mantingut el compromís de les que han donat suport als diferents serveis i actuacions els darrers anys, alhora que hem continuat treballant per aconseguir nous suports de les diferents institucions. Enguany hem trobat 7 noves vies de ﬁnançament. Amb una part d’aquests nous suports hem pogut iniciar propostes pioneres que són importants per al desenvolupament del projecte global de l’entitat perquè posen èmfasi en detectar noves necessitats i ens avalen per començar a intervenir en nous territoris que concentrin factors d’exclusió en la seva població infantil i juvenil. Destaquem,el projecte pilot del programa ILOSER de la Diputació de Barcelona que consolida el treball amb noies al barri de La Mina, el contracte amb el sector de seguretat i mobilitat de Barcelona que ha possibilitat un estudi-diagnòstic de la convivència al barri del Besòs, i la posada en marxa del programa Catalunya-Magrib, coﬁnançat per la Generalitat i el programa AENEAS de la Unió Europea.

El compromís ciutadà, la força de les persones i els collectius Els ciutadans i ciutadanes que col·laboren amb el Casal de manera estable o puntual possibiliten el desenvolupament dels projectes durant tot l’any, garanteixen la independència de l’entitat i permeten prioritzar les accions més necessàries i urgents en cada moment. La xarxa de col·laboradors particulars és el suport complementari i imprescindible per als projectes. El Casal és un projecte col·lectiu que suma esforços per la igualtat d’oportunitats i per això hem buscat la complicitat de més persones en quatre moments de l’any (l’estiu, el Nadal, la primavera i l’inici del curs). Aquestes campanyes requereixen suports. Un any més aquesta solidaritat té el referent imprescindible en les escoles de la ciutat, que dediquen temps a participar, des de les aules, en les “ensobrades” i l’etiquetatge d’una part important d’aquest material, que arriba a més de 100.000 llars catalanes. A més a més, però, comptem amb moltes organitzacions que fan possible fer arribar el projecte al seu entorn proper (col·legis professionals, revistes, entitats culturals...), gràcies a tots ells i a la col·laboració dels mitjans de comunicació podem fer més sòlida la base de col·laboradors/es que s’impliquen en la millora de la realitat propera donant suport al Casal. Enguany hem tornat a sorprendre’ns de la capacitat de diferents collectius de persones que dediquen imaginatius esforços a ser solidaris amb el Casal. Ens hem permès englobar aquests gestos en un espai que anomenem Iniciatives Ciutadanes i que ja té un lloc al nostre web. Pensem que les iniciatives ciutadanes són totes aquelles accions impulsades per grups de persones, que parteixen de la mobilització i de la implicació de vàries persones amb l’objectiu últim de col·laborar en la transformació de la societat perquè els seus esforços reverteixen directament sobre els projectes que el Casal impulsa.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 69

| Gestió de l’entitat

Buscant complicitats, a prop de les empreses

Quin suport hem aconseguit?

Per a poder tirar endavant els projectes que duem a terme des del Casal, dotar-los d’estabilitat i qualitat, el suport de les empreses de la ciutat esdevé imprescindible. L’impuls de la societat civil es fa palès en l’empresa a través del desenvolupament de la seva responsabilitat social. Les empreses esdevenen, cada vegada més, espais d’implicació i intervenció social. Des del Casal treballem per a donar a conèixer la nostra tasca entre les empreses que vulguin implicar-se en un projecte col·lectiu com el Casal trobant en ell, una manera de revertir els seus esforços en la transformació de la societat.

Durant el 2006 el Casal dels Infants del Raval ha impulsat el funcionament de 23 projectes, que han donat servei a més de 2.500 persones. Per poder fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el màxim de suports possible, tant pel que fa a les administracions públiques com pel que fa a la societat civil. Hem obtingut, doncs, al llarg de l’any, un suport de 2.532.579 euros. Un 58% d’aquests recursos han provingut de fons públics i un 42% de fons privats (ciutadania, empreses, fundacions i institucions).

Perquè som conscients de la importància de la relació entre les empreses i el Casal, quan una empresa col·labora amb el Casal entra a formar part de la Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal que ens permet treballar conjuntament i de forma personalitzada cadascuna de les propostes que ens plantegen. Pensem, que només treballant adaptant-nos a la naturalesa de cadascuna de les empreses, a la seva disponibilitat, al seu nivell d’implicació, a les seves preferències, i a tot el que cadascuna d’elles pot aportar, podem generar processos de canvi estables i perdurables en el temps. Enguany, hem ﬁançat la relació amb les empreses que ja ens havien donat suport altres anys, i 25 noves empreses s’han adherit a la Xarxa. Entre elles, volem destacar el suport de Unión Fenosa que ens ha permès posar en marxa el projecte de formació i inserció social i laboral, Energia i Treball. La Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal proposa a les empreses formar-ne part col·laborant directament en els projectes i divulgant, alhora, una problemàtica social a la que el Casal està donant resposta fent difusió dels materials de sensibilització als seus treballadors i clients. Gràcies a la iniciativa premiada per Ashoka Emprendedores Sociales, enguany hem pogut començar a fer difusió de l’Apunt Ciutadà amb la intenció de divulgar la situació de vulnerabilitat amb què es troben els joves en situació d’exclusió social. Gairebé 70 empreses han fet difusió de l’Apunt Ciutadà entre els seus treballadors. Així doncs, al Casal entenem que la col·laboració de les empreses va més enllà de la seva aportació econòmica i pot passar per la implicació i participació directa a diferents nivells en diferents àmbits de l’entitat. En aquest sentit, enguany, hem promogut especialment la participació de les empreses en la difusió de la tasca socioeducativa del Casal, a través dels seus propis canals de difusió, mentre que hem continuat duent a terme l’acció de les postals de Nadal del Casal que enguany, han arribat a més de 4.500 llars.

Volem destacar el suport imprescindible dels ciutadans i ciutadanes que col·laboren en el funcionament dels projectes. És aquesta implicació i la de la resta d’actors compromesos amb l’entitat i els barris on aquesta treballa, la que fa possible la riquesa i el valor social que aconseguim mitjançant la diversitat de les actuacions del Casal. Potenciant, d’aquesta manera, la creació del Capital Social que impulsa la veritable transformació a nivell global. El caràcter múltiple i divers de les col·laboracions i complicitats que, entre tots, arribem a generar, tant les que tenen a veure amb el suport econòmic com les que es concreten en altres tipus de suports, permet anar

70 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

molt més enllà de l’actuació que seria viable només amb el ﬁnançament públic, que és insuﬁcient per abordar de manera integral les respostes que requereixen determinades situacions de desigualtat social. Aquesta diversitat en l’origen dels recursos proporciona llibertat per a actuar en les situacions on és més necessari i urgent, permet oferir un suport social a més infants, joves i famílies, possibilita aportar més recursos als projectes, els dota de continuïtat i estabilitat al llarg de tot l’any i, sobretot, permet enriquir la nostra missió, que comparteixen i assumeixen cada dia més persones i col·lectius, ampliant així l’impacte social de l’actuació de l’entitat.

Com hem aplicat aquest suport? 8% Difusió, Sensibilització i Recerca de Recursos És necessari destinar una part dels recursos públics i privats que obtenim a aquestes accions: difusió de les activitats, sensibilització i incidència social, i recerca de noves persones, fundacions, empreses, escoles... que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l’entitat. És un treball a mig i llarg termini que esdevé necessari per poder garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social del Casal envers els seus usuaris. 92% Projectes El 92% dels recursos s’ha destinat a l’execució dels projectes i activitats. Incloem aquí totes les despeses necessàries per dur a l’execució global de cada projecte (materials de tallers i activitats –així com l’administració i gestió d’aquestes–, beques i ajudes, despeses de personal –equip educatiu i tècnic–, coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, manteniment i seguretat de les instal·lacions...). En el moment de fer les despeses de cada projecte es busca sempre el màxim aproﬁtament dels recursos (cercant els millors proveïdors possibles, ajustant les despeses als mínims imprescindibles que permetin garantir l’execució de les activitats,...). L’exercici econòmic del Casal dels Infants del Raval ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certiﬁcant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2006 és correcta. Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l’auditoria econòmica.

Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents Al 2005 es va introduir un nou criteri en la gestió econòmica de l’entitat amb l’objectiu d’aconseguir més estabilitat pels projectes socioeducatius i, sobretot, d’incrementar la capacitat d’innovació de l’entitat en l’acció social i educativa davant les noves necessitats.

Aquest criteri consisteix en reservar expressament durant l’exercici de l’any, el 20% dels recursos aportats pels col·laboradors ﬁxes de l’entitat generant, d’aquesta manera, l’anomenat Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents del qual l’entitat en disposarà a mida que sigui necessari. Aquest fons es destinarà a projectes i accions que responguin a necessitats urgents, immediates, emergents o que demanin una resposta molt innovadora o dinàmica. Comptar amb aquest Fons ens permet abordar situacions a través d’actuacions que d’altre forma no serien possibles.

De la urgència a la resposta ràpida: el naixement del Servei Sociojurídic Comunitari Els recursos que es van recaptar al llarg del 2005 sota aquesta ﬁta, enguany han impulsat el desplegament del Servei Sociojurídic Comunitari. Un projecte innovador i molt necessari l’objectiu del qual és vetllar per la defensa dels drets de les persones. Ho fa donant informació, orientació i suport en aspectes jurídics per aquelles persones que es troben amb diﬁcultats per fer efectiu l’exercici dels seus drets, i sense deixar de banda l’aspecte comunitari del dret. Avançant en la pressa de consciència de la unitat per a fer efectiva la lluita en defensa dels drets, i en la generació d’una cultura del dret que va més enllà de solucionar problemes individuals, i que agafa sentit en tant que mesura preventiva. Com a paradigma del potencial d’aquesta forma de gestionar els recursos, el ràpid desenvolupament i bon funcionament del projecte ha permès aconseguir ja que una institució privada es comprometi en el mateix, així com que molts advocats de la ciutat es vagin adherint a col·laborar de forma voluntària en les seves activitats.

Amb visió de futur Aquesta experiència tan positiva, fa palesa l’eﬁcàcia i el marge d’actuació que aquest fons ens brinda, esdevenint un recurs necessari per a poder intervenir ràpidament en situacions urgents. Així doncs, durant l’exercici del 2006 hem continuat apostant per la reserva d’aquest fons, que ens permetrà, quan torni a ser necessari, adaptar la nostra resposta a les noves necessitats. Així podrem, amb els recursos que els ciutadans ens conﬁen, combinar un triple objectiu: contribuir al manteniment i suport a la continuïtat dels projectes en funcionament, estimular la generació i posada en pràctica de noves respostes als problemes socials, i fer possible una forma d’actuació en la que la ciutadania fa possible el sorgiment d’aquestes noves respostes a les necessitats socials per a les que després es buscarà i aconseguirà l’adhesió i suport d’altres institucions públiques i privades.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 71

72 | MemĂ˛ria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Moltes gràcies a les empreses i entitats que, formant part de la Xarxa d’Accés al Treball, han proporcionat llocs de treball als joves formats al Casal durant el 2006: 7 i Tria, Abacus, Agbar (Sociedad General de Aguas de Barcelona, S.A.), Ananda Gestión, AVV Sistemas 99, S.L., Candela Raval, Caprabo, Carrefour, CARSA, Condis Supermercats, Consum S. Coop. Ltda., Electric Meganova , Fundació Formació i Treball, Fundació Integra, Granja Viader, Grupo Els Fanals-Moka, Hotel AC Miramar, Hotel Catalonia Ramblas , Hotel El Castillo, Hotel Principal, Ikea-Hospitalet, M Construmega, S.L., M. Font e Hijos, S.A., Mango, Metalgrif, Misca, Pinturas Raúl Vila, Recursos Solidaris, Rest. AGUSTEU, Rest. Alba Granados, Rest. Alba Paris, Rest. Can Campanya, Rest. Casa Fernández, Rest. Casa Leopoldo, Rest. Dante Gori, Rest. Don Pelayo, Rest. El Submari, Rest. Els Tres Bots, Rest. Fernandez, Rest. Irati, Rest. Planterspunch, Rest. Sagardi Argenteria, Rest. Sagardi Maquinista, Rest. Segarra, SENFO (Serveis d’educació no formal), Serveis d’Esplai, Sitag, S.L., TRC , UNO 97 CC, S.L. Empresa de Encofrados

Moltes gràcies a les empreses que formen part de la Xarxa d’Accés al Treball donant suport als projectes d’inserció laboral proporcionant als joves oportunitats de formació:

CAVA Agustí Torelló Mata

Masies d’Avinyó

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 73

74 | MemĂ˛ria 2006 | Casal dels Infants del Raval

Han donat suport als projectes:

Impulsors

Col路laboradors

Casal dels Infants del Raval | Mem貌ria 2006 | 75