Memòria 2007 del Casal dels Infants by Casal dels Infants

| La nostra missió

Concentrem esforços en els barris amb infants i joves amb més necessitats socials per aconseguir millores concretes i duradores en el seu creixement i en el seu entorn proper, afavorint la transformació social a través d’un projecte compartit que contempla:

•

l’acció social

•

la incidència política i la sensibilització

•

l’atenció a noves necessitats

•

la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu

•

el treball en xarxa

30 | Integració de Joves sense Xarxa Social 32 | Servei de Transició a l’Autonomia 34 | Programa Catalunya-Magrib

78 | La clau del Voluntariat

2 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Fa molts anys que, des del Casal dels Infants, demostrem que qualsevol nen o nena, per difícil que sigui la seva situació, pot tirar endavant si entitats com el Casal, juntament amb moltes altres persones i organitzacions, l’acompanyen i li donen suport posant recursos i serveis al seu abast, per superar l’exclusió. Amb aquesta Memòria, teniu entre les mans una finestra oberta a la realitat quotidiana de cadascun d’ells. Des de la dedicació i l’abocament d’esforços de moltes persones, i amb el compromís de ser altaveu de les situacions d’exclusió i vulnerabilitat que encara avui, pateixen molts infants i joves als nostres barris, hem continuat construint el Casal que volem, amb el repte il·lusionador de poder fer que més nens/es i joves tinguin un Casal al seu barri. Més oportunitats. Més eines per créixer. Entre aquestes pàgines trobareu nous projectes que donen resposta a noves necessitats. Una aposta clara per arribar allà on ningú arriba, per donar suport als qui ho tenen més difícil. L’any 2007 hem pogut desplegar recursos per continuar oferint una atenció cada vegada més especialitzada i adequada a les necessitats de cadascuna de les persones que atenem. Hem posat a l’abast dels nens i nenes del Marge Esquerra de Sant Adrià del Besòs el nostre model d’intervenció socioeducativa i hem ofert mòduls d’adaptació formativa als nois i noies del barri del Besòs de Barcelona amb més dificultats d’ integració al sistema educatiu. Hem pogut potenciar el treball que fa anys que portàvem a terme a Tànger, donant suport a les entitats educatives que treballen amb menors i famílies amb poques oportunitats. En el marc del Programa Catalunya- Magrib, treballem des de l’origen, sensibilitzant la població autòctona, reforçant les iniciatives i el teixit associatiu local, amb l’objectiu de generar recursos als barris més vulnerables de la ciutat que ofereixin oportunitats de promoció als infants i famílies que, davant la manca d’alternatives a la seva ciutat natal, sovint opten per la migració infantil precoç. Les noies gitanoromaneses també han trobat al Casal, un recurs que aposta per convertir la seva situació en una oportunitat d’inclusió que reconsidera valors, expectatives i les porta a desenvolupar un projecte vital propi. A finals d’any hem treballat especialment per ampliar la xarxa de suport a la infància i la família a través del programa contra la pobresa infantil de la Fundació “La Caixa” i hem pogut ampliar la franja d’edat dels nens i nenes a qui donem resposta als 0 i 3 anys, posant l’accent en la prevenció en edats tempranes i oferint una atenció especial a les seves mares. Entre tots, des del treball constant i diari, des de la proximitat, demostrant que una altra realitat és possible, hem generat debat social i polític, i hem exigit respostes decidides, fermes i valentes a les situacions de desigualtat. Entre tots hem fet el Casal que som i entre tots hem dibuixat el Casal que volem ser. Només si hi som tots i si, entre tots, aconseguim implicar més persones i col·lectius, podrem continuar treballant per fer-lo possible. Gràcies per ser-hi!

Rosa Balaguer Directora General

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 3

| Suport Social a Infants i Famílies L’objectiu d’aquesta línia d’acció, la primera llavor del Casal, és prevenir les situacions de risc dels nens i les nenes, acompanyant i donant suport a les famílies i promovent, entres elles, les relacions i l’ajuda mútua. Responem als greus dèﬁcits socials i educatius que afecten la vida de les persones, de les famílies i, sobretot, dels infants, que els posen en situacions de risc i de desavantatge social. L’àmbit urbà dels projectes és el Raval i el Marge Esquerra de Sant Adrià de Besòs. Els projectes centrats en els nens i les nenes són el Centre Obert Infantil, el Centre Obert Adolescents, el Centre Obert Infantil Les Fades i Programa CaixaProinfància. Xarxes per superar la pobresa infantil i familiar. Es proposen, cadascun des de la seva especiﬁcitat, educar integralment i reforçar els factors de desenvolupament personal i social dels infants, prevenint situacions d’exclusió social i intervenint socioeducativament, amb la família i l’escola, quan és necessari.

El suport a les famílies se centra en el Casal Familiar, però ara també hi ha dos nous projectes -Vincles, l’espai maternoinfantil per a créixer junts i Centre de Dia d’Atenció a Famílies GitanoRomaneses- que atenen integralment mares i infants. El Servei Sociojurídic Comunitari, a més, assessora jurídicament les persones, les famílies i les entitats del barri.

| Vincles, l’espai maternoinfantil per créixer junts El Raval, Barcelona

Tot just iniciat el novembre de 2007, respon a una realitat: en el context familiar i en el de famílies monoparentals -i més en cas d’immigració-, la dona amb fills petits és l’agent social que més pateix les desigualtats, la desatenció, les carències econòmiques i les situacions d’aïllament i de risc. El projecte dóna suport personal, formatiu i laboral a la dona amb fills menors de tres anys a fi de potenciar la seva autonomia i integració social, amb èmfasi especial en els aspectes maternoinfantils, determinants de circumstàncies futures de risc o de dèficits relacionals mare-fill.

| Impulsors: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (IRPF), Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales-, Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Departament d’Acció Social i Ciutadania-, Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Departament de Justícia- Direcció,

| Col·laboradors: General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Departament de Treball- Servei d’Ocupació de Catalunya, Ajuntament de Barcelona- Districte de Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona- Sector de Serveis Personals, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs- Regidoria de Serv

4 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Ministerio de Educación y Ciencia, Departament d’Acció Social i CiutadaniaInstitut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)- Secretaria per a la Immigració- Institut Català de les Dones, Departament de Justícia- Direcció General de Justícia Juvenil, Diputació de Barcelo-

na- Àrea de Benestar Social, Diputació de Barcelona- Servei d’Educació, Consorci Badalona Sud, Fundació Caixa Tarragona, Obra Social Bancaja, Obra Social Caixa Sabadell, Obra Social de Caixa Manlleu, Caixa Terrassa Obra Social, Associació ZerosetBCN, ING Lease.

Centre Obert Infantil | Centre Obert Infantil Les Fades | Centre Obert Adolescents | Casal Familiar: servei comunitari de famílies |

Centre de Dia d’Atenció a Famílies Gitano-Romaneses | Servei Sociojurídic Comunitari | Programa CaixaProinfància. Xarxes per superar la pobresa infantil i familiar |

Suport Social a Infants i Famílies

| Centre Obert Infantil El Raval, Barcelona

El Centre Obert Infantil ofereix una atenció educativa integral i intensiva per a nens i nenes del barri de 3 i 12 anys (repartits en quatre grups: Casalet, Petits, Mitjans i Grans), especialment a aquells que es troben en situacions de vulnerabilitat i desavantatge social per circumstàncies socials, econòmiques, familiars o pel procés d’immigració. De manera preventiva, integradora i compensatòria, s’ofereixen activitats educatives i de suport a l’escolarització, establint vincles amb les famílies i de manera coordinada amb la xarxa de serveis socials i d’atenció a la infància en risc del territori, amb l’escola i amb tots els agents que incideixen en el creixement dels infants.

El projecte ha atès 237 nens i nenes

Jugar és aprendre Mitjançant el joc, es promou la participació i l’autonomia personal, així com les capacitats d’adaptar-se positivament a les normes i l’entorn, tenint cura del material, però també dels companys i dels adults. Els infants de Primària valoren una activitat que els permet trobar-se en espais informals amb els companys de l’escola i s’impliquen en activitats a l’espai públic i amb els Casals d’avis. Aquests espais i activitats creen un bon clima per a l’intercanvi, la solidaritat i la presa de consciència. Als espais de la ludoteca, el joc simbòlic amb grups reduïts, guiats per voluntariat especialitzat, dinamitza l’expressió i la comunicació, mentre que la psicomotricitat, l’expressió corporal i la pràctica de la llengua es

vincula a tallers de música, de teatre, de cançons i danses, sense oblidar el taller de malabars o de manualitats i les activitats esportives, com la piscina o el futbol. Amb la informàtica es juga, però també es promou l’elaboració d’arxius fotogràﬁcs decoratius i altres tasques. El taller de cuina ha permès treballar aspectes com l’ordre, la higiene i l’alimentació; la recepta setmanal ha animat els infants a fer, per exemple, una amanida, després d’haver fet dibuixos dels ingredients i d’enganxar-los en un mural. La plàstica abasta des de la pintura a la costura, passant per la perruqueria, el maquillatge i la realització de polseres. També s’ha passejat per la ciutat per descobrir espais culturals, urbanístics o lúdics, com el saló de la infància, l’scating o el zoo Els infants del Casalet han aportat la decoració de roba amb diferents materials i colors a la ﬁra Bread & Butter; els jocs imaginatius van generar escultures vivents a les Rambles o un viatge per trobar un tresor.

Activitats de suport a l’escolarització Aquest aspecte vol reforçar i promoure la integració escolar amb activitats que reforcen el procés d’escolarització i en què participen els tutors de les escoles.

Els alumnes de cicle inicial han millorat en lectura i escriptura

A partir de les diﬁcultats detectades, s’ha insistit a enfortir les àrees instrumentals -lectura, escriptura, comprensió i aspectes logicomate-

La meva mare va venir abans, quan jo tenia 3 anys, i fa dos que ens hem trobat; el meu pare i la meva germana estan a l’Equador. El meu germà té 14 anys i des de que ha arribat aquí s’ha tornat... contesta la meva mare. Trobo a faltar el meu pare i la meva germana. Però aquí a Barcelona tinc molts amics, tot el col·legi. Al Casal berenem, juguem, fem els deures...i també anem a piscina, al poliesportiu... M’ho passo molt bé. (Fernanda, 10 anys) - Centre Obert Infantil

6 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

màtics- i els hàbits d’estudi. El domini i ús de la llengua catalana també són claus per a millorar l’aprenentatge. Però no podem oblidar aspectes determinats com l’interès, la motivació, l’atenció i la responsabilitat dels infants en l’estona de reforç escolar. Els “Racons amb el grup de Grans” han permès que aquests, de manera entusiasta, fessin de professors dels petits del grup de Casalet. La comprensió lectora, que els més petits exerciten escoltant petits contes d’arreu del món, els grups de Mitjans i Grans la treballen amb “La Notícia”, que permet detectar les diﬁcultats de comprensió i tractar temes socials i d’actualitat. Si “Mapa Mundi” aborda la imatge pròpia i fa prendre consciència que venim de llocs diferents, però que ara compartim territori i uns mateixos drets, “El Museu de les coses importants de les nostres famílies”, amb els nens i les nenes creant un museu d’objectes familiarment signiﬁcatius, permet expressar aspectes emocionals, el coneixement del cos, l’autocontrol i l’expressió de sensacions i sentiments.

El 90% dels infants i de les famílies reconeixen la importància de l’espai de reforç escolar

En informàtica, el grup de Grans també ha treballat en Power Point per fer presentacions a la resta del grup. Amb els jocs de taula, els infants posen en pràctica la llengua i les matemàtiques, i tant en grans com en petits han funcionat molt bé.

Seguiment socioeducatiu El projecte es preocupa especialment pels casos d’infants o famílies en risc. Un 40% de nens i nenes han rebut un seguiment socioeducatiu individualitzat i es fan plans de treball amb l’objectiu de generar canvis i prevenir situacions greus, en coordinació amb diversos serveis de la xarxa i mesurant el grau d’actuació. De vegades són les famílies que ens fan demandes d’acompanyament i suport.

40% dels infants que atén el Centre Obert Infantil han rebut un seguiment socioeducatiu individualitzat

Al barri del Raval, les situacions de risc de la infància tenen molt a veure amb la precarietat econòmica, laboral i social, amb la falta de formació i amb el fet que la dona se sol trobar molt sola en la cura i educació dels seus ﬁlls i ﬁlles.

Socialització i festes al barri El Centre Obert Infantil participa intensivament en la vida del barri, reforçant la socialització, la pertinença i l’apropiació de l’espai públic. Aquest treball amb vessant comunitària es fa especialment efectiu a través de la implicació en el Projecte Infància Raval, que aglutina les entitats del barri que treballen amb infants i proposa, organitza i articula activitats conjuntes. Els nens i les nenes s’impliquen en la Castanyada (31 octubre), realitzada amb la resta d’entitats del barri en una plaça del Raval. En la festa de Nadal (15 desembre), totes les entitats del barri es troben al teatre del CEIP Collaso i Gil i hi exposen el seu treball teatral, musical o de dansa. Per Sant Jordi, els infants han construït un drac amb cadires o ninots, en una mostra d’imaginació, cohesió i treball en grup Com cada any, una ﬁta especial ha estat el Carnaval del Barri: la Ravalstoltada, però n’hi ha hagut moltes altres, com la festa de la primavera, la de l’escuma o la de la tamborinada, les festes al parc, de ﬁ de curs i de tancament. Entre les activitats de caràcter social també cal destacar les “Vivències compartides”, amb el Casal d’Avis Tarradellas.

Les colònies, les vacances Les colònies i sortides permeten treballar intensivament tant aspectes quotidians com temes d’especial interès. Així, a les colònies d’estiu es van treballar els drets dels infants, però en totes s’han treballat intensivament aspectes de la quotidianitat, com els hàbits, les relacions del grup i el coneixement de l’entorn. El Casal d’Hivern i d’Estiu organitza, en vacances escolars, activitats durant tot el dia. A l’estiu, es fan dos torns: juliol i agost, per garantir l’atenció socioeducativa al màxim d’infants i donar suport al màxim de famílies per a la conciliació laboral i familiar. Les sortides de cap de setmana generen espais de relació diferents i distesos que permeten fer excursions, gaudir de dinars organitzats amb la implicació de les famílies, crear vincles interfamiliars i visualitzar les relacions. En són un exemple la sortida familiar en autocar a Sant Pol o al Delta de l’Ebre. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

446.803,56 euros 237

Fonts de ﬁnançament 73,68% Finançament públic 25,81% Finançament privat

73,68%

25,81%

M’agrada viure aquí, però a l’agost vaig al Marroc, a una granja on hi ha conills i gallines... i els cuido. M’ho passo molt bé perquè hi vaig molt lliure i aquí no; allà hi ha coses millors, com les tendes de peix, que estan al carrer i no hi ha cap porta. Tot està més a prop. Què he après al Casal? Quan jugo amb una cosa l’he de recollir... La meva monitora és molt bona i me l’estimo molt. A més, és molt divertida. (Muna, 9 anys) - Centre Obert Infantil

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 7

Suport Social a Infants i Famílies

| Centre Obert Infantil Les Fades Marge Esquerra, Sant Adrià de Besòs

El Centre Obert Infantil Les Fades ofereix un medi preventiu i promocionador adreçat a donar suport als infants de 6 a 12 anys de Sant Adrià de Besòs i a les seves famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat i risc social. Des d’aquest any, el Casal participa de la gestió del centre amb l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. La detecció de necessitats la fan les diferents Unitats bàsiques d’Atenció Social Primària (UBASP) del municipi en coordinació amb la xarxa de serveis públics de cada barri: Escoles, Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP), Àrees Bàsiques de Salut (ABS), entre altres. Tot i que la majoria de nens i nenes són del Marge Esquerre del Besòs, també hi participen infants de barris molt propers com el d’Artigas de Badalona.

Al llarg del curs s’han atès 26 infants entre 6 i 12 anys, 17 nens i 9 nenes

Jugar i aprendre En aquestes sessions, dividits en grups de treball segons les seves capacitats i la dinàmica relacional general, els infants participen en el racó de lletres, a la ludoteca, als tallers, a activitats de psicomotricitat, als jocs en grup i a la piscina. Es busca que els infants valorin el grup en clau de cooperació, diàleg i respecte, promovent l’autoconeixement i l’autoestima. Es potencien les habilitats manuals, la imaginació i la creació, identificant les seves capacitats plàstiques, i s’anima els infants a ser capaços de dur a terme una tasca fins al final.

Així, esdevenen protagonistes de la seva organització, ja que poden decidir, negociar i assumir responsabilitats (lliure elecció del company, del joc, de l’espai i del personatge i del rol que desenvolupen en el joc simbòlic). Mitjançant el joc lliure, es potencia l’organització i el diàleg entre els infants, pactant les normes dels jocs. En les activitats, especialment a psicomotricitat, aprenen com canalitzar i transformar l’agressivitat de manera que ningú no es faci mal, derivant-la a l’àmbit simbòlic o a un context reglat.

Activitat de suport escolar El suport i el reforç escolar es basa a potenciar hàbits bàsics de treball, estudi i organització de la feina, i aconseguim una millor vivència del treball acadèmic des dels reforços positius, ensenyant estratègies per obtenir millor resultat en l’estudi. Ens centrem, pel que fa a continguts bàsics, en la lectura, l’expressió verbal, la lògica, la cal·ligraﬁa, el càlcul numèric, el traç, la comprensió lectora i el raonament abstracte. El racó d’informàtica permet iniciar els infants en el programes informàtics de manera lúdica, i des dels mateixos jocs proposats pels infants es treballen aspectes de memòria, coordinació, relació espaciotemporal, orientació, atenció, lectura, etc.

El contacte diari amb les famílies i les escoles permet més eﬁcàcia en el suport escolar

Seguiment socioeducatiu La tasca del Centre Obert s’estructura entorn d’un pla de treball individual, familiar i grupal basat en el reforç i l’adquisició d’hàbits bàsics i de conducta, estretament relacionats amb la quotidianitat de l’infant.

“Estàs més recollida. Fas jocs, activitats... és com una família…i les monitores tenen molta paciència... És al·lucinant que vagin a buscar el Naim a l’escola …m’ajuden tant!... Ara, el meu ﬁll canta les mateixes cançons que cantava jo de petita... Al sopar de famílies varem ballar la conga darrere les monitores.” (Karima, 27 anys) - Mare del Naim del Centre Obert Infantil

8 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

No seria possible un bon seguiment sense estrènyer la relació amb les famílies, amb les quals s’han establert i deﬁnit acords en el full d’inscripció (assistència, entrevistes, activitats, etc.). Els plans de treball al voltant de cada nen o nena s’han hagut d’adaptar al ritme i característiques diverses de cada família, que mostren interessos i prioritats diferents; les millores de l’infant s’assoleixen aplicant procediments diferents, amb la col·laboració de la família o, de vegades, sense aquesta col·laboració.

Les colònies, les vacances Les sortides amb el Centre Obert es duen a terme en èpoques de vacances escolars (Nadal, Setmana Santa i estiu, moments especialment delicats per a la vida familiar, atès que la vida laboral diﬁculta l’atenció i cura dels infants). Des del 26 de juny ﬁns al 14 de juliol hi ha el Casal d’Estiu, amb programació especial i horari de matins. Per Nadal, s’han fet sortides a patinar sobre gel, i una gimcana al Centre Obert “Els Xunguis”. Per Setmana Santa vam anar a l’Aquàrium, a la piscina de Marina Besòs i vam organitzar Petits Racons. Durant la resta de l’any, s’han fet sortides a la platja de Montgat, al riu Besòs, al zoològic, a l’hípica, a Illa Fantasia i al Tibidabo, i colònies a Palamós durant tres dies. Les colònies propicien situacions de convivència molt intensa i són una molt bona ocasió per detectar problemàtiques, per millorar la socialització entre els infants i generar més cohesió de grup. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

42.626,35 euros 26

Fonts de ﬁnançament 67,67% Finançament públic 32,33% Finançament privat

67,67%

32,33%

El joc i els hàbits quotidians Totes les activitats i tallers ens permeten formar els infants en aspectes quotidians d’higiene personal i corporal. En són un bon exemple els tallers de cuina o l’activitat de piscina: els primers permeten abordar el tema alimentari, com la cura i la manipulació d’aliments i d’estris de cuina i l’organització de l’espai; l’activitat de piscina és un bon moment per establir hàbits d’higiene i ordre personal, de potenciar la relació de grup, de compartir l’espai. Caminar pel carrer, en les sortides, permet treballar aspectes de respecte a l’altre, a les coses i a l’espai; el moment de berenar també planteja la quotidianitat de menjar, recollir i endreçar el lloc adequadament.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 9

Suport Social a Infants i Famílies

| Centre Obert Adolescents El Raval, Barcelona

Ofereix un entorn de formació activa i lleure participatiu a nois i noies de 12 a 16 anys, que afavoreix el suport educatiu, preventiu i promocionador, sobretot per als qui es troben en situacions de vulnerabilitat i/o risc social. El projecte treballa de manera individualitzada amb els adolescents, implicant les seves famílies, els instituts i en coordinació amb els serveis socials i d’atenció a la infància.

El lleure i el grup Durant tot el curs escolar, els adolescents compten amb un espai diari a les tardes al qual s’han adaptat i que han fet seu. L’ambient acollidor i estable és imprescindible per generar la conﬁança de decidir per ells mateixos, esdevenint protagonistes dins del Casal.

Els adolescents valoren especialment les activitats extraordinàries que, cada trimestre, organitzen ells mateixos (sortida al cinema, bicicleta, skating) a part de les colònies o excursions de cap de setmana

Les activitats que més motiven els nois són els esports, sobretot el futbol -el curs vinent potser es federarà l’activitat per participar en la lliga oﬁcial de Barcelona-, el Badminton per a noies i, el criquet, demanat pels propis usuaris pakistanesos. També s’ha participat en la Cursa del Corte Inglés i s’ha participat en la tradicional pujada a Montserrat que s’organitza, any rere any, des del Casal Jove Atlas. L’Espai de Trobada és un espai de relació lliure compartit amb el grup de joves on es juga al futbolí, al ping-pong i al billar i a on els adolescents

estableixen una relació educativa quotidiana amb els educadors (els seus referents adults). També s’ofereixen cursos i tallers. Entre aquests cal destacar els d’arts marcials, de batucada, de grafitti, de cuina domèstica i de mercat, la revista Spai8 i els blocs informàtics, però també han estat molt profitosos: el curs de billar amb el Casal d’Avis Trueta i el curs de teatre amb Forn de Teatre Pa’Tothom, en què s’ha fet una representació final per a la resta del grup. Hi ha cursos i tallers que ofereixen activitats acollidores i tranquil·les on es poden fer collarets i polseres o dibuixar. Enguany, els nois i noies van participar en la iniciativa de dibuixar propostes de dissenys de logotips per la fira internacional de moda Bread&Butter. L’activitat d’Informàtica s’ha centrat sobretot en el Messenger, els xats i les visites als “spais” dels adolescents, treballant els riscos de la xarxa, fent servir el suport informàtic per tasques escolars i altres accions formatives. També s’ha fet un curs de blocs informàtics per donar igualtat d’oportunitats davant les noves formes d’expressió i relació que utilitzen els adolescents. En general, a tots els agrada la informàtica, sobretot quan és lliure i poden connectar-se a Internet per xatejar amb els amics. Es tracta, en definitiva, de convidar els nois i les noies a allunyar-se de la passivitat i el consum. Mitjançant el mecanisme quotidià de la Rotllana, disposen d’una eina natural per escoltar, ser escoltats i decidir plegats. L’espai permet trobar respostes i missatges clars i educatius davant dels conflictes, per abordar temes com el gènere i la interculturalitat, amb un discurs concret i compartit.

Vaig venir fa vuit anys amb els meus ﬁlls i amb visat, dret, papers i tot, i no amb pastera ni res d’això.... Ara el meu ﬁll vol ser mosso d’esquadra. Sense papers ets com un gos al carrer. Sempre veig joves que dormen al carrer, bruts. (Hadouch, 50 anys) - Casal Familiar

10 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Formació i rendiment escolar: espai d’estudi Els usuaris del Centre Obert Adolescents valoren molt l’espai d’estudi com l’activitat que més els ajuda del Casal. Hi poden fer treballs, cercar informació, estudiar, fer els deures, etc. És un espai especialment proﬁtós per als nois i les noies amb diﬁcultats d’aprenentatge i/o problemàtiques escolars.

El treball de motivació i implicació de les famílies, ateses les diﬁcultats i els dèﬁcits que tenen, continua sent el més complicat al Centre Obert Adolescents, ja que quan els pares i les mares acudeixen al Casal és, sovint, perquè ja estan totalment desbordats i no saben què fer. Per tot això, davant les situacions de risc d’exclusió social, cal potenciar especialment la línia preventiva.

Centre Obert Adolescents i vida social És un espai que, coordinat amb els IES del Raval, es planteja abordar millor tant els casos de diﬁcultats d’aprenentatge, de nouvinguts amb desavantatges de coneixement de la llengua catalana, com els casos de desmotivació i absentisme, que demanen més atenció. A més de la feina tutorial de suport, anàlisi i orientació, s’ha fet el curs “Aprendre emprendre”, amb l’empresa col·laboradora de Morgan & Stanley, que ha tractat la importància de la continuïtat en els estudis, amb resultats molt bons.

S’observa una millora entre el 70 i el 90% en aprenentatge, motivació escolar, reducció de l’absentisme escolar, entre altres

Acompanyament socioeducatiu: personalització, família i seguiment El seguiment i acompanyament socioeducatiu és bàsic per abordar molts dels problemes dels adolescents, i l’acció tutorial ha donat bons resultats en casos de manca de control i límits familiars. Ara tenen un espai on sentir-se protagonistes, on explicar els seus problemes, i això els dóna seguretat: saben que poden contar amb el suport del Casal. La relació amb les famílies és molt important i per això es fan convocatòries a reunions, enviament de cartes, trucades, propostes d’activitats intergeneracionals, etc. En aquesta línia, hem procurat apropar els projectes Centre Obert Adolescents i Casal Familiar. Com a tasca prioritària, ens hem centrat a organitzar festes conjuntes entre les noies i les seves mares: dones al Pakistan, dones al Marroc i dones a Espanya i Amèrica Llatina.

Una gran part de les activitats quotidianes dels joves comporten vincles amb el barri, tant les esportives -i un cas exemplar és l’activitat de billar amb el Casal d’Avis-, com la Ravalstoltada o el projecte d’intercanvi dut a terme amb els adolescents atesos en un centre de Bordeus, França. Per primera vegada, aquest grup d’edat va participar en la Ravalstostada amb la resta d’entitats de temps lliure del barri d’aquesta franja d’edat, i ho van fer amb la decoració i la música d’un camió pels membres de les diferents entitats durant la rua. L’experiència d’intercanvi amb Bordeus va permetre compartir experiències amb un centre de temps de lleure de similars característiques mitjançant videoconferències i xats. El grup francès va aconseguir ﬁnançament per visitar Barcelona i el grup del Casal va aconseguir una subvenció per oferir al grup francès activitats d’oci que els van permetre donar-los a conèixer la ciutat. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

108.866,11 euros 93

Fonts de ﬁnançament 57,32% Finançament públic 42,68% Finançament privat

També es va organitzar un sopar amb les famílies, amb una assistència prou signiﬁcativa, del 50%.

L’acció tutorial reforça els processos individuals de cada adolescent i li dóna eines per reﬂexionar i per prendre les decisions correctes per ell mateix

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 11

Suport Social a Infants i Famílies

| Casal Familiar: servei comunitari de famílies El Raval, Barcelona

El projecte ofereix a les famílies en situacions socials més desfavorides recursos educatius, de promoció, de participació i d’assessorament per evitar l’exclusió social i/o la ruptura familiar.

S’ha atès un total de 528 persones durant el curs 2007

Les mares i les famílies immigrades nouvingudes solen ser les principals destinatàries de les dues línies bàsiques del projecte: els serveis d’atenció i suport especíﬁcs a cada família i els espais que promouen l’enfortiment de les relacions intrafamiliars, la integració i la participació social.

L’ocupació mitjana del projecte ha estat del 77% en les activitats i espais ﬁxos

Formació i llengua La formació és un element de vinculació entre les famílies i entre elles i el projecte. Cal incrementar les competències formatives i funcionals dels adults per millorar la situació social de les famílies. La llengua és un element clau sense el qual totes les gestions o els tràmits familiars es converteixen en un gran problema: buscar feina i pis, parlar amb l’escola, etc. Els cursos que s’ofereixen se centren en assolir que es parli amb ﬂuïdesa, simulant situacions quotidianes (al mercat, al metro, al carrer), la qual cosa també facilita conèixer entorns de parla castellana o catalana i relacionar-se amb gent d’aquí. Aprendre la llengua vol dir facilitar la implicació de les famílies a les escoles,

donar-los eines per donar suport als seus ﬁlls i facilitar el seu procés d’integració. Un grup de mares han fet un recull de cançons, tant escrites com cantades, de diverses cultures i l’han editat en un CD. Entorn de la Guia d’Acollida es recullen molts aspectes del procés migratori que faciliten la integració dels nouvinguts.

75% d’ocupació als cursos

El curs d’àrab ha continuat donant resposta a una necessitat: l’alfabetització en àrab sense continguts religiosos, atenent una demanda d’alfabetització en àrab fora de les mesquites. Però hi ha altres tipus de formació ressenyables: s’han preparat dos tallers per a pares i mares sobre sexualitat i prevenció de l’ús de drogues, juntament amb el Departament de Salut, l’Institut de la Dona i Projecte Home, i un taller de Teatre que també s’utilitza com a eina per a treballar de manera lúdica els temes educatius entre mares i ﬁlls.

Acollida i orientació familiar El punt d’acollida i informació s’ha fet durant tres matins i dues tardes al llarg del curs, donant informació a les famílies sobre diferents recursos i temes, sobretot, recerca d’habitatge i feina. L’acollida passa per vincular les persones als recursos i a les entitats del barri i la ciutat, xarxa que pot donar resposta a les necessitats i demandes de les famílies. També es promouen xarxes de persones amb capacitat d’integrar altres famílies i de dinamitzar la seva comunitat.

“M’agrada jugar a futbol i desprès a bàsquet i al pilla- pilla i dibuixar, i no m’agrada pegar, i hi ha nens que peguen. Tinc molts amics... Em va agradar molt quan varem sortir amb el Casal pel Carnaval, i ens varem disfressar de peixos. Què he après? A fer reforç i a escoltar.” (Nadí, 7 anys) - Centre Obert Infantil

12 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

L’acció Barri Acull, de la seva banda, implica les persones en el seu entorn i forma cercles d’acollida amb professionals i veïns del barri. Els grups d’autoajuda han fet quatre tallers relacionats amb temes jurídics que preocupen els usuaris del projecte, com la regularització, amb el suport del projecte sociojurídic. Pel que fa al tema laboral, s’han fet sis tallers, amb el suport del projecte Xarxa d’Accés al Treball. Els participants han posat en comú les seves experiències, han explicat com busquen feina, com elaboren el currículum o com fan una entrevista.

Socialització i oci familiar Els espais d’oci i relació del Casal Familiar, han estat fonamentals per a incrementar el suport a les famílies, ja que és una bona via d’entrada i de vinculació entre educadors i famílies, d’una forma propera. La Caseta del Barri és un espai itinerant molt valuós de relació informal i contacte entre les famílies del barri, que permet compartir preocupacions i dificultats, però sobretot compartir un espai de joc amb fills i filles. Durant els mesos de març, abril i maig, es va fer a la plaça Doctor Fleming, i va crear un vincle fort entre les famílies de la plaça, com va passar per Sant Jordi o Carnaval. Tot Raval per Sant Jordi, i Barri Educador per la Festa Major, van invitar la Caseta del Barri a participar en la dinamització d’aquestes activitats. El grup de dones del Casal Familiar van ser protagonistes del programa Els nous Catalans, en què van explicar com a través de la cuina havien creat vincles amb altres dones, i com cuinar juga un paper important en el rol de la dona en els seus països.

El grup, que ha seguit un procés de transformació important, és un element dinamitzador del barri, amb la seva activa participació en el mes de la Dona del Raval o la Festa Major, i amb l’organització de festes interculturals. Són visibles, expliquen el que fan com a grup i han creat estretes relacions grupals i individuals.

Es continua treballant la dinamització de les AMPA. És important que les famílies s’impliquin en la dinàmica escolar dels seus ﬁlls i ﬁlles

Entre altres activitats, s’ha celebrat el Dia Internacional de les Famílies, s’ha fet una sortida al Tibidabo i es va participar a Raval’s amb una xocolatada, en coordinació amb l’AMPA del Collaso i Gil i la Caseta del Barri. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

116.476,92 euros 528

Fonts de ﬁnançament 52,64% Finançament públic 47,36% Finançament privat

52,64%

47,36%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 13

Suport Social a Infants i Famílies

| Centre de Dia d’Atenció a Famílies Gitano-Romaneses El Raval, Barcelona

El Centre de Dia d’Atenció a Famílies Gitano-Romaneses és un projecte desenvolupat amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que es proposa minimitzar les situacions de risc de les joves que es troben en mesura de protecció i les derivades de justícia juvenil, perquè facin tasques en benefici de la comunitat o per rebre atenció socioeducativa. Són joves de 10 a 17 anys amb un perfil molt divers pel que fa a situació familiar, social i documental, però sovint amb trets comuns: comunitat gitana romanesa, greus mancances personals i formatives, sense expectatives laborals, amb manca d’hàbits saludables (higiene, son, alimentació, salut o desenvolupament), amb gran dependència de figures masculines, en habitatges sobreocupats i, finalment, amb dinàmiques delictives o de mendicitat.

S’ha aconseguit tramitar la targeta sanitària, iniciar el seguiment sanitari i assignar pediatra en un 100% dels casos atesos

Per convertir la seva situació en una oportunitat d’inclusió que reconsideri valors, expectatives i projecte vital, cal aportar prevenció sanitària, escolarització o formació, inserció sociolaboral, i millora de l’entorn familiar i comunitari.

Formació en salut Entre els elements formatius prioritaris destaca, per la seva transcendència sobre la vida quotidiana de les noies i dels seus ﬁlls, l’espai maternoinfantil, que vol capacitar les mares i, alhora, proporcionar-los

un espai de relació i estímul perquè adquireixin pautes de criança promocionadores i saludables.

S’ha atès 40 noies, respecte a les 25 previstes

El programa contempla la salut infantil i/o reproductiva, però sobretot vol acostar les noies a un sistema sanitari del qual es troben del tot allunyades. Els costa entendre, entre altres coses, la planiﬁcació (només acudeixen a urgències), la més mínima burocràcia, el llenguatge mèdic, la necessitat de targeta sanitària o el concepte de prevenció. L’atenció maternoinfantil també permet un espai de referència per acompanyar i promoure els processos d’escolarització infantil en la franja de 3 a 5 anys.

Aspectes instrumentals, prelaborals i d’habilitats socials La formació té en compte la capacitació instrumental bàsica entorn de les àrees de llenguatge i alfabetització, matemàtiques i informàtica, mòduls que, amb la intenció de millorar la integració i l’intercanvi, s’han anat impartint dins d’altres projectes del Casal. El taller de manipulats (ensobrar articles o revistes de difusió, etiquetar, costura o muntatge en cadena) permet adquirir competències laborals bàsiques per accedir a itineraris formatius o laborals, dóna peu a desenvolupar les competències personals i la capacitat de treballar en grup i posa de relleu potencialitats i limitacions. Les tasques de manipulats han estat possibles gràcies a sis associacions sense ànim

Provar una altra cultura... La gent es pensa que tots els immigrants venim perquè al nostre país no hi ha feina... però no és així. Cada un té el seu motiu.... (Yousssef, 30 anys) - Casal Familiar

14 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

de lucre i a les beques formatives que suporten aquesta activitat i que allunyen les joves de la mendicitat i les protegeixen de la pressió familiar. Conèixer els seus drets i els seus deures en la societat d’acollida i respectar-los és una activitat grupal molt rellevant, que ha de permetre les joves adoptar normes i conductes socials que afavoreixen l’adaptació, la millora de la seva imatge social i l’allunyament de conductes delictives.

L’oci socialitzador Si bé és important l’aspecte formatiu i d’inserció, aquests capítols difícilment avançarien sense la creació de medis, espais físics i relacionals, de relació informal, circumstàncies que afavoreixen l’acostament de les joves a altres col·lectius. Així, s’ha participat en actes del dia de la dona, trobades i intercanvis amb altres col·lectius de dones gitanes, en experiències positives de serveis socials amb famílies gitanes, en mostres gastronòmiques i de dansa; i s’han visitat museus, clubs esportius, biblioteques i serveis de centres oberts per a joves.

L’espai tutorial i la família El recurs no seria eﬁcient sense el treball tutorial d’orientació, acompanyament i suport que permet engegar un itinerari d’inserció social i laboral adequat a les característiques de cada jove.

Tot plegat contribueix, poc a poc, a desfer els prejudicis que associen el col·lectiu al delicte i la mendicitat i, encara més important, canvia l’autoimatge de les joves sense que se sentin obligades a renunciar a la seva identitat cultural.

L’assistència al recurs compromet la jove, però també les famílies, amb el Centre de Dia, i ho fa entorn d’un pla de treball que, amb el seguiment tutorial corresponent, ha de permetre determinar riscos, necessitats i oportunitats des d’on iniciar un procés de millora socioeducativa.

Finançament del projecte UEC Cost global del projecte: Núm. usuaris:

En aquest sentit, la comunicació, la conﬁança i la implicació de les famílies és bàsica, i genera l’assessorament a altres membres de la família: tramitacions de documentació legal, suport a l’escolarització o demandes de prestacions econòmiques, beques escolars o tramitació d’ajuts a famílies.

Fonts de ﬁnançament 63,64% Finançament públic 36,36% Finançament privat

63,64%

96.759,00 euros 40

36,36%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 15

Suport al Procés d’Escolarització

| Servei Sociojurídic Comunitari El Raval i Àrea Metropolitana, Barcelona

El servei se centra en dos objectius: oferir a les persones i als col·lectius més vulnerables assessorament i suport jurídic personalitzat i proper, i difondre la cultura jurídica dels drets i els deures, que faciliti la integració i atengui les mancances i les situacions injustes dels diferents col·lectius i persones del barri.

bles que no es reparen o a famílies amb greu amenaça de desnonament ha estat signiﬁcatiu. Altres situacions a les que s’ha fet front al llarg de l’any des del servei han estat: la dels menors que es troben al carrer i en situació de desemparament, i la dels menors que fugen dels centres per por a ser repatriats.

El Casal ha esdevingut, amb aquest servei, un punt d’assessorament jurídic per a persones i entitats, i per als mateixos projectes del Casal, incrementant la qualitat d’atenció jurídica de manera integral: habitatge, estrangeria, assumptes penals, etc. També ha estat un servei de detecció de situacions problemàtiques, gràcies a les relacions que estableix amb les persones.

La difusió de la cultura comunitària del dret L’altre aspecte que atén el Servei Sociojurídic Comunitari és la difusió d’informació adreçada a empoderar les persones en la defensa dels seus drets. En aquest sentit, s’han fet moltes trobades o sessions informatives amb joves, amb famílies, amb professionals de l’atenció social, i amb col·lectius, tant al Casal com en entitats externes.

Atenció i assessorament jurídic L’atenció personalitzada troba sovint situacions de buit legal i de manca de polítiques socials per a defensar els drets de les persones i de certs col·lectius. Les persones han rebut suport, tant en la temàtica jurídica com en la social, amb la derivació més adient a altres projectes o serveis per a resoldre la seva problemàtica. Una de les grans mancances detectades és la relacionada amb l’habitatge, amb augments de la renda de lloguer no assumibles pel llogater i situacions injustes i abusives vinculades a l’especulació immobiliària dels darrers anys. Tot plegat demana vies d’accés a l’habitatge de protecció oﬁcial o clàusules socials afegides als contractes de lloguer. El nombre de serveis d’assessorament a famílies amb habitatges inhabita-

Les qüestions vinculades a l’estrangeria són les més sol·licitades, i sovint no troben respostes d’eﬁcàcia immediata

Les sessions dins del Casal s’han centrat en l’habitatge i l’estrangeria, moltes adreçades als educadors, però també se n’han fet sobre temes laborals i sobre abús policial. El Punt d’Informació del Casal Familiar s’ha convertit en un focus informatiu entorn de la llei d’estrangeria i de presentació del Servei Sociojurídic Comunitari, i ha traslladat als diferents projectes del Casal informacions signiﬁcatives i especíﬁques.

S’han ates 539 consultes per telèfon i/o per correu electrònic

Des del Servei s’ha iniciat una anàlisis de problemàtiques associades a l’habitatge, amb diferents entitats que hi volen treballar i fer propostes sobre aquesta temàtica. Entre elles: AA.VV. Arc del Teatre, Àmbit i Prevenció, Càritas Ciutat Vella, Advocat particular que ha portat casos d’”ocupes”, Serveis Personals, Ajuntament de Barcelona, Fundació Arrels,

Vaig marxar de casa per conèixer una altra cultura, per cercar una altra vida més enllà del cercle tancat de la família, on pogués fer el que vull. (Yamira) - Casal Familiar

16 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Fundació Escó, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Probens, Comunitat Sant Egidi, Sala Baluard, Lloc de la Dona. La difusió jurídica també ha contemplat problemàtiques socials preocupants entorn de la inserció laboral, dels menors, de la discriminació de gènere, del dret penitenciari de dones mares solteres i de la normativa en general, temes que s’han abordat en visites a la Federació Catalana del Voluntariat, a Omnium Cultural o al Casal Xerinola, a La Formiga i al Centre Penitenciari de Dones Wad Ras. S’ha col·laborat amb la 1a Fira del Treball de la Fundació Comtal per presentar la normativa bàsica d’estrangeria, i amb la Taula d’Advocats Socials, sobre estrangeria i contractació laboral. Tot això no seria possible sense una xarxa de suport de professionals i entitats. Seria del tot inviable sense les aportacions dels voluntaris, advocats o estudiants en pràctiques, que col·laboren atenent consultes per via telemàtica o presencialment. A ells, se’ls suma el suport de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Es potencia la participació com a eina fonamental perquè les persones siguin protagonistes del seu procés jurídic i educatiu i que, per tant, millorin les seves capacitats amb transformacions reals. Participar és prendre decisions, pactar amb els altres, dialogar, autoorganitzar-se, construir crítica, posar en dubte les pròpies creences i opinions, etc.

El Servei Jurídic i l’Administració El servei presenta propostes i sol·licituds en trobades amb diversos organismes de l’administració pública, relacionades amb la detecció de problemàtiques entorn de l’habitatge o de la situació dels diversos collectius dels barris, com els menors immigrants i les dones. Aquestes dades es presenten a la Direcció General d’Atenció a Ia Infància i l’Adolescència, al Síndic de Greuges, a l’Ajuntament i a altres organismes representatius. L’Ajuntament ha promogut la creació de trobades d’entitats de la ciutat que tenen un servei jurídic en temes d’estrangeria; són trobades positives i cal seguir proposant actuacions que es poden treballar en xarxa. La trobada amb el Síndic de Greuges, a instàncies de l’adjunt del defensor del menor, ha posat damunt la taula la situació dels menors immigrants no acompanyats i també les queixes sobre la situació de l’habitatge. Sempre és present, en el dia a dia del servei i en el seu horitzó, buscar mecanismes de defensa de drets com a mitjà per transformar o millorar la qualitat de vida del barri, comptant amb la participació de la comunitat. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

42.084,02 euros 216

Fonts de ﬁnançament 40,40% Finançament públic 59,60% Finançament privat

40,40%

59,60%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 17

Suport al Procés d’Escolarització

| Programa Caixa Proinfància Xarxes per superar la pobresa infantil i familiar Àrea Metropolitana, Barcelona

El projecte s’adreça als infants entre els 0 i els 16 anys i les famílies que es troben en situació de pobresa i exclusió social. Vol aportar la cobertura de necessitats bàsiques i de serveis especialitzats de promoció mitjançant una xarxa d’entitats d’iniciativa social i públiques, fomentant el seu desenvolupament com a persones i afavorint els processos d’integració social. El projecte està promogut i ﬁnançat per la Fundació “la Caixa” a partir d’un ventall d’ajudes nominals de béns i recursos bàsics (alimentació, roba escolar i materials diversos) i de serveis especialitzats (centres oberts, reforç escolar o atenció terapèutica). Vol prevenir greus situacions de risc social i permet detectar i vincular infants i famílies sense xarxa al Casal i/o a la xarxa d’entitats socials especialitzades en infants i joves, a serveis socials, a serveis socials especialitzats i a centres educatius. El Casal ha estat triat per a coordinar una xarxa de moltes entitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona especialitzades en l’accés i l’atenció a aquestes famílies, per tal de fer arribar el màxim nombre d’ajudes a les famílies amb majors necessitats i vetllar per al seu màxim aproﬁtament.

Recursos contra la pobresa El projecte, de 4 anys i amb un pressupost signiﬁcatiu d’aproximadament 1.800.000 euros per cada xarxa i any, vol contribuir a eradicar la pobresa infantil de les grans ciutats d’Espanya, prevenir el risc de fractura social i sensibilitzar i mobilitzar el conjunt de la societat. És la primera vegada que coneixem una iniciativa tant decidida contra la pobresa infantil al nostre país.

El programa contempla un conjunt d’ajudes perquè els infants i famílies puguin accedir als serveis que més els poden ajudar a sortir de la seva situació de pobresa de forma preventiva: reforç escolar, suport psicològic, centre obert... La capacitat d’aportar ajudes d’alimentació i higiene per nadons, ulleres i roba escolar, de forma personalitzada a famílies amb qui hi ha un pla de treball social de millora, és una gran eina per a donar suport als processos d’inclusió.

Es va començar a treballar el més de juliol, i des d’aleshores, s’han atès 575 persones i 351 famílies

El programa ha permès, no només fer arribar a moltes famílies els recursos necessaris, sinó també i especialment, incrementar les places que s’ofereixen i generar nous serveis que no existien. Cal destacar el caire preventiu del projecte. Per una banda, contempla un gran nombre d’ajudes acompanyades d’un treball educatiu important al darrera que és el que permet garantir la no dependència, i per altre, és molt signiﬁcatiu el nombre d’ajuts destinats a la petita infància (nadons i infants de 0 a 3 anys) posant èmfasi en la importància de la intervenció des d’edats molt tempranes.

Una gestió de recursos en xarxa Aquests ajuts no serien viables sense entitats arrelades al territori i a les persones, i per això el treball en xarxa esdevé fonamental per a l’efectivitat del projecte. Per al Casal aquesta ha estat un premissa ineludible i molt important.

Quan s’arriba aquí has de buscar casa i feina... És molt difícil venir. Cal pensar-s’ho molt bé. M’agrada la gent de Barcelona... és com el meu segon país. (Saida) - Casal Familiar

18 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

El Casal, com a entitat principal, s’encarrega de garantir la gestió dels recursos oferint als infants i les seves famílies els ajuts previstos en el programa tenint en compte que el 66% de la dotació del programa ha d’anar destinada a ajuts per l’adquisició de béns i el 34% de la dotació es destinarà a la prestació de serveis a menors. Tot plegat ho fa amb les entitats col·laboradores en xarxa, que formen les Plataformes d’educació social salesianes, la Fundació Ateneu de Sant Roc de Badalona, la Fundació Marianao de Sant Boi, el Secretariado General Gitano, la Fundació Ared, l’Institut de Reinserció Social-Ires, la Fundació Escó i l’Obra Social Sant Joan de Deu-Hospital Infantil de Sant Joan de Déu. Cadascuna d’aquestes entitats està especialitzada en la gestió de diferents processos d’inclusió relacionats amb famílies.

El programa està servint especialment per enfortir les xarxes que treballen a les ciutats i als barris. Cal destacar especialment la col·laboració que s’ha iniciat a Badalona Sud. Impulsarem una iniciativa amb el Consorci de Badalona Sud per a que el programa esdevingui allà una xarxa de treball amb els menors en situació de risc que integri a tots els agents (entitats, escoles, serveis socials, etc.). Aquesta unió d’esforços ens permetrà fer arribar un suport integral i coordinat a totes les famílies amb més necessitats. Per altra banda, a l’Hospitalet, l’Ajuntament ha impulsat una xarxa d’Infància amb les entitats del territori a les que també estem canalitzant les ajudes per tal d’incrementar els serveis que poden oferir a les famílies en situació de pobresa. També s’ha anat abordant l’obertura a zones com l’Hospitalet i Badalona Sud. En coordinació amb el Servei d’acollida de Serveis Socials de Badalona i el Consorci de Badalona Sud s’ha seguit un procés per tal d’executar el projecte des d’allà, de forma integrada, per enfortir els recursos i serveis del territori i integrar-ne de nous atenent les necessitats socials prioritàries de Badalona Sud. Això ha comportat una inversió de temps important i necessària per garantir una veritable implantació del projecte al territori. Finançament del projecte Cost global del projecte: Recursos distribuïts pel Programa ProInfància entre els beneﬁciaris Núm. usuaris:

38.596,66 euros 300.250,00 euros

575

Fonts de ﬁnançament 0% Finançament públic 100% Finançament privat

100%

L’atribució de totes les ajudes s’inscriurà en un procés més integral de millora de la família que permeti garantir que no creen dependència, sinó que aporten eines que els permeten tirar endavant de manera autònoma.

El procés de consolidar un projecte Durant aquests primers mesos s’han anat incorporant a la xarxa moltes altres entitats i organitzacions col·laboradores que també treballen amb infants i famílies en situació de pobresa. Aquest treball conjunt ha permès estrènyer els vincles i compartir esforços per una mateixa ﬁ.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 19

| Suport al Procés d’Escolarització L’objectiu d’aquesta línia d’acció és potenciar l’èxit escolar dels joves amb problemàtiques relacionades amb la integració al sistema educatiu en els barris del Raval i del Besòs de Barcelona.

Ens proposem, treballant amb flexibilitat a les escoles amb eines adaptades, millorar la qualitat i l’eficàcia del procés escolar i donar suport als infants i joves en la seva escolarització i procés d’adaptació per tal de millorar la convivència dels centres i preveure situacions de conflicte i abandonament escolar. Amb la Unitat d’Escolarització Educativa (UEC), Activitats d’Escolarització Compartida (AEC) i Oportunitats de futur: Mòduls d’Adaptació Formativa a l’IES Besòs, el Casal col·labora amb l’Ad-

ministració educativa per reforçar els centres escolars dels barris, sovint desbordats. Ho fa aportant metodologies i adaptacions curriculars que ofereixen, noves oportunitats acadèmiques i formatives als nois i noies que les necessiten. Amb el projecte Entorn Escolar, volem mobilitzar tota la xarxa social i educativa, per activar els factors formatius que afavoreixen l’èxit escolar i obrir les escoles al barri.

| Impulsors:

| Col·laboradors:

Departament d’Educació- Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat i amb l’indispensable suport dels diversos CEIPS, IES i AMPAS dels barris on treballem.

Departament d’Acció Social i Ciutadania- Secretaria per a la Immigració, Departament de Treball- Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació, Consorci d’Educació de Bar-

20 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

celona, IES Barri Besòs, IES Fòrum 2004, Escoles de Primària, Secundària i Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, Fundació Miquel Mas Molas, Fundació Un Sol Món, Obra Social Caixa Sabadell.

Unitat d’Escolarització Compartida - UEC | Activitats d’Escolarització Compartida - AEC |

Oportunitats de Futur: Mòduls d’Adaptació Formativa a l’IES Besòs | Entorn Escolar |

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 21

Suport al Procés d’Escolarització

Unitat d’Escolarització Compartida - UEC

El Raval, Barcelona

La UEC se centra en l’escolarització d’adolescents que es troben en situació d’inadaptació escolar o al marge del sistema educatiu. Se’ls ofereix una atenció integral i personalitzada que els ajudi a millorar les competències acadèmiques, personals i socials i que potenciï la seva inserció en espais educatius, formatius i laborals normalitzats.

El taller de jardineria, amb la col·laboració del col·lectiu del Punt d’Informació de Collserola de Can Masdeu, ha seguit dues línies de treball: el manteniment de les zones del pati de la UEC i de la terrassa del Carrer Junta de Comerç 16, i el treball d’agricultura ecològica als horts comunitaris del Parc de Collserola.

El recurs vol garantir l’acompanyament de l’alumne en el seu procés maduratiu amb una estructura ﬂexible, operativa i que permeti processos formatius adaptats. Les accions principals del recurs combinen aspectes formatius o prelaborals amb l’atenció al lleure i la promoció de la participació i la socialització. Els tallers, els crèdits, el reforç escolar, les tutories, les assemblees, les activitats esportives i les sortides organitzen l’activitat. Les adaptacions curriculars cerquen que els joves visualitzin expectatives d’èxit laboral que els motivin en el seu projecte formatiu i en la construcció del seu projecte de futur.

Al taller de mecànica de bicicletes, en col·laboració amb el col·lectiu “Recicleta”, s’ha aprés desmuntatge, muntatge i reparació de bicicletes; tot el grup d’alumnes ﬁns i tot ha construït un tàndem. L’activitat ha estat molt motivadora per als alumnes ja que s’obtenen resultats a mitjà termini i ha promogut el treball cooperatiu i el respecte pel medi ambient.

El recurs ha assolit els seus objectius en un 75%

Una de les característiques diferencials d’aquest any ha estat la disminució d’alumnes de llarga estada i l’augment dels alumnes d’una edat que reclama un enfocament prelaboral de l’activitat, d’orientació, etc. Enguany es tractava de millorar les alternatives i la intensitat de treball amb els alumnes.

L’aula-taller i l’orientació laboral Els tallers anuals han tingut en compte el seu caràcter professionalitzador i han estat orientats a la realitat laboral. Els crèdits variables han prioritzat els resultats a mitjà termini i el treball cooperatiu dels alumnes.

En el vessant audiovisual, al taller d’enregistrament i edició de vídeo, s’han gravat i editat vídeos de cada alumne. Al taller de construcció d’aparells ha resultat molt motivador la construcció d’altaveus d’alta fidelitat. En l’aspecte plàstic, el taller de grafit s’ha centrat a pintar el pati de la UEC i en el disseny i realització de dos grafits. Al taller d’art, en collaboració amb el MACBA, s’ha experimentat amb textures, volums i pintura. Amb els alumnes que treballen especialment el tema laboral, perquè ja és el seu últim any de formació obligatòria (alumnes finalistes), s’ha fet tastet d’oficis que, malgrat la curta durada, ha estat una activitat molt motivadora que ha comptat amb una bona participació i ha permès assolir uns coneixements bàsics per a la recerca de la feina, dedicant atenció a l’hostaleria, la construcció i la lampisteria. Amb el crèdit “Conèixer Ciutat Vella” es perseguia donar a conèixer l’entorn proper, tant als alumnes provinents d’altres barris, com als provinents de Ciutat Vella i ha permès treballar les àrees curriculars de

Sóc d’aquí, del Raval, i els meus pares també. Tinc cinc germans. Fa una setmana que sóc al Casal. Se’m passa el temps millor que a l’Institut perquè faig coses més manuals. A l’escola m’avorria. El que més m’agrada del Casal és el taller de marqueteria. M’agrada fer servir les eines, són manualitats millors, per a gent més gran, no per a nens. En marqueteria vaig fer una taula només en dos dies. M’agradaria fer un taller de mecànica de motos. M’agrada el Casal perquè no hi ha mals rotllos ni problemes (Ivan, 15 anys) - Unitat d’Escolarització Compartida

22 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

llengua catalana, llengua castellana, competències socials i experimentals, però també els valors de respecte, el treball en grup, la tolerància, la cura de l’entorn directe o la capacitat crítica.

Atenció socioeducativa Els itineraris individualitzats contemplen una revisió trimestral amb tutoria i la participació de la família. Això permet valorar l’acompliment dels objectius i fer les modiﬁcacions pertinents.

S’ha consolidat una assistència mitjana anual d’un 80%, amb un absentisme baix, que permet consolidar les dinàmiques de treball en un grup estable i força nombrós d’alumnes

El seguiment familiar també es conﬁrma com una eina indispensable en el treball educatiu individualitzat i s’ha produït un augment en la implicació de les famílies en els processos educatius dels seus ﬁlls.

Lleure, activitat física i participació S’han fet activitats lúdiques, com patinar i muntar a cavall, i d’altres vinculades als tallers i als aprenentatges, com la de bicicletes o les de jardineria. La sortida de Nadal a Can Ribals, de tres dies, amb el 90% del grup, ha treballat la cohesió i les competències socials, i la Setmana cultural va potenciar les activitats de caràcter cultural (visita a Girona i al Cosmo Caixa). El curs ha culminat amb la sortida al parc d’atraccions del Tibidabo. Pel que fa a educació física, s’ha practicat el futbol, entre el mateix grup i amb grups d’alumnes d’altres centres escolars. A la piscina, s’ha incidit en aspectes de cura i higiene personal, respecte i manteniment de l’espai. Participar en activitats de barri promou la pertinença a una estructura més enllà de la Unitat d’Escolarització Compartida, la responsabilitat individual i col·lectiva i la cooperació, i enguany s’ha concretat en accions de suport comunitari com la Ravalstoltada, elaborant una part de la decoració de la carrossa del Casal, o la Xarranca, reparant i adaptant una part del material que es feia servir en l’activitat.

En el concurs de fotograﬁa del CISEC (Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya), un alumne va obtenir una menció especial pel seu treball

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

114.337,90 euros 16

Fonts de ﬁnançament 100% Finançament públic 0% Finançament privat

100%

Fa sis anys que sóc aquí, amb el meu pare i el meu germà gran, però la meva mare i el petit són a Pakistan. Estudio 4rt d’ESO i després vull fer el batxillerat i anar a la universitat i ser arquitecte i anar al Pakistan. Quan jo era petit el meu pare em deia que Barcelona era una ciutat molt bonica, i que s’arreglaria tot quan hi anéssim. A més, després ha vingut la meva família i a poc a poc m’ha anat agradant . A la meva ciutat els carrers estan sense asfaltar... però a cadascú li agrada més el seu país. Al Casal faig uns crèdits d’electricitat, fotograﬁa. Ara estic fent primers auxilis. El meu educador és com una persona de la meva família, un professor. (Umaira, 16 anys) - Unitat d’Escolarització Compartida Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 23

Suport al Procés d’Escolarització

Activitats d’Escolarització Compartida - AEC

El Raval, Barcelona

Les AEC aporten recursos educatius i suport als centres de secundària per atendre la diversitat i les necessitats educatives especials, d’adaptació i d’aprenentatge, a fi de millorar les capacitats i el rendiment dels alumnes i la convivència als centres, a més de preveure situacions de conflicte, fracàs i abandonament escolar. Des de l’AEC es centralitza aquesta tasca donant suport a dos instituts del barri: l’IES Milà i Fontanals i l’IES Miquel Tarradell.

Gairebé un 70% dels alumnes han millorat el seu rendiment i la seva motivació respecte a la seva formació

Es potencien i reforcen les competències bàsiques i les habilitats socials dels alumnes, base del millor aprofitament acadèmic, i es fa mitjançant crèdits variables de pretaller, crèdits d’orientació laboral, crèdits d’àrees instrumentals, crèdits de participació comunitària i tutories. Es tracta que els alumnes adquireixin hàbits de treball i aprenentatge, i que guanyin en motivació i implicació. Pel que fa al clima de convivència, demana atenció individualitzada i metodologies d’aprenentatge amb un enfocament comunitàri.

Prevenció La prevenció del fracàs escolar i la promoció dels factors d’èxit ha d’abastar tots els nivells educatius, però és especialment eficaç a 1r i 2n d’ESO. A l’IES Miquel Tarradell els educadors del Casal desenvolupen una tasca de col·laboració docent que, enguany, ha consistit en reforçar l’àrea de socials de forma continuada al llarg de tot l’any.

Cal abordar el tema de la diversitat a partir del treball per grups, per respondre a la diferència d’interessos, de capacitats i de ritmes d’aprenentatge de cada alumne. L’educadora del Casal ha pogut fer seguiments individuals dels progressos i dificultats de l’alumnat amb més necessitats educatives específiques i ha permès la coordinació i la derivació d’aquests alumnes a altres serveis de l’entorn, externs a l’IES. A 2n d’ESO, sovint cal fer front a situacions conflictives, amb conductes disruptives. La presència de l’educadora ha afavorit un millor clima dins l’aula, s’ha treballat per projectes amb l’objectiu augmentar la motivació i afavorir la integració de l’alumnat.

Suport a l’Aula d’Acollida de l’IES Miquel Tarradell L’aula d’acollida és una eina posada en marxa pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a diferents centres d’ensenyament per fer front a la diversitat. L’aprenentatge del català, coma llengua vehicular, els aspectes de caràcter pedagògic i l’integració social i cultural dels nouvinguts són els seus objectius principals. Sovint però, les aules d’acollida necessiten suport per a poder desenvolupar de forma òptima la seva tasca. Des de l’AEC, els educadors han participat en l’Aula d’Acollida treballant conjuntament amb la tutora de l’institut per millorar la qualitat i l’eficàcia del procés escolar.

S’ha fet seguiment educatiu de grups d’alumnes coordinadament amb els professionals implicats en la formació i la integració

Vaig venir de l’Ecuador fa uns dos anys. Els meus pares no tenien feina i aquí la van trobar. Tinc cinc germans i m’agrada anar de vacances al meu país. Allí vivíem en un poble. Al Casal fem tallers de bicicleta, de muntatge de vídeos, ebenisteria, i classes de matemàtiques, castellà i català. M’agrada la UEC i no vull tornar a l’escola: al col·legi es fan coses que no m’agraden, i em passava les hores assegut escoltant als professors... m’avorria molt. A Equador si anaves al carrer, jugàvem però aquí no es pot... hem de demanar permís per utilizar el pati. I si no, no juguem. Estic aprenent ebenisteria... i és millor que estar al col·legi. (Edison, 14 anys) - Unitat d’Escolarització Compartida 24 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Ho han fet a partir de dos tallers: el de contes, que desenvolupa les competències de llengua i millora aspectes relacionats amb la socialització, i el crèdit “Aprendre a pensar”, que capacita l’alumnat nouvingut perquè guanyi tant en autonomia com en desenvolupament del raonament i en estratègies d’aprenentatge abans de la transició a l’aula ordinària.

Suport a l’Aula Oberta de l’IES Milà i Fontanals El grup d’Aula Oberta, que aglutina els nois i noies amb conductes més disruptives, ha aconseguit una millora progressiva i important del rendiment escolar durant el curs. El nivell d’interès ha millorat quant a motivació laboral gràcies als crèdits d’aquest tipus, cosa que s’ha confirmat amb derivacions a altres formacions.

Dels 11 alumnes de 4t d’ESO del Miquel Tarradell que van ﬁnalitzar els tallers, 9 han obtingut el graduat escolar ( 81’8%)

en els vincles que els alumnes han establert amb els professors. Aquests tallers sempre han comptat amb la participació dels tutors, que han fet un seguiment continu de les activitats que es duen a terme al Casal. A llarg del curs, s’han fet des de tallers de cuina, primers auxilis o informàtica, fins a tallers d’electricitat, noves tecnologies i fotografia, sense oblidar el taller de bicicletes o la jardineria. Tot complementat amb sortides i accions comunitàries dins el crèdit d’aprenentatge i comunitat, que tracta d’apropar els diferents recursos del barri als alumnes i implicar-los-hi.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

83.666,56 euros 282

Fonts de ﬁnançament 100% Finançament públic 0% Finançament privat

També en llengües i matemàtiques s’ha notat una millora lleu però signiﬁcativa atès el punt de partida. Però la millora ha estat més difícil en l’aspecte del comportament, malgrat que ha millorat l’assistència. 100%

A l’IES Milà i Fontanals cal destacar enguany l’activitat desplegada entorn de la jardineria i el manteniment de les plantes de l’escola.

L’aula-taller al Casal per als més grans L’atenció als alumnes de 2n Cicle s’ha continuat treballant des de l’espai del Casal fent activitats adaptades i orientades a les necessitats i demandes dels grups, amb un enfocament més centrat en el coneixement de diferents “oficis” per tal de contemplar possibles alternatives en finalitzar l’escolarització obligatòria. D’altra banda, tots els tallers reben les adaptacions curriculars a les matèries instrumentals. Totes aquestes activitats, totalment consolidades als IES, permeten treballar diferents aprenentatges en funció del grup. Enguany, l’orientació formativa s’ha fet a partir de dinàmiques grupals, amb seguiment individualitzat i una sessió al local de formació amb l’orientadora. En tots dos centres s’ha constatat una evolució positiva pel que fa a rendiment, amb millores reconegudes i fins i tot amb el retorn de dos alumnes a l’aula ordinària. S’ha millorat significativament en matemàtiques, en expectatives d’interès i en rendiment escolar, entre altres. Ha estat molt destacable la millora en la conducta i

Els meus pares són del Marroc, jo fa 10 anys que vaig venir i tinc una germana de 4 anys. Estudio a l’institut i vull estudiar electricitat. M’agrada viure aquí, però fa tres anys que no vaig a casa i i tinc ganes d’anar-hi, només de vacances. Als tallers del Casal faig electricitat, cuina... de tot. M’ho passo bé, sobretot al taller de piscina. He aprés a utilitzar l’electricitat, abans no sabia res i ara ja munto ﬁns i tot els “enchufes” de casa meva. Tinc bona relació amb els educadors. El meu educador per mi és com un “paisano”. (Sam, 15 anys) - Activitats d’Escolarització Compartida

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 25

Suport al Procés d’Escolarització

| Oportunitats de Futur: Mòduls d’Adaptació Formativa a l’IES Besòs Besòs, Barcelona

És un projecte de caràcter preventiu adreçat a centres de secundària, en horari lectiu. Actua precoçment per reconduir itineraris i evitar el fracàs i la ruptura escolar. Amb aquesta actuació, es generen expectatives d’èxit escolar i laboral mitjançant accions grupals, familiars, comunitàries i individualitzades. L’àmbit del projecte és el barri del Besòs, es dóna suport a l’IES Besòs per detectar i atendre les demandes a 1r i 2n cicle. L’educador/a del Casal treballa totes les hores a dintre de l’institut i la seva intervenció ha tingut tan bona rebuda que forma part del claustre de professorat. El projecte es desenvolupa amb el suport clau de l’Institut i de la Fundació Caixa Catalunya.

Mòduls d’Adaptació Formativa Es tracta d’adaptar els continguts del currículum de secundària a través de tastets d’oficis i tallers per generar actituds positives cap a l’aprenentatge, reforçant i desenvolupant hàbits i tècniques d’estudi i integrant-los en les tasques escolars. Així, metodologies més motivadores, actives i flexibles s’adapten millor a les dificultats de l’alumnat.

compartida i respecte i valoració dels altres. Cerquem una resposta d’autoconﬁança i d’autonomia i un increment de les capacitats d’aprenentatge i de treball en equip.

Taller de cuina freda A més dels coneixements instrumentals esmentats, aprenen a manipular estris de cuina, i a adoptar mesures de seguretat, hàbits d’ordre o d’observació dels processos. L’alumnat registra accions, les estructura i aprèn la terminologia després d’haver-la comprès. Comunica verbalment el que aprèn, recull informació. També pren consciència de temes vinculats a la salut i l’alimentació, com són el ritme de vida, els tipus d’activitats, el descans, l’ús de les begudes alcohòliques i el consum del tabac. A ﬁnals de curs, la preparació d’un càtering per als companys de l’IES els resulta molt motivador i festiu, atès el caràcter pràctic i satisfactori de l’activitat.

Taller d’horticultura i jardineria Tastet d’oficis Aquestes activitats de caràcter prelaboral treballen competències del currículum i permeten a l’alumnat utilitzar conceptes i estratègies rigoroses, plantejar-se preguntes, aplicar coneixements i arribar a conclusions. Reforcen la motivació de l’alumnat perquè domini les quatre regles del càlcul, la llengua, la redacció i perquè presenti bé les feines. Alhora, milloren la capacitat d’observar, analitzar i classificar objectes, fenòmens i processos. Tot això en un context de treball en equip, amb reflexió

En aquest taller, l’alumne ha d’interpretar projectes de decoració o enjardinament de l’espai. Ha de valorar la selecció d’arbres, fulles i ﬂors, la climatologia, l’orientació, els criteris estètics, l’ús i el manteniment. L’art ﬂoral demana cura, precisió i sentit estètic en la conjunció i la distribució de colors. Però també es treballa la formació mediambiental i ecològica, com la producció i gestió de residus, la pluja àcida, l’efecte hivernacle o la disminució de la capa d’ozó. Per tant, en el taller intervenen elements de salut, medi ambient, disseny i estètica, les normes de seguretat i higiene del treball i el respecte del material.

Sóc de Barcelona, com els meus pares. Vaig venir al Casal perquè al col·legi no feia res, i ara faig carpinteria, bici i l’any que ve farem electricitat. La UEC es l’únic col·legi a què vull anar. Aquí treballo i no escric tot el dia. M’avorria molt a classe. Quan no estic al Casal em trobo amb algun amic i anem a jugar a básquet, fútbol, o juguem a la play. De gran m’agradaria ser electricista. (Xavi, 14 anys) - Unitat d’Escolarització Compartida

26 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Taller de fusta

Aprenentatge i comunitat

Tota la formació instrumental s’organitza entorn del coneixement de la fusta com a material natural present en la vida diària i dels procediments de treball (clavar, caragolar, llimar o serrar). Els continguts especíﬁcs, a partir dels quals s’estudien les matèries, són el treball a escala dels projectes, el disseny, les eines i els materials bàsics. També es pren coneixement de l’oferta formativa i laboral del sector.

El context d’activitat de tots els tallers és comunitari, de foment dels valors d’interculturalitat, de coeducació, de sostenibilitat, de responsabilitat i autonomia respecte d’aquests valors, i s’hi implica tothom (professors, famílies i alumnes), un factor clau per evitar la violència i potenciar la convivència. L’escola interactua amb l’espai públic, amb institucions i organismes de diferent índole i amb altres joves i altres agents educatius. Els valors i el treball comunitari poden solucionar les problemàtiques socials del seu entorn i el professorat hi participa més com una ﬁgura de guia i orientació que no pas com un instructor.

L’aprenentatge té ràpida expressió i resultat: plafons per a eines, marcs, caixes, planters de fusta per al conreu; elaboració d’un joc de taula; construcció d’un mosaic; elaboració de prestatgeries per a l’aula; i altres treballs menors.

Taller d’electricitat Es treballen nocions d’electricitat i electrotècnia (càrregues elèctriques, materials conductors/ aïllants, elements circuits) tant en al teoria com en la pràctica, amb la construcció ﬁnal d’una làmpada. Aprenen a manipular correctament els estris de treball, a mantenir l’espai de treball en condicions i a compartir el material amb els companys. Tot això, com sempre, exercitant la lectura comprensiva, escrivint correctament, i treballant aspectes socials i de seguretat davant dels perills de l’electricitat.

Seguiment individualitzat i familiar És una eina fonamental que permet, primer, detectar els alumnes que necessiten més supervisió i, atenent les seves característiques, implicarlos en un recurs en què han de ser protagonistes a partir de l’elaboració del Pla Educatiu Individualitzat, en el qual s’estableixen les tutories de seguiment i consens. Els motius i les accions del projecte s’expliquen prèviament, per part del tutor i l’educador, a les famílies, amb les quals es manté el contacte per informar de les faltes d’assistència i cercar-ne la justiﬁcació. Això permet establir prioritats i determinar quines famílies necessiten més seguiment. Tot plegat es treballa en coordinació amb la comissió d’atenció a la diversitat.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

41.079,91 euros 37

Fonts de ﬁnançament 10,75% Finançament públic 89,25% Finançament privat

10,75%

89,25%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 27

Suport al Procés d’Escolarització

| Entorn Escolar El Raval, Barcelona

Entorn Escolar s’enfronta al fracàs escolar i treballa i es proposa millorar l’èxit acadèmic i social dels alumnes. Per fer-ho, lluita per la igualtat d’oportunitats i per la cooperació i col·laboració entre els centres educatius i els recursos de la xarxa comunitària. Ho fa en col·laboració amb Tot Raval.

Les sessions de reforç se centren en les matèries instrumentals, sense oblidar la formació en actituds, hàbits i procediments de treball, eines per a l’autonomia i la responsabilitat en l’aprenentatge.

Amb el projecte es busca millorar l’adaptació dels alumnes i la qualitat i l’eﬁcàcia de l’ensenyament públic i concertat, amb la certesa que el fracàs escolar està molt vinculat a circumstàncies de clar desavantatge socioeconòmic. La seu de l’activitat són els CEIP i els IES del barri.

El reforç escolar Reforç escolar vol dir donar suport personalitzat als alumnes davant les diﬁcultats escolars, treballant quotidianament i amb seguiment, tant les diﬁcultats escolars, com tot allò que pot afectar negativament el seu rendiment i capacitats.

Més èmfasi en l’aprenentatge d’hàbits i tècniques d’estudi

A més, continuem aportant la ﬁgura dels “amics grans”: exalumnes de centres del barri que són exemples d’èxit i que motiven canvis d’actitud entre els alumnes. Aquesta acció es continua fent en col·laboració amb el projecte Èxit de l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) i fomenta la relació dels alumnes amb persones properes que esdevenen models positius en què es poden identiﬁcar.

Taller d’estudi assistit

20 voluntaris han intervingut en el reforç!

La col·laboració amb els centres i amb els tutors és indispensable, per això aquest any s’ha treballat amb els CEIP Collaso i Gil, Drassanes, Rubén Darío i Milà i Fontanals, i amb l’IES Milà i Fontanals, on s’han atès 45 nois i noies del cicle superior de primària i de primer d’ESO, un moment de transició escolar especialment crític. El fet que l’IES Milà i Fontanals fos seu de l’activitat (dimarts i dijous de 16 a 17 h) ha familiaritzat els alumnes de primària amb el seu futur centre.

Els perﬁls dels alumnes és molt divers: nois i noies amb manca d’espai per estudiar i/o amb diﬁcultats d’aprenentatge, desmotivats, alumnes nouvinguts que necessiten atenció individualitzada i també nois o noies amb comportaments disruptius.

La coordinació amb els tutors implicats i les famílies ha estat fonamental per a un abordatge integral

Vaig arribar a Barcelona amb 3 anys i estudio a l’escola Milà i Fontanals. Fa un any que faig reforç escolar. M’agrada molt. M’ho passo molt bé i aprenc molt. M’agrada molt quedar-me aquí després de l’escola, perquè m’ho passo molt bé i he fet molts amics. A vegades els meus amics venen a casa meva i juguem a jocs de l’Equador o veiem pel·lícules de l’Equador. També tinc amics de Marroc, d’aquí...i de molts països més. També busquem pals i els aguantem com si fos una porteria amb alguna cosa i juguem. (Eric, 11 anys) - Entorn Escolar

28 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Als tallers del CEIP Milà i Fontanals i de l’IES Miquel Tarradell (una hora o una hora i mitja, dos o tres dies a la setmana) s’han atès alumnes de 2n i 3r cicle de primària i també de 1r i 2n cicle de l’ESO. Al CEIP Milà i Fontanals hi han assistit alumnes de 3r, 4t i 5è, entre 8 i 12 anys. La diversitat, tot i la diﬁcultat que també implica, aporta, però, experiències de pluralitat. Per tot plegat, s’ha facilitat el treball autònom, promovent bons hàbits i tècniques d’estudi, i la cerca informàtica d’informació, també s’han fet sortides de descoberta de l’entorn. La lectura es considera una activitat indispensable i fonamental.

A l’estiu, pel juliol, el taller de català esdevé un curs intensiu d’una hora i mitja diària que s’imparteix des de l’IES Milà i Fontanals per als alumnes del Raval Sud, i des de l’escola Labouré per als del Raval Nord: el CATestiu. Hi han assistit 180 alumnes. L’equip de treball, en què el paper dels voluntaris és essencial, divideix els alumnes en tres nivells i porta controls d’assistència i de seguiment. Es promou l’adquisició de vocabulari, la comprensió oral i la millora de la capacitat lectora; els alumnes s’han mostrat predisposats a utilitzar el català com a llengua vehicular i posar en pràctica el vocabulari après, en un context dinàmic, actiu i participatiu.

Família, barri i escoles contra el fracàs escolar Perquè l’esforç de tot el barri per a millorar l’èxit acadèmic pugui reeixir i no malbaratar els seus recursos és fonamental fer arribar la informació als potencials usuaris dels cursos i els tallers, per aquest motiu el punt d’informació i dinamització entre el Casal del Infants del Raval i l’Associació CISEC (Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya) es trasllada a les escoles. Arribar als joves amb propostes de millora permetrà afegir un plus de qualitat a l’educació rebuda als centres, treballant la prevenció i la resolució dels conﬂictes.

Les valoracions dels IES són molt satisfactòries. Consideren la iniciativa com a molt bona

Un moment en què s’expressa l’eﬁcàcia i sentit de l’aposta formativa és el de la participació de l’alumnat en iniciatives comunitàries com la Ravaltostada (amb la creació del pregó des del Taller de Llengua) i altres accions desenvolupades a la plaça Folch i Torres i als Jardins dels Horts de Sant Pau.

La llengua

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

En un context d’intensa immigració, el domini de la llengua vehicular afecta signiﬁcativament l’èxit escolar dels alumnes i llasta el sistema educatiu. La competència en llengua catalana és, per als alumnes nouvinguts, una eina bàsica de l’aprenentatge i la cohesió.

Fonts de ﬁnançament 19,35% Finançament públic 80,65% Finançament privat

Aquest any, el Taller de Català, amb seu a les escoles concertades Vedruna i Labouré ha atès 88 alumnes. L’establiment de nivells, les proves de nivell, la coordinació amb els mestres, etc., han permès assolir els objectius previstos en vocabulari i estratègies comunicatives, superant les diﬁcultats personals (vergonya, por als errors) que impedeixen adquirir ﬂuïdesa. El grup s’ha mostrat dinàmic, participatiu i implicat.

19,35%

85.813,18 euros 349

80,65%

Jo he nascut aquí, però els meus pares són del Marroc. Vaig anar al Casal de P3 ﬁns a 3r i ho vaig deixar no sé per què.... estava més cansada després de l’escola i ara només faig reforç escolar. Aleshores jugàvem, fèiem sortides per conèixer llocs nous, els deures... A l’estiu sí que vaig a la sortida a Port Aventura, sí. M’agrada el Casal perquè t’ajuden, però no m’ho passo del tot bé perquè si parlem ens castiguen. Només hi ha una monitora que no m’agrada, perquè estem més acostumats a professors que no es posen a cridar cada dos per tres, t’ajuden...i tot això. El cap de setmana em quedo a casa, vaig a la biblioteca amb una amiga, mirem llibres, entrem a Internet per jugar o consultar informació de l’escola... i també ens emportem DVD i els mirem a casa. De gran m’agradaria ser mestre de primària, perquè m’agraden molt els nens petits. (Karima, 10 anys) - Entorn Escolar Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 29

| Integració de Joves sense Xarxa Social Aquesta línia de projectes se centra en atendre les situacions de vulnerabilitat en què es troben molts joves que no tenen xarxes familiars de suport quan es fan majors d’edat i s’enfronten a la manca d’ingressos econòmics i de llar on viure. Els projectes emmarcats en aquesta línia, treballen des de dues perspectives: el suport al procés d’autonomia social i econòmica a joves de Barcelona i la cooperació amb entitats marroquines que treballen en els barris perifèrics de Tànger amb menors que sovint es plantegen l’emigració precoç com a única alternativa.

El Servei de Transició a l’Autonomia ofereix un itinerari intensiu de suport per a que els joves en risc i sense suport familiar no es trobin sense llar ni un treball que els ofereixi l’autonomia econòmica en el seu difícil procés d’emancipació. El suport formatiu, tutorial, amb pisos assistits, etc. cerca la plena inserció sociolaboral i l’autonomia dels joves perquè cada un construeixi el seu projecte personal al mateix temps que una xarxa de suport social per a garantir una integració sostenible.

Ara, l’experiència del Raval en el fet immigratori a Catalunya es comunica amb Tànger mitjançant el projecte Catalunya-Magrib, una via de col·laboració amb la societat civil d’allà i de sensibilització en origen sobre les conseqüències de l’emigració de menors no acompanyats.

| Impulsors:

| Col·laboradors:

Departament d’Acció Social i Ciutadania- Secretaria per a la Immigració, Obra Social Caixa Catalunya.

Departament d’Acció Social i Ciutadania- Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), Departament de Governació i Administracions Públiques- Secre-

30 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

taria d’Acció Ciutadana, Departament de Justícia- Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Fundació CLAROR, Fundació La Caixa.

Servei de Transició a l’Autonomia | Programa Catalunya - Magrib |

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 31

Integració de Jovevs sense Xarxa Social

| Servei de Transició a l’Autonomia El Raval i Àrea Metropolitana Barcelona

El projecte ofereix un itinerari intensiu per a aquells joves que es troben, no només en situacions de risc i sense treball ni estudis, sinó sense una xarxa familiar o de suport que els pugui facilitar la transició a l’autonomia social i econòmica: un treball, un allotjament i la possibilitat de tenir persones de referència amb qui compartir la pròpia maduració. Sovint corren el risc d’esdevenir indigents prematurs, joves que tenen una gran energia i la capacitat de portar una vida com a ciutadans normalitzats. Un cas especíﬁc és el dels menors que han estat tutelats i que queden desemparats quan arriben a la majoria d’edat. Treballem amb l’Àrea de Suport al Jove de la Secretaria d’Infància per a oferir-los acompanyament socioeducatiu, activitats d’integració, un allotjament temporal i un procés de formació i inserció laboral de forma intensiva durant sis mesos ﬁns que assoleixen l’autonomia en el treball i accedeixen al lloguer d’un pis compartit amb els seus propis mitjans.

L’allotjament Ofereix un pla d’allotjament temporal als joves en un pis assistit o en habitacions compartides per a garantir-los l’habitatge durant els sis mesos que duren els processos educatius i de formació i inserció laboral, en les situacions més crítiques. La cerca d’habitatge presenta als joves moltes diﬁcultats, tant per les despeses que comporta (tenint en compte que treballem amb joves sovint sense ingressos ni sense un procés de socialització i suport familiar), com per les reticències dels possibles arrendadors. Cal, doncs, que algú faci de mediador entre els joves i l’arrendador i que ensenyi al jove a administrar l’economia domèstica (llista de compres, prospecció de llocs i supermercats per estalviar, etc.). Es tracta que, al ﬁnal del procés,

el jove assoleixi autonomia plena en un pis compartit, sense la figura de l’educador. També s’ha proposat la fórmula del pis assistit, amb una xarxa de suport formada per entitats i veïns del barri. L’associació de veïns mostra el seu interès per participar com a col·laborador en aquest projecte i ja hi ha un pis en funcionament. Pel que fa a la modalitat d’habitatge, es personalitza la proposta, ja que no tots els nois són idonis per al mateix tipus de llar. Hem procurat adequar el perfil adient amb els tipus de recursos (pis assistit i pisos i habitacions compartides amb joves). En el cas del pis assistit, s’estableix i deixen clares les condicions de permanència: normes i actituds de convivència habituals i específiques de la llar i el respecte als altres residents i als veïns de la comunitat. També s’han de responsabilitzar de la seva cura personal (higiene, alimentació, vestuari), de la seva conducta i de les conseqüències que se’n deriven. Els joves que viuen en un pis assistit defineixen i planifiquen un pla d’acció individual per l’autonomia, juntament amb l’educador, centrat en dos eixos bàsics: la inserció laboral i l’adquisició d’eines per a l’autonomia personal. Les qüestions d’ordre i vida quotidiana es decideixen en assemblea, un espai primordial que els permet aprendre i treballar la presa de decisions.

Pla individual de formació i inserció i seguiment individual Un altre element clau de suport passa per deﬁnir i avaluar un pla de treball individual que afavoreixi el procés d’autonomia vinculada a la incorporació al mercat de treball i la socialització en la societat d’acollida.

Busco feina i visc al pis del Casal, i estudio castellà. Vaig arribar a la ciutat ara fa quatre anys i tinc vuit germans. Del Casal m’agrada la possibilitat de fer cursos de Formació Ocupacional en Paleta i el suport que rebo dels educadors. Trobo a faltar el meu país i d’aquí m’agraden les excursions, les sortides de lleure i conèixer coses. He après castellà, a fer de cambrer, a la ciutat i gent nova. (L.T., 20 anys) - Servei de Transició a l’Autonomia

32 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Volem fer-los partícips de les seves possibilitats i implicar-los al màxim perquè aconsegueixin els seus objectius. Això comporta, entre altres coses, fer cursos de formació per garantir la capacitació que permetrà una inserció laboral en condicions; aquests cursos contemplen el coneixement dels sectors professionals, de les tècniques de recerca de feina: anàlisi de l’oferta i de les condicions de treball, tècniques de presentació (currículum, carta de presentació, entrevista), alta en pàgines web de recerca de feina, inscripció en l’ OTG (Oﬁcines de Treball de la Generalitat), etc. El suport de l’educador és clau per ajudar el jove a aprendre a jerarquitzar els objectius i temporalitzar-los i sobretot a discriminar allò que és bàsic d’allò que és complementari. L’educador/a manté un seguiment postinserció mitjançant tutories per reforçar les habilitats laborals i fer el seguiment a l’empresa d’aquells nois que ja han començat a treballar de manera normalitzada.

Aprenentatge de la llengua i vinculació a la xarxa Atesa la importància del domini de la llengua com a eina de comunicació i vehicle per a la integració sociolaboral dels joves, hem procurat cobrir al màxim aquesta capacitat, tant en lectoescriptura com en comprensió i expressió oral i escrita. Altres qüestions bàsiques han estat el coneixement de l’entorn, l’aproﬁtament de la xarxa de recursos públics comunitaris (biblioteques o carnet jove), la gestió del temps lliure (activitats lúdiques i culturals), etc. Els joves que participen del projecte sovint compten amb una xarxa relacional pobra en recursos que no els ofereix oportunitats de promoció i integració. A partir de la vinculació al projecte, de persones i altres entitats, que els puguin facilitar aquests recursos, pretenem pal·liar aquest dèﬁcit, facilitant la creació de possibles xarxes informals de suport pel jove. La vinculació dels joves a altres xarxes de suport ciutadanes com activitats esportives i culturals, els permet comptar amb altres suports, conèixer altres valors i formes de treballar, alhora que propicia la seva participació en entorns normalitzats.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

89.533,88 euros 19

Fonts de ﬁnançament 45,32% Finançament públic 54,68% Finançament privat

45,32%

54,68%

Tinc set germans i busco feina. M’agrada viure aquí. Al Casal estudio castellà, català, i faig sortides i excursions. El que més m’agrada del Casal és el tracte amb els educadors, i m’agradaria que l’espai de joves durés més. No trobo a faltar gaire el Marroc perquè allà no aconseguiria feina... Em va sorprendre molt el Carnastoltes del barri. (O.H., 19 anys) - Servei de Transició a l’Autonomia

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 33

Integració de Jovevs sense Xarxa Social

| Programa Catalunya-Magrib Tànger, Marroc

El projecte, promogut per al Generalitat de Catalunya, és una nova iniciativa que vol contribuir a la realitat social del nord de Marroc tant impulsant el desenvolupament de projectes de promoció educativa i laboral als barris més vulnerables, per una banda, com promovent la reagrupació familiar dels menors que emigren sols sense les seves famílies i la sensibilització sobre els riscos d’una emigració precoç. Es fa efectiu a través de tres eixos de treball diferents (el retorn de menors amb les seves famílies quan és possible, la inserció sociolaboral i el treball preventiu i comunitari) amb la implicació d’un conjunt d’entitats socials catalanes.

barri que ja estan compromeses amb la seva societat oferint formació, escolarització, inserció laboral o suport familiar, però que no disposen dels recursos en aquell entorn.

La presentació del programa i el coneixement de 104 entitats va permetre fer la selecció de les 19 entitats adequades per treballar en el projecte

El projecte és una iniciativa innovadora que permetrà experimentar com treballar integralment els diferents factors de l’emigració precoç de menors: tant incrementant les possibilitats educatives dels menors que tenen necessitats socials allà, com promovent el retorn amb la família d’alguns dels menors que ja han emigrat sols, sempre que se’ls pugui garantir una alternativa de formació, inserció laboral i acollida dins les seves pròpies famílies. Per nosaltres, suposa un pas endavant perquè contempla la família com a alternativa i permet superar les males pràctiques de repatriació de menors sense garanties que s’havien portat a terme anteriorment i que exposaven a molts menors a un desemparament en el seu propi país.

Empoderar les entitats

El Casal dels Infants del Raval portem a terme la línia de treball preventiu i comunitari, destinada a procurar que neixin el màxim d’iniciatives dedicades a la infància i promogudes per entitats socials marroquines que treballen als barris del nord del Marroc amb la població amb majors diﬁcultats socials. Creiem que l’enfortiment de les iniciatives locals és una estratègia molt important per al futur dels infants i famílies d’una societat i, per aquest motiu, assessorem, ajudem a cercar suport econòmic i oferim una capacitació als membres de les associacions de

El procés de relació i generació de conﬁança entre el Casal i les entitats ha tingut sempre l’aval i la garantia de Darna, una entitat de referència a Tànger, i s’ha dut a terme a base d’entrevistes amb els professionals.

34 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Per poder dur a terme la intervenció, un pas previ és la localització de totes les entitats que es poden constituir en xarxa social per atendre les diverses necessitats que es donen i es vol atendre. Un cop localitzades se’ls presenta el pla d’actuació i s’engeguen els compromisos i accions de sensibilització i de capacitació social. En aquest sentit, per tant, s’han elaborat bases de dades, s’han fet entrevistes i s’han establert protocols d’actuació, sempre amb l’objectiu de reforçar l’acció de les associacions locals.

La presentació del programa i el coneixement de les entitats va permetre fer la selecció de les 19 entitats adequades per treballar en el projecte. La selecció ha tingut en compte, entre d’altres criteris, aspectes com la sensibilització envers el projecte, l’experiència en projectes interna-

cionals semblants, la voluntat de transformació social i de transmissió de valors democràtics, la motivació entorn de la millora associativa i la transparència. Un dels capítols a què el Casal dedica més esforç de suport és a la professionalització de les persones de les entitats, aportant-los els procediments i la metodologia que fa més eﬁcient la seva feina.

Bones pràctiques i camps d’actuació Hi ha un conjunt de bones pràctiques que es vol posar en marxa a través de les entitats seleccionades i que estan especialitzades en cada tasca. Aquestes accions tenen a veure, lògicament, amb l’educació i la formació en àmbits diversos: l’escola, l’alfabetització, la promoció de la lectura, l’atenció integral per limitar l’exclusió, la inserció laboral o el lleure educatiu. El referent de barri és important, per això s’incideix en el treball amb les associacions que dinamitzen interessos comunitaris de barri (El Khansae i Al Wafae) o les promotores de l’esport a les escoles, com Choumoue.

familiar, etc. Són tasques que ocupen una bona part de l’activitat de Darna, tant a la seva Granja pedagògica com a la Maison Communautaire des Jeunes.

Sensibilitzar la família i la xarxa social Un dels objectius importants passa per sensibilitzar el medi social sobre la problemàtica de la prevenció de l’emigració no tutelada, una feina que vol incidir, tant sobre les famílies, com sobre la comunitat. Enfortir les famílies i els seus vincles té una relació directa amb la prevenció de l’emigració precoç, i això vol dir, alhora, tenir cura de les mares i de la seva inserció laboral i promoure el seguiment educatiu que aquestes fan dels seus ﬁlls.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. entitats:

Però hi ha sectors de la població que mereixen una atenció especial, com ara el col·lectiu de dones: mares solteres, condicions de vida de les dones obreres, aspectes que interessen associacions com Ommahat, Amal o Attawasol.

129.173,82 euros 19

Fonts de ﬁnançament 79,69% Finançament públic 20,31% Finançament privat

79,69%

20,31%

Els joves són l’altre grup de població central en la intervenció, a causa de la seva fragilitat i el risc d’emigració no tutelada. Cal lluitar contra l’abandonament escolar, potenciar el temps lliure, connectar amb les famílies, aconseguir l’estabilitat dels joves del carrer i el reagrupament

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 35

| Dinamització de Joves i de la Comunitat Aquesta línia, centrada al Raval, té com a subjectes centrals els joves i les seves necessitats d’oci i formació, però tenint cura del potencial educador del medi urbà. Es vol prevenir les situacions de risc mitjançant la creació d’eines i medis convivencials que potencien la socialització i els vincles entre les persones.

Pel que fa a formació i oci, diversos projectes atenen diferents circumstàncies i problemàtiques dels joves: Casal Jove Atles, Aula de Llengües i Formació, Enllaç: joves i carrer. A més, l’Espai Tecnològic s’ocupa de la socialització real de les noves tecnologies entre totes les persones sense exclusió, i el Barri Educador dinamitza la xarxa veïnal perquè infants, joves i grans es facin còmplices en la millora de la convivència a l’espai urbà.

| Impulsors: Ministerio de Trabajo y Asuntos SocialesDirección General de Integración de los Inmigrantes, Departament de Governació i Administracions Públiques- Secretaria d’Acció Ciutadana, Departament de Treball- Servei d’Ocupació de Catalunya, Ajuntament de Barcelona- Districte de

Oferir espais i activitats creatives i dinamitzadores, acollir els joves del carrer, fer front a mancances formatives i de llengua, no perdre el tren de les noves tecnologies o tenir cura de l’espai són eines potents per evitar els injustos desavantatges i millorar la qualitat de vida de totes les persones del barri.

| Col·laboradors: Ciutat Vella, Ajuntament de BarcelonaSector de Serveis Personals, Obra Social Caja Madrid, Busquets Gálvez, Muggio Holding S.L.

36 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (IRPF), Departament de laVicepresidència- Secretaria de Política Lingüística, Departament d’Acció Social i CiutadaniaSecretaria de Joventut- Secretaria per a la Immigració, Departament de Justícia- Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Departament de Treball -Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i

d’Autoocupació, Departament d’innovació, UniversitatsiEmpresa-AgènciadeGestiód’AjutsUniversitaris i de Recerca (AGAUR), Diputació de Barcelona-Àrea de Cultura, Associació d’Amics, Veins i Comerciants de la Rambla,Obra Social Bancaja,Obra Social Caixa Sabadell, Obras Sociales CAM, Cosmètica COSBAR S.L,Win and Ken S.A.

Enllaç: joves i carrer | Casal Jove Atlas | Aula de Llengües i Formació |

Espai Tecnològic | Barri Educador |

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 37

Dinamització de Joves i de la Comunitat

| Enllaç: joves i carrer El Raval, Barcelona

És un projecte destinat a oferir informació, orientació, acollida i acompanyament per aconseguir la inclusió en la xarxa social, de joves nouvinguts, de 16 i 21 anys, que es troben en situació d’aïllament per les dificultats derivades del seu procés migratori. Des dels punts d’accés (acompanyament al carrer o punt d’informació) es vol incorporar als joves a processos de promoció personal i inserció social a partir d’itineraris personalitzats. El projecte, fins i tot per ubicació, està estretament vinculat al Casal Jove Atlas, a l’Aula de Llengües i Formació i a l’Espai Tecnològic, a la vegada que participa en intervencions puntuals a l’espai públic conjuntament amb el projecte Barri Educador. Això s’explica pel seu caràcter acollidor i derivador, per les necessitats i pels perfils dels joves que atén.

Contacte i acollida

llengua, de trobar feina urgentment, de manca de documentació, d’habitatge, entre altres mancances, i expressen, també, la necessitat d’un acompanyament afectiu que cobreixi els buits emocionals fruit del desarrelament i la soledat. Per la seva edat i manca de referències, trobar un adult, a part d’un grup d’iguals, és un element bàsic perquè organitzi el seu itinerari personal i trobi forces per reprendre o iniciar estudis formals. La tutoria ha d’adaptar-se als diversos nivells de necessitats i persegueix, en primer lloc, fer conscients els joves de la seva situació i limitacions i fer que s’allunyin de les situacions de risc vinculades a les dinàmiques de carrer. Per ell mateix, aquest allunyament del carrer resol sovint, situacions de conﬂictivitat social en diversos espais públics del barri. Alhora, el coneixement dels itineraris que pot seguir, permeten al jove comprometre’s de manera seriosa amb un projecte personal i formatiu.

El contacte es fa mitjançant educadors de carrer o perquè els joves s’acosten al punt d’informació o se senten atrets per les activitats comunitàries del Casal o són conduïts als nostres locals pel boca orella. Són joves nouvinguts, de 16 i 21 anys en situació de risc d’exclusió social. Sovint mancats de xarxa social, alguns sense referents, sense família ni documentació ni recursos que puguin potenciar les seves capacitats. Sovint es troben amb problemes d’habitatge, de manca de formació, no alfabetitzats o no escolaritzats, sense autonomia i no dominen les llengües oﬁcials de Catalunya.

Lleure, referència i tutoria En el medi que crea el projecte, els joves es troben amb els seus iguals, ﬁns i tot amb altres joves de les seves comunitats d’origen, i poden expressar les seves necessitats amb conﬁança: d’aprenentatge de la

Vaig venir el 7 de desembre del 2005, i la meva mare ja fa anys. Al Casal faig de tot: català, anglès, i molts tallers, com el de fotograﬁa, vaig a l’espai d’estudi i l’espai tecnològic, ﬁns que tanquen. Ara també faig un taller de noies on parlem de coses, per conèixer-nos i fer amistats. És molt interessant. Si em quedo a casa miro la tele i... se’m fon el cervell! (Denise, 18 anys) - participa en diversos projectes de Joves

38 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

La llengua i el lleure Les dues mancances bàsiques que viuen els joves, per la seva edat, són, en l’aspecte formatiu, la de la llengua i, en l’aspecte personal, la de persones de referència i d’un grup d’iguals. La primera carència genera molts problemes de comunicació i la segona, un desarrelament i una soledat que els condemna a viure en situació de greu risc psicosocial. Per tant, el que primer se’ls ofereix és la incorporació als cursos de l’Aula de Llengües, on assisteixen als cursos d’alfabetització i a una formació normalitzada, amb totes les claus formatives que incorpora aquest projecte. Per tant, la llengua és porta d’accés a dinàmiques grupals, alfabetització, itinerari personal, hàbits i habilitats socials o formació en la cultura d’arribada.

93 joves es capaciten en l’ús de les llengües oﬁcials de Catalunya

Però l’altra gran necessitat s’atén per la vinculació a un grup de la seva edat en tot allò que fa al lleure, la participació social i la comunicació interpersonal, a sentir-se un entre d’altres. En aquest sentit, el Casal Jove Atlas aporta tot el que el jove pot necessitar en aquests aspectes, formant la seva capacitat de tolerància i respecte als altres i estimulant la seva capacitat de participar activament en activitats de tota mena amb plena autonomia.

Per això el projecte Enllaç ha treballat de manera puntual en xarxa amb altres projectes del territori i associacions de veïns, cosa que ha permès que alguns dels joves participants coneguin les dinàmiques comunitàries del barri i participin en projectes festius. Arran d’aquests fets, els joves són vistos des d’una perspectiva de col·laboració i convivència pacíﬁca, allunyada de la imatge estigmatitzada que sovint se’n té d’ells.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

53.861,21 euros 108

Fonts de ﬁnançament 71,32% Finançament públic 28,68% Finançament privat

71,32%

28,68%

Entorn i socialització Tota l’activitat que es desenvolupa en el projecte, sigui a través del lleure o de la formació, es fa en clau d’incorporar aquests joves a una societat de la qual estaven originalment exclosos pels murs de la incomunicació i de l’aïllament. Un capítol especialment rellevant és que el jove conegui la societat a la qual s’incorpora, els seus costums i hàbits. Per això es desenvolupen tallers d’acollida i d’immersió cultural, per una banda, i s’articula la participació en sortides, activitats i altres entitats, per l’altra. Això últim té, com a contrapartida, que l’entorn social acaba percebent els joves immigrats des d’una perspectiva més positiva i acollidora. D’altra banda, aquest entorn, amb tots els recursos de suport, s’obre per atendre aquests joves en funció del perﬁl personal de cadascun d’ells.

Treballem per a integrar els joves a una xarxa normalitzada

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 39

Dinamització de Joves i de la Comunitat

| Casal Jove Atlas El Raval, Barcelona

El projecte se centra en fomentar la participació integradora dels joves de 16 a 21 anys promovent un espai d’activitats lúdiques, socioculturals i comunitàries amb una dinàmica participativa i potenciadora de l’autonomia, el respecte i el compromís. Les activitats plantejades abasten des d’un espai d’acollida i trobada a un seguit d’accions vinculades al teatre, la música, la informàtica, el joc, l’esport, l’art o la relació informal.

L’autoorganització i la participació troben seu en l’assemblea setmanal, que recull propostes i posa en marxa projectes d’activitat, des d’excursions a tallers de tota mena. En aquest context, cobren una importància especial tots aquells nois i noies que per la seva experiència i trajectòria tenen capacitat d’inﬂuir en l’activitat i en els altres joves. És un espai d’interiorització, comprensió i contribució al projecte per part dels propis joves. Són activitats de gran demanda les sortides i excursions, que permeten promoure l’autonomia del grup: a les Planes, a patinar sobre gel, a patinar sobre rodes per la Vila Olímpica i, és clar, la caminada a Montserrat des del Casal, les sortides a Altafulla i a Cambrils. Un aspecte sempre lúdic és la participació en festes i activitats de barri.

Al llarg de l’any hem atès 141 joves

De manera transversal, es volen atendre tots aquells dèﬁcits i desavantatges derivats de la precarietat econòmica o la situació familiar inestable, així com, en alguns casos, dels processos de migració, manca d’integració a xarxes normalitzades i la discriminació de gènere en les noies, sense oblidar la demanda d’aspectes jurídics, legals, d’habitatge i assistencials generals.

Un lleure formatiu

Els esports sempre són importants en aquestes edats, s’ha fet el contacte i s’han derivat diversos joves al projecte Àmbits Esports, molt ben valorat pels joves, que els proporciona tres dies a la setmana de gimnàs prop d’on viuen i un seguiment per part d’un professional medicoesportiu. També hem comptat amb un equip de futbol, s’ha practicat el criquet i s’ha participat en diferents curses de la ciutat.

Una formació lúdica

El lleure és l’activitat que atreu els joves, i a partir d’aquí l’Espai de Trobada obert ofereix un recurs on, tot passant-s’ho bé, els joves fan activitats no regulades que els motiven i reforcen i promouen la responsabilitat, l’autonomia del grup, la capacitat autoorganitzativa i, per damunt de tot, la interrelació en la diversitat, el respecte a l’espai, a l’activitat que s’hi fa i a l’altre. Així, l’Espai de Trobada esdevé lloc de referència, d’informació integral i d’informació i generació de noves demandes i activitats. Per a molts joves és una oportunitat per deixar el carrer.

Però hi ha altres activitats lúdiques, moltes proposades pels mateixos joves, que tenen un vessant formatiu, creatiu o artístic: ball, música, teatre o taller de guitarra i n’hi ha d’altres vinculades a la tecnologia, al disseny de webs, a la informàtica o al vídeo. Enguany, a més, cal destacar tres projectes especialment signiﬁcatius: el de teatre, el de gravació d’un CD amb el projecte DJs Contra la Fam, i un concert. També cal recordar la possibilitat que tenen els joves d’accedir a l’Espai Tecnològic i als cursos d’informàtica que s’hi imparteixen.

La gent del Casal destaquen pel seu entusiasme i il·lusió. Tenen molts ganes de treballar i mai no tenen un mal gest. Han aportat la “Taula de Mediació” i maneres de treballar per millorar la convivència a la plaça. (Paco) - del supermercat de la plaça Folch i Torres, membre de la Taula de Mediació

40 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

A partir d’aquests tallers, es va participar en un taller de “cartes visuals” amb joves d’un grup d’informàtica per aprendre a fer servir els programes d’edició i tractament de fotos. També es van fer projeccions audiovisuals dels treballs dels cursos d’informàtica i s’ha participat en el concurs de fotograﬁa “Casc Antic” organitzat pel districte. El projecte més destacable que va sorgir des dels tallers d’informàtica va ser la creació i gravació d’un curtmetratge per part d’un grup de noies. Però alhora que es donen situacions de formació i de lleure, sorgeixen situacions quotidianes que permeten treballar aspectes com la igualtat de gènere entre els joves i les joves participants, disminuint les actituds masclistes, i fomentant la relació intercultural, sempre en entorns educatius, lúdics o formatius. En aquest sentit, cal destacar el paper de les noies, amb activitats especíﬁques i àmbits de debat de temàtiques de gènere molt adequades a les situacions quotidianes que viuen.

les necessitats i situacions de risc que viuen els joves. S’acompanya els joves i les joves en la quotidianitat, amb accions de referència per resoldre conﬂictes, amb la conversa, el diàleg, la presència, i l’organització i implementació de les diferents activitats. Els joves solen demanar ajuda quan la situació ja és greu (habitatge, papers, etc.), per això s’atenen el 100% de les demandes procedents de qualsevol àmbit. Es tracta, però, de prevenir situacions de risc. Treballem amb col·lectius de joves a vegades molt estigmatitzats i etiquetats socialment, factors darrere dels quals ells mateixos expliquen la seva situació. Pràcticament tots els joves, tot i la diversitat, troben el seu lloc i el seu referent en el projecte i s’hi adapten prou bé, amb el pla de treball més adient per abordar l’educació formal i la formació ocupacional, els aspectes personals, socials, familiars, legals i les necessitats bàsiques i afectives.

Els joves i el barri Tenim ben present que els joves no són mers usuaris de l’entitat, sinó veritables ciutadans del barri. Són un col·lectiu dins de la complexitat del barri, i tot el que diuen, fan o mostren és el material a partir del qual intentem donar resposta. Al llarg del curs es manté una relació constant i ﬂuïda amb la resta d’entitats d’educació en el temps de lleure del barri: programació i participació a activitats conjuntes, intervencions coordinades i consensuades. Això ha fet que es produeixin col·laboracions enriquidores de la sensibilitat social i de barri. Ha estat una participació variada i sense incidències, amb activitats vinculades al llibre “El cor del Raval, parlen els joves”, i també al teatre (en l’obra Tripilinguis del Festival de Cultura del Raval) i, per descomptat en la Batucada, en la Setmana Cultural, o en el carnestoltes: la Ravaltolstada, en què han participat 10 joves.

Mètodes i seguiment per a l’autonomia L’atenció individualitzada d’acompanyament i suport per joves en situació de risc es concreta en l’elaboració de plans individualitzats realistes, pactats amb els interessats i amb suport tutorial. Els plans afecten 10 joves inactius i han tingut un 80% d’èxit. És l’activitat a què els professionals dediquen més temps.

Els plans de seguiment individualitzats han tingut un 80% d’èxit

El jove, com a persona autònoma que és, té tot el potencial per superar les situacions de risc i per això treballem “des de “ i “amb” ells, aportant mediacions familiars i altres ajuts. Tot plegat redunda en un guany de conﬁança entre joves i educadors, i aquests coneixen millor

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

104.995,44 euros 141

Fonts de ﬁnançament 52,84% Finançament públic 47,16% Finançament privat

52,84%

47,16%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 41

Dinamització de Joves i de la Comunitat

| Aula de Llengües i Formació El Raval, Barcelona

El projecte se centra en donar resposta al baix nivell de qualificació i competència lingüística de molts joves, de 14 i 20 anys, arran del procés migratori. Una resposta formativa integral ens du a abordar també la manca d’espais de relació creatius i amb valor intercultural i les necessitats derivades del procés migratori i de la conflictivitat social o per raons de gènere. També s’impulsa la llengua catalana com a llengua vehicular, com una eina més, però important, per aconseguir una millor adaptació a l’entorn (escola, institucions, recursos), donant a conèixer la realitat del país. Creem, en un marc formatiu i distès, espais comuns de participació entre la població juvenil autòctona i joves nouvinguts, fomentant el català i, en definitiva, dotant de quotidianitat i normalitat el seu l’ús. De la llengua, doncs, a l’alfabetització, a la millora de les expectatives escolars o laborals, a la integració, a superar els desavantatges i riscos d’aïllament del fet immigratori.

Pel que fa als cursos en general, un dels objectius d’enguany era aconseguir la fidelització, indispensable per assolir resultats. En aquest sentit, no solament hi ha hagut un augment notable de la diversitat d’orígens entre els assistents, sinó també de l’estabilitat de l’assistència. L’element més atractiu de la formació en llengües té a veure amb l’ús d’una metodologia integradora. Una metodologia pensada i adaptada a les dinàmiques i necessitats reals detectades en els joves. L’adaptabilitat i flexibilitat didàctica i el caràcter lúdic i pràctic de l’aprenentatge és el més adequat per persones poc habituades a formació formal i amb nivells i horaris diversos (sovint formar en llengües és alfabetitzar). S’han fet, doncs, cursos trimestrals, de quatre dies a la setmana, de castellà (6 grups), de català (4 grups) i d’anglès, i a l’estiu se n’han fet d’intensius. També cal tenir en compte els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística, de diferents nivells. Enguany, a més de la confirmació en l’augment de la demanda de llengua catalana, ha destacat l’estabilització de l’equip de formadors, conformat majoritàriament per voluntaris/àries.

La llengua, les llengües La necessitat imperiosa que tenen els joves d’aprendre les llengües del país d’acollida fa que aquest projecte continuï essent la via d’accés majoritària al Casal, a partir del qual es detecten altres necessitats o dèﬁcits i s’obre pas a altres recursos, d’orientació i d’informació, que interessen als nois i les noies i que els ajuda a integrar-se en el seu entorn.

Participació normalitzada de les noies en espais que eren majoritàriament masculins

L’aprenentatge realitzat pels alumnes ha estat mesurat en un 63.32 % d’èxit

El projecte també és un punt d’accés al Casal per a les noies. La relació que es crea entre les usuàries i les/els professionals, fa que se sentin cada cop més segures i autònomes i que participin en altres projectes més lúdics i de formació.

Quan vam venir aquí, la primera llengua que vam aprendre va ser el català. A més m’agrada molt. El castellà em costa més. Ara, com que estudio primer de batxillerat, faig totes les assignatures a l’aula d’estudi. Per mi la meva monitora és com una germana i quan tenim un problema sempre li podem explicar. M’han passat moltes coses que no pensava que em passarien, però he aprés molt. Ara sé el que he de fer i el que no, gràcies al Casal. (Sidra,18 anys) - Aula de Llengües i Formació

42 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

De les llengües a la millora escolar

De les llengües a la socialització

Entorn de l’aprenentatge de la llengua i de la dinàmica de les classes, es detecten diﬁcultats formatives de tota mena, i en aquest sentit el projecte Informa’t actua com un espai d’orientació formativa que ha atès 18 joves.

Tota dinàmica d’aprenentatge en grup potencia la socialització, un factor que en el cas que ens ocupa és bàsic. L’atenció integral ens du a crear un ambient i un entorn que contribueixin a la integració social dels alumnes i a promoure la construcció de la identitat dels joves i el desenvolupament de l’autonomia personal

L’Espai d’Estudi (de caràcter diari i voluntari) s’ha convertit en un lloc de referència que els alumnes utilitzen per fer consultes o resoldre dubtes escolars, una possibilitat de la qual no disposen a casa seva. En aquest espai destaquen els vincles educatius que s’estableixen entre els joves i l’equip de voluntariat, on es fomenta el tracte entre iguals i l’autodisciplina.

El projecte ha atès 446 nois i noies gràcies al suport d’un total de 42 voluntaris i 3 estudiants en pràctiques

Tot plegat redunda en una millora en els rendiments escolars globals dels alumnes i en els seus hàbits d’estudi, i ﬁns i tot en una represa de l’activitat escolar, sobretot en secundària obligatòria i postobligatòria. Aquestes habilitats d’aprenentatge es veuen complementades i es fan sostenibles mitjançant una millora en els valors de la responsabilitat, de l’autonomia personal, de l’espai grupal, de la tolerància i de l’assoliment de petits èxits a través de l’esforç.

En aquest sentit, els alumnes milloren ràpidament en qüestions tan bàsiques com recollir les taules, cuidar el material individual i col·lectiu, i veiem com ràpidament augmenta el respecte entre els/les diferents joves i disminueixen els malentesos o tensions. Saludar-se, acomiadarse, trucar a la porta abans d’entrar, avisar amb antelació si no es pot assistir a classe, es van consolidant a partir d’un major compromís dels joves.

L’aprenentatge de la llengua de la societat autòctona afavoreix la inserció, l’acollida i el coneixement de la cultura

El tracte entre iguals i la metodologia emprada fan que se sentin bé i sense por a “no saber” i les relacions interpersonals es potencien en activitats socioculturals de coneixement del medi, sortides culturals, intercanvis familiars, colònies o excursions de caps de setmana.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

94.049,94 euros 446

Fonts de ﬁnançament 44,94% Finançament públic 55,06% Finançament privat

44,94%

55,06%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 43

Dinamització de Joves i de la Comunitat

| Espai Tecnològic El Raval, Barcelona

L’objectiu del projecte és fomentar l’accés i l’apropiació de les noves tecnologies per part de totes les persones, col·lectius i entitats, perquè es converteixin en un nou factor d’inclusió de la població socialment vulnerable. El projecte planteja un ús social en un context relacional, proﬁtós per a la cohesió i la convivència i que millora les capacitats de cadascú en l’aspecte personal i professional. Totes les activitats que s’hi desenvolupen tenen bàsicament un vessant formatiu, però en la major part de casos s’hi afegeixen altres components que vinculen les tecnologies a la família, a la vida del barri, a la cerca de treball o d’habitatge i a la inserció.

NTIC (Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació), comunitat i trobada L’objectiu dels espais de trobada és recórrer a la utilització de les noves tecnologies per afavorir la cohesió social i l’intercanvi. S’han diferenciat els espais d’adults dels de joves, però també hi ha espais intergeneracionals o adreçats a activitats comunitàries o d’entitats. En el cas dels joves, l’Espai de Trobad@ Joves potencia l’ús autònom de les noves tecnologies per a la formació, el lleure, l’expressió i la recerca de feina en la població juvenil. Té gran aﬂuència de joves, que el fan servir per escoltar música, jugar i comunicar-se amb familiars i amics a través del messenger. Els vincles entre el grup de joves i la gent gran troba expressió en @ NTIC Raval com a activitat que propicia una experiència d’aprenentatge compartit entre persones de diferent procedència i edat. Hi han assistit de mitjana 2 avis i 4 joves, i plegats han treballat aspectes com el PC i la fotograﬁa digital. La formació i el lleure dels adults es vehicula en l’Espai de Trobad@, tant per a la cerca de feina, com per al lleure, i hi ha també un marc per a l’ús de les entitats i organitzacions del barri.

Alfabetització informàtica El programa 1, 2, 3 potencia l’aprenentatge de les persones més grans de 50 anys, especialment de les dones, i amb el Relacion@NNTT es genera un espai compartit i de trobada entre pares, mares i ﬁlls/es, que vol afectar positivament les comunicacions entre ells. També es té cura de les dones en la formació especíﬁca per a les noies romaneses amb Rom@ndTIC.

Informàtica com a referent dinamitzador en clau intergeneracional o familiar

En l’aspecte formatiu d’adults, hi ha dos programes que cal destacar, l’un, la Càpsul@ TIC, es proposa incrementar la formació entre iguals i l’autoaprenentatge de la població adulta a través de tutorials i manuals, amb accions formatives breus per a les quals no cal preinscripció. Els joves amb diﬁcultats d’aprenentatge compten amb programes com Integr@, de formació inicial, o el Taller din@mic, programant temes d’interès per als joves, com el vídeo o la música. Estudi@ vincula els aprenentatges de joves desmotivats o amb diﬁcultats a la formació reglada dels IES, una estratègia que també empra el programa Repass@ i G@udeix, amb activitats lúdiques i formatives alhora.

NTIC i treball Tot i que l’aprenentatge de l’ús de les noves tecnologies millora sempre l’ocupabilitat de les persones, hi ha activitats especialment pensades perquè els usuaris aprenguin a utilitzar el recurs informàtic per cercar

Visc aquí, al barri Gòtic. Vaig trobar interessants les activitats del Casal i m’hi vaig apuntar a fer informàtica... Com que varem penjar uns articles a Internet i varem tenir moltes visites, varem tirar endavant el projecte de revista. Ha estat una qüestió d’orgull i amor propi... Escriurem sobre anècdotes dels carrers del Raval, el perquè del seu nom... coses desenfadades... Quan acabem les classes m’agrada fer sortides per fer fotograﬁes del Raval per a la revista, de carrers... (Andreu, 76 anys) - Espai Tecnològic

44 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

feina de manera autònoma, Espai de Recerca Activa de Feina. D’altra banda, el web és una eina molt rellevant tant per accedir a tota mena de recursos i informacions, i també per trobar habitatge o connectar amb l’administració. En aquesta línia, trobem programes com Entra en Xarx@, relacionat amb la formació en audiovisuals, web i bloc, etc., per a noies de 16 i 25 anys en procés d’inserció, i també el Punt de Recerc@, més pensat per a la població juvenil i adulta i per a la cerca autònoma de feina i habitatge. També és un espai en què amb el suport de voluntaris és dóna suport a la confecció del currículum, la recerca de feina i altres aspectes formatius, per aquells que no poden assistir-hi en altres moments.

NTIC i entorn social L’Espai Tecnològic procura que el barri, globalment, amb els seus collectius i organitzacions pugui disposar d’accés a la xarxa. Medi@TIC vol promoure l’ús comunitari de l’espai per part del veïnatge i les organitzacions del territori en tasques de servei comunitari. Enguany, s’ha desenvolupat també la creació conjunta d’un blog: http:// cosesdelraval.wordpress.com. Aprendre a usar un blog és una manera divertida d’acostar-se a les noves tecnologies i posar en pràctica les habilitats informàtiques adquirides, i alhora ofereix un innovador recurs informatiu per a la comunitat. El blog on-line Coses del Raval, ofereix una oportunitat d’aprenentatge informàtic, a més de ser un portal comú i obert per a compartir coneixements i notícies sobre el barri. Aquest ha estat l’embrió de l’edició d’una revista del barri sota el mateix nom. El primer número ja deixa entreveure que serà un element de cohesió i informació molt vàlid.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

61.455,94 euros 408

Fonts de ﬁnançament 63,40% Finançament públic 36,60% Finançament privat

63,40%

36,60%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 45

Dinamització de Joves i de la Comunitat

| Barri Educador El Raval, Barcelona

El projecte se centra a promoure la convivència en l’espai públic, millorar la convivència, la qualitat de vida i el caràcter educatiu de l’hàbitat urbà, detectant els espais públics més problemàtics, desenvolupant una intervenció socioeducativa en alguns d’aquests espais i enfortint les relacions del teixit social del territori perquè s’apropiï del seu entorn. Barri Educador ha estat reconegut amb un accèssit al 5è Premi Josep M. Rueda i Palenzuela, que premia la dimensió comunitària en la intervenció social i que convoca la Diputació de Barcelona. També ha estat seleccionat en el capítol de bona pràctica en el projecte internacional URB-AL de la Unió Europea.

Mètode i diagnòstic de la convivència Escoltar la realitat del barri, del carrer i de les places i espais públics és un pas previ fonamental en qualsevol proposta de millora del medi urbà. Després, les millores metodològiques fruit dels cinc anys d’experiència ens fan conﬁar en tres línies d’acció: contacte directe amb la realitat de l’espai públic (treball de carrer i observació permanent de l’espai públic), implicació de la comunitat en la millora de l’ús i les condicions d’ús de l’espai públic i intervenció socioeducativa directa.

S’han desenvolupat dos diagnòstics: un al voltant de la convivència al barri del Raval i l’altre que ﬁxa la seva atenció en la Rambla del Raval

Pel que fa als diagnòstics, n’hem desenvolupat dos. D’una banda, un participatiu sobre la convivència al barri del Raval, Mirades Diverses, que s’ha presentat públicament i que ha prioritzat 11 propostes de les

més de noranta presentades. Entre elles, les més votades varen ser: la promoció d’espais per a la pràctica de l’esport en els parcs i les places, la creació d’una taula de treball entre l’administració, els centres educatius, educadors, AMPAS, nens i joves per promoure una política de matriculació, on hi hagi un repartiment equitatiu del alumnat immigrant entre pública i privada, i la Introdució als centres educatius, com a part important dels seus objectius, el tema de la interculturalitat i la convivència. Per altra banda, s’ha actualitzat el diagnòstic de la Rambla del Raval. La Rambla és, en l’actualitat, un espai central i de referència consolidat en el barri. Cal, però, que hi hagi un consens al voltant del seu ús. Cal generar espais que permetin la participació de tothom i que reﬂecteixin la varietat de necessitats d’ús.

La plaça Folch i Torres Fruit de la detecció i seguiment dels ﬂuxos de la plaça, constatem que molts dels grups de joves que juguen a la plaça ja són ben vistos pel veïnatge, llevat d’alguns estigmatitzats per activitats il·legals. Les accions i els intercanvis desenvolupats proven de disminuir les queixes veïnals i d’usuaris relacionades amb aquests joves, i les festes, els intercanvis, la petanca, etc. en reforcen una visualització positiva. Les relacions amb l’administració són ﬂuïdes i es dóna un bon nivell de coordinació tècnica amb la Taula de Mediació. La millora de la infraestructura i mobiliari de la plaça ha estat un dels temes que ha requerit seguiment: la il·luminació ha millorat en algunes zones de la plaça i hi ha nous fanals a la zona de petanca i davant les escales de la botiga de música. S’han reparat fanals però segueix pendent la reparació dels ubicats al cantó de l’institut, lloc especialment fosc i ocult de la plaça.

Els educadors han facilitat que la gent de la plaça convisqui millor, encara que hi ha molta feina per fer entre tots. S’ha millorat la neteja, la cura dels gossos, que hi hagi menys baralles, i s’ha treballat entre el col·legi, els qui usem la plaça i els educadors perquè no hi hagi venedors de droga davant el col·legi. He après que parlant aconseguim coses i no perdem el temps tontament. El Casal treballa molt amb els nens... i treballen en la integració de mares i nens, que és molt important! (Norma) - venedora de “txutxes” de la plaça Folch i Torres, membre de la Taula de Mediació

46 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

La Taula de Mediació i els responsables de Seguretat Ciutadana del Districte faran prevenció de sorolls per a l’estiu, i també caldrà treballar sobre una de les situacions no resoltes més alarmants a la plaça: els furts que s’hi produeixen periòdicament. S’ha mantingut el nivell de treball de carrer, i s’ha mantingut un canal permanent de consulta pública, diàleg i intercanvi i vinculació de nous actors als processos de millora. Les situacions d’exclusió o risc que més rellevància han tingut en aquest període han estat la dels menors estrangers indocumentats no acompanyats.

Els jardins dels Horts de Sant Pau Arran d’un sondeig entre usuaris s’ha detectat que els problemes que més preocupen als veïns i que més limiten l’ús de l’espai són, sobretot, el tema de la drogoaddicció (esmentat pel 70% dels entrevistats), les persones sense sostre (50%), el consum d’alcohol i el tema de gossos deslligats i sense morrió, els excrements, aquest tema desagrada especialment les persones grans i les famílies amb criatures petites. La major part del veïnatge no accedeix als Horts per les raons esmentades. Per a ells és un lloc de pas, no pas de trobada, i els canvis positius que ja s’han produït ni tan sols els perceben, perquè l’espai no s’usa. Per això, hem volgut treballar més amb el veïnatge perquè estiguin informats sobre aquestes millores. Amb La Xarranca, la ludoteca mòbil de jocs d’arreu del món, s’ha aconseguit una presència periòdica (tres cops per setmana entre el març i el juliol) d’una mitjana de 20 infants i, pel fet de tractar-se d’una activitat familiar, hi participen persones des de 20 mesos ﬁns a 60 anys.

S’han executat el 86% de les millores proposades des de la Xarxa d’Entitats dels Jardins

Els organismes municipals competents han executat el 86% de les millores proposades des de la Xarxa d’Entitats dels Jardins: millores d’infraestructura i mobiliari de l’espai, i s’han mantingut relacions efectives amb un altre referent de Seguretat Ciutadana i una persona tècnica del Pla de Civisme municipal, els mateixos amb els qui hem coordinat el diagnòstic de la Rambla del Raval. A part de les millores en il·luminació, baranes de seguretat i la creació de l’àrea de gossos, s’ha creat un mural permanent en l’espai sota el nom de: “El Jardí dels meus somnis”, en què hi han participat nens i nenes de diferents entitats, esplais, casals i escoles del barri.

Per altra banda, els joves que s’estan formant al Casal (els nois del projecte Formació Ocupacional en Paleta i els nois de l’Aprèn i Treballa) han participat conjuntament en la construcció de la tarima a la mateixa plaça. Totes dues són iniciatives que impliquen els infants i joves en la millora de l’espai públic, alhora que generen identitat de barri i potencien el sentiment de cura de les coses que s’han fet entre tots.

Xarxa, barri i Ravalstoltada La xarxa que formen les organitzacions i entitats del barri, que participen en la idea i les accions de Barri Educador s’aglutinen de manera festiva en certs moments de l’any. Les accions que més organitzacions han aglutinat són la Ravalstoltada (amb 32 entitats implicades i 700 persones desﬁlant); les Jornades participatives sobre la convivència al barri del Raval i Als Horts cultivem la convivència. La mitjana de participació està situada entre 6 i 7 entitats implicades a cada acció.

La Ravalstoltada és el símbol de la diversitat. Entre tots, i participant des del diàleg, construïm el barri que volem

A part de la participació de veïns i comerciants, destaca la implicació de ACESOP (Associació Cultural-Educativa i Social-Operativa de Dones Pakistaneses), del Centre Obert Joan Salvador Gavina, del Club Sant Jordi de Sant Pau del Camp, del Pla Municipal de Civisme i de la Fundació Arrels, com de la cooperativa Impulsem SCCL (Societat Cooperativa Catalana de Treball Associat), i l’Associació Benestar i Desenvolupament i l‘Associació de Veïns i Comerciants dels carrers Sant Pau i Junta de Comerç (en 4 accions cadascuna). I no podem oblidar la tasca i compromís de la Fundació Tot Raval, del Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta i de l’IES Milà i Fontanals.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Infants, joves i veïns implicats: Entitats participants:

136.993,49 euros 295 55

Fonts de ﬁnançament 54,64% Finançament públic 45,36% Finançament privat

54,64%

45,36%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 47

| Formació i Inserció Social i Laboral Els diferents projectes d’aquest programa s’ajusten a atendre les desavantatjoses i injustes problemàtiques maduratives i formatives en què es troben els joves i les joves del Raval i de La Mina de Sant Adrià de Besòs a l’hora de fer camí formatiu cap a la inserció sociolaboral.

Hi ha un projecte que concentra recursos i orienta i elabora itineraris de formació i inserció, la Xarxa d’Accés al Treball, però després trobem projectes d’impuls i activació, com els prelaborals dMoto (La Mina), Aprèn i Treballa i dDones (La Mina). D’altres aborden la inserció més o menys immediata, com els Mòduls de Capacitació en Mosso de Magatzem, Energia i Treball, Ajudant de Cambrer, Formació Ocupacional en Paleta i Entra en Xarxa. Els projectes s’adapten al perﬁl de cada jove, atenent les circumstàncies de gènere, d’immigració o formatives.

Es vol motivar i activar, acompanyar els joves en els seus itineraris personalitzats i millorar la seva ocupabilitat per aconseguir, en el marc de la xarxa social d’empreses, una inserció laboral i social que permeti als joves construir el seu futur, superar els desavantatges i evitar situacions de risc.

| Genera Gènere Àrea Metropolitana de Barcelona

A finals d’any es dóna inici a un nou projecte que té per finalitat incrementar la capacitat de l’entitat d’intervenir, prevenir i modificar els factors de desigualtat que afecten les noies ateses en situacions de risc social. Es revisen les necessitats, les metodologies i els projectes amb una perspectiva de gènere. El projecte incorpora la perspectiva de gènere com a element transversal en tots els projectes de l’entitat, promovent un canvi cultural i metodològic en l’organització.

| Impulsors: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales- Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Departament de TreballServei d’Ocupació de Catalunya, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs-, Regidoria

| Col·laboradors: de Serveis a la Persona, Consorci de La Mina, Fundació La Caixa, Fundació Un Sol Món, Obra Social Caja Madrid, Fondation Schneider Electric pour l’Insertion des Jeunes, Unión Fenosa.

48 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (IRPF), Departament d’Acció Social i Ciutadania-, Institut Català de les Dones, Ajuntament de Barcelona- Sector de Serveis Personals, Ajuntament de Sant

Adrià de Besòs, Fundació Maite Iglesias Baciana, Hotel Principal, Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents.

Xarxa d’Accès al Treball | Mòduls de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a | Formació Ocupacional en Paleta | Energia i Treball |

Aprèn i Treballa | dMoto La Mina | dDones | Entra en Xarxa |

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 49

Formació i Inserció Social i Laboral

| Xarxa d’Accés al Treball El Raval, Barcelona

La Xarxa d’Accés al Treball ofereix canals d’inserció laboral a joves de 16 a 25 anys en risc d’exclusió social; millorant les seves condicions d’ocupabilitat i activant els mecanismes que afavoreixen el seu desenvolupament professional. Es basa en la coordinació amb els projectes ocupacionals de la pròpia entitat i amb recursos externs que ofereixen les diferents entitats i empreses de la ciutat; d’aquesta manera es crea un teixit sociolaboral que permet la inserció.

Orientació, itinerari i activació El punt de partida per a l’ocupabilitat dels joves és el disseny d’itineraris d’acompanyament a la inserció pactats amb cada jove, itineraris que aborden des d’una perspectiva integral els diferents factors que incideixen en el desenvolupament personal i professional del jove. L’orientació es concreta a oferir als joves un treball tutorial d’acompanyament i suport per deﬁnir amb el jove l’itinerari d’inserció més adient a les seves característiques i condicions. A partir d’aquí, davant dels joves s’obren diverses possibilitats amb vistes a l’ocupació.

La inserció laboral i l’ERAF (Espai de Recerca Activa de Feina) Aquest recurs obert ofereix assessorament, seguiment i suport en la recerca de feina mitjançant els recursos i eines necessaris, amb la tutoria d’un educador i tres voluntaris, que guien als/les joves durant la recerca. És un espai d’acompanyament en l’anàlisi d’ofertes de feina ﬁns a l’entrenament de les habilitats socials necessàries per a la inserció laboral.

L’espai centralitza les eines de recerca de feina: les ofertes dels diaris, les borses de Treball per Internet o del territori, l’assessorament laboral i, ﬁnalment, el seguiment del procés de recerca de feina i de postinserció.

S’han superat els objectius en un 117%; amb 41 insercions durant el 2007

La borsa d’empreses És l’eina fonamental per aconseguir la inserció dels joves. Perquè sigui eficaç, les empreses se seleccionen segons criteris d’activitat productiva, és a dir, amb una activitat vinculada al perfil de sortida dels diferents usuaris i usuàries dels projectes. No han de requerir una qualificació elevada, sinó una capacitació mínima i, a més, és important el seu grau de responsabilitat social: empreses en què els beneficis econòmics estan en equilibri amb la capacitat de participació en la millora social.

La Borsa d’Empreses col·laboradores ha augmentat en 41 empreses disposades a collaborar

La comunicació permanent amb les empreses permet millorar el coneixement de les seves necessitats, per detectar quins són els perﬁls més sol·licitats al mercat de treball i adaptar els itineraris formatius del

La meva mare va arribar a Barcelona el 2000 i fa dos anys i mig vam venir els meus germans i jo. Des que vaig arribar que estudio, i no m’aturaré ﬁns graduar-me en la universitat. Gràcies a Déu que vaig conèixer el Casal i em va ajudar a estudiar, li dec molt. Estic molt bé a Barcelona, i també m’agrada el meu país... No sé on acabaré, aquí o allà.. Vull poder tenir una família i poder donar el millor als meus ﬁlls. (Ricardo, 24 anys) - Xarxa d’Accés al Treball

50 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

servei d’ocupació als canvis. També és important assessorar els empresaris sobre les diferents modalitats de contractació, les bonificacions fiscals, els processos que agilitzen els tràmits, per tal de facilitar la seva col·laboració. Les tutories i el seguiment del jove i de coordinació amb l’empresari permeten garantir les insercions. Enguany s’han incorporat diverses empreses als diversos sectors: construcció, manteniment i reformes (15), logística i distribució (9), hostaleria (4), comerç i vendes (4), servei de neteja (2), recursos humans (3), i es confirma que les empreses més adients per al projecte són les petites i mitjanes (pimes), per la fluïdesa comunicativa i la proximitat que generen, amb un empresari proper i compromès al procés de desenvolupament del jove. En aquest marc, logística i hostaleria són sectors prioritaris.

El 60% de les empreses col·laboradores estan molt satisfetes amb la atenció rebuda

Enguany, però, s’ha activat el sector del Comerç, especialment adient com a alternativa d’inserció dels joves i les joves, encara que requereix una adaptació formativa.

Suport tutorial i beques El projecte de Beques de suport a la formació ofereix ajuts econòmics a aquells/es joves que, havent de cursar itineraris formatius, no poden accedir als ajuts de l’Administració Pública per manca de documentació, no compliment dels requisits acadèmics, economia submergida dels pares, etc. Amb les beques concedides, s’ofereix als/les joves un servei referencial i d’orientació durant tot el seu procés de desenvolupament a través de tutories individualitzades i el seguiment del seu itinerari formatiu.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

252.703,52 euros 482

Fonts de ﬁnançament 56,22% Finançament públic 43,78% Finançament privat

56,22%

43,78%

Noies i inserció laboral Obrir canals d’inserció implica obrir-los per a les noies. En aquest sentit, un mòdul formatiu en Atenció al Client permet incorporar el col·lectiu de noies immigrants als itineraris d’inserció, alhora que s’obren itineraris al sector comerç que actualment presenta una elevada demanda d’inserció de professionals a la ciutat de Barcelona. S’obren també oportunitats que diversiﬁquen els perﬁls professionals mitjançant els mòduls formatius de monitores de menjador.

| Mòduls de Capacitació en Mosso de Magatzem Aquests itineraris condueixen els joves a una ràpida activació com a mossos de magatzem i reponedors, oferint formació en un entorn real de feina i potenciant les actituds i aptituds necessàries per assolir la inserció laboral a curt i mitjà termini, en funció del procés individual de cada jove. La formació tecniﬁcadora es realitza a les instal·lacions de l’empresa Colell, S.A., amb un conveni d’ús de les instal·lacions. La previsió inicial del període de formació és de tres setmanes, però en el primer i els últims dos mòduls s’amplia a quatre. Les tasques realitzades al llarg del mòdul de capacitació laboral estan molt vinculades a la formació tècnica de mosso de magatzem, malgrat detectar la necessitat de treballar constantment les competències de base i aspectes actitudinals envers la feina com responsabilitat, iniciativa, conductes varies, etc.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 51

Formació i Inserció Social i Laboral

| Mòduls de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a El Raval, Barcelona

El Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a, un dels projectes del Casal que té més visibilitat, treballa per capacitar els joves en el sector de l’hostaleria a partir de l’assoliment de competències tècniques, transversals i hàbits laborals necessaris per respondre a les necessitats d’un sector obert als joves i a les dones en situació de risc, de desavantatge social o formatiu.

El nombre de noies participants del projecte creix d’edició en edició amb una mitjana del 40% del total

Gràcies a la formació en alternança, aquest mòdul els permet formarse en restaurants col·laboradors del projecte, i això els facilita adquirir competències en entorns reals de feina.

Formació tècnica i transversal Enguany, la formació ha tingut lloc de 10 a 12 setmanes de tecniﬁcació bàsica i de 3 a 4 setmanes de pràctiques. A l’aula la formació és en grup, i es treballen dinàmiques intensives de grup en espais expressament dedicats. Es considera imprescindible el treball dels hàbits, bàsic per assegurar la capacitat de circulació en diversos contextos de treball i per respondre a llocs de treball en què els aspectes de socialització són determinants d’una bona pràctica. La formació abasta els coneixements bàsics fonamentals i l’adquisició d’hàbits i rutines: coneixement dels estris, uniformes, avaluacions set-

52 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

manals, horaris, organització del treball i signatura diària. També s’hi ha incorporat un mòdul d’anglès vinculat a l’oﬁci i el mòdul de català. Però també és fonamental la potenciació de l’autonomia personal i el coneixement del sector professional. Aquest darrer aspecte passa per les visites formatives, que enguany han tingut com a amﬁtrions: el Celler de la Boqueria, Caves Torelló, Cellers Abadal, el Mercat de la Boqueria, l’Escola d’Hostaleria de Barcelona, l’Hotel Majestic, l’Hotel AC Miramar, la Fira Alimentaria i Casa GAY.

Formar-se en alternança i seguiment: la metodologia La metodologia de treball amb els joves es basa en la formació en alternança, és a dir, tant a l’aula i als espais de pràctiques, com als restaurants col·laboradors que donen suport al projecte. La formació dels joves en entorns reals és l’eina educativa que facilita una millor adaptació del jove a situacions no tutelades. Tot cercant situacions reals de treball, el projecte ha itinerat per diferent espais del barri. Des de desembre de 2007, però, es compta amb l’espai cedit per l’Hotel Principal al carrer Junta de Comerç, un espai que permet la contextualització del treball. D’altra banda, el menjador del Casal aporta barra de bar, menjador, aula i ofﬁce, elements valuosos per simular i practicar adequadament.

Un cop el jove s’incorpora al lloc de treball, es procedeix a fer un seguiment tutorial que pot allargar-se durant un any. Aquest és un aspecte cabdal per a la inserció de qualitat i ha estat clau per poder abordar les incidències del procés d’adaptació al lloc de treball. Les tutories individuals aborden tot allò que pot diﬁcultar una inserció de qualitat: horaris, conciliació de vida labora i familiar, habitatge, gestió econòmica, expectatives de millora, formació contínua, etc.

Enguany 52 joves han realitzat un itinerari formatiu

També cal fer constar inﬁnitat d’actes d’acció comunitària en collaboració amb entitats, empreses i particulars. Els treballs de càtering que s’han organitzat des del mòdul per al mateix Casal i els que els nostres alumnes han realitzat per a d’altres entitats han provocat una difusió més enllà del que es podia preveure. Alguns dels actes han estat els següents: 5è aniversari de la Fundació Tot Raval, presentació del Diagnòstic de la Convivència al Barri del Raval, celebració de l’atorgament de la Creu de Sant Jordi i diferents piscolabis per a entitats del barri. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

59.073,31 euros 52

Fonts de ﬁnançament 53,44% Finançament públic 46,56% Finançament privat

53,44%

46,56%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 53

Formació i Inserció Social i Laboral

| Formació Ocupacional en Paleta El Raval, Barcelona

El projecte se centra en capacitar i inserir joves en risc d’exclusió sociolaboral com a auxiliars tècnics en manteniment d’ediﬁcis a partir d’una formació basada en itineraris modulars i d’actuacions tutorials intensives.

mentals en llengua i càlcul matemàtic, i a tot plegat s’afegeixen altres continguts que milloren l’ocupabilitat, com la sensibilització ambiental, les llengua castellana i catalana o les tècniques de recerca de feina.

Acollida i itinerari laboral

Es parteix d’itineraris individualitzats i de la realitat de cada jove. El primer pas és de contacte amb els joves interessats, que es produeix a través Serveis Socials de Barcelona i rodalies, d’educadors de diversos barris de la ciutat (Ciutat Vella, Sants, Poble Sec, Barceloneta), d’escoles d’adults, d’entitats socials, dels instituts del barri o d’altres programes del Casal. Al contacte segueix l’acollida, mitjançant entrevista, diàleg i la creació d’un primer vincle. Posteriorment es pot fer la selecció a partir del marc formatiu detectat i de l’acord amb el jove sobre un l’itinerari laboral indispensable. Es valoren els factors crítics d’ocupabilitat del jove, es fa un primer diagnòstic de les seves demandes, necessitats, interessos i potencialitats i es fa una prova de nivell per conèixer el grau d’assoliment de les quatre operacions bàsiques i el nivell de lectoescriptura del jove. El grup majoritari de joves seleccionats va ser el de 16 i 17 anys perquè això permet donar-los una formació tecniﬁcadora de cara a la majoria d’edat.

L’ús i l’aprenentatge de la llengua catalana o castellana ha estat una prioritat educativa en el desenvolupament del curs

Enguany, cal destacar la col·laboració iniciada amb la Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya sobre de la prevenció de riscos laborals a la feina i que ha permès no només fer teoria (donant a conèixer normatives, drets i deures dels agents laborals) sinó pràctiques amb l’arnès de seguretat, els EPI’s (Equips de Protecció Individual). S’ha aconseguit que la comunicació habitual del curs fos en català; els nois autòctons i els immigrats amb un cert temps a Catalunya han fet tasca d’inclusió i de referència envers els nouvinguts.

Les brigades

Accions formatives

La consolidació del que s’aprèn troba veritable expressió en l’execució del projecte extern durant els mesos de maig i juny que ha permès aplicar el continguts tècnics apresos en el taller de l’entitat en un context real de feina. Aquest any s’han fet dues brigades de treball, en comptes d’una de sola que teníem prevista.

Al Taller del Raval, s’inicia la formació en construcció de fàbrica amb maó vist, d’obra de fàbrica ordinària, en arrebossat i emblanquinat, en enguixats i lliscats amb guix. Però els joves també assoleixen al taller competències transversals i de base, millorant les competències instru-

La primera brigada ha intervingut al Complex Esportiu Municipal del Raval Can Ricart, allí s’han pogut posar en pràctica els coneixements tècnics adquirits al curs, que han consistit en el sanejament de dos locals, fent-hi dues plaques amb formigó sec de 30m2. Són tasques que

54 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

difícilment es poden fer en un taller i que és possible fer-les gràcies a la col·laboració entre les entitats. La segona brigada de treball ha actuat als Jardins d’Horts de Sant Pau al barri del Raval, a instàncies del servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Ha consistit a fer una tarima d’obra vista amb blocs de formigó de 6 metres d’amplada per 7 metres de fondària, rematada per una placa de formigó de 42m2.

Al llarg del curs s’ha atès 33 nois

Treballar a l’espai públic, en obres que són útils per al barri, permet als joves accedir a una percepció socialitzadora del treball que aferma la seva integració social i el seu itinerari personal i laboral, que aborda de forma integral, en deﬁnitiva, els factors crítics d’ocupabilitat.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

100.450,49 euros 33

Fonts de ﬁnançament 81,25% Finançament públic 18,75% Finançament privat

81,25%

18,75%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 55

Formació i Inserció Social i Laboral

| Energia i Treball El Raval, Barcelona

El projecte, impulsat per Unión Fenosa, proposa la formació i inserció laboral en el sector elèctric a joves de 16 a 25 anys, autòctons i immigrants, en situació d’inactivitat i exclusió social i amb un enfoc d’aprenentatge amb serveis a la comunitat. Es tracta del segon any d’un projecte que es fa efectiu a través d’un model de col·laboració empresa-entitat social posat en marxa per Unión Fenosa i el Casal dels Infants del Raval.

El projecte ha despertat gran interès entre els joves. En 18 mesos de projecte s’han rebut un total de 103 sol·licituds

La capacitació com a ajudant d’electricista i peó de la construcció ha de dur al jove a la inserció laboral a curt o mitjà termini, en funció del procés individual de cada jove, fomentant i impulsant el seu interès per a la continuïtat formativa.

L’aprenentatge al taller Pel mateix perﬁl dels joves, són especialment adequats els itineraris formatius curts i intensius en taller i espais reals de treball (brigades de servei a la comunitat), sempre atenent a la personalització de l’itinerari. Cada mòdul de capacitació laboral té una durada de 4 mesos; 3 mesos de formació tècnica en taller on es treballen els aspectes tècnics parallelament amb els crèdits instrumentals i l’orientació laboral. Durant l’horari de matí s’ha fet també formació de caràcter transversal: 3 ho-

56 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

res setmanals de formació complementària en matemàtiques i llengua castellana; a les tardes s’han reforçat els itineraris formatius de forma intensiva a nivell particular i també s’han fet sessions de tutories individuals amb cada jove.

S’han atès 30 joves, cobrint totes les places

En les cinc setmanes dedicades a construcció, s’aixequen envans en un espai a escala reduïda, i en les setmanes de formació tècnica en electricitat, es treballen els circuits de manera independent i després es fa una instal·lació elèctrica domèstica completa en l’espai construït al taller: normativa, codi de colors, cablejat mecanismes, instal·lació d’enllumenat, potència, preses de terra, instal·lació elèctrica de control, canaletes, treball amb esquemes elèctrics.

Aprenentatge i Servei a la Comunitat: les brigades La idiosincràsia del projecte la trobem en la metodologia Aprenentatge i Servei a la Comunitat, una metodologia viva i en constant retroalimentació que fa possible un aprenentatge dinàmic, motivador i enriquidor, tant per als alumnes com per als formadors, per la intervenció comunitària que comporta en el seu entorn més proper a ﬁ de canviar la realitat en què viuen. En les brigades de servei a la comunitat els mateixos joves realitzen l’obra assignada per una entitat sense ànim de lucre. Les experiències portades a terme des del projecte Energia i Treball s’han ajustat a la

perfecció a la formació rebuda en el taller (manteniment general d’ediﬁcis i instal·lacions elèctriques).

Les empreses i les beques El projecte ha comptat amb un suport molt valuós a l’hora de trobar sortida laboral per als joves que han assolit el perfil adequat: les empreses. Apostem per empreses petites i mitjanes, empreses del sector de les instal·lacions en general i també hem fet una prospecció d’empreses del sector del manteniment general d’edificis, reformes i construcció. Aquest tipus d’empresa ofereixen la sensibilitat i estructura propícia per a la perfecta acollida i manteniment dels joves que accedeixen al seu primer lloc de treball. Busquen gent jove motivada, amb els hàbits laborals adquirits, amb certs coneixements bàsics de l’ofici i que valorin la formació laboral que se’ls anirà donant en la pròpia empresa. Electric Meganova S.L. n’és un exemple significatiu que, a més, ha cobert el 100% de les vacants amb persones participants del projecte Energia i Treball. A més, Energia i Treball ha disposat d’una quantitat econòmica destinada a beques per a la formació pràctica de brigades de servei, entenent que els joves realitzen una obra real amb beneficis per a l’entitat beneficiària. La beca, a més, és una eina pedagògica que recompensa una actitud i un comportament adequat.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

84.210,49 euros 30

Fonts de ﬁnançament 24,18% Finançament públic 75,82% Finançament privat

24,18%

75,82%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 57

Formació i Inserció Social i Laboral

| Aprèn i Treballa El Raval, Barcelona

El projecte Aprèn i Treballa és un projecte formatiu prelaboral per a joves de 16 a 25 anys en situació de risc d’exclusió social i amb greus obstacles per definir un itinerari d’inserció professional que afavoreixi el seu procés individual i social de transició de l’escola al treball. La metodologia que caracteritza el projecte, aprenentatge i servei social, vincula l’activació laboral amb la creació de vincles socials. Darrere del projecte, sis entitats socials catalanes compten amb el recurs financer del Programa Foment de l’Ocupació de l’Obra Social de la Caixa de Pensions. Aquesta segona edició del projecte, de caràcter bianual, ha finalitzat el desembre del 2007.

Escola-Treball El projecte atén joves de perﬁls força diversos: menors autòctons, d’origen estranger, amb greus mancances formatives, sense documentació, etc., però contempla amb interès especial tots aquells joves que no es graduen a l’ESO i que necessiten activar-se per prevenir un trencament en el procés de transició escola-treball. Per fer-ho, s’estableix contacte amb els instituts de secundària.

Els objectius s’han assolit en un 75%

En el moment de finalitzar l’ensenyament obligatori, cal lluitar contra la temptació del jove d’incorporar-se a un treball de baixa qualificació, precari i de manera immediata. El projecte, amb clar sentit orientador i que pot comptar amb beques, estableix una acollida i un diagnòstic que permeten definir itineraris personalitzats i procedir amb l’assistèn-

58 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

cia tutorial al llarg del procés. Es tracta, doncs, de deﬁnir un itinerari que garanteixi l’increment de l’ocupabilitat. Posteriorment, un cop el jove estigui capacitat, es podrà fer la intermediació perquè accedeixi a treballar en una empresa. La necessitat d’atendre adequadament joves immigrants indocumentats ens ha dut a cercar un treball en coordinació amb entitats especialitzades en aquests joves, com la Fundació ADSIS, l’Associació de Joves TEB, la Fundació Formació i Treball i la Fundació Andròmines.

Aprenentatge i servei El projecte aplica la metodologia basada en l’aprenentatge-servei a la comunitat, amb la impartició de mòduls formatius professionals de curta durada perquè els joves tastin diferents oficis vinculats al manteniment i les reformes i tot seguit participin en la rehabilitació total o parcial d’alguna entitat social col·laboradora. Globalment, es tracta, sobretot, de millorar les competències personals, tècniques i sociolaborals dels joves. La primera referència en l’aprenentatge és el Taller, on s’ofereix als joves uns mòduls formatius de curta durada vinculats amb el sector professional del manteniment d’edificis i construcció, que contempla electricitat, fontaneria, soldadura, construcció, pladur, etc. Aquest any, per primera vegada, s’ha dissenyat un mòdul de muntatge i reparació d’ordinadors amb l’objectiu d’ampliar l’oferta formativa del servei d’ocupació i captar un perfil de joves motivats per les noves tecnologies.

S’ha atès 54 usuaris i s’han fet 32 itineraris individualitzats

La fase de Servei a la Comunitat, es fa sobre el terreny i permet que l’alumne posi en pràctica, en un entorn d’obra real, els coneixements tècnics, les competències personals i les habilitats sociolaborals desenvolupades en la fase de taller inicial. Les diverses propostes d’intervenció són valorades per les entitats socials i públiques arrelades al territori. Els serveis poden ser de tres tipus: construcció, rehabilitació o instal·lacions-reparacions.

Aprenent a treballar tot vinculant-se a la societat

El servei es du a terme a partir del concepte de brigades d’actuació, enguany se n’han fet quatre. Un 75 % de les intervencions han estat de construcció i rehabilitació, tant en espais públics com en entitats socials del Raval. L’altre 25% han estat reparacions d’instal·lacions, també en entitats del territori.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

89.149,58 euros 32

Fonts de ﬁnançament 4,58% Finançament públic 95,42% Finançament privat

4,58%

95,42%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 59

Formació i Inserció Social i Laboral

| dMoto La Mina: Itineraris prelaborals per a joves La Mina, Sant Adrià de Besòs

És un projecte d’àmbit prelaboral, de caràcter motivador i amb la finalitat de capacitar els joves perquè iniciïn un itinerari de qualificació professional a fi de promocionar-se personalment i socialment. Es treballa amb els col·lectius no motivats per a la formació i sovint amb greus obstacles previs que dificulten la seva inserció (inactivitat, inadaptació a altres mesures formatives, manca de motivació, etc.).

citat d’adaptació a un recurs formatiu ocupacional i a la socialització. Hi ha classes teòriques (el món de l’automoció, mecànica, vocabulari, eines, avaries, etc.) i pràctiques (muntatge i desmuntatge, soldadura, pintura o restauració de peces), i també es visiten centres formatius on s’estudia mecànica i es fa teoria de la llicència de ciclomotor.

Aquest projecte, a més, troba el seu centre de referència urbà a La Mina, ateses les necessitats i problemàtiques observades i compartides amb altres professionals del barri, com Serveis Socials, mediadors/es, educadors/es de carrer, professors/es dels diferents instituts de la zona, entre d’altres. El projecte està promogut pel pla de millora social del Consorci de La Mina.

Un espai motivador: motos i bicis El fracàs formatiu reiterat de molts joves els desmotiva per participar en qualsevol recurs exclusivament formatiu, i això comporta la manca d’experiències laborals a causa del baix perﬁl professional i escolar i la manca d’hàbits i actituds aﬁns a l’ocupació.

Una activitat dinamitzadora i a la mida de les seves possibilitats

Pel que fa al taller prelaboral dMoto les accions volen incidir en les competències necessàries perquè els joves s’adaptin a recursos formatius, laborals i/o socials de la xarxa o, si escau, s’incorporin al mercat de treball. Els tallers de mecànica de moto i de bici aborden competències associades a la capa-

60 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

La formació en mecànica de bicicleta permet que cada noi es construeixi la seva bicicleta a partir de materials cedits per la guàrdia urbana i de peces que es compren noves. A més, l’activitat troba visibilitat pública en espais de reparació oberts, els tallers mòbils de servei al barri (s’ha atès unes 15 persones), en una situació de pràctica professional que permet visualitzar un futur laboral. També s’ha creat una xarxa de préstec de bicicletes impulsada pel dMoto, Tàndem, l’Associació de Veïns i el Consorci del barri de la Mina, i amb vista a futures insercions s’ha pres contacte,

entre altres entitats, amb Biciclot, Decathlon i Bicing, Bicicampus-BACC. Però hi ha molts altres aspectes que es reforcen, com ara la lectoescriptura, el càlcul o les noves tecnologies, i també tot allò que fa referència a la prevenció de situacions de risc en relació a la sexualitat, les drogues, la sida, la violència de gènere, i a temes mediambientals i intergeneracionals.

L’activació prelaboral: el Tastet d’Oficis Des del taller prelaboral, el Tastet d’Oficis, es procura la motivació constant per activar els joves a partir de treballs que tenen en compte propostes del seu interès i que cerca millorar integralment la seva ocupabilitat. Així, es treballen les competències transversals i instrumentals, les actituds, els hàbits, l’orientació, l’acompanyament i la formació, i tot es fa a partir d’itineraris personalitzats. Es tracta d’oferir experiències de treball i coneixement de tasques de diferents oficis (construcció, pintura, electricitat, lampisteria, etc.) i accions de suport a la inserció a curt o mitjà termini en funció del procés individual de cada jove.

La intervenció a l’espai públic, part de l’aprenentatge

Enguany, l’activitat s’ha enriquit mitjançant les brigades que permeten fer treballs en el barri per a la millora d’espais, cosa que motiva molt als nois, els consciencia socialment i els torna el reconeixement dels mateixos veïns i entitats del barri. En aquest tema, cal destacar la intervenció en pintura i recuperació de la Capsa de Jocs (Parc del Besòs), instal·lació de bancs, parterres i una font en l’espai públic. Són activitats que permeten que els joves vegin resultats directes dels aprenentatges assolits i trobin reconeixement social i satisfacció personal.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

135.133,65 euros 51

Fonts de ﬁnançament 65,59% Finançament públic 34,41% Finançament privat

65,59%

34,41%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 61

Formació i Inserció Social i Laboral

| dDones

La Mina, Sant Adrià de Besòs

Es proposa un taller prelaboral i motivador que es desenvolupa al barri de La Mina per a noies en risc d’exclusió social, gitanes en la seva majoria, de 15 a 19 anys, que no poden accedir a altres recursos. Se les vol capacitar per iniciar un itinerari de qualiﬁcació professional com a via de promoció personal i social. El taller prelaboral pretén incidir en les competències necessàries perquè les noies, posteriorment, s’adaptin a recursos formatius, laborals i socials de la xarxa.

La intervenció familiar sovint es caracteritza per la sobreprotecció enclaustradora que diﬁculta la maduració, no valora la formació i allunya les noies del món laboral i de la socialització integradora.

Les joves i els continguts transversals

Les dones i La Mina

Per les característiques personals i formatives, és fonamental que aprenguin eines per a l’autonomia: hàbits i habilitats ﬁns a la mobilitat fora del barri, utilització de la xarxa de transports, coneixença d’entitats culturals, socials, formatives i laborals del barri i de Barcelona, imatge personal i habilitats expressives.

No hi havia cap recurs prelaboral dirigit a noies a partir de 15/16 anys amb llargs períodes d’inactivitat formativa i laboral. D’altra banda, a la Mina es dóna un entorn ambiental molt precari per a solucionar les problemàtiques socials, laborals i econòmiques del barri, i especialment les de les noies.

Constituir un espai de relació permet que les noies exposin i treballin aspectes fonamentals per al seu desenvolupament (violència de gènere, cultura gitana, sexualitat) fomentant l’autonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte, la pròpia aﬁrmació, l’autoestima i la iniciativa personal.

La poca qualiﬁcació professional i la falta d’ocupació laboral d’una part de la població fa que els problemes d’exclusió social, drogodependències i situacions penals s’acumulin.

A part d’aquests continguts, hi ha formacions en què cal insistir com a recursos bàsics per a la inserció futura. Un d’aquests recursos és el mòdul de català oral, que du a terme el Consorci de Normalització Lingüística i que amb el curs El català a la taula millora l’ocupabilitat amb vista a sectors com l’hostaleria i el comerç. I tampoc no oblidem de salvar els dèﬁcits formatius en lectoescripura, càlcul matemàtic i informàtica bàsica.

La Mina: del 74% que podria treballar, només el 42% ho fa. Un 18% dels residents del barri no sap ni llegir ni escriure

En aquest context, la dona, com sol passar, té totes les de perdre: famílies monoparentals, persones a càrrec, etc. En deﬁnitiva, pateix una discriminació multifactorial: econòmica, de gènere i pel fet de ser gitana.

62 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Les joves i el treball Les joves reben una orientació individual i una atenció personal per tal de conﬁgurar el seu propi itinerari formatiu i laboral. El mòdul de formació es proposa vincular la jove a un entorn pròxim al món laboral

o formatiu treballant a través de l’educació en el lleure en infants, com a pas previ a la inserció o l’ús dels recursos de la xarxa. La formació té una durada de 100 hores, i s’hi aborden, entre d’altres temes: l’atenció a les persones, la psicologia dels infants dels 0 als 12 anys, el coneixement dels recursos i serveis d’atenció a la infància, el marc escolar obligatori, l’alimentació i la nutrició, la ﬁgura del monitor i el temps de menjador i de descans i de pati.

Després de practicar els coneixements teòrics, es promou la derivació a itineraris de capacitació o inserció, amb prospecció i intermediació amb empreses per assolir la incorporació al mercat de treball, amb l’oportú seguiment de la inserció. El mòdul de pràctiques laborals té una durada d’un mes i serveix per treballar en un entorn real de feina, en empreses col·laboradores, en el qual es poden avaluar directament les aptituds i els coneixements consolidats que reﬂecteixen les diferents accions de les noies en posar a la pràctica tota la formació rebuda en un espai laboral. D’altra banda, un crèdit d’orientació laboral les forma en el coneixement del mercat de treball i en les tècniques de cerca de feina. Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

77.612,97 euros 45

Fonts de ﬁnançament 53,45% Finançament públic 46,55% Finançament privat

53,45%

46,55%

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 63

Formació i Inserció Social i Laboral

| Entra en Xarxa El Raval, Barcelona

L’Entra en Xarxa és un projecte que ajuda a deﬁnir projectes professionals a noies immigrades de 16 a 25 anys en situació o risc d’exclusió social. El projecte dóna una resposta integral per a la seva inclusió social, oferint les eines necessàries per a la millora de la seva ocupabilitat.

Les escoles han acollit molt bé aquesta possibilitat, ja que les monitores de menjador esdevenen referents culturals per a nens i nenes nouvinguts, facilitant-los l’adaptació als hàbits i al tipus de menjar de la societat que els acull.

El projecte vol facilitar la formació per accedir a una feina en igualtat de condicions i per combatre els factors de discriminació de gènere i facilitar la incorporació al mercat de treball.

Durant el 2007, l’Entra en Xarxa ha donat resposta a 71 noies: 32 estan treballant (12 en feines en l’economia submergida) i 22 s’han derivat a cursos de formació ocupacional fora del Casal

El suport continuat de Schneider Electric al projecte Entra en Xarxa des dels seus inicis, ha estat impulsor del les respostes formatives i laborals per a noies en risc d’exclusió a Barcelona.

Monitores de menjador i de lleure, i d’atenció al client En el cas de les monitores de menjador, és un model de curta durada amb el qual la noia pot accedir a un entorn real de feina mitjançant les pràctiques en menjadors de diferents escoles del barri i de la ciutat. La inserció en menjadors escolars (de 12 h a 15 h) els permet continuar la formació, disposar de diners per a les seves despeses i, sobretot, canviar els hàbits i apropar-se al món laboral.

De les joves formades, 6 ja treballen en aquest camp i 2 en altres sectors (una al Departament de Comunicació del mateix Casal)

D’altra banda, l’acord amb ACELLEC (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura) permet oferir un curs de monitora de lleure més complet, de 180 hores (esplais, casals d’estiu o colònies). És idoni per a noies que després de les pràctiques als menjadors escolars decideixen que els interessa continuar formant-se en aquest sector o per a les que ja tenien experiència laboral amb infants i buscaven una formació relacionada. Les pràctiques les poden fer durant l’estiu al Centre Obert Infantil del Casal. L’empresa Randstad, per la seva banda, ha obert els cursos de formació en oﬁmàtica i atenció al client, que realitza per als seus treballadors, a les joves del Casal que siguin susceptibles d’incorporar-se a la seva borsa de treball. D’altra banda, la relació amb Randstad facilita el procés d’inserció de les jove en dos sentits: la jove té mes informació de l’empresa i l’empresa té l’oportunitat de conèixer les joves en un context formatiu que no és de selecció.

Quan vaig acabar 4t d’ESO no sabia què fer i com que volia fer un curs i treballar, vaig venir aquí a fer classes de català, castellà, informàtica.... I després vaig fer un curs de monitora de menjador que em va agradar molt... I ara busco feina de monitora o d’una altra cosa... Sóc molt jove per casar-me i tinc moltes coses per fer. (Zineb, 19 anys) –Entra en Xarxa

64 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Llengua i noves tecnologies El procés formatiu no pot oblidar les llengües, optant prioritàriament pel català, ja que fer de monitora de menjador exigeix un coneixement bàsic de català oral per poder fer les pràctiques i tenir possibilitats d’inserció. Per potenciar la formació en noves tecnologies s’ha fet el projecte Teleduca, i el curtmetratge El Retrobament, un treball de construcció d’identitat a partir del llenguatge audiovisual en què, amb el seu visionat públic, s’han sentit protagonistes creatives, amb l’augment d’autoestima que representa. Entorn d’Internet es van fer dos tallers concrets: Participa a Internet: fòrums, blocs i xat i Crea el teu weblog. L’espai web www.entraenxarxa.com continua sent una eina relacional que aporta gran valor al projecte. La pàgina web del projecte és un element motivador que és també expressiu de l’horitzontalitat relacional i la participació igualitària. El web actua com a nexe d’un grup virtual de joves que no es limita a les participants del projecte sinó que engloba el conjunt de persones que hi han passat. Permet que les noies coneguin en temps real les activitats que es duen a terme i crear una xarxa de suport a la inserció laboral. Però també és l’espai-altaveu que permet fer visible aquest col·lectiu, que li dóna existència pública. D’altra banda, facilita l’accés a tots els recursos que hi ha a la xarxa, com a via que facilita l’autonomia, i és un element més per combatre l’exclusió.

tant el treball amb els famílies, de vegades per mediar i pactar perquè la jove pugui assistir al recurs.

Finançament del projecte Cost global del projecte: Núm. usuaris:

108.300,37 euros 71

Fonts de ﬁnançament 52,82% Finançament públic 47,18% Finançament privat

52,82%

47,18%

Gènere i immigració i acompanyament tutorial Aquest col·lectiu, però, requereix una actuació intensiva entorn de dues variables: gènere i immigració. Una metodologia flexible i motivadora ha de vincular i ha de resultar atractiva per a les noies i contemplar la conciliació de la vida familiar amb l’itinerari d’inserció. Han participat activament en activitats proposades durant el Mes de la dona, al març, i en La dona té tela, La Festa del Magreb i La mostra gastronòmica, activitats que tenen per objectiu evidenciar la força de les dones en grup, l‘ajuda mútua i la presència de les dones en les activitats del barri i del Casal, on elles poden ser protagonistes. Les dinàmiques de grup i els espais dedicats a atendre temes de caràcter afectiu i sexual també han vinculat la jove al grup i han facilitat l’expressió de les relacions que afecten directament el seu procés de projecció professional. També s’ha optat per convidar un perfil de joves d’origen magrebí, immigrades de primera generació, que havien fet la formació al país d’origen i amb els quals les noies s’han sentit molt identificades. Amb el seguiment tutorial es té cura dels processos i dificultats individuals, i és un moment clau per a detectar situacions de risc greu, com, per exemple, casos de violència de gènere. En aquest capítol és impor-

Vaig venir amb 14 anys per operar-me i perquè aquí teníem família. M’agradaria viure sempre aquí i anar al Marroc de vacances i a veure la família. M’estic traient el graduat i busco feina; el juny em podré treure el permís de treball. Al Casal he guanyat conﬁança que podré trobar feina... hi ha gent bona... no et tracten com si fossis d’un altre lloc. Quan arribo al Casal em sento relaxada. (Saana, 21 anys) –Entra en Xarxa

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 65

| Projectes i Serveis. Dades 2007

Projectes

Persones ateses/Entitats

Suport Social a Infants i Famílies Centre Obert Infantil Centre Obert Infantil Les Fades (marge esquerra de Sant Adrà de Besòs) Centre Obert Adolescents Casal Familiar: Servei comunitari de famílies Centre de Dia d’Atenció a Famílies Gitano-Romaneses Servei Sociojurídic Comunitari Consultes presencials Consultes per correu electrònic o telèfon Programa Caixa ProInfància. Xarxes de Suport contra la Pobresa Infatil i Familiar Entitats Famílies ateses Ajuts atorgats Bens Serveis Suport al Procés d’Escolarització Unitat d’Escolarització Compartida – UEC Activitats d’Escolarització Compartida – AEC Oportunitats de Futur: Mòduls d’Adaptació Formativa a l’IES Besòs Entorn Escolar Integració de Joves sense Xarxa Social Servei de Transició a l’Autonomia Programa Catalunya-Magrib Entitats implicades en formació Entitats consultades i adjuntades al directori Dinamització de Joves i de la Comunitat Enllaç: joves i carrer Casal Jove Atlas Aula de Llengues i Formació Espai Tecnològic Usuaris Casal Altres usuaris del barri Entitats Barri Educador Infants, joves i veïns implicats Persones participants Entitats participants Formació i Inserció Social i Laboral Xarxa d’Accés al Treball (Mòduls de Capacitació en Mosso de Magatzem) Mòduls de Capacitació en Ajudant de Cambrer/a Formació Ocupacional en Paleta Energia i Treball Aprèn i Treballa dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a joves dDones Entra en Xarxa

237 26 93 528 40 216 216 539 575 7 351 881 468 413 16 282 37 349 19 19 19 104 108 141 446 408 158 250 4 295 295 2.927 55 482 22 52 33 30 32 51 45 71

TOTAL INFANTS i JOVES TOTAL ADULTS TOTAL ENTITATS

3.335 416 85

TOTAL

3.751

66 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

| On treballem?

Des de 2002, al barri de La Mina de Sant Adrià del Besòs dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a joves dDones

Des de 2007, al barri Marge Esquerra de Sant Adrià del Besòs Centre Obert Infantil Les Fades

Des de 2007, al barri Besòs de Barcelona Oportunitats de Futur: Mòduls d’Adaptació Formativa a l’IES Besòs

Des de 2001, a Tànger Des de 1983, al barri del Raval de Barcelona Catalunya - Magrib Vincles, l’espai maternoinfantil per créixer junts Centre Obert Infantil Centre Obert Adolescents Casal Familiar: servei comunitari de famílies Centre de Dia d’Atenció a Famílies Gitano-Romaneses Servei Sociojurídic Comunitari Programa Caixa ProInfància. Xarxes de suport contra la pobresa infantil i familiar Entorn Escolar Activitat d’Escolarització Compartida – AEC Unitat d’Escolarització Compartida – UEC Servei de Transició a l’Autonomia Enllaç: joves i carrer Casal Jove Atlas Aula de Llengües i Formació Espai Tecnològic Barri Educador Xarxa d’Accés al Treball Mòdul de Capacitació en Ajudant de Cambrer/a Formació Ocupacional en Paleta Energia i Treball Aprèn i Treballa Entra en Xarxa Genera Gènere

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 67

| La gestió de l’entitat

68 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

| Els comptes clars

En una entitat com el Casal dels Infants del Raval el compromís de bona gestió passa pel compromís de tenir cura de tanta i tanta conﬁança com entitats, administracions, empreses, persones i voluntaris dipositen en nosaltres.

La diversitat del suport econòmic i social del Casal Durant el 2007, el Casal dels Infants del Raval ens ofereix, pel que fa la intervenció duta a terme i als recursos obtinguts, unes xifres prou signiﬁcatives:

del Casal. Aquest capital social impulsa una veritable transformació a nivell global. Entre tots generem una diversitat i multiplicitat de col·laboracions i complicitats, amb tota mena de suports (econòmics o de tantes altres menes), que donen al Casal la llibertat d’intervenir en situacions de necessitat i urgència per a les quals el ﬁnançament públic resultaria insuﬁcient. Només així, podem oferir un suport social a més infants, joves i famílies, i dotar els projectes de més recursos i de la imprescindible continuïtat i estabilitat al llarg de tot l’any.

Gestionem els fruits de la conﬁança

S’ha impulsat el funcionament de 28 projectes. S’ha donat servei a més de 3.500 persones. Per poder fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el màxim de suports possibles que, com sempre, parteixen de diverses fonts i enguany, han sumat 3.366.024,67 euros. El 52% de les aportacions correspon a les administracions públiques. El 48% de les aportacions prové de la societat civil (ciutadania, empreses, fundacions i institucions).

Aquesta diversitat solidària permet enriquir la nostra missió i ampliar l’impacte social de l’actuació de l’entitat, una missió que comparteixen i assumeixen cada dia més persones i col·lectius.

L’ús dels recursos L’exercici econòmic del Casal dels Infants del Raval ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certiﬁcant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2007 és correcta. Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l’auditoria econòmica. Durant l’últim semestre del 2006, el Casal va passar satisfactòriament el procés d’auditoria de transparència de la Fundación Lealtad. L’informe del Casal consta en la edició de la guia que la Fundació ha editat el 2007.

El 92,31% es destina a projectes Incloem aquí totes les despeses necessàries per a l’execució global de cada projecte: materials de tallers i activitats -així com l’administració i gestió d’aquestes-, beques i ajudes, materials de difusió dels propis projectes, despeses de personal (equip educatiu i tècnic), coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, manteniment i seguretat de les instal·lacions. En el moment de fer les despeses de cada projecte busquem sempre el màxim aproﬁtament dels recursos: els millors proveïdors possibles, les mínimes despeses que ens permetin garantir l’execució de les activitats.

Al llarg de tota la memòria adjuntem a cada projecte informació sobre el seu cost (que engloba l’activitat directa i el repartiment aproximat d’altres costos generals vinculats a l’activitat) i el seu repartiment públic i privat durant el 2007. Comptem amb un recurs d’una riquesa extraordinària i imprescindible: els ciutadans i ciutadanes que col·laboren en el funcionament dels projectes. És aquesta implicació i la de la resta d’actors compromesos amb l’entitat i els barris on es treballa la que fa possible la riquesa i el valor social que aconseguim mitjançant la diversitat de les actuacions

El 7,69% es dedica a difusió social, sensibilització i cerca de recursos Una petita part dels recursos públics i privats que obtenim s’han de dedicar a difondre la tasca que el Casal desenvolupa i a accions de sensibilització i incidència social, així com a la cerca de noves persones, fundacions, empreses, escoles i entitats de tota mena que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l’entitat. És un treball a mitjà i llarg termini que és imprescindible per garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social que el Casal ofereix als seus usuaris.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 69

| Els comptes clars

Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents A fi de donar més estabilitat als projectes socioeducatius i, sobretot, d’incrementar la capacitat d’innovació de l’entitat en l’acció social i educativa davant les noves necessitats, l’any 2005 es va introduir un nou criteri en la gestió econòmica de l’entitat. Es va crear, amb el 20% dels recursos aportats durant l’any pels collaboradors fixos de l’entitat, l’anomenat Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents, un fons destinat a projectes i accions que responguin a necessitats urgents, immediates, emergents o que demanin una resposta molt innovadora o dinàmica. Aquest fons ens permet abordar situacions que d’altra forma no es podrien atendre. El primer exemple d’ús d’aquest fons va ser el naixement del Servei Sociojurídic Comunitari amb els recursos recaptats el 2005, que es va desenvolupar ràpidament, i en allò que va ser una aposta de l’entitat ara ja s’ha compromès una institució privada i molts advocats de la ciutat s’hi han adherit per col·laborar-hi com a voluntaris. Els fons recaptats durant l’any 2006, ens han permès enguany, donar el tret de sortida a dos nous projectes: Vincles, espai maternoinfantil per créixer junts, que dóna suport laboral, formatiu i personal a la dona amb fills menors de tres anys a fi de potenciar la seva autonomia i integració social; i el projecte Genera Gènere, el primer projecte de capacitació interna per a millorar les trajectòries de vida de les noies en risc social que incorpora la perspectiva de gènere com a element transversal en tots els projectes de l’entitat.

70 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Continuarem apostant per mantenir aquest fons amb els recursos que els ciutadans ens conﬁen, i que ens permet, quan cal, adaptar la nostra resposta a les noves necessitats fent possible una forma d’actuació en què la ciutadania respon urgentment a les necessitats socials, i després es busca i s’aconsegueix l’adhesió i el suport d’altres institucions públiques i privades, per a poder deslliurar el fons i donar resposta a noves necessitats.

| L’equip humà

El Casal és un projecte col·lectiu que neix de les persones, de la societat civil. Un projecte que treballa diàriament per transformar la realitat de les persones més properes, lluitant contra l’exclusió social i per la igualtat d’oportunitats. És l’equip del Casal qui canalitza i fa efectiu tot el suport que reverteix sobre el Casal al llarg de l’any.

Un equip compromès, que creu en la intervenció socioeducativa com a possibilitadora d’una veritable transformació social

Per a formar part de l’equip humà del Casal cal superar unes proves d’accés que garanteixen la qualitat tècnica de l’equip. Des del Casal es generen ofertes de feina el màxim de concretes possible, amb l’ànim de trobar sempre la persona amb el perﬁl més adequat. Amb la intenció que aquestes ofertes siguin accessibles per tothom es fan públiques al web del Casal.

Enguany, 534 persones han assistit a les xerrades per fer de voluntari o de pràctiques, 459 han estat entrevistades i 368 s’han incorporat a l’equip

L’equip el conformen professionals, voluntaris i estudiants en pràctiques diversos que aporten valor i riquesa a l’actuació del Casal. Tots ells, persones implicades, amb una visió, una missió i uns valors que es materialitzen en uns equips de treball que impulsen projectes educatius i àrees de suport, organitzats sota la convicció que, només partint de l’autonomia i l’autogestió, es poden conformar equips ferms i estables, partint de persones amb un ventall de capacitats i disponibilitats de temps molt diverses. La nostra metodologia, basada en l’estreta col·laboració entre professionals, estudiants i voluntaris, té efectes multiplicadors sobre l’energia i els valors que cadascú hi aporta. Des de tots els entorns de treball es tracta de promoure la participació i l’intercanvi, en deﬁnitiva, de generar un entorn en què el compromís individual s’enforteix i es transforma en valor col·lectiu. El Casal ha participat en les III Jornades d’Associacionisme i Voluntariat amb la vista posada en un nou pla intern del voluntariat i de la seva associació, i en la implicació en un projecte de repercussió més global sobre el voluntariat. Al llarg de tot l’any 2007 Contractats/des Voluntariat global al Casal Pràctiques

147 523 126

Percentatge d’edats de col·laboradors Menys de 20 18,7% 20 a 30 38,49% 30 a 40 21,8% Més de 40 21,8%

Els equips de treball: coordinació i estabilitat El personal contractat de l’entitat és qui dóna continuïtat i estabilitat als projectes que es desenvolupen al Casal i qui garanteix el seu òptim funcionament i l’acompliment dels objectius al ﬁnal de l’any. Duen a terme tasques de coordinació i organització i són els referents que desenvolupen els itineraris formatius i participatius de la resta de persones que col·laboren en els diferents àmbits.

El repte: formar-se i participar Davant el caràcter divers dels projectes que conformen l’actuació del Casal i la seva constant revisió i reformulació en funció de les necessitats que la intervenció directa i diària ens permet detectar, el conjunt de l’equip humà ha de ser dinàmic i sempre disposat a adquirir noves competències a fi de poder donar una resposta eficaç i adequada a les necessitats. En aquest sentit, es potencia la formació dels equips, tant dels professionals com dels voluntaris. 136 persones contractades han fet formació organitzada pel Casal i subvencionada pel Fons Europeu, que ha consistit en 10 cursos al voltant de diferents temàtiques: Planificació Estratègica, Direcció d’Equips, Prevenció de la Marginació Escolar, Integració d’Infants i Joves en Risc, Prevenció de l’Estrès Professional i Gestió del Temps, Habilitació i Especialització en Docència, Supervisió i Seguiment i Funció Gerencial en les ONL. També s’ha desenvolupat una formació interna per a persones contractades que aborda el repte de gestionar i dirigir equips de voluntaris a la qual hi han assistit 10 persones.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 71

| Àrees

Per altra banda, 20 voluntaris i estudiants en pràctiques han passat per una xerrada formativa de casos pràctics que forma part de la formació inicial. Al departament de voluntariat, hi participen activament, un equip de 9 voluntaris, que després de rebre un curs intern al voltant de com fer entrevistes de selecció per competències assumeixen la funció d’acollida a futurs voluntaris

L’equip humà del Casal s’ha ampliat de manera signiﬁcativa gràcies als ajuts del Departament de Treball que, amb el coﬁnançament del Fons Social Europeu, han afavorit la contractació de nous /ves treballadors/res per a la posada en marxa i/o ampliació dels projectes socials de la entitat.

Els espais de participació també esdevenen essencials en una entitat com el Casal. Des del Casal entenem el compromís com el repte de participar: opinant, reflexionant, prenent decisions, donant suport, sent crítics, i aportant valor a la missió, des de la responsabilitat. Així doncs, es posa a l’abast de tot l’equip, espais oberts de participació, com ara els espais de reflexió i debat setmanals, en què es tracten temes relatius a l’evolució dels diferents projectes o àmbits de l’entitat, o els espais de participació directa amb els voluntaris, que normalment tenen lloc després de cada activitat. S’han fet dos sopars d’equip, que una vegada més, amb l’assistència d’unes 200 persones, han proporcionat un espai distès que també propicia el coneixement i la relació entre membres de l’equip de diferents projectes o departaments. La trobada anual d’equip, amb la participació d’en Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill, va aglutinar 163 persones.

La feina del Casal ha estat reconeguda amb dos premis: El Premi Catalunya Infància, atorgat per la FEDAIA (Federació d’entitats d’atenció i Educació a la infància i l’Adolescència) i la ACIM (Associació Catalana per la infància maltractada), pels 24 anys d’atenció als infants més necessitats; i un accèssit al Premi Josep Maria Rueda i Palenzuela per la seva vessant comunitària en els projectes d’acció social

72 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Àrea de Comunicació Social i Relacions Ciutadanes En aquesta àrea, i amb l’horitzó de millorar la nostra capacitat de resposta a les persones i les seves necessitats, la nostra activitat s’organitza entorn de diversos objectius comunicatius i de cerca de recursos: · Aconseguir que la feina que fem al Casal sigui cada vegada més coneguda i reconeguda per la societat. · Fer partícips i trobar el suport de cada vegada més persones, organitzacions, institucions empreses i col·lectius. · Consolidar i treballar estretament amb tots els qui ja col·laboren en els projectes.

El Casal dels Infants del Raval ha rebut el reconeixement de la Creu de Sant Jordi atorgat per la Generalitat de Catalunya

A peu de carrer Per poder aconseguir que el Casal sigui un projecte compartit per gran part de la societat hem de poder explicar-lo en més espais, il·lusionar i generar complicitats. Això és el què hem fet durant tot l’any, incrementant les accions d’abast i ressò ciutadà per fer arribar el missatge del Casal cada vegada a més persones i organitzacions. Hem sortit al carrer participant en festes, ﬁres i mostres d’entitats, apropant-nos a la ciutadania i implicant els voluntaris en la tasca de transmetre el valor de la feina que fan. Ho hem fet, per exemple, a la Mostra d’Associacions de la Mercè, a la Fira de la Terra, a la Festa dels Súpers, a la Mostra d’Associacions de Ciutat Vella, a la Festa Major de la Universitat Autònoma i a la 1era Fira de Treball de Ciutat Vella.

Hem participat en altres activitats de gran ressò ciutadà com ara la cursa de la Mercè. Com a beneﬁciaris de la iniciativa de la recollida de xips, un equip de voluntaris va ser-hi present per fer difusió del Casal i recollir els xips dels corredors. La cursa del Corte Inglés també ha donat el seu suport al Casal, que ha estat entitat adherida a la cursa i hi ha participat amb un equip de persones que han unit els seus esforços, corrent per la igualtat d’oportunitats.

complicitat de més persones mitjantçant l’organització de tres campanyes: A l’estiu, per Nadal i a l’inici del curs. Una vegada més hem comptat amb l’imprescindible suport de les escoles, dels mitjans de comunicació i d’altres institucions i organitzacions que ens han ajudat en la tasca de fer arribar el nostre missatge a més persones, contribuint a augmentar la base de col·laboradors que s’impliquen en la millora de la realitat propera donant suport al Casal.

També cal destacar la participació de 13 infants del Casal en el calendari solidari del 2008 editat per la Fundació del FCBarcelona en col·laboració amb el diari Sport que, com cada any, destina tota la recaptació de vendes als projectes socials i educatius per a la infància coordinats des de la Fundació del Barça i UNICEF. Aquesta participació ha resultat de la col·laboració en les Jornades d’Esport Solidari, impulsades per la Fundació del Barça i coordinades pel Julio Alberto Moreno (exjugador del Barça). Les jornades han tingut lloc al Casal i han gaudit de la visita del jugador Lilian Thurham.

En la campanya de Nadal hem comptat amb la col·laboració de l’agència de publicitat Tiempo BBDO que, sota el lema: Aquest Nadal necessitaràs molt paper de regal. I si en un petit tros t’hi cabés una gran oportunitat?, ha assolit el repte de fer arribar el projecte col·lectiu del Casal a la ciutadania.

Amb les persones i els col·lectius

Volem agrair especialment a la Sra Collado el seu important gest solidari amb el Casal. El seu llegat ens ha permès donar un gran impuls al conjunt de projectes de l’entitat.

Una altra funció de l’àrea de comunicació és tenir cura dels ciutadans i les ciutadanes que fan possible, col·laborant de manera estable o puntual, al desenvolupament dels projectes durant tot l’any. Són ells els que garanteixen la independència de l’entitat i permeten prioritzar les accions més necessàries i urgents en cada moment. Per poder donar encara més respostes i combatre l’exclusió social a altres barris, que concentren situacions de desigualtat, hem cercat la

Una vegada més ens hem sorprès de la capacitat de diferents col·lectius de persones que dediquen imaginatius esforços a ser solidaris amb el Casal. Les iniciatives ciutadanes continuen prenent forma i enguany n’hi ha una que ha estat especialment signiﬁcativa: 37 Històries solidàries al voltant de l’esport.

Un projecte compartit amb la societat. 14 empreses hi han col·laborat fent una aportació a l’entitat (Coca-cola, Noel, Toyota, Damm, Fiatc, Chupa-chups, Freixenet, USP Hospitales, Secretaria General d’Esports de la Generalitat de Catalunya, La Ballena Alegre, Fundación Renta, La Garriga Verda, Morgan Stanley i Farggi).

Els beneﬁcis de la venda del llibre que conté les 37 històries han revertit directament sobre els projectes del Casal. El grup de periodistes esportius que ja fa 3 anys que tira endavant la iniciativa d’escriure un llibre, els diners del qual reverteixen sobre algun projecte de caire social, han volgut compartir enguany aquest important gest solidari amb el Casal.

Amb les empreses Des del Casal, l’àrea de comunicació treballa per donar a conèixer la nostra tasca a les empreses que vulguin implicar-se en un projecte collectiu, trobant així una manera de revertir els seus esforços en la transformació de la societat.

Durant el 2007 un total de 136 empreses han col·laborat econòmicament amb el Casal

Enguany, a més de ﬁdelitzar la relació amb les empreses que ja ens havien donat suport altres anys, s’han incorporat a la xarxa d’empreses que donen suport al Casal 25 noves empreses. Ens hi hem apropat a través de les campanyes de captació de fons que es duen a terme any rere a any i a través d’una nova campanya, Fem-ho en equip! que proposa maneres de col·laborar amb l’empresariat català compromès amb la millora de la realitat social.

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 73

| Àrees

Àrea de relacions institucionals Amb les administracions públiques El treball conjunt amb les institucions públiques és un puntal imprescindible per al desenvolupament dels projectes del Casal. Durant l’any 2007, hem mantingut el compromís de totes les línies que han donat suport als diferents serveis i actuacions els darrers anys. Hem realitzat un important esforç per trobar noves línies de ﬁnançament pels projectes, així com per poder posar en marxa noves iniciatives. El fruit d’aquest esforç ha estat gestionar les concessions d’11 noves convocatòries, i un increment d’ingressos de casi el 38% respecte a l’any passat.

Entre les noves empreses col·laboradores destaquem l’empresa Burberry que amb la intenció que els infants amb menys oportunitats siguin també beneﬁciaris de la festa infantil que organitzen amb motiu de les festes de Nadal, ha lliurat al Casal l’import corresponent al 10% de les vendes del dia.

Entre aquestes noves vies de ﬁnançament volem destacar les que han donat suport a l’atenció a infants de 0 a 3 anys, que ha permès posar en marxa un nou projecte: Vincles, l’espai maternoinfantil per créixer junts. També volem destacar l’important suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania, mitjançant el conveni amb les obres social de les caixes, que han impulsat decididament les nostres propostes; i del Departament de Treball que, amb els seus programes de suport a la ocupació, i enguany, de les noves fonts d’ocupació, faciliten la contractació dels educadors i tècnics necessaris en els programes del Casal. Cal destacar que algunes de les noves línies que hem gestionat van dirigides a donar suport a la formació continuada de l’equip humà del Casal, i ens permeten, per tant, reforçar l’estructura i, en deﬁnitiva, dotar de més eines, les persones que donen estabilitat als projectes.

A més a més, el Casal ha estat triat per l’empresa hotelera The Perfect Hotels per a prendre part en el seu projecte solidari, segons el qual tres organitzacions sense ànim de lucre de la ciutat tindran l’oportunitat de rebre el 0’7 % dels seus ingressos turístics. Per altra banda, la participació en les fires de Bread and Butter ens han obert les portes a altres col·laboracions. L’empresa Solan Brasil, ha destinat al Casal els diners recaptats a partir de la venda de xancletes brasileres a la fira del juliol. El repte de cercar la complicitat de les empreses per poder tirar endavant projectes amb un impacte social real i important rep, a finals d’any l’impuls del projecte ALUMNI SOLIDARI d’ESADE, que ofereix al Casal un nou servei de consultoria solidària que s’ha iniciat durant el mes d’octubre amb l’assessorament en l’estratègia i les accions que es poden dur a terme per captar noves empreses col·laboradores. Comptem amb un nou repte: habilitar el nou local del carrer de Reina Amàlia, 29 perquè pugui acollir el Centre de Suport Social per a Adolescents, Joves i Famílies en Risc d’Exclusió. Amb la suma d’esforços d’empreses i institucions ho aconseguirem durant el 2008! Amb el Districte de Ciutat Vella hem seguit participat en el Pla d’Acollida de persones nouvingudes, que es va impulsar l’any passat des de l’Ajuntament, i que s’ha ampliat a noves accions en l’àmbit de l’esport. A banda, també ens coordinem amb ells per poder disposar, de manera sistemàtica, de monitors de reforç per a infants i adolescents amb discapacitat, durant les activitats de vacances, finançats per l’Ajuntament de Barcelona.

74 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Gràcies a la signatura d’un conveni amb la Diputació de Barcelona, el Casal podrà comptar amb la cessió (mitjançant lloguer social) dels pisos entresol 1ª i 2ª del carrer Portaferrissa 13 bis, i deslliurar, d’aquesta manera, espais del local de Junta de Comerç. Els locals de Portaferrissa aglutinaran els professionals d’algunes de les àrees de gestió de l’entitat.

Àrea d’Administració i Finances Enguany, l’Àrea d’Administració i Finances ha continuat desenvolupant la seva missió, que no és altra que optimitzar la gestió dels recursos econòmics i materials de l’entitat. Entre les actuacions més destacables de l’any, cal destacar el treball per l’adequació del sistema administratiu i econòmic a la gestió a distància dels diferents territoris en què l’entitat està treballant, tant a Catalunya com a l’estranger, concretament a Tànger, Marroc. En aquest sentit, hem creat mecanismes de gestió i control comptable i pressupostari per facilitar les gestions als equips que es troben més lluny. Aquests mecanismes inclouen el seguiment econòmic i pressupostari dels diferents projectes que el Casal implementa en nous territoris directament des de l’Àrea d’Administració i Finances, amb ajut, en algun cas, de gestors externs ubicats als territoris on el Casal és present. L’objectiu d’aquests mecanismes és, per una part, tenir un seguiment eﬁcient i ràpid de la despesa que s’executa als diferents territoris, i per l’altra, alliberar el màxim possible els educadors de tasques administratives i econòmiques. En aquest sentit, des d’Administració i Finances hem prioritzat un model que garanteixi els mateixos serveis a cada projecte o programa independentment de la seva situació geogràﬁca.

Hem posat en marxa l’actualització de dades al Registre d’Entitats i establiments socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, pel programes Centre Obert Infantil i Centre Obert Adolescents. Hem inclòs en aquest registre un nou programa: Enllaç. Hem gestionat l’adhesió de la entitat a l’Any Europeu per la Igualtat d’Oportunitats, per mitjà del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Així mateix també hem gestionat la inclusió del Casal en els materials i documents d’acollida editats pel Gabinet d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona. Posem en marxa la recollida de dades sistemàtica de les convocatòries de cooperació per fer una guia, vinculada al programa CatalunyaMagrib, de ﬁnançadors per a programes i projectes de cooperació. En aquesta línia, hem inclòs el Casal en els Registres corresponents, com a Entitat de Cooperació al Desenvolupament, tant a l’Agència Catalana de Cooperació com a la AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional).

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 75

| Àrees de gestió

Àrea de Serveis Generals

Àrea d’Informàtica

L’Àrea de Serveis Generals ha continuat realitzant les accions de manteniment, aprovisionament i resolució d’averies que li són pròpies, per a cadascuna de les instal·lacions on el Casal desenvolupa la seva activitat diària. A més a més, ha continuat donant el seu suport imprescindible a les accions que es fan fora de les portes del Casal i en moments puntuals de l’any (coordinació d’infraestructures en festes al barri, colònies i altres esdeveniments.)

Com a resultat de l’evolució progressiva de les activitats del Casal i de l’increment de les necessitats socials abordades, i amb l’objectiu de poder oferir una atenció de qualitat cada dia a més persones en situació de risc social, l’àrea d’informàtica ha d’anar desenvolupant, any rere any, un servei als projectes socioeducatius que doni respostes a les seves creixents necessitats de gestionar l’informació d’una manera àgil i de disposar de les eines i recursos més útils per a poder dur a terme la seva tasca.

Com a línies d’actuació més destacades durant el 2007 cal mencionar que l’Àrea de Serveis Generals ha estat treballant per l’acondiciament de 2 nous espais que han estat cedits per la Diputació de Barcelona a petició del Casal davant les importants limitacions d’espai amb que comptem per a la realització de les nostres activitats. Així doncs, hem treballat en l’adequació de dos espais al carrer Portaferrisa, que assumiran part de les activitats de l’entitat orientades a la generació de noves col·laboracions.

Més enllà del treball diari de suport als projectes, manteniment tècnic i provisió de recursos tecnològics, l’activitat més signiﬁcativa de l’any ha estat el disseny d’un nou plantejament i orientació dels recursos informàtics i de comunicacions de l’entitat que s’adeqüi a les seves necessitats actuals. Aquest nou plantejament serà aplicat i posat en funcionament al llarg del primer semestre del proper any. Els principals canvis que incorpora recauen sobre la millora de l’accessibilitat a la informació des de qualsevol punt en què es disposi de connexió a Internet, la centralització de tota la informació en un únic servidor, la millora en els protocols de seguretat d’accés a les dades, la creació d’una Intranet i la optimització dels costos que es deriven de la comunicació entre els diferents espais i locals de l’entitat.

76 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

| La clau del Voluntariat

Fer de voluntari al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint un compromís. Són els voluntaris els qui fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat i els qui, aportant la seva experiència, amplien el ventall de l’acció formativa a molts àmbits. Gràcies als voluntaris, enguany hem pogut donar resposta a més de 3.500 infants, joves i famílies.

Uneix-te a l’Equip del Casal!

Necessitem persones com tu!

Tu també pots sumar el teu esforç al dels més de 5OO voluntaris que, dia a dia donen la volta a les realitats més properes!

78 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Al Casal, hi dedico una tarda a la setmana. Considero de justícia esmerçar part del meu temps en tasques socials. Em resulta una activitat molt enriquidora i gratiﬁcant. Faig d’entrenadora de bàsquet d’un equip de nois. Participarem en una lliga regular que comença el mes de febrer. Estem molt il·lusionats. El Casal és Integració, té gran capacitat d’acollida cap a persones de tota procedència, tant nens i nenes com voluntaris i estudiants en pràctiques. M’ha sorprès molt agradablement el respecte que en tot moment han mostrat els nois envers mi i també entre ells. El més costós està sent trobar una pista reglamentària, l’equipament, etc. També els locals del Casal podrien millorar-se. (Carme Torras, 51 anys) Casal Jove Atlas

Vaig conèixer el Casal pels mitjans de comunicació i posteriorment vaig consultar el web, ja fa dos anys, i fa set mesos que sóc voluntària. De vegades pensem que no hi ha gent amb diﬁcultats i en risc d’exclusió social en països com el nostre, però aquestes situacions estan presents a la nostra ciutat més del que pensem. Col·laborar amb el Casal era un forma d’ajudar aquestes persones. Abans havia col·laborat amb altres ONG, però no amb la implicació que tinc amb el Casal. El Casal té molts projectes en marxa i engloben a persones de diferents nacionalitats i edats. etc. Crec que fa molt pel barri del Raval i és un referent. Jo hi col·laboro dues tardes de la setmana en l’àrea de Recursos Humans, fent entrevistes a les persones que volen ser voluntàries o que venen a fer pràctiques. El que faig em fa il·lusió. Hi ha una sensació gratiﬁcant d’immediatesa entre la meva col·laboració i els resultats que se’n desprenen. Del Casal em crida l’atenció la multiculturalitat dels seus usuaris, la seva idea de solidaritat i el treball per la integració, el fet que és molt més gran del que em pensava, amb bona organització i estructura, i també la seva independència i el respecte per totes les religions i races. (Mercè Tejedor Sánchez, 37 anys) Àrea de Recursos Humans

Sóc Graduat Social però he treballat tota la vida com a analista programador informàtic. Ara estic jubilat i fa quatre anys que sóc voluntari. Sempre he tingut inquietuds envers l’ajut, la solidaritat, tant per la meva formació com per la meva forma de ser... va amb mi. Sóc al Casal perquè m’atrau el món del jovent, de la immigració. És molt gratificant veure resultats: nanos que troben feina, que es formen, que s’obren camí... M’agrada el contacte amb les persones, i al Casal se’m dona aquesta oportunitat. La major part del temps he estat a l’Espai de Recerca de Feina, però he fet una mica de comodí, ajudant en allò que calia en cada moment. Però ara tothom sap el que ha de fer i em dedico a fer la primera entrevista de benvinguda als usuaris, cada divendres. Al Casal em trobo com a casa, molt a gust. No m’importa canviar de feina, per mi és important tota la tasca que fa l’entitat. Si s’ha de fer truites, doncs truites! El que faig podria fer-ho qualsevol altra persona, jo hi aporto il·lusió i ganes de fer coses. M’agraden els companys, el bon ambient tant amb els professionals com amb els voluntaris..., veus que són gent implicada. Te n’adones i això et fa sentir a gust, més enllà de les edats, formes de pensar, etc. Es nota que alguna cosa ens uneix. El Casal el definiria amb la paraula eficàcia. Com a exemple d’experiència recordo com a exemple el cas del Mustafa, al qual, després d’explicar-li trets de la cultura catalana vam aconseguir vincular-lo als castellers de Barcelona. Això fa que es trobi molt bé i que hagi tingut l’oportunitat de sortir de situacions difícils. (Josep Lleixa, 66 anys) Xarxa d’Accés al Treball

Vaig anar a parar al Casal ara fa quatre anys perquè volia fer algun tipus de voluntariat amb infants. Necessitava fer quelcom per la comunitat. La tasca que desenvolupo al Casal cada dimecres amb els nenes petits m’aporta alegria, carinyo dels nens, conèixer monitores voluntàries d’altres països i contacte amb la gent jove. Jo intento aportar educació, carinyo i límits als nens i nenes. El que més m’agrada del Casal és com treballen les monitores. Són molts carinyoses però a la vegada molt educatives. M’agrada com tracten als nens, com resolen els conﬂictes sense alterarse, amb tranquil·litat i aconseguint la unanimitat. Per mi el Casal és “sorpresa”. És la sorpresa de cada dia, cada dia passen coses diferents. (Yolanda Sanmartin, 56 anys) Centre Obert Infantil

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 79

80 | MemĂ˛ria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Moltes gràcies a les empreses i entitats que, formant part de la Xarxa d’Accés al Treball, han proporcionat llocs de treball als joves formats al Casal durant el 2007: Acieroid, Activa´t, Asociació Educativa Joggi Dalmar, Avv Sistemas 99 S.L., Base Nàutica, Caprabo, Carvall spc, Co-aliment, Diurban, Elecrica Sant Andreu S.L., Electric Meganova JLM S.L., Endigec S.L., Eurocuines i Reformes ECIR, Expo Hotal Torre Catalunya, Farmacia Camprubí, Ferretería Besós, Ferro-Bric, Fundació Escola Voramar, Fundación Futur, Fundación Laboral de la Construcción de Catalunya, Fundación privada Tallers de Cataluña, Granja Viader, Granja Xaloc, Grupo Crit, Grupo Supeco Maxor S.L., Hermanos Manuel y Francisco Ayala, Hotel AB Viladomat, Hotel AC Miramar, Hotel Solimar, Iftem, Karinter fruteria Marina, Pull&Bear España S.A., Restaurante Agusteu, Restaurante Candela Raval, Restaurante Casa Leopoldo, Restaurante Con Calma, Restaurante Don Pelayo, Restaurante Fernandez, Restaurante Matamala, Restaurante Moka, Restaurante Moka, Restaurante Montesquius, Serveis d’Esplai, STH Catalunya, Tantik Plaques Dures, Teno, Trasloan Cataluña.

Moltes gràcies a les empreses que formen part de la Xarxa d’Accés al Treball donant suport als projectes d’inserció laboral proporcionant als joves oportunitats de formació:

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2007 | 81

82 | MemĂ˛ria 2007 | Casal dels Infants del Raval

Actual, Aduanas Ginjaume S.A, Agrupació TAXI XXI, Ampa Sagrat Cor Sarrià, Another Koncept, Avui, Banco de España, BTV. Caja Laboral, Can Xiol S.L., Canal Català, Canal Terrassa TV, Capella de l’Escola Pia de Sabadell, Castellcir amb Tothom, Catalunya Radio, Chip Timing S.L., Cinemes Lauren, Clic Traç sccl , Club 25 FM, Col·legi d’Advocats de Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya, Col·legi de Metges de Barcelona, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi d’Economistes de Catalunya, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Infermeria de Barcelona, Comercial Riba Farre S.A., Complementos del Vidrio Vitrum S.A., Contenosa S.A, Coplosa, S.A., Cromosoma, Descobrir Catalunya, Descobrir Cuina, Diari de Sant Cugat, Dossier Econòmic, El Periódico, El Pregó, El Punt, Eldebat.com, Entreacte, Escola Catalana, Escola Els Arcs, Escola Infant Jesus, Escola Sagrat Cor, Escoles Pies de Catalunya, Espais Telemàtics, Estudi 6, Fundació Antoni Serra Santamans, Fundació Antoni Trullà, Fundació Closa Alegret, S.A., Futbol Club Barcelona, Grup Balanyà, Grup Verdi, Grup Yoga Double You , Hermandad Rociera Pastora Almonteña, Hermandades Rocieras de l’Hospitalet, Institució Cultural del C.I.C., Institut català de la Retina S.L., Jorquera Serveis, Jove Teatre Regina, La Vanguardia, L’Independent de Gràcia, Lions Club Kiel, Localia Catalunya, Meliès, Més Sabadell, Metrospain, Missioneres Cor de Maria, Montanya Divertida S.L., Nous Horitzons, Omnium Cultural, Ona Catalana, Onda Rambla (Punto Radio), ONGC, OTO S.L., Parroquia de la Mare de Déu de la Bonanova, Pérez Camps S.A., Perspectiva Escolar, Ràdio Manresa Ràdio Teletaxi, Residència Universitària Sarrià, Revista l’Avenç, Revista NAT, Revista Nous Horitzons, Revista Sàpiens, Sabadell Press, Serba S.A., Serra d’Or, Sertres S.A, Smith Buckin and Associates, Solan Brasil S.L., The Minstrels, Tiempo BBDO, Tot Badalona, Tot Sant Cugat, Tribuna Maresme, TV Sant Cugat, TV3, Viure en Família.

84 | Memòria 2007 | Casal dels Infants del Raval