Memòria 2012 del Casal dels Infants by Casal dels Infants

MemĂ˛ria

2012

Sumari Introducció

L’equip humà

Acció social, barri a barri Raval | Barcelona

La Mina - Besòs | Sant Adrià de Besòs

Fondo | Sta. Coloma de Gramenet

Badalona Sud

Salt 38 Tànger 42 Persones ateses

Els comptes clars

Memòria 2012

Introducció

Creiem que la pobresa i l’exclusió no estan inscrites de forma fatalista en el destí de cap societat, fins i tot en un context com l’actual, es poden combatre. La manera com prevenim i atenuem les conseqüències de la pobresa explica la societat on volem viure. I no ho estem fent bé. Com no ens cansem de dir, “1 de cada 4 infants del nostre país és pobre”. Això vol dir que la seva família no pot oferir-li tot el benestar que necessita; que difícilment pot comptar amb un acompanyament escolar; que no pot accedir a un temps de lleure educatiu; fins i tot pot tenir problemes per garantir una alimentació adequada, o tenir cura de la seva salut com cal; que al barri on viu, i a l’escola on li toca anar, molts nens i nenes pateixen com ell; i això fa el seu entorn extremadament limitador, molt poc estimulant i il·lusionador i l’aïlla socialment. Les conseqüències de la crisi per a aquells infants, joves i famílies que ja partien d’una realitat adversa els col·loquen, en una situació de risc més profund i difícil de superar. En perill de quedar-se atrapats en el cercle de l’exclusió. S’empitjoren les seves condicions de vida i es limiten les seves oportunitats perquè el context incrementa les desigualtats socials. Patir una situació de pobresa, entre moltes altres coses, pot significar tenir serioses dificultats per accedir al més bàsic i mantenir la pròpia llar. El context empitjora i progressivament els retallem les alternatives. Aquests nens

i nens, els joves, les seves famílies són els nostres veïns, tenen noms i cognoms, desitjos i ganes de fer coses, ganes de riure i tenir amics, i realment ho estan passant molt malament. Requereixen un esforç extraordinari per compensar aquesta situació de partida: suport a la seva família, suport a l’escola i lleure educatiu, oportunitats per a la formació, suport per trobar feina, i acompanyament en les primeres ocupacions. El context és de crisi social i econòmica, i les polítiques socials dels últims anys, afecten encara més clarament retallant en tots aquests suports. Sortir-se’n a l’escola és per a ells el més prioritari. Però els cal suport i acompanyament diari perquè la seva família no hi arribarà. Cal lluitar contra el fracàs escolar. Les retallades en educació no poden afectar els infants que parteixen en clar desavantatge perquè reduïm encara més les seves possibilitats de tirar endavant. Cal compensar la seva situació de partida, ajudar-los en el ritme escolar, facilitar-los espais de relació, d’experiències d’èxit, de promoció... acompanyar-los. Intervenir en les situacions de risc en la infància, com més aviat millor, és l’única manera de millorar les seves opcions de futur. En canvi ens trobem amb limitacions en les beques de menjador, o la reducció dràstica de programes com els Plans Educatius d’Entorn, que impliquen menys espais educatius complementaris, menys activitats de reforç escolar, de dinamització de mares i pares.

Memòria 2012

Això vol dir més infants que passen el migdia i la tarda al carrer o sols a casa, dificultats de conciliació de les famílies, menys espais de participació i de relació entre elles. Per això aquest any hem prioritzat ampliar l’atenció a infants, adolescents i famílies a tots els barris on treballem. Desenvolupant noves accions per atendre mares amb nens/ es de 0 a 3 anys, a Santa Coloma i a Salt. Iniciem Casal Obert diari per a infants de 6 a 12 anys a Salt i a Llefià. Generem un nou espai d’escola per als més petits, infants de 0 a 3 anys, l’espai La Minúscula al Raval, que permet a les seves mares fer itineraris de formació a entitats del barri. Han estat especialment importants els espais de suport per a les famílies i la generació de relacions i xarxa entre elles. Hem posat en marxa accions de detecció d’adolescents en risc a peu de carrer i fem més intervenció educativa per mantenir-los vinculats, perquè no abandonin, ampliant l’atenció a adolescents, doblant les places aquest curs al Raval, consolidant la feina a Santa Coloma, i obrint nous espais per joves a Badalona. Per altra banda, però, veiem com es deixa d’invertir en polítiques de formació i d’ocupació per als col·lectius de joves amb necessitats socials. Es genera un horitzó sense expectatives de tirar endavant, de trobar una feina, de millorar les seves competències i de poder, en definitiva, mirar el futur amb una mica de confiança. Si no hi ha es-

perança ho han perdut tot. Hem vist com es multiplica el nombre de joves que retornen al Casal perquè han perdut la feina, que se sumen als que s’acosten al Casal per primer cop. Per això repensem els projectes per donar respostes adaptades a les noves situacions, i desenvolupem més accions de formació en els sectors vinculats a l’hostaleria i el turisme, finançades amb suport privat. Ens preocupa que arribem molt tard com a societat. Observem un sistema de protecció social que no inverteix el que és necessari i imprescindible en els més febles, i unes famílies que esgoten les seves possibilitats. Ens alarma l’abandonament de la inversió social per als joves de més risc i la dramàtica situació des joves sense xarxa familiar, que estan sols. A dia d’avui, juntament amb d’altres entitats socials, podem sostenir el suport essencial per a tots aquests infants i joves. Amb el suport de la ciutadania, amb la confiança dipositada per tots i cada un dels nostres col·laboradors, ens sentim acompanyats i ferms per seguir treballant amb la responsabilitat, la solvència i la transparència que ens caracteritza, mobilitzant la xarxa, les idees i noves possibilitats, exprimint al màxim els recursos i les energies d’un ampli ventall de ciutadans, organitzacions socials, empreses, administracions públiques, etc. per seguir fent processos de transformació social als barris de les nostres ciutats. Seguim al seu costat, us sentim al nostre costat.

Rosa Balaguer Directora General Dani Jorquera President

Memòria 2012

L’equip humà

El Casal està format per equips de persones que treballen des de la il·lusió i la motivació màxima per lluitar contra les desigualtats socials, i que no dubta que un altre món és possible des de la força de la pròpia acció. Totes i tots formem el projecte col·lectiu del Casal, canalitzant i fent efectiu tot el suport que l’entitat rep al llarg de l’any, transformant-lo en oportunitats de futur per a les persones més vulnerables.

Al Casal ens agrada parlar de persones, d’equip de persones, perquè ens hi sentim, i ens referim tant a les persones contrac tades com als voluntaris i voluntàries i als estudiants en pràctiques que s’integren en un projecte comú, treballant colze a colze. Aquesta naturalesa “mixta” dels equips aporta gran valor i riquesa al treball del Casal, perquè l’estreta col·laboració que s’estableix té efectes multiplicadors. Des de tots els entorns de treball es tracta de promoure la participació i l’intercanvi, en definitiva, de generar un entorn en què el compromís individual s’enforteix i es transforma en valor col·lectiu. Percentatge d’edats dels col·laboradors/es Menors de 18: 3% de 18 a 35: 64% de 36 a 50: 17% Més de 51: 16 %

Al llarg de tot l’any 2012 Contractats/des: 130 Voluntariat global al Casal: 731 Pràctiques: 189

130 persones contractades

731

189 persones en pràctiques

Voluntariat global al Casal

16% més de 51 anys

68%

3% menys de 18 anys

de 18 a 35 anys

17% de 36 a 50 anys

Memòria 2012

Un equip de persones per persones

La motivació, la il·lusió i la implicació dels equips són la clau per construir, des dels barris amb més dificultats, una societat més justa i equilibrada. Els temps de dificultats exigeixen dur a terme un treball cada cop més dur, i que cada cop més demana un compromís per lluitar contra una realitat que genera més desigualtats i ofereix menys oportunitats als que parteixen de situacions desavantatjoses. El caràcter compromès forma part del Casal, i aquesta diversitat reclama una constant actualització. És per això que establim un pla de formació en consonància amb la realitat del moment , tot potenciant el desenvolupament i la formació dels equips, tant dels professionals, com dels voluntaris. Des de l’Àrea de Voluntariat seguim promovent millores en el pla de formació de voluntaris i voluntàries, els espais de participació i coneixement de l’entitat. Al llarg del curs hem ofert 10 sessions de formació continuada al voltant de la interculturalitat, la resolució de conflictes, el gènere, el treball en equip i dues formacions específiques sobre la intervenció a l’estiu. Hi han participat 127 persones. Els espais de participació també esdevenen essencials en una entitat com el Casal, on les persones tenen l’oportunitat d’opinar, de compartir, de reflexionar sobre el dia a dia, prenent decisions, donant suport, sent crítics, i aportant valor a la missió, des de la responsabilitat. Cada

setmana els equips tenen a l’abast espais oberts de participació o els espais de participació directa amb els voluntaris, que normalment tenen lloc després de cada activitat. Enguany, a més, la Trobada Anual de l’equip que va tenir lloc el 19 de maig, va comptar amb una assistència de 164 persones, on es van treballar les línies del Pla Estratègic del Casal per al 2012-2017, amb la implicació de l’equip humà del Casal en la definició del futur de l’entitat. Prèviament a la Trobada, unes 91 persones de l’equip ja havien participat a les dinàmiques liderades per l’Àrea de Voluntariat en què diferents focus grups, configurats per personal contractat i voluntari, recollien els punts forts i els febles, i aportaven la visió sobre l’estat de l’entitat. Aquest nou espai de participació ha resultat molt interessant i necessari per donar veu als voluntaris, per enfortir la seva pertinença.

Memòria 2012

Voluntaris/es que es comprometen als barris. Ciutadans pròxims a les realitats que volem transformar

Fer de voluntari i voluntària és assolir un compromís amb les persones. Al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint uns valors que ens identifiquen. Els voluntaris fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat. Aporten la seva experiència, el seu punt de vista crític amb la realitat, la seva empenta, i la seva motivació pel canvi. Gràcies als més de 730 voluntaris que ens han donat suport per tirar endavant els diferents projectes, àmbits de gestió i accions de mobilització i sensibilització, enguany hem pogut donar resposta a més de 5.900 infants, joves i famílies. És molt destacable que el 2012 gairebé la meitat dels voluntaris actius durant el curs escolar han mantingut el compromís també a l’estiu i/o al curs següent, de manera que

creix en 10 punts la fidelització de les persones que segueixen compromese s. També augmenta en un 8% respecte el 2011 el nombre de voluntaris que es mantenen més d’un any col·laborant, arribant al 52%. Hem seguit creant equips vinculats als barris, on creix el Voluntariat de proximitat: ciutadans pròxims a les realitats que volem transformar. A Santa Coloma un 50% de voluntaris són veïns del barri; igual que a Sant Adrià de Besòs; i en un 40% dels casos a Badalona. Hi ha persones, a més, que adquireixen un compromís molt intens amb el Casal i que lideren iniciatives. És el cas de 4 col· laboradors que han proposat diferents accions de les quals se n’han consolidat dues: el projecte bucodental, que permet que nens i nenes del Raval es facin revisions amb estudiants en pràctiques i dentistes, i el RavalTrainning: la proposta que el Jaume, el Ramon i el Bernat varen posar en marxa el 2011 s’ha consolidat com una activitat esportiva adreçada als joves de l’entitat. Cada vegada són més els espais compartits entre personal contractat i voluntariat. En la línia de treballar en espais de participació d’igual a igual, es creen diverses comissions integrades per treballadors i voluntaris com, per exemple, la comissió d’empreses, que dóna forma a la segona edició de la Tapa Solidària, i la comissió de reforç escolar.

Memòria 2012

El 2012 impulsem noves accions de voluntariat corporatiu i cerquem la millor manera perquè els treballadors i treballadores de diverses empreses puguin viure una experiència de voluntariat en primera persona i coneguin els projectes del Casal

Paral·lelament hem seguit reforçant el treball de sensibilització a les escoles gràcies a la implicació del Jesús, voluntari que ha donat suport a l’Àrea de Comunicació. Gràcies a la col·laboració amb l’escola Jesuïtes de Casp, on hem fet xerrades de sensibilització, hem incorporat un total de 30 joves menors d’edat durant les activitats del curs als projectes d’infància. Aquest any també hem incorporat el voluntari d’institut: joves estudiants de batxillerat que han de cursar unes hores de Voluntariat dins el pla d’estudis del seu centre. En aquesta primera experiència acollim 4 estudiants. El 2012 impulsem noves accions de voluntariat corporatiu i cerquem la millor manera perquè els treballadors i treballadores de diverses empreses puguin viure una experiència de voluntariat en primera persona i coneguin els projectes del Casal. D’aquesta manera, l’empresa Pombo Gómez Acebo ofereix dues xerrades sobre ‘Torn d’ofici i assistència jurídica gratuïta’ i ‘Idees bàsiques sobre drets i obligacions dels arrendataris de béns immobles, procediment de desnonament i execució hipotecària’ adreçada a joves. L’empresa Día Solidario de las Empresas organitza un matí esportiu al poliesportiu Can Ricart en què joves del Centre Obert Adolescents de Santa Coloma participen en tornejos de futbol i bàsquet dinamitzats pel grup de voluntaris d’una empresa. Aquesta activitat s’organitza en coordinació amb l’entitat Cooperación Internacional i Fundación Antena 3. A banda d’aquestes també s’han realitzat accions amb Unilever, IBM, que ha

ofert sessions de formació, i HP, que va participar en l’embolicada de regals de Nadal. Segueix en marxa l’aliança amb la Fundació Tomillo de Madrid, amb qui hem dissenyat la formació sobre ‘Relació d’ajuda i acompanyament’ i ‘Eines bàsiques per a la intervenció’ amb l’objectiu de formar els voluntaris de forma específica sobre intervenció educativa prèvies a l’assignació dels voluntaris al projecte. Amb Fundació Tomillo també hem dissenyat una eina de desenvolupament competencial que permet al voluntari fer una autovaloració,

Un total de 33 participants del Casal han desenvolupat accions de Voluntariat durant l’any 2012 a diferents projectes. la qual es posarà en funcionament el 2013. Per altra banda, les accions d’aprenentatge i servei han anat adquirint cada vegada més força com a metodologi a als diferents projectes. El mètode transferit per Tomillo ajuda a estructurar la feina i programar concretament les accions ja que posa l’atenció en el procés d’aprenentatge dels joves i la seva experiència. Vuit projectes han introduït aquesta metodologia.

Memòria 2012

Casal dels Infants, Premi Voluntariat 2012 L’Auditori de Barcelona va acollir l’acte de lliurament dels Premis Voluntariat 2012, que enguany han reconegut el Casal dels Infants en la modalitat d’àmbit nacional. En el marc de les celebracions del Dia Internacional del Voluntariat, l’11 de desembre té lloc l’acte de lliurament dels Premis Voluntariat 2012, que organitzen conjuntament el Departament de Benestar Social i Família, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social. El president del Casal, Dani Jorquera, va rebre el Premi en nom del Casal dels Infants, entitat de voluntariat que el darrer any ha comptat amb el suport de més de 730 persones voluntàries que s’han implicat en els equips per acompanyar els infants i joves que viuen situacions de fragilitat als barris més vulnerables del país. El Premi Voluntariat 2012 és un reconeixement als projectes de promoció del voluntariat que excel·leixen per la seva qualitat, amb la finalitat de promocionar i millorar l’acció voluntària i la seva valoració social.

Enric Canet, Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va acollir l’acte de lliurament de les Medalles d’Honor de la Ciutat de Barcelona el mes de novembre. L’Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal, va fer el discurs en nom de tots els guardonats, dedicant la seva medalla als companys i companyes de l’entitat on fa més de 20 anys que treballa, així com a totes les persones que treballen per fer més amigable el barri del Raval, on va néixer el Casal. L’Enric va rebre la medalla de mans de l’alcalde Xavier Trias a proposta del districte de Ciutat Vella. Les Medalles d’Honor distingeixen les persones o entitats que han destacat en la defensa de la ciutat, així com en la defensa de les virtuts i valors cívics. Més informació a: http://www.casaldelsinfants.org/noticia.asp?idn=1257 9

Memòria 2012

Barcelona el raval

El Casal dels Infants està històricament lligat al Raval de Barcelona, on va néixer com un centre d’atenció a infants del barri. Des de llavors, el Casal ha treballat diàriament durant 29 anys per als nens, nenes i joves en risc d’exclusió i per a les seves famílies. Durant la dècada dels anys 80, el treball que es realitzava era fonamentalment assistencial, però a poc a poc s’inicia la tasca de reforç escolar diària, i a finals dels 80 es complementa amb un servei de treball social. El 1992 es posa en marxa l’Aula Taller, que el 1997 es converteix en la Unitat d’Escolarització Compartida. Aquell any també comença a caminar el Casal Jove Atlas i, paral·lelament, es va iniciant un treball orientat a la dinamització familiar. L’atenció als menors immigrats no acompanyats fa que desenvolupem accions i projectes específics a finals dels 90, així com també la Xarxa d’Accés al Treball i els primers cursos de formació ocupacional, que es consoliden al llarg del 2000. El 2002 s’inaugura la línia de reforç de la comunitat amb el projecte Un barri educador. Posteriorment s’anirà donant forma a la resta de projectes que funcionen a dia d’avui. La trajectòria de l’entitat al barri del Raval ha permès que s’hi aglutinin bona part dels projectes, els quals responen a les 5 línies de treball. 10

Memòria 2012

Suport Social a Infants i Famílies

Vincles, l’espai maternoinfantil per créixer junts Un servei que dóna suport personal, formatiu i laboral a la dona amb fills menors de 3 anys Persones ateses: 190 100% dones Equip: 2 persones contractades, 32 voluntaris/àries i 7 estudiants en pràctiques

Les mares soles amb fills menors de 3 anys són un dels rostres de la pobresa més extrema. A Vincles hem viscut aquesta realitat en el dia a dia del projecte i la pressió que viuen es reflecteix en un augment de la demanda del 15%. Aquest any hem ampliat el projecte a noies joves de 16 a 21 anys, després de detectar un augment de noies embarassades en aquesta franja d’edat, atenent un col·lectiu molt vulnerable i fent major incidència en la prevenció del risc i la promoció d’oportunitats a per aquests infantsi les seves mares.

Hem seguit donant resposta a les mares de 22 a 30 anys. Totes elles són mares que estan soles, amb manca de xarxa de suport familiar i social, que les ajudi en el procés de la maternitat.

Durant el 2012 el projecte ha atès 190 persones: 87 dones i 103 nadons entre els 0 i 3 anys, al barri del Raval. L’educació i la formació són els elements més apreciats per les dones perquè els identifiquen amb l’element que les poden ajudar a assolir la inclusió social. Enguany hem incorporat noves activitats com l’Aprenentatge i Servei, amb un curs d’acompanyament a les persones grans, una formació dirigida a desenvolupar coneixements i habilitats per a l’acompanyament a persones amb dificultats o discapacitats i per a la dinamització d’activitats amb aquest co·lectiu. Les dones que han participat al projecte Vincles han trobat un espai propi per al seu desenvolupament, han assolit una millora en la qualitat de vida de la família, experimentant un creixement personal significatiu, i han incrementat la seva autonomia la qual cosa afavoreix la millora de la relació amb els infants i la inclusió social de nens i nenes. 11

Memòria 2012

Suport Social a Infants i Famílies

Centre Obert Infantil Un centre obert de suport social i promoció dels infants de 8 a 12 anys i les seves famílies

Suport Social a Infants i Famílies

Centre Obert Petita i Primera Infància Un centre obert de suport social i promoció dels infants de 3 a 7 anys i les seves famílies Infants atesos: 112 66% nens i 34% nenes Equip: 4 persones contractades, 35 estudiants en pràctiques i 74 voluntaris/àries (+56 voluntaris/ es a l’estiu)

Infants atesos: 99 57% nens i 43% nenes Equip: 4 persones contractades,32 estudiants en pràctiques i 52 voluntaris/àries (+61 voluntaris/ es a l’estiu)

Al Centre Obert seguim apreciant la precarització en les situacions familiars: ha augmentat el nombre de famílies que han deixat de rebre prestacions. Als factors de risc habituals, aquest any hem vist sumar-se els casos d’amenaça de pèrdua de la vivenda per ordres de desnonament. D’altra banda, hem registrat l’augment de demanda d’un nou perfil de famílies, abans inserides al món laboral i que han perdut el seu nivell mig-baix de renda. Hem treballat encara amb més fermesa i convicció, la participació i la col·laboració dels pares i les mares en els processos educatius com a eina fonamental del canvi i que afavoreixen la millora de qualitat de vida dels infants.

La feina en la prevenció i en l’autonomia de les famílies s’ha fet més complexa, amb l’augment de famílies amb dificultats econòmiques, d’altres amb dificultats familiars, i d’altres que no poden conciliar la vida laboral amb la cura dels fills i filles... En molts casos les famílies sumen més d’una dificultat i factors, que les situen en l’extrema vulnerabilitat. Sovint un factor dóna lloc a un altre. Des de l’inici de curs, els projectes d’infància del Raval comparteixen un mateix espai, l’equip educatiu, dels infants i les famílies, millorant la intervenció i el seguiment i establint plans de treball integrals. Els infants viuen amb gran ansietat les realitats familiars, l’angoixa dels pares i mares, i el Centre Obert ha estat especialment atent a acompanyar els nens i nenes en aquestes situacions de fragilitat a través de l’acompanyament i reforç escolar, el joc, els hàbits de salut, amb un nou projecte bucodental, i tallers específics (art teràpia, musicals, esportius, etc.) i establint un treball molt intens amb les famílies (espai de famílies i jocs compartits), amb especial atenció en la coordinació amb les escoles, altres serveis i recursos del barri. El treball en xarxa ha estat clau, ja que aquest circuit fa que l’impacte sigui decisiu, abordant les realitats específiques de cada família.

El Centre Obert Petita Infància va atendre 112 infants de 3 a 7 anys i 95 famílies del Raval. Els infants que presenten més factors de risc compten amb plans educatius individualitzats. I cada any són més els infants que se situen en aquest grup. Les altes de nous infants han aportat al Centre un nou perfil de famílies amb pares i mares molt participatius que han engrescat la resta de famílies, algunes d’elles en situacions molt cronificades. Les famílies són conscients que el projecte compta amb unes places limitades i molta demanda i s’esforcen per seguir avançant. El Centre Obert Petita Infància ha estat obert tot l’any oferint tota la cobertura que els infants necessiten durant el curs escolar però també a l’estiu i en períodes de vacances, oferint activitats a 38 infants i 21 famílies. 12

Al llarg del curs hem atès més d’un 40% de famílies de naturalesa monoparental i gairebé un 30%, nombrosa. Aquest fet incrementa els factors de vulnerabilitat en el desenvolupament dels menors per la manca de xarxa social, les dificultats de conciliar la vida laboral i familiar, manca d’orientacions i recursos educatius, dificultats econòmiques, etc.

El Centre Obert Infantil va atendre 99 infants de 8 a 12 anys i 71 famílies al barri del Raval. Alguns dels resultats de millora que implica l’acompanyament diari dels nens i nenes són: Hem desenvolupat accions per enfortir l’educació emocional, potenciant la creativitat a través del teatre (en col·laboració amb Forn de Teatre Pa’Tothom i els Lluïsos de Gràcia), els esports (amb la implicació de les famílies) amb la incorporació de la lluita grecoromana activitat oferta pel Frontó Colom. També s’ha treballat l’escriptura (Sant Jordi), la lectura, les noves tecnologies i i la salut, amb un treball preventiu en salut bucodental gràcies al projecte engegat per una voluntària. El 50% dels infants milloren els aprenentatges escolars mitjançant l’espai de reforç escolar i l’espai d’estudi que es duu a terme en coordinació amb les escoles. El 75% dels infants milloren el seu autocontrol i l’expressió emocional dins del grup, i el 30% de les famílies rebaixen els seus indicadors de risc.

Memòria 2012

Suport al Procés d’Escolarització

Entorn Escolar Suport Social a Infants i Famílies

Treball als centres escolars per l’èxit acadèmic dels alumnes

Casal Familiar: servei comunitari de famílies

Persones ateses: 937 Equip:3 persones contractade, 66 voluntaris i voluntàries i 5 estudiant en pràctiques (+28 voluntaris/es a l’estiu)

Assessorament, dinamització i serveis per enfortir les famílies en la seva comunitat Persones ateses: 640 96% dones i 4% homes Equip: 3 persones contractades, 13 voluntaris/àries i 3 estudiants en pràctiques

El context de crisi està afectant l’arrelament de les famílies al barri, i els empeny a situacions de vulnerabilitat i inestabilitat emocional que es prolonguen en el temps. Des del Casal Familiar seguim oferint suport individualitzat per ajudar a superar aquestes situacions, però el context només fa que les situacions es cronifiquin i aboquen les famílies a patir situacions d’exclusió social. El Punt d’nformació i Orientació Familiar ha atès 175 persones i ha registrat 416 consultes, el 44% de les quals eren demandes per formar part del projecte.

L’educació dels infants i joves requereix de la coresponsabilitat dels diversos membres de la comunitat educativa i dels diferents agents socials del barri, i per això seguim apostant, per a la prevenció del fracàs i l’èxit d’integració. Amb el suport dels equips directius i professorat dels centres educatius. Hem treballat amb famílies i associacions de mares i pares d’alumnes dels Centres d’educació infantil, Instituts d’educació secundària i EBM públics del barri del Raval. A més de treballar, com altres anys, per acostar les AMPES a les famílies, hem desenvolupat accions per capacitar les famílies i afavorir una major implicació en temes escolars i aconseguir un impacte directe en l’educació i la formació dels seus fills i filles, ja que existeixen una sèrie de mancances que dificulten l’apropament delspares i les mares al procés escolar per temes lingüístics, desconeixement del sistema escolar, manca de referents previs als centres educatius, manca de temps, etc. La implicació activa de les famílies a la comunitat educativa té una repercussió directa en la millora de l’èxit escolar dels infants.

Hem incrementat les accions compartides entres pares/mares i fills i filles, consolidant la ludoteca, l’espai d’estudi compartit i els tallers familiars, a les quals també s’hi va sumar el 2011 la Caseta del Barri (un espai de trobada al barri, situat a la plaça Folch i Torres), les sortides en familia i activitats a les vacances escolars, entre d’altres. Al Casal Familiar hem seguit treballant per afavorir els processos d’inclusió social de les famílies més desfavorides del barri. Hem seguit apostant per promoure l’aprenentatge de la llengua incrementant el nombre d’accions dedicades a la millora idiomàtica, malgrat que no tots els caps de família han adquirit les competències lingüístiques i de relació social esperades. Hem tingut dificultats per a la socialització de les dones en algunes activitats, en alguns casos per les barreres culturals.

640 pares i mares del barri del Raval van gaudir de les activitats del Casal Familiar al llarg de 2012. Casal Familiar ha participat aquest any en la prova pilot a nivell estatal del Programa Proinfància de “la Caixa”en la implementació de Tallers Familiars, amb la voluntat d’intercanviar experiències parentals, de vivències i opinions.

Hem seguit treballant la relació de les AMPES amb les direccions per aglutinar esforços, però seguim veient que, en molts casos, les AMPES es veuen com una dificultat més a afrontar en el dia a dia de les direccions, en comptes de sentir-les aliades.

Des d’Entorn Escolar s’han atès 937 alumnes dels instituts del barri que necessitaven millorar el rendiment escolar. Facilitar la implicació de les famílies en l’itinerari acadèmic dels fills passa perquè pares i mares incorporin en el seu imaginari que és un dels aspectes més bàsics a tenir en compte en la cura dels fills, no només a través de les AMPES, sinó facilitant eines i competències als pares i mares per entendre i contribuir en el sistema educatiu del país. Donem una especial importància a l’adquisició de coneixements i habilitats acadèmiques fomentant la participació en els tallers de català i del projecte de reforç de la llengua Catestiu, en què també s’hi vincula alumnat nouvingut. Hem fet un acompanyament individualitzat amb cada AMPA, promovent el treball en xarxa entre aquestes i amb el teixit social del barri. La majoria de les AMPEs poden treballar de forma autònoma, excepte l’AMPA de l’IES Miquel Tarradell, de recent formació, que rep un suport específic, i que ha adoptat un model molt efectiu, encarregant a una professora la coordinació entre l’AMPA i la direcció del centre. Ha resultat un model aglutinador i promocionador de les famílies com a agents actius del centre i la seva comunitat escolar. 13

Memòria 2012

Suport al Procés d’Escolarització

Adaptació Formativa Raval – AFR Aportació de recursos socioeducatius als centres d’educació secundària del Raval Persones ateses: 64 28% noies i 72% nois Equip: 1 persones contractades

El projecte neix d’una reformulació del programa Activitats d’Escolarització Compartides, ja que el Consorci d’Educació de Barcelona, finançador de les AEC, va traspassar la gestió del projecte als centres educatius, amb motiu de la nova Llei d’Educació que contempla l’autonomia del centre.

Unitat d’Escolarització Compartida –UEC Escolarització d’adolescents amb conflictes en els centres d’ensenyament Persones ateses: 17 100% nois Equip: 3 persones contractades, 6 voluntaris/àries i 3 estudiant en pràctiques

La UEC atén, de forma temporal, i en col·laboració amb els centres educatius, aquells nois i noies que presenten greus dificultats d’adaptació a l’entorn escolar. La majoria dels alumnes amb dificultats greus d’adaptació a l’entorn escolar han millorat les competències personals i socials. La participació de la família és clau en el procés de millora d’aquestes competències així com també de les acadèmiques, i la comunicació amb elles ha estat fluïda, fet que ha permès l’estabilitat i el manteniment dels itineraris de l’alumnat.

El projecte treballa per a la prevenció del fracàs i la ruptura escolar dels joves, potenciant les seves expectatives acadèmiques i laborals, incrementant les seves habilitats i competències socials per a la millora de la convivència escolar i les xarxes de suport social. Les accions s’adrecen als alumnes amb majors dificultats d’adaptació a l’aula i amb més problemes d’aprenentatge de les competències bàsiques, pel context de risc social en què es desenvolupen.

Durant l’any 2012 64 alumnes de 2 instituts del barri han tret profit de les accions de l’Adaptació Formativa. Els alumnes han adquirit responsabilitat, creativitat i autocrítica, control emocional, assertivitat i habilitats socials, a la vegada que han ampliat el cercle de relacions socials, millorant actituds amb els companys, mestres, educadors i veïns. Aquests resultats s’han assolit a través de les accions de l’Aula Taller 1, on el 70% dels alumnes ha millorat les seves qualificacions acadèmiques, i en un 97% dels casos han millorat l’assistència, gràcies al seguiment socioeducatiu individualitzat. Al llarg del curs hi hem realitzat 3 tallers: cuina, electricitat (que ha inclòs un taller de robòtica impartit per IBM) i horticultura. Les accions generades a l’hort s’han recollit en un blog (http://hortacollida.blogspot.com.es)

La Unitat d’Escolarització Compartida va atendre 17 alumnes, entre els 12 i els 15 anys, de diferents Instituts d’Educació Secundària de la ciutat. En finalitzar el curs, 9 dels alumnes volen seguir la seva formació, fonamentalment amb la voluntat de participar en programes de qualificació inicial. A nivell acadèmic el 17% dels alumnes superen totes les assignatures, i un altre 17% no assoleixen els continguts en una o dues matèries; mentre que la resta suspèn tres o més assignatures. Pel que fa a les matèries instrumentals, el 47% aprova llengua catalana, el 53% aprova el castellà i un 47%, les matemàtiques. Pel que fa a l’àrea d’instal·lacions elèctriques, una de les matèries centrals del currículum, el 40% dels alumnes han assolit els objectius establerts.

L’Aula Taller 2, s’ha centrat en els alumnes de l’aula d’acollida. En el 98 % dels casos s’ha millorat l’assistència a les classes. Es tracta d’alumnes nouvinguts arribats de països on no es valora gaire l’escolarització i l’adaptació ha estat més complexa. Gràcies al tastet d’oficis els joves han pogut conèixer diversos oficis i desenvolupar habilitats a través de les noves tecnologies, entre d’altres. 14

Enguany també hem inclòs 3 matèries prelaborals de caràcter trimestral: soldadura, mecànica de bicicletes i robòtica. Hem desenvolupat accions d’educació plàstica i visual amb la realització del projectes “autoretrat al cub”, projectes transversal que ha integrat les àrees de català, castellà, fotografia, educació plàstica i electricitat. Durant el curs hem dut a terme cinc accions de servei a la comunitat, entre les quals la construcció d’un petit hivernacles per als Horts Comunitaris de Sant Pau, i dues accions de sensibilització i prevenció amb les entitats Energy Control i Fundació Salut i Comunitat.

Memòria 2012

Premi als joves compromesos amb els valors cívics Nois i noies del Casal, premiats amb el 26è Premi Jaume Ciurana pel seu compromís per propiciar la convivència intercultural a través del festival “Joves en Acció’. Integració de Joves en Risc

Casal Jove Atlas Espais de participació i oportunitats socials per als joves Persones ateses: 255 32% noies i 68% nois Equip: 2 persones contractades, 30 voluntaris/àries i 5 estudiants en pràctiques

El Casal Jove Atlas ens hem adreçat, amb més èmfasi, a joves del barri, posant l’accent en la prevenció i el desenvolupament del seu potencial amb la voluntat de fer incidència en la qualitat de vida a nivell local. El projecte, altaveu social que reprodueix els pensaments, desitjos i necessitats dels joves segueix atenent més nois i noies del previst. La majoria d’aquests es vinculen a una activitat concreta. El 56% dels participants han estat joves del barri i enguany ha augmentat un 15% la participació de noies. Els joves han trobat un espai on desenvolupar les seves motivacions i interessos vinculats a les seves necessitats, i la participació de les noies ha estat més activa.

Són joves, nois i noies entre els 18 i els 23 anys, que viuen amb el risc de caure en l’exclusió social. Les seves ganes d’aprendre, de sortir-se’n i d’esforçar-se per un futur millor els va animar a organitzar el festival “Joves en Acció’, on hi varen participar entre 20 i 28 joves i hi van assistir unes 200 persones durant les 5 hores de durada de les activitats. Com a premi per aquesta iniciativa han estat distingits amb el Premi Jaume Ciurana per realitzar “una acció cívica meritòria, voluntària i gratuïta en favor de les persones’. L’acte de lliurament del premi es va celebrar el 22 d’octubre a L’Auditori de Barcelona. El conseller de Benestar Social i Família, el Sr. Josep Lluís Cleries, va lliurar els guardons distingint amb el 2n Premi el grup de joves organitzadors del Festival “Joves en Acció’ del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, tot destacant la tasca de propiciar la convivència intercultural entre els joves i de facilitar la integració dels que han patit situacions d’exclusió social.

Les activitats extraordinàries i de caire comunitari (festes del barri, manifestacions culturals,...), les excursions i sortides, les activitats esportives (piscina, bàsquet, futbol, atletisme, arts marcials...), les musicals, els cursos d’informàtica i tallers diversos (art i disseny, bijuteria i teatre) han representat els punts de màxim interès i seguiment. Alguns joves continunament demanden d’assessorament jurídic. I molts troben un acompanyament clau en el suport tutorial, l’espai de referència on trobar altres joves i persones referents, i l’espai de reflexió i suport grupal on els nois i noies desenvolupen eines, tant a nivell personal com social.

255 joves han rebut una atenció individualitzada al Casal Jove Atlas. Hem deesnvolupat activitats comunitàries amb 240 veïns del c. Junta de Comerç i la resta del barri, incidint en la qualitat de vida del nostre carrer i espais propers on desenvolupem les accions. Per una altra banda, la participació dels joves a diferents recursos de la xarxa associativa amb la qual treballem, ens ha permès donar a conèixer i sensibilitzar més de 600 persones (“Xarxa Antirumors” de l’Ajuntament de Barcelona, etc). Les 37 participacions actives en espais comunitaris consolida la participació del grup de joves referents, a la vegada que genera un discurs madur sobre les desigualtats socials. El 2012, 27 nois i noies que varen organitzar i dinamitzar el festival “Joves en Acció” al convent de Sant Agustí, fet que els ha valgut un reconeixement a través del Premi de Civisme 2012, Jaume Ciurana. Al llarg d’aquest curs, els joves han seguit participant del taller de música (RapRaval) i d’audiovisual, que ha elaborat 3 curtmetratges (Vecinas, La Peli del Raval i El poder dels joves, que es va projectar a la Filmoteca de Barcelona en el marc del projecte europeu Youthme). Enguany, a més, alguns joves han pogut presentar els seus treballs audiovisuals a diversos festivals, entre ells el Festival de cinema social Tanjazoom, a la ciutat de Tànger, on dos joves varen dinamitzar dues taules rodones. Els joves també han desenvolupat tres propostes autogestionades, liderant la seva organització, i hem realitzat 8 tallers en aliança amb altres entitats com el bàsquet beat i el Verinotec, amb Fundació Ribermúsica, el teatre en conveni amb l’entitat Teatre pa’tothom, que ens permet ampliar l’oferta lúdica i formativa de qualitat. També hem endegat una col·laboració amb els Lluïsos de Gràcia, amb la idea de consolidar propostes d’intercanvi

El festival va ser una activitat absolutament gratuïta i oberta per a tota la comunitat que es va dur a terme gràcies al suport d’altres entitats com el Centre Cívic Sant Agustí. Els joves van gestionar l’organització de l’esdeveniment, liderant una iniciativa amb la qual han après la importància dels valors com el compromís i la responsabilitat per assolir objectius col·lectius. Felicitats per ser un exemple de compromís i de convivència!

Memòria 2012

Integració de Joves en Risc

L’Aula del Raval Igualtat d’oportunitats d’aprenentatge, culturals i lingüístiques per als joves Integració de Joves en Risc

Centre Obert Adolescents Un entorn de formació activa i lleure participatiu per a adolescents Persones ateses: 58 62% nois i 38% noies Equip: 4 persones contractades, 27 voluntaris/àries i 10 estudiants en pràctiques (+23 voluntaris/ es a l’estiu)

Els nois i noies precisen d’un marc social i familiar estable que els aporti seguretat per afrontar els canvis derivats de l’adolescència, amb espais d’autonomia i independència, i el suport de les seves famílies, el treball amb les quals hem intensificat aquest curs. El 37% dels nois i noies formen part de famílies monoparentals, en què la cap de família és la mare, i el 42% pertanyen a nuclis familiars nombrosos.

Persones ateses: 357 28% noies i 72% nois Equip: 2 persones contractades, 41 voluntaris/àries i 1 estudiant en pràctiques

Aquest curs hem comptat amb 357 participants a través de les dues accions pincipals del projecte. Hi ha hagut canvis significatius en els assistents, i el jovent procedent del continent asiàtic s’ha doblat representant el 60%. L’Aula de llengües ha generat fins a 40 grups classe. D’aquests, el 30% corresponen a català, un altre 30% a castellà i més del 20% a alfabetització. La resta s’han repartit entre els tallers d’informació i cultura i anglès. Hem aconseguit que els 250 joves que finalitzen el curs millorin les competències lingüístiques.

299 joves han pogut millorar les seves competències lingüístiques a través de l’Aula de Llengües i 58 nois/es escolaritzats han rebut suport diari en l’Espai d’Estudi. La continuïtat de l’equip de voluntaris, així com la seva implicació i disponibilitat, la col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística i el treball transversal amb la resta de projectes de joves en el seguiment del seu procés d’inclusió, ens ha permès incrementar les competències dels nois i noies de l’Aula. L’Espai d’Estudi, ha obert cada tarda per al reforç educatiu dels nois/es de 16 a 21 anys. Més del 40% dels nois i noies inscrits estaven cursant l’ESO, gairebé el 25%, Batxillerat, i prop del 15% Cicles formatius i un percentatge similar preparaven les proves d’accés a Cicles Formatius de grau mig o superior. El 80% dels joves que participen de l’Espai i que segueixen vinculats d’un any a l’altre, superen el curs escolar. Des del servei d’orientació Informa’t hem assessorat 30 nois i noies en relació amb el seu itinerari formatiu per ajuadar-los a trobar opcions de continuar estudiant.

A partir de l’anàlisi de la situació de 45 nois i noies del Centre es desprèn que el 81% de les famílies disposa d’una renda del tot insuficient per fer front a les seves necessitats (menys de 1.728,95 euros/any, el que representa menys de 5 euros al dia). Enguany el 39% del grup representen un perfil en situació d’alt risc. En un any aquesta dada ha augmentat en 11 punts, i si sumem els darrers dos anys, la xifra ha crescut un 22%. Tots els nois i noies presenten algun indicador de risc: condicions econòmiques insuficients, baix rendiment acadèmic i manca d’habilitats socials, dificultats de relació amb els altres, poca tolerància a la frustració, manca de respecte cap a figures d’autoritat i baix nivell d’autoestima. Malgrat el punt de partida desavantatjós, al llarg del curs el 95% dels nois i noies millora els seus hàbits d’estudi a l’espai de reforç escolar i d’estudi diari i el 80% millora el seu rendiment acadèmic.

El Centre Obert Adolescents ha atès 58 joves durant el 2012.

El Taller d’Informació i Cultura, ens ha permès treballar processos d’inclusió, amb actvitats per conèixer la societat d’acollida (les normes, els costums, els valors i tradicions, l’organització administrativa, etc.), sessions de seguiment grupal, i tallers monogràfics que organitzem conjuntament amb altres entitats del barri (hàbits de salut, gènere o sexualitat). Les festes de Tots Sants, Nadal, Carnaval, Sant Jordi i les festes majors del barri són alguns dels esdeveniments que celebrem conjuntament amb altres projectes i entitats del barri, on hi han participat els joves de l’Aula. Un cop a la setmana hem fet una sortida cultural a diferents espais de la ciutat de Barcelona, sumant fins a 30 sortides. També participem d’algunes de les sortides que Òmnium Cultural organitza a través del projecte “Quedem?”. Durant el segon simestre celebrem un concurs literari i pels volts de la diada de Sant Jordi celebrem l’acte d’entrega de premis. Hem signat un acord de col·laboració amb el centre de dia “El Mil·lenari” (cooperativa Suara), que acorda una sortida conjunta cada tres

Al llarg del curs hem dut a terme 28 activitats, apostant per les activitats esportives, el reforç escolar i activitats artístiques i creatives, a més d’accions comunitàries de barri. Hem ampliat el treball i la coordinació amb els serveis del barri i hem incidit en el treball en xarxa, consolidant el Centre Obert dins la xarxa d’atenció a l’adolescència i famílies en risc. 16

mesos. Totes aquestes activitats en ajuden a donar a conèixer als nois i noies la cultura del nostre país, alhora que els permet participar-hi activament. Integració de Joves en Risc

Memòria 2012

Ser vei de Transició a l’Autonomia per a Joves Sense Llar Itineraris d’emancipació per a joves sense xarxa de suport social i motivació pel canvi de joves abocats al carrer Persones ateses: 77 8% noies i 92% nois Equip: 4 persones contractades i 16 voluntaris/àries i 4 estudiants en pràctiques

El projecte és el resultat de la fusió del Servei de Transició a l’Autonomia amb el Centre Obert per a Joves Sense Llar, que treballa amb la voluntat de garantir un pla de treball per assolir la plena autonomia, des d’una fase molt inicial del procés.

Durant el 2012 hem acompanyat el procés de transició a l’autonomia de 77 joves sense xarxa social. Hem acompanyat nois i noies amb baix nivell de competències personals i instrumentals, que no disposen d’un espai d’acolliment i de seguiment educatiu. La consolidació d’un context molt advers i el canvi en el reglament d’estrangeria que aplica la Subdelegació del Govern de Barcelona dificulten l’assoliment de l’emancipació plena. Això ens ha fet replantejar els criteris de selecció a mig curs per garantir que les persones seleccionades estaven compromeses amb el canvi, i no cercaven un recurs assistencial. Actualment els pilars del projecte són: la formació instrumental, la formació tècnica i la formació competencial, treballant l’ampliació de la xarxa social de suport, deixant de dependre de les administracions públiques, introduint processos d’empoderament propis. Hem treballat elements necessaris per assolir l’autonomia amb diferents accions com el treball de les habilitats socials, fent un seguiment per detectar si el jove pot afrontar els reptes que li ofereix el projecte, el taller de prospecció d’empreses, les parelles lingüís tiques i hem consolidat la Comunitat Autofinançada amb 24 socis, un espai d’estalvi gestionat pels nois i noies i amb la supervisió dels professionals, en què cada participant pot sol·licitar un préstec de fins a 4 vegades el capital imposat per part del soci sol·licitant a un tipus d’interès de l’1%. La suma d’aquestes accions, juntament amb els espais tutorials i assemblearis, permet als joves assolir quotes d’autonomia per a prendre decisions per si mateixos i participar en el procés de definició de propis plans de treball.

Joves que lluiten per encarar una vida adulta En M’hammed, en Kamal i l’Umar són tres joves que estan sols, i que cada dia lluiten per encarar una vida adulta des del Servei de Transició a l’Autonomia per a Joves Sense Llar. Les seves són dures vivències de joves que van emprendre un viatge de supervivència i van veure truncades les seves il·lusions en topar amb una realitat molt diferent de la que s’havien imaginat. “No vull perdre la meva confiança’, diuen els joves. Kamal: Els nois que estan aquí a Europa no volen dir la veritat als que són a l’Àfrica, i diran coses que aquí no existeixen,… Vaig venir per buscar treball per ajudar els meus germans a l’Àfrica, però si jo hagués sabut que no hi havia feina no hagués vingut, m’hauria quedat al meu país en comptes de ser aquí sense un lloc on dormir’ “El meu temps al Casal l’he d’aprofitar al màxim. M’estan ajudant molt i jo ho valoro moltíssim, i és un temps que he d’aprofitar al màxim per poder viure sol algun dia. És difícil encara però me’n sortiré. No vull perdre la meva confiança’ Usman: “Vaig fer la primària i després vaig haver d’ajudar el meu pare al camp. Després ell va morir i em vaig haver de buscar la vida’ “Ara sóc en un pis a Vallcarca, i estic fent un curs de fuster en una altra entitat,i al Casal faig classes per trobar feina…’ M’hammed: Quan ets un nen i sents que el teu amic se n’ha anat a un altre país, s’ha comprat coses, etc, tu també tens ganes de fer aquestes coses, i així va ser, no sabia del cert el que feia i me’n vaig anar al port 2 mesos intentant i intentant fins que vaig aconseguir colar-me’ “En el pis tutelat no hi estaràs tota la vida, a poc a poc t’has de buscar la vida tu també. Al Casal t’ajuden, et donen una empenta però tu has de seguir amb les teves coses. No pots esperar que a la vida t’ho donin tot. I això depèn de la persona.’

Hem establert ponts i hem creat una xarxa social de suport per oferir estabilitat i recursos als joves establint contactes amb les associacions de veïns propers als habitatges, participant com a voluntaris de les accions, en especial amb diferents entitats del Poblenou; fent contactes amb entitats de lleure, la incorporació dels exusuaris, com a referents i generadors de xarxa; el coneixement d’altres CAF, etc. Pels 4 habitatges que gestiona l’entitat hi han passat 30 joves al llarg de 2012. Els pisos són encara un dels elements que contribueixen a una estabilitat a l’assoliment de cert nivell d’autonomia, si van acompanyats de les accions i la implicació dels joves, malgrat que hi ha hagut més rotació que altres anys per la dificultat de finalitzar els processos en el termini estimat (8-10 mesos). Els joves que arriben a ser autònoms segueixen vinculats al Casal com a col·laboradors i voluntaris i són motor de xarxa social de suport per altres joves que estan en procés. Joves voluntaris que ajuden altres joves; joves que lloguen habitacions a altres joves.

Si vols veure el vídeo complet clica a l’enllaç o accedeix-hi amb el codi QR www.youtube.com/watch?v=x0dA86McBSI 17

Memòria 2012

Formació i Inserció Social i Laboral

Xarxa d’Accés al Treball Itineraris individualitzats de millora de l’ocupabilitat de joves en risc d’exclusió social Persones ateses: 102 26% noies i 74% nois Equip: 2 persones contractades, 7 voluntaris/àries i 2 estudiant en pràctiques

La crisi trunca les oportunitats de futur dels joves, que veuen un panorama desolador, sense possibilitats, sense recursos, sense sortida. Afrontar aquesta situació, cada cop més complexa, és tot un repte per als projectes de formació i inserció social i laboral com la Xarxa d’Accés al Treball, que cada vegada compten amb majors dificultats. La precarietat de les insercions laborals, a més, situa els joves en una permanent inestabilitat i la seva realitat d’exclusió podria fer-se crònica. En els espais de millora de competències, el 92% dels joves han assolit amb èxit els objectius marcats en seu pla de treball i el 56% han desenvolupat un itinerari d’orientació formativa. Hem desenvolupat 3 espais de 3 mesos de durada per assolir l’autonomia en la recerca de feina on hi han participat 22 joves, el 60% dels quals ha trobat feina. Aquest curs hem col·laborat amb 12 empreses i signem 6 nous convenis amb les empreses Verdallar, Constructora de Calaf, Desarrollos Boucas, Covertd, Rango10 i Aranow. Empreses com IBM han participat en els espais de millora de les competències, i han ofert tallers d’elaboració de currículum, entrevista grupal i feedback, i entrevista individual i feedback. Amb la Fundació Manpower hem organitzat 3 tallers d’entrenament en processos de selecció.

La Xarxa d’Accés al Treball ha orientat els processos de formació i inserció sociolaboral de 102 joves, dels quals 77 han iniciat un itinerari d’acompanyament a la inserció. Hem desenvolupat 3 accions formatives prelaborals d’electricitat, d’atenció al client i d’hostaleria. Aquestes accions han donat resposta a una necessitat del barri davant dels elevats índex de fracàs escolar i desactivació juvenil en la franja d’edat entre els 16 i els 19 anys. 18 joves han trobat feina al llarg de l’any en sectors de la construcció i el manteniment, l’hostaleria, la logística, l’atenció al client i la neteja industrial. La qualitat de les condicions ha disminuït, veiem com els salaris baixen i les jornades laborals augmenten, i les empreses demanen el màxim de polivalència possible. Al llarg del curs hem dut a terme 31 derivacions formatives, responent a les necessitats dels joves d’assolir i/o millorar competències tècniques en algun sector professional com a pas previ a la incorporació al mercat laboral. Any rere any resulta més complex desenvolupar itineraris adients que contribuexin a l’ocupabilitat dels nois i noies que participen de la Xarxa; els requisits que el mercat laboral reclama són cada vegada més alts i poden generar l’exclusió d’aquests joves, que no poden optar a cursos de formació, perquè no existeixen. 18

Mòdul de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a Itineraris d’inserció en el sector de l’hostaleria per a joves en risc social Persones ateses: 60 28% noies i 72% nois Equip: 1 persona contractada i 2 voluntàris/es

A l’Aula d’Hostaleria hem dut a terme 3 promocions amb 20 alumnes a cada una. Treballem tant el desenvolupament de competències professionals com les personals i incidim en la formació tècnica i formació en llengües, així com també en la capacitació de les habilitats per al treball en equip, l’empatia, la resolució de conflictes, l’ordre i la higiene. Hem intensificat la formació en tènciques en recerca de feina. És molt destacable el canvi d’actitud que els joves experimenten a l’hora de valorar el treball un cop finalitzen la formació. Tot i que el context actual no convida a grans col·laboracions, el sector de l’hostaleria segueix apostant pel projecte i hem aconseguit mantenir la col·laboració del grup Andilana, que reforça l’eix principal del projecte: la formació en alternança basada en un aprenentatge en entorns reals. De les 65 empreses que col·laboren amb el projecte 14 empreses han ofert fins a 40 convenis de pràctiques i 22 joves han aconseguit trobar un lloc de treball. Al llarg del curs, a més, els alumnes han col·laborat en 8 càterings i en 6 actes amb entitats del sector.

Els Mòduls de Capacitació Laboral en Ajudant de Cambrer/a han ofert un itinerari formatiu a 60 joves del total de 147 demandes. Paral·lelament, hem ampliat la prospecció de noves empreses col·laboradores diversificant la cerca d’empreses cap a grans grups amb major capacitat de contractació i més possibilitats d’organitzar càterings, la qual cosa permet tenir activat el jove alumne mentre es forma o cerca un lloc de treball. Hem participat en actes de petit i gran format, així com en reunions sectorials. Hem organitzat la 4a Mostra de Parament de Taules de Nadal a la pista de gel de la plaça de Catalunya, que va comptar amb la participació de 8 restaurants col·laboradors i 2 escoles d’hostaleria, i hem participat activament en la 2a edició del projecte “Tapa Solidària”, una iniciativa apadrinada pels germans Albert i Ferran Adrià que ha aconseguit la vinculació de 70 restaurants. L’Aula potencia, any rere any, la vinculació del projecte al sector de la restauració de Barcelona i les comarques. Aprofitant la potencialitat de la comunicació 2.0, l’Aula ha seguit visibilitzant l’acció del projecte a través del blog www.aulahostaleria.com, que ha registrat més de 23.000 visites, amb la publicació periòdica de notícies, que han multiplicat l’impacte a través de les plataformes Facebook (amb 5.000 seguidors) i Twitter (que compta amb 212 followers). Com a novetat, hem creat el canal de televisió de l’Aula com a eina per difondre els vídeo-currículums dels alumnes a un gran grup d’empreses, ampliant l’oportunitat de concertar més entrevistes de treball.

DISSABTE, 18

DE FEBRER

DEL 2012

ara

Memòria 2012

comú batre la infantil

MILUSIÓ XC

Aula d’Hostaleria. Recull de les dedicatòries dels alumnes de la 33 promoció A LES AULES

AJUDA splai Infantil El Centre d’E x Terrassa oferei Can Palet de orç de activitats de ref ants en inf a ció tza ari l’escol resa. C. CALDERER situació de pob

Formació i Inserció Social i Laboral

Entra en Xarxa

Alba “Gràcies rsos pear l’equip he descobert que el secret de l’èxit és tenir cu spremen els re in essos en allò que fas i, per tant, les nostres metes es pogr confiança s amb dèficit d’ aritden realitat. De tot cor, gràcies pel suport i l’estimulació que l’escol mantenirfer dificultats per pot condemnar els uin per créixer més com a persona’. sig zació, un fet quem’heu n qua donat clusió infants a l’ex ons de la fedeociaci adults. Les ass rts centres de reforç ració tenen obe cursos de formaxen escolar, oferei i espais d’atenció a al ció ocupacion reorientar el futur les famílies per s. d’aquests menor

Àlex “A mi no m’heu format per ser ajudant de cambrer, a mi m’heu la crisi L’impacte de trobat git que s’han format per ser - persona. M’heu ensenyat que no importa les la cri El problema afe entitats és que totes aquestes agreujat la situació. ció de In-caus sinó les vegades que t’aixeques; m’he ensevegades que ai si econòmica ha spl d’E e Centr esa El director del (Terrassa), Josep et ats fantil Can Pal ivittens nyat que motius per estar trist, hi ha encara més mou actsi z, que promo gue drí rata Ro lunya colarització, ret nt: de reforç a l’es ualme alegres; i sobretot m’he ensenyat a pensar, i no actestar en tius per viu sal que t deel contex vist créixer la ants del “Amb la crisi hem tats i i noies que asesobeir’ . volen ve-bé ser les priori os al detecta manda de noi quines han de activitats, i tam recurs

ncia cada e nens ns

el perfil suaris a ampliat

c r

ya ls en-

Itineraris d’acompanyament i activació per a noies immigrades Persones ateses: 100 100% dones Equip: 1 personacontractada, 3 estudiants en pràctiques i 5 voluntaris/àries

Les noies immigrades entre 16 i 35 anys en situació de risc d’exclusió, totes elles amb realitats i situacions molt diferents, troben a l’Entra en Xarxa les eines necessàries per fer front a la situació de desavantatge que implica la seva condició de dona en un entorn de risc d’exclusió, i reben suport específic per definir el seu projecte professional i accedir al mercat laboral en igualtat d’oportunitats.

100 noies han iniciat un procés de motivació per a la inserció laboral a l’Entra en Xarxa.

aquestes fadistribuir els nir a les nostr les famílies que ja s havíem ajudat lt temps que com s’han de . de u és 30 any les dificultats blema més gre tro- mílies, però ja feia moara han hagut disponibles” atvaanunciar afinals pro El . ien i ven La Generalit a del que als que no necessitaven, compareixenç que ja fa mesos acabar l’atur i ara no ens de gener, en una estar Social i Famínar a venir”. va ben feina se’ls t les prestacions”. de tor conseller de BenCleries, que aquest t ban en aca am n anç un ís r s’esta uros a lia, Josep Llu idit contracta fa- Problemes de fin provat l’aug- any destinarà 427 milions d’e clusió les Per això han dec 15 itats han com ial per ajudar i l’ex treballador soc ursos i evitar des- Les ent la demanda, però els recur- la lluita contra la pobresa de difede rec ió nt per car pac me És bus tici s. a par mílies nts. t similar amb la sen qüe els ial, fre uen s ix, soc tin mé ate a, con ara nm ent de Fedai nonaments, Infants del Raval ha sos selleries. Ta s da rents con a Catalunya, ò que el presid El CasalE,del fil de per- aix me Clupés, va dirigir una cri - analistes recorden que l’estat espaFEBRER per2012 18 DEliav a elDEL ABT l’úl s’amp arat DISS breu com vis bé a la resta de ort ecoen s serveis. Jau institucions públiques en tam seu ò nòals per en a orr teix d’un sup sones que rec il, en nom del Casal, a les um organitzat per aquest ó nyol, es par x per a les polítiques que Elisabet Alguac ació: “Fins ara, els tim fòrció: “Encara que la situaci bai enSTRUCTURES va,RAE mic molt alertaINF radiografia la situcua eren els immi- federa ica de l’administració no és combaten lapobresa.Ho ri la aia, SebastiàSara les autoriFed m, que estaven a b la crisi hem vist econòm um ríe no veu priorita Fòr s itja tim des l·le e tots Brusse molt clar l’úl grants. Però ama demanar suport la qu ineus Pir han de tenir ls bé pe tam r ia s do ven tat com ens el corre Fa 20 o pride tota la vida. de transport e” - seuropea gent del barri

societat

“Vull ser un ciutadà com qualsevol altre”

tadà “Vull ser un ciu

El darrer any, el projecte a comptat amb 100 participants. El boca orella de noies que havien participat del projecte és la principal font d’informació de les noies que s’inscriuen, i veiem que Entra en xarxa esdevé un referent al barri.

l altr issió Europeariadesla com qualsevo LacartCom rità a com a prio de

cofinançaoritari amb ari. Fonts de ment comunit detallar la ministraí Comissió van proposta de aix la ió, de ucc correstr , Ana Pastor, la conent l’ARA que el aicen- ahir a a irva na al sector de Fom uidedo seg r el corr Pirineus no enc de tiva pels na reac dor fei sBru tejas.efi Pirineu que va trobar tral ind els seus plan pels cte amb tra xa el un con ícil” que uè el projecte veu “dif va perq les l’em ts sa acabar tenint cri sel·si, men pre e el rala projecte ferroviari –qu nt estaria ope nit. Però amb que la en difícilme troolbar i no hi iguade vaany esesp ns del 2030 ern edor tiu aba França correr fer fallida i, com gov al órr a rec acord amb narncia torortà , vaimp for- ha un uive. pug –alt osta rani ra prop nou al carrer la iter - sobre . Ara viu valmed de la xarxa tran al Casal del Ra mar part t al Poblenou

iat per dili ha estud Mohamed Fa net de socorrista obtenir el car buscar feina al der çut aquàtic i po al·lel, conven sector. I en parà, ha començat a tir que se’n sor a través ic am un b buscar pis am bitatge Jove. Si en un pis tutela la del servei Ha es dues coses hau- gada formant per reorientar NSPORT TRA stà l. Un dels edu aconsegueix tot a remuntar gràci- i s’e carrera labora explica ió del Mobile té rà pogut tornar Casal dels Infants seva , Juanma Martín,an ac itzves ors rg del cad “jo ort L’o a sup en seal ga rec es les ma l’ad ò sobretot a e cia per la va quèn a rg que el progra litat mo lt alt d’u del Raval, per tir-se’n. nerabi un pla çà que sor b vul am suport ez a de os policials d’en r ial tín iba coss ves ganes de s. Quan va arr soc ar Moxa M rs del a xar Els organitzut nxi c ten adode un - es va fer pública la convoenERA viuque CIÓ Ara té 22 any ent Co s han hag de Transdel Marro NTA DE LA FED febNCI ld Congress, ced c catòria de vagaolita ltINFÀ le;Aalgun bile Wor VICEPRESIDE ENCIÓmo riseloA LA b aelBarc ns de , am ília rercele brar Barcelona pro enrD’EN fam TS D’AT car la Metrop TITA al de s ere s’ha ade i l’1 ports xar gaer t uin febr re tempor inq 27 de en e eldel na (TMB). L’or ar llir després de dei entr celo cab na aco Bar d’a que ta aia, por asse 16, i el van lla fer tot ”.ar com de Fed vanclu siógur A trav ació aconse s ésque deamar rita deç,l’ex en tenia només la GeSol at.t Do or, sect alit execu- nitz rod er la nerida terc en alts afe en per evitar la t del e ten sibl tats ran de que t pos enti ent ahir a, ela i ort als nens i 78 olta que es re- el upa perar sup agr o esc un pis tut pis s’h el ò si no hi ha elon que per xar a, Barc ed, a don dei test tius ham d va taseamb pro ciu EnnMo treballa per un pla ent les con r un larm “seregu anys més tar i esquevapateixe ésixen ha anunciat icents am une lesc nta- acord, amb unado que el que vol ia perquè . s de l’Aju crisi geix lavés re”able anar a viure tra de contingènc altons or as de qüèncie ar al retal·lad qualsevolresp ern, del miom pugui arrib ment, del Gov mar com a ins s. Hi havia fei- dà com for a. de Fira toth , elon s tria Barc dús any b 16 Infant nisteri d’In cinte de Fira del Marroc am del Casal dels dels diversos “Ara els gestos Barcelona i ili va arribar RRO Mohamed Fad del Casal del Raval. JORDI PIZA la de is ar da lid aju so i ha rebut

comunitat só ” Mohammed, del Servei de Transició a l’Autonomia portants molt im

de restauulsat desenes L.A . Uni- han imp recollir donatius a favor Sociologia de la cies que per sa, professor de Fabra:“Mentreque rants al dels Infants del Raval. Quines són les conseqüènde la criversitat Pompeu os de la Unió Eu- del Castre Martí Codolar de Bar- esteu veient des de Fedaia i joves? païs Cen de ciAl oria solu re infants nmaj cat sob la aco a bus es a les famílies se- celona també han s recursos. El si econòmica ujant les situacions ajud les ea rop ir de la pobresa a ons per obtenir nou La crisi està agret dels més fràgils, és en, ilita segueixen fer sort Raúl Leronés, les que les reb responsable, t una comis- de vulnerab s que viuen en famívera el 90% de questes transferèn- seu lla que han crea ulats al cen- a dir, dels nenmés, estem veient que l’estatespanyola gueixen l’objectiu deta s vinc sari pre lies pobres. A nse d’em aco feisió ar a gent que no cies només s, perquè són tre que col·laboren per trob els la pobresa arriba caso ria en dels acaben sat que esta en un 18% s’hauria pen nois i noies que en què pa”. molt escasses han hagut de buscar na als es d’aprenentatge labo- aquesta situació: famílies r, no pos Les entitat donar program , així com hore i mare es queden a l’atu per rsos s recu tive la calts gina oteca, perden fessionals an- ral. Mo fórmules ima den pagar la hip voluntaris i pro rement de la dem ta. resposta a l’inc un context d’auste- res de es per ajudar els adoles- sa i tot el que això compor rtid da de serveis en . Per exemple, al inve catalans en perill d’excluper seqüències té euros cents caure-hi.e ritat de recursos Això quines con ptat 20.000 no Raval han recaa Tapa solidària, que sió a als fills? a casa es viuen nt eme amb la iniciativ sibl cs pos poden tensió, ja no na” Don aescosituacions de res buscant fei activitats extr participar en problemes psicolòles unes a les alt “Ens animem lars, pateixen veure abocats al frar-la tira Per en empresa tèxtil. erciant del gics i es pod En aquest context popia riu càs escolar. té 31 anys, som roda de la avant, un com La Nargas, que canvi que ha fet la end els ha regalat màquines de den quedar engolits per la el ri quan explica “Ara ja bar de segona mà i un altre els pobresa. últims mesos: ir seva vida els a, així que cosregalar material per fer bijur fein t ajudar can bus per cada va de Fedaia s li van esta no estic sola mo com abans a. A canvi elle uns quants Què feu des s? no em desani deien que no; ara teri ant t el dinar dur uines i el ma- aquests noi s agrupades a la fedevegada que em animem les unes fen itat màq ent 78 les b Les Am ens nts i joves . som un grup i canvi ha estat pos- dies que han aconseguit s’han ració atenem 135.000 infa al El de 19.000 faa les altres”. va afegir a un cercle teri a treballar i ja estan pre Catalunya i més graat rs i biju- a tot I ho fem a través de pro ede sible des que es dones impulsat pel pos mon ses, ies. l’escoant bos - míl rsos: suport a ació format per deu del Raval. Aques- par per vendre en fires i esta mes molt dive nts a es de form gram Casal dels Infa ajuda a organitzar- teri pro ri. ió, bar laritzac ents del s assistits, ta iniciativa lesles amb el barri per- blim el cas de la Nargas (que va per a joves a través de piso rts, etc. En Pakistan i té se i a crear vinc ar feina i, de retruc, i de centres obe: els gesbar el 2000 del va li ha de d’acollida sols fer em què puguin trob tinguin més opor- arri pod iati inic orò no ho tres fills), la onomia Per la comunitat són molt imp que els seus fills millorar l’ec tos de actual. Haurem el permetre t en declivi tunitats. ts en el context ar la nostra sor, que ha ana setmanes, amb ostr it treballa tan cer- familia Les últimes les dones del que el seu mar brer per de tornar a dem al, çà e Cas d’en ria. del essà Fun suport a cam lidaritat, és nec a un curs de la ys hores com cle han assistit idari que les guia men de la crisi. a Sol dació Servei muntar la seva prò- culp perquè puguin

“Ens animem les unes a les altres buscant feina”

Nargis, de Cercles Consulta els dos articles a l’adreça següent: http://www.casaldelsinfants.org/BUTLLETINS/noubutlleti/ imatgesbutlleti8/ara.pdf

Hem mantingut el treball d’orientació i definició professional, amb un acompanyament tutorial, que ha resultat clau en el curs de monitores per consolidar els processos, la formació en llengües i informàtica i els mòduls de tècniques de recerca de feina. Hem realitzat 2 cursos de formació en monitores de lleure. Les mateixes joves han fet la recerca de pràctiques, la qual cosa mostra el grau d’autonomia d’aquesta formació. Hem organitzat sessions informatives de models positius amb les empreses IBM, Sellbytel i Mango. Hem intensificat el treball amb les famílies amb el col·lectiu paquistanès, on els pares tenen un pes molt important en la decisió de la continuïtat de la formació de la jove. Cal fer més accions perquè les famílies s’impliquin en la formació de la seva filla. Malgrat la situació adversa que presenta el món laboral, aquest any hem aconseguit que 22 noies trobin un lloc de feina en diferents sectors, on destaca el de monitores de menjador en més de la meitat dels casos. L’educació emocional ha estat important al llarg del curs, i hem treballat a través de 6 grups diferents. Les accions per combatre la violència de gènere han comptat amb bona acceptació i seguiment. Hem realitzat 6 actes comunitaris per tal de fomentar la participació de les noies, que també s’han implicat en actes de l’entitat (Trobada d’Empreses Ciutadanes) i del barri, on s’han fet visibles a l’espai públic generant un nou espai de relacions intergeneracionals. 19

Memòria 2012

PQPI - Paco, educador, i Muhammadou, exalumne del PQPI Formació i Inserció Social i Laboral

Formació Inicial per a Instal·ladors (PQPI) Un itinerari inicial d’inserció per a joves inactius amb fracàs escolar Persones ateses: 21 20 nois i 1 noia Persones orientades: 82 Equip: 3 persones contractades i 1 voluntària

El projecte ofereix una formació d’auxiliar de muntatge d’instal·lacions elèctriques, d’aigua i de gas a joves d’entre 16 i 25 anys. El PQPI s’ha consolidat com a itinerari de qualificació professional bàsica que afavoreix el retorn al sistema formatiu reglat d’aquells joves inactius amb fracàs escolar. L’espai taller ha comptat amb 21 participants, 11 dels quals han obtingut la certificació acadèmica, 3 d’ells han trobat feina i 12 joves seguiran la seva formació posterior. Hem consolidat la formació modular que desenvolupem en les empreses i amb la seva col·laboració, millorant la tecnificació dels joves i aportant major qualitat formativa, a més de la realització d’un curs d’eficiència i estalvi energètic en col·laboració amb l’Institut de Formació de l’empresa Schneider Electric. Hem ampliat les col·laboracions de formació a l’empresa amb la incorporació de l’Hotel Arts, on els joves han pogut complementar la seva formació en un entorn real de treball.

Fa algunes setmanes que el Paco i en Muhammadou no es veuen, malgrat que el jove exalumne del PQPI ve a saludar els seus antics professors de tant en tant i els explica com li van les coses... És un noi amable, agraït i optimista. No deixa de somriure en tota la conversa i encomana la seva actitud al seu voltant. En Paco ha estat tutor d’en Muhammadou durant el curs del programa de qualificació inicial professional en electricitat. Tots dos recorden els inicis... Paco: En Muhammadou va fer la prova de nivell per accedir al curs amb certes dificultats en llengua i matemàtiques, però ens va demostrar que tenia moltes ganes d’aprendre i, dia rere dia, s’esforçava al màxim. Muhammadou: Jo tenia alguns coneixements pràctics en electricitat però vaig descobrir que em faltava molta teoria per aprendre. Em vau donar confiança per superar el curs, i em vaig esforçar molt, i gràcies a això vaig poder fer les pràctiques a l’hotel Le Méridien optar a una beca per fer el grau mig en electricitat al Centre d’Estudis Sant Francesc, on ara estudio.

21 joves han participat de la formació durant el 2012. Com a novetas, hem potenciat l’ús del blog del projecte com a eina de suport pedagògic perquè els nois desenvolupin les competències necessàries sobre l’ús de les noves tecnologies. També hem dissenyat una acció d’aprenentatge i servei per formar dones, mares de família soles, en petites reparacions i manteniment de la llar, que ha permès treballar l’autonomia d’una alumna com a formadora. També hem desenvolupat un taller de gènere i educació emocional, tot potenciant les competències transversals que han permès als joves reflexionar sobre la seva manera de relacionar-se.

Paco: I t’has plantejat on t’agradaria treballar quan tinguis el títol? Muhammadou: M’agradaria seguir estudiant i buscar feina en algun centre comercial o en un hospital on fer-me càrrec del manteniment. També tinc ganes d’ajudar al meu país. A Gàmbia hi ha molta aigua i l’electricitat és molt necessària, però no hi ha tècnics amb coneixements per aprofitar aquesta riquesa.’ En Muhammadou i en Paco podrien estar xerrant llarga estona més. Percebo l’estima que es tenen, i veig en els ulls de tots dos la il·lusió de la retrobada i l’admiració mútua.

Memòria 2012

Reforç de la Comunitat

Servei Sociojurídic Comunitari Defensa dels drets de les persones per a la seva integració social Persones ateses: 95 Persones orientades: 808 37% dones i 63% homes Equip:1 persona contractada, 11 voluntaris/àries i 21 estudiants en pràctiques

El Servei Sociojurídic vol afavorir la integració de les persones donant-los a conèixer, i fent valer, els seus drets i deures. Així es pretén dotar el suport jurídic com a nou factor d’un procés d’integració social. Aquest suport jurídic consisteix a vetllar per la defensa dels drets de les persones: donar informació, orientació i suport en aspectes jurídics per a aquelles persones i especialment a famílies que es troben amb dificultats o limitacions per fer efectiu l’exercici dels seus drets.

Reforç de la Comunitat

Un Barri Educador Potenciar capital social al barri per la convivència dels veïns i veïnes Persones ateses: 147 Persones participants: 960 Equip: 1 persona contractada, 15 voluntaris/àries i 5 estudiants en pràctiques

Un Barri Educador desenvolupa una important funció cívica, promovent la implicació de diferents actors socials en la millora de la convivència als espais públics del barri. El treball dut a terme els darrers anys permet, a dia d’avui, incrementar la participació del teixit associatiu i veïnal del barri, aportant eines i estratègies efectives per a la millora de les relacions a l’espai i la vida pública i per a la construcció de xarxes socials amb objectius compartits, amb la convicció que tots i cada un de nosaltres podem accionar canvis, des del nostre entorn proper, que beneficiïn els que ens envolten.

A llarg de 2012, el Servei Sociojurídic ha registrat 903 consultes, de les quals s’han generat 95 expedients per la necessitat de seguiment dels casos. La situació econòmica i política actual fa que el nombre de persones en situació de desavantatge creixi, però també ha agreujat el desemparament de les que ja patien una situació més fràgil, amb un increment de les vulneracions dels drets. L’empitjorament de la situació dels participants dels projectes del Casal ha fet augmentar el nombre de consultes respecte al 2011. El projecte manté l’essència del servei com a punt d’acollida i d’informació en la resolució de dubtes legals, amb voluntat de donar orientació legal ràpida i/o derivació adequada a les necessitats jurídiques. Hem millorat la presència als barris on treballem amb nous espais i horaris d’atenció.

903 persones han rebut assessorament des del Servei Sociojurídic Comunitari durant el 2012. Es manté el nivell de consultes en matèria d’estrangeria i les consultes en l’àmbit penal han disminuït de forma notable. Les d’àmbit laboral, de vivenda o procediments de desnonament han mantingut els nivells de 2011. L’augment d’atenció a les famílies amb qüestions civils, prestacions o ajudes respon a l’agreujament de la crisi i la cronificació de les situacions de precarietat. L’assessorament en matèries específiques com violència de gènere, habitatge o dret laboral les seguim derivant a entitats o serveis especialitzats. Al llarg de 2012 la majoria de consultes han estat fetes per homes, i destaca l’aproximació de nois joves amb demandes d’assessorament en la renovació i modificacions de la seva documentació, ja que a partir del mes de maig la Subdelegació del Govern a Barcelona nega les concessions de permís de residència a totes aquelles persones d’origen subsaharià que tinguin un decret de la fiscalia. Totes aquestes dificultats aboquen al desemparament aquests nois. Cal destacar la feina que el servei fa en la línia de sensibilització amb l’organització de 9 xerrades amb usuaris que comparteixen problemàtiques jurídiques comunes, al voltant de drets i deures i actuacions policials, informació laboral i estrangeria, documentació, nacionalitat, ajudes i prestacions, arrendament i procediments de desnonament, etc. Hem intensificat i incrementat la participació en les xarxes i la relació amb les entitats i professionals, però cal avançar en l’ampliació de la xarxa de col·laboració a la resta de barris com la Mina o Santa Coloma de Gramenet. La implicació i la cohesió de l’equip de voluntaris i estudiants en pràctiques han permès atendre qualitativament les demandes i de forma autònoma. El seu compromís continuat ha garantit la continuïtat del Servei.

Les aliances amb el ric teixit associatiu i els veïns del barri s’han establert amb el lideratge de diferents espais d’intervenció sociocomunitària: la Taula de Mediació de Folch i Torres, el Grup de Veïns del carrer Sant Climent, el grup motor de la Ravalstoltada, Raval Sud i Acció, que treballa la intervenció comunitària als carrers Carretes, Vistalegre i Legalitat, el Raval a l’Hort, i agents locals de desenvolupament comunitari, que han generat activats per promoure la convivència i l’enfortiment social al barri a través de la intervenció en espais públics concrets o d’una forma més global com a mecanismes per fomentar la participació social al Raval.

El projecte Barri Educador ha treballat intensament amb 147 veïns i veïnes i ha col·laborat, en xarxa, amb 57 entitats i organitzacions diferents del barri del Raval. Al llarg de l’any, hem comptat amb la col·laboració de 8 projectes del Casal en algunes de les accions desenvolupades, entre les quals destaquem la Ravalstoltada 2012 (amb més de 950 persones desfilant), la Jornada de Portes Obertes, amb una gimcana oberta a la participació de tothom, la festa de la primavera, les festes populars del barri del c Sant Climent i la festa major. Seguim tenint dificultats a l’hora d’implicar els diferents perfils que poblen el barri. La dinamització de la parcel·la dels Horts de Sant Pau ha representat la consolidació d’una nova estratègia per implicar el veïnat no associat i la coordinació amb altres projectes de l’entitat. Pel que fa a la plaça Salvador Seguí, hem iniciat la vinculació de les famílies a l’espai per consolidar un grup motor de pares i mares que s’impliquin en la dinàmca de la Caseta del Barri i de l’espai, participant en la normalització d’aquesta zona. 21

Memòria 2012

Suport Social a Infants i Famílies Reforç de la Comunitat

Cercles Raval Xarxes de suport i ajuda mútua per superar el context de crisi Persones ateses: 38 famílies 100% dones Equip: 1 persona contractada i 11voluntaris/àries

El projecte Cercles, xarxes de suport i ajuda mútua per superar el context de crisi, es posa en funcionament per acompanyar les famílies que, arran de la crisi econòmica, es troben en una situació de major vulnerabilitat. Cercles està basat en el treball comunitari i, a banda de les unitats familiars, també hi hem implicat altres ciutadans: veïns i veïnes, comerciants (4 empreses s’han sumat al banc de recursos del projecte), entitats del barri de referència, amb l’objectiu de generar una xarxa de proximitat que permeti a les famílies empoderar-se per eliminar obstacles. Les famílies presenten diferents problemàtiques socials: un marcat individualisme, amb poca consciència de comunitat, les barreres idiomàtiques, aïllament, tenen resistència al canvi i els costa afrontar els canvis socials accelerats dels temps actuals, i algunes pateixen prblemes estructurals, viuen en habitatges precaris. Aquests punts de partida fa que el treball d’inclusió als grups sigui complex. Els cercles passen per 4 fases: formació, creixement, maduració i tancament, moment en què aquesta xarxa funciona de forma autònoma, de manera que cada grup decideix, segons les seves necessitats, quina iniciativa duran a terme. En aquesta edició hi han participat 38 unitats familiars, de 12 nacionalitats diferents. Aquestes famílies han format 5 cercles, dels quals s’han consolidat tres al barri del Raval. Amb la voluntat d’ampliar els grups i coordinar activitats hem contactat amb diferents projectes del Casal i amb diferents entitats del barri.

Enguany 38 famílies han format 5 Cercles de suport mutu. Els Cercles han generat iniciatives per combatre l’aïllament, cobrir necessitats dels fills (roba, relació amb altres infants, escoles bressol), necessitats materials, d’aprenentatge, de trobar un habitatge, entre d’altres. Algunes iniciatives han resultat innovadores: organització d’un mercat d’intercanvi, la creació d’una empresa de costura (Chand), que va participar al primer esdeveniment de moda sostenible de Barcelona (Show Me Your Green Talent), preparació del mercat de carrer Freedonia, etc.

Aquest aprenentatge de treball compartit i les activitats dutes a terme han comportat l’augment de l’autonomia de molts grups. Potenciar les habilitats i adquirir-ne de noves, exercir rols i adquirir responsabilitats, ha contribuït a l’augment de l’autoestima dels membres. Per manca de finançament, el projecte no tindrà continuïtat com a tal el 2013, però s’incorporarà en el marc de treball amb les famílies del Casal Familiar. 22

Xarxes per superar la pobresa infantil- La Caixa Proinfància Aportació de recursos bàsics i de serveis a les famílies en processos d’inclusió social Persones ateses: 3.430 famílies i 4.871 infants Equip: 4 persones contractades i 1 voluntari

El Casal, com a coordinadors d’una xarxa Proinfancia i al mateix temps com a entitat prestadora, hem posat molt èmfasi aquest any en la introducció de millores i nous requeriments de qualitat en la gestió de les ajudes d’aquest programa i l’atenció als Infants i families que se’n beneficien. Ho hem fet en els nostres projectes, però també informant i acompanyant les 20 entitats de la nostra xarxa i els diferents serveis socials muncipals amb qui colaborem. Aquesta és una tasca que continuarà encara durant l’any vinent, ja que suposa un salt important en el funcionament del programa: a més de garantir una atenció de qualitat als infants i families, cal centrar la mirada en com els podem proporcionar una resposta més integral, coordinant-nos i complementant-nos entre tots els agents de cada barri.

S’han concedit 11.982 ajudes contra la pobresa, a través de 20 entitats i 29 equips de serveis socials. La meitat de les ajudes van ser per a usuaris ja atesos des del programa en anys anteriors, mentre que l’altra meitat eren infants i famílies que hi accedien per primera vegada, ja sigui per l’impuls de noves activitats o perquè són famílies que s’han trobat per primera vegada amb una situació de necessitat. La major part dels infants i famílies atesos han rebut suport en diferents àmbits, ja sigui en forma de béns (alimentació i higiene infantil, per exemple), de serveis (centre obert i reforç escolar) o ambdós tipus alhora (centre obert i equipament per l’escola). La mitjana dels ajuts representa una aportació de 810€ per família, tot i que aquesta quantitat és molt variable segons si la família està rebent mitjançant Proinfancia només ajudes de béns (la quantitat serà molt menor, d’uns 50€ al mes) o bé si està essent atesa des de projectes del mateix Casal o alguna altra entitat de la nostra xarxa en activitats de centre obert, reforç escolar, casals d’estiu, etc... (la qual cosa fa pujar notòriament la inversió del programa en cada cas). Cal tenir en compte que en el cas dels béns la família pot bescanviar directament l’ajuda als comerços mentre que en els serveis som les entitats que desenvolupem les activitats i atenem els infants i famílies qui rebem el suport de part del programa. En els projectes del Casal, han estat concretament 630 infants i 45 families les beneficiaries de projectes que compten amb el suport del programa CaixaProinfancia (maternoinfantil, centre obert, reforç escolar, casals d’estiu, colònies) i 340 els beneficiaris de béns. Les ajudes de béns des dels projectes del Casal es tramiten principalment en els projectes d’atenció a la infancia com Vincles, els Centres Oberts i Casal Familiar, i de manera més puntual en altres projectes que han detectat aquestes necessitats en families que no están essent ateses per serveis socials o qualsevol altre entitat.

Memòria 2012

Neix un nou espai per a les oportunitats Reforç de la Comunitat

Espai Tecnològic Comunitari Compartir les noves tecnologies per fer front als desavantatges socials Persones ateses: 965 47’77 % dones i 52’23% homes Equip: 1 persona contractada, 4 estudiants en pràctiques i 16 voluntaris/àries

El projecte segueix fent una ferma aposta per la innovació, promovent la creativitat i la participació ciutadana, amb el suport imprescindible de voluntaris i alumnes en pràctiques, que han liderat accions. La seva implicació ens ha permès doblar la capacitat de resposta del projecte, ampliant les hores d’atenció. El nombre d’usuaris arribats des de les entitats ha augmentat molt i representen gairebé la meitat de participants del projecte. Predominen els usuaris menors d’edat, gràcies a la consolidació de l’acció RavalKids, que ha posat en marxa un conjunt d’accions i activitats acordades amb les cinc entitats que conformen el PIR (Projecte Infància Raval) que, dinamitzades des del mateix Espai Tecnològic, han permès a més de 200 infants prendre part d’un espai per explorar la seva creativitat i promoure l’aprenentatge en TIC a l’hora que assimilen altres coneixements i aprenen a relacionar-se i expressar les seves emocions.

El mes de febrer vam inaugurar el nou centre de suport social per a infants, joves i famílies al barri del Raval de Barcelona, al carrer Reina Amàlia 22. Aquest nou espai ens permet ampliar l’atenció a més persones, fer-nos més propers al barri del Raval i a la vegada desenvolupar noves accions de suport als infants, joves i famílies, de manera que queden integrades en un mateix espai, amb un suport integral, base de la confiança necessària per tirar endavant en situacions difícils, oferint projectes i serveis educatius per ajudar a transformar la realitat i el futur dels infants i joves en desavantatge i risc. Com han viscut el canvi els seus protagonistes?

El 2012 ha estat un curs amb moltes experiències innovadores que han donat bons resultats, consolidant una idea de projecte que treballa vers l’apoderament digital dels veïns i veïnes del barri, des d’una perspectiva participativa i oberta, donant cabuda a tots els perfils de població i treballant col·laborativament amb les entitats, així com amb els projectes del Casal. Destaquem d’entre el gran ventall d’accions del projecte, el RavalMeeTIC Point, que ha registrat un 33% més de participació que el 2011. Es tracta d’una acció transversal que es desenvolupa en el si de cada formació, promovent que els mateixos usuaris esdevinguin formadors dels seus companys. Ens sentim orgullosos perquè 107 participants han assumit aquest rol, ajudant els seus companys a realitzar determinats tallers.

Al llarg del 2012 965 persones han fet ús de l’Espai Tecnològic, establint col·laboracions amb 27 entitats al barri del Raval. Algunes accions innovadores no previstes (APS Recicla TIC, Reporters MediaTICs), han tingut una acollida molt bona, i ens engresca a pensar en determinades persones com a impulsores d’accions TIC al carrer, per fer visibles necessitats, situacions i les tasques del projecte. Enguany també hem fet molta incidència en tot allò que té a veure amb la inclusió social, obrint-nos a nous col·lectius, incrementant l’atenció individualitzada a aquelles persones en situació d’atur crònic, gràcies a la qual han aconseguit feina 43 persones i han iniciat itineraris formatius 76 participants. El projecte participa al Programa Punt Òmnia de la Direcció General d’Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya, i és un autèntic referent en noves tecnologies i oportunitats al barri del Raval, així com de la resta de la xarxa Òmnia.

Lisa (voluntària del STA) “Ha canviat en el sentit que tenim un espai amb més material, més llum, no fa fred. Jo diria que ens dóna més alegria. Tenir un espai digne reconeix l’esforç que fa la gent per portar una vida digna. Si fem un esforç d’integració, doncs que tinguem un espai digne que reflecteixi aquest esforç.” Adam (infant del Casal Obert infantil) “El local de Dr. Dou era bonic, però era massa petit. El local del c. del Carme era gran però estava una mica vell... Aquí m’ho passo millor i és més gran. Els avis i les mares estan més tranquil·les perquè venim des que sortim del col·le i anem a casa a les 8” Majda “És més gran i podem expressar-nos millor. Fem rotllana, reforç, per reforçar més els deures.” Fatiha (educadora Casal Familar) “Abans a l’altre local només teníem un espai on estaven les mares fent classe i els nens al costat, llavors era complicat fer les classes, però ara tenim més espai i tenim un espai de guarda a banda i les mares poden impartir la classe amb més tranquil·litat’” Natàlia (mare del projecte Vincles) “Trobar espais com aquest s’agraeix moltíssim perquè una porta es tanca darrera d’una altra, i una altra i una altra, i al final sí que acabes on no has d’acabar perquè no t’ajuda ningú. Llavors trobar espais com aquest és vital’.’

Si vols veure el vídeo complet clica a l’enllaç o accedeix-hi amb el codi QR www.youtube.com/watch?v=v-V6oEk6xJs 23

Memòria 2012

Sant Adrià de Besòs la mina | besòs

El Casal dels Infants treballa a Sant Adrià de Besòs des de 2002, concretament al barri de La Mina, on es posa en marxa un mòdul formatiu anomenat dMoto, que deixa de funcionar a finals de 2009. L’any 2006 es posa en marxa el projecte dDones i el 2007 s’inicia una col·laboració de dos anys amb l’Ajuntament de Sant Adrià per fer l’acompanyament metodològic d’un Centre Obert. El 2009 significa un punt d’inflexió en el Programa de Formació i Inserció donat que la Xarxa d’Accés al Treball amplia la seva actuació al barri de La Mina, acomplint l’objectiu d’extrapolar la seva metodologia i experiència a un altre territori. Durant el 2011, amb l’impuls del programa Quart Món de la Fundación Intervida, posem en funcionament el projecte Aula Oberta de la Mina, un espai d’estudi que reforça l’educació i les oportunitats formatives dels joves amb fracàs escolar. Durant el 2012 es posa en marxa un treball en centres escolars del barri del Besòs de Barcelona, colindant a La Mina, a través del projecte Entorn Escolar. La població dels dos barris participa en aquests centres escolars indistintament. LA MINA Impulsors: Generalitat de Catalunya-Departament de Benestar Social i Família-ICASS | Ajuntament de Sant Adrià de Besòs-Regidoria de Serveis a la Persona | Fundación Intervida Col·laboradors: Fundació la Caixa | Generalitat de Catalunya-Departament d’Empresa i OcupacióServei d’Ocupació de Catalunya | DHL | Fundació Marató de TV3 | IBM | Diputació de Barcelona - Àrea d’Atenció a les Persones | Generalitat de Catalunya-Departament de Benestar Social i Família-Institut Català de les Dones | Ajuntament de Sant Adrià de Besòs-Regidoria d’Educació i Regidoria d’Igualtat, Solidaritat i Cooperació | Fundación Caja de Navarra BESÒS Impulsors: IES Barri Besòs 24

Memòria 2012

Formació i Inserció Social i Laboral

dDones Programa de suport a la inserció laboral per a noies gitanes en risc d’exclusió sociolaboral Persones ateses: 96 Persones orientades: 153 95’84% dones i 4’16% homes Equip: 1 persona contractada, 5 persones voluntàries i 5 persones en pràctiques

El dDones s’ha desenvolupat al barri de La Mina realitzant acompanyament directe a la formació i la inserció de 96 dones joves. Aquest projecte neix de la necessitat de donar resposta a les noies en risc d’exclusió del barri de La Mina, a Sant Adrià de Besòs, però també ha donat resposta a joves provinents de Badalona, Santa Coloma i del barri de Besòs de Barcelona (23%). I ha aconseguit ser un servei referent per a les dones joves que busquen promocionar-se socialment i laboralment. Malgrat que el projecte inicialment està pensat per a dones, al darrer trimestre del curs s’hi han incorporat homes per tal de poder donar resposta a les necessitats formatives del col·lectiu. En el conjunt del projecte han representat un 4’16% del grup. Més de la meitat de les noies participants són solteres sense fills, ja que s’han incorporat accions formatives destinades a menors de 19 anys.

Formació i Inserció Social i Laboral

Xarxa d’Accés al Treball La Mina Itineraris individualitzats de millora de la ocupabilitat de joves en risc d’exclusió social Persones ateses:108 Persones orientades:139 44% dones i 56% homes Equip: 2 persones voluntàries, 1 persona contractada i 5 persones en pràctiques

Acompanyem els joves del barri de la Mina en risc d’exclusió social en el seu procés de recerca i integració en una feina a través d’itineraris individualitzats. Hem ampliat l’atenció a joves majors de 25 anys en una reformulació del projecte que s’ha especialitzat en formació i inserció, mentre que el projecte dDones ha passat a atendre els menors de 19 anys amb formacions prelaborals. Els joves presenten un abandonament prematur de la formació reglada, amb nul·la experiència laboral o puntual en el mercat informal, una greu mancança d’hàbits laborals i social i un baix nivell de competències bàsiques. 45 joves són del barri de la Mina, i la resta provenen de Sant Roc i el Besòs, majoritàriament. 66 nois i noies no tenen el graduat escolar. Un 14% ha abandonat l’escolarització en el pas de l’escola a l’institut, i el 22% a 2n d’ESO.

Hem acompanyat 108 joves del barri de La Mina en la definició del seu projecte professional.. Hem realitzat un mòdul de neteja industrial i un mòdul de cambrera de pisos. En tots dos casos hem hagut d’obrir llista d’espera a causa de l’alt nivell de demanda. En tractar-se de la segona edició hi ha hagut moltes noies interessades. En ambdós mòduls hem fet formació en alternança i els nois i noies han pogut formar-se en el propi centre de treball, fent-se coneixedors del funcionament real d’una empresa. Volem destacar el suport de l’empresa Rango10 per contractar noies formades a través del projecte, i agrair a l’empresa Mullor el compromís amb la Xarxa d’Accés al Treball.

El 51% de les dones són d’ètnia gitana, i un gran nombre tenen vincles familiars amb persones que ho són. Al llarg d’aquest curs ha augmentat el nombre de dones d’origen estranger: de Llatinoamerica, Europa i el Marroc. Més del 80% de les persones no tenien el graduat escolar i la majoria han abandonat els estudis a l’ESO. En la transició de primària a secundària perden la motivació pels estudis i centren els interessos en els cercles familiars i socials del barri. Hem dut a terme 3 cursos de formació prelaboral: dos de monitors socioculturals i un tastet d’oficis, on s’hi han format 48 joves entre 16 i 20 anys que necessitaven activar-se i per fer-ho ha estat fonamental el treball dels hàbits i les actituds. Tots han adquirit les competències necessàries per incorporar-se a una formació reglada o ocupacional. Enguany hem incorporat les accions d’Aprenentatge i Servei, promovent que els joves es vinculin al barri i a la ciutat, i es facin visibles. La participació en aquestes accions permet que esdevinguin agents de transformació alhora que lluiten contra els prejudicis que els associen a la inactivitat. Gràcies a la col·laboració de l’empresa Rango10 hem realitzat una formació en alternança de cambreres de pisos en hotels. Això ha permès incorporar el sector de l’hoteleria com un nou àmbit d’inserció laboral al projecte.

A més de les formacions, valorem de forma molt positiva la consolidació de les xerrades que joves referents, els quals han recuperat el seu itinerari formatiu, han ofert a l’Aula Oberta per sensibilitzar contra l’abandonament escolar. I també resulta molt positiu que 27 joves hagin trobat feina al llarg de l’any, tenint en compte que la millora de les competències cap a l’ocupació dels joves és un procés gradual a mig termini. 25

Memòria 2012

Suport al Procés d’Escolarització

Aula Oberta de La Mina Promoció de l’educació en joves i famílies de la Mina Persones ateses: 72 Persones orientades: 116 Equip: 8 persones voluntàries i 4 persones contractades (+14 voluntaris/es a l’estiu)

Des del setembre de 2011 abordem les conseqüències de l’abandonament escolar prematur a la Mina, promovent la millora competencial del jovent perquè pugui enfortir-se i encarar altres processos formatius de promoció social.

Suport al Procés d’Escolarització

Mòduls d’Adaptació Formativa IES Besòs Aportar recursos socioeducatius als centres d’educació secundària per tal d’afavorir l’èxit escolar Persones ateses: 50 36% noies i 64% nois Equip: 1 persona contractada

El Mòdul d’Adaptació Formativa ha treballat durant 5 anys a l’Institut Barri Besòs a partir de la demanda del centre per donar resposta a problemàtiques d’absentisme, falta de motivació, associada a dificultats en l’aprenentatge i consegüents problemes de conducta. Hem treballat intensivament amb els tres eixos educatius que interfereixen en l’educació i formació dels joves: escola, família i entorn. Hem fet una intervenció a partir d’accions vinculades a activitats d’adaptació formativa i de suport acadèmic a la vegada que hem incidit en el seguiment individualitzat de l’alumne i el contacte amb les famílies, i en els processos de transició dels alumnes cap a la formació postobligatòria.

El Mòdul de l’IES Besòs ha donat oportunitats de futur a 50 adolescents el 2012. A partir de les accions desenvolupades al llarg dels cinc anys hem millorat el rendiment acadèmic a través d’atenció individualitzada, l’aprenentatge manipulatiu i l’aproximació al món laboral a partir del coneixement de recursos formatius i perfils professionals diversos. Hem treballat amb les famílies per a la correcta integració dels alumnes a l’institut i els hem implicat en l’itinerari dels seus fills. Els joves han millorat l’assistència, han rebaixat l’absentisme i han millorat l’expedient acadèmic. El projecte ha passat d’atendre 30 alumnes a treballar amb 50, i hem passat d’incidir en la tasca de contenció i orientació a recursos formatius i treball de formació més prelaboral, a incidir més en la tasca preventiva amb alumnes de primer cicle, fent una feina més escolar que no pas orientada a la formació professional. Aquet darrer curs s’ha intensificat la transferència de metodologia cap al professorat del claustre, per aconseguir la capacitat d’assumir autònomament els objectius d’aquest projecte per part del propi institut. 26

Les principals dificultats d’inclusió al barri provenen del baix nivell d’estudis i sobretot del fet de no poder acreditar el títol de graduat de l’Educació Secundària Obligatòria. Trobem molts nois i moltes noies que han abandonat l’escolarització de manera precoç durant la primària, tenen un nivell tan baix i acumulen tantes mancances en competències instrumentals que no aconsegueixen seguir altres formacions en itineraris d’orientació. Hem obert al barri un espai d’estudi motivador per a joves de 16 a 35 anys que reforça les competències bàsiques per a la promoció social, els itineraris formatius d’èxit i la inclusió a la nostra societat. Els espais funcionen matí i tarda i s’adapten als diferents nivells i necessitats de reforç de cada jove.

Reforcem l’educació i les oportunitats formatives de 72 nois i noies del barri de La Mina. A banda del reforç escolar, hem desenvolupat un curs prelaboral amb l’objectiu d’activar els joves del barri i de la ciutat de Badalona, formant-se en atenció al client, introducció al món de la restauració: cuina i monitor/a d’activitats esportives. A aquest curs hi han participat joves de 16 a 19 anys, amb llargs períodes d’inactivitat i baix nivell formatiu. El projecte ha dut a terme més activitats de les previstes gràcies, en bona part, a la motivació dels voluntari/àries. Per complementar la formació es realitzen sortides culturals cada mes (Saló de l’Ensenyament, Museu de la Ciència, visita al centre per Sant Jordi...) Les activitats de sensibilització han permès generar un efecte multiplicador al barri, i joves adolescents escolaritzats han après de l’experiència d’altres nois i noies. La generació de l’espai d’estudi en família és un element que complementa el reforç educatiu dels joves pares i mares de família, que es fan responsables de la seva pròpia educació i de la dels seus fills i filles. Dels 72 joves participants, 57 s’impliquen en el seu itinerari formatiu i 32 s’han inscrit en un curs de formació per al proper curs o seguiran formant-se, en el cas del grup de joves escolaritzats.

Memòria 2012

Joves del Casal participen al Premi Nafent

inici

2012

Joves del Casal es presenten als Premis Nafent amb un vídeo on comparteixen la seva experiència als Tallers Participatius, que estan concebuts pels propis joves de 16 a 30 anys als centres educatius del barri i transmeten la importància de l’escolarització per a la prevenció de la inactivitat i el foment de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social en l’entorn escolar.

Suport al Procés d’Escolarització

Entorn Escolar Mina - Besòs Treball als centres escolars per l’èxit acadèmic dels alumnes Persones ateses: 55 Persones orientades: 116 Equip: 8 persones voluntàries i 6 persones contractades

Amalia: ‘Jo tinc l’ESO, tinc el meu graduat i vaig deixar d’estudiar i ara m’adono que necessito alguna cosa més. No puc anar enlloc amb un graduat. Vaig fer un curs aquí al Casal, vaig fer pràctiques i tot, i ara, de cara a l’any que ve m’agradaria – és el meu somni- estudiar integració social o educació infantil’

Des d’Entorn Escolar Mina-Besòs hem acompanyat 55 alumnes de tres centres escolars del barri que necessitaven millorar el rendiment escolar.

Miguel: ‘Estic estudiant un Batxillerat i la veritat és que t’has d’esforçar perquè si vols alguna cosa has de lluitar per aconseguir-ho’.

Des del mes de març de 2012 posem en funcionament el projecte Entorn Escolar Mina-Besòs per reforçar la comunitat educativa i l’oferta d’activitats per a l’alumnat dels barris de la Mina de Sant Adrià de Besòs i el barri Besòs de la Barcelona per a la millora del rendiment acadèmic, les competències bàsiques i les habilitats socials per prevenir el fracàs i l’abandonament escolar.

12 DE JUNY DEL

2012

‘La motivació comença en un mateix perquè si tu no tens motivació per arribar a un objectiu, no arribaràs enlloc’

5 SANZ Textos Rosa Mari àmbits, molts altres Càritas, entre d’ajudes seva cartera s, disposa en la d’atenció a foran d’un programa nativa que alter una més li van plantejar ent resu ltava r un en aque ll mom a l’entitat: dona per a ssàri nece senyora Carmen, una ó cop de mà a ria de l’associaci gran que és usuà anar els diumen· podia però que no uè no jador social perq m· ges a un men és l’aco pogu l’hi tro· tenia ningú que que és més fàcil s, panyar. I com rable is en dies labo rtu· bar voluntar ar passar l’opo no podien deix uín per ptar amb Joaq jo· nitat de com st , ja que aque JOAN PUIG a aque sta tasca per a precisament ve s’havia ofert

ilitzat i en tens ib s n e s s tà s e i S « rç» p esfo aexperiències c s é o Si vols seguir coneixent les d’aquests joves clica l’enllaç següent n , s e n a g www.youtube.com/watch?v=MTQEQ38szwo o escaneja el codi QR na, on estudia t mesos a Barcelo là va arribar fa vui est jove veneço menges al matí voluntari els diu eu. Enginyer. Aqu a Abr com de se n rirquí ofe Joa Càritas per contactar amb un màster, i va

CRosa Betranpetit. vida d’una reu que en la nys a persona –o alme t–, arriba ell li ha passa que un es un moment alguna co· fer teja plan ma· només per a ell sa més que viure decidir fa de Abreu va teix. Joaquín seva exis· un canvi a la uns mesos fer Veneçue· ar de la seva t, tència i marx amen a bé econòmic la natal. «Vivi ideals de cidia amb els però no coin , justifi· la població» la majoria de aquest en· on a, elon ca. Va triar Barc a la Uni· ia un màster ginyer estud lunya ècnica de Cata versitat Polit l que ja clar que, igua pa· (UPC). Tenia na ocasió al seu havia fet en algu onal, vo· manera ocasi ís, llavors de s lliure temp seu del lia brindar part r a Càritas, oferi va Es a una oenagé. sta en· tual en aque ació on, com és habi un curs de form titat, li van fer at. ar del voluntari inicial era ajud «La meva idea ho sóc, é ja que jo tamb que immigrants, a ènci difer la encara que amb més fàcil, no molt t jo ho he tingu òmica, situació econ només per la onali· tinc doble naci per sinó perquè a] i, sa i veneçolan tat [portugue tot i que rs», explica. I tant, tinc pape

aquest dia. prop osar , mal· Qua n l’hi van tejat col· s’havia plan grat que mai

dona Acompanya una ària dels gran que és usu i no serveis de Càritas menjador podia anar a un tenia social perquè no és ningú que la gui

Voluntària de la Mina

s, no ho persones gran laborar amb s es dedi· els diumenge va dubtar, i s. «To· de fa uns meso ca a això des a mi. l’he dedi cat ta la mev a vida a reser· inconvenient per· No veig cap s per a una altra var unes hore i en tens at bilitz sensi sona. Si estàs ç», expli· esfor cap sa ganes, no supo brindar el triar va que ca Joaquín, ser el enges, malgrat matí dels dium l·lència arra per exce moment postf per no de la gent jove, de la majoria at en el r el voluntari haver de deixa H . feina uir una cas d’aconseg

És molt gratificant quan els nens t’expliquen que a l’escola els seus professors els han dit que han millorat

Estem treballant amb tres escoles d’ensenyament de primària i una de secundària amb la intenció de vincular mares i pares a l’escolarització dels seus fills i filles per tal de prevenir tant l’abandonament com l’absentisme. Hem creat un espai d’estudi compartit entre mares/pares i fills i filles un cop per setmana per fomentar la implicació familiar en l’escolarització dels infants. Aquest nou projecte complementa la intervenció feta de l’Aula Oberta a la Mina, dotant al projecte d’espais de treball amb les famílies, els joves pares i mares com a agents actius en l’escolarització i prevenció de l’abandonament escolar dels seus fills.

gen en Jerez passe ín de Abreu i Carm A PASSEJAR. Joaqu

pel Casc Antic,

e de dia on va la a prop del centr

senyora.

JULIO CARBÓ

«És important que els jubilats s’hi animin»

ant quan «És molt gratific uen els nens t’expliq seus que a l’escola els dit han els ors profess t» que han millora

jubilada. tit. Professora e Rosa Bertranpe nts en un project el Casal dels Infa b am ora ·lab Col a r a nens de la Min de reforç escola

a· cupació, analf s taxes de deso s ar, entre altre r prou vade o en va teni me i fracàs escol nt 42 betis fent classes dura de mancances. millo· Pia fer ajudant a anys a l’Escola s Primer ho va done m· ativa (Eixa educ Sant Antoni la seva formació la majoria d’èt· Rosa Ber· rar ple). Això de i adolescents, a llui· cional. joves les quals, «com totalment voca l· nia gitana, a tranpetit és tava alhora incu que quan es inten clar nal», tenia po· ta perso Explica que personal més vinculada com s una promoció s, col·labora jubilés seguiria d’arri· car·lo de fa uns meso ment. Abans reforç r a gran. Des gués a l’ensenya necessiten un ent ja es va suma amb nens que allat treb a dels bar aquell mom l «Sem pre havi ntaris del Casa col· esco lar. l’equip de volu ts, mai amb anys i mig que joves i adolescen t en re· Infants. Fa dos oena· amb carinyosamen re que aquesta à· gremlins [diu labora al cent Sant Adrià alumnes de prim de la Mina, a ferència als seus gé té al barri pobra amb ele· zona una s, de Besò

stic per· sembla fantà ria], però em forats abans que tapar què crec que i més en la prevenció, és fonamental d im· on hi ha un retar aquest barri, un alt grau i is estud portant en els t dels i abandonamen d’absentisme is». ar estud consisteix a brind La seva tasca a la set· ar una vegada à· un reforç escol ordin es de les class mana després són deri· de nens que ries a un grup ficant grati molt «És es. pro· vats per escol que els seus n lique quan t’exp

rat», dit que han millo fessors els han ó, reco· altra satisfacci ir·se afirma. Una nal, la de «sent neix, és la perso ta moltís· apor i ntar útil». «Ser volu perquè ja no treballes, ura. sim, i més si e actiu», asseg veur a es torn et ats: «És a tots els jubil I fa una crida El dia té s’hi animin. important que que es ha moltes coses a», 24 hores i hi cinem al anar tot és poden fer, no s obli· nta que certe assegura, i lame n de· liars li impedeixe es gacions fami s a aquestes tasqu temp més dicar altruistes. H

Consulta l’article a l’adreça següent: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2012/Recull-de-premsa/06Juny-2012/12-06-2012/20120612-persones-Period.pdf A CLASSE. Rosa

ms i Álex Rida, Meriem, Willia Bertranpetit amb

). (d’esquerra a dreta

Memòria 2012

Santa Coloma de Gramenet barris de fondo i santa rosa-raval

Treballem a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, des del 2009, centrats en el suport social a infants i famílies. Acompanyem diàriament els nens i nenes per a la promoció de les seves oportunitats i la dels seus pares i mares. Els projectes Anem i Tornem, Centre d’Atenció a famílies Roma i Vincles (més recent) responen a la vocació de fer costat des de la primera infància als nens i nenes que ho necessiten. Durant els primers dos anys, la nostra tasca de suport al procés educatiu dels alumnes dins els instituts, ens va permetre conèixer d’aprop la realitat dels nois i noies dels barris i fruit d’aquest aprenentatge iniciem el Centre Obert d’Adolescents al 2011. Enguany hem superat les dificultats que suposa no comptar amb un equipament de referència per donar continuïtat i estabilitat a les activitats durant tot l’any, i hem pogut concentrar tota la nostra tasca en un nou espai per a les oportunitats dels infants, joves i famílies. Això ens permet reforçar la presència, el sentit de pertinença al municipi i afiançar la tasca desenvolupada en els barris de Fondo i Santa Rosa-Raval. Impulsors: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet-Regidoria de Benestar Social | Fundació la Caixa | Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad - SDG de ONG y Voluntariado (IRPF) Col·laboradors: Unilever | Generalitat de Catalunya-Departament de Benestar Social i FamíliaSecretaria de Família | Generalitat de Catalunya-Departament de Benestar Social i Família-Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència | Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet-Àrea de Serveis a la Persona i Sostenibilitat | Fundación Caja de Navarra 28

Memòria 2012

inici

2012

Suport Social a Infants i Famílies

Vincles, espai maternoinfantil Un servei que dóna suport personal, formatiu i laboral a la dona amb fills menors de 3 anys Persones ateses: 46 dones i 43 nadons 100 % dones Equip: 11 persones voluntàries, 2 persones contractades i 2 persone en pràctiques (+6 voluntaris/ es a l’estiu)

El darrer trimestre de 2011, després d’una aturada de tres mesos, apostem per reconvertir el projecte d’atenció a famílies rom en l’espai maternoinfantil Vincles, basant-nos en l’experiència del Raval de Barcelona. Establim tres eixos de treball: l’espai maternoinfantil (format per dos grups de dones i els seus nadons), l’espai dona-embaràs i el Punt d’Informació i Orientació Familiar. Durant els primers mesos fem una tasca de difusió de l’espai als diferents serveis socials dels districtes, entitats, i al barri en general, per tal de donar a conèixer el nou format i generar nous grups. Entre els mesos de març i abril registrem un gran nombre d’inscripcions i no podem atendre a totes les mares que s’hi interessen. Mantenim un grup de mares gitano-rumaneses i en generem un de nou més heterogeni, el grup dona-embaràs i el punt d’informació.

Anem i Tornem Suport social i promoció dels infants de 3 a 12 anys i les famílies Persones ateses: 87 infants Equip: 6 persones voluntàries i 7 persones contractades

El projecte ha desenvolupat activitats de suport social i promoció dels infants de 3 a 12 anys i les seves famílies dels barris de Fondo i Raval – Santa Rosa de Santa Coloma, en situació de dificultat.

L’Anem i Tornem ha donat respostes adaptades per a disminuir les situacions de risc social de 87 infants. El servei Anem, ha fet l’acompanyament escolar cada matí per facilitar la conciliació familiar i laboral i garantir que tots els nens/es vagin a l’escola; i el servei Tornem, ha fet suport escolar, activitats de lleure i seguiment socioeducatiu cada tarda, que permet intervenir integralment en les mancances d’aquests infants i les seves famílies. El servei despertador i l’acompanyament a les escoles del servei Anem ha evitat l’absentisme escolar de 15 infants de famílies gitano-romaneses, un col·lectiu que presenta indicadors de risc social molt elevats i amb els qual els processos són complexos i a llarg termini.

Durant el 2012 el projecte ha atès 89 persones: 46 dones i 43 nadons entre els 0 i 3 anys, al barri de Santa Rosa-Raval. Les necessitats principals que presenten aquestes mares són econòmiques; les situacions familiars són molt precàries: en molts casos cap membre de la família treballa i els deutes en pagaments de lloguer i factures augmenta. Les demandes de formació estan orientades a la cerca de treball. El suport a la maternitat i la necessitat de desenvolupament de xarxa són necessitats que costa més d’identificar, però estan latents. Aquest any de canvis ens ha permès assentar les bases del nou espai per seguir treballant i consolidar-lo. El servei Tornem ha estat un suport imprescindible per afavorir el desenvolupament de 64 infants. Hem posat èmfasi en el reforç dels aprenentatges en totes les edats escolar i hem treballat per a la millora de l’actitud i la motivació cap als estudis. Valorem molt positivament que els infants i les seves famílies hagin pogut continuar assistint durant el mes de juliol, participant en les activitats d’estiu, ja que les situacions de vulnerabilitat o les dificultats de conciliació laboral de les famílies no s’aturen a l’estiu, i el tipus d’activitat permet treballar de forma més intensiva amb els infants. A les activitats d’estiu s’hi han sumat 23 infants més. La implicació de la ciutadania ha estat clau per tirar endavant l’Anem i Tornem, que ha generat una relació d’enriquiment mutu entre el projecte, els infants i els voluntaris, que coneixen més a fons la realitat del municipi i es coresponsabilitzen de la seva transformació. 29

Memòria 2012

Al voluntariat, el fan partícip des del primer moment que entra Integració de Joves en Risc

Centre Obert Adolescents Santa Coloma Un entorn de formació activa i lleure participatiu per a adolescents Persones ateses: 30 joves 55% nois i 45% noies Equip: 17 persones voluntàries, 2 persones contractades i 3 persones en pràctiques

Acompanyem adolescents de 12 a 16 anys de Santa Coloma de Gramenet en situació de risc i de vulnerabilitat que presenten dificultats socials, econòmiques i familiars, i es troben en situació de desavantatge social, registrant un alt índex de fracàs escolar. La ubicació del projecte a l’espai cedit per CXEspai, ubicat a l’Av. del Banús, ens ha permès arribar a joves de tres barris diferents: barris de Fondo, Santa Rosa-Raval i Can Mariner. El boca orella també ens ha fet arribar als barris de la Salut i Llefià de Badalona. Hem desenvolupat tallers de cuina, manualitats, teatre i rap, activitats esportives, sortides culturals, i hem compartit activitats amb altres entitats desenvolupant el Torribera campionat, la Gimcana Co, i el festival Santako Urban Music, entre d’altres. 11 de les activitats han estat autogestionades pels nois i noies, i els adolescents han participat en 4 activitats per treballar l’educació emocional de forma específica.

El Centre Obert Adolescents ha atès 30 joves durant el 2012. El Centre Obert ha seguit oferint els espais de trobada diari, com a alternativa lúdica dels joves, que els proporciona un espai segur i regular al qual accedir-hi lliurement; l’espai d’estudi, que ofereix un suport a la formació reglada; i l’Assemblea setmanal, l’espai amb més pes del ‘SantaKo’A’, amb una alta assistència i un alt grau d’autoorganització. Paral· lelament hem mantingut entrevistes i reunions amb les famílies, que han generat espais de confiança i proximitat entre l’equip educatiu i els pares i les mares. L’equip educatiu del projecte, amb un pes molt important de l’equip voluntari, hem treballat colze a colze per millorar el desenvolupament de la personalitat integral dels joves basant-nos en quatre pilars: aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conèixer i aprendre a conviure.

De Granollers a Santa Coloma, però amb un somriure, sempre somrient, aquesta és la imatge que ens ve al cap de la Verònica, tant als companys d’equip com als nois i noies del Centre Obert Adolescents (COA) de Santa Coloma. La Verònica és una persona molt treballadora, però en aquests temps que corren ara mateix està sense ocupació. Va estudiar Relacions Laborals, ha impartit classes de prevenció de riscos laborals i és aquí on va descobrir, m’explica, la seva vena docent, per això es troba còmoda al COA donant les classes de reforç i de cuina, molt polifacètica com podem veure. Però les seves aspiracions no acaben aquí, aporta idees al grup, posa a disposició els seus coneixements sobre recursos humans per facilitar la inserció al món laboral ja que, tractant amb adolescents, és proper el pas dels estudis al treball i sent que pot ajudar molt en aquest projecte.

“Amb l’esforç de tots no hi ha res impossible, sinó nous reptes a afrontar i amb aquest optimisme saludable i contagiós Santako’A afrontarà el proper curs” Identifica la problemàtica de l’adolescència dins de les famílies: els camins a seguir del jovent estan molt marcats pels seus pares, pels recursos econòmics i culturals, comprèn que la falta de coneixements sobre l’especialització en les professions frena la motivació dels adolescents. Després d’haver passat per altres entitats, m’explica la seva percepció del voluntariat dins del Casal dels Infants “al voluntariat, el fan partícip des del primer moment que entra, donant una formació i explicant unes normes”. “Una vegada al projecte t’expliquen les activitats del dia, hi ha programacions d’estiu, es valoren els punts negatius i positius al final del dia i això és fonamental”. Creu també molt important que des del COA els joves puguin no només participar de les activitats sinó definir-les, fer-les seves i és així com aquest projecte cobra vida, nodrint-se de la personalitat de cadascun de nosaltres, del conjunt de persones, voluntàries com la Verónica, treballadors/ es i participants. Amb l’esforç de tots no hi ha res impossible, sinó nous reptes a afrontar i amb aquest optimisme saludable i contagiós Santako’A afrontarà el proper curs. Entrevista de Noelia Corbalán, membre de la Comissió de Voluntariat, a la Verónica Moreno, voluntària del Centre Obert Adolescents (SantaKo’A).

El treball constant individualitzat ha apartat l’agressivitat d’alguns d’aquests joves i ha deixat pas a la comunicació assertiva. Malgrat que no hem aconseguit resultats acadèmics brillants, hem pogut veure com joves que durant mesos no havien presentat els deures a l’aula arribaven al Casal explicant “m’han felicitat pel treball” o “avui he pogut corregir els deures a la pissarra”. 30

Memòria 2012

I si compartim els somnis? Dani Jorquera, president del Casal

Article d’opinió publicat a El Periódico de Catalunya, el 8 de maig de 2012 En molts moments, des de fa molts mesos i cada vegada més sovint, escoltem, parlem, compartim el desànim, l’angoixa, el davallar econòmic i social, el malestar... la por. M’ho deia l’altre dia una amiga i no hi havia pensat abans: Vivim una situació de pessimisme semblant a la que es dóna a la postguerra. Afortunadament, a la majoria de nosaltres no ens ha tocat viure’n cap i és ben probable que no la vivim en primera persona. Però no ens adonem que moltes de les guerres que ens tocaran viure seran com aquesta, on no veiem bombardejos que destrueixen ciutats, però si veiem el drama de tantes famílies que es queden sense casa. No veurem com militars reparteixen aliments, però si veurem cues davant les organitzacions de caritat, de gent demanant menjar. Les guerres d’ara seran guerres econòmiques, on progressivament la població es va empobrint i una epidèmia d’estat anímic negatiu ens contagia, arreu. No només pateix qui ja patia i que havíem aprés a fer invisibles. Avui tots coneixem persones que s’ho passen malament, els tenim al costat i ja no podem mirar cap a un altre costat. En els proper anys, la nostra societat corre perill d’encadenar-se a diverses pors: la incertesa, la inseguretat, la incomprensió de les lleis que dicten els mercats, la desconfiança en les institucions...El context canvia, allò que era cert ha deixat de ser-ho, no queda res que sigui segur del tot. Davant d’això, els ciutadans i ciutadanes d’aquest país tenim dues maneres de reaccionar: tornar-nos encara més individualistes i buscar la supervivència personal, o estrènyer els vincles i mirar de sortir-nos-en entre totes i tots. El repte en aquest clima de postguerra és mantenir-nos cohesionats, no sentir-nos 8 DE MAIG DEL 2012

14 opinió

s? ¿I si compartim els somni nçar des de r la societat ha de come La feina per transforma

persones , comptant amb les seves la comunitat, des dels barris

Dani JORQUERA President del Casal dels Infants l’Acció Social als Barris

per a

n molts momen ts, des de fa molts mesos i cada vegada més sovint, escoltem, parlem, compar tim el desànim, l’angoixa, el deteriorament ecoel malestar... la por. social, i nòmic una amiga i M’ho deia l’altre dia Vivim una no hi havia pensat abans: sme semblant situació de pessimi la postguera la que es va donar en la majoria a t, ra. Afortunadamen viure’n tocat ha ens no s de nosaltre que no en viscap i és ben probable persona. Pequem cap en primera moltes de les rò no ens adonem que viure seran guerres que ens tocaran no veiem bomcom aquesta, en què ixen ciutats, bardejos que destrue de tantes de però sí que veiem el drama Allò que era cert ha deixat sense casa. canvia. segur famílies que es queden no queda res que sigui reparteixen ser-ho, No veurem militars que veurem cues del tot. ns i ciualiments, però sí que Davant d’això, els ciutada caride dues davant les organitzacions d’aquest país tenim nt menjar. Les tadanes os tat, de gent demana s de reaccionar: tornar-n econòmiques, manere guerres d’ara seran individualistes i bust la po- encara més l, o esen les quals progressivamen supervivència persona i una epidè- car la de sortirmirar i blació es va empobrint vincles els ens con- trènyer en mia d’estat anímic negatiu entre totes i tots. El repte només pateix nos-en de postguerra és mantagia per tot arreu. No après a fer aquest clima qui ja patia i que havíem s cohesio nats, no sentirconeixem per- tenir-no El invisibles. Avui tots ats els uns pels altres. malament, nos amenaç passen creure i s’ho que context el sones és vèncer no podem mi- repte transfo rels tenim al costat i ja fermam ent que podem rar cap a una altra banda. mar-lo. nostra socom a En els propers anys, la Tot això ja ho hem viscut enar-se a ts difícils de la històcietat corre perill d’encad a, la inse- país. En momen la diverses pors: la incertes país ha comptat amb de les lleis ria, el nostre va. La soguretat, la incomprensió de la resposta col·lecti , la desconfi- força s’ha imi at organitz que dicten els mercats s’ha El context cietat civil ança en les institucions...

JOAN CORTADELLAS

t país, cadascú Les persones d’aques amb el de més amb l’altre i aquest la força suficienllà, tenim plegats poder canviar ent per aixecar-nos i i fer-les més les coses, millorar-les humanes. la transforLa implicació per a noves formes: mació social agafarà personal, pasdes de la consciència nts socials sant pels nous movime i lluites coque construeixin espais muns.

Societat civil

En els propers anys, la nostra societat corre perill d’encadenar-se a diverses pors. Hem de reaccionar

ho farem Reconstruir el país només civil. És imles persones, la societat sols les inspossible que ho facin polítics o les titucions, els partits les persoadministracions. Només generar nes per les persones podem nous cercles xarxes de confiança, vincles que de relació propers, nous uin. modifiq ens acompanyin i ens ls i repersona canvis de És la suma el canlacionals el que fa possible vi social. t paEl teixit associatiu d’aques els somnis , i ís volem compar tir es de concretar en propost i la cons- els hem i ens plicat en el redreçament ació que ens vinculin catalana en un d’implic la proximitat. de Des trucció de la societat min. hi hem com- transfor dre grans país cohesionat. Ens Frec a frec. No cal empren ha de començar des de promès. el tei- fites. La feina Les organitzacions socials, tat, des dels barris, comptransfor- la comuni s: coneixit de persones que volem amb les seves persone aquí, no hem tant es fa mar les coses, seguim s. Des de la relació que només pa- xent-no sabent que de l’aldeixat de lluitar, ni quan igual, t no hem d’igual a molt i que dre tien uns quants. I sobreto d’apren n’hem int viu el tre a deixat de somiar, manten costat, ell ens farà costat fem li si coi més justa desig d’una societat s. t de tornar nosaltre tem el hesionada. És el momen I és evident que necessi que ja exis. No esa aprofitar aquest teixit El podem fer possible realitat que en canvi. avui. nova la -nos-hi Davant sumem teix. a demà, paralitza, cal perem zemmolts moments ens , mullem-nos, mobilit altres valors. Actuem rem-nos, un cop més, posar damunt la taula que és un nos i demost És difícil adonar-nos tirar endavant. Que enSom en que podem els podem temps per canviar coses. cara hi ha somnis i que sobre per però un moment delicat, ir plegats. i ara més que persegu d’això, som qui som qui volem ser. mai podrem decidir

amenaçats els uns pels altres. El repte és vèncer el context i creure fermament que podem transformar-lo. Tot això ja ho hem viscut com a país. En moments difícils de la història, el nostre país ha comptat amb la força de la resposta col·lectiva. La societat civil s’ha organitzat i s’ha implicat en el redreçament i la construcció de la societat catalana d’un país cohesionat. Ens hi hem compromès. Les organitzacions socials, el teixit de persones que volem transformar les coses, seguim aquí, no hem deixat de lluitar, ni quan només patien uns quants. I sobretot no hem deixat de somniar, mantenint viu el desig d’una societat més justa i cohesionada. És el moment de tornar a aprofitar aquest teixit que ja existeix. Davant la nova realitat que en molts moments ens paralitza, cal posar damunt la taula altres valors. És difícil adonar-nos que és un temps per canviar coses. Som en un moment delicat, però per sobre d’això, som qui som i ara més que mai podrem decidir qui volem ser. Les persones d’aquest país, cadascú amb l’altre i aquest amb el de més enllà, tenim plegats la força suficient per aixecar-nos i canviar les coses, millorar-les i fer-les més humanes. La implicació per a la transformació social agafarà noves formes: des de la consciència personal, passant pels nous moviments socials que construeixin espais i lluites comuns. Reconstruir el país només ho farem les persones, la societat civil. Es impossible que ho facin sols les institucions, els partits polítics o les administracions. Només les persones per les persones podem generar xarxes de confiança, nous cercles de relació propers, nous vincles que ens acompanyin i ens modifiquin. És la suma de canvis personals i relacionals que fa possible el canvi social. El teixit associatiu d’aquest país volem compartir els somnis i els hem de poder concretar en propostes d’implicació que ens vinculin i transformin. Des de la proximitat. Frec a Frec. No cal emprendre grans fites. La feina ha de començar des de la comunitat, des de els barris, comptant amb les seves persones: coneixent-nos. Des de la relació que es fa d’igual a igual, sabent que de l’altre tenim molt a aprendre i que si li fem costat, ell ens farà costat a nosaltres. I és evident que el canvi el necessitem. El podem fer possible. No esperem a demà, sumem-nos-hi avui. Actuem, mullem-nos, mobilitzem-nos i demostrem-nos, un cop més, que podem tirar endavant. Que encara hi ha somnis i que els podem perseguir plegats. 31

Memòria 2012

Badalona badalona sud

Amb tot, el 2009 es dóna inici a un projecte adreçat a tota la comunitat, el Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària, a través d’una licitació que el Consorci de Badalona Sud concedeix al Casal i que encara és vigent actualment. Comença un intens treball per afavorir les condicions d’igualtat i convivència per millorar la cohesió social al territori. Els darrers any, malgrat la crisi, el Casal ha incrementat encara més els seus esforços per donar resposta a les necessitats dels infants més vulnerables. L’any 2011 es van iniciar els projectes Cercles a Sant Roc i El Carrilet, espai socioeducatiu per a infants de 0 a 6 anys i les seves famílies a Llefià. I el 2012 hem iniciat el projecte Entorn escolar, dirigit a potenciar l’èxit acadèmic dels infants de Sant Roc mitjançant el suport en els aprenentatges i fomentant la implicació de les famílies, i a Llefià el Casal Jove i el Casal Obert infantil, dues propostes de suport socioeducatiu fora de l’horari escolar, que donen resposta a les necessitats específiques de cada edat. La tasca del Casal a Badalona arrenca l’any 2008 amb l’impuls de la Xarxa d’Ajudes i Serveis per a infants i famílies en procés d’inclusió social, en col·laboració amb el Consorci de Badalona Sud i els serveis socials municipals, projecte encara en funcionament a dia d’avui. Aquell mateix any, a partir de l’experiència desenvolupada en centres de secundària de Barcelona, iniciem el projecte Mòduls d’adaptació Formativa en acord amb els Instituts Lestonnac i Eugeni d’Ors, ampliant els recursos del territori per lluitar contra el fracàs escolar i l’abandonament a secundària. El projecte es manté en funcionament durant dos cursos, havent de finalitzar pel tancament de la línia de suport que el feia possible, inicialment per part del Departament d’Ensenyament i després per Treball.

Durant tot aquest temps, a més, hem estat presents i actius en els diferents espais de treball conjunt entre entitats, administració i ciutadania (comissions temàtiques a Badalona Sud, Plans Educatius d’entorn, jornades de reflexió i propostes de futur) i hem animat els veïns i veïnes a implicar-se i col·laborar, principalment com a voluntaris en els diferents projectes, per fer possible la igualtat d’oportunitats al seu barri. Impulsors: Consorci Badalona Sud | Fundació la Caixa Col·laboradors: Fundació CatalunyaCaixa | Diputació de Barcelona-Àrea d’Atenció a les Persones | Fundació Marató de TV3 | Ministerio de Empleo y Seguridad Social - Dirección General de Integración de los Inmigrantes | Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i Ocupació-Servei d’Ocupació de Catalunya

Memòria 2012

Suport Social a Infants i Famílies

Xarxa d’ajudes i serveis per a famílies de Badalona Sud Enfortir la xarxa d’infància en risc dels barris de Badalona Sud Persones ateses: 302 infants i 184 famílies Equip: 1 persona contractada

El projecte Xarxa d’ajudes i serveis a famílies en procés d’inclusió social al Districte VI de Badalona gestiona, des del 2008, els fons d’ajuts del programa CaixaProinfància de l’Obra Social ‘la Caixa’ per fer front a les situacions de pobresa infantil. Treballem per aconseguir el màxim d’impacte d’aquests ajuts (béns i serveis) sobre la realitat i el futur dels nens i nenes en situació de pobresa i risc d’exclusió. Treballant coordinadament amb 30 organitzacions i serveis de Badalona Sud, canalitzant el fons d’ajudes de què disposa el programa i impulsant noves propostes conjuntes, hem reforçat els processos de millora de les condicions de vida dels infants de 184 famílies. Mitjançant la Xarxa d’Ajudes i l’estreta col·laboració amb l’equip de serveis socials de la zona, els ajuts del programa CaixaProinfància han aportat al territori més de 400.000€ el 2012, que han arribat a 302 infants en forma de roba, alimentació, higiene, ulleres i activitats de vacances. També hem pogut donar suport específic de tipus logopèdic, psicomotriu o psicològic a 210 menors. Totes les famílies ateses han participat dels tallers de formació i aprenentatge, han estat orientades per a la inserció i connectades amb altres recursos de promoció social.

Suport Social a Infants i Famílies

El Carrilet Espai socioeducatiu per a infants i famílies als barris de Badalona Sud Persones ateses: 63 nens/es i 49 famílies 60 % dones i 40% homes Equip: 12 persones voluntàries,2 persones contractades i 4 persones en pràctiques

El Carrilet, iniciat gràcies al suport de CatalunyaCaixa, ha acompanyat 63 infants de 0 a 6 anys i 49 pares i mares, els quals han participats a les activitats matinals de maternoinfantil o bé a les activitats de ludoteca i espai familiar compartit que es duen a terme a les tardes entre infants i famílies per a nens/es de 3 a 6 anys. La majoria de famílies de l’espai materno-infantil, són derivades de Serveis Socials d’Atenció Primària de Llefià i la Salut i del servei del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), un perfil molt diferent de les famílies que hem acollit als espais de les tardes, procedents de les escoles de la zona, amb una situació habitualment menys precària i amb una xarxa social de suport més normalitzada. Hi ha una clara necessitat de les famílies de relacionar-se amb altres mares i pares, d’explicar,compartir experiències de la criança dels fills.

La Xarxa d’Ajudes i Serveis de Badalona Sud ha donat suport a 184 famílies i 302 infants que han estat beneficiaris del fons d’ajudes del programa CaixaProinfància de l’Obra Social “la Caixa”. El perfil majoritari de famílies de la xarxa correspon a una parella amb una mitjana de tres fills i amb ingressos inferiors a 14.164 €/any. Però també atenem molts casos de parelles amb més d’un fill que no superen els 7.455 €/any. La crisi ha impactat greument en aquelles persones que ja patien una situació de vulnerabilitat. La situació de pobresa i les mancances formatives dels pares i les mares minva les oportunitats de desenvolupament i aprenentatge dels seus fills/es. Enfortir la família repercuteix en el benestar i la millora d’aquests infants. La xarxa d’ajudes i serveis es basa en un seguiment de les famílies en risc, que acorden un pla de treball individual i es comprometen a esforçar-se per complir-lo. Els plans de treball versen sobre l’establiment de prioritats, l’organització familiar i la resolució de dificultats socials i econòmiques. Molts d’aquests plans són compartits i consensuats amb altres agents socials del territori, que també intervenen en el procés de millora i canvi. La metodologia de treball en format de microxarxa entre les diferents entitats i les institucions públiques permet aconseguir el màxim d’impacte del programa. Així, hem reforçat els processos d’atenció i seguiment a famílies en risc d’exclusió.

El Carrilet ha acompanyat socioeducativament 63 infants de 0 a 6 anys, 49 mares i pares i 6 avis i àvies. Les famílies valoren especialment poder gaudir d’un servei adreçat a famílies, on es contempla la seva participació. Es mostren compromeses amb el servei que oferim, això es reflecteix en l’assistència, la col·laboració i la participació en tots els espais i en les propostes de futur que plantegen les pròpies famílies. S’ha generat una xarxa de relació important entre elles. Des del mes de setembre el projecte rep finançament de la Fundació de la Marató de TV3. 33

inici

Memòria 2012

2012 Suport al Procés d’Escolarització

inici

Entorn Escolar Sant Roc

2012 Suport Social a Infants i Famílies

Casal Obert Infantil Un centre obert de suport social i promoció dels infants de 6 a 12 anys i les seves famílies Infants atesos: 25 Equip: 2 persones contractades, 1 estudiant en pràctiques i 1 voluntari/a

Treball als centres escolars per l’èxit acadèmic dels alumnes Persones ateses: 160 alumnes 53% nens i 47% nenes Equip: 8 persones contractades, 10 voluntaris i voluntàries (+6 voluntaris/es a l’estiu)

Amb l’objectiu de potenciar l’èxit escolar dels infants i adolescents en situació de desavantatge dels centres escolars de Badalona Sud, posem en marxa el projecte Entorn Escolar, on cada tarda els infants i adolescents de 6 a 16 anys han participat d’un espai integrador i de motivació per a l’aprenentatge per tal d’incrementar les seves competències lingüístiques, millorar la comprensió i integració dels continguts treballats a l’escola, i sobretot disminuir el risc d’absentisme i abandonament escolar. Durant aquest curs s’han beneficiat d’aquest suport més de 120 alumnes del Col·legi Lestonnac, Mare de Déu de l’Assumpció, l’Institut Eugeni d’Ors, i l’escola Josep Boada. Hem aconseguit incrementar el rendiment acadèmic i els hàbits personals i d’estudi d’alumnes de primària i de secundària. Hem establert una primera base per millorar la vinculació de les famílies a l’escolarització dels seus fills i filles, objectiu que seguirem treballant al proper curs, en què també es preveu iniciar activitat a l’altra escola pública de la zona, el CEIP Baldomer Solà.

Es tracta del projecte més nou del Casal a Badalona. S’inicia el mes d’octubre de 2012, gràcies al suport de la Fundació La Marató de TV3 , fruit de la demanda de col·laboració de les escoles de primària Rafel Casanova i Rafael Alberti, i amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Badalona.

El Centre Obert Infantil va atendre 25 infants de 6 a 12 anys. El Casal Obert és un espai dirigit a infants de 6 a 12 anys que es troben en una situació de vulnerabilitat i/o risc social. Té com a finalitat potenciar el desenvolupament integral de l’infant, treballant a partir de tres grans eixos: les habilitats socials i personals adequades a cada edat, (potenciant els seus interessos i capacitats, la cohesió del grup, l’autoestima i els valors), la motivació i el suport en els aprenentatges per tal de contribuir a l’èxit escolar i la vinculació i participació de les famílies.

Des d’Entorn Escolar s’han atès 160 alumnes de 6 a 16 anys de centres educatius del barri de Sant Roc que necessitaven millorar el rendiment escolar. El treball en xarxa amb la resta d’entitats i recursos del bari ha estat positiu, malgrat el poc temps de vida de projecte. Destaquem el treball amb l’equip d’Activitats Extraescolars Esportives, en què hem arribat a una coordinació conjunta entre el reforç escolar i l’activitat extraescolar de futbol, amb una major motivació en els alumnes. La suma d’esforços és del tot necessària si volem ser el màxim d’eficaços i ampliar l’abast de l’atenció integral. El projecte té capacitat per a 25 infants cada tarda, i està prevista la seva ampliació fins a les 40 places en el moment que sigui possible. Hi ha la previsió d’oferir activitats d’estiu per a infants de 3 a 12 anys, conjuntament amb el projecte ‘El Carrilet’. 34

El projecte ha ampliat durant el mes de juliol la intensitat de les seves activitats oferint casals d’estiu i activitats específiques a 83 alumnes (un 40% han estat noves inscripcions) per evitar que l’aturada de les classes afecti negativament el progrés realitzat pels infants durant el curs.

Memòria 2012

El Casal dels Infants participa al Congrés Femigra sobre feminisme i migració Reforç de la Comunitat

Cercles Badalona Projecte d’inclusió social per fer front a la crisi de famílies als barris de Badalona Sud Persones ateses: 38 dones 90 % dones i 10% homes Equip: 1 persona voluntària i 1 persona contractada

38 families de 12 nacionalitats diferents han compartit recursos i experiència per tirar endavant i fer front de manera conjunta a les dificultats personals i familiars derivades del context de crisi. Els cercles han funcionat progressivament de manera més autònoma, participant i generant accions a la mida de les necessitats de cada grup. Activar-se, no defallir, ajudar-se, confiar en l’altre, no perdre l’esperança i tirar endavant col·lectivament. És aquest l’esperit dels Cercles. Aquestes famílies han format 3 cercles al barri de Sant Roc, es quals han generat iniciatives per combatre l’aïllament, cobrir necessitats dels fills (roba, relació amb altres infants, escoles bressol), necessitats materials, d’aprenentatge, de cerca d’habitatge, entre d’altres. Algunes iniciatives han resultat innovadores: l’organització d’un curs de cuina al centre cívic de Sant Roc, la creació d’un espai de cura d’un mateix, l’organització d’un mercat d’intercanvi, la creació d’un taller de costura, etc. Abans de finalitzar el curs, un dels Cercles finalitza la seva participació i es constitueix en l’associació cultural Al Dua.

Els projectes Cercles i Servei de Dinamització Comunitària de Badalona Sud del Casal dels Infants varen presentar l’experiència de Cercles a Sant Roc en el Congrés Femigra “Feminismo y migración: intervención social y acción política”, que es va celebrar els dies 9, 10 i 11 de febrer a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Aquest congrés va comptar amb la participació de diferents representats feministes de tot el món on, a més de conferències, s’hi van organitzar taules rodones i ‘performances’ al voltant del tema de la immigració de la dona i el feminisme, dins els marcs socials, polítics i d’educació.

Cercles ha acompanyat 38 dones en els procés d’enfortir-se en grup, compartint recursos i experiència per tirar endavant.

La participació del Casal dels Infants al congrés va estar protagonitzada per una de les dones del projecte Cercles de Sant Roc, que va explicar la seva experiència al grup, i com ha estat el procés de creació de l’associació Al Dua, creada per un grup de persones del Pakistan i la Índia a Badalona. El seu objectiu és treballar per la inclusió i la participació de persones que viuen a Badalona des d’una perspectiva intercultural, promovent trobades entre veïns i veïnes de totes les nacionalitats i ajudar les persones nouvingudes a Badalona. També van intervenir a la conferència l’educadora responsable del projecte Cercles, Lis Brusa, i la Desirée Rodrigo, treballadora del Casal al Servei de Dinamització Comunitària de Badalona Sud.

Al mes de febrer un dels cercles assisteix al Congrés internacional Feminisme i Migració organitzat per la UAB presentant “la importància del treball amb grups per a la inclusió de famílies immigrades” per compartir la seva pròpia experiència. Per manca de finançament, el projecte no tindrà continuïtat el 2013. Els diferents cercles seguiran treballant, vinculats a altres projectes del Casal, que incorporaran la metodologia desenvolupada. 35

Memòria 2012

Reforç de la Comunitat

Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària Acció comunitària, convivència, medi ambient i transformació de l’espai públic

inici

2012 Integració de Joves en Risc

Casal Jove Espais de participació i oportunitats socials per als joves Persones ateses: 74 53% noies i 47% nois Equip: 1 persona contractada, 1 voluntaris/a i 1 estudiant en pràctiques

El Casal Jove és un projecte de lleure, desenvolupament i participació dirigit a tots aquells joves entre 15 i 21 anys residents als barris de Sant Roc, Artigues i Llefià, tant autòctons com d’origen estranger que es troben en situació de vulnerabilitat a causa de les seves condicions socioeconòmiques i familiars. El projecte proporciona suport en un moment, l’adolescència i la primera joventut, de grans canvis i clau en la definició de la personalitat i el projecte vital de cadascú. Iniciat al mes de juliol, hem acompanyat 74 joves, molts d’ells en situació d’aïllament social i xarxa relacional molt limitada a la pròpia comunitat, amb necessitat d’informació i orientació sobre recursos, així com d’acompanyament i suport individualitzat.

Entitats implicades:66 Persones que participen en activitats comunitàries a l’espai públic: 621 Equip: 2 persones contractades, 4 voluntaris/es i 3 estudiants en pràctiques

El Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària es va iniciar a finals de 2009 i des de llavors treballa per millorar les condicions d’igualtat i convivència, i consolidar processos de cohesió social al territori de Badalona Sud, a partir de la participació ciutadana en el teixit associatiu i altres àmbits de la comunitat. L’any 2012 hem treballat intensivament amb 66 entitats i grups ciutadans.

Realitzem un treball preventiu i comunitari amb la xarxa d’entitats de Badalona Sud. Aquest any hem treballat intensivament amb 66 entitats. Hem donat suport a les comissions de treball i participació, involucrant-hi les entitats i ciutadania que fins ara no hi eren representades; hem elaborat un pla d’esports comunitari que augmenta la qualitat i la diversitat d’usos de quatre espais diferents, hem generat noves accions de foment de la convivència a partir de la cooperació entre entitats i grups de persones no organitzades, com ara la festa de la Tardor, la Festa del Comerç, en un flashmob, al festival “En San Roque, Tu sí que vales”, a la jornada esportiva Saltabarris, i a l’hort urbà comunitari. I hem promogut la capacitació i empoderament de la comunitat oferint propostes formatives sobre convivència, ús de les noves tecnologies, gestió associativa, impuls del voluntariat, etc.

74 joves han rebut una atenció individualitzada. També hem atès un nombre significatiu de noies joves immigrades amb manca de competències bàsiques i desconeixement del funcionament de la societat d’ acollida. Mitjançant la vinculació i participació en activitats de formació, lleure i treball en grup aquests joves adquireixen habilitats, coneixements i valors per ser cada vegada més responsables i actius del que passa a la seva vida i en el seu entorn. El Casal Jove també ha ofert un mòdul d’orientació laboral, reforç de matèries instrumentals (català, castellà i anglès), i un taller de creació audiovisual, que ha generat dos curtmetratges, i hem endegat 4 activitats d’aprenentatge i servei: dos joves van fer voluntariat a l’Espai Social, i dos més treballen en la creació d’equips esportius, per fer-ne d’entrenadors. 36

Malgrat que sovint és fa difícil comptabilitzar el nombre de participants en espais oberts, sí que hem constatat un augment de participació veïnal a les diferents activitats comunitàries, especialment en aquelles que es realitzen de manera periòdica i cada vegada s’estenen més entre la gent, com ara les dinàmiques i jocs de carrer.

Memòria 2012

No podem permetre que els nens pateixin la cruesa d’aquesta crisi

Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants

11 DE SETEMBRE DEL 2012

JOSEP GARCIA

Entrevista publicada a El Periódico de Catalunya, l’11 de setembre de 2012

Rosa BALAGUER Directora del Casal dels Infants

«No podem permetre que els nens pateixin la cruesa d’aquesta crisi» de 30 El Casal dels Infants fa prop anys que lluita contra l’exclusió i s’ha social. Va néixer al Raval estès a altres barris. ROSA MARI SANZ

ocupacionals, ciolaboral com cursos del siscosa que portarà a l’exclusió ¿Com joves. tema educatiu milers de

ho viuen? ens preocupen enormedesigualtats que es traduvivint un dels –Els joves no tenen fu- la moltes –¿Com a entitat, estan d’exclusió croniment. Sense formació es- eixen en situacions moments més difícils? úniques entitats que seguir comficades que és necessari ara, és la in- tur. Les respostes ocupacio–Potser. El més difícil, moments tem garantint joves som les que batent. certesa del futur. En altres bons o nals per a aquests suport privat i la colpodíem preveure escenaris, Ara comptem amb –Ha tornat la fam al barri. no, però teníem expectatives.com laboració d’empreses. Intentem No podem permede for- –Sí, tot va lligat. cruesa no sabem com reaccionarem mantenir el màxim d’accions els nens pateixin la hem de redu- tre que de desa societat. mació, però, tot i així, d’aquesta crisi. Les situacions esgarrifós i catalans ir propostes. nutrició són un retrocés molt la –Un de cada quatre nens és realinadmissible. Ens preocupa és pobre. ¿L’Administració projectes estan desborÉs necessari estar d’aquesta es- –Els seus el Casal salut dels menors. ment sensible davant les oportudats. ¿Fins on pot arribar bé per aprofitar al màxim tadística? que els nens dels Infants? nitats d’aprenentatge –La sensibilitat de l’Administració per créixer. nosaltres el més important de lleis que –Per a i les nenes necessiten sent útils als barris en es demostra dotant-se estiu hem ampliat activitats social és continuar Arribarem al mà- Aquest contemplin un compromís i hem pogut garecursos què intervenim. sabem en diferents barris a llarg termini i destinant adequada. que puguem, encara que infància es va xim les de- rantir una alimentació de les per desplegar-les. En no podrem atendre totes Ara estem amb el seguiment de drets i opor- que fer un pas amb la llei mandes. de beques de menjador, l’adolescènconcessions i tunitats de la infància moments un servei clau en aquests aposta social. recia, que era una bona ha canviat el Raval? per garantir també l’assistència la infància va –¿Com ha sigut de constant Però la promoció de social i afec- –La vivència S’ha trencat la visió gular a l’escola. més enllà de la política i millora. el suport a les canvi pleta l’educació, la salut, els nens i els d’inseguretat del barri, moments s’es- tòpica molt –¿Com viuen l’exclusió famílies... En aquests prejudicis. S’ha treballat adolescents? la inversió en na de tà limitant i retallant per afavorir la convivència la seva situano pot ser en xarxa –Estan preocupats per en aquests aspectes, i això estudiant maneres d’aborentendre, saber si ens podem per- i seguim al barri. Mal- ció. Volen tepermanent. No ens ho dar els reptes socials d’aquesta... Els nens que presenta in- sortirem metre. del casal o entigrat tot, el Raval sempre de la nen el suport diari diferenciats amb estambé dicadors bastant tats similars poden comptar –I en aquest marc, el Govern de la ciutat i encara acumud’inserció so- mitjana retalla en programes

de joc, pais quotidians de seguretat, familide rialles, acompanyament protegits ar per educar-se i sentir-se ser nens! Pei protagonistes... ¡Poden aquest surò molts altres no tenen i un enport. I només tenen angoixa constant. No torn de vulnerabilitat és just ser nen així.

La desnutrició és un retrocés esgarrifós i inadmissible. Ens preocupa la salut dels menors

alguna vega–¿Han tirat la tovallola da amb algun usuari? és reconèixer –Si tirar la tovallola sí. Però no que tenim limitacions, Difícilparlaria de tirar la tovallola. tenim la ment abandonem. Sempre són les porta oberta. Les persones propi procés, protagonistes del seu saber com ajui a vegades podem no això, malgrat dar-los. Quan passa faríem res sentot, no estem sols. No i entitats que se la xarxa de serveis també treballen. han passat –Hi ha molts casos que bé. ¿Podria pel casal que han acabat explicar-me’n algun? nena que va ar–Em ve al cap el d’una 11 anys, desribar a Barcelona amb de temps prés d’haver viscut molt la seva maamb la seva àvia perquè nous comre treballava aquí. Tenir

¿Com a entitat, estan vivint un dels moments més difícils? Potser. El més difícil, ara, és la incertesa del futur. En altres moments podíem preveure escenaris, bons o no, però teníem expectatives. Ara no sabem com reaccionarem com a societat.

Un de cada quatre nens catalans és pobre. ¿L’Administració és realment sensible davant d’aquesta estadística? La sensibilitat de l’Administracióes demostra dotant-se de lleis que contemplin un compromís social a llarg termini i destinant recursos per desplegar-les. En infància es va fer un pas amb la llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència, que era una bona aposta social. Però la promoció de la infància va més enllà de la política social i afecta l’educació, la salut, el suport a lesfamílies... En aquests moments s’està limitant i retallant la inversió en aquests aspectes, i això no pot ser permanent. No ens ho podem permetre. I en aquest marc, el Govern també retalla en programes d’inserció sociolaboral com cursos ocupacionals, cosa que portarà a l’exclusió del sistema educatiu milers de joves. ¿Com ho viuen? Els joves ens preocupen enormement. Sense formació no tenen futur. Les úniques entitats que estemgarantint respostes ocupacionals per a aquests joves som les que comptem amb suport privat i la col·laboració d’empreses. Intentem mantenir el màxim d’accions de formació, però, tot i així, hem de reduirpropostes. Els seus projectes estan desbordats. ¿Fins on pot arribar el Casal dels Infants? Per a nosaltres el més importantés continuar sent útils als barris enquè intervenim. Arribarem al màximque puguem, encara que sabemque no podrem atendre totes les demandes. ¿Com ha canviat el Raval? La vivència ha sigut de constant canvi i millora. S’ha trencat la visió tòpica d’inseguretat del barri, plena de prejudicis. S’ha treballat molten xarxa per afavorir la convivència i seguim estudiant maneres d’abordar els reptes socials al barri. Malgrattot, el Raval sempre presenta indicadors bastant diferenciats de la mitjana de la ciutat i encara acumula moltes desigualtats que es tradueixen en situacions d’exclusió cronificades que és necessari seguir combatent. Ha tornat la fam al barri. Sí, tot va lligat. No podem permetre que els nens pateixin la cruesa d’aquesta crisi. Les situacions de desnutrició són un re-

trocés esgarrifós i inadmissible. Ens preocupa molt la salut dels menors. És necessari estar bé per aprofitar al màxim les oportunitats d’aprenentatge que els nens i les nenes necessiten per créixer. Aquest estiu hem ampliat activitatsen diferents barris i hem pogut garantiruna alimentació adequada. Ara estem amb el seguiment de les concessions de beques de menjador, un servei clau en aquests momentsper garantir també l’assistència regular a l’escola. ¿Com viuen l’exclusió els nens i els adolescents? Estan preocupats per la seva situació. Volen entendre, saber si ens en sortirem d’aquesta... Els nens que tenenel suport diari del casal o entitats similars poden comptar amb espais quotidians de seguretat, de joc, de rialles, acompanyament familiar per educar-se i sentir-se protegits i protagonistes... ¡Poden ser nens! Però molts altres no tenen aquest suport. I només tenen angoixa i un entorn de vulnerabilitat constant. No és just ser nen així. ¿Han tirat la tovallola alguna vegada amb algun usuari? Si tirar la tovallola és reconèixer que tenim limitacions, sí. Però no parlaria de tirar la tovallola. Difícilment abandonem. Sempre tenim la porta oberta. Les persones són les protagonistes del seu propi procés, i a vegades podem no saber com ajudarlos. Quan passa això, malgrat tot, no estem sols. No faríem res sense la xarxa de serveis i entitats que també treballen Hi ha molts casos que han passat pel casal que han acabat bé. ¿Podria explicar-me’n algun? Em ve al cap el d’una nena que va arribar a Barcelona amb 11 anys, després d’haver viscut molt de temps amb la seva àvia perquè la seva mare treballava aquí. Tenir nous com panys, adaptar-se a una cultura diferent, a una nova família... Per a un adolescent és complicat. La vam ajudar a esforçar-se amb els estudis, a forjar-se un grup d’amics, a superar el dol de la immigració, que existeix i és molt complex quan ets jove. Aquesta noia va poder estudiar un cicle formatiu, va aconseguir una feina, s’ha desenvolupat professionalment, fa poc es va casar... Ara és sòcia col·laboradora del casal. Vol ajudar altres joves a superar situacions difícils. ¿Com veu el Casal dels Infants d’aquí cinc anys? Ple de vida. Amb profundes arrels i compromès en els barris en què està, amb molts veïns implicats a millorar les condicions de vida dels nens. I amb molts joves que un dia van ser acompanyats i que ara formen part de les persones que sumen esforços al casal. El veig com un espai ciutadà en què es demostra que les coses es poden fer de manera diferent i es poden generar expectatives per a tothom.

Memòria 2012

Girona salt

El repte de poder aportar experiència i valor a la realitat intercultural dels barris del país, ens va a dur a Salt el 2010 per iniciar-hi un projecte treballant conjuntament amb el teixit comunitari la millora de la convivència i la cohesió social. Gràcies a la concessió de la Fundació de la Marató de TV3, des del mes d’octubre de 2012 posem en marxa dos projectes nous, Vincles i Casal Obert, per acompanyar els infants i les famílies més vulnerables. Impulsors: Fundació la Caixa Col·laboradors: Fundació Marató de TV3 | Diputació de Girona-Secció d’Acció Social

Memòria 2012

inici

2012 Suport Social a Infants i Famílies

Vincles, l’espai maternoinfantil per créixer junts Un servei que dóna suport personal, formatiu i laboral a la dona amb fills menors de 3 anys

inici

2012 Persones ateses: 32 100% dones Equip: 2 persones contractades, 3 voluntaris/àries

Les mares soles amb fills menors de 3 anys són el col·lectiu més vulnerable. El context actual agreuja la seva realitat i, dia rere dia, augmenta el seu desavantatge social. Vincles es l’espai maternoinfantil on mares i fills/es fan més estrets els lligams, i les dones viuen la seva maternitat com un període d’enfortiment i capacitació personal, social i econòmica. Els oferim les eines necessàries per millorar la seva situació acompanyant cada mare en l’enfortiment de les seves capacitats i en el procés de recerca de feina, treballant per millorar la relació amb el seu nadó i estimulant els infants en la petita escola.

Suport Social a Infants i Famílies

Casal Obert Infantil Un centre obert de suport social i promoció dels infants de 6 a 12 anys i les seves famílies Infants atesos:30 Equip: 2 persones contractades i 1voluntari

El Casal Obert és un espai dirigit a infants de 6 a 12 anys i les seves famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat social. El projecte ofereix un suport socioeducatiu per disminuir les situacions de risc amb l’adquisició d’hàbits i valors, així com promoure la motivació envers els aprenentatges i l’entorn escolar.

Durant el 2012 el projecte ha atès 32 dones i els seus nadons. Durant els primers mesos del projecte a Salt hem activitat quatre espais diferents per acompanyar les mares i els seus nadons: • l’Acollida, que és el primer moment del dia quan arriben els infants i les mares i es comparteix l’espai amb l’equip educatiu. Serveix per tenir un primer contacte en el què es veu en quin estat anímic, de calma, de nerviosisme, arriba cada infant i es comença a intervenir en el sentit adequat. • La Petita Escola adreçada als infants, amb propostes adequades a cada edat a partir d’espais de joc lliure, joc dirigit, cançons, experimentació amb materials, psicomotricitat... • L’Espai dones per a les mares en el que es desenvolupen diversitat d’activitats, com ara arteràpia, recerca de feina, català, castellà, anglès, espai terapèutic per tractar temes sobre educació i criança... En algunes activitats el grup s’ha dividit per participar segons interessos i competències. • I finalment, l’Espai compartit és el moment final del matí, en el que mares i fills es troben de nou i es treballa el vincle entre uns i altres i es compateixen els avenços i treball realitzats per separat.

El Centre Obert Infantil va atendre 30 infants de 6 a 12 anys. Mitjançant activitats de lleure i de suport a l’escolarització duem a terme un treball preventiu, integrador i compensator, prioritzant les accions i espais per adquirir hàbits de treball amb les famílies i, ens els casos que es requereixi, un suport socioeducatiu més intensiu. En tots dos casos es fa imprescindible la coordinació amb els serveis socials i les escoles. El Casal Obert de Salt funciona cada tarda i té capacitat per a 30 infants. La dinàmica de la tarda és un espai d’acollida en què els infants se senten a gust, amb el qual s’hi senten identificats i que els ajuda a enfortir el vincle amb el seu entorn. 39

Memòria 2012

Petons perduts que cerquen oportunitats per als infants en risc, també a Salt La Biblioteca Iu Bohigas de Salt va acollir la tarda del 5 d’octubre l’acte de presentació del llibre infantil ‘Petons perduts’ de l’autora Carlota Valls, que cedeix els beneficis al Casal.

Reforç de la Comunitat

Programa d’Intervenció Comunitària Intercultural Per la cohesió social i el foment de la participació dels diferents col·lectius del municipi

A la presentació hi varen participar l’autora del conte, Carlota Valls, i la il·lustradora Andrea Zayas, que va dinamitzar el taller infantil de pluja de petons, obert a tots els infants presents. La directora general del Casal, Rosa Balaguer, va fer repàs del treball que el Casal està desenvolupant a Salt, presentant els nous projectes d’atenció a infància i famílies que s’han posat en marxa al municipi gràcies a la concessió de la Fundació de la Marató de TV3.

Entitats vinculades:52 Persones participants en accions comunitàries a l’espai públic:250 Equip: 3 persones contractades i 1 persona en pràctiques

‘Petons perduts’ està inspirada en l’experiència personal de l’autora, posant especial atenció a la relació entre avis i néts i nétes amb els petons com a símbol d’estima i com a element significatiu de la quotidianitat i de l’intercanvi constant de sentiments i de relacions entre petits i grans.’.

Durant aquest segon any, hem conegut i establert relació amb administradors i recursos tècnics del municipi, serveis i projectes diversos, associacions de veïns, ciutadans i ciutadanes, implicats tots en la millora de Salt.

En el marc del projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural que l’Obra Social “la Caixa” impulsa per fomentar la cohesió social en zones d’alta diversitat cultural, continuem el treball a Salt. La iniciativa, que es du a terme a 17 barris i municipis arreu de l’Estat Espanyol, vol generar un model d’intervenció comunitària referent en la gestió de la diversitat cultural.

Hem treballat conjuntament amb 52 organitzacions (entitats, administracions i associacions ciutadanes) de Salt per consolidar la dinàmica del projecte. Hem impulsat que entitats d’origen divers generin i participin en projectes comuns de dimensió comunitària i enguany han estat diverses les iniciatives que han potenciat una xarxa social i veïnal propera i amable per millorar la cohesió i convivència. En destaquem algunes com ‘Memòria del joc’, que pretén recuperar els jocs del passat i del present dels infants, dels pares i mares, i dels avis i àvies per compartir-los i compartir nous aprenentatges al voltant del joc. Per la seva banda, ‘Acció per la Salut Comunitària’ vol cooperar en clau de prevenció i contribuir a millorar la salut de la població. Aquest grup, juntament amb l’equip de l’ICI i l’Ajuntament de Salt, ha impulsat una experiència d’aprenentatge i servei en què es posa en marxa la xarxa de joves agents de salut. ‘Ens veiem a baix’ ha estat fruit d’una iniciativa conjunta del teixit social i tècnic de Salt, amb la voluntat de donar una imatge positiva de carrers i places, com a espais on les persones s’hi poden relacionar. 17 entitats s’hi van implicar directament i van organitzar unes jornades durant 5 caps de setmana, organitzant activitats lúdiques en múltiples espais, que va finalitzar amb una festa al Parc Monar. Un dels principals projectes de l’any anterior va ser El Banc del Temps, que ha anat creixent i sumant intercanvis al llarg de l’any. Conjuntament amb l’Associació de veïns del Barri Vell, Senecat, l’associació Mou-te en bici, i ciutadans i ciutadanes a títol personal, hem seguit fomentant la xarxa d’intercanvi i d’ajuda mútua utilitzant com a moneda igualitària el temps (l’hora). L’’Espai Ciutadà Obert’és la continuació de l’hort comunitari que es va endegar el 2011 i que enguany s’ha ampliat amb l’objectiu de crear un espai que ofereixi activitats socioeducatives, lúdiques i culturals. ECO va oferir al maig uns tallers oberts de construcció amb materials reutilitzats, en què van ensenyar tècniques d’autoconstrucció i de bioconstrucció. Hem celebrat el ‘Cont-Actes’, un cicle d’activitats celebrat a la Biblioteca Massagran i adreçat als infants per donar veu a la gran riquesa de tradicions musicals i literàries que conviuen a la ciutat. Infants, músics i contistes van treballar conjuntament contes de diferents orígens. Aquests espais de trobada han permès fomentar la cohesió social i crear vincles a partir de la diversitat d’activitats participatives.

Memòria 2012

Quinze entitats de Salt s’uneixen per convertir les places en espais de convivència

Històries de vida a Salt Kevin

La campanya “Ens veiem a baix” programa activitats a les places de la ciutat (Salt) per a fomentar la relació entre veïns

El Kevin va néixer el 2003 a Salt però de seguida la seva família se’l va emportar a viure a Holanda, on hi ha estat fins el 2012, any en què van tornar a la ciutat.

Projectar una imatge positiva de Salt. Aquest és l’objectiu marcat per la ciutat. La demografia d’aquest municipi, en el qual un 45% dels seus veïns són estrangers, la majoria extracomunitaris i sense molts recursos econòmics, els ha fet saltar a les primeres pàgines dels diaris amb aldarulls, incidents racistes i manifestacions. Aquestes notícies gairebé sempre negatives contrasten amb el treball a favor de la convivència que no desenvolupen només les administracions, sinó que compta també amb l’ajuda de moltes entitats.

La seva família és de Ghana i amb 2 anys hi va anar però en recorda molt poc. Allà hi té un germà i dues germanes. Tots tres són més grans que ell. També recorda l’àvia, però no gaire res més. Era massa petit. No han tornat a Ghana per qüestions econòmiques. Aquí, doncs, és fill únic i viu a la mateixa habitació que els seus pares, i l’oncle viu a l’habitació del costat. El Kevin té moltes ganes de tenir la seva habitació! Té ganes de veure els seus germans, però no de viure a Ghana perquè allà piquen a l’escola. Per a ell, l’escola i el Casal Obert, són llocs per aprendre.

A contra corrent del que es fa en altres ciutats com Badalona on l’ajuntament obstaculitza que els veïns es reuneixin al carrer o les places , quinze entitats de Salt s’han unit en un projecte perquè les places del municipi tornin a ser un lloc de trobada i relació entre les persones. La campanya, que porta per nom “Ens veiem a baix”, forma part d’un projecte més ampli d’intervenció comunitària intercultural impulsat per l’Obra Social de La Caixa i que s’encarrega de desenvolupar l’associació Casal dels Infants.

La Vanguardia, 24 d’abril de 2012

Si vols veure la noticia sencera clica a l’enllaç o accedeix-hi amb el codi QR http://www.lavanguardia.com/vida/20120427/54285851011/ entidades-salt-plazas-convivencia.html

Kaddy En Kaddy va néixer a Girona fa 10 anys, però va viure bbona part de la infància a Gàmbia. No recorda gaires coses del seu país però sí que hi plovia molt i alhora hi feia molt de sol. Un altre dels records que té és el dels seus avis, de les germanes del seu pare i les cosines. El 2005, amb 3 anyets, la familia va tornar a Salt i el van matriucalr a l’escola CEIP el Gegant del Rec. Actualment viu amb els seus pares, amb el seu tiet i les 5 germanes. Té un germà més que viu a l’Àfrica, i que està estudiant a la universitat. A en Kaddy li agrada viure a Salt, passejar, patinar i anar a l’escola. Al Casal Obert li agrada poder jugar, fer amics, fer deures i conèixer gent nova.

L’orgull de ser de Salt sortirà al carrer al juny Criden els saltencs a fer una trobada al parc Monar a favor de la convivència Els saltencs tindran al juny l’oportunitat de mostrar el seu orgull de pertànyer al municipi. Han estat convocats per l’Ajuntament i l’entitat Casal dels Infants, dins el programa d’intervenció comunitària intercultural impulsat per l’obra social de la Caixa que es desenvolupa en diversos municipis de l’Estat. ASalt, la trobada es farà al parc de la Monar i durarà bona part de la jornada (des de les dotze del migdia fins a les set de la tarda). Les entitats i institucions que han organitzat l’esdeveniment hi han convidats no només els que viuen a Salt, sinó també tota la gent que hi treballa i s’estima el poble. L’acció porta el lema Jo sóc. Amb aquest eslògan els promotors pretenen manifestar “pertinença, identitat, compromís i responsabilitat” dels ciutadans en relació amb al seu municipi. La intenció és que ciutadans, associacions i professionals que viuen o treballen al municipi siguin els protagonistes aquell dia. La idea es desenvolupa dins el projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI) que fa un any i mig que es du a terme al municipi, i que té com a objectiu “promoure la convivència i el desenvolupament social”. El Punt Avui, 24 d’abril de 2012 Si vols veure la noticia sencera clica a l’enllaç o accedeix-hi amb el codi QR http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/543083-lorgull-de-ser-de-salt-sortira-al-carrer-al-juny.html 41

Memòria 2012

Marroc tànger

Els primers passos del Casal a Tànger daten de l‘any 2001 però no és fins al 2007 que s’inicia el programa CatalunyaMagrib per prevenir l’emigració precoç de menors treballant amb la societat civil marroquina, que hem estat desenvolupant fins a finals de 2010. L’any 2008 es dóna inici al projecte Mirall-Mraya que vol reduir la creixent exclusió als barris perifèrics de Tànger, enfortint les capacitats de gestió de les entitats socials comunitàries locals. Per altra banda, s’inicia un nou projecte: la Xarxa d’Accés al Treball Tànger per establir col·laboracions amb les empreses locals i promoure la inserció social i laboral dels joves amb majors dificultats. Actualment aquest projecte també treballa a la ciutat de Casablanca. A finals de 2009,posem en marxa 3 nous projectes: Focus que, amb l’Associació Chifae com a referent d’intervenció socioeducativa, treballa per l’enfortiment del teixit social dels barris de Beni Mekada, 100% Autònomes, que desenvolupa una estratègia integral d’intervenció en benefici de les mares solteres i els seus infants a través d’aquesta associació, i Òptic Jove, xarxa d’aprenentatge per a les entitats de joves. Aquests projectes han tingut continuïtat també durant el 2012. El 2012 obrim les portes del Casal de Barri Saada, amb el suport de l’Ajuntament de Tànger, on desenvolupem iniciatives comunitàries i projectes socioeducatius adreçats a infants i joves en situació de desavantatge del barri de Beni Makada, conjuntament amb 3 associacions locals.

Impulsors: Fundació la Caixa | Fundació Futbol Club Barcelona | Ajuntament de Barcelona - Gerència d’Educació, Cultura i Benestar | Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación - Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo | Generalitat de Catalunya-Departament de Presidència-Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Col·laboradors: Ajuntament de Sant Adrià del Besòs - Regidoria d’Educació i Regidoria d’Igualtat, Solidaritat i Cooperació | Unió Europea-Comissió Europea | Districlima | 42

Memòria 2012

Reforç de la Comunitat

Mirall- Mraya Enfortir i vertebrar les entitats socials capaces de lluitar contra l’exclusió social als barris perifèrics de Tànger

inici

2012 Treballem per reduir la creixent exclusió en la població dels barris perifèrics i suburbans de Tànger, enfortint les capacitats de gestió, interlocució social i vertebració de les entitats socials comunitàries capaces de generar i multiplicar projectes socials, i introduint aliances i relacions de codesenvolupament tècniques i institucionals amb entitats locals espanyoles.

Realitzem un treball preventiu i comunitari amb la xarxa d’entitats a Tànger. L’any 2012 hem col·laborat amb 14 entitats amb les quals hem treballat conjuntament per al seu enfortiment Les 14 entitats protagonistes del Mirall-Mraya són les entitats amb les quals el Casal compta com a motor de transformació i canvi del teixit associatiu a Tànger. Donem suport a projectes amb un màxim impacte en les oportunitats socials, formatives i d’inserció dels infants, joves i famílies en les comunitats suburbanes de Tànger on es concentra l’exclusió. Enfortim la capacitat de gestionar i executar un nombre creixent de projectes socials generant capacitats a la xarxa d’entitats locals comunitàries mitjançant experiències de codesenvolupament tècnic i institucional. Impulsem la consolidació i la vertebració del sector social a l’àrea de Tànger. En aquest sentit, el butlletí mensual on line JISSR ALWALS s’ha consolidat com l’eina d’informació, intercanvi i diàleg de les associacions tangerines. Les associacions mostren capacitat d’assimilar progressivament els nous processos i eines de treball proposats a través del projecte pel que fa a la gestió general de l’entitat. Pel que fa als processos col·lectius, les associacions han experimentat un model de funcionament en xarxa per a la gestió d’algunes de les seves activitats. Els dos projectes en xarxa executats el 2011 relacionats amb la inserció professional i el periodisme social han tingut un impacte molt positiu. La seva continuïtat el 2012 ha permès desenvolupar una nova xarxa d’intervenció a les escoles amb 5 associacions participants. Els projectes de la Casa de Barri Saada i del centre Xics han obert noves oportunitats a les associacions participants a través de la seva relació amb les administracions públiques i l’experiència de gestió comunitària d’un espai socioeducatiu públic. La majoria d’associacions han millorat el seu impacte pel fet que estan executant projectes de cooperació. I totes les associacions estan elaborant un pla estratègic o ja posen en marxa un pla de funcionament anual. En el camí cap a la seva autonomia, totes les associacions que ja participaven el 2011 han contractat com a mínim un professional, i més de la meitat, compten amb més d’un professional.

Reforç de la Comunitat

Òptic Jove Transferència tècnica per a millorar les condicions socioeducatives dels joves de les zones suburbanes de Tànger Aquest projecte, iniciat el desembre de 2011, reforça les capacitats i la formació tècnica i institucional de 7 associacions de joves del barri perifèric de Beni Makada de Tànger. El 2012 hem acompanyat 7 entitats (Chifae; Soura; Aarouss Achamal; Nahda; Jiwar; Nidae i Atfal el ghiwane) que intervenen en xarxa, amb la finalitat de desenvolupar actvitats que millorin les competències educatives i de participació dels joves del barri, sensibilitzar-los amb el seu entorn i augmentar-ne la visibilitat i representativitat, amb el periodisme social com a element aglutinador d’aprenentatges i adquisició de competències. Els tallers de cinema social, desenvolupats pels educadors de cada associació, amb dos grups de 15 joves a cada associació, van donar com a resultat la producció de dos documentals i un curtmetratge. Les millors produccions es van presentar a concurs al 1er Festival de cinema social de Tànger ‘Tanjazoom’ (www.tanjazoom.com), realitzat a finals de juny de 2012 durant tres dies, i organitzat per les associacions amb l’acompanyament metodològic de la Fundació Èxit i de l’associació ‘Sólo para Cortos’. El festival també va presentar produccions d’altres associacions del Marroc, de Barcelona, amb la participació de dos nois del Casal Jove Atlas, i de Bèlgica. L’èxit del festival es va reflectir amb l’alta participació dels joves (536 assistents) i de les associacions.

El projecte ha desenvolupat una col·laboració amb 7 entitats de joves del territori per a millorar les condicions socials i educatives d’aquest col·lectiu. Paral·lelament a l’organització del festival, al llarg del curs s’han anat desenvolupant cinefòrums en què s’han treballat temes com ‘l’educació i la ciutadania’, també amb la celebració de seminaris diversos. Enguany prop de 4.000 persones han assistit als cinefòrums de barri i han estat sensibilitzades per les associacions. Durant el mes de juliol, i després de l’experiència adquirida al festival, els joves voluntaris formats en dinamització comunitària durant el curs, van poder posar en pràctica els coneixements assolits a través de l’organització de tallers d’animació comunitària durant una setmana. 43

Memòria 2012

Reforç de la Comunitat

XICS, centre per a l’educació i l’esport Millorar les oportunitats de promoció social, educativa, inserció laboral i econòmica als barris desafavorits de Tànger El centre solidari per a l’educació i l’esport Xics va ser creat el 2009 per iniciativa de la Fundació del FC Barcelona. Està situat al cor del barri popular de Beni Makada, al costat de 3 centres escolars. El 2011 la Fundació confia la gestió del centre al Casal, cofinançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El mes d’octubre el Casal acompanya a l’associació AICEED en la gestió de l’espai, amb suport institucional i tècnic. El suport de la Delegació d’Educació Nacional (DEN) ha permès treballar un programa de prevenció de l’abandonament escolar al centre educatiu Al Masira, una gestió compartida dels espais esportius amb el liceu Allal Elfasi, un programa de reforç escolar a 4 escoles de primària. Aquesta col·laboració també permet desenvolupar un programa d’educació no formal amb infants en ruptura escolar del barri de Beni Makada. A banda de la DEN, Xics també compta amb la col·laboració institucional de Wilaya de Tànger, la Commune Urbaine de Tànger i la Delegació de Salut.

Trobada catalana a Tànger: el president Mas, la Fundació FC Barcelona i el Casal dels Infants 5 de març de 2012 El president de la Generalitat coneix de primera mà el projecte XICS de Tànger, cogestionat pel Casal dels Infants i la Fundació FC Barcelona Una part de l’equip directiu del Casal dels Infants ha compartit tres dies a Tànger amb representants de la Fundació del FC Barcelona per visitar el projecte XICS -Tànger al barri de Beni Makada, que ambdues organitzacions duen a terme. També ens han acompanyat representants de l’Agència Catalana per a la Cooperació al Desenvolupament (ACCD), entitat cofinançadora. La trobada va coincidir amb la visita del president Mas al Marroc que ha pogut conèixer, en diversos moments de la seva estada, la nostra acció social a Tànger. Dijous a la tarda, en el transcurs de la inauguració d’una nova fàbrica de l’empresa Relats, amb seu a Caldes de Montbuí, cinc dels joves beneficiaris del programa de formació en hostaleria del XICS van realitzar pràctiques professionals ajudant l’equip Encarregat del càtering de l’acte.

Hem continuat fent, també, un acompanyament intensiu a les associacions Chifae i Soura, que són, a la vegada, beneficiàries i col·laboradores locals del projecte. Difonem aquestes experiències d’acompanyament a partir d’una dinàmica de transferència i aprenentatge que afavoreix també altres associacions del territori, a través de la dinamització d’espais de trobada i d’intercanvi, espais de treball per a associacions i de suport per al desenvolupament de projectes.

Col·laborem estretament al desenvolupament integral de 4 entitats i 9 entitats participen com a beneficiàries del programa de reforç escolar i esport. El projecte XICS-Focus intervé sobre les necessitats de 1.778 infants (dels quals 394 són nenes) entre els 9 i els 25 anys, reforça la tasca de 9 entitats locals i acompanya 6 centres escolars que, mitjançant l’esport i el Barça, vinculen els infants i joves al reforç escolar, la formació per a l’accés al treball i el programa d’esport comunitari. Sis voluntaris del barri han donat suport en la dinamització d’activitats educatives, esportives i de formació. Això vol dir més oportunitats de promoció social, educativa, inserció laboral i econòmica. Més expectatives de futur. 44

Divendres al matí, el president Mas va conèixer de primera mà la tasca social i educativa de XICS. Acompanyat de Ramon Palou, patró de la delegació de la Fundació FC Barcelona i dels membres del Casal dels Infants, el president va poder compartir una estona amb l’equip educatiu de les entitats que desenvolupen el projecte a Tànger. El projecte XICS intervé sobre les necessitats d’un total de 2.000 infants i joves a través de diferents entitats locals que, mitjançant l’esport i el Barça, els vinculen al reforç escolar, l’assistència social i la formació per a l’accés a treball, millorant les seves oportunitats de futur.

Memòria 2012

inici

2012 Reforç de la Comunitat

Casal de barri Saada Centre de suport social al barri de Beni Makada de Tànger El Casal de barri Saada neix amb la voluntat comuna de l’Ajuntament de Tànger i les associacions locals de dinamitzar iniciatives i projectes socioeducatius per a les persones més desafavorides del barri de Beni Makada. Reforç de la Comunitat

Transferir una estratègia integral d’intervenció en benefici de les mares solteres en risc d’exclusió de Tànger

El Casal dels Infants cogestiona el centre de suport social amb l’Ajuntament de Tànger i 3 associacions locals del barri de Beni Makada (Chifae, UNFM Beni Makada, i Ass. Arouss Chamal), les quals s’encarreguen de dinamitzar de forma permanent les accions per millorar les oportunitats socials i educatives de lleure, de formació i inserció professional, desenvolupant un model de Casal de barri comunitari.

El projecte desenvolupa una estratègia integral d’intervenció en benefici de les mares solteres i els seus fills i filles a la ciutat de Tànger.

Des del maig de 2012 les associacions residents han pogut posar en marxa les activitats, després d’equipar els espais, i confeccionar els equips i completar les inscripcions. En aquest temps ha pogut acollir 306 infants i joves entre els 3 i els 20 anys.

100x100 autònomes

El fenomen de les mares solteres s’inscriu en un context socioeconòmic fràgil i culturalment tradicional i discriminatori. És per això que l’objectiu principal és contribuir a la millora de les situacions d’extrema vulnerabilitat de les mares solteres i dels seus infants. Aquest és un model d’intervenció social original i únic a la regió del Nord del Marroc. La seva especificitat resideix en què l’atenció a aquest col·lectiu no es fa des de les administracions públiques si no que és l’Associació 100% Mamans, que respon a aquestes necessitats, tenint en compte les diferents dimensions d’exclusió de les mares i dels infants i les diferents estructures públiques i associatives locals en la definició d’un pla d’acció.

El projecte ha desenvolupat projectes socioeducatius en col·laboració amb 3 entitats del barri de Beni Makada.

Col·laborem enfortint l’entitat 100% mamans que el 2012 ha atès 233 i els seus infants. Hem acompanyat 100% mamans en el treball de millora del procés d’atenció integral ofert a les dones i els seus fills/es; en el desenvolupament de les seves capacitats institucionals en termes de gestió; i en la millora de la relació amb les autoritats públiques (les institucions responsables de justícia i salut, principalment) a partir de la incidència política. Aquestes són les accions desenvolupades el 2012: formació professional en restauració, que ha comptat amb 33 alumnes; formació professional en jardineria, amb la participació de 10 joves; una formació de voluntariat en intervenció comunitària i social que ha comptat 23 joves; l’espai de preescolar, que ha atès 89 infants entre 3 i 5 anys; el reforç escolar i teatre, que ha donat suport a 44 joves; i el periodisme social, que inclou una formació en tècniques audiovisuals, que ha comptat amb la participació de 67 joves, dels quals 42 eren noies. I per últim els tallers de suport escolar, per prevenir l’abandonament escolar precoç i sensibilitzar les famílies sobre els riscos, que ha acompanyat 34 noies i 6 nois. El balanç de la feina dels primers mesos és molt positiu, i ens adonem de la força que té comptar amb un espai comunitari com aquest en un dels barris més desfavorits de Tànger, on generar oportunitats a través de l’educació i del treball comunitari.

Memòria 2012

Reforç de la Comunitat

Incorpora Marroc Transferir eines i metodologies d’intervenció en l’àmbit de la inserció laboral de col·lectius en risc a entitats de Tànger i Casablanca Continuem transferint el model d’intermediació professional del programa Incorpora de ‘la Caixa’, que també desenvolupem al barri del Raval de Barcelona a les entitats marroquines que treballen per la inserció socioprofessional de col·lectius en situació d’exclusió social a Tànger i a Casablanca. El 2012 hem acompanyat 11 associacions en orientació i formació per a la gestió eficient del seu servei d’inserció laboral. Si bé el nivell de professionalització no és homogeni, les associacions compten amb un nivell òptim d’actuació, malgrat que seguim amb un problema d’inestabilitat del grup insertor; tot sovint els insertors ja formats són ascendits a l’organització i hem de formar altre cop el personal de zero per la manca de professionals disponibles en el sector social al Marroc. En ambdues ciutats, hem establert un suport metodològic a través d’un pla de millora individualitzat per a cada entitat, que ha tingut en compte les necessitats específiques de cadascuna, en funció del moment i procés de cada organització. Comptem amb un col·laborador estratègic imprescindible per assolir els objectius de millora de la inserció de les persones en risc, la CGEM (Confederació General d’Empresaris de Marroc), que dóna suport al contacte amb empreses i aporta la visió empresarial per aconseguir el màxim de complicitats del sector empresarial. De cara a 2013 la CGEM augmentarà la seva presència a Tànger.

Hem transferit eines i metodologies d’intervenció en l’àmbit de la inserció laboral de col·lectius en risc a 11 entitats, 5 a Tànger i 6 a Casablanca. La capacitat d’inserció de les entitats socials del Programa a Tànger i Casablanca ha possibilitat la inserció laboral de 385 persones en risc durant el 2012 (24%). El global de persones orientades i formades per aconseguir una feina ha sumat 1.593 persones. Les associacions pateixen l’escassetat de recursos per a la millora de l’ocupabilitat dels seus usuaris i l’accés a les empreses segueix sent complicat. Des del mes de març el projecte compta amb un bloc propi. Es tracta d’una eina pública que fa visible el treball fet per les associacions de la xarxa Incorpora, en la qual també hi participen. (http://programmeincorporer.blogspot.com/) El mes de novembre celebrem els Premis Incorporer, amb 130 participants, que han suposat una fita per al programa, ja que ha millorat notablement la seva visibilitat entre el teixit empresarial i ens ha permès detectar noves empreses amb interès de col·laborar amb el tercer sector.

El Marroc “incorpora” Les empreses marroquines es bolquen en el programa de l’Obra Social de La Caixa per formar i donar feina a col·lectius en risc d’exclusió. Imad Aixgra va vestit de manera impol·luta. La camisa blanquíssima contrasta amb els pantalons, l’armilla i la corbata de llaç negres, la pell morena, i els ulls de color atzabeja. Un cambrer digne de qualsevol gran celebració. És un jove marroquí, nascut a Tànger fa 19 anys i la seva història, com la de molts nens del país alauita, ha transcorregut en el cantell d’una moneda que no se sap mai de quina cara caurà. A un costat, l’exclusió social, a l’altre, la formació, l’oportunitat i el futur. Imad és un dels 1.327 marroquins en risc d’exclusió que s’han beneficiat aquest any del programa Incorpora, la gran aposta de L’Obra Social La Caixa per buscar el compromís del món empresarial amb les persones en situació de vulnerabilitat màxima. Oenagés i associacions locals són el pont que uneix aquests dos mons. El Marroc és el primer país on La Caixa ha exportat el model vigent a Espanya. El director general de la Fundació La Caixa, Jaime Lanaspa, es va desplaçar dimecres passat a Casablanca per premiar les empreses més compromeses en aquests tres primers anys de vida del projecte. El Periodico de Catalunya, 3 de desembre de 2012

Si vols veure la noticia sencera clica a l’enllaç o accedeix-hi amb el codi QR http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/ marroc-incorpora-2264330 46

Memòria 2012

Persones ateses Barcelona / El Raval

Santa Coloma de Gramenet / Barris de Fondo

Vincles, espai maternoinfantil per créixer junts Centre Obert Petita Infància Centre Obert Infantil

190

Vincles, espai maternoinfantil

112

Anem i Tornem

Centre Obert Adolescents

Casal Familiar, servei comunitari de famílies Programa Caixa Proinfància. Xarxes de suport contra la pobresa infantil i familiar

640 Entitats Famílies beneficiàries Infants beneficiaris

Ayudas otorgadas

20 entitats i 29 serveis socials 3.430

Badalona / Badalona Sud Xarxa d’Ajudes i Serveis de Badalona Sud

4.871

Famílies ateses

9.121 Béns

4.874

Serveis

7.108

Unitat d’Escolarització Compartida – UEC Adaptació Formativa Raval Entorn Escolar Centre Obert Adolescents

30 entitats i 15 serveis 184

Infants beneficiaris del servei psicològic

El Carrilet

Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària (entitats)

937

Entitats

Infants beneficiaris dels ajuts

122

Persones participants

302

Entitats

Casal Jove Atlas

Cercles Badalona (famílies)

255

L’Aula del Raval

Casal Obert Infantil - NOU

357

Casal Joves - NOU

Servei de Transició a l’Autonomia per a Joves Sense Llar

Xarxa d’Accés al Treball

Mòduls de Capacitació en Ajudant de Cambrer/a

Entra en xarxa

100

Formació Inicial per Instal·ladors (PQPI)

Espai Tecnològic Comunitari

Infants, joves i veïns implicats

147

Casal Obert - NOU

Persones participants

1.306

Usuaris Casal Altres usuaris del barri Entitats

Cercles Raval (famílies)

Programa de Intervención Comunitaria Intercultural (ICI) - Entitats Vincles, espai maternoinfantil - NOU

Entitats

160

Girona / Salt

903

Servei Sociojurídic Comunitari Un Barri Educador

Entorn Escolar Badalona - NOU

52 30

Marroc / Tànger i Casablanca

394

Mirall-Mraya (entitats)

571

Xics - Focus (entitats)

Òptic Jove (entitats)

100x100 mamans (entitats)

Casal de Barri - NOU

Incorpora Marroc (entitats)

Sant Adrià de Besòs / La Mina Xarxa d’Accés al Treball la Mina

108

Total

dDones

Infants i joves

3.619

Mòduls d’Adaptació Formativa IES Besòs

Famílies

1.309

Aula Oberta la Mina

Adults

1.012

Entorn Escolar Mina-Besòs - NOU

Entitats

367

Total per línies d’actuació... Suport Social a Infants i Famílies

1.779

Suport al Procés d’Escolarització

1.300

Integració de Joves en Risc Reforç de la Comunitat Formació i Inserció Social i Laboral Total persones ateses

851 1.548 462 5.940

Memòria 2012

Els comptes clars

Diversitat de suports i compromís continuat, la clau del futur

La confiança dipositada per tots i cada un dels nostres col·laboradors ens permet seguir treballant amb la responsabilitat, la solvència i la transparència que ens caracteritza, mobilitzant els millors recursos i les energies d’un ampli ventall de ciutadans, organitzacions socials, empreses, administracions públiques, etc, per seguir fent processos de transformació social als barris de les nostres ciutats.

S’ha impulsat el funcionament de 44 projectes

S’ha donat servei a més de 5.900 persones L’any 2012 ens deixa unes xifres prou significatives pel que fa als recursos obtinguts i a la intervenció que hem desenvolupat. Per fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el màxim de suports possibles que, com sempre, parteixen de diverses fonts i enguany, han sumat 5.074.098,05 euros.

Finançament públic 2.029.639,22

40 % 59 % ,73

El 40,73% de les aportacions correspon a les administracions públiques. 48

,27

Finançament privat 3.044.458,83

El 59,27% de les aportacions prové de la societat civil (ciutadania, empreses, fundacions i institucions).

Memòria 2012

Administració autonòmica

615.554,66

Administracions locals (ajuntaments)

437.906,06

Administració central

621.995,38

Altres administracions públiques

273.783,95

Donacions de ciutadans/es

806.876,13

Empreses privades

288.435,82

Fundacions privades

227.271,08

Obres socials i entitats financeres

1.418.848,7

Altres ingressos Subvencions capital traspassades

Al Casal defensem que la pobresa i les raons de ser de l’exclusió són responsabilitats socials col·lectives. Només la suma de complicitats és capaç de generar una veritable transformació en els barris on vivim. Per al Casal dels Infants és clau la cerca de vies de col·laboració i d’implicació diferents que permeten construir un projecte heterogeni, molt divers basat en el caràcter transformador d’unir esforços i treballar en xarxa, on tots i cada un dels agents socials troben la manera d’implicar-s’hi. Per la seva banda, a l’entitat fa temps que fem un veritable esforç d’austeritat, de contenció de la despesa, conscients de com, cada vegada més, costa molt mantenir i trobar suports continuats que permetin mantenir l’equilibri pressupostari

83.176,76 300.257,43

entre els recursos públics i privats. Aquesta estabilitat és garantia d’autonomia per establir veritables processos de canvi i de transformació als barris i de poder intervenir en situacions de necessitat i urgència. El 2012 hem seguit aprofitant al màxim les noves oportunitats de sumar. El ventall de les possibles formes de col·laboració és molt ampli i sempre resta obert a noves propostes, que estudiem, avaluem i duem a terme si encaixen amb el nostre model. Hem potenciat al màxim el treball en xarxa, partint d’uns equips que són capaços de mobilitzar els millors recursos i les energies d’un ampli ventall de ciutadans, organitzacions socials, empreses, administracions públiques, etc.

Durant el 2012 la cerca de col·laboracions institucionals segueix sent una tasca com· plexa pel context dels darrers anys. Malgrat tot, hem pogut posar en marxa noves col· laboracions puntuals, com la sorgida amb la Fundació Marató TV3 amb motiu de la convocatòria Extraordinària “Marató contra la Pobresa”, la qual ha permès engegar el programa d’acompanyament i suport educatiu per a infants entre 0 i 12 anys a Bada· lona i Salt, i desenvolupar el projecte ‘Marató d’oportunitats’, conjuntament amb altres entitats de l’agrupació PEI Jove. La Fundació Philantropic Intelligence, a través del projecte Philideas, permet posar en marxa el projecte Minúscula, la petita escola per a infants de 0 a 3 anys. I excepcionalment, l’Institut Català de Serveis Socials (ICASS) signa un conveni per tres anys que garanteix la continuïtat i el manteniment dels pro· jectes Casal Familiar i Servei de Transició a l’Autonomia. També generem noves col·laboracions que sorgeixen a partir d’un ajut (Diputació de Girona, Fundació BCN Professional i l’Ajuntament de Santa Coloma), i mantenim impor· tants col·laboracions que donen continuïtat a alguns projectes molt consolidats d’in· fància i famílies del Casal. 49

Memòria 2012

L’ús dels recursos, amb rigor i transparència

L’exercici econòmic del Casal dels Infants ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certificant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2012 és correcta. Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l’auditoria econòmica. L’entitat, a més, passa el procés d’auditoria de transparència de la Fundación Lealtad. Durant el 2012, l’entitat va tornar a pasar el procés d’auditoria positivament, i l’informe resultant consta en l’edició de la guia que la Fundació ha editat enguany. El 88,16% es destina als projectes: Incloem aquí totes les despeses necessàries per a l’execució global de cada projecte: materials de tallers i activitats, beques i ajudes, materials de difusió dels propis projectes, despeses de personal (equip educatiu i tècnic), coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, i manteniment i seguretat de les instal·lacions. Cerquem constantment el màxim aprofitament dels recursos: els millors proveïdors possibles i les mínimes despeses que ens permetin garantir l’execució de les activitats. El 7,16% es dedica a gestió i a administració: Incloem, aquí, el suport continuat a l’administració i gestió de cada un dels projectes, activitats i programes del Casal, que es concreta en el suport al seguiment del cicle de convocatòries públiques i privades i la gestió comptable i financera de la despesa de cada projecte i del global de l’entitat.

Recursos destinants per territoris

Raval | Barcelona

7,16%

4,68%

gestió i administració

incidència i sensibilització social

88,16% projectes

2.453.030,18 | 47,26%

La Mina - Besòs | Sant Adrià - Barcelona

354.398,32 | 6,82%

Sant Roc - Llefià | Badalona

341.056,66 | 6,57%

Fondo - Raval - Santa Rosa | Santa Coloma de Gramenet

275.730,95 | 5,31%

Salt

249.496,26 | 4,80%

Tánger i Casablanca | Marroc

El 4,68% dels recursos públics i privats que obtenim els dediquem a difondre la tasca que el Casal des envolupa i a accions de sensibilització i incidència social, així com a la cerca de recursos, de noves persones, fundacions, empreses, escoles i entitats de tota mena que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l’entitat. És un treball a mitjà i llarg termini que és imprescindible per garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social que el Casal ofereix als infants i joves.

839.534,49 | 16,17%

Barcelona ciutat

336.164,36 | 6,47%

Barcelona i àrea metropolitana

340.199,87 | 6,55%

Es tracta d’un fons destinat a projectes i accions que responguin a necessitats urgents, immediates, emergents o que demanin una resposta molt innovadora o dinàmica que prové del 20% dels recursos aportats durant l’any pels col·laboradors fixes de l’entitat. Aquest fons ens permet abordar situacions que, d’altra forma, no es podrien atendre.

Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents

Any rere any veiem com creixen les demandes i les necessitats socials. Els darrers tres anys s’ha anat reduint el marge per invertir recursos allà on és més urgent. Les dificultats per mantenir els fons, tan públics com privats, augmenten el risc de poder sostenir les intervencions de l’entitat i atendre la nova i crua realitat. Convivim amb aquestes circumstàncies i, gràcies al Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents, creat el 2005, podem donar més estabilitat als projectes socioeducatius i, sobretot, podem incrementar la capacitat d’innovació de l’entitat en l’acció social i educativa davant les noves necessitats.

Un moment especialment dur. Alcem la veu

Fa gairebé 30 anys però sembla que fos ahir. Veiem amenaçats espais, serveis, garanties i recursos guanyats durant aquest temps per als infants i joves en risc. La pobresa i l’exclusió no estan inscrites de forma fatalista en el destí de cap societat, fins i tot en un context com l’actual, es poden combatre. La manera com prevenim i atenuem les conseqüències de la pobresa ex plica la societat on volem viure. Com a societat, suspenem en prevenció de la pobresa i compensació de desavantatges. No s’han modificats els polítiques d’infància i família durant els primer anys de la crisi. No hem protegit els que ja partien d’una situació molt dèbil. Ha augmentat la pobresa infantil.

Potenciem idees innovadores, adaptades al context real, que generin canvis reals. Els fons recaptats durant l’any 2012 ens han permès generar noves respostes adaptades al context que han prioritzat els projectes per a infants i famílies a tots els barris on treballem, desenvolupant nous projectes maternoinfantils. Obrim Vincles a Santa Coloma i Vincles a Salt, desenvolupant un nou Casal Infantil diari per a nens i nenes fins a 12 anys a Salt, generant un nou espai d’escola 0-3 anys: La Minúscula al Raval, i fent mans i mànigues per atendre la urgència i treballar igualment per la prevenció de danys irreversibles.

El risc social no es distribueix de forma aleatòria en famílies i territoris. Existeix una alta concen tració de situacions de risc social a la infància en determinats barris i territoris del nostre país, identificables, on es concentra també l’atur, la pobresa, la desigualtat, la desocupa ció, i diferents factors de conflictivitat social. És aquí on socialment hem d’esforçar-nos més. Hem treballat per visibilitzar realitats, donant veu als infants, joves i famílies; participant en el debat social i polític; proposant alternatives reals i pràctiques per a les oportunitats i encomanant la ciutadania, il·lusionant per la transformació social Reivindiquem el canvi social La democràcia implica, sobretot, l’exigència ciutadana d’una responsabilitat amb els altres. Tenim propostes per fer front al canvi social. Col·lecti vament. Defensem una resposta d’intervenció i col·la boració de la societat amb les famílies, les escoles i el barri per la igualtat d’oportunitats socials - des de la ciutadania, - concentrant esforços als barris amb més dificultats - treballant amb i des de la comunitat, - educant, compensant, acompanyant.... Construïm sobre la idea dels barris educadors, de la comunitat, de la suma d’agents socials responsables del benestar dels seus infants i joves.

Memòria 2012

El teu compromís és la seva oportunitat. Sumem esforços per la igualtat d’oportunitats! El valor actiu més gran del Casal són les persones que, any rere any, renoven la confiança en el Casal, que sumen per primera vegada el seu compromís, persones que treballen en empreses responsables, persones voluntàries i donants que donen el seu temps i recursos per acompanyar altres persones i que generen iniciatives, que ens fan confiança per afrontar plegats la lluita contra la pobresa infantil. Veritables agents de canvi social. Enguany, hem mantingut el suport de la ciutadania. Aquest fet demostra que a majors dificultats, la solidaritat particular es manté. Actualment, més

de 3.000 persones sumen el seu esforç a l’entitat. El Casal és un projecte col·lectiu, i necessitem ser més. Durant l’any hem cercat la col·laboració diversa amb aquelles empreses que poden sumar esforços de diferent tipus per vincular-les de la manera que ara puguin al projecte. Actualment comptem amb més de 200 empreses que col·laboren impulsant econòmicament projectes, oferint oportunitats de feina als joves, participant en accions de voluntariat corporatiu, cedint espais per a la formació, aportant xerrades i visites que complementen els cursos del Casal i/o oferint estades de pràctiques.

Al llarg de l’any hem impulsat un seguit d’iniciatives per agrair el suport indispensable de les persones que formen part de la xarxa del Casal.

•

El 19 de maig organitzem la Trobada Anual de l’equip, la qual va comptar amb una assistència de 164 persones. En aquest espai dedicat a compartir coneixement, experiència, inquietuds, etc, es van treballar les línies del Pla Estratègic del Casal per al 2012-2017, amb la implicació de l’equip del Casal en la definició del futur de l’entitat.

•

El dia 20 de juny celebrem la 4a Trobada de la Xarxa d’Empreses Ciutadanes a l’hotel Barceló Raval, on oferim un espai de reflexió al voltant de temes com el voluntariat, l’impacte dels projectes conjunts en l’empresa, entitat i societat o l’aprenentatge de nous models de gestió. La cita permet aproximar les persones de les empreses a una realitat propera però desconeguda com és la que viuen els diferents col·lectius que participen als projectes del Casal. A través de diferents vídeos coneixem les experiències de col·laboració de les empreses Upcnet, Johnsons Control, Rango i Viatges Tarannà, que van més enllà del voluntariat corporatiu i s’han implicat en el dia a dia d’alguns projectes del Casal.

Memòria 2012

També hem dedicat esforços a difondre la tasca de l’entitat i fer visible la realitat de les persones que ho tenen més difícil, exercint d’altaveu dels que no tenen l’oportunitat d’alçar la veu.

Iniciatives ciutadanes que impulsen

•

Sortim al carrer i participem de fires, festes i mostres amb voluntaris i voluntàries que ens acompanyen i s’impliquen en la transmissió del valor de la feina que fem plegats. Hem estat presents a la 11a Mostra d’Entitats dels Països Catalans, coincidint amb la celebració de la Diada de Catalunya, una exposició de projectes construïts en consonància amb els valors de la societat catalana, oferint als assistents un taller de sensibilització que consistia en la construcció d’un trencaclosques que, un cop completat, dibuixa el mapa d’un barri ple de serveis i espais que fomenten la convivència. També hem posat el nostre gra de sorra a la Fira de la Solidaritat de Premià de Dalt, que ha tornat a convidar-nos un any més per fer arribar a més persones la lluita contra les desigualtats socials. I amb motiu de la Mercè, varem tornar a participar a la Mostra d’Entitats que la ciutat de Barcelona celebra cada any.

•

També hem estat participant i fent-nos presents a les fires dels altres barris on treballem: al mes d’octubre participem a la Fira de la Solidaritat de Santa Coloma; el mes de juny col·laborem a la VIII Mostra d’Associacions a la plaça de la Vila de Sant Adrià de Besòs i, una setmana més tard, a la Setmana Cul tural; al mes de maig a la Festa del Badiu de Badalona; i a Salt hem compartit l’espai públic en diferents places del municipi, fent-nos propers als barris i als seus veïns i veïnes.

•

El Casal dels Infants també ens hem mobilitzat amb motiu de la Diada de Sant Jordi, sortint al carrer per celebrar el dia de la rosa i el llibre, però també de la solidaritat. A la parada de Rambla Catalunya vàrem vendre més de 300 roses naturals, punts de llibre i una trentena d’exemplars del llibre “Petons Perduts” de l’autora Carlota Valls, una voluntària que fa més de 20 anys que té un lligam molt especial amb el Casal. La seva implicació i estima per la tasca de l’associació ha fet que decideixi cedir els beneficis derivats dels drets d’autor al Casal per donar un suport extraordinari als projectes socials i educatius de l’entitat i lluitar contra la pobresa i l’exclusió infantil.

•

L’exposició “Gràcies per l’oportunitat”, del fotògraf Vicenç Caro, segueix en forma i un any més ha recorregut diferents espais de la ciutat de Barcelona. Al mes de juny el centre cultural del restaurant Euskal Etxea acull la mostra itinerant, i durant la primera quinzena d’octubre els Lluïsos de Gràcia, entitat històrica cultural i esportiva de la Vila de Gràcia, l’exposen a la seu social.

Fa temps que el Casal dels Infants és conscient de la força que l’entitat experimenta en col·laboració amb diferents col·lectius que se sumen en la transformació de la realitat de moltes de les persones usuàries del Casal. El moviment “Persones per persones” ha registrat rècords de participació: al llarg de l’any hem rebut moltes i diverses propostes on s’hi han implicat escoles (enguany hem comptat amb 11 escoles amigues i 2 AMPAS), persones de l’equip del Casal (que han participat en competicions esportives fent una campanya de captació de fons entre la seva xarxa), ciutadans i ciutadanes anònims amb ganes de col·laborar, personatges de renom, etc. Entre totes i tots hem sumat fins a 24 accions extraordinàries! Aquí us en detallem algunes: • El grup Camics dóna un impuls als projectes Entorn Escolar i Servei de Transició a l’Auto nomia gràcies a la seva propia iniciativa solidària. La Magda, l’Elvira i l’Àngels han cedit aquest 2012 els regals dels seus aniversaris per fer un donatiu al Casal, mentre que el Taller de Música també ha fet una aportació solidària.

• La Carlota Valls, autora del llibre infantil “Petons Perduts” , cedeix els beneficis derivats dels drets d’autor al Casal per donar un suport extraordinari als projectes socials i educatius de l’entitat i lluitar contra la pobresa i l’exclusió infantil.

• El 26 de maig, amb motiu del 2n Concurs de Percussió AS de rePIQUES celebrat a Vilassar de Mar, els Grups de Percussió dels Països Cartalans protagonitzen un LipDub a benefici del Casal. L’Escola de ball Núria Dansa també celebra el seu lipdub solidari per al Casal.

Memòria 2012

•

Aquest també ha estat un any d’exposicions solidàries: d’una banda el pintor Antonio Reverte organitza una mostra solidària a l’Hotel Princesa Sofia; el fotògraf francès Djamal Benmokhtar protagonitza dues exposicions solidàries al centre comercial Pedralbes Centre, posant a la venda una tria de la seva feina; i per la seva banda, l’Ignasi Font organitza una exposició solidària de pintura al restaurant Canet.

•

Sens dubte, però, aquest ha estat un any molt ‘coral’ i hem comptat amb moltes propostes de concerts benèfics per part de diverses agrupacions musicals com han estat el Cor Jove de l’Orfeó Català, la coral Som, la coral Unda Maris, el Cor Argentum, els cors del CIC i Virtèlia, i la coral del Vent del Nord, i que han posat el seu talent al servei de la causa del Casal.

També hem viscut altres esdeveniments musicals solidaris, amb propostes de diferents artistes: el grup Mala Digestión presenta el seu nou disc a benefici del Casal, amb l’humorista Dani Pérez com a mestre de cerimònies; per tercer any consecutiu la Cuca Arraut organitza un nou concert a la Sala Be Cool de Barcelona, acompanyada de diferents artistes com el guitarrista Gustavo Battaglia, Lucas Masciano i Christian Carles Tolrà; a la mateixa sala barcelonina, el mes de juny, per donar una empenta extraordinària a les colònies del Casal, els cantautors Joan Tena, Albert Fibla, Andreu Rifé i Pedro Javier Hermosilla, sumen esforços organitzant un concert contra la pobresa infantil; i el mes de desembre, els Amics de les Arts destinen una part dels beneficis del concert celebrat a Sant Cugat a diferents entitats, entre elles el Casal.

Les empreses són un dels agents de canvi social més importants per diferents motius: per la seva capacitat econòmica, pel seu paper com a espais privilegiats de socialització, d’aprenentatge, de desenvolupament de valors, etc. Les empreses tenen grans possibilitats per contribuir a construir una societat millor. •

El mes de maig el poliesportiu Can Ricart organitza la 4a edi ció de la Triatló Indoor Solidària per recaptar fons destinats als projectes del Casal dels Infants, assolint una recaptació de 3.800 euros gràcies a la suma de kilòmetres dels participants.

•

Durant la campanya de Nadal de 2012 rebem el suport de diferents col·laboracions, l’Escola Superior de Disseny BAU celebra un mercat de Nadal amb peces de disseny úniques i originals i una botiga solidària en col·laboració amb el Casal dels Infants. El XIXBar, cocteleria de referència del barri de Sant Antoni, organitza el sorteig d’una panera solidària a benefici de l’entitat. Els Centres Esportius Claror posen en marxa la iniciativa “Matrícula Solidària”, que destina 10 euros de cada matrícula als projectes Vincles del Casal. El Razzmatazz Club, per quart any consecutiu, repeteix la celebració de la clàssica nit solidària que, en aquesta ocasió se celebra la nit del 25 de desembre, per donar suport als projectes del Casal dels Infants.

•

Les empreses han posat al servei del Casal la seva creativitat. Aquest és el cas d’Upcnet, que organitza diverses campanyes de recollida de fons i de material didàctic al llarg de l’any; o el cas de Carburos Metálicos, que s’ha fet càrrec del patrocini del calendari solidari del Casal.

Les iniciatives ciutadanes han crescut un any més, prenent forma amb força. Aquí només n’hem destacat algunes de significatives, però no volem deixar d’agrair a totes les persones que tenen l’empenta de fer-nos propostes i comparteixen les seves idees de solidaritat amb nosaltres per donar suport als infants i joves més vulnerables de la nostra societat. 54

Memòria 2012

Què farem possible? Les tapes solidàries es transformen en oportunitats per a més de 200 mares i els seus nadons al projecte Vincles del Casal. • 5.000 croquetes asseguren l’acompanyament durant un any a un infant en la Petita Escola. • 1.800 tapes de pop possibiliten suport i orientació a 4 mares en situació de risc amb nadons al seu càrrec. • 1.460 tapes de cigrons estofats fan possible els espais compartits mares i fills durant un trimestre. Vincles és un projecte maternoinfantil que va néixer a finals de 2007 al barri del Raval, i actualment es desenvolupa als barris de Santa Coloma, Badalona i Salt. El projecte vol disminuir les situacions de vulnerabilitat social de les dones amb infants menors de 3 anys en les quals la maternitat pot potenciar les situacions d’exclusió i/o risc social.

Més de 30.000 persones han tastat la Tapa Solidària en la seva segona edició Aquest any hem tornat a rebre el suport extraordinari del sector de l’hostaleria a través de la segona edició del projecte Tapa Solidària, fruit de la creació de la Comissió d’Empreses, nascuda al si de l’Associació del Casal. La Tapa és apadrinada pels germans Albert i Ferran Adrià, i ha aconseguit implicar 70 restaurants i els xefs més reconeguts del país durant tres mesos a la causa del Casal. A banda del ressò mediàtic, la campanya va aconseguir un suport econòmic de 15.000 euros, resultat de la venda de 30.000 tapes solidàries. Al llarg d’aquests tres mesos de projecte, construït amb un esforç extraordinari, hem recollit molts fruits en forma de… Més complicitats! Moltes persones que, de diverses maneres, s’han sumat a l’esperit Persones per persones!

Persones per persones per la transformació social Volem agrair especialment el suport incondicional dels seus padrins: els germans Albert i Ferran Adrià que, un any més, han posat l’ànima en el projecte, abanderant aquesta iniciativa i fent d’ambaixadors de la lluita contra la pobresa infantil. Volem agrair també molt sincerament la implicació i participació dels restaurants col·laboradors, que han permès fer arribar la missió i els valors del Casal dels Infants des dels seus establiments, i n’han fet còmplices tot l’equip i els seus clients, els quals han pogut tastar saboroses i solidàries tapes. Aquest agraïment sincer també el volem fer arribar a les persones que ens han donat suport fent-se ressò del projecte, que ens han seguit i acompanyat a través de les xarxes socials, i a les que fins i tot han col·laborat econòmicament amb l’entitat, fent del lema del Casal el seu propi: “Persones per persones”, i encomanant-se de l’esperit solidari.

Més de 30.000 persones han tastat la solidaritat a través de la Tapa. Entre totes i tots hem aconseguit sumar 15.000 euros. El blog de la Tapa ha recollit un 10% més de visites (més de 10.000 visites ) www.tapasolidaria.org • 2.300 persones s’han fet seguidores del projecte a les xarxes socials, un 13% més que en la primera edició, de les quals més de 450 s’han descarregat l’aplicació de la Tapa al seu dispositiu mòbil. • 42 mitjans de comunicació s’han fet ressò del projecte a través de notícies, entrevistes i reportatges diversos. Destaquem la col•laboració dels programes de ràdio ‘Imperdibles’ d’Onda Cero i ‘Fricandó Matiner’ de RAC105, que ens han donat suport posant en marxa un concurs radiofònic. • Prop de 2.000 persones han participat al sorteig dels àpats de la Tapa, omplint les seves dades al posagots.

Memòria 2012

Moltes gràcies!

Memòria 2012

Moltes gràcies a les empreses que formen part de la Xarxa d’Accés al Treball donant suport als projectes d’inserció laboral proporcionant als joves oportunitats de formació:

Memòria 2012

En aquestes pàgines deixem constància de tots els que ens heu donat suport al llarg de tot l’any. El Casal no seria possible sense la xarxa de persones, institucions, fundacions i empreses que li donen suport. Durant l’any 2012 s’han implicat especialment en els projectes: Col·laboradors públics:

Altres institucions:

PÀRRÒQUIA SANT ILDEFONS

Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal:

Impulsors especials:

Impulsors públics:

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Altres institucions:

Red de Empresas Ciudadanas del Casal:

Junta de Comerรง, 16 - 08001 Barcelona Tel. 93 317 00 13 - Fax 93 301 16 06 www.casaldelsinfants.org info@casaldelsinfants.org