Mireia Font / propietària de Casa Leonardo Va estudiar Arqueologia a Barcelona. Fent les pràctiques de la carrera a la Vall de Boí va veure clar que havia de tornar al seu poble, Senterada, i reobrir el negoci familiar. D’això fa vint anys i el cap li segueix bullint d’idees.
42
Arrels / Llana.
www.gratitudpallars.cat
Està convençuda que la comarca del Pallars Jussà està de moda. “I més que ho estarà!”, afirma. “És una destinació on la gent voldrà venir a viure. Per això ens calen més habitatges i unes polítiques agràries que valorin la qualitat per sobre de la quantitat. No pot ser que la terra estigui en mans d’unes poques persones”, denuncia. Mireia Font parla des de Senterada, a la Vall Fosca. S’ocupa de Casa Leonardo, l’allotjament de turisme rural que va reobrir el 2001. Aposten pel turisme conscient, sostenible, que minimitza els impactes i aprecia la producció local. “Abans la gent venia a passar una nit, de camí cap a l’alta muntanya. Això ha canviat. Aquí hi ha una varietat de colors, boscos, geologia, biodiversitat… que enamora. Més encara després de la pandèmia”. La cafeteria de casa seva està oberta tot l’any. Tan aviat hi poden tenir una parella de japonesos com els pagesos de la zona fent-la petar. Ella també és una de les impulsores de la travessa El Cinquè Llac, una ruta de cent quilòmetres fets a
peu en cinc etapes, on es dorm cada nit en una casa rural diferent. Igualment, s’ha involucrat des del començament en el projecte de Gratitud Pallars, un web que busca retornar part de benefici turístic al paisatge de la comarca. En els dos anys que fa que funciona, ha permès compensar 45.000 quilos de CO2. “Connecta qui vol dedicar temps i diners a la natura amb gent que té idees. Volem reivindicar el pagès que treballa la terra d’una manera ecològica i regenerativa”, explica. Al poble també han engegat una associació per promoure la sobirania alimentària. El primer projecte és el de crear horts col·lectius amb el nom de Senterada Comestible. La idea va néixer del grup de WhatsApp local: de les cinquanta persones que hi viuen, se n’hi van apuntar una vintena. De mica en mica hi han anat sumant més gent. Té molt clar el motiu per tirar endavant. “El nostre planeta ens ho demana a crits. Des de dalt, aquests canvis a vegades són molt difícils, però, des de baix, no en són tant.”