Per què treballar amb adolescents? Trobada de professionals i voluntaris/àries de joventut.

Per què treballar amb adolescents?

Trobada de professionals i voluntaris/àries de joventut Benicàssim, 26 març 2011 - Document final: memòria i conclusions -

Per què treballar amb adolescents?

Trobada de professionals i voluntaris/àries de joventut a Benicàssim 26 març 2011

Raons per a treballar amb adolescents (Resum de la ponència d'Enrique Deltoro Rodrigo)

Perquè la nostra posició d'adults i de persones amb una certa integració en la societat i amb coneixement d'aquesta ens possibilita tindre informació per a donar alternatives que mostrar i canvis per possibilitar descobriments. Així la presa de decisions que es fa en aquesta etapa es farà tenint en compte tot això i amb més possibilitats d'èxit.

Perquè sabem que la vida en societat és gratificant i positiva. Volem que, ser conscients d’això possibilite que la convivència en el grup d'iguals puga anar en aquesta línia. Cal saber transmetre això a la seua minisocietat, facilitant la seua integració en la societat i esborrant la idea que la millor opció és l'individualisme.

Perquè és important treballar la manera en què les persones es troben a si mateixes i es mostren com són. La societat marca uns models estètics que seguir i no abastar-los genera una frustració; encara que els adolescents entenguen que la societat no té res a veure amb ells realment eixos models estan influint-los constantment. Eixa frustració es pot manifestar en el fet de negar la seua personalitat per tal de ser acceptat i formar part d'eixos models i marca molt la vida de la persona; açò pot impedir la seua capacitat per a treballar en grup, per a liderar, per a conviure... Per tot açò cal possibilitar que cadascú puga mostrar la seua forma de ser sense que això porte un problema de frustració.

Perquè tenim un model de societat que pensem que és millor que l'actual i que volem que els adolescents el coneguen, i per tal hem de tindre una proposta de societat que millore l'actual.

Perquè tenim una sèrie de valors que creiem que fan millors les persones i la societat; si treballem amb adolescents ho hem de fer des d'una posició de millora de la societat, i transmetre uns valors determinats, com el respecte, la tolerància o la defensa del medi ambient, i no d’altres; hem de recordar que l'adolescència és una etapa on s'està configurant la personalitat de l'individu. Si aconseguim que aquests valors siguen universals, guanyarem tots.

AnĂ lisi de la realitat dels assistents a la trobada

Conclusions de les taules de treball Taula 1: On trobar als joves?

En la taula es van plantejar tres preguntes per a respondre: On estan els joves?

Com arribar a ells?

Per a què fer tot això?

Vam fer dos grups de 4 persones cadascun perquè plantejaren entre ells les seues respostes i després es comentava al grup al complet.

Respecte “On estan els joves?” van sortir totes aquestes respostes: - Centre educatius - Xarxes socials - Instal·lacions esportives - Col·lectius amb gent adulta amb fills, que ja tenen experiència en moviments associatius - Colles, penyes, casals - Llocs d’exterior (fins i tot uns altres pobles molt propers, tenen amics majors amb transport propi) - Grups de música - Centres comercials Respecte a “Com arribar a ells?” van sortir totes aquestes respostes: - Facebook, Tuenti, blogs, Twitter i totes les xarxes socials al nostre abast.

- Jornades de portes obertes.

- Boca a orella - Fer assemblees de joves obertes perquè ells puguen decidir - Reunió IES, tutories als centres educatius, parlar amb professors - Identificar el líder del grup i fer-lo participar - Treball de carrer - Col·laborar amb associacions - Bona filosofia i actitud del monitor - Notes de premsa a periòdics locals, fotos de premsa, TV locals - Bon treball de base, tindre clar els nostres objectius i metodologia Respecte a “Per a què fer tot això?” van sortir totes aquestes respostes: - Aconseguir un grup estable que puga organitzar-se, conviure, proposar i criticar - Treball en grup - Per aprendre valors socials, respecte a l’altre...

- Involucrar el grup dins de la societat, ficar-se dins de col·lectius, associacions...

- Oci saludable - Facilitar ferramentes i pensament crític. Motivar-los a decidir què volen fer - Afavorir la integració i la convivència - Per a donar-los, després d'un treball previ amb els grups, d’escoltar-los, de conèixerlos, donar-los una orientació educativa, informació sobre drogues, sexe...

- Organització per al canvi - Autogestió

Conclusions: Vam arribar a la conclusió que una vegada detectats els llocs on podem trobar-los, hem de utilitzar totes les ferramentes al nostre abast i tots els nostres recursos per a captar-los i fer-los participar, que és molt important conèixer el que els interessa i poder organitzar activitats/tallers al voltant dels seues interessos, encara que també és ben cert que ni tan sols això t’assegura la seua participació a l’activitat/taller.

Que el perfil de jove ha canviat i hem de adaptar-nos a eixos canvis i utilitzar noves ferramentes (xarxes socials, per exemple), en definitiva estar on estan ells i anar on van ells.

El perfil del monitor/dinamitzador és molt important, la teua actitud, la teua vitalitat, la teua capacitat d'il·lusionar i creure’t el projecte, serà molt important a l’hora de captarlos.

I que tot això, tot aquest treball previ, és per estar present a nivell d'educació no formal, que formen grups, aprenguen a treballar en grup, a conviure, a respectar, a dialogar, a tindre un pensament crític i a decidir.

Que vulguen implicar-se en associacions o col·lectius locals per a canviar el que no els agrade de la seua realitat o crear el seu propi espai de canvi.

En definitiva, donar-los ferramentes per a la seua vida adulta i perquè tinguen capacitat de gestionar el seu futur.

Taula 2: Activitats per a treballar valors i hàbits de participació i compromís social Tria de valors: La proposta concreta de treball consisteix a fer un llistat de valors interessants per als membres de la taula, i mitjançant una votació i deliberació senzilla, triar un número reduït de valors (3 o 4).

Els valors triats són: ECOLOGIA JUSTÍCIA SOCIAL RESPONSABILITAT CRÍTICA PARTICIPACIÓ I COMPROMÍS SOCIAL Llistat d'activitats: 1. Ecologia:  Dins del nostre local: -

Punt net: Crear un punt del local per a la selecció del fem i el reciclatge, racó ecològic, per a reciclar i informar.

-

Activitats quotidianes: Dur cantimplora en lloc d’ampolla; emprar forquetes i culleres de plàstic dur que després escurarem (evitar materials d’un sol ús: coberts de plàstic, tovallons de paper...), aprofitar els fulls, etc.

-

Festa Tuenti: LEMA ECOLÒGIC

-

Banc d’intercanvi d’objectes: canvi dels objectes que ja no ens aprofiten pels d’una altra persona de l’associació que sí que ens fan falta (“reduir”).

-

Cooperatives de consum intern: un adolescent compra els berenars d'una setmana i la resta el compren a preu assequible al local.

-

Recerca d'informació als mitjans d'informació: fer un murall/collage.

-

Setmana temàtica: Tallers de reciclatge, experiments...

 Fora del nostre local: -

Col·laboració amb altres associacions: És important la participació dels joves en activitats proposades per altres grups com grups excursionistes, de reivindicació mediambiental...

-

Arreplegar residus (de llocs abandonats o plens de deixalles).

-

Bombes de llavors (llençar bombes fetes amb llavors, fang i aigua com a mètode de reforestació).

-

Projecte rius: Adoptar un tram de riu, un tros de bosc... o qualsevol àrea natural de la nostra zona per tal de fer activitats de protecció, conscienciació i revitalització (http://www.projecterius.org).

-

Potenciar la mobilitat sostenible a les nostres activitats: ús de bicicleta, transport públic... en excursions, o per al desplaçament quotidià dels joves.

(Aquesta

pàgina

http://www.mejorconbici.com/listado.asp?zona=12&tipo=60

ens marca la quantitat de CO2 que estalvies quan tries la bici en lloc de la moto o el cotxe).

-

Apadrina un arbre.

-

Salvem els pins: el grup de guitarra toca amb les guitarres, un adolescent duu la rifa, dos més organitzen una taula amb llibres de segona mà per a guanyar pasta. A un pinar de Manises amb el motiu de la construcció d'una urbanització al mateix pinar.

-

Dia de la Bici.

-

Eixides de senderisme.

2. Justícia social: - Debat televisiu: controlant temps de les intervencions, amb dues postures clarament enfrontades, amb la tria de portaveus per part dels grups d'opinió, grabat en video.

- Rol Playing.

- Audiovisual, gravar les opinions d'alguns d'ells sobre un conflicte al local (concepció de justícia), o sobre una injustícia concreta a la societat, quedar després a veure'l i comentar-lo amb un soparet al Centre Juvenil.

- Activitat per a autofinançar-se: vendre llibres de segona mà, loteria, barra sense

alcohol al local, vendre rues, i amb la pasta que guanyes te la quedes o la dónes a una causa social.

- Videofòrums amb pel·lis de temàtica social: Crash, xxy, La Ola, 1984, La llista de Schlinder...

- Gravar un lip-dub amb una cançó pacífista pel motiu de la guerra a l'Afganistan.

- Menjador del món.

3. Responsabilitat: Al grup recalcarem el fet que aquest valor (com la resta, però aquest especialment) s’ha de treballar no adaptant activitats sinó adaptant metodologies. Aquestes són algunes propostes: -

Treball per comissions, cooperatiu.

-

Assemblees.

-

Decisions per consens.

-

Definició conjunta de objectius, metes, planificacions i programacions: Autogestió sencera per part del grup.

-

Avaluació col·lectiva.

-

Repartir tasques.

-

Emfatitzar i promoure les iniciatives, la implicació i la autonomia: els joves com a membres actius, no receptors passius.

-

Els adolescents han d'assumir tasques concretes de funcionament al local i tasques d'organització d'activitats. I han de fer-ho des de la individualitat, és més fàcil.

4. Crítica: -

Art: teatre social creat pels joves des de la gestació de la idea, el guió, la escenografia... fins a la representació.

-

Aprofitar noves tecnologies: videofòrums, webs, fotodenúncies...

-

Consells de la infància.

-

Multes morals.

-

La imatge de la setmana: penjada al Centre.

5. Participació: – Sessió d'avaluació amb els adolescents.

– Fitxes i dinámica per a l'elaboració del projecte del Centre Juvenil.

– Reportatge del barri en vídeo.

– Reunió periòdica de responsables.

En l'elaboració del llistat d'activitats ens hem adonat que hi ha moltes activitats que poden treballar diferents coses, segons la metodologia amb què s'enfoquen. Puc entrenar la participació dels joves fent un videofòrum amb les películes que ells trien (treballant participació democràtica) o puc muntar un videofòrum amb 4 pel·lícules de contingut que trie jo i treballar així algun dels valors anteriors com l'ecologia o la justícia social.

Taula 3. Treball en xarxa: és possible?

En aquesta taula es va tractar d'aclarir els punts bàsics que hauria de conformar una xarxa de treball: – Considerem que és important fer una definició conjunta d'uns objectius de la xarxa.

Això ens possibilitarà treballar tots en la mateixa direcció – Pensem que és important tindre una bona comunicació dins del grup que forme la xarxa. Ara les noves tecnologies faciliten molt aquesta tasca, encara que considerem imprescindible el contacte directe en reunions o encontres informals periòdics – També és imprescindible un repartiment de tasques de treball concretes i d'aportació de recursos econòmics, per aconseguir un treball més eficient.

– Finalment caldria tindre una projecció pública externa del treball que s'aconsegueix posar en marxa en la xarxa.

Unes altres reflexions que van sortir en la taula al respecte de les raons per a treballar en xarxa són les següents: • Qualsevol canvi de metodologia ens costa d'assumir, encara que pensem que és beneficiós ser capaços d'assumir el treball en xarxa com una metodologia de treball.

• Cal aplicar aquesta metodologia en tots els àmbits del nostre dia a dia, conformant un equip de treball amb els nostres companys més directes, fent una xarxa amb unes altres entitats del nostre municipi i pensant en les possibilitats que donaria el formar una xarxa amb entitats d'uns altres municipis.

• Primer de començar a plantejar el treball en xarxa cada entitat cal que faça una autoanàlisi per a definir els seus objectius bàsics per a poder treballar amb uns altres.

• El treball en xarxa optimitza els resultats de la nostra faena.

• És un punt de trobada d'experiències i ens permet estalviar temps deixant de banda el mètode d'assaig-error • Les noves vies de comunicació ens faciliten molt la necessària comunicació entre nosaltres.

Conclusions a la trobada (Resum de les conclusions d'Enrique Deltoro Rodrigo) La pregunta clau és: On estan els joves que ens interessen? A nosaltres no ens interessen tots els joves, no som serveis socials, no som cultura... Ens interessen joves concrets, amb predisposició per implicar-se i comprometre's, amb predisposició a assumir responsabilitats, a implicar-se socialment, i eixos estan segur a les xarxes socials. Actualment una frase ho defineix tot: “Internet no existeix, ha mort, solament existeix Google i Facebook”. L'animador de grup que vulga tindre èxit haurà de dedicar un 50% del seu treball a estar front internet. Si dedica més malament perquè el treball directe és imprescindible però si no, no arriba a qui ha d'arribar.

La clau està a aconseguir entendre eixos grups d'adolescents, com una minisocietat que funciona amb les seues normes i les seues estructures, i per tant és una oportunitat extraordinària de treballar valors amb ells. Açò ens genera un dubte: si fem aquest treball és un treball lent, amb la qual cosa arribem a molt poca gent: Error, podem arribar a moltíssima més gent d'aquesta manera que de la manera clàssica que solen arribar els gestors que treballen campanyes de sensibilització allunyades de la realitat. La faena ben feta significa que et quedaràs amb un grup reduït del municipi que acabarà transformant la realitat d’aquell. Tot el que treballem amb els nostres grups ha de tindre una repercussió en la societat una transformació de la realitat propera, el grup reduït serà capaç de transmetre de la manera més directa tot el que hem estat treballant amb ells.

Conclusions generals de la Trobada En aquest punt cal reprendre els objectius que ens van marcar quan vam començar a treballar aquesta trobada. Preteníem tindre un espai de contacte, intercanvi i diàleg entre els que treballem amb joves, volíem afavorir un marc de trobada des de l'àmbit local, entre les persones que treballen amb joves; conèixer i compartir realitats i experiències locals de treball i motivar-nos amb elles i establir les bases per a un posterior treball conjunt.

Entenem que això ha sigut un punt d'inici. Volem passar-vos els vostres suggeriments recollits en les qüestionaris d'avaluació de la trobada: • Seria positiu fer aquestos encontres de manera periòdica i que un altre municipi pogués fer-lo en una altra ocasió.

• Per a pròximes vegades, caldria tindre més temps per a poder aprofundir en els temes.

• El moment d'esmorzar dóna per una conversa informal que s'avalua molt positivament.

També ens sembla interessant posar en comú els temes que heu proposat per a següents trobades, que són: – Captació de joves als nostres projectes – Desenvolupar el tema de la despertada de la capacitat crítica en la societat – Aprofundir més en el tema d'activitats – Projectes i interessos dels joves – Com treballar l'autogestió – Animació sociocultural – Treballar el perfil del monitor/a – Com entendre la formació dels joves