Fonts clàssiques sobre medusa by Laura i Txell Abadia Rochina

FONTS CLÀSSIQUES SOBRE MEDUSA

ETIMOLOGIA i CURIOSITAT Creiem que el nom de Medusa (Μεδούσα) prové de la forma femenina del participi present del verb grec μέδω ( mĕdō ) que significa “tenir cura de” , “protegir”… , per tant, es podria traduir com “ la protectora” , o “aquella que té cura de”. Aixi doncs, ara podem entendre que la deessa Atenea la porti en el seu escut o en el pit en forma de fíbula, ja que la protegeix davant dels enemics, o que s’empri com a decoració en els temples, per tal d’allunyar possibles profanacions. D’altra banda en època romana entre els rituals d’enterrament, tenint en compte que els romans eren molt supersticiosos, es gravava el cap d’ una Medusa per tal que les tombes no fossin violades, i així si els morts estaven “contents” no els podien perjudicar. D’aquí ve l’expressió llatina: De mortuis nihil nisi bonum ( Sobre els morts , res que no sigui bo)

TEXTOS AMB ALGUNA REFERÈNCIA SOBRE LA GORGONA O MEDUSA

HESIODE, Teogonia, 270-281 Φόρκυϊ δ᾽ αὖ Κητὼ Γραίας τέκε καλλιπαρῄους ἐκ γενετῆς πολιάς, τὰς δὴ Γραίας καλέουσιν ἀθάνατοί τε θεοὶ χαμαὶ ἐρχόμενοί τ᾽ ἄνθρωποι, Πεμφρηδώ τ᾽ ἐύπεπλον Ἐνυώ τε κροκόπεπλον, Γοργούς θ᾽, αἳ ναίουσι πέρην κλυτοῦ Ὠκεανοῖο 275ἐσχατιῇ πρὸς Νυκτός, ἵν᾽ Ἑσπερίδες λιγύφωνοι, Σθεννώ τ᾽ Εὐρυάλη τε Μέδουσά τε λυγρὰ παθοῦσα. ἣ μὲν ἔην θνητή, αἳ δ᾽ ἀθάνατοι καὶ ἀγήρῳ, αἱ δύο: τῇ δὲ μιῇ παρελέξατο Κυανοχαίτης ἐν μαλακῷ λειμῶνι καὶ ἄνθεσιν εἰαρινοῖσιν. τῆς δ᾽ ὅτε δὴ Περσεὺς κεφαλὴν ἀπεδειροτόμησεν, ἔκθορε Χρυσαωρ τε μέγας καὶ Πήγασος ἵππος.

A su vez Ceto, unida a Forcis, engendró a las Grayas de hermosas mejillas, canosas desde su nacimiento por lo que las llaman Viejas los dioses inmortales y los hombres que caminan sobre la tierra. También a Penfredo de hermoso peplo, a Enío de peplo azafranado y a las Gorgonas que viven más allá del ilustre Océano, en el confín de la noche, donde las Hespérides de sonora voz: Esteno, Euríale y Medusa que padeció un triste destino. Esta era mortal, mientras que las otras dos eran inmortales y no sujetas a la vejez. Pero sólo con ella yació el de Azulada Cabellera ( Poseidón) en un suave prado entre flores primaverales. Y cuando Perseo le separó la cabeza del cuello, surgió de dentro el gran Crisaor y el caballo Pegaso.

2. HOMER

ἐμὲ δὲ χλωρὸν δέος ᾕρει, μή μοι Γοργείην κεφαλὴν δεινοῖο πελώρου

ἐξ Ἀίδεω πέμψειεν ἀγαυὴ Περσεφόνεια. Amb uns clams de no dir; i m’agafa una verda paüra, que dels dintres de l’Hades la noble Persefonea no m’enviï la testa de Gorgona, monstre terrible… Odissea, XI, 634 ἀμφὶ δ᾽ ἄρ᾽ ὤμοισιν βάλετ᾽ αἰγίδα θυσσανόεσσαν δεινήν, ἣν περὶ μὲν πάντῃ Φόβος ἐστεφάνωται, 740ἐν δ᾽ Ἔρις, ἐν δ᾽ Ἀλκή, ἐν δὲ κρυόεσσα Ἰωκή, ἐν δέ τε Γοργείη κεφαλὴ δεινοῖο πελώρου δεινή τε σμερδνή τε, Διὸς τέρας αἰγιόχοιο. Va tirar-se a l’espatlla l’ègida amb franges, terrible, que anava emmarcada pertot arreu per la Fuga, i que conté la Disputa, el Valor, l’Atac glaçat, més encara, hi ha la testa d’aquell portent horrorós, la Gorgona paorosa i brutal, un monstre de Zeus egidífer. Ilíada, V,738- 742

Ἕκτωρ δ᾽ ἀμφιπεριστρώφα καλλίτριχας ἵππους Γοργοῦς ὄμματ᾽ ἔχων ἠδὲ βροτολοιγοῦ Ἄρηος. I Hèctor feia campar els cavalls , els de bella crinera, amb uns ulls de Gorgona o d’Ares, la pesta dels homes. Ilíada, VIII, 348-349

3. APOL·LODOR λαβὼν δὲ καὶ παρὰ Ἑρμοῦ ἀδαμαντίνην ἅρπην, πετόμενος εἰς τὸν Ὠκεανὸν ἧκε καὶκατέλαβε τὰς Γοργόνας κοιμωμένας. ἦσαν δὲ αὗται Σθενὼ Εὐρυάλη Μέδουσα. μόνηδὲ ἦν θνητὴ Μέδουσα: διὰ τοῦτο ἐπὶ τὴν ταύτης κεφαλὴν Περσεὺς ἐπέμφθη. εἶχον δὲαἱ Γοργόνες κεφαλὰς μὲν περιεσπειραμένας φολίσι δρακόντων, ὀδόντας δὲ μεγάλουςὡς συῶν, καὶ χεῖρας χαλκᾶς, καὶ πτέρυγας χρυσᾶς, δι᾽ ὧν ἐπέτοντο. τοὺς δὲ ἰδόνταςλίθους ἐποίουν. ἐπιστὰς οὖν αὐταῖς ὁ Περσεὺς κοιμωμέναις, κατευθυνούσης τὴνχεῖρα Ἀθηνᾶς, ἀπεστραμμένος καὶ βλέπων εἰς ἀσπίδα χαλκῆν, δι᾽ ἧς τὴν εἰκόνα τῆςΓοργόνος ἔβλεπεν, ἐκαρατόμησεν αὐτήν. ἀποτμηθείσης δὲ τῆς κεφαλῆς, ἐκ τῆςΓοργόνος ἐξέθορε Πήγασος πτηνὸς ἵππος, καὶ Χρυσάωρ ὁ Γηρυόνου πατήρ: τούτους δὲ ἐγέννησεν ἐκ Ποσειδῶνος. Amb una falç d’ acer, lliurada per Hermes, volant arriba a l’Ocèan i enxampa les Gòrgones adormides, Esteno, Euríale i Medusa. L’única mortal era Medusa. Per això, Perseu fou enviat a buscar la

seva testa. Les Gòrgones tenien els caps plens

d’escames de serps, queixals grossos com els dels senglars, mans de bronze i ales daurades, mitjançant les quals volaven; petrificaven els que les miraven. Perseu s’hi presentà quan encara estaven adormides i, mentre Atena guiava la seva mà, girant la mirada a l’escut de bronze en el qual es reflectia la imatge de la Gòrgona, li llevà el cap. En tallar-li el cap, de la Gòrgona sortiren el cavll alat Pegas i Crisaor, pare Geríon, tots ells engendrats per Posidó. Biblioteca, II, 4,2

ἀπέδωκε τὰ μὲν πέδιλα καὶ τὴν κίβισιν καὶ τὴν κυνῆν Ἑρμῇ, τὴν δὲ κεφαλὴν τῆς Γοργόνος Ἀθηνᾷ. Ἑρμῆς μὲν οὖν τὰ προειρημένα πάλιν ἀπέδωκε ταῖς νύμφαις, Ἀθηνᾶ δὲ ἐν μέσῃ τῇ ἀσπίδι τῆς Γοργόνος τὴν κεφαλὴν ἐνέθηκε. λέγεται δὲ ὑπ᾽ ἐνίων ὅτι δι᾽ Ἀθηνᾶν ἡ Μέδουσα ἐκαρατομήθη: φασὶ δὲ ὅτι καὶ περὶ κάλλους ἠθέλησεν ἡ Γοργὼ αὐτῇ συγκριθῆναι. (Perseu) lliurà a Hermes les sandàlies, la kíbisis i el casc, però el cap de la Gòrgona el donà a Atena. Mentre Hermes tornà aquestes coses a les nimfes, Atena fixà el cap de la Gòrgona al bell mig de l’escut. Alguns asseguren que Medusa fou decapitada per culpa d’Atena, també diuen que aquesta Gòrgona volgué competir en bellesa amb ella. Biblioteca, II, 4,3

4. APOLONI DE RODES, Argonàutiques, IV,1513-1517 εὖτε γὰρ ἰσόθεος Λιβύην ὑπερέπτατο Περσεὺς Εὐρυμέδων--καὶ γὰρ τὸ κάλεσκέ μιν οὔνομα μήτηρ-Γοργόνος ἀρτίτομον κεφαλὴν βασιλῆι κομίζων,

ὅσσαι κυανέου στάγες αἵματος οὖδας ἵκοντο, αἱ πᾶσαι κείνων ὀφίων γένος ἐβλάστησαν. Pues cuando sobre Libia volaba el comparable a los dioses Perseo Eurimedonte- pues también con ese nombre lo llamaba su madre- llevando al rey la cabeza recién cortada de la Gorgona, todas las gotas de negra sangre que cayeron al suelo hicieron germinar la especie de aquellas serpientes.

5. EURÍPIDES, Ío, 989, 1003 Κρέουσα ἐνταῦθα Γοργόν᾽ ἔτεκε Γῆ, δεινὸν τέρας. Πρεσβύτης ἦ παισὶν αὑτῆς σύμμαχον, θεῶν πόνον; Κρέουσα ναί: καί νιν ἔκτειν᾽ ἡ Διὸς Παλλὰς θεά. Πρεσβύτης ποῖόν τι μορφῆς σχῆμ᾽ ἔχουσαν ἀγρίας; Κρέουσα θώρακ᾽ ἐχίδνης περιβόλοις ὡπλισμένον. Πρεσβύτης ἆρ᾽ οὗτός ἐσθ᾽ ὁ μῦθος ὃν κλύω πάλαι; Κρέουσα ταύτης Ἀθάναν δέρος ἐπὶ στέρνοις ἔχειν. Πρεσβύτης ἣν αἰγίδ᾽ ὀνομάζουσι, Παλλάδος στολήν; Κρέουσα τόδ᾽ ἔσχεν ὄνομα θεῶν ὅτ᾽ ᾖξεν ἐς δόρυ Πρεσβύτης τί δῆτα, θύγατερ, τοῦτο σοῖς ἐχθροῖς βλάβος; Κρέουσα Ἐριχθόνιον οἶσθ᾽, ἢ — ; τί δ᾽ οὐ μέλλεις, γέρον; Πρεσβύτης ὃν πρῶτον ὑμῶν πρόγονον ἐξανῆκε γῆ; Κρέουσα τούτῳ δίδωσι Παλλὰς ὄντι νεογόνῳ — Πρεσβύτης τί χρῆμα; μέλλον γάρ τι προσφέρεις ἔπος. Κρέουσα δισσοὺς σταλαγμοὺς αἵματος Γοργοῦς ἄπο. Creusa- Allí la Tierra parió a Gorgona, terrible monstruo ANCIANO- ¿Acaso para que auxiliara a sus propios hijos como azote de los dioses? CREUSA- Sí, mas Palas, la diosa hija de Zeus, la mató. ANCIANO- ¿Es ésta la historia que he oído hace tiempo? CREUSA- Sí, que Atenea tiene a su espalda la piel de la Gorgona ANCIANO- ¿Y no llaman égida a la estola de Palas? CREUSA- Sí recibió este nombre cuando se lanzó a luchar contra los dioses ANCIANO- ¿Y cuál es el aspecto de este salvaje atuendo? CREUSA- Es una coraza adornada con la espiral de una serpiente ANCIANO- Bien, hija, y ¿qué daño puede hacer esto a tus enemigos? CREUSA- ¿Conoces a Erictonio o no? ¿Cómo no vas a conocerlo, anciano? ANCIANO- ¿Vuestro progenitor, a quien primero hizo surgir la tierra? CREUSA- A éste le entregó Palas por ser recién nacido… ANCIANO- ¿Qué cosa? Pues estás dando largas a tus palabras. CREUSA- … dos gotas de la sangre de la Gorgona.

6. OVIDI, Metamorfosis, IV, 772-803 narrat Agenorides gelido sub Atlante iacentem esse locum solidae tutum munimine molis; cuius in introitu geminas habitasse sorores Phorcidas unius partitas luminis usum;

775

id se sollerti furtim, dum traditur, astu supposita cepisse manu perque abdita longe deviaque et silvis horrentia saxa fragosis Gorgoneas tetigisse domos passimque per agros perque vias vidisse hominum simulacra ferarumque

780

in silicem ex ipsis visa conversa Medusa. se tamen horrendae clipei, quem laeva gerebat, aere repercusso formam adspexisse Medusae, dumque gravis somnus colubrasque ipsamque tenebat, eripuisse caput collo; pennisque fugacem

785

Pegason et fratrem matris de sanguine natos. Addidit et longi non falsa pericula cursus, quae freta, quas terras sub se vidisset ab alto et quae iactatis tetigisset sidera pennis; ante exspectatum tacuit tamen. excipit unus

790

ex numero procerum quaerens, cur sola sororum gesserit alternis inmixtos crinibus angues. hospes ait: 'quoniam scitaris digna relatu, accipe quaesiti causam. clarissima forma multorumque fuit spes invidiosa procorum

795

illa, nec in tota conspectior ulla capillis pars fuit: inveni, qui se vidisse referret. hanc pelagi rector templo vitiasse Minervae dicitur: aversa est et castos aegide vultus nata Iovis texit, neve hoc inpune fuisset,

800

Gorgoneum crinem turpes mutavit in hydros. nunc quoque, ut attonitos formidine terreat hostes, pectore in adverso, quos fecit, sustinet angues.' Explicà l’Agenòrida que sota l’Atlas glaçat hi ha un lloc protegit pel baluard d’una immensa roca, a l’entrada del qual habiten les germanes bessones filles de Forcis, que es parteixen l’ús d’un sol ull. Aquest ull, per una astuciosa traça, quan se’l passaven de l’una a l’altra, va robar ell d’amagat, interposant la seva mà, i per roques apartades al lluny, extraviades i eriçades d’aspres boscúries, va atènyer l’estatge de la Gòrgona; d’ací i d’allà, pels camps i pels camins, veié imatges de feres i d’homes que, canviats, s’havien tornat de pedra en veure Medusa; ell, però, no guaità la forma de l’horrible Medusa sinó reflectida en el bronze de l’escut que portava a l’esquerra, i quan una feixuga son la tenia presa, ella i les serps, li separà el cap del cos, i Pegàs alalleuger i el seu germà van néixer de la sang de la mare. Hi afegí també els perills no pas falsos de la seva llarga cursa, quins mars, quines terres va veure sota d’ell des de l’altura i quins estels va tocar amb les seves ales bategants. Esperaven que prosseguís, però ell callà; va sortir un d’entre els nobles demanant per què ella sola de les germanes tenia els cabells trenats amb serps. Digué l’hoste: “Perquè demanes coses dignes d’ésser contades, escolta la causa del que preguntes. D’una il·lustre bellesa fou ella, i l’esperança gelosa de molts pretendents, i en tota ella no hi havia res tan admirable com els seus cabells. He trobat un que contava haver-la vista. Diuen que en el temple de Minerva, Neptú, senyor del pèlag, la posseí; es va girar la filla de Júpiter i amb l’ègida es va cobrir la casta faç, i perquè això no fos sense càstig, va canviar la cabellera de la Gòrgona en abominables rèptils. Encara avui, per esfereir els seus enemics i colpir-los d’esglai, al davant del pit porta les serps que va fer néixer.”

Treball realitzat per les alumnes de grec de 2n de batxillerat:

Maribel Aparicio,Carla Cantos, Rut Palà i Melanie Roldán