Catalunya experience cat cas fra by Catalunya Catalunya

#catalunya

experience MAGAZINE

CATALUNYA ÉS

CASA TEVA CATALUÑA ES TU CASA LA CATALOGNE C’EST CHEZ VOUS

001 portada FOK CA ES.indd 1

07/01/15 16:32

2 / #CatalunyaExperience

002-003 editorial FOK CA ES.indd 2

07/01/15 16:34

EDITORIAL

Aquesta és la instantània d’un país. Un país ple d’històries que molts cops han deixat el seu record en pedra. Es pot afirmar amb seguretat que no hi ha poble ni ciutat que no tingui algun monument que ens cridi l’atenció. Però, a banda de l’extens patrimoni, Catalunya ofereix un ampli contrast de paisatges en un espai de terreny de dimensions contingudes. Segons com bufa el vent, les terres de l’interior fan olor de sal. I en dies clars, des de la platja s’albiren els cims pintats de blanc per la neu. La varietat del terreny es reflecteix, de manera natural, en els diversos productes de la terra i del mar que, orquestrats de manera harmoniosa, donen com a resultat plats d’extraordinària singularitat. Els podem assaborir en establiments que combinen el plaer de la taula amb el de la descoberta, una exploració sensorial que abraça tota mena d’activitats i aficions, des del senderisme fins al golf, des de les tradicions culturals úniques fins als congressos de rellevància internacional. A les pàgines següents, hi trobaràs un bon tast de tot això. Posa’t còmode: ets a casa teva.

Ésta es la instantánea de un país. Un país

Voici l’image vraie d’un pays. Un pays riche

lleno de historias que muchas veces han

en histoires dont l’empreinte subsiste dans

dejado su recuerdo en piedra. Se puede

la pierre. On peut affirmer sans se tromper

afirmar con seguridad que no hay pueblo

que chaque village, chaque ville possède un

ni ciudad que no tenga algún monumento

monument susceptible de susciter l’intérêt.

que nos llame la atención. Pero, además del

Mais, outre un immense patrimoine, la

extenso patrimonio, Cataluña ofrece un

Catalogne offre une large variété de paysages

amplio contraste de paisajes en un espacio

concentrée dans un espace aux dimensions

de terreno de dimensiones contenidas.

restreintes. En fonction de la direction du vent,

Según sopla el viento, las tierras del interior

l’odeur du sel parvient jusqu’aux terres de

huelen a sal. Y en días claros, desde la playa

l’intérieur. De plus, lorsque le ciel est dégagé,

se vislumbran las cumbres teñidas de blanco

les sommets enneigés sont visibles depuis la

por la nieve. La variedad del terreno

plage. La variété des paysages se reflète tout

se refleja, de modo natural, en los diversos

naturellement dans la diversité des produits

productos de la tierra y del mar, que,

de la terre et de la mer. Préparés de manière

orquestados de manera armoniosa, dan

harmonieuse, ils permettent de concevoir

como resultado platos de extraordinaria

des plats d’une singularité extraordinaire.

singularidad. Los podemos saborear en

Ils peuvent être dégustés dans des

establecimientos que combinan el placer de

établissements qui allient le plaisir de la table

la mesa con el de descubrir, una exploración

et celui de la découverte, une exploration

sensorial que abarca toda clase de actividades

sensorielle qui englobe toutes sortes

y aficiones, desde el senderismo hasta el golf,

d’activités et de plaisirs, depuis la randonnée

desde las tradiciones culturales únicas hasta

jusqu’au golf, en passant par des traditions

los congresos de relevancia internacional. En

culturelles uniques et des congrès de niveau

las páginas siguientes encontrarás un buen

international. Dans les pages suivantes, vous

bocado de todo ello.

trouverez de nombreux exemples de tout cela.

Ponte cómodo: estás en tu casa.

Sentez-vous à l’aise : vous êtes chez vous.

3 / #CatalunyaExperience

002-003 editorial FOK CA ES.indd 3

07/01/15 16:34

SUMARI SUMARIO

RÉSUMÉ

34 Monestir de Santes Creus

03. Editorial / Presentació 04. Sumari 08. Catalunya en quatre dades

Albert Sánchez Piñol

10. Un cop d’ull des del cel PATRIMONI

CULTURA

16. Introducció d’Anuschka Seifert

104. Introducció d’Henry de Laguérie

18. Gaudí desconegut. Somnis de pedra i forja

GASTRONOMIA

24. La Ruta del Cister, majestuosa sobrietat

60. Introducció de Claudia Cucchiaratto

28. Montserrat i el Camí Ignasià. Pregària de pedra

62. El suquet de peix, un tast de Mediterrani

120. Entrevista a Albert Guinovart, compositor

34. Entrevista a Albert Sánchez Piñol, escriptor

70. Priorat. Entre dos mons

VIVÈNCIES

76. Entrevista a Joan Roca, cuiner

126. Introducció de Matthew Tree

INSPIRACIONS

128. Univers verd. El golf a Catalunya

82. Introducció de Martin Tønner

136. Al trot o al galop: de la Garrotxa al Ripollès a cavall

TERRITORI 38. Introducció d’Ewa Wyzoska 40. Delta de l’Ebre. Diàleg de riu i mar 48. La memòria del gel: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 54. Entrevista a Yann Arthus-Bertrand, fotògraf

84. Catalunya, punt de trobada 90. Barcelona, del disseny tradicional a la tradició del disseny 98. Entrevista a Dídac Lee, empresari

106. Els castellers. Enfilar-se als núvols 114. Les havaneres, música per viatjar

140. Entrevista a Kilian Jornet, skyrunner 146. Mapa i calendari d’esdeveniments

4 / #CatalunyaExperience

004-006 sumari 01DES FOK CA ES.indd 4

13/01/15 11:26

Estany de Monestero

03. Editorial / Presentación

TERRITORIO

04. Sumario

38. Introducción de Ewa Wyzoska

08. Cataluña en cuatro datos

40. Delta del Ebro. Diálogo de río y mar

10. Un vistazo desde el cielo

48. La memoria del hielo: Aigüestortes y Estany de Sant Maurici

PATRIMONIO 16. Introducción de Anuschka Seifert

54. Entrevista a Yann Arthus-Bertrand, fotógrafo

18. Gaudí desconocido. Sueños de piedra y forja

GASTRONOMÍA

24. La Ruta del Císter, majestuosa sobriedad

62. El suquet de pescado, un bocado de Mediterráneo

28. Montserrat y el Camino Ignaciano. Plegaria de piedra

60. Introducción de Claudia Cucchiaratto

70. Priorat. Entre dos mundos

34. Entrevista a Albert Sánchez Piñol, escritor

76. Entrevista a Joan Roca, cocinero INSPIRACIONES 82. Introducción de Martin Tønner

Yann Arthus-Bertrand

84. Cataluña, punto de encuentro 90. Barcelona, del diseño tradicional a la tradición del diseño 98. Entrevista a Dídac Lee, empresario CULTURA 104. Introducción de Henry de Laguérie 106. Los castellers. Subirse a las nubes 114. Las habaneras, música para viajar 120. Entrevista a Albert Guinovart, compositor VIVENCIAS 126. Introducción de Matthew Tree 128. Universo verde. El golf en Cataluña 136. A trote o a galope: de la Garrotxa al Ripollès a caballo 140. Entrevista a Kilian Jornet, skyrunner 146. Mapa y calendario de eventos Priorat

CRÈDITS / CRÉDITOS / CRÉDIT Desenvolupament i Nous Projectes) www.sapienspublicacions.cat Director Àrea / Director Área / Directeur Département: Gerard Birbe gbirbe@sapienspublicacions.cat Conceptualització i realització editorial / Conceptualitzación y realización editorial Tel. 936 347 612 Coordinació editorial / Coordinación / Conceptualisation et réalisation editorial / Coordination éditoriale: éditoriale: Josep Mª Palau Riberaygua Sàpiens Publicacions (Àrea de Edita / Edita / Edit: Agència Catalana de Turisme. Passeig de Gràcia, 105. 08008 Barcelona. Tel: 934 849 900 www.catalunya.com

004-006 sumari 01DES FOK CA ES.indd 5

Fotografies / Fotografías / Photographie: Agència Catalana de Turisme, Yann Arthus-Bertrand / Altitude (’fotos extretes del llibre Catalunya des del cel), Oriol Alamany, Miguel Ángel Álvarez, Roc Baldric, Lluís Carro (portada), Marc Castellet, Kim Castells, El Celler de Can Roca, Ferran Forné, Imagen Mas, Rafael López-Monné, Oriol Llauradó, Enrique Marco, Javier Miguélez, Gemma Miralda, Oficina de

Turisme de Figueres, Juan José Pascual, Miguel Raurich, Òscar Rodbag, Damien Rosso, Jordi Saragossa, Sàpiens sccl, Serveis Editorials Georama, Igor Cortadellas, David Ruano, Mobile World Congress – Fira de Barcelona, Thinkstock, SL. Catalunya Experience Magazine DESEMBRE DE 2014 / DICIEMBRE DE 2014 / DÉCEMBRE 2014

13/01/15 11:27

106 140

SUMARI SUMARIO

RÉSUMÉ

Castellers

Mobile World Congress a la Fira de Barcelona

Kilian Jornet

28. Montserrat et le Chemin Ignatien. Prière en pierre

03. Editorial / Présentation 04. Sommaire 08. Cataluña en quatre points

34. Interview à Albert Sánchez Piñol, écrivain

10. Un coup d’œil du ciel

TERRITOIRE

PATRIMOINE

38. Introduction de Ewa Wyzoska

16. Introduction de Anuschka Seifert

40. Delta de l’Èbre. Dialogue de rivière et de mer

18. Gaudí inconnu. Rêves en pierre et en fer

48. La mémoire de la glace : Aigüestortes et Estany de Sant Maurici

24. La Route cistercienne, majestueuse sobriété

54. Interview à Yann Arthus-Bertrand, photographe

GASTRONOMIE 60. Introduction de Claudia Cucchiaratto 62. Le suquet de poisson, une bouchée de Méditerranée 70. Priorat. Entre deux mondes 76. Interview à Joan Roca, cuisinier INSPIRATIONS 82. Introduction de Martin Tønner 84. Cataluña, point de rencontre 90. Barcelona, du design traditionnel à la tradition du design 98. Interview à Dídac Lee, chef d’entreprise CULTURE 104. Introduction de Henry de Laguérie

PARTNERS:

106. Les tours humaines. Escalader les nuages 114. Les habaneras, musique pour voyager 120. Interview à Albert Guinovart, compositeur EXPERIENCES 126. Introduction de Matthew Tree 128. Univers vert. Le golf à Cataluña 136. Au trot ou au galop : de la Garrotxa au Ripollès à cheval 140. Interview à Kilian Jornet, skyrunner

Reserva experiències úniques per viure a Catalunya! http://bookexperience.catalunya.com

Book unique experiences to enjoy Catalonia! http://bookexperience.catalunya.com

¡Reserva experiencias únicas para vivir en Cataluña! http://bookexperience.catalunya.com

Réservez experiences unique pour jouir de la Catalogne ! http://bookexperience.catalunya.com

004-006 sumari 01DES FOK CA ES.indd 6

146. Carte et calendrier d’évènements

07/01/15 13:40

004-006 sumari 01DES FOK CA ES.indd 7

07/01/15 13:40

VAL D’ARAN

MAPA

SEGELLS TURÍSTICS DE CATALUNYA

MAPA CARTE

HÈLSINKI ESTOCOLM COPENHAGUEN OSLO

PIRINEUS

3.55 h 3.35 h 2.50 h 3.20 h

COSTA BRAVA PAISATGES BARCELONA

TERRES DE LLEIDA

COSTA BARCELONA BARCELONA COSTA DAURADA

TERRES DE L’EBRE

BRUSSEL·LES LONDRES

PARÍS 9.40 h LIÓ 5.57 h TOLOSA 3.52 h

6.25 h 1.15 h 3.08 h

MADRID 8 / #CatalunyaExperience

008-009 mapa 4des FOK CA ES.indd 8

1.50 h 1.55 h

1.35 h 1.05 h 50 min

5.44 h 2.45 h 1.15 h

GINEBRA 1.20 h ZURIC 1.35 h FRANKFURT 2h MUNIC 2.05 h

MILÀ ROMA NÀPOLS

1.30 h 1.40 h 1.50 h

07/01/15 11:45

CATALUNYA EN QUATRE DADES

PRAGA VARSÒVIA BUDAPEST MOSCOU

2.15 h 2.55 h 2.35 h 4.35 h

CLIMA: El clima de Catalunya és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus. La varietat topogràfica fa que als Pirineus les temperatures siguin més fresques de mitjana, mentre que a les comarques interiors de Lleida fa més calor el juliol i l’agost. Les pluges es concentren entre el maig i el juny. POBLACIÓ: 7.512.982 habitants SUPERFÍCIE: 32.000 km2 GOVERN: Comunitat autònoma. Autogovern. LLENGUA OFICIAL: Català i castellà. L’occità o aranès també és oficial a la Val d’Aran. ECONOMIA: Catalunya és un país de llarga tradició industrial, que es remunta al segle XIX. En l’actualitat, la indústria, el turisme i el sector serveis són els principals sectors econòmics del país, sense perdre de vista la producció agrícola i ramadera. L’APUNT: Catalunya és un territori històric format a partir de la Marca Hispànica, frontera entre francs i sarraïns a l’edat mitjana. Les primeres cròniques parlen del laboriós procés d’unió d’Aragó i Catalunya sota una sola corona. Un cop aconseguida, entre els segles XIII i XIV es va expansionar per la Mediterrània. L’edat moderna ve marcada per la guerra dels Segadors –el primer intent secessionista del país– i la guerra de Successió espanyola, que acaba amb l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. El segle XIX, el sentiment d’identitat català reprèn i culminarà el segle XX amb la recuperació de l’autonomia política. Queda per escriure la pàgina del futur. l

CATALUÑA EN CUATRO DATOS

CATALUÑA EN QUATRE DONNÉES

CLIMA: El clima de Cataluña es mediterráneo, con veranos calurosos e inviernos suaves. La variedad topográfica hace que en los Pirineos las temperaturas sean más frescas de media, mientras que en las comarcas interiores de Lleida hace más calor en julio y agosto. Las lluvias se concentran entre mayo y junio. POBLACIÓN: 7.512.982 habitantes SUPERFICIE: 32.000 km2 GOBIERNO: Comunidad autónoma. Autogobierno. LENGUA OFICIAL: Catalán y castellano. El occitano o aranés también es oficial en la Val d’Aran. ECONOMÍA: Cataluña es un país de larga tradición industrial, que se remonta al siglo XIX. En la actualidad, la industria, el turismo y el sector servicios son los principales sectores económicos del país, sin perder de vista la producción agrícola y ganadera. EL APUNTE: Cataluña es un territorio histórico formado a partir de la Marca Hispánica, frontera entre francos y sarracenos en la Edad Media. Las primeras crónicas hablan del laborioso proceso de unión de Aragón y Cataluña bajo una sola corona. Una vez conseguido, entre los siglos XIII y XIV se expandió por el Mediterráneo. La Edad Moderna viene marcada por la Guerra de los Segadores –el primer intento secesionista del país– y la Guerra de Sucesión española, que acaba con la abolición de las instituciones y libertades civiles catalanas. En el siglo XIX, el sentimiento de identidad catalán resurge y culminará en el siglo XX con la recuperación de la autonomía política. Queda por escribir la página del futuro. l

CLIMAT : La Catalogne jouit d’un climat méditerranéen, avec des étés chauds et des hivers doux. En raison de la diversité topographique, les températures dans les Pyrénées sont généralement plus fraîches, alors que dans les régions intérieures de Lleida, les mois de juillet et août sont plus chauds. Les pluies sont concentrées de mai à juin. POPULATION : 7 512 982 habitants SURFACE : 32 000 km2 GOUVERNEMENT : Communauté autonome. Administration autonome. LANGUES OFFICIELLES : Catalan et espagnol. L’occitan ou aranais est également une langue officielle dans la Val d’Aran. ÉCONOMIE : La Catalogne est un pays doté d’une longue tradition industrielle, remontant au XIXe siècle. Actuellement, l’industrie, le tourisme et le secteur des services sont les principaux moteurs économiques du pays, sans oublier la production agricole et l’élevage. LE COMMENTAIRE : La Catalogne est un territoire historique constitué à partir de “la Marca Hispánica”, une frontière entre Francs et Sarrasins pendant le Moyen-Âge. Les premières chroniques parlent de l’union de l’Aragon et de la Catalogne sous une unique couronne, un processus long et complexe. Une fois réalisé, entre les XIIIe et XIVe siècles, le royaume s’est étendu dans la Méditerranée. L’époque moderne est marquée par la guerre des moissonneurs (la première tentative de sécession du pays) et la guerre de succession espagnole, laquelle s’achèvera par l’abolition des institutions et des libertés civiles catalanes. Au XIXe siècle, le sentiment de l’identité catalane ressurgit, pour aboutir au XXe siècle au rétablissement de l’autonomie politique. L’avenir reste à écrire. l

9 / #CatalunyaExperience 008-009 mapa 4des FOK CA ES.indd 9

07/01/15 11:45

EL MONESTIR DE POBLET, DELS SEGLES XIII I XIV, ÉS UN DELS MÉS IMPORTANTS D’EUROPA I ESTÀ CONSIDERAT COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER LA UNESCO EL MONASTERIO DE POBLET, DE LOS SIGLOS XIII Y XIV, ES UNO DE LOS MÁS IMPORTANTES DE EUROPA Y ESTÁ CONSIDERADO COMO PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD POR LA UNESCO LE MONASTÈRE DE POBLET, FONDÉ AUX XIII ET XIV SIÈCLES, EST L’UN DES PLUS IMPORTANTS D’EUROPE ET EST INSCRIT AU PATRIMOINE DE L’HUMANITÉ DE L’UNESCO

10 / #CatalunyaExperience 10 / #CatalunyaExperience 010-015 introducció en imatges c FOK CA ES.indd 10

07/01/15 11:48

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

11 / #CatalunyaExperience 11 / #CatalunyaExperience 010-015 introduccioĚ en imatges c FOK CA ES.indd 11

07/01/15 11:48

NOMÉS 165 KM EN LÍNIA RECTA SEPAREN AQUESTS CIMS NEVATS AL COR DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI DE LES PLATGES DE LA COSTA DAURADA

12 / #CatalunyaExperience 12 / #CatalunyaExperience 010-015 introducció en imatges c FOK CA ES.indd 12

07/01/15 11:48

CES SOMMETS ENNEIGÉS, AU CŒUR DU PARC NATIONAL AIGÜESTORTES ET ESTANY DE SANT MAURICI, SE TROUVENT À SEULEMENT 165 KM DES PLAGES DE LA COSTA DAURADA

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

SÓLO 165 KM EN LÍNEA RECTA SEPARAN ESTAS CUMBRES NEVADAS EN EL CORAZÓN DEL PARQUE NACIONAL DE AIGÜESTORTES Y ESTANY DE SANT MAURICI DE LAS PLAYAS DE LA COSTA DAURADA

13 / #CatalunyaExperience 13 / #CatalunyaExperience 010-015 introducció en imatges c FOK CA ES.indd 13

07/01/15 11:48

VISTA AÈRIA DE LA NEÀPOLIS, NOMÉS UNA PART DE LES RUÏNES, EN PART GREGUES, EN PART ROMANES, QUE ES CONSERVEN VORA EL MAR A EMPÚRIES VISTA AÉREA DE LA NEÁPOLIS, SÓLO UNA PARTE DE LAS RUINAS EN PARTE GRIEGAS, EN PARTE ROMANAS, QUE SE CONSERVAN CERCA DEL MAR EN EMPÚRIES VUE AÉRIENNE DE LA NEAPOLIS (VILLE NEUVE), UNE PETITE PARTIE DES VESTIGES GRECS ET ROMAINS CONSERVÉS PRÈS DE LA MER, À EMPÚRIES

14 / #CatalunyaExperience 14 / #CatalunyaExperience 010-015 introducció en imatges c FOK CA ES.indd 14

07/01/15 11:49

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

15 / #CatalunyaExperience 15 / #CatalunyaExperience 010-015 introduccioĚ en imatges c FOK CA ES.indd 15

07/01/15 11:49

MIGUEL ÁNGEL ÁLVAREZ

PATRIMONI PATRIMONIO PATRIMOINE PER ANUSCHKA SEIFERT, ALEMANYA Periodista i directora de documentals. Escriu per a revistes i treballa per a la ràdio i la televisió alemanyes. Col·labora amb cadenes com ara ARD, ZDF o ARTE. VAIG NÉIXER A HAMBURG, i va ser l’amor, també pel mar, que em va portar a Barcelona, una ciutat de dos milions d’habitants, on malgrat viure-hi des de fa temps, tots els dies

descobreixo alguna cosa nova. Com aquesta, de fa uns mil anys, quan la majoria dels catalans no vivien dins de les muralles de Barcelona, sinó als Pirineus. En alguns pobles de muntanya la gent encara celebra misses sota les voltes de les esglésies pintades de vius colors i poblades d’arcaiques criatures mítiques. La vall de Boí deu la preservació dels originals a l’arquitecte Puig i Cadafalch. Va salvar les pintures al fresc de les mans d’uns marxants d’art cobejosos i criminals

16 / #CatalunyaExperience 16 / #CatalunyaExperience 016-017 P Anuschka 2 FOKdes CA ES.indd 16

12/01/15 17:06

NACÍ EN HAMBURGO, y fue el amor, aunque también el mar, lo que me trajo a Barcelona, una ciudad de dos millones de habitantes donde, a pesar de vivir desde hace mucho tiempo, todos los días descubro alguna cosa nueva. Como ésta de hace unos mil años, cuando la mayoría de los catalanes no vivían dentro de las murallas de Barcelona, sino en los Pirineos. En algunos pueblos de montaña la gente todavía celebra misas bajo las bóvedas de las iglesias pintadas de vivos colores y pobladas de arcaicas criaturas míticas. El valle de Boí debe la preservación de los originales al arquitecto Puig i Cadafalch. Salvó las pinturas al fresco de las manos de unos marchantes de arte ambiciosos y criminales que finalmente acabaron trabajando para él. Por eso las pinturas originales del valle de Boí se encuentran en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), menos las recientemente descubiertas. Esta pincelada muestra una de las fantásticas historias del patrimonio de Cataluña que me ayudan a escapar de la actualidad descorazonadora para sumergirme en mundos bien desconocidos, retratando personas, sus vidas extremas o peculiares, como las de esta gente del valle de Boí. l Por Anuschka Seifert, Alemania. Periodista y directora de documentales. Escribe para revistas y trabaja para la radio y la televisión alemanas. Colabora con cadenas como ARD, ZDF o ARTE.

que finalment van acabar treballant per a ell. Per això les pintures originals de la vall de Boí es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), menys les recent descobertes. Aquesta petita pinzellada mostra una de les fantàstiques històries del patrimoni de Catalunya que m’ajuden a escapar de l’actualitat desencoratjadora per submergir-me en mons ben desconeguts, retratant persones, les seves vides extremes o peculiars, com les d’aquesta gent de la vall de Boí.l

Pintura mural de l’església de Santa Maria de Taüll. Pintura mural de la iglesia de Santa María de Taüll.

Peinture murale de l’église Santa María de Taüll.

JE SUIS NÉE À HAMBOURG, et c’est l’amour, ainsi que la mer, qui m’a conduit à Barcelone, une ville de deux millions d’habitants qui, même si j’y habite depuis longtemps, ne cesse jamais de me surprendre. Comme cette histoire qui remonte à près de mille ans, lorsque la plupart des catalans ne vivaient pas derrière les murailles de Barcelone, mais dans les Pyrénées. Dans certains villages de montagne, les gens célèbrent encore des messes sous les voûtes des églises peintes dans des couleurs vives et peuplées de créatures mythiques archaïques. La vallée de Boí doit la préservation des bâtiments originaux à l’architecte Puig i Cadafalch. Il a sauvé les fresques de la convoitise de marchands d’art ambitieux et criminels qui ont fini par travailler pour lui. Voilà pourquoi les peintures originales de la vallée de Boí se trouvent dans le Musée national d’art de Catalogne (MNAC), à l’exception de celles découvertes récemment. Cette anecdote n’est qu’un exemple des fantastiques histoires du patrimoine de la Catalogne. Elles m’aident à échapper à la triste réalité actuelle pour me plonger dans des mondes totalement inconnus, dépeignant des personnes et des vies extrêmes ou particulières, comme celles de ces habitants de la vallée de Boí. l Par Anuschka Seifert, Allemagne. Journaliste et réalisatrice de documentaires. Elle écrit pour des revues et travaille pour la radio et la télévision allemandes. Elle collabore avec des chaînes comme ARD, ZDF ou ARTE.

17 / #CatalunyaExperience

016-017 P Anuschka 2 FOKdes CA ES.indd 17

07/01/15 11:51

PATRIMONI PATRIMONIO PATRIMOINE

SOMNIS DE PEDRA I FORJA

GAUDÍ DESCONEGUT

T · RAIMON PORTELL

18 / #CatalunyaExperience

018-023 gaudí 4des FOK CA ES.indd 18

07/01/15 15:49

Detalls decoratius a l’entrada a la cripta de la Colònia Güell. Detalles decorativos en la entrada a la cripta de la Colonia Güell.

IMAGEN MAS

Détails décoratifs à l’entrée de la crypte de la Colonie Güell.

GAUDÍ DESCONOCIDO. SUEÑOS DE PIEDRA Y FORJA

GAUDÍ INCONNU. RÊVES DE PIERRE ET FER 19 / #CatalunyaExperience

018-023 gaudí 4des FOK CA ES.indd 19

07/01/15 15:49

PATRIMONI PATRIMONIO PATRIMOINE

Les creacions d’Antoni Gaudí semblen somnis fets de pedra, vidre i ceràmica. Un creuament ideal entre imaginació i perfecció tècnica que fascina a qui s’hi acosta, ja sigui a la ciutat de Barcelona o bé descobrint les obres d’altres poblacions

Barcelona queden deu edificis de Gaudí, més un parc i una tanca molt coneguts. Cal sumar-hi unes quantes obres més escampades per Catalunya, quatre més a la resta de la península. No és gaire. Però estudiar-ho dóna per a unes quantes vides. El repàs de les seves obres més enllà de Barcelona pot començar per

la Cooperativa Obrera Mataronesa o Nau Gaudí, un edifici de joventut recuperat ara per acollir una col·lecció d’art contemporani. És una nau industrial senzilla, diàfana, amb arcs parabòlics i rajoles de ceràmica. Gaudí era a la ratlla dels 30 anys, però ja proposava solucions que esdevindrien la seva firma.

L’impuls principal li va arribar d’un ric industrial, Eusebi Güell, lligat a un bon nombre de les grans obres de Gaudí: el Park Güell, el Palau Güell, la cripta de la Colònia Güell i el Celler Güell. I tot va començar a l’Exposició Universal de París del 1878, quan l’industrial es va fixar en una vitrina de ferro i vidre. Li va interessar tant que va començar a fer encàrrecs a l’arquitecte que l’havia dissenyada. Entre d’altres, li va demanar un pavelló de caça al Garraf, que no es va arribar a construir mai. En canvi, sí que va fer el celler que hi havia d’anar al costat. L’empremta de Gaudí resulta evident, però l’autoria està en discussió. S’atribueix a Francesc Berenguer, un dels col·laboradors més estrets de Gaudí.

ESTUDIAR LA SEVA OBRA DÓNA PER A UNES QUANTES VIDES ESTUDIAR SU OBRA DA PARA UNAS CUANTAS VIDAS PLUSIEURS VIES NE SUFFIRAIENT PAS À ÉTUDIER SON ŒUVRE

Detall de la reixa al Celler Güell, l’autoria del qual es creu que Gaudí va compartir amb Francesc Berenguer.

Detalle de la reja de las Bodegas Güell, cuya autoría se cree que Gaudí compartió con Francesc Berenguer.

Détail de la grille des Caves Güell, dont la paternité est parfois attribuée à Gaudí et à son collaborateur Francesc Berenguer.

20 / #CatalunyaExperience

018-023 gaud’ 4des FOK CA ES.indd 20

13/01/15 10:51

SERVEIS EDITORIALS GEORAMA

Puente en los Jardines Artigas, en La Pobla de Lillet, que Gaudí proyectó.

Pont dans les jardins Artigas, dans la Pobla de Lillet, projeté par Gaudí.

JUAN JOSÉ PASCUAL

Pont als Jardins Artigas, a la Pobla de Lillet, que Gaudí va projectar.

Las creaciones de Antoni Gaudí parecen sueños hechos de piedra, vidrio y cerámica. Un cruce ideal entre imaginación y perfección técnica que fascina a quien se acerca, ya sea a la ciudad de Barcelona o bien descubriendo las obras de otras poblaciones

Les créations d’Antoni Gaudí évoquent des rêves concrétisés en pierre, verre et céramique. Une alliance idéale entre imagination et perfection technique qui fascine tous ceux qui s’en approchent, soit à Barcelone soit en découvrant les œuvres dans d’autres villes

EN BARCELONA QUEDAN diez edificios de Gaudí, más un parque y una verja muy conocidos. Hay que sumarles unas cuantas obras más repartidas por Cataluña, cuatro más en el resto de la península. No es mucho. Pero estudiarlas da para unas cuantas vidas. El repaso a sus obras más allá de Barcelona puede comenzar por la Cooperativa Obrera Mataronense o Nave Gaudí, un edificio de juventud recuperado ahora para acoger una colección de arte contemporáneo. Es una nave industrial sencilla, diáfana, con arcos parabólicos y baldosas de cerámica. Gaudí estaba rondando la treintena, pero ya proponía soluciones que acabarían convirtiéndose en su firma. El impulso principal le llegó de un rico industrial, Eusebi Güell, ligado a un buen número de las grandes obras de Gaudí: el Park Güell, el Palacio Güell, la cripta de la Colonia Güell y las Bodegas Güell. Todo comenzó en la Exposición Universal de París de 1878, cuando el industrial se fijó en una vitrina de hierro y vidrio. Le interesó tanto que comenzó a hacer encargos al arquitecto que las había diseñado. Entre otros, le pidió un pabellón de caza en el Garraf, que no se llegó a construir nunca. En cambio, sí que hizo las bodegas que tenían que ubicarse al lado. La huella de Gaudí resulta evidente, pero la autoría está en discusión. Se atribuye a Francesc Berenguer, uno de sus colaboradores más estrechos. En las Bodegas Güell aparecen los arcos parabólicos y otras de las constantes que harían famoso a Gaudí: hierro forjado, asimetría e inspiración orgánica y naturalista. Sí es suyo el chalé que tenía que acoger a los ingenieros que extraían el carbón de la sierra del Catllaràs, en el Alt Berguedà. El carbón iba destinado a la fábrica Asland de La Pobla de Lillet, propiedad de Güell. Cuando se dejó de extraer carbón, quedó abandonado, hasta que se reformó para convertirlo en casa de colonias. Más suerte han tenido los Jardines Artigas, también en La Pobla de Lillet. Allí Gaudí se alojó en

BARCELONE CONSERVE dix bâtiments conçus par Gaudí, plus un parc et une grille très célèbres. Il faut y ajouter plusieurs oeuvres dans le reste de la Catalogne, et quatre de plus dans la péninsule ibérique. C’est peu. Mais il faudrait plusieurs vies pour en faire le tour. Parmi les oeuvresréalisés par l’artiste hors de Barcelone, citons notamment la Coopérative ouvrière de la ville de Mataró ou « Nave Gaudí », un bâtiment de jeunesse réaménagé qui accueille actuellement une collection d’art contemporain. Il s’agit d’un entrepôt industriel simple, diaphane, doté d’arcs paraboliques et de carreaux de céramique. Gaudí approchait de la trentaine, mais proposait déjà des solutions qui constitueraient ensuite sa marque de fabrique. Le soutien clé lui a été apporté par un riche industriel, Eusebi Güell, dont le nom est associé à un grand nombre de chefs d’œuvres de Gaudí : le Parc Güell, le Palais Güell, la crypte de la Colonie Güell et les Caves Güell. Tout a commencé avec l’Exposition universelle de Paris de 1878, lorsque l’attention de l’industriel fut attirée par une vitrine en fer et en verre. Celle-ci l’a tellement impressionné qu’il commença à réaliser des commandes à l’architecte qui l’avaitconçue.Ilaentreautrescommandéunpavillon de chasse dans la région du Garraf, jamais construit. En revanche, les caves qui devaient se trouver à proximité ont bien vu le jour. L’empreinte de Gaudí y est évidente, mais la paternité de l’œuvre reste contestée. Elle est attribuée à Francesc Berenguer, l’un de ses plus étroits collaborateurs. Dans les caves Güell apparaissent les arcs paraboliques et d’autres constantes qui allaient rendre Gaudí célèbre : fer forgé, asymétrie et inspiration organique et naturaliste. Par contre, il a sans aucun doute réalisé le pavillon qui devait accueillir les ingénieurs chargés de l’extraction du charbon de la sierra du Catllaràs, dans l’Alt Berguedà. Le charbon était destiné à l’usine Asland de la Pobla de Lillet, propriété de Güell. Lorsque l’extraction du charbon a cessé, le pavillon

21 / #CatalunyaExperience

018-023 gaud’ 4des FOK CA ES.indd 21

13/01/15 10:51

PATRIMONI

IMAGEN MAS

PATRIMONIO PATRIMOINE

Al Celler Güell, hi apareixen els arcs parabòlics i altres de les constants que farien famós Gaudí: ferro forjat, asimetria i inspiració orgànica i naturalista. Sí que és seu el xalet que havia d’hostatjar els enginyers que extreien el carbó de la serra del Catllaràs, a l’Alt Berguedà. El carbó anava destinat a la fàbrica Asland de la Pobla de Lillet,

propietat de Güell. Quan es va deixar d’extreure carbó, va quedar abandonat, fins que es va reformar per convertir-lo en casa de colònies. Més sort han tingut els Jardins Artigas, també a la Pobla de Lillet. Allà Gaudí s’havia allotjat a casa dels senyors Artigas, mentre seguia les obres del xalet del Catllaràs. Per agrair l’hospitalitat, i aprofitant que es casava

MODERNISME O L’ART DE LA UTILITAT A principi del segle XX, un corrent artístic que a Catalunya s’anomenaria Modernisme va travessar els Pirineus i va arrelar en especial a Catalunya. Era un moviment deutor de la Revolució Industrial en l’aplicació del vidre i l’acer, però també amb la burgesia que liderava el canvi econòmic. Moltes famílies d’industrials tenien segona residència fora de Barcelona, i per això n’hi ha bones mostres a Camprodon, a Ripoll o a centres balnearis com Sant Hilari Sacalm. També són modernistes els edificis agrícoles coneguts com “catedrals del camp”, molts firmats per Cèsar Martinell o Pere Domènech i vinculats al moviment cooperativista de l’època. En són bon exemple la Cooperativa Agrícola de Vila-Rodona o el Sindicat Agrícola de Sant Isidre, a Nulles. ●

una filla de la casa, els va regalar un projecte. Els Jardins s’estenen a banda i banda del Llobregat. Roques sense polir creen coves, delimiten els camins, tracen ponts, formen columnes i figures estranyes. I també va comptar amb l’empenta del seu mecenes la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. El projecte inicial constava d’una cripta

Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. Cripta de la Colonia Güell en Santa Coloma de Cervelló. Crypte de la Colonie Güell à Santa Coloma de Cervelló.

MODERNISMO O EL ARTE DE LA UTILIDAD A principios del siglo XX, una corriente artística que en Cataluña se llamaría Modernismo cruzó los Pirineos y echó raíces en especial en Cataluña. Era un movimiento deudor

LE MODERNISME OU L’ART DE L’UTILITÉ Au début du XXe siècle, un courant artistique que l’on nommerait Modernisme en Catalogne a franchi les Pyrénées et s’est implanté dans cette région. Ce mouvement devait beaucoup à la révolution industrielle dans l’utilisation du

22 / #CatalunyaExperience

018-023 gaudí 4des FOK CA ES.indd 22

07/01/15 15:50

LA CRIPTA GAUDÍ, EL 2005, VA SER DECLARADA PATRIMONI MUNDIAL PER LA UNESCO casa de los señores Artigas mientras seguían las obras del chalé del Catllaràs. Para agradecer la hospitalidad, y aprovechando que se casaba con una hija de la casa, les regaló un proyecto. Los Jardines se extienden a lado y lado del Llobregat. Rocas sin pulir crean cuevas, delimitan los caminos, trazan puentes, forman columnas y figuras extrañas. Y también contó con el apoyo de su mecenas la cripta de la Colonia Güell, en Santa Coloma de Cervelló. El proyecto inicial constaba de una cripta en el nivel inferior y la iglesia principal encima. Pero la iglesia no se acabó nunca. Ha quedado la cripta, donde Gaudí ensayó soluciones que aplicaría en la Sagrada Familia. Hay columnas inclinadas que le permitieron evitar el uso de contrafuertes. Dentro, utilizó cuatro columnas de basalto y nervios de ladrillo para aguantar el techo. Los bancos también son diseño de Gaudí. En 2005 el edificio fue declarado Patrimonio Mundial por la UNESCO. Obra menor, también de carácter religioso, es el conjunto del Primer Misterio de Gloria, que se encuentra en el camino que lleva a la Cueva Santa de Montserrat. Colaboró allí con el escultor Josep Llimona, y tiene un claro componente teatral: en una cueva hay tres mujeres de mármol que se acercan a un sarcófago abierto, un ángel está sentado a su lado y, fuera de la cueva, en la pared de piedra, está la figura de Jesús resucitado. Si alguien quiere completar este itinerario gaudiniano, puede añadirle la visita al Gaudí Centre de Reus, la ciudad natal del genio. Se trata de un espacio de interpretación idóneo para conocer sus técnicas y soluciones. Y aún nos quedarán por visitar sus obras más allá de Cataluña. ●

LA CRIPTA GAUDÍ, EN 2005, FUE DECLARADA PATRIMONIO MUNDIAL POR LA UNESCO

EN 2005, LA CRYPTE GAUDÍ A ÉTÉ CLASSÉE AU PATRIMOINE MONDIAL DE L’UNESCO

MIGUEL RAURICH

al nivell inferior i l’església principal al damunt. Però l’església no es va acabar mai. N’ha quedat la cripta, on Gaudí va assajar solucions que aplicaria a la Sagrada Família. Hi ha columnes inclinades que li van permetre evitar l’ús de contraforts. Dins, va fer servir quatre columnes de basalt i nervis de maó per aguantar el sostre. Els bancs també són disseny de Gaudí. El 2005 l’edifici va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Obra menor, també de caràcter religiós, és el conjunt del Primer Misteri de Glòria, que es troba al camí que porta a la Santa Cova de Montserrat. Hi va col·laborar amb l’escultor Josep Llimona, i té un clar component teatral: en una cova hi ha tres dones de marbre que s’acosten a un sarcòfag obert, un àngel hi seu al costat i, fora de la cova, a la paret de pedra, hi ha la figura de Jesús ressuscitat. Si algú vol completar aquest itinerari gaudinià, pot afegir-hi la visita al Gaudí Centre de Reus, la ciutat natal del geni. Es tracta d’un espai d’interpretació idoni per conèixer les seves tècniques i solucions. I encara ens quedaran per visitar les seves obres de més enllà de Catalunya. ●

a été laissé à l’abandon, jusqu’à ce qu’il soit rénové pour le transformer en centre de colonies. Les jardins Artigas, également dans la Pobla de Lillet, ont eu davantage de chance. Gaudí y a logé dans la maison de la famille Artigas, alors qu’il suivait les travaux du pavillon du Catllaràs. Pour les remercier de leur hospitalité, et profitant de son mariage avec une fille de la maison, il leur a fait cadeau d’un projet. Les jardins s’étendent sur les deux rives du Llobregat.Desrochesnonpoliesformentdesgrottes, délimitent les chemins, constituent des ponts, forment des colonnes et des figures étranges. Il a également compté avec le soutien de son mécène pour réaliser la crypte de la Colonie Güell, à Santa Coloma de Cervelló. Le projet initial comprenait une crypte au niveau inférieur et l’église principale au-dessus. Mais celle-ci n’a jamais été achevée. Il reste la crypte, où Gaudí a testé des solutions qu’il emploierait pour la Sagrada Familia. Les colonnes inclinées lui ont permis d’éviter l’utilisation de contreforts. À l’intérieur, il a utilisé quatre colonnes de basalte et des nervures en brique pour supporter le plafond. Les bancs ont également été conçus par l’artiste. En 2005, le bâtiment a été inscrit au patrimoine mondial par l’UNESCO. Œuvre mineure, également de caractère religieux, l’ensemble du premier mystère de la gloire se trouve sur le chemin qui conduit à la Grotte sainte de Montserrat. Il y a collaboré avec le sculpteur Josep Llimona et l’a dotée d’une composante théâtrale évidente : trois femmes en marbre se tiennent dans une grotte à proximité d’un sarcophage ouvert, un ange est assis à leur côté et, à l’extérieur de la grotte, dans le mur en pierre, Jésus est ressuscité. Si l’on souhaite compléter cet itinéraire gaudinien, il faut y ajouter la visite au Gaudí Centre de Reus, la ville natale du génie. Il s’agit d’un espace d’interprétation idéal pour découvrir les techniques et solutions qu’il a créées. Et il restera encore à visiter ses œuvres réalisées hors de Catalogne. ●

de la Revolución Industrial en la aplicación del vidrio y el acero, pero también con la burguesía que lideraba el cambio económico. Muchas familias de industriales tenían segunda residencia fuera de Barcelona, y por eso hay buenas muestras en Camprodon, Ripoll o en centros balnearios como Sant Hilari Sacalm.

También son modernistas los edificios agrícolas conocidos como “catedrales del campo”, muchos firmados por César Martinell o Pere Domènech y vinculados al movimiento cooperativista de la época. Son buen ejemplo la Cooperativa Agrícola de Vila-Rodona o el Sindicato Agrícola de Sant Isidre, en Nulles . ●

verre et de l’acier, mais également à la bourgeoisie qui a mené le changement économique. De nombreuses familles d’industriels possédaient une résidence secondaire hors de Barcelone, c’est pourquoi de merveilleux exemples de cet art sont visibles à Camprodon, Ripoll ou dans des stations balnéaires comme Sant Hilari Sacalm. Les

bâtiments agricoles connus sous le nom de « cathédrales de la campagne » sont également modernistes, dont beaucoup sont l’œuvre de César Martinell ou Pere Domènech et liés au mouvement coopérativiste de l’époque. La Coopérative agricole de Vila-Rodona en est un exemple parfait, ou encore le Syndicat agricole de Sant Isidre, à Nulles. ●

Institut Prat de la Riba / Instituto Prat de la Riba / Institut Prat de la Riba

23 / #CatalunyaExperience

018-023 gaudí 4des FOK CA ES.indd 23

07/01/15 15:51

PATRIMONI PATRIMONI

PATRIMONIO PATRIMONIO PATRIMONIO PATRIMOINE

LA RUTA DEL CISTER MAJESTUOSA SOBRIETAT

T · RAIMON PORTELL

24 / #CatalunyaExperience

024-027 cister 4des FOK CA ES.indd 24

07/01/15 11:56

Claustre del Monestir de Santes Creus.

Claustro del Monasterio de Santes Creus.

Cloître du Monastère du Santes Creus.

LA RUTA DEL CÍSTER, MAJESTUOSA SOBRIEDAD LA ROUTE DES CISTERCIENS, SOBRIÉTÉ MAJESTUEUSE 25 / #CatalunyaExperience

024-027 cister 4des FOK CA ES.indd 25

07/01/15 11:56

PATRIMONI

Els monestirs de la Ruta del Cister imposen la seva llei a les vinyes, oliveres i boscos que els envolten. Un paisatge solcat per camins rurals que permeten gaudir alhora de la seva presència i del medi natural

oblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, els tres grans monestirs de l’orde del Cister, dibuixen un triangle sobre les terres de la Catalunya Nova, terres conquerides als musulmans durant el segle XII. Els van fundar quan l’orde monàstic del Cister tenia unes dècades. Robert de Molesme l’havia creat el 1098 com a reacció a la vida relaxada dels benedictins. El Cister volia tornar a la regla de sant Benet. El lema Ora et labora regia una austera vida en comú i autosuficient. I les terres acabades de conquerir, despoblades i aïllades, els van semblar ideals. Els monestirs s’hi van alçar evitant tota ostentació, com funcionals obres d’enginyeria militar. Si més no al principi. SANTA MARIA DE SANTES CREUS Per accedir al primer de la ruta, cal creuar dos portals i la plaça de Sant Bernat. Als principals edificis, hi regna la nuesa. Més tard, els favors dels reis que van triar aquests monestirs com a panteons van fer-hi entrar aires més frívols. Ara no està habitat i es pot recórrer escoltant els propis passos. Al voltant del claustre posterior, s’hi ordenen l’escriptori, la presó, la cuina, un menjador i el Palau Reial. El claustre anterior, gòtic, se sustenta sobre una galeria fina, amb capitells amb flors, monstres i escenes bíbliques. A la sala capitular, es reunien els monjos per llegir la regla de sant Benet. Pel claustre s’accedeix a l’ampli dormitori, d’arcs elegants. I a l’església, iniciada

el segle XII. Mausoleu reial, guarda els sepulcres de dos comtes de Barcelona, reis d’Aragó i València. SANTA MARIA DE POBLET El segon monestir també té dues portes. La segona mena a una muralla contundent. Per damunt, en sobresurten teulades, torres i campanars. I als peus, dues entrades: la de l’església, sota una façana barroca, i la porta Reial, amb dues torres massisses. El conjunt és Patrimoni Mundial per la UNESCO. El claustre té una ala i el lavatori romànics, i les altres tres galeries, gòtiques. És el centre que organitza el món dels monjos, que encara l’ocupen. A sobre hi ha el dormitori, amb una escala que condueix a l’església: així ningú no s’escapava d’assistir als serveis nocturns. Al creuer, els magníﬁcs sepulcres reials: va ser el rei Pere el Cerimoniós qui va convertir Poblet en panteó oﬁcial de la casa d’Aragó. SANTA MARIA DE VALLBONA El tercer monestir, Santa Maria de Vallbona, és més íntim. Queda protegit per una vall estreta i les cases del poble. Des de sempre ha estat habitat per una comunitat femenina. L’església i les seves dependències no mostren la contundència dels altres dos cenobis, però té un esperit més obert. Al claustre, cada ala és d’un estil diferent, adaptant-se als canvis amb agilitat. I el campanar gòtic trenca qualsevol tradició, col·locat sobre la nau de l’església, aguantat només per les parets laterals. l

IMAGEN MAS

PATRIMONIO PATRIMOINE

Biblioteca del monestir de Santa Maria de Poblet. Biblioteca del monasterio de Santa María de Poblet. Bibliothèque du monastère de Santa Maria de Poblet.

Los monasterios de la Ruta del Císter imponen su ley a las viñas, olivos y bosques que los rodean. Un paisaje salpicado por caminos rurales que permiten disfrutar al mismo tiempo de su presencia y del medio natural POBLET, SANTES CREUS y Vallbona de les Monges, los tres grandes monasterios de la Orden del Císter, dibujan un triángulo sobre las tierras de la Cataluña Nueva, tierras conquistadas a los musulmanes durante el siglo XII. Los fundaron cuando la orden monástica del Císter tenía unas décadas.Roberto de Molesmes la había creado en 1098 como reacción a la vida relajada de los benedictinos. El Císter quería volver a la regla de san Benito. El lema Ora et labora regía una austera vida en común y autosuficiente. Y las tierras acabadas de conquistar, despobladas y aisladas, les parecieron ideales. Los monasterios se alzaron allí evitando toda ostentación, como funcionales obras de ingeniería militar. Al menos al principio. SANTA MARÍA DE SANTES CREUS Para acceder al primero de la ruta hay que cruzar dos portales y la plaza de Sant Bernat. En los principales edificios reina la desnudez. Más tarde, los favores de los reyes, que escogieron estos monasterios como panteones, hicieron que entraran aires más frívolos. Ahora no está habitado y se puede recorrer escuchando los propios pasos. Alrededor del claustro posterior, se ordenan el escritorio, la cárcel, la cocina, un comedor y el Palacio Real. El claustro anterior, gótico, se sustenta sobre una galería fina, con capiteles con flores, monstruos y escenas bíblicas. En la sala capitular se reunían los monjes para leer la regla de san Benito. Por el claustro se accede al amplio dormitorio, de elegantes arcos. Y a la iglesia, iniciada en el siglo XII. Mausoleo real, guarda los sepulcros de dos condes de Barcelona, reyes de Aragón y Valencia. SANTA MARÍA DE POBLET El segundo monasterio también tiene dos puertas. La segunda conduce a una contundente muralla. Por encima sobresalen tejados, torres y campanarios. Y a los pies, dos entradas: la de la iglesia, bajo una fachada barroca, y la puerta Real, con dos torres macizas. El conjunto es Patrimonio Mundial por la UNESCO.

26 / #CatalunyaExperience

024-027 cister 4des FOK CA ES.indd 26

07/01/15 11:56

SANTA MARÍA DE VALLBONA El tercer monasterio, Santa María de Vallbona, es más íntimo. Queda protegido por un valle estrecho y las casas del pueblo. Desde siempre ha estado habitado por una comunidad femenina. La iglesia y sus dependencias no muestran la contundencia de los otros dos cenobios, pero tiene un espíritu más abierto. En el claustro, cada ala es de un estilo diferente, adaptándose a los cambios con agilidad. Y el campanario gótico rompe cualquier tradición, colocado sobre la nave de la iglesia, aguantado sólo por las paredes laterales. l

Les monastères de la Route cistercienne dominent les vignobles, les oliviers et les forêts qui les entourent. Un paysage parsemé de chemins ruraux qui permettent de profiter tant de leur présence que du cadre naturel POBLET, SANTES CREUS et Vallbona de les Monges, les trois grands monastères de l’Ordre cistercien, dessinent un triangle sur les terres de la Catalogne nouvelle, lesterres prises aux musulmans pendant le XIIe siècle. Ils ont été fondés lorsque l’ordre monastique cistercien ne comptait que quelques décennies d’existence. Roberto de Molesmes l’avait fondée en 1098 en réaction à la vie relâchée des bénédictins. Les cisterciens voulaient renouer avec la règle de Saint-Benoît. La devise Ora et labora régissait une vie en commun austère et autosuffisante. Ainsi, les terres récemment conquises, dépeuplées et isolées, leur ont semblé idéales. Les monastères s’y sont élevés hors de toute ostentation, semblables à des ouvrages fonctionnels d’ingénierie militaire. Tout au moins au début. SANTA MARÍA DE SANTES CREUS Pour accéder au premier monastère de la route, il faut traverser deux portails et la place Sant Ber-

nat. Les bâtiments principaux se distinguent par leur dépouillement. Plus tard, les faveurs des rois, qui ont choisi ces monastères pour accueillir leurs panthéons, ont favorisé l’introduction d’une certaine frivolité. Aujourd’hui, il n’est plus habité et on peut le parcourir avec pour seul bruit l’écho de nos propres pas. Tout autour du cloître postérieur se trouvent le scriptorium, la prison, la cuisine, un réfectoire et le Palais royal. Le cloître antérieur, de style gothique, s’appuie sur une galerie raffinée, avec des chapiteaux ornés de fleurs, de monstres et de scènes bibliques. Dans la salle du chapitre, les moines se réunissaient pour lire la règle de Saint-Benoît. Le cloître donne accès au vaste dortoir, doté d’arcs élégants. Il permet également d’entrer dans l’église, commencée au XIIe siècle. Mausolée royal, abrite les tombeaux de deux comtes de Barcelone, rois d’Aragon et de Valence. SANTA MARÍA DE POBLET Le deuxième monastère comprend également deux portes. La deuxième conduit à une imposante muraille. Au-dessus ressortent les toits, les tours et les clochers. Deux entrées sont percées à sa base : celle de l’église, sous une façade baroque, et la porte Royale, avec deux tours imposantes. L’ensemble est classé au patrimoine mondial de l’UNESCO. Le cloître comprend une aile et un pedilavium de style roman, les trois autres galeries étant gothiques. Il s’agit du centre autour duquel tournait l’univers des moines qui l’occupent encore à l’heure actuelle. Au-dessus se trouve le dortoir, avec un escalier qui conduit à l’église : ainsi personne ne pouvait échapper aux services nocturnes. Dans le transept, les magnifiques tombeaux royaux : ce fut le roi Pierre le Cérémonieux qui convertit Poblet en panthéon officiel de la Maison d’Aragon. SANTA MARÍA DE VALLBONA Le troisième monastère, Santa María de Vallbona, est plus intime. Il est protégé par une vallée étroite et les maisons du village. Il est habité depuis toujours par une communauté féminine. L’église et ses dépendances ne sont pas aussi imposantes que celles des deux autres monastères, mais il présente un esprit plus ouvert. Dans le cloître, chaque aile est d’un style différent, preuve d’une adaptation surprenante aux changements. De plus, le clocher gothique ne correspond à aucune tradition : il se trouve au-dessus de la nef de l’église et repose uniquement sur les parois latérales. l

Vista de Ciutadilla / Vista de Ciutadilla / Vue de Ciutadilla JUAN JOSÉ PASCUAL

El claustro tiene un ala y el lavatorio románicos, y las otras tres galerías son góticas. Es el centro que organiza el mundo de los monjes, que todavía lo ocupan. Encima se encuentra el dormitorio, con una escalera que conduce a la iglesia: así nadie escapaba de asistir a los servicios nocturnos. En el crucero, los magníficos sepulcros reales: fue el rey Pedro el Ceremonioso quien convirtió Poblet en panteón oficial de la casa de Aragón.

TERRES DE FRONTERA La Ruta del Cister es pot recórrer de moltes maneres, a peu o en bicicleta, per senders ben assenyalats. Però el millor és que ens acosta als nuclis medievals de les terres de Lleida. Hi abunden els indrets que ens parlen de quan hi passava la frontera amb els sarraïns: per exemple si seguim el riu Corb des de Vallbona, a banda de cultius d’oliva arbequina i cereals, trobarem ruïnes que li presten romanticisme al paisatge. I de sobte, veurem com al mig s’aixeca el nucli de Guimerà, conjunt historicoartístic del segle X. Aquesta és una de les moltes talaies on val la pena asseure’s a esperar el capvespre. l

TIERRAS DE FRONTERA La Ruta del Císter se puede recorrer de muchas maneras, a pie o en bicicleta, por senderos bien señalizados. Pero lo mejor es que nos acerca a núcleos medievales de las tierras de Lleida. Abundan los lugares que nos hablan de cuando por ahí pasaba la frontera con los sarracenos: por ejemplo si seguimos el río Corb desde Vallbona, además de cultivos de aceituna arbequina y cereales, encontraremos ruinas que aportan romanticismo al paisaje. Y de repente, veremos como, en medio, se levanta el núcleo de Guimerà, conjunto historicoartístico del siglo X. Ésta es una de las muchas atalayas en las que vale la pena sentarse a esperar al atardecer. l

TERRES DE FRONTIÈRE La Route cistercienne peut être parcourue de nombreuses façons, à pied ou en vélo, en suivant des sentiers de randonnée parfaitement balisés. Mais, leur principal intérêt est de nous conduire jusqu’à des sites médiévaux des terres de Lleida. D’innombrables lieux évoquent l’époque où la frontière avec les terres musulmanes passait par là : en suivant par exemple la rivière Corb depuis Vallbona, vous pourrez non seulement contempler les cultures d’olives de la variété Arbequina et de céréales, mais aussi des vestiges qui apportent au paysage une touche romantique. Puis, tout à coup, au milieu du paysage, la localité de Guimerà surgit, un ensemble historique et artistique datant du Xe siècle. Il s’agit de l’un des nombreux points de vue où l’on peut s’asseoir en toute tranquillité, pour attendre le coucher du soleil. l

27 / #CatalunyaExperience

024-027 cister 4des FOK CA ES.indd 27

07/01/15 11:56

PATRIMONI PATRIMONI

JUAN JOSÉ PASCUAL

PATRIMONIO PATRIMONIO PATRIMONIO PATRIMOINE

28 / #CatalunyaExperience

028-033 montserrat 2des FOK CA ES.indd 28

07/01/15 13:34

MONTSERRAT I EL CAMÍ IGNASIÀ

PREGÀRIA DE PEDRA T · JOSEP M. PALAU

MONTSERRAT Y EL CAMINO IGNACIANO. PLEGARIA DE PIEDRA MONTSERRAT ET LE CHEMIN IGNATIEN. PRIÈRE EN PIERRE

Vista general del conjunt de l’abadia de Montserrat. Vista general del conjunto de la abadía de Montserrat. Vue d’ensemble de l’abbaye de Montserrat.

29 / #CatalunyaExperience

028-033 montserrat 2des FOK CA ES.indd 29

07/01/15 13:34

PATRIMONI PATRIMONIO PATRIMOINE

Diuen que els àngels es van encarregar de donar forma a les muntanyes de Montserrat, centre de devoció, parc natural i símbol de la identitat catalana

e lluny, Montserrat sembla un tot compacte de dits que s’estiren cap al cel. Però quan es recorre a peu, revela la seva natura variada. És plena de formes capricioses que atien la imaginació de l’home des de fa 40.000 anys. A l’edat mitjana es deia que eren gegants o sarraïns petriﬁcats per no voler fugir dels cristians. Una altra llegenda diu que va ser la presència de la

Dicen que los ángeles se encargaron de dar forma a las montañas de Montserrat, centro de devoción, parque natural y símbolo de la identidad catalana

La légende raconte que les montagnes de Montserrat ont été façonnées par des anges. Ce lieu est un centre de dévotion, un parc naturel et le symbole de l’identité catalane

DE LEJOS, MONTSERRAT parece un todo compacto de dedos que se estiran hacia el cielo. Pero cuando se recorre a pie, revela su naturaleza variada. Está llena de formas caprichosas que azuzan la imaginación del hombre desde hace 40.000 años. En la Edad Media se decía que eran gigantes o sarracenos petrificados por no querer huir de los cristianos. Otra leyenda dice que fue la presencia de la Virgen en la montaña la que petrificó a los colosos. Cualquiera de las dos es indicativa de la fuerza que adquirió el cristianismo a partir del siglo IX, momento en el que se construyó una ermita en el lugar donde se encuentra el monasterio actual. No sería hasta 1025–1035 cuando se fundaría el cenobio de la mano del abad Oliba, prior de Ripoll. De aquella primera obra sólo queda la puerta de acceso, que se reconstruyó años más tarde en el atrio de la actual basílica. En los siglos siguientes, Montserrat tuvo inﬂuencia en varios lugares de Europa y América: uno de sus monjes acompañó a Cristóbal Colón en los primeros viajes. Por otra parte, el hecho de que se borraran los pecados de aquellos que llegaban hasta la Montaña Santa incrementó el ﬂujo de peregrinos.

DE LOIN, MONTSERRAT semble un tout compact, des doigts s’élevant vers le ciel. Mais il suffit de la parcourir à pied pour qu’elle révèle sa nature diverse. Elle est riche en formes capricieuses qui excitent l’imagination de l’homme depuis 40 000 ans. Au Moyen-Âge, les gens disaient qu’il s’agissait de géants ou de sarrasins pétrifiés pour ne pas avoir voulu fuir devant les chrétiens. Une autre légende raconte que ce fut la présence de la Vierge dans la montagne qui pétrifia les colosses. Toutes deux témoignent de la domination du christianisme à partir du IXe siècle, l’époque à laquelle fut construit un ermitage sur le site où se dresse le monastère actuel. Mais ce n’est qu’entre 1025 et 1035 que devait être fondé le monastère sur l’initiative de l’abbé Oliba, prieur de Ripoll. La porte d’entrée est le seul vestige de ce premier ouvrage, laquelle a été reconstruite des années plus tard dans l’atrium de la basilique actuelle. Au cours des siècles suivants, Montserrat a exercé une certaine inﬂuence en Europe et en Amérique : l’un de ses moines a accompagné Christophe Colomb lors de ses premiers voyages. Par ailleurs, l’afflux de pèlerin a augmenté du fait que les péchés de ceux qui arrivaient jusqu’à la montagne sainte étaient effacés. Parmi eux se trouvait Íñigo López de Recalde (Saint Ignace de Loyola) originaire de la province de Guipuscoa. Il déposa ses habits et son épée aux pieds

LES AGULLES DE MONTSERRAT SEMBLEN GEGANTS PETRIFICATS

JUAN JOSÉ PASCUAL

LAS AGULLES DE MONTSERRAT PARECEN GIGANTES PETRIFICADOS LES AGULLES DE MONTSERRAT ÉVOQUENT DES GÉANTS PÉTRIFIÉS

30 / #CatalunyaExperience

028-033 montserrat 2des FOK CA ES.indd 30

07/01/15 13:35

La Cova de Sant Ignasi, també coneguda com la Coveta. La Cueva de San Ignacio, también conocida como la Coveta.

JUAN JOSÉ PASCUAL

La grotte de SaintIgnace, connue également sous le nom de la Coveta.

31 / #CatalunyaExperience 31 / #CatalunyaExperience 028-033 montserrat 2des FOK CA ES.indd 31

07/01/15 13:35

PATRIMONI

Verge a la muntanya la que va petrificar els colossos. Qualsevol de les dues és indicativa de la força que va agafar el cristianisme a partir del segle IX, moment en què es va construir una ermita al lloc on hi ha el monestir actual. No seria fins al 1025-1035 que es fundaria el cenobi de la mà de l’abat Oliba, prior de Ripoll. D’aquella primera obra només queda la porta d’accés, que es va reconstruir anys més tard a l’atri de l’actual basílica. Els segles següents, Montserrat va tenir influència a diversos indrets d’Europa i Amèrica: un dels seus monjos va acompanyar Cristòfor Colom en els primers viatges. D’altra banda, el fet que s’esborressin els pecats d’aquells que arribaven fins a la Muntanya Santa va incrementar el flux de pelegrins. Un va ser el guipuscoà Íñigo López de Recalde –sant Ignasi de Loiola–, que va dipositar vestits i espasa als peus de la Moreneta (nom que rep la Verge pel seu color). Montserrat és un dels indrets més emblemàtics de Catalunya, tant per la seva significació religiosa, espiritual i cultural com per la seva singularitat orogràfica, que ha fet que se’l declarés parc natural. Només cal agafar el funicular que arrenca gairebé des de la

MARC CASTELLET

PATRIMONIO PATRIMOINE

porta del monestir i que puja fins al pla de les Taràntules, on hi ha l’estació superior o de Sant Joan. En aquest punt hi ha una Aula de Natura on s’explica la seva geologia i llegendes. Ara bé, cap història no es pot comparar amb el màgic camí que, partint de l’abaixador del funicular, porta fins al mirador de l’ermita de Sant Jeroni. En un dia clar, des de la talaia s’arriba a veure la Pica d’Estats, el Puigmal o el Canigó. El veritable plaer de la caminada és també descobrir les figures que dibuixen les roques: el conjunt dels Ecos,

Vista imponent de Montserrat des d’unes vinyes del Penedès.

Vue imposante de Montserrat depuis les vignobles du Penedès.

Vista imponente de Montserrat desde unas viñas del Penedès.

UNA LLEGENDA DIU QUE VA SER LA PRESÈNCIA DE LA VERGE A LA MUNTANYA LA QUE VA PETRIFICAR ELS COLOSSOS

QÜESTIÓ DE FE Les peregrinacions religioses van construir un pont entre cultures a l’edat mitjana, un camí pel qual circulaven diferents costums, maneres de cuinar i d’entendre la vida. El més conegut és el Camí de Sant Jaume, que en bona part coincideix amb la Ruta Ignasiana. Però hi ha altres propostes tant o més interessants, com les que aplega Catalonia Sacra, iniciativa dels bisbats catalans per donar a conèixer el patrimoni artístic vinculat a l’Església. D’aquesta manera, es poden descobrir, per exemple, increïbles retaules

barrocs enmig dels boscos de la comarca de Solsona. S’amaguen dins petites capelles rurals com la que es troba a Sant Jaume de Riner o el santuari del Miracle. Altres confessions també han deixat petjada al territori com, per exemple, la jueva. La seva presència es va fer notar –abans de l’expulsió de la península el 1492– a Girona i Tortosa, on van deixar un call molt definit. A Castelló d’Empúries i a Montblanc podem visitar les sinagogues i, a Besalú, un dels tres banys que queden a Europa. l

32 / #CatalunyaExperience 32 / #CatalunyaExperience 028-033 montserrat 2des FOK CA ES.indd 32

07/01/15 13:35

el dels Frares Encantats, les agulles de Tebes o de Tebaida... I, sobretot, el Cavall Bernat, un repte entre els escaladors. Si fem ruta cap a Manresa descobrim la cova on va habitar sant Ignasi abans de partir cap a Terra Santa, damunt del riu Cardener. Manresa també és punt de diverses rutes de pelegrinatge, com el Camí de Sant Jaume i el Camí de l’Abat Oliba. Val la pena acostar-se també a Sant Fruitós de Bages per visitar Món Sant Benet, un espai cultural que aplega un monestir, o la Fundació Alícia d’investigació alimentària. l

CUESTIÓN DE FE Las peregrinaciones religiosas construyeron un puente entre culturas en la Edad Media, un camino por el que circulaban diferentes costumbres, formas de cocinar y de entender la vida. El más conocido es el Camino de Santiago, que en buena medida coincide con la Ruta Ignaciana. Pero hay otras propuestas

UNE QUESTION DE FOI Au Moyen-Âge, les pèlerinages religieux ont établi des ponts entre les cultures. Sur ces chemins circulaient des coutumes, des façons de cuisiner et des conceptions de la vie différentes. Le plus connu est le Chemin de Saint-Jacques, lequel coïncide en grande partie avec la Route Ignacienne. Mais il en

Uno de ellos fue el guipuzcoano Íñigo López de Recalde –san Ignacio de Loyola–, que depositó su ropa y su espada a los pies de la Moreneta (nombre que recibe la Virgen por su color). Montserrat es uno de los lugares más emblemáticos de Cataluña, tanto por su significado religioso, espiritual y cultural como por su singularidad orográfica, que ha hecho que se declarase parque natural. Sólo hay que coger el funicular que arranca casi desde la puerta del monasterio y que sube hasta el llano de Les Taràntules, donde está la estación superior o de Sant Joan. En este punto hay un Aula de Naturaleza en la que se explica su geología y leyendas. Ahora bien, ninguna historia se puede comparar con el mágico camino que, partiendo desde el apeadero del funicular, lleva hasta el mirador de la ermita de Sant Jeroni. En un día claro, desde la atalaya se llega a ver la Pica d’Estats, el Puigmal o el Canigó. El verdadero placer del paseo es descubrir también las figuras que dibujan las rocas: el conjunto de Els Ecos, el de Els Frares Encantats, las agujas de Tebes o de Tebaida... Y sobre todo, el Cavall Bernat, un reto entre los escaladores. Si seguimos ruta hacia Manresa descubrimos la cueva donde habitó san Ignacio antes de partir hacia Tierra Santa, sobre el río Cardener. Manresa también es punto de encuentro de varias rutas de peregrinación, como el Camino de Santiago y el Camino del Abad Oliba. Vale la pena acercarse también a Sant Fruitós de Bages para visitar Món Sant Benet, un espacio cultural que posee un monasterio, o la Fundació Alícia de investigación alimentaria. l

de la Moreneta (nom que reçoit la Vierge en raison de sa couleur). Montserrat est l’un des lieux les plus emblématiques de Catalogne, aussi bien pour sa signification religieuse, spirituelle et culturelle que pour sa singularité orographique, laquelle lui a valu la qualité de parc naturel. En prenant le funiculaire qui part quasiment de la porte du monastère, on atteint la plaine de Les Taràntules, où se trouve la station supérieure ou de Sant Joan. On y trouve une classe de nature où sont expliquées la géologie et les légendes. Néanmoins, aucune histoire n’est comparable à celle du chemin magique, lequel, depuis la halte du funiculaire, conduit jusqu’au belvédère de l’ermitage de Sant Jeroni. Par beau temps, on peut voir depuis l’éminence la Pica d’Estats, le Puigmal ou le Canigou. Le véritable plaisir de la promenade consiste à découvrir les figures que dessinent les roches : l’ensemble d’Els Ecos, celui d’Els Frares Encantats, les aiguilles de Tebes ou de Tebaida… Et surtout, le Cavall Bernat, un défi pour les alpinistes. En suivant la route qui conduit à Manresa, nous découvrons la grotte où Saint-Ignace a habité avant de partir en Terre Sainte, sur la rivière Cardener. Manresa est également un point où se rejoignent plusieurs chemins de pèlerinage, notamment la Chemin de SaintJacques et le Chemin de l’Abbé Oliba. Sant Fruitós de Bages vaut également le détour, pour y visiter Món Sant Benet, un espace culturel qui possède un monastère, ou encore la Fundació Alícia sur la recherche alimentaire. l

UNA LEYENDA DICE QUE FUE LA PRESENCIA DE LA VIRGEN EN LA MONTAÑA LA QUE PETRIFICÓ A LOS COLOSOS

UNE AUTRE LÉGENDE RACONTE QUE CE FUT LA PRÉSENCE DE LA VIERGE DANS LA MONTAGNE QUI PÉTRIFIA LES COLOSSES

tanto o más interesantes, como las que reúne Catalonia Sacra, iniciativa de los obispados catalanes para dar a conocer el patrimonio artístico vinculado a la Iglesia. De esta manera se pueden descubrir, por ejemplo, increíbles retablos barrocos en medio de bosques de la comarca de Solsona. Se esconden en pequeñas capillas rurales como la que se encuentra en Sant Jaume de Riner o en el santuario del Milagro.

Otras confesiones también han dejado huella en el territorio como, por ejemplo, la judía. Su presencia se hizo notar –antes de su expulsión de la península en 1492– en Girona y Tortosa, donde dejó una judería muy definida. En Castelló d’Empúries y en Montblanc podemos visitar las sinagogas y, en Besalú, uno de los tres baños que quedan en Europa. l

existe d’autres tout aussi intéressants, voire plus, notamment celui de la Catalonia Sacra, une initiative des évêchés catalans visant à faire connaître le patrimoine artistique lié à l’Église. Ainsi, il est possible de découvrir d’incroyables retables baroques au cœur des forêts de la région de Solsona. Ils se trouvent dans de petites chapelles rurales comme celle qui se trouve à Sant Jaume de Riner ou dans le sanctuaire du Milagro.

D’autres confessions ont également laissé leur empreinte sur le territoire, notamment la juive. Sa présence a surtout marqué – avant leur expulsion de la péninsule en 1492 – Girona et Tortosa, où subsiste un quartier juif très bien délimité. À Castelló d’Empúries et Montblanc nous pouvons visiter les synagogues et à Besalú, l’un des trois bains qui restent en Europe. l

33 / #CatalunyaExperience 33 / #CatalunyaExperience 028-033 montserrat 2des FOK CA ES.indd 33

07/01/15 13:35

PATRIMONI PATRIMONIO PATRIMOINE

ALBERT

SÁNCH E

PIÑOL “CATALUNYA ÉS UN PAÍS QUE ESTÀ FENT HISTÒRIA” T · TXELL LLORENS

ENRIQUE MARCO

i ens proposéssim venir a visitar Catalunya com a destí atractiu per la seva història, quins fets definirien la nostra realitat? Com a autor de novel·la històrica t’he de citar el 1640, la guerra dels Segadors. Una revolta social de caire nacional on el poble s’aixeca i demana un canvi d’estructures. És el primer intent de separació d’Espanya. La segona data seria el 1714, on una altra vegada el protagonisme és del poble, però en aquest cas ho és per una derrota que implica la pèrdua de les institucions. Una derrota heroica, però una derrota. I després, el que intentaria explicar és que estem fent història, que el que està passant ara, indubtablement, serà història. Acabi com acabi. Així, citaria els últims 11 de setembre, la Via Catalana, la V baixa... realment algun dia tot això serà crònica històrica.

ESCRIPTOR ESCRITOR ÉCRIVAIN

Acabarem dins un llibre? Jo sóc novel·lista i m’ho miro des del punt de vista narratiu. Penso que la història del país és un relat i, en tot relat, hi ha el que tècnicament en diem girs narratius. I aquestes tres dates que he citat ho són: són moments en què alguna cosa canvia en el país. Per bé o per mal. El relat que s’estava desenvolupant fins llavors es transfigura. Per això són dates importants. Actualment el protagonista torna a ser el poble, que intenta canviar les coses de bell nou. Aquesta és la meva perspectiva. I això hi ha llocs on no passa, on no es veu ni una vegada en la vida d’un país. I aquí ja ha passat tres cops. Quin és el tret que defineix el poble català? Jo el definiria per la seva resiliència, per la seva capacitat de resistir a llarg termini. També per la seva capacitat d’absorbir el que ve de fora, deglutir-ho i integrar-ho. El poble català és una gran fàbrica de fer catalans, és una frase que sempre dic. Vénen immigrants i mitja generació després ja són catalans. Quina importància té la llengua en aquest procés històric? Jo crec que n’és l’eix vertebrador. Parlo com a antropòleg, perquè és l’única cosa que ens diferencia. Una periodista catalana i una periodista madrilenya, des que s’aixequen al matí fins que se’n van a dormir, tenen els mateixos

34 / #CatalunyaExperience

034-037 Piñol 4 des_FOK CA ES.indd 34

07/01/15 12:01

H EZ problemes. Han de pagar la mateixa hipoteca, pateixen els mateixos polítics corruptes, viuen en pisos semblants. Allò que ens fa singulars, que ens caracteritza, és l’idioma. I per això el defensem tant. Perquè és el que ens dóna personalitat pròpia. Algú de fora podria dir, si l’idioma ja els defineix, per què demanen més? Justament pels atacs constants a la cultura que reben els catalans pel fet de ser-ho, cosa que és un fet insòlit. I pels exemples que ens han donat els dos Estats sota els quals ens trobem administrativament. A la part francesa tenen ben poca gent que parli català i, a Espanya, diuen que tenim un gran nivell d’autonomia, però els mateixos que ho diuen són els que fan tot el possible per rebentar-la. ●

35 / #CatalunyaExperience 034-037 Piñol 4 des_FOK CA ES.indd 35

07/01/15 12:02

PATRIMONI

FERRAN FORNÉ

PATRIMONIO PATRIMOINE

EL PERFIL Barcelona 1965. Antropòleg, africanista i escriptor. Va publicar l’assaig satíric Pallassos i monstres (2000) sobre vuit dictadors africans, però va ser la seva novel·la La pell freda (2002) la que va ser un èxit internacional. Li va seguir Pandora al Congo, Premi Serra d’Or l’any 2006. El 2012 i amb la seva novel·la Victus es consolida com a referent literari. D’aquesta narració històrica, ambientada durant la guerra de Successió, Sánchez Piñol ja ha venut més de 220.000 exemplars. N’està prevista una adaptació al còmic per al 2015 i se n’està negociant una possible adaptació al cinema. ●

Muntanyes del Matarranya Montañas del Matarraña Montagnes du Matarranya

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL RECOMANA...

“CATALUÑA ES UN PAÍS QUE ESTÁ HACIENDO HISTORIA” SI NOS PROPUSIÉRAMOS ir a visitar Cataluña

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME

El massís dels Ports i la franja de Ponent. En especial, el Matarranya, per la força tel·lúrica i poètica del seu paisatge, molt dur, però sense ser un desert. Allà li vénen més ganes d’escriure. També li passa a altra gent: hi ha una gran quantitat d’artistes que hi viu. Per a l’Albert, té tot el que busca un bon viatger: no és gaire conegut, té paisatges molt bonics, una bona gastronomia i els seus nuclis urbans s’han conservat sense alterar-ne l’essència que defineix el riu Matarranya. Tots els pobles tenen una arquitectura medieval i renaixentista que combina molt bé amb la força del paisatge. És la força de la pedra. La pedra dels pobles, i també d’un paisatge rocallós. ●

desarrollando hasta entonces se transfigura. Por eso, son fechas importantes. Actualmente el protagonista vuelve a ser el pueblo, que intenta cambiar las cosas de viejo a nuevo. Ésta es mi perspec-

como destino atractivo por su historia, ¿qué

historia, que lo que está pasando ahora, induda-

tiva. Y esto no pasa en algunos sitios, o no se ve ni

hechos definirían nuestra realidad?

blemente, será historia. Acabe como acabe. Así,

una vez en la vida de un país. Y aquí ya ha pasado

Como autor de novela histórica he de citar 1640,

citaría los últimos 11 de septiembre, la Vía Catalana,

tres veces.

la Guerra de los Segadores. Una revuelta social de

la V... Realmente algún día todo eso será crónica

¿Cuál es el rasgo que define al pueblo catalán?

carácter nacional en la que el pueblo se levanta y

histórica.

Destacaría su resiliencia, su capacidad de resistir a

pide un cambio de estructuras. Es el primer intento

¿Acabaremos dentro de un libro?

largo plazo. También por su capacidad de absorber

de separación de España. La segunda fecha sería

Soy novelista y lo miro desde el punto de vista

lo que viene de fuera, digerirlo e integrarlo. El pue-

1714, cuando, otra vez, el protagonismo es del

narrativo. Pienso que la historia del país es un relato

blo catalán es una gran fábrica de hacer catalanes,

pueblo, pero en este caso lo es por una derrota

y, en todo relato, hay lo que técnicamente llamamos

es un frase que siempre digo. Vienen inmigrantes

que implica la pérdida de las instituciones. Una

giros narrativos. Y estas tres fechas que he citado

y media generación después ya son catalanes.

derrota heroica, pero una derrota. Y después, lo

lo son: son momentos en los que algo cambia en

¿Qué importancia tiene la lengua en este proceso

que intentaría explicar es que estamos haciendo

el país. Para bien o para mal. El relato que se estaba

histórico?

36 / #CatalunyaExperience

034-037 Piñol 4 des_FOK CA ES.indd 36

07/01/15 12:02

“ LA CATALOGNE EST UN PAYS OÙ S’ÉCRIT UNE PAGE D’HISTOIRE ” SINOUSDÉCIDIONS devisiterlaCatalogneentant

produisentjamais.Ici,celas’estdéjàproduittroisfois.

que destination d’intérêt historique, quels événe-

Quel est le trait qui définit le peuple catalan ?

Yo creo que es su eje vertebrador. Hablo como

ments clés définissent sa réalité actuelle ?

J’insisterais sur sa résilience, sa capacité à résister sur

antropólogo, porque es lo único que nos diferen-

Entantqu’auteurderomanshistoriques,jedoissigna-

le long terme. Ainsi que sa capacité à absorber ce qui

cia. Una periodista catalana y una periodista

ler 1640, la Guerre des moissonneurs. Une révolte

vient de l’extérieur. Le peuple catalan est une grande

madrileña, desde que se levantan por la mañana

socialeauniveaunational,aucoursdelaquellelepeuple

machineàfairedesCatalans,jenecessedelerépéter.

y hasta que se van a dormir, tienen los mismos

sesoulèveetdemandeunchangementdesstructures

Lesimmigrantsarriventetunedemi-générationplus

problemas. Tienen que pagar la misma hipoteca,

enplace.Ils’agitdelapremièretentativedeséparation

tard, ils sont déjà catalans.

sufren a los mismos políticos corruptos, viven en

del’Espagne.Ladeuxièmedateserait1714.Lepeuple

Quel rôle joue la langue dans ce processus ?

pisos parecidos. Aquello que nos hace singulares,

est à nouveau au centre des événements, mais dans

Je pense qu’elle joue le rôle d’épine dorsale. Je parle en

que nos caracteriza, es el idioma. Y por eso lo

cecasenraisond’unedéfaitequiimpliquelapertedes

tant qu’anthropologue, car c’est la seule chose qui

defendemos tanto. Porque es lo que nos da per-

institutions. Une défaite héroïque, mais une défaite.

nousdistingue.Unjournalistecatalanetunjournaliste

Ensuite, je tenterais d’expliquer que nous écrivons

madrilène, depuis qu’ils se lèvent jusqu’à ce qu’ils se

Alguien de fuera podría decir, si el

aujourd’hui une page d’histoire, que ce qui se passe

couchent,rencontrentlesmêmesproblèmes.Ilsdoi-

idioma ya los define, ¿por qué

actuellement fera sans nul doute partie de l’histoire.

vent payer le même crédit, ils subissent les mêmes

Quelle qu’en soit l’issue. Ainsi, je citerais les derniers

politiciens corrompus, ils vivent dans des apparte-

Precisamente por los

11 septembre, la Voie catalane, le V… Je ne doute pas

mentssimilaires.Cequinousrendsinguliers,quinous

ataques constantes a

que tout cela fera partie des chroniques historiques.

caractérise,c’estlalangue.C’estlaraisonpourlaquelle

Finirons-nous dans un livre ?

nous la défendons si âprement. Parce que c’est d’elle

ben los catalanes

Je suis romancier et je regarde tout cela d’un point de

que nous tirons notre personnalité.

por el hecho de

vue narratif. Je pense que l’histoire d’un pays est un

Unétrangerpourraitobjecterquesilalanguenous

serlo, lo que es un

récit et dans tout récit il existe ce que nous appelons

définit, pourquoi demander davantage ?

hecho insólito. Y por

techniquement des tournants narratifs. Et ces trois

C’estjustementsuiteauxconstantesattaquescontre

los ejemplos que nos

dates que j’ai citées le sont : ce sont des moments où

la culture subies par les Catalans, par le seul fait de

han dado los dos Estados bajo

quelquechosechangedanslepays.Enbienouenmal.

l’être, ce qui est un fait inhabituel. De plus, il convient

los que nos encontramos administrativa-

Lerécitquisedéroulaitjusqu’alorssetransforme.C’est

également de parler des exemples des deux États

mente. En la parte francesa hay pocas personas

pourquoic’estdatessontimportantes.Actuellement,

dont nous dépendons administrativement. Dans la

que hablen catalán y, en España, dicen que

lepeupleestànouveauleprotagoniste,cariltentede

partiefrançaise,peudepersonnesparlentcatalan,et

tenemos un gran nivel de autonomía, pero los

remplacer les choses anciennes par des nouvelles.

enEspagneonpensequenousbénéficionsd’unniveau

mismos que lo dicen hacen todo lo posible

C’estmonpointdevue.Cardetelsévénementsnese

d’autonomieélevé,maisceuxquidisentcelafonttout

produisent pas partout, dans certains pays ils ne se

leur possible pour l’éliminer. ●

sonalidad propia.

piden más?

la cultura que reci-

por reventarla. ●

EL PERFIL

LE PROFIL

Barcelona 1965. Antropólogo, africanista y escritor. Publicó el ensayo satírico Payasos y

Barcelone 1965. Anthropologue, africaniste et écrivain. Il a publié l’essai satirique Payasos

monstruos (2000) sobre ocho dictadores africanos, pero fue su novela La piel fría (2002)

y monstruos (2000) sur huit dictateurs africains, mais ce fut son roman La piel fría (2002) qui

la que fue un éxito internacional. Le siguió Pandora en el Congo, premio Serra d’Or en el

lui a valu un succès international. Ce roman a été suivi de Pandora en el Congo, prix Serra d’or

año 2006. En 2012 y con su novela Victus se consolida como referente literario. De esta

2006. En 2012, avec son roman Victus, il devient une référence littéraire. Sánchez Piñol a déjà

narración histórica, ambientada durante la Guerra de Sucesión, Sánchez Piñol ya ha

vendu plus de 220 000 exemplaires de cette narration historique qui nous fait revivre

vendido más de 220.000 ejemplares. Está prevista una adaptación al cómic para 2015

la Guerre de succession. Une adaptation en bande dessinée est prévue pour 2015 et une

y se está negociando una posible adaptación al cine. ●

éventuelle adaptation cinématographique est en discussion. ●

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL RECOMIENDA...

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL VOUS RECOMMANDE…

El macizo de Els Ports y la Franja de Poniente. En especial, el Matarraña, por la fuerza

Le massif d’Els Ports et la frange du Ponent. En particulier, le Matarraña, en raison de la force

telúrica y poética de su paisaje, muy duro, pero sin ser un desierto. Allí le vienen más

tellurique et poétique de son paysage, très dur, mais sans être un désert. Cet endroit suscite en

ganas de escribir. También le pasa a otra gente: hay una gran cantidad de artistas que

lui une grande envie d’écrire. Il n’est pas le seul dans ce cas : de nombreux artistes vivent dans

viven en esa zona. Para Albert, tiene todo lo que busca un buen viajero: no es muy

cette zone. Pour Albert, elle offre tout ce que recherche un bon voyageur : elle est peu connue,

conocido, tiene paisajes muy bonitos, una buena gastronomía y sus núcleos urbanos se

ses paysages sont magnifiques, elle possède une bonne gastronomie et ses noyaux urbains

han conservado sin alterar la esencia que define al río Matarraña. Todos los pueblos tienen

ont évolué sans altérer l’essence qui définit la rivière Matarraña. Tous les villages présentent

una arquitectura medieval y renacentista que combina muy bien con la fuerza del paisaje.

une architecture médiévale et Renaissance qui convient parfaitement à la force du paysage.

Es la fuerza de la piedra. La piedra de los pueblos, y también de un paisaje rocoso. ●

C’est la force de la pierre. La pierre des villages, mais également d’un paysage rocheux. ●

37 / #CatalunyaExperience 034-037 Piñol 4 des_FOK CA ES.indd 37

07/01/15 12:03

ORIOL ALAMANY

TERRITORIO TERRITOIRE

TERRITORI

PER EWA WYSOSKA, POLÒNIA Periodista. Corresponsal de la Ràdio Nacional de Polònia a Espanya, des de Barcelona. Col·labora amb mitjans com la revista Forbes. TENIU DE TOT: mar, muntanya, delta, planúries de cereals, boscos, camps d’oliveres, una gran metròpoli, poblets de quatre cases… I tot això en una superfície més petita que

Dinamarca. Però el que trobo més fascinant de Catalunya és que el mar i la muntanya puguin estar junts. Al meu país natal, a Polònia, s’ha d’escollir on es descansa: o a la costa del mar Bàltic o a 700 quilòmetres terra endins, als Carpats. A Catalunya es pot arribar a desafiar les estacions: sovint, a la primavera, trobem gent prenent el sol a les platges mentre la neu encara cobreix els cims dels Pirineus. I si ens allunyem de les zones turístiques, descobrirem racons de

38 / #CatalunyaExperience

038-039 Portadeta Ewa Wysoska 2 des FOK CA ES.indd 38

07/01/15 12:04

TENÉIS DE TODO: mar, montaña, delta, llanuras de cereales, bosques, campos de olivos, una gran metrópolis, pueblecitos de cuatro casas… Y todo esto en una superficie más pequeña que la de Dinamarca. Pero lo que encuentro más fascinante de Cataluña es que el mar y la montaña puedan estar juntos. En mi país natal, Polonia, se tiene que escoger dónde se descansa: o en la costa del mar Báltico o a 700 kilómetros tierra adentro en los Cárpatos. En Cataluña se puede llegar a desafiar las estaciones: a menudo, en primavera, encontramos gente tomando el sol en las playas mientras que la nieve aún cubre las cimas de los Pirineos. Y si nos alejamos de las zonas turísticas, descubriremos rincones de gran belleza: el Montsant, donde la tierra se vive intensamente, como sus vinos; u Horta de Sant Joan y sus Ports, donde la naturaleza se muestra con toda su potencia creativa, tal como vieron artistas como Picasso. Un país diverso y también un pueblo diverso, receptor de lo que se cuece más allá de los Pirineos. Sincero, calado de arriba a abajo de un sentimiento de pertenencia, que demuestra ser un magnífico lugar de acogida para gente de todas partes. l Por Ewa Wysoska. Polonia. Periodista y corresponsal de la Radio Nacional de Polonia en España, radicada a Barcelona. Colabora con otros medios como la revista Forbes.

gran bellesa: el Montsant, on la terra es viu intensament, com els seus vins; o Horta de Sant Joan i els seus Ports, on la natura es mostra amb tota la seva potència creativa, tal com artistes com Picasso van veure. Un país divers i també un poble divers, receptor del que es cou passats els Pirineus. Sencer, traspassat de dalt a baix d’un sentiment de pertinença, que demostra ser un magnífic lloc d’acollida per a la gent de tot arreu. l

Vista de la serra del Montsant a prop de Siurana de Prades. Vista de la sierra del Montsant cerca de Siurana de Prades.

Vue de la sierra du Montsant, près de Siurana de Prades.

TOUT EST LÀ : mer, montagne, delta, plaines céréalières, forêts, champs d’oliviers, une grande métropole, des hameaux minuscules… Et tout cela, sur une surface plus petite que celle du Danemark. Mais ce qui me fascine le plus en Catalogne, c’est que la mer et la montagne puissent se trouver si proches l’une de l’autre. Dans mon pays natal, la Pologne, il faut choisir son lieu de vacances : soit sur la côte de la Baltique ou à 700 kilomètres à l’intérieur des terres, dans les Carpates. En Catalogne, il arrive que l’on puisse défier les saisons : très souvent, au printemps, nous rencontrons des gens prenant un bain de soleil sur la plage, alors que la neige recouvre encore les sommets des Pyrénées. De plus, à l’écart des zones touristiques, nous pouvons découvrir des coins de toute beauté : le Montsant, où le lien à la terre est très intense, de même que ses vins, ou Horta de Sant Joan et ses Ports, où la nature démontre toute sa puissance créative, comme l’ont perçu des artistes tels que Picasso. Un pays changeant, mais aussi un peuple varié, à l’écoute de ce qui vient de l’autre côté de Pyrénées. Sincère, profondément imprégné d’un sentiment d’appartenance, il s’avère être un magnifique lieu d’accueil pour les gens de toutes parts. l Par Ewa Wysoska. Pologne. Journaliste et correspondante de la Radio nationale de Pologne en Espagne, établie à Barcelone. Elle collabore avec d’autres médias, notamment la revue Forbes.

39 / #CatalunyaExperience

038-039 Portadeta Ewa Wysoska 2 des FOK CA ES.indd 39

07/01/15 12:04

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

DELTA DE L’EBRE DIÀLEG DE RIU I MAR

T · RAIMON PORTELL

40 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 40

13/01/15 10:50

DELTA DEL EBRO. DIÁLOGO DE RÍO Y MAR DELTA DE L’ÈBRE. LE DIALOGUE ENTRE LE FLEUVE ET LA MER Vista aèria de les salines de la Trinitat, al delta de l’Ebre. Vista aérea de las salinas de la Trinitat, en el delta del Ebro.

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

Vue aérienne des marais salants de la Trinitat, dans le delta de l’Èbre.

41 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 41

13/01/15 10:50

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

És una sensació peculiar. Una plana estesa. Com a màxim hi destaquen unes sitges, una torre d’observació, una ﬁlera de salzes o pollancres que ombregen un canal, la pantalla de canyes que voreja el riu

e la carretera, surten estrets camins que sembla que amarrin les cases encerclades d’aigua. La carretera corre sobre un talús, entre camps inundats que reflecteixen el cel. Aquest món estrany d’aigua, terra i cel té el seu origen en les serres càntabres, a més de 900 quilòmetres. Allà gira l’esquena a l’oceà i escull el camí més llarg. Recorre La Rioja i l’Aragó. El riu Ebre presenta un cabal important, gairebé extraordinari, en una terra de rieres magres. Creua deserts i serres, s’engreixa amb les aigües braves dels Pirineus, el sagnen pantans i canals. I, després de tant viatge, aconsegueix olorar el mar. Però encara s’hi resisteix uns quilòmetres. I aboca totes les terres que arrossega per clavar una punta de fletxa al Mediterrani. És el delta de l’Ebre, un món on l’aigua i la terra, la sal i la vida, s’aguanten en un precari equilibri. Per començar a entendre’l, resulta ideal l’Ecomuseu del Parc Natural, a Deltebre, el poble més proper a la desembocadura. A les sales d’exposició, s’aprèn a diferenciar els diferents ecosistemes. L’horta, els arrossars, els arbres fruiters; també les llacunes, els braços de riu i els “ullals”, tolls d’aigua dolça enmig de torberes. Les àrees protegides pel Parc Natural comprenen gran part de les platges i algunes llacunes. A l’espai més septentrional, la llacuna de les Olles disposa d’una torre d’observació. Permetrà veure algunes de les 230 espècies d’aus que s’han comptat al delta. Ànecs, cabussons i fotges

L’AIGUA, LA TERRA, LA SAL I LA VIDA, EN UN PRECARI EQUILIBRI EL AGUA, LA TIERRA, LA SAL Y LA VIDA, EN UN PRECARIO EQUILIBRIO L’EAU, LA TERRE, LE SEL ET LA VIE, DANS UN ÉQUILIBRE PRÉCAIRE

gaudeixen d’aquelles aigües a l’estiu; a l’hivern, cedeixen el lloc a ocells procedents del nord, com corbs marins, bernats pescaires i arpelles. Des de la torre d’observació també es pot distingir el port natural que tanca la punta del Fangar, amb muscleres ancorades. Hi porta un laberint de camins i pistes, que voregen canals i camps d’arròs inundats. Al Fangar, la sorra es converteix en protagonista. En aquesta llarga península, el vent ha aixecat altes

42 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 42

07/01/15 12:06

desiertos y sierras, engorda con las aguas bravas de los Pirineos, lo sangran pantanos y canales. Y, después de tanto viaje, consigue oler el mar. Pero aún se resiste unos kilómetros. Y vierte todas las tierras que arrastra para clavar una punta de flecha en el Mediterráneo. Es el delta del Ebro, un mundo donde el agua y la tierra, la sal y la vida, se aguantan en un precario equilibrio. Para comenzar a entenderlo, resulta ideal el Ecomuseu del Parque Natural, en Deltebre, el pueblo más cercano a la desembocadura. En sus salas de exposición, se aprende a diferenciar los diferentes ecosistemas. La huerta, los arrozales, los árboles frutales, también las lagunas, los brazos del río y los “ojales”, charcos de agua dulce en medio de turberas. Las áreas protegidas del Parque Natural comprenden gran parte de las playas y algunas lagunas. En el espacio más septentrional, la laguna de Les Olles dispone de una torre de observación. Permitirá ver algunas de las 230 especies de aves que se han contabilizado en el delta. Patos, somorgujos y fojas disfrutan de aquellas aguas en verano; en invierno ceden su espacio a pájaros procedentes del norte, como cuervos marinos, garzas reales y aguiluchos. Desde la torre de observación también se puede distinguir el puerto natural que cierra la punta del Fangar, con bateas fondeadas. Conduce a un laberinto de

Una imatge tradicional durant la festa de la sega de l’arròs.

LLUÍS CARRO

Una imagen tradicional durante la fiesta de la siega del arroz.

Es una sensación peculiar. Una inmensa planicie. Como máximo destacan unos silos, una torre de observación, una hilera de sauces o chopos que sombrean un canal, la pantalla de cañas que bordea el río.

Une sensation particulière. Une grande plaine. Tout au plus, on distingue des silos à grain, une tour d’observation, une rangée de saules ou de peupliers qui fait de l’ombre à un canal, ou le rideau de roseaux qui borde le fleuve.

DE LA CARRETERA SALEN estrechos caminos que parece que amarren las casas rodeadas de agua. La carretera corre sobre un talud, entre campos inundados que reflejan el cielo. Este mundo extraño de agua, tierra y cielo tiene su origen en las sierras cántabras, a más de 900 kilómetros. Allí da la espalda al océano y escoge el camino más largo. Recorre La Rioja y Aragón. El río Ebro presenta un caudal importante, casi extraordinario, en una tierra de rieras mezquinas. Cruza

DE LA ROUTE PARTENT d’étroits chemins qui semblent amarrer les maisons entourées d’eau. La route se déroule sur un talus, entre les champs inondés où se reflète le ciel. Cet étrange monde d’eau, de terre et de ciel trouve sonorigine danslesmontagnesde Cantabrie, à plus de 900 kilomètres. Là, il tourne le dos à l’océan et préfère le chemin le plus long. Il parcourt la Rioja et l’Aragon. L’Èbre affiche un débit important, presque extraordinaire dans ce pays aux cours d’eau

Une image traditionnelle pendant la fête de la récolte du riz.

plus avares. Il traverse des déserts et des montagnes, s’intensifie grâce aux eaux vives des Pyrénées, se disperse dans les retenues et les canaux. Puis, après un si long voyage, il parvient à entendre le clapotis de la mer. Mais il résiste encore quelques kilomètres. Et il rassemble toutes les terres qu’il entraîne pour planter la pointe d’une flèche dans la Méditerranée. Voilà le delta de l’Èbre, un monde où l’eau et la terre, le sel et la vie, cohabitent dans un équilibre précaire. Pour commencer à le comprendre, rien de tel que l’écomusée du parc naturel, à Deltebre, le village le plus proche de l’embouchure. Ses salles d’exposition apprennent à différencier les différents écosystèmes : les potagers, les rizières, les arbres fruitiers, ainsi que les lagunes, les bras du fleuve et les « boutonnières », ces flaques d’eau douce au milieu des tourbières. Les espaces protégés du parc naturel comprennent une grande partie des plages et certaines lagunes. Dans la zone la plus septentrionale, la lagune de Les Olles propose une tour d’observation. Elle permet d’admirer certaines des 230 espèces d’oiseaux recensées dans le delta. Les canards, plongeons et foulques profitent de ces eaux en été ; en hiver elles cèdent la place aux oiseaux du nord, notamment les cormorans, les hérons cendrés et les busards. La tour d’observation permet aussi de distinguer le port naturel qui ferme la pointe du Fangar, avec ses plateformes d’élevage de moules et d’huîtres. Il conduit à un labyrinthe de chemins

43 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 43

07/01/15 12:07

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

dunes, que s’han convertit en el plató ideal per rodar escenes de deserts. Si se seguís la platja cap al sud, s’arribaria a la desembocadura de l’Ebre. La protegeix una selva d’herbes altes, canyes i tamarius. És una localització especialment rica i complexa, gràcies a la barreja entre aigua dolça i salada. I a l’altra riba del riu es distingeix l’extensió natural millor preservada, encara que només es podrà veure de lluny. Es tracta de l’illa de Buda, que té l’accés restringit. A la ribera nord, a més de natura i camps, el visitant també hi trobarà un bon grapat de restaurants amb una extensa carta amb les especialitats de la zona. Hi conflueix una àmplia riquesa de productes: arròs, evidentment, però

també anguiles, marisc, aus, hortalisses i fruita, a més de pastissets farcits amb mató o cabell d’àngel. Per creuar a la riba sud, cal tornar a Deltebre. Fins fa pocs anys hi havia una barcassa, però ara s’hi troba un pont acabat d’estrenar. I a l’altre costat, els amants de la natura trobaran la llacuna de l’Encanyissada, la més gran del delta. A la seva riba, s’hi aixeca la Casa de Fusta, un refugi desmuntable, construït amb fusta del Canadà. Es va aixecar l’any 1926 perquè tres senyors de Barcelona volien fer una mica més còmodes les seves temporades de caça. Actualment és de titularitat pública. Una exposició sobre les llacunes i les aus que s’hi poden trobar ocupa el primer pis. Després, a peu

Excursió en bicicleta pel Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Excursión en bicicleta por el Parque Natural del Delta del Ebro.

Balade à vélo dans le Parc naturel du Delta de l’Ebre.

TINA BAGUÉ

DIVERSOS MIRADORS PERMETEN OBSERVAR LES NOMBROSES AUS AQUÀTIQUES QUE DESCANSEN A LA LLACUNA DE LA TANCADA

44 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 44

07/01/15 12:07

FERRAN AGUILAR

caminos y pistas, que rodean canales y campos de arroz inundados. En el Fangar, la arena se convierte en protagonista. En esta larga península, el viento ha levantado altas dunas, que se han convertido en el plató ideal para rodar escenas de desiertos. Si se siguiera la playa hacia el sur, se llegaría a la desembocadura del Ebro. La protege una selva de hierbas altas, cañas y tamariscos. Es una localización especialmente rica y compleja, gracias a la mezcla entre agua dulce y salada. Y en la otra orilla del río se distingue la extensión natural mejor preservada, aunque sólo se podrá

et de pistes qui entoure les canaux et les champs de riz inondés. Dans le Fangar, le sable tient la vedette. Cette longuepéninsuleavuleventdresserdehautesdunes qui dessinent désormais le plateau idéal pour tourner des scènes de désert. En suivant la plage vers le sud, on arriverait à l’embouchure de l’Èbre. Elle est protégée par une forêt d’herbes hautes, de roseaux et de tamaris. Cet écosystème est particulièrement riche et complexe, grâce au mélange d’eau douce et salée.L’autrerivedufleuvelaisseentrevoirl’extension naturelle la mieux préservée, mais seulement de loin. Il s’agit de l’île de Buda, dont l’accès est restreint.

VARIOS MIRADORES PERMITEN OBSERVAR LAS NUMEROSAS AVES ACUÁTICAS QUE DESCANSAN EN LA LAGUNA DE LA TANCADA

PLUSIEURS MIRADORS PERMETTENT D’OBSERVER LES NOMBREUX OISEAUX AQUATIQUES QUI SE REPOSENT DANS LA LAGUNE DE LA TANCADA

Els ﬂamencs s’eleven sobre l‘aigua de la llacuna de la Tancada.

Los ﬂamencos se elevan sobre el agua de la laguna de la Tancada.

Les ﬂamants roses surplombent l’eau de la lagune de la Tancada.

45 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 45

07/01/15 12:07

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

Veure com cau el sol i el reflex sobre l’aigua de la llacuna és tot un espectacle. Ver cómo cae el sol y el reflejo sobre el agua de la laguna es todo un espectáculo. Admirer les flamants roses qui surplombent la lagune de la Tancada est tout un spectacle.

LAS ÁREAS PROTEGIDAS DEL PARQUE NATURAL COMPRENDEN GRAN PARTE DE LAS PLAYAS Y ALGUNAS LAGUNAS

LES ESPACES PROTÉGÉS DU PARC NATUREL COMPRENNENT UNE GRANDE PARTIE DES PLAGES ET CERTAINES LAGUNES ORIOL LLAURADÓ

LES ÀREES PROTEGIDES DEL PARC NATURAL COMPRENEN GRAN PART DE LES PLATGES I ALGUNES LLACUNES

o amb bicicleta —transport ideal en un país pla—, cal recórrer la riba de l’Encanyissada. Diversos miradors permetran observar les nombroses aus aquàtiques que descansen a la llacuna. A l’Encanyissada també s’hi pot observar una de les arts de pesca fixa més antigues, que es coneix com a pantena. Forma un embut al canal que desguassa al mar, i permet capturar els peixos que surten de la llacuna en les seves migracions hivernals. Finalment, a l’extrem meridional del delta s’estén una barra de sorra llarga i fina. Del final d’aquest braç penja la punta de la Banya. Hi ha unes salines, que funcionen pel mètode tradicional d’embassar aigua de mar i extreure’n la sal per evaporació. I també acull una important zona de nidificació, que concentra la colònia més gran de la gavina corsa, a més de nombrosos flamencs que pinten de rosa l’espai. ●

ver de lejos. Se trata de la isla de Buda, que tiene el acceso restringido. En la orilla norte, además de naturaleza y campos, el visitante encontrará un buen número de restaurantes con una extensa carta con las especialidades de la zona. Confluyen una amplia riqueza de productos: arroz, es evidente, pero también anguilas, marisco, aves, hortalizas y fruta, además de pastelitos rellenos de mató o cabello de ángel. Para cruzar a la orilla sur hay que volver a Deltebre. Hasta hace poco había una barcaza, pero ahora se encuentra un puente recién estrenado. Y en el otro lado, los amantes de la naturaleza encontrarán la laguna de la Encanyissada, la más grande del delta. En su orilla se levanta la Casa de Fusta, un refugio desmontable, construido con madera del Canadá. Se levantó en el año 1926 porque tres señores de Barcelona querían hacer un poco más cómodas sus temporadas de caza. Actualmente es de titularidad pública. Una exposición sobre las lagunas y las aves que se pueden encontrar ocupa el primer piso. Después, a pie o en bicicleta —transporte

46 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 46

07/01/15 12:08

La rive nord, outre sa nature et ses champs, est jalonnée d’un grand nombre de restaurants proposant des cartes complètes pour déguster les spécialités de la région. Elles rassemblent une profusion de produits : le riz, bien sûr, mais aussi les anguilles, les fruits de mer, le gibier, les fruits et légumes, en plus des petits gâteaux fourrés au fromage frais typique ou aux cheveux d’ange. Pour passer à la rive sud, le retour à Deltebre est inévitable. Jusqu’à récemment, la traversée était assurée par un bac, mais désormais un pont vient d’être inauguré. De l’autre côté, les amoureux de la naturepourrontdécouvrirlalagunedel’Encanyissada, la plus grande du delta. Sur la rive se dresse la Casa de Fusta, un refuge démontable en bois du Canada. Saconstructionremonteàl’année 1926,lorsquetrois messieurs de Barcelona entendaient rendre leurs saisons de chasse un peu plus confortables. C’est actuellement une propriété publique. Le premier étage abrite une exposition sur les lagunes et les oiseaux qui les peuplent. Ensuite, à pied ou à vélo, le moyen de transport idéal dans cette région plate, ne manquez pas de parcourir la rive de l’Encanyissada. Plusieurs miradors permettent d’observer les nombreux oiseaux aquatiques qui se reposent dans la lagune. L’Encanyissada présente aussi l’un des arts de la pêche fixe les plus anciens, connu sous le nom de pantena. Un entonnoir est formé dans le canal qui se jette dans la mer pour capturer les poissons qui quittentlalagunelorsdeleursmigrationshivernales. Enfin, l’extrémité méridionale du delta affiche un banc de sable, long et fin. La pointe de la Banya est comme suspendue au bout de ce bras. Les marais salants présents fonctionnent selon la méthode traditionnelle qui consiste à retenir l’eau de mer et à isoler le sel par évaporation. Ce banc de sable accueille également une importante zone de nidification qui réunit la plus grande colonie de goélands d’Audouin, outre de nombreux flamants qui rehaussent l’espace de rose. ●

THINKSTOCK, SL

QUAN ELS CANONS CALLEN El paisatge canviant que caracteritza el delta fascina, però no ens ha de fer perdre de vista allò que l’Ebre ens proposa abans d’arribar on desemboca. Només a uns quilòmetres cap a l’interior trobarem els centres d’interpretació relatius a la batalla de l’Ebre, una de les més signiﬁcatives de la Guerra Civil espanyola. Corbera d’Ebre i Vilalba dels Arcs tenen els museus més destacats, des d’on ens ajudaran a localitzar les estructures defensives que hi ha a les deveses de la Fatarella, les trinxeres de la Punta del Duc a la Pobla de Massaluca o el fort d’en Blario de Batea. Aquestes contrades de caràcter fort també guarden oﬁcis antics com el de llatador, a pobles com Mas de Barberans i a tocar dels ports de Beseit. Amb fulles de palmera es fabriquen cistells i gairebé qualsevol cosa. I des d’aquí encara veurem el massís de Cardó-Boix, un espai natural salvatge, amb precipicis que voldrien arribar a l’embarcador de Tivenys. ●

CUANDO LOS CAÑONES CALLAN

QUAND LES CANONS SE TAISENT

El paisaje cambiante que caracteriza el delta fascina, pero no nos debe hacer perder de vista lo que el Ebro nos propone antes de llegar al lugar donde desemboca. Sólo a unos kilómetros hacia el interior encontraremos los centros de interpretación relativos a la batalla del Ebro, una de las más significativas de la Guerra Civil española. Corbera d’Ebre y Vilalba dels Arcs tienen los museos más destacados, desde donde nos ayudarán a localizar las estructuras defensivas que hay en las dehesas de La Fatarella, las trincheras de la Punta del Duc en La Pobla de Massaluca o el fuerte de Blario de Batea. Estas regiones de carácter fuerte también guardan oficios antiguos como el de espartero, en pueblos como Mas de Barberans y cerca de los puertos de Beseit. Con hojas de palmera se fabrican cestos y casi cualquier cosa. Y desde aquí todavía veremos el macizo de Cardó-Boix, un espacio natural salvaje, con precipicios que querrían llegar al embarcadero de Tivenys. ●

Le paysage changeant qui caractérise le delta est fascinant, mais il ne doit pas nous faire oublier ce que l’Èbre nous propose avant d’arriver à son embouchure. À quelques kilomètres vers l’intérieur, sont installés les centres d’interprétation autour de la bataille de l’Èbre, l’une des plus significatives de la guerre civile espagnole. Corbera d’Ebre et Vilalba dels Arcs accueillent les musées les plus importants, pour localiser les structures de défense présentes dans les pâturages de La Fatarella, les tranchées de la Punta del Duc à La Pobla de Massaluca ou le fort de Blario de Batea. Ces régions au caractère solide conservent également d’anciens métiers tels que le travail des objets en sparte, dans des villages comme Mas de Barberans et à proximité des ports de Beseit. Les feuilles de palmier permettent de fabriquer des paniers et presque tous les objets imaginables. Et de là, le massif de Cardó-Boix est encore visible, cet espace naturel sauvage dont les précipices semblent vouloir atteindre l’embarcadère de Tivenys. ●

MIGUEL RAURICH

ideal en un país llano—, hay que recorrer la orilla de la Encanyissada. Varios miradores permitirán observar las numerosas aves acuáticas que descansan en la laguna. En la Encanyissada también se puede observar una de las artes de pesca fija más antiguas, que se conoce como pantena. Forma un embudo en el canal que desguaza al mar, y permite capturar los peces que salen de la laguna en sus migraciones invernales. Finalmente, en el extremo meridional del delta se extiende una barra de arena larga y fina. Del final de este brazo cuelga la punta de la Banya. Hay unas salinas, que funcionan por el método tradicional de embalsar agua de mar y extraer la sal por evaporación. Y también acoge una importante zona de nidificación, que concentra la colonia más grande de la gaviota de Audouin, además de numerosos flamencos que tiñen de rosa el espacio. ●

47 / #CatalunyaExperience

040-047 delta 2des FOK CA ES.indd 47

07/01/15 12:08

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

48 / #CatalunyaExperience

048-053 Aigüestortes 3des FOK CA ES.indd 48

07/01/15 12:11

KIM CASTELLS

Vista de l’estany de Monestero a Aigüestortes. Vista del lago de Monestero en Aigüestortes. Vue du lac de Monestero à Aigüestortes.

LA MEMÒRIA DEL GEL:

AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

LA MEMORIA DEL HIELO: AIGÜESTORTES Y ESTANY DE SANT MAURICI LA MÉMOIRE DE LA GLACE : AIGÜESTORTES ET ESTANY DE SANT MAURICI T · RAIMON PORTELL

49 / #CatalunyaExperience

048-053 Aigüestortes 3des FOK CA ES.indd 49

07/01/15 12:11

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

Les glaciacions i les nevades han creat i han omplert d’aigua els estanys i els rius que caracteritzen l’entorn natural d’Aigüestortes. Amb cims que s’acosten als tres mil metres, representa l’essència del paisatge d’alta muntanya connectar desenes de llacs. L’aigua es va precipitar per canalitzacions ocultes fins a les estacions hidroelèctriques. Va ser l’última gran intervenció. El 1955, amb la declaració de parc nacional, tornava el silenci. COM ÉS AVUI DIA Ara el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici suma més de 40.000 hectàrees, de les quals 14.000 corresponen al parc, i la resta figuren com a zona perifèrica de protecció.

El parc es pot dividir en dos sectors. L’occidental desguassa per la vall de Boí a la Noguera de Tor o aboca les seves aigües cap a la Val d’Aran. Compta amb cims que superen els 3.000 metres d’altitud, com l’estreta carena que uneix el Comaloformo amb els Besiberris. També la Punta Alta. Des d’aquestes altures, el paisatge cau en vertical. Sota les parets, rodolen llargues tarteres. A l’estiu, petites congestes s’amaguen en racons ombrívols. A l’hivern, tot és neu.

SERVEIS EDITORIALS GEORAMA

a 10.000 anys va canviar el clima i es van fondre les glaceres dels Pirineus. Però va deixar un record imprès a les parets de les valls, convertint conques amb forma de V en d’altres amb forma d’U. El gel també va deixar cims espectaculars i centenars de llacunes, paisatges de dramatisme ferotge, i d’un lirisme que gairebé fa mal. I una nova vegetació va arrelar als espais que durant mil·lennis s’havien amagat sota les llengües glaçades. Van créixer bedolls i roures i, en cotes més altes, pi negre. Vora la soca, s’hi van protegir matolls de nabiu i neret. Els avellaners i els oms van remuntar les ribes dels rius. Gerds, groselles i maduixes n’aprofitaven l’ombra. També van aparèixer freixes, tells i verns. I avets i faigs. I on no s’atrevien els arbres, s’hi van estirar els prats, clapejats de gencianes, clavells i xicoies. La violeta d’aigua va florir a les torberes. Semprevives i saxífragues, a les tarteres. I on ni les flors ho veien clar, s’hi van enganxar molses i líquens. Fa tres mil cinc-cents anys, la vegetació ja era com la d’ara. Poc després l’aire va transportar pol·len de cereals. Havia arribat l’agricultura. L’aparició de les nogueres va evidenciar la població de les valls. Els romans van començar a foradar les parets, perseguint vetes de mineral. Amb l’edat mitjana, la ramaderia va ocupar les altes pastures amb ramats de milers d’ovelles. Els pastors solament baixaven a les planes quan la neu els empenyia. Finalment, a principi del segle XX, les detonacions van tornar a sacsejar les muntanyes. A lloms de mul, amb pics i barrinades, es van 50 / #CatalunyaExperience

048-053 Aigüestortes 3des FOK CA ES.indd 50

07/01/15 12:11

KIM CASTELLS

LA ZONA COMPTA AMB CIMS QUE SUPEREN ELS 3.000 METRES D’ALTITUD A l’esquerra, salt d’aigua entre l’estany de Ratera i el de Sant Maurici. A dalt, les agulles granítiques d’Amitges.

LA ZONA CUENTA CON CUMBRES QUE SUPERAN LOS 3.000 METROS DE ALTURA LA RÉGION RÉUNIT DES SOMMETS QUI DÉPASSENT LES 3 000 MÈTRES D’ALTITUDE

A la izquierda, salto de agua entre el lago de Ratera y el de Sant Maurici. Arriba, las agujas graníticas de Amitges.

À gauche, la chute d’eau entre le lac de Ratera et celui de Sant Maurici. En haut, les aiguilles en granit d’Amitges.

Las glaciaciones y nevadas han creado y han llenado de agua los lagos y ríos que caracterizan el entorno natural de Aigüestortes. Con cumbres que se acercan a los 3.000 metros, representa la esencia del paisaje de alta montaña

Les glaciations et les chutes de neige ont créé et rempli d’eau les lacs et rivières qui caractérisent le cadre naturel d’Aigüestortes. Avec des sommets à près de 3 000 mètres, voilà l’essence du paysage de haute montagne

HACE 10.000 AÑOS cambió el clima y se fundieron los glaciares de los Pirineos. Pero dejó un recuerdo impreso en las paredes de los valles, convirtiendo cuencas en forma de V en otras en forma de U. El hielo también dejó cumbres espectaculares y centenares de lagunas, paisajes de dramatismo feroz, y de un lirismo que casi duele. Y una nueva vegetación echó raíces en los espacios que durante milenios se habían escondido bajo las lenguas heladas. Crecieron abedules y robles y, en cotas más altas, pino negro. Junto a la cepa, se protegieron matojos de arándano y rododendro. Los avellanos y los olmos remontaron las riberas de los ríos. Frambuesas, grosellas y fresas se aprovecharon de la sombra. También aparecieron fresnos, tilos y alisos. Y abetos y hayas. Y donde no se atrevían los árboles, se extendieron los prados, moteados de gencianas, claveles y diente de león. La violeta de agua floreció en las turberas. Siemprevivas y saxífragas, en los canchales. Y donde ni las flores lo veían claro, se engancharon musgos y líquenes. Hace tres mil quinientos años, la vegetación ya era como la de ahora. Poco despuéselaire transportó polen de cereales. Había llegado la agricultura. La aparición de los nogales evidenció la población de los valles. Los romanos comenzaron a agujerear las paredes, persiguiendo vetas de mineral. Con la

IL Y A 10.000 ANS un changement climatique a provoqué la fonte des glaciers des Pyrénées. Mais il a aussi laissé un souvenir imprimé sur les parois des vallées, en remplaçantleur forme en V par une forme en U. La glace a fait place à des spectaculaires sommets et à des centaines de lagunes, à des paysages féroces et à un lyrisme d’une intensité inégalable. Et une nouvelle végétation a planté ses racines dans des espaces qui pendant des millénaires étaient cachés sous les langues de glace. Des bouleaux et des chênes ont poussé et, plus haut, des pins noirs. Le pied des reliefs abrite des buissons de myrtille et des rhododendrons. Les noisetiers et les ormes se sont développés le long des berges des rivières. Les framboises, les groseilles et les fraises ont profité de l’ombre. Les frênes, les tilleuls et les aulnes ont aussi fait leur apparition. Tout comme les sapins et les hêtres. Et là où les arbres n’osaient pas s’installer, les prés se sont étendus, ponctués de gentianes, d’œillets et de dent-de-lion. La violette d’eau a fleuri dans les tourbières. Les immortelles et saxifrages, sur les rochers. Et là où même les fleurs ont douté, les mousses et lichens n’ont pas hésité à s’accrocher. Il y a trois mille cinq cents ans, la végétation affichait déjà son aspect d’aujourd’hui. Peu de temps après, l’air a transporté le pollen des céréales. L’ère de l’agriculture était arrivée. L’apparition de

51 / #CatalunyaExperience

048-053 Aigüestortes 3des FOK CA ES.indd 51

07/01/15 12:11

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

I tan bon punt el pendent s’assuaveix, s’hi estira un llac. N’hi ha desenes. Reflecteixen els pics, i passen per tots els colors, segons l’humor del cel. Aigüestortes rep el seu nom dels aiguamolls i rierols que juguen a fet i amagar sota els pins negres. Líquens i molses hi han atacat els arbres més vells. La mateixa pista que hi porta ascendeix cap a l’est, mentre els boscos s’aclareixen. Saltarà pel portarró d’Espot, on es divideixen les aigües. L’altre gran sector desguassa cap a la Noguera Pallaresa. S’hi accedeix des d’Espot. Els escaladors hi festegen les agulles granítiques d’Amitges. Per als caminants, la foto és la del pic dels

Encantats, amb el seu cim doble, que es reflecteix en les aigües de l’estany. Més a l’est es troben els escenaris de conte del bosc d’avets de la mata de València. S’hi amaguen els cabirols i a la primavera, a l’alba, s’hi pot sentir cantar el gall fer. Els picots perforen els arbres a cop de pic per fer-hi niu. El mussol pirinenc dorm en forats vells. La perdiu de neu s’amaga on comença el prat. Xiulen les marmotes. L’isard salta pels cingles sense xarxa. Des de les altures, l’àguila daurada i el trencalòs busquen el menú del dia. Al parc hi ha una xarxa de refugis, nou d’ells amb guarda, on es pot fer nit, i sopar i esmorzar la mar de bé. l

UN MÓN APART Si Aigüestortes és paisatge en estat pur, la Val d’Aran és l’adaptació de l’home a l’alta muntanya. És on més neva dels Pirineus. Fa anys, la primera emblanquinada deixava la vall aïllada. L’any 1948 va arribar el túnel de Vielha i tot va canviar. Per fer-se una idea de com eren les comunicacions, cal pujar ﬁns al capdamunt del port de la Bonaigua (2.070 m) i fer una ullada cap avall. L’alçada també permet veure com el riu Garona talla les muntanyes i se’n va a viure a casa dels nostres veïns, mentre grupets de cases s’ho miren des dels cingles. A la Val d’Aran no hi ha habitatges solitaris i la campana de l’església encara diu l’hora a tothom. És el cas d’Arres, Betlan o Vilamós, a l’oest de Vielha. En canvi, cap a l’est, Baqueira Beret exhibeix la imatge més mundana d’una vall particular, amb llengua i govern propis. l

Edad Media, la ganadería ocupó los altos pastos con rebaños de miles de ovejas. Los pastores sólo bajaban a las llanuras cuando la nieve los empujaba. Finalmente, a principios del siglo XX, las detonaciones volvieron a sacudir las montañas. A lomos de mulas, con picos y voladuras, se conectaron decenas de lagos. El agua se precipitó por canalizaciones ocultas hasta las estaciones hidroeléctricas. Fue la última gran intervención. El 1955, con la declaración de parque nacional, volvía el silencio. CÓMO ES HOY EN DÍA Ahora el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici suma más de 40.000 hectáreas, de las cuales 14.000 corresponden al parque, y el resto figuran como zona periférica de protección. El parque se puede dividir en dos sectores. El occidental desagua por el valle de Boí en la Noguera de Tor o vierte sus aguas hacia la Val d’Aran. Cuenta con cumbres que superan los 3.000 metros de altura, como la estrecha cresta que une el Coma-

UN MUNDO APARTE Si Aigüestortes es paisaje en estado puro, la Val d’Aran es la adaptación del hombre a la alta montaña. Es donde más nieva de los Pirineos. Hace años, la primera nevada dejaba el valle aislado. En el año 1948 llegó el túnel de Vielha

UN MONDE À PART Si Aigüestortes est un paysage à l’état pur, le Val d’Aran est l’adaptation de l’homme à la haute montagne. C’est le site des Pyrénées où il neige le plus. Il y a des années, la première chute de neige isolait totalement la vallée. En 1948, le tunnel de Vielha a tout

52 / #CatalunyaExperience

048-053 Aigüestortes 3des FOK CA ES.indd 52

07/01/15 12:12

noyers a démontré le peuplement des vallées. Les Romains commencèrent à percer les parois à la poursuite des filons de minerai. Au Moyen Âge, l’élevage a occupé les hauts pâturages avec des troupeaux de milliers de brebis. Les bergers ne descendaient dans les plaines que poussés par la neige. Enfin, au début du XXe siècle, les détonations ont à nouveau agité les montagnes. À dos de mule, à l’aide de pics et de dynamite, des dizaines de lacs ont été reliées. L’eau s’est précipitée dans des canalisations souterraines jusqu’aux centrales hydroélectriques. Ce fut la dernière grande intervention. En 1955, le classement parmi les parcs nationaux a ramené le silence. LA PHYSIONOMIE D’AUJOURD’HUI Aujourd’hui, le parc national d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compte plus de 40 000 hectares, dont 14 000 correspondent au parc, le reste figurant comme zone périphérique de protection. Le parc peut être divisé deux secteurs. Le côté occidental déverse ses eaux à travers la vallée de

PATRONAT DE TURISME TERRES DE LLEIDA

AIGÜESTORTES REP EL SEU NOM DELS AIGUAMOLLS I RIEROLS QUE JUGUEN A FET I AMAGAR SOTA ELS PINS NEGRES

La foto que tots els visitants busquen: el pic dels Encantats reflectint-se a l’aigua de l’estany. La foto que todos los visitantes buscan: el pico de Els Encantats reflejándose en el agua del lago.

La photo dont tous les visiteurs rêvent : le sommet d’Els Encantats reflété dans l’eau du lac.

loformo con los Besiberris. También la Punta Alta. Desde estas alturas, el paisaje cae en vertical. Bajo las paredes, ruedan largos pedregales. En verano, pequeños ventisqueros se esconden en rincones de sombra. En invierno, todo es nieve. Tan pronto como la pendiente se suaviza, surge un lago. Los hay a decenas. Reflejan los picos, y pasan por todos los colores, según el humor del cielo. Aigüestortes recibe su nombre de las ciénagas y riachuelos que juegan al escondite bajo los pinos negros. Líquenes y musgo han atacado los árboles más viejos. La pista que lleva hasta allí asciende hacia el este, mientras los bosques clarean. Saltará por el portarró d’Espot, donde se dividen las aguas. El otro gran sector da hacia la Noguera Pallaresa. Se accede desde Espot. Los escaladores celebran las agujas graníticas de Amitges. Para los caminantes, la foto es la del pico de Els Encantats, con su cima doble, que se refleja en las aguas del lago. Más al este están los escenarios de cuento del bosque de abetos de la mata de València. En él se esconden los corzos y en primavera, al alba, se puede oír cantar al gallo salvaje. Pájaros carpinteros perforan los árboles a golpe de pico para hacer nidos. El búho pirenaico duerme en agujeros viejos. La perdiz de nieve se esconde donde comienza el prado. Silban las marmotas. El rebeco salta por los riscos sin red . Desde las alturas, el águila dorada y el quebrantahuesos buscan el menú del día. En el parque hay una red de refugios, nueve de ellos con guarda, donde se puede pasar la noche, y cenar y desayunar la mar de bien. l

Boí, dans la Noguera de Tor ou vers le Val d’Aran. Il affiche des sommets qui dépassent les 3 000 mètres d’altitude, notamment l’étroite crête qui unit le Comaloformo et les Besiberris. Citons aussi la Punta Alta. Depuis ces hauteurs, le paysage chute à la verticale. Sous les parois, s’étendent de vastes terrains rocailleux. En été, de petits glaciers se cachent dans les coins d’ombre. En hiver, tout est sous la neige. Dès que la pente s’atténue, un lac fait son apparition. On les compte par dizaines. Ils réfléchissent les sommets et passent par toutes les couleurs, selon l’humeur du ciel. Aigüestortes reçoit son nom des marécages et ruisseaux qui jouent à cache-cache sous les pins noirs. Le lichen et la mousse ont attaqué les plus vieux arbres. La piste qui mène jusque-là monte vers l’est, tandis que les bois s’éclaircissent. Elle saute ensuite le Portarró d’Espot, où se divisent les eaux. L’autre grand secteur est orienté vers la Noguera Pallaresa. Il est accessible depuis Espot. Les alpinistes apprécient les aiguilles en granit d’Amitges. Pour les marcheurs, la photo de prédilection est celle du pic d’Els Encantats, avec son double sommet qui se reflète dans les eaux du lac. Plus à l’est, on trouve un cadre digne des contes dans la forêt de sapins de València. Il abrite des chevreuils et au printemps, à l’aube, on entend le chant du coq sauvage. Les piverts perforent les arbres à coup de bec pour y faire leur nid. Le hibou des Pyrénées, lui, dort dans d’anciens trous. La perdrix des neiges se cache là où commence le pré. Les marmottes sifflent. L’isard saute sans filet entre les rochers escarpés. Depuis les hauteurs, l’aigle royal et le gypaète barbu sélectionnent leur menu de la journée. Le parc abrite un réseau de refuges, dont neuf gardés, où passer la nuit, dîner et déjeuner divinement. l

AIGÜESTORTES RECIBE SU NOMBRE DE LAS CIÉNAGAS Y RIACHUELOS QUE JUEGAN AL ESCONDITE BAJO LOS PINOS NEGROS

AIGÜESTORTES REÇOIT SON NOM DES MARÉCAGES ET DES RUISSEAUX QUI JOUENT À CACHE-CACHE SOUS LES PINS NOIRS

y todo cambió. Para hacerse una idea de cómo eran las comunicaciones, hay que subir hasta arriba del puerto de la Bonaigua (2.070 m) y echar un vistazo hacia abajo. La altura también permite ver cómo el río Garona corta las montañas y se va a vivir a casa de nuestros vecinos, mientras grupitos de casas lo miran

desde los riscos. En la Val d’Aran no hay viviendas solitarias y la campana de la iglesia aún anuncia la hora a todo el mundo. Es el caso de Arres, Betlan o Vilamós, al oeste de Vielha. En cambio, hacia el este, Baqueira Beret exhibe la imagen más mundana de un valle particular, con lengua y gobierno propios. l

changé. Pour se faire une idée des communications d’alors, il faut monter en haut du col de la Bonaigua (2 070 m) et jeter un coup d’œil en contrebas. L’altitude permet également de constater comment la Garona découpe les montagnes et passe de l’autre côté, tandis que de petits hameaux la surveillent depuis les rochers escarpés. Dans

le Val d’Aran, on ne trouve pas de maisons isolées, et la cloche de l’église annonce encore l’heure à tout le monde. C’est le cas à Arres, Betlan ou Vilamós, à l’ouest de Vielha. Par contre, vers l’est, Baqueira Beret affiche l’image la plus mondaine de cette vallée particulière, dotée de sa propre langue et de son propre gouvernement. l

SERVEIS EDITORIALS GEORAMA

Vista de Canejan / Vista de Canejan / Vue de Canejan

53 / #CatalunyaExperience

048-053 Aigüestortes 3des FOK CA ES.indd 53

07/01/15 12:12

TERRITORI

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

TERRITORIO TERRITOIRE

FOTÒGRAF FOTÓGRAFO PHOTOGRAPHE

ARTHUS-B E 54 / #CatalunyaExperience

054-059 Yann 3des FOK CA ES.indd 54

07/01/15 12:16

“CATALUNYA ÉS MÉS SALVATGE DEL QUE IMAGINAVA” T · JOSEP M. PALAU

ostè ha dit en alguna ocasió que vivim damunt d’una obra d’art que no es pot reproduir, una obra que hem canviat amb l’acció de l’home. Les seves fotografies són una interpretació de la terra? Les meves fotografies no són una traducció de la terra. Més aviat diria que són una reproducció fidel del que hi veig. Ara bé, el que em sembla més interessant és que la vista aèria t’aporta una visió que ho abasta tot. La visió des de l’aire és totalment diferent i molt més completa. El punt de vista canvia i et permet entendre millor un país i com s’hi viu. Per exemple, si el que veus és una terra rica o pobre, de quina manera la gent utilitza el territori i quins són els seus costums. Llavors, les seves fotos, són art o document? De cap manera pretenc ser un artista. Em limito a presentar el que veig. Les meves fotos són simplement un testimoni. Sigui com sigui, la fotografia aèria fascina... Ara ja no és ben bé així. Per exemple, amb les eines de Google es poden veure imatges de la terra des del cel. Ens hi hem acostumat. En tot cas, el que passa és que la gent pot

guaitar el seu món des d’una nova perspectiva, n’obté una visió que es diferencia de la seva experiència quotidiana. Per això m’ha agradat tant fotografiar des del cel: perquè no estàs tancat en un espai, atrapat en un lloc limitat o en un terreny massa definit. No hi ha paisatges millors que d’altres, tot depèn de la mirada? Moltes vegades la gent em pregunta quin és el lloc que prefereixo del món, i és una pregunta que per a mi no té sentit, perquè els llocs en sí no són millors ni pitjors. La veritable diferència la fan els homes i les seves formes de viure-hi. El cert és que jo em sento ciutadà del món, i per això no m’agrada comparar els paisatges puntuals, perquè el que estimo i aprecio és aconseguir una visió completa de la unitat. Quina imatge s’emporta de Catalunya? Hi queden espais verges? El que més m’ha cridat l’atenció són els espais protegits, perquè he comprovat amb plaer que n’hi ha molts a Catalunya. Aquesta terra té un paisatge dur i sec, molt bonic

YANN B ERTRAND 55 / #CatalunyaExperience

054-059 Yann 3des FOK CA ES.indd 55

07/01/15 12:17

TERRITORI TERRITORIO TERRITOIRE

i més salvatge del que imaginava. Ara bé, trobar espais veritablement verges es fa difícil quan parlem d’un territori habitat des d’antic. Però algun lloc l’haurà sorprès en particular... En realitat no em puc quedar amb un lloc en especial. Més aviat m’ha agradat el conjunt, seguint la meva filosofia. Sí que puc dir que hi ha una zona rocallosa de la Costa Brava que m’ha recordat força la imatge que tinc d’un viatge a Madagascar. Creu que amb les seves fotos de Catalunya podrem entendre millor com hem de cuidar el país? Jo ara estic molt compromès amb els valors i la protecció de la natura, però tot i que la meva trajectòria m’ha portat cap a una creixent implicació amb posicions compromeses amb l’ecologia i la sostenibilitat, i no tant estrictament lligades a la fotografia, m’ha agradat prendre aquestes imatges de Catalunya perquè m’han sabut transmetre molta il·lusió quan em demanaven de fer-les i perquè el projecte m’ha fet reviure d’altres en les quals havia treballat anteriorment. Però a mi el que m’engresca és fer fotos per compartir-les, en especial amb la gent del lloc que he estat fotografiant. He gaudit de descobrir als catalans un aspecte diferent de casa seva. Quin mitjà aeri ha fet servir per fotografiar el territori? Únicament l’helicòpter em permet fer aquest tipus de feina, perquè em dóna la ﬂexibilitat de disparar des de gran altura o d’acostar-me a només tres metres del que vull fotografiar. Amb un globus aerostàtic resulta més complicat Vista de ben prop o de més lluny, què s’emporta de Catalunya? El que em resta dins és la gent meravellosa que hi he trobat i que he tingut l’oportunitat de conèixer. l

EL PERFIL París, 1946. Fotògraf i ecologista, apassionat de la natura. De petit, estar tancat i suportar l’autoritat se li feia costa amunt i el van fer fora de 14 escoles. Avui dia, a França n’hi ha 15 que porten el seu nom, tant per la seva feina com a fotògraf com pel seu decidit compromís amb la sostenibilitat del planeta. La fama mundial li va arribar amb els seus extensos reportatges gràfics del món vist des de l’aire. Aquesta experiència va començar quan, sent pilot professional de globus, va acompanyar la seva dona a Kenya per fotografiar

els lleons que ella estudiava. El 1991 va fundar Altitude, la primera agència de fotografia aèria del món. Des d’aleshores, en la seva obra sempre busca els vincles entre l’home i la natura, com s’aprecia en els llibres La Terra vista des del cel, Ganado, Caballos o 365 días para reflexionar sobre nuestra Tierra. Ambaixador de Bona Voluntat de les Nacions Unides per al Medi Ambient, treballa en diversos documentals de conscienciació. Un dels seus últims treballs fotogràfics ha estat Catalunya des del cel. l

56 / #CatalunyaExperience 56 / #CatalunyaExperience VIUCAT 054-059 Yann 3des FOK CA ES.indd 56

07/01/15 12:17

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

“CATALUÑA ES MÁS SALVAJE DE LO QUE IMAGINABA” USTED HA DICHO en alguna ocasión que vivimos

encerrado en un espacio, atrapado en un lugar

sobre una obra de arte que no se puede reprodu-

limitado o en un terreno demasiado definido.

cir, una obra que hemos cambiado con la acción

No hay paisajes mejores que otros, ¿todo

del hombre. ¿Sus fotografías son una interpre-

depende de la mirada?

tación de la tierra?

Muchas veces la gente me pregunta cuál es el lugar

Mis fotografías no son una traducción de la tierra.

que prefiero del mundo, y es una pregunta que

Más bien diría que son una reproducción fiel de lo

para mí no tiene sentido, ya que los lugares en sí

que veo. Ahora bien, lo que me parece más inte-

no son ni mejores ni peores. La verdadera diferen-

resante es que la vista aérea te aporta una visión

cia la marcan los hombres y sus formas de vida. Lo

que lo abarca todo. La visión desde el aire es total-

cierto es que yo me siento ciudadano del mundo,

mente diferente y mucho más completa. El punto

y por eso no me gusta comparar los paisajes pun-

de vista cambia y te permite entender mejor un

tuales, porque lo que quiero y aprecio es conseguir

país y cómo se vive en él. Por ejemplo, si lo que ves

una visión completa de la unidad.

es una tierra rica o pobre, de qué modo la gente

¿Qué imagen se lleva de Cataluña? ¿Quedan

utiliza el territorio y cuáles son sus costumbres.

espacios vírgenes?

Entonces, ¿sus fotos son arte o documento?

Lo que más me ha llamado la atención son los

De ninguna manera pretendo ser un artista. Me

espacios protegidos, ya que he comprobado con

limito a presentar lo que veo. Mis fotos son sim-

placer que hay muchos en Cataluña. Esta tierra

plemente un testimonio.

tiene un paisaje duro y seco, muy bonito y más

Sea como sea, la fotografía aérea fascina...

salvaje de lo que imaginaba. Ahora bien, encontrar

Ahora ya no es del todo así. Por ejemplo, con las

espacios verdaderamente vírgenes se hace difícil

herramientas de Google se pueden ver imágenes

cuando hablamos de un territorio habitado desde

delatierradesdeelcielo.Noshemosacostumbrado

tiempos inmemoriales.

a eso. En todo caso, lo que pasa es que la gente

Pero algún lugar le habrá sorprendido en parti-

puede observar su mundo desde una nueva pers-

cular...

pectiva, y obtener una visión que se diferencia de

En realidad no me puedo quedar con un lugar en

su experiencia cotidiana. Por eso me ha gustado

especial. Más bien me ha gustado el conjunto, de

tanto fotografiar desde el aire: porque no estás

acuerdo con mi filosofía. Sí que puedo decir que

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

Barcelona des de l’aire / Barcelona desde el aire / Barcelone, vue du ciel

YANN ARTHUS-BERTRAND RECOMANA... A Yann Arthus-Bertrand li passa amb les seves fotos com a un pare amb els seus fills: li costa destacar-ne una pel damunt de les altres. La seva actitud de voler-ho abastar tot amb una mirada, necessàriament calidoscòpica, encara fa més difícil que es quedi amb un sol instant dels que ha atrapat a Catalunya amb la càmera. Per això a la fi sembla que es decanta per una anècdota, per un sentiment especial i íntim viscut just quan volava per sobre d’un lloc tan poc particular d’entrada com un peatge. Però, a la fi, es decideix per la Sagrada Família de Barcelona. En paraules seves: “Òbviament és una icona molt explotada, però per a mi aquest edifici és un monument únic”. l 57 / #CatalunyaExperience 57 / #CatalunyaExperience

054-059 Yann 3des FOK CA ES.indd 57

07/01/15 12:17

TERRITORI

“LA CATALOGNE EST PLUS SAUVAGE QUE CE QUE J’IMAGINAIS”

TERRITORIO TERRITOIRE

hay una zona rocosa de la Costa Brava que me ha recordado mucho la imagen que tengo de un viaje a Madagascar. ¿Cree que con sus fotos de Cataluña podremos entendermejorcómotenemosquecuidarelpaís? Yo ahora estoy muy comprometido con los valores y la protección de la naturaleza, pero aunque mi trayectoria me ha llevado hacia una creciente implicación con posiciones comprometidas con la ecología y la sostenibilidad, y no tan estrictamente ligadas a la fotografía, me ha gustado tomar estas imágenes de Cataluña porque me han sabido transmitir mucha ilusión cuando me pedían hacerlas y porque el proyecto me ha hecho revivir otros en los que había trabajado anteriormente. Pero a mí lo que me estimula es hacer las fotos para compartirlas, en especial con la gente del lugar que he estado fotografiando. He disfrutado al descubrir a los catalanes un aspecto diferente de su tierra. ¿Qué medio aéreo ha utilizado para fotograﬁar el territorio? Únicamente el helicóptero me permite hacer este

Les agulles de Montserrat vistes des de l’aire a través de la càmera.

tipo de trabajo, ya que me da la flexibilidad de disparar desde gran altura o de acercarme a sólo tres metros de lo que quiero fotografiar. Con un globo aerostático resulta más complicado Vista de cerca o de lejos, ¿qué se lleva de Cataluña? Lo que me queda dentro es la gente maravillosa

Las agulles de Montserrat vistas desde el aire a través de la cámara. Les agulles de Montserrat vues du ciel, à travers l’appareil photo.

VOUS AVEZ PARFOIS DIT que nous vivons sur

d’un lieu limité ou d’un terrain trop défini.

une œuvre d’art impossible à reproduire, une

Il n’y a pas de paysages plus beaux que d’autres,

œuvre que nous avons modiﬁée à travers l’action

tout dépend du regard ?

de l’homme. Vos photographies sont-elles une

On me demande souvent quel est le lieu que je

interprétation de la Terre ?

préfère au monde, mais pour moi cette question

Mes photographies ne sont pas une traduction de

n’a pas de sens, car les lieux ne sont en eux-mêmes

la Terre. Je dirais plutôt qu’elles sont une reproduc-

ni pires ni meilleurs. La véritable différence est

tion fidèle de ce que je vois. Cela dit, ce qui me

marquée par les hommes et leurs modes de vie.

semble le plus intéressant reste que la vue aérienne

À vrai dire, je me sens citoyen du monde, c’est

apporte une vision qui englobe tout. La vision

pourquoi je n’aime pas comparer les paysages

depuislecielesttotalementdifférenteetbeaucoup

ponctuels, car j’ai pour objectif d’obtenir une vision

plus complète. Le point de vue change pour per-

complète de l’unité.

mettre de mieux comprendre un pays et comment

Quelleimagegardez-vousdelaCatalogne ?Reste-

on y vit. Par exemple, si la terre est riche ou pauvre,

t-il des espaces vierges ?

ou la façon dont les gens utilisent le territoire et

Les espaces protégés ont particulièrement attiré

les coutumes en vigueur.

mon attention, car j’ai pu constater avec plaisir

Alors, vos photos sont-elles artistiques ou docu-

qu’ils sont nombreux en Catalogne. Cette région

mentaires ?

affiche un paysage dur et sec, très beau et plus

Je ne prétends absolument pas être un artiste. Je

sauvage que ce que j’imaginais. Cela dit, il est tou-

me limite à présenter ce que je vois. Mes photos

jours difficile de trouver des espaces véritablement

sont simplement un témoignage.

vierges dans un territoire habité depuis des temps

La photographie aérienne fascine…

immémoriaux.

Aujourd’hui ce n’est pas entièrement vrai. Par

Mais il y a bien un lieu qui vous a surpris en par-

exemple, les outils de Google permettent de voir

ticulier…

des images de la Terre depuis le ciel. Nous nous

En réalité je ne peux pas citer un lieu en particulier.

sommes habitués à cela. Dans tous les cas, les

J’ai plutôt apprécié l’ensemble, en accord avec ma

gens peuvent ainsi observer leur monde depuis

philosophie. Par contre je peux dire qu’une zone

une nouvelle perspective, et obtenir une vision

rocheuse de la Costa Brava m’a beaucoup rappelé

différente de leur expérience quotidienne. C’est

l’image que j’ai conservée d’un voyage à Mada-

pour cela que j’aime tant photographier depuis le

gascar.

ciel : sans être enfermé dans un espace, prisonnier

que ahí he encontrado y que he tenido la oportunidad de conocer. l

58 / #CatalunyaExperience

054-059 Yann 3des FOK CA ES.indd 58

07/01/15 12:18

Pensez-vous que vos photos de Catalogne pour-

EL PERFIL

ront nous permettre de mieux comprendre com-

París, 1946. Fotógrafo y ecologista, apasionado de la naturaleza. De pequeño, estar

ment prendre soin de notre pays ?

encerrado y soportar la autoridad se le hacía cuesta arriba y lo expulsaron de 14 colegios.

Je suis aujourd’hui très engagé envers les valeurs

Hoy en día, en Francia hay 15 que llevan su nombre, tanto por su trabajo como fotógrafo

et la protection de la nature, mais bien que mon

como por su decidido compromiso con la sostenibilidad del planeta. La fama mundial le

parcours m’ait emmené vers une implication

llegó con sus extensos reportajes gráficos del mundo visto desde el aire. Esta experiencia

croissante dans des positions engagées en

comenzó cuando, siendo piloto profesional de globo, acompañó a su mujer a Kenia para

faveur de l’écologie et du développement

fotografiar los leones que ella estudiaba. En 1991 fundó Altitude, la primera agencia de

durable, et non strictement liées à la photogra-

fotografía aérea del mundo. Desde entonces, en su obra siempre busca los vínculos entre

phie, j’ai aimé prendre ces photos de Catalogne

el hombre y la naturaleza, como se aprecia en los libros La Tierra vista desde el cielo,

car ceux qui me les ont commandées ont su me

Ganado, Caballos o 365 días para reflexionar sobre nuestra Tierra. Embajador de Buena

transmettre beaucoup d’espoir. Ce projet m’en

Voluntad de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente, trabaja en varios

a aussi fait revivre d’autres sur lesquels j’avais

documentales de concienciación. Uno de sus últimos trabajos fotográficos ha sido

précédemment travaillé. En fait, je trouve ma

Cataluña desde el cielo. l

véritable stimulation pour prendre des photos dans leur partage, en particulier avec les gens

YANN ARTHUS-BERTRAND RECOMIENDA...

qui habitent le lieu photographié. J’ai beaucoup apprécié de faire découvrir aux Catalans un

A Yann Arthus-Bertrand le pasa con sus fotos como a un padre con sus hijos: le cuesta

aspect différent de leur terre.

destacar a uno por encima de los demás. Su actitud de quererlo abarcar todo con una

Quel moyen aérien avez-vous utilisé pour pho-

mirada, necesariamente caleidoscópica, aún hace más difícil que se quede con un solo

tographier le territoire ?

instante de los que ha captado en Cataluña con la cámara. Por eso, al final parece que

Seul l’hélicoptère me permet de réaliser ce type de

se decanta por una anécdota, por un sentimiento especial e íntimo vivido justo cuando

travail, car il me donne la ﬂexibilité de choisir une

volaba por encima de un lugar tan poco particular de entrada como un peaje. Pero, al final,

grande altitude ou de m’approcher à seulement

se decide por la Sagrada Familia de Barcelona. En sus propias palabras: “Obviamente es

trois mètres de ce que je souhaite photographier.

un icono muy explotado, pero para mí este edificio es un monumento único”. l

En montgolfière, c’est plus compliqué. De près ou de loin, que conservez-vous de la Catalogne ?

LE PROFIL

Je n’oublierai jamais les gens formidables que j’y

Paris, 1946. Photographe et écologiste, passionné de la nature. Petit, il ne supportait ni

ai rencontrés et que j’ai eu l’opportunité de

d’être enfermé, ni l’autorité. Il a même été expulsé de 14 écoles. Aujourd’hui, 15 écoles

connaître. l

portent son nom en France, aussi bien pour son travail de photographe que pour son engagement acharné envers le développement durable de la planète. Il doit sa renommée mondiale à ses grands reportages photo du monde vu du ciel. Cette expérience a commencé lorsque, pilote professionnel de montgolfière, il a accompagné sa femme au Kenya pour photographier les lions qu’elle étudiait. En 1991 il a fondé Altitude, la première

YANN ARTHUS-BERTRAND / ALTTUDE

agence de photographie aérienne au monde. Depuis, son œuvre recherche toujours les liens entre l’homme et la nature, comme en témoignent les livres La Terre vue du ciel, Bestiaux, Chevaux ou 365 jours pour réfléchir à notre Terre. Ambassadeur de bonne volonté auprès des Nations Unies pour l’environnement, il participe à divers documentaires de prise de conscience. Un de ses derniers albums photographiques s’intitule La Catalogne vue du ciel. l

YANN ARTHUS-BERTRAND RECOMMANDE... Yann Arthus-Bertrand entretient avec ses photos les mêmes relations qu’un père avec ses enfants : il lui est difficile d’en préférer une par rapport aux autres. Son souhait de vouloir tout embrasser d’un seul regard, nécessairement kaléidoscopique, complique encore la distinction d’un seul moment parmi ceux capturés avec son appareil photo en Catalogne. Il semble toutefois choisir une anecdote, un sentiment spécial et intime vécu alors qu’il survolait un lieu aussi commun, au premier abord, qu’un péage. Mais finalement, il se décide pour la Sagrada Familia de Barcelona. Selon ses propres termes : « C’est évidemment une icône très exploitée, mais pour moi cet édifice est un monument unique. » l

59 / #CatalunyaExperience 59 / #CatalunyaExperience 054-059 Yann 3des FOK CA ES.indd 59

07/01/15 12:18

GASTRONO M

PER CLAUDIA CUCCHIARATO, ITÀLIA Escriptora i periodista. Treballa per a diversos mitjans italians com ara La Repubblica, L’Unità o Il Sole 24, entre d’altres. A CATALUNYA, NO EN TINC CAP DUBTE, es pot trobar satisfacció per al paladar qualsevol dia de l’any, en qualsevol lloc. Els italians ho passem malament a l’hora d’admetre que la gastronomia d’un altre país

ens emociona. Amb la cuina catalana això es dóna cada cop menys. Hem après a apreciar els seus productes i a assumir que sí, que millor dedicar-se a la degustació i aparcar les enveges. El viatge per la gastronomia catalana baixaria per la costa, des de la frontera francesa, i passaria sens dubte per l’Escala i pels bars que serveixen les que potser siguin les millors anxoves del món. I per Palamós, amb les seves gambes internacionalment reconegudes.

60 / #CatalunyaExperience

060-061 P Claudia Gastronomia 2des FOK CA ES.indd 60

07/01/15 12:20

LLUÍS CARRO

O MIA

GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

EN CATALUÑA, NO ME CABE NINGUNA DUDA, se puede encontrar una satisfacción para el paladar cualquier día del año, en cualquier lugar. Los italianos lo pasamos mal a la hora de admitir que la gastronomía de otro país nos emociona. Con la cocina catalana eso se da cada vez menos. Hemos aprendido a apreciar sus productos y a asumir que sí, que mejor dedicarse a la degustación y aparcar las envidias. El viaje por la gastronomía catalana bajaría por la costa, desde la frontera francesa, y pasaría sin duda por L’Escala y por los bares que sirven las que posiblemente sean las mejores anchoas del mundo. Y por Palamós, con sus gambas internacionalmente reconocidas. Hacia el interior, pararía en Olot, donde la patata llega a alcanzar el estatus de plato estrella. En Lleida, a principios de verano, nunca me perdería la cita con la feria de los caracoles. En el Barcelonès, lo que toca son las tapas, los calamares, las sardinas a la brasa y el arroz caldoso. Y para acompañar, el omnipresente pan con tomate, los impagables embutidos de Vic. Los vinos del Penedès o del Priorat merecerían un viaje por sí solos. Por no hablar del rey de todas las tradiciones: el calçot. l Por Claudia Cucchiarato, Italia Escritora y periodista. Trabaja para varios medios italianos como La Repubblica, L’Unità o Il Sole 24, entre otros.

Cap a l’interior, pararia a Olot, on la patata arriba a assolir estatus de plat estrella. A Lleida, a principi d’estiu, mai no em perdria la cita amb la fira dels cargols. Al Barcelonès, el que toca són les tapes, els calamars, les sardines a la brasa i l’arròs caldós. I per acompanyar, l’omnipresent pa amb tomàquet, els impagables embotits de Vic. Els vins del Penedès o del Priorat mereixerien un viatge solets. Per no parlar del rei de totes les tradicions: el calçot. l

La cuina catalana satisfà el paladar qualsevol dia de l’any a qualsevol lloc. La cocina catalana satisface el paladar cualquier día del año en cualquier lugar.

La cuisine catalane saura satisfaire votre palais tous l es jours de l’année, où que ce soit.

LA CATALOGNE, SANS AUCUN DOUTE, saura satisfaire votre palais tous les jours de l’année, où que ce soit. Nous, les Italiens, avons du mal à admettre que la gastronomie d’un autre pays puisse nous impressionner. Mais avec la cuisine catalane, c’est de plus en plus facile. Nous avons appris à apprécier leurs produits et à assumer qu’il vaut mieux se consacrer à la dégustation et oublier toute jalousie. Le voyage idéal à travers la gastronomie catalane descendrait par la côte, depuis la frontière française, et passerait certainement par L’Escala et par les bars qui servent probablement les meilleurs anchois au monde. Puis par Palamós, avec ses crevettes internationalement reconnues. Vers l’intérieur, il passerait par Olot, où la pomme de terre arrive à atteindre le statut de vedette. À Lleida, au début de l’été, je ne manquerais jamais le rendezvous avec la fête des escargots. Dans le Barcelonès, les tapas, les calamars, les sardines braisées et le riz dans son jus sont incontournables. Et en accompagnement, citons l’omniprésent pain à la tomate et l’inestimable charcuterie de Vic. Les vins du Penedès ou du Priorat mériteraient aussi un voyage à eux seuls. Pour ne pas citer le roi de toutes les traditions : le calçot, ces petits oignons tendres. l Par Claudia Cucchiarato, Italie Écrivain et journaliste. Elle travaille pour différents médias italiens, notamment La Repubblica, L’Unità et Il Sole 24, entre autres.

61 / #CatalunyaExperience

060-061 P Claudia Gastronomia 2des FOK CA ES.indd 61

07/01/15 12:20

GASTRONOMIA

KIM CASTELLS

GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

62 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 62

07/01/15 15:54

EL SUQUET DE PEIX UN TAST DE MEDITERRANI T · TXELL LLORENS

EL SUQUET DE PESCADO, UN BOCADO DE MEDITERRÁNEO LE SUQUET DE POISSON, UNE BOUCHÉE DE MÉDITERRANÉE

Vista de Cadaqués, una de les localitats més simbòliques de la zona del cap de Creus, cap al tard. Vista de Cadaqués, una de las localidades más simbólicas de la zona del cabo de Creus, al atardecer.

Vue de Cadaqués, une des localités les plus symboliques de la région du cap de Creus, à la tombée de la nuit.

63 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 63

07/01/15 15:54

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

Era el plat més humil, el dels pescadors de Cadaqués a la barca. Aproﬁtant el sobrant del peix o ﬁns i tot aquell que podia costar més de vendre, els pescadors elaboraven el seu suquet

mb l’aigua del mar feien un fumet, on posaven cap roig, escórpora, rap, rajada o clavellada, i se’l servien damunt d’una llesca de pa que els feia a la vegada de plat i d’acompanyament. Diuen que van ser les dones dels pescadors les que van millorar aquell plat, afegint-hi un petit sofregit d’alls i tomàquets quan preparaven el plat a la cuina de casa, menys moguda i assortida que la barca. Ara hi ha qui hi inclou ceba, julivert o, fins i tot, pebrot i una picada

d’ametlles. En algunes zones del litoral no hi falta el vi o el bitxo. Però el que no es discuteix és que aquell plat modest ara és una menja preuada i suculenta que podem trobar als millors restaurants de tota la costa catalana. Josep Pla, escriptor i gormand, en destacava les seves virtuts i el mètode d’elaboració: “En el meu país, els suquets se solen acompanyar de quatre patates”. Enamorat de la seva terra, l’Empordà, i de la seva gastronomia, Pla també parlava així de Cadaqués: “Hi ha qui considera que Cadaqués és un dels

llocs més bonics de la Mediterrània, però per discreció i timidesa s’absté de manifestar-ho. Altres, empetitint la Mediterrània, proclamen, a tots quatre vents, que Cadaqués és el poble més bonic del món. Així per exemple: Salvador Dalí. La manifestació d’una tal grandesa implica enyorança, una noble i considerable enyorança”.

ERA EL SUSTENT DELS HOMES DE MAR, FET AMB EL FRUIT DE LA SEVA FEINA

Una imatge de la badia de Guillola, ubicada al Parc Natural del Cap de Creus, on els efectes del mar es deixen veure.

ERA EL SUSTENTO DE LOS HOMBRES DE MAR, HECHO CON EL FRUTO DE SU TRABAJO IL ALIMENTAIT AUTREFOIS LES HOMMES DE LA MER, À PARTIR DES FRUITS DE LEUR TRAVAIL

Una imagen de la bahía de Guillola, ubicada en el Parque Natural del Cabo de Creus, donde se dejan ver los efectos del mar.

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ

Une image de la baie de Guillola, dans le parc naturel du cap de Creus, où les effets de la mer sont visibles.

64 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 64

07/01/15 15:54

ENRIQUE MARCO

Enyorança i admiració que patiren molts. Cadaqués, vila blanca en una península a la qual durant molt de temps només s’hi accedia a peu, tenia abans una única sortida, la mar. Flanquejada per la muntanya del Pení, aquesta badia tallada en pedra i amb la silueta de l’església de Santa Maria al capdamunt marcà el caràcter rebel de la seva gent i fascinà artistes i escriptors. També les cases modernistes que construïren en alguns casos els indians després d’haver “fet les Amèriques”. Algunes de les que encara es conserven són la Casa de Don Octavi Serinyana, d’estil modernista de principi del XX, la Casa Frederic i Víctor Rahola i la Torre de Colom. L’ermita de Sant Baldiri, temple barroc del 1702, o el mateix cementiri del poble, són altres punts d’interès. Salvador Dalí, tornant de Nova York, s’establí a Portlligat, port natural del municipi i on vivien aquells pescadors que feien el suquet. La casa on visqué amb Gala es pot visitar un cop convertida en la Casa-Museu Dalí. Molt

Avui dia el suquet de peix és una de les receptes més apreciades i interpretades pels restaurants i xefs de la zona. Hoy en día el suquet de pescado es una de las recetas más apreciadas e interpretadas por los restaurantes y chefs de la zona. De nos jours le suquet de poisson est une des recettes les plus appréciées et les plus réinterprétées par les restaurants et les chefs de la région.

Era el plato más humilde, el de los pescadores de Cadaqués en la barca. Aprovechando el sobrante del pescado o incluso aquel que podía costar más vender, los pescadores elaboraban su suquet

C’était le plat le plus modeste, celui des pêcheurs en barque de Cadaqués. À partir des restes de poisson ou de ce qu’ils auraient le plus de mal à vendre, les pêcheurs élaboraient leur suquet.

CON EL AGUA del mar hacían un fumet, donde echaban cabracho, gallineta, rape, raya o raya de clavos, y se lo servían sobre una rebanada de pan que hacía las veces de plato y de acompañamiento. Dicen que fueron las mujeres de los pescadores las que mejoraron aquel plato, añadiendo un pequeño sofrito de ajo y tomate cuando preparaban el plato en la cocina de casa, menos movida y surtida que la barca. Ahora los hay que incluyen cebolla, perejil e incluso pimiento y una picada de almendras. En algunas zonas del litoral no falta el vino o la guindilla. Pero lo que no se discute es que aquel plato modesto ahora esuna comida apreciada ysuculenta que podemos encontrar en los mejores restaurantes de toda la costa catalana. Josep Pla, escritor y sibarita, destacaba de él sus virtudes y método de elaboración: “En mi país, los suquets se suelen acompañar de cuatro patatas”. Enamorado de su tierra, el Empordà, y de su gastronomía, Pla también hablaba así de Cadaqués: “Hay quien considera que Cadaqués es uno de los lugares más bonitos del Mediterráneo, pero por discreción y timidez se abstiene de manifestarlo. Otros, empequeñeciendo el Mediterráneo, proclaman, a los cuatro vientos, que Cadaqués es el pueblo más bonito del mundo. Así, por ejemplo:

AVEC L’EAU de mer, ils préparaient un fumet où ils jetaient chapon, rascasse, lotte, raie ou raie bouclée, puis servaient sur une tranche de pain qui faisait office d’assiette et d’accompagnement. La tradition affirme que ce sont les femmes des pêcheurs qui ont amélioré ce plat en ajoutant un peu d’ail et de tomates sautées lorsqu’elles le préparaient dans les cuisines de leur maison, plus stables et fournies que le bateau. À présent, le suquet inclut parfois oignon ou persil, voire même des poivrons et des amandes hachées. Dans certaines régions du littoral, le vin ou le piment sont incontournables. Mais ce qui est sûr, c’est que ce plat modeste est aujourd’hui un repas apprécié et succulent proposé dans les meilleurs restaurants de toute la côte catalane. Josep Pla, écrivain et sybarite, soulignait ses vertus et sa méthode de préparation : « Dans mon pays, les suquets sont habituellement accompagnés de quatre pommes de terre ». Amoureux de sa région, l’Empordà, et de sa gastronomie, Pla parlait également ainsi de Cadaqués : « Certains considèrent que Cadaqués est un des plus beaux sites de la Méditerranée, mais par discrétion et timidité, ils s’abstiennent de le manifester. D’autres, réduisant la Méditerranée, proclament aux quatre

65 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 65

07/01/15 15:55

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

EL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS ÉS UNA RESERVA DE GRAN ATRACTIU GEOLÒGIC I NATURAL AMB ITINERARIS DE TOTA MENA

seus murs secs, els rastells, les oliveres i l’abrupta disposició d’un paisatge tocat i erosionat pel vent. El vent el sentirem ben fort si ens apropem al far del cap de Creus, el segon més antic de Catalunya i en funcionament des que s’inaugurà el 1853 durant el regnat d’Isabel II. Allà hi trobarem el punt d’informació del Parc Natural del Cap de Creus, una reserva que ens seduirà per la seva configuració geològica singular i l’atractiu dels seus itineraris. Al centre us en proposen 17, que inclouen itineraris culturals com el de Vilajuïga, històrics com el de Palausaverdera o paisatgístics, com els que permeten visitar les reserves naturals del cap de Creus i cap de Norfeu. Són 17 excuses per perdre’s en aquest petit racó del paradís. l

Salvador Dalí. La manifestación de una grandeza tal implica añoranza, una noble y considerable añoranza”. Añoranza y admiración que experimentaron muchos. Cadaqués, villa blanca en una península a la que durante mucho tiempo sólo se accedía a pie, tenía antes una única salida, el mar. Flanqueada por la montaña del Pení, esta bahía cortada en piedra y con la silueta de la iglesia de Santa María en lo alto marcó el carácter rebelde de su gente y fascinó a artistas y escritores. También las casas modernistas que construyeron en algunos casos los indianos después de haber “hecho las Américas”. Algunas de las que aún se conservan son la Casa de Don Octavi Serinyana, de estilo modernista de

vents que Cadaqués est le plus joli village au monde. Ainsi, par exemple : Salvador Dalí. La manifestation d’une telle grandeur implique une nostalgie, une nostalgie noble et considérable. » Nostalgie et admiration que beaucoup ont ressenties. Cadaqués, ville blanche sur une péninsule longtemps accessible uniquement à pied, n’avait alors qu’une seule porte de sortie, la mer. Encadrée par la montagne du Pení, cette baie coupée à la pierre et dominée par la silhouette de l’église Santa María a marqué le caractère rebelle de ses habitants et a fasciné artistes et écrivains. Citons aussi les maisons modernistes parfois construites par les Indianos après avoir fait fortune en Amérique. Certaines sont encore conservées aujourd’hui,

EL PARQUE NATURAL DEL CABO DE CREUS ES UNA RESERVA DE GRAN ATRACTIVO GEOLÓGICO Y NATURAL CON ITINERARIOS DE TODA CLASE

LE PARC NATUREL DU CAP DE CREUS EST UNE RÉSERVE AU GRAND ATTRAIT GÉOLOGIQUE ET NATUREL AVEC DES ITINÉRAIRES DIVERS

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ

a prop s’hi pot veure l’escultura La barca i el xiprer, del mateix artista. Sobre Portlligat, Dalí va escriure: “és un dels llocs més àrids minerals i planetaris de la Terra. Els matins ofereixen una alegria salvatge i amarga, feroçment analítica i estructural; els vespres són morbosament tristos: les oliveres brillants i animades durant el dia es metamorfosen en un gris immòbil com de plom. La brisa matinal dibuixa somriures de petites onades, felices a les aigües; a la tarda i sovint com a conseqüència dels illots que fan de Portlligat una espècie de llac, l’aigua està tan tranquil·la que reflecteix els drames del cel crepuscular”. Amb Dalí arribaren a Cadaqués altres artistes com García Lorca o Buñuel. Marcel Duchamp s’hi establí els estius a partir del 1958 i Richard Hamilton, seguint-lo, hi arribà per primer cop l’estiu del 1963. Max Ernst i Magritte també hi faran estades. Eugeni d’Ors o el mateix Pla també hi van ser. Tots quedaren fascinats pels

66 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 66

07/01/15 15:55

principios del XX, la Casa Frederic y Víctor Rahola y la Torre de Colom. La ermita de Sant Baldiri, templo barroco de 1702, o el mismo cementerio del pueblo, son otros puntos de interés. Salvador Dalí, al volver de Nueva York, se estableció en Portlligat, puerto natural del municipio y donde vivían aquellos pescadores que preparaban el suquet. La casa en la que vivió con Gala se puede visitar una vez convertida en la Casa-Museo Dalí. Muy cerca de allí se puede ver la escultura La barca y el ciprés, del mismo artista. Sobre Portlligat, Dalí escribió: “es uno de los lugares más áridos, minerales y planetarios de la Tierra. Las mañanas ofrecen una alegría salvaje y amarga, ferozmente analítica y estructural; las tardes son morbosamente tristes: los olivos brillantesyanimadosduranteeldíasemetamorfosean en un gris inmóvil como de plomo. La brisa matinal dibuja sonrisas de pequeñas olas, felices en las aguas; por la tarde y a menudo como consecuencia de los islotes que hacen de Portlligat una especie de lago, el agua está tan tranquila que refleja los dramas del cielo crepuscular”. Con Dalí llegaron a Cadaqués otros artistas como García Lorca o Buñuel. Marcel Duchamp se estableció allí los veranos a partir de 1958 y Richard Hamilton, siguiéndole, llegó por primera vez en el verano de 1963. Max Ernst y Magritte también pasarán

Cala Jóncols, una de les moltes cales de gran bellesa que caracteritzen el litoral del Parc Natural del Cap de Creus.

Cala Jóncols, una de las muchas calas de gran belleza que caracterizan el litoral del Parque Natural del Cabo de Creus.

Cala Jóncols, une des nombreuses calanques de toute beauté qui caractérisent le littoral du parc naturel du cap de Creus.

notamment la Casa de Don Octavi Serinyana, au style moderniste du début du XXe siècle, la Casa Frederic y Víctor Rahola et la Torre de Colom. L’ermitage Sant Baldiri, temple baroque de 1702, ou le cimetière même du village, sont d’autres lieux d’intérêt. Salvador Dali, à son retour de New York, s’installa à Portlligat, port naturel de la commune où vivaient ces pêcheurs qui préparaient le suquet. La maison qu’il habitait avec Gala peut désormais être visitée, convertie en maison-musée Dalí. La sculpture La barque et le cyprès, du même artiste, peut aussi être admirée à proximité. À propos de Portlligat, Dalí a écrit : « c’est l’un des lieux les plus arides, minéraux et planétaires de la Terre. Les matins offrent une joie sauvage et amère, férocement analytique et structurelle ; les soirées sont d’une tristesse malsaine : les oliviers brillants et pleins de vie pendant la journée se métamorphosent en un gris aussi immobile que le plomb. La brise matinale dessine des sourires en forme de petites vagues heureuses dans les eaux ; l’aprèsmidi et bien souvent, conséquence des îlots qui font de Portlligat une sorte de lac, l’eau est si calme qu’elle réfléchit les drames du ciel crépusculaire. » Outre Dalí, Cadaqués a accueilli d’autres artistes comme García Lorca ou Buñuel. Marcel Duchamp s’y est installé en été à partir de 1958 et Richard Hamilton, sur ses pas, est arrivé pour la première fois à l’été 1963. Max Ernst et Magritte y passèrent aussi quelques saisons. Eugeni d’Ors et Pla y ont

67 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 67

07/01/15 15:55

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

L’estret carrer del Call, a Cadaqués, és el que conserva el paviment de rastell genuí del poble en més bon estat.

La estrecha calle del Call, en Cadaqués, es la que conserva el pavimento de rastell genuino del pueblo en mejor estado.

KIM CASTELLS

La rue étroite du Call, à Cadaqués, est celle qui conserve en meilleur état les authentiques pavés de rastell du village.

HOTELS AMB MOLT DE GUST Cada cop més es posa en valor el fet que els productes que consumim siguin de proximitat i de temporada, seguint el cicle de les estacions, i amb denominació d’origen. I que se’ls tracti amb l’excel·lència que es mereixen. Així ho fan als Hotels Gastronòmics que la Generalitat de Catalunya distingeix amb un segell que en garanteix l’alt nivell. Aquests establiments han de tenir un màxim de 60 habitacions, per garantir

el tracte personal i familiar, de manera que els clients rebin informació cultural, lúdica o enogastronòmica adequada als seus gustos. Actualment hi ha 37 Hotels Gastronòmics certiﬁcats per tot Catalunya, amb categories que van des d’una ﬁns a les cinc estrelles. Més d’un cop, ens sabrà greu fer la maleta per tornar a casa. També és veritat que així tindrem l’excusa per repetir. l

68 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 68

07/01/15 15:55

La Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat és potser un dels punts més sol·licitats pels turistes.

La Casa-Museo Salvador Dalí de Portlligat es quizás uno de los puntos más solicitados por los turistas.

La maison-musée Salvador Dalí de Portlligat est peutêtre un des sites les plus prisés des touristes.

également vécu. Tous ont été fascinés par ses parois sèches, le rastell, les oliviers et la disposition abrupte d’un paysage battu et érodé par le vent. Le vent se fait entendre très fort dès les environs du phare du cap de Creus, le deuxième phare le plus ancien de Catalogne, en fonctionnement depuis son inauguration en 1853 sous le règne d’Isabelle II. Là, se trouve le point d’information du parc naturel du cap de Creus, une réserve dont la configuration géologique singulière et l’attrait de ses itinéraires sauront vous séduire. Le centre propose 17 parcours qui incluent des itinéraires culturels comme celui de Vilajuïga, historiques comme celui de Palausaverdera ou plutôt axés sur les paysages, comme ceuxqui permettentde visiterles réserves naturelles du cap de Creus et du cap de Norfeu. Voilà 17 excuses pour se perdre dans ce petit coin de paradis. l

IMAGEN MAS

temporadas. Eugeni d’Ors o el mismo Pla también estuvieron.Todosquedaronfascinadoporsusmuros secos, el rastell, los olivos y la abrupta disposición de un paisaje tocado y erosionado por el viento. El viento lo oiremos muy fuerte si nos acercamos al faro del cabo de Creus, el segundo más antiguo de Cataluña y en funcionamiento desde que se inauguró en 1853 durante el reinado de Isabel II. Allí encontraremos el punto de información del Parque Natural del Cabo de Creus, una reserva que nos seducirá por su configuración geológica singular y el atractivo de sus itinerarios. En el centro se proponen 17, que incluyen itinerarios culturales como el de Vilajuïga, históricos como el de Palau-saverdera o paisajísticos, como los que permiten visitar sus reservas naturales del cabo de Creus y cabo de Norfeu. Son 17 excusas para perderse en este pequeño rincón del paraíso. l

HOTELES CON MUCHO GUSTO Cada vez más se pone en valor el hecho de que los productos que consumimos sean de proximidad y de temporada, siguiendo el ciclo de las estaciones, y con denominación de origen, y que se traten con la

DES HÔTELS AU GOÛT TRÈS SÛR De plus en plus souvent, la consommation de produits locaux et de saison est mise en valeur, dans le respect du cycle des saisons, avec appellation d’origine contrôlée, et traités selon l’excellence qu’ils méritent. C’est la

excelencia que se merecen. Así lo hacen en los Hoteles Gastronómicos que la Generalitat de Cataluña distingue con un sello que garantiza su alto nivel. Estos establecimientos deben tener un máximo de 60 habitaciones, para garantizar el trato personal y familiar, de manera que los clientes reciban información cultural,

lúdica o enogastronómica adecuada a sus gustos. Actualmente hay 37 Hoteles Gastronómicos certificados por toda Cataluña, con categorías que van desde una hasta las cinco estrellas. Más de una vez se nos pasarán las ganas de hacer la maleta para volver a casa. También es verdad que así tendremos la excusa para repetir. l

politique adoptée par les hôtels gastronomiques, que la Generalitat de Cataluña distingue d’un label qui garantit leur qualité supérieure. Ces établissements ne doivent pas dépasser 60 chambres, pour garantir un service personnel et familial, afin que les clients reçoivent une information culturelle, de loisirs ou œnogastronomique

adaptée à leurs goûts. Actuellement, 37 hôtels gastronomiques sont certifiés dans toute la Catalogne, avec des catégories qui vont d’une à cinq étoiles. Vous n’aurez plus envie de faire vos bagages pour rentrer à la maison. Mais vous aurez aussi l’excuse parfaite pour revenir. l

69 / #CatalunyaExperience

062-069 suquet 3DES CA ES.indd 69

07/01/15 15:56

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

PRIORAT ENTRE DOS MONS PRIORAT. ENTRE DOS MUNDOS PRIORAT. ENTRE DEUX MONDES

MIGUEL RAURICH

T · OLGA BOLUDA

70 / #CatalunyaExperience

070-075 Siurana 3des_FOK CA ES.indd 70

07/01/15 12:28

Vista d’Escaladei, sota el cingle de la serra Major de Montsant, a Morera de Montsant. Vista de Escaladei, bajo el risco de la sierra Major de Montsant, en Morera de Montsant. Vue d’Escaladei, sous le rocher escarpé de la sierra Major de Montsant, à Morera de Montsant.

71 / #CatalunyaExperience

070-075 Siurana 3des_FOK CA ES.indd 71

07/01/15 12:28

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

Quan pensem en la comarca del Priorat, vénen al cap vinyes i cellers, però aquestes terres d’orograﬁa pètria i rebel on s’elaboren alguns dels vins més prestigiosos del món són també el lloc ideal per fer créixer les oliveres que fan el preuat oli d’oliva de la comarca

i hi ha un ingredient imprescindible en la nostra gastronomia, i per extensió a la cuina mediterrània, és l’oli. De provades propietats nutricionals i beneﬁcis per a la salut, té un excel·lent gust que marca la diferència al paladar. Però no tots són iguals: el que es produeix al Priorat transmet la intensitat pròpia d’aquest territori. Les mateixes oliveres ens parlen d’una comarca feta de bancals, marges de pedra seca, aljubs i coves, de bosquets entre conreus. D’una terra amb unes característiques geològiques que, unides a unes condicions extremes de temperatura és idònia per al cultiu de certes varietats, en especial l’arbequina. Arbres de fermes soques, de troncs amples i torturats regalen un oli d’oliva verge extra, de màxima qualitat, emparat i protegit per la DOP Siurana.

JORDI PARETO

PAISATGE ENCISADOR El Priorat és una zona frontissa entre llevant i ponent, de pobles escampats per turons i valls, de muntanyes santes esquitxades d’ermites, de tímids rius i barrancs feréstecs. Una terra capaç d’atreure cantautors com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat o de seduir un actor

Els vins del Priorat són líquids densos que concentren en el seu color i paladar tota la força de la pedra licorella que trobem per tot arreu.

Los vinos del Priorat son líquidos densos que concentran en su color y paladar toda la fuerza de la piedra licorella que encontramos por todas partes.

Les vins du Priorat sont des crus denses qui concentrent dans leur robe et leurs arômes toute la force de la pierre licorella partout présente.

72 / #CatalunyaExperience

070-075 Siurana 3des_FOK CA ES.indd 72

07/01/15 12:28

MARC CASTELLET

com Gérard Depardieu per associar-se amb una empresa de la comarca amb la mateixa intenció. Però més enllà dels seus cellers i d’un paisatge de serenor, el Priorat és també la presència silent de serres plenes d’història. La història de jueus, moros i cristians, d’ermitans i guerrillers on Siurana de Prades s’alça com un paratge de llegenda des d’on gaudir d’unes increïbles vistes. A les restes del castell perviuen llegendes com la de la reina mora Abdelàzia que, per no caure en mans dels cristians, va tapar els ulls del seu cavall i va saltar al buit. Un indret que encara conserva, segons la llegenda, l’empremta de la ferradura a la roca. Darrer baluard islàmic de la Catalunya medieval, el passat àrab de Siurana porta a pensar que van ser ells que van portar l’oli, però el mèrit va ser de Jaume I quan hi va arribar el segle XIII des de Mallorca. Als peus de la població, un pantà d’aigües netes i tranquil·les ofereix la possibilitat de gaudir de tot tipus d’esports aquàtics. Més enllà, l’arrogant

Una opció per conèixer aquestes terres és descobrir el paisatge per la xarxa de senders del Priorat, a peu o en BTT.

Una opción para conocer estas tierras es descubrir el paisaje por la red de senderos del Priorat, a pie o en BTT.

Pour découvrir ces terres, explorer le paysage à travers le réseau de sentiers du Priorat, à pied ou en VTT, est l’option parfaite.

Cuando pensamos en la comarca del Priorat, nos vienen a la cabeza viñas y bodegas, pero estas tierras de orografía pétrea y rebelde donde se elaboran algunos de los vinos más prestigiosos del mundo son también el lugar ideal para que crezcan los olivos que hacen el preciado aceite de oliva de la comarca

La région du Priorat évoque des vignobles et des chais, mais ces terres au relief rocailleux et rebelle, où sont élaborés certains des vins les plus prestigieux au monde, offrent également le cadre idéal pour la croissance des oliviers qui produisent la précieuse huile d’olive de la région

Y SI HAY UN INGREDIENTE imprescindible en nuestra gastronomía, y por extensión en la cocina mediterránea, es el aceite. De probadas propiedades nutricionales y beneficios para la salud, tiene un excelente sabor que marca la diferencia en el paladar. Pero no todos son iguales: el que se produce en el Priorat transmite la intensidad propia de este territorio. Los mismos olivos nos hablan de una comarca hecha de bancales, márgenes de piedra seca, aljibes y cuevas, de pequeños bosques entre cultivos. De una tierra con unas características geológicas que, unidasaunascondicionesextremasdetemperatura es idónea para el cultivo de ciertas variedades, en especial la arbequina. Árboles de formas cepas, de troncos amplios y torturados regalan un aceite de oliva virgen extra, de máxima calidad, amparado y protegido por la DOP Siurana.

ET S’IL EST UN INGRÉDIENT indispensable à notre gastronomie, et par extension à la cuisine méditerranéenne, c’est bien l’huile. Outre ses propriétés nutritionnelles démontrées et ses bienfaits pour la santé, son excellente saveur marque la différence au goût. Mais toutes ne sont pas égales : l’huile produite dans le Priorat transmet l’intensité propre de ce territoire. Les mêmes oliviers parlent d’une région faite de terrasses, de murets en pierre sèche, de citernes et de grottes, et de petites forêts entre les cultures. D’une terre dont les caractéristiques géologiques, unies à des conditions de température extrêmes, sont idéales pour la culture de certaines variétés, en particulier l’olive d’Arbeca. Ces arbres en forme de champignon, aux troncs larges et torturés, donnent une huile d’olive vierge extra, de qualité optimale, défendue et protégée par l’AOC Siurana.

PAISAJE QUE EMBRUJA El Priorat es una zona fronteriza entre levante y poniente, de pueblos esparcidos por montañas y valles, de montañas santas salpicadas de ermitas, de tímidos ríos y barrancos indómitos. Una tierra capazdeatraeracantautorescomoLluísLlachoJoan Manuel Serrat o de seducir a un actor como Gérard Depardieu para asociarse con una empresa de la comarca con la misma intención. Pero más allá de sus bodegas y de un paisaje sereno, el Priorat es también la presencia silente de sierras llenas de historia. La historia de judíos, moros y cristianos, de ermitaños y guerrilleros, donde Siurana de Prades se eleva como un paraje de leyenda desde donde

UN PAYSAGE ENSORCELANT Le Priorat est une zone frontalière entre l’est et l’ouest, aux villages dispersés dans les montagnes et les vallées, aux montagnes saintes ponctuées d’ermitages, aux rivières timides et aux ravins indomptés. Une terre capable d’attirer des auteurs interprètes comme Lluís Llach ou Joan Manuel SerratoudeséduireàunacteurtelqueGérardDepardieu pour s’associer à une entreprise de la région avec la même intention. Mais au-delà de ses chais et de son paysage serein, le Priorat se distingue aussi par la présence silencieuse de sierras chargées d’histoire. L’histoire de Juifs, de Maures et de Chrétiens, d’ermites et de guérilleros, là où se dresse Siurana de Pra-

73 / #CatalunyaExperience

070-075 Siurana 3des_FOK CA ES.indd 73

12/01/15 17:05

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

Pels carrers del poble de Siurana encara perviu un passat de jueus, moros, cristians, ermitans i guerrillers.

En las calles del pueblo de Siurana aún pervive un pasado de judíos, moros, cristianos, ermitaños y guerrilleros.

Dans les rues du village de Siurana, le passé des Juifs, Maures, Chrétiens, ermites et guérilleros est toujours visible.

EL PRIORAT ES TAMBIÉN LA PRESENCIA SILENTE DE SIERRAS LLENAS DE HISTORIA LE PRIORAT SE DISTINGUE AUSSI PAR LA PRÉSENCE SILENCIEUSE DE SIERRAS CHARGÉES D’HISTOIRE silueta de la serra de Montsant, les muntanyes de Prades a l’altra banda i al voltant barrancs de vertigen: una zona de referència i destí per a escaladors d’arreu del món. Precisament, aquesta població es considera un dels millors indrets del planeta per desaﬁar la gravetat agafat a una roca. Altres de les opcions per conèixer aquestes terres són descobrir el paisatge a peu per la xarxa de senders del Priorat i resseguir, per exemple, el camí antic de Siurana, que l’unia amb Cornudella de Monsant; practicar el caiac als embassaments de Siurana i els Guiamets; recórrer en BTT el Parc

TINA BAGUÉ

EL PRIORAT ÉS TAMBÉ LA PRESÈNCIA SILENT DE SERRES PLENES D’HISTÒRIA

Natural de la Serra de Montsant ﬁns a Escaladei, la primera cartoixa de la península Ibèrica; apropar-nos a conèixer la vila de Prades i visitar l’església de Santa Maria –exemple de transició del romànic al gòtic–, i passejar per la plaça major porxada que, com tantes altres construccions de la població, és de pedra vermella; o fer un tomb per les masies i els corrals del barranc de la Gritella, un dels racons més espectaculars de la serralada, per on baixa el conegut com “riuet de Prades”, encaixat entre muralles de pedra i amagat sota una arrogant vegetació. Els camins de Siurana parlen als qui, a peu, pausadament, s’endinsen en la intimitat dels seus paisatges, per uns senders que tenen gust de vi i d’oli. Per això són també moltes les propostes per visitar els seus reconeguts cellers i fer-hi tasts de vins, uns líquids densos que concentren en el seu color i paladar tota la força de la pedra licorella que trobem per tot arreu, desfent-se en un milfulls mineral. ●

disfrutar de unas vistas increíbles. Entre los restos delcastillopervivenleyendascomoladelareinamora Abdelazia, quien, para no caer en manos de los cristianos, tapó los ojos a su caballo y saltó al vacío. Un lugar que todavía conserva, según la leyenda, la huella de la herradura en la roca. Último baluarte islámico de la Cataluña medieval, el pasado árabe de Siurana lleva a pensar que fueron ellos los que trajeron elaceite, pero elmérito fue de Jaime I cuando llegó en el siglo XIII desde Mallorca. A los pies de la población, un pantano de aguas limpias y tranquilas ofrece la posibilidad de disfrutar de todo tipo de deportes acuáticos. Más allá, la arrogante silueta de la sierra de Montsant, las montañas

des comme un site de légende d’où admirer une vue incroyable. Parmi les vestiges du château, survivent les légendes comme celle de la reine maure Abdelazia, qui, plutôt que de tomber entre les mains des Chrétiens, a couvert les yeux de son cheval pour sauter dans le vide. Selon la légende, l’empreinte du fer à cheval est encore visible dans la roche. Dernier bastionislamiquedelaCatalognemédiévale,lepassé arabe de Siurana pourrait laisser penser que l’on doit l’introduction de l’huile à cette civilisation, mais le mérite revientà JacquesIer à son arrivée de Majorque au XIIIe siècle. Aupieddelacommune,uneretenued’eaupropre et calme permet la pratique de tout type de sports aquatiques. Plus loin, la silhouette arrogante de la sierra de Montsant, les montagnes de Prades de l’autre côté etautour, de vertigineux ravins : une zone

74 / #CatalunyaExperience

070-075 Siurana 3des_FOK CA ES.indd 74

07/01/15 12:28

référenceetunedestinationpharepourlesgrimpeurs du monde entier. Plus précisément, cette localité est considérée comme l’un des meilleurs sites de la planètepourdéfierlagravité,enrestantbienattaché à un rocher. Pour découvrir ces terres, il est aussi possible d’explorer le paysage à pied à travers le réseau de sentiers du Priorat et de parcourir, par exemple, l’ancien chemin de Siurana, qui unissait le village avec Cornudella de Monsant, de pratiquer le kayak dans les retenues de Siurana et Els Guiamets, de traverser enVTTleparcnatureldelaSierradeMontsantjusqu’à Escaladei, la première chartreuse de la péninsule ibérique, d’approcher la ville de Prades et de visiter l’église Santa María, un exemple de transition du style roman au gothique, et de se promener sur la plus grande place entourée d’arcades en pierre rougeâtre, comme tant d’autres édifications de la commune, ou de faire un tour entre les mas et les enclos du ravin de la Gritella, un des recoins les plus spectaculaires de la sierra, où descend le cours d’eau appelé « riuet de Prades », entre les parois de pierre et caché sous une végétation arrogante. Les chemins de Siurana parlent à ceux qui, à pied, pénètrent lentement l’intimité de ses paysages, à travers des excursions aux saveurs de vin et d’huile d’olive.Denombreusespropositionssontégalement disponibles pour visiter ses célèbres chais et déguster ses vins, des crus denses qui concentrent dans leur robe et leurs arômes toute la force de la pierre licorella partout présente, qui se brise comme un mille-feuille minéral. ●

THINKSTOCK, SL

UN PLAER MOLT SA

La història de l’oli va començar ben lluny, a l’Àsia Menor, el 4.000 aC. Allí s’experimentava amb l’empelt per aconseguir fruits més grans, però sembla que d’això no se’n va assabentar la menuda oliva arbequina quan la van començar a conrear al Priorat. Aquesta no és l’única varietat que trobarem a Catalunya. De fet, de les cinc denominacions d’origen protegides que hi ha, només la de Siurana té la fragància de l’ametlla verda i la poma. Per exemple, provinent d’una altra terra de caràcter tan fort o més que el Priorat, l’oli de les Garrigues ens deixarà un regust més afruitat. Ni millor ni pitjor: diferent. Tampoc no hem d’oblidar el caràcter equilibrat de l’oli de la Terra Alta, ni de les gustoses varietats del Baix Ebre i del Montsià. Els de l’Empordà potser semblaran menys picants al paladar. Als bons restaurants, veurem com ens en serveixen un rajolí en un plat per tastar amb el pa, com a aperitiu. No ens hem d’estranyar: al cap i a la ﬁ, als cèsars els rebien amb branques d’olivera. ●

UN PLACER MUY SANO

UN PLAISIR TRÈS SAIN

La historia del aceite comenzó muy lejos, en el Asia Menor, en el 4.000 a. C. Allí se experimentaba con el injerto para conseguir frutos más grandes, pero parece que de eso no se enteró la menuda oliva arbequina cuando la comenzaron a cultivar en el Priorat. Ésta no es la única variedad que vamos a encontrar en Cataluña. De hecho, de las cinco denominaciones de origen protegidas que hay, tan sólo la de Siurana tiene la fragancia de la almendra verde y la manzana. Por ejemplo, procedente de otra tierra de carácter tan fuerte o más que el Priorat, el aceite de Les Garrigues nos dejará un regusto más afrutado. Ni mejor ni peor: diferente. Tampoco debemos olvidar el carácter equilibrado del aceite de la Terra Alta, ni las sabrosas variedades del Baix Ebre y del Montsià. Los del Empordà quizás parecerán menos picantes al paladar. En los buenos restaurantes, veremos cómo nos sirven un chorrito de aceite en un plato para degustarlo con pan como aperitivo: al ﬁn y al cabo, a los césares se les recibía con ramas de olivo. ●

L’histoire de l’huile remonte à des temps lointains, dans l’Asie mineure, en 4000 av. J.-C. Des expériences de greffe étaient menées là-bas pour obtenir des fruits plus grands, mais il semble que la petite olive d’Arbeca n’en a rien su au commencement de sa culture dans le Priorat. Ce n’est pas la seule variété présente en Catalogne. Mais sur les cinq appellations d’origine protégée existantes, seule celle de Siurana a un parfum d’amandes vertes et de pomme. Par exemple, issue d’une autre terre au caractère aussi fort voire plus encore que le Priorat, l’huile des Garrigues laisse un arrièregoût plus fruité. Ni meilleur, ni moins bon : simplement différent. Il ne faut pas non plus négliger le caractère équilibré de l’huile de la Terra Alta, ni les variétés savoureuses du Baix Ebre et du Montsià. Celles de l’Empordà paraissent peut-être moins piquantes en bouche. Dans les bons restaurants, un ﬁlet d’huile d’olive est servi dans une assiette pour la déguster avec du pain comme apéritif : en ﬁn de compte, les empereurs étaient bien reçus avec un rameau d’olivier. ●

Parc Temàtic de l’Oli a les Borges Blanques / Parque Temático del Aceite en Les Borges Blanques / Parc à thème de l’huile aux Borges Blanques MIGUEL RAURICH

dePradesalotroladoyalrededorbarrancosdevértigo: una zona de referencia y destino para escaladores de todo el mundo. Precisamente, se considera que esta población es uno de los mejores lugares del planeta para desafiar la gravedad bien agarrado a una roca. Otras de las opciones para conocer estas tierras son descubrir el paisaje a pie por la red de senderos del Priorat y recorrer, por ejemplo, el camino antiguo de Siurana, que unía el pueblo con Cornudella de Monsant; practicar el kayak en los embalses deSiuranayElsGuiamets;atravesarenBTTelParque Natural de la Sierra de Montsant hasta Escaladei, la primera cartuja de la península Ibérica; acercarnos a conocer la villa de Prades y visitar la iglesia de Santa María–ejemplodetransicióndelrománicoalgótico–, y pasear por la plaza mayor porticada que, como tantas otras construcciones de la población, es de piedra rojiza; o dar una vuelta por las masías y corrales del barranco de la Gritella, uno de los rincones más espectacularesdelasierra,pordondebajaelconocido como “riuet de Prades”, encajado entre murallas de piedra y escondido bajo una arrogante vegetación. Los caminos de Siurana hablan a aquellos que, a pie, pausadamente, se adentran en la intimidad de sus paisajes, por unos senderos que tienen sabor a vino y aceite. Por eso también hay muchas propuestasparavisitarsusreconocidasbodegasyhacercatas de vinos, unos líquidos densos que concentran en su color y paladar toda la fuerza de la piedra licorella que encontramos por todas partes, deshaciéndose en un milhojas mineral. ●

75 / #CatalunyaExperience 09 / VIU 070-075 Siurana 3des_FOK CA ES.indd 75

07/01/15 12:29

J GASTRONOMIA

GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

OAN ROCA T · OLGA BOLUDA

om s’arriba a tenir un restaurant com El Celler de Can Roca, un dels millors del món? Treballant molt, amb esforç i molta il·lusió. Sent també una mica idealista, perseguint els somnis. Quina és la vostra recepta de l’èxit? La complicitat fraternal. Els lligams familiars tenen molt a veure amb què tot el que hem fet hagi estat tan sòlid aquests darrers anys. I també amb el fet de poder treballar amb el màxim de compromís en un projecte que va començar, innocentment, l’any 1986 i que sempre ha tingut com a denominador comú un cert inconformisme i una ferma aposta per l’excel·lència. Hem tingut, a més, la sort de poder articular al voltant nostre un equip extraordinari. Com es fa cuina d’avantguarda a partir de la tradició? Tocant de peus a terra, coneixent bé la tradició, però sense que això ens impedeixi volar. Buscant un equilibri entre el respecte als orígens i un compromís molt fort amb la modernitat, la innovació i la creativitat, intentant fer universal allò que és local.

F · AGÈNCIA CATALANA DE TURISME

En l’aspecte creatiu, d’on ve la inspiració per un nou plat? Ve de llocs molt diversos. En tot cas, quan parlo d’inspiració ho faig en plural, perquè aquesta arriba sempre del diàleg entre els tres germans. Pot venir de la pròpia memòria, de la tradició local, d’altres parts del món, del paisatge, de la poesia... Aplicant sempre una mica de sentit de l’humor, un cert pragmatisme... En fi, hi ha moltes coses que ens aporten idees i que es converteixen finalment en plats. Utilitzen habitualment tècniques com la cocció a baixa temperatura, la cuina al buit, el fum o la liofilització... Quin pes té la ciència a l’hora de preparar un plat? Té el pes que ens dóna la informació. Nosaltres hem après a cuinar d’una manera empírica. Hi ha un diàleg amb la ciència que ens permet saber molt millor perquè es produeixen certes modificacions en un producte quan el coem, el marinem o el tallem. I si sabem tot això, aleshores podem transformar-lo. Fem servir la tecnologia al servei del producte, per extreure, sintetitzar i sublimar el sabor, concentrar-ho tot i oferir registres molt intensos, per tal que el nostre client pugui gaudir d’una llarga aventura de sabors durant l’àpat.

LA INSPIRACIÓ NEIX DE LA MEMÒRIA, DE LA TRADICIÓ LOCAL, D’ALTRES PARTS DEL MÓN, DEL PAISATGE, DE LA POESIA...”

76 / #CatalunyaExperience

076-081 Roca FOK CA ES.indd 76

13/01/15 10:52

CUINER COCINERO CUISINIER

EL CELLER DE CAN ROCA

“LA NOSTRA ÉS UNA CUINA PLURAL, LA FEM ENTRE TOTS, SURT A PARTIR DEL DIÀLEG”

77 / #CatalunyaExperience

076-081 Roca FOK CA ES.indd 77

13/01/15 10:52

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

Creu que la cuina ha de reﬂectir el territori? Ha d’estar compromesa amb els seus orígens? Exactament. La cuina ha de reﬂectir el territori quant als productes que hi ha, a la cultura, a les seves arrels. Però això no vol dir que ens tanquem. A nosaltres ens agrada moure’ns, viatjar per inspirar-nos, trobar idees també d’altres cultures que enriqueixen la nostra. Què pensa que aporta la cuina tradicional catalana a la gastronomia internacional? La gran aportació és aquesta riquesa, un esperit creatiu que explica una manera d’estar connectat amb la teva cuina, amb la teva professió, amb la teva cultura, però alhora mostrar que és possible versionar-ho i donar-li un aire modern. Creu que la cuina catalana està vivint un moment màgic? Sí, estem un moment dolç. Per tant, ho hem d’aprofitar per fer valer aquest missatge de modernitat i qualitat.

Pensa que guardons com el del Millor Restaurant del Món 2013 és una bona empenta de visibilitat per al territori? Sí, és evident, el fet que en tan pocs anys hi hagi hagut dos restaurants “millors de món” en un territori tan petit dóna la idea que aquí hi ha pòsit cultural, tradició, productes de molta qualitat, sensibilitat per la gastronomia i per la cultura. Al final això és el reﬂex d’una societat que està avançada econòmicament, socialment, culturalment, que veu la gastronomia com una eina d’aquesta cultura... Però alhora també implica un posicionament en el sentit que posa en valor el sector de la restauració, el turístic, l’agroalimentari... Són molts els adjectius que posen a la seva cuina. Digui’ns com la definiria vostè? És una cuina catalana, que dialoga amb el productor, amb el pagès, amb la ciència i compromesa amb la creativitat. És una cuina plural, la fem entre tots. Surt a partir del diàleg. l

EL PERFIL Nascut a Girona el 1964, Joan Roca va créixer entre fogons, entre les aromes i els sabors de la cuina catalana de tota la vida. Nét i ﬁll de cuiners, estava predestinat a seguir la tradició familiar. Va estudiar a l’Escola d’Hosteleria de Girona, on més tard va exercir de mestre. Des del 1986 dirigeix amb els seu germans, Josep i Jordi, el restaurant El Celler de Can Roca, on ofereix una cuina compromesa amb l’avantguarda creativa, amb la sostenibilitat i el comerç de proximitat que aplega els

sabors tradicionals amb les tècniques més innovadores. Uns plats plens de sensacions, delicats i passionals que conserven, però, la memòria dels seus orígens, d’aquella cuina que va aprendre compartint hores darrere els fogons de Can Roca amb la seva mare. Avui, Joan Roca i els seus germans formen un equip d’indiscutible èxit. Entre els seus triomfs hi ha tres estrelles Michelin i el títol del Millor Restaurant del Món 2013. I segon el 2014. l

“LA NUESTRA ES UNA COCINA PLURAL, LA HACEMOS ENTRE TODOS, SURGE A PARTIR DEL DIÁLOGO”

cando un equilibrio entre el respeto a los orígenes y un compromiso muy fuerte con la modernidad, la innovación y la creatividad, intentando hacer universal aquello que es local. En el aspecto creativo, ¿de dónde viene la ins-

¿CÓMO SE LLEGA A TENER un restaurante como

jar con el máximo compromiso en un proyecto que

piración para un nuevo plato?

El Celler de Can Roca, uno de los mejores del

comenzó, inocentemente, en el año 1986, y que

Viene de lugares muy diversos. En todo caso,

mundo?

siempre ha tenido como denominador común

cuando hablo de inspiración lo hago en plural,

Trabajando mucho, con esfuerzo y mucha ilusión.

un cierto inconformismo y una firme apuesta por

porque ésta llega siempre del diálogo entre los

Siendo también un poco idealista, persiguiendo

la excelencia. Hemos tenido, además, la suerte de

tres hermanos. Puede venir de la propia memo-

los sueños.

poder articular a nuestro alrededor a un equipo

ria, de la tradición local, de otras partes del

¿Cuál es vuestra receta para el éxito?

extraordinario.

mundo, del paisaje, de la poesía... Aplicando

La complicidad fraternal. Los lazos familiares

¿Cómo se hace cocina de vanguardia a partir de

siempre un poco de sentido del humor, un cierto

tienen mucho que ver con el hecho de que todo lo

la tradición?

pragmatismo... En fin, hay muchas cosas que

que hemos hecho haya sido tan sólido estos últi-

Teniendo los pies en el suelo, conociendo bien la

nos aportan ideas y que se convierten finalmente

mos años. Y también con el hecho de poder traba-

tradición, pero sin que eso nos impida volar. Bus-

en platos.

78 / #CatalunyaExperience

076-081 Roca FOK CA ES.indd 78

07/01/15 12:34

EL CELLER DE CAN ROCA

Barri Vell de Girona / Barri Vell de Girona / Vieux quartier de Gérone

SÀPIENS SCCL

JOAN ROCA RECOMANA... Quan es pregunta a Joan Roca per un lloc de Catalunya on perdre’s, la resposta és immediata: no tarda ni un segon a confessar-se enamorat de la seva ciutat, especialment del Barri Vell de Girona. Però, inconformista com és, va més enllà i ens parla també del paisatge que inspira els seus plats: el dels entorns de Girona, amb seva diversitat geoclimàtica, que permet tenir en pocs quilòmetres alta muntanya, plana i litoral. Una costa com la de l’Empordà –diu– que ens convida a conèixer aquells poblets que, arran de mar, es descobreixen quan es passeja pels camins de ronda. l

“NOTRE CUISINE EST PLURIELLE, NOUS LA FAISONS ENSEMBLE, ELLE SURGIT À PARTIR DU DIALOGUE”

trouver un équilibre entre le respect des origines et une forte volonté de modernité, d’innovation et de créativité, tenter de donner au local une portée universelle. En ce qui concerne l’aspect créatif, où puise-t-on

COMMENT EN ARRIVE-T-ON À POSSÉDER l’un

totale dans un projet qui a commencé, très sim-

l’inspiration pour créer un nouveau plat ?

des meilleurs restaurants du monde, El Celler

plement, en 1986, et dont le dénominateur com-

L’inspiration vient de lieux très différents. Dans

de Can Roca ?

mun a toujours été un certain anticonformisme

tous les cas, lorsque je parle d’inspiration j’utilise

Avec énormément de travail, de persévérance et

et une ferme volonté d’atteindre l’excellence. Par

le pluriel, car elle surgit toujours d’un dialogue

d’enthousiasme. Une dose d’idéalisme est éga-

ailleurs, nous avons eu la chance de pouvoir nous

entre les trois frères. Elle peut surgir de la mémoire

lement nécessaire, il faut croire en ses rêves.

entourer d’une équipe extraordinaire.

elle-même, de la tradition locale, d’autres parties

Quelle est votre recette pour réussir ?

Comment fait-on une cuisine d’avant-garde

du monde, du paysage, de la poésie… Avec tou-

La complicité fraternelle. Les liens familiaux ont

ancrée dans la tradition ?

jours une touche d’humour, une pincée de prag-

fourni des fondations solides à tout ce que nous

En gardant les pieds sur terre, grâce à une

matisme… En fin de compte, beaucoup de choses

avons accompli au cours des dernières années.

connaissance profonde de la tradition, mais

inspirent des idées, lesquelles deviennent fina-

De plus, ils sont la garantie d’une implication

sans que cela entrave notre créativité. Il faut

lement des plats.

79 / #CatalunyaExperience

076-081 Roca FOK CA ES.indd 79

07/01/15 12:34

GASTRONOMIA GASTRONOMÍA GASTRONOMIE

Utilizan habitualmente técnicas como la cocción a baja temperatura, la cocina al vacío, el humo o la lioﬁlización... ¿Qué peso tiene la ciencia a

LA INSPIRACIÓN NACE DE LA MEMORIA, DE LA TRADICIÓN LOCAL, DE OTRAS PARTES DEL MUNDO, DEL PAISAJE, DE LA POESÍA...”

la hora de preparar un plato? versionarlo y darle un aire moderno.

tros hemos aprendido a cocinar de una manera

¿Cree que la cocina catalana está viviendo un

empírica. Hay un diálogo con la ciencia que nos

momento mágico?

permite saber mucho mejor por qué se producen

Sí, estamos en un momento dulce. Por lo tanto,

ciertas modificaciones en un producto cuando

lo tenemos que aprovechar para hacer valer este

lo cocemos, lo marinamos o lo cortamos. Y si

mensaje de modernidad y calidad.

sabemos todo eso, entonces podemos trans-

¿Piensa que galardones como el de Mejor Res-

formarlo. Empleamos la tecnología al servicio

taurante del Mundo 2013 son un buen empuje

del producto, para extraer, sintetizar y sublimar

de visibilidad para el territorio?

Vous utilisez habituellement des techniques

el sabor, concentrarlo todo y ofrecer registros

Sí, es evidente, el hecho de que en tan pocos años

comme la cuisson à basse température, la cui-

muy intensos, para que nuestro cliente pueda

hayahabidodosrestaurantes“mejoresdelmundo”

sine sous vide, la fumée ou la lyophilisation…

disfrutar de una larga aventura de sabores

en un territorio tan pequeño confirma que aquí

Quelle est la part de la science dans la prépa-

durante la comida.

hayunposocultural,tradición,productosdemucha

ration d’un plat ?

¿Cree que la cocina debe reﬂejar el territorio?

calidad, sensibilidad por la gastronomía y por la

Elle a l’importance que nous donne l’information.

¿Debe estar comprometida con sus orígenes?

cultura. Al final eso es el reﬂejo de una sociedad

Nous avons appris à cuisiner d’une manière empi-

Exactamente. La cocina debe reﬂejar el territorio

que está avanzada económica, social y cultural-

rique. Le dialogue avec la science nous permet de

en cuanto a los productos que emplea, a la cultura,

mente, que ve la gastronomía como una herra-

connaître beaucoup mieux les raisons de certaines

a sus raíces. Pero eso no quiere decir que nos cerre-

mienta de esta cultura... Pero al mismo tiempo

modifications subies par un produit lorsque nous

mos. A nosotros nos gusta viajar para inspirarnos,

también implica un posicionamiento en el sentido

le cuisons, lorsque nous le faisons mariner ou nous

encontrar ideas también de otras culturas que

de que pone en valor el sector de la restauración,

le coupons. Et grâce à ces informations, nous pou-

enriquecen la nuestra.

el turístico, el agroalimentario...

vons alors le transformer. La technologie doit se

¿Qué piensa que aporta la cocina tradicional

Son muchos los adjetivos que ponen a su cocina.

mettre au service du produit, pour extraire, syn-

catalana a la gastronomía internacional?

¿Díganos cómo la deﬁniría usted?

thétiser et sublimer le goût, concentrer le tout et

La gran aportación es esta riqueza, un espíritu

Es una cocina catalana, que dialoga con el produc-

obtenir des saveurs très intenses, pour que nos

creativo que explica una manera de estar conec-

tor, con el payés, con la ciencia y comprometida

clients puissent vivre une aventure infinie au gré

tado con tu cocina, con tu profesión, con tu cultura,

con la creatividad. Es una cocina plural, la hacemos

des saveurs que distillent nos plats.

pero al mismo tiempo mostrar que es posible

entre todos. Surge a partir del diálogo. l

Croyez-vous que la cuisine doit reﬂéter le terroir ?

EL CELLER DE CAN ROCA

Tiene el peso que nos da la información. Noso-

EL CELLER DE CAN ROCA

Qu’elle doit être fidèle à ses origines ? Évidemment. La cuisine doit refléter le terroir dans les produits qu’elle emploie, la culture, ses origines. Mais cela n’implique pas un repli. Nous aimons voyager pour trouver l’inspiration, piocher des idées dans d’autres cultures qui enrichissent la nôtre. Que pensez-vous que la cuisine traditionnelle catalane peut apporter à la gastronomie internationale ? Son principal apport réside dans sa richesse, son esprit créatif qui reflète un lien particulier avec votre cuisine, votre profession, votre culture, tout en démontrant que ce lien peut évoluer et acquérir une touche de modernité. Croyez-vous que la cuisine catalane vit un moment magique ?

80 / #CatalunyaExperience

076-081 Roca FOK CA ES.indd 80

07/01/15 12:34

EL PERFIL Nacido en Girona en 1964, Joan Roca creció entre fogones, entre los aromas y los sabores de la cocina catalana de toda la vida. Nieto e hijo de cocineros, estaba predestinado a seguir la tradición familiar. Estudió en la Escuela de Hostelería de Girona, donde más tarde ejerció de maestro. Desde 1986 dirige son sus hermanos, Josep y Jordi, el restaurante El Celler de Can Roca, donde ofrece una cocina comprometida con la vanguardia creativa, con la sostenibilidad y el comercio de proximidad que reúne los sabores tradicionales con las técnicas más innovadoras. Unos platos llenos de sensaciones, delicados y pasionales que conservan, no obstante, la memoria de sus orígenes, de aquella cocina que aprendió compartiendo horas tras los fogones de Can Roca con su madre. Hoy, Joan Roca y sus hermanos forman un equipo de éxito indiscutible. Entre sus triunfos hay tres estrellas Michelin y el título del Mejor Restaurante del Mundo 2013. Y segundo en 2014. l Oui, nous vivons à cet égard une période exceptionnelle. C’est pourquoi nous devons en profiter pour diffuser ce message de modernité et de qualité. Pensez-vous que des récompenses comme celle du Meilleur restaurant du monde 2013 sont de bonsmoyensd’augmenterlavisibilitédecepays ? Oui, c’est évident. Le fait que sur un territoire aussi réduit deux restaurants aient été reconnus en quelques années comme les « meilleurs du monde » est la confirmation qu’il existe ici une base culturelle, une tradition, des produits de grande qualité, une sensibilité particulière par la gastronomie et pour la culture. En fin de compte,

El ritme a la cuina d’El Celler de Can Roca, tot l’equip treballa de manera coordinada.

JOAN ROCA RECOMIENDA...

El ritmo en la cocina de El Celler de Can Roca, todo el equipo trabaja de manera coordinada.

ciudad, especialmente del Barri Vell de Girona. Pero, inconformista como es, va

Le rythme dans la cuisine d’El Celler de Can Roca, toute l’équipe travaille de manière coordonnée.

il s’agit du reﬂet d’une société économiquement,

Cuando se pregunta a Joan Roca por un lugar de Cataluña en el que perderse, la respuesta es inmediata: no tarda ni un segundo en confesarse enamorado de su más allá y nos habla también del paisaje que inspira sus platos: el de las afueras de Girona, con su diversidad geoclimática, que permite tener en pocos kilómetros alta montaña, llanura y litoral. Una costa como la del Empordà –dice– que nos invita a conocer aquellos pueblecitos que, junto al mar, se descubren cuando se pasea por los caminos de ronda. l

PROFIL

socialement et culturellement avancée, qui consi-

Né à Girona en 1964, Joan Roca a grandi au contact des fourneaux, parmi les arômes et

dère la gastronomie comme un élément clé de

les saveurs de la cuisine catalane traditionnelle. Petit-fils et fils de cuisiniers, il était

cette culture… Mais cela implique également un

destiné à suivre la tradition familiale. Il a étudié dans l’école hôtelière de Girona, où il a

positionnement dans le sens où sont mis en valeur

ensuite été professeur. Depuis 1986, il dirige avec ses frères, Josep et Jordi, le restaurant

les secteurs de la restauration, du tourisme, de

El Celler de Can Roca, où il propose une cuisine située à l’avant-garde créative, engagée

l’agroalimentaire…

envers la durabilité et le commerce de proximité, à travers l’alliance des saveurs

Les adjectifs employés pour définir votre cuisine

traditionnelles et des techniques les plus innovatrices. Des plats riches en sensations,

sonttrèsnombreux.Commentladéfiniriez-vous ?

délicats et passionnels, néanmoins imprégnés de la mémoire de leurs origines, de la

C’est une cuisine catalane qui établit un dialogue

cuisine qu’il a apprise en passant des heures devant les fourneaux de Can Roca avec sa

avec le producteur, avec le paysan, avec la science

mère. Aujourd’hui, Joan Roca et ses frères forment une équipe au succès indiscutable.

et qui mise sur la créativité. C’est une cuisine plu-

Parmi ses réussites, on compte trois étoiles Michelin et le titre de meilleur restaurant

rielle que nous élaborons ensemble. Elle surgit à

du monde 2013. En 2014, il a été deuxième. l

partir du dialogue. l

JOAN ROCA RECOMMANDE… Si l’on demande à Joan Roca quel endroit en Catalogne est pour lui le meilleur, la réponse est immédiate : il n’hésite pas une seconde à confesser l’amour qu’il éprouve pour sa ville, en particulier pour le Barri Vell de Girona. Mais, loin de se contenter de ce

L’INSPIRATION NAÎT DE LA MÉMOIRE, DE LA TRADITION LOCALE, D’AUTRES PARTIES DU MONDE, DU PAYSAGE, DE LA POÉSIE…”

076-081 Roca FOK CA ES.indd 81

qui va de soi, il évoque également le paysage qui inspire ses plats : celui des environs de Girona, riche d’une grande diversité géoclimatique, où l’on passe en quelques kilomètres de la haute montagne, à la plaine et au littoral. Un littoral comme celui de l’Empordà, dit-il, qui nous invite à découvrir de petits villages en suivant les chemins de ronde le long de la côte. l

07/01/15 12:34

INSPIRACI O PER MARTIN TØNNER, DINAMARCA Corresponsal. Treballa per al diari Berlingske i la TV danesa. Autor del llibre sobre el Barça Den Våbenløse Hær (L’Exèrcit desarmat). LES COSES COM SÓN. Quan vaig decidir fa més de 15 anys establir-me a Barcelona per treballar com a corresponsal a Espanya, va ser en part per raons “de guiri”: el clima suau, el blau del mar i tota aquesta sensació mediterrània que

impregna la ciutat... a més de certa simpatia pel Barça. L’elecció tenia, també, raons de més pes professional. Els danesos, com molts europeus del nord, són assidus visitants a Barcelona. És una destinació popular entre polítics, empresaris i altres col·lectius a la recerca d’inspiració en els seus camps d’actuació. De la mateixa manera, els reportatges de primera mà sobre novetats urbanístiques, arquitectòniques, artístiques o gastronòmiques d’una ciutat

82 / #CatalunyaExperience

082-083 Portadeta Martin Tonner 2des FOK CA ES.indd 82

07/01/15 12:36

I ONS

Vista aèria de Barcelona amb el World Trade Center en primer terme.

Vue aérienne de Barcelone avec le World Trade Center au premier plan.

Vista aérea de Barcelona con el World Trade Center en primer término.

ORIOL LLAURADÓ

admirada tenen allà molta sortida. Un bon exemple és l’aposta de Barcelona per convertir-se en centre de coneixement en tot el que té a veure amb les smart cities, una prioritat per a les grans ciutats daneses, en particular, i els països nòrdics, en general. I en l’àmbit geopolític, els anys han anat donant-me la raó. Cada cop més escric des del punt de vista del sud d’Europa en conjunt, la qual cosa li dóna a Barcelona una nova –o potser més aviat antiga– centralitat. l

INSPIRACIONES INSPIRATIONS

LAS COSAS COMO SON. Cuando decidí hace más de 15 años establecerme en Barcelona para trabajar como corresponsal en España, fue en parte por razones “de guiri”: el clima suave, el azul del mar y toda esa sensación mediterránea que impregna la ciudad... además de cierta simpatía por el Barça. La elección tenía, también, razones de más peso profesional. Los daneses, como muchos europeos del norte, son asiduos visitantes de Barcelona. Es un destino popular entre políticos, empresarios y otros colectivos en busca de inspiración en sus campos de actuación. De la misma manera, los reportajes de primera mano sobre novedades urbanísticas, arquitectónicas, artísticas o gastronómicas de una ciudad admirada tienen allí mucha salida. Un buen ejemplo es la apuesta de Barcelona por convertirse en centro de conocimiento en todo lo que tiene que ver con las smart cities, una prioridad para las grandes ciudades danesas, en particular, y los países nórdicos, en general. Y en el ámbito geopolítico, los años han ido dándome la razón. Cada vez más escribo desde el punto de vista del sur de Europa en conjunto, lo que le da a Barcelona una nueva –o quizás más bien antigua– centralidad. l Por Martin Tønner, Dinamarca Corresponsal. Trabaja para el diario Berlingske y la TV danesa. Autor del libro sobre el Barça Den Våbenløse Hær (El Ejército desarmado).

DISONS LES CHOSES CLAIREMENT. Lorsque j’ai décidé, il y a déjà plus de 15 ans, de m’établir à Barcelone pour travailler en tant que correspondant en Espagne, ce fut en partie pour des raisons « touristiques » : le climat agréable, le bleu de la mer, cette atmosphère méditerranéenne qui imprègne la ville… et puis, une certaine sympathie pour le Barça. Le choix était également dû à des raisons plus professionnelles. Les Danois, comme beaucoup d’Européens du nord, sont des visiteurs assidus de Barcelone. C’est une destination très populaire parmi les politiciens, les chefs d’entreprise et d’autres collectifs à la recherche d’inspiration dans leurs secteurs d’activité. De la même manière, les reportages sur le terrain concernant les innovations urbanistiques, architecturales, artistiques ou gastronomiques d’une ville admirée sont très appréciés dans le pays. La volonté de Barcelone de devenir un centre de connaissance dans le domaine des smart cities en est un très bon exemple. Il s’agit d’une priorité pour les grandes villes danoises, en particulier, et pour les pays nordiques, en général. Sur le plan géopolitique, le temps m’a conforté dans mon choix. J’écris de plus en plus du point de vue du sud de l’Europe dans son ensemble, ce qui donne à Barcelone une nouvelle – ou plutôt ancienne - centralité. l Par Martin Tønner, Danemark Correspondant. Il travaille pour le quotidien Berlingske et la télévision danoise. Auteur du livre sur le Barça Den Våbenløse Hær (L’armée désarmée).

83 / #CatalunyaExperience

082-083 Portadeta Martin Tonner 2des FOK CA ES.indd 83

07/01/15 12:36

INSPIRACIONS INSPIRACIONES INSPIRATIONS

El Mobile World Congress és la trobada mundial de referència de les telecomunicacions mòbils.

El Mobile World Congress es el encuentro mundial de referencia de las telecomunicaciones móviles.

Le Mobile World Congress est le rendez-vous mondial de référence pour le secteur des télécommunications mobiles.

CATALUNYA, PUNT DE TROBADA T · IRENE GARCIA

84 / #CatalunyaExperience

084-089 congresos 4Des FOK ok CA ES.indd 84

07/01/15 12:39

MOBILE WORLD CONGRESS - FIRA DE BARCELONA

CATALUÑA, PUNTO DE ENCUENTRO CATALOGNE, POINT DE RENDEZ-VOUS 85 / #CatalunyaExperience

084-089 congresos 4Des FOK ok CA ES.indd 85

07/01/15 12:39

INSPIRACIONS

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME

INSPIRACIONES INSPIRATIONS

Una porta de coneixement oberta al món. Un punt de trobada amb els vells amics, i amb aquelles persones que queden per descobrir

etges, enginyers, cuiners, dibuixants... Tothom és benvingut per crear, aprendre, divulgar i gaudir dels avantatges que ofereix el territori: clima mediterrani, cuina saludable i premiada internacionalment o un paisatge divers. Tot això fa de Catalunya un deliri per als sentits. Dir Barcelona és dir moltes coses. Des de l’any 92, quan es va presentar al món amb una cara nova pels Jocs Olímpics, mai ha tornat a viure d’esquenes al mar. La capital és innovació. Ha sabut reconvertir un barri obrer i fabril com el Poblenou en un districte tecnològic de referència mundial, el 22@, on moltes empreses han volgut fer-se un lloc per treballar i oferir els seus serveis.

El districte és també un important pol de coneixement per l’emplaçament d’universitats, així com per fomentar l’esperit emprenedor amb incubadores i acceleradores d’empreses. La màxima expressió d’aquesta inquietud tecnològica es materialitza en la celebració del Mobile World Congress (MWC), on es presenten les últimes novetats i tendències de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Destaca també l’aposta per les ciutats intel·ligents, que es reflecteix a l’Smart City Expo World Congress. Però Barcelona és més que això. És també medicina, com demostren el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) o l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), amb investigadors de referència

internacional, o empreses punteres al sector, com Grifols o Almirall. Alimentaria, la fira més important del sector de l’alimentació i la restauració que se celebra al món, té lloc amb caràcter biennal a Barcelona. La Fira Internacional del Còmic, el Saló del Manga, Expoquimia o la fira de màrqueting online i comerç electrònic eShow són només alguns dels exemples de les mostres que acull la ciutat. En total, Barcelona va celebrar 179 congressos i fires l’any 2013, xifra que la situa en quarta posició al rànquing mundial que elabora l’Association Meetings Market, per davant de Berlín, Singapur, Londres o Nova York. MOLT MÉS QUE LA CAPITAL Si mirant el mapa alcem la vista al nord, ens adonarem que Girona té una ubicació ideal. Comunicada amb Barcelona i França per autopista i tren d’alta velocitat, i amb la resta del món

86 / #CatalunyaExperience

084-089 congresos 4Des FOK ok CA ES.indd 86

12/01/15 17:04

Un moment del Buy Catalunya, workshop on es venen fam trips i les empreses del sector entren en contacte.

Un momento del Buy Catalunya, workshop donde se venden fam trips y las empresas del sector entran en contacto.

Un moment du Buy Catalunya, workshop où sont vendus des fam trips et où des entreprises du secteur nouent des contacts.

EL TURISME FIRAL TÉ UN GRAN POTENCIAL AL NOSTRE PAÍS EL TURISMO FERIAL TIENE UN GRAN POTENCIAL EN NUESTRO PAÍS

MÉDICOS, INGENIEROS, cocineros, dibujantes... Todo el mundo es bienvenido para crear, aprender, divulgar y disfrutar de las ventajas que ofrece el territorio: clima mediterráneo, cocina saludable y premiada internacionalmente o un paisaje diverso. Todo esto convierte a Cataluña en un delirio para los sentidos. Decir Barcelona es decir muchas cosas. Desde el año 92, cuando se presentó al mundo con una cara nueva por los Juegos Olímpicos, nunca ha vuelto a vivir de espaldas al mar. La capital es innovación. Ha sabido reconvertir un barrio obrero y fabril como el Poblenou en un distrito tecnológico de referencia mundial, el 22@, donde muchas empresas han querido hacerse un hueco para trabajar y ofrecer sus servicios. El distrito es también un importante polo de conocimiento por el emplazamiento de universidades, así como por fomentar el espíritu emprendedor con incubadoras y aceleradores de empresas. La máxima expresión de esta inquietud tecnológica se materializa con la celebración del Mobile World Congress (MWC), donde se presentan las últimas novedades y tendencias de las tecnologías de la información y la comunicación. Destaca también la apuesta por las ciudades inteligentes, que se refleja en el Smart City Expo World Congress. Pero Barcelona es más que eso. Es también medicina, como demuestran el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) o el Institut de Recerca Biomèdica (IRB), con investigadores de referencia internacional, o empresas punteras del sector, como Grifols o Almirall.

Une porte de connaissance ouverte sur le monde. Un point de rendez-vous avec les vieux amis, et avec ceux encore à découvrir MÉDECINS, INGÉNIEURS, cuisiniers, dessinateurs… Tout le monde est bienvenu pour créer, apprendre, divulguer et profiter des avantages qu’offre le pays : climat méditerranéen, cuisine saine et reconnue à l’échelle internationale, ou encore paysage varié... Tout cela fait de la Catalogne un lieu idéal pour tous les sens. Quand on parle de Barcelone, on parle de choses très diverses. Depuis 1992, lorsqu’elle a présenté au monde un nouveau visage pour les Jeux olympiques, elle n’a plus jamais tourné le dos à la mer. La capitale est synonyme d’innovation. Elle a su reconvertir un quartier ouvrier et manufacturier comme le Poblenou en référence technologique de renommée mondiale, le 22@, où beaucoup d’entreprises ont souhaité se faire une place pour travailler et proposer leurs services. Le district est également un pôle de connaissance important en raison de l’emplacement des universités, et l’esprit d’entreprise y est stimulé et diffusé à travers des incubateurs et des accélérateurs d’entreprise. Cet intérêt pour la technologie atteint son expression maximale avec le Mobile World Congress (MWC), où sont présentées les toutes dernières nouveautés et tendances dans le domaine des technologies de l’information et de la communication. Il convient également de parler de l’engagement en faveur du développement des villes intelligentes, illustré par le Smart City Expo World Congress. Mais Barcelone est bien plus que cela. Elle est également synonyme de médecine, comme le prouvent le Parc de recherche biomédicale de Bar-

ORIOL LLAURADÓ

LE TOURISME DE PARCS D’EXPOSITION PRÉSENTE UN GRAND POTENTIEL POUR NOTRE PAYS

Una puerta de conocimiento abierta al mundo. Un punto de encuentro con los viejos amigos, y con aquellas personas que quedan por descubrir

A la dreta, exterior de l’Auditori del Palau de Congressos de Girona.

A la derecha, exterior del Auditorio del Palau de Congressos de Girona.

À droite, extérieur de l’Auditorium du Palau de Congressos de Girona.

87 / #CatalunyaExperience

084-089 congresos 4Des FOK ok CA ES.indd 87

07/01/15 12:40

INSPIRACIONS INSPIRACIONES INSPIRATIONS

LES QUATRE CAPITALS CATALANES OFEREIXEN ATRACTIUS MÉS QUE SUFICIENTS PER SER SEUS DE TOT TIPUS DE CITES INTERNACIONALS

LES QUATRE CAPITALES CATALANES DISPOSENT D’ATOUTS CONSIDÉRABLES POUR ACCUEILLIR TOUTES SORTES DE RENDEZ-VOUS INTERNATIONAUX

El recinte de Fira de Barcelona i el Palau d’Esports i Congressos, als peus de Montjuïc, acullen tot tipus d’esdeveniments i ﬁres. El recinto de Fira de Barcelona y el Palau d’Esports i Congressos, a los pies de Montjuïc, acogen todo tipo de eventos y ferias. Le parc des expositions Fira de Barcelona et le Palau d’Esports i Congressos se trouvent au pied de Montjuïc et accueillent tout type événements et de salons.

GEMMA MIRALDA

amb un aeroport internacional, amb els Pirineus i la Costa Brava a la punta dels dits, la ciutat està envoltada de prodigis. Com el que ens ofereix quan és Temps de Flors, i tot l’any al seu casc antic i el call jueu. Per tot plegat, el Palau de Congressos de Girona acull cites internacionals com el Congrés Bianual de Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica o el Congrés Internacional d’Arxius i Indústries Culturals. En canvi, si ens fixem en el sud, Tarragona –l’antiga Tarraco Imperial–, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és una seu amb un important component d’indústria petroquímica i una àmplia oferta lúdica i gastronòmica: el parc temàtic Port Aventura i el poble costaner de Salou són ben a prop. I el municipi de Valls, que és la terra dels calçots, un producte genuí de la terra. El Palau de Congressos de Tarragona agrupa història i noves tecnologies. El Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, el Congrés Mediterrani d’Eficiència Energètica o el Congrés Internacional de Docència Universitària i Investigació s’han celebrat allà. Lleida centra la seva atenció en les fires agrícoles i alimentàries. El camp entra al Palau de Congressos de la Llotja amb dissenys estilitzats, en l’espai geotèrmic més gran de tot Catalunya. El setembre, per Sant Miquel, la ciutat es converteix en una mostra oberta al públic. I la resta de l’any, salons dedicats a les antiguitats, als discos o a l’esport de muntanya mantenen el pols firal de la Plana. Una Plana que mira cap als Pirineus i que proposa combinar la visita professional amb el plaer dels sentits o el gaudir d’emocions extremes. l

LAS CUATRO CAPITALES CATALANAS OFRECEN ATRACTIVOS MÁS QUE SUFICIENTES PARA SER SEDES DE TODO TIPO DE CITAS INTERNACIONALES

88 / #CatalunyaExperience

084-089 congresos 4Des FOK ok CA ES.indd 88

07/01/15 12:41

Alimentaria, la feria más importante del sector de la alimentación y la restauración que se celebra en el mundo, tiene lugar con carácter bienal en Barcelona. La Feria Internacional del Cómic, el Salón del Manga, Expoquimia o la feria del marketing online y comercio electrónico eShow son sólo algunos de los ejemplos de las muestras que acoge la ciudad. En total, Barcelona celebró 179 congresos y ferias en 2013, cifra que la sitúa en cuarta posición en el ranking mundial que elabora la Association Meetings Market, por delante de Berlín, Singapur, Londres o Nueva York. MUCHO MÁS QUE LA CAPITAL Si mirando el mapa alzamos la vista al norte, nos daremos cuenta de que Girona tiene una ubicación ideal. Comunicada con Barcelona y Francia por autopista y tren de alta velocidad, y con el resto del mundo por un aeropuerto internacional, con los Pirineos y la Costa Brava a dos pasos, la ciudad está rodeada de prodigios. Como el que nos ofrece cuando es Temps de Flors, y todo el año en su casco antiguo y la judería. Por todo ello, el Palau de Congressos de Girona acoge citas internacionales como el Congreso Bianual de Seguridad Jurídica y Democracia en Iberoamérica o el Congreso Internacional de Archivos e Industrias Culturales. celone (PRBB) ou l’Institut de recherche biomédicale (IRB). Ils accueillent tous deux des chercheurs de renommée internationale ou des entreprises de pointe du secteur, notamment Grifols ou Almirall. Alimentaria, le salon du secteur de l’alimentation et de la restauration le plus important au monde, se déroule tous les deux ans à Barcelone. Le Salon international de la BD, le Salon du manga, Expoquimia ou le salon du marketing online et du commerce électronique eShow ne sont que quelques exemples des événements qui ont lieu dans la ville. Au total, Barcelone a accueilli en 2013 179 congrès et salons, un chiffre qui la situe en quatrième position du classement mondial élaboré par l’association Meetings Market, devant Berlin, Singapour, Londres ou New York. BEAUCOUP PLUS QUE LA CAPITALE Si nous ouvrons une carte et que nous regardons vers le nord, il est facile de constater que l’emplacement de Girona est idéal. Reliée par autoroute et par un train à grande vitesse avec Barcelone et la France, connectée au reste du monde par un aéroport international, les Pyrénées et la Costa Brava situés à deux pas, la ville est entourée de merveilles. Comme celle que nous offre le Temps de Flors, mais aussi toute l’année dans sa vieille ville et le quartier juif. Pour toutes ces raisons, le Palau de Congressos de Girona accueille des rendezvous internationaux tels que le Congrès biannuel

En cambio, si nos fijamos en el sur, Tarragona –la antigua Tarraco Imperial–, Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, es una sede con un importante componente de industria petroquímica y una amplia oferta lúdica y gastronómica: el parque temático Port Aventura y el pueblo costero de Salou están muy cerca. Y el municipio de Valls, que es la tierra de los calçots, un producto genuino de la tierra. El Palau de Congressos de Tarragona agrupa historia y nuevas tecnologías. El Congreso Internacional de Arqueología y Mundo Antiguo, el Congreso Mediterráneo de Eficiencia Energética o el Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Investigación se han celebrado allí. Lleida centra su atención en las ferias agrícolas y alimentarias. El campo entra en el Palau de Congressos de la Llotja con diseños estilizados, en el espacio geotérmico más grande de toda Cataluña. En septiembre, por Sant Miquel, la ciudad se convierte en una muestra abierta al público. Y el resto del año, salones dedicados a las antigüedades, a los discos o al deporte de montaña mantienen el pulso ferial de la Plana. Una Plana que mira hacia los Pirineos y que propone combinar la visita profesional con el placer de los sentidos o el disfrutar de emociones extremas. l de sécurité juridique et démocratie en Amérique Latine ou le Congrès international des archives et industries culturelles. Mais, portons à présent notre regard vers le sud, vers Tarragone (l’ancienne Tarraco impériale) inscrite au patrimoine de l’humanité par l’UNESCO. Il s’agit d’un lieu important dans le domaine de l’industrie pétrochimique et doté d’une vaste offre ludique et gastronomique : le parc thématique Port Aventura et le village côtier de Salou se trouvent à deux pas. Ainsi que la commune de Valls, la terre des calçots, un authentique produit de la terre. Le Palau de Congressos de Tarragone réunit histoire et nouvelles technologies. Le Congrès international d’archéologie et du monde antique, le Congrès méditerranéen d’efficience énergétique ou le Congrès international de pédagogie universitaire et de recherche y sont célébrés. Lleida se concentre sur les foires agricoles et alimentaires. La campagne s’installe dans le Palau de Congressos de la Llotja au design stylisé, dans le plus grand espace géothermique de toute la Catalogne. En septembre, à l’occasion de la Sant Miquel, la ville se transforme en salon ouvert au public. Et le reste de l’année, des salons consacrés aux antiquités, aux disques ou aux sports de montagne maintiennent vivant l’esprit des foires de la Plana. Une Plana tournée vers les Pyrénées et qui propose d’associer visite professionnelle et plaisir des sens ou de profiter d’émotions extrêmes. l

BEN PREPARATS Catalunya s’ha anat guanyant una posició destacada com a destinació capdavantera dins el sector del turisme de reunions, congressos, convencions i viatges d’incentius. Instal·lacions, serveis i clima hi juguen a favor. Però també l’existència de programes com el Catalunya Convention Bureau (CCB) de l’Agència Catalana de Turisme. Així, doncs, el CCB ha definit una xarxa de nou destinacions perfectament preparades per acollir qualsevol esdeveniment de negocis. Aquests emplaçaments són Barcelona, Sitges, Castelldefels, Girona, Lloret de Mar, Reus, Tarragona, Port Aventura i Lleida. Tots ells compten amb un palau de congressos, una oferta hotelera suficient com per acollir almenys dues terceres parts de la capacitat total de la sala més gran d’aquest palau, un convention bureau local i bones comunicacions, sense oblidar els equipaments culturals, esportius i de lleure de qualitat com a oferta complementària. l

BIEN PREPARADOS Cataluña se ha ido ganando una posición destacada como destino líder dentro del sector del turismo de reuniones, congresos, convenciones y viajes de incentivos. Instalaciones, servicios y clima juegan a su favor. Pero también la existencia de programas como el Catalunya Convention Bureau (CCB) de la Agència Catalana de Turisme. Así pues, el CCB ha definido una red de nueve destinos perfectamente preparados para acoger cualquier acontecimiento de negocios. Estos emplazamientos son Barcelona, Sitges, Castelldefels, Girona, Lloret de Mar, Reus, Tarragona, Port Aventura y Lleida. Todos ellos cuentan con un palacio de congresos, una oferta hotelera suficiente como para acoger al menos dos terceras partes de la capacidad total de la sala más grande de este palacio, un convention bureau local y buenas comunicaciones, sin olvidar los equipamientos culturales, deportivos y de ocio de calidad como oferta complementaria. l

BIEN PRÉPARÉES La Catalogne a conquis progressivement une position importante en tant que destination leader dans le secteur du tourisme de réunions, de congrès, de conventions et de voyages de loisirs pour les entreprises. Les installations, les services et le climat ont joué en sa faveur. Mais des programmes tels que le Catalunya Convention Bureau (CCB) de l’Agència Catalana de Turisme ont également leur importance. Ainsi, le CCB a défini un réseau de neuf destinations parfaitement préparées pour accueillir tous les événements professionnels. Ces sites sont Barcelone, Sitges, Castelldefels, Girona, Lloret de Mar, Reus, Tarragone, Port Aventura et Lleida. Ils disposent tous d’un palais des congrès, d’une offre hôtelière suffisante pour recevoir au moins deux tiers de la capacité totale de la plus grande salle du palais, un convention bureau local et des communications idéales, sans oublier les équipements culturels, sportifs et ludiques de qualité pour compléter leur offre. l

89 / #CatalunyaExperience

084-089 congresos 4Des FOK ok CA ES.indd 89

07/01/15 12:41

INSPIRACIONS INSPIRACIONES INSPIRATIONS

BARCELONA

DEL DISSENY TRADICIONAL A LA TRADICIÓ DEL DISSENY 90 / #CatalunyaExperience

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 90

07/01/15 12:46

Botiga a l’Eixample de Barcelona.

Tienda en el Eixample de Barcelona.

DEL DISEÑO TRADICIONAL A LA TRADICIÓN DEL DISEÑO DU DESIGN TRADITIONNEL À LA TRADITION DU DESIGN

T · RAIMON PORTELL

LLUÍS CARRO

Boutique dans l’Eixample de Barcelone.

91 / #Catalunya #CatalunyaExperience

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 91

07/01/15 12:47

INSPIRACIONS INSPIRACIONES INSPIRATIONS

Durant uns anys, el disseny va estar tan de moda a Barcelona que es deia que els contactes als bars començaven amb la pregunta “dissenyes o treballes?”

mobles diferents. I solament cal acostar-se al Palau de la Música Catalana per constatar la quantitat d’artesans especialitzats que hi van treballar: vidriers, ceramistes, escultors, enguixadors, fusters, ferrers, mosaïcistes... És d’aquest Modernisme d’on surten els artistes que revolucionarien el món de l’art. Picasso munta les primeres exposicions individuals a les parets d’Els Quatre Gats, una cerveseria on es

reunien pintors, músics i intel·lectuals com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell o Enric Granados. Però el món havia de canviar de cop. La Primera Guerra Mundial va portar a Barcelona artistes que fugien, i la ciutat va girar-se com un mitjó. Era un centre cosmopolita, amb diners, espies, avantguarda. Picasso ja havia inventat el cubisme mentre el galerista Josep Dalmau organitzava exposicions abstractes i dadaistes. Artistes del país

Sota, interior del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). A la dreta, galeria de la Casa Batlló, obra d’Antoni Gaudí.

ORIOL LLAURADÓ

arcelona s’ha convertit en un dels centres mundials del disseny. Però el disseny no és una descoberta de fa poc. Ens podríem remuntar als gremis medievals o a les fàbriques d’indianes que exportaven al Nou Món, però n’hi ha prou de retrocedir un segle. En aquell temps el Modernisme estava en plena efervescència. I les fronteres entre art i artesania es van diluir. A cada casa, a cada necessitat, s’hi corresponien uns

92 / #CatalunyaExperience

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 92

07/01/15 12:47

IMAGEN MAS

Al lado, interior del Centro de Convenciones Internacional de Barcelona (CCIB). Arriba, galería de la Casa Batlló, obra de Antoni Gaudí.

Ci-contre, intérieur du Centre de conventions international de Barcelone (CCIB). En haut, galerie de la maison Batlló, œuvre d’Antoni Gaudí.

Durante unos años, el diseño estuvo tan de moda en Barcelona que se decía que los contactos en los bares comenzaban con la pregunta “¿diseñas o trabajas?”

Pendant plusieurs années, le design était tellement à la mode à Barcelone que l’on disait que les contacts dans les bars commençaient par la question « tu design ou tu travailles ? »

BARCELONA SE HA CONVERTIDO en uno de los centros mundiales del diseño. Pero el diseño no es un descubrimiento de hace poco. Nos podríamos remontar a los gremios medievales o a las fábricas de indianas que exportaban al Nuevo Mundo, pero basta tan sólo con retroceder un siglo. En aquella época el Modernismo estaba en plena efervescencia. Y las fronteras entre arte y artesanía se iban diluyendo. En cada casa, para cada necesidad, correspondían unos muebles diferentes. Y sólo hace falta acercarse al Palau de la Música Catalana para constatar la gran cantidad de artesanos especializados que trabajaron en él: cristaleros, ceramistas, escultores, yeseros, carpinteros, herreros, mosaiquistas... De este Modernismo es del que salen los artistas que revolucionarían el mundo del arte. Picasso monta las primeras exposiciones individuales en las paredes de Els Quatre Gats, una cervecería donde se reunían pintores, músicos e intelectuales como Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell o Enric Granados. Pero el mundo cambiaría de golpe. La Primera Guerra Mundial trajo a Barcelona artistas que huían, y la ciudad se dio la vuelta como un calcetín. Era un centro cosmopolita, con dinero, espías, vanguardia. Picasso ya había inventado el cubismo mientras el galerista Josep Dalmau organizaba

BARCELONE EST DEVENUE l’un des centres mondiaux du design. Pourtant, le design n’est pas une découverte récente. Nous pourrions remonter jusqu’aux confréries médiévales ou aux usines d’« indianas » qui exportaient vers le Nouveau Monde, mais il suffit de revenir un siècle en arrière. À cette époque, le Modernisme était en pleine effervescence. Et les frontières entre art et artisanat s’estompaient progressivement. À chaque maison, en fonction des besoins, correspondaient des meubles différents. Il suffit d’ailleurs de visiter le Palau de la Música Catalana pour se rendre compte de la grande quantité d’artisans spécialisés qui y ont travaillé : vitriers, céramistes, sculpteurs, plâtriers, charpentiers, forgerons, mosaïstes… Les artistes qui allaient révolutionner le monde de l’art sont issus de ce Modernisme. Picasso organise les premières expositions individuelles sur les murs d’Els Quatre Gats, une brasserie où se donnaient rendez-vous des peintres, des musiciens et des intellectuels comme Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell ou Enric Granados. Mais le monde allait subitement changer. La Première Guerre mondiale a réuni à Barcelone des artistes fuyant leur pays, et la ville a été bouleversée de fond en comble. Elle est devenue un centre cosmopolite avec l’argent, les espions et l’avant-garde que cela implique. Picasso avait déjà inventé le

93 / #CatalunyaExperience

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 93

07/01/15 12:47

INSPIRACIONS INSPIRACIONES INSPIRATIONS

esdevindrien emblemes dels nous moviments, com Miró i Dalí. L’arquitectura de Le Corbusier i Mies van der Rohe també va tenir ressò a la ciutat. Els exponents més coneguts van ser els membres del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), amb obres com el Dispensari Antituberculós o la Casa Bloc, que firma Josep Lluís Sert amb altres col·laboradors. D’ell és també el Pavelló de la República del 1937, reconstruït a la Vall d’Hebron, on s’exposava el Guernica, de Picasso, així com obres de Miró i Calder. La desfeta republicana després de la Guerra Civil va comportar un salt enrere, a un món medieval controlat per l’Exèrcit, la policia i l’Església. Però sota les cendres va seguir viu l’interès per l’art nou, i van sortir artistes com els del grup Dau al Set, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Brossa. Fins i tot en arquitectura hi ha obres notables, i també en disseny, de les setrilleres de Rafel Marquina a la moto Montesa Impala de Leopoldo Milà. La vocació artesanal de l’obra ben feta seguia viva. EL MODEL BARCELONA Però la gran eclosió arribaria amb el retorn de la democràcia. Van recollir una ciutat grisa, bruta, inhòspita, on faltaven equipaments, urbanisme, mobiliari. Barcelona va començar a reinventar-se i ja no ha deixat de fer-ho. S’han cosit barris, s’ha rehabilitat Ciutat Vella, s’han obert museus, biblioteques, escoles, s’han recuperat places. Han crescut tants edificis emblemàtics que caldria dedicar uns quants dies a passejar solament per fer-se’n una idea. Només en museus, per exemple, hi ha obres tan importants com la remodelació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Gae Aulenti, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de

exposiciones abstractas y dadaístas. Artistas del país se convertirían en emblemas de los nuevos movimientos, como Miró y Dalí. La arquitectura de Le Corbusier y Mies van der Rohe también tuvo eco en la ciudad. Los exponentes más conocidos fueron los miembros del GATPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea), con obras como el Dispensario Antituberculoso o la Casa Bloc, que firma Josep Lluís Sert con otros colaboradores. De él es también el Pabellón de la República de 1937, reconstruido en la Vall d’Hebron, donde se exponía el Guernica de Picasso, así como obras de Miró y Calder. La derrota republicana después de la Guerra Civil comportó un salto atrás, a un mundo medieval controlado por el Ejército, la policía y la Iglesia. Pero bajo las cenizas siguió vivo el interés por el arte nuevo, y surgieron artistas como los del grupo Dau al Set, con Antoni Tàpies, Joan Ponç y Joan Brossa. Incluso en arquitectura hay obras notables, y también en diseño, de las vinagreras de Rafel Marquina a la moto Montesa Impala de Leopoldo Milà. La vocación artesanal de la obra bien hecha continuaba viva. EL MODELO BARCELONA Pero la gran eclosión llegaría con el retorno de la democracia. Recogieron una ciudad gris, sucia,

cubisme, tandis que le galeriste Josep Dalmau organisait des expositions consacrées à l’art abstrait et aux dadaïstes. Des artistes du pays allaient devenir les représentants des nouveaux mouvements, comme Miró et Dalí. L’architecture de Le Corbusier et de Mies van der Rohe a également imprimé sa marque sur la ville. Les représentants les plus connus ont été les membres du GATPAC (Groupe d’architectes et de techniciens pour le progrès de l’architecture contemporaine), avec des œuvres comme le Dispensaire antituberculeux ou la Casa Bloc, conçue par Josep Lluís Sert avec d’autres collaborateurs. Il est également l’auteur du Pavillon de la République de 1937, reconstruit dans la Vall d’Hebron, où était exposé le Guernica de Picasso, et des œuvres de Miró et Calder. La défaite républicaine après la Guerre civile a impliqué un retour en arrière, vers un monde médiéval contrôlé par l’armée, la police et l’Église. Mais sous les cendres, l’intérêt pour le nouvel art est resté bien vivant, et des artistes ont surgi, notamment ceux du groupe Dau al Set, comme Antoni Tàpies, Joan Ponç et Joan Brossa. L’architecture a également produit des œuvres remarquables, de même que le design, depuis les vinaigriers de Rafel Marquina jusqu’à la moto Montesa Impala de Leopoldo Milà. La vocation artisanale du travail bien fait a persisté.

94 / #CatalunyaExperience

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 94

07/01/15 12:48

LLUÍS CARRO

La Torre Agbar, de Jean Nouvel, és un dels nous referents nocturns de la capital catalana. La Torre Agbar, de Jean Nouvel, es uno de los nuevos referentes nocturnos de la capital catalana.

La Tour Agbar, de Jean Nouvel, est l’une des nouvelles références nocturnes de la capitale catalane.

AL VOLTANT DE LA TORRE AGBAR ES CONCENTRA EL NOU BARRI DEL 22@ ALREDEDOR DE LA TORRE AGBAR SE CONCENTRA EL NUEVO BARRIO DEL 22@ LE NOUVEAU QUARTIER DU 22@ SE CONCENTRE AUTOUR DE LA TOUR AGBAR

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 95

07/01/15 12:48

INSPIRACIONS

IMAGEN MAS

INSPIRACIONES INSPIRATIONS

Detall de la teulada de la Casa Batlló, al passeig de Gràcia de Barcelona.

Detalle del tejado de la Casa Batlló, en el paseo de Gràcia de Barcelona.

Détail du toit de la maison Batlló, sur le Passeig de Gràcia de Barcelone.

EL SO DE L’ESTIU El disseny i la preocupació estètica que veiem en l’arquitectura de Barcelona tenen la seva extensió natural en les manifestacions culturals i artístiques de la ciutat. Per comprovar-ho, només cal assistir al festival de música independent i últimes tendències Primavera Sound o bé al de música electrònica i experimental Sónar. La mostra de teatre, dansa, música i circ que s’aplega sota el paraigua del Grec ens donarà una perspectiva potser menys radical, però sempre estimulant. Altres

manifestacions poden ser l’excusa perfecta per sortir de Barcelona i explorar altres indrets. Per exemple, el reconegut Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ens portarà a Sitges i el dedicat a la música del violoncel·lista Pau Casals, al Vendrell. Els festivals d’estiu del Castell de Peralada, Cap Roig i la Porta Ferrada ens duran cap al nord, mentre que la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega o la trobada de globus aerostàtics d’Igualada faran volar la imaginació. l

96 / #CatalunyaExperience

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 96

07/01/15 12:48

LA CIUTAT DE BARCELONA VA SABER APROFITAR L’EMPENTA DELS JOCS OLÍMPICS PER REINVENTAR-SE Richard Meier, el CCCB d’Helio Piñon i Albert Viaplana, o el nou Disseny Hub Barcelona, de l’estudi MBM, una referència obligada després de la inauguració del Museu del Disseny el desembre del 2014. I no es poden oblidar les col·leccions que diversos artistes han llegat a la ciutat. Primer Pablo Picasso, després Joan Miró i Antoni Tàpies. Hi ha nombroses biblioteques noves, com la Joan Fuster de Josep Llinàs, i teatres, i auditoris. La ciutat va aprofitar l’empenta dels Jocs Olímpics del 1992 per reinventar-se. Amb la Vila Olímpica, Barcelona va recuperar el mar. L’Anella Olímpica es va situar a la muntanya de Montjuïc, però també es van obrir equipaments esportius als barris. I, és clar, van aparèixer desenes d’hotels per a tots els gustos. Encara s’inauguren, perquè el nombre de turistes s’ha multiplicat per quatre en vint anys. Avui, un nou barri dedicat al coneixement, la innovació i les noves tecnologies, el 22@ , mira cap al futur al voltant de la Torre Agbar de Jean Nouvel, nova icona de la ciutat. l

EL SONIDO DEL VERANO El diseño y la preocupación estética que veíamos en la arquitectura de Barcelona tienen su extensión natural en las manifestaciones culturales y artísticas de la ciudad. Para comprobarlo, basta con asistir al festival de música independiente y últimas tendencias Primavera

LE SON DE L’ÉTÉ Le design et l’intérêt pour l’esthétique illustrés par l’architecture de Barcelone trouvent leur prolongement naturel dans les manifestations culturelles et artistiques de la ville. Pour le constater, il suffit d’assister au Primavera Sound, le festival de musique indépendante et des

inhóspita, en la que faltaban equipamientos, urbanismo, mobiliario. Barcelona comenzó a reinventarse y ya no ha dejado de hacerlo. Se han cosido barrios, se ha rehabilitado Ciutat Vella, se han abierto museos, bibliotecas, escuelas, se han recuperado plazas. Han crecido tantos edificios emblemáticos que habría que dedicar unos cuantos días a pasear solamente para hacerse una idea. Tan sólo en museos, por ejemplo, hay obras tan importantes como la remodelación del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Gae Aulenti, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Richard Meier, el CCCB de Helio Piñon y Albert Viaplana, o el nuevo Disseny Hub Barcelona, del estudio MBM, una referencia obligada después de la inauguración del Museu del Disseny en diciembre de 2014. Y no se pueden olvidar las colecciones que varios artistas han legado a la ciudad. Primero Pablo Picasso, después Joan Miró y Antoni Tàpies. Hay numerosas bibliotecas nuevas, como la Joan Fuster de Josep Llinàs, y teatros, y auditorios. La ciudad aprovechó el empuje de los Juegos Olímpicos de 1992 para reinventarse. Con la Villa Olímpica, Barcelona recuperó el mar. La Anilla Olímpica se situó en la montaña de Montjuïc, pero también se abrieron equipamientos deportivos en los barrios. Y, claro, aparecieron decenas de hoteles para todos los gustos. Aún se inauguran, porque el número de turistas se ha multiplicado por cuatro en veinte años. Hoy, un nuevo barrio dedicado al conocimiento, la innovación y las nuevas tecnologías, el 22@ , mira hacia el futuro en torno a la Torre Agbar de Jean Nouvel, nuevo icono de la ciudad. l

LE MODÈLE BARCELONE Mais la grande éclosion devait avoir lieu avec le retour de la démocratie. Ils ont récupéré une ville grise, sale, inhospitalière, où les équipements, l’urbanisme et le mobilier manquaient cruellement. Barcelone a commencé à se réinventer et n’a plus cessé depuis. Des quartiers ont été créés, la Ciutat Vella a été réaménagée, des musées, des bibliothèques, des écoles ont été ouverts et des places récupérées. Le nombre de bâtiments emblématiques est si important que quelques jours ne suffiraient pas à tous les visiter. Pour ne parler que des musées, des travaux de réaménagement importants ont été réalisés pour rénover le Musée national d’art de Catalogne (MNAC) de Gae Aulenti, le Musée d’art contemporain de Barcelone (MACBA) de Richard Meier, le CCCB d’Helio Piñon et Albert Viaplana, ou le nouveau Disseny Hub Barcelona, du studio MBM, une référence obligée après l’inauguration du Museu del Disseny en décembre 2014. Sans oublier les collections que plusieurs artistes ont léguées à la ville. Tout d’abord Pablo Picasso, puis Joan Miró et Antoni Tàpies. Les nouvelles bibliothèques sont innombrables, notamment la Joan Fuster de Josep Llinàs, mais aussi les théâtres et les auditoriums. La ville a profité de la dynamique des Jeux olympiques de 1992 pour se réinventer. Avec la Ville olympique, Barcelone a récupéré la mer. L’Anneau olympique s’est installé sur la montagne de Montjuïc, mais des équipements sportifs ont également été implantés dans les quartiers. Par ailleurs, des dizaines d’hôtels ont surgi, pour tous les goûts. D’autres continuent d’être inaugurés, car le nombre de touristes s’est multiplié par quatre en vingt ans. Aujourd’hui, un nouveau quartier consacré à la connaissance,àl’innovationetauxnouvellestechnologies,le22@,esttournéversl’avenirautourdelaTour Agbar de Jean Nouvel, nouvelle icône de la ville. l

LA CIUDAD DE BARCELONA SUPO APROVECHAR EL EMPUJE DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS PARA REINVENTARSE

LA VILLE DE BARCELONE A SU PROFITER DE LA DYNAMIQUE CRÉÉE PAR LES JEUX OLYMPIQUES POUR SE RÉINVENTER

Sound o bien al de música electrónica y experimental Sónar. La muestra de teatro, danza, música y circo que se concentra bajo el paraguas del Grec nos dará una perspectiva puede que menos radical, pero siempre estimulante. Otras manifestaciones pueden ser la excusa perfecta para salir de Barcelona y explorar otros lugares. Por ejemplo, el reconocido Festival

Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya nos llevará a Sitges y el dedicado a la música del violoncelista Pau Casals, al Vendrell. Los festivales de verano del Castell de Peralada, Cap Roig y la Porta Ferrada nos trasladarán hacia el norte, mientras que la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega o el encuentro de globos aerostáticos de Igualada harán volar la imaginación. l

dernières tendances, ou bien au Sónar, consacré à la musique électronique et expérimentale. Les spectacles de théâtre, de danse, de musique et de cirque présentés dans le cadre du Grec offrent un point de vue un peu moins radical, mais tout aussi stimulant. D’autres manifestations peuvent donner l’occasion de sortir de Barcelone pour explorer d’autres lieux. Par exemple, le

célèbre Festival international du cinéma fantastique de Catalogne nous emmènera à Sitges et celui consacré à la musique de Pau Casals, au Vendrell. Les festivals d’été du Castell de Peralada, Cap Roig et la Porta Ferrada nous conduiront vers le nord, tandis que la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega ou la rencontre de montgolfières d’Igualada feront voler notre imagination. l

97 / #CatalunyaExperience

090-097 Barcelona 3des FOK CA ES.indd 97

07/01/15 12:48

INSPIRACIONS

INSPIRIT

INSPIRACIONES INSPIRATIONS

98 / #CatalunyaExperience

098-103 lee 3des FOK CA ES.indd 98

13/01/15 10:53

DÍDAC

LEE T · IRENE GARCIA

EMPRESARI EMPRESARIO ENTREPRENEUR

“LA SITUACIÓ ACTUAL ÉS UN GRESOL PRIVILEGIAT D’EMPRENEDORS”

uins avantatges empresarials té Catalunya? Som en un lloc privilegiat, on és molt fàcil trobar i atraure talent. Quan li dius a algú que vingui a viure a Barcelona –a Catalunya, en general, ja que és un país molt petit–, és molt fàcil convèncer-lo. Som en un lloc petit però alhora suficientment gran, amb tots els serveis molt ben connectats i amb un nivell de vida espectacular. Tenim també dues de les millors escoles de negoci d’Europa (IESE i Esade) i hi ha molta cultura emprenedora. És un indret molt europeu, molt cosmopolita i amb una bona imatge de marca. I quins són els inconvenients? No se me n’acut cap. Fa uns anys era una altra cosa. La figura de l’emprenedor tot just comença a entrendre’s ara: estem en una societat on la gent confonia una cosa no habitual amb una cosa dolenta. Emprendre un negoci de noves tecnologies no era habitual i la gent ho associava amb el que era incorrecte.

Què se li pot dir a un inversor per convèncer-lo que aposti per tirar endavant un projecte a Catalunya? Se li pot fer veure que si s’instal·la aquí tindrà més facilitats per atraure talent de molts llocs, perquè al final el bon talent vol triar llocs per viure on s’estigui a gust. Ja el tenim convençut. I ara, què aconsellaria a l’emprenedor que vol començar el seu negoci aquí? Que no s’autoenganyi amb excuses. Quan un vol començar, aquí o en qualsevol lloc, sempre tendeix a posar excuses: que si tenim un Govern que no afavoreix l’emprenedoria, que si les lleis no són favorables... i pot ser veritat, però si te’n vas a un altre lloc, tindràs uns altres problemes; no existeix el lloc ideal per emprendre. Són més les barreres que ens posem nosaltres mateixos. Des del moment que aquí s’han creat empreses que tenen valoracions astronòmiques, o que estan facturant milers de milions, es demostra que aquí es pot fer tot. 99 / #CatalunyaExperience

098-103 lee 3des FOK CA ES.indd 99

13/01/15 10:53

INSPIRACIONS

INSPIRIT

INSPIRACIONES INSPIRATIONS

EMPRENEDOR ÉS AQUELLA PERSONA QUE CONVERTEIX UNA IDEA EN UNA REALITAT ASSUMINT UN RISC ECONÒMIC, SOCIAL...”

EL PERFIL Figueres (Girona), 1974. Fill de pares taiwanesos, Dídac Lee és un emprenedor i empresari de referència a Catalunya. En 19 anys ha muntat 15 empreses, nou de les quals encara funcionen. En l’actualitat és conseller delegat d’Inspirit, una acceleradora de start-ups que també participa en empreses de base tecnològica amb perﬁl innovador, com Spamina, Fhios, Hotelerum i Zyncro. La darrera construeix xarxes socials corporatives i intranets d’última generació i es va valorar en 30 milions

d’euros el passat mes d’octubre del 2014. El grup Inspirit compta amb 400 treballadors, el 80% dels quals són enginyers, i és present a sis països, entre els quals el Brasil, la Xina i els EUA. Dídac Lee també és conegut per ser directiu del FC Barcelona en l’àrea de Noves Tecnologies. És professor convidat de la Universitat de Barcelona, de l’IESE, de la Universitat de Girona, de l’Instituto de Empresa i de la Universitat Politècnica de Madrid.l

OFICINA DE TURISME DE FIGUERES

Diu que hi ha hagut un canvi d’actitud vers els emprenedors. Com a professor universitari, ha notat el canvi en els alumnes? Sí, ara està molt millor. Sigui perquè les administracions ho estan fomentant, perquè la crisi és un disparador... Estem en un entorn més favorable. Però el més important, al final, és que cadascú sigui el que li vingui de gust. El que no pot ser és que l’emprenedor passi de ser el defenestrat del poble a que tothom en vulgui ser. També es tendeix a confondre ser emprenedor amb muntar una empresa. Emprenedor és aquella persona que converteix una idea en una realitat assumint un risc. Aquest risc pot ser econòmic, social... Fora de Barcelona, quines iniciatives s’estan fent per promoure l’emprenedoria i l’acceleració d’empreses? A totes les províncies catalanes cada vegada hi ha més iniciatives, però som en un lloc tan petit que el fet que emprenguis des de Girona, Sant Cugat o Barcelona és igual. El que sí es cert és que qui emprèn des d’altres parts de Catalunya –conec més el cas de Girona– tendeix més a pensar en clau local. Moltes empreses no venen a l’exterior, tampoc a Barcelona. És responsable que el FC Barcelona s’hagi obert a través de les xarxes socials. Quina és l’audiència més gran? Canvia cada setmana, però crec que Indonèsia, amb 10 milions de seguidors. Catalunya és a la 5a o 6a posició. l

100 / #CatalunyaExperience

098-103 lee 3des FOK CA ES.indd 100

07/01/15 13:12

“la situación actual es un crisol privilegiado de emprendedores” ¿Qué ventajas empresariales tiene Cataluña?

Se le puede hacer ver que si se instala aquí tendrá

Estamos en un lugar privilegiado, donde es muy

más facilidades para atraer talento de muchos

fácil encontrar y atraer talento. Cuando le dices a

lugares, porque al final el buen talento quiere

alguien que se venga a vivir a Barcelona –a Cata-

escoger lugares para vivir en los que esté a gusto.

luña, en general, ya que es un país muy pequeño–,

Ya lo tenemos convencido. Y ahora, ¿qué acon-

es muy fácil convencerlo. Estamos en un lugar

sejaría al emprendedor que quiere comenzar

pequeño pero al mismo tiempo suficientemente

su negocio aquí?

grande, con todos los servicios muy bien conec-

Que no se autoengañe con excusas. Cuando uno

tados y con un nivel de vida espectacular. Tenemos

quiere comenzar, aquí o en cualquier otro lugar,

también dos de las mejores escuelas de negocios

siempre tiende a poner excusas: que si tenemos

de Europa (IESE y Esade) y hay mucha cultura

un Gobierno que no favorece el emprendimiento,

emprendedora. Es un lugar muy europeo, muy

que si las leyes no son favorables... Y puede ser

cosmopolita y con una buena imagen de marca.

verdad, pero si te vas a otro sitio tendrás otros

¿Y cuáles son los inconvenientes?

problemas; no existe el lugar ideal para emprender.

No se me ocurre ninguno. Hace unos años era otra

Son más las barreras que nos ponemos nosotros

cosa. La figura del emprendedor justo comienza

mismos. Desde el momento en que aquí se han

a entenderse ahora: estamos en una sociedad en

creado empresas que tienen valoraciones astro-

la que la gente confundía algo no habitual con algo

nómicas, o que están facturando miles de millones,

malo. Emprender un negocio de nuevas tecnolo-

se demuestra que aquí se puede hacer todo.

gías no era habitual y la gente lo asociaba con lo

Dice que ha habido un cambio de actitud con

que era incorrecto.

respecto a los emprendedores. Como profesor

¿Qué se le puede decir a un inversor para con-

universitario, ¿ha notado el cambio en los

vencerle de que apueste por tirar adelante un

alumnos?

proyecto en Cataluña?

Sí, ahora está mucho mejor. Sea porque las administraciones lo están fomentando, porque la crisis es un disparador... Estamos en un entorno más

Emprendedor es aquella persona que convierte una idea en una realidad asumiendo un riesgo económico, social...”

favorable. Pero lo más importante, al final, es que cada uno haga lo que quiera. Lo que no puede ser es que el emprendedor pase de ser el defenestrado del pueblo a que todo el mundo lo quiera ser. También se tiende a confundir ser emprendedor con montar una empresa. Emprendedor es aquella

Museu Salvador Dalí / Museo Salvador Dalí/ Musée Salvador Dali

Dídac Lee recomana visitar... La població de Figueres va ser el lloc d’acollida de la família de Dídac Lee, i només per això ja és un lloc especial per a ell. Un indret, a més, assenyalat en els mapes pel geni creatiu de Dalí i el seu Teatre-Museu. Potser part d’aquesta capacitat d’imaginar altres mons va contagiar Lee, per a qui les Rambles de la capital de l’Alt Empordà li porta molt bons records. l 101 / #CatalunyaExperience

INSPIRACIONS INSPIRACIONES INSPIRATIONS

nómico, social...

“LA SITUATION ACTUELLE EST UN CREUSET PRIVILÉGIÉ D’ENTREPRENEURS”

Fuera de Barcelona, ¿qué iniciativas se están

Quels avantages présente la Catalogne pour les

le convaincre d’apporter son soutien à un projet

llevando a cabo para promover el emprendi-

entrepreneurs ?

en Catalogne ?

miento y la aceleración de empresas?

Nous nous trouvons dans un lieu privilégié, où

Nous pouvons faire valoir le fait que s’il s’installe

En todas las provincias catalanas cada vez hay

il est très facile de trouver et d’attirer le talent.

ici, il pourra plus facilement attirer des talents

más iniciativas, pero estamos en un lugar tan

Lorsque vous dites à quelqu’un de venir vivre à

issus de nombreux autres lieux, car finalement

pequeño que el hecho de que emprendas desde

Barcelone, en Catalogne en général, car il s’agit

le talent choisit des lieux où la vie est agréable.

Girona, Sant Cugat o Barcelona da igual. Lo que sí

d’un pays très petit, vous arrivez très facilement

Nous l’avons déjà convaincu. Et maintenant,

es cierto es que quien emprende desde otras par-

à le convaincre. Nous vivons sur un petit terri-

quel conseil donneriez-vous à un entrepreneur

tes de Cataluña –conozco más el caso de Girona–

toire, mais néanmoins suffisamment grand,

qui souhaite monter une société ici ?

tiende más a pensar en clave local. Muchas empre-

avec tous les services nécessaires et un niveau

Qu’il évite de se trouver de mauvaises excuses.

sas no venden al exterior, tampoco en Barcelona.

de vie exceptionnel. Nous possédons également

Lorsque l’on veut commencer, ici ou ailleurs, on a

Es responsable de que el FC Barcelona se haya

deux des meilleures écoles de commerce d’Eu-

tendance à se chercher des excuses : le gouverne-

abierto a través de las redes sociales. ¿Cuál es

rope (IESE et Esade) et la culture d’entreprise

ment ne favorise pas l’esprit d’entreprise, les lois

la audiencia más grande?

y est fermement implantée. Il s’agit d’un lieu

ne sont pas favorables… Tout cela peut être vrai,

Cambia todas las semanas, pero creo que Indo-

très européen, très cosmopolite et avec une

mais si vous allez ailleurs vous rencontrerez d’autres

nesia, con 10 millones de seguidores. Cataluña

bonne image de marque.

problèmes, le lieu idéal n’existe pas. Les obstacles

está en la quinta o sexta posición. l

Et les inconvénients ?

principaux sont ceux que nous nous imposons nous-

Je n’en vois aucun. Il y a quelques années, c’était

mêmes. À partir du moment où des entreprises

différent. L’image de l’entrepreneur commence

qui ont été créées ici ont atteint des rentabilités

tout juste à être comprise : dans notre société, les

astronomiques, ou qu’elles facturent des milliards,

gens ne distinguaient pas ce qui était inhabituel

il est évident qu’ici tout est possible.

de ce qui était mauvais. Lancer une société consa-

Vous affirmez qu’il y a eu un changement d’at-

crée aux nouvelles technologies était quelque

titude à l’égard des entrepreneurs. En tant que

chose d’inhabituel et les gens l’associaient avec

professeur d’université, vous avez remarqué

ce qui n’était pas bien.

ce changement parmi les élèves ?

Que pouvons-nous dire à un investisseur pour

Oui, aujourd’hui tout est beaucoup mieux. Peut-

persona que convierte una idea en una realidad asumiendo un riesgo. Este riesgo puede ser eco-

UN ENTREPRENEUR EST UNE PERSONNE QUI CONCRÉTISE UNE IDÉE EN ASSUMANT UN RISQUE ÉCONOMIQUE, SOCIAL...” 102 / #CatalunyaExperience

098-103 lee 3des FOK CA ES.indd 102

07/01/15 13:13

INSPIRIT

Un moment de la intervenció de Dídac Lee a l’acte de graduació de la Facultat de Dret de la UdG (Universitat de Girona).

EL PERFIL Figueres (Girona), 1974. Hijo de padres taiwaneses, Dídac Lee es un emprendedor y empresario de referencia en Cataluña. En 19 años ha montado 15 empresas, nueve de las cuales aún funcionan. En la actualidad es consejero delegado de Inspirit, una aceleradora de start-ups que también

Un momento de la intervención de Dídac Lee en el acto de graduación de la Facultad de Derecho de la UdG (Universidad de Girona). Moment de l’intervention de Dídac Lee lors de la cérémonie de remise des diplômes de la Faculté de droit de l’UdG (Université de Girona).

participa en empresas de base tecnológica con perfil innovador, como Spamina, Fhios, Hotelerum y Zyncro. La última construye redes sociales corporativas e intranets de última generación y se valoró en 30 millones de euros el pasado mes de octubre de 2014. El grupo Inspirit cuenta con 400 trabajadores, el 80% de los cuales son ingenieros, y está presente en seis países, entre los cuales se encuentran Brasil, China y EE UU. Dídac Lee también es conocido por ser directivo del FC Barcelona en el área de Nuevas Tecnologías. Es profesor invitado de la Universidad de Barcelona, del IESE, de la Universidad de Girona, del Instituto de Empresa y de la Universidad Politécnica de Madrid. l

DÍDAC LEE RECOMIENDA VISITAR... La población de Figueres fue el lugar de acogida de la familia de Dídac Lee, y

être parce que les administrations ont favorisé

sólo por eso para él es ya un lugar especial. Un sitio, además, señalado en los

ce changement, car la crise est un déclencheur…

mapas por el genio creativo de Dalí y su Teatro-Museo. Quizás parte de esa

Actuellement, l’environnement est plus favo-

capacidad de imaginar otros mundos contagió a Lee, para quien las Ramblas

rable. Mais finalement, le plus important, c’est

de la capital del Alt Empordà le traen muy buenos recuerdos. l

que chacun fasse ce qu’il souhaite. Ce qui n’est pas tenable, c’est que l’entrepreneur passe du statut de paria à celui de modèle à imiter à tout prix. Nous avons également tendance à

LE PROFIL

confondre le statut d’entrepreneur et celui de

Figueres (Girona), 1974. Fils de parents taïwanais, Dídac Lee est un

chef d’entreprise. Un entrepreneur est une per-

entrepreneur et chef d’entreprise de référence en Catalogne. En 19 ans,

sonne qui concrétise une idée en assumant un

il a créé 15 entreprises, dont neuf sont encore actives. Il est actuellement

risque. Ce risque peut être économique, social…

directeur général d’Inspirit, un accélérateur de start-ups qui collabore également

Hors de Barcelone, quelles initiatives sont orga-

avec des entreprises technologiques dotées d’un profil innovateur, notamment

nisées pour promouvoir l’esprit d’entreprise et

Spamina, Fhios, Hotelerum et Zyncro. Cette dernière construit des réseaux sociaux

l’accélération des entreprises ?

d’entreprise et des intranets de dernière génération et sa valeur a été estimée

Dans toutes les provinces catalanes, les initiatives

à 30 millions d’euros au mois d’octobre 2014. Le groupe Inspirit emploie

sontdeplusenplusnombreuses,maisnotreterritoire

400 personnes, dont 80 % sont des ingénieurs, il est présent dans six pays,

est si petit qu’il importe peu d’entreprendre à Girona,

dont le Brésil, la Chine et les États-Unis. Dídac Lee est également connu en tant

SantCugatouBarcelone.Cequiestvrai,c’estquecelui

que dirigeant du FC Barcelone pour le secteur des nouvelles technologies. Il est

qui entreprend dans d’autres parties de la Catalogne

professeur invité de l’Université de Barcelone, de l’IESE, de l’Université de Girona,

(je connais mieux le cas de Girona) a tendance à pen-

de l’Institut de l’entreprise et de l’Université Polytechnique de Madrid. l

ser au niveau local. De nombreuses entreprises ne vendent pas à l’extérieur, pas plus qu’à Barcelone.

DÍDAC LEE VOUS CONSEILLE DE VISITER…

Vous êtes le responsable de l’ouverture du FC

La localité de Figueres est le lieu où s’est installée la famille de Dídac Lee, c’est

Barcelone à travers les réseaux sociaux. Quelle

pourquoi il y est particulièrement attaché. De plus, il est connu dans le monde entier

est l’audience la plus importante ?

pour avoir donné naissance au génie créateur de Salvador Dali et pour accueillir son

Ellechangetouteslessemaines,maisjecroisquec’est

Théâtre-Musée. Il se pourrait bien qu’une partie de cette capacité à imaginer

l’Indonésie, avec 10 millions de supporters. La Cata-

d’autres mondes ait inspiré M. Lee, pour qui les Ramblas de la capitale de

logne se trouve en cinquième ou sixième position. l

l’Alt Empordà évoquent de très bons souvenirs. l

103 / #CatalunyaExperience 103 / #CatalunyaExperience 098-103 lee 3des FOK CA ES.indd 103

07/01/15 13:13

CULTURA CULTURE

CULTURA PER HENRY DE LAGUÉRIE, FRANÇA Periodista i corresponsal. Treballa per a Radio Europe 1 i TV LCI, Le Parisien o La Dépêche du Midi. Autor de Les Catalans, ed. Ateliers H. CATALUNYA TÉ UN DELS IDIOMES més antics d’Europa i una cultura mil·lenària. Dels Pirineus a la plana de Vic, de Barcelona a l’Empordà, es parla català amb orgull però amb esperit

integrador. Avui dia, quan els catalans reivindiquen el seu idioma, la seva cultura i la seva manera de ser, defensen uns valors: l’audàcia, el coratge, el sentit comú, el conviure. Per la imatge que projecta aquest poble, la cultura catalana és avantguardista i oberta al món. Salvador Dalí resumia perfectament la seva dualitat: “Volem ser ultralocals per poder ser universals”. Així és la cultura catalana: ancorada a la terra i permeable al món. Els castells en són un bon exemple: vénen

104 / #CatalunyaExperience

104-105 Portadeta Henry Laguerie 2des FOK CA ES.indd 104

07/01/15 13:16

ORIOL LLAURADÓ

CATALUÑA TIENE UNO de los idiomas más antiguos de Europa y una cultura milenaria. Desde los Pirineos hasta la llanura de Vic, de Barcelona al Empordà, se habla catalán con orgullo y, a su vez, con espíritu integrador. Hoy en día, cuando los catalanes reivindican su lengua, su cultura y su manera de ser defienden también unos valores: la audacia, el coraje, el sentido común, la convivencia. Por la imagen que proyecta este pueblo, la cultura catalana es vanguardista y abierta al mundo. Salvador Dalí resumía perfectamente su dualidad: “Queremos ser ultralocales para poder ser universales”. Así es la cultura catalana: anclada en la tierra pero permeable al mundo. Los castells son un buen ejemplo de ello: provienen de una antigua tradición del sur de Cataluña y, en ellos, puede participar quien quiera. En un mundo tan globalizado, la cultura catalana se distingue por su personalidad y autenticidad. Ferran Adrià, Antoni Gaudi, Antoni Tàpies o Jaume Plensa destacan por su inconformismo, presente también en una sociedad siempre inquieta y atrevida. Merece la pena descubrir y conocer un pueblo comunicativo, que en el siglo XXI cuida tanto su lengua como su cultura. l Por Henry de Laguérie, Francia Periodista y corresponsal de medios como Radio Europe 1 y TV LCI, Le Parisien o La Dépêche du Midi. Autor de Les Catalans, ed. Ateliers H.

d’una tradició antiga, del sud de Catalunya, i hi pot participar tothom. En un món tan globalitzat, la cultura catalana es distingeix per la seva personalitat i la seva autenticitat. Ferran Adrià, Antoni Gaudi, Antoni Tàpies o Jaume Plensa es caracteritzen pel seu inconformisme, present també en una societat sempre inquieta i atrevida. Val la pena descobrir i conèixer un poble comunicatiu, que el segle XXI cuida tant la seva llengua i la seva cultura. l

Colla de diables enmig d’un correfoc, una tradició molt mediterrània.. Conjunto de diablos en pleno correfoc, una tradición muy mediterránea..

Groupe de diables en plein correfoc, une tradition typiquement méditerranéenne.

LA CATALOGNE POSSÈDE l’une des langues les plus anciennes d’Europe et une culture millénaire. Depuis les Pyrénéens jusqu’à la plaine de Vic, de Barcelone jusqu’à l’Empordà, les habitants sont fiers de parler catalan, mais dans un esprit d’intégration. De nos jours, lorsque les Catalans revendiquent leur langue, leur culture et leur manière d’être, ils défendent également des valeurs : l’audace, le courage, le bon sens, la cohabitation. L’image donnée par ce peuple est celle d’une culture catalane avant-gardiste et ouverte sur le monde. Salvador Dali résumait parfaitement sa dualité : « Nous voulons être ultralocaux pour pouvoir être universels ». La culture catalane est ainsi : ancrée dans la terre, mais perméable au monde. Les castells en sont un exemple parfait : ils sont issus d’une ancienne tradition du sud de la Catalogne, mais tous ceux qui le souhaitent peuvent y participer. Dans un monde globalisé, la culture catalane se distingue par sa personnalité et son authenticité. Ferran Adrià, Antoni Gaudi, Antoni Tàpies ou Jaume Plensa se démarquent par leur anticonformisme, lequel est également présent dans une société en évolution perpétuelle et audacieuse. Au XXIe siècle, ce peuple communicatif qui mérite d’être connu, veille aussi bien sur sa langue que sur sa culture. l Par Henry de Laguérie, France Journaliste et correspondant de médias comme Europe 1 et LCI, Le Parisien ou la Dépêche du Midi. Auteur de Les Catalans, éd. Ateliers H.

105 / #CatalunyaExperience

104-105 Portadeta Henry Laguerie 2des FOK CA ES.indd 105

07/01/15 13:16

CULTURA

LLUÍS CARRO

CULTURA CULTURE

106 / #CatalunyaExperience

106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 106

07/01/15 13:17

ELS CASTELLERS ENFILAR-SE ALS NÚVOLS T · JOSEP MARIA PALAU

Els Xiquets de Tarragona es diferencien de la resta de colles per la seva camisa ratllada. Los Xiquets de Tarragona se diferencian del resto de colles por su camisa rayada.

Els Xiquets de Tarragone se distinguent des autres colles par leur chemise à rayures.

LOS CASTELLERS. SUBIRSE A LAS NUBES LES TOURS HUMAINES. ATTEINDRE LES NUAGES 107 / #CatalunyaExperience

106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 107

07/01/15 13:17

CULTURA CULTURA CULTURE

La plaça del Blat de Valls és plena de gom a gom. Avui és Santa Úrsula, festivitat local i un dels moments culminants de la temporada castellera

Castellers a la Festa Major. Castellers en la Fiesta Mayor. Castellers pendant la fête patronale.

LLUÍS CARRO

ambé és la diada en la qual es fa palesa de manera evident la rivalitat entre la Colla Vella i la Colla Jove dels Xiquets de Valls. Una rivalitat festiva, però no per això menys intensa i aferrissada. Per això la plaça és plena. Una plaça, per cert, que manté la fesomia de quan s’hi van començar a aixecar torres humanes, pels volts del segle XVIII. Arran de terra, costa entendre com es compon la pinya, aquella munió de mans i braços encreuats que serà la base del castell. Si tenim la sort de poder fer una ullada al plànol que porta a la mà el cap de colla, veurem que hi ha un disseny, un subtil joc d’arcbotants i contraforts humans. Són una autèntica obra d’enginyeria que treballa amb material sensible en lloc de pedra i morter. Els grallers comencen a tocar. Un visitant s’estranya que no ho han fet fins que la torre es començava a aixecar. Algú li explica que es tracta d’un castell de set i que, per tant, la música comença amb la pujada dels terços. L’estranger fa que sí, però està clar que per a ell l’argot casteller és confús. En qualsevol cas, entén que seran set els pisos que separaran l’enxaneta del terra, aquell vailet que en coronar la torre farà l’aleta, és a dir, aixecarà el braç per damunt del cap. En aquell instant, la plaça sencera serà un clam, un esclat de joia. Però, atenció, encara no s’hauria de cantar victòria, perquè el castell s’ha

108 / #CatalunyaExperience

106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 108

07/01/15 13:18

SÓN UN SUBTIL JOC D’ARCBOTANTS I CONTRAFORTS HUMANS SON UN SUTIL JUEGO DE ARBOTANTES Y CONTRAFUERTES HUMANOS IL S’AGIT D’UN JEU SUBTIL D’ARCSBOUTANTS ET DE CONTREFORTS HUMAINS

La canalla aprèn des de ben petita el ball de bastons. Los niños aprenden desde pequeños el ball de bastons.

Les enfants apprennent dès leur plus jeune âge le ball de bastons.

La plaza del Blat de Valls está llena a rebosar. Hoy es Santa Úrsula, festividad local y uno de los momentos culminantes de la temporada castellera

La place du Blat de Valls est noire de monde. Aujourd’hui c’est la Santa Úrsula, une fête locale et l’un des moments culminants de la saison castellera

TAMBIÉN ES LA FIESTA en la que se pone de manifiesto de manera evidente la rivalidad entre la Colla Vella y la Colla Jove de los Xiquets de Valls. Una rivalidad festiva, pero no por ello menos intensa y enconada. Por eso la plaza está llena. Una plaza, por cierto, que mantiene la fisonomía de cuando se empezaron a levantar torres humanas, en torno al siglo XVIII. A ras de suelo, cuesta entender cómo se forma la piña, esa multitud de manos y brazos cruzados que será la base del castell. Si tenemos la suerte de poder echar un vistazo al plano que lleva en la mano el jefe de cuadrilla, veremos que hay un diseño, un sutil juego de arbotantes y contrafuertes humanos. Es una auténtica obra de ingeniería que trabaja con material sensible en lugar de con piedra y mortero. Los grallers empiezan a tocar. Un visitante se extraña de que no lo hayan hecho hasta que la torre se empezaba a levantar. Alguien le cuenta que se trata de un castell de siete y que, por lo tanto, la música empieza con la izada de los tercios. El turista asiente, aunque queda claro que para él la jerga castellera es confusa. En cualquier caso, entiende que serán siete los pisos que separarán a la enxaneta del suelo, aquel chiquillo que

C’EST ÉGALEMENT LA FÊTE où la rivalité entre la Colla Vella et la Colla Jove des Xiquets de Valls atteint son apogée. Une rivalité festive, mais non moins intense et acharnée. Voilà pourquoi la place est pleine de monde. Une place qui conserve d’ailleurs la même apparence que celle qu’elle avait lorsque des tours humaines ont commencé à s’élever, vers le XVIIIe siècle. Au niveau du sol, nous avons du mal à comprendre l’assemblage constitué par cette multitude de mains et de bras entrelacés qui constituera la base du castell. Si nous avons la chance de pouvoir jeter un coup d’œil au plan tenu par le chef du groupe, nous découvrons l’élaboration préalable, un subtil jeu d’arcs-boutants et de contreforts humains. Il s’agit d’un authentique ouvrage d’ingénierie dont le matériau est plus délicat que la pierre et le mortier. Les grallers commencent à jouer. Un visiteur s’étonne qu’ils ne commencent qu’une fois la tour commencée. Un autre lui apprend qu’il s’agit d’un castell de sept et que, par conséquent, la musique commence avec l’élévation des tiers. Le touriste acquiesce, mais on se rend bien compte que pour lui, le jargon casteller est très confus. Quoi qu’il en soit, il comprend qu’il y aura sept étages entre le RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

carregat, però falta descarregar-lo per arrodonir la feina. Ara és quan els nervis i l’emoció poden trair el resultat. Concentració, doncs. Es fa estrany pensar que diades com aquestes s’han succeït al Camp de Tarragona durant centenars d’anys. Des d’aquelles comarques s’estrendrien després al Penedès i, més tard, per tot Catalunya, per arribar fins i tot a les Balears o a la Catalunya Nord. El que ningú no posa en dubte és el paper de Valls com a bressol dels castells, en

109 / #CatalunyaExperience 109 / #CatalunyaExperience 106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 109

07/01/15 13:19

CULTURA CULTURA CULTURE

disposar de les proves documentals escrites més antigues que es poden trobar sobre el tema. Un petit ball de xifres situa entre el 1805 i el 1815 la primera referència indiscutible a l’existència de dues colles a la població, la dels Pagesos i la dels Menestrals. Amb el temps, es convertirien en les colles Vella i Jove dels Xiquets de Valls. Tot i això, Tarragona capital també polaritza l’atenció castellera, en particular al voltant de les Festes de Santa Tecla, un esdeveniment caleidoscòpic que dura 10 dies complets i que ha estat distingit com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat. Aquestes festes emblemàtiques compten amb una important exhibició castellera, però també amb dotzenes d’activitats i manifestacions culturals que inclouen representacions, balls,

entremesos i tota mena de variables d’allò que anomenem cultura tradicional popular. No massa lluny de les restes de la Imperial Tarraco romana, davant de la catedral, s’aixequen pilars humans que caminen amunt i avall per les escales en un prodigi d’equilibri. D’aquesta manera, Valls aprofita l’atenció que genera el món casteller per donar a conèixer els carrerons estrets dels seu Call i el seu arrelament en el món rural, com fan palès el nom de les seves places de l’Oli i del Blat, mentre Tarragona fa gala d’un ric passat històric i d’una façana marítima recuperada i plena de vida nocturna. Però potser el més important del fet casteller és la filosofia que hi ha al darrere i que es resumeix amb el lema “força, equilibri, valor i seny”, extret d’una obra de Josep Anselm Clavé. La

força és necessària per aguantar el pes de la torre, però també podria veure’s com un exemple del caràcter català, capaç de resistir el que calgui. L’equilibri és un concepte que s’explica sol, d’igual manera que el valor: els dos impliquen confiança en el company i voluntat de tirar amunt passi el que passi, des de ben petits. Finalment, el seny, aquell sentit de la mesura, el control i la planificació que permet executar les obres més complicades. El contrapès el trobem en la sublim bogeria de voler aixecar un pilar humà per tocar el cel. l

TOT I QUE AVUI S’ESTENEN PER TOT CATALUNYA, NINGÚ POSA EN DUBTE EL PAPER DE LA CIUTAT DE VALLS COM A BRESSOL DELS CASTELLS

110 / #CatalunyaExperience

106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 110

07/01/15 13:20

La enxaneta, el más pequeño de la colla, corona el castell y es invitado a subir al balcón municipal. L’enxaneta, le plus petit de la colla, couronne le castell et est invité à monter au balcon municipal.

106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 111

sol et l’enxaneta, ce gamin qui couronnera la tour en faisant « la aleta », c’est-à-dire, en levant le bras au-dessus de la tête. À cet instant, toute la place résonnera d’une immense clameur, une explosion de joie. Mais, attention, car il ne faut pas encore chanter victoire, le castell est réalisé, mais il faut maintenant achever le travail et le démonter. Il s’agit d’un moment clé, car les nerfs et l’émotion risquent de tout gâcher. La concentration doit être maximale. On se surprend à penser que des journées comme celle-ci se sont succédées dans le Camp de Tarragona pendant des centaines d’années. Depuis ces régions elles se sont ensuite étendues au Penedès, et plus tard, à toute la Catalogne, pour atteindre même les Baléares ou la Catalogne

AUNQUE HOY SE EXTIENDEN POR TODA CATALUÑA, NADIE PONE EN DUDA EL PAPEL DE LA CIUDAD DE VALLS COMO CUNA DE LOS CASTELLS BIEN QU’ON LES RETROUVE DANS TOUTE LA CATALOGNE, PERSONNE NE REMET EN CAUSE LE RÔLE DE LA VILLE DE VALLS EN TANT QUE BERCEAU DES TOURS HUMAINES

ORIOL LLAURADÓ

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

L’enxaneta, el més petit de la colla, corona el castell i és convidat a pujar al balcó municipal.

al coronar la torre hará “la aleta”, es decir, levantará el brazo por encima de la cabeza. En ese instante, la plaza entera será un clamor, un estallido de alegría. Pero, cuidado, todavía no se debería cantar victoria porque el castell se ha cargado; falta descargarlo para redondear el trabajo. Ahora es cuando los nervios y la emoción pueden traicionar el resultado. La concentración manda. Es extraño pensar que jornadas como éstas se han sucedido en el Camp de Tarragona durante cientos de años. Desde estas comarcas se extenderían después al Penedès y, más tarde, a toda Cataluña, para llegar incluso a las Baleares o a la Cataluña Norte. Lo que nadie pone en duda es el papel de Valls como cuna de los castells, ya que atesora las pruebas documentales escritas más antiguas que se pueden encontrar sobre el tema. Un pequeño baile de cifras sitúa entre 1805 y 1815 la primera referencia de la existencia de dos colles en la población: la de los Campesinos y la de los Menestrales. Con el tiempo, se convertirían en la Colla Vella y la Colla Jove de los Xiquets de Valls. Sin embargo, Tarragona capital también polariza la atención castellera, en particular por las Fiestas de Santa Tecla, un evento caleidoscópico que dura 10 días completos y que la Generalitat ha distinguido como Fiesta Patrimonial de Interés Nacional. Estas fiestas emblemáticas cuentan con una importante exhibición castellera, pero también con docenas de actividades y manifestaciones culturales que incluyen representaciones, bailes, entremeses y todo tipo de variables de lo que llamamos cultura popular tradicional. No muy lejos de los restos de la Imperial Tarraco romana, frente a la catedral, se levantan pilares humanos que, en un prodigio de equilibrio, recorren arriba y abajo las escaleras. De este modo, Valls aprovecha la atención que genera el mundo casteller para dar a conocer los callejones estrechos de su Barrio Judío y su arraigo al mundo rural, como ponen de manifiesto el nombre de sus plazas del Oli y del Blat, mientras Tarragona hace gala de un rico pasado histórico y de una fachada marítima recuperada y llena de vida nocturna. Pero quizás lo más importante del fenómeno casteller es la filosofía que subyace y que se resume en el lema “fuerza, equilibrio, valor y cordura”, extraído de una obra de Josep Anselm Clavé. La fuerza es necesaria para soportar el peso de la torre, aunque también puede verse como un ejemplo del carácter catalán, capaz de resistir lo que sea. El equilibrio es un concepto que se explica por sí solo, de igual modo que el valor: ambos implican confianza en el compañero y voluntad de elevarse pase lo que pase, ya desde muy pequeños. Y finalmente, la cordura, ese sentido de la medida, el control y la planificación que permite ejecutar las tareas más complicadas. El contrapeso lo encontramos en la sublime locura de querer levantar un pilar humano para tocar el cielo. l

07/01/15 13:20

CULTURA

LLUÍS CARRO

CULTURA CULTURE

EL FACTOR HUMÀ Quan es pensa en el fet casteller, sovint es giren els ulls cap al sud del país, però la veritat és que de colles n’hi ha arreu de Catalunya, i algunes d’una qualitat excepcional. Per exemple, durant els anys 80, castellers com els de Vilafranca del Penedès o els Minyons de Terrassa van aixecar impressionants castells de nou pisos. En concret, els Minyons van aixecar al Raval de Montserrat de Terrassa i, per primer cop a la història, un dos de nou amb folre i manilles. Aquí arrenca el que es coneix com a Època de platí del món casteller. Una època que supera reptes cada any a la festa major de Vilanova i la Geltrú, lgualada, Mataró o Barcelona, per citar alguns exemples. Aquest llampec de germanor que recorre tot Catalunya i que s’expressa fent pinya a cada castell ha millorat en espectacularitat. Els experts diuen que això ve de la introducció de la dona en les colles, que comporta més flexibilitat i tècnica. El talent femení fa la diferència ll

EL FACTOR HUMANO Cuando se piensa en el fenómeno casteller, a menudo se mira hacia el sur del país, pero la verdad es que hay colles por toda Cataluña, y algunas de una calidad excepcional. Por ejemplo, durante los años 80, castellers como los de Vilafranca o los Minyons de Terrassa elevaron

LE FACTEUR HUMAIN Lorsque l’on parle du phénomène des casteller, le regard se tourne vers le sud du pays, mais en réalité on trouve des colles dans toute la Catalogne et certaines sont d’une qualité exceptionnelle. Par exemple, pendant les années 1980, des castellers comme ceux e Vilafranca ou les Minyons de Terrassa ont élevé

112 / #CatalunyaExperience

106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 112

07/01/15 13:21

L’ARRIBADA DE LA DONA A LES COLLES COMPORTA MÉS FLEXIBILITAT I TÈCNICA. ÉS A DIR, MÉS ESPECTACULARITAT du nord. Ce dont personne ne doute c’est que Valls a joué un rôle clé en tant que berceau des castells, car les documents écrits les plus anciens consacrés à cette activité y sont conservés. Un certain nombre chiffres situent entre 1805 et 1815 les premières références à l’existence de deux colles dans la localité : celle des Paysans et celle des Artisans. Avec le temps, elles deviendraient la Colla Vella et la Colla Jove de los Xiquets de Valls. Cependant, Tarragone, la capitale, polarise également l’attention castellera, en particulier pendant les fêtes de Santa Tecla, un événement kaléidoscopique qui dure 10 jours et que la Generalitat a établi en tant que Fête patrimoniale d’intérêt national. Ces fêtes emblématiques incluent une importante exposition castellera, mais également des douzaines d’activités et de manifestations culturelles qui comprennent des représentations, des danses, des hors d’œuvre et toutes sortes de variations de ce que nous appelons culture populaire traditionnelle. À proximité de la Tarraco romaine impériale, en face de la cathédrale, des piliers humains se dressent puis, par un miracle d’équilibre, parcourent les escaliers de bas en haut. Ainsi, Valls

profite de l’attention suscitée par le monde casteller pour faire découvrir les allées étroites de son quartier Juif et son ancrage dans le monde rural, comme le prouvent le nom de ses places de l’Oli et du Blat, tandis que Tarragone fait étalage de son riche passé historique et d’une façade maritime récupérée et pleine de vie nocturne. Mais la clé du phénomène casteller réside peut-être dans la philosophie sous-jacente et que résume la devise « force, équilibre, courage et raison », extrait d’une œuvre de Josep Anselm Clavé. La force est nécessaire pour supporter le poids de la tour, mais on peut également considérer qu’il s’agit d’un exemple du caractère catalan, capable de résister à toutes les épreuves. L’équilibre est un concept qui s’explique par lui-même, tout comme le courage : tous deux impliquent une confiance envers le compagnon et la volonté de s’élever quoi qu’il arrive, dès le plus jeune âge. Et finalement, le bon sens, ce sens de la mesure, le contrôle, et la planification qui permet d’exécuter les tâches les plus complexes. La contrepartie réside dans la folie sublime de vouloir élever un pilier humain pour atteindre le ciel. l

LA LLEGADA DE LA MUJER A LAS COLLES COMPORTA MAYOR FLEXIBILIDAD Y TÉCNICA. ES DECIR, MÁS ESPECTACULARIDAD L’INCLUSION DE LA FEMME DANS LES « COLLES » APPORTE UNE FLEXIBILITÉ ET UNE TECHNIQUE ACCRUES. ELLES DEVIENNENT PLUS SPECTACULAIRES

JAVIER MIGUÉLEZ

Aixecada de castells a la plaça Sant Jaume / Construcción de castells en la plaza Sant Jaume / Construction de tours humaines sur la place Sant Jaume

impresionantes castells de nueve pisos. En concreto, los Minyons izaron en el Raval de Montserrat de Terrassa y, por primera vez en la historia, un dos de nou amb folre i manilles. En ese momento arranca lo que se conoce como la Edad de platino del mundo casteller. Se trata de una época que supera retos todos los años en la fiesta mayor de Vilanova i la Geltrú, Igualada,

Mataró o Barcelona, por citar tan sólo algunos ejemplos. Ese destello de fraternidad que recorre toda Cataluña y que se expresa haciendo piña en cada castell ha mejorado en espectacularidad. Los expertos señalan que esto se debe a la incorporación de la mujer a las colles, lo que comporta una mayor flexibilidad y técnica. El talento femenino marca la diferencia. l

d’impressionnants castells de neuf étages. Plus concrètement, les Minyons ont élevé dans le Raval de Montserrat de Terrassa et, pour la première fois dans l’histoire, un dos de nou amb folre i manilles. C’est à cette époque que débute ce que l’on appelle l’époque de platine du monde casteller. Il s’agit d’une époque qui relève chaque années des défis pendant la fête patronale de Vilanova i la Geltrú, Igualada,

Mataró ou Barcelone, pour ne citer que quelques exemples. Cet esprit de fraternité qui parcourt toute la Catalogne et qui est reflété dans la solidarité représentée par chaque castell est devenu de plus en plus spectaculaire. Les experts insistent sur le fait que cela est du à l’intégration de la femme aux colles, ce qui implique une flexibilité et une technique accrues. Le talent féminin marque la différence. l

113 / #CatalunyaExperience

106-113 castellers 3 des FOK CA ES.indd 113

07/01/15 13:21

CULTURA

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME

CULTURA CULTURE

114 / #CatalunyaExperience

114-119 havaneres 15des FOK CA ES.indd 114

07/01/15 15:58

LES HAVANERES MÚSICA PER VIATJAR T · OLGA BOLUDA

LAS HABANERAS. MÚSICA PARA VIAJAR DES HAVANAISES. MUSIQUE POUR VOYAGER

Platja que acull la popular Cantada d’Havaneres a Calella de Palafrugell. Playa que acoge el popular Canto de Habaneras en Calella de Palafrugell. Plage qui accueille le chant populaire des havanaises à Calella de Palafrugell.

115 / #CatalunyaExperience

114-119 havaneres 15des FOK CA ES.indd 115

07/01/15 15:58

CULTURA CULTURA CULTURE

Les cantades d’havaneres assenyalen l’inici de l’estiu a la Costa Brava. Amb la seva cadència caribenya, parlen de la relació de Catalunya amb el mar. I del seu esperit aventurer

MIGUEL ÁNGEL ÁLVAREZ

questa és la història d’una música que mira al mar. Comença fa 50 anys, en una trobada de cantaires a la taverna de Can Batlle, a Calella de Palafrugell. L’esdeveniment aplega avui dia a principi de juliol més de 40.000 persones amb el nom de la Cantada d’Havaneres de Calella. També se celebren cantades a Begur, l’Estartit, Platja d’Aro, Pals, Sant Feliu de Guíxols... Però, què son les havaneres? Aquesta música té un origen llunyà, a l’altra banda de l’Atlàntic, i un passat viatger que ens parla d’històries de mariners, de batalles, d’amors i desamors, d’enyorances i de la mar que la va portar fins a aquestes platges des de les remotes aigües de Cuba. Tot i tenir els seus orígens a l’Havana, curiosament a Catalunya no va subsistir a les comarques més vinculades amb el comerç d’ultramar, com el Garraf, el Maresme o el Penedès, sinó que el seu compàs cadenciós i ondulant es va refugiar a la tradició cantaire de les tavernes de les contrades litorals gironines. L’havanera és una música de sons exòtics i apegalosos, amb lletres de fàcil recordar i una varietat prou àmplia per complaure un gran nombre de públic, s’ha fet un lloc en les nostres tradicions. Una música d’arrels antillanes i precedents africans, traspassada a la realitat mediterrània: el gènere és una bona expressió de la

116 / #CatalunyaExperience

114-119 havaneres 15des FOK CA ES.indd 116

07/01/15 15:58

PARLEN D’HISTÒRIES DE MARINERS I DE DESAMORS A LES AIGÜES DE CUBA HABLAN DE HISTORIAS DE MARINEROS Y DE DESAMORES EN AGUAS DE CUBA ELLES PARLENT D’HISTOIRES DE MARINS ET DE DÉSAMOURS DANS LES MERS DE CUBA

Vista aèria de la cala de Llafranc. Vista aérea de la cala de Llafranc. Vue aérienne de la crique de Llafranc.

capacitat de síntesi i de la pluralitat de la cultura catalana. Les havaneres fan somiar amb periples per terres llunyanes, però, ben a la vora d’on ressonen les seves notes, hi ha rutes que també conviden al descobriment. Es tracta dels camins de ronda, recorreguts a peu que dibuixen el litoral integrant-se en la natura, rescatant una manera de viatjar d’altres èpoques. Antany, aquests senders eren simples corriols creats pel trànsit reiterat prop dels penya-segats, que servien per vigilar el perill dels invasors que venien del mar, per arribar a les cales on els pescadors guardaven les barques, per accedir als fars, als conreus o als boscos, portar el ramat, anar a collir garrofes, anar a pelar suros, a collir musclos o a rescatar les restes d’un naufragi... Camins arran de mar que la gent ha fet servir des de temps immemorials i que avui dibuixen una interessant alternativa per conèixer el litoral pausadament. CAMINS DE RONDA De Blanes a Llançà, la costa està unida per aquests trams que conviden a gastar sola i a respirar l’aire de mar. Tal com feien corsaris i pirates, permeten explorar amagatalls i cales de postal, pedregoses com la de s’Alguer a Palamós o la cala Ferriol a l’Escala, o de sorra gruixuda i idíl·liques transparències, com la cala Estreta o la cala del Crit. Són vies senzilles que ens porten fins a antigues fortificacions, torres de guaita i muralles com la de Tossa de Mar. O ens enfilen fins a les ruïnes d’un antic poblat iber (com les de la platja verge del Castell) o ens apropen fins als aiguamolls de Pals. Uns camins que ens permeten gaudir de les terrasses florides del passeig de s’Agaró o arribar en una passejada de Calella a Llafranc. Un paisatge de frontera que serpenteja arran de mar. l

El canto de habaneras señala el inicio del verano en la Costa Brava. Con su cadencia caribeña, hablan de la relación de Cataluña con el mar. Y de su espíritu aventurero ÉSTA ES LA HISTORIA de una música que mira al mar. Comienza hace 50 años, en un encuentro de cantores en la taberna de Can Batlle, en Calella de Palafrugell. El evento reúne a principios de julio a más de 40.000 personas con el nombre de la Cantada d’Havaneres de Calella. También se celebran cantos en Begur, L’Estartit, Platja d’Aro, Pals, Sant Feliu de Guíxols... Pero ¿qué son las habaneras? Esta música tiene un origen lejano, al otro lado del Atlántico, y un pasado viajero que nos habla de historias de marineros, batallas, amores y desamores, añoranzas y del mar que la trajo desde las remotas aguas de Cuba hasta estas playas. A pesar de tener sus orígenes en La Habana, curiosamente en Cataluña no subsistió en las comarcas más vinculadas con el comercio de ultramar, como el Garraf, el Maresme o el Penedès, sino que su compás cadencioso y ondulante se refugió en la tradición del canto de las tabernas de las regiones litorales gerundenses.

Le chant des habaneras marque le début de l’été sur la Costa Brava. Sur un rythme caribéen, elles parlent de la relation de Cataluña avec la mer. Et de son esprit aventurier C’EST L’HISTOIRE d’une musique qui contemple la mer. Elle commence il y a 50 ans, lors d’une rencontre de chanteurs dans la taverne de Can Batlle, à Calella de Palafrugell. L’événement réunit tous les ans, début juillet, plus de 40 000 personnes sous le nom de chant de Habaneras de Calella. Il y a également des récitals de chants à Begur, l’Estartit, Platja d’Aro, Pals, Sant Feliu de Guíxols… Mais, qu’est-ce que c’est qu’une habanera ? Cette musique a une origine lointaine, de l’autre côté l’Atlantique, et d’un ancien voyageur qui nous parle d’histoires de marins, de batailles, d’amours et de désamours, de nostalgie, et de la mer qui l’a amenée des lointaines eaux du Cuba jusqu’à ces plages. Malgré ses origines havanaises, curieusement en Catalogne elle n’a pas subsisté dans les régions les plus liées au commerce d’outre-mer, comme le Garraf, le Maresme ou le Penedès, son rythme cadencé et ondulant s’est plutôt réfugié dans les chants traditionnels des tavernes des régions côtières de Gérone. La habanera estune musique aux sons exotiques et accrocheurs, aux paroles faciles à retenir et d’une variété suffisamment grande pour satisfaire un vaste public, qui a trouvé sa place dans nos tradi-

117 / #CatalunyaExperience

114-119 havaneres 15des FOK CA ES.indd 117

07/01/15 15:58

CULTURA CULTURA CULTURE

La habanera es una música de sonidos exóticos y pegadizos, con letras fáciles de recordar y una variedad lo suficientemente amplia como para complacer a un gran número de público, que se ha ganado un rincón en nuestras tradiciones. Una música de raíces antillanas y antecedentes africanos, trasladada a la realidad mediterránea: el género es una gran expresión de la capacidad de síntesis y de la pluralidad de la cultura catalana. Las habaneras nos hacen soñar con viajes por tierras lejanas pero, muy cerca de donde resuenan sus notas, hay rutas que también invitan al descubrimiento. Se trata de los caminos de ronda, recorridos a pie que dibujan el litoral integrándose en la naturaleza y que rescatan el modo de viajar de otras épocas. Antaño, estos caminos eran simples senderos creados por el tráfico continuo cerca de los acantilados que servían para vigilar el

peligro de invasores que venían del mar, alcanzar las calas donde los pescadores guardaban sus barcas, acceder a los faros, cultivos o bosques, pasear el rebaño, coger algarrobas, extraer corcho, coger mejillones o rescatar los restos de un naufragio... Caminos cerca del mar que la gente ha utilizado desde tiempos remotos y que hoy diseñan una interesante alternativa para conocer el litoral pausadamente. CAMINOS DE RONDA Desde Blanes hasta Llançà, la costa está unida por estos tramos que invitan a desgastar las suelas de los zapatos y a respirar la brisa del mar. Delmismomodo que lo hacían piratasycorsarios, permiten explorar escondrijos y calas de postal, pedregosas como la de S’Alguer, en Palamós, o la cala Ferriol, en L’Escala, o de arena gruesa y aguas

ÉS UNA MÚSICA D’ARRELS ANTILLANES I PRECEDENTS AFRICANS, TRASPASSADA A LA REALITAT MEDITERRÀNIA

cristalinas como la cala Estreta o la cala del Crit. Son vías sencillas que nos llevan hasta antiguas fortificaciones, torres de vigilancia y murallas como la de Tossa de Mar. O nos encaminan hasta las ruinas de un antiguo poblado íbero (como las de la playa virgen del Castell) o nos acercan hasta los pantanos de Pals. Unos caminos que nos permiten disfrutar de las terrazas floreadas del paseo de S’Agaró o llegar en un paseo de Calella a Llafranc. Un paisaje de frontera que serpentea al lado del mar. l

ES UNA MÚSICA DE RAÍCES ANTILLANAS Y ANTECEDENTES AFRICANOS, TRASLADADA A LA REALIDAD MEDITERRÁNEA

Cantada d’havaneres a la platja de Portbou. Canto de habaneras en la playa de Portbou. Chant d’ habaneras sur la plage de Portbou.

118 / #CatalunyaExperience

114-119 havaneres 15des FOK CA ES.indd 118

07/01/15 15:59

C’EST UNE MUSIQUE AUX RACINES ANTILLAISES ET D’ORIGINE AFRICAINE, TRANSPOSÉE À LA RÉALITÉ MÉDITERRANÉENNE extraire du liège, pêcher des moules ou dégager les vestiges d’un naufrage… Des chemins près de la mer que les habitants ont empruntés depuis les temps lointains et qui aujourd’hui sont une alternative intéressante pour découvrir pas à pas le littoral. CHEMINS DE RONDE De Blanes jusqu’à Llançà, la côte est unie par ces tronçons qui invitent à user les semelles

des chaussures et à respirer la brise de la mer. Tout comme le faisaient les pirates et les corsaires, ils permettent d’explorer des recoins et des criques de carte postale, pierreuses comme celle de Si Alguer, à Palamós, ou la crique Ferriol, à l’Escala, ou celles de gravier et aux eaux cristallines comme la crique Estreta ou la crique du Crit. Ce sont des voies simples qui nous conduisent jusqu’à d’anciennes fortifications, tours de guet et remparts, comme celle de Tossa de Mar. Ou nous acheminent vers les ruines d’un ancien village Ibère (comme celles de la plage vierge du Castell) ou encore nous conduisent jusqu’aux marais de Pals. Chemins qui nous permettent de profiter des terrasses fleuries de la promenade de S’Agaró ou de déboucher sur une promenade de Calella à Llafranc. Un paysage de frontière qui serpente à côté de la mer. l

ARQUITECTURA DE LA NOSTÀLGIA A la fi del segle XVIII i començament del XIX, molts catalans es van llençar a “l’aventura americana”, una emigració forçada per la gana que, amb sort, acabava amb el feliç retorn a casa. Els que tornaven, no portaven només nostàlgies de rom i havaneres, sinó també prou diners com per aixecar

testimoni de la seva fortuna. És el que a la costa catalana es coneix com les cases d’indians, i de les quals trobem bons exemples, per exemple, a Vilanova i la Geltrú o vorejant el passeig marítim de Sitges. En aquesta població del Garraf, hi veurem diversos habitatges coronats per una torre, des

d’on els propietaris de vaixells podien veure les seves embarcacions comercials i donar-los ordres amb banderes. Moltes d’aquelles residències són ara a l’abast de tothom, reconvertides en seus d’institucions o petits hotels amb encant. l

ARQUITECTURA DE LA NOSTALGIA

ARCHITECTURE DE LA NOSTALGIE

Façana del Palau Maricel de Mar i Maricel de Terra / Fachada del Palau Maricel de Mar y Maricel de Terra / Façade du Palau Maricel de Mar et Maricel de Terra

A finales del siglo XVIII y principios del XIX, muchos catalanes se lanzaron a “la aventura americana”, una emigración forzada por el hambre que, con suerte, finalizaba con un feliz retorno a casa. Los que volvían no traían consigo sólo nostalgias de ron y habaneras, también suficiente dinero para dejar constancia de su fortuna. Es lo que en la costa catalana se conoce como las casas de los indianos, de las que podemos ver ejemplos significativos, como los de Vilanova i la Geltrú o bordeando el paseo marítimo de Sitges. En esta población del Garraf, podremos ver varias viviendas coronadas por una torre, desde donde los propietarios de barcos podían observar sus embarcaciones comerciales y darles órdenes mediante banderas. Muchas de esas residencias están hoy al alcance de todo el mundo, reconvertidas en sedes institucionales u hotelitos con encanto. l

À la fin du XVIIIème et début du XIXème siècle, de nombreux catalans se sont lancés à “ l’aventure américaine “ une émigration forcée par la faim qui, par chance, se terminait par un retour heureux à la maison. Ceux qui revenaient ne ramenaient pas seulement nostalgie, rhum et habaneras, ils rapportaient aussi suffisamment d’argent pour laisser un témoignage de leur fortune. C’est ce qui est connu sur la côte catalane sous le nom de maisons des indiens, dont nous pouvons voir des exemples significatifs, comme celles de Vilanova i la Geltrú ou celles de la promenade maritime de Sitges. Dans ce village du Garraf, nous pourrons voir plusieurs demeures couronnées par une tour, d’où les propriétaires de bateaux pouvaient observer leurs embarcations commerciales et donner des ordres par le biais de drapeaux. La plupart de ces résidences sont aujourd’hui à la portée de tout le monde, reconverties en sièges institutionnels ou petits hôtels de charme. l

SERVEIS EDITORIALS GEORAMA

MARC CASTELLET

tions. Une musique aux racines antillaises et d’origine africaine, transposée à la réalité méditerranéenne : ce genre exprime parfaitement la capacité de synthèse et la pluralité de la culture catalane. Les habaneras nous font rêver de voyages dans des terres éloignées mais, tout à côté de la résonnance de ses notes, surgiront des routes qui invitent également à la découverte. Il s’agit des chemins de ronde, parcourus à pied qui dessinent le littoral en s’intégrant dans la nature et qui font émerger la façon de voyager d’autres époques. Il y a bien longtemps, ces chemins étaient de simples sentiers créés par le trafic continu à proximité des falaises, qui servaient à surveiller le danger de envahisseurs qui venaient de la mer, atteindre les criques où les pêcheurs gardaient leurs bateaux, accéder aux phares, aux champs ou aux forêts, promener le troupeau, cueillir des caroubes,

119 / #CatalunyaExperience 09 / VIU

114-119 havaneres 15des FOK CA ES.indd 119

12/01/15 17:05

CULTURA CULTURA CULTURE

ALBERT GUINO V “CATALUNYA ÉS COM LA MÚSICA, TAN RICA EN PAISATGES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL ESCOLLIR-NE NOMÉS UN”

e d’una família sense tradició musical... El meu primer contacte amb la música va ser als tres anys. Vaig anar a casa d’una veïna que tenia “un moble molt estrany”. Mentre parlava amb la mare, vaig tocar les tecles. Em vaig quedar fascinat que en sortissin sons. A partir d’aquell dia vaig insistir per tornar-hi. Com que no era de jugar amb cotxes o camions, els meus pares van veure alleujats que trobés una aﬁció. El primer piano me’l van portar els Reis Mags. Què ha de tenir una obra per formar part del seu repertori? Una peça va associada a l’autor. Els que m’agraden són aquells amb què m’identiﬁco en esperit. Amb un autor com Chopin puc sentir les seves obres com si fossin meves. Compositor, intèrpret, acadèmic... amb quina faceta se sent més còmode? Bé, amb la docència m’hi vaig trobar. Em van trucar de l’Escola Superior de Música de Catalunya i em va fer molta il·lusió. En canvi, interpretació i composició les associo. Quan interpreto, ho faig des d’una perspectiva de pianista compositor i, quan componc, no ho dissocio del fet de ser intèrpret.

És diferent compondre per al cinema o el teatre d’una peça de clàssica? No és diferent el mitjà, sinó l’objectiu. Quan crees una obra de concert, és més abstracta. Tot comença de zero. En canvi, amb una banda sonora o un ballet estàs al servei del argument, i això et determina l’estil. Tens més pistes quan treballes per a una altra disciplina. Com s’ho fa per compaginar registres tan diferents? Amb molta dedicació, sacriﬁcant molta vida privada. La feina de la composició és molt absorbent, com passa amb totes les tasques creatives. I el piano requereix moltes hores d’estudi. Realment no és un miracle: és feina. Ha col·laborat amb artistes com Barbara Hendricks o Ainoa Arteta. Amb qui li agradaria fer-ho i encara no ha pogut? Potser m’agradaria col·laborar amb algun gran director de cinema, fer la banda sonora, planiﬁcar-la bé. Tant de bo fos Spielberg. Vostè ha compost musicals d’estil molt diferent: Mar i cel, Gaudí... Quin serà el proper? Els musicals sempre han estat d’encàrrec. M’agrada que em

120 / #CatalunyaExperience

120-125 Albert Guinovart 9ds retallada FOK CA ES.indd 120

07/01/15 13:44

DAVID RUANO

ART

T · OLGA BOLUDA

COMPOSITOR COMPOSITOR COMPOSITEUR

sorprenguin. Hi ha una pel·lícula, però, que sempre he pensat que seria una bona òpera o un musical: The Queen, amb Hellen Mirren. És un personatge imponent, amb el fantasma de Lady Di rondant... molt actual i amb un poble que plora la seva mort, que dóna peu a moments corals. Com veu el panorama musical de Catalunya? Està creixent, però la música no és l’art més mimat a Catalunya. És un país més literari i pictòric que musical. Però és veritat que hi ha molt de talent musical. I que la gent que ens hi dediquem i que ens l’estimem, el transmetem. Quin reconeixement té la nostra tradició musical a l’exterior? En general, es coneix molt poc. Hi ha autors catalans famosos de l’època del nacionalisme musical, com Albéniz o Granados. Però tenim altres compositors molt bons que hauríem de promoure. A part dels vius, per la part que em toca! l

LA MÚSICA NO ÉS L’ART MÉS MIMAT A CATALUNYA. ÉS UN PAÍS MÉS LITERARI I PICTÒRIC QUE MUSICAL. PERÒ HI HA TALENT” 121 / #CatalunyaExperience

120-125 Albert Guinovart 9ds retallada FOK CA ES.indd 121

07/01/15 13:44

CULTURA

ÒSCAR RODBAG

DAVID RUANO

CULTURA CULTURE

EL PERFIL Prolíﬁc, creatiu i proper, Albert Guinovart és un artista integral i un dels músics més polifacètics del panorama actual. Nascut a Barcelona el 1962, Guinovart combina amb aparent facilitat les facetes d’acadèmic, intèrpret pianístic i compositor simfònic. Ha coquetejat amb totes les arts escèniques, on destaquen èxits com els del musical Mar i cel, que va compondre amb només 25 anys per a Dagoll Dagom.

Després vindrien títols com Flor de Nit o Gaudí, el musical de Barcelona, sense oblidar les incursions a la televisió, on ha arribat al gran públic amb bandes sonores de conegudes sèries televisives. També s’ha atrevit amb la gran pantalla, on ha posat música a les pel·lícules El llarg hivern o Valentina’s Tango i ha estat un dels orquestradors de la banda sonora de l’oscaritzada The Artist. l

122 / #CatalunyaExperience

120-125 Albert Guinovart 9ds retallada FOK CA ES.indd 122

07/01/15 13:44

“CATALUÑA ES COMO LA MÚSICA, TAN RICA EN PAISAJES QUE ES MUY DIFÍCIL ELEGIR SÓLO UNO”

LA MÚSICA NO ES EL ARTE MÁS MIMADO EN CATALUÑA. ES UN PAÍS MÁS LITERARIO Y PICTÓRICO QUE MUSICAL. PERO HAY TALENTO”

LA MUSIQUE N’EST PAS L’ART LE PLUS CHOUCHOUTÉ EN CATALOGNE. IL S’AGIT D’UN PAYS PLUS LITTÉRAIRE ET PICTURAL QUE MUSICAL. MAIS IL Y A DU TALENT”

VIENE DE UNA FAMILIA sin tradición musical...

privada. El trabajo de la composición, como ocurre

Mi primer contacto con la música fue a los tres

con todas las tareas creativas, es muy absorbente.

años. Fui a casa de una vecina que tenía “un mue-

Y el piano requiere muchas horas de estudio.

ble muy extraño”. Mientras ella hablaba con mi

Realmente no es un milagro: es trabajo.

madre, toqué las teclas. Y me quedé fascinado

Ha colaborado con artistas como Barbara Hen-

con el hecho de que de ahí salieran sonidos. A

dricks o Ainoa Arteta. ¿Con quién le gustaría

partir de ese día insistí en volver. Como yo no jugaba

hacerlo y todavía no ha podido?

con coches o camiones, mis padres vieron con

Quizás me gustaría colaborar con algún gran direc-

alivio que encontrase una afición. El primer piano

tor de cine, hacer la banda sonora, planificarla bien.

me lo trajeron los Reyes Magos.

Ojalá fuera Spielberg.

¿Qué debe tener una obra para formar parte de

Usted ha compuesto musicales de estilo muy

su repertorio?

diferente: Mar i cel, Gaudí... ¿Cuál será el

Una pieza va asociada al autor. Y los que me gus-

próximo?

tan son aquellos con quienes me identifico en

Los musicales siempre han sido de encargo. Me

espíritu. Con un autor como Chopin puedo sentir

gusta que me sorprendan. Hay una película, sin

sus obras como si fueran mías.

embargo, que siempre he pensado que sería una

Compositor, intérprete, académico... ¿Con qué

buena ópera o un musical: The Queen, con Hellen

faceta se siente más cómodo?

Mirren. Es un personaje imponente, con el fan-

Bueno, con la docencia me encontré. Me llamaron

tasma de Lady Di rondando... Muy actual y con un

de la Escuela Superior de Música de Cataluña y

pueblo que llora su muerte, lo que da pie a momen-

me hizo mucha ilusión. En cambio, la interpreta-

tos corales.

ción y la composición son facetas que asocio.

¿Cómo ve el panorama musical de Cataluña?

Cuando interpreto, lo hago desde una perspectiva

Está creciendo, aunque la música no es el arte

de pianista compositor y, cuando compongo, no

más mimado en Cataluña. Es un país más litera-

lo disocio del hecho de ser intérprete.

rio y pictórico que musical. Pero es verdad que hay

¿Es diferente componer para el cine o el teatro

mucho talento musical. Y la gente que nos dedi-

que hacer una pieza de clásica?

camos a ella y la apreciamos, lo transmitimos.

No es diferente el medio, sino el objetivo. Cuando

¿Qué reconocimiento tiene nuestra tradición

creas una obra de concierto, es más abstracta.

musical en el exterior?

Todo empieza de cero. En cambio, con una banda

En general, se la conoce muy poco. Hay autores

sonora o un ballet estás al servicio del argumento,

catalanes famosos de la época del nacionalismo

y eso te determina el estilo. Tienes más pistas

musical, como Albéniz o Granados. Pero tene-

cuando trabajas para otra disciplina.

mos otros compositores muy buenos que debe-

¿Cómo compagina registros tan diferentes?

ríamos promover. ¡Aparte de los vivos, por la

Con mucha dedicación, sacrificando mucha vida

parte que me toca! l

Vista de la Segarra / Vista de la Segarra / Vue de la Segarra

ALBERT GUINOVART RECOMANA... Guinovart creu que Catalunya és com la música, tan rica en paisatges que és molt difícil escollir-ne només un. És de Barcelona, però confessa que li agrada molt la Segarra: “un indret fantàstic, sobretot en primavera”. A part de l’atractiu de Cervera, la capital, destaca el seu fascinant paisatge ondulant, ple de turonets coronats per antics castells i de pobles medievals, en una comarca que considera poc coneguda, encara per descobrir. l 123 / #CatalunyaExperience

120-125 Albert Guinovart 9ds retallada FOK CA ES.indd 123

07/01/15 13:44

CULTURA CULTURA CULTURE

“LA CATALOGNE, C’EST COMME LA MUSIQUE,SI RICHE EN PAYSAGES QU’IL EST TRÈS DIFFICILE DE N’EN CHOISIR QU’UN”

EL PERFIL Prolífico, creativo y cercano, Albert Guinovart es un artista integral y uno de los músicos más polifacéticos del panorama actual. Nacido en Barcelona en 1962, Guinovart combina con aparente facilidad las

IL VIENT D’UNE FAMILLE sans tradition musi-

comme c’est le cas pour toutes les tâches créatives,

facetas de académico, intérprete pianístico y compositor sinfónico.

cale…Mon premier contact avec la musique a eu

est un travail très absorbant. Et le piano requiert

Ha coqueteado con todas las artes escénicas, donde destacan éxitos

lieu il y a trois ans. J’étais allé chez une voisine qui

beaucoup d’heures de studio. Ce n’est vraiment

como los del musical Mar i cel, que compuso con tan sólo 25 años

avait « un meuble très étrange ». Tandis qu’elle

pas un miracle : c’est du travail.

para Dagoll Dagom. Después vendrían títulos como Flor de Nit o

parlait avec ma mère, j’ai caressé les touches. Et

Vous avez collaboré avec des artistes comme

Gaudí, el musical de Barcelona, sin olvidar sus incursiones en la

j’ai été fasciné par le fait qu’il en sortait des sons. À

Barbara, Hendricks ou Ainoa Arteta. Avec qui

partir de ce jour, j’ai insisté pour revenir. Comme je

d’autre avec lequel vous n’avez pas encore col-

ne jouais ni avec des voitures ni avec des camions,

laboré, aimeriez-vous le faire ?

mes parents ont été soulagé par mon nouveau

Je crois que j’aimerais bien collaborer avec un grand

penchant. Ce sont les Rois Mages qui m’ont apporté

réalisateur de cinéma, faire la bande sonore, bien

Valentina’s Tango y ha sido uno de los orquestadores de la banda

mon premier piano.

la planifier. Si seulement c’était Spielberg !

sonora de la oscarizada The Artist. l

Que doit contenir une œuvre pour faire partie de

Vous avez composé des pièces musicales de style

votre répertoire ?

très différent : Mar i cel, Gaudi... Quel sera le pro-

ALBERT GUINOVART RECOMIENDA…

Une œuvre est associée à l’auteur. Et ceux que j’aime

chain ?

Guinovart cree que Cataluña es como la música, tan rica en paisajes

sont ceux avec lesquels je m’identifie moralement.

Les comédies musicales ont toujours été sur com-

Avec un auteur comme Chopin je peux sentir ses

mande. J’aime qu’on me surprenne. Pourtant, il y

que es muy difícil escoger sólo uno. Él es de Barcelona, pero confiesa

œuvres comme si elles étaient miennes.

a un film qui, je pense, serait un bon opéra ou une

Compositeur, interprète, académicien… Quelle

bonne comédie musicale : The Queen, avec Hellen

est la facette avec laquelle vous vous sentez le

Mirren. C’est un personnage imposant, avec le

plus à l’aise ?

fantôme de Lady Di qui rôde… Très actuel et avec

montículos coronados por antiguos castillos y pueblos medievales,

Et bien, avec l’enseignement je me suis senti très

un village qui pleure sa mort, ce qui donne lieu à des

en una comarca que considera poco conocida, todavía por descubrir. l

à mon aise. Ils m’ont appelée de l’École supérieure

moments choraux.

de musique de Cataluña et ça m’a réjoui. Par contre,

Comment voyez-vous le panorama musical de

l’interprétation et la composition sont des facettes

Cataluña ?

que j’associe entre elles. Lorsque J’interprète, je le

Il prend de l’essor, même si la musique n’est pas

fais du point de vue de pianiste compositeur et,

l’art le plus chouchouté en Cataluña. Il s’agit d’un

lorsque je compose, je ne le dissocie pas du fait

pays plus littéraire et pictural que musical. Mais il

d’être interprète.

est vrai qu’il y a beaucoup de talent musical. Et les

Est-ce différent de composer une œuvre cinéma-

gens comme nous quis’yconsacronsetl’apprécions,

Né à Barcelone en 1962, Guinovart combine avec une facilité apparente

tographique ou théâtrale d’une œuvre musicale

la transmettent.

les facettes d’académicien, pianiste interprète et compositeur

classique ?

Quelle reconnaissance a notre tradition musicale

symphonique. Il a abordé tous les arts de la scène, et en particulier la

Ce n’est pas le moyen qui est différent, mais l’ob-

à l’extérieur ?

comédie musicale avec des succès comme Mar i cel, qu’il a composé

jectif. Lorsqu’on crée une œuvre de concert, elle est

Elle est en général peu connue. Il y a des auteurs

alors qu’il avait à peine 25 ans pour Dagoll Dagom. Puis apparaîtront

plus abstraite. On part de zéro. Par contre, avec une

catalans célèbres de l’époque du nationalisme

bande sonore ou un ballet, on est assujetti par le

musical, comme Albéniz ou Granados. Mais nous

thème, et cela détermine le style. On a plus d’idées

avons d’autres très bons compositeurs que nous

quand on travaille pour une autre discipline.

devrions faire connaître. A part ceux qui sont vivants,

Comment conciliez-vous des registres si divers ?

en ce qui me concerne ! l

televisión, donde ha llegado al gran público con bandas sonoras de conocidas series de televisión. También se ha atrevido con la gran pantalla, donde ha puesto música a las películas El largo invierno o

que le gusta mucho la Segarra: “un lugar fantástico, sobre todo en primavera”. Aparte del atractivo de Cervera, la capital, destaca de la zona su fascinante paisaje ondulante, lleno de

LE PROFIL Prolifique, créatif et communicatif, Albert Guinovart est un artiste complet et l’un des musiciens les plus éclectiques du panorama actuel.

d’autres titres tels que Flor de Nit ou Gaudí, la comédie musicale de Barcelone, sans oublier ses incursions à la télévision, où il a séduit le grand public avec des bandes sonores de célèbres séries de télévision. Il a également flirté avec le grand écran, pour lequel il a composé la musique des films Le long hiver ou Valentina’s Tango et il a été l’un de

grande part de ma vie privée. La composition,

ceux qui a orchestré la bande sonore du film qui a eu l’Oscar The Artist. l

DAVID RUANO

Par un immense dévouement, en sacrifiant une

ALBERT GUINOVART VOUS RECOMMANDE… Guinovart croit que Cataluña est comme la musique, si riche en paysages qu’il est très difficile de n’en choisir qu’un. Il est de Barcelone, mais avoue qu’il aime beaucoup la Segarra : « un lieu fantastique,surtout au printemps ». Indépendamment de l’attrait de Cervera, la capitale, les alentours sont particulièrement appréciés pour leur paysage ondulant et fascinant, plein de monticules couronnés par d’anciens châteaux et villages médiévaux, dans une région qu’il considère peu connue et à découvrir. l

124 / #CatalunyaExperience

120-125 Albert Guinovart 9ds retallada FOK CA ES.indd 124

07/01/15 13:45

125 / #CatalunyaExperience 125 / #CatalunyaExperience 120-125 Albert Guinovart 9ds retallada FOK CA ES.indd 125

07/01/15 13:45

VIVÈNCIES

ORIOL ALAMANY

VIVENCIAS EXPÉRIENCES

PER MATTHEW TREE, REGNE UNIT Periodista escriptor. Treballa per a mitjans de Catalunya, però també per a d’altres com The Times. Ha publicat Com explicar aquest país als estrangers. A CATALUNYA, COM A QUALSEVOL altre país, hi ha un munt d’activitats a fer. Però les que jo he gaudit més solen ser coses més aviat poc conegudes. Val molt la pena, per exemple,

visitar les coves prehistòriques de la ciutat tranquil·líssima d’Ulldecona; o les formacions volcàniques de les Estunes, a prop de Banyoles; o la farmàcia del segle XIX ben preservada del petit poble agrícola de Llardecans, o algunes zones del delta –tan estranyament magnífic– del riu Ebre... Catalunya n’és plena de racons, de vegades poc comentats, però reveladors d’una història o d’una geografia sui generis. No és exagerat dir que, a partir de l’any 1976, Catalunya ha viscut en

126 / #CatalunyaExperience

126-127 P Matthew Tree-FOK CA ES.indd 126

12/01/15 17:03

CATALUÑA, COMO CUALQUIER otro país, ofrece un sinfín de actividades. Pero las que yo he disfrutado más suelen ser cosas más bien poco conocidas. Vale la pena, por ejemplo, visitar las cuevas prehistóricas de la tranquilísima ciudad de Ulldecona; o las formaciones volcánicas de Les Estunes, cerca de Banyoles; o la farmacia del siglo XIX, bien preservada, del pequeño pueblo agrícola de Llardecans; o algunas zonas del delta -tan extrañamente magnífico- del río Ebro ... Cataluña está repleta de rincones, a veces poco comentados, pero reveladores de una historia o una geografía sui géneris. No es exagerado decir que, a partir del año 1976, Cataluña ha vivido en un estado constante de reinvención, basado en el redescubrimiento de un pasado y de una cultura antes poco explorados. Así pues, ¿qué actividades recomendar? Creo que en Cataluña, como país pequeño, diverso y curiosamente coherente a la vez, basta con plantarse en una terraza cualquiera, en una plaza cualquiera, en cualquier núcleo habitado –ya sea una ciudad o un pequeño pueblo– y una muestra de la amplia realidad catalana acabará desfilando ante tus ojos. l Por Matthew Tree, Reino Unido Periodista escritor. Trabaja para medios de Cataluña, pero también para otros como The Times. Ha publicado Com explicar aquest país als estrangers (Cómo explicar este país a los extranjeros).

un estat constant de reinvenció, basat en el redescobriment d’un passat i d’una cultura abans poc explorats. Quines activitats recomanar, doncs? Crec que a Catalunya, com a país petit, divers i curiosament coherent a la vegada, n’hi ha prou a plantar-te a una terrassa qualsevol, a una plaça qualsevol, a un nucli habitat qualsevol –sigui una ciutat, sigui un poble petit– i una mostra àmplia de la realitat catalana acabarà desfilant davant dels teus ulls. l

Una panoràmica que respira tranquil·litat al llac de Banyoles. Una panorámica que respira tranquilidad en el lago de Banyoles.

Un panoramique qui respire la tranquillité sur le lac de Banyoles.

CATALUÑA, COMME TOUT autre pays, offre une infinité d’activités. Mais celles dont j’ai le plus profitées sont généralement des choses assez peu connues. Cela vaut la peine, par exemple, de visiter les grottes préhistoriques de la paisible ville d’Ulldecona ; ou les formations volcaniques de Les Estunes, près de Banyoles ; ou la pharmacie du XIXème siècle, bien conservée, du petit village agricole de Llardecans ; ou certains endroits du delta - si étrangement magnifique- de l’Ebre… Cataluña est pleine de recoins dont on parle assez peu mais qui sont révélateurs d’une histoire ou d’une géographie sui generis. Il n’est pas exagéré d’affirmer que, à partir de l’année 1976, Cataluña a vécu dans un état constant de ré-invention, basé sur la redécouverte d’un passé et d’une culture auparavant peu explorés. Par conséquent, quelles activités sont à recommander ? Je crois qu’en Cataluña, petit pays varié et en même temps tout à fait cohérent, il suffit de s’asseoir sur une terrasse quelconque, de se promener sur une place quelconque, où dans un quartier habité – que ce soit une ville ou un petit village - et un échantillon de la vaste réalité catalane finira par défiler devant vos yeux. l Par Matthew Tree, Royaume-Uni Journaliste écrivain. Il travaille pour les médias de Cataluña, mais également pour d’autres comme The Times Il a publié Com expliquer aquest pays als estrangers (Comment expliquer ce pays aux étrangers).

127 / #CatalunyaExperience

126-127 P Matthew Tree-FOK CA ES.indd 127

07/01/15 14:20

VIVÈNCIES VIVENCIAS EXPÉRIENCES

Escena al club de golf Fontanals, amb la serra del Cadí de fons. Escena en el club de golf Fontanals, con la sierra del Cadí de fondo. Scène dans le Club de Golf Fontanals, avec la Sierra de Cadí en arrière-plan

128 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 128

07/01/15 14:23

UNIVERS VERD

EL GOLF A CATALUNYA T · FERRAN IMEDIO

LLUÍS CARRO

UNIVERSO VERDE. EL GOLF EN CATALUÑA UNIVERS VERT. LE GOLF EN CATALOGNE

129 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 129

07/01/15 14:23

VIVÈNCIES

Què és el golf? Un esport, sí. Una afició, diran molts. Cert. Però per a d’altres també és una forma de vida, un motiu pel qual organitzar-se unes vacances o uns dies de relax. I per fer-ho, Catalunya és un autèntic paradís

LLUÍS CARRO

VIVENCIAS EXPÉRIENCES

airebé 40 camps de tots els gustos i colors (a més a més dels sis par 3 i de la quarantena de pitch & putt) que permeten gaudir d’un entorn meravellós, ja siguin a la costa o a la muntanya, ja siguin d’estil forest o tipus links, tècnics o no tan exigents per al jugador. Però aquesta no és l’única riquesa dels camps catalans, que compten amb un atractiu que va més enllà dels seus greens. Perquè aquí no es tracta només de gaudir del clima benigne que té Catalunya la major part de l’any. Cal comptar també amb la cultura, la gastronomia, la història, l’arquitectura que hi ha a cada racó del país, sempre ben a prop de cada camp, sigui on sigui la seva ubicació dins la geograﬁa catalana. El PGA Catalunya Resort sempre apareix entre els millors camps d’Europa, assenyalat per revistes especialitzades i organismes golfístics, que l’han escollit per a diversos tornejos internacionals, igual que el Real Club de Golf El Prat. Tots dos tenen recorreguts i instal·lacions de primeríssim nivell, on sentir-se un autèntic professional dels greens, on creure’s Rory McIlroy per moments en ple Open Britànic, però també en disposen d’altres més senzills per a jugadors amateurs amb handicaps més alts, i tots dos són molt a prop de dues capitals catalanes que mereixen la visita: Girona i Barcelona. Tarragona i el seu passat romà, la tercera capital, té a prop el Club de Golf Reus Aigüesverds, un camp que mereix la visita pel seu icònic par 3 on el green

Golﬁsta traient la bola del banker al Club de Golf Fontanals. Golﬁsta sacando la bola del banker en el Club de Golf Fontanals. Golfeur lançant la balle du banker au Club de Golf Fontanals.

ALS MILLORS CAMPS TAMBÉ HI HA ESPAI PER A JUGADORS AMATEURS EN LOS MEJORES CAMPOS TAMBIÉN HAY ESPACIO PARA JUGADORES AMATEURS DANS LES MEILLEURS TERRAINS IL Y A TOUJOURS UN ESPACE POUR LES JOUEURS AMATEURS

130 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 130

07/01/15 14:24

CATALUNYA TÉ GAIREBÉ 40 CAMPS PER A TOTS ELS GUSTOS, A MÉS A MÉS DE SIS PAR 3 I D’UNA QUARANTENA DE PITCH & PUTT ¿Qué es el golf? Un deporte, sí. Una afición, dirán muchos. Cierto. Para otros es también una forma de vida, un motivo por el que organizar unas vacaciones o unos días de relax. Y, para eso, Cataluña es un auténtico paraíso

Qu’est-ce que le golf ? Un sport, bien sûr. Un penchant, diront la plupart. C’est vrai. Pour d’autres c’est également un mode de vie, une raison pour laquelle organiser des vacances ou des jours de détente. Et, pour cette raison précisément, Cataluña est un véritable paradis

CASI 40 CAMPOS para todos los gustos y colores (además de los seis par 3 y de la cuarentena de pitch & putt) que permiten disfrutar de un entorno maravilloso, ya sea en la costa o en la montaña, ya sean de estilo boscoso o tipo links, técnicos o no tan exigentes para el jugador. Pero ésta no es la única riqueza de los campos catalanes, que cuentan con un atractivo que va más allá de sus greens. Porque aquí no se trata sólo de disfrutar del suave clima que tiene Cataluña durante la mayor parte del año. Se tiene que contar también con la cultura, la gastronomía, la historia, la arquitectura que hay en cada rincón del país, muy cercanos a cada uno de sus campos, esté donde esté su ubicación dentro de la geografía catalana. El PGA Catalunya Resort siempre aparece entre los mejores campos de Europa, señalado por revistas especializadas y organismos golfísticos, que lo han escogido para varios torneos internacionales, igual que el Real Club de Golf El Prat. Ambos tienen recorridos e instalaciones de primerísimo nivel donde sentirse como un auténtico profesional de los greens, donde creerse Rory Mcllroy por momentos en pleno Open Británico, pero también disponen de otros más sencillos para jugadores amateurs con hándicaps más altos, y ambos están muy cerca de dos capitales catalanas que merecen una visita: Girona i Barcelona. Tarragona y su pasado romano, la tercera capital, tiene cerca el Club de Golf Reus Aigüesverds, un campo que vale la pena visitar por su icónico par 3 donde el green es una isla rodeada de agua como si fuese un campo de golf estadounidense.

PRESQUE 40 TERRAINS pour tous les goûts et couleurs (outre les six par 3 et de la quarantaine de pitch and putt) qui permettent de profiter d’un cadre merveilleux, que ce soit sur la côte ou en montagne, qu’ils soient de style boisé ou type links, techniques ou pas trop exigeants pour le joueur. Mais ce n’est pas la seule richesse des terrains catalans, qui ont un attrait qui va bien au delà de ses greens. Car il ne s’agit pas là de profiter uniquement du climat doux dont bénéficie Cataluña pendant la plus grande partie de l’année. Il faut également compter sur la culture, la gastronomie, l’histoire, l’architecture qu’il y a dans chaque endroit du pays, très proches de chacun de ses terrains, quelle que soit sa localisation dans la géographie catalane. Le PGA Catalunya Resort apparaît toujours parmi les meilleurs terrains d’Europe, indiqué par des revues spécialisées et des organismes de golf, qui l’ont choisi pour plusieurs tournois internationaux, tout comme le Real Club de golf le Prat. Les deux ont des parcours et des installations de tout premier niveau où l’on se sent comme un véritable professionnel des greens, où par moments on croit être Rory McIllroy en plein Open britannique ; toutefois, ils disposent également d’autres parcours plus simples pour les joueurs amateurs avec des handicaps plus élevés, et tous les deux sont très proches des deux grandes villes catalanes qui méritent une visite : Girona et Barcelona. Tarragona et son passé romain, la troisième ville de grande importance, dispose dans ses environs, du Club de golf Reus Aigüesverds, un terrain qui vaut la peine d’être visité pour son emblématique par 3 où le green est une île entourée d’eau comme

CATALUÑA TIENE CASI 40 CAMPOS PARA TODOS LOS GUSTOS, APARTE DE SEIS PAR 3 Y UNA CUARENTENA DE PITCH & PUTT

CATALUÑA A 40 TERRAINS POUR TOUS LES GOÛTS, SANS COMPTER LES SIX PAR 3 ET UNE QUARANTAINE DE PITCH AND PUTT 131 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 131

07/01/15 14:24

VIVÈNCIES

és una illa envoltada d’aigua propi de qualsevol camp nord-americà. Això no és Hollywood, però ho podria ser, perquè és tracta d’un forat de pel·lícula: a poc més de 100 metres des del tee, cal tenir la precisió d’un cirurgià amb el ferro, fer un swing perfecte i dirigir la bola a terra ferma. Tot el drama concentrat en un vol de pocs segons. Èxit o fracàs en un sol cop. I a Lleida, Raimat Golf Club ofereix un agradable recorregut entre les vinyes del celler que dóna nom al camp. Aquí, sempre vénen ganes de beure una copeta de vi en acabar mentre s’admira el paisatge. A PROP DEL MAR I si en lloc de ser a prop de les ciutats es prefereix el mar? A Golf Platja de Pals ens el farà olorar de tan a prop com és. Però, de vegades, la vista predomina sobre l’olfacte perquè el castell de Montgrí, coronant una muntanya que es veu des dels greens, és magnètic. I encara que no la veiem des d’aquí, també val molt la pena fer la visita de la veïna localitat medieval de Pals. D’altra banda, al Club de Golf d’Aro.Mas Nou el mar es veu des d’una tribuna privilegiada: atenció a les vistes que es tenen a 300 metres d’altura, perquè són d’aquelles que fan oblidar la pilota i el joc per quedar-se petriﬁcat davant l’espectacularitat de l’escenari natural, amb el Mediterrani de fons. I això són només dos exemples de golf, sol i platja a Catalunya, un trinomi imbatible que va sempre de la mà, sigui estiu o hivern. Potser es prefereix la muntanya? A la comarca de la Cerdanya, es pot gaudir d’un dels camps més antics del país, el Real Club de Golf Cerdaña. Es va fundar el 1929 i discorre per un bosc que sembla encantat, entre arbres centenaris, curull de rierols, en un

MARC RIPOLL

VIVENCIAS EXPÉRIENCES

paisatge de postal. És curiós, però no té gaires pujades ni baixades, tot i ser al cor dels Pirineus. On sí que hi ha més pendents és al Golf Montanyà, enmig d’un frondós bosc d’Osona, que meravella especialment a la tardor pels seus torrats i taronges, i a la primavera amb l’explosió de colors. Ah, i té un dels millors restaurants de tots els clubs catalans! Més varietat és impossible de trobar-la lluny d’aquí. Als camps catalans, tan important és dur els pals com la càmera de fotos. l

EL GOLF MONTANYÀ, ENMIG D’UN FRONDÓS BOSC D’OSONA, TÉ UN DELS MILLORS RESTAURANTS DELS CLUBS CATALANS

132 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 132

07/01/15 14:24

Imatge del PGA Catalunya Resort, ubicat a la localitat gironina de Caldes de Malavella, i considerat com un dels millors camps d’Europa.

Imagen del PGA Catalunya, ubicado en la localidad gerundense de Caldes de Malavella, y considerado uno de los mejores campos de Europa.

Image du PGA Catalunya, situé dans la région géronaise de Caldes de Malavella, et considéré comme l’un des meilleurs terrains d’Europe.

AQUÍ, TAN IMPORTANT ÉS DUR ELS PALS COM LA CÀMERA DE FOTOS AQUÍ, ES TAN IMPORTANTE LLEVAR LOS PALOS COMO LA CÁMARA DE FOTOS

Esto no es Hollywood, pero podría serlo porque se trata de un agujero de película: a poco más de 100 metros desde el tee, es necesario tener la precisión de un cirujano con el hierro, hacer un swing perfecto y dirigir la bola a tierra firme. Todo el drama concentrado en un vuelo de pocos segundos. Éxito o fracaso de golpe. Y en Lleida, Raimat Golf Club ofrece un agradable recorrido entre los viñedos de la bodega que dan nombre al campo. Aquí siempre te entran ganas de tomarte una copa de vino al acabar mientras se admira el paisaje.

si c’était un terrain de golf américain. Ce n’est pas Hollywood, mais ça pourrait l’être car il s’agit d’un trou de film : à un peu plus de 100 mètres du tee, il faut avoir la précision d’un chirurgien avec le fer, faire un swing parfait et diriger la balle sur terre ferme. Tout le drame concentré en un vol de quelques secondes. Succès ou échec d’un coup. Et à Lleida, Raimat Golf Club offre un parcours agréable parmi les vignobles de la cave qui donnent nom au domaine. Ici l’envie nous prend à tout moment de boire un verre de vin après la partie tout en admirant le paysage.

CERCA DEL MAR. ¿Y si en vez de estar cerca de las ciudades se prefiere el mar? En Golf Platja de Pals se puede incluso oler de tan cerca que está. Pero, a veces, la vista predomina sobre el olfato porque el castillo de Montgrí, coronando

PRÈS DE LA MER. Et si au lieu d’être près des villes, on préfère la mer ? Au golf Platja de Pals, il est même possible de sentir son odeur tant elle est proche. Mais, parfois, la vue prédomine sur l’odorat car le château de Montgrí, couronnant une montagne

ICI, IL EST AUSSI IMPORTANT D’EMMENER LES CLUBS QUE L’APPAREIL PHOTO EL GOLF MONTANYÀ, EN MEDIO DE UN FRONDOSO BOSQUE, TIENE UNO DE LOS MEJORES RESTAURANTES DE LOS CLUBES CATALANES LE GOLF MONTANYÀ, AU MILIEU D’UNE EPAISSE FORÊT, DISPOSE D’UN DES MEILLEURS RESTAURANTS DES CLUBS CATALANS 133 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 133

07/01/15 14:25

VIVÈNCIES

MARC RIPOLL

VIVENCIAS EXPÉRIENCES

MOLTS CLUBS TENEN UNES VISTES ESPECTACULARS AL MEDITERRANI El PGA Resort Catalunya també disposa d’una zona de pràctiques i d’entrenament considerada única a Europa.

El PGA Resort Catalunya también dispone de una zona de prácticas y de entrenamiento considerada única en Europa.

MUCHOS CLUBES TIENEN UNAS VISTAS ESPECTACULARES DEL MEDITERRÁNEO BEAUCOUP DE CLUBS ONT DES VUES SPECTACULAIRES SUR LA MÉDITERRANÉE

Le PGA Resort Catalunya comprend également un espace pour stages et entraînement considéré unique en Europe.

una montaña que se ve desde los greens, es magnético. Y, aunque no la veamos desde aquí, también vale mucho la pena visitar la localidad vecina medieval de Pals. Por otro lado, en el Club de Golf d’Aro. Mas Nou el mar se ve desde una tribuna privilegiada: atención a las vistas que tienen a 300 metros de altura, porque son de ésas que te hacen olvidar la pelota y el juego para quedarte petrificado ante la espectacularidad del escenario natural, con el Mediterráneo de fondo. Y éstos son sólo dos ejemplos de golf, sol y playa en Cataluña, un trinomio imbatible que va siempre junto, sea verano o invierno. ¿Quizás se prefiera la montaña? En la comarca de la Cerdanya se puede disfrutar de uno de los campos más antiguos del país, el Real Club de Golf Cerdaña. Se fundó en 1929 y discurre por un bosque que parece mágico, entre árboles centenarios, colmado de riachuelos, en un paisaje de postal. Es curioso, pero no tiene muchas subidas y bajadas, a pesar de estar en el corazón de los Pirineos. Donde sí hay más pendientes es en el Golf Montanyà, en medio de un frondoso bosque de Osona, que maravilla especialmente durante el otoño por sus tonos tostados y anaranjados, y en la primavera con la explosión de colores. ¡Ah, y tiene uno de los mejores restaurante de todos los clubes catalanes! l

que l’on voit des greens, est magnétique. Et, même si nous ne la voyons pas d’ici, ça vaut vraiment la peine de visiter le village médiéval tout près de Pals. D’autre part, au Club de Golf d’Aro. Mas Nou, la mer se voit d’une tribune privilégiée : Attention aux vues spectaculaires qu’ils ont à 300 mètres de hauteur, car elles sont de celles qui vous font oublier la balle et le jeu et qui vous coupent le souffle devant ce décor naturel de toute beauté, avec la Méditerranée en toile de fond. Et ce ne sont que deux exemples de golf, soleil et plage en Cataluña, un trinôme imbattable qui va toujours ensemble, été comme hiver. Vous préférez peut-être la montagne ? Dans la région de la Cerdanya il est possible de profiter d’un des terrains les plus anciens du pays, le Real Club de Golf Cerdaña. Il a été fondé en 1929 et se trouve dans une forêt qui semble être magique, parmi des arbres centenaires et de nombreux petits ruisseaux, dans un paysage de carte postale. C’est très curieux, mais bien qu’il se trouve au cœur de Pyrénées, il n’a pas beaucoup de montées et descentes. L’un des endroits où il y davantage de pentes, se trouve dans le golf Montanyà, au milieu d’une forêt dense d’Osona, qui émerveille tout particulièrement en automne par ses tons bruns et orangés, et au printemps par son explosion de couleurs. Et en plus, il dispose d’un des meilleurs restaurants de tous les clubs catalans ! l

134 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 134

07/01/15 14:25

GUARDONAT COM A GOLF RESORT OF THE YEAR 2015, EL PGA CATALUNYA ÉS UN DELS INDRETS ON, A MÉS DE GAUDIR DEL GOLF, ES POT TENIR ACCÉS A TRACTAMENTS DE LUXE

EN BONES MANS Dèiem que el PGA Catalunya Resort sempre acapara les primeres posicions en els rànquings de clubs de golf, i ho afirmàvem amb motiu, perquè justament ha estat guardonat Golf Resort of the Year 2015. En aquesta i en altres instal·lacions similars, no és estranya la presència d’un espai reservat als tractaments termals. Balnearis i spas sempre han tingut bona premsa per les virtuts curatives de les aigües o per la seva capacitat de fer-nos sentir renovats després d’un tractament aplicat per mans expertes. De spas de nivell n’hi ha per tot Catalunya, per norma general associats a l’oferta de les grans cadenes hoteleres o a aquells establiments de poques habitacions i aire d’exclusivitat que constitueixen un veritable punt i a part. Pel que fa a l’activitat balneària històrica, vinculada als passeigs arbrats i al ritme d’altres temps, encara la trobem present en llocs com Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Viladrau, Montbrió del Camp o Vallfogona de Riucorb. La bondat de les aigües hi fa la diferència. l

GALARDONADO COMO GOLF RESORT OF THE YEAR 2015, EL PGA CATALUNYA ES UNO DE LOS RINCONES DONDE, APARTE DE DISFRUTAR DEL GOLF, SE PUEDE ACCEDER A TRATAMIENTOS DE LUJO SACRÉ GOLF RESORT OF THE YEAR 2015, LE PGA CATALUNYA EST L’UN DES ENDROITS OÙ, L’ON PEUT NON SEULEMENT PROFITER DU GOLF, MAIS EN PLUS BÉNÉFICIER DE SOINS DE LUXE

EN BUENAS MANOS

ENTRE DE BONNES MAINS

Contábamos que el PGA Catalunya Resort siempre acapara las primeras posiciones en los rankings de clubes de golf, y lo afirmábamos con razón, pues ha sido galardonado Golf Resort of the Year 2015. En ésta y otras instalaciones similares no es extraña la presencia de un espacio reservado a los tratamientos termales. Balnearios y spas siempre han tenido buena prensa por las virtudes curativas de sus aguas o por su capacidad de hacernos sentir como nuevos después de un tratamiento aplicado por manos expertas. Spas de nivel los hay por toda Cataluña, por norma general asociados a la oferta de las grandes cadenas hoteleras o a esos establecimientos de pocas habitaciones y aire de exclusividad que constituyen un verdadero punto y aparte. En cuanto a la actividad balnearia vinculada a los paseos de arboledas y al ritmo de otros tiempos aún hoy está presente en lugares como Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Viladrau, Montbrió del Camp o Vallfogona de Riucorb. La bondad de las aguas confiere la diferencia. l

Nous étions sûrs que le PGA Catalunya Resort monopoliserait toujours les premières positions dans les rankings des clubs de golf, et nous avions raison, car il a été sacré Golf Resort of the Year 2015. Ici et dans d’autres installations semblables, la présence d’un espace réservé aux cures thermales n’a rien d’étonnant. Stations thermales et spas ont toujours eu bonne presse pour la vertu curative de leurs eaux ou pour leur capacité à nous faire sentir comme neufs après un soin appliqué par des mains expertes. Spas de haute catégorie, il y en a dans toute Cataluña, généralement associés à l’offre des grandes chaînes hôtelières ou à ces établissements avec peu de chambres et très selects qui sont tout à fait uniques. Quant à l’activité balnéaire liée aux promenades dans les bosquets et au rythme d’autres époques elle est, aujourd’hui encore, très présente dans des lieux tels que Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Viladrau, Montbrió del Camp ou Vallfogona de Riucorb. La bonté des eaux lui confère une place à part. l

135 / #CatalunyaExperience

128-135 golf 3 des FOK CA ES.indd 135

07/01/15 14:25

VIVÈNCIES VIVENCIAS EXPÉRIENCES

DANIEL JULIÁN RÀFOLS

AL TROT O AL GA L

Explorar el Pirineu a cavall ens porta a altres èpoques, omple de sensacions que mai podrà transmetre un vehicle a motor. Comporta una vivència íntima de contacte amb la natura

l peu a l’estrep, un impuls, i ja s’està un assegut damunt d’una bèstia que és tot múscul. El terra es veu molt avall, a més de dos mestres. S’avança al pas. Després al trot. I al galop. Cal tenir unes quantes nocions apreses abans de sortir a seguir una ruta per muntanya amb un cavall. El

camí serà exigent, però el superaran les recompenses, el paisatge, l’aventura, la unió de cavall i genet. La relació amb el cavall comença raspallant-lo. Arriba el moment de guarnir-lo, omplir les alforges i comença la ruta. Els animals desfan la pista de Sant Jaume de Llierca al pas. Troten un moment. Creuen el riu Fluvià i

Sortida a cavall al Parc Natural de la Serra de Montsant. Salida a caballo en el Parque Natural de la Sierra de Montsant. Départ à cheval dans le Parc naturel de la Sierra de Montsant.

136 / #CatalunyaExperience

136-139 cavall 4des-FOK CA ES.indd 136

07/01/15 14:34

A LOP

DE LA GARROTXA AL RIPOLLÈS A CAVALL

T · RAIMON PORTELL

A TROTE O A GALOPE. DE LA GARROTXA AL RIPOLLÈS A CABALLO AU TROT OU AU GALOP. DE LA GARROTXA AU RIPOLLÉS À CHEVAL

A CAVALL, EL PAISATGE ES DIFUMINA I EL COR S’ACCELERA remunten un afluent, el Llierca. S’anuncia un galop. El paisatge es difumina i el cor s’accelera. El camí baixa abrupte i empedrat fins trobar el pont del Llierca, una arcada romànica. A l’altra riba, cadascú busca un arbre on estacar la muntura. Es treu la sella als cavalls, s’estenen estovalles i es buiden alforges. És hora de dinar, i després

encara et pots posar el banyador i submergir-te en un gorg. La tarda segueix per pistes tranquil·les. Al final, els cavalls es queden en un prat. Es guarden els arreus i la sella, per si plou de nit. El matí es lleva net. Ara la ruta remunta el Llierca, entre parets verticals. Després pren el camí de

A CABALLO, EL PAISAJE SE DIFUMINA Y EL CORAZÓN SE ACELERA À CHEVAL, LE PAYSAGE S’ESTOMPE ET LE CŒUR S’ACCÉLÈRE 137 / #CatalunyaExperience

136-139 cavall 4des-FOK CA ES.indd 137

07/01/15 14:34

vivències VIVENCIAS expériences

Talaixà. El viarany fa ziga-zagues costa amunt, entre les alzines. La baixada cap a Ormoier és abrupta . S’arriba al poble de Beget. Els cavalls es queden en un prat. I els genets tenen temps per visitar l’església romànica. La tasca matinal de raspallar, netejar els unglots i ensellar el cavall estreny els lligams entre l’animal i el genet. Cavalcar es converteix en un espai de meditació, de monòleg interior. La corrua inicia la marxa sota un cel net. Però als Pirineus és normal que a la tarda caigui un xàfec. Cal mirar les previsions i adaptar-hi la ruta. Es passa entre prats i boscos d’alzina, faig, bedoll i boix. Es remunta un collet i es baixa per l’altre vessant. Tot just s’estira un pla, abans que calgui tornar a pujar o baixar. És el que tenen les muntanyes. Però aquests cavalls demostren que poden seguir camins complicats. Hi estan avesats. La tarda troba els cavalls a Molló. La filera passa pel costat de l’església de Santa Cecília. Potser voldrien fer un cafè, però ja no es troben pals on lligar la cavallerissa. L’etapa finalitza a Espinavell. I continuarà l’endemà encara més amunt, remuntant les muntanyes i tarteres dels Pirineus. l

Carro al bell mig de la Fageda d’en Jordà. Carro en plena Fageda d’en Jordà. Chariot au milieu de la Fageda d’en Jordà.

Cavalcar es converteix en un espai de meditació, de monòleg interior cabalgar se convierte en un espacio de meditación, de monólogo interior Chevaucher devient un moment de méditation, de monologue intérieur

Grans rutes de senderisme: GRs i Vies Verdes Catalunya és un país de llarga tradició excursionista que es remunta a la Renaixença, moviment cultural que a la segona meitat del segle XIX va recuperar el català com a llengua literària. El ressorgiment cultural també va revaloritzar el fet de conèixer el país recorrent-lo, literalment. Les entitats de muntanyencs que es van posar en marxa van començar a assenyalar corriols i a aixecar mapes, i és per això que avui dia comptem amb una àmplia xarxa de senders de Gran Recorregut o GR que permeten 138 / #CatalunyaExperience 138 138 // #CatalunyaExperience #CatalunyaExperience

recórrer els Pirineus de punta a punta o bé travessar tot Catalunya pel centre, començant a la Farga de Moles i acabant al refugi de Caro-Fredes, per citar un parell d’exemples. Una altra opció interessant és seguir una de les Vies Verdes del territori: per on avui passen caminants, ciclistes i genets, abans hi circulaven trens de via estreta d’ús eminentment industrial. Enretirades les vies, es revelen excel·lents camins que travessen túnels i ponts, com a la via del Carrilet, la Vall Fosca o el Llobregat. l

LLUÍS CARRO

Explorar el Pirineo a caballo nos lleva a otras épocas, llena de sensaciones que nunca podrá transmitir un vehículo a motor. Comporta una vivencia íntima de contacto con la naturaleza EL PIE EN EL ESTRIBO, un impulso, y ya está uno sentado sobre una bestia que es todo músculo. El suelo se ve muy abajo, a más de dos metros. Se avanza al paso. Después al trote. Y a galope. Hay que tener unas cuantas nociones aprendidas antes de salir a seguir una ruta de montaña con un caballo. El camino será exigente, pero lo superarán las recompensas, el paisaje, la aventura, la unión de caballo y jinete. La relación con el caballo comienza cepillándolo. Llega el momento de adornarlo, llenar las alforjas y comienza la ruta. Los animales desandan la pista de Sant Jaume de Llierca al paso. Trotan un momento. Cruzan el río Fluvià y remontan un afluente, el Llierca. Se anuncia un galope. El paisaje se difumina y el corazón se acelera. El camino baja abrupto y empedrado hasta encontrar el puente del Llierca, una arcada románica. En la otra orilla, cada uno busca un árbol donde dejar la montura. Se quita la silla de montar a los caballos, se extienden los manteles y se vacían las alforjas. Es hora de comer, y después todavía te puedes poner el bañador y sumergirte en un pozo. La tarde sigue por pistas tranquilas. Al final, los caballos se quedan en un prado. Se guardan los arreos y la silla, por si llueve de noche. La mañana se levanta limpia. Ahora la ruta remontaelLlierca,entre paredes verticales.Después toma el camino de Talaixà. El sendero va subiendo en zigzag, entre las encinas. La bajada hacia Ormoier es abrupta. Se llega al pueblo de Beget. Los caballos se quedan en un prado. Y los jinetes tienen tiempo para visitar la iglesia románica. La tarea matinal de cepillar, limpiar las pezuñas y ensillar el caballo estrecha los lazos entre

GRANDES RUTAS DE SENDERISMO: GRS Y VÍAS VERDES Cataluña es un país de larga tradición excursionista que se remonta a la Renaixença, movimiento cultural que en la segunda mitad del siglo XIX recuperó el catalán como

GRANDES ROUTES DE RANDONNÉE: GRP ET VOIES VERTES Catalunya est un pays de longue tradition de randonneur qui remonte à la Renaixença, mouvement culturel qui dans la seconde moitié du XIXème siècle a récupéré le catalan comme langue littéraire. Ce renouveau culturel a

animal y jinete. Cabalgar se convierte en un espacio de meditación, de monólogo interior. El grupo inicia la marcha bajo un cielo limpio. Pero en los Pirineos es normal que por la tarde caiga algún chaparrón. Conviene mirar las previsiones y adaptar la ruta en función de las mismas. Se pasa entre prados y bosques de encina, haya, abedul y boj. Se remonta una colina y se baja por el otro lado. Justo allí se extiende un llano, antes de que haya que volver a subir o bajar. Es lo que tienen las montañas. Pero estos caballos demuestran que pueden seguir caminos complicados. Están acostumbrados. La tarde pilla a los caballos en Molló. La fila pasa por al lado de la iglesia de Santa Cecilia. Quizás querrían tomar un café, pero ya no se encuentran palos donde atar la caballeriza. La etapa finaliza en Espinavell. Y proseguirá al día siguiente aún más arriba, remontando las montañas y berrocales de los Pirineos. l

Le pied sur l’étrier, un élan, et le voilà assis sur la bête qui est tout en muscle. Le sol se dessine très profond à plus de deux mètres ON AVANCE AU PAS. Puis au trot. Et au galop. Il faut avoir fait quelques cours d’équitation avant d’entreprendre une route de montagne à cheval. La route était difficile, mais le paysage, l’aventure, l’entente entre le cheval et le cavalier, ont été une véritable récompense . La relation avec le cheval commence par le brossage. Le moment arrive de l’équiper, de remplir les sacoches et la route commence. Les animaux redescendent la piste de Sant Jaume de Llierca au pas. Il trottent un moment. Ils traversent la rivière Fluvià et remontent un affluent, le Llierca. Un galop semble s’annnoncer. Le paysage s’estompe et le cœur s’accélère. Le chemin descend abrupt et pierreux jusqu’au

pont du Llierca, une arche romane. Sur l’autre rive, chacun cherche un arbre où laisser sa monture. On retire la selle aux chevaux, on met les nappes et on vide les sacoches. C’est l’heure de manger, et ensuite vous pouvez mettre le maillot de bain et plonger dans la rivière. L’après-midi se poursuit sur des pistes tranquilles. À la fin, les chevaux restent dans un pré. On garde le harnais et la selle, pour le cas où il pleuvrait la nuit. Le jour se lève, limpide. À présent la route remonte le Llierca, entre des parois verticales. Ensuite, il emprunte le chemin de Talaixà. Le sentier remonte en zigzag entre les chênaies. La descente vers Ormoier est abrupte. On arrive au village de Beget. Les chevaux restent dans un pré. Et les cavaliers ont du temps pour visiter l’église romane. La tâche matinale de brosser, nettoyer les sabots et seller le cheval crée des liens entre l’animal et le cavalier. Chevaucher devient un moment de méditation, de monologue intérieur. Le groupe commence la marche sous un ciel limpide. Mais dans les Pyrénéees il est habituel qu’il y ait des averses dans l’après-midi. Il est recommandé de regarder les prévisions et d’adapter sa route. On traverse des prés et des forêts de chênes verts, hêtres, bouleaux et buis. On remonte une colline et on la redescend de l’autre côté. Là,s’étend une plaine, avant d’avoir à monter ou descendre à nouveau. C’est ce qui caractérise les montagnes. Mais ces chevaux prouvent qu’ils peuvent emprunter des chemins compliqués. Ils sont habitués. L’après-midi, les chevaux arrivent à Molló. La file passe à côté de l’Église de Santa Cecilia. Ils voudraient peut-être prendre un café, mais on ne trouve plus de bâton sur lesquels attacher les écuries. L’étape s’achève à Espinavell. Et elle reprendra le lendemain encore plus haut, en remontant les montagnes et les plaines des Pyrénées. l.

lengua literaria. El resurgir cultural también revalorizó el hecho de conocer el país recorriéndolo, literalmente. Las entidades de montañeros que se pusieron en marcha comenzaron a señalar senderos y a levantar mapas, y por eso hoy en día contamos con una amplia red de senderos de Gran Recorrido o GR que permiten recorrer los Pirineos de punta a punta o bien cruzar toda Cataluña por el centro, comenzando en la Farga de

Moles y acabando en el refugio de Caro-Fredes, por citar un par de ejemplos. Otra opción interesante es seguir una de las Vías Verdes del territorio: por donde hoy pasan caminantes, ciclistas y jinetes, antes circulaban trenes de vía estrecha de uso eminentemente industrial. Retiradas las vías, se revelan excelentes caminos que atraviesan túneles y puentes, como la vía del Carrilet, la Vall Fosca o el Llobregat. l

également revalorisé le fait de connaître le pays en le parcourant, au sens propre comme au sens figuré. Les associations de montagnards qui se sont formées, ont commencé à signaler des sentiers et à réaliser des cartes, et c’est pour cette raison qu’aujourd’hui, nous disposons d’un vaste réseau de sentiers Grand Parcours ou GR que permettent de parcourir les Pyrénéens d’un bout à l’autre ou bien de traverser toute la Catalunya par le centre, en commençant à la Farga de Moles et en

terminant au refuge de Caro-Fredes, pour ne citer que quelques exemples. Une autre possibilité intéressante est celle de suivre l’une des voies vertes du territoire : Là où passent aujourd’hui randonneurs, cyclistes et cavaliers, circulaient autrefois des trains à voie étroite à usage essentiellement industriel. Les voies étant retirées, on découvre des chemins excellents qui traversent des tunnels et des ponts, comme la voie du Carrilet, la Vall Fosca ou le Llobregat. l

139 / #CatalunyaExperience 139 / #CatalunyaExperience 136-139 cavall 4des-FOK CA ES.indd 139

07/01/15 14:35

VIVÈNCIES VIVENCIAS EXPÉRIENCES

KILIA JOR SKYRUNNER

e petit volies ser comptador de llacs, saber quants n’hi havia i quina fondària tenien. Ja els has comptat tots? Era una manera que tenia de petit de pensar en alguna cosa que em permetés estar en contacte amb la muntanya i la natura. Actualment he aconseguit trobar una professió que em permet ser-hi cada dia, així que podríem dir que més o menys he aconseguit el meu somni. Encara compto llacs, però, després de tants, ja m’he descomptat! És aquest mateix somni el que t’ha dut a fer tants camins a peu? En què han canviat els teus reptes amb els anys? Podríem dir que sí. Vaig començar competint quan era molt jove, primer amb l’esquí i després fent trail running. Continuo competint, però els meus reptes també han evolucionat. Ara el que em motiva és el meu projecte Summits of My Life, on hem batut rècords de velocitat en muntanyes arreu del món seguint una filosofia minimalista i purista. Ja hem aconseguit encadenar vuit cims del massís del Montblanc, pujar el Montblanc, el Cerví a Itàlia i el McKinley a Alaska. I el 2015 intentarem l’Everest, a veure si ho aconseguim. T’has plantejat i superat reptes que ningú no havia fet abans. I ara estàs fent els cims més importants del món en temps rècord. On trobes el punt d’equilibri entre el seny i la rauxa ? S’ha de trobar un equilibri entre els dies d’entrenament o preparació i els dies d’activitat o dies que t’exposes. Trobar l’equilibri entre els dos és fonamental perquè t’ajuda a mantenir la intuïció i a no perdre la perspectiva per quan has de parar o fer mitja volta.

“ TENIR SOMNIS PER ACOMPLIR ÉS EL QUE ENS FA TIRAR ENDAVANT I DONAR EL MILLOR”

Què t’ensenya la muntanya mentre corres? Que sempre l’has de respectar perquè és més sàvia que tu. La muntanya continuarà sent allà quan nosaltres ens n’anem. La muntanya comporta uns riscos. T’ho pot donar o prendre tot. Com s’aconsegueix vèncer els teus límits, les teves pors? Tenir por és important. És el que t’ajuda a saber on són els teus límits. Aquell dia que vas a la muntanya i veus que no pots continuar perquè és perillós, aquell dia has de fer mitja volta. Has de saber prendre la millor decisió. És molt important continuar tenint por i respecte a la muntanya. La vida per a tu és un repte constant? A mi m’agrada dir que hem de tenir somnis. Tenir somnis per acomplir és el que ens fa tirar endavant, plantejar-nos nous reptes i intentar donar el millor de nosaltres mateixos.

LA MUNTANYA M’HA ENSENYAT QUE SEMPRE L’HAS DE RESPECTAR PERQUÈ ÉS MÉS SÀVIA QUE TU. CONTINUARÀ SENT ALLÀ QUAN MARXEM”

140 / #CatalunyaExperience

140-145 Kilian 3des-FOK CA ES.indd 140

07/01/15 13:57

NET SÀPIENS SCCL

T · TXELL LLORENS

141 / #CatalunyaExperience

140-145 Kilian 3des-FOK CA ES.indd 141

07/01/15 13:58

VIVÈNCIES VIVENCIAS EXPÉRIENCES

Kilian Jornet bat rècords de velocitat en muntanya a tot el món.

Kilian Jornet bate récords de velocidad en montaña por todo el mundo.

Kilian Jornet bat des records de vitesse en montagne dans le monde entier.

EL PERFIL Kilian Jornet ha fulminat tots els rècords en cada repte que s’ha proposat: l’Ultra Trail del Montblanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe... Campió del món d’esquí de muntanya i de trail running, ara fa front a un nou projecte: el Summits of My Life (http://summitsofmylife.com), pujar i baixar els cims més importants del planeta, amb un temps rècord i seguint la seva pròpia filosofia de respecte per la muntanya i lleugeresa d’equipament. De moment ja ha aconseguit pujar en temps rècord el Montblanc (4.810 m), el Cerví (4.478 m) i el McKinley (6.186 m).

Però per a en Kilian el més important no són els obstacles superats sinó els que té per endavant: intentarà conquerir l’Aconcagua (6.959 m) a l’Argentina, l’Elbrús (5.642 m) a Rússia i, finalment, l’Everest (8.848 m) al Nepal. La seva manera d’entendre la natura i la seva experiència a la muntanya l’ha plasmada en dos llibres: Córrer o morir (2011), més centrat en la visió que té de la vida, i La frontera invisible (2013), un relat en primera persona de l’expedició de tres homes al Nepal, on ens convida a explorar la frontera que separa la tristor de la felicitat, la vida de la mort. l

142 / #CatalunyaExperience

140-145 Kilian 3des-FOK CA ES.indd 142

07/01/15 13:58

“TENER SUEÑOS POR CUMPLIR ES LO QUE NOS IMPULSA A SEGUIR ADELANTE Y A DAR LO MEJOR”

DAMIEN ROSSO

Quan t’atures? No gaire sovint (somriu). Normalment m’entreno els set dies de la setmana. Abans d’anar a dormir sorties cada nit amb la teva mare i la teva germana a escoltar els sorolls del bosc fora de casa. Què et van ensenyar? Vaig aprendre a valer-me per mi mateix, a descobrir nous racons i a utilitzar els sentits per orientar-me a la muntanya... Els meus records d’infantesa estan tots lligats a la muntanya. Fer el que fas és la millor manera de conèixer i estimar un territori i la seva gent? Per exemple, la teva Cerdanya? Sens dubte és una manera excel·lent de conèixer indrets de muntanya com la Cerdanya i els Pirineus en general. Córrer ara està de moda. Però tu ho has fet sempre. Quina diferència hi ha entre córrer per afició o córrer com a art? No crec que córrer sigui un art, sobretot quan hi ha professions que són molt més importants i que realment aporten alguna cosa a la societat com metges, professors, científics... Per a mi és la manera que he trobat de poder ser a la muntanya, de poder gaudir de la natura cada dia. l

DE PEQUEÑO QUERÍAS ser contador de lagos,

y el McKinley en Alaska. Y en 2015 intentaremos el

saber cuántos había y qué profundidad tenían.

Everest, a ver si lo logramos.

¿Ya los has contado todos?

Te has planteado y has superado retos que nadie

Era una forma que tenía de pequeño de pensar en

había hecho antes. Y ahora estás haciendo las

algo que me permitiera estar en contacto con la

cumbres más importantes del mundo en tiempo

montaña y la naturaleza. Actualmente, he conse-

récord. ¿Dónde encuentras el punto de equilibrio

guido encontrar una profesión que me permite

entre la cordura y la locura?

estar ahí cada día, así que podríamos decir que más

Hay que encontrar un equilibrio entre los días de

o menos he alcanzado mi sueño. Aún cuento lagos,

entrenamiento o preparación y los días de actividad

pero, después de tantos, ¡ya he perdido la cuenta!

o que más te expones. Encontrar el equilibrio entre

¿Este mismo sueño es el que te ha llevado a reco-

ambos es fundamental porque te ayuda a mante-

rrer tantos caminos a pie? ¿En qué han cambiado

ner la intuición y a no perder la perspectiva, para

tus retos con los años?

saber cuándo tienes que parar o dar media vuelta.

Podríamos decir que sí. Empecé compitiendo

¿Qué te enseña la montaña mientras corres?

cuando era muy joven, primero con el esquí y des-

Que siempre debes respetarla porque es más sabia

pués haciendo trail running. Sigo compitiendo,

que tú. La montaña continuará estando ahí cuando

aunque mis retos también han evolucionado. Ahora

nosotros nos vayamos.

lo que más me motiva es mi proyecto Summits of

La montaña conlleva unos riesgos. Te lo puede

My Life, en el que hemos batido récords de veloci-

dar o te lo puede quitar todo. ¿Cómo logras ven-

dad en montañas de todo el mundo siguiendo una

cer tus límites, tus miedos?

filosofía minimalista y purista. Ya hemos conse-

Tener miedo es importante. Es lo que te ayuda a

guido encadenar ocho cumbres del macizo del

saber dónde están tus límites. El día que vas a la

Montblanc, subir el Montblanc, el Cervino en Italia

montaña y ves que no puedes continuar porque es

LA MONTAÑA ME HA ENSEÑADO QUE SIEMPRE DEBES RESPETARLA PORQUE ES MÁS SABIA QUE TÚ. CONTINUARÁ ESTANDO AHÍ CUANDO NOS MARCHEMOS”

LA MONTAGNE M’A ENSEIGNÉE QU’IL FAUT TOUJOURS LA RESPECTER CAR ELLE EST PLUS SAGE QUE NOUS. ELLE SERA TOUJOURS LÀ QUAND NOUS N’Y SERONS PLUS”

SÀPIENS SCCL

Riu del Molí, prop dels estanys de la Pera / Río del Molí, cerca de los lagos de la Pera / Rivière du Moli, près des lacs de la Pera

KILIAN JORNET RECOMANA VISITAR... De muntanyes n’hi ha moltes a Catalunya, i a en Kilian li costa triar-ne una. Ara bé, la Cerdanya és per a ell un indret magnífic per gaudir del paisatge i del contacte amb la gent que l’habita. Allà, per exemple, es podria seguir la Ruta dels Estanys Amagats, que inclou llacs, estanys, basses i cims, a més de cinc refugis de muntanya on es pot dormir mentre es fa la travessa. En Kilian, però, també recomana el Pallars, la Val d’Aran i Montserrat, perquè com ell diu: “cada lloc té el seu encant si sabem aprofitar-lo”. l 143 / #CatalunyaExperience

140-145 Kilian 3des-FOK CA ES.indd 143

07/01/15 13:58

VIVÈNCIES VIVENCIAS EXPÉRIENCES

“AVOIR DES RÊVES À RÉALISER EST CE QUI NOUS POUSSE À ALLER DE L’AVANT ET À DONNER LE MEILLEUR DE NOUS-MÊMES”

peligroso, ese día tienes que dar media vuelta. Tienes que saber tomar la mejor decisión. Es importante seguir teniendo miedo y respeto a la montaña. Para ti, ¿la vida es un reto constante? A mí me gusta decir que debemos tener sueños. Tener sueños por cumplir es lo que nos impulsa a seguir adelante, plantearnos nuevos retos e intentar dar lo mejor de nosotros mismos. ¿Cuándo paras? No muy a menudo (sonríe). Normalmente me entreno los siete días de la semana. Antes de ir a dormir salías cada noche con tu madre y tu hermana a escuchar los ruidos del bosque fuera de casa. ¿Qué aprendiste? Aprendí a valerme por mí mismo, a descubrir nuevos rincones y utilizar los sentidos para orientarme en la montaña... Mis recuerdos de infancia están siempre ligados a la montaña. ¿Hacer lo que haces es la mejor manera de conocer y amar un territorio y a su gente? ¿Por ejemplo, tu Cerdanya? Sin duda es una excelente manera de conocer lugares como la Cerdanya y los Pirineos en general. Correr ahora está de moda, pero tú lo has hecho siempre. ¿Qué diferencia hay entre correr por aﬁción o correr como arte? No creo que correr sea un arte, sobre todo cuando hay profesiones más importantes y que realmente aportan algo a la sociedad, como médicos, profesores, científicos... Para mí, es la forma que he encontrado de estar en la montaña y poder disfrutar de la naturaleza a diario. l

Una imatge de la ultramarató Hardrock 100. Una imagen del ultramaratón Hardrock 100.

Une image de l’ultramarathon Hardrock 100.

QUAND TU ÉTAIS PETIT TU VOULAIS être comp-

vous attaquez aux sommets les plus importants

teur de lacs, savoir combien il y en avait et

dumondeenuntempsrecord.Commenttrouvez-

quelle profondeur ils avaient. Vous les avez

vous le point d’équilibre entre la raison et la folie ?

tous comptés ?

Il faut trouver un équilibre entre les jours d’entraî-

C’était une façon que j’avais quand j’étais petit de

nement ou de préparation et les jours d’activité ou

penser à quelque chose qui me permettait d’être

ceux pendant lesquels vous vous exposez le plus.

en contact avec la montagne et la nature. Actuel-

Trouver l’équilibre entre les deux est essentiel car

lement, j’ai réussi à trouver une profession qui me

ça t’aide à garder l’intuition et à ne pas perdre de

permet d’être là chaque jour, donc on pourrait dire

vue ton objectif, pour savoir quand tu dois t’arrêter

qu’en quelque sorte j’ai réalisé mon rêve. Oui, je

ou faire demi-tour.

compte les lacs, mais il y en a tellement que je ne

Que vous enseigne la montagne pendant que

m’y retrouve plus !

vous courrez ?

C’est ce même rêve qui vous a conduit à parcou-

Que tu dois toujours la respecter car elle est plus

rir tant de chemins à pied ? En quoi vos déﬁs ont

sage que toi. La montagne sera toujours là quand

changé avec les années ?

nous nous n’y serons plus.

Je crois que oui. J’ai commencé à faire des compé-

La montagne comporte des risques. Elle peut te

titions quand j’étais très jeune, d’abord avec le ski

donner le maximum ou t’enlever tout d’un coup.

puis en faisant du trail running. Je continue à faire

Comment parvenez-vous à vaincre vos limites,

des compétitions bien que mes défis aient évolué.

vos peurs ?

À présent ce qui me motive le plus c’est mon projet

Avoir peur, c’est important. C’est ce qui t’aide à

SummitsofMyLife,oùnousavonsbattudesrecords

savoir où sont tes limites. Le jour où tu fais de la

de vitesse dans des montagnes du monde entier,

montagne et que tu vois que tu ne peux pas conti-

en suivant une philosophie minimaliste et puriste.

nuer car c’est dangereux, ce jour-là, tu dois faire

Nous avons déjà réussi à enchaîner huit sommets

demi-tour. Tu dois savoir prendre la meilleure déci-

du massif du Montblanc, gravir le Montblanc, le

sion. C’est important de continuer à craindre et

Cervino en Italie et le McKinley en Alaska. Et en 2015

respecter la montagne.

nous tenterons l’Everest, j’espère que nous y par-

Pour vous, la vie est un perpétuel déﬁ ?

viendrons.

J’aime dire que nous devons avoir des rêves. Avoir

Vous avez réalisé et réussi des déﬁs que personne

JORDI SARAGOSSA

n’avait faits auparavant. Et maintenant, vous

144 / #CatalunyaExperience

140-145 Kilian 3des-FOK CA ES.indd 144

07/01/15 13:58

des rêves à réaliser est ce qui nous pousse à pour-

EL PERFIL

suivre, à nous proposer de nouveaux défis et à

Kilian Jornet ha fulminado todos los récords en cada reto que se ha propuesto: el Ultra

essayer de donner le meilleur de nous-mêmes.

Trail del Montblanc, la Transpirenaica, la vuelta al lago Tahoe... Campeón del mundo de

Quand est-ce que vous posez le pied ?

esquí de montaña y de trail running, ahora se enfrenta a un nuevo proyecto: el Summits

Pas très souvent (il sourit). Généralement, je m’en-

of My Life (http://summitsofmylife.com), subir y bajar los picos más importantes del

traîne sept jours sur sept.

planeta, en un tiempo récord y siguiendo su propia filosofía de respeto por la montaña y

Avant d’aller dormir, vous sortiez dehors chaque

ligereza de equipo. De momento ya ha conseguido subir en tiempo récord el Montblanc

soir avec votre mère et votre soeur pour écouter

(4.810 m), el Cervino (4.478 m) y el McKinley (6.186 m). Pero para Kilian lo más

les bruits de la forêt. Qu’avez-vous appris ?

importante no son los obstáculos superados sino los que tiene por delante: intentará

J’ai appris à me débrouiller tout seul, à découvrir de

conquistar el Aconcagua (6.959 m) en Argentina, el Elbrús (5.642 m) en Rusia y,

nouveaux coins et à utiliser les sens pour m’orien-

finalmente, el Everest (8.848 m) en Nepal. Ha plasmado su manera de entender la

ter dans la montagne… Mes souvenirs d’enfance

naturaleza y su experiencia en la montaña en dos libros: Correr o morir (2011), más

sont toujours liés à la montagne.

centrado en la visión que tiene de la vida, y La frontera invisible (2013), un relato en

Faire ce que vous faites, est-ce la meilleure

primera persona de la expedición de tres hombres a Nepal, donde nos invita a explorar la

manière de connaître et d’aimer un territoire et

frontera que separa la tristeza de la felicidad, la vida de la muerte. l

ses habitants ? Par exemple, votre Cerdanya ? C’est, sans aucun doute, une excellente façon de

KILIAN JORNET RECOMIENDA VISITAR…

découvrir des lieux comme la Cerdanya et les Pyré-

Montañas en Cataluña hay muchas, y a Kilian le cuesta elegir una. Sin embargo,

nées en général.

la Cerdanya es para él un lugar magnífico para disfrutar del paisaje y del contacto

Courir aujourd’hui est à la mode, mais vous, vous

con la gente que la habita. Allí, por ejemplo, se podría seguir la Ruta de los Lagos

l’avez toujours fait. Quelle différence y-a-t-il

Escondidos, que incluye lagos, estanques, balsas y cumbres, además de cinco

entre courir par plaisir ou courir comme un exer-

refugios de montaña en los que dormir mientras se hace la travesía. Kilian también

cice artistique ?

recomienda el Pallars, la Val d’Aran y Montserrat, porque como dice: “cada lugar tiene

Je ne crois pas que courir soit un art, surtout quand

su encanto si sabemos aprovecharlo”. l

il y a des professions plus importantes et qui apportent réellement quelque chose à la société, comme les médecins, les enseignants, les scientifiques… Pour moi, c’est la manière que j’ai trouvé de me sentir vivre et de pouvoir profiter de la nature chaque jour. l

SON PROFIL Kilian Jornet a réussi tous les records pour chaque défi qu’il s’est proposé : l’Ultra trail du Montblanc, la transpyrénéenne, le tour du lac Tahoe… Champion du monde de ski de montagne et de trail running, aujourd’hui, il affronte un nouveau projet : le Summits of my life (http://summitsofmylife.com), gravir et descendre les pics les plus importants de la planète, en un temps record et en suivant sa propre philosophie de respect de la montagne et d’équipement léger. Pour l’instant il a réussi à gravir en un temps record le Montblanc (4.810 m), le Cervino (4.478 m) et le McKinley (6.186 m). Mais pour Kilian le plus important, ce ne sont pas les obstacles dépassés mais ceux qui sont à venir : il essaiera de conquérir l’Aconcagua (6.959 m) en Argentine, l’Elbrús (5.642 m) en Russie et, finalement, l’Everest (8.848 m) au Népal. Il a exprimé dans deux livres sa manière de comprendre la nature et son expérience dans la montagne : Courir ou mourir (2011), plus axé sur sa vision de la vie, et La frontière invisible (2013), un récit à la première personne de l’expédition de trois hommes au Népal, où il nous invite à explorer la frontière qui sépare la tristesse du bonheur, la vie de la mort. l

KILIAN JORNET VOUS RECOMMANDE DE VISITER… Des montagnes en Cataluña il y en a beaucoup, et Kilian a du mal à en choisir une. Cependant, la Cerdanya est pour lui un lieu magnifique pour profiter du paysage et du contact avec ses habitants. Là, par exemple, on pourrait suivre la Route des Lagos Escondidos, qui comprend lacs, étangs, bassins et sommets, sans compter les cinq refuges de montagne où dormir pendant l’excursion. Kilian vous recommande également El Pallars, le Val d’Arán et Montserrat, car comme il dit : « chaque lieu à son charme si on sait en tirer parti ». l

145 / #CatalunyaExperience 145 / #CatalunyaExperience 140-145 Kilian 3des-FOK CA ES.indd 145

07/01/15 13:58

VAL D’ARAN

calendari calendario CALENDRIER

Baqueira Beret

01 La Molina

18 Peralada

pirineus

Roses

Verges 03

Berga 13

08 Girona

costa brava

paisatges barcelona

terres de lleida

Igualada

24 Tàrrega

costa daurada

Vilafranca del Penedès 21

costa barcelona

14 10 Montmeló

09 Lleida

Palamós

22 07 11 04 23 15

barcelona

25 19 El Vendrell

Tarragona 12

terres de l’ebre

Tortosa 20

calendari d’esdeveniments GENER 01 Copa d’Europa d’esquí alpí per a discapacitats (La Molina). Competició pionera a l’Estat. Consta d’eslàlom especial i gegant. febrer 02 Marxa Beret (Baqueira Beret). Marxa popular d’esquí de fons inclosa dins del calendari FIS. MARÇ 03 Processó i dansa de la mort de Verges (Girona). Dijous Sant. Ve del culte als difunts. 04 Mobile World Congress (Barcelona). Trobada mundial sobre telefonia mòbil i comunicacions. 146 / #CatalunyaExperience

05 Torneig Internacional de futbol base -Mediterranean Int. Cup (MIC). Torneig de clubs de joves amb les millors seleccions. abril 06 Festa de Sant Jordi (tot Catalunya). 23 d’abril. Patró de Catalunya. Dia del Llibre i la Rosa. 07 Barcelona Open Banc Sabadell - Trofeu Conde de Godó (Barcelona). Torneig de tennis professional. Sèries ATP World Tour 500. MAIG 08 Girona Temps de Flors. Festa de la primavera, exposició de flors i activitats artístiques. 09 Aplec del Caragol (Lleida capital). Manifestació gastronòmica amb el caragol com a protagonista. 10 GP de F1 (Montmeló) Campionat del Món d’automobilisme. 11 Primavera Sound (Barcelona). Festival de música independent i últimes tendències. 12 Tarraco Viva (Tarragona). Festival de divulgació d’història antiga i patrimoni. JUNY 13 Patum de Berga. Patrimoni Oral i Immaterial per la UNESCO. Foc i pirotècnia.

14 Moto GP (Montmeló). Campionat del Món de motociclisme. 15 Sónar (Barcelona).Festival de música electrònica i experimental. 16 Campionat del Món de windsurf (Roses). Gran Premi Costa Brava de Windsurf. PWA World Tour. JULIOL 17 European Balloon Festival (Igualada). La concentració de globus aerostàtics més gran del sud d’Europa. 18 Festival Castell de Peralada. Fins a l’agost. Un dels festivals musicals més importants de l’estiu, a l’aire lliure. 19 Festival Internacional de Música Pau Casals (el Vendrell). Fins a l’agost. Homenatge al músic Pau Casals. Programació de violoncel. 20 Festa del Renaixement a Tortosa. Recreació històrica del segle XVI, amb 3.000 ciutadans vestits d’època. agost 21 Diada Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Gran competició castellera, en el marc de la Festa Major.

CALENDARIO DE EVENTOS ENERO 01 Copa de Europa de esquí alpino para discapacitados (La Molina). Competición pionera en el Estado. Consta de eslalon especial y gigante. FEBRERO 02 Marcha Beret (Baqueira Beret). Marcha popular de esquí de fondo incluida en el calendario FIS. MARZO 03 Procesión y danza de la muerte de Verges. Jueves Santo. Deriva de los ritos del culto a los difuntos. 04 Mobile World Congress. Encuentro mundial sobre telefonía móvil y comunicaciones. 05 Torneo Internacional de fútbol base -Mediterranean Int. Cup (MIC). Torneo en el que compiten clubes de jóvenes con las mejores selecciones. ABRIL 06 Fiesta de Sant Jordi (en toda Cataluña). 23 de abril. Patrón de Cataluña. Día del Libro y la Rosa. 07 Barcelona Open Banc Sabadell - Trofeo Conde de Godó. Torneo de tenis profesional. Series ATP World Tour 500. MAYO 08 Girona Temps de Flors. Fiesta de la primavera, exposición de flores y actividades artísticas. 09 Aplec del Caragol (Lleida capital). Manifestación gastronómica con el caracol como protagonista. 10 GP de F1 (Montmeló). Campeonato del Mundo de automovilismo.

11 Primavera Sound (Barcelona). Festival de música independiente y últimas tendencias. 12 Tarraco Viva (Tarragona). Festival de divulgación de historia antigua y patrimonio. JUNIO 13 Patum de Berga. Patrimonio Oral e Inmaterial por la UNESCO. Fuego y pirotecnia. 14 Moto GP (Montmeló). Campeonato Mundial de motociclismo. 15 Sónar (Barcelona).Festival de música electrónica y experimental. 16 Campeonato del Mundo de windsurf (Roses). Gran Premio Costa Brava de Windsurf. PWA World Tour. JULIO 17 European Balloon Festival (Igualada). La concentración de globos aerostáticos más grande del sur de Europa. 18 Festival Castell de Peralada. Hasta agosto. Uno de los festivales musicales más importantes del verano, al aire libre. 19 Festival Internacional de Música Pau Casals (El Vendrell) . Hasta agosto. Homenaje al músico Pau Casals. Programación de violonchelo. 20 Fiesta del Renacimiento en Tortosa. Recreación histórica del siglo XVI, con 3.000 ciudadanos vestidos de época. AGOSTO 21 Diada San Félix en Vilafranca del Penedès. Gran competición castellera, en el marco de la Fiesta Mayor. 22 Liga de Fútbol Profesional LFP - Camp Nou y Estadio RCD Español (Barcelona). Hasta mayo. Jornadas de las competiciones oficiales de fútbol de ámbito estatal.

CALENDRIER D’ÉVÉNEMENTS 22 Lliga de Futbol Professional LFP - Camp Nou i Estadi RCD Espanyol (Barcelona). Fins al maig. Jornades de les competicions oficials de futbol estatals. SETEMBRE 23 CSIO - Concurs Internacional de Salts de Barcelona. Fita del calendari eqüestre. A més, és el Premi Furusiyya FEI Nations Cup. 24 FiraTàrrega - Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Mercat d’arts escèniques amb més trajectòria de l’Estat. OCTUBRE 25 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya / Sitges Film Festival. Mostra internacional de cinema, sobretot fantàstic. 26 Rally RACC Catalunya - Costa Daurada. Ral·li del Campionat Mundial de la Federació Internacional d’Automobilisme. DESEMBRE 27 Regata Christmas Race de Palamós. Competició de vela lleugera. Circuit Eurolymp i rànquing ISAF. l

JANVIER 01 Coupe d’Europe de Ski Alpin pour handicapés (La Molina). Compétition pionnière dans l’État. Il est composé d’un slalom spécial et d’un slalom géant. FÉVRIER 02 Marche Beret (Baqueira Beret). Marche populaire de ski de fond incluse dans le calendrier FIS. MARS 03 Procession et danse de la mort de Verges.Jeudi saint. Dérive des rites du culte aux défunts. 04 Mobile World Congress. Rencontre mondiale sur téléphonie mobile et communications. 05 Tournoi Int. de football base -Mediterranean Int. Cup (MIC) (Palamós). Tournoi dans lequel concurrent des clubs de jeunes des meilleures sélections. AVRIL 06 Fête de Sant Jordi (dans tout Cataluña). 23 avril. Patron de Cataluña. Fête du livre et de la rose. 07 Barcelona Open Banc Sabadell - Trophée Conde de Godó. Tournoi de tennis professionnel. Séries ATP World Tour 500 MAI 08 Girona temps de flors. Fête du printemps, exposition de fleurs et activités artistiques 09 Aplec del Caragol (Lleida capitale). Manifestation gastronomique avec l’escargot comme protagoniste. 10 GP de F1 (Montmeló). Championnat du monde d’automobiles. 11 Primavera Sound (Barcelona). Festival de musique indépendante et d’avant-garde.

SEPTIEMBRE 23 CSIO - Concurso Internacional de Saltos de Barcelona. Hito del calendario ecuestre. Además, es el Premio Furusiyya FEI Nations Cup. 24 FiraTàrrega - Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Mercado de artes escénicas con más trayectoria del Estado. OCTUBRE 25 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya / Sitges Film Festival. Muestra internacional de cine, sobre todo fantástico. 26 Rally RACC Catalunya - Costa Daurada. Rally del Campeonato Mundial de la Federación Internacional de Automovilismo. DICIEMBRE 27 Regata Christmas Race de Palamós. Competición de vela ligera. Circuito Eurolymp y ranking ISAF. l

12 Tarraco Viva (Tarragona). Festival de divulgation de l’histoire ancienne et du patrimoine. JUIN 13 Patum de Berga. Patrimoine oral et immatériel de l’UNESCO. Feu et pyrotechnie. 14 Moto GP (Montmeló). Championnat mondial de moto. 15 Sònar (Barcelona).Festival de musique électronique et expérimentale 16 Championnat du monde de Planche à voile (Roses). Grand Prix Costa Brava de Planche à voile. PWA World Tour. JUILLET 17 European Balloon Festival (Igualada). La plus grande concentration du Sud de l’Europe de montgolfières. 18 Festival Castell de Peralada. Jusqu’en août. L’un des festivals musicaux en plein air les plus importants de l’été. 19 Festival International de Musique Pau Casals (Vendrell) . Jusqu’en août. Hommage au musicien Pau Casals. Programme de violoncelle. 20 Fête de la Renaissance à Tortosa. Reconstitution historique du XVIème, avec 3 000 citoyens en habits d’époque. AOÛT 21 Dyade San Felix à Vilafranca del Penedès. Grande compétition de tour humaine dans le cadre de la fête patronale 22 Ligue de Football professionnel LFP - Camp Nou et Stade RCD espagnol (Barcelona). Jusqu’en mai. Journées des compétitions officielles de football au niveau national. SEPTEMBRE 23 CSIO - Concours international de sauts de Barcelona. Evènement du calendrier équestre. Prix Furusiyya FEI Nations Cup. 24 FêteTàrrega - Fira de théâtre dans la rue Tàrrega. Marché des arts de la scène le plus ancien de l’État. OCTOBRE 25 Festival Int. de cinéma fantastique de Catalunya / Sitges Film Festival. Festival international de cinéma, principalement fantastique. 26 Rallye RACC Catalunya - Costa Daurada. Rallye du Championnat mondial de la Fédération Int. de l’automobile. DECEMBRE 27 Régate Christmas Race de Palamós. Compétition de voile légère. Circuit Eurolymp et classement ISAF. l

147 / #CatalunyaExperience

146-147 mapa-calendari reduït 4des-FOK CA ES.indd 147

07/01/15 14:00

148 contra-FOKC.indd 1

07/01/15 16:24