CATALONIA’S PRESIDENTIAL HISTORY DATING BACK TO THE 14th CENTURY POLITICS AND SPORT
CIVILITZACIÓ CATALANA GONÇAL MAYOS
CATALAN WINE COUNTRY SUMMER 2015 AICSUSA.ORG
AMERICAN INSTITUTE FOR CATALAN STUDIES SINCE 1979 CONNECTING NORTH AMERICA TO CATALONIA
aicsusa.org
Hellena Cardus Publisher AICS President Summer2015
Welcome to our Summer 2015 edition of CATALONIA, a quarterly publication by AICS (American Institute for Catalan Studies) which is based in the mega metropolis of Houston, Texas. This is the sixth edition of CATALONIA and over the past year AICS/ CATALONIA Staff has grown and expanded over 2 continents and consists of the following contributors. Hellena Cardus, AICS President, V.P. of North America FIEC (Federation of Catalan Entities), CATALONIA Publisher Roslyn Smith, AICS Cultural Arts Chairperson, Editor in Chief CATALONIA Jordi Guillem, AICS Vice President, Senior Writer, CATALONIA Mayte Duarte Seguer, AICS Cultural Liaison, Interviewer and Senior Writer CATALONIA Francesc Beltran, AICS Publicity, Senior Writer and Translator CATALONIA Esther Beltran, AICS Scientific Liaison, Senior Writer CATALONIA AICS has translated and published Catalan literary works including Uncertain Glory by Joan Sales, translated by David Rosenthal, The Catalan Nation and its People, by Josep Carner-Ribalta and Public Power in Catalunya, by Philip B. Taylor. We encourage you to become a member by visiting our website AICSUSA.org and receive a complimentary copy of CATALONIA. If you are interested in becoming a Sponsor for CATALONIA magazine, please contact: Jordi Guillem jguillem@cataloniamagazine.com
Share the Experience! Hellena Cardus hcardus@cataloniamagazine.com
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 3
Roslyn Smith
Editor-in-Chief AICS Cultural Arts Chairperson
Summer 2015
CATALONIA LINKS Don’t forget to like us on Facebook.com/CataloniaMagazine rsmith@cataloniamagazine.com
CATALONIA FACTS ° Population, 7·6 million people (like Switzerland) ° Surface area: 32,114 km2 (bigger than Belgium) ° GDP: €204,000 million (like Denmark) ° Over 10 million people speak Catalan in Spain, France and Italy (more than Swedish for example). ° Catalonia’s Government has had 129 Presidents to date. Its first Constitution dates back to the 13th century.
VULL VOTER.CAT
Catalans que viuen a l’estranger que VOLEN VOTAR al referendum per la independència de Catalunya Eleccions Catalanes 27 Setembre 2015
4 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
CONTENTS
CATALONIA
23
10 3 PUBLISHER’S NOTE
14
10 WINE COUNTRY
14 ORIGINS OF THE GENERALITAT 20 POLITICS AND SPORT BY XAVI SALAT I FOIX
21 4D HEALTH IN BARCELONA 22 LLLES MEDES
“IMPORTANT MARINE FLORA AND FAUNA ”
23 CATALONIA EN CATALÀ COVER ART BY JOAN MIRÓ
25 CIVILITZACIÓ CATALANA PER GONÇAL MAYOS
22 CATALONIA MAGAZINE is published quarterly by AICS- American Institute for Catalan Studies . Contact: aicsusa.org Publisher Hellena Cardus hcardus@cataloniamagazine.com Editor-in-Chief Roslyn Smith rsmith@cataloniamagazine.com Senior Writer Jordi Guillem jguillem@cataloniamagazine.com © 2015 CATALONIA MAGAZINE. All rights reserved. Reproduction without permission is prohibited. Printed in the U.S.
AICS NEWS
AICS celebrated the annual AICS Diada celebration on Sunday August 30, 2015 at Midtown Park on 415 Gray Street, Houston, Texas at 10am for the symbolic support of the Catalan Vote on September 27, 2015. This global effort coordinated by representatives of the ANC, was entitled, “ Gateway to the Catalan Republic� , and was celebrated in all major cities in the USA on the same day in support for the Catalan vote.
Afterwards 70 AICS members from local and state businesses and universities throughout Texas celebrated the AICS DIADA at Russo's Pizzeria 306 Gray Street, in Midtown Houston, Texas.
CATALONIA
NEWS
The Ministry of Culture aims to promote Barcelona as a European capital of digital culture The Digital June program is an initiative of the Ministry of Culture aimed at raising awareness of and giving greater visibility to the concentration of digital culture festivals and international meetings that are taking place throughout the month of June in Barcelona. The initiative includes new meetings such as Cartoon 360, the main European cross-media animation event, which was previously held in France, and the specific meeting on digital culture in the Four Motors for Europe (Catalonia, Baden-Württemberg, Rhône-Alpes and Lombardy), which will take place in the Catalan capital on 18 June.
Digital meetings calendar This month Catalonia will be one of the world centres for digital culture with around a dozen dates including congresses, workshops, meetings, exhibitions, educational sessions and debates. “Digital June” includes the following events:
Cartoon 360. 1 - 3 June Loop. 4 - 6 June Atlàntida Film Festival. 8 June - 8 July B’Ars. 11 - 14 June Jornada e’TIC. 17 June 4 Motors X Europe. 18 June Sònar+D. 18 - 20 June Cine Europe. 22 - 25 June Gamelab. 24 - 26 June Videogame Awards. 25 June Indie Developer Burger Awards. 26 June Learn Do Share. 26 - 27 June
“Digital June” brings together the best events of each discipline and aims to promote networking among digital culture professionals. Last year 219,000 people attended the events now encompassed in “Digital June”. In addition to coordinating the different festivals and meetings to be held in June, the Ministry of Culture has demonstrated its commitment with subsidies to the tune of 746,500 euros. The total budget for all the events is 3,319,912 euros. The aims of the initiative are to situate Barcelona as a European capital of digital culture, to make its residents aware of the potential of their city in this field and to inform the international professionals who visit about the rest of the festivals and meetings. Sectorial data in Catalonia The Catalan digital creation sector consists of 161 companies that provide 2,011 jobs and have a total turnover of 146.5 million euros. The country also has a large videogames industry made up of 74 companies employing 983 people and with a total turnover of 70 million euros. This sector also has a major market in Catalonia, as there are estimated to be 1.3 million videogame players or 21% of the total population.
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 7
CATALONIA
TERRITORY Catalonia is a Mediterranean country. Most of the population live along or near the coast – including the city of Barcelona. The coastline is rocky with cliffs in the north and becomes much flatter in the south. Catalan landscape is diverse: there are large inland valleys and plains, and high mountain peaks in the Pyrenees that reach 3,000 meters. There are 18 Natural Parks and specially protected areas such as the Delta de l’Ebro (the Ebro river delta). Because of this diversity, temperatures vary considerably from place to place, especially during the wintertime. Summers are generally hot and dry.
Area
12396.58 sq.miles
Climate
Mediterranean
Sunny days per year
300
Coast line
360 miles
Highest Mountain
Pica d’Estats, in the Pyrenees mountain range (1.95 mi.)
Main Rivers
Ter, Llobregat and Ebro, all of which run into the Mediterranean Sea. Garona originates in Val d’Aran and runs into the Atlantic
Important landforms
Cap de Creus headland and the Golf of Roses to the north, and the Ebro Delta in the south
Natural Parks
18
Natural protected areas
30.44% of the land area (960,102 land acres and 77,818 marine acres)
Biosphere reserves {recognized as part Terres de l’Ebre and Montseny of UNESCO’S World Network) Wildlife reserves
96 fauna refuges (12,679 hectares)
Percentage of land usage
61.6% forests, Scrubland, field and grass; 29.1% cultivated land; 6.2% urbanized; 0.6% inland waters; and 2.5% unproductive land (2009, Conselleria de Territori I Sostenibilitat)
8 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
CATALONIA FRANCE
ANDORRA
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 9
WINE COUNTRY The great world guides hold in high esteem wines with a Catalan accent. The most reputed, recognized and, most often included in the wine list of the grand restaurants and wine auctions are, without this implying any kind of contempt, those from the 'Denominaci贸 d'Origen Qualificada Priorat' [Qualified Denomination of Origin Priorat], the 'AOC Muscat de Ribestaltes' - which is plagiarized the world over - and the 'AOC Banyuls' and 'Banyuls Grand Cru', without forgetting the Mass wine of Terra Alta, which was the preference of the Vatican during its most glorious period.
10 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
In Catalonia, the typical Mediterranean countryside, with kilometric expanses of olive trees and vine yards, is much localized and, excepting regions like the Penedès or Garrigues, these fields are usually far away from the main communication routes. Thus, landscapes that had supplied most of the cultivable land form pockets of enormous beauty. The region of Empordà boasts that it is the port from whence vines entered into the Iberian Peninsula. Archaeological evidence suggests that the Phoenicians introduced winemaking to the region several hundred years before the Romans arrived there. Recovered pieces of amphora indicate that the Phoenicians traded ancient Catalan wines with the Egyptians. The Romans had a major influence in the development of Catalan wine-growing, particularly around Tarragona. With the fall of the Roman Empire in the 4th century and subsequent Moorish rule, Catalan wine production was severely curtailed. It was several hundred years before wine production began again in earnest. In the Pyrenees, wine was produced during the warmest seasons of the Roman Empire, and even at the beginning of the nineteenth century. The feared phylloxera, which sucked the life out of the vines roots, destroyed two thousand years of vine yards in about twenty years during the last quarter of the nineteenth century, after reaching Languedoc in 1863. In 1879 it crossed the Pyrenees, which proved not to be the natural barrier everyone expected them to be; then, after destroying the vine yards in northern Catalonia, it started to devastate those in the south, reaching Penedès in 1880. Phylloxera provoked a change in the way the whole of Europe cultivated vines. Some started to specialize in white wines, others in sparkling, following the French tradition. Phylloxera encouraged the destruction of many hectares of vines and the consequent advance of other crops which were more productive, such as fruit trees or cereals or, with lower maintenance, forests. A similar situation would occur after the second half of the twentieth century in the touristic zones closest to the coast. All these negative occurrences for the cultivation have favored specialization in the production of quality wines. In this improvement of the quality of Catalan wines, technology, science, innovation, research and the development of techniques that allow the precise control of all of the processes of viticulture and winemaking have intervened. This increment in the production of quality wines, of increasing higher range, has gone hand in hand with the decrease in the daily consumption of 'pobret' and 'alegret' wines. The uprooting of vines was grant aided because there was a need to take cheap wine off the market which, at least in the Spanish State, was dedicated to the making of alcohol to the point that, according to statistics in 2006, there was double the hectares of olive trees than of vines, when of vines there had previously been from three to ten times more, depending on the regions.
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 11
In Catalonia there are twelve wine denominations of origin: Penedès, Tarragona, Alella and Priorat, born round about the time of the first wine law, from 1932; Empordà and Terra Alta, created in 1974 from the 'Estatut de la Vinya i el Vi' [Statute of Vines and Wine], and later, Costers del Segre, Conca de Barberà, Pla de Bages and Montsant. There are also generic denominations of origin: Catalunya, introduced in 1999, and Cava, created in 1991. In spite of the fact that 98 per cent of the cava production is concentrated in Catalonia, the Cava denomination of origin is of state reach: it is legally a plural community denomination. This denomination of sparkling wines elaborated in the traditional method also reaches localities of the Valencian region, Aragon, Castilla and Extremadura. In the Balearic Islands there are two denominations of origin, which are quite recent: Benissalem-Mallorca, constituted in 1991, and Pla i Llevant, added in 2001. The following denominations of origin are registered in the Valencian regions: 'Denominació d'Origen Alacant', 'Denominació d'Origen Utiel-Requena' and 'Denominació d'Origen València'. In the south of the old Kingdom of Valencia, we must point out the production of grapes for consumption. In northern Catalonia, where we find some of the most aristocratic vine landscapes of the region, we must point out the denomination of origin of natural sweet grapes: Ribesaltes, Moscat de Ribesaltes, Banyuls and Banyuls Grand Cru, and Mauri. Some of these, recognized since 1936, like those of Banyuls, Mauri and Ribesaltes, or, since 1956, like Moscat de Ribesaltes, are considered amongst the most important wines of the world; they have a serious character, strong and potent, which is appreciated in gastronomy and increases agriculture. With regards to dry wines, we must point out the 'AOC' of Costers del Roselló, of Costers del Rosselló Vilatges, Costers de Rosselló Els Aspres and the wines from Cotlliure. In dry wines, an important part is taken by 'alegrets' 'Vins del País' [Region's Wines] and other table wines that supply half of the production.
55 Year old Garnatxa vines in Emporda Castell de Perelada winery
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 13
THE ORIGINS OF THE GENERALITAT The Generalitat is the popular name for the "Deputaci贸 del General de Catalunya" which literally translates as the General Council of Catalonia. It is a political body that has been in existence since the Late Middle Ages and was essentially a governing structure under the Catalan Corts, or parliament. This parliamentary assembly representing the entire country had emerged from an agreement between the main political actors of the time. The arrangement is considered to be not only the first, but also one of the most democratic and pluralistic institutions in Europe.
As an institution, during the reign of King Jaume I the Conqueror, the Generalitat gradually emerged from a committee of the Catalan parliament, or Corts, to a fully consolidated and permanent Parliament during the reign of King Jaume I, or James I the Conqueror, in the 13th century. For over four hundred years the Corts, represented the entire Catalan nation through the three branches of government establish during the Middle and Modern ages: the ecclesiastical, the noble and the royal societies. Agreements on taxation, laws and royal prerogative would be decided upon in each parliamentary session, or Cort, convened by the King. Additionally, the Generalitat was the permanent body administering these accords and would later go on to issue its own sovereign debt and have its own armed forces. It would not have to depend directly on the Crown and would guarantee the preservation as well as the protection of Catalan laws and interests. The origins of the Generalitat are considered to date back to 1359, when King Peter the Ceremonious convened a parliamentary session in Cervera, known as the Cort de Cervera, in Western Catalonia to raise funds in the case an invasion by King Peter the Cruel of Spain were to take place. The gravity of the situation prompted a further consolidation of the Generalitat, which led to its establishment as permanent institution. From that year on, the ruling body would be composed of group of representatives who would govern on a collegial basis. However, due to the previously established tradition, only the representatives of the Ecclesiastical branch could be considered as the legitimate heads of government, henceforth the list of presidents of the Generalitat begins with Berenguer de Cru茂lles, Bishop of Girona. The Generalitat existed as fully consolidated institution from 1359 until King Philip V of Spain abolished it in 1714, after Catalonia's military was defeated in the War of the Spanish Succession which ended with the siege of Barcelona on September 11th. As a result, Castilian law was imposed on the territories of the Kingdom of Catalonia and Aragon through an absolutist monarchical form of government. In 1931, an agreement was made with the Spanish State to have a new form of selfgovernment, under the name of Generalitat of Catalonia, acknowledging the historical and political significance of the ancient institution. It remained in exile, however, following the Spanish Civil War and was not fully recognized until 1977, after the restoration of democracy in Spain.
14 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
Segell major de la Diputació del General del Principat de Catalunya (s. XV)
14TH C. 1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362
7.Galceran de Besora. 1377-137 Ramon Gener. 1379-1380
2.Romeu Sescomes. 1363-136(4) 3.Ramon Gener. 136(4)-1365 4.Bernat Vallès. 1365-1367 Bernat Vallès. 1365-1367 Romeu Sescomes. 1375-1376 5.Joan I d'Empúries. 1376 6.Guillem de Guimerà. 1376-1377
8.Felip d'Anglesola. 1380 9.Pere Santamans. 1381-138 10.Arnau Descolomer. 1384-1389 11.Miquel de Santjoan. 1389-1396 12.Alfons de Tous. 1396-1413
15TH C. 13.Marc de Vilalba. 1413-1416 14.Andreu Bertran. 1416-1419 15.Joan Desgarrigues. 1419-1422 16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425 17.Felip de Malla. 1425-1428 18.Domènec Ram. 1428-1431 Marc de Vilalba. 1431-1434
27.Antoni Pere Ferrer. 1458-1461 28.Manuel de Montsuar. 1461-1464 29.Francesc Colom. 1464-1467 30.Ponç Andreu de Vilar. 1467-1470 31.Miquel Samsó. 1470-1473 32.Joan Maurici de Ribes. 1473-1476 33.Miquel Delgado. 1476-1478
19. Pere de Palou. 1434-1437
34.Pere Joan Llobera. 1478-1479
20.Pere de Darnius. 1437-1440
35.Berenguer de Sos. 1479-1482
21.Antoni d'Avinyó i de Moles. 1440-1443
36.Pere de Cardona. 1482-1485 Ponç Andreu de Vilar. 1485-1488
22.Jaume de Cardona i de Gandia. 1443-1446 23.Pero Ximénez de Urrea. 1446-1449 24.Bertran Samasó. 1449-1452 25.Bernat Guillem Samasó. 1452-1455 26.Nicolau Pujades. 1455-1458
37.Juan Payo Coello. 1488-1491 38.Joan de Peralta. 1491-1494 39.Francí Vicens. 1494-1497 40.Pedro Mendoza. 1497-1500
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 15
16TH C. 41.Alfons d'Aragó. 1500-1503
63.Miquel de Tormo. 1553-1554
42.Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls. 1503-1504
64.Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-1557
43.Gonzalo Fernández de Heredia. 1504-1506
65.Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-1559
44.Luís Desplà i d'Oms. 1506-1509
66.Ferran de Lloaces i Peres. 1559-1560 Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1560-1563 *
45.Jordi Sanç. 1509-1512
67.Onofre Gomis. 1563-1566
46.Joan d'Aragó. 1512-1514
68.Francesc Giginta. 1566-1569
47.Jaume Fiella. 1514-1515
69.Benet de Tocco. 1569-1572
48.Esteve de Garret. 1515-1518
70.Jaume Cerveró. 1572-1575
49.Bernat de Corbera. 1518-1521 50.Joan Margarit i de Requesens. 1521-1524
71.Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1575-1578 Benet de Tocco. 1578-1581 *
51.Lluís de Cardona i Enríquez. 1524-1527
72.Rafael d'Oms. 1581-1584
52.Francesc de Solsona. 1527-1530
73.Jaume Beuló. 1584 Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1584-1587*
53.Francesc Oliver i de Boteller. 1530.1533
74.Martí Joan de Calders. 1587
54.Dionís de Carcassona. 1533-1536
75.Francesc Oliver de Boteller. 1587-1588
55.Joan Pasqual. 1536-1539 56.Jeroni de Requesens i Roís de Liori. 1539-1542
76.Jaume Caçador i Claret. 1590-1593
57.Miquel Puig. 1542-1545
77.Miquel d'Agullana. 1593-1596 Francesc Oliver de Boteller. 1596-1598 *
58.Jaume Caçador. 1545-1548
78.Francesc Oliveres. 1598-1599
59.Miquel d'Oms i Sentmenat. 1548-1551
79.Jaume Cordelles i Oms. 1599-1602
60.Onofre de Copons i de Vilafranca. 1551-1552 61.Miquel de Ferrer i de Marimon. 1552 62.Joan de Tormo. 1552-1553 63.Miquel de Tormo. 1553-1554 64.Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-1557 65.Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-1559
Josep Irla 124th president of the Generalitat
16 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
17 TH C. 80.Bernat de Cardona i de Queralt. 1602-1605
100.Francesc Pijoan. 1654-1656
81.Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai. 1605-1608
101.Joan Jeroni Besora. 1656-1659
82.Onofre d'Alentorn i de Botella. 1608-1611
102.Pau d'Àger. 1659-1662
83.Francesc de Sentjust i de Castre. 1611-1614
103.Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-1665
84.Ramon d'Olmera i d'Alemany. 1614-1616
104.Josep de Magarola i de Grau. 1665-1668
85.Miquel d'Aimeric. 1616-1617
105.Joan Pagès i Vallgornera. 1668-1671
86.Lluís de Tena. 1617-1620
106.Josep de Camporrells i de Sabater. 1671-1674
87.Benet Fontanella. 1620-1623
107.Esteve Mercadal i Dou. 1674-1677
88.Pele de Magarola i Fontanet. 1623-1626
108.Alfonso de Sotomayor. 1677-1680
89.Francesc Morillo. 1626- 1629
109.Josep Sastre i Prats. 1680-1683
90.Pele Antoni Sella. 1629-1632
110.Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 1683-1686
91.Esteve Salacruz. 1632
111.Antoni de Saiol i de Quarteroni. 1686-1689
92.Garcia Gil de Manrique y Maldonado. 1632-1635
93.Miquel d'Alentorm i de Salbà. 1635-1638
112.Benet Ignasi de Salazar. 1689-1692 113.Antoni de Planella i de Cruïlles. 1692-1695
94.Pau Claris i Casademunt. 1638-1641
114.Rafael de Pinyana i Galvany. 1695-1698
95.Josep Soler. 1641 96.Bernat de Cardona i Raset. 1641-1644 97.Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç. 1644-1647 98.Andreu Pont. 1647-1650 99.Pau del Rosso. 1650-1654
Pau Claris 94th president of the Generalitat
*The names of representatives who were chosen more than once appear in italic lettering and have been counted only once among the 129 presidents of the Generalitat.
17
AICSUSA.ORG | CATALONIA |
18 TH C. 116.Joan Antoni Valls i Pandutxo. 1701 Antoni de Planella i de Cruïlles. 1701-1704 * 117.Francesc de Valls i Freixa. 1704-1706 118.Josep Grau. 1706-1707 119.Manuel de Copons i d'Esquerrer. 1707-1710 120.Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 1710-1713 121.Josep de Vilamala. 1713-1714
20TH C. 122.Francesc Macià i Llussà. 1931-1933 123.Lluís Companys i Jové. 1933-1940
Francesc Macià i Llussà 122th president of the Generalitat
124.Josep Irla i Bosch. 1940-1954 125.Josep Tarradellas i Joan. 1954-1980 126.Jordi Pujol i Soley. 1980-2003
21 TH C. 127.Pasqual Maragall i Mira. 2003-2006 128.José Montilla i Aguilera. 2006-2010 129.Artur Mas i Gavarró. 2010-
Artur Mas i Gavarró 129th president of the Generalitat
18 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
Coat of Arms of Catalonia
The Government of Catalonia calls for citizens living abroad to report voting-related issues in 27-S elections Citizens who had difficulty voting or were unable to vote in the 27-S elections can send information on the issue via email to: eleccions.governacio@gencat.cat. The Department of Governance will review the cases and evaluate potential legal action against Central Electoral Commission (JEC) and the Spanish Ministry of Foreign Affairs. The Ministry of Governance has adopted this decision in response to the many complaints it has received concerning voting irregularities with absentee ballots in the recent elections, as well as those published by the media and posted on social networks by Catalans living abroad. The reports received through the official email channel will be analyzed by technical and legal personnel at the Ministry of Governance and Institutional Relations, and will serve as the foundation for any legal action against the Central Electoral Commission (JEC) and the Spanish Ministry of Foreign Affairs that may be deemed appropriate in response to the voting irregularities with absentee ballots reported in the recent elections.
The Ministry of Governance will also call for the JEC to investigate incidents already reported by Catalans living abroad, such as the absentee ballots in Italy being sent to an incorrect address and the non-delivery of voting documentation to citizens residing in countries such as Mexico, Costa Rica and Chile, as well as parts of the United States and China. The Ministry of Governance seeks to clarify that it requested on three occasions that the JEC extend the period for voting from abroad, and that on all three occasions this division of the electoral administration denied its request.
19
AICSUSA.ORG | CATALONIA |
Politics and Sport On 30 May 2015 a large number of the Barça and Athletic Bilbao fans who were at the Nou Camp to watch the final of the Copa del Rey, chose to express an opinion whistling the anthem of Spain. A week later in Berlin, at the final of the Champions League, Barça fans exhibited “estelades” not as a sign of rejection of anything but in favor of a shared idea. And both cases of freedom of speech were almost labeled as criminal by the intransigent positions of the Spanish status quo saying that you can not mix sport with politics. With the premise that, in my humble opinion, everything in this world is politics, this statement rather surprises me. Politics is, by definition, an activity that is ideolocically oriented to making decisions in a group to attain certain goals. Education policy, health policy, economic policy, sports policy. It’s all politics ... But of course, the fact that policy is is ideolocically oriented, since not all of us have the same ideology, it means that it often bothers us when we don’t agree with the political reality that surrounds us. And if we are intransigent, we deem those with whom we disagree radicals, fascists and devils with tail. And if we are not intransigent, we complain. Whistling anthems, displaying “estelades” gathering outside the parliament or marching down the street with banners and slogans. The fact that Spanish Cup is the King’s Cup (His Majesty the King!) and that we hear the anthem (Spanish) is in itself as a political event. At international sports competitions like the World Cup, the Olympic Games or World Boules Championships, athletes participating are competing under a political flag. During the Cold War (nothing, barely 40 years), for example, how many athletes were left without participating in international sports events due to a political issue? No need to mix sport with politics, education with politics, economy with politics, whatever with politics, because at certain levels, everything is mixed already. I understand that a child who does karate at the Ateneu Tuesdays and Thursdays from 18:00 to 19:00 does not mix sports and politics. He does Karate. But when this child who does Karate at the Ateneu from 18:00 to 19:00 becomes the best Karate fighter in the country, the country itself will make sure that that child carries their flag around the world, and the more he wins, the better. Just so we can hear the anthem.
20 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
CATALONIA
RESEARCH
4D Health, Europe’s first simulated hospital Human error is the leading cause of death in the medical field. According to data from World Health Organization (WHO) in 2012, in Europe 95,000 deaths occur every year attributed to this cause. As well as the risk for people, these errors also represent a significant economic cost for the Administration, as in the case of Catalonia, this reaches €128 million.
The Innovation Simulation Center 4D Health, inaugurated on 17 March, aims to prevent errors in medical care and increase patient security through the training of professionals in a virtual environment. The center has now opened its doors after five years of preparations and one year of pilot study. Despite the existence of other simulation centers around the world, the 4D Health is the first complete hospital that encompasses the full complexity of the medical world in a virtual environment, as it occupies the installations of the old Igualada hospital and provides global facilities for doctors to receive training. In this centre, everything is real except for the patients, who will be actors or robotized mannequins. The 4D Health Simulation Center forms part of the Health Simulation Network of the Ministry of Health and is included in the National Plan for Research and Innovation of the Government of Catalonia’s Ministry of Enterprise and Employment. The European programme Operativo FEDER – Catalunya 2007-2013 awarded by the Igualada City Council and destined to construction work carried out on the building is involved in the project. Furthermore, the Centre will receive support from the Igualada City Council, the Council of Barcelona and the Academy of Medical Sciences and Health of Catalonia and the Balearic Islands, among others.
Igualada (Barcelona)
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 21
Llles Medes Located just a mile off the coast in front of L’Estartit beach, The Medes Islands archipelago is part of the Montgrí, Medes Islands and Baix Ter Nature Park. The Medes archipelago, has seven islets and a surface area of about 23 hectares. The Medes Islands are today one of the most important marine flora and fauna reserves in the western Mediterranean, as well as being a popular scuba diving destination. The Medes archipelago, has seven islets and a surface area of about 23 hectares. The Medes Islands are today one of the most important marine flora and fauna reserves in the western Mediterranean, as well as being a popular scuba diving destination. Twenty years of protection have brought about a spectacular recovery of the wealth of the seabed, the marine environment and the islands themselves. Companies operating in the area offer attractive trips in glass-bottomed boats around the islands and along the equally stunning Montgrí coast. The wide range of water and underwater activities available must comply with the regulations that have enabled the preservation of this natural space. 22 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
EN CATALÀ
CATALONIA
EN CATALÀ
Política i Esport El 30 de maig de 2015 bona part dels seguidors del Barça i de l’Athletic de Bilbao que eren al Camp Nou per veure la final de la Copa del Rei van optar per expresar una opinió xiulant l’himne d’Espanya. Una setmaneta mes tard, a Berlin, a la final de la Champions, molts seguidors culers van exhibir estelades no com a mostra de rebuig a res, sino en pro d’una idea compartida. I en ambdós casos, des de les posicions més intransigents de l’status quo espanyol, es titllaven gairebé de criminals ambdues mostres de llibertat d’expresió assegurant que no es pot barrejar esport amb política. Partint de la premisa que, al meu humil parer, tot en aquest món és política, em sobta bastant aquesta afirmació. La política és, per definició, una activitat orientada de forma ideológica a la presa de decisions d’un grup per assolir certs objectius. La política educativa, la política sanitària, la política económica, la política esportiva… Pero és clar, això de que la política sigui una activitat orientada de forma ideològica, com que no tots tenim la mateixa ideología, fa que sovint ens molesti quan no combreguem amb la realitat política que ens envolta. I si som intransigents, titllem aquells amb qui no estem d’acord de radicals, de feixistes i de dimonis amb cua. I si no som intransigents, ens queixem. Xiulem himnes, mostrem estelades, ens congreguem davant del Parlament o marxem carrer avall amb pancartes i eslogans. El fet que la Copa d’Espanya sigui la Copa del Rei (de Sa Majestat el Rei!) i que s’hi escolti l’himne (d’Espanya) és ja d’entrada, un esdeveniment polític. A les competicions esportives internacionals, com els Mundials de futbol, els Jocs Olímpics, o els Campionats Mundials de Petanca, els esportistes que hi participen hi competeixen sota una bandera política. Durant la guerra freda (res, 40 anys de res), per exemple, ¿quants esportistes es van quedar sense participar en esdeveniments esportius internacionals per una qüestió política? No cal barrejar esport amb política, educació amb política, economía amb política, el que vulgueu amb politica, perque a segons quins nivells, ja està tot barrejat d’entrada. Entenc que un nen que fa Karate a l’Ateneu els dimarts i els dijous de 18:00 a 19:00 fa esport i no hi barreja política. Fa Karate. Ara bé, quan aquest nen que fa Karate a l’Ateneu de 18:00 a 19:00 es converteixi en el millor Karateca del país, ja se’n cuidarà el país de de feixistes i de dimonis amb cua. I si no som intransigents, ens queixem. Xiulem himnes, mostrem estelades, ens congreguem davant del Parlament o marxem carrer avall amb pancartes i eslogans. El fet que la Copa d’Espanya sigui la Copa del Rei (de Sa Majestat el Rei!) i que s’hi escolti l’himne (d’Espanya) és ja d’entrada, un esdeveniment polític. A les competicions esportives internacionals, com els Mundials de futbol, els Jocs Olímpics, o els Campionats Mundials de Petanca, els esportistes que hi participen hi competeixen sota una bandera política. Durant la guerra freda (res, 40 anys de res), per exemple, ¿quants esportistes es van quedar sense participar en esdeveniments esportius internacionals per una qüestió política? No cal barrejar esport amb política, educació amb política, economía amb política, el que vulgueu amb politica, perque a segons quins nivells, ja està tot barrejat d’entrada. Entenc que un nen que fa Karate a l’Ateneu els dimarts i els dijous de 18:00 a 19:00 fa esport i no hi barreja política. Fa Karate. Ara bé, quan aquest nen que fa Karate a l’Ateneu de 18:00 a 19:00 es converteixi en el millor Karateca del país, ja se’n cuidarà el país de que el nen tragini la seva bandera pel món, i si pot ser que guanyi molt, millor. Aixi escoltarem l’himne.
24 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
CIVILITZACIÓ CATALANA | By Mayte Duarte| Catalunya viu un moment clau en la història de la seva civilització. Per què "civilització” i no pas “cultura” catalana? Coincidint amb el Doctor Mayos, de que si ens atenim als fets i creacions col·lectives, públiques i institucionals dels catalans i/o que s'han succeït a Catalunya amb una mirada que vagi més enllà del mer interès arqueològic, reductivament patrimonial, allunyada de la vida i del present. Que per poder afrontar un futur sobirà ens cal prendre consciència i actualitzar-nos -com tots els països i pobles fan o haurien de fer-com a part essencial del "patrimoni humà comú". I per així poder ser cridats, a més de "civilitzats", també "cultes", "cultivats", amb "cultura". I és per això que hem volgut saber el parer d’un dels nostres més reputats filòsofs, en Gonçal Mayos, professor titular de filosofia en la Universitat de Barcelona. Mayte Duarte.- Cultura i civilització van sempre unides? Gonçal Mayos.- Cultura i civilització no signifiquen el mateix i precisament per això no sempre van juntes. No són dos termes sinònims doncs -fins i tot acceptant que no hi ha sinònims perfectes- aquestes dues paraules tenen significats bastant diferenciats -i cadascú prou interessant- com per evitar confondre-les. Per això i històricament la distinció entre "cultura" i "civilització" ha estat reelaborada llargament a través d'un complex debat des d'almenys el final del segle XVIII. A més, tot i que semblava que aquesta distinció s'havia oblidat últimament, s'ha revitalitzat a partir del polèmic "xoc de civilitzacions" plantejat per Samuel Huntington. Apuntem breument els matisos i significats que les separen. Tradicionalment el terme "civilització" es reservava sobretot per als aspectes col·lectius, públics, objectivats, intersubjectius i materialment constatables. En canvi la paraula "cultura" s'utilitzava especialment per als aspectes personals, subjectius, mentals o espirituals, que manifesten el caràcter personal singular i la seva vàlua particular. Per això Inmanuel Kant afirma en 1784 que "la idea de moralitat pertany a la cultura", mentre que "els costums en qüestions matrimonials i de decència exterior és el s'anomena civilització".
25
AICSUSA.ORG | CATALONIA |
CATALONIA
EN CATALÀ
En definitiva, els costums públiques i les institucions sociopolítiques des de les lleis als museus d'un país formen part sobretot de "la seva civilització"; mentre que més aviat pertanyen a la "cultura" el coneixement mental actualitzat i subjectiu de les persones, així com les especificitats particulars de les seves grans clàssics. D'acord amb aquesta distinció Norbert Elias va cridar el seu famós llibre "Sobre el procés de civilització". Doncs el seu tema principal és l'evolució de les estratègies socials per pacificar la vida social controlant instints, desitjos, hàbits i comportaments dels individus. Podem contraposar per tant una certa Kultur més immaterial, intangible, subjectiva i personal, s'enfronta a una Zivilisation més material, tangible, institucionalitzada i col·lectiva. Però ambdues són similarment necessàries per a l'espècie cultural i hipersocial que -segons ciències com la sociobiología- és la humanitat. Per ells els humans imprescindiblement hem de construir un complex reconeixement sociocultural basat en el patrimoni compartit, que cada generació ha de reabsorbir i aculturitzar-se en ell. Això marca gran part de la complexitat humana, ja que -com destaca Bruno Latour- la ciència, la tecnologia, la cultura, etc. avancen a través d'inseparables dialèctiques que vinculen actors humans individuals i col·lectius, artefactes i possibilitats materials, i teories-conjectures (el "món-3" de Karl Popper). En aquesta línia, l'arqueòloga Almudena Hernando considera que hi ha una "relació fractal" entre la cultura material i la immaterial-simbòlica, entre l'ordre social i la subjectivitat dels seus membres, en tant que són diferents nivells en què s'observa una anàloga estructura.
Ja filòsofs clàssics com Hegel -mostrant que la seva "idealisme" ha estat malinterpretadaconsideraven la "propietat" com a necessària per al desenvolupament integral humà. La idea subjacent, que els estudis actuals mostren bàsicament encertada, és que els humans necessiten inevitablement assumir i projectar-se en un patrimoni alhora material i posseït simbòlicament per desenvolupar-se plenament en el sociocultural, reconeixement individual i ser reconeguts col·lectivament. Seguint a Axel Honneth, constatem que les diferents facetes del reconeixement social, cultural i polític pressuposen àmbits adequats de Zivilisation material, tangible, institucionalitzada, col·lectiva, "monumental", "encarnada" i -si es vol- "fossilitzada" en "opus" concrets i llegats d'actes creatius realitzats en el passat. Ara bé aquests són condició perquè també pugui brollar i actualitzar-la Kultur immaterial, intangible, simbòlica, subjectiva i personal. El reconeixement ple té com a condicions de possibilitat aquests diferents tipus de "patrimoni", "possessió", "apropiació" i "tradició" que -significativament- tenen la mateixa etimologia respectiva que "pater", "posse" o "poder", " propi "i" trade "o" comerç ". Hannah Arendt distingeix tres tipus d'activitats per les quals la humanitat no només sobreviu sinó a més defineix la seva "condició" i -a través de les quals- es reconeix: Labor-Arbeit, Work-Herstellen-Poiesis i Action-HandelnPraxis. Doncs bé, aquests tres tipus -com les dicotomies anteriors- pressuposen una certa relació amb el "patrimoni" cultural, el qual classifiquen i especifiquen. Només integrant aquests aspectes -de vegades no correctament vinculats- podem aproximar-nos a una versió interdisciplinar, sintètica, holista i "macrofilosòfica" de la realitat sociocultural contemporània del "patrimoni" i del reconeixement. Doncs la visió tradicional del patrimoni cultural humà solia respondre a una selecció molt parcial i unilateral.
26 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
Per això hem d'ampliar la noció de "patrimoni", cultura i civilització explicitant i valoritzant allò que no ha estat pensat com a tal, el que ha estat obviat, amagat i diferit, però és clau per al autoreconeixement humà. Així s'evidenciarà que patrimoni, cultura i civilització és tot allò que permet a la humanitat reconèixer-se en la seva complexitat, diversitat, riquesa i pluralitat. Així ens aproximem a una definició més completa, integrada i interdisciplinària, i superem antigues parcialitats i dicotomies (pi lo material per sobre de l'immaterial, limitar-se a l'alta cultura obviant la popular, etc.), incloent i conceptualitzant aspectes que tradicionalment no han estat pensats, que han romàs ocults o que -fins i tot- han estat exclosos del patrimoni, civilització i cultura humans. Com ja es pot veure, no cal confondre la distinció entre cultura i civilització amb el programari i el maquinari. Doncs tots dos han de coincidir tant en la civilització com en la cultura, que no poden existir de forma completament immaterial. Ara bé, la important diferència rau com veurem en què -diguem-ho així- la civilització es pot veure reduïda a un ordinador i el seu programa 'apagats! i sense la força vivificadora de l'electricitat actualitzant el programari en aquest maquinari. En canvi, la cultura necessita les tres coses per ser i realitzar plenament la seva potencialitat: ha de tenir un maquinari, amb un programari funcionant "en temps real". En contrapartida i per això mateix, la "civilització" pot sobreviure encara que sigui d'alguna manera deficitària- quan la "cultura" ja no pot existir. Precisament perquè la cultura té una existència de vegades molt etèria i vinculada a les persones que "la cultiven", necessita concretar-se i institucionalitzar pública i materialment en institucions "civils, cíviques i ciutadanes" que acullin, mantinguin i protegeixin el "patrimoni cultural" i la cultura més immaterial i subjectiva. Doncs en puresa la "cultura" només persisteix en la mesura que viu i és pensada per persones; mentre que la "civilització" manté molts dels seus monuments i grans signes fins i tot quan la gent i la humanitat han desaparegut totalment. A més no hem d'oblidar de ser "culte" és sobretot una qualitat i un mèrit personal, que pot aparentar-se però que remet al "cultiu de l'esperit" que un mateix hagi dut a terme. Mentre que en canvi la "civilització" és la plasmació pública, col·lectiva i material que s'ha aconseguit gràcies al fet que molta gent culta (de fet generacions senceres) ha anat edificant una mena de "ciutat" (una "civilització") compartida precisament per que la cultura subjectiva no desaparegui quan mori la persona que la "conrear". Per exemple un pastor illetrat pot tenir una enorme cultura personal sobre la naturalesa i el seu entorn. Però si mor solitari i sense construir un entorn cívic col·lectiu durador (cosa que ja és més aviat "civilització"), senzillament no deixarà rastre o tan sols una memòria difusa que també anirà desapareixent a mesura que ho facin els que el van conèixer personalment. Podem dir doncs que per perviure duradora la cultura necessita convertir-se en civilització i mantenir el "patrimoni" engendrat. Ara bé paral·lelament -per ser viva, desenvolupar-se i actualitzar-se humanament- una civilització necessita ser conreada personalment per la gent, per poder penetrar i vivificar els seus esperits, i ser vivificada per ells. En cas contrari la "civilització" i el "patrimoni" pot reduir-se simplement a aquests monumentals edificis ruïnosos i aquestes carrers buits (o plenes de turistes aliens a la "cultura" real de la gent que els va edificar) de Palmira, Luxor, la Muralla Xina o al Machu-Pichu.
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 27
CATALONIA
EN CATALÀ
Allà únicament el visitant amb gran cultura personal podrà comprendre i imaginar-mínimament la "cultura" i la gent que va crear aquests signes avui ruïnosos i muts de "civilització". Recordem el conegut discurs que Napoleó va dirigir les seves tropes a 1798 durant la campanya d'Egipte. Els va dir: "Soldats: inicieu ara una conquesta, les conseqüències són incalculables per a la civilització". I certament aquesta conquesta va tenir enormes conseqüències per a la "civilització", encara que relativament poques -pel que sembla- per a la cultura personal dels soldats. Una altra cosa va ser -això sí i sens dubte- per als savis que també Napoleó va portar amb si per estudiar l'antiga civilització egípcia. Però segurament això no va ser igual -per exemple- per al grup de soldats que es van entretenir a disparar al nas de l'Esfinx, destruint el que havia resistit durant mil·lennis els embats de la sorra i el vent. Similarment passa amb atemptats més contemporanis com els recentment perpetrats per Estat Islàmic a l'Iraq i Síria. Com veiem, lamentablement "civilització" i "cultura" no sempre van unides, ressentint el "patrimoni humà" que és de tots. Una cosa semblant pot dir-se fins i tot dels llibres i els escrits. Com explica bellament Umberto Eco al final d'El nom de la rosa, moltes vegades de la vida tan sols s'han salvat -com l'incendi d'una biblioteca-: "fragments, cites, períodes incomplets, monyons de llibres." Això tan sols queda de la "civilització" que aquella mítica biblioteca conservava i de la "cultura" de la gent que la va construir. Però comenta lúcidament Adson: "Quan més rellegeixo aquesta llista [que hagi estat salvat en l'incendi], més em convenço que és fruit de l'atzar i no conté cap missatge. Però aquestes pàgines incompletes m'han acompanyat durant tota la vida que des de llavors m'ha estat donat viure, les he consultat sovint com un oracle [...] i tampoc sé ja si el que ha parlat fins ara he estat jo o, en canvi, han estat ells [els fragments sempre rellegits] els que han parlat de la meva boca. " En definitiva, ens ve a dir Eco aquelles restes fragmentàries de "civilització" han estat capaços de vivificar la "cultura" (i la vida) de qui els llegeix, inquireix i conserva en la ment. Només llavors realment "civilització", "cultura" i "patrimoni humà" van unides. Però amb facilitat: el "patrimoni" jeu abandonat, la "civilització" no té qui l'actualitzi, viva i "conreï", o la "cultura" no troba com perviure en forma relativament més persistent de "civilització" i "patrimoni". Llavors lamentablement, "civilització" i "cultura" no van unides, i la humanitat perd part essencial de la seva "patrimoni". Precisament per això en el llibre La societat de la ignorància, hem denunciat la incultura, la sensació de precarietat existencial i el desconeixement que està creixent en la gent; paradoxalment sota l'esplendor "civilitzador" d'Internet i la societat del coneixement, i enormes biblioteques i la creixent museïtzació del patrimoni. Doncs moltes vegades ningú es fa realment càrrec de la "cultura", es relaciona amb la "civilització" i el "patrimoni humà" d'una forma merament mecànica i inconscient. Això comú i tan enriquidor manca d'interès i fins i tot de veritable valor per a molta gent, que -cada vegada més- tendeix a tancar-se en la privaticitat, si "propietat privada" i en "la seva" hiperespecialització professional i laboral. Mentrestant, el comú -el "patrimoni humà", la "cultura" o la "civilització" construïdes entre tots i que a tots han afectar-queda cada vegada més oblidat, aliè i menyspreat. Llavors la gent manté una important professionalització laboral (doncs sinó ingressarien en el creixent nombre d'aturats) i fins i tot malden per un "turisme" aparentment "cultural", però en el fons es desentenen del comú "cultural", col·lectiu, cívic i "polític" en el bon sentit dels termes ... 28 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
És a dir, la gent –renunciant a la cultura i a cultivar-la- té ja molt poc contacte real i profund amb el construït entre tots, amb el patrimoni comú, amb la pròpia civilització ... que queden solitaris, plens de pols i en ruïnes encara que no ho sembli. En aquest cas, potser s'és encara "civilitzat" en el sentit de gaudir o d'haver heretat una gran "civilització", però no és culte ni es té "cultura", ja que realment no s'ha cultivat ni actualitzat personalment aquesta civilització. I això cada vegada passa més evidentment en el nostre temps. Segurament aquests rulls i rics turistes dels Estats Units i altres poderosos països "avançats" que visiten països aparentment més pobres, poden presentar-se a si mateixos com "civilitzats" davant dels vilatans (que tan sols conserven les ruïnes de la seva antiga populosa "civilització "). Però moltíssimes vegades en absolut aquells tenen tanta cultura com aquests. Doncs, com en l'exemple del pastor, els vilatans avui potser no tinguin tan poderoses institucions econòmiques, culturals, polítiques i socials com aquells, però potser sí que coneixen millor el seu entorn i s'han cultivat més profundament. Veiem doncs que ser "civilitzat" és un "valor" més col·lectiu que no personal o individual. Diu més de la pròpia societat, del seu poder i de les seves institucions que no de la persona concreta. Per això "la civilització" se sol manifestar també en signes públics i formals com la vestimenta, les "maneres", el llenguatge usat, la capacitat econòmica, el "patrimoni" objectivable, les ambaixades i altres institucions que "responen per" o "atenen" les necessitats dels seus ciutadans. Per això, molts turistes poden passar per ser "els civilitzats", tot i ser personalment miserables i incultes.
També per això avui i amb les colonitzacions la gent anomena "civilitzat" o considera com a signes de "civilització" en detriment d'altres certs costums, formes de relacionar-se i de viure, de cuinar o de construir, tecnologies i "capital social" ... que en realitat són capacitats, patrimonis o herències col·lectives, més que habilitats, mèrits o fruits del "cultiu" personal. Per això veiem també que moltes vegades es menyspreen de manera totalment injusta autèntiques conquestes personals. Ens referim per exemple a: valors, capacitats, habilitats, sensibilitats i consciència "cultivades" i desenvolupades efectivament per un mateix. A tals injustícies s'oposaven precisament Dante, Petrarca i Boccaccio quan reivindicaven el "gentil cuore" davant de la freda, heretada i gairebé morta "civilització" ostentada per aristòcrates. Aquests presumien injustament d'allò que no havien conreat pròpiament en si mateixos i que -tot i això- creien que els donava una superioritat davant gent que sí que ho havia fet i es consideraven presumptament "més civilitzats". Dante, Petrarca, Boccaccio i molts savis renaixentistes reaccionaven així a una indiscriminada acusació de "vulgaritat" i de ser "poc cultivats", per part d'aquells que en realitat tan sols es beneficiaven d'un afortunat naixement i d'antics èxits de la seva classe. Per això Walter Benjamin avisava que "Tot monument de cultura, també ho és de barbàrie", Horkheimer i Adorno mostraven la perversa dialèctica que converteix el que hauria de ser il·lustració alliberadora en mite opressiu i Voltaire es lamentava que -de vegades- "La civilització no suprimeix la barbàrie, la perfecciona".
29
AICSUSA.ORG | CATALONIA |
GONÇAL MAYOS, professor titular de filosofia en la Universitat de Barcelona. Dirigeix
Open-Phi (Open Network for Postdisciplinarity and Macrophilosophy) i el Grup Internacional de Recerca 'Cultura, Història i Estat' (GIRCHE). President del Liceu Maragall de filosofia, vocal 1r de la Junta de l'Ateneu Barcelonès, patró de la Fundació Francesc Pujols i consultor de la UOC. Després de molts treballs d'anàlisis concrets dins de la filosofia moderna, s'interesso per la macrofilosofia (terme que ha encunyat). La macrofilosofia estudia crítica, sintètica, interdisciplinar i comparativament els processos humans de profunda rellevància, gran abast i llarga duració. Així investiga la naturalesa i evolució de la racionalitat, els mecanismes socials i polítics que fan possible la modernització i postmodernització, els mecanismes inhibidors d'aquestes dinàmiques... Amb especial atenció a les novetats i conflictes més actuals (macrofilosofia del present). Ha investigat al Hegel Achiv de la Univ. RuhrBochum, a la Univ. Heidelberg i a París-Univ. René Descartes. Li han estat concedits els Premi Extraordinari llicenciatura (UB), Tercer Premi Final Carrera (MEC), Premi Prat de la Riba (IEC). http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/ http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/
MAYTE DUARTE
Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. Actualment cursa el Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. Aprofitant els coneixements acadèmics, administra diversos grups a Facebook aportant-los-hi aplicacions pràctiques socials, polítiques i científiques. La seva experiència inclou treball com a Community Manager, investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitari. Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). Articulista i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS (American Institute for Catalan Studies) de Houston, Texas. www.aicsusa.org Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. Editora de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI. www.sarasuati.com Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB).
30 | CATALONIA | AICSUSA.ORG
L’ECONOMIA CATALANA CREIX AL 0,9% EL SEGON TRIMESTRE DEL 2015 L’economia manté la trajectòria de recuperació amb un creixement intertrimestral del 0,9%, el segon trimestre del 2015. És un creixement una mica inferior al del primer trimestre, en què els resultats van ser extraordinaris, i manté la variació del PIB dins les pautes de creixement previstes per a enguany, que són especialment positives. En termes interanuals el PIB creix un 3% (cal anar fins a la meitat del 2007 per trobar un increment similar). Aquestes dades corresponen a l’avanç (des del vessant de l’oferta) que elaboren conjuntament l’Idescat i el Departament d’Economia i Coneixement, que enllacen amb les estimacions de la comptabilitat trimestral de l’Idescat. L’avanç del VAB del segon trimestre del sector industrial mostra un creixement interanual de l’1,4%. És el tercer any que la producció industrial mostra creixements positius. En els darrers dotze mesos (fins al maig) la producció ha augmentat en termes interanuals especialment en la fabricació d’equips elèctrics, electrònics i òptics, en els productes minerals no metàl·lics, en els transformats de cautxú i plàstic, en les indústries extractives, en l’alimentació i la química. Per tercer trimestre consecutiu, el sector de la construcció creix, i el segon trimestre d’enguany ho fa a una taxa interanual del 5,5%. La millora del subsector de l’habitatge és el més destacable de la nova dinàmica del sector, per bé que cal tenir present que es parteix de nivells d’activitat baixos, desprès del fort ajust dels darrers anys. El sector serveis és el que concentra el creixement més important de l’economia. El segon trimestre del 2015 els serveis creixen un 3,2% interanual, gràcies a les activitats de mercat, en especial el comerç i el turisme. Durant els sis primers mesos el turistes estrangers han augmentat un 4,4% interanual.
AICSUSA.ORG | CATALONIA | 31