Octubre 2015. Revista de Catalunya Música. by Catalunya Música

Programació de Catalunya Música

SUMARI Per què existeix Catalunya Música? Editorial. Per Àlex Robles Fitó, p. 3 Graella de programes, p. 5 Programació de Catalunya Música, p. 6 Entrevista a Ko i Shuku Iwasaki Per Joan Vives, p. 46 Transmissions de concerts, p. 119 Els concerts de la UER, p. 120 Destacats de programació Avançaments del mes de novembre, p. 132 Índex de programes, p. 133 Llista de freqüències, p. 137

Catalunya Música Revista de programació Núm. 118 octubre 2015 cmusica@catradio.cat www.catmusica.cat www.catclassica.cat

Avinguda Diagonal, 614-616 Barcelona 08021 Tel. 93 3069200 Fax 93 3069201 Dipòsit legal: B-5965-2005

Catalunya Música es reserva el dret a canviar o modificar els continguts de programació. Per a més informació consulteu la nostra pàgina a internet www.catmusica.cat i sintonitzeu la nostra emissora.

Programaci贸 de Catalunya M煤sica

Programació de Catalunya Música

PER QUÈ EXISTEIX CATALUNYA MÚSICA? La història de Catalunya Música arrenca el maig del 1987 amb el començament de les emissions del canal, i en aquell moment suposa el fruit d’una decisió política que considera que un país “normal”, que ha de recuperar l’ús de la llengua i la cultura, ha de disposar també, com altres països culturalment avançats, d’una emissora temàtica dedicada a la música clàssica i contemporània. En aquell moment es van descartar altres iniciatives, com ara la creació d’una orquestra i un cor nacionals, perquè es va considerar que aquesta funció ja la podia assumir perfectament, almenys pel que fa a la part orquestral, l’antiga Orquestra Ciutat de Barcelona (o orquestra municipal), més endavant rebatejada com a OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Amb els anys es normalitzen altres àmbits, com ara l’educatiu amb la creació de l’ESMUC, i sorgeixen altres iniciatives com la JONC. La inauguració de l’Auditori, a Barcelona, no arriba fins el 1999 i s’encomana també amb l’obertura d’altres sales i auditoris a altres ciutats de Catalunya amb més o menys tradició musical, lligats a les associacions impulsades per la societat civil, els festivals de música i els fòrums musicals amb més o menys suport de les institucions. Amb tot aquest context de normalització cultural i no només lingüística, podríem arribar a pensar que, després de 28 anys, la contribució que ha fet i fa Catalunya Música al món musical del nostre país i més enllà de les nostres fronteres no hauria d’ésser qüestionada pels polítics que sovint s’emmirallen en l’exemple europeu i estableixen comparatives. No és així, i la prova ha arribat durant la campanya de les passades eleccions, quan dues formacions polítiques han posat en dubte el model de la CCMA i un candidat d’una formació política concreta ha entrat a la brega posant en el punt de mira iCat, Catalunya Música i el 33, els anomenats canals culturals de la Corporació. Una vegada situats i per valorar conseqüentment la matèria que ens ocupa, s’hauria de conèixer de quins elements estem parlant i quins són els valors i aportacions que deriven de la prestació d’aquest servei dels nostres mitjans públics de comunicació. Després d’una evolució natural, l’emissora Catalunya Música ha estat i és actualment l’emissora líder en el seu àmbit a Catalunya, amb –com a mínim- tres vegades més audiència que l’emissora germana que emet a tot l’estat espanyol. Du a terme una funció prescriptora, vinculada a la promoció i difusió de la música i els músics del país, la recuperació i difusió del patrimoni musical, la nova creació i els nous talents, i després de la seva entrada a la UER (Unió Europea de Radiodifusió) el 2009, ofereix un aparador a Europa i al món de tota la producció musical i l’activitat que es produeix a casa nostra, a més d’enriquir l’audiència a través de la millor música provinent dels centres de producció musical d’arreu del món, fora dels circuits estrictament comercials. L’emissora és i ha estat dinamitzadora en el seu àmbit i actua com a motor, informa sobre música i, a partir d’un model no elitista, acosta a tots els públics el coneixement i el gust per aquesta manifestació cultural i artística. El canal ofereix mensualment, en directe o bé en diferit, uns 85 concerts, la majoria dels quals es poden recuperar en “streaming on demand” durant 30 dies després de la seva emissió. Per tipologia i procedència, el 70% dels concerts que s’emeten corresponen a concerts internacionals, el 25% a concerts de producció pròpia i el 5% a transmissions en directe. En total, l’any 2014 Catalunya Música va enregistrar 203 concerts, un 5% menys que l’any anterior. Els concerts transmesos en directe van ser 61 (un 30%), i van augmentar 6 punts percentuals respecte a l’any anterior. Una àmplia selecció d’aquests concerts -concretament 66- van tenir ressò internacional, ja que es van aportar a la UER dins de la xarxa d’intercanvi regular o bé formant part de la Temporada Euroradio. Cada ofer3

Programació de Catalunya Música

ta va tenir una mitjana de 6,52 peticions d'altres ràdios, cosa que significa en nombres absoluts haver obtingut 401 peticions. S'entén, doncs, que tota la programació de Catalunya Música en la seva globalitat i inspiració respon a la voluntat de difusió del patrimoni musical català i universal, i representa un instrument de difusió de la cultura musical en particular i general per extensió. De les més de 8.000 hores d’emissió, aproximadament un 20%, és a dir, més de 1.400 hores correspondrien a programació de concerts de música en directe. Això vol dir música en directe-directe (transmissions) o bé en diferit (fals directe) de concerts que poden ser, o bé de producció pròpia (enregistraments de Catalunya Música) o bé enregistraments provinents d'intercanvi amb altres emissores de l'àmbit europeu o mundial a través de la xarxa UER (Unió Europea de Radiodifusió). Els concerts de producció pròpia, produïts pels equips de Catalunya Música i Catalunya Ràdio, són bàsicament el reflex de la programació que es fa al país, a Catalunya, i es trien a partir de criteris d’excel·lència, promoció del patrimoni català i suport al talent i la nova creació. Es tracta, doncs, d'una programació que reflecteix, fa d'altaveu i a la vegada aixeca acta. Amb el pas del temps constitueix una prova documental a través dels diferents documents sonors d'arxiu que registren la vida musical als principals auditoris, centres musicals, teatres d'òpera, festivals i centres educatius i de creació musical a Catalunya i per extensió a l'àmbit cultural de parla catalana. A risc de resultar avorrits podríem continuar parlant de més xifres, resultats, aportació, objectius complerts, premis i reconeixements que al llarg d’aquestes gairebé tres dècades s’han acumulat; però amb humilitat i sense narcisismes, penso que sincerament no cal ja a aquestes alçades justificar la preservació del valor que representa disposar d’una emissora com Catalunya Música, sobretot sabent que sobreviu amb un pressupost ben modest i gens ostentós. Després d’alguna reflexió, em sorgeixen encara algunes preguntes que deixo anar al vent: -Fem un favor a la nostra societat de cara al futur qüestionant contínuament i desmantellant allò que ha costat tan aixecar i mantenir? -És lícit avantposar certes prioritats en pro d’un bé comú de la nostra societat menystenint-ne altres de suposadament supèrflues o elisites? -És just evocar l’austeritat amb discursos, redimir els excessos amb obres de caritat i descapitalitzar la nostra societat privant-la de l’accés a la cultura? Sincerament, certs bàndols populistes em fan pensar més amb el “pan y toros” tan estès en èpoques fosques que no pas amb un discurs intel·ligent i edificant. En tot cas, la realitat és que Catalunya Música és avui com una gran sala de concerts, a l’abast de la nostra societat, oberta a tota mena de públics, que acosta la música clàssica i contemporània a milers de persones, i a la vegada és un altaveu que projecta al món la música i els músics nacionals i internacionals que actuen a les sales i festivals del nostre país, que realitza una funció d’ambaixada cultural de primer ordre que no ens podem permetre oblidar o suspendre. Una reflexió dels nostres dirigents sobre aquest tema i d’altres que tenen a veure amb la riquesa o l’empobriment cultural del país on volem viure i veure créixer les pròximes generacions trobo que és molt pertinent en aquest moment de la partida.

Àlex Robles Fitó Coordinador Catalunya Música

Programaci贸 de Catalunya M煤sica

Programació de Catalunya Música

DIJOUS, 1 D'OCTUBRE DEL 2015 07:00

TITULARS Titulars a la nostra mida. Posem l'accent a la informació cultural.

07:03

PRELUDI Música per començar el dia. Inclou informació, agenda de concerts i principals activitats culturals. Presentació de Joan Vives. RODRIGO, JOAQUÍN: "Villano y ricercare", 1r mov. de la "Fantasía para un gentilhombre" per a guitarra i orquestra. Andrés Segovia, guitarra. Symphony of the Air. Dir.: Enrique Jordá. (5m). DOWLAND, JOHN: "Lachrimae antiquae", pavana per a consort ("Lachrimae or Seaven Teares"). Dowland Consort. Dir.: Jakob Lindberg. (4m). PERGOLESI, GIOVANNI BATTISTA: "Stabat mater dolorosa", duet inicial de l'"Stabat Mater". Julia Lezhneva, soprano. Philippe Jaroussky, contratenor. I Barocchisti. Dir.: Diego Fasolis. (4m). SUK, JOSEF: "Allegro moderato", 1r mov. del Quartet de corda n. 1 en Si b, op. 11. Quartet Suk. (9m). BACH, JOHANN SEBASTIAN: “Der Geist hilf unser Schwachheit” (L’esperit ve a socórrer la nostra feblesa), BWV 226. Monteverdi Choir. Solistes Barrocs Anglesos. Dir.: John Eliot Gardiner. (8m). RIMSKI-KÓRSAKOV, NIKOLAI: "La mar i el vaixell de Sindbad", 1r mov. de la suite simfònica "Scheherazade", op. 35. Jermolaj Albiker, violí. Orquestra Simfònica de Baden-Baden i Friburg. Dir.: Alejo Pérez. (11m).

WEILL, KURT: "Unzucht" (La luxúria), quadre 5è del ballet cantat "Die sieben Todsünden" (Els set pecats capitals). Julia Migenes, soprano (Anna). Alan Opie, baríton (Pare). Roderick Kennedy, baix (Mare). Robert Tear, tenor (Primer fill). Stuart Kale, tenor (Segon fill). Orquestra Simfònica de Londres. Dir.: Michael Tilson Thomas. (5m). TÀRREGA, FRANCESC: "Fantasia sobre temes de 'Marina' d'Arrieta" per a guitarra. Pepe Romero, guitarra. (8m). PURCELL, HENRY: Improvisació sobre l'ària "Music for a while" (La música, per un moment). Philippe Jaroussky, contratenor. L'Arpeggiata. Dir.: Christina Pluhar. (6m). BRUCH, MAX: "Allegro moderato", 1r mov. del Concert per a violí i orquestra n. 1 en sol m, op. 26. Yehudi Menuhin, violí. Philharmonia Orchestra. Dir.: Walter Susskind. (9m). SCARLATTI, DOMENICO: Sonata per a teclat en Fa, K 366. Pierre Hantaï, clavecí. (4m). SCHUBERT, FRANZ: "Allegro moderato", 1r mov. de la Sonata en la m "Arpeggione", D 821. Gautier Capuçon, violoncel. Frank Braley, piano. (12m).

09:00

BUTLLETÍ I AGENDA Titulars a la nostra mida. Informació cultural i agenda de Catalunya Música.

09:05

TONALITATS Obres de tots els estils. Inclou informació i espais referits a l'actualitat. Presentació de Carmina Malagarriga. HÄNDEL, GEORG FRIEDRICH: Obertura de l'òpera "Lotario", HWV 26. Il Complesso Barocco. Dir.: Alan Curtis. (5m).

Programació de Catalunya Música

HAYDN, FRANZ JOSEPH: Quartet de corda en Sol, op. 77 n. 1 Hob.III: 81. Quartet de Corda de Jerusalem. (24m). STRAUSS, RICHARD: "Ach! Wo war ich?... Es gibt ein Reich" (Ah! On era? ... Hi havia un regne), escena de l'òpera "Ariadne auf Naxos", op. 60. Renée Fleming, soprano (Ariadna). Orquestra Filharmònica de Munic. Dir.: Christian Thielemann. (15m). BARTÓK, BÉLA: "Música per a corda, percussió i celesta", BB 114. Orquestra Simfònica de Chicago. Dir.: Rafael Kubelík. (30m). CARISSIMI, GIACOMO: "Jeftè", oratori. Solistes de la Cappella Figuralis. Societat Bach Holandesa. Dir.: Jos van Veldhoven. (24m). 11:00

TITULARS Titulars a la nostra mida. Posem l'accent a la informació cultural.