Arquitectura per a la Salut

18 anys d’arquitectura sanitària a Catalunya CatSalut 1991 - 2009

Arquitectura per a la Salut

Arquitectura per a la Salut

18 anys d’arquitectura sanitària a Catalunya

CatSalut

1991 - 2009

Arquitectura per a la Salut 18 anys d’arquitectura sanitària a Catalunya

CatSalut

1991 - 2009

La publicació que teniu a les mans, impulsada pel COAC i el Servei Català de la Salut, ens presenta una extensa i completa mostra de l’obra arquitectònica que, a través de les seves inversions, el Departament de Salut ha promogut durant els últims 18 anys. La selecció de projectes proposada pels autors reflecteix àmpliament el nivell d’excel·lència assolit pels professionals de l’arquitectura que treballen al servei d’uns millors i més propers equipaments de salut: l’arquitectura posada al servei de la comunitat. És una gran satisfacció veure com s’ha concretat el desplegament i consolidació d’una xarxa d’equipaments que dóna resposta als principis d’eficiència, qualitat, equitat i proximitat que caracteritzen el nostre sistema de salut, d’acord amb allò que va preveure la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya a principi dels anys noranta.

En aquest context de profunds canvis i transformacions, el sistema de salut desenvolupa diverses funcions que esdevenen fonamentals. Constitueix un element principal de la cohesió social i territorial i de suport al benestar de persones i famílies, però també desenvolupa un paper cabdal com a dinamitzador de l’economia i generador de riquesa, ocupació i coneixement. Aquests són alguns dels múltiples efectes positius que genera en el conjunt de la societat l’esforç inversor que ha fet possible la millora de la xarxa d’equipaments de salut. És en aquest esforç continuat d’ampliació i apropament dels serveis de salut al ciutadà on considero que hem de posar, sense cap mena de dubte, l’accent en el moment de fer balanç.

Per acabar m’agradaria reivindicar un sentiment d’orgull, no només per la qualitat dels equipaments de salut construïts en aquest període, sinó també, i d’una manera ben especial, per tots els professionals que els han fet possibles, tant des de l’àmbit de la gestió pública com des de l’arquitectura, amb la col·laboració dels proveïdors sanitaris i també d’altres administracions i, en definitiva, amb la complicitat del conjunt de la societat.

Junts estem fent una arquitectura amb ànima, que serveix d’espai per curar i cuidar els professionals i els malalts, respectuosa amb el paisatge exterior i interior. La medicina i l’arquitectura han de ser humanisme, art, ciència i tecnologia. Allò que jo anomeno el «vintiuncentisme».

El meu agraïment a tots ells per la seva contribució, un agraïment que faig extensiu a tots els que han fet possible aquesta publicació.

Marina Geli i Fàbrega Consellera de Salut

3

Des de la seva creació l’any 1991, el Servei Català de la Salut ha mantingut com a una de les seves prioritats principals la de contribuir a desplegar i consolidar una xarxa d’equipaments que permetés oferir uns serveis assistencials de qualitat i propers als ciutadans, i que es fes garantint l’equitat d’accés, tant des d’un punt de vista territorial com individual.

La recent commemoració dels primers 18 anys d’existència del Servei Català de la Salut ha propiciat un seguit de reflexions, debats i publicacions entorn de l’evolució que ha experimentat el model sanitari català i els resultats que s’han assolit en tots aquests anys. Ara és un bon moment per fer balanç i, especialment, per fer plantejaments de futur.

En el marc d’aquests actes commemoratius, el CatSalut ha volgut posar en relleu l’esforç inversor realitzat aquests anys, i ha dedicat una atenció especial a presentar com han evolucionat els equipaments de salut i com l’arquitectura d’aquestes infraestructures ha contribuït a millorar les condicions en què es presten els seus serveis i ha afavorit, en definitiva, una millor qualitat de l’assistència.

La publicació que teniu al davant, fruit de la col·laboració entre el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el Servei Català de la Salut, fa un repàs de les fites assolides en aquestes dues últimes dècades per una arquitectura al servei de la salut, deixa constància i testimoni del llarg i profitós camí recorregut i dels esforços esmerçats en aquest continuat procés d’adaptació i transformació del nostre sistema de salut per donar resposta a les necessitats –tant les actuals com les que ja es poden començar a preveure– d’una societat que creix, canvia i evoluciona, i que cada vegada és més diversa i exigent.

Aquest llibre és també una excel·lent oportunitat per visualitzar i posar en valor la tasca, de vegades no prou coneguda, dels molts professionals que, des del CatSalut i el Departament de Salut, han treballat tots aquests anys en la definició i consolidació d’un model arquitectònic que singularitza la xarxa d’equipaments sanitaris de Catalunya. Un model que els arquitectes responsables del disseny dels centres han contribuït a fer realitat, posant la seva creativitat i qualitat al servei del sistema de salut i del conjunt de la societat.

A tots ells els vull fer arribar el meu reconeixement per la seva contribució.

Vull aprofitar aquestes darreres línies per reiterar el meu agraïment al Collegi d’Arquitectes de Catalunya i als autors per la seva aportació a la divulgació dels resultats, els coneixements i els aprenentatges assolits en aquests 18 anys de treball.

Josep Maria Sabaté i Guasch Director del Servei Català de la Salut

5

Gaudir de l’oportunitat de fer tangible un concepte tan cabdal per al nostre col·lectiu com és la responsabilitat social mitjançant l’exercici de l’arquitectura és un autèntic motiu de celebració. La publicació d’aquest volum, fruit de la col·laboració entre el COAC i el Servei Català de la Salut, és una gran satisfacció per tot allò que ens revela sobre el fructífer esforç conjunt que l’Administració i els arquitectes han portat a terme per modernitzar el nostre sistema públic de salut.

El nou model d’atenció sanitària va generar, alhora, la demanda d’una renovada arquitectura hospitalària que donés una resposta adequada als objectius d’aproximar i millorar la qualitat de l’assistència que rebem tots els ciutadans. Es va començar a dotar el nostre teixit d’equipaments de salut amb nous CAP, hospitals, centres sociosanitaris o de salut mental d’una escala més humana, més flexibles, distribuïts arreu del territori, més ben adaptats i integrats en el seu entorn, que en molts casos aquests han contribuït a millorar.

Les 79 obres recollides en aquest llibre són la constatació d’un model reeixit. Hem assolit, com a resultat del nostre esforç col·lectiu com a societat, configurar un sistema de salut reconegut i estudiat internacionalment.

Es tracta d’una aposta de país, avalada per la voluntat de la població de comptar amb unes infraestructures públiques de qualitat i a l’abast de tots els ciutadans. Això, que pot semblar molt obvi, no ho és tant en altres indrets.

Comptem amb una expertesa reconeguda i valorada a l’exterior, fet que la fa perfectament exportable a altres països.

Parlem, llavors, d’esforç i mèrits compartits per la societat, pels seus governants, pels ciutadans i les ciutadanes que la integren i pels seus professionals. En aquest punt, només puc destacar i agrair el valor dels projectes dels arquitectes. Veritablement, la resposta a les demandes que se’ns feien ha estat a l’altura; s’ha configurat una xarxa d’equipaments d’arquitectura de qualitat, integrada i que, en definitiva, contribueix a un únic objectiu: assolir una assistència sanitària millor i més propera per a tota la població.

Jordi Ludevid i Anglada President del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE).

Degà del COAC de juny de 2006 a gener de 2010

7

3 Presentació 1991 1997 Marina Geli i Fàbrega, 42 CAP Vila Olímpica, 94 CAP Arbúcies consellera de Salut Barcelona 96 CAP Rio de Janeiro, 5 Presentació 46 CAP Balàfia-Pardinyes- Barcelona Josep Maria Sabaté Secà de S. Pere, Lleida 98 CAP Passeig i Guasch,

Maragall, Barcelona director del Servei 1992 Català de la Salut 50 Hospital Comarcal 7 Presentació 1998 de Blanes Jordi Ludevid i 102 Hospital de 54 CAP Cirera Molins, Anglada,

Mataró Mataró president del Consejo Superior de Colegios 106 CAP Torredembarra 56 CAP Sant Andreu de Arquitectos de España de la Barca 58 CAP Tona 13 Arquitectura 1999 60 Hospital Comarcal per a la Salut.

110 CAP Roquetes, del Pallars, Tremp 18 anys Barcelona d’arquitectura 112 CAP Castellar sanitària a Catalunya 1993 del Vallès 66 CAP Sant Ildefons, Cornellà de Llobregat 2000 68 CAP La Cruïlla, 118 CAP Les Franqueses Lliçà d’Amunt del Vallès 70 CAP Lloret de Mar 120 CAP Plana Lledó 72 CAP Oliana 1994 76 CAP Bòbila, Esplugues de Llobregat 78 CAP Vila-seca 1995 82 CAP Chafarinas, Barcelona 1996 88 CAP El Morell 90 CAP Sant Sadurní d’Anoia

2001 124 Institut Guttmann, Badalona 128 CAP Larrard, Barcelona 130 CAP Vinyets, Sant Boi de Llobregat

2002 136 CAP Les Bases de Manresa 140 CAP Torroella de Montgrí

2003 144 Clínica El Carme, Badalona 148 CAP Montilivi, Girona 152 CAP Muralles, Tarragona 154 Centre de Salut Mental Osona, Vic 2004 160 CAP Creu de Barberà, Sabadell 2005 164 Centre Fòrum Hospital del Mar, Barcelona 168 Hospital Sociosanitari Francolí, Tarragona 2006 174 Hospital Universitari de Traumatologia i Rehabilitació de la Vall d’Hebron, Barcelona 178 Hospital d’Igualada 2007 184 CAP Roger de Flor, Barcelona 186 CAP Blanes 2 190 CAP Castelló d’Empúries 194 CAP Sagrada Família, Manresa 198 CAP Sant Genís, Rubí 200 CAP Centre, Sabadell

2008 206 CAP Canet de Mar 210 CAP Cubelles 214 CAP Ocata, el Masnou 218 CAP Concòrdia, Sabadell 220 CAP Salt 2 224 CAP Ulldecona

2009 230 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona 236 CAP Primer de Maig, Lleida 238 CAP Palaudàries, Lliçà d’Amunt 240 Hospital de Mataró.

Centre de Salut Mental, Hospital de dia i drogode pendències 242 Parc Hospitalari Martí i Julià, Salt 250 Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí 256 CAP Sant Vicenç de Castellet 260 CL Vallfogona de Riucorb 262 CL Vilanova d’Escornalbou 264 CAP Eixample Mar, Vilanova i la Geltrú

En procés 272 CL Amer 274 CAP Progrés-Raval, Badalona 276 Equipaments Sanitaris Cotxeres Borbó, Barcelona 278 CAP Les Corts, Barcelona 280 CAP Sant Martí, Barcelona 282 Banc de Sang i Teixits, Barcelona 284 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 286 Equipaments Sanitaris Casernes Sant Andreu, Barcelona 288 CAP La Garriga 290 CAP L’Aldea 292 Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat 300 Hospital de Mollet, Mollet del Vallès 302 Hospital de la Garrotxa, Olot 304 Hospital de la Cerdanya, Puigcerdà 306 Hospital Sant Joan de Reus 308 CAP Sant Cugat del Vallès 3 310 CAP Tordera 312 CAP Vilanova del Camí 314 Cronologia.

Model sanitari català

Sempre s’ha parlat, tant en l’àmbit nacional com internacional, d’una divergència progressiva entre els interessos del conjunt dels professionals que intervenen en els projectes d’edificació amb finançament públic –entre ells els referits a la salut– i les institucions que exerceixen l’acció pràctica. Tant en el nostre país com en molts del nostre entorn, són freqüents els models que tendeixen a una tipologia de centres que responen a exigències purament tecnològiques i funcionals, en els quals l’arquitectura en si mateixa perd la seva raó de ser o no és suficientment valorada per l’Administració.

En l’àmbit de la salut, l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) i la creació del Servei Català de la Salut (SCS) van suposar un canvi en la tendència general dels encàrrecs públics. A partir del traspàs de les competències, la Generalitat de Catalunya va establir uns principis que tenien com a objectiu conciliar els requeriments funcionals i tècnics amb els principis projectuals, que se centraven en l’interès per l’objecte arquitectònic mitjançant l’organització de l’espai i la seva relació amb l’entorn.

Aquest llibre, que es presenta 18 anys després de la creació d’aquest organisme, i que s’ha publicat en col·laboració amb el COAC, vol explicar el model arquitectònic desenvolupat durant aquest període, el qual ha possibilitat harmonitzar tots aquests diferents interessos –finançament, racionalització, compromisos de qualitat, incorporació de noves tecnologies i excel·lència tècnica– i resoldre la divergència a què fèiem al·lusió al començament.

10

L’objectiu del llibre és presentar la producció arquitectònica d’aquest període mitjançant una estructura cronològica, que permeti, al seu torn, una lectura lineal i una visió global de la realitat arquitectònica. Aquesta estructura evita la temptació d’estudiar cada intervenció com a primera i única i recorre tot un conjunt destacat d’obres.

La selecció de les obres pretén mostrar un ampli ventall dels projectes realitzats, tot i que, probablement, incomplet. Els límits de la publicació física ens han obligat a escollir entre les moltes actuacions de qualitat arquitectònica construïdes en aquests 18 anys. D’entre les més de 400 obres construïdes, únicament es presenten 79 actuacions, que mostren la gran varietat de solucions arquitectòniques vàlides per assolir els objectius sanitaris de la LOSC i que, al mateix temps, representen un ampli panorama generacional d’arquitectes. D’altra banda, no s’han contemplat les reformes de centres sanitaris existents, però s’ha considerat oportú incloure en la selecció no solament obres ja finalitzades sinó també en construcció, com també una visió general dels projectes futurs, ja que són precisament aquestes obres les que donen continuïtat i valor al model que es va iniciar fa 18 anys.

Aquesta publicació vol agrair, en definitiva, la tasca de tots els arquitectes que han contribuït a l’arquitectura sanitària d’aquests 18 anys. Gràcies a uns nous plantejaments en la gestió sanitària, l’arquitectura de qualitat ha entrat a formar part de l’arquitectura pública, esdevenint en aquests moments l’àmbit de treball de molts arquitectes catalans.

11

Arquitectura per a la Salut 18 anys d’arquitectura sanitària a Catalunya

La xarxa d’equipaments per a la salut de què disposa avui Catalunya és el resultat d’un procés en què se superposen una tradició històrica –moltes vegades resultat de la iniciativa del conjunt de la societat civil–, una herència rebuda quan es van materialitzar les transferències de l’Estat a les comunitats autònomes, i, sobretot, un esforç sostingut en les últimes dècades per estructurar en el territori una xarxa d’equipaments assistencials, que és el resultat d’una concepció pròpia del model sanitari consolidat a partir de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) a principi dels anys noranta.

Els antecedents i els primers anys Les transferències. Els centres heretats i les seves característiques arquitectòniques Quan l’any 1981 va tenir lloc el traspàs de les competències de Salut a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Sanitat i Seguretat Social va assumir la gestió de 14 hospitals, 42 centres ambulatoris, 107 consultoris i 54 serveis d’urgències, que fins llavors estaven integrats a l’INSALUD. Es tractava de centres construïts durant les dècades dels anys cinquanta, seixanta i setanta que, per les seves característiques de disseny, ja feien preveure inconvenients funcionals de cara a futures ampliacions o adaptacions. En el cas dels hospitals, es tractava d’edificis monoblocs en vertical o de torre sobre sòcol, o bé de grans complexos hospitalaris, integrats per edificis verticals, situats en els principals nuclis de població i que concentraven la major part de l’oferta assistencial. Els ambulatoris, on es concentraven els serveis d’atenció primària, responien també a aquesta tipologia monobloc, a una escala més reduïda, i amb una problemàtica afegida ja que molts d’aquests no reunien les condicions adequades o bé la seva ubicació no era la més apropiada.

13

A més dels centres transferits per l’Estat, els equipaments de salut de Catalunya estaven constituïts, durant aquells anys, per un conjunt heterogeni de centres que es remuntava als centres hospitalaris de beneficència del segle xix, als centres de pavellons sorgits per la iniciativa de la societat civil i l’Església en els anys de la industrialització, i als equipaments resultants dels intents municipalistes i de la Mancomunitat durant els anys previs a la guerra civil per estendre els serveis sanitaris pel territori.

Des del moment en què es van materialitzar els traspassos de l’Estat a la Generalitat es va fer patent un doble dèficit inicial: d’una banda, mancava un model arquitectònic adequat a la realitat territorial catalana i a la dispersió de la població i, de l’altra, tampoc no s’havien transferit els recursos econòmics suficients per assegurar un manteniment adequat dels centres traspassats.

Juntament amb el procés de transferències, el reconeixement constitucional del dret a la salut va ser el punt de partida de la renovació del sistema d’assegurament i protecció de la salut, que es va transformar en un model de Sistema Nacional de Salut a partir de la Llei general de sanitat de 1986; es va universalitzar, així, l’assistència, es va fonamentar el seu finançament en el sistema impositiu general, i es van reconèixer, per primera vegada, els drets subjectius dels ciutadans a la salut.

La planificació i ordenació dels recursos i els plans d’integració territorial En aquest context es va situar la que seria la gran prioritat del govern català en la dècada dels anys vuitanta: iniciar i desplegar unes polítiques de planificació i ordenació de serveis i dispositius assistencials, fins aleshores merament esbossades, sota un model conceptual que pretenia integrar prevenció, protecció, tractament i rehabilitació de la salut, i que ja s’orientava cap a una integració de nivells assistencials (atenció primària, hospitalària, sociosanitària i de salut mental).

Aquestes polítiques van anticipar, primer, i van determinar, posteriorment, el model sanitari català articulat a la LOSC. Aquest model va suposar la conceptualització d’uns nous equipaments i una aproximació singular i pròpia des del punt de vista arquitectònic.

Si fem un exercici de síntesi, podríem destacar les següents fites assolides durant aquest període:

14

— El primer Mapa sanitari (1980), va ser un primer exponent de la voluntat d’adaptar els serveis a les necessitats de la població i de modernitzar el sistema sanitari català.

— El desenvolupament del Mapa sanitari (1983) va configurar el futur model sobre la base dels centres d’atenció primària (CAP) i els hospitals de diferents nivells assistencials, amb una aposta per potenciar el model d’hospital comarcal pròxim dins d’un àmbit territorial.

— Unes experiències pilot de planificació pioneres: el Pla Altebrat i el Pla Vall d’Aran. L’objectiu d’aquests plans era planificar els recursos assistencials d’un territori d’una manera integral i integrada, en forma de xarxes d’equipaments, i tractar conjuntament tots els nivells assistencials, adoptar noves modalitats de gestió dels serveis, comptar amb la implicació de les entitats locals i anticipar uns nous models d’equipaments.

Dins del programa Altebrat, que pretenia la integració de l’atenció primària i l’atenció hospitalària en l’àmbit territorial de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat, va tenir lloc la construcció de sis centres d’atenció primària –Móra d’Ebre, Móra la Nova, Falset, Gandesa, Batea i Flix–, a més d’un nou hospital comarcal a Móra d’Ebre. Aquest hospital, referent de la nova concepció de l’arquitectura sanitària, va optar per una organització simple i lineal, sensible a la topografia i a les condicions de l’entorn urbà i el paisatge; una arquitectura racional i exempta de monumentalitat, que dóna als elements la seva justa proporció sense caure en exageracions formals.

Dins del Pla Vall d’Aran destaca la construcció del nou hospital de Vielha.

En definitiva, es tractava d’una arquitectura més domèstica i flexible, disposada a adaptar-se als elements particulars del seu emplaçament, i a utilitzar-los obertament com a punt de partida de l’arquitectura, d’acord amb els requeriments determinats pel programa de necessitats.

— Els processos d’acreditació de centres hospitalaris (1981 i 1983) van ser el primer pas per regular la provisió i contractació de serveis sanitaris i va possibilitar la creació de la primera xarxa assistencial l’any 1985.

— La creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) (1985) per a la provisió dels serveis d’atenció especialitzada d’aguts en el marc del sistema sanitari públic. La XHUP, integrada per un conjunt d’hospitals distribuïts en el territori català, va formalitzar un marc estable de col·laboració amb tots els centres que prestaven serveis de

15

cobertura pública, amb independència de la seva titularitat jurídica, i va contribuir a homogeneïtzar les prestacions assistencials i a optimitzar els recursos humans i materials. La XHUP va ser la primera xarxa de recursos assistencials que, juntament amb les futures xarxes de serveis sociosanitaris i de salut mental i els centres d’atenció primària, constituirien el futur sistema sanitari integral d’utilització pública (SISCAT).

— La Reforma del model d’atenció primària (RAP) (1985) va suposar l’impuls d’una nova fórmula organitzativa, els Equips d’Atenció Primària (EAP), fonamentada en el treball en equip, un nou paper proactiu dels professionals, una dedicació més gran, una oferta de nous serveis i una aposta decidida per a la prevenció i la promoció de la salut. Aquests serveis s’oferien a una població de referència concreta delimitada per l’Àrea Bàsica de Salut (ABS). Va implicar, així mateix, una nova concepció dels centres d’atenció primària. Mereixen un interès especial els nous CAP de Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Vicenç dels Horts, Cerdanyola-Ripollet i Santa Perpètua de Mogoda, entre d’altres, i, tot i que encara presenten tipologies poc homogènies, destaquen pel seu plantejament innovador en relació amb els dispositius heretats de l’etapa precedent.

— En paral·lel al procés de reforma de l’atenció primària (RAP), es va impulsar la reforma de l’atenció especialitzada (RAE). A principi dels anys noranta es va iniciar el procés d’integració als hospitals de la XHUP d’un conjunt d’especialitats mèdiques que fins aleshores s’oferien a nivell ambulatori i estaven desvinculades de l’àmbit hospitalari.

— El Pla de reordenació hospitalària (1986), primer pla de viabilitat i reordenació dels dispositius hospitalaris en el territori i per nivells assistencials.

— L’impuls del Programa «Vida als Anys» (1986), que, per primera vegada, planteja integrar els serveis socials i sanitaris en una única xarxa d’atenció especialitzada sociosanitària per a l’atenció a la gent gran i a les situacions de dependència, amb una distribució territorial adequada.

— Es van iniciar els treballs per fer efectiva la transferència dels recursos de salut mental, gestionats fins aquell moment per les Diputacions, amb l’objectiu d’integrar-los en una xarxa assistencial d’atenció a la salut mental, objectiu que es va assolir a final dels anys noranta.

16

CAP El Castell, Castelldefels, 1986. Sergi Godia, estudi MAD

CAP Gandesa, 1986. Martínez Lapeña-Torres Arquitectos 17

CAP Cerdanyola-Ripollet, 1985. Josep Llinàs

Hospital Comarcal Móra d’Ebre, 1988. Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

18

CAP La Llagosta, 1987. Moises Gallego, Franc Fernández

CAP Sant Hipòlit de Voltregà, 1987. Albert Viaplana, Helio Piñón 19

El Servei Català de la Salut i les infraestructures sanitàries El paper dels diferents agents del sistema El sistema de Salut de Catalunya és un sistema públic que ofereix cobertura sanitària universal, a la qual té accés el conjunt dels ciutadans de Catalunya. La seva organització respon a l’esquema d’un model sanitari mixt, on s’integren tots els recursos assistencials en una única xarxa d’utilització pública, amb independència de la seva titularitat jurídica, i que és el resultat d’una llarga tradició d’entitats (mútues de previsió, fundacions, consorcis o l’Església catòlica), que històricament s’han dedicat a l’atenció de la salut per complementar els centres de titularitat pública.

El sistema de Salut de Catalunya en xifres

Població assegurada 7.646.944 persones Professionals a la xarxa assistencial pública de salut 101.872 assistència sanitària, sociosanitària i de salut mental 5.342 transport sanitari La despesa sanitària pública representa el 4,5% del PIB El Servei Català de la Salut (CatSalut), creat el 1991 per desplegar el nou sistema de salut, resultat de l’aprovació de la LOSC, realitza una funció que es pot assimilar conceptualment a la d’una asseguradora, la missió de la qual és garantir una assistència integral i de qualitat en el marc del sistema públic de Salut. El CatSalut garanteix a tots els ciutadans l’accés als serveis i prestacions sanitàries públics a través de l’assignació, als diferents proveïdors que integren la xarxa assistencial pública, dels recursos econòmics que provenen del Departament de Salut, d’acord amb el pressupost aprovat anualment pel Parlament de Catalunya.

El CatSalut, sense abandonar la seva essència d’asseguradora pública, ha exercit en els últims temps un lideratge facilitador per incentivar que proveïdors i organitzacions sanitàries, sense perdre la seva singularitat, apostin cada vegada més decididament per la cooperació, la integració i el treball en xarxa en el territori. Aquesta estratègia vol millorar la continuïtat assistencial i ordenar la demanda de serveis, amb l’objectiu últim de millorar l’eficiència i la qualitat de l’assistència sanitària.

20

xarxa assistencial pública

415 centres d’atenció primària 831 consultoris locals 69 hospitals 94 centres sociosanitaris amb internament 65 hospitals de dia sociosanitaris 152 centres de salut mental d’adults i infantojuvenils 40 centres de salut mental amb internament

El Departament de Salut assumeix la fixació de les polítiques de salut i la planificació estratègica dels serveis i prestacions de salut, com també la seva distribució en el territori. Així succeeix també en el cas de la política d’inversió en infraestructures sanitàries, amb l’objectiu d’adaptar l’estructura de l’oferta i disposar d’una xarxa assistencial adequada a les necessitats de salut dels ciutadans.

No hem d’oblidar que la política d’inversions respon a una clara voluntat política, ja que no solament tenen una funció important en assegurar l’equitat en la prestació de serveis, i, per tant, en la facilitació de la cohesió social, sinó que també tenen un impacte directe en la promoció de l’activitat dels diferents sectors econòmics involucrats en el seu disseny, construcció i la posterior oferta de serveis assistencials.

Model de planificació, gestió i financiació de les inversions Planificació

La detecció de les necessitats i la prioritat de les actuacions que cal desenvolupar s’efectuen en el marc de les estratègies de planificació del Departament de Salut, que compta amb la participació de les regions sanitàries i els governs territorials de salut (GTS), on es troben representats els diferents actors vinculats a la salut de cada territori.

El procés de planificació i programació de les inversions facilita la participació dels diferents agents d’acord amb les seves competències i responsabilitats, amb la qual cosa s’aconsegueix un procés de decisió adequat, i s’aconsegueix una assignació equitativa i eficient dels recur-

21

sos disponibles que incorpora, al seu torn, els criteris de planificació del mapa sanitari.

El Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública és el principal instrument de planificació estratègica dels serveis de salut amb què compta el Departament, atès que ofereix una visió integral de tot el sistema de salut. El mapa no estableix únicament el marc per determinar les infraestructures necessàries en el territori i l’ordenació territorial, sinó que també estableix criteris de planificació per desenvolupar i adequar els serveis per a cada territori amb una perspectiva de futur.

El Mapa sanitari es configura com l’instrument de planificació mitjançant el qual el Departament de Salut determina les directrius per fer realitat el desenvolupament dels serveis que conformen el sistema públic de salut i per adequar-los a les necessitats de la població, d’acord amb els objectius del Pla de Salut de Catalunya i dels plans directors del Departament de Salut, atesos els criteris d’equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció de la ciutadania.

Gestió i financiació de les inversions El CatSalut es responsabilitza de la gestió de l’execució de les inversions que, una vegada superada la fase de planificació i detecció de necessitats, han estat incorporades al Pla d’execució d’inversions en infraestructures sanitàries (PEIIS), que és l’inventari permanentment actualitzat de totes les inversions en infraestructures.

La incorporació d’una inversió al PEIIS suposa que s’han complert tots els requisits relatius a la priorització sanitària, la viabilitat i idoneïtat tècnica, i l’adequació a les disponibilitats dels escenaris econòmic i pressupostari.

El CatSalut té descentralitzada la «producció» de les inversions –les fases de projecte i execució de l’obra–, que és executada per les empreses adjudicatàries, i exerceix una funció de supervisió i seguiment centralitzat de l’execució.

El finançament de les inversions realitzades aquests anys ha recaigut essencialment en els recursos que provenen dels pressupostos del Departament de Salut, a través del Servei Català de la Salut.

22

400

300

200

100

0

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Departament de Salut. Servei Català de la Salut. Evolució del pressupost de capital. 1991-2010 (xifres en milions d’euros)

L’esforç inversor del Departament de Salut ha anat acompanyat pel del conjunt de proveïdors del sistema català de salut, que han destinat una part dels seus propis recursos al manteniment i la millora dels seus equipaments, i també pels municipis que, amb l’estímul i el suport de subvencions i convenis de col·laboració amb el Departament, han contribuït decisivament a l’ampliació i millora de la xarxa de consultoris i centres de salut local.

Actualment, coexisteixen diferents modalitats de gestió i finançament de les inversions, que permeten escollir en cada cas la que s’adequa millor a les característiques i requeriments d’una actuació d’inversió: — la inversió directa del CatSalut, utilitzant els recursos del seu pressupost anual d’inversió, — la inversió directa executada mitjançant l’empresa pública GISA, — l’adquisició d’equipaments, una vegada finalitzats, per mitjà de censos emfitèutics, — la inversió executada per mitjà de consorcis i empreses públiques, — els convenis de subvenció a proveïdors sanitaris concertats, — els convenis amb ens locals, — la concessió administrativa, — les operacions amb ICF Equipaments.

23

La utilització d’una de les modalitats de finançament i gestió es determina, en definitiva, en funció dels seus avantatges i inconvenients en relació amb les circumstàncies concretes que condicionen i singularitzen cada actuació d’inversió, com poden ser: — la titularitat jurídica del centre o del solar, — les característiques del finançament, els recursos disponibles i la capacitat o no d’endeutament, — la complexitat tècnica de l’actuació, la gestió dels riscos derivats de la construcció i del seguiment de la seva execució, — la voluntat de corresponsabilitzar els proveïdors del sistema de salut i altres administracions també implicades en la millora de la xarxa d’equipaments públics, — la necessitat d’adequar el ritme d’execució de les inversions a la planificació realitzada pel Departament de Salut.

La inversió directa realitzada pel Departament a través del CatSalut està limitada anualment als recursos previstos en el capítol d’inversions del pressupost, però, d’altra banda, és un sistema que permet realitzar un seguiment molt directe de les obres i que assegura uns costos de finançament molt ajustats.

Altres modalitats, com els convenis amb proveïdors i altres administracions, es caracteritzen per fomentar la corresponsabilització de tots els actors en l’esforç d’inversió, però, d’altra banda, exigeixen més esforç de coordinació i seguiment en la seva fase d’execució.

Cal assenyalar que les fórmules concessionals i de col·laboració amb altres actors públics i privats són les que, malgrat que són més complexes de gestionar, estan permetent mantenir i, fins i tot, incrementar el ritme inversor per assolir els objectius previstos pel Departament en assegurar un finançament a llarg termini no vinculat directament al pressupost anual d’inversió, atès que el retorn de la inversió s’inicia a partir del moment en què el nou equipament ha estat finalitzat i posat a disposició del CatSalut.

En els últims temps, des d’instàncies europees, es promou el recurs a aquestes fórmules de col·laboració entre el sector públic i el privat com a via per reforçar el model social europeu. Aquesta col·laboració aporta els avantatges d’uns coneixements experts –en principi més eficaços– i un finançament des de l’àmbit privat, que es posen al servei del sector públic per tal de garantir un servei de qualitat en condicions d’igualtat per a tota la ciutadania.

24

El Pla d’inversions en equipaments de salut 2004-2014 Des de l’any 2004, el Departament de Salut ha impulsat, a través del CatSalut, el Pla d’inversions en equipaments de salut. Aquest exercici de planificació, que es va actualitzant cada any, respon a l’objectiu d’assegurar un esforç inversor sostingut en el temps que permeti: — Facilitar l’accés i acostar els serveis. Els nous dispositius pretenen facilitar, encara més, l’accés dels ciutadans als serveis de salut, amb independència del lloc de residència i del nivell socioeconòmic, acostant els serveis per tal que la major part dels problemes de salut puguin ser resolts en l’entorn on resideixen.

— Oferir una resposta a les necessitats actuals i a les que es poden preveure en els escenaris de futur, en vista de les necessitats que plantegen els canvis demogràfics, tant de creixement de la població com d’increment de les persones grans amb algun tipus de dependència, i també segons les necessitats de salut que es preveuen i prioritzen en els instruments de planificació sanitària (Pla de salut i Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya).

— Disposar d’una xarxa assistencial renovada, capitalitzant i modernitzant els equipaments ja existents per tal de fer-los més resolutius i eficients per mitjà de la introducció de noves tècniques i tecnologies diagnòstiques, i millorant els sistemes tecnològics i d’informació.

En concret, les prioritats del pla d’inversió han estat: — modernitzar i ampliar la xarxa de consultoris locals municipals, — posar al dia la xarxa d’hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), — construir nous centres d’atenció primària i hospitals per atendre una demanda més gran de serveis derivada de l’increment de població dels últims anys, — substituir o renovar centres antics, — reforçar la xarxa d’equipaments sociosanitaris i de salut mental, — i desenvolupar nous dispositius assistencials per donar resposta a noves necessitats assistencials (per exemple, els hospitals lleugers i els centres d’urgències d’atenció primària).

En la seva última actualització estava prevista la realització de 947 actuacions d’inversió per un import total de 5.323 milions d’euros, de les quals, a final de 2009, ja s’havien finalitzat 547, prop del 60% del total de les actuacions del Pla.

25

Les 947 actuacions previstes, amb un import total de 5.323 milions d’euros, suposen la construcció de nous equipaments i l’ ampliació i millora dels existents:

286 centres de salut nous (CAP i consultoris) 19 hospitals nous 6 hospitals lleugers nous 25 centres sociosanitaris nous 27 centres de salut mental nous 584 actuacions d’ampliació i millora de centres

El model sanitari català i la seva traducció en els equipaments de salut (1991-2009) La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) El model sanitari de Catalunya, tal com el coneixem avui, es va consolidar amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), de 1991, que va suposar l’aposta per un sistema nacional de Salut, assimilable al dels estats de benestar europeus més avançats, i que va establir un marc legal d’actuació assentat en els principis següents: — la millora de l’accessibilitat als serveis i la seva proximitat al ciutadà, — una atenció integral i integrada dels diferents serveis i nivells d’assistència, — l’adaptabilitat als canvis demogràfics i les necessitats futures dels ciutadans, — la integració en el medi urbà o rural, i la proximitat al territori, — la millora de la intimitat i el confort, tant de pacients com de professionals.

Aquest mateix any es va crear el Servei Català de la Salut, un ens especialitzat de l’Administració per desplegar el nou sistema de salut, com a resultat de l’ampli consens social i polític assolit, i amb l’ambiciós objectiu d’aprofitar i optimitzar els recursos assistencials existents arreu del territori, amb independència de la seva titularitat jurídica.

26

Implicacions del model sanitari en el disseny i l’arquitectura dels equipaments de salut Recollint l’essència i els ensenyaments derivats de les experiències pioneres dels anys vuitanta que hem comentat en apartats anteriors, des dels anys noranta s’ha desplegat i consolidat a Catalunya un model arquitectònic singular en el disseny dels equipaments sanitaris, que incorpora una sèrie d’elements –que caracteritzen els equipaments sanitaris realitzats durant aquests anys i que són comuns, en major o menor grau, a les diferents línies assistencials– amb l’objectiu de facilitar els principis assistencials que articulen el model sanitari català consolidat per la LOSC. D’aquesta manera, en aquestes dues últimes dècades s’han dissenyat els centres a partir d’uns plantejaments homogenis des del punt de vista conceptual i funcional, però que, al mateix temps, han permès un grau de llibertat formal suficient per oferir una resposta arquitectònica particular i singular a cada situació i a cada territori.

Aquest plantejament s’ha anat concretant en una tipologia de centres assistencials dissenyats d’acord amb les característiques següents: — Accessibilitat. Entesa com a aproximació al ciutadà, es tradueix en un acostament al territori, en una extensió de la xarxa d’equipaments, i també en una potenciació de l’accessibilitat física a l’equipament, que es concreta en l’adopció de solucions arquitectòniques que faciliten un acostament i un tracte personalitzat, de seguretat i de confort cap al pacient.

— Intimitat i confort. Es dissenyen uns centres d’escala més reduïda destinats a atendre un àmbit territorial més petit. Com a conseqüència de la menor dimensió dels equipaments, i segons la disponibilitat del terreny, és freqüent una baixa densitat d’edificació que afavoreix la disposició dels edificis en horitzontal, en contacte amb el terreny.

Aquest canvi d’escala dels equipaments i el seu apropament a l’escala humana contribueix a la millora de les condicions d’intimitat i confort en els edificis.

Sovint l’arquitectura opta per solucions que, evitant plantejar un gran volum d’edificació únic, parteixen de volums independents de menor volum, que, a través de la seva agrupació o seriació, permeten crear àmbits més reduïts, íntims, privats i confortables.

— Integració en l’entorn. És fonamental aconseguir una relació fluïda dels nous centres amb l’entorn urbà o rural en què se situen. També es

27

pretén minimitzar l’impacte en el paisatge i assegurar el respecte al medi ambient. L’adopció de disposicions en forma de pinta, espina o quadrícula, juntament amb el recurs de patis oberts a l’exterior, permeten assolir unes excel·lents condicions de captació de llum en els espais assistencials i de treball dels professionals, i també una adequada integració visual dels edificis en el paisatge.

— Flexibilitat. D’acord amb els corrents dominants en el disseny d’hospitals i altres centres assistencials, una característica bàsica del disseny és el recurs a estructures flexibles i elàstiques que possibiliten l’adaptabilitat dels centres als canvis de programa que, en funció de la variabilitat de l’oferta i la demanda de serveis, els equipaments sanitaris han d’afrontar en algun moment del seu cicle de vida. L’adopció d’un mòdul de base flexible, en forma de malla o retícula, és un altre dels elements bàsics de disseny dels centres.

A partir de la compatibilitat d’aquest mòdul amb diverses solucions organitzatives i de la seva seriabilitat o repetibilitat, s’aconsegueix aportar un alt grau d’adaptabilitat als edificis, fet que permet donar resposta als futurs requeriments de canvi d’ús i/o transformació.

Així veiem com els nous hospitals es dissenyen com un edifici, en general baix i extens, organitzat al voltant d’una malla bireticular en dues dimensions que se sobreposa a una estructura lineal de creixement en un eix. Aquesta organització comporta una estructura en què el creixement i les modificacions no només són possibles, sinó que estan considerades com una de les premisses del disseny general del centre.

— Qualitat, sostenibilitat i tecnologia. El disseny dels centres adopta solucions tècniques que asseguren una relació cost-qualitat adequada i uns equipaments sostenibles, energèticament eficients i de baix manteniment. Els nous centres incorporen també els avenços tecnològics disponibles i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

28

Aplicació dels criteris de la LOSC en els equipaments de les diferents línies assistencials En l’àmbit de l’atenció primària de salut, el model seguit en els diversos centres respon a les característiques següents: — l’adopció de tipologies que tendeixen a l’horitzontalitat, — la disposició del programa assistencial en les plantes en contacte amb el terreny, per facilitar l’accessibilitat i també la millor relació interior-exterior en una concepció oberta i flexible, — i l’adopció d’un mòdul estructural bàsic i una organització a partir de mòduls agrupables.

Seguint els criteris del model assistencial que deriva de la LOSC, durant aquest període s’ha ampliat la xarxa i s’ha estès pel territori en àmbits de població més petits, la qual cosa ha comportat la construcció d’una àmplia xarxa de CAP, de dimensions menors que els de l’etapa precedent, amb una superfície útil d’entre 500 m2 i 2.000 m2. Excepcionalment, en els nuclis amb concentracions de població elevada, un mateix centre pot arribar a albergar més d’un equip d’atenció primària en un mateix edifici de dimensions més grans.

La concreció del model arquitectònic descrit ha tingut com a guia les directrius per al disseny de centres d’atenció primària publicat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el 1991.

En el cas dels hospitals, aquest període s’ha caracteritzat per la construcció d’una xarxa d’hospitals comarcals àmplia, seguint la tendència d’acostar els serveis de salut al territori, corregint els desequilibris territorials heretats.

Els hospitals comarcals s’han implantat tant en el medi rural com en l’urbà, i presenten les característiques generals següents: — disposen d’una capacitat i dimensió suficients per atendre una població de referència d’entre 40.000 i 150.000 persones, — ofereixen serveis per a les especialitats bàsiques (cirurgia general, medicina interna, obstetrícia i ginecologia, i traumatologia): hospitalització, urgències, atenció quirúrgica i obstètrica, consulta externa i diagnòstic per la imatge, — i la seva estructura arquitectònica respon a una tipologia que tendeix a l’horitzontalitat, a la recerca de llum natural, integració en l’entorn natural, agrupació d’elements d’escala reduïda, flexibilitat i facilitat de creixement, ortogonalitat i regularitat de les circulacions.

29

Són exemples d’aquesta tipologia els hospitals comarcals de Blanes, Tremp, Vilafranca del Penedès, Salt, el Vendrell i Santa Coloma de Gramenet.

També s’ha ampliat la xarxa d’hospitals de referència que, situats generalment en un ambient urbà i amb solucions arquitectòniques similars als hospitals comarcals, es caracteritzen per: —tenir una dimensió més gran, adequada per atendre una població més nombrosa i assumir una cartera de serveis més amplis que els hospitals comarcals, —oferir serveis per a les especialitats bàsiques, i també per a algunes de les altres especialitats mèdiques i quirúrgiques (digestologia, neurologia, cardiologia, nefrologia, otorinolaringologia, oftalmologia, urologia, etc.) d’hospitalització, UCI, urgències, bloc quirúrgic, bloc obstètric, consulta externa i diagnòstic per la imatge.

Podem assenyalar els hospitals de Mataró o Sant Joan Despí com a exemples d’aquesta tipologia.

Pel que fa als hospitals d’alta tecnologia, que se situen en un medi urbà i ofereixen servei de totes les especialitats –que per a determinats processos són de referència supraregional–, s’ha desenvolupat un intens i continuat procés de reforma, ampliació i millora dels grans centres transferits. Cal assenyalar que l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona ha estat el primer hospital d’aquesta tipologia que ha estat substituït íntegrament per un hospital de nova construcció.

Finalment, pel que fa al disseny dels centres sociosanitaris i de salut mental d’internament, s’ha seguit un model similar al dels hospitals comarcals, però adaptat a uns requeriments organitzatius més simples atesa la seva menor dimensió i complexitat funcional.

També s’han desenvolupat diferents serveis de tipus ambulatori i d’atenció diürna, adaptats a les característiques d’aquest tipus d’atenció, com són els centres de salut mental d’adults i infantojuvenils, els hospitals i els centres de dia.

30

Tendències de futur Un apunt de cap on s’orienta el disseny dels equipaments sanitaris en un futur immediat Els equipaments sanitaris hauran de donar resposta a les noves demandes assistencials a través d’estratègies que avui dia ja s’anuncien i que, sens dubte, es consolidaran en els propers anys. Podem ja avançar algunes tendències, com l’increment de la capacitat resolutiva de l’atenció primària (d’acord amb el Pla d’Innovació de l’Atenció Primària), el pes, cada vegada més gran, dels processos ambulatoris sobre els processos que requereixen internament, les sinergies derivades de la integració de les diferents línies assistencials, els canvis organitzatius derivats de la incorporació de la telemedicina i les tecnologies de la informació o l’acostament de la investigació biomèdica a l’àmbit assistencial.

Des de la perspectiva del disseny dels centres, la tendència és que els propers anys s’aniran modificant els programes i incorporant una oferta més gran a la cartera de serveis dels centres, i també noves formes d’organitzar l’assistència; no obstant això, continuaran vigents els elements bàsics del model arquitectònic desenvolupat durant aquests anys en el sistema sanitari català.

Avui dia podem parlar d’unes noves tipologies d’equipaments emergents que es consolidaran pròximament: Centre de Salut

—Manté les funcions del CAP que ara coneixem, a les quals es podran afegir diferents línies de serveis segons les necessitats del territori.

—S’integren els serveis i es potencia la continuïtat assistencial: • promoció de la salut, • educació sanitària, • prevenció, • atenció sanitària i rehabilitació.

—S’incrementa la capacitat de resolució.

—Es potencia la capacitat d’adaptació per donar resposta a les necessitats derivades de les característiques demogràfiques i epidemiològiques de la població de referència.

—Possibilita integrar diverses unitats funcionals o serveis, tant sanitaris com socials, confluint en un mateix dispositiu –amb combinacions i configuracions variables– una sèrie de serveis de tipus comunitari com les consultes d’atenció especialitzada, el diagnòstic per la imatge, l’atenció continuada i les urgències, l’atenció ambulatòria a la salut mental i les addiccions, la salut pública o les bases de transport sanitari urgent, entre d’altres.

31

L’hospital lleuger

Es tracta d’un nou dispositiu assistencial que acosta a la població una sèrie de serveis d’atenció especialitzada i urgent juntament amb una capacitat de diagnòstic i tractament que fins ara es concentraven en l’hospital comarcal o de referència.

A més de millorar l’accessibilitat, també s’ofereix una capacitat més gran i més eficient per resoldre els problemes de salut més freqüents, amb la qual cosa també s’aconsegueix descongestionar i reduir la pressió assistencial en les àrees ambulatòries de l’hospital de referència.

En resum, el nou hospital lleuger es caracteritza per: • dependre funcionalment d’un hospital de referència, • acostar al territori els serveis d’atenció especialitzada, • donar suport assistencial a l’atenció primària i al conjunt de la xarxa assistencial del territori de referència, • focalitzar la seva activitat en la resolució de processos ambulatoris (sense hospitalització), • oferir una elevada capacitat de resolució (assistència en acte únic, telemedicina, àmplia capacitat diagnòstica), • proporcionar més flexibilitat i adaptabilitat de la seva cartera de serveis.

Parcs hospitalaris que integren assistència, investigació i docència

En els grans complexos hospitalaris universitaris creix la tendència a integrar les àrees assistencials i de docència, ampliar-les i complementar-les amb les noves àrees d’investigació en l’àmbit de la biomedicina. Es creen així uns parcs hospitalaris que responen a uns plantejaments similars als que es donen en els parcs tecnològics i empresarials que s’han creat en l’àmbit universitari durant l’última dècada.

La finalitat és acostar els àmbits assistencials als de docència i als d’investigació bàsica, i incorporar també l’empresa especialitzada en biomedicina, creant, d’aquesta manera, sinergies i afavorint els processos de transferència de coneixement entre els àmbits de la investigació bàsica, de l’assistència i del sector empresarial.

Aquests nous equipaments emergents complementaran la tipologia de centres ja existents, i en cada territori es desenvoluparan les infraestructures concretes d’acord amb les necessitats de la població, el nivell de la cartera de serveis assumibles segons l’escala geogràfica i l’oferta de recursos existents, amb els quals s’hauran d’articular els de nova creació o substitució.

32

CAP Ronda Prim, Mataró. Espinet/Ubach, arquitectes i associats

Parc Sanitari Camp Clar, Tarragona. Víctor Rahola

33

CAP Sant Gervasi, Barcelona. Bennasar-Noguera

CAP Monbaig, Viladecans. Josep Camps, Olga Felip

34

Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, Girona.

Josep Lluís Mateo. Idom Ingeniería y Sistemas

Hospital de L’Hospitalet de Llobregat. Brullet-Pineda Arquitectes 35

Hospital de Viladecans. RSanabria Arquitectes Associats. Arquitectura Ingeniería Salud

36

Hospital Ernest Lluch, Montcada i Reixac. b720 Arquitectos. Vicenç Benéitez. Patricio Martínez, Maximià Torruella, Arquitectura

Parc Social i Sanitari de Tàrrega. Moises Gallego. Francisco Gallardo 37

Centre Sociosanitari de Balaguer. BAAS, Jordi Badia

Centre Sociosanitari Casablanca, Tarragona. Bbats Consulting & Projects

38

Hospital Lleuger de Granollers. Corea & Moran Arquitectura 39

1991

CAP Balsareny Balsareny, el Bages

CAP Puig-reig* Puig-reig, el Berguedà

Serveis Tècnics Ajuntament

Ferran Besa

CAP Vila Olímpica Barcelona, el Barcelonès

42

Sergi Godia, Josep Urgell, Ma Pilar de la Villa

CAP Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental Rosa Bassols, Marta Pujol

CAP Bellpuig Bellpuig, l’Urgell

CAP Sant Pere i Sant Pau Tarragona, el Tarragonès

Josep Segarra

Francesc Xavier Sust

CAP Cervera Cervera, la Segarra

CAP Tàrrega Tàrrega, l’Urgell

Josep M. Mezquida

Xavier Pouplana, Josep Manuel del Llano

CAP Doctor Subirós La Jonquera, l’Alt Empordà

CAP Sant Llàtzer Terrassa, el Vallès Occidental

Emili Barris

Estela Camprubí, Bernat Fernández, Isabel Pascual

CAP L’Ametlla de Mar L’Ametlla de Mar, el Baix Ebre Serveis Tècnics Ajuntament

CAP l’Hospitalet de l’Infant Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el Baix Camp

CAP Florida L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès

Serveis Tècnics Ajuntament

Josep Francesc Guàrdia, Ignasi Veciana

CAP Balàfia-PardinyesSecà de Sant Pere Lleida, el Segrià

CAP Mas Font Viladecans, el Baix Llobregat 46

Claudi Aranyó, Josep M. Pera

Ramon Maria Puig – Estudi Puig

* Centre tancat

1991

CAP Vila Olímpica, Barcelona Centre d’Atenció Primària El CAP es dissenya com una caixa perforada per un pati que resol la il·luminació i ventilació de totes les sales d’espera.

Les façanes s’organitzen amb un tipus de buit modulat i repetitiu que no reflecteix la complexitat de l’edifici. Aquesta complexitat organitzativa s’observa a l’interior de l’edifici, estructurat entorn d’un pati central que reflecteix en la seva secció les diferències programàtiques de les diverses plantes.

A la planta baixa se situen els accessos, diferenciant l’accés de l’àrea d’atenció continuada del de la resta de l’edifici; s’hi emplacen la recepció, l’arxiu, la farmàcia, els despatxos de controls mèdics, l’àrea de radiologia i l’àrea d’extraccions i laboratori, comunicada amb l’àrea d’atenció continuada. La primera planta es destina al servei de rehabilitació i teràpia física. Les plantes segona i tercera es destinen a l’àrea polivalent. A la planta quarta se situen l’àrea del personal sanitari i la zona administrativa. A la planta soterrani hi ha l’aparcament, els magatzems i els locals tècnics.

El disseny dels elements d’estructura, instal·lacions i tancaments faciliten al màxim remodelacions posteriors i redistribucions interiors.

N

Planta segona

42

EMPLAçament C. DE JOAN MIRÓ 17, BARCELONA (el barcelonès) ARQUITECTe SERGI GODIA, JOSEP URGELL, Ma PILAR DE LA VILLA ESTRUCTURA JOSEP MARIA genescà INSTAL·LACIONS FRANCESC VENTURA, JOSEP MARIA MILIAN CONSTRUCTOR HUARTE Y CIA, SA datA PROjecte 1990 data OBRA 1990-1991 PREsSUPost 2.681.550,45 € SUPERFíCIE 3.806 m2

43

Secció transversal

44

1991

CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere, Lleida Centre d’Atenció Primària L’estricte programa determinat per l’Insalud s’organitza en una planta lineal que, com a element generador, té una secció definida funcionalment en tres nivells: – Soterrani: passadís distribuïdor de totes les instal·lacions.

– Planta: espai central que es va convertint en passadís, distribuïdor i sales d’espera, i que connecta amb les diferents dependències, consultes, administració, instal·lacions, tot format per mòduls estructurals juxtaposats. La planta d’instal·lacions ocupa el primer mòdul situat en un extrem i deixa oberta la possibilitat de creixement per l’altre extrem, amb la prolongació del passadís com a estructurador de l’annexió de més mòduls.

– Coberta: claraboia que il·lumina zenitalment els espais centrals.

Tot l’edifici té un tractament d’obertures sense persianes; la llum solar es controla amb gelosies d’obra que permeten l’entrada de sol a l’hivern però mai a l’estiu.

Tot i que el projecte emplaçava l’edifici en l’extrem més allunyat d’un solar allargat, deixant una generosa extensió a l’extrem oposat per a un possible creixement, la reordenació del sector va retallar el solar per l’extrem previst per al creixement, la qual cosa va coartar qualsevol possibilitat de creixement lineal i en planta baixa de l’edifici.

N

Secció transversal

Planta baixa

46

EMPLAçament C. ALCALDE RECASENS, S/N, LLEIDA (el segrià) ARQUITECTe RAMON MARIA PUIG – ESTUDI PUIG INSTAL·LACIONS IMOGEP, SA CONSTRUCTOR SALVADOR NADAL, FOMENTS I CONSTRUCCIONS URGELL, SA datA PROjecte 1988 data OBRA 1989-1991 PREsSUPost 978.478 € SUPERFÍCIE 1.430 m2

47

1992

CAP Arenys de Mar Arenys de Mar, el Maresme

CAP El Perelló El Perelló, el Baix Ebre

Andreu A. Barbat, Jordi Segura

Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Figaró-Montmany Figaró-Montmany, el Vallès Oriental

CAP Barceloneta Barcelona, el Barcelonès

Serveis Tècnics Ajuntament

Albert de Pineda, Manel Brullet

CAP Doctor Bartomeu Fabrés Anglada Gavà, el Baix Llobregat

CAP Doctor Lluís Sayé Barcelona, el Barcelonès

Jaume Sanmartí

Projecte original 1937: Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana

CAP Doctor Joan Vilaplana Girona, el Gironès

Reforma 1992: Mario Corea, Francisco Gallardo, Edgardo Mannino

Josep M. Falcó, Manuel Falcó

CAP Amadeu Torner L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès

CAP Besalú Besalú, la Garrotxa Jaume Casas

Hospital Comarcal de Blanes Blanes, la Selva Humbert Costas, Manuel Gómez – Mestura Arquitectes, Albert de Pineda

CAP Serraparera Cerdanyola del Vallès, el Vallès Occidental Ferran Mur

50

Josep Ignasi Galán, Joan Francesc de Mendoza, Josep Lluís Martínez

CAP Sanfeliu L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Agustí Pruñonosa

CAP Manlleu Manlleu, Osona Pau Batlle, Josep M. Font

CAP Cirera Molins Mataró, el Maresme Manuel Brullet

54

CAP Mont-Roig del Camp* Mont-Roig del Camp, el Baix Camp

CAP Sant Quirze del Vallès Sant Quirze del Vallès, el Vallès Occidental

Jesús Coll

Manel Somoza

CAP Olesa de Montserrat Olesa de Montserrat, el Baix Llobregat

CAP El Fondo Santa Coloma de Gramenet, el Barcelonès

Josep Campmany

Antoni Armesto, Carles Martí

CAP Piera Piera, l’Anoia

CAP Tona Tona, Osona

Manuel Vallribera

Mateo Closa

CAP Creu Alta Sabadell, el Vallès Occidental

CAP Tordera Tordera, el Maresme

Pere Molera

Tomàs Bedós

CAP Sallent Sallent, el Bages

Hospital Verge de La Cinta Tortosa, el Baix Ebre

Jordi Álvarez, Ernest Minguillón

CAP Sant Andreu de la Barca Sant Andreu de la Barca, el Baix Llobregat

56

Humbert Costas, Manuel Gómez – Mestura Arquitectes

CAP Sant Fruitós de Bages Sant Fruitós de Bages, el Bages Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Sant Joan Les Fonts Sant Joan Les Fonts, la Garrotxa Ramon Massegur

* Centre tancat

58

Mario Corea, Francisco Gallardo

Hospital Comarcal del Pallars Tremp, el Pallars Jussà Francesc Pernas

60

1992

Hospital Comarcal de Blanes Situat en un solar de topografia accidentada, aquest centre hospitalari s’adapta al terreny a través de l’escalonament gradual de diversos volums lineals. La disposició d’un cos transversal a l’eix general del conjunt origina dos àmbits ben diferenciats: un d’aquests d’ús públic i l’altre destinat estrictament a ús intern i tècnic. L’accés principal al centre es manté independent, sense contacte visual amb altres àrees de l’hospital.

Al soterrani se situen els serveis generals que es comuniquen a través d’un passadís tècnic, sense cap contacte amb els serveis assistencials o centrals, que també es troben en aquesta planta. Totes les dependències tenen sortida al pati exterior.

A la planta baixa –on es troba l’entrada principal– hi ha tots els serveis que requereixen contacte amb l’usuari extern.

Connectada directament amb el vestíbul principal, l’àrea d’administració i direcció es troba a la primera planta.

Les plantes segona, tercera i quarta –que formen una ala obliqua respecte a l’eix longitudinal de l’edifici– recullen les unitats d’hospitalització, els despatxos mèdics i la biblioteca. El tanatori, situat a la planta cinquena, té una entrada independent.

N

Planta baixa

Planta primera

50

Planta quarta

EMPLAçament CALA SANT FRANCESC, 5, BLANES (la selva) ARQUITECTe HUMBERT COSTAS, MANUEL GÓMEZ – MESTURA ARQUITECTES, ALBERT DE PINEDA ESTRUCTURA ROBERT BRUFAU – BOMA INSTAL·LACIONS GRUPO JG, INGENIEROS CONSULTORES DE PROYECTOS, SA CONSTRUCTOR CUBIERTAS Y MZOV, SA datA PROjecte 1989 data OBRA 1990-1992 PREsSUPost 7.745.282,18 €

SUPERFÍCIE 12.044 m2

51

Secció transversal

52

53

1992

CAP Cirera Molins, Mataró Centre d’Atenció Primària L’edifici, a partir d’un programa molt precís, busca el seu lloc en un entorn degradat i agressiu mitjançant la seva forma i la seva posició en el solar. Es col·loca en un extrem del solar per allunyar-se d’un edifici industrial de grans dimensions i es descompon en tres peces perpendiculars a un mur de contenció que defineix el límit nord del solar. La descomposició de l’edifici en tres volums vol proporcionar un caràcter fort a la implantació.

L’estricte programa es distribueix en aquests tres cossos de planta baixa i pis, formalitzats a través de la seva coberta d’un sol pendent i de la façana inclinada sobre el carrer, units per dos blocs més baixos on se situa la zona de serveis i les escales.

N

Secció transversal

Planta baixa

54

EMPLAçament RONDA DE FREDERIC MISTRAL, S/N, MATARÓ (el maresme) ARQUITECTe MANUEL BRULLET ESTRUCTURA JESÚS PEREZ INSTAL·LACIONS XAVIER BRULLET CONSTRUCTOR CORVIAN, SA datA PROjecte 1988 data OBRA 1992

PREsSUPost 869.998,32 € SUPERFÍCIE 1.092,95 m2

55

1992

CAP Sant Andreu de la Barca Centre d’Atenció Primària L’edifici es presenta des de l’accés exterior, a l’avinguda de la Constitució, com un embolcall compacte en forma d’U al voltant d’un pati obert al migdia i en contacte amb la vegetació existent.

L’edifici s’organitza en dos nivells. Totes les estances de les sales d’espera i la comunicació horitzontal estan relacionades. A la primera planta se situen les consultes; d’aquesta manera la utilització específica de l’àrea d’atenció continuada i l’àrea administrativa pot efectuar-se des de l’accés principal o des del segon accés, que també es pot utilitzar per accedir a l’àrea d’educació sanitària.

N

Secció

Planta baixa

56

EMPLAçament AV. DE LA CONSTITUCIÓ, 37, SANT ANDREU DE LA BARCA (el baix llobregaT) ARQUITECTe HUMBERT COSTAS, MANUEL GÓMEZ – MESTURA ARQUITECTES ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO Y Asociados, SL INSTAL·LACIONS MANUEL COMAS

CONSTRUCTOR LAIN datA PROjecte 1989 data OBRA 1991-1992 PREsSUPost 934.301,30 € SUPERFÍCIE 1.068 m2

57

1992

CAP Tona Centre d’Atenció Primària L’edifici es desenvolupa en una sola planta, enfrontat a un passeig arbrat que connecta la carretera de Barcelona amb el centre urbà. La forma de l’edifici intenta donar resposta al context urbà, en el límit d’una edificació industrial i la trama urbana residencial. Bàsicament es planteja un contenidor o nau de funcions, compacte, relativament tancat en tres dels seus costats i obert a l’espai urbà més significatiu, que és el que estableix la directriu principal del projecte. Interiorment, la disposició dels diferents espais s’adapta per àrees o zones funcionals a les diferents façanes, i deixa la sala central com a sala d’espera. Aquest espai, de caràcter més públic, disposa d’una coberta diferenciada, inclinada per facilitar l’entrada de llum del nord i que relaciona l’edificació amb el centre urbà. De forma similar, el pla de tancament de la façana principal es deslliga del contenidor per definir els accessos principal i secundari al centre. L’àmbit exterior davant d’aquesta entrada dóna continuïtat a l’espai urbà com a carrer-mirador elevat sobre el passeig.

N

Secció transversal

Planta baixa

58

EMPLAçament C. DE JOAN MARAGALL / C. RAVAL, TONA (osona) Arquitecte MATEO CLOSA ESTRUCTURA CABEZAS & GÓNGORA, SL INSTAL·LACIONS VENTURA CONSTRUCTOR CONSTRUCTORA D’ARO DATA PROJECTE 1990 DATA OBRA 1991-1992 PRESsUPost 667.123 € SUPERFíCIE 762 m2

59

1992

Hospital Comarcal del Pallars, Tremp L’hospital substitueix les funcions assistencials d’un centre ja existent, que s’encarrega a partir de l’any 1993 de l’atenció de malalts crònics i de complir funcions de residència geriàtrica.

En un solar ocupat pels horts de l’antic hospital, l’edifici s’ha configurat tenint en compte tres aspectes bàsics.

D’entrada, el manteniment d’una certa divisió entre els espais urbanitzats i les zones enjardinades, amb l’edifici com a separació, tal com succeeix amb l’hospital primigeni. El diàleg entre dos materials, el maó vist de color groc i la pedra del país, reforça la identitat de cada peça i la seva integració amb un entorn de muntanya.

La segona idea fonamental ha estat aconseguir que les unitats d’hospitalització tinguessin bones vistes, bona orientació i un contacte directe amb l’exterior.

El tercer aspecte es defineix per la voluntat d’adaptació a la forta inclinació del carrer. S’ha aprofitat aquest pendent pronunciat per donar accessos a diferents nivells mitjançant la creació de petites places i ajudar, d’aquesta manera, a la jerarquització de les circulacions interiors de l’hospital.

N

Planta segona

60

EMPLAçAMent C. PAU CASALS, S/N, TREMP (el pallars jussà) ARQUITECTe FRANCESC PERNAS ESTRUCTURA JOSEP GÓMEZ INSTAL·LACIONS ROBERT VALLÈS – IPB, SA CONSTRUCTOR FERROVIAL data PROjECTe 1988-1989 datA OBRA 1990-1992 PRESsUPoSt 7.560.732,27 € SUPERFíCIE 7.570 m2

61

Secció transversal

62

63

1993

CAP Agramunt Agramunt, l’Urgell

CAP Camprodon Camprodon, el Ripollès

Vicenç Rufach

Agustí Vila

CAP Almenar Almenar, el Segrià

CAP Canovelles Canovelles, el Vallès Oriental

Fité+Mejón

Marcià Codinachs

CAP Morera Pomar Badalona, el Barcelonès

CAP Sant Ildefons Cornellà de Llobregat, el Baix Llobregat

Pere Casajoana

CAP Balaguer Balaguer, la Noguera Antoni Macià

CAP Banyoles Banyoles, el Pla de l’Estany Oriol Clos, Maria Rubert

CAP Les Corts Barcelona, el Barcelonès Josep Puig

CAP Montnegre Barcelona, el Barcelonès Josep-Ambrós Monsó

CAP Horta Barcelona, el Barcelonès Manuel Ribas Piera

CAP Gimbernat Cambrils, el Baix Camp Josep Maria Coll

E. Donato Arqte. & Associats

CAP Cubelles* Cubelles, el Garraf Serveis Tècnics Ajuntament

CAP El Vendrell El Vendrell, el Baix Penedès Francesc Xavier Aguilar

CAP La Bisbal d’Empordà La Bisbal d’Empordà, el Baix Empordà Jordi Romeu

CAP Les Borges del Camp Les Borges del Camp, el Baix Camp Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Gornal L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Enrique Rovira-Beleta, Antonio Villarejo

* Centre tancat

66

CAP Bordeta-Magraners Lleida, el Segrià

CAP Sant Quirze de Besora Sant Quirze de Besora, Osona

Joan Artigues, Joaquim Solé

Ricard Lobo 68

CAP La Cruïlla Lliçà d’Amunt, el Vallès Oriental Joan Pascual

CAP Lloret de Mar Lloret de Mar, la Selva

70

Xavier Martí, Magí Sardà

CAP Montblanc Montblanc, la Conca de Barberà

CAP Vidreres Vidreres, la Selva

Josep M. Rovira

Fité+Mejón

CAP Roses Roses, l’Alt Empordà Joan Rodón

CAP Sant Bartomeu del Grau Sant Bartomeu del Grau, Osona Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Sant Carles de La Ràpita Sant Carles de la Ràpita, el Montsià Isabel Pascual, Bernat Fernández

Ventura Valcarce, Carles Valls

CAP Bonavista Tarragona, el Tarragonès

Batlle i Roig, Arquitectes

CAP Oliana Oliana, l’Alt Urgell

CAP Sils Sils, la Selva

72

Francesc Sandalinas

CAP Vilassar de Dalt Vilassar de Dalt, el Maresme Albert Puigdomènech

1993

CAP Sant Ildefons, Cornellà de Llobregat Centre d’Atenció Primària El programa d’aquest edifici està format per un ambulatori policlínic, desenvolupat en altura, i un servei d’urgències i recuperació funcional, en planta baixa.

El primer conjunt s’organitza segons un prisma triangular vertical on es disposen els consultoris en els seus dos costats iguals; aquest prisma allotja també les sales d’espera connectades al sistema de comunicacions vertical. A aquest prisma triangular s’afegeixen arestes horitzontals i verticals que completen una figura cúbica regular de 23 metres. Aquest cub virtual apareix parcialment buidat en tota la seva alçària i protegit amb una malla metàl·lica amb funcions de para-sol.

Tres pilars laminars s’agrupen segons un sistema trièdric en l’aresta exterior d’aquesta figura cúbica. Aquests pilars actuen també com a pantalles para-sol i alhora sostenen un sostre triangular, que augmenta l’acció protectora a ponent i remata l’envolupant cúbica de l’edifici.

Totes les superfícies cegues exteriors es revesteixen amb l’habitual rajola comuna catalana. Les lleugeres irisacions cromàtiques d’aquest material suavitzen la duresa d’aquesta geometria elemental.

D’altra banda, és evident la intenció de singularitzar aquest edifici, envoltat per una densa concentració d’habitatges dels anys 60, amb una volumetria desproporcionada, com a contrast entre el públic i el privat.

N

Planta baixa

66

Secció

EMPLAçament C. REPÚBLICA ARGENTINA, S/N, CORNELLÀ DE LLOBREGAT (el baix llobregat) ARQUITECTe E. Donato ARQTE. & associats ESTRUCTURA Rafael Bellmunt INSTAL·LACIONS Milián i Ventura associats CONSTRUCTOR CASA constructora asturiana datA PROjecte 1989 data OBRA 1990-1993 PREsSUPost 3.379.520 € SUPERFÍCIE 4.870 m2

67

CAP La Cruïlla, Lliçà d’Amunt 1993

Centre d’Atenció Primària L’edifici, plantejat com una peça aïllada lluny del nucli urbà, es recull sota una gran coberta d’un únic pendent. Obert al sud, es protegeix del sol gràcies a un voladís que duu un protector solar. L’edifici pren com a premisses el traçat de la carretera, la disposició del solar i el funcionament racional d’un programa molt definit.

La distribució de la planta s’estructura en tres grans paquets: – Les consultes i l’àrea d’atenció continuada orientada a sud.

– Les sales d’espera, amb els seus corresponents serveis, orientades a nord, est i oest.

– I el nucli de serveis administratius i d’instal·lacions.

Aquesta claredat en l’estructuració del programa permet la fàcil independització de l’àrea d’atenció continuada, l’aula d’educació sanitària i els serveis del personal; es garanteix així un ús racional d’aquests serveis.

S’ha optat per un sistema estructural bàsicament format per pilars i sostre reticular a la coberta. La coberta és invertida acabada amb material ceràmic. Els tancaments exteriors són de fàbrica de totxo mecànic vist.

N

Planta

68

Secció transversal

EMPLAÇAMENT CTRA. DE GRANOLLERS A CALDES, S/N, LLIÇÀ D’AMUNT (EL VALLÈS ORIENTAL) ARQUITECTE JOAN PASCUAL ESTRUCTURA PACO DE LAS HERAS INSTAL·LACIONS LLUÍS J. DUART, SL CONSTRUCTOR GINÉS NAVARRO DATA PROJECTE 1991 DATA OBRA 1992-1993 PRESSUPOST 534.680,67 € SUPERFÍCIE 882 m2

69

CAP Lloret de Mar 1993

Centre d’Atenció Primària La situació especial del solar, que es troba entre el carrer Girona i el futur parc de Can Xardó, i que és contigu a una mitgera, ha originat moltes de les idees que es presenten en aquest projecte.

La lleugera curvatura del carrer Girona ha creat el moviment general de l’edifici que, dividit en tres cossos paral·lels, defineix la volumetria de la testera, on es troba l’accés principal. L’existència del futur parc de Can Xardó ha donat la possibilitat de crear una petita plaça a la confluència dels carrers Girona i Puig de Castellet que, sense perdre el seu caràcter d’espai públic, esdevindrà l’accés principal del CAP i un dels accessos al parc.

L’esquema en planta s’organitza en tres franges: un bloc massís on es desenvolupa el nucli vertical de comunicacions, un cos vidrat central que conté els accessos i les sales d’espera i un cos massís que dóna al carrer Girona i on se situen les sales de consulta.

Secció transversal

Planta baixa

70 70

EMPLAçAMent C. GIRONA, 8-10, LLORET DE MAR (la selva) ARQUITECTe BATLLE I ROIG, ARQUITECTES ESTRUCTURA GERARDO RODRÍGUEZ – Static ingeniería, sa CONSTRUCTOR CORVIAM data PROjECTe 1993 datA OBRA 1993 PRESsUPoSt 926.014,88 €

SUPERFíCIE 1.380 m2

71

CAP Oliana 1993

Centre d’Atenció Primària L’obra s’ubica en un municipi, la vida del qual gira entorn d’una fàbrica dedicada al petit electrodomèstic.

Les característiques de la seva situació (edifici en cantonada, amb un passatge de vianants a nord i mitgera a oest), així com les delimitades superfícies i funcions que comporten aquest tipus d’edificis, suggerien una distribució en planta molt clara, per donar respostes a temes importants com la il·luminació de la sala d’espera i la privacitat i il·luminació de les consultes.

Els forts contrastos climàtics i de llum obligaven a protegir el centre de l’edifici, les consultes, aprofitant per a això els espais servidors, la falsa façana, el forjat sanitari i el sotateulada. La sala d’espera a doble alçària en blanc accentua la il·luminació zenital.

Busquem una imatge exterior compacta i unitària, un «objecte» d’ús quotidià, com un petit electrodomèstic. La pell s’ha tractat com a buits, que amaguen la fusteria en les testeres, com a punts de llum d’un far en la boira, amb aquella sensació de recer que són la coberta inclinada i la doble façana.

La senzillesa de línies i conceptes facilita el disseny, a menor escala, de finestres, bancs i làmpades interiors i de jardí.

Secció transversal

N

Planta baixa

72

EMPLAçAMent C. de Girona, 8, OLIANA (L’alt urgell) ARQUITECTe FITÉ+MEJÓN ESTRUCTURA FITÉ+MEJÓN INSTAL·lACIONS FITÉ+MEJÓN CONSTRUCTOR ECORA data PROjECTe 1993 data OBRA 1993 PRESsUPost 302.309,08 € SUPERFíCIE 503 m2

73

1994

CAP Almacelles Almacelles, el Segrià

CAP Riudoms Riudoms, el Baix Camp

Lluís Guasch

Isabel Pascual, Bernat Fernández

CAP Artesa de Segre Artesa de Segre, la Noguera

CAP Anton de Borja Rubí, el Vallès Occidental

Josep M. Martínez

Lluís Marcos

CAP Casc Antic Barcelona, el Barcelonès

CAP Salou Salou, el Tarragonès

Pere Giol, Ramon García

Juli Cortés – Tècniques d’Enginyeria Pràctica

CAP Breda Breda, la Selva

CAP Sant Joan de Vilatorrada Sant Joan de Vilatorrada, el Bages

Lluís Miquel Comas

CAP Deltebre Deltebre, el Baix Ebre

Josep Torras

Assumpta Nogueras

CAP Bòbila Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat Serafín Presmanes, Enric Montanyà, Fidel Vázquez, Ramón Vázquez

76

CAP Terrassa Sud. Can Jofresa Terrassa, el Vallès Occidental Javier San José

Hospital Comarcal de l’Alt Penedès Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès Francesc Pernas

CAP L’Ametlla del Vallès L’Ametlla del Vallès, el Vallès Oriental

CAP Vila-seca Vila-seca, el Tarragonès

Serveis Tècnics Ajuntament

Vendrell+Val

CAP Llinars del Vallès Llinars del Vallès, el Vallès Oriental Jordi Pagés

78

CAP Bòbila, Esplugues de Llobregat 1994

Centre d’Atenció Primària L’edifici resol el programa funcional propi d’un centre d’assistència primària que, en aquest cas, és extens i complex atès que abasta dues àrees bàsiques de salut (Esplugues i L’Hospitalet). L’entorn físic i una normativa amb uns rígids paràmetres de volumetria van ser condicionants importants però, alhora, estimulants en el desenvolupament del projecte.

L’edifici es presenta com uns volums elementals, caixes, amb relació espacial de buits i plens. En una primera acció se situa un cos, primera caixa, amb una base que ocupa la superfície del solar i d’alçària la cota més alta del carrer posterior.

A continuació, un forat-pati duu llum i aire i crea el recorregut de l’usuari fins al centre de l’edifici. La segona caixa, un cos alt de quatre plantes, conté part del programa funcional i el nucli de comunicacions; i un altre cos de dues plantes, tercera caixa, acull les àrees bàsiques de salut, amb privilegiades vistes sobre la plaça.

El tractament de les façanes i cobertes és conseqüent amb el concepte volumètric origen del projecte.

Secció transversal N

Planta baixa

76

EMPLAçament Pl. de la BòBILA S/N, ESPLUGUES DE LLOBREGAT (el baix llobregat) ARQUITECTe SERAFíN PRESMANES, ENRIC MONTAnYÀ, FIDEL VÁZQUEZ, RAMÓN VÁZQUEZ ESTRUCTURA JOAN CARLES CAPILLA INSTAL·lACIONS PUJADES CONSTRUCTOR CUBIERTAS Y MZOV, SA data PROjECTe 1992 data OBRA 1993-1994 PREsSUPoST 1.604.702,32 € SUPERFíCIE 3.300 m2

77

CAP Vila-seca 1994

Centre d’Atenció Primària Edificació que sotmet el precís programa funcional a una implantació urbana rotunda amb volums exteriorment compactes enfront del caràcter amable, obert i transparent de l’interior.

Proposta arquitectònica amb dos volums prismàtics de fàbrica d’obra esmaltada verd/gris en planta baixa que llisquen respecte a un espai central rectangular. El tancament és continu i els buits estan protegits per gelosies de totxo.

A la primera planta, uns altres dos volums, exteriorment de totxo esmaltat blau i gris, creuen l’espai central generant exteriorment dos volums en voladís i desplaçats entre ells.

L’espai central de doble alçària organitza horitzontalment l’accés urbà i situa la recepció, l’àrea administrativa i l’atenció continuada; i verticalment, l’accés cap a les sales d’espera.

Transparència, llum i vistes al parc i a l’espai d’accés fan amable l’espera a les sales de consulta.

N

Planta baixa

78

Secció

EMPLAçament C. DE TARRAGONA, 22, VILA-SECA (el tarragonès) ARQUITECTe VENDRELL+VAL ESTRUCTURA BRUFAU, obiol, moya & associats, sl – BOMA INSTAL·lACIONS INSTAL·LACIONS ARQUITECTÒNIQUES CONSTRUCTOR J. GUINOVART

data PROjECTe 1992 data OBRA 1993-1994 PREsSUPoST 718.578,10 € SUPERFíCIE 1.017,50 m2

79

CAP Chafarinas Barcelona, el Barcelonès Francisco Gallardo, Mario Corea, Claudio González

1995

CAP Calaf Calaf, l’Anoia Andreu Terricabras

CAP Calafell Calafell, el Baix Penedès Francesc Xavier Aguilar

CAP El Pont de Suert El Pont de Suert, l’Alta Ribagorça Vicenç Rufach

CAP Gelida Gelida, l’Alt Penedès Francesc López

CAP Sant Miquel Granollers, el Vallès Oriental Francesc Pernas, Miquel Gaju

CAP Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà, el Berguedà Josep M. Fabregat, Enric Pericas

CAP La Granadella La Granadella, les Garrigues Jordi Chillón

82

CAP La Pobla de Segur* La Pobla de Segur, el Pallars Jussà Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Santa Maria de Palautordera Santa Maria de Palautordera, el Vallès Oriental Pere Jané

CAP Lliçà de Vall* Lliçà de Vall, el Vallès Oriental

CAP Sant Salvador* Tarragona, el Tarragonès

Joan Mauri

Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Mollerussa Mollerussa, el Pla d’Urgell Joan Artigues, Joaquim Solé

CAP Montornès del Vallès Montornès del Vallès, el Vallès Oriental Albert Grau

CAP Navàs Navàs, el Bages Josep Maria Roca

CAP Olost de Lluçanès Olost de Lluçanès, Osona Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Sant Andreu de Llavaneres Sant Andreu de Llavaneres, el Maresme Marta Pujol

CAP Santa Margarida i els Monjos Santa Margarida i els Monjos, l’Alt Penedès Josep Soler

* Centre tancat

CAP Chafarinas, Barcelona

1995

Centre d’Atenció Primària L’edifici sorgeix com un volum trapezoïdal unitari que reconstrueix la geometria específica del solar on se situa.

Es creen diverses connexions entre la via pública i l’interior de l’edifici mitjançant l’alternança en el grau d’obertura de cadascuna de les façanes, en consonància amb les seves condicions externes.

La façana sud, on se situa l’accés principal, i la façana est són les que presenten un grau més alt d’obertura per tal d’actuar com a enllaços entre el centre i el barri.

L’accés es troba a la cantonada de la façana sud, que s’obre cap a l’exterior mostrant la gran escala interior. D’altra banda, la façana est presenta una gran obertura vidrada de doble alçària on es troben les sales d’espera i zones de circulació del recinte; està encarada també als espais enjardinats de la zona residencial adjacent.

Tant funcionalment com espacialment, aquesta façana es constitueix com a centre neuràlgic del projecte.

Secció transversal

Planta baixa

N

Planta tipus

82

EMPLAçament C. CHAFARINAS, 2-8, BARCELONA (el barcelonès) ARQUITECTe FRANCISCO GALLARDO, MARIO COREA, CLAUDIO GONZÁLEZ ESTRUCTURA INGENIERÍA EUROPEA INSTAL·lACIONS ACE.ES ARQUITECTURA, CONSTRUCCIÓ I ENGINYERIA CONSTRUCTOR OSHA data PROjECTe 1994 data OBRA 1995 PREsSUPoST 3.200.000 € SUPERFíCIE 3.500 m2

83

84

85

CAP Alella Alella, el Maresme Pere Pascual, Daniel Farrés

CAP Apenins-Montigalà Badalona, el Barcelonès Cyril Inness, Domingo Miranda

1996

CAP La Salut Badalona, el Barcelonès Ramon Espar

CAP Cadaqués Cadaqués, l’Alt Empordà Germà Navarro

CAP Celrà Celrà, el Gironès Jaume Castellví

CAP El Morell El Morell, el Tarragonès Pau Pérez, Jordi Granell

CAP Can Gibert del Pla Girona, el Gironès López-PedreroRoda Arquitectes

CAP L’Ampolla L’Ampolla, el Baix Ebre Serveis Tècnics Ajuntament

88

CAP L’Arboç L’Arboç, el Baix Penedès

CAP Seròs Seròs, el Segrià

Albert Danés

Josep Antoni Petit

CAP Monistrol de Montserrat Monistrol de Montserrat, el Bages

CAP Sitges Sitges, el Garraf Josep Emili Hernández

Salvador Garcia-Milà

CAP Sant Joan Vilanova i la Geltrú, el Garraf

CAP Doctor Josep Alsina i Bofill Palafrugell, el Baix Empordà

Pau Batlle

Virgínia Figueras

CAP Ca N’Oriac Sabadell, el Vallès Occidental Codina Prat Valls, Arquitectes Associats

CAP Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve de Palautordera, el Vallès Oriental Pere Janer

CAP Sant Sadurní d’Anoia Sant Sadurní d’Anoia, l’Alt Penedès Martínez LapeñaTorres Arquitectos

CAP Santa Rosa Santa Coloma de Gramenet, el Barcelonès Francesc Calbet

90

CAP El Morell

1996

Centre d’Atenció Primària L’edifici té l’entrada principal sobre el camí de l’Estació, el qual determina la trama regular de l’arbreda del parc, on està integrat el CAP. Des del vestíbul accedim directament a les diferents àrees –administrativa, educació sanitària i sales de consulta i d’espera– disposades de forma radial. La zona de consultes i sales d’espera es distribueixen en espina i s’obren al pati nord i al pati central respectivament. Aquests patis, tot i que pertanyen al CAP, estan plenament integrats al parc. Els murs perimètrics d’aquests patis, d’obra vista, resolen els temes de seguretat i privacitat i permeten uns tancaments més transparents i diàfans.

Des del vestíbul s’accedeix a les àrees de personal sanitari, emmagatzematge i instal·lacions. La zona d’atenció continuada, en contacte directe amb el vestíbul principal, s’independitza de la resta fora de les hores de consulta.

N

Secció transversal

Planta baixa

88

EMPLAçament C. CAMÍ DE L’ESTACIÓ, S/N, EL MORELL (el TARRAGONÈS) ARQUITECTe PAU PÉREZ, JORDI GRANELL ESTRUCTURA PROENAR, SCP INSTAL·lACIONS LERSO ENGINYERS, SL CONSTRUCTOR EMCOFA, SA data PROjECTe 1994 data OBRA 1994-1996 PREsSUPost 558.941,26 € SUPERFÍCIE 624 m2

89

CAP Sant Sadurní d’Anoia

1996

Centre d’Atenció Primària L’edifici es desenvolupa en una sola planta per evitar barreres arquitectòniques.

A l’edifici s’accedeix des del carrer Gelida, única via urbanitzada des d’una petita plaça. L’accés principal se situa a la façana sud. L’entrada de personal i mercaderies se situa a la façana oposada.

S’ha pretès que la llum natural arribi a totes les àrees de l’edifici, de manera que la utilització de l’energia elèctrica sigui mínima durant el dia. És una construcció introvertida que es desenvolupa al voltant de dos patis interiors que la fan independent de l’entorn que l’envolta.

El pati més proper a l’entrada del públic és un rectangle allargat, al voltant del qual se situen el vestíbul amb la recepció i l’entrada a l’aula sanitària, les sales d’espera, els passadissos de consultes mèdiques i de consultes socials. El segon pati il·lumina les àrees del personal sanitari, del metge de guàrdia, els menjadors i les instal·lacions.

Els sistemes constructius són tradicionals i amb materials senzills de bona conservació. El totxo és el material de revestiment exterior amb què es construeixen també les gelosies de seguretat, que il·luminen totes les dependències que s’adossen a les façanes.

N

Secció longitudinal

Planta baixa

90

EMPLAçament C. de Gelida, s/n, Sant Sadurní d’Anoia (l’alt penedès) ARQUITECTe MARTÍNEZ LAPEÑA-TORRES ARQUITECTOS ESTRUCTURA Gerardo Rodriguez – STATIC ingeniería, sa INSTAL·lACIONS Arcadio de Bobes & Toni Tribó, arqtes CONSTRUCTOR JOTSA data PROjECTe 1990 data OBRA 1995-1996 PREsSUPost 828.658,89 € SUPERFíCIE 1.120 m2

91

1997

CAP Doctor Ramon Vinyes Anglès, la Selva

CAP Ramona Via El Prat de Llobregat, el Baix Llobregat

Antoni Vázquez, Manuel Vázquez

CAP Arbúcies Arbúcies, la Selva

Stella Demonte 94

Cervera-Alonso de Medina, Arquitectes

Pere Brualla, Jordi Balagué

CAP Doctor Gonçal Calvo i Queraltó Argentona, el Maresme

CAP Sant Jaume d’Enveja Sant Jaume d’Enveja, el Montsià

Antoni Batllori, Marc Trepat

CAP Rio de Janeiro Barcelona, el Barcelonès

Serveis Tècnics Ajuntament 96

Lluís Nadal

CAP Passeig Maragall Barcelona, el Barcelonès Jordi Bosch, Joan Tarrús, Santiago Vives

CAP Joan Mirambell i Folch Caldes de Montbui, el Vallès Oriental Enric Paré

CAP Cànoves i Samalús Cànoves i Samalús, el Vallès Oriental Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Bellvitge L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès

98

CAP Sant Pere de Riudebitlles Sant Pere de Riudebitlles, l’Alt Penedès Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Sarrià de Ter Sarrià de Ter, el Gironès Sílvia Farriol, Anna Soler

CAP El Temple Tortosa, el Baix Ebre Jacint París, Francesc Moreso

CAP Arbúcies

1997

Centre d’Atenció Primària L’edifici es planteja com un element arquitectònic generat per dues motivacions urbanístiques essencials: l’acabament de l’edificació contínua del Sorrall i la definició formal de la plaça de Can Reus, punt d’entrada a Arbúcies.

La façana del Sorral es resol amb un tractament massís que respon al requeriment funcional interior de l’edifici, però que s’integra al teixit urbà del sector gràcies al ritme formal i la incorporació dels colors tradicionals en l’acabat dels paraments.

A la façana d’accés, es fa palesa la voluntat de lleugeresa per tal d’assimilar-se més a la imatge del cel que a la de la plaça.

La tercera façana de l’edifici s’articula amb una aproximació més paisatgística, amb una coberta verda amb pendent, murs de pedra i estuc tradicional.

L’edifici és de planta trapezoïdal i s’hi accedeix per un porxo cobert que precedeix el vestíbul, recepció i administració a nivell del carrer i des d’on es produeix un doble desnivell: en sentit descendent una lleugera rampa condueix a la zona d’atenció continuada i personal; en sentit ascendent, una escala condueix a la zona general de consultes.

Alçat

Planta primera

Planta baixa

94

EMPLAÇAMENT C. DE L’HAVANA, ARBÚCIES (LA SELVA) ARQUITECTE CERVERA-ALONSO DE MEDINA, ARQUITECTES INSTAL·LACIONS FERRAN GALLEGO CONSTRUCTOR OBRAS y CONTRATAS JAVIER GUINOVART, SA DATA PROJECTE 1995 DATA OBRA 1995-1997

PRESSUPOST 317.897,65 € SUPERFÍCIE 555,6 m2

95

CAP Rio de Janeiro, Barcelona

1997

Centre d’Atenció Primària Per tal d’encaixar raonablement un programa relativament complex (el CAP aplega tres àrees bàsiques de salut) en un solar més aviat petit es va afegir el compromís de completar l’extrem sud del carrer de Baltasar Gracián mitjançant un equipament públic adient a les particularitats del lloc. Almenys, aquesta era la intenció del barri de la Trinitat. Òbviament, la lògica disposició de les 58 consultes al costat de la plaça Harry Walker i de Baltasar Gracián configura dues cares exteriors, modulades, idèntiques i perfectament previsibles.

Menys sotmesa als imperatius de la modulació, la façana a l’avinguda Rio de Janeiro contribueix més que les altres a la caracterització del CAP. N

Secció transversal

Planta baixa

Planta tipus

96

EMPLAçament AV. RIO DE JANEIRO – C. DE BALTASAR GRACIÁN, barcelona (el barcelonès) ARQUITECTe LLUÍS NADAL ESTRUCTURA JOAN OVEJERO INSTAL·LACIONS AJ INGENIERIA CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONS SOLIUS data PROjECTe 1993 data OBRA 1995-1997 PREsSUPost 2.653.864,35 € SUPERFÍCIE 4.945,80 m2

97

CAP Passeig Maragall, Barcelona

1997

Centre d’Atenció Primària El projecte resol la situació d’un solar situat en un xamfrà atípic de l’Eixample: encaixonat entre les mitgeres d’uns edificis de deu plantes i amb uns darreres que donen a un passatge amb cases de planta baixa i pis. La proposta recull les alineacions de les façanes als carrers i al pati interior, dóna continuïtat al final del passatge Ginecòs a través d’un pati connectat al vestíbul d’accés, i resol la desproporció entre les alçàries del CAP i les edificacions veïnes. Per aconseguir-ho s’augmenta de cinc a sis el nombre de plantes previstes en el planejament, i es crea un espai per a instal·lacions sota la teulada, tractat com a golfes ventilades que aixequen un pis el ràfec de coronament de l’edifici.

L’increment de la superfície total construïda que correspon a la sisena planta es compensa buidant part de la planta amb reculades de façana, pensades com a patis oberts a carrer. Aquests patis articulen la planta i permeten obrir a l’exterior els espais de les sales d’espera.

La coberta de l’edifici és com un gran paraigua que aixopluga l’edifici creant un espai que actua com a coixí tèrmic.

N

Secció longitudinal

Planta baixa

Planta tipus

98

EMPLAçament Pg. de Maragall, 52-54, Barcelona (el Barcelonès) ARQUITECTe Jordi Bosch, Joan Tarrús, Santiago Vives ESTRUCTURA Manuel Arguijo y asociados, sl INSTAL·LACIONS Milian-Ventura, associats CONSTRUCTOR Fomento de Construcciones y Contratas, sa – FCC data PROjECTe 1994 data OBRA 1995-1997 PREsSUPost 101.532.322 €

SUPERFÍCIE 4.892,77 m2

99

1998

CAP Les Planes Barcelona, el Barcelonès Ferran de los Santos, Joan Maria Pascual

Hospital de Mataró Mataró, el Maresme

102

Serveis Tècnics Servei Català de la Salut + Cast, SA

CAP El Pla Sant Feliu de Llobregat, el Baix Llobregat Pere Puig

CAP Roquetes Sant Pere de Ribes, el Garraf Joan Ramon Artigas

CAP Torredembarra Torredembarra, el Tarragonès Arnaldo Basadonna, Isidre Rigau

106

1998

Hospital de Mataró El solar està situat a escassos metres de la sortida Mataró Oest de l’autopista C-32 i l’orientació és sud-est amb un pendent aproximat del 7% en els sentits longitudinal i transversal.

L’edifici s’adapta a la topografia i aconsegueix d’aquesta manera disminuir l’impacte visual i permetent l’accés a peu pla a cinc de les vuit plantes.

La volumetria edificada en dos cossos, un per a l’activitat assistencial i un altre per a la cuina, l’àrea de manteniment i la central d’energies, s’evidencia pel tractament formal diferenciat: un edifici civil de formigó blanc i un edifici industrial de xapa metàl·lica.

Els espais assistencials es distribueixen de la manera següent: a les plantes +2 i +1 s’ubiquen les unitats d’hospitalització; a la planta -1 es troben la resta de serveis; i a la planta 0, independitzada de la resta de serveis, hi ha la consulta externa.

L’accés i els espais públics es troben a la planta 0. La planta -2 acull les àrees de personal, els laboratoris i els serveis generals. Les plantes -3 i -4 acullen la cuina, la central d’energies i manteniment. L’heliport es troba a la planta +3.

N

Secció longitudinal

Planta primera

102

EMPLAçament Ctra. CIRERA, S/N, MATARÓ (el maresme) ARQUITECTe SERVEIS TÈCNICS SERVEI CATALÀ DE LA SALUT + CAST, SA ESTRUCTURA SERVEIS TÈCNICS SERVEI CATALÀ DE LA SALUT + CAST, SA INSTAL·LACIONS SERVEIS TÈCNICS SERVEI CATALÀ DE LA SALUT + CAST, SA CONSTRUCTOR FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA – fcc data PROjECTe 1994 data OBRA 1995-1998

PREsSUPost 36.280.273,59 € SUPERFíCIE 50.188 m2

103

104

CAP Torredembarra

1998

Centre d’Atenció Primària Davant la realitat d’un no lloc, es proposa una arquitectura que assumeixi l’inacabat, l’incomplet i el no construït de l’entorn, una arquitectura com a singularitat introspectiva i constructora de l’urbà, tancant-se en si mateixa, deixant oberta la relació amb futures edificacions que definiran en el temps la nova realitat del lloc.

L’arquitectura es construeix a partir d’un buit delimitat per dues barres de doble planta lleugerament girades i una coberta plana que flota entre aquestes. Les barres contenen tot el programa mèdic funcional del centre i el buit és el lloc del públic, de la informació, la trobada i l’espera; des d’aquest, es veu i s’entén tot l’edifici.

La totalitat de l’arquitectura està dissenyada des de l’aprofitament de la ventilació natural, on l’orientació, les façanes de doble pell tensada que creen càmera, la coberta flotant airejada i el buit central col·laboren en la climatització de l’edifici.

A partir de l’estructura convencional, la resta de la materialitat és bàsicament en sec, exteriorment amb panells d’alumini de mini onda i interiorment amb taulers de fusta contraxapada que formen càmera de serveis registrables.

N

Secció transversal

Planta baixa

106

EMPLAÇAMENT C. ONZE DE SETEMBRE, S/N, TORREDEMBARRA (EL TARRAGONÈS) ARQUITECTE ARNALDO BASADONNA, ISIDRE RIGAU ESTRUCTURA ARNALDO BASADONNA INSTAL·LACIONS CAST ENGINYERIA CONSTRUCTOR CONTRATA Y OBRAS. EMPRESA CONsTRUCTORA SA DATA PROJECTE 1995 DATA OBRA 1995-1998 PRESSUPOST 90.424 € SUPERFÍCIE 1.145,10 m2

107

CAP Alcarràs Alcarràs, el Segrià Joan Artigues, Joaquim Solé

CAP Roquetes Barcelona, el Barcelonès

110

Víctor Rahola

CAP Capellades Capellades, l’Anoia Antoni Mas

1999

CAP Castellar del Vallès Castellar del Vallès, el Vallès Occidental Charmaine Lay, Carles Muro, Quim Rosell

CAP Constantí Constantí, el Tarragonès Josep M. Garreta

CAP Doctor Martí i Julià Cornellà de Llobregat, el Baix Llobregat Francesc Hereu, Joaquim Español

CAP Doctor Josep Torner i Fors Malgrat de Mar, el Maresme Francesc Sandalinas, Josep M. Arimón

112

CAP Montgat Montgat, el Maresme

CAP Vila-roja Vila-roja, el Gironès

Ros-Lafont Arquitectes

Josep Ribera

CAP Ripollet Ripollet, el Vallès Occidental

CAP Doctor Guillermo Masriera i Guardiola Vilassar de Mar, el Maresme

Sara Bertomeus, Anna Renau

CAP Roquetes Roquetes, el Baix Ebre Serveis Tècnics Ajuntament

CAP Can Rull Sabadell, el Vallès Occidental Ricardo Bofill

CAP Sant Quintí de Mediona Sant Quintí de Mediona, l’Alt Penedès Pere Pons

CAP Singuerlín Santa Coloma de Gramenet, el Barcelonès Francesc Sandalinas, Josep M. Arimón

CAP Santa Eugènia de Berga Santa Eugènia de Berga, Osona Josep Ribas González, Josep Ribas Folguera

Claudi Martínez

CAP Roquetes, Barcelona

1999

Centre d’Atenció Primària Situat al barri de Roquetes de Barcelona, el solar roman com un parcel·la residual en una zona d’alta densitat d’edificació, fruit d’una política permissiva i dels excessos especulatius dels anys setanta.

L’edifici proposat pren com a punt de partida el barri de Roquetes, en particular el carrer Garigliano, com també la imatge absolutament caòtica del conjunt. Assumint els condicionants urbans, l’edifici té la intenció de ser una peça d’importància estratègica, tant per la seva condició funcional com per la seva situació, capaç de reordenar l’àrea.

Aquest objectiu genèric es concreta en la proposta mitjançant el tractament unitari de l’edifici. En situar els consultoris a la façana principal i produir un sistema rítmic mitjançant el tractament de plens i buits, que donen continuïtat a l’illa i la tanquen, s’aconsegueix un doble objectiu: en alçat, construir un primer pla que allunya les façanes del pati interior existent; i, en planta, integrar l’edifici de l’escola contigua en un conjunt públic, en el qual l’espai lliure exerceix un paper fonamental en la definició de la solució adoptada.

N

Secció transversal

Planta baixa

110

EMPLAçament C. GARIGLIANO, BARCELONA (el barcelonès) ARQUITECTe VÍCTOR RAHOLA ESTRUCTURA SALVADOR SOTERAS INSTAL·LACIONS ALBERT GARCIA CONSTRUCTOR SATHER, SA data PROjECTe 1997 data OBRA 1999 PREsSUPost 1.179.938 € SUPERFíCIE 1.520 m2

111

CAP Castellar del Vallès

1999

Centre d’Atenció Primària Apropiar-se del lloc ocupant el solar fins on ho permeten les ordenances i tractar de crear petits mons autònoms a l’interior són les dues decisions principals que estaven a l’origen del projecte.

Les àrees assistencials s’estenen sobre el terreny com un pesat tapís que es va buidant regularment per permetre l’entrada de llum. La resta de les zones d’atenció al públic es compacten a l’altre extrem del recinte. El vestíbul d’accés uneix i separa simultàniament aquestes dues parts. Les àrees d’accés restringit es disposen a la planta superior.

Les àrees assistencials es formen a través d’un mecanisme d’agregació que parteix de la unitat mínima identificada des de l’anàlisi del programa: una consulta de medicina, una consulta d’infermeria i la seva corresponent sala d’espera. Un pati acompanya cada sala d’espera, i proporciona així una important entrada de llum natural. Dues d’aquestes unitats operatives formen una unitat més gran que pot ser identificada a través del color d’un dels seus patis. Els patis són únics i reconeixibles i formen part d’una sèrie.

Una pell ceràmica contínua envolta l’edifici i respon a les necessitats d’il·luminació, ventilació i privacitat requerides.

N

Planta baixa

112

EMPLAçament C. RIPOLLET, 30, CASTELLAR DEL VALLÈS (el Vallès Occidental) ARQUITECTe CHARMAINE LAY, CARLES MURO, QUIM ROSELL ESTRUCTURA GERARDO RODRÍGUEZ – Static ingeniería, sa INSTAL·LACIONS ALBERT SALAZAR – AIA CONSTRUCTOR CORSAN data PROjECTe 1996 data OBRA 1998-1999 PREsSUPost 834.536,80 € SUPERFíCIE 1.412 m2

113

114

Secció

115

CAP Artés Artés, el Bages Josep Maria Esquius

CAP Gòtic Barcelona, el Barcelonès Víctor Rahola

CAP Bordeta-Magòria Barcelona, el Barcelonès Obiol Moya Arquitectes Associats

CAP Sardenya Barcelona, el Barcelonès

2000

Alfons Santamaria

CL Canyelles Canyelles, el Garraf Xavier Brufau

CAP Castellbisbal Castellbisbal, el Vallès Occidental Francesc de Ayguavives, Xavier Gomà

CAP Centelles Centelles, Osona Pere Giol, Ferran Llistosella

CAP Cunit Cunit, el Baix Penedès Francisco Javier Canyellas

CAP Esparreguera Esparreguera, el Baix Llobregat

CAP Marià Fortuny Reus, el Baix Camp

Joaquim Prats

Carles Espinós

CAP La Selva del Camp La Selva del Camp, el Baix Camp

Residència Sociosanitària Monterols – Institut Pere Mata Reus, el Baix Camp

Josep Martí

CAP Les Franqueses del Vallès Les Franqueses del Vallès, el Vallès Oriental

Josep Martí 118

Eulàlia Comas, Josep Palau

Enric Steegmann

Hospital Sociosanitari de L’Hospitalet L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Joan del Valle Francesc Ribes

CAP Ronda Cerdanya Mataró, el Maresme Josep M. Puig

CAP Plana Lledó Mollet del Vallès, el Vallès Oriental Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay – MBM Arquitectes

CAP Catalina Cargol Palamós, el Baix Empordà Intersalus

CAP Merinals Sabadell, el Vallès Occidental

120

CAP Les Franqueses del Vallès Centre d’Atenció Primària

2000

L’edifici es planteja únicament en planta baixa i disposa les sales d’espera de les consultes al voltant d’un pati interior central que organitza l’espai. La disposició en planta cerca la màxima eficàcia funcional i concentra les àrees per afinitats.

Gràcies a la incorporació del pati central, totes les àrees gaudeixen de llum natural i vistes, llevat de l’àrea administrativa, que s’il·lumina a través d’un corredor diàfan de poca circulació. Aquest relatiu inconvenient es pal·lia amb la llum zenital que arriba a l’àrea des del pati situat a la coberta.

Les golfes perifèriques, sota la coberta, juntament amb el pati adjacent situat a la banda anterior, més àmplia, permet disposar la maquinària i les instal·lacions.

Exteriorment, l’edifici es presenta amb una clara volumetria paral·lelepipèdica, on totes les obertures s’alineen en una única franja abrigada per una marquesina de formigó. S’ha optat per una gamma restringida de materials i components, amb textures pròpies i variades, de manteniment fàcil i de digne envelliment.

N

Planta baixa

118

Secció

EMPLAçament C. GIRONA, 290, LES FRANQUESES DEL VALLÈS (el vallès oriental) ARQUITECTe ENRIC STEEGMANN ESTRUCTURA JOAN OVEJERO INSTAL·LACIONS grupo JG, INGENIEROS CONSULTORES de proyectos, sa CONSTRUCTOR CORSAN data PROjECTe 1997 data OBRA 1998-2000 PREsSUPost 1.232.074,81 € SUPERFíCIE 1.295 m²

119

CAP Plana Lledó, Mollet del Vallès

2000

Centre d’Atenció Primària El barri de Gallecs és una implantació urbana amb una ordenació de carrers en xarxa ortogonal clarament definits per l’alineació de l’arquitectura, que s’organitza en illes semitancades amb grans espais interiors semipúblics. Al centre d’aquest conjunt es va projectar el CAP. Per evitar la massificació i l’excessiva imposició d’espais neutres i inexpressius i per facilitar la subdivisió funcional dels diferents serveis, es va adoptar un criteri de segmentació amb una planta en forma d’H. Entre els dos blocs lineals, un passatge enjardinat semipúblic dóna accés al sector central que actua com a nucli de distribució. Els visitants circulen per aquest passatge des dels dos carrers principals que voregen la zona d’equipaments, la qual cosa permet prolongar l’expressió arquitectònica d’aquest passatge (jardí i pas cobert lateral) fins assolir una intervenció en el sector de vianants d’aquests carrers.

Els materials utilitzats responen a un catàleg molt simple: formigó estructural i vidre i totxo a les façanes. Amb el pas del temps, els arbres, la gespa i les plantes enfiladisses sobre els entramats de fusta han esdevingut els protagonistes de tot el paisatge. Una imatge voluntàriament diferent de les habituals instal·lacions sanitàries.

N

Secció transversal

Planta baixa

120

EMPLAçament AV. RIVOLI, 7, MOLLET DEL VALLÈS (el vallès oriental) ARQUITECTe JOSEP MARTORELL, ORIOL BOHIGAS, DAVID MACKAY – MBM ARQUITECTES ESTRUCTURA ENRIC TORRENT INSTAL·LACIONS FRANCESC LABASTIDA CONSTRUCTOR CORSANCORVIAN data PROjECTe 1997-1998 data OBRA 1998-2000 PREsSUPost 1.503.000 € SUPERFíCIE 1.858 m2

121

2001

CAP Abrera Abrera, el Baix Llobregat

CAP Eixample Barcelona, el Barcelonès

Carlos Moreno

Enric Steegmann

CAP Alcover Alcover, l’Alt Camp

CAP Gironella Gironella, el Berguedà

Joan Figuerola

Pere Fontdevila

Institut Guttmann Badalona, el Barcelonès

124

Josep Lluís Canosa, Silvia Barbera, Sebastià Mateu – M&B Arquitectos

Carles Mengual

CAP Cappont Lleida, el Segrià

CAP Poble Sec-Les Hortes Barcelona, el Barcelonès

Fité+Mejón

Martínez LapeñaTorres Arquitectos

Sagrat Cor Serveis de Salut Mental Martorell, el Baix Llobregat

CAP Besòs Barcelona, el Barcelonès

Intersalus

Mateo Closa, Javier Biurrun CAP Larrard Barcelona, el Barcelonès Claudi Aranyó, Joan Ensenyat, Enric Tarrida – AET Arquitectes

CAP Sants Barcelona, el Barcelonès Juli Cortés

CAP Turó Barcelona, el Barcelonès Enric Steegmann, Ignasi Tiana

CAP Corró d’Avall Les Franqueses del Vallès, el Vallès Oriental

CAP Pallejà Pallejà, el Baix Llobregat 128

Joan Torras

Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental Sant Boi de Llobregat, el Baix Llobregat Jaume Sanahuja

CAP Vinyets Sant Boi de Llobregat, el Baix Llobregat Humbert Costas, Manuel Gómez – Mestura Arquitectes

130

Institut Guttmann, Badalona Quan vam començar el projecte vam preguntar innocentment quins eren els pendents convenients per a la circulació dels pacients en cadira de rodes. La resposta va ser contundent: el millor pendent és el pendent «zero».

Es tracta d’un hospital monogràfic, però també d’una residència temporal, un lloc d’acollida, en contacte directe amb l’entorn. A diferència d’un hospital d’aguts, durant bona part del dia molts ingressats no resten a les habitacions, circulen i ocupen les instal·lacions: l’espai exterior i les dependències de l’edifici. Calia conciliar un terreny amb un pendent notable i una necessitat d’accessibilitat total a les diferents instal·lacions i des de qualsevol punt.

L’edifici es desenvolupa en quatre nivells, més un per a l’aparcament. El nivell d’accés agrupa el vestíbul, les dependències d’atenció al públic, les consultes externes i la graderia del pavelló poliesportiu. Al nivell superior se situen els espais administratius i de gestió. Al nivell inferior, les unitats d’hospitalització i les àrees de suport, el bar-menjador, el poliesportiu, la piscina, l’àrea de rehabilitació i el bloc quirúrgic. Al nivell -2, amb accés exterior directe, s’ubiquen les dependències d’ús no públic. Al nivell -3, un aparcament privat.

2001

N

Planta -1

124

Secció

EMPLAÇAMent BADALONA (el barcelonès) ARQUITECTe Josep Lluís Canosa, Silvia Barbera, Sebastià Mateu – M&B ARQUITECTOS ESTRUCTURA Gerardo Rodríguez – STATIC INGENIERíA, SA INSTAL·LACIONS SC enginyeria CONSTRUCTOR UTE: Fomento de Obras y Construcciones/CGS datA PROjECTe 1993 datA OBRA 1997-2001 PREsSUPost 11.118.000 €

SUPERFíCIE 15.000 m2

125

126

127

CAP Larrard, Barcelona Centre d’Atenció Primària Està format per tres cossos, amb un tractament diferenciat, que es relacionen amb les edificacions veïnes per tal de resoldre arquitectònicament la testera d’una illa de tipologia edificatòria variada, amb importants desnivells i diferents alçàries reguladores.

Un volum principal, configurat com una torre de set alçàries, es relaciona amb l’alçària de l’edifici de Travessera de Dalt. Un segon volum lateral, de cinc alçàries, s’enrasa sensiblement amb la cornisa dels edificis de l’altra banda del carrer, i recula dos metres de l’alineació i amplia el carrer lateral a deu metres. Un tercer volum, d’una a dues plantes, resol l’edifici amb la plataforma de base.

La tipologia de CAP es podria definir com de desenvolupament en alçària amb dos eixos verticals de comunicació. La distribució de les consultes per plantes es caracteritza per la disposició en una franja perimetral exterior, mantenint les zones d’espera en una franja interior que es beneficia, en aquest cas, de la il·luminació d’un pati de parcel·la allargat. Així mateix, aquestes sales d’espera es prolonguen fins a la façana principal, i assoleixen una relació amb l’exterior i singularitzen la façana principal de l’edifici.

2001

N

Secció longitudinal

Planta baixa

Planta tipus

128

EMPLAçament c. Larrard, 1-3, Barcelona (el barcelonès) ARQUITECTe CLAUDI ARANYÓ, JOAN ENSENYAT, ENRIC TARRIDA – AET ARQUITECTES ESTRUCTURA Rafael Bellmunt INSTAL·LACIONS Bernat Alonso CONSTRUCTOR Construccions Solius

data PROjECTe 2000 data OBRA 2000-2001 PREsSUPoST 1.887.423 € SUPERFíCIE 2.585 m2

129

CAP Vinyets, Sant Boi de Llobregat Centre d’Atenció Primària Una successió de patis ortogonals en la dimensió més llarga del solar determina gran part dels motius arquitectònics d’aquest edifici. Mitjançant una proporcionada geometria, una composició pautada del conjunt i una modulació també determinada pels criteris funcionals, aquest volum s’insereix en un entorn urbà en constant mutació.

Tanmateix, l’aportació de llum natural a quasi totes les dependències a través de grans obertures als espais públics, a les àrees de consulta a través d’obertures de caràcter més restringit, i unes claraboies com a captadors de llum i ventilació a les zones interiors, configuren els objectius per a l’articulació del centre. D’aquesta manera una relació continuada però graduada amb l’exterior, tant pel que fa als àmbits d’espera com als de consulta, ofereix una arquitectura per a aquest equipament permeable, diàfana i oberta.

Dos accessos exteriors ubicats a les testeres de l’edifici i un desdoblament dels passadissos a la planta d’accés permeten la segregació d’itineraris tant de públic i pacients, com per als usos de caràcter intern.

2001

N

Planta baixa

130

EMPLAçament Rda. Sant Ramon, 187, Sant Boi de Llobregat (el baix llobregat) ARQUITECTe Humbert Costas, Manuel Gómez – MESTURA ARQUITECTES ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS GRUPO JG, INGENIEROS CONSULTORES DE PROYECTOS, SA CONSTRUCTOR TEYCO data PROjECTe 1998 data OBRA 1999-2001 PREsSUPost 1.794.930,84 €

SUPERFíCIE 2.460 m2

131

Secció longitudinal

132

133

CAP Nova Lloreda Barcelona, el Barcelonès Esteve Terradas, Robert Terradas

Sanchez Piulachs Arquitectes

CAP Sant Gervasi Barcelona, el Barcelonès

CAP Ronda 2* Lleida, el Segrià

Humbert Costas, Manuel Gómez – Mestura Arquitectes

Eugènia Rodríguez

CAP Bàscara Bàscara, l’Alt Empordà Francesc Sandalinas

CAP Cassà de la Selva Cassà de la Selva, el Gironès

2002

CAP Collblanc L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès

Manuel Alemany

CAP Canaletes Cerdanyola del Vallès, el Vallès Occidental Valeri Consultors i Associats

CAP Can Moritz Cornellà de Llobregat, el Baix Llobregat Oriol Clos, Adolf Martínez, Josep Lluís Sisternas

Centre Sociosanitari Bernat Jaume Figueres, l’Alt Empordà Intersalus

CAP Santa Maria Lleida, el Segrià Eugènia Rodríguez

CAP Les Bases de Manresa Manresa, el Bages Jordi Bosch, Joan Tarrús

CAP Ribes de Freser Ribes de Freser, el Ripollès Francesc J. Ferrándiz

CAP Valldoreix Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental Cesc Duran, Susana Rodríguez

CAP Verdaguer Sant Joan Despí, el Baix Llobregat Francesc Xavier Aguilar

CAP Llatí Santa Coloma de Gramenet, el Barcelonès Josep Lluís Mateo, Elena Cánovas

* Centre tancat

136

CAP Santa Margarida de Montbui Santa Margarida de Montbui, l’Anoia

CAP Can Trias-Ernest Lluch Viladecavalls, el Vallès Occidental Cesc Duran, Susana Rodríguez

Josep Urgell, Sergi Gòdia, Ma Pilar de la Villa

CAP Vilafant Vilafant, l’Alt Empordà

CAP Santpedor Santpedor, el Bages

Intersalus

Manel Parés, Juan Antonio Manciñeiras

CAP Xerta Xerta, el Baix Ebre Ademà-Canela-Comella, Arquitectes

CAP Sort Sort, el Pallars Sobirà Christian Lladós

CAP Jaume I Tarragona, el Tarragonès Neus Fenollosa, Xavier Romaní

CAP Torelló Torelló, Osona Ángeles León, Josep Milà, Joan Pallejà

CAP Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí, el Baix Empordà

140

Fuses-Viader Arquitectes

CAP Vallromanes Vallromanes, el Vallès Oriental Carlos Schilt

CAP Les Bases de Manresa Centre d’Atenció Primària La situació singular del solar (un interior d’illa amb la cara nord amb edificis de sis plantes, les cares oest i sud amb habitatges de baixa alçària que donen a un passatge interior i la cara est lliure d’edificació) implica, d’entrada, una proposta urbanística que ordeni volumètricament el conjunt.

Aquesta consisteix a adossar la nova edificació a les mitgeres dels edificis de la cara nord, deixant la resta de terreny lliure com a zona verda integrada en la trama urbana a través de la cara est, oberta al carrer Creu Guixera.

L’organització de l’edifici s’adapta a aquesta volumetria: un cos de quatre plantes més una golfa d’instal·lacions s’adossa a la mitgera del cos principal veí mentre que uns pavellons d’una planta que formen un esquema en pinta amb patis intercalats s’adossen a la mitgera dels darreres de la mateixa edificació seguint dues trames no ortogonals que es troben i es resolen en el nus que formen els espais d’accés.

Al cos alt es disposen les àrees d’accés restringit obertes al sud. Els pavellons d’una sola planta es destinen a les àrees d’accés públic que s’obren més hermèticament cap als patis.

2002

N

Planta segona

Planta primera

Planta baixa

136

EMPLAçament C. CREU GUIXERA, S/N, MANRESA (el BAGES) ARQUITECTe Jordi Bosch, Joan Tarrús ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO y asociados, sl INSTAL·LACIONS Lluís J. Duart, SL CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONES PRHOSA data PROjECTe 2000

data OBRA 2001-2002 PRESsUPost 1.232.775,15 € SUPERFíCIE 1.290,70 m2

137

Secció longitudinal

138

139

CAP Torroella de Montgrí Centre d’Atenció Primària L’edifici, situat en un solar límit de la zona urbana de Torroella, s’organitza en tres cossos: dos paral·lels a la façana principal i un altre transversal que tanca el conjunt que delimita el solar. L’entrada i el vestíbul a doble alçària se situen en el punt d’unió dels tres cossos. Un pati central en forma d’U obert al nord permet la visió del casc antic i de la muntanya i el castell del Montgrí.

El primer cos, en contacte amb el carrer, acull les sales d’urgències, les dependències del personal i la zona de magatzems i instal·lacions. El segon cos està destinat íntegrament a sala de consultes i sala d’espera. Una passarel·la de taulons de fusta permet la sortida esporàdica a l’exterior.

El cos transversal es destina bàsicament a l’administració del centre i a l’aula d’educació sanitària; peça que emergeix del conjunt i es recolza sobre el mur de pedra preexistent.

Les façanes exteriors volen emfatitzar el caràcter semirural del lloc i es tracten com unes tanques fictícies amb maó amb junta plana. Les obertures sobre aquests murs són de poca alçària i notable longitud i propicien tant la privacitat dels diferents espais interiors com l’horitzontalitat del conjunt.

2002

N

Planta baixa

140

Secció longitudinal

EMPLAçament C. Doctor MOLINAS, TORROELLA DE MONTGRÍ (el BAIX EMPORDÀ) ARQUITECTe FUSEs-VIADER ARQUITECTES ESTRUCTURA BLAZQUEZ-GUANTER arquitectes, sc INSTAL·LACIONS GRAU-del POZO CONSTRUCTOR EURITMIA data PROjECTe 2001 data OBRA 2002 PREsSUPost 817.674,07 € SUPERFÍCIE 1.048,55 m2

141

CAP Bufalà-Canyet Badalona, el Barcelonès

CAP Doctor Vicenç Papaceit La Roca del Vallès, el Vallès Oriental

Lluís Dilmé Clínica El Carme Badalona, el Barcelonès

Xavier Olivé 144

CAP La Vall d’en Bas La Vall d’en Bas, la Garrotxa

Albert de Pineda – Pinearq

Ferran Pelegrina i Associats

CAP Ramon Turrró Barcelona, el Barcelonès

CAP Llançà Llançà, l’Alt Empordà

Estudi PSP Arquitectura

Joan Iñiguez, Carles Lladó

CAP Adrià Barcelona, el Barcelonès Estudi PSP Arquitectura

CAP Sant Andreu Manresa, el Bages

CAP Vallcarca Barcelona, el Barcelonès

2003

Jaume Espinal

Humbert Costas, Manuel Gómez – Mestura Arquitectes

CAP Mataró-Centre Mataró, el Maresme Ferran Mateu

CAP Sagrada Família Barcelona, el Barcelonès

CAP Rocafonda-Palau Mataró, el Maresme

Juan del Valle, Francesc Ribas

Josep M. Fort

CAP Corbera de Llobregat Corbera de Llobregat, el Baix Llobregat

CAP Montmeló Montmeló, el Vallès Oriental

Josep Maria Riera

Llongueras Clotet Arquitectes

CAP Montilivi Girona, el Gironès Coll-Leclerc

148

CAP Peralada Peralada, l’Alt Empordà Xavier Tragant

CAP Llibertat Reus, el Baix Camp

Centre de Salut Mental Osona Vic, Osona

Bernat Fernández, Isabel Pascual, Ramon Valls

Jordi Comas, Albert Nebot

CAP Sant Oleguer Sabadell, el Vallès Occidental Ricard Perich, Rafael Gálvez, Eduard Freixas

Bernat Fernández, Isabel Pascual, Ramon Valls

CAP Nord Sabadell, el Vallès Occidental Jordi Ros CAP Sant Fost de Campsentelles Sant Fost de Campsentelles, el Vallès Oriental Ramon Valls CAP Muralles Tarragona, el Tarragonès

152

Xavier Romaní CAP Oest Terrassa, el Vallès Occidental Bernat Fernández CAP Vallirana Vallirana, el Baix Llobregat Pere J. Tabueña, Rafael Tejada

CAP Maria Bernades Viladecans, el Baix Llobregat

154

Clínica El Carme, Badalona Centre Sociosanitari El projecte recull la proposta municipal d’enjardinament del parc i s’integra amb el paisatge tot evitant el desequilibri entre vegetació i edificació.

L’edifici es divideix en tres blocs paral·lels, amb dues unitats d’infermeria per bloc. Les plantes estan relacionades amb la zona enjardinada amb l’objectiu d’evitar l’aïllament de les unitats amb l’exterior.

La disposició en planta permet definir uns patis, que esdevenen elements bàsics de l’ordenació de l’edifici, cap als quals es bolquen totes les activitats comunes i públiques del centre.

L’edifici s’ha dissenyat amb: Flexibilitat, per a l’adaptació dels espais als diferents requeriments, com ara el creixement i la disminució de l’activitat assistencial, nous tractaments o canvis d’ús.

Integració, dins d’un conjunt qualificat per la seva vàlua paisatgística, mitjançant l’organització en planta i secció.

Gestió de l’organització de l’edifici per tal que pugui funcionar optimitzant al màxim els recursos disponibles del centre.

Domesticitat, per tal de dotar els espais del confort necessari per a malalts que es caracteritzen per la llarga estada al centre.

Seguretat, amb l’organització dels espais públics interiors i exteriors, per tal de tenir un fàcil control i seguiment dels malalts.

2003

N

Planta primera

144

EMPLAçament CAMÍ DE SANT JERONI DE LA MURTRA, 60, BADALONA (el barcelonès) ARQUITECTe ALBERT DE PINEDA – PINEARQ ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO – MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS GRUPO JG, INGENIEROS CONSULTORES DE PROYECTOS, SA CONSTRUCTOR ACS data PROjECTe 2001 data OBRA 2001-2003 PREsSUPost 7.273.546,93 €

SUPERFÍCIE 9.037 m2

145

146

Secció transversal

147

CAP Montilivi, Girona Centre d’Atenció Primària Aprofitant l’oportunitat d’un concurs per a Joves Arquitectes organitzat pel COAC, vam plantejar un edifici que evités l’agrupació de sales d’espera i consultes en un gran paquet, com és habitual en aquest tipus de programa. Les vam agrupar en paquets menors i les vam distribuir en cinc franges; això produeix noves relacions espacials, vectors visuals i de desplaçament en diagonal guiats pels patis, pous de llum i contenidors de vegetació, que apareixen en els intersticis d’aquesta organització.

L’edifici conté el paisatge que envolta l’autopista Barcelona-Girona: no solament en la seva organització en planta, amb la retícula de pilars blancs que organitzen l’espai com les plantacions de pollancres que observem durant el viatge, sinó també en els colors groc i verd de les sales, extrets d’una foto de Jordi Bernadó d’un d’aquests boscos artificials. El mural fotogràfic obre una finestra al paisatge i conté alhora en proporció, color i organització espacial les qualitats de l’espai interior de l’edifici. En entrar al centre, a través del mural, entrem novament en el paisatge vist des de l’autopista i entrem a l’edifici que és, alhora, el paisatge mateix.

2003

N

Planta baixa

148

EMPLAçament C. Castell de la Solterra, 11-17, Girona (el gironès) Arquitecte coll-leclerc ESTRUCTURA Manuel Arguijo y asociados, sl INSTAL·LACIONS Manel Comas CONSTRUCTOR Busquets-Sitjà, SA DATA PROJECTE 1999-2001

DATA OBRA 2001-2003 PRESUPoST 1.649.184,21 € SUPERFíCIE 1.603 m2

149

Secció longitudinal

150

151

CAP Muralles, Tarragona Centre d’Atenció Primària L’edifici ocupa el solar on antigament havia existit el baluard del Rei, de principi del segle xviii. Tot i que a les cales prèvies no es van localitzar restes edificables, durant el rebaixament del terreny aquestes es van fer evidents i es van haver d’integrar a l’edifici.

L’edifici s’organitza en tres cossos, formant una planta en T. El cos principal, de dues plantes, ordena el conjunt i és on se situen la majoria de les zones de servei: l’àrea d’entrada, l’àrea administrativa, l’àrea de personal sanitari, l’àrea d’emmagatzematge, l’àrea d’instal·lacions, com també els nuclis d’escales i ascensors. A la planta superior es repeteix el cos de la planta baixa, i se situen dos consultoris polivalents i l’àrea de medicina general (consultes).

Dos cossos ortogonals, d’una sola planta, travessen el cos principal i creen patis i una gran façana longitudinal. En un costat se situa l’àrea d’atenció continuada (urgències) i les consultes de l’àrea polivalent i pediatria; a la part posterior, els serveis administratius i l’aula d’educació sanitària, organitzats al voltant dels patis posteriors.

2003

N

Secció transversal

Planta baixa

152

EMPLAçament C. Escultor Verderol / C. Pintor Ignasi Mallol, tarragona (el tarragonès) Arquitecte Xavier Romaní ESTRUCTURA CCE. CENTRO CONSULTA ESTRUCTURAS INSTAL·LACIONS LERSO Enginyers CONSTRUCTOR VICSAN SA. DATA PROJECTE 2001 DATA OBRA 2002–2003 PRESsUPoST 1.388.701,65 € SUPERFíCIE 1.368,12 m2

153

CSM Osona, Vic Centre de Salut Mental L’actuació consisteix en un edifici de nova construcció annex a la nau existent de l’Hospital General de Vic. L’edifici s’ordena a partir d’una plaça exterior semioberta i crea uns patis domèstics units als centres de dia. Des de l’accés es diferencia el recorregut adults/adolescents i centre de dia/ambulatori. La sala d’espera se situa en un edifici-pont de vidre amb vistes a la ciutat. El desnivell del terreny permet un accés per a vianants i s’aprofita per situar a la planta semisoterrani la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona.

El conjunt es divideix en zona d’adults al sud-est i zona d’adolescents al nordoest. Les zones del centre de dia són unitats independents i personalitzades connectades directament amb les zones d’espera i recepció. La zona de despatxos es pot utilitzar com a consulta externa en cas de saturació. La zona d’estar-menjador es connecta amb el pati i està oberta a l’espai de circulació i així es pot controlar més fàcilment des de la infermeria. La zona ambulatòria se situa a la nau existent i aprofita part de la seva superfície.

2003

N

Planta baixa

154

EMPLAçament C. FRANCESC PLA EL VIGATÀ, 1, VIC (osona) Arquitecte JORDI COMAS, ALBERT NEBOT ESTRUCTURA LLUíS MARCOS INSTAL·LACIONS SANTI ALTIMIRAS CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONS FERRER DATA PROJECTE 2002 DATA OBRA 2002-2003 PRESSUPOST 936.274,03 € SUPERFíCIE 1.213,50 m2

155

Secció transversal

156

157

2004

CAP La Sagrera Barcelona, el Barcelonès Domingo Triay CAP La Sénia La Sénia, el Montsià Aymerich-Salvadó CAP Doctor Moisès Broggi L’Escala, l’Alt Empordà Pere Llimona Institut Pere Mata Reus, el Baix Camp Pau Pérez 160

CAP Creu de Barberà Sabadell, el Vallès Occidental Estudi Massip-Bosch Arquitectes CAP La Serra Sabadell, el Vallès Occidental Ventura Valcarce CAP Terrassa Est Terrassa, el Vallès Occidental Juan Rodón Arquitectes Associats

CAP Creu de Barberà, Sabadell Centre d’Atenció Primària La situació d’aquest CAP és singular perquè es troba davant de la plaça de Castelao, l’únic espai obert i enjardinat del barri, al costat d’un altre equipament municipal preexistent.

Prenent com a alineació i amb la mateixa escala que la de l’equipament municipal, l’edifici acaba de definir la façana nord de la plaça. La planta baixa es relaciona amb els espais exteriors, i la façana principal s’entén com un perllongament de la plaça.

El programa es distribueix en dues plantes molt diferenciades tipològicament i funcionalment. A la planta superior se situen totes les consultes i les zones d’espera, que es reuneixen en un gran vestíbul central de més alçària; a la planta inferior se situen l’accés i la resta del programa d’ús més divers.

La distribució regular de la planta superior es veu dinamitzada i jerarquitzada per la irrupció dels patis d’il·luminació i ventilació de la planta inferior, de manera que es generen zones diferenciades que es corresponen amb especialitats mèdiques diferents. La transparència dels patis interiors i l’obertura visual del vestíbul central permet una percepció de la dimensió total de l’edifici i facilita l’orientació dels usuaris.

N

2004

Secció transversal

Planta baixa

160

EMPLAçament PL. CASTELAO, 2, SABADELL (el vallès occidental) Arquitecte ESTUDI MASSIP-BOSCH ARQUITECTES ESTRUCTURA MANuEL FERNÀNDEZ INSTAL·LACIONS JOAN GONZÀLEZ CONSTRUCTOR CONSTRUCCIÓN PÉREZ- VILLORA DATA PROJECTE 2002 DATA OBRA 2002-2004 PRESSUPOST 1.624.400 € SUPERFíCIE 1.351 m2

161

Unitat Polivalent de Salut Mental de l’Institut Pere Mata Amposta, el Montsià Joan Figuerola CAP La Marina Barcelona, el Barcelonès Josep Lluís Canosa Centre Fòrum Hospital del Mar Barcelona, el Barcelonès Lluís Clotet, Ignacio Paricio CAP Sant Rafael Barcelona, el Barcelonès Intersalus Hospital Universitari Maternoinfantil de la Vall d’Hebron Barcelona, el Barcelonès

2005

Josep Lluís Canosa CL Borredà Borredà, el Berguedà Josep Vilaseca CAP Can Bou Castelldefels, el Baix Llobregat Isabel Pascual, Bernat Fernández, Lucia Feu

164

Hospital del Vendrell El Vendrell, el Baix Penedès

CAP Nou Tàrraco Tarragona, el Tarragonès

Vicenç Benéitez

Maria Teresa Alonso, Arnaldo Basadonna

CAP Rambla de Ferran Lleida, el Segrià Laviña-de la Villa, Arquitectura CAP Lliçà de Vall Lliçà de Vall, el Vallès Oriental Josep Mauri Palamós Gent Gran. Serveis de Salut Integrats AIE Palamós, el Baix Empordà Arquitectura Ingeniería Salud CAP Sant Antoni de Vilamajor Sant Antoni de Vilamajor, el Vallès Oriental Nicolàs Bedoya CL Sant Martí de Tous Sant Martí de Tous, l’Anoia Josep Guitart CL Taradell Taradell, Osona Josep M. Claparols CAP Santa Tecla-Llevant Tarragona, el Tarragonès Josep Maria Milà, Sònia Vilella

Hospital Sociosanitari Francolí Tarragona, el Tarragonès Ramon Artigues, Ramon Sanabria Centre Sociosanitari Ricard Fortuny Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès Albert de Pineda – Pinearq

168

Centre Fòrum Hospital del Mar, Barcelona El programa d’un geriàtric s’assembla al d’un hotel en molts aspectes, però és molt diferent en molts d’altres. En un hotel bàsicament es dorm i en un geriàtric es viu. En un hotel les habitacions són importants i els passadissos no tant.

Aquí les habitacions són importants i els passadissos fonamentals. En un hotel la relació amb l’exterior pot ser reservada, aquí està bé que l’espectacle i la vida de la ciutat es vegin des de l’interior.

Aquestes i altres consideracions han anat configurant l’edifici que s’obre com una flor cap al sud, per buscar el màxim contacte amb el sol i la llum. L’extensa ocupació de la planta baixa es va reduint a mesura que va pujant, i origina jardins i terrasses a diferents nivells.

Tot l’edifici és de vidre i també està totalment protegit per unes persianes enrotllables d’alumini que es poden pujar i baixar a voluntat. L’aspecte exterior és el d’un volum complex, embolicat per un teixit metàl·lic que deixa veure un món interior ple de colors.

N

2005

Planta baixa

164

Secció

EMPLAçament Av. Diagonal – C. Prim, Barcelona (el barcelonès) Arquitecte Lluís Clotet, Ignacio Paricio ESTRUCTURA JESÚS JIMÉNEZ – NB-35 INSTAL·LACIONS JOSEP V. MARTÍ, MIQUEL CAMPS – O.I.T. CONSTRUCTOR DRAGADOS DATA PROJECTE 2002

DATA OBRA 2002-2005 PRESSUPOST 22.003.167 € SUPERFíCIE 3.042 m2

165

Planta segona

166

Hospital Sociosanitari Francolí, Tarragona L’edifici se situa de forma que s’allibera un espai obert que dóna l’esquena a l’hospital. La poca definició del futur entorn fa que el projecte plantegi una edificació autònoma respecte als possibles veïns.

Per les característiques dels usuaris (llargues estades) i l’ús del centre, el projecte planteja la ubicació d’una àrea enjardinada central amb voluntat d’establir un entorn i paisatge propis, als quals visualment s’incorporen les àrees més públiques com també les habitacions de les dues plantes superiors. Funcionalment, el jardí està pensat per a ús dels residents. El projecte contempla la privacitat visual i el control de sorolls respecte del carrer.

L’edifici té una geometria clara que s’emmarca amb formigó vist a tota la façana principal i emfatitza l’accés principal sota un ràfec també de formigó. Les façanes laterals tenen un sòcol de formigó vist, la resta de façana és d’estuc monocapa amb lamel·les verticals a les finestres de la planta baixa i amb balcons correguts a les habitacions de les plantes primera i segona. La façana posterior segueix com les laterals amb formigó vist al sòcol i monocapa a la resta amb excepció de la zona de l’accés secundari, recobert amb pedra.

2005

N

168

EMPLAçament C. doctor mallafré guasch, s/n, Tarragona (EL TARRAGONÈS) Arquitecte RAMON ARTIGUES, RAMON SANABRIA ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO – MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS JOSEP M. MILIÁN CONSTRUCTOR COMAPA data PROjecte 1999 data OBRA 2002-2005 PREsSUPost 5.838.927,86 € SUPERFíCIE 7.453,90 m2

169

170

171

2006

CAP Alcanar Alcanar, el Montsià

CL El Milà El Milà, l’Alt Camp

Josep M. Casadevall, Joan Ramon Pascuets

Jordi Martí

Hospital Universitari de Traumatologia i Rehabilitació de la Vall d’Hebron Barcelona, el Barcelonès Mario Corea, Lluís Moran, Diego Nakamatsu

174

Hospital d’Igualada Igualada, l’Anoia

E. Donato Arqte. & Associats Fundació Sociosanitària de Barcelona L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Albert de Pineda – Pinearq

CAP Adrià Barcelona, el Barcelonès Estudi PSP Arquitectura CAP El Clot Barcelona, el Barcelonès Francesc Rius, Sergi Serra Parc Sanitari Pere Virgili Barcelona, el Barcelonès Mateo Closa CL Bellvei Bellvei, el Baix Penedès Josep Palain CL Botarell Botarell, el Baix Camp Carles Busquets CL Fontsanta Cornellà de Llobregat, el Baix Llobregat Joan Farrés

178

Hospital Sant Jaume de Manlleu Manlleu, Osona Joan Anton Monfort CAP Doctor Vilaseca Santa Coloma de Gramenet, el Barcelonès Albert Vitaller CL Tivenys Tivenys, el Baix Ebre Lluís Labèrnia Hospital General de Vic Vic, Osona Vicenç Benéitez

Hospital Universitari de Traumatologia i Rehabilitació de la Vall d’Hebron, Barcelona

Unitat de cremats i cirurgia, àrea de traumatologia i rehabilitació Situat als peus de la serra de Collserola, el complex hospitalari està format per quatre departaments principals distribuïts en vint edificis.

El projecte havia de procurar establir una relativa continuïtat respecte de l’arquitectura del conjunt, la qual cosa va implicar dotar de més neutralitat el llenguatge arquitectònic de la intervenció.

Per tal d’interferir el mínim possible en l’activitat general del centre hospitalari durant el procés d’obra, es va proposar una solució estructural consistent en una coberta i uns pòrtics metàl·lics que cobrien una llum de 35 metres.

El programa es divideix en dues plantes. Al semisoterrani se situen les habitacions per a pacients amb cremades, les sales d’internament i cures i un quiròfan de cirurgia plàstica. Així mateix, s’integra a la unitat una sala de rehabilitació i despatxos administratius. A la planta baixa se situen nou quiròfans i la corresponent sala de recuperació postoperatòria.

L’edifici annex no intenta respondre al seu entorn construït, carregat de diferents formes i materials, sinó que s’erigeix com un volum abstracte i neutre tant formalment com pel que fa als materials de la façana que es limiten al vidre i l’alumini.

2006

N

Planta semisoterrani

174

EMPLAçament PG. DE LA VALL D’HEBRON, 119-129, BARCELONA (el barcelonès) Arquitecte MARIO COREA, LLUÍS MORAN, DIEGO NAKAMATSU ESTRUCTURA BIS ARQUITECTES INSTAL·LACIONS INARDI CONSTRUCTOR GRUPO ISOLUX CORSAN

DATA PROJECTE 2001 DATA OBRA 2004-2006 PRESSUPOST 3.344.155 € SUPERFíCIE 2.500 m2

175

Secció

176

177

Hospital d’Igualada L’edifici respon al model extensiu i de baixa alçària, que aprofita les condicions d’il·luminació i ventilació naturals, resol les barreres arquitectòniques, i afavoreix l’aplicació de tècniques, materials i sistemes de climatització que incrementen la sostenibilitat de l’edifici.

L’esquema constructiu es compon d’un extens sòcol de dues plantes –on s’ubiquen els serveis més dinàmics i progressius–, sobre el qual es recolza el sistema més estàtic de les unitats d’hospitalització.

El sòcol està sotmès a un ordre estructural modular on es creuen un sistema de vies de circulació amb un sistema de patis, el qual garanteix la respiració natural de locals i passadissos, i que inclou les comunicacions verticals entre ambdues plantes.

Damunt d’aquest sòcol s’aixequen dues plantes d’hospitalització; a la primera s’ubiquen quatre unitats específiques i a la segona quatre unitats convencionals.

L’articulació de les quatre unitats en forma d’H permet orientar la majoria d’habitacions amb vistes a llargs horitzons, i agrupar els serveis d’infermeria sobre la barra central. Les voltes lleugeres superiors allotgen el sistema de climatització i milloren l’aïllament general.

2006

N

Planta baixa

178

EMPLAçAMent Av. de Catalunya, 11, Igualada (L’anoia) ARQUITECTe E. DONATO ARQTE. & ASSOCIATS ESTRUCTURA Obiol i Moya, arquitectes associats INSTAL·LACIONS grupo JG, ingenieros consultores de proyectos, SA

CONSTRUCTOR Fomento de construcciones y contratas, sa – fcc data PROjECTe 2003 data OBRA 2003-2006 PRESsUPost 42.646.111 € SUPERFÍCIE 29.911 m2

179

180

Secció longitudinal

181

CL Aldover Aldover, el Baix Ebre

CAP Castelló d’Empúries Castelló d’Empúries, l’Alt Empordà

Miquel Àngel Angelats

Josep Ferrando, Estrella Ordóñez, Pere Garcia

CAP Martí i Julià Badalona, el Barcelonès Vicenç Benéitez

CAP Cervelló Cervelló, el Baix Llobregat

CAP Rosa dels Vents Barberà del Vallès, el Vallès Occidental

Francisco Gallardo

Pere Puig CAP Roger de Flor Barcelona, el Barcelonès

184

Francisco Gallardo – GB Arquitectes

Carles Busquets

Mario Corea, Lluís Moran, Diego Nakamatsu

Joan Romagosa, Rodrigo Alaminos

Josep Urgell

Ibon Bilbao, Jordi Campos, Caterina Figuerola, Carlos Gelpí – Aq4 Arquitectura

Lluís Gratacós

CAP Torrent dels Llops Martorell, el Baix Llobregat

CAP Bigues i Riells Bigues i Riells, el Vallès Oriental

CAP Blanes 2 Blanes, la Selva

CL El Port de la Selva El Port de la Selva, l’Alt Empordà

CAP Sagrada Família Manresa, el Bages

Hospital de dia sociosanitari de Batea Batea, la Terra Alta

2007

190

186

CAP Les Indianes Montcada i Reixac, el Vallès Occidental Francesc Xavier Teixidor, Javier Bascones CL Montferri Montferri, l’Alt Camp Xavier Romaní CL Riudarenes Riudarenes, la Selva Illa Arquitectes

194

CAP Roda de Ter Roda de Ter, Osona

Centre Sociosanitari Frederica Montseny Viladecans, el Baix Llobregat

Bennasar-Noguera CAP Sant Genís Rubí, el Vallès Occidental

198

Corea & Moran Arquitectura 200

CAP Centre Sabadell, el Vallès Occidental Lluís Comerón CL La Beguda Alta Sant Llorenç d’Hortons, l’Alt Penedès Serveis Tècnics Ajuntament CAP El Serral Sant Vicenç dels Horts, el Baix Llobregat Luis Alegre CAP Santa Bàrbara Santa Bàrbara, el Montsià Josep Lluís Millan Fundació Hospital de l’Esperit Sant Santa Coloma de Gramenet, el Barcelonès Francesc Pernas CL Martí Casals i Echegaray Santa Cristina d’Aro, el Baix Empordà Erik Solés

Jordi Ros Jordi Sutrias CAP Vilanova del Vallès Vilanova del Vallès, el Vallès Oriental Pere Ramos

CAP Roger de Flor, Barcelona Centre d’Atenció Primària L’objectiu de la proposta és esdevenir un model de renovació urbana repetible en altres emplaçaments similars de l’Eixample barcelonès.

La inclusió d’un pati, com si es tractés d’un atri vidrat, enmig de la planta, i la permeabilitat d’aquesta, són els instruments de disseny que convenientment utilitzats contribueixen a controlar les condicions bioclimàtiques de les diferents èpoques de l’any; d’aquesta manera, mitjançant la utilització de sistemes de climatització i enllumenat eficients, es redueix la despesa energètica global de l’edifici.

Permet, així mateix, l’entrada de llum natural a la zona central, allunyada de les façanes exteriors, i utilitzada per a les concorregudes àrees d’espera necessàries en aquest tipus de centres.

L’embolcall exterior de l’edifici, format per dues façanes, la coberta i el sostre de la planta baixa, es tracta com un tancament multicapa per tal de mantenir un elevat nivell d’aïllament tèrmic, homogeni i continu.

Les obertures exteriors permeten una practicabilitat controlada i disposen d’elements passius i vidres de baixa emissivitat per reduir l’impacte de la radiació no desitjable, tant lluminosa com tèrmica.

El projecte està inclòs al Programa CAT21 de sostenibilitat als edificis d’equipaments públics. També forma part del sisè programa marc en el camp d’investigació, tecnologia, desenvolupament i demostració per al període 2002-2006 (RTD) de la Comissió Europea.

2007

N

Planta baixa

184

Planta tipus

184

Secció

EMPLAçament C. DE ROGER DE FLOR, 194-196, BARCELONA (el barcelonès) Arquitecte FRANCISCO GALLARDO – GB ARQUITECTES ESTRUCTURA BIS ARQUITECTES INSTAL·LACIONS AIA CONSTRUCTOR ACS DATA PROJECTE 2004 DATA OBRA 2005-2007 PRESSUPOST 3.950.000 € SUPERFíCIE 3.700 m2

185

CAP Blanes 2 Centre d’Atenció Primària L’edifici, situat en un lloc inhòspit entre dos creixements de la ciutat, crea una línia de contrast en les directrius naturals de l’entorn.

El programa és complex ja que ha d’acollir tres serveis diferenciats de gestió independent (Centre d’atenció primària, Centre d’atenció i seguiment de drogodepèndències i Centre de dia de salut mental infantil i juvenil). Tres accessos per a un únic edifici. L’edifici s’esglaona sobre el terreny i resol cada servei en una única planta aprofitant el recorregut ascendent de la vorera. Així mateix, en previsió de futur, es fa possible l’explotació unitària del conjunt en disposar el nucli de comunicació vertical al centre de gravetat de l’edifici.

Es tracta d’un edifici contenidor, un volum compacte travessat per tres patis que estructuren, ventilen i il·luminen les zones interiors dels centres. L’edifici està dotat d’un sistema d’espais diàfans que, caracteritzats per la llum de patis i façanes, acull les circulacions i les zones d’espera. Sobre aquesta estructura es disposa el programa funcional.

N

2007

Secció transversal

Planta segona

186

EMPLAçament C. ERNEST LLUCH, BLANES (LA SELVA) Arquitecte IBON BILBAO, JORDI CAMPOS, CATERINA FIGUEROLA, CARLOS GELPÍ – AQ4 ARQUITECTURA ESTRUCTURA CARLES JAÉN, MIQUEL ÀNGEl sala – BOMA INSTAL·LACIONS SANTI FERRER, XAVIER GASTÓN – INTEGRAL, S.A. CONSTRUCTOR fomento de construcciones y contratas, sa – fCC DATA PROJECTE 2004-2005 DATA OBRA 2006-2007 PRESsUPosT 2.840.000 € SUPERFíCIE 3.003 m2

187

188

CAP Castelló d’Empúries Centre d’Atenció Primària El projecte reconeix el paisatge com a element amb capacitat d’organitzar el programa. Una porció de l’espai exterior repetit a l’interior coordina la unitat sala d’esperasala de consulta, buscant una escala domèstica que defuig de l’espai passadís.

Ens trobem un paisatge força horitzontal que, per la inundabilitat del territori, té el contrapunt vertical dels joncs que creixen seguint el curs dels canals d’aigua.

La repetició d’aquesta vegetació fràgil i esvelta construeix unes masses codificades de color verd-groc-gris, que expliquen el pas de les estacions i, per tant, del temps.

La textura queda impresa a la façana, com si el temps s’hagués aturat i, quan entrem, es torna a activar gràcies a les canyes dels patis.

El paisatge històric està dominat per la catedral de Santa Maria, situada estratègicament en el punt més alt del territori per evitar les crescudes d’aigua.

La part més alta del volum correspon a la zona d’accés, per rebre l’usuari i establir diàleg amb l’edifici religiós, que es buida com un gran ull. La resta del programa es desenvolupa en planta baixa mitjançant els fragments de paisatge, dibuixant un sistema de creixement finit i alhora infinit.

2007

N

Planta baixa

190

EMPLAçament C. DEL RENTADOR, S/N, CASTELLÓ D’EMPÚRIES (l’alt empordà) ARQUITECTe JOSEP FERRANDO, ESTRELLA ORDÓÑEZ, PERE GARCIA ESTRUCTURA GERARDO RODRÍGUEZ – Static ingeniería, sa INSTAL·LACIONS RAMON CODINA – STUDIS ESL

CONSTRUCTOR EURITMIA CONSTRUCCIONS, SA data PROjECTe 2005 data OBRA 2006-2007 PREsSUPoST 1.400.000 € SUPERFíCIE 920 m2

191

Secció longitudinal

192

193

CAP Sagrada Família, Manresa Centre d’Atenció Primària El projecte es planteja amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les característiques del terreny. El nou equipament ha de donar, al mateix temps, una imatge emblemàtica i de modernitat per la seva qualitat arquitectònica i la seva eficiència com a centre de salut.

El solar té un desnivell del terreny en forma de talús, a causa del soterrament de les vies del ferrocarril, que forma una barrera natural que condiciona el projecte. No obstant això, vam decidir situar l’edifici a nivell del carrer amb l’objectiu de construir ciutat. L’accés i la posició dels volums permeten crear una petita plaça en continuïtat amb l’existent.

A mesura que l’usuari s’apropa al CAP, aquest percep la seva organització i funcionament. L’usuari troba en una sola planta (planta baixa) tots els serveis del Centre.

Així mateix, la façana de vidre mostra la circulació i la sala d’espera. Aquest fet és rellevant ja que ofereix una doble imatge de l’edifici: variable, actiu i ple d’energia durant el dia i caixa lluminosa durant la nit.

N

2007

Planta baixa

194

Secció transversal

EMPLAçament C. Sant Cristòfol, 34, Manresa (el Bages) Arquitecte MARIO COREA, LLUÍS MORAN, DIEGO NAKAMATSU ESTRUCTURA BIS ARQUITECTES INSTAL·LACIONS IMETCO CONSTRUCTOR construcciones prhosa DATA PROJECTE 2004-2005 DATA OBRA 2006-2007 PRESSUPOST 1.165.274,88 € SUPERFíCIE 1.720 m2

195

196

197

CAP Sant Genís, Rubí Centre d’Atenció Primària L’objectiu principal del projecte va ser aprofitar al màxim les característiques d’un terreny que presentava un desnivell important. Avaluades les diferents alternatives viables, es va resoldre executar un tall en el terreny en forma de talús per construir una plataforma en el punt més elevat del carrer, i generar així l’accés a la planta baixa.

L’edifici s’estructura en dos cossos rectangulars paral·lels i un volum de sòcol a la planta baixa, on s’ubiquen les consultes, els vestíbuls i la recepció vinculada a la sala de treball, arxiu i zona administrativa. A la zona més propera al carrer, se situa l’accés a l’àrea d’atenció continuada, separada de les consultes per un pati de ventilació i il·luminació. Des d’aquesta zona s’accedeix a l’àrea d’instal·lacions.

A la primera planta s’ubiquen consultes, sales d’espera i àmbits d’ús divers per al personal del centre.

La disposició volumètrica permet que, visualment, es percebi un creixement de l’edifici a mesura que ens n’allunyem.

N

2007

Secció transversal

Planta baixa

198

EMPLAçament c. miquel mumany campderrós, s/n, RUBÍ (el vallès occidental) Arquitecte COREA & MORAN arquitectura ESTRUCTURA BIS ARQUITECTES INSTAL·LACIONS PEDRO IBÁÑEZ CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONES SOLIUS, SA DATA PROJECTE 2003 DATA OBRA 2005-2007 PRESSUPOST 1.469.202 € SUPERFíCIE 1.370 m2

199

CAP Centre, Sabadell Centre d’Atenció Primària El CAP està situat al centre urbà de Sabadell i configura la façana sud de la plaça Joan Oliu. L’edifici s’insereix en una trama urbana definida per vials de poca amplària i parcel·les estretes amb pati al darrere. Per establir vincles morfològics amb l’entorn, la façana de l’edifici es compon de zones massisses de formigó vist i un volum de dues plantes vidrat i orientat a nord que incorpora el reflex o el color del cel. La zona central es formalitza amb un sòcol d’alçària semblant a les tàpies dels patis. Als extrems, l’edifici integra com a propi el tractament de la mitgera que completa la façana i genera una intervenció unitària que persegueix un bon diàleg amb l’espai públic.

L’edifici s’estructura com un bloc longitudinal de planta baixa més dues plantes.

A les plantes superiors es troben els consultoris, situats a la franja nord, les sales d’espera, orientades a sud, i el nucli de comunicacions i serveis; a la planta baixa se situen tots els àmbits relacionats amb l’accés.

2007

Secció transversal

N

Planta baixa

200

EMPLAçament PL. JOAN OLIU, 9, SABADELL (el vallès occidental) Arquitecte LLUÍS COMERÓN ESTRUCTURA SALA CONSULTORS, SL INSTAL·LACIONS ARIBAU 70, SL CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONS COTS I CLARET, SL DATA PROJECTE 2003

DATA OBRA 2005-2007 PRESSUPOST 2.151.718,52 € SUPERFíCIE 2.233 m2

201

202

203

Unitat Polivalent Salut Mental Barcelona-Nord Barcelona, el Barcelonès Joan Ramon Mir CAP Pou Torre Begues, el Baix Llobregat Josep M. Julià CAP Canet de Mar Canet de Mar, el Maresme

206

Conxita Balcells Associats CAP Can Borràs Cardedeu, el Vallès Oriental Parramon Tahull Arquitectes CAP Cubelles Cubelles, el Garraf

210

Josep M. Miró – Nitidus Arquitectes CAP Ocata El Masnou, el Maresme Lluís Comerón

2008

CL El Pla de Santa Maria El Pla de Santa Maria, l’Alt Camp Xavier Romaní CL Vallverd Ivars d’Urgell, el Pla d’Urgell Salvador Giné

214

CL Santa Agnès de Malanyanes La Roca del Vallès, el Vallès Oriental

CL Lavern Subirats, l’Alt Penedès Ramon Gumà – Àmbit Arquitectura

Patrício Martínez, Maximià Torruella, Arquitectura

CL Torregrossa Torregrossa, el Pla d’Urgell Jordi Granell

Hospital Universitari Arnau de Vilanova Lleida, el Segrià E. Donato Arqte. & Associats

Joan Artigues, Joaquim Solé

CAP Puig-reig Puig-reig, el Berguedà Jordi Janué, Tirma Balagué 218

CAP Concòrdia Sabadell, el Vallès Occidental Manuel Sánchez-Villanueva, Cristina Prats – Haz Arquitectura CAP Salt 2 Salt, el Gironès

CAP Tremp Tremp, el Pallars Jussà

220

CAP Ulldecona Ulldecona, el Montsià Toni Montes, Santi Ibarra, Lluís Ortega, Savier Osarte, Esther Segura – F451 Arquitectura CL Vandellòs Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el Baix Camp

BAAS, Jordi Badia

Josep M. Gomis

CAP Sant Pol Sant Pol de Mar, el Maresme

CL La Pineda Vila-seca, el Tarragonès

Jordi Álvarez, Ernest Minguillón

Aroa Àlvarez, Rubén Páez

CAP Santa Eulàlia de Ronçana Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental Jordi Fargas, Jordi Grané, Marc Romero

224

CAP Canet de Mar Centre d’Atenció Primària El CAP, de planta baixa + 1, s’ubica sobre una part del pàrquing subterrani existent, que permet definir una zona d’equipaments i valors patrimonials del municipi, articulant una gran plaça pública. També es potencia un passatge posterior que relaciona el museu Domènech i Montaner amb l’Escola de Teixits de Punt.

La proposta pretén integrar-se en l’entorn de forma simple i racional, disposant una peça longitudinal que forma la façana principal davant la plaça, una pell de safates d’acer inoxidable perforades delimitada per un gran marc de xapa de zenc negre.

Lateralment, es mostra a una escala més petita sobre el carrer d’accés. D’altra banda, a la part del passatge, el CAP s’integra amb les petites edificacions d’habitatges i mostra un volum més fragmentat.

La relació entre programa i lloc ha permès disposar la part més pública en planta baixa, mentre que a la planta pis s’han disposat les àrees d’ús més restringit. En dividir el programa en dues crugies separades per un pati longitudinal, s’aconsegueix potenciar les zones amb façana a la plaça, on se situen les sales d’espera, mentre que consultes i despatxos s’ubiquen en façana al pati interior.

N

2008

Planta baixa

206

EMPLAçament C. RIERA DE GAVARRA, CANET DE MAR (EL MARESME) ARQUITECTe CONXITA BALCELLS ASSOCIATS ESTRUCTURA Manuel Arguijo y asociados, sl INSTAL·LACIONS Grau-Del Pozo CONSTRUCTOR Construccions Solius, SA data PROjecte 2006 data OBRA 2006-2008 PREsSUPost 2.486.476,26 € SUPERFíCIE 1.614,03 m2

207

Secció transversal

208

CAP Cubelles Centre d’Atenció Primària El solar, en forma de triangle, té una topografia accidentada determinada per les rasants de dos carrers; el subsòl és majoritàriament de roca. L’accés es realitza per la cota més baixa del carrer per complir amb requisits d’accessibilitat i reduir les excavacions a la roca. El terreny es prepara mitjançant una plataforma i un talús perfilat a la zona més accidentada per acollir l’edifici i evitar la sensació d’ofec respecte al carrer més elevat.

Es tracta d’un volum de dos nivells de superfícies diferents d’acord amb la secció longitudinal, que s’articula mitjançant la posició relativa del nucli vertical de comunicacions i serveis i patis de proporcions i ubicacions diferents.

La planta baixa acull les àrees de funcionament continuat o amb una relació directa amb l’accés; la primera planta acull les àrees amb un funcionament menys constant o bé privat.

L’edifici té una resposta adequada a les orientacions solars mitjançant la disposició de porxos, lamel·les fixes verticals a oest i horitzontals a sud i est i coberta ventilada. Tant les façanes traçades per la presència nítida de l’estructura com la disposició d’obertures han volgut aconseguir un envelliment al llarg del temps tant formal com constructiu.

N

2008

Planta baixa

210

EMPLAçament C. MOSSÈN MIQUEL CORTÍ / C. SEBASTIÀ PUIG, CUBELLES (el garraf) Arquitecte JOSEP M. MIRÓ – NITIDUS ARQUITECTES ESTRUCTURA JORDI BERNUZ – BERNUZ-FERNÀNDEZ ARQUITECTES INSTAL·LACIONS ÀLEX OLIVES – QUADRIFOLI. GESTIÓ INTEGRAL DE PROJECTES, SL CONSTRUCTOR TIFERCA, SA DATA PROJECTE 2005-2006 DATA OBRA 2008 PRESSUPOST 2.031.286,93 € SUPERFíCIE 1.737,65 m2

211

Secció longitudinal

212

213

CAP Ocata, el Masnou Centre d’Atenció Primària En un solar de forma quasi rectangular, amb un desnivell nord-sud de quatre metres, es proposa un edifici paral·lelepipèdic, travessat per un sistema de patis interiors orientats de nord a sud que espongen el volum, incrementen el perímetre de façana interior, propicien una disposició en pinta que incorpora els espais buits enjardinats en la creació d’un ambient interior agradable a les zones d’espera i il·luminen eficaçment totes les consultes.

Per la naturalesa periurbana de l’emplaçament i el caràcter reservat de l’activitat de salut que es realitza a l’edifici, s’ha optat per definir un perímetre exterior pràcticament cec, articulat sobre la base de volums de formigó vist i zenc que baixa de les cobertes generant una volumetria fortament unitària que reforça el caràcter públic de l’equipament. Com a contrapunt, tant el passadís central com les zones d’espera s’obren totalment als patis enjardinats i creen un paisatge interior.

En secció, l’edifici s’organitza en dues plantes. La inferior acull el CAP i la superior el CSMA. Per la diferència de la superfície dels dos programes, el CAP també ocupa una part de la planta superior i una part del soterrani que, mitjançant la prolongació vertical dels patis, també s’il·lumina amb llum natural.

N

2008

Planta baixa

214

EMPLAçament C. TORRENT DE CAN GAIO, 17, EL MASNOU (el maresme) Arquitecte LLUÍS COMERÓN ESTRUCTURA SALA CONSULTORS, SL INSTAL·LACIONS ARIBAU 70, SL CONSTRUCTOR EXCOVER, SA DATA PROJECTE 2005 DATA OBRA 2006-2008

PRESSUPOST 2.422.888,39 € SUPERFíCIE 2.498,31 m2

215

Secció longitudinal

216

217

CAP Concòrdia, Sabadell Centre d’Atenció Primària L’edifici ocupa un espai de la plaça Sant Agustí reservat a centre de salut, amb un volum màxim permès de dues plantes.

Es tracta d’un edifici compacte i autònom que defineix el seu límit amb una pell de formigó. Aquesta pell es relaciona amb la plaça creant un banc al punt d’entrada i una zona d’accés porxada. La façana es resol amb panells de fibrociment amb càmera ventilada i lamel·les orientables a les finestres. Al centre del volum, se situa un únic nucli d’escala a façana, enfrontat a un pati interior que travessa tot l’edifici. Al voltant d’aquest pati s’organitza la distribució dels espais.

A la planta baixa i al costat de l’entrada trobem l’àrea d’atenció continuada, la qual cosa permet utilitzar aquesta zona com a Urgències amb un únic accés. A l’altra banda del pati i al llarg de les dues façanes longitudinals trobem les consultes; la sala d’espera ocupa l’espai central il·luminat pel pati i per la façana.

A la planta superior les consultes tenen la mateixa distribució que a la planta baixa. A l’altre costat del pati es troben els despatxos d’administració, els vestidors i l’aula d’educació sanitària.

N

2008

Secció longitudinal

Planta baixa

218

EMPLAçament PL. SANT AGUSTÍ S/N, SABADELL (el vallès occidental) Arquitecte MANUEL SÁNCHEZ-VILLANUEVA, CRISTINA PRATS – HAZ ARQUITECTURA ESTRUCTURA MIQUEL ÀNGEL sala – BOMA INSTAL·LACIONS JOAN MORET – PGI GRUP

CONSTRUCTOR CRC OBRAS Y SERVICIOS DATA PROJECTE 2005 DATA OBRA 2006-2008 PRESSUPOST 2.088.272,82 € SUPERFíCIE 1.654 m2

219

CAP Salt 2 Centre d’Atenció Primària El projecte garanteix l’eficàcia funcional i econòmica; el programa d’ús públic se situa a la planta baixa i es racionalitza la distribució en paquets funcionals clars. Aquests paquets funcionals se separen a través d’uns patis que, a la vegada, compartimenten la gran dimensió de l’equipament en petits espais d’escala més humana. Els patis, disposats regularment i transversalment, organitzen un esquema de crugies estructurals homogeni i repetitiu, distorsionat únicament per un passadís que organitza la planta en un esquema d’espina de peix.

La proposta pretén dur al límit l’arquitectura prefabricada i industrialitzada i es planteja com un exercici d’estil sobre aquest tema. Tota l’estructura s’entén com un encaix de productes de catàleg que es basen en una modulació estricta.

La imatge rotunda és la d’un prisma de color negre brillant, molt opac a l’exterior, per garantir la màxima privacitat, i inundat de llum natural provinent dels patis a l’interior. La col·locació de les finestres a la part més alta per a les consultes i a la part més baixa per a les sales d’espera permet evitar vistes creuades.

N

Planta baixa

2008

Planta primera

220

EMPLAçament SALT (el GIRONÈS) Arquitecte baas, Jordi Badia ESTRUCTURA Eduard Doce INSTAL·LACIONS Lluís J. Duart, SL CONSTRUCTOR construcciones PRHOSA DATA PROJECTE 2004 DATA OBRA 2006-2008 PRESSUPOST 2.134.931 €

SUPERFíCIE 1.344 m2

221

Secció longitudinal

222

223

CAP Ulldecona Centre d’Atenció Primària L’ordenació volumètrica vol integrar l’escala de l’equipament en el futur teixit residencial de baixa densitat i garantir la privacitat dels usuaris del CAP respecte del carrer.

La façana de l’edifici en planta baixa no presenta cap obertura a la via pública a excepció de la porta d’accés i adopta així l’aparença d’una tanca més de la ciutat jardí de pròxima construcció. A la cruïlla es concentra el major volum d’edificació amb l’adopció de planta baixa + 1 de la suburbana que connecta amb el centre urbà.

Proposem una organització tipològica lineal. Totes les sales de consulta mèdica es disposen en bateria orientades a sud-est cap al pati que les separa de la propietat veïna. L’accés funciona com a node de separació i vincle entre l’àrea d’atenció continuada i les sales de consulta de règim més restringit.

Les sales d’espera disposades paral·lelament a la barra de consultes s’organitzen al voltant d’una seqüència de patis, que les il·luminen i ventilen; estructuren així mateix l’espai, repartint les diferents àrees d’atenció. Aquesta disposició optimitza les circulacions i permet la possibilitat d’adaptació programàtica al llarg del temps sense que els canvis modifiquin els elements fixos de l’edifici.

N

2008

Planta baixa

224

EMPLAçament AV. DELS TERRERS / C. MONSERRAT ROIG. PARCEL·LES, 1, 14, ULLDECONA (el montsià) Arquitecte TONI MONTES, SANTI IBARRA, LLUÍS ORTEGA, XAVIER OSARTE, ESTHER SEGURA – F451 ARQUITECTURA ESTRUCTURA JUAN IGNACIo ESKUBI — ESKUBI TURRÓ ARQUITECtES, SL INSTAL·LACIONS JOAN GUTIÉRREZ – PROISOTEC ENGINYERIA, SLP CONSTRUCTOR GULINVES, SL

DATA PROJECTE 2006 DATA OBRA 2007-2008 PRESSUPOST 2.578.920,29 € SUPERFíCIE 1.408,25 m2

225

Secció longitudinal

226

227

CL La Juncosa de Montmell El Montmell, el Baix Penedès Iván Martín, Xavier Romaní

CL Can Vilalba Abrera, el Baix Llobregat Joaquim Mestre CL Les Cases d’Alcanar Alcanar, el Montsià Jesús Esquinas

CAP Gandesa Gandesa, la Terra Alta 230

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Barcelona, el Barcelonès Silvia Barbera, Esteve Bonell, Josep Lluís Canosa, Josep Maria Gil, Francesc Rius

Parc Sanitari Pere Virgili Barcelona, el Barcelonès Humbert Costas, Manuel Gómez – Mestura Arquitectes CL Bràfim Bràfim, l’Alt Camp Iván Martín, Xavier Romaní CAP Doctor Gerard Masllorens Caldes de Malavella, la Selva Manuel Mangas, Immaculada Ortega CL Callús Callús, el Bages Jaume Sanmartí CAP Campdevànol Campdevànol, el Ripollès Illa Arquitectes

2009

CL Carlos Herraiz Castellví de Rosanes, el Baix Llobregat Rafael Tejada CAP La Farigola Cerdanyola del Vallès, el Vallès Occidental Albert Vitaller, Sònia Miguel

Martínez Lapeña – Torres Arquitectos Hospital General de Granollers Granollers, el Vallès Oriental Albert de Pineda – Pinearq CL La Fatarella La Fatarella, la Terra Alta Jaume Mutlló CL La Palma d’Ebre La Palma d’Ebre, la Ribera d’Ebre Jaume Mutlló CAP La Pobla de Segur La Pobla de Segur, el Pallars Jussà Arthur Juanmartí, Joan Arnalot Fundació Sant Hospital La Seu d’Urgell, l’Alt Urgell Vicenç Benéitez CAP Can Serra L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Joan Manuel Nicolás Cuap Pura Fernàndez L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Albert de Pineda – Pinearq

CAP Primer de Maig Lleida, el Segrià

236

Sergi Godia, Berta Barrio, Eloi Juvillà 238

CAP Palaudàries Lliçà d’Amunt, el Vallès Oriental Patricio Martínez, Maximià Torruella, arquitectura.

Vitaller Arquitectes CAP Lloret-2 El Rieral Lloret de Mar, la Selva Jordi Punsetí

CL Roda de Barà Roda de Barà, el Tarragonès Albert Artigas

CL Teià Teià, el Maresme Mateo Closa

Hospital de Sabadell Sabadell, el Vallès Occidental Estudi PSP Arquitectura

CAP Can Parellada Terrassa, el Vallès Occidental Mallol+Padró Arquitectes

242

Parc Hospitalari Martí i Julià Salt, el Gironès Manuel Brullet, Alfonso de Luna, Albert de Pineda, Albert Vitaller CL Sant Gregori Sant Gregori, el Gironès Montserrat Fusano, Marc Binefa – Dos Punts Arquitectura

CL Matadepera Matadepera, el Vallès Occidental Josep Ferrando, Estrella Ordóñez, Pere García

250

Hospital de Mataró.

Centre de Salut Mental, Hospital de dia i drogodependències Mataró, el Maresme Sulkin-Marchissio CAP La Llàntia Mataró, el Maresme Maria Dolors Periel, Agustí Yagüe CL Olivella Olivella, el Garraf Óscar Muñoz CL Quart Quart, el Gironès Francesc Hereu, Joaquim Español CL Riba-roja d’Ebre Riba-roja d’Ebre, la Ribera d’Ebre Jesús Esquinas

240

Hospital Moisès Broggi Sant Joan Despí, el Baix Llobregat Brullet-Pineda Arquitectes

256

CAP Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Castellet, el Bages Joan Arnau, Carme Muñoz – 05 AM Arquitectura

CAP Santa Perpètua de Mogoda Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental Azarq Arquitectura CAP Sentmenat Sentmenat, el Vallès Occidental Xavier Sauquet

CL Tivissa Tivissa, la Ribera d’Ebre Rosa María Poyo

260

CL Vallfogona de Riucorb Vallfogona de Riucorb, la Conca de Barberà Iván Martín, Xavier Romaní CL Picamoixons Valls, l’Alt Camp Xavier Romaní CL Vilajuïga Vilajuïga, l’Alt Empordà Josep Vilanova, Esteve Antoni Vilanova CL Vilanova d’Escornalbou Vilanova d’Escornalbou, el Baix Camp Jesús Esquinas

262

264

CAP Eixample Mar Vilanova i la Geltrú, el Garraf Claudi Aranyó, Joan Ensenyat, Enric Tarrida – AET Arquitectes CL Vilobí d’Onyar Vilobí d’Onyar, la Selva Isabel Lastres, Esperanza López

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona El nou hospital se situa en el triangle nord del recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dominat per les construccions realitzades a principi de segle per l’arquitecte Domènech i Montaner.

La topografia del terreny i els diferents límits urbans plantegen dues situacions diferents: l’actual entrada a l’hospital, que dóna resposta i façana a l’Eixample i a la Sagrada Família, i la proposta d’edifici que dóna façana i resposta al traçat de la ronda del Mig. El nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau consta de dues zones clarament diferenciades. Una conté el programa destinat a serveis i l’altra ocupa la zona d’hospitalització. Aquestes dues zones estan unides per una zona intermèdia que actua com a vestíbul de relació.

D’una banda, l’edifici de serveis i consultes dóna façana i es recolza al carrer Mas Casanovas assumint el paper d’edifici límit de la parcel·la. De l’altra, la zona hospitalària es formalitza com a dits d’una mà que s’introdueixen en l’espai verd, que la separa de l’antic hospital. Amb això s’aconsegueix una escala menor de l’edifici i una relació més subtil amb els antics pavellons.

2009

Planta

N

230

EMPLAÇAMENT C. MAS CASANOVAS, 90 / C. SANT QUINTÍ, 89, BARCELONA (el barcelonès) ARQUITECTE Silvia Barbera, ESTEVE BONELL, JOSEP LLUÍS CANOSA, JOSEP MARIA GIL, FRANCESC RIUS ESTRUCTURA ROBERT BRUFAU, CARLES JAÉN, XAVI AGUADO – BOMA

INSTAL·LACIONS MILIAN ASSOCIATS CONSTRUCTOR UTE: OHL I EMTE (FASE I), UTE: DRAGADOS I AXIMA (FASE II) DATA PROJECTE 1999-2000 DATA OBRA 2001-2009 PRESSUPOST 152.900.000 € SUPERFÍCIE 110.000 m2

231

232

233

Secció transversal

234

235

CAP Primer de Maig, Lleida Centre d’Atenció Primària L’edifici està situat en una zona de la ciutat on conflueixen el barri de la Mariola i el passeig de Ronda, en un solar de transició entre l’espai verd i l’urbanitzat.

L’edifici s’integra al parc amb façanes baixes i permeables a les cares nord i oest i, en canvi, les cares est i sud mostren una cara més urbana.

La integració al parc s’aconsegueix gràcies a la distribució de la planta en pinta de manera que els patis que genera permeten l’entrada de la vegetació a l’interior.

Aquesta distribució facilita l’entrada de llum natural i la ventilació creuada dels espais. Les cobertes enjardinades dels cossos de consultes són visibles des dels habitatges pròxims.

L’edifici, que és una caixa de llum i vida, consta de tres cossos que acullen el programa bàsic del CAP, les consultes i la sala. El volum paral·lel al carrer allotja els espais de suport.

Els sistemes constructius utilitzats, l’aprofitament de la llum natural i el control del clima proposat fan de l’edifici un referent de sostenibilitat i milloren el confort dels usuaris.

N

2009

Planta baixa

236

Secció transversal

EMPLAçament C. DE LA MERCÈ, S/N, LLEIDA (el segrià) Arquitecte SERGI GODIA, BERTA BARRIO, ELOI JUVILLÀ ESTRUCTURA JUANJO MORENO – CABEZA, GÓNGORA & MORENO, SLP INSTAL·LACIONS JOSEP M. JUVILLÀ, RAÚL CRISTOBAL — IMOGEP SA

CONSTRUCTOR CONSTRUCTORA HISPÀNICA DATA PROJECTE 2006-2007 DATA OBRA 2007-2009 PRESSUPOST 2.708.039 € SUPERFíCIE 1.750,21 m2

237

CAP Palaudàries, Lliçà d’Amunt Centre d’Atenció Primària Es tracta d’una edificació compacta d’una sola planta de proporcions rectangulars, disposada, en el seu costat llarg, paral·lelament a la direcció longitudinal de la parcel·la que coincideix amb la del futur vial d’accés al CAP. D’aquesta manera, es generen dos accessos: el públic, situat a l’extrem més interior del solar, en contacte amb el paisatge i a prop de l’àrea destinada a l’aparcament públic; i, al costat oposat, en un lloc més ocult i protegit, l’accés de serveis.

S’aprofita la situació deprimida del solar respecte del carrer Segre per potenciar la integració de l’edificació en el seu entorn natural amb la utilització d’una coberta enjardinada i unes façanes de plafons prefabricats de formigó amb textura de fusta.

S’accedeix al centre a través d’una zona exterior coberta i d’aquí al vestíbul, que divideix l’àrea de personal administratiu de l’ambulatòria.

Des del vestíbul s’accedeix a l’àrea de les sales d’espera, que s’estén longitudinalment al llarg de tot l’edifici, i dóna servei a les consultes situades a banda i banda d’aquest espai central que està il·luminat zenitalment per grans claraboies orientades a nord.

El model d’organització de l’edifici respon a l’esquema de bloc lineal amb passadís central, amb usos a ambdós costats.

N

Secció transversal

2009

Planta baixa

238

EMPLAçament C. SEGRE, 61, LLIÇÀ D’AMUNT (el vallès oriental) ARQUITECTe PATRICIO MARTINEZ, MAXIMIÀ TORRUELLA, arquitectura. VITALLER arquitectes ESTRUCTURA MARC GUAL INSTAL·LACIONS CARLES CASAS – ADNET ENGINYERIA, SL

CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONES CURTO, SA DATA PROJECTE 2007 DATA OBRA 2008-2009 PREsSUPost 779.461,33 € SUPERFíCIE 707,09 m2

239

CSM Hospital de Mataró Centre de Salut Mental Hospital de dia i drogodependències L’edifici determina la seva posició per la integració al solar, als nivells naturals del terreny, a l’edificació existent i als requeriments del programa.

El centre s’estructura en tres volums connectats a través de nuclis de circulació vertical i disposats davant de patis enjardinats i assolellats integrats en els recorreguts i usos; s’intensifica així les visuals que vinculen l’interior amb l’exterior.

Concebut com a tres contenidors de formigó armat i estructura metàl·lica, el centre s’ordena geomètricament a partir de mòduls de 5,50 m x 8,50 m. Aquest sistema d’ordenació modular permet la lliure organització de les plantes, i qualifica els diferents usos en funció de la lògica del programa.

L’accés principal pren com a referència la cota del carrer Cirera, per evitar les barreres arquitectòniques. L’accés des de l’Hospital de Mataró està emfatitzat pel desplaçament d’un dels volums del Centre de Salut Mental.

Valors com l’optimització de la qualitat visual des de l’interior, l’estructura formal, el tractament exterior de les façanes i els patis interiors s’han concebut de manera conjunta per atorgar cohesió i consistència al projecte.

N

2009

Secció transversal

Planta d’accés

240

EMPLAÇAMENT CtRA. CIRERA, S/N, MATARÓ (el maresme) ARQUITECTE SULKIN-MARCHISSIO ESTRUCTURA STATIC INGENiERíA, SA INSTAL·LACIONS BARNY ENGINYERIA, SL CONSTRUCTOR FERROVIAL DATA PROJECTE 2007 DATA OBRA 2008-2009 PRESSUPOST 3.638.456,54 € SUPERFÍCIE 1.897,10 m2

241

Parc Hospitalari Martí i Julià, Salt Hospital Psiquiàtric El caràcter actual del parc i la baixa alçària dels pavellons existents, que donen un aire agradable al conjunt, són considerats molt positius per a la teràpia de malalts psíquics. La tradició higienista de construir un equipament sanitari en un entorn natural és una de les premisses per a l’ordenació del centre.

L’edifici s’ha dividit en tres unitats d’infermeria tal com es definia en el pla funcional: dues a la planta baixa i una a la primera planta, que es relaciona amb la zona enjardinada amb l’objectiu d’evitar l’aïllament d’aquesta unitat de l’exterior.

La disposició de la planta en L permet definir uns patis oberts cap als quals es bolquen les activitats comunes i públiques del centre; diferencia, així mateix, l’àrea diürna i la nocturna. L’arbrat i l’enjardinament es converteixen en elements bàsics de l’ordenació de l’edifici.

Es procura que la imatge de l’edifici s’integri amb la dimensió de l’arbrat actual i futur, evitant que una edificació excessivament alta o massiva perjudiqui l’equilibri entre edificació i vegetació. Des d’una visió llunyana ha de ser una imatge clara, representativa i identificable però no gaire dura; la dimensió, el color i el ritme defineixen aquests valors.

N

2009

Planta

242

Secció

EMPLAçaMENT c. Doctor Castany s/n, Salt (EL Gironès) ARQUITECTe Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna, Albert Vitaller ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS SL INSTAL·lACIONS grupo JG, ingenieros consultores de proyectos, SA CONSTRUCTOR OHL-EURITMIA, UTE data PROjECTe 1997 data OBRA 2003 PRESsUPost 5.721.636,21 €

SUPERFÍCIE 6.799 m2

243

Parc Hospitalari Martí i Julià Hospital de Santa Caterina La proposta del nou Hospital de Santa Caterina està influenciada pel caràcter dels edificis i jardins del sanatori psiquiàtric situat al costat. Es planteja la construcció de pavellons per mantenir la sensació de poca densitat a la part interior del parc. Els patis, entre aquests pavellons d’una planta, proporcionen llum natural a l’interior i serveixen per relacionar l’arbrat del parc amb l’hospital.

S’ha dissenyat un hospital baix i extens, organitzat segons una malla reticular en dues direccions sobreposades a una estructura lineal de creixement est-oest. La malla de circulacions, coincident amb aquesta direcció, és un conjunt circulatori paral·lel que recull aquestes circulacions jerarquitzades, és a dir, unes per al personal i les altres per a usuaris externs.

Aquestes circulacions divideixen l’hospital en franges.

D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària oberta on el creixement i les modificacions no només són possibles sinó que estan considerades com a premisses del disseny general.

La proposta arquitectònica possibilita un enteniment directe i evident de l’edifici per part dels usuaris de manera que, en tot moment, s’orienten dins de l’hospital. La llum (a través de lluernes i patis) i les vistes a l’exterior contribueixen a augmentar el confort del personal sanitari i dels usuaris.

N

Planta

244

Secció transversal

EMPLAçament c. Doctor Castany s/n, Salt (EL Gironès) ARQUITECTe Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna, albert vitaller, maría ángeles manchado ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS grupo JG, ingenieros consultores de proyectos, sa CONSTRUCTOR NECSO Entrecanales Cubiertas, SA datA PROjecte 1995-2000

datA OBRA 2004 PRESsUPost 18.037.677,69 € SUPERFÍCIE 27.387 m2

245

Parc Hospitalari Martí i Julià Centre Sociosanitari L’edifici sociosanitari, situat a la part sud-oest de la parcel·la, és l’última construcció del conjunt del Parc Hospitalari Martí i Julià, per la qual cosa és molt important la seva integració en el conjunt. Per aquest motiu, en el disseny s’han seguit criteris estètics similars als de la resta d’edificis del Parc. En aquest sentit, s’ha dissenyat un edifici amb soterrani, planta baixa i una única alçària. A més, s’ha donat prioritat a la domesticitat, i s’han dotat els espais del màxim confort per als residents, que es caracteritzen per la llarga estada al centre.

El nou edifici inclou dues unitats d’hospitalització –una de 22 habitacions dobles i l’altra de 21 habitacions–; unitat geriàtrica de mitjana i llarga estada; unitat psicogeriàtrica i unitat psicogeriàtrica de demències.

Hi ha dos centres de dia, amb una capacitat de 25 places cadascun: centre de dia geriàtric i centre de dia de demències. Comparteixen els serveis de recepció, despatxos mèdics i d’infermeria, sala de rehabilitació, magatzems, etc.

N

Planta

246

Secció

EMPLAçament c. Doctor Castany s/n, Salt (EL Gironès) ARQUITECTe manuel brullet, albert de pineda, alfonso de luna, maría ángeles manchado, maria francesca cirrincione ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS grupo JG, ingenieros consultores de proyectos, sa CONSTRUCTOR VIAS data PROjECTe 2006-2009 data OBRA 2009

PRESsUPost 10.946.125,65 € SUPERFÍCIE 12.412,204 m2

247

248

249

Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí La disposició de l’hospital dins de la parcel·la ve determinada pels accessos, les orientacions i les condicions topogràfiques.

Es diferencien els accessos segons la funcionalitat. L’accés principal se situa a l’extrem sud-oest de la parcel·la, a la cota més alta, des d’on també es pot accedir a la zona ambulatòria, tot i que l’entrada a aquesta zona és independent i fàcilment accessible amb transport públic. L’accés d’urgències se situa a la cota més baixa.

Els objectius de l’edifici són: – Aconseguir un tipus de circulacions sanitàries i de públic diferenciades per possibilitar a l’usuari una bona orientació dins de l’hospital. Es proposen accessos independents per a les visites externes i per a l’àrea hospitalària.

– Organitzar totes les habitacions de les unitats d’hospitalització amb vistes al nou parc.

– Diferenciar l’àrea de consultes externes de l’àrea hospitalària. S’han construït crugies més profundes per adaptar-se al diferent funcionament horari i s’ha potenciat la llum natural amb il·luminació zenital.

– Cercar un equilibri entre la construcció d’un edifici extens i la voluntat de preservar un espai enjardinat. Una sèrie de patis il·luminen la majoria dels espais de l’edifici.

N

2009

Planta baixa

250

EMPLAçament Av. del Baix Llobregat, sant joan despí (el baix llobregat) Arquitecte Brullet-PINEDA ARQUITECTES ESTRUCTURA GERARDO RODRÍGUEZ – STATIC INGENIERÍA, SA INSTAL·LACIONS JOSEP ZALDIVAR – GRUPO JG INGENIEROS CONSULTORES DE PROYECTOS, SA CONSTRUCTOR Sanibaix DATA PROJECTE 2005 DATA OBRA 2005-2009 PRESSUPOST 57.177.310,57 €

SUPERFíCIE 45.725,78 m2

251

Secció

252

253

Secció

254

255

CAP Sant Vicenç de Castellet Centre d’Atenció Primària L’edifici s’integra en el seu context urbà més pròxim alhora que identifica l’especificitat de les preexistències de l’emplaçament, i es conforma al seu voltant amb l’objectiu de revalorar-les.

El volum en relació amb el carrer presenta dues plantes i obertures verticals. En canvi, els volums que s’enfronten amb el context ferroviari són d’una planta, queden elevats respecte al terreny i les obertures s’unifiquen en una única franja horitzontal.

Una enfilada de pollancres i el dipòsit de les antigues instal·lacions ferroviàries acoten l’àmbit exterior de l’accés.

El vestíbul se situa estratègicament al centre de l’edifici, i actua com a espai panòptic, que articula i relaciona les diferents àrees funcionals.

Les consultes se situen a ambdós costats d’un espai d’espera que s’il·lumina zenitalment a través de dues lluernes orientades intencionadament per emmarcar el fullatge dels pollancres.

En la zona d’atenció continuada, la sala d’espera presenta una doble alçària i un finestral en el seu extrem que enquadra l’antic dipòsit i els pollancres de l’accés.

La resposta al lloc esdevé un recurs, una oportunitat, per aportar un valor afegit a la correcta resolució funcional pròpia d’un centre d’atenció primària.

N

2009

Planta baixa

256

EMPLAçAMent C. Manresa, Sant Vicenç de Castellet (el bages) ARQUITECTe Joan Arnau, Carme Muñoz – 05 am arquitectura ESTRUCTURA josep M. Genescà – genescà-Molist INSTAL·LACIONS josep M. tremps, salvador jansana – GEPRO engenniering CONSTRUCTOR Construccions Cots i claret data PROjecte 2007 data OBRA 2009 PRESsUPost 1.550.496,67 € SUPERFíCIE 1.335 m2

257

258

Secció transversal

259

CL Vallfogona de Riucorb Consultori Local El consultori està projectat segons un prototip de mòduls estructurals que defineixen les diferents àrees funcionals; els mòduls, combinats segons el programa definit en cada cas, configuren l’edifici amb possibilitat d’oferir diferents formes i dimensions.

L’aplicació de la prefabricació dels diferents sistemes constructius ha permès una gran reducció en els terminis d’execució i, a la vegada, l’aplicació de criteris de sostenibilitat en l’edificació. Aquests criteris han permès l’estandardització de la construcció de consultoris en diferents indrets.

Seguint aquestes pautes, s’ha optat per la prevalència de construcció seca, amb estructura vertical i horitzontal amb perfils metàl·lics, plafons prefabricats de formigó armat per a la façana i amb envans de plaques de cartró guix per a les divisòries interiors.

S’ha prioritzat, des del punt de vista compositiu, traslladar a la façana el mateix criteri que estructura les plantes de l’edifici, és a dir, tenir un repertori d’elements repetitius que resolguin els diferents casos de tancaments.

N

Secció longitudinal

2009

Planta baixa

260

EMPLAçament camí de Sant Pere, s/n, Vallfogona de Riucorb (la Conca de Barberà) Arquitecte Ivan Martín, Xavier Romaní ESTRUCTURA Gemma Humbert INSTAL·LACIONS Albert Casanovas, JCL enginyers CONSTRUCTOR TAU ICESA

data PROjECTe 2009 data OBRA 2009 PREsSUPoST 384.645 € SUPERFíCIE 176 m2

261

CL Vilanova d’Escornalbou Consultori Local El solar està situat a l’entrada de la població, en una illa destinada a equipaments.

L’edifici, de planta baixa, se situa segons un eix longitudinal coincident amb el sentit del solar, potenciant així l’alineació del carrer.

L’accés crea un espai exterior que esdevé un lloc de trobada i relació, amb una visió llunyana del mar i del turó veí. La seva distribució respon al seguiment dels requeriments funcionals del programa.

L’embolcall pretén donar la privacitat que un centre d’aquest tipus requereix, amb materials fèrrics que, amb els diferents graus de malles, resolen, alhora, el control de les radiacions solars i ens recorden unes mines de coure, argent i plom que havien estat explotades temps enrere.

El promotor ha optat per desenvolupar un sistema constructiu preindustrialitzat lleuger, de muntatge en sec, amb gran eficiència en termes de sostenibilitat i economia de recursos i amb un reduït cost de funcionament i manteniment.

N

2009

Secció transversal

Planta baixa

262

EMPLAçament AV. DE LES ESCOLES, S/N, VILANOVA D’ESCORNALBOU (el Baix Camp) Arquitecte JESÚS ESQUINAS ESTRUCTURA BECSA INSTAL·LACIONS INSTALTECNOLOGIC CONSTRUCTOR BECSA DATA PROJECTE 2009 DATA OBRA 2009 PRESSUPOST 410.507,47 € SUPERFíCIE 170,30 m2

263

CAP Eixample Mar, Vilanova i la Geltrú Centre d’Atenció Primària Situat en un interior d’illa de nova planificació, l’edifici es recolza en un dels límits perimetrals, tapa unes mitgeres existents i forma una nova façana urbana per a aquest espai públic, que es revitalitza gràcies a l’ús assistencial i del centre de dia.

L’edifici, amb una planta soterrani i dues sobre rasant, està modelat per una sèrie de buidats que possibiliten l’entrada de llum natural a les àrees més interiors, inclosa la planta soterrani, que assoleix una il·luminació equivalent a la de les altres plantes.

La planta baixa, reculada i de color negre, marca i protegeix les dues entrades de l’edifici i li dóna continuïtat amb l’espai exterior.

Es tracta d’un edifici aïllat amb dos eixos verticals de comunicació i amb les consultes i altres serveis per planta en la franja perimetral exterior. Les zones d’espera i distribució se situen en una franja interior que disposa de diverses comunicacions amb l’espai exterior per assolir il·luminació natural suficient.

2009

N

Planta baixa

264

EMPLAçAMent Pl. dels Boleranys, Vilanova i la Geltrú (el garraf) ARQUITECTe Claudi Aranyó, Joan Ensenyat, Enric Tarrida – AET arquitectes ESTRUCTURA Rafael Bellmunt INSTAL·LACIONS Bernat Alonso CONSTRUCTOR Grup Qualitat

data PROjECTe 2007 datA OBRA 2008-2009 PREsSUPost 2.958.580 € SUPERFíCIE 1.991 m2

265

Sección longitudinal

266

267

CL Aitona Aitona, el Segrià

CAP Comte de Borrell Barcelona, el Barcelonès

Joan Artigues, Joaquim Solé

Claudi Aranyó, Joan Ensenyat, Enric Tarrida – AET Arquitectes

CL Amer Amer, la Selva

272

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Barcelona, el Barcelonès

Patricio Martínez, Maximià Torruella, Arquitectura.

Vitaller Arquitectes Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Badalona, el Barcelonès Carles Martí, Alfred Fernández CAP Progrés-Raval Badalona, el Barcelonès

274

284

Joan M. Pascual, Ferran de los Santos, Josep Pérez, Ramon Torrents, Roger Paez – Estudi PSP Arquitectura.

AiB estudi d’arquitectes Hospital Universitari General de la Vall d’Hebron Barcelona, el Barcelonès Estudi PSP Arquitectura

Baas, Jordi Badia Equipaments Sanitaris Cotxeres Borbó Barcelona, el Barcelonès

276

Brullet-Pineda Arquitectes

Laviña-de la Villa, Arquitectura CAP Les Corts Barcelona, el Barcelonès

278

Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats

en procÉS

CAP Sant Martí Barcelona, el Barcelonès

280

Joan Sabaté, Àlex Cazurra, Horacio Espeche – SaAS, Sabaté Associats

Unitat de Salut Mental Numància Barcelona, el Barcelonès Codina Prat Valls, Arquitectes Associats Equipaments Sanitaris Casernes Sant Andreu Barcelona, el Barcelonès

286

Manel Brullet, Alfonso de Luna, Jaume Piñol, Albert Carcereny, Volker Zimmerman – Brullet i Associats

Francisco Gallardo, GB Arquitectes Banc de Sang i Teixits Barcelona, el Barcelonès

Hospital del Mar Barcelona, el Barcelonès

282

CAP Sarrià Barcelona, el Barcelonès Sulkin-Marchissio

Hospital Comarcal Sant Bernabé Berga, el Berguedà

CL La Bisbal del Penedès La Bisbal del Penedès, el Baix Penedès

Albert de Pineda – Pinearq

Agustí Boada

CAP Calafell Calafell, el Baix Penedès

CAP La Garriga La Garriga, el Vallès Oriental

Jordi Casadevall

José Miguel Roldán, Mercè Berenguer, Roldán+Berengué, arqts.

Hospital Lleuger Cambrils Cambrils, el Baix Camp Carles Busquets CL Castelló de Farfanya Castelló de Farfanya, la Noguera Josep M. Madre CAP Cunit Cunit, el Baix Penedès Isabel Zaragoza CAP Doctor Pujol i Capsada El Prat de Llobregat, el Baix Llobregat Baena Casamor Arquitectes BCQ Hospital de Figueres Figueres, l’Alt Empordà Arquitectura Ingeniería Salud CAP Igualada Igualada, l’Anoia Bammp Arquitectes i Associats

CAP L’Aldea L’Aldea, el Baix Ebre

288

290

Josep Camps, Olga Felip CAP Les Borges Blanques Les Borges Blanques, les Garrigues Josep Moser CL Les Planes d’Hostoles Les Planes d’Hostoles, la Garrotxa Carles Llinàs CL Les Preses Les Preses, la Garrotxa Josep Pla Hospital Universitari de Bellvitge L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Albert de Pineda – Pinearq Unitat Polivalent de Salut Mental L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Joan Ramon Mir

292

Hospital Santa Maria Lleida, el Segrià

CAP Polinyà Polinyà, el Vallès Occidental

Humbert Costas, Manuel Gómez – Mestura Arquitectes

Manuel Sánchez-Villanueva – Haz Arquitectura Hospital de la Cerdanya Puigcerdà, la Cerdanya

Hospital Sant Joan de Déu Manresa, el Bages Estudi PSP Arquitectura

Albert Pineda, Manuel Brullet, Brullet-Pineda Arquitectes

CAP Moià Moià, el Bages

CL Puigdàlber Puigdàlber, l’Alt Penedès

Pons-Julian Arquitectes

Manel Julià

CAP Molins de Rei Molins de Rei, el Baix Llobregat

Hospital Sant Joan de Reus Reus, el Baix Camp

Hospital de Mollet Mollet del Vallès, el Vallès Oriental

300

Ramon Sanabria, Lídia Planas – Rsanabria Arquitectes Associats; Josep M. Arimon, Francesc Sandalines – Arquitectura Ingeniería Salud CAP Palau Palau de Plegamans, el Vallès Occidental Casanovas, Graus, Pérez Arquitectes

CAP Ripollet Ripollet, el Vallès Occidental Baas, Jordi Badia

Mario Corea, Lluís Moran Hospital de la Garrotxa Olot, la Garrotxa

306

Corea & Moran Arquitectura, Pich-Aguilera Architects

Josep Francesc Guàrdia

en procÉS

304

302

Centre Sociosanitari Ripollet el Ripollet, el Vallès Occidental Carlos Martín CAP Gràcia Sabadell, el Vallès Occidental Sergi Blanch, Sandra Rodà Hospital de Sant Boi Sant Boi de Llobregat, el Baix Llogregat Codina Prat Valls, Arquitectes Associats

CAP Sant Cugat del Vallès 3 Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental

308

Cristina Fernández, Markus Lauber – Labb Arquitectura CL Sant Jordi Desvalls Sant Jordi Desvalls, el Gironès Abad, Altabàs, Alvaro, Raventós Arquitectes CL Solivella Solivella, la Conca de Barberà Jaume Soler CAP Súria Súria, el Bages Enric Sala Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII Tarragona, el Tarragonès José Manuel Quiñoa, Jordi Casassas CAP Sant Salvador Tarragona, el Tarragonès Carlos Francesch, Araceli Manzano, Esther Flavià Hospital de Terrassa Terrassa, el Vallès Occidental Isabel Pascual, Bernat Fernández

CAP Tordera Tordera, el Maresme

310

Carles Muro

CAP Torrelles de Llobregat Torrelles de Llobregat, el Baix Llobregat Anna Martín, Idoia Martín

CL Vilablareix Vilablareix, el Gironès Abad, Altabàs, Alvaro, Raventós Arquitectes

CAP Vilanova del Camí Vilanova del Camí, l’Anoia Xavier Casas, Mónica Sánchez – PI4 Arquitectes

CAP Vila-Rodona Vila-Rodona, l’Alt Camp Carme Marqués

CL Vilobí del Penedès Vilobí del Penedès, l’Alt Penedès Mariona Genís – AGP Arquitectes

312

CL Amer Consultori Local Es tracta d’una edificació compacta d’una sola planta formada per dos volums de proporcions rectangulars i disposada segons el seu costat llarg, perpendicular a la direcció longitudinal de la parcel·la. El centre s’allunya respecte a l’alineació del carrer per tal d’afavorir l’accés de vehicles i ampliar, d’aquesta manera, les voreres existents davant de l’equipament, que són extremadament estretes; es millora així l’accessibilitat de la gent del poble al consultori i se n’afavoreix el bon funcionament.

El volum més exterior acull la pèrgola d’accés i l’àrea de les instal·lacions, i el volum interior, que és el més gran, la resta del programa.

S’accedeix al centre a través d’una zona exterior coberta i d’aquí al vestíbul, que divideix l’àrea del personal administratiu de l’ambulatòria.

Des del vestíbul s’accedeix a la sala d’espera, situada just al davant de la recepció, que s’estén longitudinalment al llarg de tot l’edifici, i dóna servei a les consultes situades a l’altra banda d’aquest espai.

La sala d’espera s’obre cap a l’espai públic d’accés al centre a través d’unes finestres de banda a banda, que afavoreixen les vistes i fan l’espera més agradable.

N

en procÉs

Planta baixa

272

Secció transversal

EMPLAçament c. Guilleries, 5, Amer (la selva) ARQUITECTe Patricio Martinez, MaximiÀ Torruella, Arquitectura.

Vitaller arquitectes ESTRUCTURA Marc Gual INSTAL·LACIONS Carles Casas – ADNET Ingeniería, SL CONSTRUCTOR CISSA, Constructora e Inmobiliaria de Solsona, SA data PROjECTe 2009 data OBRA 2010 PREsSUPost 754.097,03 €

SUPERFíCIE 344,73 m2

273

CAP Progrés-Raval, Badalona Centre Sociosanitari, Centre d’Atenció Primària La situació de l’edifici pretén donar resposta als problemes que suposa l’aparició d’un buit en un teixit homogeni com és el Raval de Badalona, una retícula dissenyada per tal que l’únic espai públic sigui el carrer. L’edifici dóna façana a una nova plaça i, en separar-se de les construccions contigües, genera un pati que serveix d’accés. El nou CAP conforma, juntament amb un futur equipament municipal, un nou espai urbà.

L’edifici s’estructura en dos volums diferenciats. El primer és una planta baixa força opaca que s’adossa a la paret mitgera. El volum de consultes apareix com un prisma que es recolza en la planta baixa de color negre. Un únic pilar molt expressiu separa el porxo i el pati d’accés de la resta de l’espai públic. Aquesta caixa és opaca en els extrems, però totalment oberta cap a la plaça amb un filtre continu format per una gelosia ceràmica, darrere de la qual hi ha un mur cortina que dóna transparència total a les sales d’espera vers l’espai públic.

N

Secció longitudinal

Secció transversal

en procÉs

Planta baixa

274

EMPLAçament C. General Weyler, 44, Badalona (el barcelonès) Arquitecte BAAS, Jordi Badia ESTRUCTURA BIS Arquitectes INSTAL·LACIONS Lluís J. Duart, SL CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONES PÉREZ VILLONA, SA DATA PROJECTE 2001

DATA OBRA 2007-2010 PRESSUPOST 1.382.708 € SUPERFíCIE 1.235 m2

275

Equipaments Sanitaris Cotxeres Borbó, Barcelona Centre Sociosanitari i Centre d’Atenció Primària Es proposa la creació d’un centre sociosanitari i cultural amb una visió territorial integrada. Les intencions bàsiques de l’edifici projectat són: – Significar la seqüència permeable dels espais lliures mitjançant actuacions de caràcter volumètric i programàtic que valorin i emfatitzin les visuals i recorreguts interiors i exteriors de l’edificació; aportar, així mateix, continuïtat urbana a tots aquests espais i mantenir el caràcter unitari del volum edificat amb la façana principal a l’avinguda de Borbó.

– Generar espais intersticials buits que afavoreixin les millors il·luminacions naturals, alhora que responguin a les lectures d’espais lliures seqüencials que permeabilitzin el conjunt.

– Des del punt de vista funcional, generar sinergies i agrupacions dels centres de caràcter ambulatori que siguin compatibles, sense perdre l’autonomia de cadascun d’aquests, valorant especialment el caràcter d’intimitat que el centre sociosanitari demanda.

– Proposar, des de l’ètica sostenible, criteris de disseny que afavoreixin els processos tèrmics i d’il·luminació i ventilació naturals, optimitzant les metodologies i tecnologies per aconseguir una gran reducció del consum energètic.

N

en procÉS

Planta baixa

276

Secció longitudinal

EMPLAçAMENT AV. DE BORBÓ, 18-52, BARCELONA (el barcelonès) ARQUITECTE LAVIÑA – DE LA VILLA, ARQUITECTURA ESTRUCTURA JOSEP MARIA GENESCÀ – GENESCÀ–MOLIST, SL, JAIME SANTOS INSTAL·LACIONS ALBERT MITJÀ, MANUEL ÁVILA, JOAN ESCANELLES – PGI GRUP CONSTRUCTOR SACYR data PROjECTe 2005-2007 data OBRA 2008-2010 PREsSUPost 12.903.385 € SUPERFíCIE 16.204 m2

277

CAP Les Corts, Barcelona Centre d’Atenció Primària L’edifici, situat al barri de Les Corts de Barcelona, ocupa una parcel·la atípica en què tres dels seus costats es troben lliures.

Es desenvolupa en dues plantes soterrani, planta baixa, altell i sis plantes. Als soterranis hi trobem l’aparcament, les consultes d’educació sanitària i les dependències del personal; a la planta baixa es resolen els accessos, l’atenció primària i les consultes de pediatria; a la planta altell, s’ubica el club social; les tres primeres plantes allotgen les consultes del CAP; a la quarta planta, els espais comuns de la residència; i, finalment, a les dues últimes plantes, les habitacions per als malalts mentals.

Es planteja un volum blanc que literalment vola en les seves tres cares lliures.

En retrocedir la planta baixa i l’altell, el volum superior flota sobre la cantonada.

Aquest efecte s’accentua gràcies a la materialització del volum inferior amb una pell d’u-glass il·luminada, que actua com a llanterna i dramatitza la lleugeresa de la massa blanca superior.

Per aconseguir més flexibilitat de planta, el nucli vertical se situa contra la mitgera i esdevé un pati central que organitza, il·lumina i ventila totes les estances interiors.

N

en procÉs

Planta primera

278

Secció

EMPLAçament C. EQUADOR / C. MONTNEGRE, BARCELONA (el barcelonès) Arquitecte ALONSO, BALAGUER I ARQUITECTES ASSOCIATS ESTRUCTURA AREA 5 INSTAL·LACIONS PGI GRUP CONSTRUCTOR TAU ICESA DATA PROJECTE 2006 DATA OBRA 2009-2010

PRESSUPOST 7.779.637,11 € SUPERFíCIE 8.175 m2

279

CAP Sant Martí, Barcelona Centre d’Atenció Primària El solar, amb façana principal al carrer Fluvià, té forma pràcticament rectangular i està situat entre dos blocs d’habitatges d’11 plantes d’alçària, que presenten diverses servituds dominants de vistes que s’han respectat en dissenyar l’edifici.

El projecte persegueix dos objectius principals: assumir els aspectes urbanístics contemplats al Pla Especial Urbanístic de Concreció i Ordenació redactat i, en segon lloc, respondre acuradament al programa funcional exigit per a aquest tipus de centre.

L’edifici, de dues plantes, ocupa la totalitat del solar, amb accessos tant des del carrer Fluvià com des de la plaça de la Infància, aprofitant la diferència de cota d’aquests dos espais exteriors. Concèntrics al perímetre exterior de la planta, es projecten tres patis rectangulars que, a més d’il·luminar i ventilar les estances del programa funcional, articulen la disposició de les diferents àrees a les plantes semisoterrani i planta baixa. Damunt del basament que conformen les dues plantes, s’aixeca un volum de cinc plantes, situat a la part sud del solar; es té en compte la presència i orientació dels habitatges existents al límit del solar.

en procÉs

N

Planta baixa

280

Secció longitudinal

EMPLAÇAMENT C. FLUVIÀ, 211, BARCELONA (el barcelonès) ARQUITECTe FRANCISCO GALLARDO – GB ARQUITECTES ESTRUCTURA BIS Arquitectes INSTAL·LACIONS LluÍs J. Duart, sl CONSTRUCTOR Fomento de Obras y Construcciones data PROjECTe 2006 data OBRA 2008-2010 PREsSUPost 3.000.000 € SUPERFíCIE 3.500 m2

281

Banc de Sang i Teixits, Barcelona El Banc de Sang i Teixits (BST) està concebut com una gran caixa de formigó blanc dins de la qual se situen quatre nuclis, que agrupen els accessos i els serveis de l’edifici. El seu concepte energètic i les seves condicions de salut i confort el converteixen en un referent en sostenibilitat.

El gruixut mur de la façana actua com un escut exterior contra el sobreescalfament; les finestres disposen de vidres amb una elevada protecció solar i persianes que reflecteixen la calor i transporten la llum cap a l’interior. El sistema de climatització disposa dels sistemes d’estalvi més innovadors que permeten aprofitar al màxim les condicions naturals i l’energia de l’aire interior.

La suma d’aquestes estratègies permet estalviar més del 80% del consum energètic que requeriria un edifici convencional amb tancament de vidre, i fa que sigui un dels edificis pioners en innovació tecnològica i estratègies de lluita contra el canvi climàtic al Mediterrani, amb un estalvi de més d’un milió de kWh anuals, que equival a una reducció d’emissions de 650Tm de CO2 cada any.

Premi ENDESA a la promoció immobiliària més sostenible 2009

N

Secció transversal

en procÉs

Planta tipus

282

EMPLAçament P. DEL TAULAT, 106-116 / C. LOPE DE VEGA, 1-3, barcelona (el barcelonès) Arquitecte JOAN SABATÉ, ÀLEX CAZURRA, HORACIO ESPECHE – SaAS, SABATÉ ASSOCIATS ESTRUCTURA BRUFAU, OBIOL, MOYA & ASSOCIATS, SL – BOMA

INSTAL·LACIONS grupo JG, INGENIEROS CONSULTORES de proyectos, sa CONSTRUCTOR GIO DATA PROJECTE 2008 DATA OBRA 2008-2010 PRESSUPOST 30.000.000 € SUPERFíCIE 9.998 m2

283

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona El projecte proposa una arquitectura integrada a l’Eixample, reinterpretant, però, la relació entre l’edifici i la ciutat. Es recula la façana de la planta baixa, s’il·lumina el soterrani amb patis a façana, se singularitza el xamfrà i es dota la ciutat d’una coberta per a usos públics, com un jardí elevat.

Els pavellons de l’Hospital Clínic es col·loquen en el nou edifici com una sèrie de franges paral·leles de llum i plens que poden tenir continuïtat en el futur cap als nous edificis de l’hospital.

L’accés des del xamfrà dóna continuïtat a l’espai públic; es busca la llum interior cap a l’atri-pati, on s’organitza i es percep la verticalitat de l’edifici.

La façana es treballa en doble pell per tal d’optimitzar el comportament tèrmic i acústic, i permet una superfície exterior de vidre notablement regular, a través de la qual s’aprecia la diversitat del programa interior atès que, com a hospital de caràcter urbà, superposa activitats molt diverses.

El conjunt dóna com a resultat un edifici amb uns aspectes formals de compacitat, ordre i sobrietat que s’integren dins el context de l’Eixample.

N

en procÉS

Planta quarta

284

Secció transversal

EMPLAÇAMENT c. Provença, 164-182, Barcelona (el barcelonès) ARQUITECTe Joan M. Pascual, Ferran de los Santos, Josep Pérez, Ramon Torrents, Roger Paez – estudi psp arquitectura, aib estudi d’arquitectes ESTRUCTURA rafael bellmunt, laura bellmunt – BB arquitectes; robert brufau, alícia huguet – BOMA INSTAL·LACIONS àngel sánchez, amalia fuentes, víctor gonzález – Grupo JG, Ingenieros Consultores de Proyectos, SA data PROjECTe 2010

data OBRA 2010- SUPERFíCIE 59.317 m2

285

Equipaments Sanitaris Casernes de Sant Andreu, Barcelona Centre d’Atenció Primària, Centre de Salut Mental i Centre Sociosanitari El projecte es genera a partir de l’estratificació del volum proposat pel pla que permet una ocupació màxima del solar del 80%. Aquesta estratificació en vertical genera dos grans patis mixtos de ventilació, que s’obren a les testeres laterals dels passatges existents entre els diferents equipaments. Aquests dos patis aporten llum i vistes a les dependències de l’edifici.

Des del punt de vista compositiu, aquesta estructura d’equipaments defineix unes directrius d’organització, que es contraposen a les directrius dels habitatges del conjunt.

Per la gran densitat de l’edificació, es proposa buidar la planta baixa amb unes zones porxades per tal de restar massificació al conjunt, ampliar els passatges laterals i qualificar les zones d’accés a l’edifici. El programa es desenvolupa en planta soterrani, planta baixa i quatre plantes. D’aquest volum de quatre plantes, es deixa de construir l’última planta en una franja paral·lela als patis, per tal d’aconseguir que aquests tinguin menys alçària i, per tant, més llum.

L’aprofitament òptim de la superfície s’aconsegueix amb l’agrupació dels espais.

Un nucli central alberga les tres escales (una per a cada programa). L’accés dels usuaris es realitza per la planta baixa de l’edifici.

Secció transversal N

en procÉs

Planta baixa

286

EMPLAçament C. FERNANDO PESSOA, 47-51, BARCELONA (el barcelonès) Arquitecte MANEL BRULLET, ALFONSO DE LUNA, JAUME PIÑOL, ALBERT CARCERENY, VOLKER ZIMMERMAN — BRULLET I ASSOCIATS ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO — MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS MIQUEL PORTELL – PORTELL-BRUNÉS ENGINYERS, SLP CONSTRUCTOR SACYR DATA PROJECTE 2009 DATA OBRA 2010- PRESSUPOST 21.673.326,71 € SUPERFíCIE 18.708 m2

287

CAP La Garriga Centre d’Atenció Primària L’edifici s’estructura en dos volums: Un primer volum compacte reconstrueix el desnivell entre el carrer Sant Francesc i el parc, format per la planta baixa i la planta -1.

Es defineix amb uns bancals de formigó que es perllonguen al llarg del parc.

Els bancals es tallen i s’endinsen amb patis arbrats i amb la gran obertura de la zona d’espera de la planta baixa, que travessa l’edifici fins al carrer de baixada.

Un segon volum lineal tipus loggia, que està orientat a ponent. Aquest volum recula respecte al parc. És un cos de dues plantes on les zones d’espera se situen enfront del doble espai de la loggia amb vistes al parc, al riu i a la Doma. Les zones d’espera i circulació es fan al llarg del doble espai de la loggia (control solar), mentre que les consultes s’orienten a nord i est, i donen al carrer.

L’escala es converteix en una finestra vers el parc des de la baixada de l’església i la cruïlla del carrer Sant Francesc i el torrent de la Sínia, des d’on s’accedeix al CAP. N

en procÉs

Planta baixa

Secció transversal

288

EMPLAçament C. Sant Francesc s/n, La Garriga (el vallès oriental) ARQUITECTe roldán+berengué, arqts.

ESTRUCTURA Bernuz-Fernández Arquitectes, SL INSTAl·LACIONS Einesa Ingeniería, SL CONSTRUCTOR ROGASA data PROjECTe 2007 data OBRA 2009-2010 PREsSUPOst 3.302.566 € SUPERFíCIE 1.690 m2

289

CAP L’Aldea Centre d’Atenció Primària El solar se situa en el punt d’unió d’un dels camins «ligallos» i un carrer de nova creació fruit de l’ordenació urbana actual. En aquest punt se sobreposen dues trames: la tradicional dels conreus d’arròs i l’abstracció urbanística.

En un solar sense referents físics construïts, per la falta de consolidació urbana, el projecte deixa aflorar les traces preexistents, reforçant-les i creant alhora un edifici singular que respon a les condicions de l’entorn i el medi físic i natural al límit del Delta, i a les condicions d’ús, fruit de la seva funció i ubicació. Per aquest motiu, l’accés se situa a la cantonada nord del solar, ja que és el punt on hi haurà més afluència de gent i connecta directament amb la resta d’equipaments com l’ajuntament i la zona esportiva.

A la planta baixa de l’edifici se situa tot el programa d’ús públic, mentre que al primer pis del cos de dues plantes se situa tot el programa d’ús intern que no requereix contacte amb els accessos i les zones públiques, com les zones de personal sanitari, l’administració i les instal·lacions.

N

Secció transversal

en procÉs

Planta baixa

290

EMPLAçament C. LIGALLO DE CARVALLO / C. H-23, POLÍGON 12, PARCEL·LA 33 A, L’ALDEA (el baix ebre) Arquitecte JOSEP CAMPS, OLGA FELIP ESTRUCTURA MIQUEL LLORENS – GMK ASSOCIATS, SL INSTAL·LACIONS JOAN ANTONI GONZÁLEZ

CONSTRUCTOR CONSTRUCCIONS N. SOLÉ, SL DATA PROJECTE 2008 DATA OBRA 2009-2010 PRESSUPOST 1.832.517,43 € SUPERFíCIE 1.335,68 m2

291

Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat Consultes Externes

L’ampliació de l’Hospital de Bellvitge s’ubica en una zona en plena transformació que, amb la creació de noves infraestructures, pretén convertir-se en un barri més amable i adaptat a l’usuari.

La intervenció es desenvolupa en dues fases. La primera correspon al nou edifici de consultes externes. La intervenció, de forma rectangular, es produeix al costat de l’edifici existent i ocupa la zona que separa l’hospital de la zona universitària.

El solar és pràcticament horitzontal amb una lleugera inclinació nord-sud, amb la cota més baixa al costat sud.

L’estructura de les circulacions connecta de manera molt adequada els diferents mòduls o unitats que integren la proposta. S’ha projectat un edifici de forma lineal, que agrupa mòduls de consultes al voltant d’una sèrie de patis que espongen l’edifici. El seu esquema general s’organitza en dos passadissos diferenciant la circulació de públic, al costat est, i la de personal, al costat oest. Els accessos se situen en l’extrem sud de l’edifici.

N

en procÉs

Planta baixa

292

EMPLAçament AV. DE LA FEIXA LLARGA, S/N, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (el barcelonès) Arquitecte ALBERT DE PINEDA – PINEARQ ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO – MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS JOSEP ZALDIVAR – GRUPO JG, INGENIEROS CONSULTORES DE PROYECTOS, SA CONSTRUCTOR OHL & CORSAN – CORVIAM DATA PROJECTE 2003 DATA OBRA 2003-2005 PRESSUPOST 11.714.925,70 € SUPERFíCIE 11.400 m2; 7.845 m2 URBANItZACIÓ

293

Secció longitudinal

294

295

Hospital Universitari de Bellvitge Edifici tecnoquirúrgic i pont de connexió La construcció del nou edifici tecnoquirúrgic suposa la segona fase de l’ampliació de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Aquesta fase suposa una veritable aposta de futur per tal d’incrementar la capacitat assistencial, l’eficiència i la comoditat de les instal·lacions. L’estructura hospitalària, que està previst que s’acabi a finals de 2010, acollirà, en una superfície de 42.000 m2 distribuïda en quatre plantes, la major part de dispositius tecnològics necessaris perquè l’hospital se situï entre els més moderns d’Europa.

Situat entre l’edifici de consultes externes i la part posterior de l’hospital, aquest nou edifici tindrà un bloc quirúrgic centralitzat que inclourà 31 quiròfans totalment equipats i una unitat d’hospitalització de malalts crítics amb 80 llits. Així mateix, se situaran en aquestes dependències els serveis de farmàcia i esterilització. Una de les millores més importants serà la incorporació del nou servei d’Urgències, que incrementarà substancialment la seva capacitat estructural.

N

Planta baixa

296

Secció

EMPLAçament AV. DE LA FEIXA LLARGA, S/N, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (el barcelonès) Arquitecte ALBERT DE PINEDA – PINEARQ ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO – MANUEL ARGUIJO Y ASOCIADOS, SL INSTAL·LACIONS JOSEP ZALDIVAR – GRUPO JG, INGENIEROS CONSULTORES DE PROYECTOS, SA CONSTRUCTOR ESTRUCTURA: ACCIONA; OBRA CIVIL: DRAGADOS, comsa DATA PROJECTE 2006 DATA OBRA 2010 PRESsUPost ESTRUCTURA: 10.423.940,97 €; OBRA CIVIL: 49.351.792,78 € SUPERFíCIE 45.608,65 m2; 1.691,45 m2 URBANItZACIÓ

297

Hospital Universitari de Bellvitge Parc Científic El Nou Campus de Ciències de la Salut-BIOPOL és una nova infraestructura del sistema d’innovació i tecnologia situada dins del recinte de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

L’objectiu de la proposta és consolidar els dos àmbits edificables, hospitalari i universitari i de recerca, diferenciant-los formalment.

El Campus està format pels edificis següents: 1. Ampliació de l’aulari; 2. Clíniques d’odontologia i podologia; 3. Edifici per als espais departamentals; 4. Un nou estabulari; 5. Construcció de la nova seu de l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya); 6. Construcció de la nova seu de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge).

El caràcter de la proposta es regeix per la voluntat de crear un gran espai públic-plaça col·lectiva com a aglutinador dels diferents corrents i fluxos que es produeixen en aquest campus polivalent. Aquest gran espai es planteja a la zona sud dels edificis existents i es relaciona directament amb l’actual entrada principal de l’hospital.

Els edificis que es proposen a la zona sud del Campus –IBEC, IDIBELL i aulari–s’ordenen per projectar un nou front urbà de la Gran Via i confereixen al conjunt una vocació metropolitana per tal de situar-lo com un referent urbanístic de la ciutat.

N

Planta baixa

298

EMPLAçament AV. DE LA FEIXA LLARGA, S/N, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (el barcelonès) ARQUITECTe ALBERT DE PINEDA – PINEARQ ESTRUCTURA MANUEL ARGUIJO y asociados, sl INSTAL·lACIONS AHMED METHWALLY – IMETCO data PROjecte 2008

PRESsUPost 35.252.063 € SUPERFíCIE 35.621,84 m2

299

Hospital de Mollet El projecte es planteja com un volum horitzontal calat per patis de llum que s’adequa a la topografia. L’edifici s’adapta als condicionants del solar, s’escalona aprofitant el pendent per alleugerir la seva volumetria i reduir l’impacte visual. En la direcció transversal, l’edifici passa de dues plantes a la part oest a tres plantes a la part est.

Es projecta un edifici horitzontal, on la plaça pública d’accés entra fins a l’edifici i forma una gran rambla pública de comunicació.

L’hospital proposat és un sistema que organitza subsistemes de servei. El públic, el metge i el tècnic es jerarquitzen i es connecten mitjançant circulacions que formen una seqüència, que defineix restriccions a les possibilitats d’accés. El sistema proposat és capaç d’adaptar-se als canvis d’ús i podrà créixer en una futura ampliació de serveis.

L’hospital incorpora criteris de sostenibilitat, estalvi energètic i aprofitament de recursos naturals. Les façanes i les cobertes s’aïllen tèrmicament i la ventilació i la il·luminació es realitzen a través de patis.

N

Secció transversal

en procÉs

Planta baixa

300

EMPLAçament Ronda dels Pinetons, MOLLET DEL VALLÈS (el vallès oriental) Arquitecte COREA & MORAN arquitectura ESTRUCTURA BIS ARQUITECTES INSTAL·LACIONS SETRHI-SÉTAÉ CONSTRUCTOR ACCIONA DATA PROJECTE 2004-2005 DATA OBRA 2007-2010 PRESSUPOST 35.921.950 € SUPERFíCIE 26.650 m2

301

Hospital de la Garrotxa, Olot El solar se situa a la vall del Ridaura, amb un pendent accentuat en sentit sud-nord, en un entorn forestal immillorable, amb magnífiques vistes. La proposta es planteja com un edifici horitzontal i escalonat que s’adapta a la topografia natural del terreny, on totes les plantes estan en contacte amb el sòl.

L’edifici s’articula a partir de barres longitudinals en sentit est-oest i fingers en sentit nord-sud; es creen així grans patis enjardinats adaptats a la topografia.

No es planteja un únic volum edificatori, sinó que es disposa de diferents espais permeables. Aquesta fragmentació volumètrica permet aprofitar les magnífiques vistes, a més d’aproximar l’edifici a l’escala humana.

La proposta fomenta la transparència i permet l’entrada de llum a través dels patis i lluernes en totes les estances i passadissos.

L’entrada principal se situa a la planta superior de l’edifici, i la majoria del programa se situa en les plantes inferiors; es crea una imatge d’edifici d’una planta, molt respectuós amb l’entorn.

Les façanes són de vidre, d’alumini extrusionat i formigó vist; aquests elements determinen la seva imatge exterior des dels àmbits més públics.

N

Sección transversal

en procÉS

Planta primera

302

EMPLAÇAMENT AV. PLA DE DALT / C. DR. BARTRINA. OLOT (LA GARROTXA) ARQUITECTE RAMON SANABRIA, LÍDIA PLANAS – RSANABRIA ARQUITECTES ASSOCIATS; JOSEP M. ARIMON, FRANCESC SANDALINES – ARQUITECTURA INGENIERIA SALUD

ESTRUCTURA STATIC INGENIERÍA, SA INSTAL·LACIONS ANDREU PÉREZ, QUIM SAJET, JAUME BONEU, EMILIO MANRIQUE, DAN CAPARRÓS CONSTRUCTOR SACYR-TAU-UTE DATA PROJECTE 2007 DATA OBRA 2009- PRESSUPOST 32.705.695,52 €

SUPERFÍCIE 27.551,11 m2

303

Hospital de la Cerdanya, Puigcerdà El nou hospital se situa als afores de la localitat de Puigcerdà, emmarcat dins d’un pla d’ordenació urbana.

La superfície total construïda del projecte inclou l’hospital, el centre d’atenció primària, l’heliport, les instal·lacions i l’aparcament. L’edifici de l’hospital es col·loca totalment al nord del solar per així aconseguir un espai lliure a la façana sud de l’edifici i evitar l’ombra del bloc d’edificis de quatre plantes del davant.

L’edifici es planteja com un volum únic i compacte, amb la façana més llarga orientada estrictament al sud. La seva composició horitzontal, el gran terrat i el contrapunt vertical de la torre d’instal·lacions organitzen i personalitzen tot el seu entorn.

Amb la volumetria de l’hospital s’ha buscat una imatge contundent, de gran equipament i de fita urbana, que caracteritzi el nou eixample urbà de Puigcerdà.

Tot l’edifici s’orienta cap al sud per captar la llum del sol; totes les habitacions de les unitats d’hospitalització i les principals peces d’assistència i espera dels usuaris tenen una bona insolació a partir de les façanes, dels patis interiors i de les claraboies del sostre.

N

Secció transversal

en procÉs

Planta baixa

304

EMPLAçament PLA DE LA RIGOLISA, PUIGCERDÀ (la cerdanya) Arquitecte BRULLET-PINEDA ARQUITECTES ESTRUCTURA GERARDO RODRÍGUEZ – STATIC INGENIERÍA, SA INSTAL·LACIONS JOSEP ZALDIVAR — GRUPO JG, INGENIEROS CONSULTORES DE PROYECTOS, SA CONSTRUCTOR UTE HOSPITAL PUIGCERDÀ — COPISA + AGEFRED DATA PROJECTE 2007 DATA OBRA 2009-2010

PRESSUPOST 22.898.517,90 € SUPERFíCIE 19.106,40 m2

305

Hospital de Sant Joan de Reus El projecte vol aprofitar al màxim les característiques del lloc, dins d’un parc tecnològic, optimitzant el programa funcional i la seva interrelació amb l’entorn.

L’edifici es planteja com una gran nau horitzontal calada amb patis de llum, sobre la qual floten sis volums d’hospitalització de dues plantes amb cobertes verdes.

Aquests volums es connecten a un gran espai de circulació pública (rambla), que, amb la inclinació de la façana i el projecte d’uns edificis annexos més baixos i arrodonits, fan més amable la percepció de l’edifici i n’humanitzen l’escala.

El projecte s’organitza sobre dos eixos o carrers. A l’eix mèdic, situat a la part nord del solar, es troben els accessos i sortides de la part logística i de l’aparcament.

L’eix públic, a la part sud, s’obre cap al passeig de nova creació. Des d’una plaça, que s’introdueix dins de l’edifici, es realitzen tots els accessos públics a l’hospital.

N

en procÉs

Planta baixa

306

Secció longitudinal

EMPLAçament via bellicens s/N, REUS (el baix camp) Arquitecte COREA & MORAN ARQUITECTURA, PICH-AGUILERA ARCHITECTS ESTRUCTURA BIS ARQUITECTES INSTAL·LACIONS ENGYNIA, PGI grup CONSTRUCTOR DRAGADOS / AVANTIA DATA PROJECTE 2006-2007 DATA OBRA 2007-2010 PRESSUPOST 84.059.940 € SUPERFíCIE 104.910 m2

307

CAP Sant Cugat del Vallès 3, Centre d’Atenció Primària Aquest equipament públic, situat en un entorn de nous habitatges, configura i organitza el sector.

Això s’assoleix a partir d’una alineació que prové de l’entorn existent, i que busca la finestra urbana de la parcel·la que ens comunica amb el gran parc central del turó.

L’edifici se situa en l’extrem superior de la parcel·la i genera una plaça que neix amb l’objectiu de donar un espai públic de caràcter urbà d’accés al CAP. La volumetria es genera a partir de la relació de l’edifici amb l’entorn immediat.

Un voladís atrau el públic i marca la diafanitat de l’entrada. El volum genera a l’interior patis, els quals agrupen al seu voltant les sales d’espera i les circulacions.

A l’exterior crea terrasses, oferint així uns espais de vida. La materialització de la façana canvia en funció de si és massa o és buidat; la primera és de formigó in situ i de vidre amb una pell de fusta la segona.

L’edifici conté el futur Centre d’Atenció Primària a la planta baixa i a la primera planta. A la planta segona se situa el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, i a la tercera, la Unitat de Vigilància Epidemiològica.

N

Secció longitudinal

en procÉs

Planta baixa

308

EMPLAçament CtRA. DE VALLVIDRERA AL SECTOR DEL TURÓ DE CAN MATES, SANT CUGAT DEL VALLÈS (el vallès occidental) Arquitecte CRISTINA FERNÁNDEZ, MARKUS LAUBER – LABB ARQUITECTURA ESTRUCTURA BRUFAU, OBIOL, MOYA & ASSOCIATS, SL – BOMA INSTAL·LACIONS grupo JG, INGENIEROS CONSULTORES de proyectos, sa CONSTRUCTOR F0mento de constucciones y contratas – FCC DATA PROJECTE 2007 DATA OBRA 2009-2010 PRESSUPOST 5.800.000 € SUPERFíCIE 3.538 m2

309

CAP Tordera Centre d’Atenció Primària El programa s’organitza en un rectangle situat a la part més alta del solar. Aquest primer rectangle renuncia a un rectangle menor en una cantonada, que marca l’entrada i ofereix un petit espai públic abans d’accedir a l’edifici.

Des de l’entrada, s’arriba a un vestíbul que dóna accés a l’àrea d’educació sanitària, les àrees assistencials, l’àrea d’atenció continuada i, a través d’un accés restringit, al nucli que porta a les àrees de personal, emmagatzematge i instal·lacions.

Les àrees assistencials, que constitueixen el nucli vertebrador de l’activitat, s’organitzen en grups de quatre, per tal de produir una certa fragmentació de les sales d’espera. Un pati acompanya cadascuna de les sales d’espera, i garanteix la presència de llum natural; aquests patis il·luminen també les consultes. Els acabats de les sales d’espera permetran, principalment gràcies al seu color, oferir una identitat a les diferents àrees i una sensació d’orientació als usuaris. Tots els espais, excepte els sanitaris i magatzems, disposen de llum natural.

Les àrees de personal es disposen en una planta inferior, oberta a un petit jardí.

Els patis de la planta superior es converteixen en claraboies que il·luminen i puntuen el passadís d’accés a les diferents dependències.

N

Secció transversal

en procÉs

Planta baixa

310

EMPLAçament C. DOCTOR CARRERAS, S/N, TORDERA (el maresme) Arquitecte CARLES MURO ESTRUCTURA XAVIER AGUILÓ — brufau, obiol, moya & associats, sl – BOMA INSTAL·LACIONS ALBERT SALAZAR, CRISTIAN GONZÁLEZ — AIA

CONSTRUCTOR CONSTRUCTORA SAN JOSÉ DATA PROJECTE 2007 DATA OBRA 2009-2010 PRESSUPOST 2.272.889,17 € SUPERFíCIE 1.600 m2

311

CAP Vilanova del Camí Centre d’Atenció Primària Tenint en compte la ubicació, el tipus de programa, la seva superfície i el procés de transformació de la zona, es proposa un tipus d’edifici en planta baixa més pis, amb unes circulacions i uns esquemes de funcionament clars, i que es tanca en si mateix per mantenir la privacitat que demana el tipus de programa i la situació actual de la zona en transformació.

Exteriorment, l’edifici es presenta com un volum blanc elevat sobre un sòcol fragmentat de formigó. En els intersticis d’aquest sòcol s’ubiquen els accessos. El diàleg amb l’entorn urbà es manifesta amb el joc de volums de diferents materials i textures.

A l’interior, els materials dels diferents espais juntament amb una il·luminació natural indirecta aconsegueixen la tranquil·litat que requereix l’ús sanitari.

Es disposa tot el programa d’accés públic a la planta baixa per facilitar l’accessibilitat. Això permet una volumetria amb un marcat caràcter horitzontal, amable amb el seu entorn urbà.

S’ha plantejat un esquema d’edifici en barres, que permeti la fàcil sectorització de les àrees del programa i unes circulacions clares amb uns patis que proporcionin una bona il·luminació i ventilació de les peces.

N

en procÉS

Planta baixa

312

Secció longitudinal

EMPLAÇAMENT Ctra. de Vilanova i la Geltrú (C-244) a Vilanova del Camí (l’anoia) ARQUITECTe Xavier Casas, Mónica Sánchez – PI4 Arquitectes ESTRUCTURA Manel Fernández INSTAL·LACIONES Manel Comas, Javier Mateos CONSTRUCTOR Constructora de Calaf data projecte 2007 data OBRA 2009-2010 PREsSUPost 1.662.411,73 € SUPERFÍCIE 1.544 m2

313

Cronologia. Model sanitari català De les transferències a la LOSC: antecedents del model sanitari català 1980 La Generalitat aprova el primer Mapa sanitari.

1981 La Generalitat rep les transferències en matèria sanitària.

• Centres i serveis sanitaris (Insalud i AISNA) i socials (Imserso).

• Llits: 30% de la Seguretat Social, 70% altres.

1981-1983 Inici de la gestió.

• Desplegament del Mapa sanitari de Catalunya, una proposta que recull la voluntat d’aprofitar tots els recursos existents.

• Acreditació de centres.

• Primera ordre de concerts de serveis sanitaris.

1983-1989 S’estableixen les bases del model.

• Creació de l’Institut Català de la Salut (ICS), entitat gestora de les prestacions i els serveis sanitaris de la Seguretat Social.

• Creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP).

• Inici de la reforma de l’atenció primària (RAP).

• Pla de reordenació hospitalària.

• Descentralització i control de la gestió.

1989-1990 Transició.

• Inici de la separació de finançament i provisió amb la creació de la Direcció General de Recursos Econòmics de la Seguretat Social (DGRESS).

• Nou paper de l’ICS: productor de serveis.

• Inici d’una nova cultura organitzativa.

1990 Aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC).

Es formalitza el model sanitari català.

Principis de la LOSC • La sanitat és un servei públic, finançat públicament.

• Assistència sanitària universal.

• Sistema sanitari integrat: èmfasi en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

• Equitat i superació de les desigualtats territorials i socials en la prestació dels serveis sanitaris.

• Racionalització, eficàcia, simplificació i eficiència

314

La LOSC configura el model sanitari català • Separació de la funció de finançament i compra de serveis de la provisió dels serveis.

• Diversificació de proveïdors.

• Mercat mixt de competència planificada i regulada.

• Diversitat de fórmules de gestió.

• Descentralització de serveis.

• Desconcentració de l’organització: regions sanitàries i sectors sanitaris.

• Participació comunitària: consells de direcció, consells de salut, participació dels òrgans de govern de les institucions sanitàries.

Creació del CatSalut com a asseguradora pública 1991 Es crea el Servei Català de la Salut.

1993 Pla de Salut de Catalunya (1993-1995).

• S’inicia la sèrie de plans de salut que arriben fins a l’actualitat.

1995-1999 Modificació de la LOSC del 1995.

• Aprofundiment en la diversificació de proveïdors en l’àmbit de l’atenció primària.

• Nou model de finançament sanitari 1998-2001.

2001 10 anys de la creació del Servei Català de la Salut.

• Aquest ha assolit de manera efectiva la separació de funcions entre el finançament i la provisió i canvia la seva denominació abreujada, fins ara SCS, per la de CatSalut.

• El CatSalut potencia la funció asseguradora, que inclou la compra de serveis, però també altres funcions.

• La funció de finançament queda fora del seu àmbit i se situa en l’àmbit de l’autoritat legislativa: els pressupostos aprovats pel Parlament.

• Consolidació del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), que agrupa les diferents xarxes existents i els centres i serveis d’atenció primària.

2002 Inici de l’elaboració de la cartera de serveis entesa com a instrument que ha de permetre respondre a les necessitats de la ciutadania.

2003 Revisió del model sanitari per integrar i prioritzar tres grans eixos: salut pública, atenció sanitària i serveis socials, i atenció a la dependència.

• Lliure elecció de metge o metgessa de capçalera i pediatre o pediatra.

315

Cap a un nou sistema català de la salut 2004 Orientació explícita cap a una política integral de salut.

• Revisió de l’organització i del finançament del nou model sanitari amb mesures de descentralització en el territori.

• La funció de planificació se situa en el Departament de Salut.

• Mesura de la satisfacció de la ciutadania: Pla d’enquestes de satisfacció 2004-2012.

• Constitució de la mesa social per a un Acord marc de recursos humans del sistema sanitari.

• Projecte de decret de descentralització.

• Revisió del sistema de finançament.

2005 Tramitació legislativa del Decret de creació dels governs territorials de salut (GTS).

• Signatura dels primers pactes per a la salut amb els ajuntaments.

• Millora de la xarxa d’equipaments sanitaris. Pla d’inversions horitzó 2012: 799 actuacions amb una inversió prevista superior a 3.600 milions d’euros.

• Impuls a la utilització de les tecnologies en salut: primeres proves de recepta electrònica.

• Impuls a la salut pública i comunitària: creació de l’Agència de Protecció de la Salut.

• Millora de l’accessibilitat: diagnòstic ràpid de càncer.

2006 Catalunya té, des del 18 de juny, un nou Estatut.

• Millora del finançament de la despesa sanitària amb un increment en l’aportació directa de l’Estat espanyol i dels recursos addicionals.

• S’aprova el Decret que regula la creació dels governs territorials de salut (GTS), punt de partida del govern compartit de la salut per part de la Generalitat i les administracions locals.

• Creació de la Bioregió prevista en el Pla de recerca i innovació a Catalunya per tal que les empreses, les entitats públiques d’R+D i l’Administració pública potenciïn el sector biomèdic i biotecnològic a Catalunya.

• Creació de la Fundació TICSalut per promoure les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’àmbit de la Salut.

316

Nou model de governança del sistema sanitari: participació, gestió territorial i participació ciutadana 2007 Avanç cap a la descentralització amb 18 GTS constituïts.

• Participació en la posada en marxa de la Llei de la dependència.

• Es promou la participació activa dels i de les professionals: Comissions dels i de les professionals.

• S’aprova la Llei de l’ICS que el transforma en empresa pública.

2008 El sistema de salut s’ha transformat per atendre els reptes de la societat d’avui dia.

• Pla de salut a Catalunya en l’horitzó 2010.

• Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.

• Potenciació de l’abordatge dels principals problemes de salut per mitjà de plans directors (malalties de l’aparell circulatori, oncologia, atenció sociosanitària, salut mental i addiccions, immigració).

• Plans estratègics de reordenació de serveis.

• Avanç en l’ús de les tecnologies de la comunicació: projectes de telemedicina i història clínica compartida.

• Millora de la xarxa d’equipaments sanitaris. Actualització del Pla d’inversions horitzó 2012: 886 actuacions amb una inversió prevista de 4.412 milions d’euros.

• Avanç en la descentralització: 22 GTS constituïts.

2009 18 anys del Servei Català de la Salut.

• Acord de nou finançament per a Catalunya.

• Impuls a la recerca biomèdica i a les empreses biotecnològiques.

• Avanç en l’organització, el finançament i l’excel·lència amb la participació activa dels i de les professionals: Consell de la professió mèdica i Consell de la professió infermera.

• Reforç de l’atenció integral a la persona prioritzant l’atenció primària i comunitària i l’atenció a la dependència i la cronicitat. Pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària.

• Sistema consolidat d’avaluació de resultats sobre la base de la transparència: la Central de Resultats.

• Millora de la xarxa d’equipaments sanitaris. Actualització del Pla d’inversions horitzó 2012: 947 actuacions amb una inversió prevista de 5.323 milions d’euros.

• Avanç en la descentralització: 32 GTS constituïts.

• Aprovació de la primera Llei de Salut Pública de l’Estat espanyol, que incorpora les principals tendències internacionals en la vigilància, promoció i protecció de la salut, i preveu la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, gestionada conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.

Font: Secretaria tècnica CatSalut. Reelaboració pròpia.

317

Arquitectura per a la Salut 18 anys d’arquitectura sanitària a Catalunya CatSalut 1991-2009 Edita Servei Català de la Salut, CatSalut Josep Maria Sabaté Director del CatSalut Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, COAC Lluís Comerón i Graupera Degà del COAC

Consell editor

Josep Maria Sabaté Director del CatSalut Eva Sànchez Directora de l’Àrea de Patrimoni i Inversions del CatSalut Jordi Lamas Gerent d’Infraestructures del CatSalut Marta Álvarez Gerent econòmica del CatSalut

Direcció de l’edició Jorge Batesteza Marta Poch

Coordinació de l’edició

Servei de publicacions del COAC

Equip editorial Pilar Boixareu Manel Devesa Jordi Sospedra

Col·laboració

Àrea de Patrimoni i Inversions del CatSalut Secretaria Tècnica del CatSalut Direcció de Planificació i Avaluació del Departament de Salut Gabinet de la Consellera

Disseny gràfic

Salon de Thé

Traducció i correcció

Marta Roigé

Reproducció digital Lowmart

Impressió SYL

DL: B19.484-10 ISBN: 978-84-96842-49-6 © d’aquesta edició 2010 Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Plaça Nova, 5. 08002 Barcelona Tel.: +34 93 306 78 06 www.coac.net Servei Català de la Salut Travessera de les Corts, 131-159.

Edifici Olímpia. 08028 Barcelona Tel.: +34 93 403 85 85 www.gencat.cat/catsalut © dels textos: els seus autors © de les imatges: els seus autors

Fotografies Luis Alonso: p. 279 Joan Arnau Farràs: p. 256, 257, 258, 259 Aleix Bagué: p. 168, 169, 170, 171/ 200, 201, 202, 203/ 214, 215, 216, 217 Jordi Bernadó: p. 72, 73/ 79•/ 112/ 114, 115/ 130, 131, 132, 133 Josep Camps: p. 291 Jordi Canosa: p. 124, 125, 126, 127/ 128, 129/ 230, 234/ 264, 265, 266, 267 Lluís Casals: p. 18•/ 19•/ 61•/ 96, 97/ 120, 121/ 164, 165, 166, 167/ 231, 232, 233, 235/ 245 Francesc Català-Roca: p. 19• Benet Cervera: p. 94, 95•, 95• Gregori Civera - Wenzel fotògrafs: p. 70, 71• Jordi Clariana: p. 236, 237 Jordi Crusats: p. 155•, 156•, 157• Emili Donato: p. 66, 67/ 178, 179, 180, 181 Jesús Esquinas: p. 262, 263 Ferran Freixa: p. 18•/ 54, 55 Francisco Gallardo: p. 280, 281 Carolina García + Eduardo Armentia fotógrafos: p. 242, 243 Simón García Asensio: p. 251, 254 Sergi Godia: p. 17• Marc Goodwin: p. 241• Adrià Goula: 186, 187, 188, 189/ 190, 191, 192, 193/ 210, 211, 212, 213 Fernando Guerra - FG+SG: p. 247/ 250, 252, 253, 255/ 293, 294, 295 Pau Guerrero: p. 160, 161 José Hevia: p. 151/ 218, 219/ 224, 225, 226, 227 Lourdes Jansana: p. 17•/ 42/ 45/ 98, 99/ 206, 207, 208, 209/ 277 David Jiménez: Coberta del llibre/ p. 184, 185 Mª Àngels Manchado: p. 144, 145, 146, 147 Patricio Martínez: p. 238, 239/ 273 Jordi Miralles: p. 82, 83, 84, 85/ 90, 91/ 102, 103, 104, 105/ 106, 107 Francesc Morera - Fris: p. 47•/ 110, 111/ 136, 137, 138, 139/ 148, 149•/ 152, 153• Enrique Otero: p. 309 Pedro Pegenaute: p. 220, 221, 222, 223/ 240, 241•/ 275 Manel Pérez: p. 153•/ 260, 261 David Pernas: p. 43/ 44/ 50, 51, 52, 53/ 56, 57/ 58, 59/ 60, 62, 63/ 68, 69/ 71•/ 76, 77/ 78, 79•, 79•/ 88, 89/ 95• Francesc Pernas: p. 61• Ferran Prat: p. 283 José Miguel Roldán: p. 289 Mònica Roselló: p. 46, 47•, 47• Mònica Sánchez: p. 313 Pepo Segura: p. 174, 175, 176, 177/ 194, 195, 196, 197/ 198, 199 Eva Serrats: p. 113/ 149•, 150 Enric Steegmann: p. 118, 119 Tafyr, S.L.: p. 248, 249 Pere Tordera: p. 154, 155•, 156•, 157• Joan Viader: p. 140, 141

18 anys d’arquitectura sanitària a Catalunya CatSalut 1991 - 2009

Arquitectura per a la Salut

Arquitectura per a la Salut

18 anys d’arquitectura sanitària a Catalunya

CatSalut

1991 - 2009