Recursos dels ecosistemes marins i costaners by CARLOS BEGUIRISTAIN

RECURSOS DELS ECOSISTEMES MARINS I COSTANERS DEGRADACIÓ D’ECOSISTEMES MARGINALS VITALS

Aina A. i Andrea V.l 2n Batx. A Ciències de la Terra i Mediambientals

DEGRADACIÓ D’ECOSISTEMES MARGINALS Zones pròximes a les costes  més productives ● Perquè tenen llum i nutrients ● Però, més susceptibles i vulnerables a processos de degradació ● - Per contaminació ● - Per destrucció directa

ECOSISTEMES MARGINALS: Zones temperades Aiguamolls Albuferes Salines Zones tropicals Manglars Esculls de corall Rius Deltes Estuaris

ECOSISTEMES MARGINALS:  Protegits de l’erosió  gràcies a la vegetació terrestre adaptada a aigua salobre  Elevat valor ecològic  refugi i hàbitat d’espècies d’animals (terrestres i aquàtics) Causen degradació

 Vulnerables a: ● Contaminació (de rius que hi desemboquen) ● Altres tipus de pressió humana (desforestació, ocupació del territori...)

1. MANGLARS Boscos amfibis que creixen en aigües salobres i pobres en oxigen ● en desembocadures i pantans  Poden endinsar-se km endins Mangles (arbres) Arrels formen xarxes intricades  capten oxigen i subjecten arbre  Considerats Patrimoni de la Humanitat

 Protegeixen costes de l'erosió  S’hi troba gran biodiversitat  Proporcionen recursos tant vegetals com minerals

PROBLEMA MANGLARS. DESAPARICIÓ  Causes o Tala per a obtenir fusta o Contaminació de les costes o Substitució per cultius d'arròs o Tala per a establir aqüicultura de llagostins a gran escala (mirar mapa anterior)

 Conseqüències: o Destrucció de les costes originada per la pesca d’arrossegament costaner (farina de peix per alimentar llagostins) o Contaminació per antibiòtics i altres abocaments tòxics o Desaparició espècies que hi habiten o Augmenta erosió costes, ja que si es talen els mangles, queden desprotegits durant les tempestes, i això provoca: ● Pèrdues econòmiques i de vides humanes o Sediments que abans es retenien són arrossegats cap al mar, provocant: ● Destrucció dels esculls de corall

 Solucions: o Unificar la protecció i replantació dels mangles o Explotació sostenible dels seus recursos o Delimitat quantitat de zones de plantació d’arròs i recolliment de fusta o Delimitar les zones destinades a la pesca i l’aqüicultura o Fomentar l’eco turisme

2. ESCULLS CORAL·LINS — Formacions coral·lines molt grans — Estructures formades per  esquelets de coral — Corals vius creixen sobre base de coral morta (forma roca calcària)

 Característiques o Llocs on més prolifera la vida o En aigües transparents o A Tª elevades o Creixen a mars tropicals

o Conté PÒLIPS CORAL·LINS ● ●

colònies que viuen dins esquelet calcari i donen lloc a escull coral·lí

 Aliment  el filtren de l’aigua (amb tentacles)  Vien en simbiosi amb: algues unicel·lulars / zooxantel·les viuen dins pòlips fan fotosíntesi amb CO2 + subs. rebuig dels pòlips extreuen O2  pòlips l’empren

PÒLIPS CORAL·LINS  Zones interiors

 Zones superiors

 Absència de llumç

 Nous pòlips damunt l’escull format

 algues i coralls no poden viure  Pòlips moren  Deixen esquelet calcari buit  Acumulació fins formar escull

 Escull segueix creixent en vertical  Aflorament damunt nivell del mar forma  barreres  illes de corall

 Importància Ecosistemes amb molta biodiversitat 

1 de 4 espècies viuen en esculls



Espècies estan protegides, tenen: aliment hàbitat

 Causes  Activitats humanes ●

Excés sediments

●

Contaminació aigües

●

Augment terbolesa

●

Comerç il·legal

●

Tècniques pesqueres agressives

●

Sobreexplotació d’espècies

 Canvi climàtic ● ●

Mort zooxantel·les Descoloriment coral

 Tempestes/huracans ●

 turbulència aigües

 Bio-invasions

 Solució Creació de ICRI  Iniciativa Internacional sobre els Esculls de Corall ● ●

80 països Proposen mantenir control esculls

ď&#x192;&#x2DC; GrĂ fic: corals en risc en les diferents zones del planeta

Activitat 15 Els manglars i els esculls de coral són ecosistemes d’una gran biodiversitat. En un escull de coral habiten una multitud d’animals perquè no hi falta aliment ni aixopluc. Per exemple, el cranc ermità que viu a l’interior de la petxina buida d’un mol·lusc i, a sobre d’ella, creixen esponges que s’alimenten de les sobres del cranc: pixotes, peixos que habiten a l’interior del cogombre de mar i s’alimenten mossegant els seus òrgans interns.

A) Quins danys ambientals estaries propiciant si, en comptes de llagostins espanyols, menges els criats en les granges de Tailàndia o l’Equador? –

Espanya  no hi ha manglars (llagostins espanyols no destrueixen manglars)

– Tailàndia o Equador  es propicia destrucció Conseqüències: ● ● ● ● ●

Contaminació abocaments tòxics Destrucció costes Desaparició espècies Augment erosió Destrucció esculls coral·lins

B) Fes un diagrama causal que representi els danys originats com a conseqĂźĂ¨ncia de la destrucciĂł dels manglars.

C) Quin tipus de política ambiental se segueix quan se sobreexploten els manglars? Quines mesures proposaries des d’una òptica conservacionista i des d’una altra basada en el desenvolupament sostenible? • • • • •

• Mesures conservacionistes: Política ambiental: • No explotació Protecció Explotació sostenible• No extracció recursos • No activitats Delimitar zones pesca • Evitar superpoblació Eco-turisme •

•

• Mesures desenvolupament sostenible: • Explotació sostenible • Delimitar zones • Fer eco-turisme •

D) Quina relació hi ha entre els pòlips i les algues que constitueixen l’escull de coral? Explica-ho amb claredat. Quins factors ambientals fan que el coral es desenvolupi tant en les aigües tropicals? Què li ocorre quan es talen els manglars? Per què? Explica les altres dues relacions interespecífiques que apareixen en el text.

 Relació pòlips – zooxantel·les  simbiosi  Factors ambientals: ● Transparència aigües ● Temperatures altres ● Latitud   

 Conseqüències tala manglars: – Destrucció costes – Contaminació – Desaparició espècies – Augment erosió Relacions – Destrucció esculls interespecífiques: coral·lins Cranc ermità i esponges Peixos i cogombre de mar