L'Auditor 63 by COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA

Núm. 63 Abril 2012

lÕ 63) (lÕ Auditor)

- La crisi financera dels ajuntaments. Una aproximació i una oportunitat - Actuació de l’expert en operacions de fusió - Les funcions de l’Administració concursal després de l’aprovació de la Llei 38/2011 - Visió general del concepte de danys i perjudicis - La responsabilitat social de les empreses (RSE): crear valor compartit - 106 articles i 12 disposicions addicionals per desenvolupar una llei - L’Entrevista: - Sr. Daniel de Alfonso Laso

C O Lá L E G I D E C E N S O R S J U R A T S D E C O M P T E S D E C A T A L U N Y A

Edita Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya Director Xavier Cardona Ajudant de redacció Silvia Richarte Disseny Petit Comitè Impressió 1967 Centro Gráfico S.L.

Col·laboradors Pere Ruiz, Donato Moreno, Raül Lorente, Jorge Lledias, José Ma Gassó, Àngel Pes, Departament tècnic del CCJCC Quaderns Tècnics Departament tècnic del CCJCC

lÕ índex)

Sor Eulàlia d’Anzizu, 41 08034 Barcelona Tel. 93 280 31 00 Fax 93 252 15 01 col.legi@auditors-censors.com www.auditors-censors.com (lÕ Auditor) No s’identifica específicament amb les idees i opinions exposades en els articles publicats, que són responsabilitat exclusiva de l’autor ISSN 2014-3907

lÕ 63) EDITORIAL Daniel Faura

La crisi financera dels ajuntaments. Una aproximació i una oportunitat Pere Ruiz

Entrevista amb Sr. Daniel de Alfonso Laso

Actuació de l’expert en operacions de fusió Donato Moreno

L’enquesta

Les funcions de l’Administració concursal després de l’aprovació de la Llei 38/2011 Raül Lorente

Visió general del concepte de danys i perjudicis Jorge Lledias i José Mª Gassó

La responsabilitat social de les empreses (RSE): crear valor compartit Àngel Pes

106 articles i 12 disposicions addicionals per desenvolupar una llei Departament tècnic del CCJCC

El Col·legi en premsa

Notícies

Biblioteca

Avanç programa d’activitats formatives

EDITORIAL Daniel Faura President

En la presentació d’aquesta nova edició de la revista, i tenint en compte els continguts que aplega, em sorgeixen dues idees/valors que se’n desprenen: vitalitat i compromís, conceptes que si sempre són apreciables, en moments com els actuals esdevenen imprescindibles. Efectivament, hi podreu trobar l’opinió i aportació de membres de les Comissions de treball (RSE, Concursal, Actuacions Pericials, Comissió Tècnica…) a través de les quals s’estructura la participació activa dels col·legiats en aquells temes que són del seu interès, bé sigui per especialització professional i/o també per inquietud intel·lectual. Participació que cal destacar per la generositat d’esmerçar part del seu temps a difondre i compartir les seves visions sobre diferents aspectes que poden ser de l’interès de tots, i que és una bona prova de la seva vitalitat. En aquest sentit, ens plau anunciar la recent implementació d’una nova iniciativa, impulsada pel Departament Tècnic del Col·legi, el SIT (Sessions d’Intercanvi Tècnic). Consisteix en la celebració de sessions mensuals, on s’intercanvien opinions entre els participants i els membres del Departament Tècnic sobre aspectes que cal considerar en els treballs d’auditoria i que generen dubtes. Els resums dels principals temes tractats en aquestes sessions estan disponibles en l’espai SIT- Departament Tècnic, al web de l’Escola Oberta. Com dèiem, compromís per part de la pròpia institució del Col·legi en la defensa de la transparència de la informació i de la gestió, encapçalant conjuntament amb altres institucions professionals catalanes –el Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona i l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció– un manifest d’oposició al contingut de la proposta de Directiva Europea 2011/0308, que considera la transparència i la pròpia auditoria de comptes com una càrrega per a les empreses. Ens satisfà, i volem deixar-ne constància, que l’esmentat document hagi estat assumit i subscrit també per l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España i, bona part del seu contingut, incorporat per la pròpia FEE –Fédération des experts comptables européens. La publicació d’aquesta edició de la revista coincidirà amb la celebració de la III Jornada d’Auditoria del Sector Públic, que ha esdevingut ja un referent sectorial a nivell de tot l’Estat, i en la qual hi participaran ponents de primer nivell dels diferents Òrgans Públics de Control Extern i Intern, així com socis de firmes auditores. De la vinculació del Col·legi amb les bones pràctiques i la transparència, n’és mostra també l’entrevista que publiquem amb el director de l’Oficina Antifrau, Sr. Daniel de Alfonso. Espero que gaudiu novament dels continguts d’aquesta revista, encoratjant també la vostra participació futura, que sens dubte contribuirà a la necessària solidesa de la institució i de la professió.

Daniel Faura Llimós President

l’s)

(l’sector públic)

Pere Ruiz Auditor, Censor Jurat de Comptes Soci de Faura-Casas, Auditors-Consultors, S.L.

La crisi financera dels ajuntaments. Una aproximació i una oportunitat En els darrers anys, els efectes de la crisi econòmica s’han manifestat de manera explícita en el sector públic, tant en l’àmbit estatal, autonòmic, com local. Especialment en aquest darrer àmbit, el dels ajuntaments, les notícies són constants quant al nivell d’endeutament dels ens locals, les dificultats financeres que estan patint i la constatació que molts dels ajuntaments es troben en una situació pràctica equivalent a la suspensió de pagaments. En aquest sentit, molt recentment va ser aprovat l’RDL 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen les obligacions d’informació i procediments necessaris per a establir un mecanisme de finançament per al pagament dels proveïdors de les entitats locals. Aquesta ha estat una mesura de caràcter extraordinari, motivada per les enormes dificultats dels ajuntaments per fer front a les obligacions contretes amb els seus proveïdors, fet que comporta com a efecte secundari, uns greus problemes de liquiditat en les empreses proveïdores del sector públic local. Aquesta mesura és, al seu temps, una segona part –augmentada i corregida– del que ja es va pretendre fa uns mesos amb l’RDL 8/2011, d’1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contrets per les entitats locals, fet que va permetre la formalització d’una operació especial d’endeutament i línia 2

d’avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per al sanejament de deutes de les entitats locals i una línia de crèdit per a la cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms. Fent una primera aproximació a les causes d’aquesta crisi financera dels ajuntaments, trobaríem l’explicació en la caiguda de l’activitat econòmica general i, en conseqüència, la baixada en la recaptació dels recursos de les entitats locals. No obstant això, fent una anàlisi més detallada d’aquesta realitat, podem observar que la crisi financera dels ajuntaments té diverses causes que l’han originat, per tant, podríem dir que fins i tot podria haver-hi “diferents tipus de crisi” i, per tant, les receptes per solucionar-la hauran de ser també diverses o aplicades en diferents proporcions, segons quines en siguin les causes. Els Equilibris bàsics dE lEs hisEndEs locals Amb la finalitat de permetre la ràpida comprensió dels equilibris financers dels pressupostos dels ens locals i fent una simplificació de l’estructura d’aquests pressupostos, podríem considerar el següent equilibri bàsic:

Finançament Bàsic Estable Dèficit de serveis Càrrega financera Recursos generats nets

• El que podem anomenar com el Finançament bàsic estable dels ajuntaments, podríem considerar que són els ingressos que, en general, mantenen una estabilitat en el temps, no estan subjectes a variacions significatives a curt termini i la seva sensibilitat a la crisi no és immediata, tot i que també poden rebre alguns efectes a mig o llarg termini. Entre aquests, caldria incloure, fonamentalment, els impostos directes (l’impost sobre béns immobles, com a més significatiu) i les transferències rebudes de l’Estat per la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat. • Aquests ingressos que hem anomenat finançament bàsic estable, s’haurien de destinar, bàsicament, a 3 finalitats: - Cobrir el dèficit dels serveis prestats. En

referir-nos als serveis que presten els ajuntaments podem centrarnos, fonamentalment, en dues característiques que els diferencien: · D’una banda, els serveis prestats de manera obligatòria pel marc legal regulador de les competències dels ajuntaments en funció de la seva dimensió, respecte a serveis prestats de manera voluntària pel propi ajuntament per donar resposta a necessitats socials, territorials o de qualsevol altra mena. · D’altra banda, els serveis que es presten sense cap tipus de contraprestació econòmica directa per part dels ciutadans (per exemple, seguretat pública, enllumenat...), respecte a serveis que es financen amb taxes o preus públics repercutits als ciutadans

(l’auditor) · núm 63 · Abril

usuaris dels serveis (servei de recollida d’escombraries, utilització d’instal·lacions esportives municipals...). Una vegada feta aquesta diferenciació, clarament podem observar que la part del cost dels serveis prestats, de manera obligatòria o voluntària, que no està cobert per ingressos directes del servei, és aquella que ha de ser coberta pel finançament bàsic estable. - Fer front a la càrrega financera de les operacions de préstecs a curt o llarg termini formalitzats pels ens locals, entenent per càrrega financera tant la despesa financera com l’amortització del principal. - Permetre l’obtenció de recursos generats nets, entenent per aquests com l’excedent que l’ajuntament hauria d’obtenir del seu finançament bàsic, una vegada ateses les obligacions derivades del dèficit dels seus serveis i la càrrega financera. Aquests recursos generats nets són els que haurien de permetre autofinançar inversions i, en última instància, generar un estalvi per fer front a compromisos futurs, possibles caigudes d’ingressos o despeses extraordinàries. D’aquesta primera anàlisi dels equilibris pressupostaris i dels components a què hem fet referència, podem fer ja una primera aproximació a possibles causes de la crisi financera dels ens locals a la qual ens estem referint:

l’s)

(l’sector públic)

• Inadequada quantificació i qualificació dels ingressos que composen el finançament bàsic estable, incloent en aquests, ingressos de caràcter “volàtil”. Aquest ha estat un error de planificació pressupostària que no per simple, ha deixat de ser repetit de manera reiterada per molts ajuntaments. El fet de considerar com a estables uns ingressos que eren només fruit d’un entorn molt concret d’activitat urbanística i immobiliària durant els primers anys d’aquest segle (impost de construccions, impost de plusvàlues, etc.), ha comportat que molts ajuntaments es dotessin d’uns serveis clarament deficitaris que es preveien cobrir amb uns ingressos estables, quan en realitat aquests ingressos eren “volàtils”, com així ha quedat clarament demostrat en els darrers 4 anys. Una vegada aquests ingressos que es preveien estables s’han reduït de manera molt sensible, els costos dels serveis implantats en els anys de bonança, pel contrari, s’han mantingut fixos, ja que rarament els costos d’aquests serveis han pogut ser ajustats amb prou anticipació. • Excessiu dèficit de serveis, motivat per la voluntat política de no carregar els costos dels serveis directament sobre els usuaris mitjançant taxes i preus públics i confiant bona part del seu finançament en uns ingressos estables, quan en realitat, aquests tenien una bona part de volatilitat. Aquest fet s’ha agreujat especialment quan molts ajuntaments presten serveis que excedeixen el seu àmbit competencial i carregant, per tant, l’import del dèficit dels serveis a cobrir amb el finançament bàsic. • Excessiu endeutament bancari, que està comportant que la càrrega financera absorbeixi una part significativa del finançament bàsic i amb tendència creixent per l’evolució dels mercats financers i els tipus d’interès. Operacions financeres programades en anys en què els ingressos, pretesament estables, eren suficients per atendre sense excessives dificultats la càrrega financera i la devolució dels principals, s’han convertit en pesades càrregues sobre el pressupost en el moment en què els ingressos estables han davallat sensiblement i, a més, el cost de

les operacions s’ha encarit. • Insuficient generació de recursos nets, que haurien de permetre disposar d’unes “reserves” per fer front a potencials reduccions d’ingressos, ja que aquests recursos nets han estat emprats en la seva pràctica totalitat per a cobrir dèficit de serveis o per fer front a càrrega financera i, en última instància, per autofinançar inversions. lEs crisis dE lEs hisEndEs locals Una vegada feta aquesta breu anàlisi dels equilibris financers i pressupostaris dels ajuntaments, estem en condicions d’entreveure que més que parlar de “la crisi” de les hisendes locals, segurament hauríem de fer referència a “les crisis”, atès que podem diferenciar diversos tipus de crisi segons les causes i circumstàncies concretes que les han originat, tot i que en moltes ocasions, també trobarem en una única entitat, una combinació d’aquestes diverses tipologies de crisi.

Diverses han estat les causes que han concorregut en aquesta crisi –o crisis en plural– de les hisendes locals: • Reducció dels ingressos “volàtils” superior al 25%. • Reducció de la participació en els tributs de l’Estat entre un 10-15% (més la devolució de la regularització d’excessos d’aportacions d’exercicis anteriors). • Pràctica impossibilitat de realitzar ingressos per alienació d’inversions (reducció gairebé del 100%). • Increment de les insolvències de deutors entre un 15-20%. • Baixa recaptació de contribucions especials i quotes urbanístiques. • Dèficits en concessions que obliguen a mantenir el seu equilibri econòmic. • Algunes fonts consideren que un 30% dels ajuntaments espanyols estan en situació de “suspensió de pagaments”. • … Si bé hem pogut identificar diverses causes que condueixen a la crisi, tal com hem avançat anteriorment, també podem

l’s)

(l’sector públic)

anomenar diverses tipologies de crisi, que les podríem titular com:

també negativament en aquesta crisi de solvència: endarreriment dels terminis de cobrament de transferències d’altres administracions, increment dels índexs de morositat en la recaptació dels tributs municipals, o dificultats de renegociació de les línies de finançament bancari a curt termini.

Crisi de solvència Desequilibri econòmic

Així mateix, altres factors han afectat també a la crisi de solvència, agreujant-la en molts dels casos: existència de despeses realitzades sense consignació pressupostària suficient i pendents d’imputar; despesa compromesa sense una adequada previsió del seu finançament, o criteris poc prudents d’estimació dels saldos de dubtós cobrament.

Crisi d’endeutament

crisi dE solvència La solvència en l’àmbit de les hisendes locals, considerarem que és la mesura que hauria de permetre un funcionament adequat per donar compliment a les exigències legals sobre terminis de pagament a proveïdors.

Entre aquests elements que incideixen en el que hem anomenat “crisi de solvència”, podríem parametritzar diverses situacions en què es poden trobar els ajuntaments (de millor a pitjor):

En termes de comptabilitat pública pressupostària, la solvència es mesura amb el Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals. El romanent de tresoreria, més enllà de diversos matisos comptables, equival al diferencial entre els saldos deutors a curt termini, més la tresoreria, menys els saldos creditors a curt termini.

• Capacitat òptima per a complir els terminis de pagament amb proveïdors. • Escassa capacitat per a complir els terminis de pagament amb proveïdors. Risc d’incompliments temporals. • Capacitat molt deteriorada per a complir els terminis de pagament amb proveïdors. Risc d’incompliments freqüents.

Un romanent de tresoreria negatiu és inequívocament, un indicador de l’existència de problemes per atendre els compromisos de pagament a proveïdors en els terminis establerts.

• Situació tècnica de suspensió de pagaments.

Molts dels ajuntaments tenen actualment un problema de solvència, amb magnituds molt significatives de deutes amb proveïdors impagats en els terminis convinguts. Entre les causes que han generat aquesta situació, podríem, una altra vegada, fer referència als desequilibris econòmics a què hem fet esment anteriorment (reducció d’ingressos volàtils considerats erròniament com a estables, dèficit dels serveis o necessitat de destinar recursos a atendre la càrrega financera), però caldria també considerar altres factors més directament vinculats a la gestió de la tresoreria que estan incidint

crisi dE dEsEquilibri Econòmic La situació d’equilibri econòmic seria aquella en què el finançament bàsic permet cobrir el dèficit dels serveis, atendre la càrrega financera, autofinançar les inversions sense finançament aliè i, en darrera instància, generar uns recursos nets. La situació actual dels ajuntaments ha comportat, en general, una situació de desequilibri econòmic en els termes en què l’hem definit:

(l’auditor) · núm 63 · Abril

• Dèficit de serveis significatiu que absorbeix una proporció excessiva del finançament bàsic. • Càrrega financera creixent. • Impossibilitat de generar recursos nets suficients. Aquests conjunts de circumstàncies, ens permetrien també qualificar les diverses situacions en què es poden trobar els ajuntaments des del punt de vista de l’equilibri econòmic (de millor a pitjor): • Gestió eficient dels serveis, contribuint a la millora de la solvència. • Gestió correcta, si bé amb un nivell d’eficiència inferior al desitjat, fet que comporta la necessitat de millorar-la. • Nivell d’eficiència insuficient, si bé no ha comportat encara una reducció de la solvència per la disminució d’ingressos volàtils. • Nivell d’eficiència insuficient, comportant un empitjorament de la solvència, si bé l’entitat disposa encara de mecanismes per a millorar els ingressos volàtils (marge de maniobra per a incrementar els ingressos fiscals, en no trobar-se aquests situats en els tipus màxims legalment establerts). • Nivell d’eficiència insuficient, comportant un empitjorament de la solvència i sense capacitat de millorar el finançament bàsic, mitjançant reajustos a l’alça en els ingressos fiscals.

crisi d’EndEutamEnt Anteriorment hem definit la situació de solvència com la capacitat per atendre els compromisos de pagament a proveïdors a curt termini. En aquesta anàlisi de solvència, no s’hi hauria inclòs l’endeutament bancari a llarg termini, el qual haurà de ser assumit amb el finançament bàsic. En aquells casos en què el nivell d’endeutament és excessiu per a ser atès

l’s)

(l’sector públic)

mitjançant els excedents d’ingressos una vegada cobert el dèficit dels serveis, ens trobaríem en allò que podem anomenar crisi d’endeutament, que condiciona els pressupostos futurs en la mesura que una part significativa dels ingressos es troba ja compromesa a atendre aquestes obligacions derivades del deute a llarg termini, sovint calculades en uns escenaris d’ingressos poc prudents i sense descomptar l’efecte d’aquests ingressos que hem anomenat volàtils. En aquest marc, podem també identificar diferents situacions d‘endeutament que, de millor a pitjor, qualifiquen la situació de les finances municipals: • Endeutament lleu, condicionant poc les capacitats futures de l’ajuntament i sense afectar la possibilitat d’obtenció de recursos generats nets. • Endeutament moderat, amb condicionaments futurs assumibles que no impedeixen l’obtenció d’un cert grau de recursos generats nets. • Endeutament mig que pot comportar certes limitacions per a l’evolució futura dels pressupostos municipals, condicionant l’obtenció de recursos generats nets. • Endeutament alt amb riscos de càrregues futures amb repercussió significativa sobre els pressupostos municipals, limitant clarament l’obtenció de recursos generats nets. Endeutament molt important amb fortes limitacions a l’evolució futura dels pressupostos municipals i impossibilitant l’obtenció de recursos generats nets.

Els EfEctEs dE la crisi Per tant, aquestes diverses situacions de crisi –de solvència, d’equilibri o d’endeutament–, habitualment combinades totes elles en major o menor mesura, són

les que han comportat aquesta situació financera, en general crítica, de les hisendes municipals amb situacions prou conegudes amb una simple lectura de les notícies que ben sovint apareixen en els mitjans de comunicació: • Romanent líquid de tresoreria amb clara tendència a la baixa, que comporta problemes de liquiditat i, en conseqüència, endarreriments en els terminis de pagament dels proveïdors. • Recursos nets insuficients per a finançar inversions amb estalvi: baixa activitat inversora o paralització d’inversions. • Reducció dels ingressos volàtils que comporta un increment del dèficit dels serveis, al qual s’ha hagut de respondre amb reducció dels nivells de prestació dels serveis públics i, en algun cas, fins i tot la seva supressió. • Estructures corporatives desajustades a la nova realitat i dimensió dels serveis a prestar. • Mesures d’àmbit organitzatiu vinculades a la despesa de personal (la principal partida en les despeses corrents municipals). • Reducció de subvencions i ajudes. la crisi: una oportunitat? En els anteriors apartats, hem fet una breu síntesi dels diversos components que concorren en la crisi de les hisendes municipals, els quals ens permeten identificar diferents tipus de crisi i, en conseqüència, aplicar les mesures correctores que ataquin l’arrel del problema, en funció de la seva naturalesa. No obstant això, el cert és que rarament identificarem només un d’aquests tipus de crisi i el més habitual és la combinació dels tres factors que hem classificat ja que, de fet, tots ells estan íntimament lligats i la correlació entre ells acaba sent al mateix temps, causa i conseqüència. Segurament, per ordre purament cronològic, podríem assignar en el desequilibri econòmic l’origen de les diferents vessants de la crisi, i 6

el desequilibri econòmic acaba comportant a mig termini, crisi de solvència i crisi d’endeutament. Malgrat això, la vessant de la crisi que està tenint un efecte més visible, portes en fora dels propis ajuntaments, és la que hem anomenat crisi de solvència, és a dir, la capacitat molt deteriorada dels ajuntaments per a complir els seus terminis de pagament compromesos amb els proveïdors. Precisament, pels seus efectes generals en l’economia, ha estat contra aquest flanc de la crisi per on s’ha iniciat l’atac amb mesures normatives d’efecte que es pretén immediat i de les quals n’és l’exemple més clar l’RDL 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen els procediments per al finançament del pagament dels proveïdors de les entitats locals. Les mesures contingudes en aquest Reial decret llei, sintèticament pretenen el següent: • Identificar i quantificar tot el deute del sector públic local per factures reconegudes abans del primer de gener de 2012, amb contractistes d’obres, serveis o subministraments. • Facilitar el finançament mitjançant una línia de crèdit a llarg termini, per atendre el pagament de totes aquestes obligacions reconegudes i pendents de pagament. • Establir l’obligatorietat de definir un pla d’ajust a aprovar abans del 31 de març de 2012, incorporant les previsions d’ingressos corrents suficients per a atendre les despeses corrents i l’amortització de les operacions d’endeutament, incloent la que es preveu formalitzar amb aquest pla; un adequat finançament dels serveis públics, i una descripció de les reformes estructurals i de reducció de càrregues administratives. Vinculant les mesures contingudes en l’RDL 4/2012, observem com, més enllà de qüestions procedimentals que podrien ser objecte d’una anàlisi més aprofundida, els seus efectes pretenen atacar directament dos dels elements de la crisi que abans hem definit: la crisi de solvència, mitjançant el pagament dels deutes endarrerits amb els proveïdors, i la crisi de desequilibri econòmic, mitjançant l’adopció de les

l’s)

(l’sector públic)

mesures que l’ajuntament haurà d’aprovar en el seu “pla d’ajust” (mesures que queden clarament identificades en l’Ordre HAP/537/2012, de 9 de març, BOE núm. 65 de 16 de març de 2012), i que cada ajuntament haurà de quantificar i ordenar cronològicament. Evidentment, la solució d’aquests factors de la crisi, centra i limita els efectes de la crisi en el que hem convingut en anomenar “crisi d’endeutament”, ja que les operacions financeres que es preveu formalitzar per atendre el pagament dels deutes amb proveïdors, comportaran augmentar de manera molt sensible l’endeutament a llarg termini, situació que serà assumible només en el cas que les mesures d’ajust siguin efectives i realment aplicades. És per això que podem parlar d’una oportunitat per als ajuntaments, ja que la millora de la solvència permetrà una gestió més eficient, alliberada de les tensions constants de tresoreria, i l’adopció de les

mesures del pla d’ajust exigit per la norma, haurà de comportar superar els desequilibris econòmics que han estat, en moltes ocasions, els causants inicials de la crisi. una oportunitat, també pEls auditors Finalment, des del punt de vista dels auditors de comptes, s’obre una altra oportunitat en el marc de l’auditoria pública, contemplada en el marc normatiu desenvolupat les darreres setmanes per a fer front a aquesta crisi de solvència dels ens locals. En l’RDL 7/2012, de 9 de març (BOE núm. 60 de 10 de març de 2012), pel qual es crea el Fons per al finançament del pagament a proveïdors, s’estableix en el seu article 10, que la Intervenció General de l’Administració de l’Estat podrà efectuar actuacions de control sobre els ens locals que hagin concertat les operacions (l’auditor) · núm 63 · Abril

d’endeutament previstes, per tal de garantir el reembossament d’aquestes operacions. En aquest mateix article, s’indica també que la Intervenció General de l’Administració de l’Estat podrà recavar la col·laboració d’altres òrgans públics i d’empreses privades d’auditoria, que hauran d’ajustar-se a les normes i instruccions que determini la Intervenció General. És aquesta una de les primeres ocasions, si no la primera, en què la normativa espanyola preveu de manera explícita una col·laboració dels auditors privats en el control dels comptes dels ens locals. És, per tant, una oportunitat per als auditors, que conjuntament amb l’oportunitat que tenen els ens locals de disposar de mesures per afrontar la crisi, han de col·laborar en una millora de la gestió, l’eficiència i la transparència dels comptes dels ens locals.

lÕ !)

(lÕ entrevista)

L’Oficina Antifrau: treballem per la prevenció de la corrupció i la investigació de conductes corruptes sr. daniel de alfonso laso Director de l’Oficina Antifrau

1. L’Oficina Antifrau (en endavant, l’Oficina) és una institució independent que treballa per enfortir la integritat del sector públic a Catalunya mitjançant la prevenció de la corrupció i la investigació de conductes corruptes. Creu que la societat valora i entén la feina feta per l’Oficina? L’Oficina és ben valorada per la ciutadania, tot i la seva curta vida i els entrebancs a hores d’ara ja superats. La meva obsessió personal és aconseguir que la ciutadania cregui en nosaltres i ens faci confiança per contribuir a sanejar la vida pública.

El principal volum de denúncies correspon als ajuntaments i les principals àrees de risc les tenim en la contractació pública i l’urbanisme

(l’auditor) · núm 63 · Abril

2. El Parlament ha encomanat a l’Oficina preservar la transparència i la integritat de les administracions, les autoritats i els funcionaris de Catalunya. Quines són les situacions en què actua més freqüentment l’Oficina i en quins sectors? El principal volum de denúncies correspon als ajuntaments i les principals àrees de risc les tenim en la contractació pública i l’urbanisme.

3. Qui s’hi pot adreçar per obtenir assessorament, formular consultes o denunciar, i com? Treballem de forma aformalista. Qualsevol persona es pot adreçar a l’Oficina per comunicar presumptes actes de corrupció però també podem actuar per iniciativa pròpia. En qualsevol cas, les nostres actuacions sempre són d’ofici. Així mateix, estem al servei dels organismes públics per respondre consultes i prestar assessorament i suport. També difonem bones pràctiques i fem recomanacions per incrementar la transparència i millorar el capteniment ètic del personal al servei de les institucions públiques.

l’!)

(l’entrevista)

Treballem des d’un concepte ampli de corrupció que no només inclou les desviacions de fons sinó també els conflictes d’interès o l’abús de poder 45 excel·lents professionals que miren d’optimitzar els recursos i donar resposta a les demandes en tots dos àmbits.

7. Quin és el pressupost de l’Oficina per a l’exercici 2012?

El 2011 es van rebre 121 denúncies i es van iniciar 95 expedients d’investigació 4. Quantes actuacions han portat a terme en el darrer any? Malgrat els nou mesos sense director, el 2011 es van rebre 121 denúncies i es van iniciar 95 expedients d’investigació. En l’àmbit de la prevenció, les accions formatives es van incrementar en 56 i es va donar embranzida als projectes d’educació per al jovent, amb més de 1.500 estudiants de secundària implicats. Potser no són accions de resultats tan visibles ni immediats, però són una aposta imprescindible, a llarg termini, per modificar els nostres paràmetres culturals.

5. Quines són les irregularitats més habituals detectades? A més de les il·legalitats susceptibles de sanció, penal o administrativa, que derivem a l’òrgan competent, hi ha disfuncions que generen riscos de corrupció que ajudem a corregir i prevenir. Treballem des d’un concepte ampli de corrupció que no només inclou les desviacions de fons sinó també els conflictes d’interès o l’abús de poder, per exemple. Hi ha molt camp per millorar.

6. Amb quins recursos humans compta l’Oficina per portar a terme la tasca encomanada? Són suficients per complir els seus objectius? Els ajustaments pressupostaris no han permès el desplegament previst per aquest any, en les dues línies d’investigació i prevenció. Compto, no obstant això, amb 10

Amb la retallada del 9,81%, que se suma a l’ajustament del 7,5%, disposarem d’aproximadament 4,9 milions d’euros.

8. Hi han dades sobre la corrupció en el sector públic de Catalunya? La corrupció a Catalunya no s’allunya massa de la que pateixen els països del nostre entorn, tot i que disposem encara de pocs instruments objectius de mesura. L’Oficina Antifrau va elaborar, en col·laboració amb el Centre d’Estudis d’Opinió, ara fa poc més d’un any, un estudi d’opinió que aporta dades interessantíssimes sobre actituds ciutadanes i ens permet conèixer millor el substrat social sobre el qual la corrupció opera. I, sobretot, treballar per invertir les actuals tendències.

l’!)

(l’entrevista)

La transparència és un antídot contra la corrupció perquè és imprescindible per a l’exercici del control ciutadà. Totes les organitzacions han de complir el seu deure, inclosos els partits i les fundacions vinculades, per descomptat

Daniel de Alfonso Laso • Nascut a Madrid el 1964. • Llicenciat en dret a la Universidad de San Pablo CEU. • Especialista en dret penal econòmic i blanqueig de capitals. • Membre de la carrera judicial des del 1989. Magistrat des del 1992, amb diverses destinacions als jutjats i tribunals de Barcelona, els darrers 17 a la jurisdicció penal. La seva última destinació a la secció setena (penal) de l’Audiència Provincial de Barcelona. • Ha estat docent a diverses universitats, escoles de negoci i prestigiosos centres formatius de l’àmbit judicial, com a penalista especialitzat en delictes econòmics.

9. Milloraria la transparència pública si els partits polítics publiquessin als seus webs informació referent als seus pressupostos, estats financers, etc.? La transparència és un antídot contra la corrupció perquè és imprescindible per a l’exercici del control ciutadà. Totes les organitzacions han de complir el seu deure, inclosos els partits i les fundacions vinculades, per descomptat.

11. Per la seva experiència, com valora la participació dels auditors externs en les tasques de control intern i extern de les entitats públiques? Creu que es pot incrementar en el futur?

10. Què podem aportar els auditors a la societat en aquest entorn econòmic tan complex? L’auditor és un garant de fiabilitat i transparència de la informació financera davant de tercers, mitjançant la independència de criteri, la capacitació i l’experiència. Aquesta tasca és indispensable perquè hi hagi seguretat i confiança, valors que són claus en conjuntures complexes com l’actual.

La col·laboració amb auditors externs, sempre sota la direcció dels òrgans de fiscalització del sector públic, és una possibilitat prevista i delimitada legalment, per als casos en què no sigui possible durla a terme amb mitjans propis, per l’elevat volum o l’especificitat dels informes.

12. Creu adient potenciar la formació dels auditors en el sector públic? Què li semblaria desenvolupar uns estudis específics d’Expert en Auditoria Pública?

(l’auditor) · núm 63 · Abril

• Ha participat com a ponent a múltiples jornades, conferències i cursos per a col·legis professionals, centres de formació especialitzada i organitzacions d’àmbits diversos (advocats, fiscals, economistes, tècnics d’hisenda, mossos d’esquadra, enginyers...). • Autor de diverses publicacions relacionades amb els seus àmbits d’especialització. • Des de 2010 ha participat, com a expert, en projectes de la Unió Europea adreçats a la implantació de sistemes de prevenció del blanqueig de capitals. • Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya des del 21 de juliol de 2011, càrrec pel qual va ser nomenat pel Parlament de Catalunya.

En els supòsits de col·laboració dels auditors amb els òrgans de control extern encarregats per llei de la fiscalització del sector públic és imprescindible, sens dubte, que comptin amb una formació adient, que els capaciti per realitzar controls de legalitat, d’eficàcia, d’eficiència i d’economia, que poden resultar més complexos que el financer.

13. En què creu que pot col·laborar el Col·legi amb l’Oficina? Crec molt en la formació permanent i continuada del personal. I penso que ens podem enriquir mútuament del coneixement expert dels bons professionals amb què ambdues institucions comptem.

l’a) (l’auditoria)

Actuació de l’expert en operacions de fusió Donato Moreno President del Comitè Tècnic del CCJCC Soci Director de pràctica professional de Grant Thornton

Amb aquest article volem iniciar un espai periòdic en el qual els membres del Comitè Tècnic del Col·legi expressem en veu alta les nostres reflexions sobre temes d’interès per a la professió. En aquest marc, destacaré en primer lloc (la vena abans de la ferida) que aquest article és fruit de la meva experiència personal i reflexió i, per tant, representa exclusivament la meva opinió sobre els temes que s’hi tracten, tenint en compte, a més, que cada actuació professional és un món en si mateixa, amb les seves circumstàncies, matisos i consideracions que la fan diferent a qualsevol altra. No pretenc que aquestes línies siguin una guia en la qual els meus col·legues s’hagin de basar, més aviat serveix per exposar obertament alguns dels meus dubtes, però m’alegraria que els pogués ajudar en el sempre difícil procés de presa de decisions en encarar determinats encàrrecs. El tema de l’article són les fusions i, en particular, les fusions “apalancades” –o, com diu la Llei, les «fusions posteriors a una adquisició de societat amb endeutament de l’adquirent»– i l’actuació de l’auditor com a expert independent. És important posar-nos en l’òptica de “l’expert” i no confondre’ns amb l’actuació més recurrent, si més no en el meu cas, com a auditors. La Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals en les societats mercantils, modificada per la Llei 25/2011, d’1 d’agost, de 12

reforma parcial de la Llei de societats de capital i d’incorporació de la Directiva 2007/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de juliol, sobre l’exercici de determinats drets dels accionistes de societats cotitzades, i pel Reial decret llei 9/2012, de 16 de març, de simplificació de les obligacions d’informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital (en endavant, Llei 3/2009), contempla en el cas de les fusions l’actuació com a auditor –per verificar el balanç de fusió, valgui pel que valgui aquest balanç, però això és un altre tema– en la qual aquest expressarà la seva opinió professional sobre si aquests estats financers presenten la imatge fidel de la situació financero-patrimonial d’una empresa d’acord amb un marc establert de normes comptables i les actuacions com a expert, en les quals aquest (que pot ser auditor o no) expressa unes conclusions sobre determinades circumstàncies que han de ser avaluades aplicant el seu judici professional, no encotillat per normes tan rígides com les d’auditoria. L’esmentada Llei 3/2009 indica, en l’article 341, apartat 1, que quan alguna de les

1 Article 34: Redacció segons el Reial decret llei 9/2012, de 16 de març, de simplificació de les obligacions d’informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital

societats que participen en la fusió sigui anònima o comanditària per accions, el Registrador mercantil nomenarà un o varis experts independents perquè emetin un informe sobre el projecte de fusió encara que existeixen determinades situacions en què s’obvia el nomenament d’expert (per exemple, quan l’absorbent posseeixi més del 90% de l’absorbida, si s’ofereix als minoritaris l’adquisició de les seves accions, al seu valor raonable). La dita Llei, en els seus articles 34.2, 34.3 i 34.42 i 34.5, també ens diu quin contingut ha de tenir l’informe i sobre què s’ha de manifestar l’expert, contingut i manifestacions que s’amplien en l’article 35, en relació amb les fusions “apalancades”. També en operacions de fusió, d’acord amb l’article 38, el Registrador mercantil designarà un expert independent que fixi la quantia de la indemnització compensatòria del soci que es consideri perjudicat per la relació de bescanvi establerta sempre que estigués previst en els estatuts o si ho

2 Article 34 (apartats 3 i 4 i 5): Redacció segons la disposició final tercera de la Llei 25/2011, d’1 de agost, de reforma parcial de la Llei de societats de capital i d’incorporació de la Directiva 2007/36/ CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de juliol, sobre l’exercici de determinats drets dels accionistes de societats cotitzades

decideixen expressament les juntes de les societats.

tipus de bescanvi, per determinar la seva adequació

Obviant aquesta última, em centraré en els aspectes que considero s’han de tenir en compte en les actuacions com a expert.

En aquest punt s’ha de recordar que existeixen diferents mètodes de valoració que es poden utilitzar en funció de les característiques de les societats intervinents. Els més utilitzats solen ser els següents: - Valor de cotització en borsa: és el valor al qual les accions es podrien alienar en el mercat secundari en dates properes a la data de referència - Valor de l’actiu net real: és el valor comptable del patrimoni net, corregit per les plusvàlues o minusvàlues que poguessin posar-se de manifest en els béns, drets i obligacions de la societat a la data de referència - Valor actual dels fluxos monetaris: és la suma del valor actual de tots els fluxos nets futurs de tresoreria esperats de la societat; tot això descomptat en el moment de l’avaluació a una taxa i període de referència adequats - Múltiples comparables: depenent dels sectors econòmics en els quals operen les societats i de la informació disponible, s’utilitza la comparació amb altres societats de determinades magnituds, com poden ser els múltiples sobre vendes, EBIT, EBITDA, preus de transaccions comparables recents, etc.: · de societats cotitzades (informació pública fàcilment obtenible)

En fusions que denomino “normals” –per distingir-les de les fusions “apalancades” que comentaré més endavant– l’abast de l’actuació de l’expert es circumscriu al treball necessari per poder emetre un informe sobre el projecte de fusió, no sobre uns estats financers. La preparació i formulació del projecte de fusió és responsabilitat dels administradors de les societats intervinents, aspecte important que no convé oblidar. En resum, segons el meu entendre, l’abast de l’actuació professional com a expert podria ser el següent: • Lectura i comprensió del projecte de fusió • Obtenció dels administradors de les explicacions oportunes sobre el projecte • Obtenció del coneixement, el més ampli possible, de les societats intervinents, la seva història, circumstàncies i, especialment, els seus projectes • Revisió dels càlculs aritmètics per determinar la justificació o no del tipus de bescanvi de les accions • Anàlisi dels mètodes de valoració utilitzats pels administradors per establir aquest

(l’auditor) · núm 63 · Abril

l’a)

(l’auditoria)

· de societats no cotitzades (informació no lliure, si bé existeixen fonts privades per a la seva obtenció) • També s’ha de tenir en compte que no totes les societats intervinents en una fusió s’han de valorar seguint els mateixos mètodes. S’ha d’atendre a les característiques, activitat i sector en el qual opera cadascuna d’elles. Per exemple, si es fusionen una societat industrial fabricant de béns de consum i una societat immobiliària, podria ser adequat utilitzar el mètode del valor actual dels fluxos monetaris per valorar la primera i el del valor de l’actiu net real per a la segona. • Identificació i anàlisi de les dificultats especials de valoració • Revisió de les valoracions. Comprovació de les hipòtesis, premisses i dades utilitzades, així com els càlculs efectuats. És molt important realitzar una anàlisi de sensibilitat sobre els paràmetres bàsics (vendes, marges, costos de reestructuració, plans d’inversió i polítiques de circulant). Recordem que l’expert no valora directament, l’expert comprova les valoracions que han realitzat els administradors, que són els qui millor coneixen les seves empreses i les seves possibilitats • Comprovació de si el patrimoni aportat per la societat que s’extingeix és igual, com a mínim, a l’augment de capital de la societat absorbent • Revisió de fets posteriors • Obtenció d’una carta de manifestacions dels administradors, en la qual, especialment, aquests assumeixen la responsabilitat sobre les projeccions i les hipòtesis utilitzades (com s’ha comentat, són ells els qui millor coneixen la seva empresa i, per tant, els projectes existents i el seu futur esperat) L’informe de l’expert sobre el projecte de fusió és descriptiu i conté: • La identificació del projecte de fusió i dels responsables de la seva formulació • El tipus de fusió que es té previst realitzar, identificant a absorbent i absorbida

• El tipus de bescanvi calculat, indicant els valors d’on s’obtenen (obtinguts de les valoracions de les empreses realitzades pels administradors) • El procediment de bescanvi que s’utilitzarà • L’abast de l’actuació professional • El mètode de valoració utilitzat per cada societat intervinent • Explicació de les dificultats especials de valoració, aspecte essencialment rellevant en cas que s’utilitzin mètodes amb projeccions de futur, fent esment a les incerteses que això pugui ocasionar, superiors en unes activitats i sectors que en d’altres. • Descripció i, si s’escau, avaluació, dels fets posteriors ocorreguts entre la data del projecte de fusió i/o de les dades en aquest incorporades i la data de l’informe de l’expert que puguin afectar a les valoracions efectuades • Una conclusió: l’expert s’ha de pronunciar sobre si, en el seu judici professional, els mètodes seguits per establir el bescanvi de les accions són adequats i el tipus de bescanvi contingut en el projecte de fusió està justificat. Així mateix, s’ha de pronunciar sobre si el patrimoni aportat per la societat absorbida que s’extingeix és igual, com a mínim, a l’augment de capital social que amb motiu de la fusió durà a terme la societat absorbent Amb això, l’expert estarà complint el seu encàrrec, d’acord amb allò indicat en l’article 34.43 de la Llei 3/2009, que descriu el contingut i format de l’informe, segons transcrivim a continuació: «L’informe de l’expert o dels experts estarà dividit en dues parts: en la primera, hauran d’exposar els mètodes seguits pels administradors per establir el tipus de bescanvi de les accions, participacions o quotes dels socis de les societats que s’extingeixen, explicar si aquests mètodes són adequats, amb expressió dels valors als que condueixen i, si existissin, les dificultats especials de valoració i manifestar l’opinió de si el tipus de bescanvi està o no justificat; i, en la segona, hauran de manifestar l’opinió de si el patrimoni aportat per les societats que s’extingeixen és igual, si més 14

no, al capital de la nova societat o a l’import de l’augment del capital social de la societat absorbent.» En alguns casos, indicats en l’article 34.4, el contingut de l’informe de l’expert sobre el projecte de fusió estarà integrat únicament per la segona part, per la qual cosa, l’abast del treball serà lògicament, menor. No obstant això, en d’altres casos l’abast serà major. Em refereixo a les fusions “apalancades”, el concepte de les quals i el treball a realitzar per l’expert es recullen en l’article 35, essent una novetat de l’esmentada Llei 3/2009, doncs fins la seva entrada en vigor l’expert no s’havia de pronunciar sobre aquesta situació. Ens diu l’esmentat article 35 que els administradors tenen unes obligacions addicionals quan alguna de les societats intervinents en la fusió hagués contret deutes en els tres anys immediatament anteriors per adquirir el control d’una d’elles o per adquirir actius d’aquesta essencials per a la seva normal explotació o que siguin d’importància pel seu valor patrimonial. Aquestes situacions, moltes vegades, procedeixen d’operacions de leverage buy-out (LBO), en les quals un inversor extern a l’empresa o els seus directius, o ambdós actuant conjuntament, adquireixen el control d’aquesta amb un important finançament bancari. Normalment aquestes operacions s’han estructurat mitjançant la creació d’una societat holding que és la que adquireix les accions de l’empresa objectiu i la que obté el finançament per a la dita compra, donant com a garantia les accions de l’adquirida, doncs les entitats financeres concedeixen aquest finançament basant-se en la capacitat de generar fluxos d’efectiu d’aquesta última. Passat un temps prudencial, es procedeix a la fusió d’ambdues societats, amb l’objectiu d’aprofitar avantatges fiscals i perquè les entitats financeres prefereixen tenir la garantia directa de la societat generadora dels fluxos amb els quals s’atendrà el servei

l’a)

(l’auditoria)

del deute que d’una societat holding l’única activitat de la qual és la tinença d’accions i la percepció de dividends.

Les obligacions dels administradors es resumeixen en el següent:

En produir-se la fusió s’incorre en el concepte legal d’assistència financera, que si bé no apareix definit de manera expressa a la Llei 3/2009, l’article 150.1 del text refós de la Llei de societats de capital s’hi refereix en establir que «la societat anònima no podrà anticipar fons, concedir préstecs, prestar garanties ni facilitar cap tipus d’assistència financera per a l’adquisició de les seves accions o de participacions o accions de la seva societat dominant per un tercer», doncs la pròpia societat passa a garantir el pagament d’un deute generat per la compra de les seves pròpies accions. Entenc que amb la intenció de protegir els interessos dels accionistes minoritaris i dels tercers creditors, la legislació estableix obligacions addicionals als administradors i als experts en aquest tipus d’operacions.

• El projecte de fusió haurà d’indicar els recursos i els terminis previstos per a la satisfacció per la societat resultant dels deutes contrets per a l’adquisició del control o dels actius. • L’informe dels administradors sobre el projecte de fusió ha d’indicar les raons que haguessin justificat l’adquisició del control o dels actius i que justifiquin, si s’escau, l’operació de fusió i contenir un pla econòmic i financer, amb expressió dels recursos i la descripció dels objectius que es pretenguin aconseguir. Aquest informe dels administradors és requerit únicament en aquest tipus de fusions, no és necessari en les fusions “normals”. Cal inferir, per tant, que la responsabilitat d’identificar si una fusió és una fusió “apalancada” o no és dels administradors, doncs són ells els qui han

(l’auditor) · núm 63 · Abril

d’incloure a priori la informació oportuna en el projecte de fusió i en aquest informe dels administradors. Entenc, per tant, que en la seva designació d’expert el Registrador ha d’indicar que la dita designació es fa d’acord amb allò indicat en els articles 34 i 35 (o com a mínim, l’indicat en l’article 35) i, conseqüentment, l’expert sabrà així que la seva actuació té un abast diferent que quan el nomenament es refereix únicament a allò indicat en l’article 34, que empara les fusions “normals”. En l’article 35 es requereix a l’expert que emeti un judici sobre la raonabilitat de les informacions a incloure en el projecte de fusió i en l’informe dels administradors, determinant, a més, si existeix assistència financera. Per tant, a més de les comprovacions a efectuar en totes les fusions, l’abast de l’actuació de l’expert s’amplia en els següents aspectes:

l’a)

(l’auditoria)

veritable i suficient perquè sigui el lector del seu informe qui avaluï aquesta rellevància. • Inclusió de paràgrafs addicionals en la carta de manifestacions. En aquest supòsit, l’informe també hauria de ser descriptiu i contenir, a més de l’indicat per a les fusions “normals”, el següent:

• Comprovació que el projecte de fusió i l’informe dels administradors recullen la informació requerida. • Comprovació que aquesta informació és coherent amb la utilitzada en les valoracions efectuades, necessàriament serà precís que les societats hagin preparat projeccions de fluxos monetaris. • Respecte a les «raons que haguessin justificat l’adquisició de control o dels actius i que justifiquin, si s’escau, l’operació de fusió», la meva opinió és que l’expert no es pot pronunciar sobre aquestes. Raons poden existir de totes formes i colors i el que a un li pot semblar correcte i adequat, per a un tercer pot no ser-ho. L’expert només pot constatar que aquestes raons s’expliquen oportunament. • Comprovació de l’existència o no d’assistència financera: El primer que crida l’atenció és veure que el legislador està requerint de l’expert que es pronunciï sobre si existeix assistència financera en una operació de fusió que, en la seva pròpia catalogació com a «fusió posterior a una adquisició de societat amb endeutament de l’adquirent» porta implícita l’existència d’assistència financera. Afortunadament i lògicament, en el text legal no es requereix a l’expert que qualifiqui si una assistència està prohibida o no, essent la dita qualificació responsabilitat del Registrador. En principi, per tot l’indicat, sembla que, per la pròpia identificació de l’operació, en tots els casos contemplats sota aquest supòsit

existirà assistència financera, entenent com a tal, aquelles situacions en les quals la societat resultant de la fusió destina recursos propis a finançar el pagament del deute contret per adquirir l’absorbida. Per tant, en general, penso que l’expert sempre s’haurà de pronunciar en aquest sentit i, per descomptat, no qualificarà si és de les permeses o de les prohibides, ni tan sols si és o no rellevant, sense perjudici de la conveniència d’aportar –o comprovar que s’aporta– tota la informació possible. L’assistència financera pot ser més o menys rellevant, en funció del següent: - Els imports deguts. Per exemple, pot existir assistència financera en una fusió en què el deute romanent en el moment de la fusió no sigui significatiu respecte als paràmetres econòmics de la societat resultant i dels seus fluxos de caixa futurs, o bé, en el cas contrari, podria ser necessari destinar gran part d’aquests al servei del deute. - L’estructura patrimonial de les societats intervinents. Per exemple, la societat absorbent o alguna de les absorbides podria tenir reserves suficients per fer que el servei del deute no fos significatiu a nivell patrimonial. - L’existència d’altres fonts de generació de tresoreria en l’absorbent o en les absorbides, diferents de les pròpies de la societat absorbida per la qual es va generar l’endeutament. Són els administradors els qui tenen l’obligació de proporcionar la informació 16

• En l’apartat relatiu a l’abast de l’actuació professional, referència al fet que s’ha comprovat que el projecte de fusió conté informació sobre els recursos i els terminis previstos per a la satisfacció per la societat resultant dels deutes contrets per l’adquisició del control o dels actius i que l’informe dels administradors inclou les raons que haguessin justificat l’adquisició del control o dels actius i que justifiquin, si s’escau, l’operació de fusió i que conté un pla econòmic i financer, amb expressió dels recursos i la descripció dels objectius que es pretén aconseguir. • Així mateix, explicació del fet que s’ha analitzat la coherència de la informació facilitada pels administradors en els dos documents anteriors respecte a les dades utilitzades en la determinació del tipus de bescanvi, o amb les circumstàncies i projectes econòmics de la societat resultant si prèviament no s’haguessin utilitzat projeccions de tresoreria en el procés de valoració de les societats intervinents. • La conclusió s’haurà d’ampliar conseqüentment, manifestant, en general, que existeix assistència financera i que, d’acord amb el judici professional de l’expert, s’inclou (o no) informació suficient per avaluar la seva rellevància. Per finalitzar, voldria recalcar la importància del necessari diàleg i coordinació que ha d’existir entre totes les parts que participen en aquestes operacions societàries, empreses, administradors, advocats, notaris, registradors, auditors i experts, cadascun en el seu paper i amb la seva responsabilitat, amb la finalitat de facilitar de la manera més eficient possible la realització de les operacions d’acord amb l’establert en el marc legal.

lÕ ?)

Quines dificultats veus en l’aplicació del Reglament que desenvolupa el text refós de la Llei d’auditoria de comptes?

(l’enquesta) toni porta

A diferència del consens que hi va haver en l’aprovació de la Llei d’auditoria, aquest no es va donar en el Reglament que la desenvolupa, aprovat el passat 4 de novembre de 2011, i això planteja dificultats ja d’entrada. Així, em preocupa –com a soci d’una firma d’auditoria mitjana– com ha quedat el redactat de l’article 46 pel que fa als honoraris a percebre per l’auditor d’una entitat i de les societats vinculades a aquesta per tots els serveis que se’ls hi pugui prestar. Dit article, per tal de preservar la “dependència real o aparent” de l’auditor envers el client, limita l’obtenció d’aquests honoraris en un 15 per cent del total d’ingressos anuals de la firma d’auditoria, agafant com a mitja la dels tres últims anys i l’eleva al 20 per cent per a auditors persones físiques i per a firmes d’auditoria amb menys de sis socis, sempre i quan en els mencionats tres anys no hagin auditat cap entitat d’interès públic. A la pràctica, això impossibilitarà a firmes mitjanes i petites tenir clients de cert volum que impliquin obtenir uns honoraris concordes a aquest volum per tal de no sobrepassar el límits anteriors i els abocarà a no créixer, a desaparèixer o a fomentar la seva concentració.

arturo martínEz El Reglament no desenvolupa satisfactòriament nous conceptes inclosos en la Llei. Per exemple, en el moment de computar els ingressos –en aplicació de l’article 46.8 “Honoraris amb un percentatge significatiu”– no es té en compte el concepte de “xarxa” definit en l’article 18 de la Llei d’auditoria; no obstant això, en el moment d’exigir a l’auditor el compliment d’obligacions d’informació i cooperació –regulades en els articles 66 a 69– s’inclou aquest concepte quan, segons la seva definició, pot tractar-se d’una simple aliança comercial i no dependre de l’auditor el compliment d’aquestes obligacions. Generarà dificultats en la seva aplicació i una major inseguretat en l’exercici de la professió.

francEsc martí pigrau Les dificultats d’aplicació d’una norma vénen sovint d’una mala redacció i en aquest sentit, la redacció del Reglament, que hauria d’aclarir i concretar aspectes de la Llei, és molt confusa i el que fa és afegir dubtes d’interpretació. Per exemple en el tema de les incompatibilitats. A part d’això, augmenten les obligacions formals (informe de transparència, més dades en la informació a l’ICAC), cosa que ens obligarà, una vegada més, a dedicar molt esforç i molta intel·ligència per aconseguir aquest triple objectiu de complir amb la normativa, ser útils al client i guanyar-nos la vida.

JaimE novo En allò referent a petites firmes d’auditoria i a auditors individuals, la principal dificultat deriva del formalisme que s’ha introduït en el Reglament en assumptes com la data d’emissió i data de lliurament de l’informe d’auditoria, que serà de molt difícil aplicació pràctica en diferents aspectes; la càrrega de responsabilitat en el cas d’auditories de comptes consolidats i, en particular, en allò referent a auditors de tercers països sense acord d’intercanvi, i, sens dubte, la causa d’incompatibilitat basada en honoraris amb un percentatge significatiu, possibilitat que entenc es dóna en un gran nombre de petits auditors amb els límits que s’han establert, per la qual cosa sembla que se’ls vulgui eliminar del mercat. (l’auditor) · núm 63 · Abril

l’c)

(comissions)

Raül Lorente Membre de la Comissió Concursal del CCJCC Censor Jurat de Comptes Economista Soci d’INSOLNET, SLP.

Les funcions de l’Administració concursal després de l’aprovació de la Llei 38/2011 prEsEntació Amb l’entrada en vigor de la Llei 38/2011, de 10 d’octubre, de reforma de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, el legislador ha atribuït noves funcions i responsabilitats a l’Administració concursal (en endavant, AC). Si bé s’ha de considerar que aquestes redundaran en una major eficiència del procediment concursal, no s’ha d’oblidar l’impacte que tindran en el col·lectiu que, fins ara, desenvolupa les funcions d’AC. La figura de l’AC fou instaurada en la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, i ha estat arran de la reforma que majoritàriament va entrar en vigor a partir de l’1 de gener de 2012, que aquesta s’ha vist redefinida fins i tot des del punt de vista subjectiu, en poder-se designar com a administrador una persona jurídica. Si bé l’aplicació de la Llei permetrà determinar en quina mesura els jutjats opten per designar a persones jurídiques, és cert que l’execució de les noves funcions exigeixen com a mínim una dedicació quasi exclusiva del professional, i potencien la coordinació i especialització de professionals, que han vist en la constitució de persones jurídiques la possibilitat de poder afrontar les noves funcions que hauran d’assumir. D’altra manera, difícilment el professional podrà afrontar, 18

amb menors recursos, l’execució de les seves tasques en terminis més reduïts, l’assumpció de més responsabilitats i el desenvolupament de noves funcions. En efecte, si bé en els seus inicis l’AC fou considerada com una activitat “oberta” a qualsevol professional, la tendència serà que aquesta sigui desenvolupada per professionals o empreses especialitzades. Evolució dE la composició dE l’ac Després de l’entrada en vigor de la Llei 22/2003, l’estructura de l’AC ha estat composta, en la major part de concursos, per tres membres (un professional de l’àrea jurídica, un altre de l’econòmica i un creditor o, si s’escau, un d’aquesta última àrea en representació del creditor), essent excepcional l’AC unipersonal. Aquesta circumstància ha permès la col·laboració entre despatxos professionals, donant lloc, en molts casos, a l’enriquiment mutu en compartir experiències, mètodes de treball i contrast d’opinions. No obstant això, a partir de l’entrada en vigor del Reial decret llei 3/20091 es van invertir els termes, atès que es va determinar que l’AC fos unipersonal ja 1 Reial decret llei 3/2009, de 27 de març, de mesures urgents en matèria tributària, financera i concursal davant l’evolució de la situació econòmica

que, com a norma general, es va establir que estigués integrada per un únic membre en els concursos de deutors amb un passiu inicial no superior a 10.000.000 d’euros i facultats per presentar balanç abreujat. En conseqüència, l’AC a partir de la reforma del 2009 ha estat integrada per un únic membre, a excepció dels procediments que depassessin els límits indicats anteriorment. La reforma operada en ocasió de l’entrada en vigor de la Llei 38/2011, ha suposat que l’AC estigui integrada per un únic membre, a excepció dels concursos ordinaris d’especial transcendència en els quals el jutge nomenarà, a més, un altre administrador concursal creditor. Es pot observar, per tant, que la reforma de 2011 aprofundeix encara més la tendència

que la figura de l’AC sigui unipersonal, desapareixent de facto aquell tipus de col·laboracions i treball en comú que la Llei concursal va proposar a partir del 2004, i que, certament, va facilitar la transició al nou model concursal espanyol i l’adaptació de molts professionals, que van poder desenvolupar l’acompliment de les seves funcions “acompanyats” per altres AC.

reducció que, de facto, es produeix en ampliar la consideració de concurs abreujat, ja que aquesta tipologia de concursos redueix molts dels terminis a la meitat.

No s’ha d’oblidar –no obstant això– la possibilitat que el jutge pugui designar, prèvia audiència a l’AC, un auxiliar delegat amb la condició professional que no tingui l’AC i en qui podrà delegar les seves funcions.

Al meu parer, les funcions més rellevants de l’AC són les de dissenyar o planificar la viabilitat econòmica de la companyia (casos d’empreses en activitat) i/o quines són les millors alternatives als efectes de poder complir amb els dos principis inspiradors bàsics de la llei; que els creditors puguin veure satisfets els seus crèdits en la seva major quantia possible i que l’empresa pugui continuar amb la seva activitat (mantenint la seva existència o bé mitjançant l’alienació de la/es unitat/s productiva/es).

Així doncs, la reforma, amb l’objectiu d’agilitzar el procés concursal ha ampliat significativament l’àmbit del procediment abreujat (confirmant així la línia adoptada en l’anterior reforma de 2009) –reduint la durada mitjana d’un procediment concursal– i ha abaratit els seus costos econòmics en reduir-se de manera forçosa el número de membres que integren l’AC. lEs funcions a dEsEnvolupar pEr l’ac La Llei concursal ha anat ampliant, després de les consecutives reformes, les funcions a desenvolupar per l’AC, i fins i tot ha reduït els terminis atorgats per a la seva execució,

(l’auditor) · núm 63 · Abril

En l’articulat de la Llei no existeix una relació expressa de les funcions a desenvolupar, sinó que estan disseminades al llarg del seu articulat.

A continuació es destaquen les principals modificacions efectuades:

l’c)

(comissions)

• La potenciació de la relació directa entre els creditors i l’AC (quant a la insinuació dels crèdits) descarregant de la dita funció als jutjats. • En eliminar l’autorització judicial per a l’alienació o gravamen dels béns i drets «indispensables per garantir la viabilitat de l’empresa o les necessitats de tresoreria que exigeix la continuïtat del concurs», l’AC assumeix la responsabilitat en l’execució d’aquestes mesures. • L’AC resta facultada per alterar l’ordre de pagament de crèdits contra la massa, si es presumeix el pagament de tots els anteriors, modificant-se d’aquesta forma l’únic precepte existent fins a la data (art. 154LC). • S’haurà de realitzar una comunicació electrònica prèvia a l’inventari i la llista de creditors per a la seva eventual modificació. No hi ha dubte que aquesta comunicació que estableix l’article 95LC persegueix la rEsponsabilitat S’exigeix, a partir del passat 1 de gener, una assegurança de responsabilitat civil a l’administrador concursal, encara que està pendent de desenvolupament reglamentari. Mentre veu la llum dit reglament, les posicions majoritàries respecte a això ens indiquen: • Que no serà exigible una pòlissa per cada concurs en què un mateix administrador concursal sigui designat; bastant una pòlissa comuna per a tots ells. • Que la quantia de la cobertura del risc d’estar fixada, ho serà en el moment de l’acceptació del càrrec. conclusions La configuració de l’AC com a òrgan col·legiat encareix el procediment i provoca una manca d’agilitat que el Reial decret llei 3/2009 va intentar evitar, en part, reduint el nombre d’integrants i augmentant

evitar incidents ja que els creditors podran conèixer amb caràcter previ a l’emissió de l’informe provisional la documentació que està projectat presentar davant el jutjat mercantil. • L’AC ha de “supervisar” els comptes anuals que formula la concursada. • S’hauran d’incloure els crèdits contra la massa en informe trimestrals.

liquidadors o auditors, reclamar aportacions socials diferides i prestacions accessòries. • S’estableix l’obligació de complimentar la presentació de declaracions fiscals i de la Tresoreria General de la Seguretat Social per part de l’AC, si no ho fa l’administració social.

• A sol·licitud de l’AC es permet l’eliminació o moderació de la retribució de l’administració social.

• L’AC està legitimada per sol·licitar la liquidació en cas de cessament d’activitat, evitant la dilació que es produeix en aquells casos que ara es plantegen quan el deutor manté les facultats d’una societat sense cap activitat.

• A sol·licitud de l’AC se li podran atribuir els drets polítics de les societats dominades per la concursada.

• S’elimina el tràmit del trasllat a l’AC de les observacions o propostes de modificació del pla de liquidació.

• L’AC és l’única legitimada per interposar accions contra socis personalment responsables, exercitar accions socials de responsabilitat contra administradors,

• En cas de sol·licitud de concurs amb presentació del pla de liquidació, s’ha de realitzar un informe amb avaluació de l’“efecte de la resolució dels contractes”.

significativament els casos en què l’òrgan és unipersonal. La reforma efectuada el 2011 accentua la mateixa línea en fomentar el nomenament de societats professionals o pluridisciplinaris, si bé contradictòriament exigeix en alguns casos el nomenament d’auxiliar delegat.

De la lectura de la reforma es desprenen els següents trets essencials:

Així mateix, amplia les facultats, funcions i responsabilitat de l’AC, destacant, entre altres, la recepció directa de les comunicacions de crèdit, la comunicació als creditors de l’inventari i la llista de creditors prèviament a l’emissió de l’informe, la possibilitat de sol·licitar la liquidació, l’alienació o gravamen d’actius no inherents a la continuïtat de l’activitat i l’alteració de l’ordre en el pagament de crèdits contra la massa. A més, s’escurcen els terminis d’emissió d’informes (informe de l’AC) o d’execució de funcions (sobretot la liquidació de patrimoni). Aquesta exigència d’agilitat en la presa de decisions i en la seva execució es fomenta sobretot en el procediment abreujat. 20

• Reducció de costos • Potenciació de societats professionals • Transparència • Potenciació de la utilització de mitjans tecnològics • Responsabilitat En definitiva, la reforma incideix en dotar de més agilitat i eficàcia al procediment, i en conseqüència, ampliar les funcions de l’AC i li exigeix una major rapidesa en la presa de decisions i en la seva execució, fet que sens dubte exigirà la professionalització i/o constitució de societats ad hoc per assumir les funcions de l’AC, tancant un cicle d’obertura de la professió d’AC a una gran quantitat de professionals que, tenint en compte l’exigència i especificitat que implanta la nova llei, es veuran desincentivats en desenvolupar les dites funcions.

Organitzen:

Trobada de professionals, acadèmics, empreses i Administracions Públiques

Gestió empresarial innovadora per afrontar el futur amb optimisme www.accid.org/jornada

Es tractaran els següents temes: • Comptabilitat de Cooperatives i entitats no lucratives • Comptabilitat de gestió i control • Comptabilitat pública • Comptabilitat financera • Intangibles • Organització i sistemes de la informació • Relacions comptabilitat i fiscalitat • Responsabilitat social corporativa • Valoració empreses

Reus, 1 de juny de 2012 Facultat d’Economia i Empresa URV Av. Universitat 1, Campus Bellissens, Reus Suports institucionals:

Patrocinadors:

Col·laboradors:

(l’auditor) · núm 63 · Abril 21 Informació ACCID: Balmes 134, despatx 607 • 08008 Barcelona • Tel. 93 542 14 79 • Fax 93 542 14 75 • info@accid.org

l’c)

(comissions)

Visió general del concepte de danys i perjudicis Jorge Lledias José Ma Gassó Membre de la Membre de la Comissió d’Actuacions Comissió d’Actuacions Pericials Pericials Soci de l’àrea de Soci d’RSM Gassó Forensic de Deloitte

Si a qualsevol de nosaltres li preguntessin que entenem per danys i perjudicis, segurament els definiríem com aquell impacte negatiu sofert per una persona física o jurídica, ja sigui en el seu patrimoni o en la seva persona, com a conseqüència dels actes d’un tercer en qualsevol àmbit i en qualsevol sector d’activitat.

Al llarg d’aquest article distingirem de manera molt general entre els diferents tipus de danys i perjudicis existents tal com s’entenen en jurisprudència espanyola i tractarem de determinar les premisses que aquests han de complir perquè siguin positivament valorats pel Tribunal corresponent.

En particular, i com és entès habitualment en l’àmbit judicial que avui ens ocupa, els danys i perjudicis suposen la quantificació econòmica de l’esmentat impacte negatiu.

Abans de res volem esmentar que en el concepte de danys i perjudicis s’inclou dos principals: el Dany Emergent i el Lucre Cessant. En la majoria dels casos estan directament relacionats amb el dany patrimonial abans comentat i la quantia del qual podrà ser determinada de manera objectiva mitjançant l’aplicació de determinats procediments dins l’àmbit comptable i econòmico-financer.

En aquest àmbit és una realitat que en la major part de les disputes entre parts s’ha de determinar en algun moment la indemnització per danys i perjudicis que compensa els danys soferts per la part perjudicada. En aquest sentit, i tot i l’extensa jurisprudència sorgida amb el decurs dels anys, no existeixen regles fixes que permetin la quantificació de la indemnització compensatòria de manera inequívoca, havent d’examinar-se cada situació de manera particular. En aquest escenari, l’actuació de pèrits o experts independents que siguin capaços de quantificar adequadament les esmentades indemnitzacions i que siguin capaços d’explicar-se-les al Tribunal amb senzillesa i claredat, es fa necessària i és determinant, en la major part de les disputes, per al seu bon fi. 22

Així mateix, és ben cert que en segons quins casos es podria incloure el Dany Moral si bé aquest està subjecte a valoracions de caràcter més subjectiu. Quant al Dany Emergent, aquest es defineix com aquella tipologia de danys que suposen un impacte econòmic real, objectiu i acreditable, ocasionat com a conseqüència directa del fet que ha causat el perjudici i atribuïble a un tercer. És a dir, des d’una perspectiva econòmica, el dany emergent és aquell dany amb un impacte cert, contrastable i que és possible

acreditar de manera objectiva. Referent a això, la metodologia que ha d’utilitzar un pèrit o expert independent per a la determinació d’aquest ha de respondre a criteris objectius i per això, aliè a premisses i projeccions econòmico-financeres de caràcter complex. Sobre la base dels anteriors raonaments, els danys emergents són aquells que o bé suposen un cost addicional per al perjudicat o bé suposen un cost extraordinari per a aquest. En aquest sentit, entenem per costos addicionals aquells costos que per la seva naturalesa no haguessin tingut lloc si no s’hagués produït el fet que ha generat el perjudici. Com a exemple, suposem que es produeix un incendi en les instal·lacions d’una societat i com a conseqüència d’aquest sinistre queda inutilitzat el magatzem logístic on s’emmagatzemaven i des d’on s’expedien les existències. Com a conseqüència d’això, la societat es veu obligada a subcontractar a un nou operador logístic per poder atendre a les necessitats d’emmagatzematge i expedició de mercaderies.

Per altra banda, entenem per costos extraordinaris aquells costos que si bé per la seva naturalesa ja eren incorreguts per la societat, com a conseqüència del fet que genera el perjudici s’accentuen de manera significativa. Seguint amb l’exemple de la nau incendiada, un exemple de cost extraordinari seria totes aquelles existències que com a conseqüència del sinistre van quedar inutilitzades i no estaven adequadament cobertes per una pòlissa d’assegurances. Com es pot veure, no suposa un cost nou sinó un increment d’un cost ja existent. Per poder procedir a l’adequada quantificació del dany emergent, i com ja hem explicat anteriorment, és important destacar que aquesta no ha d’implicar l’assumpció d’hipòtesis complexes de caràcter econòmico-financer. No obstant això, sí és necessari que concorrin determinades premisses que passem a explicar a continuació.

En aquestes circumstàncies, el cost del nou operador logístic suposa un cost addicional que no s’hagués produït si no s’hagués incendiat la nau, per la qual cosa té la consideració de cost addicional.

• En primer lloc, que presentin un impacte econòmic objectiu de caràcter addicional o extraordinari a l’operativa habitual del perjudicat. • En segon lloc, que els costos suportats es trobin degudament enregistrats en els llibres comptables de la societat perjudicada, evidentment aquest punt no es podrà aplicar a persones físiques

(l’auditor) · núm 63 · Abril

en quant no estan obligats a la tinença de llibres comptables. • En tercer lloc, i amb l’objectiu de garantir que no es produeix un enriquiment injust, que els costos suportats hagin estat pagats (o en el pitjor dels casos, que aquests siguin pagats en un molt curt espai de temps). • I, finalment, que existeixi un nexe de causalitat directe amb els fets que han provocat el dany. Aquesta última premissa de causalitat és possiblement la més difícil de constatar, ara bé, si s’aconsegueix constatar i acreditar, es produeix un augment significatiu que aquest dany sigui valorat positivament pel Tribunal corresponent. Un cop hem explicat que és el dany emergent, a continuació passem a explicar l’altra tipologia de danys i perjudicis, el lucre cessant. Quant al Lucre Cessant, aquest es podria definir com la pèrdua de resultats econòmics (i per tant també de resultats comptables, encara que aquests no hagin de coincidir necessàriament) o el guany deixat d’obtenir com a conseqüència d’un fet determinat. És a dir, el lucre cessant esdevé, des d’un punt de vista econòmic, de la concurrència d’un “benefici econòmic deixat de percebre” en el qual la formulació d’un escenari que no ha esdevingut en la realitat, fa

l’c)

(comissions)

necessària una sèrie de càlculs i projeccions comptables i econòmico-financeres en les condicions en les quals, sobre la base de dades objectives i degudament contrastades i de forma previsible i raonable, s’hagués desenvolupat l’activitat econòmica o empresarial del perjudicat. A tall d’exemple, si es produeix la ruptura d’un contracte de distribució per part del fabricant del producte objecte d’aquesta abans de la finalització contractual acordada entre les parts, el lucre cessant seria l’import dels beneficis esperats pel distribuïdor durant els anys de vigència del contracte que regulava la dita relació comercial. En aquest sentit, atès que estem quantificant uns beneficis futurs, les premisses que s’han de tenir en consideració a l’hora de quantificar un lucre cessant són diferents

a les del dany emergent, destacant-ne, les següents: • En primer lloc, el resultat del lucre cessant (o benefici deixat de percebre) ha de tenir consistència amb els beneficis obtinguts pel perjudicat en els exercicis precedents. • En segon lloc, s’han de tenir en compte tant els ingressos esperats com tots aquells costos necessaris per a la generació dels esmentats ingressos. És habitual trobar-se informes d’expert independent on a l’hora de quantificar el lucre cessant sofert per una determinada part no es té en compte la totalitat dels costos necessaris per a l’obtenció d’aquell benefici esperat objecte de quantificació, la qual cosa suposa un major lucre cessant del que realment li correspondria al perjudicat (enriquiment injust). • I en darrer lloc, i igual que succeeix amb 24

el dany emergent, és molt important el nexe causal amb el fet que ha originat el perjudici. En l’exemple que hem esmentat anteriorment, si es produeix la ruptura del contracte que regulava la relació comercial entre les parts, s’interromp la possibilitat d’obtenir beneficis a futur lligats al dit contracte de distribució. Per contra, i encara que sembli una obvietat, si no es produeix la ruptura del contracte de distribució i el distribuïdor té un descens dels beneficis associats a aquest com a conseqüència, per exemple, de la situació econòmica general, no pot sol·licitar al fabricant un lucre cessant atès que no existeix nexe causal de cap tipus. Addicionalment, i a efectes merament enunciatius, ens agradaria fer una breu referència al dany moral comentat anteriorment. Podem entendre com a dany moral aquella tipologia de danys que

l’c)

(comissions)

afecten personalment a l’individu o societat a la qual s’ha ocasionat el dany. Com a exemple, recordem la vaga de controladors aeris esdevinguda a Espanya el desembre de 2010, els perjudicats van patir, i així ho han demandat davant el Tribunal corresponent, un dany moral associat a la impossibilitat d’arribar a les destinacions que tenien previstes, uns per treballar, altres per motius familiars, altres per gaudir d’uns dies de vacances, etc. Com és fàcil d’entendre, aquesta tipologia de danys té un component altament subjectiu associat a la intangibilitat del propi dany que no fa possible la seva quantificació econòmica d’acord a les regles econòmiques, comptables i financeres que s’utilitzen per a la quantificació del dany emergent i del lucre cessant. Per finalitzar, descriurem breument les àrees d’actuació més comunes on es presenten aquests danys i perjudicis que han de ser adequadament quantificats pel pèrit econòmic corresponent i que alhora haurà d’explicar i acreditar de manera clara i senzilla en el seu informe pericial i en la posterior ratificació davant el Tribunal corresponent.

que poden derivar en reclamacions de danys i perjudicis, es presenten múltiples desavinences en la determinació del preu variable de la compravenda que inclouen els esmentats contractes en múltiples ocasions. En cadascun d’ells es presenten situacions diferents, ja sigui per la pròpia normativa que els regula, ja sigui per les decisions preses per les parts que subscriuen el contracte que han de ser conegudes i examinades en profunditat pel pèrit encarregat de quantificar els danys i perjudicis per poder acreditar adequadament les bases del seu treball. • En segon lloc, situaríem aquells danys i perjudicis que són soferts per una persona física o jurídica (habitualment parlem de persones jurídiques) per actes de competència deslleial realitzats per algun dels seus empleats, clients, proveïdors o externs a ella amb interessos en el mercat en el qual opera. En aquest mateix grup situaríem aquells danys i perjudicis provocats per la infracció de patents així com per l’incompliment de la propietat intel·lectual i/o industrial. En tots aquests casos, es fa imprescindible que el pèrit designat per quantificar els corresponents danys i perjudicis conegui

És per aquesta raó –la d’haver d’acreditar i explicar adequadament les bases econòmiques sobre les quals s’assenta l’actuació del pèrit designat pel Tribunal o per una de les parts– pel que es fa imprescindible conèixer profundament tant l’entorn on es desenvoluparà el nostre treball com els aspectes econòmics de la normativa que regeix cadascuna d’aquestes possibles àrees d’actuació. • En primer lloc, destacar aquelles situacions de ruptura o incompliment de contractes que regulen la relació entre les parts. Entre ells és necessari distingir si es tracten de contractes d’agència o distribució, de construcció o de promoció immobiliària, fins i tot, i és un aspecte molt destacable, si es tracta de contractes de compravenda de societats, on a més de les garanties (l’auditor) · núm 63 · Abril

al detall tant la normativa que regula els dits incompliments com la jurisprudència existent (que mai és unívoca) sobre la quantificació dels danys i perjudicis en aquest entorn particular. • I finalment, ens agradaria destacar aquells danys i perjudicis que es produeixen per la realització d’actes fraudulents o almenys irregulars que es produeixen al marge de la bona fe que ha d’existir entre les parts i que, com l’experiència ha demostrat recentment, poden arribar a suposar uns perjudicis econòmics i reputacionals per qui els pateixen d’una quantia altament significativa. Entre ells ens agradaria destacar la manipulació comptable, l’apropiació indeguda d’actius (inclosos els monetaris) i el blanqueig de capitals. En definitiva, al llarg del present article hem procurat oferir una visió general del concepte de danys i perjudicis, les seves característiques, així com l’entorn en el qual es poden produir amb l’objectiu que les actuacions pericials dirigides a la seva quantificació permetin assegurar la seva adequada acreditació.

lÕ rse)

(responsabilitat social empresarial)

La responsabilitat social de les empreses (RSE): crear valor compartit Àngel Pes Subdirector general i director de Responsabilitat Corporativa i Marca de CaixaBank

En les societats benestants l’empresa privada protagonitza el desenvolupament de l’activitat econòmica; aquesta correlació entre benestar i llibertat d’empresa s’ha confirmat una i altra vegada els darrers cent anys, sobretot en aquells països que han provat de contradir-la, com ara els de l’antic bloc soviètic. Ara mateix, si prenem com a indicador del benestar l’Índex de Desenvolupament Humà que publica Nacions Unides, dels 47 països situats en el primer quartil l’any 2011, només en quatre d’ells l’economia no es basa en la iniciativa privada: Emirats Àrabs Units, Brunei, Qatar i Bahrain, tots productors de petroli. Malgrat tot, la confiança de la societat en les empreses disminueix aquests darrers anys. Per exemple, d’acord amb la darrera edició del Trust Barometer 2012 de la consultora Edelman, a Espanya només un 32% de les persones enquestades confien en les empreses, quan l’any anterior era el 53%. En aquest context l’RSE, la dimensió social de l’activitat empresarial, pren un relleu especial per recuperar la confiança en les empreses, una condició necessària per superar el desànim actual respecte al benestar futur en el nostre país. A finals d’octubre de l’any passat la Comissió Europea va definir l’RSE, en el document “Estratègia renovada de la UE per a 2011-2014 sobre la responsabilitat social de les empreses”, en els termes següents 26

(el destacat és meu): «un procés destinat a integrar les inquietuds socials, ambientals, ètiques, de drets humans i de consumidors en les seves operacions empresarials i la seva estratègia bàsica, per tal: · de maximitzar la creació de valor compartit per als propietaris/ accionistes i per a les altres parts interessades i la societat en general; · d’identificar, prevenir i atenuar-ne els possibles impactes adversos.»

què significa crEar valor compartit Segueixo Michael Porter i Mark Kramer1 a l’hora de precisar l’abast del “valor compartit”; aquests autors assenyalen que no es tracta d’una fórmula nova per redistribuir un valor creat, ni tampoc d’una expressió de “bona voluntat”. Consisteix en adoptar una estratègia d’empresa basada en polítiques i procediments orientats a augmentar-ne la productivitat, que al mateix temps millorin les condicions econòmiques i socials de les comunitats en què aquella opera. Per tant, una empresa desenvolupa una estratègia coherent amb les exigències de l’RSE quan a l’hora de

1 Creating shared value. HBR gener-febrer 2011

planificar la seva activitat té en compte les seves conseqüències socials. En el llibre Emprender con responsabilidad2, del qual sóc coautor, s’argumenta la mateixa idea des d’una perspectiva més general: «El benefici és per a les companyies com l’aire pels humans: imprescindible per sobreviure. No obstant això, així com les persones tenen projectes vitals més complexos que simplement respirar, també l’excedent empresarial adquireix sentit social quan l’activitat de l’empresa millora les condicions del seu entorn. En definitiva, llibertat i responsabilitat estan unides com les dues cares de la mateixa moneda, atès que si l’empresa prescindeix de la utilitat social de la seva activitat, i només mira el benefici, comença el camí cap a la corrupció, el desprestigi i la pèrdua de recolzament entre la població». innovació i rsE La innovació serveix per millorar la productivitat de l’empresa, i a la vegada afavoreix l’entorn social, per aquest motiu la Comissió Europea recull explícitament que «Amb la finalitat de maximitzar la creació 2 Emprender con responsabilidad. Ángel Pes i Norbert Bilbeny. Editorial Lid. Colección Acción Empresarial. Madrid, gener 2012

de valor compartit, s’anima les empreses a adoptar una estratègia a llarg termini sobre l’RSE, i a estudiar les oportunitats per desenvolupar productes, serveis i models empresarials innovadors, que contribueixin al benestar social i a la creació de llocs de treball de major qualitat i més productius». Des d’aquesta perspectiva, l’RSE pot ser una oportunitat per destacar com a empresa innovadora. Per exemple, la Caixa va fundar Microbank, un banc especialitzat en microcrèdits, per recolzar la creació d’ocupació a través del finançament de microempreses; el qual des del seu naixement l’any 2007 fins al desembre del 2011, ha concedit 27.584 crèdits a emprenedors per un import de 308 milions d’euros. Es tracta d’un projecte que contribueix a l’objectiu d’evitar l’exclusió financera, i alhora obre CaixaBank a clients nous als quals difícilment arribaria amb les operacions convencionals. prEvEnir i atEnuar impactEs advErsos Els deu principis del Pacte Mundial de Nacions Unides, signat per més de 6000 empreses de 135 països, es refereixen als quatre àmbits –drets humans, relacions laborals, medi ambient i lluita contra el frau i la corrupció– que, com a mínim, han de tenir en compte les empreses responsables,

(l’auditor) · núm 63 · Abril

segons la Comissió. Per això «s’anima les empreses a implementar mesures de diligència suficient basades en el risc, també en les seves cadenes de subministrament». En el món hiperconnectat en què vivim, les avaluacions negatives sobre la conducta d’una empresa en un lloc determinat s’escampen arreu, gairebé instantàniament, via internet. «La pressió dels consumidors ha aconseguit que moltes empreses incorporin en la seva estratègia consideracions socials i mediambientals. Per exemple, Nike va patir un boicot dels seus clients, a principis dels anys noranta, perquè contractava proveïdors que feien servir mà d’obra infantil a les seves fàbriques d’Indonèsia. Com a conseqüència d’aquella acció dels seus clients, la companyia ha transformat per complet la seva cadena de subministres a fi de garantir que els seus productes es fabriquen respectant els drets laborals dels treballadors.» (Emprender con responsabilidad, pàg. 87). Per finalitzar, empraré les paraules amb què acaba el llibre esmentat: Necessitem reforçar la confiança col·lectiva en l’activitat empresarial, restablint l’atractiu d’una societat emprenedora com la millor alternativa per al món postcrisi. Per aconseguir-ho, la creació de valor social i la conducta pròpia del ciutadà compromès amb la societat, que sustenten l’RSE, s’han de integrar en l’estratègia empresarial per tal de comptar amb empreses pròsperes, en societats pròsperes.

l’a) (l’auditoria)

106 articles i 12 disposicions addicionals per desenvolupar una llei Departament tècnic del CCJCC

Com us avançàvem en l’anterior número de l’Auditor, la publicació –en dates properes al tancament de l’edició– del Reglament que desenvolupa el text refós de la Llei d’auditoria de comptes1 (d’ara endavant, el Reglament) no ens va deixar massa temps per estudiar-ho amb deteniment; feta ara ja la lectura pausada que requeria el text, i tot i que, com ja vam anunciar, les corporacions representatives dels auditors han impugnat la seva tramitació, us presentem en aquest article un resum del seu contingut destacant els aspectes nous que considerem més rellevants, fugint de fer cap comparació amb l’anterior reglament, ja que les modificacions introduïdes per la Llei 12/20102 en realitat van suposar el naixement de facto d’una nova Llei d’auditoria de comptes i per tant els desenvolupaments reglamentaris són substancialment diferents.

1 Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 de juliol. BOE de 4 de novembre. 2 Llei 12/2010, de 30 de juny, per la qual es modifica la Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’auditoria de comptes, la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors i el text refós de la Llei de societats anònimes aprovat pel Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, per a la seva adaptació a la normativa comunitària. 28

El Reglament, quant a la seva estructura, es divideix en set capítols, que tracten de: «l’auditoria de comptes», «l’accés a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes», «l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes», «l’activitat de control de l’activitat d’auditoria de comptes», «les infraccions i sancions i del procediment sancionador», «la cooperació internacional» i «les corporacions representatives d’auditors». En el capítol l «De l’auditoria de comptes», articles 1 a 24, es defineix l’activitat d’auditoria de comptes a la qual és d’aplicació aquest Reglament, així com les seves dues modalitats (auditoria de comptes anuals i auditoria d’altres estats financers o documents comptables) i es detalla el contingut de l’informe i tipus d’opinió respectius, dels quals ja trobàvem àmplies referències en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes (d’ara endavant, TRLAC) pel que fa a l’auditoria de comptes anuals, però mínimes respecte a l’auditoria d’altres estats financers o documents comptables. També, per a una millor claredat, es delimiten de forma expressa aquells treballs que no tenen la naturalesa d’auditoria de comptes, tot i que estiguin atribuïts per disposicions legals a auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes (d’ara endavant, el ROAC),

i es donen exemples, tot i que amb una nomenclatura ja superada i diferent de la que utilitza la International Federation of Accountants, com “la comprovació específica de fets concrets” o “l’emissió de certificacions”. En relació amb aquests treballs no d’auditoria, tot i que fora del seu abast, el Reglament indica que s’han de subjectar a les disposicions legals corresponents i a les guies que si s’escau aprovin conjuntament les corporacions de dret públic representatives d’auditors i, si no, als usos i a la pràctica habitual en la realització del tipus de treball en qüestió.

de la totalitat dels papers de treball i que signaran un informe d’auditoria únic sota la responsabilitat de tot ells.

En relació amb l’informe d’auditoria de comptes anuals, el Reglament incorpora aspectes com la prohibició d’incloure en el seu redactat qualsevol limitació al seu ús; el desenvolupament de la facultat de no emetre l’informe d’auditoria o de renunciar al contracte d’auditoria quan concorren determinades circumstàncies, entre d’altres, quan transcorregut més d’un any des de la data de referència dels comptes anuals, aquests no s’han lliurat a l’auditor; l’obligació de formalitzar un contracte d’auditoria entre l’entitat auditada i l’auditor de comptes, on s’ha d’incloure la finalitat o raó per la qual es realitza l’encàrrec i el termini de lliurament de l’informe, i l’actuació conjunta de varis auditors nomenats per a la realització de l’auditoria de comptes, que seran responsables de la custòdia i conservació

En relació amb l’informe d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables, es distingeixen dos tipus d’opinió diferents segons el marc normatiu d’informació financera aplicable sigui un marc d’imatge fidel o un marc de compliment. En el primer cas, l’opinió adoptarà la forma prevista per a l’informe d’auditoria dels comptes anuals i en el segon cas “ha de versar sobre si els estats financers o documents comptables auditats han estat preparats, en tots els aspectes significatius, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera expressament establert per a l’elaboració dels esmentats documents o estats”. En relació amb els informes d’auditoria de comptes consolidats, tant de comptes anuals com d’altres estats financers o documents comptables consolidats, atès que l’auditor del grup assumeix per mandat legal la responsabilitat plena per l’informe que emeti, el Reglament precisa l’abast i extensió de l’obligació de l’auditor principal de revisar i avaluar el treball realitzat pels auditors dels diferents components i fa també responsable a l’auditor principal d’establir els procediments adients perquè l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (d’ara endavant, l’ICAC) pugui

(l’auditor) · núm 63 · Abril

accedir als papers de treball dels auditors dels components registrats a països amb els quals no hi ha acords d’intercanvi d’informació. El Reglament també completa la definició, parcialment establerta en el TRLAC, de les entitats que tenen la consideració d’interès públic als exclusius efectes de la normativa reguladora de l’activitat de comptes, definició que no té perquè ser coincident amb allò que puguin establir altres disposicions legals. Entre d’altres, s’inclouen, sense que es justifiqui sobre la base de quin criteri, les entitats de qualsevol tipus amb un import net de la xifra de negocis o plantilla mitjana durant dos exercicis consecutius que sigui superior a 200 milions d’euros o a 1.000 empleats, respectivament. Cal recordar aquí que els auditors d’entitats d’interès públic han de complir uns requisits més exigents en matèria de rotació, de periodicitat del control de qualitat, de percentatge per considerar significatius els seus honoraris i de transparència. El capítol I es completa amb el desenvolupament del ja previst en el TRLAC en relació amb la delimitació de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, a saber: la pròpia llei i el seu reglament de desenvolupament, les normes d’auditoria, les normes d’ètica (estableix també el Reglament els principis

l’a)

(l’auditoria)

ètics que han d’inspirar-les) i les normes de control intern dels auditors de comptes i societats d’auditoria. El capítol II «De l’accés a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes», articles 25 a 39, regula els requisits exigits per a l’accés al ROAC i el règim d’habilitació legal per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes. En relació amb el ROAC, s’incorpora una tercera secció, addicional a les de persones físiques i societats, relativa als auditors de comptes, societats i altres entitats d’auditoria de tercers països que emetin informes d’auditoria sobre comptes anuals o comptes anuals consolidats d’una entitat constituïda fora de la Unió Europea i els valors de la qual estiguin admesos a negociació en un mercat regulat a Espanya. Per altra banda, a la secció de persones físiques, l’anterior modalitat de prestant serveis per compte d’altri passa a anomenar-se no exercent que presta serveis per compte d’altri i es crea una tercera modalitat d’exercent, addicional a les d’exercent a títol individual i exercent com soci de societat d’auditoria de comptes: es tracta de la modalitat d’auditor de comptes designat expressament per una societat d’auditoria per signar informes d’auditoria en nom seu, sense necessitat de ser soci. Quant al règim ordinari d’accés a l’exercici de l’activitat, es regulen els requisits dels cursos d’ensenyament teòric i de la formació pràctica (en gran part haurà de ser posterior a la formació teòrica) que s’exigiran als aspirants que vulguin realitzar l’examen d’aptitud professional per accedir al ROAC. I alhora, per facilitar l’exercici de la supervisió pública, s’estableixen noves obligacions d’informació en relació amb formació pràctica del personal no inscrit en el ROAC o inscrit com a no exercent que presta serveis en l’àmbit de l’activitat d’auditoria de comptes. A més del règim d’accés ordinari, es regulen tres vies d’accés addicionals aplicables a: auditors de comptes autoritzats en estats membres de la Unió Europea,

auditors de comptes autoritzats en tercers països i personal al servei de les administracions públiques que exerceix funcions públiques mitjançant la realització de treballs d’auditoria o de revisió o control d’aquests. El capítol III «De l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes», articles 40 a 60, regula primerament l’obligació de formació continuada, xifrada en nombre d’hores mínim que han de seguir i acreditar els auditors de comptes inscrits en situació d’exercents i de no exercents que presten serveis per compte d’altri. Les corporacions representatives dels auditors participaran en el procés d’acreditació de dita formació. A continuació es desenvolupa el règim legal d’independència, previst en els articles 12 a 18 del TRLAC, que han de complir els qui exerceixen l’activitat d’auditoria de comptes, per tal de reforçar la seva objectivitat com a tercers independents. Així, s’estableixen, amb caràcter de mínimes, les actuacions dels auditors de comptes per garantir la seva objectivitat i evitar així aquells fets o circumstàncies, com les d’interès propi, autorevisió, advocacia, familiaritat o confiança i intimidació, que poden constituir amenaces en deure d’independència. Davant d’aquestes situacions, els auditors de comptes han d’aplicar les mesures de salvaguarda –polítiques escrites, comunicacions, procediments, prohibicions, restriccions, etc.– que es jutgin necessàries, i abstenir-se de realitzar l’auditoria de comptes quan les salvaguardes no puguin reduir a un grau acceptable el risc de manca d’independència. A més, el Reglament precisa què s’entén per participar en el procés de presa de decisions de l’entitat auditada, situació que provocaria una amenaça per autorevisió, i les causes legals d’incompatibilitat que no admeten salvaguardes possibles. Així, es presumeix que l’auditor de comptes ha participat en el procés de presa de decisions de l’entitat auditada quan hagi col·laborat o format part de l’òrgan decisor de l’entitat o quan 30

la decisió s’hagi basat en els seus informes, treballs o recomanacions, presumpció que l’ICAC ha matisat via consulta privada que hem conegut, per situar-la en termes compatibles amb el desenvolupament habitual dels treballs d’auditoria seguint les normes tècniques, que per exemple preveuen la comunicació a l’entitat de les febleses significatives de control intern identificades per l’auditor o que l’entitat auditada accepti i enregistri els ajustaments d’auditoria identificats per l’auditor. Pel que fa a les causes legals d’incompatibilitat previstes en el TRLAC, s’inclouen aclariments amb relació a l’ostentació de càrrecs, a com mesurar l’interès financer significatiu, a la delimitació de serveis declarats incompatibles i la concentració d’honoraris com a paràmetre de la dependència financera respecte a l’entitat auditada, per a la qual es fixa uns percentatges màxims (15, 20 o 40%, en funció de l’interès públic o no de les entitats auditades, el número de socis i de la situació inici o no d’activitat) a calcular sobre la base de les dades dels darrers tres anys, que interpretem comencen a comptar des de l’entrada en vigor del Reglament cap a enrere. També es detallen les causes d’incompatibilitat derivades de les situacions que concorren en entitats vinculades amb l’entitat auditada, en els familiars pròxims a l’auditor de comptes signant, en les persones o entitats relacionades directament amb l’auditor o societat d’auditoria i en les persones o entitats que pertanyen a la xarxa de l’auditor de comptes o societat d’auditoria. Pel que fa al període de contractació, ampliant el contingut del TRLAC, es precisa la manera en què es pot entendre acreditada la pròrroga tàcita, procés que no obstant això no eximeix d’informar a la Junta general de socis i de comunicar-ho al Registre mercantil i es detalla l’àmbit d’aplicació de la rotació obligatòria de l’auditor signant de l’informe d’auditoria dels comptes anuals consolidats, rotació que a més desencadenaria la de l’auditor dels comptes anuals de l’entitat dominant, si fos la mateixa persona.

l’a)

(l’auditoria)

En la resta del capítol es regula el deure de prestar fiança que garanteixi permanentment i de forma individualitzada i suficient el rescabalament dels danys i perjudicis que puguin causar per l’incompliment de les seves obligacions; el deure de requerir tota la informació que sigui necessària per realitzar l’auditoria de comptes; els deures de guardar secret, de conservació i custòdia; i el contingut mínim de l’informe anual de transparència que han de publicar els auditors d’entitats d’interès públic i les societats d’auditoria de tercers països. El capítol IV «De l’activitat de control de l’activitat d’auditoria de comptes», articles 61 a 79, estableix primerament la finalitat d’aquesta activitat, que és responsabilitat de l’ICAC, les diferents formes en què es pot instrumentar (control tècnic o investigacions i control de qualitat o inspeccions), la normativa aplicable i les facultats de l’ICAC en el desenvolupament de les actuacions de control. Es regulen igualment el pla de control que anualment ha d’elaborar l’ICAC i que serveix de base de les actuacions de control;

la manera d’iniciar-les, portar-les a terme i acabar-les, i la constatació de les actuacions i dels resultats obtinguts. El capítol es completa amb la regulació de la denúncia pública, davant l’ICAC, de fets que puguin ser constitutius d’infraccions tipificades en el TRLAC i amb el contingut de la informació que han de remetre periòdicament els auditors de comptes i les societats d’auditoria a l’ICAC, per facilitar el desenvolupament de les competències de supervisió i actuacions de control que té atribuïdes, informació que s’amplia respecte a la que s’exigia fins a la data i per a la qual s’ha fixat una única data de remissió, a l’octubre de cada any, tant per a auditors de comptes com per a societats d’auditoria i independentment del tancament del seu exercici social, establint-se en la Resolució de 12 de març de 2012 el corresponent règim transitori, inicialment no previst en el Reglament. El capítol V «De les infraccions i sancions i del procediment sancionador», articles 80 a 95, recull les especificacions de les següents circumstàncies tipificades com a infracció greu o molt greu en el TRLAC:

l’excusa, negativa o resistència a l’actuació de control, l’incompliment de l’obligació de realitzar una auditoria de comptes en determinats supòsits, els incompliments de normes d’auditoria en relació amb un informe d’auditoria, la identificació de l’auditor de comptes en els seus treballs i la realització de treballs d’auditoria sense estar inscrit com a exercent en el ROAC. Així mateix s’especifiquen els criteris de graduació per a la quantificació de les sancions i determinades normes especials referides al compliment de les sancions, al tractament com a infracció continuada per comissió de diversos il·lícits, al concurs d’infraccions o unitat de fet de les infraccions i a la cancel·lació de les sancions inscrites en el ROAC. D’altra banda, s’estableix un conjunt de disposicions aplicables en el procediment administratiu sancionador, relatives al termini de caducitat del procediment i ampliació de terminis, a les actuacions prèvies per determinar si concorren circumstàncies que justifiquin la incoació de l’expedient, a l’acord d’incoació d’expedient sancionador, a les facultats de l’instructor de l’expedient per sol·licitar informes, a la resolució de l’expedient, a la possibilitat de realitzar actuacions complementàries i a l’acumulació d’expedients i agrupació d’infractors. El capítol VI «De la cooperació internacional», articles 96 a 103, concreta els mecanismes de col·laboració amb les autoritats competents dels altres estats membres de la Unió Europea. Aquesta col·laboració pot consistir en l’intercanvi d’informació, en les anomenades inspeccions conjuntes consistents en la participació d’actuacions de control i en l’obligació de realitzar certes comunicacions. El mateix s’estableix en relació amb les autoritats competents de tercers països, els mecanismes dels quals són els que fixin els acords de cooperació corresponents. L’últim dels capítols «De les corporacions representatives d’auditors», articles 104 a 106, conté el conjunt de requisits que

(l’auditor) · núm 63 · Abril

l’a)

(l’auditoria)

han de reunir aquestes corporacions i les funcions que han d’exercir, entre d’altres: la proposta i realització de l’examen d’aptitud professional, l’organització d’activitats de formació contínua, l’elaboració de les normes deontològiques i codis de conducta, la verificació de les pràctiques i procediments interns dels seus membres i l’execució del control de qualitat dels auditors de comptes quan ho acordi l’ICAC i sota la seva supervisió i direcció. Pel que fa a les disposicions addicionals del Reglament, les quatre primeres tenen per objecte desenvolupar el que preveu la disposició addicional primera del TRLAC, relativa a l’obligació de sotmetre a auditoria els comptes anuals de qualsevol entitat per raó de la seva dimensió, per contractar amb el sector públic o per percebre subvencions/ajudes amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques o a fons de la Unió Europea. La disposició addicional cinquena distingeix els treballs d’auditoria de comptes de les entitats del sector públic subjectes a la normativa específica dels òrgans públics de control, dels que poden realitzar per a les mateixes entitats els auditors de comptes inscrits en el ROAC i d’acord amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria.

La disposició addicional vuitena del Reglament desenvolupa la disposició final primera del TRLAC, relativa als mecanismes de coordinació entre òrgans o institucions públiques amb competències de control o inspecció sobre entitats que sotmetin a auditoria els seus comptes anuals i els auditors de comptes de dites entitats. La resta de disposicions addicionals fan referència al règim de consultes a formular davant l’ICAC, a la publicació i distribució del butlletí oficial d’aquest organisme, a la composició dels seus òrgans col·legiats, al contingut mínim que ha de tenir el seu informe anual, d’acord amb el manament de transparència i publicitat contingut en la disposició addicional cinquena del TRLAC, i a la necessària publicitat que s’ha de fer dels acords d’intercanvi d’informació adoptats amb tercers països. La disposició final única especifica la relació de corporacions que, com a mínim, tenen la consideració de corporació representativa d’auditors als efectes del que disposa la normativa reguladora de l’auditoria de comptes. Concloent, el present Reglament, que va entrar en vigor el passat 5 de novembre, es

completa amb un conjunt de disposicions transitòries que tenen per objecte facilitar la seva aplicació i que fan referència a: • La formació teòrica: s’admetran els cursos homologats amb la normativa anterior. • La formació pràctica: els nous requeriments s’exigiran a partir de l’1 de gener de 2015; fins llavors s’aplicarà el règim anterior. • La formació contínua: com a requeriment legal, és exigible a partir de l’1 d’octubre de 2013. • L’obligació d’utilitzar mitjans electrònics per remetre informació a l’ICAC: serà exigible a partir de l’1 de gener de 2013. • La fiança: les noves condicions seran exigibles a partir de l’1 de gener de 2013. • La periodicitat del control de qualitat: els cicles de tres i sis anys comencen l’1 de gener de 2012. • Els procediments sancionadors ja iniciats. Finalitzada aquesta aproximació al contingut del Reglament, recordem també que les corporacions representatives dels auditors han presentat un recurs a la tramitació del text. En el dictamen del Consell d’Estat de 20 de novembre de 2011, es pot trobar alguns dels aspectes que han portat a recorre’l com són: la definició d’entitat d’interès públic en funció de la seva dimensió, la definició de les responsabilitats en la impartició dels cursos d’ensenyament teòric, del moment de realització de la formació pràctica i d’aspectes relacionats amb l’examen d’aptitud professional per accedir al ROAC; l’ampliació indeguda d’un aspecte relacionat amb la incompatibilitat i unes extensions dels conceptes legals en l’apartat d’extensions de les d’incompatibilitats que poden fer pràcticament impossible el compliment voluntari de la norma, i determinades consideracions sobre sancions. Confiem, en ares a la desitjable seguretat jurídica, en una ràpida resolució del recurs presentat.

El Col·legi en premsa

(l’auditor) · núm 63 · Abril

notícies

Conveni amb la Universitat Abat Oliba El Col·legi ha signat un acord de col·laboració amb la Universitat Abat Oliba per a la programació, realització i execució del Màster en Auditoria i Comptabilitat per a l’edició del curs 2012/2013 i següents.

Conveni amb Banco Madrid El Col·legi ha signat un acord de col·laboració amb Banco Madrid, entitat especialitzada en l’Assessorament i la Gestió Integral del Patrimoni. Gràcies a aquest acord, Banco Madrid ha dissenyat una Proposta de Serveis Exclusius que ofereix condicions molt avantatjoses per a tots els col·legiats, posant a la vostra disposició un servei gratuït d’anàlisi i optimització d’inversions, així com excel·lents condicions en productes i serveis financers. A més a més, l’entitat participarà activament en les activitats del Col·legi, com la celebració de conferències sobre actualitat econòmica i de mercats financers, de les quals informarem properament.

Recepció del conseller del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya El passat mes de gener, el conseller del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, va oferir una recepció a una representació del Col·legi de Censors, integrada pel seu president, Daniel Faura; els vicepresidents, Miguel Antonio Pérez i Donato Moreno, i el secretari, Antoni Delgado.

de Catalunya encara no hagin retut els comptes anuals de 2010. Així mateix, el president del Col·legi ha argumentat que «l’externalització de determinats serveis als auditors per part de les Administracions públiques comportaria

En Daniel Faura va proposar al conseller d’Economia que «l’Administració catalana compti amb els auditors catalans privats per impulsar la transparència dels ajuntaments i de les corporacions públiques». Tanmateix li va transmetre la «necessitat de col·laboració entre l’Administració i els auditors privats en la fiscalització dels comptes públics». En el transcurs de la recepció, Daniel Faura va expressar al conseller que «el retiment de comptes i la transparència del sector públic no hauria de ser un instrument puntual, sinó la pràctica habitual i permanent dels nostres governants en tots els nivells». També ha reiterat la seva preocupació perquè gran part de les corporacions locals (l’auditor) · núm 63 · Abril

una major eficiència en l’assignació de recursos, un increment de l’agilitat en els processos de control i una reducció dels seus costos».

lÕ n) (noticies)

Conferència “Evolució del Mercat de Valors. Perspectives per al 2012” L’entorn econòmic general presenta un alt grau d’incertesa i aquest fet condiciona de forma molt important el futur de les nostres empreses, que queda reflectit d’una forma clara al mercat de valors. Aquesta preocupació que abans només la tenien els empresaris i inversors, ara s’ha traslladat a totes les persones donat l’alt grau d’influència que té l’economia en les nostres vides. El passat 15 de març, a la seu del Col·legi, va tenir lloc una conferència del Dr. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, sota el títol “Evolució del Mercat de Valors. Perspectives per al 2012”. L’acte, presentat pel president del Col·legi, Sr. Daniel Faura, va comptar amb una assistència de més de 100 professionals.

Tanmateix, el Dr. Hortalà ha justificat els seus bons propòsits relatius a l’evolució de l’IBEX 35 durant l’any 2012 amb l’argument que «les expectatives d’alça se circumscriuen en un escenari en què l’evolució de l’economia espanyola tindrà menys importància que la de l’economia de la zona euro i aquesta, al seu torn, en tindrà menys que la de l’economia nord-americana».

Davant aquesta premissa, el Dr. Hortalà, en la seva intervenció, va pronosticar que «l’IBEX 35, el principal índex de referència de la borsa espanyola, acabarà l’any 2012 amb una revalorització d’entre el 15% i el 18%, podent recuperar –segons estudis de la Borsa de Barcelona– els nivells de finals del 2007, entre el 2015 i el 2016».

Presentació del llibre Emprender con responsabilidad El passat 1 de març, a la sala d’actes del Col·legi, va tenir lloc la presentació del llibre Emprender con responsabilidad, obra d’Àngel Pes i Norbert Bilbeny, subdirector general de CaixaBank i catedràtic d’ètica de la UB respectivament. Els dos autors van aportar la seva visió respecte a les possibles vies per a la sortida de la crisi actual, posant l’accent en el fet que aquesta serà possible a través dels emprenedors amb sentit de la responsabilitat social i plantejar les empreses amb una idea de continuïtat, com a projectes permanents (Àngel Pes) i que l’empresa ha de retre comptes de la seva activitat a la societat, amb el que això implica dins el concepte filosòfic de donar resposta (Norbert Bilbeny).

La introducció als autors va estar a càrrec del titular de la Càtedra “la Caixa” d’RSE i Govern corporatiu de l’IESE, Dr. Antonio Argandoña, qui va assenyalar que «l’RSE està de moda, però en realitat no és una cosa nova» i subratllant que «una empresa amb RSE és una empresa ben gestionada». El president del Col·legi, Daniel Faura, en la seva intervenció va recalcar l’interès de l’entitat col·legial en aquesta temàtica, destacant que, cada cop més, la idea d’oferir informació integrada de les empreses és més important. Va finalitzar plantejant que potser «a més de les auditories comptables tradicionals, s’haurà d’anar a fer auditories dels valors de les empreses».

lÕ n) (noticies)

III Jornada d’Auditoria del Sector Públic III Jornada d’Auditoria del Sector Públic Informes d’auditoria i de control financer en l’àmbit del Sector Públic

26 d’abril Lloc: Seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona c/ Mallorca, 283, 8a planta, Barcelona

Introducció Els processos d’auditoria conclouen amb l’emissió d’un informe, que ha de proporcionar als seus potencials usuaris la informació que requereixen, sigui aquesta per a la presa de decisions o pel compliment del mandat rebut en els procediments regulats de retiment de comptes. Atesa la complexitat d’organismes i entitats que constitueixen l’estructura organitzativa del Sector Públic, així com els diferents abasts que es poden considerar: informació financera, compliment de normativa, gestió i ús dels recursos públics, és d’especial interès analitzar la diversa tipologia de continguts i formats dels informes a emetre. En aquesta Jornada analitzarem les diferents normes d’auditoria: IGAE, OCEX, IFAC, INTOSAI. Contemplarem les necessitats dels diferents destinataris, identificarem les diferències entre unes i altres així com amb les aplicables en l’auditoria de comptes de l’àmbit privat, en

201 2

particular el procés d’al·legacions, la diferent tipologia d’informes, el tractament de les excepcions més comuns, etc. En definitiva, un recorregut per aproximar i comprendre la verificació externa dels comptes públics.

Convocatòria oberta, va fonamentalment dirigida a: Professionals dels diferents òrgans de control intern i extern del Sector Públic. Professionals que presten els seus serveis en àmbits de control d’entitats i empreses públiques. Auditors i personal de firmes d’auditoria interessats en col·laborar en el control del Sector Públic.

Programa 9:00h-9:30h 9:30h-10:00h

Acreditació i lliurament de materials

13:45h-14:45h

Inauguració

15:00h-16:30h

Hble. Sra. Joana Ortega, Vicepresidenta i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya Il·lm. Sr. Eudald Vendrell, Vicedegà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

Coordinadora

Ponents

Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) 10:00h-11:30h Coordinador Ponents

Normes d’auditoria relatives als informes (IGAE, OCEX, INTOSAI, IFAC) Miguel Antonio Pérez, Vicepresident del CCJCC

12:00h-13:30h Coordinadora Ponents

Antonio Arias, Síndico de Cuentas del Principado de Asturias

Coordinadora Ponents

Informes d’encàrrecs especials Mireia Vidal, Interventora General de la Generalitat de Catalunya Álvaro Garrido-Lestache, Auditor Principal del Tribunal de Comptes Europeu Ferran Bayo, Director de Serveis Econòmics de la Diputació de Barcelona Raimon Ripoll, Soci de Deloitte

18:00h-18:30h

Clausura

Pausa cafè

Il·lm. Sr. Jaume Amat, Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

Informes d’auditories de regularitat i de control financer

Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

Maria Petra Sáiz, Presidenta del Consell de CSITAL de Catalunya Joan Guerrero, Interventor adjunt per a la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya María del Mar Ramírez, Sòcia d’Ernst & Young

Organitza:

Informes d’auditories operatives María Eugenia Zugaza, Presidenta de la Comisión de Sector Público del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España

Pere Ruiz, Soci de Faura-Casas 16:30h-18:00h

Lourdes Torres, Catedràtica del Departament de Comptabilitat i Finances de la Universidad de Zaragoza Antonio López, President de la Cámara de Cuentas de Andalucía

11:30h-12:00h

Còctel dinar (Pati de les Columnes, ICAB)

L’assistència a aquesta Jornada està homologada amb 6 hores d’FPC en Auditoria

Col·laboren:

(l’auditor) · núm 63 · Abril

Un any més, el proper 26 d’abril, tornarà a tenir lloc a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona la Jornada d’Auditoria del Sector Públic.

lÕ n) (noticies)

Aportació Entitats no Lucratives El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, per acord de l’Assemblea general ordinària de 20 de desembre de 1995, destina el 0,7% del seu pressupost anual a ajuts a cooperació internacional al desenvolupament efectuada a través d’una ONGD. L’any 2011 l’ajut s’ha destinat a l’entitat Banc dels Aliments, que treballa per pal·liar els dèficits alimentaris al nostre país.

El mes de desembre de 2011, aquesta entitat va realitzar una campanya denominada “Gran Recapte”, el resultat de la qual s’informa a continuació. Hem notat la crisi? Sí, ve més gent i amb la bossa més plena. Una resposta positiva a la crida per la solidaritat Els Bancs dels Aliments van fer una crida als ciutadans de Catalunya per col·laborar, els dies 25 i 26, al Gran Recapte en benefici dels que pateixen fam Ara i Aquí. La situació es greu; la demanda d’aliments, des del 2008 fins ara, s’ha doblat. Però la resposta de la societat catalana ha estat clara, “Hem notat la crisi, ve més gent i amb la bossa més plena”, així va qualificar Antoni Sansalvado, president del Banc dels Aliments de Barcelona, els resultats del Gran Recapte. Aquest va superar les 1.100 tones, valorades en uns 2 milions d’euros, doblant els resultats del Gran Recapte

de 2010. El President de la Generalitat de Catalunya, quan va presentar el seu programa de treball per superar la situació econòmica que estem vivint, va apostar per la solidaritat entre persones i va citar com a exemple notori el del Banc dels Aliments. Quan hi ha un problema, la societat catalana respon no solament aportant aliments sinó, allò més important, participant com a voluntaris. Més de 7.500 voluntaris han atès la crida dels Bancs dels Aliments per fer front a la logística que suposa recollir, classificar i distribuir els aliments a les entitats benèfiques. La cadena solidària també ha mobilitzat a una colla d’empreses, indústries alimentàries, supermercats i “la Caixa”, que han fet possible aconseguir aquests resultats. Els medis de comunicació han estat cabdals per a la difusió de l’acció Una menció especial ha estat la resposta dels mitjans de comunicació, no només locals, sinó també estatals. La seva resposta ha estat entusiasta (potser amb l’única excepció d’El País), afegint-se des del primer moment a la crida, cobrint l’esdeveniment i finalment donant cobertura a la tasca dels Bancs dels Aliments en la seva lluita contra la fam. Molts d’ells ens han demanat de considerarlos voluntaris per a la defensa d’una causa justa, la lluita contra la fam Ara i Aquí. Els

voluntaris que treballem en el Banc dels Aliments ens hem sentit estimats i valorats. Un dels aspectes de la comunicació que molts donants i voluntaris han destacat és el fet que el Banc dels Aliments demana aliment, de primera necessitat, pels que estan enfonsats en la pobresa. Darrera d’un èxit, sempre hi ha una gran organització Davant d’uns bons resultats, no podem oblidar que al darrera hi ha una bona organització. Els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya han actuat de forma conjunta en la realització de la crida i l’organització del Gran Recapte. Enguany, s’hi ha afegit el Banc dels Aliments de Sevilla i s’espera que l’any vinent s’hi afegeixin tots els Bancs dels Aliments de l’Estat. La Federació Europea de Bancs dels Aliments (FEBA) convoca regularment a tots els Bancs dels Aliments Europeus a realitzar una gran col·lecta d’aliments la darrera setmana de Novembre. Enguany l’han realitzada França, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Catalunya (i Sevilla), Txèquia i Regne Unit. La crisi econòmica afecta amb major o menor grau a tot Europa, però els que en sofreixen les primeres conseqüències són els mateixos. Els problemes de la pobresa arreu són similars: l’atur, la recessió i les desigualtats socials.

lÕ n) (noticies)

Quin és el principal problema que existeix a Espanya?

L’atur

61,3

Els problemes d’índole econòmica

18,6

La classe política, els partits polítics

8,5

El Govern, els polítics i els partits

2,1

La corrupció i el frau

1,9

La immigració

1,2

Enquesta CIS baròmetre octubre 2011 *Respostes superiors a l’1% Els Bancs dels Aliments tenen com a primer objectiu la lluita contra el malbaratament d’aliments que suposen la primera gran font de subministrament d’aliments. La capta d’aliments es va plantejar a tota Europa com una crida a la participació de tota la societat en la seva missió de lluita contra la fam d’Ara i Aquí, però sobretot també per obtenir aquells productes que no es reben normalment de les indústries o supermercats i així oferir una dieta equilibrada als més necessitats. La seva acció es basa en el voluntariat, no solament per consolidar una estructura de baix cost, sinó especialment per donar valor a la solidaritat. La realització de captes suposa un esforç organitzatiu considerable durant tot l’any, l’objectiu s’ho val. L’augment d’aportacions ha estat important, la resposta solidària ha estat exemplar, però també cal considerar que els Bancs dels Aliments han doblat els punts de recepció d’aliments, les entitats benèfiques han assumit directament

molts d’ells, s’han triplicat el nombre de voluntaris i hi ha hagut una voluntat decidida d’assumir el repte de disposar de més aliments bàsics al servei dels que pateixen. Però allò més important és que la societat catalana accepta ser mobilitzada per una causa justa. (l’auditor) · núm 63 · Abril

lÕ n) (noticies)

Auditor per un dia Per cinquè any consecutiu, i atès l’èxit de les anteriors convocatòries, el Col·legi, amb la intenció de donar a conèixer la professió d’auditor, torna a organitzar una jornada per a estudiants, el dia 17 de maig de 2012, sota el lema “Auditor per un dia”, en la qual els volem donar una visió actual, professional i pràctica del que és l’auditoria i el dia a dia en un despatx d’auditoria. La idea és fer que els estudiants puguin veure, in situ, el que és una firma d’auditoria, el seu funcionament i serveis, així com desplaçar-se a un client i veure la manera de desenvolupar-se d’un equip de treball.

(l’auditor) · núm 63 · Abril

Posicionament referent a la proposta de Directiva sobre els Estats Financers anuals, Estats Financers consolidats i altres tipus d’informes de cert tipus d’empreses (2011/0308) La Unió Europea ha emprès en els últims anys un conjunt de mesures tendents a simplificar les obligacions de les petites i mitjanes empreses per crear un entorn que faciliti l’activitat econòmica. El passat 25 d’octubre de 2011, es va publicar una proposta de Directiva Europea (2011/0308) que reafirma aquesta tendència. L’esmentada proposta es justifica en ares de simplificar i reduir les càrregues administratives de les empreses, l’increment de la claredat i comparabilitat i la protecció dels interessos dels usuaris. Entre les propostes de l’esmentada Directiva, figura la possibilitat que els estats membres puguin eximir a les petites empreses de certes obligacions mercantils. La definició de petita empresa, segons l’esmentat document, és la següent:

En la nostra opinió, existeixen importants arguments en contra de la proposta d’eximir a les petites i mitjanes empreses de determinades obligacions mercantils. Per això, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona i l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, hem elaborat el següent posicionament que comporta el nostre desacord amb les mesures proposades per l’esmentada proposta de Directiva, per la qual cosa creiem adient divulgar entre els estaments professionals, financers, polítics i empresarials, acadèmics i l’administració pública, els possibles efectes negatius que l’aprovació de la Directiva, en els termes previstos, podria ocasionar a l’economia espanyola i europea.

1. Xifra de negocis: 10 milions d’euros 2. Balanç de Situació: 5 milions d’euros 3. Nombre mig de treballadors durant l’any: 50 Les empreses que no superin aquestes variables no hauran de publicar el Compte de pèrdues i guanys i l’informe de gestió. Així mateix, únicament estaran subjectes a auditoria obligatòria les entitats d’interès públic i les entitats que superin les anteriors xifres, definides com a mitjanes i grans.

(l’auditor) · núm 63 · Abril

lĂ&#x2022; n) (noticies)

(l’auditor) · núm 63 · Abril

biblioteca

EMPRENDER CON RESPONSABILIDAD Ni la acumulación de deuda, ni la construcción de viviendas, ni el consumo ilimitado de productos y recursos nos sacarán de la profunda crisis económica, energética y medioambiental que vivimos. Bajo esta premisa, Ángel Pes y Norbert Bilbeny se adentran en el papel clave de la responsabilidad social de las empresas y, desde una visión eminentemente práctica, defienden la necesidad de promover la actividad emprendedora sin descuidar la distribución equitativa de los beneficios del desarrollo económico y su carácter sostenible. Para ello, explican como dar forma a las exigencias de una economía sostenible a través de numerosos ejemplos de empresas que han sabido ver las ventajas que ofrece la responsabilidad corporativa. Ser empresario responsable no solo es una elección: es una necesidad para construir el futuro.

NOVES TENDÈNCIES EN GESTIÓ PÚBLICA En els darrers temps el sector públic s’ha convertit en el centre de totes les mirades en convertir-se en l’executor de retallades de despesa dirigides a trobar l’estabilitat pressupostària. Més que mai, per tant, és necessària una adequada gestió dels recursos públics de manera que es pugui continuar mantenint el nivell i qualitat dels serveis que fins ara es prestaven però comptant amb una estructura de despesa inferior. Aquest número se centra en l’anàlisi de la gestió pública des de diferents perspectives per tal de proporcionar eines amb què abordar aquesta nova època per a la qual sens dubte necessitem també noves solucions. Amb aquest conjunt de treballs es pretén oferir una visió detallada dels aspectes conceptuals i pràctics de la gestió pública, tant des d’una perspectiva professional com des de la perspectiva acadèmica.

CONfECCIONAR y CONTROLAR PRESuPuESTOS y PREVISIONES DE TESORERíA CON ExCEL. Todas las organizaciones necesitan prever su futuro económico-financero a corto plazo. Y es fundamental efectuar un seguimiento de las desviaciones entre las previsiones y la realidad. Este libro constituye una gran innovación ya que, mediante el uso de las tablas dinámicas de Excel, permite, entre otros: • Confeccionar un presupuesto de ingresos y gastos por meses para realizar el posterior análisis de desviaciones de una forma rápida y sencilla. • Confeccionar el presupuesto de tesorería provisional que nos permita analizar la viabilidad financiera de la empresa en los próximos 12 meses. • Realizar diferentes análisis de las desviaciones entre los importes reales y los presupuestados. • Fijar diferentes tipos de objetivos previstos y poder realizar la comparación con los datos reales según se van consiguiendo y el análisis de decisiones. • Obtener los datos reales de cualquier sistema contable para realizar el análisis de desviaciones.

EL DESGAVELL IMMOBILIARI A CATALuNyA De poques coses es parla més avui en dia com de la crisi econòmica i del dret i la necessitat inapel·lable de tenir un habitatge digne. Aquest estudi dóna una explicació a les causes d’aquesta desfeta financera, i també aporta idees creatives per a sortir del forat negre més absolut. El llibre sorprèn per la seva exhaustivitat en l’exploració de totes les vessants relacionades amb el que podem anomenar món immobiliari, des de l’estudi del sòl, del plantejament, de la construcció, passant per la compravenda i el lliguer privat i públic, fins a la problemàtica intermediació en els negocis immobiliaris. Costa de creure que de tot plegat se’n pugui trobar una procedència, una llavor, i que aquesta se sintetitzi ni més ni menys que amb la manca d’ètica humana.

Avanç programa d’activitats formatives Abril – Juny 2012

hores

dies

Abril seminaris – cursos – conferències programades auditoria * Transaccions entre parts vinculades

* Auditoria d’àrees I

25 i 26

* Actuacions pericials en el context de transaccions

* Conferència: Com optimitzar la seva Gestió Fiscal

* L’evidència digital

Diversos

maig – juny

Diversos

* Principi d’empresa en funcionament i informes d’auditoria

juny

* Auditoria d’àrees (II)

11 i 13

juny

comptabilitat * Comptes anuals dret concursal * Conferència ACCID: Adquisició d’empreses en procés concursal dret mercantil * Conferència: Irregularitats en els supòsits de formulació, presentació i dipòsit dels Comptes anuals. La responsabilitat dels administradors i incidència en l’actuació dels auditors altres matèries

cursos bàsics d’auditoria

Maig seminaris-cursos-conferències programades auditoria * Curs avançat d’auditoria altres matèries * Contrainformes, dictàmens, diriments i altres actuacions de la tasca dels pèrits cursos roac

Juny seminaris-cursos-conferències programades auditoria

comptabilitat * Blanqueig amb els requisits que ha de complir l’auditor en relació amb els arxius

Nota: Aquest avanç té dades que hauran d’ésser confirmades a la nostra web i/o mitjançant la tramesa de fulletó, tarja o circular, per a les diferents sessions.

(l’auditor) · núm 63 · Abril

Soluciones profesionales para profesionales DATEV SINFOPAC Audit

¡Módulos adicionales Diario y Muestreo! aModelo de papeles de trabajo personalizable aPlanificación asistida aInformes automatizados aConexión a ACL Software completo e innovador que le ayuda a cumplir con las normas técnicas y de calidad, ofreciéndole un sistema de referencia y expediente electrónico totalmente integrado. www.datevsinfopac.com

Creando futuro. Juntos.