Web auditor 69 by COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA

Núm. 69 Abril 2014

l’69) (l’Auditor)

- Reflexions sobre el risc de frau - Marc d’informació financera d’empreses en “liquidació” - L’impost sobre successions i donacions 2014 - Més NIA-ES. Les sèries 500 i 600 – Evidència d’auditoria i utilització del treball d’altres - Tornada a un camí de creixement econòmic sostenible a Espanya? - Auditoria pública: inversió o despesa? - Entrevista: Sr. Mario Alonso Ayala

C O L· L E G I D E C E N S O R S J U R A T S D E C O M P T E S D E C A T A L U N Y A

Edita Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya Director Xavier Cardona Ajudant de redacció Silvia Richarte Disseny Petit Comitè Impressió 1967 Centro Gráfico S.L.

Col·laboradors Daniel Faura, Xavier Cardona, Donato Moreno, Jordi Casals, Bas Fransen, Iltre. Jaume Amat i Reyero, Departament tècnic del CCJCC. Quaderns Tècnics Departament tècnic del CCJCC

l’índex)

l’69) Editorial 1 Daniel Faura

Entrevista Sr. Mario Alonso Ayala Reflexions sobre el risc de frau

Xavier Cardona

3 7

Enquesta 10 Marc d’informació financera d’empreses en “liquidació”

L’impost sobre successions i donacions 2014

Més NIA-ES. Les sèries 500 i 600 – Evidència d’auditoria i utilització del treball d’altres

Tornada a un camí de creixement econòmic sostenible a Espanya?

Auditoria pública: inversió o despesa?

Donato Moreno

Jordi Casals

Departament Tècnic del CCJCC

Bas Fransen Sor Eulàlia d’Anzizu, 41 08034 Barcelona Tel. 93 280 31 00 Fax 93 252 15 01 col.legi@auditors-censors.com www.auditors-censors.com (l’Auditor) No s’identifica específicament amb les idees i opinions exposades en els articles publicats, que són responsabilitat exclusiva de l’autor Dipòsit Legal. B-42968-91 ISSN 2014-3807

Iltre. Jaume Amat i Reyero

Notícies 42 Biblioteca 47 Avanç programa d’activitats formatives 48

EDITORIAL Daniel Faura President

Hem començat l’any 2014 amb la bona noticia que segons els indicadors macroeconòmics ja hem superat la recessió, i a això sens dubte ens hi han ajudat, fonamentalment, el creixement de les exportacions i del turisme. Amb tot, la constatació del cada cop més creixent endeutament privat i públic (la magnitud d’aquest s’acosta ja al 100% del PIB), i que les previsions de creixement de l’economia previstes superin a penes el 0% , fan pensar que la percepció de recuperació per part dels més castigats per la crisi, en termes empresarials les petites i mitjanes empreses, i en termes familiars els més de 5 milions d’aturats, trigui encara molt a arribar. El mateix comissari europeu Oli Rehn, deia en unes recents declaracions que “arreglar els desperfectes de la crisi costaria a Espanya més de 10 anys”. Aquests dies també s’ha fet públic que Espanya és, de lluny, el país de la OCDE on més han augmentat les desigualtats econòmiques, a causa de la desocupació i de la reducció del sistema de protecció social. En la celebració recent del desè aniversari de Femcat, els premis Nobel d’Economia Prescott i Lucas afirmaven que “el creixement econòmic està estretament lligat al fet de tenir institucions públiques fortes i una administració eficaç”. En aquesta línia, la programació de la V JORNADA DE AUDITORIA DEL SECTOR PUBLIC, que celebrem aquests dies amb el lema “Per un Sector Públic més transparent i eficient”, inclou un ampli debat sobre les Reformes que aquest sector ha d’abordar amb urgència, així com sobre les controvertides i criticades mesures que ja ha adoptat en l’àmbit Local. La consolidació d’aquesta i altres Jornades d’àmbits sectorials, com també ho ha estat el ja tradicional Fòrum de l’Auditor a nivell més general, constitueixen part dels objectius i plans d’accions aprovats pel Consell Directiu. Com també ho son la identificació i promoció de noves oportunitats per als professionals de l’auditoria, la millora de la competitivitat de les firmes, la proximitat, innovació i actualització tant de l’Escola d’Auditoria com del Departament Tècnic, l’accessibilitat al Col·legi i a la professió dels professionals més joves, la difusió a la societat i agents econòmics de la funció de l’auditor com a generadors de confiança, la dinamització de les diferents Comissions de treball i la publicació i difusió del coneixement que generen, com en són bona prova els articles publicats en aquesta edició. Trobareu també en aquesta edició una entrevista amb el nou President de l’ICJCE, Mario Alonso, que detalla la feina feta en aquest mig any transcorregut des de la seva elecció; destacant-ne d’aquest curt període com a tasques essencials, el retrobament del consens i participació de tots els professionals del sector, l’execució d’un pla especial per a Depimes, i la modernització i accessibilitat de la web i els seus continguts de suport a les necessitats dels professionals. Sense perdre els ja consolidats mitjans corporatius de comunicació com aquesta mateixa revista o el newsletter mensual, pensem que hem d’aprofitar també i potenciar les eines que faciliten avui les xarxes socials, com Linkedin, Twitter, etc. que permeten una interacció immediata i compartida, facilitant la participació de tots, afavorint alhora un coneixement més proper de tot el que interessa i preocupa als professionals. Encoratjo, per tant, la participació de tots a través dels accessos del Col·legi en aquestes xarxes.

Daniel Faura Llimós President

l’!)

(l’entrevista)

...hem de ser capaços de diversificar els nostres serveis, utilitzant els nostres amplis coneixements financers i econòmics... Mario Alonso Ayala President de l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España

1. Quins són els eixos bàsics del pla estratègic de l’ICJCE en aquesta nova etapa?

El Pla estratègic 2013-2017 gira en torn a aquests cinc eixos: 1. Promourem i defensarem la importància de la millora de la qualitat dels treballs d’auditoria. Serem proactius en els canvis normatius i treballarem per elevar la reputació corporativa, donant a conèixer als agents econòmics i a la societat que els auditors som part essencial en la generació de confiança econòmica, i que la nostra tasca és imprescindible per incrementar la transparència de la informació financera. 2. Oferirem més recolzament als membres de l’Instituto, mitjançant una oferta més àmplia, amb els millors serveis i més propers, i prestarem especial atenció als petits i mitjans despatxos d’auditoria que, en definitiva, són els qui requereixen d’un major suport en aspectes tècnics, de qualitat, formatius, informatius i de desenvolupament de la seva activitat.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

3. Estem cercant noves vies de desenvolupament de negoci per als nostres membres des d’una doble vessant. Per una banda, estem explorant noves activitats, com la posada en marxa del Servei de mediació dels auditors. L’Instituto s’inscriurà en el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació, depenent del Ministeri de Justícia, amb l’objectiu de donar suport als membres interessats en la prestació d’aquest nou servei. Per altra, oferirem als Depime la possibilitat de compartir activitats i treballs entre els membres interessats, així com la seva participació en activitats dirigides per consultors especialitzats en el foment del creixement orgànic empresarial i inclús en el disseny de l’estratègia necessària per assolir aliances i fusions. 4. Liderarem la representació dels auditors de comptes a nivell nacional i internacional, col·laborant amb les institucions professionals per a que els nostres interessos, inquietuds i propostes professionals es facin realitat. 5. Tractarem d’avançar en l’equiparació dels honoraris professionals amb els països del nostre entorn.

l’!)

(l’entrevista)

La societat exigeix als auditors avançar cap a l’anàlisi de l’evolució futura de les empreses i no tant en el seu comportament en el passat 2. Quins són els principals canvis en la normativa europea que afectaran significativament a l’auditor? El principal i més important canvi normatiu per a un auditor de comptes, encara més si es tracta d’un petit o mitjà despatx, és la pròpia adaptació al compliment normatiu. En els darrers quatre anys la nostra professió està immersa en una voràgine regulatòria que està resultant de difícil compliment: l’adaptació de les NIA-ES, l’obligatorietat de la Formació Professional Continuada, la implantació de Sistemes de Control de Qualitat Intern i els canvis del Reglament d’auditoria, per esmentar alguns exemples.

3. Què podem fer amb els honoraris del sector? La competència en el nostre treball ha de venir per la qualitat i l’especialització i en cap cas via preus. L’Instituto està molt sensibilitzat amb aquest principi i així ho transmet constantment als seus membres a través de comunicacions i guies d’actuació. De fet, en una d’elles, es fixaven determinats criteris orientatius sobre la dedicació horària mínima per garantir la realització de treballs amb la qualitat necessària, sempre tenint en compte que cada encàrrec té una sèrie de factors i circumstàncies específiques. Dit això, el que no és raonable és que l’hora de treball d’un auditor, amb el nivell de preparació, competència professional i responsabilitat que requereix, estigui en uns ratis tant baixos.

La realitat és que molts despatxos estan utilitzant una part important dels seus recursos i del seu temps en adaptar-se a aquests nous requeriments. A més, la successió constant de modificacions regulatòries no està permetent que es pugui valorar amb perspectiva si aquests canvis han aconseguit o no els objectius perseguits en les dites reformes. Per altra part, i per a l’auditoria d’entitats d’interès públic, els canvis en quant a limitacions per a la prestació d’altres serveis i, en menor mesura, de rotació obligatòria, poden tenir un gran impacte.

4. Estem vivint un escenari ple d’incerteses i riscos. Què podem aportar els auditors en aquest entorn? La societat exigeix als auditors avançar cap a l’anàlisi de l’evolució futura de les empreses i no tant en el seu comportament en el passat. Aquesta crisi ens ha ensenyat que l’avaluació dels riscos i les mesures per a mitigar-los són elements essencials en la gestió de les companyies. És com si l’auditor –el metge– avalués no només l’estat de salut del pacient a dia d’avui, sinó que sigui capaç de dir-li que, si segueix fumant, pot patir greus malalties en el futur. En definitiva, realitzar avaluacions dels riscos presents i futurs per ajudar les empreses a realitzar accions preventives.

l’!)

(l’entrevista)

5. En un futur, creu que una part significativa de l’activitat dels auditors es centrarà en la verificació externa d’àmbits no financers? En un món cada cop més globalitzat, la informació també ha de ser integral. Les empreses no són microcosmos, aïllades de la resta i, per tant, els seus estats financers no són les úniques informacions rellevants per conèixer el comportament passat i futur de les companyies. Cada cop més són altres les informacions –de govern corporatiu, mediambiental, d’entorn empresarial i inclús sobre les relacions laborals i socials– que resulten rellevants per als agents econòmics i per a les pròpies empreses a l’hora de realitzar les seves decisions estratègiques. De fet, els auditors de comptes, conscients d’aquesta necessitat de facilitat més i millor informació, portem anys treballant en el denominat informe integrat. Un informe que recapta tots els aspectes essencials per conèixer el desenvolupament potencial futur d’una companyia. El Consell Internacional d’Informes Integrats ha elaborat un marc sobre la informació bàsica que aquest document ha de contenir, i ja hi ha empreses, entre elles algunes espanyoles, que estan col·laborant en aquest projecte i que ja ofereixen aquesta informació addicional.

En un món cada cop més globalitzat, la informació també ha de ser integral

6. El futur de la informació i la transparència està en els informes integrats? Sí. El futur és que les companyies subministrin una informació més transparent, més completa i integral sobre les seves activitats. Serà rellevant la informació econòmica d’una companyia, però també la derivada de les relacions amb el seu entorn. Aquesta última està començant a ser determinant per al recolzament i continuïtat dels inversors. De fet, aquesta tendència s’està observant en algunes juntes d’accionistes a Espanya, on els inversors estan sol·licitant una major informació de determinats aspectes, com els de govern corporatiu de la companyia. Els auditors som la professió responsable de validar aquest nou marc d’informació.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

7. Cap a on va la professió? Quin són els reptes més immediats? Un dels reptes de la professió és donar a conèixer a la societat la rellevància del nostre treball i transmetre’ls la importància de l’auditoria de comptes en el desenvolupament econòmic d’un país. Per altra part, com a empreses que som, hem de ser capaços de diversificar els nostres serveis, utilitzant els nostres amplis coneixements financers i econòmics. Els auditors de comptes exercim com a excel·lents professionals en concursos de creditors, com a experts independents, com a pèrits judicials, etc. A més, portem anys cercant la col·laboració amb les Administracions Públiques per participar amb els nostres serveis i coneixements en el perfeccionament de la rendició de comptes del sector públic, i col·laborar per a que existeixi una major transparència, tant necessària, sobretot en moments com els actuals.

locals, amb els ajuntaments al davant, són les que menys han avançat en elevar la transparència en la seva gestió. Són molt poques les entitats públiques que auditen externament els seus comptes, un 11% amb les darreres dades disponibles i, lamentablement, són molts els ajuntament que ni tant sols presentes els seus comptes anuals dins de termini.

8. Les firmes mitjanes i petites tenen la dimensió adequada per afrontar els reptes que es presenten? Les firmes mitjanes i petites són les que més dificultats estan travessant en una doble vessant: com a auditors estan assumint els elevats costos econòmics, organitzatius i humans d’escometre el creixent i exigent compliment normatiu dels darrers anys; i com a empreses, estan patint la crisi econòmica en la qual estem sumits en els darrers anys, amb la consegüent disminució en el volum de negoci i la reducció dels honoraris i de la facturació. Des de l’Instituto hem revitalitzat la Comissió Depime per donar-los serveis adaptats a les seves necessitats. I també posarem a la seva disposició determinats serveis entre els membres Depime per a que puguin compartir treballs, serveis i inclús ajudarlos en la seva gestió empresarial. El repte per als petits despatxos és guanyar en dimensió.

Les Administracions Públiques encara tenen molt de camí a recórrer per oferir major transparència en el retiment de comptes als ciutadans. 9. Estem organitzant la V Jornada d’Auditoria del Sector Públic amb el lema “per un sector públic més transparent i eficient” que es celebrarà el proper mes d’abril. El sector públic és la gran assignatura pendent en quant a transparència i retiment de comptes? Quin paper li correspon a l’auditor extern per a millorar el control dels comptes del sector públic? Les Administracions Públiques encara tenen molt de camí a recórrer per oferir major transparència en el retiment de comptes als ciutadans. En concret, les administracions 6

Portem anys intentant estrènyer vincles entre els òrgans de supervisió de les Administracions Públiques i els auditors externs per col·laborar amb els coneixements que uns i altres tenim en els diferents àmbits professionals. Recentment, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat ha donat a conèixer la seva intenció que els informes d’auditoria dels comptes de les Administracions Públiques es regeixin per les Normes Internacionals d’Auditoria. Sens dubte aquest és un pas molt important per a la comptabilitat dels treballs del sector públic i privat i, per tant, per a que els auditors externs puguem col·laborar en la realització dels treballs d’auditoria d’entitat públiques.

10. Estem treballant en el disseny del 24 Fòrum de l’Auditor Professional que es celebrarà, com sempre, a la localitat de Sitges. Des dels primers fòrums sempre hem tingut l’honor de comptar amb la seva presència, en qualitat de ponent, coordinador o representant a l’Instituto en diferents càrrecs. Què representa el Fòrum per a vostè i per a l’ICJCE? El Fòrum per a mi suposa trobar-me envoltat de companys i amics en un entorn meravellós i quasi familiar com és Sitges. Allà podem compartir les nostres inquietuds i conèixer les darreres novetats i tendències professionals. Per a l’Instituto ha estat i és una referència a l’hora de projectar i dissenyar els seus congressos nacionals i, per a molts, entre els quals m’incloc, una cita ineludible en la nostra agenda anual.

l’rsc)

(responsabilitat social corporativa)

Reflexions sobre el risc de frau Xavier Cardona Director General del CCJCC

Tradicionalment, el Col·legi ha mirat de sensibilitzar sobre la importància de gestionar la integritat de les empreses, no només des d’una perspectiva interna de la pròpia empresa, sinó com a font de valor per a la societat en el seu conjunt. Sota aquest paraigües s’emmarca la nostra col·laboració en el projecte de creació d’una eina online (SISTEMA DE GESTIÓ EN INTEGRITAT I TRANSPARÈNCIA) concebuda per ajudar a les petites i mitjanes empreses (PIMES) a gestionar els seus riscos de frau a través d’un sistema que les ajudi a identificar els riscos de frau, a detectar-los i, sobretot, a prevenir-los; d’acord amb el compromís amb el principi 10 del Pacte Mundial en relació a evitar les pràctiques de suborn, l’extorsió i altres formes de corrupció. Aquest projecte, que està liderat per la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, es va iniciar el segon semestre de l’exercici 2013 amb una vocació multidisciplinar i amb la idea de recollir sensibilitats dels diferents actors implicats; cercant aquesta representativitat, a banda de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial i del propi Col·legi, hi han participat representants de la patronal (CECOT), dels operadors públics (Oficina Antifrau de Catalunya ) i privats (Javierre, Dipyme,Cuatrecasas i Agbar) i acadèmics (ESADE). El passat 9 de desembre, coincidint amb la celebració del Dia mundial contra la (l’Auditor) · núm 69 · Abril

corrupció instituït per les Nacions Unides, va tenir lloc la “Jornada sobre la gestió de la integritat a l’empresa”, on, entre altres accions, es va presentar una primera versió d’aquesta eina online. Aquesta presentació en societat del projecte no va ser altra cosa que una primera fita d’un procés concebut per tenir continuïtat durant bona part del 2014 a través d’accions divulgatives i de conscienciació. És, en aquest sentit, que m’agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre el frau, que tot i que ja estan recollides de manera parcial al pròleg del SISTEMA DE GESTIÓ EN INTEGRITAT I TRANSPARÈNCIA considero poden ser d’interès. El concepte del frau aplicat a les empreses és un terme molt ampli que comprèn les categories de corrupció, de frau sobre estats financers o informació financera i d’apropiació indeguda d’actius; sota les quals s’encabeixen pràctiques com els suborns, conflictes d’interessos, pagaments inapropiats, extorsió, manipulació d’estats financers, robatori d’informació, ocultació de fets significatius, blanqueig de capitals, frau fiscal, frau laboral, etc. Aquest ampli ventall de supòsits de fet fa que, al meu entendre, definir el frau de manera genèrica sigui una tasca complicada, no obstant, hi ha una definició que considero sintetitza de manera adequada què és el frau: Frau és un engany intencional que sostreu valor a l’organització. I per descomptat a la

l’rsc)

(responsabilitat social corporativa)

societat. Des d’una perspectiva més aterrada al col·lectiu de censors, però en la mateixa línea, la NIA-ES 2401 defineix frau com ”un acte intencionat realitzat per una o més persones de la direcció, els responsables del govern de l’entitat, els empleats o tercers, que comporti la utilització de l’engany per tal d’aconseguir un avantatge injust o il·legal”. El fet que certs fraus es repeteixin amb una freqüència molt elevada, el converteixen en una xacra social que té com aliats l’opacitat, la impunitat i la indiferència i resignació de la societat i que, entre altres efectes nocius, posa en risc la qualitat de la nostra democràcia. Però, quin és l’impacte del frau? Segons l’Institut del Banc Mundial, cada any, en el món es materialitzen suborns per més d’un bilió de dòlars, el què significa que la xifra anual de les activitats corruptes equival al 3% del producte brut mundial. A escala nacional, la percepció no és molt diferent, en aquest sentit, en el baròmetre publicat al gener de 2014 pel Centre d’investigacions sociològiques (CIS) relatiu a quins són els problemes principals d’Espanya avui, el frau i la corrupció ocupaven la segona posició d’una llista encapçalada per l’atur. A més, si es considera que el cost del frau en les empreses no només provoca pèrdues financeres sinó que també afecta la seva reputació, la pèrdua de confiança davant tercers i davant els propis empleats, s’entén fàcilment que el risc de frau ocupi una posició cada vegada més central en les preocupacions de la ciutadania i que, per afrontar aquesta problemàtica, s’estiguin instrumentant respostes des d’àmbits diversos, fins i tot, recentment, s’han començat a dedicar programes televisius a destapar els mecanismes de frau en estaments com l’administració municipal i els partits polítics. A més a més, el frau s’ha identificat com un dels obstacles per al desenvolupament social i

1 Norma Tècnica d’Auditoria, resultat de l’adaptació de les Normes Internacional d’Auditoria per a la seva aplicació a Espanya, 240: Responsabilitats de l’auditor en l’auditoria dels estats financers en relació al frau

econòmic atès que debilita l’estat de dret i les bases institucionals de les què depèn el creixement, si bé el frau no és exclusiu del sector públic, sinó que també es desenvolupa en el sector privat.

més significativa, proposant controls i salvaguardes que dificultin les males pràctiques i on cal inscriure la iniciativa del projecte SISTEMA DE GESTIÓ EN INTEGRITAT I TRANSPARÈNCIA.

Cenyint-nos a l’entorn empresarial, és important assenyalar que del total d’empreses que hi ha al món al voltant del 90% són PIMES. Les PIMES tenen unes característiques particulars que fan que el frau pugui adquirir unes particularitats diferents a les del frau vinculat a estructures empresarials més grans. Entre aquests condicionants s’hi poden incloure l’existència de processos poc definits, la manca de mesures de control intern o els conflictes d’interès entre els diferents membres de la propietat; però, per un altre costat el fet que sigui una única persona que gestioni l’entitat no suposa que la direcció no vigili i transmeti una actitud adequada davant el control intern i, de fet, la necessitat d’autorització per part de la direcció pot compensar controls que, d’altra manera serien deficients i reduir el risc de frau dels treballadors. Si bé a nivell individual el frau que puguin cometre les PIMES no té tanta repercussió en l’opinió pública com el comès per les grans corporacions o el sector públic, suposa un risc per a la pròpia supervivència de l’empresa i, en qualsevol cas, en conjunt, resulta molt perjudicial pel sistema.

També m’agradaria assenyalar que la reforma penal a Espanya, arran de la Llei 5/2010, de 22 de juny de 2010, va suposar com a novetat significativa la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Per tant, a partir de desembre de 2010 les entitats espanyoles són responsables penals tant pels delictes comesos, en nom o per compte de l’entitat i en el seu profit, pels seus representants legals i administradors de fet o de dret com pels delictes comesos, en l’exercici d’activitats socials i per compte i profit de les mateixes, per els qui, estant sotmesos a l’autoritat de les persones físiques amb poder de direcció, hagin pogut realitzar els fets per no haver exercit sobre elles el degut control ateses les circumstàncies concretes del cas. En aquest sentit, si una companyia implanta uns sistemes de control per prevenir el delicte, aquesta circumstància pot ser un factor que mitigui la responsabilitat penal de la persona jurídica; per aquest motiu, a banda de l’objectiu principal de prevenció i detecció; el fet que les empreses tinguin sistemes de control adients pot suposar, també, una important eina de defensa enfront determinades eventualitats.

Des d’un punt de vista teòric, el professor i criminòleg Donald R. Cressey en la dècada de 1950 va desenvolupar un estudi explicant l’existència de tres factors fonamentals relacionats amb la realització d’un frau (l’ anomenat Triangle del frau): La motivació, l’oportunitat i la racionalització. Generalment hi ha un incentiu o una pressió que genera una ocasió per cometre un frau, encara que també és probable que hi hagi oportunitats que neixen per la falta de controls. En els últims temps s’hi ha afegit un quart factor que és la capacitat (entesa com els coneixements i habilitats) necessàries per cometre irregularitats. És, precisament, en evitar l’oportunitat on els professionals podem incidir de forma

M’agradaria tancar aquestes reflexions sobre el frau, incidint que si bé podem definir eines i construir models que ens ajudin a prevenir, detectar i donar resposta al risc de frau, aquests no serviran de gaire si prèviament no som capaços de construir una societat que es cimenti sobre uns valors ètics, bones pràctiques de transparència i rendició de comptes (no exclusivament en l’àmbit econòmic) i sense un entorn on la vulneració de les regles estigui mal vista per tots.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

l’?) (l’enquesta)

Creieu que el canvi normatiu cap a les NIA-ES serà bo per l’auditoria? En la vostra opinió, quins aspectes considereu que canvien més i quines seran les millores més rellevants? Suposarà aquest canvi normatiu una major inversió en temps? M. Eugènia Bailach L’aplicació de les Normes Internacionals d’Auditoria suposaran un canvi en el desenvolupament de l’activitat de la nostra professió com a conseqüència de l’enfocament que aquestes normes utilitzen per aconseguir l’objectiu d’auditoria, que continua sent el mateix, emetre una opinió tècnica d’uns comptes anuals .

Sòcia Auditoria Auren Barcelona, SL

L’enfocament basat en la valoració de riscos i la resposta als mateixos, pedra angular de les Normes Internacionals d’Auditoria, canvien el nostre paradigma, deixem de ser “auditors de comptabilitats” per a ser “auditors de negocis”. Aquest canvi suposarà un esforç per a l’auditor d’adaptació a la nova filosofia que requereix un coneixement molt mes profund de l’entitat i de la seva activitat. El temps necessari per a l’execució del nostre treball, en els primers exercicis, no serà inferior a l’utilitzat fins ara, amb un afegit important, la dedicació haurà de ser molt més qualificada, és a dir, en el desenvolupament futur del treball pren molta més importància el paper del soci, gerent i cap d’equip del projecte, que la resta de l’equip d’auditoria que passarà a tenir un paper més residual. En la meva opinió, aquest canvi reforça el paper de l’auditor i de la seva activitat però no tota la professió pot estar capacitada per a fer aquest canvi a curt termini, i el més important, tampoc totes les empreses a les quals auditem estan preparades o disposades a acceptar aquest nou enfocament.

Mª Teresa Puigdelloses

Sòcia de Cendal Nair,S.L.P.

Les noves Normes Tècniques d’Auditoria (NIA-ES) són el resultat de l’adaptació de les Normes Internacionals d’Auditoria per a la seva aplicació a Espanya, les quals tenen com a objectiu convergir cap a la pràctica existent en la majoria dels estats membres de la Unió Europea. Hem de ser optimistes que aquest canvi normatiu dóna resposta a la necessitat d’harmonitzar la pràctica internacional d’auditoria davant d’una globalització mundial on la informació financera s’ha convertit en la base de la presa de decisions financeres i econòmiques del desenvolupament del comerç internacional . Les majors dificultats de la norma vénen induïdes pels seus formats (estructura de les NIA) i per la terminologia (expressions noves no previstes en les Normes Tècniques d’Auditoria que estem aplicant), ja que gran part del contingut de les noves Normes Tècniques d’Auditoria estava contemplat en les actuals Normes Tècniques que s’han anat modificant i adaptant a la legislació europea en matèria d’auditoria .

Al marge de la nova nomenclatura, hi ha canvis importants que afecten al treball de l’auditor i al propi informe d’auditoria . Els més significatius són : • Les NIAS no contemplen cap orientació quantitativa sobre la importància relativa • La NIA 240 es refereix a la responsabilitat de l’auditor en l’auditoria d’estats financers pel que fa al frau i s’estableix la necessitat de mantenir comunicació fluida i constant amb la direcció de la societat auditada i amb l’equip d’auditoria • L’informe d’auditoria de comptes anuals tindrà una estructura i format diferents. Aquesta estructura identifica cadascuna de les seccions de l’informe d’auditoria, facilita i fa més comprensible la seva lectura per a tercers . Les NIA-ES seran d’aplicació obligatòria per als auditors de comptes i societats d’auditoria en el desenvolupament dels treballs d’auditoria de comptes. Aquest canvi tindrà implicacions immediates per als auditors en quant a noves necessitats de formació, derivada de la utilització d’un cos de normes ampli amb un llenguatge no habitual i una estructura diferent, i a la necessitat de desenvolupament de metodologies adaptades als nous requeriments inclosos en les normes. Per això, cada firma ha de ser responsable de formar els seus professionals i d’adaptar la metodologia i enfocaments d’auditoria per garantir que es compleix amb les NIA -ES, la qual cosa suposarà una major inversió en temps .

Manuel Vicente Martínez En un entorn cada vegada més globalitzat la implantació a Espanya de les Normes Internacionals d’Auditoria (NIAES) és, sense dubte, un pas necessari en busca d’una harmonització necessària amb els països del nostre entorn i aconseguir que el resultat del nostre treball, l’informe d’auditoria, sigui més comparable. Soci de KPMG Membre del Comitè Tècnic del CCJCC

Més enllà de la substitució de les actuals Normes Tècniques d’Auditoria per unes noves normes, les NIA -ES, crec que una de les principals novetats que suposa l’aplicació de les NIA -ES és l’enfocament del treball, que està basat en l’avaluació dels riscos d’incorrecció material en els estats financers objecte de l’auditoria i en la resposta que dóna l’auditor a aquests riscos. Aquest enfocament pot implicar una forma nova de treballar, sobre la base del coneixement de l’entitat, el seu entorn i els components de control intern. Un altre canvi rellevant serà l’augment de comunicació entre els auditors i els responsables del govern de les entitats auditades, abordant aspectes com la responsabilitat de l’auditor en relació amb l’auditoria dels estats financers, l’abast i moment de la realització de l’auditoria o els aspectes significatius identificats durant el treball, entre d’altres. Indubtablement, en un moment inicial, aquest canvi normatiu requerirà dels auditors una formació específica addicional per adquirir un coneixement suficient de la nova normativa, encara que és d’esperar que no tingui un impacte molt significatiu en el temps requerit per a la realització del treball un vegada superada la novetat inicial.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

l’a) (l’auditoria)

Donato Moreno Vicepresident 2n del CCJCC President del Comitè Tècnic del CCJCC Soci director de pràctica professional d’auditoria de Grant Thornton

Marc d’informació financera d’empreses en “liquidació” Recentment, el 18 d’octubre de 2013, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (en endavant, ICAC) va emetre una Resolució en què establia el marc d’informació financera quan no resulta adequada l’aplicació del principi d’empresa en funcionament, que, per abreujar, denominarem “marc comptable d’empreses en liquidació”. Aquesta Resolució posava punt i final a un requeriment llargament demandat, especialment per les corporacions representatives dels auditors, per solucionar els buits normatius que, a aquest respecte, van quedar quan es va aprovar el Pla General de Comptabilitat (en endavant, PGC). Efectivament, no sembla que hagin existit molts moviments fora del món auditor demandant un marc comptable a utilitzar per aquells casos en els quals existeixin dubtes significatius sobre la possibilitat que l’empresa segueixi funcionant i això, tot i que, com ens recorda l’ICAC en l’exposició de motius de la Resolució: “El PGC estableix, en el seu Marc Conceptual de la Comptabilitat, com un dels principis comptables bàsics el principi d’empresa en funcionament, i assenyala que quan no resulti d’aplicació aquest principi, en els termes que es determinen en les normes de desenvolupament, l’empresa aplicarà les normes de valoració que resultin més adequades per

reflectir la imatge fidel de les operacions tendents a realitzar l’actiu, cancel·lar els deutes i, si escau, repartir el patrimoni resultant, havent de subministrar en la memòria dels comptes anuals tota la informació significativa sobre els criteris aplicats”. En canvi, els auditors es trobaven amb seriosos problemes amb els seus clients quan identificaven una situació en la qual no era d’aplicació el principi d’empresa en funcionament, però aquells no podien utilitzar cap altre marc comptable, al no existir. Aquesta situació derivava en l’expressió d’una opinió denegada (d’acord amb la Norma Tècnica d’Auditoria –NTA– sobre l’aplicació del principi d’empresa en funcionament de 1993) o, posteriorment, d’una opinió desfavorable (d’acord amb la NTA sobre l’aplicació del principi d’empresa en funcionament actualitzada en 2013, el tractament de la qual havia estat avançat en la consulta 1 del BOICAC 92, el desembre de 2012). Per solucionar aquest tractament no desitjat en l’informe d’auditoria, el client preguntava a l’auditor respecte a quin marc comptable utilitzar, però al no existir, aquest no podia indicarli el camí i, conseqüentment, es creava un problema irresoluble. Així doncs , donem-li la benvinguda a l’esmentada Resolució, així com a l’actualització de la NTA.

Ara s’ha de veure en que consisteix aquesta nova normativa comptable, aplicable a situacions excepcionals, en les quals l’empresa estigui donant els seus darrers passos i no es pugui aplicar el principi comptable bàsic d’empresa en funcionament, és a dir, quan es donen les circumstàncies, generades voluntària o involuntàriament, que posen de manifest que no existeix una alternativa més realista que acceptar la fallida de l’esmentat principi.

En el quadre 1 es mostren els exemples que proporciona l’ICAC de fets o condicions de naturalesa financera, operativa, legals o d’altra índole que, individualment o conjuntament, poden generar dubtes significatius sobre la continuïtat de l’empresa i que els responsables han de ponderar.

La Resolució, en definitiva, es divideix en sis normes: Primera. Objectiu i àmbit d’aplicació Segona. Criteris específics d’aplicació del Marc Conceptual de la Comptabilitat a l’empresa en “liquidació” Tercera. Normes de registre i valoració de l’empresa en “liquidació” Quarta. Normes d’elaboració dels comptes anuals de l’empresa en “liquidació” Cinquena. Normes de formulació de comptes anuals consolidats de l’empresa en “liquidació” Sisena. Nova aplicació del principi d’empresa en funcionament Segons s’indica a la Resolució, l’abast de la mateixa es limita a fixar el marc d’informació necessari, davant la fallida del principi d’empresa en funcionament, per complir amb l’obligació de formular els comptes anuals en els supòsits legals de liquidació, o immediatament abans d’acordar-se la dissolució de la societat quan els responsables de formular els comptes anuals, encara que sigui amb posterioritat al tancament de l’exercici, determinen que tenen la intenció de liquidar l’empresa o

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

l’a)

(l’auditoria)

imatge fidel de les operacions (de liquidació en aquest cas) en el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa, llavors els criteris i normes a aplicar han de ser el més semblants possibles als preexistents abans de la situació de “liquidació”. O sigui, l’ICAC assimila el concepte “imatge fidel” només a la imatge que es pot obtenir d’aplicar el PGC, fora del qual no existeix vida aparentment. Així, òbviament, la única modificació a nivell de principis comptables en el context de “liquidació” és la no utilització del principi d’empresa en funcionament i el manteniment, en general, del principi de meritació i de les normes de registre i valoració contingudes en el PGC, excepte per les disposicions particulars contingudes en la Resolució per a la valoració dels actius i passius de l’empresa i el registre de les operacions de tràfic que, si escau, hagués que concloure. cessar en la seva activitat o quan no existeixi una alternativa més realista que fer-ho. Després d’enunciar les situacions concretes en les quals es podria veure afectat el principi d’empresa en funcionament, que no es limiten als supòsits de liquidació societària, l’ICAC conclou que, en la major part de les situacions, excepte en aquest supòsit de liquidació societària, l’empresa, com a tal, a) continuarà desenvolupant la seva activitat sota la mateixa o altra direcció per la qual cosa no s’ha de parlar en sentit estricte de fallida de l’esmentat principi o, b) les especialitats que poguessin plantejar les situacions degudes a l’objecte empresarial tenen normalment una resposta en el marc comptable general, com és el cas de les empreses concessionàries o les encarregades de l’organització d’un esdeveniment singular, per la qual cosa queden fora de l’abast de la norma. En definitiva, diu, els escenaris de “liquidació” que es poden presentar en la pràctica, referits a la societat de capital, són bàsicament dos: • Aquelles situacions en les quals sense

haver acordat la dissolució de l’empresa, o l’obertura de la liquidació en seu concursal, els administradors opinen que no procedeix seguir mantenint la hipòtesi d’empresa en funcionament, i • Aquelles altres en què les esmentades fites jurídiques s’han produït (acompanyats, en la majoria dels casos, del cessament de l’activitat empresarial) i, en conseqüència, sorgeix l’obligació legal de liquidar el patrimoni de l’empresa, realitzant l’actiu i pagant els deutes per a, posteriorment, si escau, repartir la quota de liquidació resultant entre els socis. En ambdós casos, per un o altre motiu, subsisteix l’obligació de formular comptes anuals, en els quals s’hauran d’aplicar necessàriament els criteris i normes de la Resolució que aquí comentem, l’únic motiu d’existència del qual és precisament aquest, segons s’ha indicat anteriorment. En la redacció d’aquesta Resolució, l’ICAC ha optat per una posició extremadament conservadora, arribant a la conclusió que, com la legislació mercantil indica que els comptes anuals han de seguir mostrant la 14

L’ICAC ha escollit la continuïtat dels criteris de valoració recollits en el PGC, excepte el valor en ús (al interrompre’s l’horitzó temporal previst d’utilització dels actius) i la conveniència de matisar el concepte de valor net realitzable o valor actual considerant l’escenari de “liquidació” en què es troba l’empresa. I, en general, la necessitat de prendre el valor de liquidació dels actius com a referent per calcular el seu import recuperable als efectes de comprovar el possible deteriorament de valor. El valor de liquidació que s’esmenta s’ha de considerar només en cas que aquest sigui inferior al valor net comptable. Aquesta nova norma no permet en cap cas les revaloritzacions per sobre del valor comptable. Sembla un contrasentit que en una situació de “liquidació”, on es pot pensar que el que ha d’interessar als socis o accionistes de la societat i als tercers afectats –creditors comercials, entitats financeres, entitats públiques, treballadors, etc.– és el determinar quins són els deutes que poden recuperar, en cas d’aquests últims, i/o el patrimoni a percebre un cop finalitzada la liquidació, en cas dels primers, el balanç no reculli els valors realitzables de tots els actius, siguin superiors o inferiors als seu

l’a)

(l’auditoria)

valor comptable. Només queda l’opció, recollida en la pròpia Resolució, per al cas que aporti informació significativa, d’informar en la memòria sobre la millor estimació del valor de liquidació dels actius, si es pot obtenir amb un adequat grau de fiabilitat i sense incórrer en costos excessius.

material i inversions immobiliàries, que seguiran mantenint-se en l’actiu no corrent, amb l’única especificitat que es deixaran d’amortitzar, excepte, entenem, si es segueixen utilitzant per generar ingressos en el procés de finalització de les operacions en curs. No queda clar si en algun moment del procés de liquidació es pot produir aquesta reclassificació (per complir-se les condicions de: a) estar disponible en les seves condicions actuals per a la seva venda immediata, i b) que la seva venda sigui altament probable). En fi, els administradors hauran de documentar molt bé les seves decisions respecte a la classificació i valoració dels actius no corrents, per poder demostrar que aquestes són les adequades.

Sí es reconeix en aquesta matisació del concepte de valor raonable, en això és realista, que si bé el valor de liquidació pot ser l’equivalent al valor raonable menys els costos de venda, l’habitual serà que aquell difereixi (s’entén que negativament) d’aquest últim, per la pròpia situació de transacció forçada a la qual s’enfronta l’empresa. Ja hem apuntat que també s’ha decidit que es manté plenament vigent el principi de meritació, sense que es pugui, per tant, registrar “anticipadament” (les cometes són del propi ICAC) les futures despeses necessàries per escometre la liquidació final de l’entitat. En quant als passius, de forma adequada al meu parer, s’han de seguir registrant pel seu cost amortitzat i considerant els venciments acordats contractualment, no recollint la possibilitat que circumstàncies extraordinàries en el quefer habitual de l’empresa, com és l’absència de recursos, afectin a la valoració i classificació d’aquests passius, excepte que existeixi un acord previ amb els creditors que ratifiqui les eventuals pèrdues de valor dels passius. Una mica més abstrús és el tractament donat als actius no corrents mantinguts per a la venda. Si bé per una banda es reconeix que en una situació de liquidació tots els actius haurien de ser considerats com a tals, per altra es decideix que no, que només es reconeixeran comptablement en l’actiu corrent aquells que compleixin una sèrie de requisits enfocats a la seva immediata disponibilitat i amb alta probabilitat de venda, però, sembla, en cap cas es consideraran com a tals els elements de l’immobilitzat intangible, immobilitzat

Altre aspecte considerat en la Resolució és l’eventual naixement de nous passius, que s’hauran de registrar com a provisions, com a conseqüència de la fallida del principi d’empresa en funcionament. Com a exemple s’esmenten situacions com la rescissió d’un contracte d’arrendament o com els compromisos derivats amb els treballadors de l’empresa arrel dels acords subscrits o la legislació laboral vigent. Però, alerta, recordem que s’ha de seguir aplicant el principi de meritació. És a dir, s’han de registrar provisions només per fets ja ocorreguts o nascuts en el passat (que compleixin la definició de passiu del PGC), però no es poden registrar despeses o pèrdues que es preveu esdevindran en el futur. Veiem que per una banda s’apliquen criteris conservadors (no reconeixement de revaloritzacions), però per altre no s’accepta la previsió de pèrdues que, segurament, van a ocórrer. En resum, les normes de registre i valoració de les empreses en “liquidació” recullen únicament els següents conceptes: 1. Quan l’empresa segueixi el marc d’informació financera aprovat per la present Resolució, aplicarà les normes de registre i valoració del marc general d’informació financera, considerant

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

les regles especials 2 a 11 detallades a continuació. 2. Actius no corrents i grups alienables d’elements, mantinguts per a la venda: a. Els elements de l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i l’immobilitzat intangible no s’amortitzaran, quan es compleixin els requisits previstos per a això en el marc general d’informació financera, sense perjudici de l’obligació de comptabilitzar la corresponent correcció valorativa per deteriorament. S’haurà de revisar la valoració per les estimacions comptables que modifiquen l’import de la provisió associada als costos de desmantellament i rehabilitació de l’actiu. b. Per determinar les correccions de valor per deteriorament d’aquests actius, l’import recuperable es calcularà prenent com a referència el seu valor de liquidació o el valor de liquidació de la unitat generadora d’efectiu, en endavant, UGE) de la qual formessin part. Havent de ser replantejat si la UGE s’ha de considerar encara com a tal i amb especial atenció als fons de comerç inclosos. c. Concepte de grup alienable d’elements mantinguts per a la venda: s’indica qui pot formar part d’un grup alienable i les regles per a la seva valoració. 3. Inversions en empreses del grup, multigrup i associades. Per determinar les correccions de valor per deteriorament, l’import recuperable es calcularà prenent com a referència el valor de liquidació dels actius. 4. Deutes comptabilitats al cost amortitzat: d’acord amb l’apuntat, la fallida del principi d’empresa en funcionament no comporta el venciment dels deutes i, en conseqüència, la seva exigibilitat es mantindrà diferida en els termes previstos en els respectius contractes, excepte quan així ho

l’a)

(l’auditoria)

estipulessin aquests últims. De concórrer aquest pressupost, el deute es comptabilitzarà pel seu valor de reemborsament i lluirà en el passiu corrent del balanç. 5. Existències. Per determinar les correccions de valor per deteriorament, l’import recuperable es calcularà prenent com a referència el valor de liquidació dels actius. 6. Impostos sobre beneficis. Quan no resulti d’aplicació el principi d’empresa en funcionament, l’empresa donarà de baixa els actius per impost diferent excepte que resulti probable que es pugui disposar de guanys fiscals en la liquidació de l’empresa que permetin la seva aplicació. 7. Ingressos i despeses de les operacions pendents. El conjunt de les operacions de tràfic que l’empresa hagués de concloure i, en general, el reconeixement dels ingressos, despeses de personal i serveis exteriors en els quals incorri es seguiran comptabilitzant aplicant el principi de meritació i les normes de registre i valoració contingudes en el marc general d’informació financera, sense que per tant la proximitat en el cessament de l’activitat hagi d’originar el registre “anticipat” de totes les despeses de la “liquidació”, sense perjudici de les provisions que procedeixi reconèixer d’acord amb allò disposat en l’apartat següent.

reconeguda en el patrimoni net pendent de transferir al compte de pèrdues i guanys. Qualsevol diferència entre ambdós imports es comptabilitzarà com una despesa de l’explotació en el compte de pèrdues i guanys. 10. Retribucions a llarg termini al personal. Quan el compromís a llarg termini amb els treballadors s’instrumenti a través d’un pla de pensions, la previsió que procedeixi reconèixer al tancament de cada exercici d’acord amb el marc general d’informació financera lluirà en el balanç fins que no tingui lloc l’extinció del promotor. El resultat d’una modificació en els compromisos a llarg termini assumits amb el personal, amb motiu de la pèrdua de drets dels treballadors tals com un premi o compensació per permanència, es reconeixerà de forma simultània a l’obligació que sorgeixi amb aquells arran de la “liquidació” de l’empresa. 11. Fets posteriors al tancament de l’exercici: a. Si després del tancament de l’exercici però abans de la formulació dels comptes

8. Provisions i contingències. Ja indicat anteriorment, la fallida del principi d’empresa en funcionament pot ser rellevant als efectes del reconeixement de provisions quan l’anunci de l’empresa origini el naixement d’una obligació present. 9. Subvencions, donacions i llegats. Si la situació de “liquidació” origina el naixement de l’obligació per reintegrament de subvencions, l’empresa reconeixerà un passiu per l’import a reintegrar amb càrrec a la subvenció

anuals es produeixen esdeveniments o es donen condicions que duguin a la direcció a opinar que no procedeix aplicar el principi d’empresa en funcionament, s’informarà sobre aquests fets en la memòria juntament amb una referència expressa a que els comptes anuals s’han formulat aplicant el marc d’informació financera aprovat per la present Resolució. b. Quan aquests fets es coneguin després de la formulació dels comptes anuals però abans de la seva aprovació, els comptes anuals s’hauran de reformular aplicant l’esmentat marc. c. Al marge de l’anterior, el tractament comptable dels fets posteriors al tancament de l’exercici serà el previst en el PGC. En quant als aspectes de la Resolució que incideixen en els comptes anuals s’ha de destacar: • La no reclassificació, ja apuntada, dels elements de l’immobilitzat intangible, material i de les inversions immobiliàries.

l’a)

(l’auditoria)

• No aplicació dels criteris sobre operacions interrompudes en el compte de pèrdues i guanys. • En la nota relativa als “Aspectes crítics de la valoració i estimació de la incertesa”, s’informarà dels esdeveniments o condicions que a judici de la direcció originen que no pugui aplicar-se el principi d’empresa en funcionament, juntament amb una referència expressa a que els comptes anuals s’han formulat aplicant el marc d’informació financera aprovat per la Resolució que estem comentant. • En la nota relativa a la “Comparació de la informació”, s’indicarà que la informació de l’exercici no és comparable amb la de l’exercici precedent per haver canviat de marc d’informació financera. És a dir, no s’ha de reexpressar la informació de l’exercici anterior per a què aquesta sigui comparativa. Donat que en cada exercici

hi ha circumstàncies diferents, a cadascun d’ells se li apliquen polítiques diferents, no pretenent homogeneïtzar-les. • Informació en una nota de la marxa de la liquidació, indicant la millor estimació del valor de liquidació dels actius, si es pot obtenir de forma fiable i sense incórrer en costos excessius. També recull la Resolució un apartat específic relatiu a Normes de formulació de comptes anuals consolidats de l’empresa en liquidació i altre relatiu a l’eventualitat (utòpica, en general) de tornar a aplicar el principi d’empresa en funcionament venint d’una situació en la qual no era aplicable. Per finalitzar aquesta breu aproximació a la Resolució, la lectura detallada de la qual recomano, cal recalcar que no s’ha de confondre la situació concursal, inicialment prevista per facilitar un mecanisme de salvació a les empreses i en la qual seria

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

plenament aplicable el principi d’empresa en funcionament, amb la situació de “liquidació” que en ella es contempla i que només aplicaria en aquells casos en què la viabilitat es considera impossible. En primera instància són els administradors de l’entitat els que s’han de pronunciar sobre quins són els principis que correspon aplicar, però no oblidem que l’auditor és el que finalment ha de decidir sobre si aquesta decisió dels administradors és l’adequada o no. Afortunadament, al menys, ens agradi o no, sigui més o menys conservador del status quo o sigui més o menys revolucionari (molt poc), ja disposem d’un marc comptable a aplicar per l’empresa quan considerem que l’empresa no va a sobreviure.

l’f) (fiscal)

L’impost sobre successions i donacions 2014 Jordi Casals Membre de la Comissió Fiscal del CCJCC Soci de Faura-Casas Auditors-Consultors, SL

L’impost sobre successions i donacions (l’ISD) és un tribut de naturalesa directa que té per objectiu gravar els increments patrimonials obtinguts a títol lucratiu per les persones físiques a través d’una herència, llegat o donació. Així defineix aquest impost l’article primer de la Llei 29/1987, de 18 de desembre. L’ISD també grava les quantitats rebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurances de vida, quan el contractant sigui diferent al beneficiari, en aquells casos en què el risc cobert sigui la mort.

• Millorant les regulades a la norma estatal, mitjançant l’increment de l’import o del percentatge de reducció, l’ampliació de les persones que s’hi poden acollir o bé reduint els requisits per poder aplicar-la.

El sistema de finançament vigent, i concretament el règim de cessió de tributs, determina que l’Estat és el titular de l’ISD, i en conseqüència, no permet a les comunitats autònomes suprimirlo o derogar-lo, si bé els atorga àmplies competències normatives. Concretament, i d’acord amb el que estableix la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, les comunitats autònomes tenen competència per disminuir la factura fiscal en l’ISD:

Aquest ampli marc competencial a les comunitats autònomes en l’establiment de les normes per a la liquidació de l’ISD, que també és dona en d’altres tributs, com ara l’IRPF, l’impost sobre patrimoni o l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, ha portat al que s’ha vingut a anomenar “guerra fiscal” entre els diferents territoris estatals fins al límit que algunes comunitats han arribat pràcticament a una supressió pràctica de l’ISD, que han provocat un veritable “moviment migratori” d’una comunitat a una altra de persones físiques per un mer objectiu fiscal, atès que, en el cas de l’ISD la norma territorial a aplicar serà, com norma general, la de residència del causant.

• Creant reduccions pròpies a la base imposable.

• Reduint les tarifes de l’Impost. • Modificant les quanties i coeficients del patrimoni preexistent. • Establint deduccions i bonificacions de la quota més enllà de les estatals.

sentència del TJUE de 17 d’octubre de 2013 (Assumpte C-181/12), referida a una successió en què tant el causant (alemany) com el seu hereu universal (cònjuge, de nacionalitat suïssa) eren residents a Suïssa però l’herència comprenia un immoble situat a Alemanya, el Tribunal resol que una normativa com l’alemanya, que estableix una menor reducció en la base imposable de l’Impost sobre successions en el cas d’una successió d’un immoble situat a Alemanya pel fet que l’hereu (o causant) siguin residents en un altre estat, és contrària al dret comunitari. La “discriminació fiscal” que es produeix entre persones residents en diferents comunitats autònomes pel repartiment de competències normatives i de recaptació entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de successions es veu agreujada en el cas que hi intervinguin, bé com a causants o com a beneficiaris, persones no residents a l’estat espanyol. Per exemple, en el cas d’una successió en què el causant sigui resident a Espanya i els seus hereus siguin residents tant a l’Estat com a l’estranger: aquells que siguin residents a l’estranger hauran de suportar l’ISD d’acord amb la normativa estatal de l’impost, mentre que aquells que siguin residents a Espanya ho faran d’acord amb la normativa autonòmica corresponent al territori on fóra resident

el causant en el moment de la mort. De tal manera que, mentre la normativa estatal preveu lleugeres reduccions en funció del grau de parentiu entre el causant i els hereus, la pràctica totalitat de la normativa autonòmica preveu importants bonificacions. Aquestes situacions, contràries a la voluntat de la Comissió europea de tendir cap a una Directiva europea que harmonitzés la regulació dels impostos sobre successions, establint uns criteris de connexió únics per a tots els estats membres, han donat origen a una denúncia a l’estat espanyol per la pròpia Comissió Europea, davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En aquest sentit, en una recent

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

Els paral·lelismes amb la normativa espanyola són clars i, per tant, caldria esperar que, per tal de donar compliment a les indicacions de la Comissió Europea, i evitar que el TJUE condemni a Espanya, la tendència del legislador espanyol en relació a l’ISD s’hauria d’encaminar cap a una homogeneïtzació interna i, una vegada assolida, plantejar-la a nivell de la Unió Europea.

L’Impost sobre Successions i Donacions a Catalunya Com ja s’ha indicat, la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la Llei 22/2009, de 18 de desembre, té cedida el 100% de la

l’f) (fiscal)

recaptació i competències limitades de l’ISD (tarifa de l’impost, reduccions, coeficients multiplicadors, deduccions en la quota,...) La reforma de l’ISD en l’àmbit territorial català s’inicià arran de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2010, aprovant nous imports sensiblement més alts per a les reduccions personals, i va establir una nova reducció per a la gent gran i una reducció addicional aplicable a l’excés de base imposable. Aquest conjunt de modificacions van comportar l’exclusió de tributació per a un nombre elevat de contribuents, Així mateix, es va aprovar una nova tarifa més simple, amb menys trams, i es varen mantenir els coeficients multiplicadors més baixos per a cada grup de parentiu. És però amb l’aprovació de la Llei 19/2010, de 7 de juny de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que es configura una regulació completa de l’impost en l’àmbit territorial català, aplegant i sistematitzant en un sol text la normativa pròpia vigent fins aquell moment, que es trobava dispersa en diverses lleis d’acompanyament dels pressupostos, contribuint així a una major seguretat jurídica. Segons s’estableix en el preàmbul de la pròpia Llei, els objectius d’aquesta són tres: • Reforçar la seguretat jurídica, amb una nova sistematització i redacció i amb la incorporació al text de normes que precisen o aclareixen conceptes.

• Simplificar i millorar la gestió de l’impost. En síntesi, amb aquesta reforma (iniciada a l’exercici 2010) es varen incorporar nous supòsits de reduccions (reducció per a persones grans, reducció addicional, reduccions per a béns afectes a explotacions agràries i béns de patrimoni natural) i incrementar les quanties de les ja existents (parentiu, habitatge habitual, reducció per discapacitat, reducció per assegurances de vida, reducció per participació en societats laborals o cooperatives, reducció per l’adquisició de participacions en entitats per part de persones amb vincles laborals o professionals), es va establir una nova tarifa i es va suprimir el coeficient multiplicador per patrimoni preexistent. Així mateix es va preveure que determinades mesures entrarien en vigor en tres fases:

conseqüència de que una gran part de la ciutadania posa en qüestió la regulació aplicable a Catalunya de l’impost que grava les successions, en virtut de la qual encara es sotmeten determinades herències a un gravamen força important, per tal com es percep com un greuge comparatiu el fet que els ciutadans de Catalunya estiguin sotmesos a un tribut que en altres territoris suporten una menor pressió fiscal en aquelles transmissions entre els familiars més propers. Amb l’objectiu doncs d’atenuar aquesta situació de greuge, la Llei 3/2011 introdueix en la regulació de l’ISD en l’àmbit territorial català les dues modificacions següents:

1. De l’1/01/2010 al 30/06/2010: el 25%

• Avança a l’1 de gener de 2011 l’aplicació de les reduccions previstes per a la fase 3 regulada a la Llei 19/2010.

2. De l’1/07/2010 al 30/06/2011: el 62,5%

• Introdueix una bonificació pels grups de parentiu I i II del 99%.

3. De l’1/07/2011 en endavant: el 100%

L’evolució en el marc regulador de la liquidació de l’ISD en l’àmbit territorial de Catalunya, ha suposat una disminució en la recaptació de més del 58% durant el període de 2007 al 2011, front al 31,35% a la totalitat de l’estat espanyol, com es pot observar a la taula següent:

Posteriorment, el 18 de juny de 2011, s’aprova la Llei 3/2011, de modificació de la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions. Aquesta reforma neix, tal i com s’indica en el preàmbul de la mateixa, com a

RECAPTACIÓ IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS (en milers d’euros)

• Reunir en un sol text totes les normes vigents en diferents textos legals i, alhora, introduir-ne d’altres, relatives a àmbits fins ara no regulats per normativa pròpia de Catalunya, amb la clara voluntat d’escometre una regulació completa i integral de l’impost, dins els marges de capacitat normativa que permet el vigent sistema de cessió de tributs.

Font: REAF-REGAF / AEAT

l’f) (fiscal)

Modificacions de l’impost sobre successions i donacions 2014 Amb l’aprovació de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, es produeix un canvi de tendència en l’evolució de l’aplicació de l’ISD a Catalunya que, com hem vingut comentant, afectava cada vegada més a un nombre inferior de transmissions i, en conseqüència, de ciutadans. El punt d’inflexió que suposa aquesta nova reforma de l’impost dóna compliment als compromisos i obligacions que resulten de:

de l’impost introduïdes per la Llei 2/2014, a partir de l’1 de febrer, l’esquema liquidador de l’impost sobre successions i donacions queda configurat de la forma que es detalla a continuació. Adquisicions per causa de mort (successions)

deduïbles. En les assegurances sobre la vida, les quantitats percebudes pel beneficiari, que es liquidaran acumulant el seu import en la resta dels béns i drets que integren la porció hereditària del beneficiari, quan el causant sigui, a l’hora, el contractant de l’assegurança individual o l’assegurat en l’assegurança col·lectiva.

Base imposable: estarà constituïda pel valor net de l’adquisició de cadascun dels beneficiaris, entenent com a tal el valor real dels béns i drets minorats, en el seu cas, per les càrregues i deutes que siguin

Base liquidable: s’obté de resultes d’aplicar a la base imposable les reduccions que s’estableixen en el quadre següent, comparades amb les d’aplicació fins el 31 de gener de 2014 i les vigents a nivell estatal.

• L’acord de la X Legislatura del Parlament de Catalunya que, en el seu apartat 10, estableix que el Govern es compromet a fer efectives noves vies d’ingrés mitjançant la modificació de l’impost sobre successions i donacions per incrementarne la progressivitat i el potencial recaptatori. • Resolució 323/X del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació de la política general del Govern, en la qual l’insta a presentar, en el marc de l’exercici pressupostari 2014, entre d’altres, una reforma legislativa de l’impost sobre successions i donacions d’acord amb els principis següents: 1. L’increment de la progressivitat de l’impost, de manera que el tipus de gravamen efectiu resultant de la reforma s’incrementi relativament més per a les bases imposables més altes. 2. La garantia d’una recaptació assimilable, com a mínim, a la que generaria la simple derogació de la Llei 3/2011, de 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, de 7 de juny de regulació de l’impost sobre successions i donacions. Com a conseqüència de l’entrada en vigor de les modificacions en la norma reguladora (l’Auditor) · núm 69 · Abril

l’f) (fiscal)

· Ser gestionades en el marc d’un conveni, acord o contracte de gestió forestal. · Estar ubicades en terrenys que hagin sofert incendis forestals. · Que es trobin incloses en un espai del Pla d’espais d’interès natural o en un espai integrat en la xarxa Natura 2000. (6) En aquest cas el manteniment en el patrimoni del beneficiari ha de ser de 5 anys. (7) Sempre que es donin els requisits següents: • El beneficiari ha de tenir la condició d’agricultor professional. • En el cas que l’adquisició es dugui a terme per una persona jurídica, l’objecte social ha de ser exclusivament l’exercici de l’activitat agrària.

(1) Amb un límit de 196.000,00 € (de 539.000,00 € fins el 31 de gener de 2014). (2) Fins a 31 de gener de 2014 aplicable a qualsevol familiar i aliens. (3) Caldrà acomplir el requisit de manteniment en l’exercici de la mateixa activitat, i de la titularitat i afectació a aquesta dels béns i drets en el patrimoni de l’adquirent en els 5 exercicis següents al fet causant. Aquesta reducció serà d’aplicació en el cas que el beneficiaris siguin el cònjuge, descendents, ascendents i col·laterals fins al tercer grau, així com les persones vinculades laboralment amb l’empresa amb una antiguitat de 10 anys, com a mínim, i que tinguin encomanades tasques de responsabilitat en la gestió o direcció, durant un període mínim de 5 anys.

(4) Amb un límit de 500.000,00 € que, en el seu cas, es prorratejarà entre els subjectes passius beneficiaris en proporció a la seva participació, sense que el límit individual per a cada subjecte passiu pugui ser inferior a 180.000,00 € (122.608,47 € en el cas de la normativa estatal). (5) Per aplicar la reducció caldrà: • Que les finques adquirides es mantinguin durant els 10 anys posteriors a la mort del causant en el patrimoni de l’adquirent. • L es finques adquirides hauran d’acomplir algun dels següents requisits: · Disposar d’un instrument d’ordenació forestal que hagi estat aprovat.

• Els béns adquirits s’hauran de mantenir durant els 5 anys següents a la mort del causant. • El beneficiari haurà de mantenir durant el termini de 5 anys des de la data del fet causant la condició d’agricultor professional. (8) Per a l’exercici 2014 es suprimeix la reducció addicional del 50% de la base imposable amb els límits establerts en funció del grau de parentiu aplicable fins el 31 de gener de 2014. (9) Es manté la reducció desenal, per la qual si uns béns es transmeten per causa de mort dues o més vegades en el període de 10 anys es pot reduir la major dels dos imports següents: la quantia pagada en transmissions precedents o la resultant de l’escala establerta a l’article 29 de la Llei 19/2010.

l’f) (fiscal)

• Quota tributària: es determina aplicant:

Els percentatges de bonificació de l’apartat anterior es redueixen a la meitat en el cas que el contribuent (llevat dels cònjuges, que com s’ha indicat mantenen sempre la bonificació del 99%) opti per aplicar qualsevol de les reduccions i exempcions següents:

· La tarifa de l’impost, establerta a l’article 57.3 de la Llei 19/2010 i que no ha estat modificada per la Llei 2/2014.

-Béns i drets afectes a activitats econòmiques. -Participacions en entitats. -Finques rústiques de dedicació forestal. -Béns emprats en l’explotació agrària de l’adquirent. -Béns del patrimoni cultural.

· També es mantenen per al 2014 els coeficients multiplicadors en funció del grup al que pertanyi el beneficiari (article 58 de la Llei 19/2010).

- Les exempcions i reduccions previstes a la Llei 19/1995, de modernització de les explotacions agràries. - Qualsevol altre reducció de la base imposable, a excepció de l’habitatge habitual, o exempció que requereixi la sol·licitud del contribuent i que depengui de la concurrència de determinats requisits l’acompliment dels quals depengui de la voluntat del contribuent.

· En l’àmbit de les bonificacions, per al 2014, si bé es manté el 99% en la quota tributària per als cònjuges, incloses les quantitats percebudes pels beneficiaris d’assegurances de vida que s’acumulen a la resta de béns i drets que integren la seva porció hereditària, per a la resta de contribuents dels grups de parentiu I i II, es substitueix la bonificació del 99% per una bonificació variable que s’estableix en funció de la base imposable del contribuent.

• Ajornament excepcional de l’ISD pels òrgans de gestió. Finalment, la Llei 2/2014 amplia fins el 31 de desembre de 2015 el període en el qual els òrgans de gestió de l’Administració tributària poden concedir excepcionalment un ajornament de fins a dos anys en el cas de les quotes de l’impost sobre successions i donacions (El període establert per la disposició transitòria segona de la Llei 19/2010 abastava els fets imposables meritats entre l’1 de gener de 2009 i el 31 de desembre de 2011).

Adquisicions lucratives entre vius (donacions) La Llei 2/2014 no introdueix cap modificació en relació a la tributació de les donacions en l’ISD i, en conseqüència, l’esquema liquidador és el regulat a la Llei 19/2010, de 7 de juny. • Base imposable: en les donacions i altres transmissions lucratives entre vius equiparables, el valor net dels béns i drets adquirits, entenent com a tal el valor real dels béns i drets minorats per les càrregues i deutes deduïbles. • Base liquidable: a l’igual que en les transmissions per causa de mort, la base liquidable es determina aplicant a la base imposable les reduccions regulades a la Llei de l’impost i que es detallen en el quadre següent:

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

l’f) (fiscal)

Els requisits que caldrà acomplir són: · Que el donant hagi acomplert 65 anys o es trobi en situació d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa. · Que l’entitat no tingui com activitat principal un patrimoni mobiliari o immobiliari. · Que la participació del donant en el capital de l’entitat sigui almenys del 5%, de forma individual, o del 20%, computat conjuntament amb el cònjuge, els descendents, els ascendents o els col·laterals fins el tercer grau del donant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat. · Que el donant hagi exercit efectivament funcions de direcció a l’entitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal.

(1) La reducció també s’aplicarà en les donacions en les quals el beneficiari, sense tenir relació de parentiu amb el donant, tinguin una vinculació laboral o de prestació de serveis amb la seva empresa o el negoci professional, amb una antiguitat mínima de 10 anys i, a més, tinguin encomanades tasques de responsabilitat en la gestió o direcció de la mateixa, amb una antiguitat mínima de 5 anys en l’exercici de les tasques esmentades. Caldrà acomplir els següents requisits: · Que el donant exerceixi l’activitat de forma habitual, personal i directa. · Que el donant hagi acomplert 65 anys, cessi anticipadament en una activitat agrària (en els termes establerts en el Reglament 1257/1999 del Consell) o es

trobi en situació d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa. · Que els rendiments derivats de l’exercici de l’activitat empresarial o professionals, als que estan afectes els béns que es donen, constitueixin almenys el 50% de la totalitat dels rendiments del treball personal, del capital mobiliari i immobiliari i de les activitats econòmiques a efectes de l’IRPF del donant. · Que en la data de la donació el donant cessi en l’activitat empresarial o professional i deixi de percebre rendiments de la mateixa. (2) La reducció s’amplia al 97% en el cas de donacions de participacions en societats laborals.

· Que el donant, a la data de la donació, si exerceix tasques de direcció a l’entitat, deixi d’exercir-les i deixi de percebre la corresponent remuneració. (3) Sempre i quan s’acompleixin els següents requisits: · Que el donant hagi acomplert 65 anys o es trobi en situació d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa. · Que l’entitat no tingui com activitat principal un patrimoni mobiliari o immobiliari. · Que la participació del donant en el capital de l’entitat segui almenys del 5%, de forma individual, o del 20%, computat conjuntament amb el cònjuge, els descendents, els ascendents o els col·laterals fins el tercer grau del donant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat.

l’f) (fiscal)

· Que el donant hagi exercit efectivament funcions de direcció a l’entitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal.

termini d’un mes a comptar des de la data de lliurament dels diners. · El donatari no pot tenir més de 40 anys a la data de formalització de la donació.

· Que el donant, a la data de la donació, si exerceix tasques de direcció a l’entitat, deixi d’exercir-les i deixi de percebre la corresponent remuneració. · Que el donatari tingui una vinculació laboral o de prestació de serveis amb l’entitat de les quals n’adquireix les participacions, amb una antiguitat mínima de 10 anys, i que hagi exercit funcions de direcció en la mateixa com a mínim els 5 anys anteriors a la data de la donació. · Que la participació del donatari en el capital de l’entitat resultant de la donació sigui de més del 50%.

· La constitució o l’adquisició de l’empresa individual o del negoci professional o l’adquisició de les participacions s’ha de produir en el termini de 6 mesos a comptar des de la data de formalització de la donació. · El patrimoni net del donatari a la data de formalització de la donació no pot ser superior a 300.000,00 €. · L’empresa, el negoci o l’entitat no pot tenir com activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari. · En cas d’adquisició d’una empresa o un negoci o adquisició de participacions en entitats, no pot haver cap vinculació entre l’empresa, el negoci o l’entitat i el donatari.

· El donatari haurà de mantenir en el seu patrimoni durant els 5 anys següents a la donació els elements que han estat objecte de donació, i haurà de continuar exercint en l’entitat, durant el mateix termini, funcions de direcció. (4) La reducció s’aplica amb un màxim de 125.000,00 € (de 250.000,00 € en el cas de beneficiaris de la donació que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%). Els requisits que caldrà acomplir són: · En el cas de donacions successives, només es pot aplicar la reducció, amb els límits esmentats, a aquelles que s’hagin realitzat en els sis mesos anteriors a la constitució o adquisició de l’empresa o negoci, o adquisició de les participacions. · La donació s’haurà de formalitzar en escriptura pública, atorgada en el

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

· En cas d’adquisició d’una empresa o un negoci, l’import de la xifra de negoci net, del darrer exercici tancat abans de la data d’adquisició, no pot superar 3 milions d’euros, en cas d’adquisició d’una empresa individual, o 1 milió d’euros, en cas d’adquisició d’un negoci professional. · En cas d’adquisició de participacions en una activitat, exceptuant les empreses d’economia social, les cooperatives de treball associat i les societats laborals, a més d’acomplir els límits dels imports de la xifra de negoci, és necessari que les participacions adquirides pel donatari constitueixin almenys el 50% del capital social de l’entitat i que el donatari exerceixi funcions de direcció a l’entitat. (5) Els béns han de romandre en el patrimoni del donatari durant els 5 anys següents a la donació, llevat la mort del donatari o perquè els béns siguin adquirits per la Generalitat o per un ens territorial de Catalunya.

l’f) (fiscal)

la donació o, si hi haguessin donacions successives, a comptar des de la data de la primera donació. (7) Sempre i quan les aportacions acompleixin els requisits i les formalitats que determina la Llei estatal 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d’enjudiciament civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat. • Quota tributària per adquisicions entre vius: · L’article 57 de la Llei 19/2010 estableix dues tarifes de l’impost en les transmissions lucratives entre vius: - En el cas de donacions a favor de contribuents dels grups I i II que defineix l’article 2 de la Llei, sempre i quan aquesta es formalitzi en escriptura pública:

- En la resta de transmissions lucratives entre vius:

(6) S’estableix un import màxim de fins a 60.000,00 € (120.000,00 € si es tracta de contribuents discapacitats amb un grau de minusvàlua igual o superior al 65%). Sempre que s’acompleixin els següents requisits: · La donació s’ha de formalitzar en escriptura pública i, si es tracta de donació dinerària, en el termini d’un mes a comptar des de la data del lliurament del diner. · El donatari no pot tenir més de 36 anys, llevat que tingui un grau de discapacitat igual o superior al 65%. · La base imposable total de la darrera declaració de l’IRPF presentada pel donatari no pot superar, restant els mínims personal i familiar, els 36.000,00 €. · En cas de donacions en metàl·lic, el donatari ha d’adquirir l’habitatge en el termini de 3 mesos a comptar des de la data de

· Coeficients multiplicadors en funció del grup al qual pertanyi el beneficiari. S’apliquen els mateixos coeficients que els establerts per les adquisicions lucratives per causa de mort (successions).

l’f) (fiscal)

Impacte de la reforma 2014 en l’impost sobre successions i donacions a Catalunya.

sobre el Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral que anualment publica el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), i on es presenten diferents exemples comparats de la tributació pels diversos impostos en cadascuna de les comunitats autònomes:

Segons les estimacions de la pròpia Generalitat de Catalunya, els efectes que suposarà la reforma en la recaptació de l’ISD són: • L’increment de recaptació en termes anuals d’uns 107,9 milions d’euros en relació a la situació anterior. • El nombre de pagadors de l’impost passarà del 6,2%, en el sistema anterior, al 18,5% en l’actualitat. A nivell comparatiu amb les altres comunitats autònomes, segons l’estudi

• El cost per successió d’una persona soltera de 30 anys que hereta béns del seu pare per un valor de 800.000,00 €, dels que 200.000,00 € corresponen a l’habitatge del mort suposaria: -Un cost de 353,25 € en l’exercici 2013, situant-se com la comunitat autònoma de menys tributació.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

-A partir de l’1 de febrer de 2014 suposa un cost de 9.796,89 €, i es situaria en el lloc sisè de les comunitats autònomes amb tributació més baixa. • En el cas d’una donació a favor d’un fill de 30 anys que rep del seu pare 800.000 euros en diner en efectiu, sense cap destinació específica i sense que tingui cap grau de discapacitat, el cost és tant amb la norma anterior, com la vigent a partir de l’1 de febrer de 2014, de 56.000€, situant-se en el quart lloc de les comunitats amb menys tributació, en el sistema anterior, i passant al cinquè lloc l’exercici 2014.

l’a) (l’auditoria)

Més NIA-ES. Les sèries 500 i 600 – Evidència d’auditoria i utilització del treball d’altres Departament tècnic del CCJCC

Aquest ja és el quart article que dediquem al que, sens dubte, és un dels principals canvis normatius que ha viscut l’auditoria en els darrers anys. Vam començar a principis del 2013 destacant, en base a la Resolució de l’ICAC de 31 de gener de 2013 per la qual les NIA-ES es sotmetien a informació pública, quines serien algunes de les implicacions que l’ús d’aquest nou marc normatiu tindria pels auditors i societats d’auditoria. En el següent article d’aquest conjunt dedicat a les NIA-ES, vam destacar aquells aspectes més rellevants de la sèrie 300 d’Avaluació de riscos i resposta als riscos valorats, sèrie que és, al nostre entendre, l’epicentre sobre el qual pivotarà qualsevol treball d’auditoria fet en base a les NIA-ES i segurament el punt on més esforços cal fer per adaptar-se a aquest nou marc normatiu i, per últim, aprofitant que la darrera revista del 2013 coincideix amb la planificació de les auditories de comptes anuals, ens va semblar oportú recordar la importància de la planificació i assenyalar quins eren els aspectes bàsics a considerar en base al que estableix la NIA-ES 300 Planificació de l’Auditoria d’Estats Financers amb la publicació d’un article que portava per títol Es pot fer una auditoria sense planificar?. Tots som conscient que, encara que les NIAES seran d’aplicació obligatòria pels treballs d’auditoria de comptes referits als comptes anuals o estats financers corresponents als exercicis econòmics que s’iniciïn a partir 28

de l’1 de gener de 2014 i “en tot cas als treballs d’auditoria de comptes contractats o encarregats a partir de l’1 de gener de 2015, independentment dels exercicis econòmics als quals es refereixin els estats financers objecte del treball”, a efectes pràctics això implica que les planificacions de les auditories de l’exercici 2014, que es solen fer a final d’any, ja s’hauran de fer en base aquest nou marc normatiu i, per altra banda, que els canvis a fer no es poden deixar tots per després de l’estiu. En aquest sentit aquells auditors que no estiguin treballant ja en base a aquest marc normatiu, a part d’estar estudiant les diferents normes per anar familiaritzant-se amb el seu llenguatge i estructura (que és força diferent del de les normes tècniques actuals), estan o haurien d’estar en una fase avançada d’anàlisi de com impacta aquest nou marc normatiu en les seves polítiques i procediments interns per començar a fer els canvis oportuns. Els membres del departament tècnic aprofitem totes les oportunitats possibles, i la publicació d’aquest article n’és una, per recomanar a aquells auditors que hagin optat per esperar a implementar les NIA-ES a les auditories de comptes anuals o estats financers del 2014, aprofitin les auditories del 2013 per, si no en tots els treballs, en alguns d’ells començar a utilitzar les NIA-ES com a normativa base. En la nostra opinió aquesta és la millor manera no només per aprendre sinó per anticipar possibles problemes d’aplicació.

Per les dates en què es publica la primera revista de l’any i per seguir una mica l’ordre lògic de les NIA-ES en aquest article parlarem de la sèrie 500 d’Evidència d’auditoria, que és la sèrie on es recullen les normes tècniques sobre aspectes concrets de l’auditoria i la sèrie 600 d’Utilització del treball d’altres que tracta diverses consideracions en relació a les auditories dels grups consolidats i aspectes concrets en aquelles auditories que s’utilitza el treball d’un auditor intern o d’un expert de l’auditor. Al final d’aquest article s’adjunta un quadre resum de totes les NIA-ES que formen part d’aquestes dues sèries junt amb un comparatiu amb les actuals normes tècniques. Pel que fa a les NIA-ES de la sèrie 500 Evidència d’auditoria les principals diferències es produeixen bàsicament per l’ús d’un llenguatge diferent –com tots sabeu les NIA-ES són una adaptació de la traducció de les normes internacionals d’auditoria emeses per la International Federation of Accounts (coneguda per les seves sigles en anglès IFAC)– i per la forma en què les normes estan estructurades o organitzades, que en el cas de les NIA-ES és igual per a totes i, per tant, sempre consten d’una introducció, objectiu, definicions, requeriments i guia d’aplicació i d’altres anotacions explicatives.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

l’a)

(l’auditoria)

Entrant ja en una anàlisi detallada de les diferents normes que composen la sèrie 500, cal començar per la pròpia 500 d’evidència d’auditoria en la qual s’explica què constitueix evidència i tracta de la responsabilitat que té l’auditor de dissenyar i aplicar procediments d’auditoria per obtenir evidència suficient i adequada que li permeti assolir conclusions raonables en les quals basar la seva opinió d’auditoria. Com qualsevol conjunt normatiu les NIA-ES s’han de llegir i entendre en conjunt i, per tant, per emmarcar la NIA-ES 500 cal tenir fixat els conceptes de la resta i en especial de les NIA-ES 315 i 330 d’Identificació i valoració dels riscos d’incorrecció material mitjançant el coneixement de l’Entitat i del seu entorn i Respostes de l’auditor als riscos valorats, respectivament, en què, entre d’altres aspectes, s’analitza i explica que l’evidència d’auditoria per assolir conclusions raonables en les quals basar l’opinió s’obté mitjançant l’aplicació de procediments de valoració del risc i procediments d’auditoria posteriors (proves de controls–requerides per les pròpies NIA-ES o bé perquè l’auditor opta per realitzar-les– i procediments substantius–és a dir proves de detall i procediments analítics substantius–). La normativa assenyala que els procediments d’auditoria que es puguin utilitzar en la valoració del risc, com a proves de controls o com a procediments substantius són: inspecció, observació, confirmació externa, recàlcul, reexecució, procediments analítics i indagació. Partint d’aquesta base, la NIA-ES 500 estableix els quatre requeriments següents, comuns als procediments d’auditoria de la resta de normes d’aquesta sèrie: • Evidència d’auditoria suficient i adequada. • Informació que s’utilitza com a evidència d’auditoria. • Selecció dels elements sobre els quals es realitzaran proves per obtenir evidència d’auditoria.

• Incongruències en l’evidència d’auditoria o reserves sobre la seva fiabilitat. Si bé encara que en un altre llenguatge el deure d’obtenir evidència suficient i adequada ja es troba regulat en l’actual normativa tècnica d’auditoria, i en concret en l’apartat 2.5 Evidència de les Normes tècniques sobre execució del treball, el fet que, com ja hem esmentat anteriorment, les NIA-ES enfoquin tot el treball d’auditoria en base a la identificació i valoració dels riscos d’incorrecció material fa que l’esquema a seguir per a desenvolupar els diferents requeriments sigui diferent. En la nostra opinió del conjunt d’onze normes de la sèrie 500 mereixen ser destacades les NIA-ES 540 i 550 d’auditoria d’estimacions comptables i de parts vinculades, respectivament. NIA-ES 540 Auditoria d’estimacions comptables, incloses les de valor raonable i de la informació relacionada a revelar Segons es detalla en el quadre comparatiu del final de l’article, en l’actual marc normatiu, l’auditoria de les estimacions comptables queda regulada en dues normes tècniques, la pròpia d’estimacions comptables (BOICAC núm. 47) i la de valor raonable (BOICAC núm. 83) que tot i ser una estimació comptable, quan es va introduir aquest criteri de valoració en el marc comptable espanyol, es va considerar necessari publicar una norma tècnica que recollís aquells criteris d’actuació que podien ser específics. Segurament perquè la publicació de la norma tècnica d’auditoria del valor raonable és de setembre de 2010, el llenguatge i estructura utilitzat és més semblant a les actuals NIA-ES que la d’estimacions comptables que va estar publicada al setembre de 2001. Tot i així l’enfocament, igual com passa amb la resta de normativa, difereix pel fet de que com ja hem comentat les NIA-ES basen

l’auditoria en un enfocament de valoració de riscos i, per tant, el que estableix la NIA-ES 540 són directrius de com aplicar aquest enfocament a les estimacions comptables, que són aquelles partides dels estats financers que no es poden mesurar amb exactitud i que solen tenir un grau d’incertesa que afecta al risc d’incorrecció material. Sota aquest enfocament l’auditor ha d’aplicar procediments de valoració del risc i activitats relacionades que li permetin aprofundir en el coneixement de l’entitat i haurà d’obtenir coneixement d’aspectes com: • Els requeriments del marc d’informació financera aplicable relacionats amb les estimacions comptables, inclosa la corresponent informació a revelar. • Com identifica la direcció aquelles transaccions, fets i condicions que poden donar lloc a estimacions comptables en els estats financers. • En base a quines dades i com fa les estimacions la direcció: mètode i model emprat, controls rellevants, possible utilització d’un expert, hipòtesis utilitzades, etc. En la NIA-ES 540 el concepte d’incertesa en l’estimació, definit com “la susceptibilitat d’una estimació comptable i de la informació revelada relacionada a una falta inherent de precisió en la seva mesura”, és fonamental i l’auditor ha d’avaluar en quin grau aquesta afecta a una estimació i quan hagi identificat una incertesa alta en una estimació haurà d’avaluar si aquesta podrà donar lloc o no a un risc significatiu. L’esforç de l’auditor a l’hora de donar resposta, en línea amb l’enfocament de les NIA-ES, es centra en aquelles estimacions que poden donar lloc a riscos significatius, exigint que es realitzin una sèrie de procediments per determinar si la direcció ha aplicat correctament els requeriments del marc d’informació financera aplicable en relació a aquestes estimacions i si els

l’a)

(l’auditoria)

mètodes aplicats han estat adequats i s’ha aplicat de forma congruent i, en cas de canvis, si aquests són adequats en base a les circumstàncies. Procediments que estan encaminats a poder avaluar la raonabilitat de les estimacions comptables i si la informació revelada en els estats financers s’adequa al marc d’informació financera. Assenyalar, per últim, que la NIA-ES emfatitza més el possible biaix de la direcció, definida com “falta de neutralitat de la direcció en la preparació de la informació”, del que fa la norma tècnica de valor raonable i requereix a l’auditor que revisi els judicis i les decisions de la direcció en la realització de les estimacions comptables per identificar si existeixen indicadors de possible biaix que podrien afectar a la conclusió de l’auditor en la valoració del risc i a les respostes que se li donin. NIA-ES 550 Parts vinculades Aquesta norma, que no té equivalent en les actuals normes tècniques, desenvolupa l’aplicació de les NIA-ES 315, 330 i 240 Responsabilitats de l’auditor en l’auditoria d’estats financers pel que fa al frau en relació amb els riscos d’incorrecció material associats a les relacions i transaccions amb parts vinculades. Tal com s’indica en la pròpia norma aquelles transaccions amb parts vinculades que formen part del negoci d’una entitat pot ser que no impliquin més risc d’incorrecció material que transaccions similars fetes amb parts no vinculades, però en determinades circumstàncies, per les característiques de les relacions i transaccions amb parts vinculades, el risc es pot veure incrementat.

i que siguin alienes al negoci. La norma també inclou procediments específics a realitzar per a comprovar si existeixen parts vinculades no identificades o que la direcció no hagi revelat als auditors. De la resta de normativa de la sèrie 500 cal destacar els següents aspectes: • Pel que fa a les consideracions específiques per a determinades àrees cal assenyalar que la NIA-ES 501, a diferència de les normes tècniques actuals, inclou requeriments en relació a la informació per segments i no inclou cap apartat específic en relació a la valoració i desglossament d’informació financera. • Amb l’entrada en vigor de les NIA-ES ja no serà possible doble datar l’informe d’auditoria en què la primera data corresponia a la de finalització de la feina i la segona a la del fet posterior desglossat a la memòria o l’excepció de l’informe. Per tant, encara que l’auditor no té obligació d’aplicar procediments d’auditoria respecte als estats financers després de la data de l’informe d’auditoria, si després

En aquest sentit la norma inclou procediments específics per a identificar les parts vinculades i les transaccions que s’hi hagin dut a terme, identificar i valorar els riscos associats a aquestes i determinar si algun d’aquests és significatiu. La norma indica que per això l’auditor considerarà com a transaccions que donen lloc a riscos significatius, aquelles significatives que s’hagin dut a terme amb parts vinculades

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

d’aquesta data però abans de la data de publicació dels estats financers, arriba al seu coneixement un fet que, d’haver estat conegut per ell en la data de l’informe d’auditoria, pogués haver portat a rectificar-lo hauria d’aplicar determinats procediments i si la direcció reformula els estats financers, l’auditor ampliarà els procediments que consideri necessaris fins a la data del nou informe sobre els estats financers modificats, a una data posterior a la reformulació. • Amb la publicació de la Resolució de 20 de desembre de 2013 de l’ICAC per la qual es modifica la norma tècnica d’auditoria sobre empresa en funcionament es convergeix totalment amb la NIA-ES 570 envers les diferents situacions que poden produir-se en aquests casos. En relació a la NIA-ES cal destacar que s’explicita que la valoració realitzada per la direcció de la capacitat de l’entitat per continuar com a empresa en funcionament cobreix un període de dotze mesos des de la data dels estats financers i l’auditor, en avaluar la valoració realitzada per aquesta cobreix el mateix període.

l’a)

(l’auditoria)

• Pel que fa a la carta de manifestacions, que proporciona evidència d’auditoria necessària però per si sola no proporciona evidència d’auditoria suficient i adequada sobre cap de les qüestions incloses, la NIA-ES 580 regula determinats continguts que no estan contemplats en l’actual norma tècnica com l’ exigit per la NIA-ES 450 Avaluació de les incorreccions identificades durant la realització de l’auditoria de sol·licitar a la direcció i, si escau, als responsables del govern de l’entitat manifestacions escrites relatives a si consideren que els efectes de les incorreccions no corregides són immaterials, individualment o de forma agregada, per als estats financers en el seu conjunt. La NIA-ES explicita també què cal fer en cas de dubtes sobre la fiabilitat de les manifestacions sol·licitades o quan s’han demanat i no se li faciliten a l’auditor. En relació a les NIA-ES de la sèrie 600 Utilització del treball d’altres cal assenyalar que els conceptes bàsics de la NIA-ES 600 Consideracions especials - Auditories d’estats financers de grups (inclòs el treball dels auditors dels components) ja estan incorporats en l’actual Norma tècnica d’auditoria de relació entre auditors publicada el juny del 2011, fruit de la necessitat d’un enfocament basat en la identificació i avaluació de riscos i considerant els requeriments de control de qualitat en el context d’una auditoria d’uns estats financers consolidats. És conegut per tots que aquesta adaptació es basava, entre d’altres aspectes i en línea amb el que ja s’establia en el text refós de la Llei d’auditoria, en què l’auditor dels estats financers consolidats passava a assumir la plena responsabilitat de l’informe d’auditoria emès, encara que l’auditoria dels estats financers de les participades fos realitzada per altres auditors. Aquest

canvi ha implicat una major atenció en la identificació dels riscos significatius a nivell de grup i que l’auditor del grup estigui més involucrat en els treballs d’auditoria dels components i en molts casos ha suposat un canvi en l’enfocament a l’hora d’organitzar les auditories de grups. Cal assenyalar que la norma tècnica d’auditoria de relació entre auditors publicada el juny del 2011 a més de contemplar el supòsit d’auditoria de comptes anuals consolidats quan s’utilitza el treball d’un altre auditor també regula l’auditoria de comptes anuals individuals quan s’utilitza el treball d’un altre auditor, canvi d’auditors, auditories conjuntes i la col·laboració amb un altre auditor. Amb l’entrada en vigor de les NIA-ES, la NIA-ES 600 regula la part corresponent a auditoria d’estats financers de grups i indica que pot ser utilitzada, amb les degudes adaptacions, quan un auditor involucri a altres en l’auditoria d’uns estats financers que no siguin els del grup, però no inclou cap altre supòsit més. Per donar resposta a les situacions especials de relació entre auditors addicionals no contemplades en el marc normatiu de les NIA-ES però si en la legislació d’auditoria a Espanya, l’ICAC amb la Resolució de 15 d’octubre de 20131 va sotmetre a informació pública una nova norma tècnica de relació entre auditors en els supòsits de canvi d’auditors i quan el treball es realitzi conjuntament per més d’un auditor independent, emetent un informe conjuntament firmat per tots, norma que contempla una data d’entrada en vigor idèntica al conjunt de les NIA-ES. Per últim, en relació a la normativa 1 A la data de preparació d’aquest article encara no s’ha publicat la versió definitiva de la norma tècnica, tot i que no s’espera que el seu contingut difereixi del text sotmès a informació pública.

sobre utilització del treball d’un expert de l’auditor, cal assenyalar que la norma tècnica actual no contempla la utilització de treballs d’experts que poguessin formar part de l’organització de l’auditor, per contra la NIA-ES entén i, per tant, estableix els procediments a seguir quan s’utilitza un expert sigui intern o extern per obtenir evidència d’auditoria suficient i adequada i que és diferent dels experts de la direcció que estan regulats en la NIA-ES 500. Atès que l’únic responsable de l’opinió d’auditoria és el propi auditor, la utilització d’experts no redueix aquesta responsabilitat i, en aquest sentit, la norma estableix els requeriments a seguir tant per determinar la naturalesa, moment i extensió dels procediments d’auditoria com per avaluar la competència, capacitat i objectivitat de l’expert, establir, quan sigui adequat, un acord per escrit de determinats termes o l’avaluació de l’adequació de la feina feta per aquest. Com a conclusió, i encara que sigui repetitiu, cal recordar que si bé les sèries 500 i 600 de les NIA-ES no varien de forma significativa respecte a les normes tècniques d’auditoria actuals, el fet que estiguin redactades en un llenguatge diferent i enfocades a la identificació de riscos d’incorrecció material fan necessari una lectura pausada i critica per poder avaluar, si no s’ha fet ja, en quins aspectes caldrà canviar els actuals procediments d’auditoria. Per la nostra part us animem a començar el més aviat possible amb aquest anàlisi i us recordem que podeu comptar amb el nostre suport tècnic si ho considereu convenient.

Quadre resum de les NIA-ES que formen part de les sèries 500 i 600

l’a)

(l’auditoria)

Núm.

NIA-ES

500

Evidència d’Auditoria

BOICAC núm. 4

Normes tècniques en vigor actualment Normes tècniques d’auditoria Normes tècniques sobre execució del treball

501

Evidència d’Auditoria - Consideracions específiques per a determinades àrees

Evidència d’auditoria. Consideracions addicionals en determinades àrees

505

Confirmacions Externes

Confirmació de tercers

510

Encàrrecs inicials d’auditoria - Saldos d’obertura

Saldos d’obertura en una primera auditoria

520

Procediments analítics

530

Mostreig d’auditoria

Utilització de tècniques de mostreig i d’altres procediments de comprovació selectiva

540

Auditoria d’estimacions comptables, incloses les de valor raonable i de la informació relacionada a revelar

Estimacions comptables

Valor Raonable

550

Parts vinculades

560

Fets posteriors al tancament

Fets posteriors

570

Empresa en funcionament

Aplicació del principi d’empresa en funcionament i resolució de l’ICAC de 20 desembre de 2013, per la qual es publica la modificació d’aquesta

580

Manifestacions escrites

Carta de manifestacions de la Direcció

600

Consideracions especials - Auditories d’estats financers de grups (inclòs el treball dels auditors dels components)

Relació entre auditors

610

Utilització del treball dels auditors interns

Consideracions del treball realitzat per auditoria interna

620

Utilització del treball d’un expert de l’auditor

Utilització del treball d’experts independents per part dels auditors de comptes

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

l’e) (economia)

Tornada a un camí de creixement econòmic sostenible a Espanya? Bas Fransen Cap de Mercat de Capitals Caixa d’Enginyers

Després de més de dos anys de recessió, segons totes les previsions macroeconòmiques, 2014 serà l’any de l’inici de la recuperació econòmica a Espanya. Les previsions del Govern apunten a un creixement del PIB en 2014 del 0.7%, mentre el Fons Monetari Internacional o la Comissió Europea preveuen un +0.6% o un +1.0% respectivament. Durant els darrers mesos, els mitjans de comunicació han donat àmplia atenció a les exportacions espanyoles com el nou motor de l’economia. I, efectivament, si analitzem les dades, observem que les exportacions espanyoles han crescut un 18.5% des de 2007, un impuls important per a un component que aporta aproximadament el 40% del PIB de la nostra economia. Pot continuar en els propers anys i serà suficient per crear creixement econòmic sostenible a mig termini? En resum: quines són les condicions necessàries per tornar al camí de creixement econòmic a Espanya? Comencem amb una simple definició macroeconòmica: el Producte Interior Brut (PIB) d’un país és igual a la suma de la demanda interna (la despesa pública, el consum i les inversions) i la demanda externa (les exportacions menys les importacions). Analitzem els diferents

components del PIB per analitzar quines són aquestes condicions necessàries per generar creixement econòmic sostenible. Respecte a la demanda externa, ¿Cóm hem estat capaços d’impulsar les exportacions fins a obtenir un superàvit en la nostra balança de pagament per primer cop en el darrers quinze anys? Bàsicament perquè hem aprofitat els anys de crisi econòmica per millorar la nostra posició competitiva. En part perquè som més econòmics gràcies a una reducció dels costos laborals i en part perquè l’increment de la taxa de desocupació significa que, com a conjunt de país, som més productius. Gràcies a aquest increment de la competitivitat, Espanya és dels pocs països de la OCDE que ha aconseguit mantenir la seva quota de mercat de les exportacions mundials. La incògnita és si podrem continuar confiant en el sector exportador com a motor de la nostra economia. Millorar la nostra competitivitat en base a contenció de sous i reducció de capital humà té importants conseqüències negatives per a la desocupació i la renda disponible i, per tant, no pot continuar eternament. Per continuar internacionalitzant la nostra economia, hem de millorar la productivitat i la qualitat dels nostres productes. No només hem de ser competitius, sinó també eficients i innovadors.

Si la demanda externa no pot tirar del carro eternament, la qüestió és si la demanda interna es pot recuperar suficientment com per crear creixement econòmic i ocupació. Vegem-ho. De la despesa pública no podem esperar importants notícies positives en els propers anys. És cert que Espanya ha iniciat el camí cap a una reducció del dèficit públic, però aquest camí és llarg. Cada any que el dèficit públic sigui superior al creixement econòmic, el rati deute públic sobre PIB s’incrementa. L’avantatge comparativa que teníem en aquest aspecte fa uns anys quan aquest rati era relativament baix, ha desaparegut actualment. El nivell de deute públic sobre PIB de 93% no és insostenible, però sí supera a la mitjana europea. Els dèficits públics dels propers anys duran aquest rati a nivells superiors al 100%. És cert, la confiança dels inversors institucionals ha millorat durant els últims trimestres i com a conseqüència el Tresor Públic col·loca les seves emissions de deute a tipus d’interès cada cop més baixos. Però, el deute segueix incrementant i es requereix major esforç econòmic per al pagament d’interessos i la seva amortització. Un exemple d’això és el percentatge dels pressupostos de l’Estat que es destina al pagament dels interessos del deute, s’ha duplicat des del 4.50% en 2009 fins el

9.46% en 2013. Per aquesta raó, mesures d’austeritat, nivells impositius relativament elevats i contenció de la despesa pública es convertiran més en la norma que en l’excepció, amb la finalitat d’evitar un creixement del deute públic fins a nivells insostenibles. Per tant, la despesa pública no impulsarà la demanda interna. I el consum? L’evolució del consum depèn en gran mesura de l’evolució de la renda disponible de les famílies. Què podem esperar d’aquesta variable econòmica? Factors com l’alt nivell de desocupació i l’elevat nivell de les taxes impositives indiquen que no podem ser molt optimistes a aquest respecte. Altre factor negatiu és el grau d’endeutament de les famílies. Espanya, amb un rati de prop del 200% del PIB és un dels països amb major deute del sector privat del món. Això no significa que mai veurem una recuperació del consum a Espanya, perquè les millors expectatives econòmiques incrementen la confiança del consumidor, la taxa de desocupació es redueix paulatinament i poc a poc podrem veure una lleugera recuperació del mercat immobiliari. Però les previsions apunten a taxes de creixements inferiors al 0.5% per als propers anys.

I la inversió empresarial? Els inversors financers internacionals han tornat i inverteixen en grans quantitats en els nostres mercats financers i en la nostra economia. Les empreses espanyoles encara no segueixen l’exemple dels inversors internacionals. Després de varis anys amb taxes de reducció de la inversió, per al 2014 i 2015 es preveu només un lleuger increment de les taxes d’inversió empresarial. Les empreses espanyoles han aprofitat la crisi per sanejar els seus balanços, reduir els costos i d’aquesta manera millorar els seus marges de benefici. Estan, per tant, preparades per incrementar les seves inversions a mig termini, sempre que existeixin oportunitats de negoci i accés a finançament. Sabem que actualment cap dels dos condicionants està garantit, bé per manca d’expectatives de creixement de vendes en molts sectors econòmics, bé per elevades taxes de morositat i noves imposicions regulatòries a la banca que dificulten la recuperació de la inversió creditícia al sector privat. En resum, per la part de la demanda interna, veiem que ni per a la despesa pública, ni per al consum, ni per a les inversions empresarials, s’esperen elevades xifres de creixement. És a dir, l’economia espanyola continuarà depenent en gran part

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

de la fortalesa de la demanda externa. Un problema perquè necessitem, urgentment, un creixement econòmic superior al 1%. Per generar ocupació, per reduir el dèficit públic, per reduir el deute públic i el deute privat, per tornar a invertir en educació, I+D, infraestructura… Però només amb el creixement de les exportacions no ho aconseguirem. Certament, com hem vist al principi, la internacionalització de la nostra economia aporta ja prop del 40% al PIB, però sense una recuperació de l’altre 60% que forma la demanda interna serà molt difícil assolir un camí de creixement sostenible. Per aquest canvi del model productiu, el sector financer juga un paper fonamental com a font de finançament a l’economia real. En aquest sentit, després de la reestructuració, les recapitalitzacions i els sanejaments implementats des de 2011 per import equivalent a aproximadament el 25% del PIB, el sector financer es troba en una posició sòlida per complir amb el seu paper.

l’sp) (sector públic)

Auditoria pública: inversió o despesa? Iltre. Jaume Amat i Reyero Síndic major Sindicatura de Comptes de Catalunya

La funció de fiscalització externa dels comptes públics a l’Estat espanyol la desenvolupa el Tribunal de Comptes amb competències compartides amb els òrgans de control extern autonòmics (OCEX) en els seus àmbits territorials, com és el cas de la Sindicatura de Comptes pel que fa al sector públic català. Els OCEX són institucions, la majoria creades pels estatuts d’autonomia de les respectives comunitats autònomes, que tenen la funció de control econòmic, de control de compliment de la normativa i de control de la gestió i dels resultats en cada un dels seus territoris. Els OCEX tenen el mandat de retre comptes del treball realitzat al seu Parlament, de qui depenen orgànicament, de la mateixa manera que el Tribunal de Comptes ho fa davant de les Corts Generals, com la majoria dels òrgans de control en els països amb sistemes democràtics de govern. Si existeix una assemblea parlamentària que legisla i que aprova uns pressupostos, i un executiu que gestiona el pressupost aprovat, també cal que existeixi un òrgan independent de l’executiu que fiscalitzi la seva activitat i auditi els comptes retuts per tots els òrgans que han disposat de fons públics. Aquest triangle és bàsic en qualsevol sistema democràtic.

Fent una mica d’història, a Catalunya, la figura d’un responsable en el control del diner públic existeix des de l’any 1283, quan les Corts acordaren el nomenament del Mestre Racional o oficial controlador de les finances i patrimoni del rei (el segell del mestre Arnau ça Bastida és avui el símbol que utilitza la Sindicatura de Comptes). Les Corts de Barcelona del 1413 varen consolidar la figura dels Oïdors de Comptes de la Diputació del General de Catalunya, que també tenien la funció de fiscalitzar i exigir responsabilitats a totes aquelles persones obligades a retre comptes per raó de la gestió dels cabals públics del Principat que pertanyien a la Generalitat de Catalunya. Aquests dos càrrecs –Mestre Racional i Oïdors de Comptes– varen conviure fins al 1714, quan van desaparèixer amb els decrets de nova planta. La història ens recorda que els fons recaptats i gestionats pels governs són controlats per les Corts per mitjà d’institucions amb personalitat pròpia i que n’han de donar compte davant dels òrgans de representació. La funció és molt anterior a la Constitució i als Estatuts d’Autonomia, i a Catalunya, molt abans que en altres llocs del nostre entorn, es van establir limitacions en el control de les despeses públiques.

La Constitució espanyola de 1978 va crear un model descentralitzat de control de l’activitat econòmica i financera del sector públic en què el Tribunal de Comptes ha de coordinar-se i col·laborar amb els altres òrgans de control nascuts dels diferents estatuts d’autonomia. Avui hi ha tretze òrgans de control (a punt de quedarne només dotze, ja que la Sindicatura de Comptes de Castella - La Manxa” desapareixerà per llei i per voluntat del seu govern). L’actual Sindicatura de Comptes de Catalunya fou creada ara fa 30 anys i va ser la segona institució fiscalitzadora autonòmica espanyola, després de la Cámara de Comptos de Navarra. El model actual, amb competències i funcions concurrents entre el Tribunal de Comptes i els OCEX, consolidat en el temps i sobre la base de la col·laboració i utilització de recursos amb coordinació, ha donat fins ara uns bons resultats. Amb marge per millorar, el model ha aconseguit consolidar el necessari clima de control en el sector públic, amb diferents intensitats segons l’àmbit, però prou travat com per ocupar un paper important en la gestió pública. Els sistemes de treball que utilitzen els diferents OCEX són semblants, donat que el marc normatiu

sobre el que es mouen, en part és comú i molt similar, i perquè els tècnics de les diferents institucions sovint comparteixen eines i coneixements. Cada vegada més es treballa amb procediments i normes de funcionament homologats per a tot l’Estat i en el marc internacional i es va cap a la utilització de les mateixes normes i procediments, per acostar-se a processos d’equiparació també assumits en auditoria privada. Treballar en el mateix marc no pressuposa que es perdi la identitat, ja que l’esforç de cada institució va adreçat a aprovar i presentar un pla de treball anual en què s’aconsegueixi la màxima rendibilitat dels recursos disponibles per poder complir l’encàrrec de cada Parlament. Fa poc, i des del govern central de l’Estat espanyol, s’han fet informes oficials i declaracions de màxims responsables en què es proposa fer desaparèixer tots els òrgans de control extern autonòmics i passar les seves funcions a unes seccions territorials del Tribunal de Comptes. Aquest plantejament no és una simple amenaça, perquè avui està a punt de deixar d’existir la Sindicatura de Comptes de Castella - La Manxa, l‘únic òrgan de control extern autonòmic la creació del qual no provenia directament del corresponent estatut d’autonomia, si no que fou creada per una llei ordinària. Aquesta és la tesi del conegut

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

com l’informe de la CORA (Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques) que en l’apartat de “duplicitats” critica l’existència de molts òrgans de les comunitats autònomes barrejant tot tipus d’institucions, entre elles els OCEX com la Sindicatura de Comptes. Aquest informe vol justificar les seves conclusions des d’aspectes merament tècnics o economicistes –com una major eficàcia i un major estalvi de recursos– i proposa passar tot el control a un sol òrgan ubicat a Madrid i depenent únicament de les Corts Generals. Proposar trencar el sistema de funcionament actual de coordinació i col·laboració entre el Tribunal de Comptes i els OCEX per tal de estalviar recursos no es pot justificar des de cap anàlisi tècnica. Tan sols es pot entendre des d’una vesant política: recuperar el poder i el control central fins a una posició que seria anterior a la Constitució de 1978, i deixar a la perifèria sucursals regionals que reporten directament al centre. Si no és així, ¿com es pot entendre que es vulgui presentar com a solució d’estalvi de despeses la desaparició de tots els òrgans de control extern i substituir-los per delegacions territorials de l’òrgan central quan any rere any les dades ens diuen que qualsevol dels tretze OCEX elaboren anualment un nombre similar d’informes que el Tribunal

l’sp) (sector públic)

de Comptes, amb una desena part dels seus recursos? L’informe de la CORA tampoc explica el fet que les cambres legislatives de cada govern autonòmic deixarien de rebre el resultat del control realitzat perquè el Tribunal de Comptes només informa i segueix els dictàmens de les Corts Generals. Encara no han pogut explicar –i crec que mai ho faran– quin és l’estalvi previst a Castella - La Manxa, on més del 80% de la despesa de l’OCEX és per a personal funcionari que passarà a ocupar llocs a una altra unitat de les Corts autonòmiques, amb una despesa semblant, però, això sí, sense poder controlar la gestió directa del govern que ha decidit prescindir d’aquesta entitat per estalviar. Com s’ha de plantejar el control extern dels fons públics? Com a despesa o com a inversió? Si des del govern central la proposta d’estalvi és reduir la despesa en control extern, i així ho presenten en xifres, no han volgut entendre que el control s’ha de plantejar com una inversió. Podem determinar que les actuacions de qualsevol OCEX suposen, com a mínim, una inversió de recursos públics amb una taxa de retorn superior a 10 (i aquest mínim es donaria en qualsevol OCEX tenint present que l’oficina de control del pressupost del govern nordamericà –GAO– calcula que el retorn de la inversió en control és de 87 dòlars per cada dòlar invertit en auditoria pública), i que cada euro dedicat a control produeix automàticament una quantia superior d’estalvi en recursos públics. Des d’aquestes dades molt raonables, ¿com o per què un govern presenta una proposta de reducció dels recursos en control extern en un moment de crisi, de manca de confiança en els gestors públics i de màxima sensibilitat davant dels temes de lluita contra el frau i la corrupció? Només pot haver-hi dues respostes: o els resultats del sistema de control són tan negatius que és millor reduir

els mitjans actuals, o potser el que es vol és reduir el control sobre els gestors públics i especialment treure de les mans dels parlaments en cada territori, la seva eina de control davant dels gestors. Eliminant part del control més immediat i centralitzantho tot en un sol òrgan es varia l’esquema creat i aprovat en l’ordre constitucional vigent. Si l’objectiu final és aconseguir tenir una organització tan centralitzada com per exemple la francesa, caldrà pensar a modificar el marc constitucional actual, tema que avui sembla totalment blindat quan les propostes vénen des de determinats territoris i amb l’aval d’una part important de la ciutadania. Si la funció de l’auditoria pública per part dels òrgans de control extern s’ha de considerar més com a una inversió que com a una despesa, això obliga molt més a tots els òrgans com la Sindicatura, perquè suposa que han de demostrar cada any més que la correcta liquidació de les despeses assignades en cada pressupost. Han de presentar el resultat respecte als objectius previstos i publicitats, han de mantenir un nivell òptim entre els recursos assignats i els resultats obtinguts. Què s’espera de la Sindicatura de Comptes i dels mitjans invertits en aquesta institució? Es demana que arribi tan lluny com sigui possible en la fiscalització del sector públic català, amb auditories financeres, amb auditories de legalitat o de compliment i amb auditories de gestió, i que aporti propostes de millora mitjançant observacions i recomanacions. També se li demana que davant d’evidències de qualsevol indici de conductes il·lícites la Sindicatura, les canalitzi cap a les institucions encarregades d‘investigar-les. Juntament amb analitzar, fiscalitzar, aconsellar i recomanar i fins i tot denunciar,

la Sindicatura també té una funció especial en el desplegament de tot el que suposa la transparència en les actuacions del sector públic. Avui cal plantejar-se que qualsevol actuació vinculada a l’activitat del sector públic ha de fer-se transparent al ciutadà. I la transparència no es pot reduir a abocar el màxim possible d’informació cap a l’exterior per donar-la a conèixer a qualsevol que hi vulgui accedir. Molta informació mai no ha estat sinònim de millor informació. Una manera de fer més opaca la gestió de qualsevol entitat és bolcar de manera desordenada tanta informació que no es pugui digerir. Des d’aquest plantejament és quan la presència dels òrgans de control extern és fonamental per acreditar la qualitat i el detall de tot allò que es posi a disposició dels ciutadans. Resta molt camí per fer i moltes actituds per corregir; tantes com recursos per arribar més lluny, però la presència dels òrgans de control extern és –i ha de ser– una garantia bàsica en la gestió i el control de resultats del sector públic que permeti aquest equilibri entre govern, parlament i òrgan independent de control. Plantejar fer desaparèixer l’òrgan de control és un greu error i demostra que tampoc es creu en el govern ni en el parlament al qual dóna servei. A Catalunya, tant el Parlament com el Govern de la Generalitat han manifestat molt clarament el suport a la seva entitat de control extern.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

El proper curs 2014/2015 el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya posa en marxa un nou MÀSTER OFICIAL EN AUDITORIA I COMPTABILITAT, conjuntament amb la Universitat Abat Oliba. Aquest títol està en la fase final d’homologació per part de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) i l’ICAC, per la qual cosa, un cop obtinguda, dispensarà de la prova teòrica d’accés al ROAC. Aquest títol té una part teòrica on es desenvolupen coneixements avançats en comptabilitat i auditoria i una part pràctica centrada en els temes d’auditoria, facilitant el procés de formació mitjançant pràctiques professionals en firmes. Els estudiants hauran de realitzar unes pràctiques de 1.000 hores durant el període d’octubre de 2014 a juny de 2015 (depenent de la dedicació diària), centrant-se les hores de docència presencial en els mesos d’octubre a desembre en sessions de dijous

i divendres a la tarda i dissabte al matí, amb la finalitat de distorsionar el menys possible el desenvolupament d’aquestes pràctiques. Durant el període de gener a juny de 2015 el temps dels alumnes es concentra en les pràctiques en firmes, per tant, tenen una dedicació pràcticament exclusiva a aquesta activitat. L’Escola d’Auditoria del Col·legi està duent a terme la funció de cerca i preselecció dels alumnes que s’incorporaran al mes de setembre a aquest Màster, però si alguna firma ja té preseleccionat a un possible candidat a incorporar-se a la seva plantilla, pot incloure’s dins d’aquest títol amb la finalitat de facilitar la seva formació i la inclusió en el programa de pràctiques. Als estudiants se’ls garanteix, a través d’una estricta selecció, la realització de les pràctiques professionals necessàries per completar els estudis i la recuperació del cost de la matrícula a través d’aquestes.

UNA RESPOSTA I UNA OPORTUNITAT A LES NECESSITATS DE LES FIRMES I DELS GRADUATS UNIVERSITARIS

Característiques

Modalitats per a realitzar el curs

• Màster oficial

• Es realitza durant un any acadèmic

• Dispensa prova teòrica d’accés al ROAC

• Una primera part del curs correspon a la realització de la docència de setembre a desembre de 2014 amb classes semipresencials, conjuntament amb pràctiques professionals.

• Pràctiques professionals a firmes de 1.000 hores • Procés de selecció previ

• Una segona part de gener a juliol de 2015 destinada a la realització de la part més important de les pràctiques i el treball de fi de màster.

Objectius • Facilitar el procés personal a les firmes

d’entrada

• Desenvolupar coneixements avançats d’auditoria i comptabilitat • Pràctiques professionals

Programa

Perfil de l’estudiant

Les assignatures estan repartides en tres mòduls:

Titulats universitaris dintre de l’àmbit de la direcció d’empreses i l’economia, principalment, i que es volen incorporar al món laboral dintre d’aquesta activitat i desenvolupar la seva formació teòrica de cara a la futura presentació a l’examen d’accés al ROAC.

• Mòdul d’auditoria (220 hores) • Mòdul de comptabilitat (65 hores) • Mòdul d’altres matèries comptables (55 hores) Per a la finalització dels estudis, els alumnes hauran de completar unes pràctiques professionals en firmes d’auditoria de 1.000 hores i realitzar un treball de fi de màster avaluat per un tribunal.

Informació addicional Qualsevol informació que vulgueu obtenir la podeu sol·licitar a la Sra. Alba Cuñat escola@auditors-censors.com.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

notícies

Dia de l’auditor 2013 El 28 de novembre el Col·legi de Censors va celebrar el Dia de l’Auditor, amb una assistència de més de 250 persones i la participació del Sr. Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, el Sr. Mario Alonso, president de l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España i el Sr. Santiago Ballester, director de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest any la jornada es va desenvolupar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), i amb aquest motiu els diversos actes de la jornada es van incorporar a una actuació teatral, musical, audiovisual i plàstica, dirigida pel actor i director teatral Sr. Ferran Madico. En aquesta ocasió es va fer lliurament de les plaques commemoratives als censors amb 25 anys de col·legiació, així com el Premi a la millor comunicació de temes relacionats amb la transparència, que va recaure en

l’entitat “Transparència Internacional”. Així mateix es va fer lliurament de l’Ajuda a la cooperació a dues entitats amb gran calat a Catalunya, Cáritas Diocesana Barcelona i Fundació Banc dels Aliments. Posteriorment, i en el mateix TNC, es va celebrar un sopar en el transcurs del qual es va proclamar com a Auditor Distingit 2012 al Sr. José María López Mestres.

Els col·legis professionals s’uneixen per crear la primera borsa de treball intercol·legial i potenciar l’ocupació a Catalunya L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya ha creat la primera borsa de treball Intercol·legial www.borsadetreball.cat - amb l’objectiu de potenciar l’ocupació a Catalunya.

Característiques del portal El web integra actualment més de 3.000 ofertes de feina de tots els sectors professionals i compta amb una base de dades de més de 94.000 professionals col·legiats i qualificats de 100 col·legis professionals de tots els àmbits (jurídic, economia i empresa; social, ensenyament

i humanitats; enginyeria, arquitectura i tècnica; salut i ciències de la informació i la comunicació). A més, els candidats podran cercar des del mateix portal ofertes en les borses dels diferents Col·legis, mentre que les empreses podran trobar candidats qualificats i amb l’aval de pertànyer a un Col·legi Professional.

Què és l’Associació Intercol∙legial L’Associació Intercol∙legial de Col·legis Professionals de Catalunya, que representa més de 100 Col∙legis Professionals amb més de 200.000 col∙legiats/des, de tots

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

els àmbits professionals, va néixer amb la voluntat de reforçar la projecció social dels Col∙legis, impulsar iniciatives d’interès comú, actuar com a interlocutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col∙lectiu, independentment del sector al qual pertanyin. El CCJCC participa en totes les iniciatives de l’associació. El president del Col·legi, Sr. Daniel Faura, forma part de la Junta Directiva de l’associació en qualitat de tresorer.

l’n) (noticies)

CONFERÈNCIES PER QUÈ ENS HA DE PREOCUPAR EL CONTROL INTERN? El passat 4 de desembre de 2013 a la seu del nostre Col·legi, es va desenvolupar amb l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) aquesta conferència que sorgeix de les necessitats d’explicar com s’ha de revisar un sistema de control intern d’una organització. La conferència va estar impartida pel Sr. Miquel Barquero, auditor de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, presentat pel Secretari del Col·legi Sr. Antoni Delgado.

L’ADQUISICIÓ D’UNITATS PRODUCTIVES EN EL SI D’UN CONCURS DE CREDITORS Celebrada el 11 de desembre, la sessió va consistir en, per mitjà d’un enfocament basat en l’experiència, explicar les qüestions bàsiques d’aquesta figura i orientar sobre els aspectes clau a tenir en compte per a participar en aquestes operacions i adquirir o transmetre exitosament unitats de negoci o actius rellevants. Els ponents de la sessió van ésser el Sr. José María Roji, Advocat; Soci i Director del despatx CMS Albiñana Suárez de Lezo i Professor de la UAB, ESADE, ISDE i ICAB i el Sr. Jordi Gras, Advocat; Executive director d’EY Abogados i Professor de l’ICAB.

CORRECTA PRESENTACIÓ DE LES DECLARACIONS INFORMATIVES DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA El 12 de febrer, la Comissió de fiscal del Col·legi va organitzar una sessió informativa sobre la correcta presentació de les declaracions informatives i, en general, sobre novetats informatives, impartida per responsables de l’Agència tributària. Els principals punts que es tractaran en aquesta sessió seran els següents: • Novetats en les declaracions informatives de 2013 i 2014 • Regulació dels procediments i condicions generals per a la presentació de determinades autoliquidacions i declaracions informatives de naturalesa tributària (Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre) • Nou model d’autoliquidació de l’IVA i altres novetats en la gestió d’aquest impost • Nou sistema de signatura no avançada PIN24H Els ponents de la qual van ser: Sr. Joan Pere Rodríguez Blanco, Cap adjunt de la Dependència Regional de Gestió Tributària Sr. Jaume Saura Bort, Cap de la Dependència Regional d’Informàtica Tributària

ELS SISTEMES D’ASSEGURANCES DE LES RESPONSABILITATS DELS PROFESSIONALS I AUDITORS. INCIDÈNCIES I COM TRACTAR-LES La nostra activitat no està exempta de situacions especials i riscos que es poden transformar en incidències i que poden causar greus perjudicis a nosaltres com a auditors responsables de determinats informes i opinions que emetem periòdicament. Una bona formació, la professionalitat i la independència i ètica són factors essencials en el desenvolupament de la nostra funció. Però tenir una bona cobertura per a les nostres actuacions és una mesura de precaució davant de possibles situacions poc desitjades. Com assegurar-se, què assegurar i com tractar les possibles incidències a les quals ens podem enfrontar són aspectes essencials per a una major tranquil·litat professional. Això és el que vam tractar en aquesta conferència celebrada el passat 6 de març, a la seu del Col·legi, impartida per la Sra. Fuencisla Aldámiz-Echevarria, Sòcia - Directora d’Adartia Global i pel Sr. Felix Pedrosa, Censor Jurat de Comptes i Soci de PKFAudiec, S.A., i presentada pel Sr. Donato Moreno, vicepresident del Col·legi.

l’n) (noticies)

ELS NOUS REPTES DE L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA El passat 13 de març a la seu del nostre Col·legi, es va desenvolupar aquesta conferència que va ser de gran interès per al col·lectiu. La sessió va plantejar qüestions relatives a com és i com hauria d’ésser l’organització i gestió de l’Agència tributària dintre del marc d’una nova concepció del que s’entén actualment en relació amb els serveis que presta l’Estat com a contraprestació als tributs recaptats. Aspectes relatius a l’estratègia tributària, el retiment de comptes al contribuent i l’eficàcia del sistema, seran aspectes presentats o debatuts en el col·loqui posterior. El ponent va ser el Sr. Joan Iglesias Capellas, Assessor del President de la Generalitat de Catalunya i Director del programa per la definició d’un nou model d’Administració tributària de Catalunya (Departament de la Presidència),

que en la seva intervenció va afirmar que “les mesures repressores són insuficients per lluitar contra l’incompliment tributari, com tampoc no n’hi ha prou amb incrementar la plantilla d’inspectors”. També va advocar per “un canvi de cultura” en què “predomini el caràcter cooperatiu” entre contribuents i Administració i va defensar l’imperatiu de “millorar la consciència fiscal” de la ciutadania. Així mateix, també va afirmar que “no podem copiar el model espanyol de l’AEAT perquè no disposem del temps ni de la gent per fer-ho, però sobretot perquè és un model tributari que no ha donat resultat”. Les tendències internacionals indiquen que l’Administració tributària del futur serà oberta i propera, transparent, amb vocació de servei, eficient i, sobretot, fonamentada en el principi de cooperació entre el sector públic i el sector privat.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

NOVETATS COMPTABLES DEL PGC 2014 El 19 de març, conjuntament amb l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) vam desenvolupar aquesta conferència de presentació de la nova edició del llibre publicat per l’ACCID “Pla General de Comptabilitat 2014” on s’incorporen referències a les Consultes i Resolucions de l’ICAC, així com a les NIIF originals que són d’aplicació en el moment d’interpretar aspectes concrets del Pla. La sessió va estar al càrrec del Sr. Anselm Constans, Economista, Censor Jurat de Comptes i membre de la Junta Directiva de l’ACCID, presentat pel Sr. Antoni Delgado, Secretari del CCJCC.

l’n) (noticies)

Ofertes de serveis per al col·legiat: Descompte del 10% sobre la millor tarifa disponible per a cadascun dels hotels de la cadena de Barcelona, Madrid, Londres i Paris per als nostres col·legiats.

Oferta dels seus programes jurídics per internet als nostres col·legiats, així com el gaudi de condicions especials en la compra dels Mementos en prepublicació i en la del software per a realitzar auditories Auditsoft.

Condicions especials en els serveis i ofertes bancàries d’aquesta entitat Condicions especials en els serveis i ofertes bancàries d’aquesta entitat Proposta de Serveis Exclusius que ofereix condicions molt avantatjoses per a tots els col·legiats, posant a la vostra disposició un servei gratuït d’anàlisi i optimització d’inversions, així com excel·lents condicions en productes i serveis financers. Gràcies a l’acord entre el CCJCC i PIMEC, ara podeu gaudir d’avantatges i descomptes exclusius en els vostres consums habituals!! www.portaldescomptespimec.com Codi d’activació: portal • Accediu a: www.portaldescomptespimec.com i registreu-vos. Un cop registrats se us demanarà un codi d’activació (que haureu de demanar al departament d´ Acords i Descomptes) i el NIF de la vostra empresa per verificar que sou socis en actiu de PIMEC. • És gratuït i sense cap cost addicional • No hi ha compromís ni obligació de compra • Us podreu donar de baixa quan ho desitgeu • Podeu convidar els vostres col·laboradors, familiars i amics perquè també en gaudeixin.

biblioteca

AVANÇANT No és fàcil crear una empresa, i menys encara aconseguir que sobrevisqui i creixi a mesura que transcorren els anys. El principal objectiu d’aquest llibre és compartir les estratègies i les tàctiques que expliquen l’èxit de les empreses que aconsegueixen generar més riquesa i per això exposen: bones pràctiques en relació amb l’equip humà en l’empresa; disseny i millora del model de negoci; millores en el model d’ingressos; millores en el model de costos; millores en el model financer; el cas particular de les empreses d’alt creixement i les empreses centenàries; les principals causes de fracàs empresarial; implementar i controlar les millores en el model de negoci. S’inclouen casos pràctics d’empreses de diferents sectors en la major part dels temes tractats per tal de poder visualitzar millor les propostes de millora que es realitzen.

RETRIBUCIÓN VARIABLE: NUEVAS TENDENCIAS La retribució variable és un element clau per a què les organitzacions assoleixin els seus objectius. És per això que la identificació dels aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de dissenyar un adequat sistema de retribució variable s’ha convertit en un aspecte molt rellevant de la gestió. En aquesta obra s’aborden varis dels principals temes relacionats amb els sistemes de retribució variable que estan més d’actualitat. Es tracta d’una obra que aporta una visió detallada dels principals aspectes tant conceptuals com pràctics de les noves tendències en retribució variable, tant des d’una perspectiva professional com des de la perspectiva de la investigació.

(l’Auditor) · núm 69 · Abril

MANUAL DEL CONTROLLER Un control de gestió excel·lent no garanteix l’èxit, però el que és segur és que amb un control de gestió deficient la probabilitat de fracàs empresarial es maximitza. Sens dubte, la persona responsable del control (controller) és fonamental per a la bona marxa d’una empresa. Aquest manual es proposa aprofundir en els temes més rellevants que afecten al controller. Amb la finalitat d’afavorir una visió pràctica de cada tema, els capítols inclouen casos pràctics resolts. I per fomentar l’aprenentatge al final de cada capítol s’acompanya un resum, una relació dels termes clau utilitzats, unes preguntes d’avaluació i una bibliografia d’ampliació. És un manual que pot ser de gran utilitat per a persones que desitgin iniciar-se i perfeccionar-se en el món del controller i del control de gestió.

LAS NORMAS INTERNACIONALES DE INFORMACIÓN FINANCIERA (NIIF/NIC). UNA VISIÓN ACTUAL L’IASB es troba actualment en una etapa avançada en el compliment del seu programa de convergència amb el FASB nord-americà. Sota la perspectiva de l’any 2013, la normativa comptable internacional segueix essent versàtil, i freqüentment subjecta a canvis, tot i les promeses dels reguladors de mantenir èpoques d’estabilitat. Aquesta ha estat, possiblement, una de les raons que han motivat els freqüents canvis i actualitzacions que han experimentat les normes NIC/NIIF en els darrers anys. Aquest llibre ofereix al lector una visió pràctica de la normativa que ha estat emesa, o actualitzada, fins al juliol de 2013, realitzant una presentació de les normes amb un enfocament didàctic, i inclou comentaris aclaridors i casos pràctics que pretenen facilitat la comprensió del seu contingut. El llibre ha estat dissenyat considerant que una font significativa de lectors i usuaris potencials ho seran estudiants universitaris de postgrau que han escollit aquesta matèria especialitzada,

ESCOLA D’AUDITORIA Avanç programa d’activitats formatives Abril - Juny 2014

Ponents

Hores

Ponents

Abril

Juny

Seminaris – Cursos – Conferències programades

Auditoria i Comptabilitat

Hores

Auditoria i Comptabilitat

Introducció a algunes normes internacionals d’auditoria

Antoni Salmerón

Instruments financers: tractament comptable i auditoria

Juan Martí

JORNADA DEL SECTOR PÚBLIC

Diversos

Normes internacionals d’auditoria

Dpt. Tècnic

Instruments financers: tractament comptable i auditoria

Francisco de Asís Velilla

Curs NIC/NIIF d’instruments financers (FAO)

EOA

Introducció a les NIA (FAO)

EOA

Postgrau en Auditoria Pública

crèdits

Postgrau en Auditoria Pública

crèdits

NIC/NIIF de combinacions de negoci (FAO)

EOA

Altres matèries Conferència: Intel·ligència i seguretat econòmica i empresarial Conferència: El rol del controller a l’empresa Fiscalitat avançada: Règim especial de consolidació

Ramon J. Moles Fernando Campa

2 no computa

AEDAF

Anàlisi i projecció d’estats financers

Diversos

Combinacions de negocis. Comptabilitat de situacions concursals i altres especificacions d’entitats financeres i sense ànim de lucre

Diversos

Cursos d’accés al ROAC

Maig Seminaris – Cursos – Conferències programades

Auditoria i Comptabilitat Instruments financers: tractament comptable i auditoria Consultes del BOICAC i normativa recent de l’ICAC

Jorge Hinojosa

Dpt. Tècnic

Normes internacionals d’auditoria

Dpt. Tècnic

Postgrau en Auditoria Pública

Conferència: Nova normativa de l’ICAC

ICAC

III Jornada ACCID

ACCID

crèdits

Cursos d’accés al ROAC Comptabilitat analítica de costos i pressupostària. Normes per a la formulació de comptes consolidats

Diversos

Nota: Aquest avanç té dades que hauran d’ésser confirmades a la nostra web i/o mitjançant la tramesa de fulletó, tarja o circular, per a les diferents sessions.

Núm. 69 Abril 2014

l’69) (l’Auditor)

C O L· L E G I D E C E N S O R S J U R A T S D E C O M P T E S D E C A T A L U N Y A